Catalunya - Papers CGT nº 114 Febrer 2010

7/31/2019 Catalunya - Papers CGT n 114 Febrer 2010

1/32

Papers

Disseny:M

ireiaBordonada

Z rgan dexpressi de les CGT de Balears i de Catalunya nm. 114 Febrer 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Amor...

i guerra

social!


2/32

Catalunyawww.cgtbalears.orgZ rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears Febrer 2010 nm. 114 0,50 www.cgtcatalunya.cat

Disseny:M

ireiaBordonada

Amor...

i guerra

social!


3/32

Els comicis d'una organitzacisn el lloc adequat per ex-pressar qu pensen els seus

membres sobre tots els temes quemereixen opini, per decidir, triar iconstruir. En una organitzaci as-sembleria com sn les CGT deBalears o Catalunya, els congres-sos sn el moment de discutir-ho

tot i de parlar sobre tots els temesque al llarg del temps es van acu-mulant en les agendes collectives.Per aix, la participaci s un fetimportantssim, perqu s precisa-ment en els congressos on tothompot i ha de dir-hi la seva. No val adir que ve qui vol perqu, desgra-ciadament, les informacions sobrecom es pot participar a la CGT, lesconvocatries d'assemblees, elsmecanismes que tenim de prendredecisions... no sn coneguts pertota l'afiliaci. Ens cal fer moltatasca de difusi per desfer aquestproblema real en l'actualitat. Noens podem dir de cap de les ma-neres assemblearis si a les assem-

blees noms hi van els de sempre,les cares que sempre cal lloar per-qu hi sn per que sempre cal

ampliar. s clar que no tenim laculpa de la poca participaci delsaltres per s clar tamb que noens podem felicitar per ser comdiem que som si no fem tot el pos-sible per tal que qui s membre dela nostra organitzaci pugui deci-dir, spigui com fer-ho i finalmentho faci... o no. La feina imprescin-

dible en una organitzaci assem-bleria, docns, no es troba en re-petir mil vegades que ho s sin enampliar cada vegada ms l'espaide les decisions, obrir canals departicipaci i fer, en definitiva, queles decisions delegades siguincada cop menys. Si una organitza-ci assembleria no creix en parti-cipaci s que es troba davantd'un greu problema ja que est re-duint la base damunt la qual esconstrueix i, per tant, s'especialit-zen les decisions fins a esdeveniracords i decisions que, malgrat se-guir fil per randa els Estatuts i elstextos normatius interns, estanmancades d'all imprescindible en

qualsegol democrcia directa, enqualsevol organitzaci llibertria: laparticipaci.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Febrer de 20102

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella

Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected] Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr [email protected] Tel. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected] Tel. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet - [email protected] Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona [email protected] Tel. 972231034. Fax972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida - [email protected] Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]

Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona [email protected]. 933103362. Fax 933107080

ManresaCircumvallaci, 77, 2n - 08240 Manresa [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5 08191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del [email protected], tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialAnarcosindicalisme: ens calampliar la participaci

Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart iJosep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscrip-cions a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a poca, DipsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a poca, Dipsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Article 10 dels Estatuts

de la CGT de Catalunya"

La CGT de Catalunya collaborar ambles associacions i organismes pertinents,mitjanant el Servei Sindical de Catal,

que possibilitin un major coneixement i sdel catal entre els seus afiliats i

afiliades, finsa assolir la sevanormalitzaci efectiva"

Agurrelj

Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a lesmesures de seguretat necessri es per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercirel seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, [email protected]

Aquest nmero sha tancat el dillluns 15 de gener de 2010


4/32

Febrer de 2010

REPORTATGELestructura de la Uni Europea shadissenyat com un instrument per enfortirles regles de joc del gran capital

Una crulla enla Uni Europea

3

Els projectesarmamentstics cadavegada tenen ms espaien lagenda europea

Secretariat Permanent delComit Confederal de la CGT

Un semestre europeu per alengegada del Tractat deLisboa i acabar dofegar enla crisi als treballadors. El governde Zapatero ha entrat en el semestrede la Presidncia de la Uni Euro-

pea com un elefant en una terrisse-ria. En primer lloc, amenaa ambsancions als estats que no complei-xin amb els comptes del PactedEstabilitat, s a dir, reduir el dfi-

cit al 3% i el deute pblic al 60%.En segon lloc, es reuneix en els ini-cis de la seva presidncia, amb elsmxims exponents de lempresariateuropeu (ERT), un club de selectesempreses transnacionals, per aveure com saplica lestratgia

2020 de la Competitivitat i com po-tenciar el model desarrollista quesegueix plantejant el capitalismeeuropeu.Com veiem, les prioritats de la UE,la seva Comissi, el seu Consell, laPresidncia espanyola en aquest se-mestre, pretenen avanar en el ma-teix model productiu consumistaque ens ha condut a la crisi sist-mica que patim els treballadors itreballadores, evitant iniciar o pos-sibilitar el ms mnim gir que enge-gui un nou model econmic, social

i productiu, que garanteixi una vidadigna per als 500 milions de perso-nes que habitem aquesta denomina-da Uni Europea.La UE aborda les seves poltiquesde creixement, en un context social,laboral i mediambiental:

- on ms de 80 milions de personessn pobres, s a dir que el 17% dela poblaci de la UE viu sense re-cursos bsics, inclosos 19 milionsde nens;- la seva poblaci parada arriba al10%, tenint lestat espanyol el r-cord amb 4,2 milions de persones ien augment;- les emissions de gasos defecte hi-vernacle, no noms no shan redutsegons lacordat a Kyoto, sin quehan augmentat, generant una polti-ca sucida contra el planeta;

- les llibertats sn restringides en lamateixa mesura que augmenten les

poltiques de control per a assegu-rar el seu model capitalista;- en el terreny laboral, el TribunalEuropeu de Justcia (TJCE) ha li-mitat seriosament el dret de vaga,

condicionant-lo a la competitivitat;- el dmping social sha constituten el model social-laboral en elsdesplaaments dels treballadors enel mercat interior;- laplicaci i entrada en vigor de laDirectiva de Serveis (Bolkestein)amenaa seriosament leducacisuperior, la sanitat i serveis essen-cials com laigua, etc.Lestratgia 2020, fent desaparixerla retrica de la sostenibilitat,mostra les misries dun sistema iuns poltics que han lliurat al mer-cat lliure, la defensa del b pblic ilinters general. El principi rectorde la poltica s el mercat i totes lesmesures que sn capaces de plante-

jar-nos sn dexplotaci salvatge:les relacions econmiques de lliurecompetncia i lliure circulaci delsdiners, les relacions comercials de

protecci de les multinacionals enels seus intercanvis desiguals i in-

justs amb la resta del mn, lapostadecidida per la financiaritzacide leconomia.Els poltics de la UE, els financers,

banquers, gestors, transnacionals,

especuladors sn els responsa-bles daquesta impunitat, responsa-bles de lenfortiment del modelproductiu desarrollista, responsa-bles del malestar social, de la des-cohesi i desigualtat social sense

precedents, de les amenaces serio-ses que pateix la continutat de vidadel planeta.CGT segueix instant a les personestreballadores, desocupades, preca-ritzades, als joves, als immigrants, aestudiants, a la societat civil orga-nitzada i marginada, a oposar-se aaquestes poltiques i a expressar,cridar i exigir en el carrer, amb mo-

bilitzacions i lluites, que el modelde producci i distribuci de bns iserveis, anomenat capitalisme, hade ser substitut per altre model, onvalors com el repartiment i drets so-cials per a tots i totes, siguin elmotor del desenvolupament.Una altra Europa s possible, igualque un altre mn, a condici que elsmilions de persones perjudicades(la majoria social) lluitem per aix.

Ni un pas enrere cap a la Vaga Ge-neral.

La CGT davant la presidncia

Espanyola de la U..


5/32

Pep Jurez, Secretari dAcciSindical de CGT-Balears

Si un cec guia un altre cec, amb-ds cauran en el mateix clot.(cita bblica)

Ainici de 2010, les principalsdades socials en lEstat es-panyol sn realment acla-paradores: ms de quatre milionsde persones aturades (20% de la po-

blaci activa) i en augment, dupli-cant la taxa de la UE; precarietatgeneralitzada, amb ms dun terdels ocupats amb contractes tempo-rals, i una protecci social que nodeixa de disminuir, 21,1% del PIB(23,4% en 1993), que retrotreu ladiferncia amb leurozona (de mit-

jana, un 27% del PIB comunitari)als temps del final de la dictadurafranquista. I tot aix a pesar dels es-tmuls com laplicaci de la Llei deDependncia o les importants parti-des addicionals, destinades al sub-sidi datur, davant lespectacular in-crement del nombre de desocupats.Mentrestant, i a pesar de la muntan-ya de diners posada a la seva dispo-

sici, els bancs mantenen el crditcongelat, destruint el teixit produc-tiu i generant atur, i continuant amblobtenci de grans beneficis espe-culatius, en lnia amb altres gransempreses del pas, sense que capgovern hagi gosat posar-los la msmnima trava.Aquesta s la factura de la crisi, acrrec dels treballadors i treballado-res, i tamb s la credencial amb laqual accedeix el govern de Zapate-ro a la presidncia semestral de laUE. Si alg albergus la ms mni-ma esperana que aquesta presidn-cia de torn, governant un partit quees diu socialista i obrer, aports un

punt dinflexi en benefici dels tre-balladors, la pot anar rebutjant. Laconstrucci europea sempre lhem

pagat els de baix, i en el cas espan-yol amb especial rigor: en els anys80 i amb el govern de Gonzlez,lentrada en la UE va suposar la de-sertitzaci industrial, i Espanya esva convertir en un pas de serveis,el cambrer dEuropa, aturat o tem-

poral. En els noranta es va fer unvolt de rosca ms, i el complimentamb Maastricht va anar a crrec dems atur, ms contractes precaris,greus retallades de la despesa sociali privatitzaci massiva de serveis

pblics. Finalment, la introduccide la moneda nica, a part dunsever encariment de la vida per a la

poblaci, es va saldar amb prduade ms drets, especialment per migde retallades de la despesa pblica.Els governs, tant del PSOE com del

PP, han obet sempre als mateixosdictats, i lactual presidncia espan-yola de la UE no ser una excepci:el programa ha estat consensuatentre aquests dos partits, als qualssels han afegit la dreta nacionalistade CiU i PNB.La recent entrada en vigor del Trac-tat de Lisboa, imposat sense con-sulta als ciutadans, amb lexcepcide lerror corregit irlands, situael govern de Rodrguez Zapatero

davant la seva principal tascapresidencial: consolidar un entra-mat dirigent, mancat de legitimitatdemocrtica. La Comissi Europea,

presidida per Durao Barroso (elmateix que va exercir damfitri enla cimera de les Aores, de Bush,Blair i Aznar, per a la invasi de lI-raq), i amb greus sospites de co-rrupci sobre diversos dels seusmembres, tria Joaqun Almuniacom a home fort (vicepresident icomissari de la competncia), un

burcrata collocat a Europa des-prs que, encapalant les llistes delPSOE en 2000, fes possible la ma-

joria absoluta dAznar. El recentnomenament de la presidncia per-

manent, encapalada per Van Rom-puy (qui, com i per a qu han triat aaquest?), s lltima pea del mun-tatge institucional de la UE, cadavegada ms allunyat de la ciutada-nia. Mentrestant, organismes comel Banc Central Europeu, fora delms mnim control democrtic, se-guiran dictant la poltica monetriaal gust de les grans fortunes, i injec-tant diners pblics per a salvar ban-quers i grans empreses.Aquesta s la frmula per a sortirde la crisi compartida per Zapatero,i aquest s el projecte dEuropa quedefensa. Un projecte que va deri-vant perillosament cap a un esgue-rro antisocial. s en aquest espaieuropeu on circulen lliurement lestransaccions especulatives del capi-tal, per on simpedeix el drethum a la lliure circulaci de les

persones. Les mesures racistes,com la directiva de la vergonya, iels governs que les apliquen, pro-voquen milers de morts en les pas-teres i en les fronteres, i greusagressions als drets humans en con-flictes prenyats de xenofbia. s enaquesta Europa del capital on lesconquestes laborals sn sacrifica-des, mitjanant laugment de la

productivitat i la destrucci docu-paci, en laltar de la flexisegure-tat, i des don es governen les nos-tres vides mitjanant altresdirectives (Bolkestein, 65 hores,Bolonya, etc.), orientades exclusi-vament a lobtenci del benefici, ala privatitzaci de serveis, a la mer-

cantilitzaci de lensenyament, a laretallada dels drets dels treballadorsi dels pobles dEuropa, i a la des-trucci del medi ambient.Lestructura de la Uni Europea haestat dissenyada com un instrument

per enfortir les regles de joc delgran capital, sense descartar la sevafaceta ms agressiva, la del dominimilitar. Va caient progressivamentla careta dun suposat pacifisme,alternatiu al model nord-americ.

De fet, lampliaci de la UE als 27ha suposat, per a molts dels pasosde lest europeu, transitar per lan-tesala de lingrs previ en lOTAN.Els projectes de la indstria arma-mentstica (gaireb tots, per cert,amb participaci espanyola) cadavegada tenen ms espai en lagendaeuropea: Eurofighter, Airbus A-400, Tifn, etc., i les interven-cions dagressi neocolonial als

pasos del sud, sota eufemismescom accs als recursos energticsglobals (Somlia, Afganistan?),

jalonen els discursos agressius dedirigents com ngela Merkel.Mentrestant, cada vegada s msevident la incondicional submissi

europea als dictats del Pentgon, alagressi sionista sobre el poble

palest o a locupaci marroquinadel Shara Occidental.

No sembla, per tant, que els treba-lladors i els ciutadans, tant euro-

peus com de la resta del mn, pu-guem esperar res positiu de la

presidncia espanyola, ni tampocde la prpia UE. Les organitzacionssocials que shan vingut mostrantms actives contra aquesta Europadel capital i la guerra, ja han co-menat a obrar en conseqncia, isestan coordinant esforos per aoposar, a aquest model dEuropaque ens imposen, la solidaritatentre els pobles, entre les diferentslluites i entre les persones, amb unampli calendari de mobilitzacions afavor dels drets socials, al llarg delsemestre. El nombre dentitats con-vocants no atura de crixer, aixcom les accions a desenvolupar. Defet, si algun avantatge t la presi-dncia espanyola de la UE, s lo-

portunitat de posar en escena tot uncalendari de cimeres alternativesoposades a les convocades oficial-ment, en lEstat Espanyol, al llargdaquests sis mesos: energia i mediambient (Sevilla); treball (Barcelo-na); defensa (Palma); Amrica Lla-tina i Carib, Afganistan, etc., en elcim UE-EEUU (Madrid); agricul-tura (Mrida), etc., sn noms una

part de les cites previstes. De lafora social que siguem capaos degenerar en elles depn, en gran me-sura, el futur de tots i totes.

Febrer de 20104

REPORTATGE

Si un cec guia un altre cec

(apunts sobre la presidnciaespanyola de la UE)


6/32

Rojo y Negro

Amb motiu de la presidnciaespanyola de la Uni Euro-pea, desenes dorganitza-cions de lEstat espanyol, entreelles la CGT, han decidit unir lesseves forces per a expressar una ve-gada ms la seva repulsa davant el

projecte capitalista i neoliberal querepresenta la UE. Aquestes organit-zacions estan coordinades amb al-

tres de la resta de la Uni i dAm-rica Llatina.La UE ha demostrat ser un entra-mat institucional antidemocrtic alservei dels interessos de les multi-nacionals i de les elits dels estatsmembres. Serveixi dexemple lo-rientaci econonomicista i contr-ria als drets socials bsics del Trac-tat de Lisboa, aprovat senseconsultar a la ciutadania (excepte aIrlanda, per imperatiu legal).Per a servir a aquests interessos, laUE no dubta a rebaixar les condi-cions laborals i a facilitar els aco-miadaments i la destrucci docu-

paci, com demostra la doctrina dela flexiseguretat. Igualment, de-

fensa amb tot el seu aparell diplo-mtic les estratgies comercials iempresarials abusives de les em-

preses europees en pasos del Sud.Les organitzacions signants rebut-gen les pressions a les quals la UEsotmet a tercers pasos perqu sig-nin els tractats comercials, mal ano-

menats Acords dAssociaci.Sn una forma de neocolonialis-

me i dexpoli, tant de la naturalesacom de les poblacions del Sud. En

parallel a aquest suport explcit als

interessos de les elits, es produexuna desprotecci premeditada deles ciutadanes i ciutadans europeus.Les organitzacions signants denun-cien una vegada ms el desmante-llament i la privatitzaci dels ser-veis pblics promoguda per laComissi Europea. Els serveis p-

blics no haurien de ser negocis, sindrets bsics de les persones. Tamb

s reprovable la poltica de la UEsobre les fronteres. Amb diferentsdirectives aprovades es pretn fer

de la UE una fortalesa on els dinersi els bns puguin moures lliure-ment, mentre que a les persones im-migrants sels posen barreres queviolen els drets humans. Manifes-tem la nostra especial repulsa da-vant la Directiva de Tornada, reba-tejada com de la Vergonya.

Igualment, el discurs ambientalistade la UE no deixa de ser paper mu-llat que es queda en no-res, o molt

poc, a lhora de prendre mesuresconcretes. Una vegada ms, els be-neficis del capital estan per sobredels drets dels pobles, les persones i

la resta dssers vius.Al ser una estructura creada amblobjectiu denfortir les economiescapitalistes i de millorar la competi-tivitat, com b reflecteixen lestra-tgia Europa Global competint enel mn o la Directiva Bolkes-tein, totes les poltiques europees

en matria de transports, dagricul-tura, de finances, deducaci sesupediten a lobjectiu econmic i esconcreten en un major expoli delmediambient.La UE s insostenible social i am-

bientalment. Creiem en la solidari-

tat entre els pobles, entre les dife-rents lluites i entre les persones. Peraix, al llarg del semestre de la Pre-sidncia espanyola de la UE convo-carem diverses trobades i accions

per a analitzar a la UE, denunciar lainjustcia estructural que tanca icrear alternatives.

Febrer de 2010 5

REPORTATGE

Els moviments socials es

mobilitzen davant la presidnciaespanyola de la Uni Europea

Entre les accions de resposta quesha previst donar en relaci als di-ferents esdeveniments que tindranlloc durant la presidncia espanyo-la de la Uni Europea hi haur lessegents:

15-16 de generEl Frum Alternatiu a la reuni

dels ministres denergia i mediambient a Sevilla.

27-28 de generFrum Alternatiu a la reuni deministres de treball a Barcelona imobilitzacions.

17-19 de maigEs descriuen els actes ms enda-vant, en parallel a la reuni de laUni Europea, i Amrica Llatina iCarib.

25 de maigMobilitzacions contra la presnciade tropes de la UE i EEUU a Afga-nistan coincidint amb la cimeraUE-EEUU de Madrid.

30 de maig al 1 de junyMobilitzacions centrades en la re-forma de la PAC i contra els trans-

gnics en parallel a la reuni deministres dagricultura a Mrida.

6-7 de junyFrum Alternatiu i mobilitzacionsa la reuni de la Regi Euromedi-terrnea a Barcelona.

Data per determinarMobilitzacions centrades en el dreta lautodeterminaci del Sharacoincidint amb la cimera UE-Ma-rroc de Granada.

Accions previstesA Madrid sest organitzant, desde les xarxes Enlazando Alterna-tivas i Contra la Europa del capi-tal i la guerra, y sus crisis. Por lasolidaridad entre los pueblos unampli ventall de respostes que con-gregaran milers de persones i cen-tenars dactivistes llatinoameri-cans i de la resta de la Uni

Europea.El calendari dactivitats s el se-gent:

14 de maigArribada a Madrid de les marxescontra latur i lexclusi. Inici delTribunal Permanent dels Poblesque jutjar les accions de les multi-

nacionals europees a Amrica Lla-tina i Carib i la correspondabilitatde la UE.

15 de maigTribunal Permanent dels Pobles.Frum Alternatiu a la reuni ofi-cial.

16 de maigMobilitzaci per la solidaritatentre els pobles. Assemblea deMoviments Socials de la UE iAmrica Llatina i Carib.

17-19 de maigAccions directes noviolentes cen-trades en la Cimera oficial.

Mobilitzacions a Madrid


7/32

Federaci Sanitat CGT Catalunya

La vaga, per al personal delInstitut Catal de la Salut(Hospitals i Atenci Prim-ria), estava convocada per la retira-da de la nova borsa de treball i elreconeixement del solapament d-horaris retributs per infermeria iauxiliars dinfermeria. El 21 de

gener, a ms de la vaga, es vanconvocar assemblees a les portesdels centres de treball. El 28 es vafer una concentraci a lICS Bal-mes de Barcelona.

El perqu de la vagaDes de fa ms de dos anys les tre-

balladores i els treballadors delICS estem patint la nova Llei8/2007, del 30 de juliol, de lInsti-tut Catal de la Salut (transforma-ci en empresa pblica) aprovadaal Parlament de Catalunya. Snclars exemples de privatitzaci lanova borsa de treball, lobligatorie-tat de treballar gratis un nombreelevat dhores a lany a conseqn-

cia de la falta de solapament entretorns, el presentisme, irregulari-tats relacionades amb les DPOs,les excessives crregues de treball,la privatitzaci de serveis, etc.Aquesta situaci ha provocat quela CGT hagi emprs diferents ac-cions per mostrar el seu rebuig: re-alitzant assemblees, concentra-cions i recollides de signatures, i

boicotejant el sopar del 25 aniver-sari de lICS. Per tant, ja era horadaccions contundents davant elnefast rumb que els nostres polticshan decidit posar ja a la gairebmoribunda qualitat assistencial dela sanitat pblica catalana. s peraquest motiu que la CGT va con-vocar la del 21 i 28 de gener de2010.

Sobre la Borsa de treballDavant el pacte sobre la borsa detreball, signat el 19 de maig de2008 entre l ICS i els sindicatsCCOO, UGT i SATSE, el sindicatCGTconsidera, denuncia i plantejaque:1.-La centralitzaci i el control ex-clusiu del seu funcionament per

part de la prpia administraci idels tres nics sindicats signantsatorguen a ladministraci sufi-cient poder per manipular al seudesig la borsa de treball i el movi-ment intern i excloure, com a lesempreses privades, a qui pel motiuque sigui no li agradi. CGT propo-sa la implantaci de mecanismesque permetin la transparncia de la

borsa de treball per tots els treba-lladors implicats i agents socials, ino sols pels sindicat-amics delICS, s a dir, CCOO, UGT iSATSE.2.- Aquest pacte dna a lempresala possibilitat davaluar el personalde forma arbitrria i unilateral,amb criteris absolutament subjec-tius. El pes daquesta avaluaci re-

presenta, ni ms ni menys, que el50% de la nota final!3.- Per altre banda, molts i moltestreballadors i treballadores sestantrobant amb la sorpresa de queestan sent avaluats per comanda-ments intermedis amb els qui hantreballat. Els mateixos comanda-ments intermedis ens expliquen nohaver estat formats per la prcticadun mtode davaluaci tan ambi-gu com el que proposa aquest es-

pants acord.4.- Segons el pacte, els contractesinferiors a tres mesos poden seroferts per lempresa al seu desig,sense cap tipus de control o limita-ci. CGT proposa la regulaci atravs de la borsa de treball de tottipus de contractaci o nomena-ment.5.- El pacte elimina la circular9/90, fent desaparixer la promo-ci interna. Daquesta manera, elstreballadors i treballadores amb

plaa a lICS estan en igualtat decondicions que el personal tempo-ral a lhora daccedir a un lloc detreball duna altra categoria profes-

sional. CGT proposa el restabli-ment de la promoci interna, comestava establert a la circular 9/90.6.- La mniga ampla donada aladministraci per lelecci de tre-

balladors que ocupin llocs de tre-ball especfics a travs de la utilit-zaci de perfils professionals,tant a la borsa de treball com almoviment intern, s altre dels

punts controvertits daquest pacte.CGT proposa establir la mxima li-mitaci de la capacitat de les direc-cions per lestabliment de per-fils.7.- Aconseqncia daquesta situa-ci que al final denota la incompe-tncia i el patent desconeixementtcnic dels qui van proposar aquestsistema davaluacions, a ms de lafalta de comproms i la responsabi-litat dels sindicats que a la lleugerael van signar, trobem avaluacionsmanifestament desbaratades que,sovint, distancien molt treballadorsamb caracterstiques laborals sem-

blants. Aix noms aconsegueixcrear un clima laboral irrespirable,amb les nocives conseqncies queaix suposa a la sanitat pblica, alsseus treballadors i, el que s pitjor,als pacients i usuaris.8.- Considerant les barbaritats del

pacte aqu qestionades, CGT pro-posa lanullaci de totes les ava-luacions realitzades, aix com la re-negociaci global del pacte.Sobre el solapament dhoraris re-tribut

LICS no t en compte la necessitatdun temps de trobada entre el pro-fessional que passa el parte i quiel rep, cosa que fa que coincideixilhorari laboral de linici de la jor-nada dun torn amb el del final deltorn anterior. Les infermeres i auxi-liars dinfermeria dels hospitals delICS, dirigides per la seva moral

personal i per la deontologia pro-fessional, busquen garantir la segu-retat dels pacients al seu crrecquedant-se a passar el parte forade la seva jornada laboral. Aix de-termina que realitzin un importantexcs de jornada anual que no elss reconegut, retribut o recompen-sat, la qual cosa vol dir que treba-llen gratis moltes hores a lany.Aix, CGT reclama el reconeixe-ment per part de ladministracidel temps destinat al solapamententre torns. Finalment, CGTtambreclama la retirada de ltem pre-sentisme (absentisme) de lesDPO.Entenem que cal impedir que elsmillors llocs de treball siguin ocu-

pats per gent escollida a dit pelscaps. Cal dificultar que lICS es ca-rregui el principi constitucionaldigualtat, mrit i capacitat per alocupaci de llocs de treball p-

blics. En defensa de la sanitat p-blica, hem daturar les privatitza-cions.

Per a ms informaci:www.cgtsanitat.org

TREBALL-ECONOMIADes de l'esquerra sha de defensar quelobjectiu de all pblic s la rendibilitatsocial, no el econmic

Privatitzar un serveipblic significareconixer el fracsde la seva gesti

Vaga i concentracions alICS el 21 i 28 de gener

Febrer de 20106

El Ministeri deTreballincompleix elsseus propiscompromisos iaprova els EROde lempresamultinacionalRoca

Secci SindicalCGT Roca

Aix implicar un mxim de629 acomiadats i un mnim de

504, aix com la suspensi tempo-ral per un any daltres 200 treballa-dors.Des de la Secci Sindical de laCGTa Roca valorem negativamentaquesta Resoluci i no entenemcom lAdministraci accedeix a les

peticions de la multinacional Roca,en lloc descoltar les peticions delstreballadors.Encara estem recuperant-nos delcop rebut en el dia dahir, i analit-zant els motius exposats per a acce-dir a la seva aprovaci. Com prime-ra mesura, CGT ha sollicitat a laresta de Sindicats una convocatria

urgent del Comit dEmpresa amblobjectiu de convocar immediata-ment una Assemblea general de tre-

balladors/es.Des de CGT anunciem que conti-nuem la lluita i proposem iniciaraccions contundents per a mostrarel nostre ms profund rebuig aaquesta barbrie, que com ens hemcansat de repetir s simplement unadeslocalitzaci de produccions a

pasos on el benefici empresarial sms gran.Les condicions autoritzades per alextinci dels contractes de treballes divideixen en dos:1.- Prejubilacions a partir dels 53anys, amb un 90% del salari net iuna pujada anual del 1,5%.2.- Els treballadors afectats que nocompleixin els requisits per a aco-llir-se al pla de prejubilacions, per-cebran una indemnitzaci bruta de45 dies per any de servei amb untopall de 42 mensualitats.CGT no es quedar aturada ni a ni-vell jurdic ni a nivell sindical i ba-tallarem on, com i quan sigui ne-cessari per a demostrar que Rocatan sols busca laugment dels seus

ja enormes beneficis i anteposa laseva avarcia als interessos delsseus treballadors, que amb enormeesfor i sacrifici durant molts anyssn els que han contribut a queaquesta multinacional avui sigui lanmero 1 a nivell mundial en elsector dhabitacions de bany.Ms informaciwww.cgt-roca.com


8/32

Febrer de 2010 7

TREBALL-ECONOMIA

Seccions SindicalsCGT Grup Seat

Les mobilitzacions a Seat his-tricament han estat sempreencapalades pels treballa-dors de producci, possiblement

perqu sofreixen el treball fsic i co-bren menys salari. El costum haestat que la majoria dels tcnics hanevadit mobilitzar-se davant els con-flictes, pensant que a lestar propde lempresa tenien ms seguretat.Aix ha semblat gaireb sempre, jaque lempresa ha potenciat la dife-

rncia amb millors condicions alcollectiu cridat de coll dur.Hem de felicitar-nos tots els treba-lladors i treballadores de Seat perlexemplar lluita unitria portada aterme entre el 19 i el 23 de gener.Aquest exemple ens refora encarams a la CGT en la seva tasca icomproms sindical.La CGT sempre hem cridat a launi de tots els treballadors/es tantde producci com doficines per-qu lempresa busca el benefici acosta de tots/es nosaltres: En el collectiu de producci, ambuns augments de ritmes de treball,

pel sistema de Producci Seat(SPS) que afecten cada vegada ms

directament a la salut. En indirectes i tcnics, amb el Tre-

ball en Equip i assumint ms crre-ga de treball cada dia, sense unadescripci clara de tasques del seulloc de treball.La CGT sempre hem avisat que elsobjectius insaciables de beneficisde les empreses no distingirienentre collectius. La Direcci deSeat va decidir portar a terme unaagressi en tota regla. Una accicoordinada amb les pretensions dela patronal espanyola, que portaanys demanant eliminar els condi-cionaments de la legislaci per a

poder acomiadar lliurement, de ma-nera salvatge si fa falta.Ala fi de desembre el nou Presidentva anunciar a tots els sindicats laseva pretensi de donar una punta-da de peu als mals remers. Des dela CGT avisem a lempresa que

provocaria un conflicte, i realitzemcontinuats esforos amb els sindi-cats majoritaris per a donar una res-

posta contundent de tots els sindi-cats, i intentar detenir aquesta

barbaritat. Sense poder arribar a unacord de mobilitzaci arribem al 11de gener, quan lempresa aplicaunilateralment lacomiadament de115 companys/es amb les condi-cions de pre-jubilaci de lacord de2007. Vam tornar a insistir als sin-dicats majoritaris de la necessitat derespondre i sollicitem Ple del Co-mit.El 18 de gener es comena a aco-miadar a desenes de companys/es,

amb la inacceptable i injustificablecausa del baix rendiment, fins aarribar als 291. Per la realitat des-menteix la campanya pblica deSeat que aix era noms per a qua-tre directius i els afectats es veuenen oficines i en tallers, entre la mdobra.El procs de mobilitzacions siniciaa Zona Franca el 19 de gener i ses-tn a tots els centres de Seat. Des-

prs de cinc dies de mobilitzaci, altima hora del 22 de gener arrib-vem a un preacord per al reingrsimmediat de 24 companys/es i la

possibilitat de reingrs per a totsaquells que trin, aquesta vegadalliurement, si accepten lacomiada-ment amb els 60 dies ja signats oentren en un pla de reingrs, ambformaci, fins a juliol de 2011. Da-quest acord ha quedat excls el Per-sonal Extra Conveni (PEC) i la

plantilla de Seat-Sport.El dia 25, en una assemblea de msde tres hores, totalment democrti-ca i participativa, els afectats vanacceptar lacord per majoria. Aque-lla mateixa tarda la CGT del GrupSEATvam aprovar la signatura de-finitiva daquest acord en Assem-

blea extraordinria.La CGT hem signat aquest acord

perqu:

La negociaci ha estat unitria idemocrtica, recollint-se les pro-

postes de la CGT. La decisi final ha estat presa pels

propis afectats/des. A diferncia del Pla Social delERO del 2005 on es van pactar aco-miadaments, aquest acord el que

pacta s la retirada dacomiada-ments. Els treballadors, tant indirectescom directes, sha mobilitzat ambun objectiu clar: que els afectats po-guessin triar lliurement i que elreingrs estigus assegurat. Lacordrecull aquestes reivindicacions gai-reb al complet. Lempresa ha hagut de rectificar iretirar acomiadaments. Les condicions de reingrs signifi-quen una millora clara respecte alocorregut en 2005, fruit del treballunitari de la plantilla i de tots elssindicats. Sassegura el reingrs enmenys temps, qui vulgui podrmantenir la seva antiguitat en lem-

presa i tot el procs des de ja ma-teix, ser tutelat directament pelssindicats. Ams de lescrit en lacord hi haun gir important en les negocia-cions: per primer cop un presidentsigna un acord i es compromet di-rectament amb el seu compliment.

El signat s conseqncia dunamobilitzaci exemplar i unitria.El procs ha significat un canvi enlactitud de la plantilla. Ha estathistrica la mobilitzaci del collec-tiu indirecte que, per primera vega-da, ha aconseguit parar la produc-ci. La M dObra Directa, al

principi sorpresos, han respost ambsolidaritat a la plantilla indirecta aZF i Gearbox, i de forma creixent aMartorell, iniciant el cam cap a launitat de tots els treballadors.La confiana en aquesta empresaque compleixi els seus acords no smolta. Per aix s imprescindiblemantenir la unitat dacci tant delssindicats, com dels treballadors. LaComissi de Seguiment ha de fercomplir els acords i aconseguir quetot aquell company que lliurementtrii el cam del reingrs amb forma-ci, entri com ms aviat millor. Perdavant ens queda molt treball, perals sindicats i per a tota la plantilla: La negociaci dun Pla de Preju-

bilacions voluntari i el seguimentde les vacants que es produeixin pera reingressar a la totalitat de com-

panys acomiadats com ms aviatmillor. El Conveni Collectiu, que haurde forosament contemplar una re-negociaci de la congelaci sala-

rial, davant lincompliment de Seatdel manteniment de locupaci. Aconseguir en aquest conveni unareducci del temps de treball, sensereducci de salari, per a recuperarms companys/es, i fins i tot realit-zar noves contractacions. Un acord de qualificaci profes-sional del collectiu indirecte i TASque contempli la descripci de tas-ques per a tots/as com nic mig ob-

jectiu de valoraci. Parar els augments de productivi-tat en els tallers (RDEs, KVP, ocom vulguin anomenar-los) fruitdun Treball en Equip que, a ms,lempresa aplica al seu antull.Per altra banda, els dies 21 i 22 esvan portar a terme aturades a lem-

presa Gearbox del Prat, pertanyental Grup Seat, que fabrica caixes decanvi per a la prpia Seat i tot elgrup Volskwagen. La factoria vaquedar prcticament paralitzada. Elmotiu de les aturades va ser laco-miadament de tres treballadors. Fi-nalment, lempresa va fer marxaenrere i va readmetre els tres treba-lladors acomiadats, fet que va servalorat molt positivament per laCGT com un exemple de que lalluita de tota la plantilla de formaunnime i contundent dona bons re-sultats.

La lluita exemplar

de la plantilla de Seat


9/32

Febrer de 20108

TREBALL-ECONOMIA

Helena HerreraSec. General CGT-Balears

El gaudi dels drets socialsdepn de lexistncia, elfuncionament apropiat ilaccs en condicions equitativesde certs serveis pblics. Aquestscerts serveis pblics, comunmentsn denominats serveis pblics b-sics, entre els quals hi hauria perexemple, la prestaci de serveisdaigua potable i corrent, energiaelctrica, gas natural, lavabo i tele-fonia, la potestat de la qual s exer-cida per lestat. No obstant aix, ien clara vinculaci amb la consa-graci dels drets socials i el con-cepte de dignitat humana, shanteixit arguments entorn de la nocide serveis pblics fonamentals,entre els quals hi ha, a ms dels an-teriors, lassistncia a la salut, lac-cs a educaci i ocupaci decentcom mitjans per a satisfer les con-dicions mnimes de vida adequadai decorosa i per tant el respecte idesenvolupament de la dignitat detota persona.Anant ms enll, la Carta de les

Nacions Unides estableix en el seuprembul que els pobles de les na-cions unides [....] resolts a reafir-mar la fe en els drets fonamentalsde lhome, en la dignitat i el valorde la persona humana [.....] i [....] a

promoure el progrs social i a ele-var el nivell de vida dintre dunconcepte ms ampli de la llibertat[....], la Declaraci Universal dels

Drets Humans al seu article 22 diula satisfacci dels drets econ-mics, socials i culturals, indispen-sables a la seva dignitat i al lliuredesenvolupament de la seva perso-nalitat" com a estndard mnim deldeure de prestacions de tot Estat.Aix mateix larticle 25 consagra eldret de tota persona a un nivell devida adequat que li asseguri, aixcom a la seva famlia, la salut el be-nestar i especialment lalimentaciel vestit, lhabitatge, lassistnciamdica i els serveis socials neces-saris"; i en el seu article 26 assen-yala el dret a leducaci gratuta iobligatria de la instrucci elemen-tal i fonamental i laccs en condi-cions digualtat als estudis supe-riors, destacant que leducaci"tindr per objecte el ple desenvo-lupament de la personalitat huma-na", per tant la noci de serveis p-

blics, efectivament passa per unarelaci amb de dret i en aquest casamb els drets humans.Mentre que duna banda tenim de-claracions universals que ens "em-

paren" quant a laccs als serveispblics bsics, a Europa, la priva-titzaci daquests serveis pblicsavana de forma implacable en totel continent, la pregunta a fer-noss com ens afecta aquesta situacia la ciutadania, i especficament ales dones? , quines possibilitats de

participaci en les decisions tenimcom subjectes beneficiaris? La ve-ritat s que vistes les darreres ac-

tuacions i propostes sobretot delPacte de Lisboa,... els i les ciuta-dans no tenim cap possibilitat de

participaci directa, ms enll de laparticipaci a les eleccions.Lo preocupant s lescenari quese'ns presenta ja que les lnies pol-tiques dels estats suposen idearmesures per a la satisfacci de lesnecessitats socials de les personesdes de la visi de la mercantilitza-ci dels serveis pblics bsics perla submissi pragmtica dels go-verns nacionals ja siguin de dreteso desquerres als interessos econ-mics dels centres financers interna-cionals i les empreses transnacio-nals que gestionen lo pblic des dela lgica dels negocis corporatius(privatitzacions de bns pblics,acomiadament de personal i con-tractaci de serveis privats en totalestructura governamental, sub-contractacions etc.) ms que enfunci del benestar real dels ciuta-dans. La integraci en la Uni Eu-ropea est significant assumir lesdirectives neoliberals que ataquendirectament al manteniment delsserveis pblics com, per exemple,la directiva Bolkestein, segons laqual tots els serveis pblics shau-rien de liberalitzar i sotmetres a leslleis del mercat capitalista, al crite-ri de la competitivitat i el beneficiempresarial. Aix, desprs duna

planificada campanya de despresti-gi i deteriorament dels serveis p-

blics, es procedeix a la seva priva-

titzaci.Largument per cobrir les necessi-tats dels consumidors, millorar le-ficincia de les finances pbliques icrear un mercat europeu com que

permeti la lliure circulaci dem-preses, professionals i treballa-dors/es; poltiques daquest tipuscomporten privatitzar serveis his-tricament garantits i protegits perlestat, despullant aix la poblacidun control democrtic sobre laforma que es gasten els seus im-

postos, sense recordar que el des-envolupament dun bon sistema deserveis pblics representen el mi-llor model de gesti dels drets so-cials. Per aquesta reducci de lademocrcia t a veure directamentamb la reestructuraci econmicade lestat en funci del sistemaeconmic neoliberal de coberturamundial que, entre altres efectesnegatius per a la poblaci, generaactituds cada vegada menys solid-ries en la cultura poltica i menysresponsabilitat social en laparellgovernamental.s una realitat que a les nostres so-cietats occidentals els mercats ca-

pitalistes han aconseguit convertir-se en lepicentre de lorganitzacisocial i han erigit leconomia comnic principi de realitat; aix haestat possible, en gran mesura, perla seva habilitat per camuflar la re-alitat i convncer-nos perqu veis-sim noms all que havem deveure: que la demanda de les ne-

La privatitzaci dels

serveis pblics

Ni amb tu nisense tu

Pepe Berlanga

Entre la fauna que habitem laCGT hi ha un rar especimenque desperta la seva letargia hiver-nal quan olora una presa. Aquestdepredador sent com les seves neu-rones s'alteren, el cor li bomba granquantitat de fluid vermells, lesvenes se li inflen desmesuradamenti l'adrenalina que origina li causasuggeridor plaer, arribant a simili-tuds gaireb orgsmiques.Aquest sser tan vigors sent que elseu propsit s protegir el ramat,conservar les tradicions de l'espciei que no cal renovar-se.

Imaginem per un instant el perillque pel llinatge genera que ens ba-rregem amb altres imperfectes quealterarien la puresa gentica de lanostra raa, ve a concloure.Doncs b, aquest sser, caractersticde temps passats que imaginvemoblidats, correteja alegrement per lageografia catalana. Recorre ingentsquilmetres per a aguaitar els ene-mics. Es trasllada de la planura a lamuntanya pretenent airejar les im-

pureses i perversions d'altres mem-bres de la manada. Es fa acompan-yar d'uns altres de la seva mateixaespcie que, si b no resulten tanagressius -encara que no sempre saix- labrigallen i protegeixen.

En aquest cam t la caradura de ca-talogar els seus coterranis com un

bloc monoltic enfrontat a ell, l'nicversat en la veritat, aix li permetalar-se com insuperable i exclusiuabanderat. Per aix, li urgeix equi-

parar els altres com els impurs, elsquals han perdut pedigr per tolerarajuntar-se amb altres espcies per aarribar a metes comunes, sense en-tendre que l'evoluci exigeixaquesta cooperaci. De vegadesminusvalora als qui considera elsseus contrincants, tendint-los pa-ranys que, si no aconsegueix dissi-mular, cobeja reconduir arribant aculpabilitzar el seu imaginari opo-nent de les majors malifetes inima-ginables, per que actuen en contral'inters de la comunitat, arribant aalts nivells de fantasia que acabacreient-se a ulls clucs.En les seves obstinacions arribafins i tot a menysprear en privat auna part dels seus, revelant clara-ment com els menysprea o comamb les seves actituds no contri-

bueixen a que el seu anhel sigui uncam de roses, per sort ells desco-neixen la seva hipocresia, no obs-tant aix, alguns comencen a des-

pertar-se del coma indut.Ara b, si els qui compartim espaiscomuns amb el referit subjecte noens deixem acoquinar, exercim lanostra capacitat de decidir per no-saltres mateixos, acabarem d'arrelamb aquest problema, encara queno s menys cert que no ser tascafcil, per tampoc s impossible.

LALTRA REALITAT


10/32

Febrer de 2010 9

TREBALL-ECONOMIA

cessitats socials bsiques per qes-tions doptimitzacions publiques stenen que cobrir tamb des de lo

privat per raons de arribar al majornombre de poblacions i aquestaidea que ha anat calant a la societat

que acceptem (perversament) elpagament per accedir a determinatsserveis. Pensions, sanitat, protecci

per atur, dependncia, educaci,propietat intellectual, patents,aigua, poltiques contra la pobresa ilexclusi, etc. L'Acord Generalsobre el Comer de Serveis i la Di-rectiva Bolkenstein promou la pri-vatitzaci i comercialitzaci gene-ralitzada de tots els serveis pblics.Tot aix vol dir que la vida, i lacura de les persones depenen deserveis pblics cada vegada mesmercantilitzats i exemple ms que

patent es la Seguretat Alimentriacomo dret fonamental "La sobira-nia alimentria s el dret dels po-

bles a una alimentaci saludable iculturalment apropiada, produdaecolgicament i amb mtodes sus-tentables, i el seu dret a definir elsseus propis sistemes alimentaris iagrcoles" segons la Declaraci de

Nylni.Aquest afany privatitzador dels es-tats europeus que saplica als dife-rents sectors productius fa que elsefectes en relaci al gnere siguinmolt mes agressives i tendeixin a

precaritzar encara ms la situacide les dones en tots els mbits, tanten el pblic com en el privat.

Efectes de la privatitzacidels serveis pblics en

relaci al gnereEn general, ens trobem freqent-ment tres aspectes relacionats ambel gnere: la privatitzaci s ms

perjudicial per a les dones treballa-dores dels serveis privatitzats i estorna un collectiu molt ms vulne-rable precaritzat i factible d'sserexplotat. La privatitzaci significa,entre altres coses, que les tarifes

pugen pel que els ms afectats snles persones que es troben en riscde exclusi social que no poden ac-cedir als recursos (sanitat, educa-ci, serveis bsic....) especialmentles dones i les llars monomarentalsamb crregues familiars. La priva-titzaci desconeix i ignora el plan-tejament amb enfocament de gne-

re dels drets socials i laccs alsserveis pblics.Des de l'esquerra sha de defensar

que lobjectiu de all pblic s larendibilitat social, no pas lecon-mica, i satisfer les necessitats de les

persones, mentre que el privatbusca el benefici econmic del em-presariat. Que lo pblic cerca laprotecci social i la redistribucide la riquesa de forma collectivamentre que el privat busca la rendi-

bilitat, leficcia i la competitivitatdes de linters individualista. El

pblic garanteix drets salarials, la-borals, socials, repartiment de la ri-quesa, una major justcia, igualtat isolidaritat social mentre que desdel privat no hi ha redistribuci so-cial. Privatitzar un servei pblicsignifica reconixer el fracs de lagesti daquesta administraci p-

blica pel que la recepta hauria deser la dimissi daquests gestors

pblics ms que la privatitzaci.

Un Servei Pblic, ho s perqu laseva activitat est controlada pbli-cament i est destinat a atendre ne-cessitats collectives. Per extensi,sha de considerar com a serveis

pblics els serveis controlats pbli-cament i destinats a facilitar lexis-tncia i el funcionament de la restade serveis.

PropostesMantenir i millorar els serveis p-

blics i socials universals i de quali-tat sota gesti pblica. Recuperarels serveis externalitzats i/o priva-titzats.Eines de participaci dels movi-ments socials y de la ciutadania engeneral reals a on el disseny da-

questes eines sigui participativa,amb pressupost amb perspectivade gnere.

Obrir a la participaci ciutadanadorganitzacions i collectius dedones i sobretot escoltar la veu deles dones a lhora de la planificacide poltiques actives.Garantir un accs objectiu i trans-

parent a locupaci pblica, ambunes condicions laborals, socials ieconmiques dignes per a lesdones: a igual treball, igual salari.Eradicaci de la cada vegada mselevada precarietat laboral en elsserveis pblics i socials.Augment significatiu de la despesai ocupaci pblica, i dels serveissocials i de protecci als collectiusms desfavorits, en contraprestacials danys socials originats per les

poltiques neoliberals.

Treballar finsals 67 anys

Vicent Martnez

No deixa de ser curis que encompte de reduir el temps detreball hagim de treballar cada copms hores . Ara un govern socialis-ta ha proposat retardar l'edat de ju-

bilaci als 67. Pot semblar raona-ble, en realitat sn noms dos anysms per una finalitat bona, mante-nir el sistema de pensions, per hiha vries consideracions a fer.En primer lloc, ens haurem deqestionar que hi ha darrere d'a-quests informes objectius, moltsfinanats per la banca (gran interes-sada en ficar por a la gent sobre elssistema pblic de pensions perque

es faci assegurances privades). Snaquests informes interessats els queasseguren que el sistema pot que-

brar. Llavors, com sn de realsaquestes dades que anuncien laquebra del sistema de pensions?En segon lloc, acceptant que po-guessin ser certes les conclusionsd'aquests informes, no hauriem deqestionar-nos altres coses abans?Es diu molts cops que hi haur pocstreballadors en comparaci als an-cians que mantenir, per, en canvi,en poques ocasions es diu que el

percentatge de poblaci activa al'Estat espanyol s molt baix res-

pecte a altres pasos perque encarano s'ha igualat la participaci entre

homes i dones al mercat laboral. Enresum, hi treballa menys part de la

poblaci en altres pasos europeus iaix disminueix els ingressos.La nostra pressi fiscal cap a lesrendes altes i les de capital no s,

precisament, de les ms elevadesd'Europa i aix repercuteix en elsingressos de l'Estat. A ms, estemen un mercat laboral per a joves:una economia que noms vol jovesal treball per pagar-los poc. Comvan a treballar fins als 67 si als 50

ja tenen problemes? Qui va a pagarles pensions, els mileuristes? O ens

plantegem pujar els impostos delcapital, augmentar l'activitat eco-nmica, crear treball de qualitat i

ben pagat i evitar un mercat dualque es desf dels grans i agafa

joves per explotar-los... o retardarl'edat de jubilaci als 67 anys notindr cap efecte d'estalvi real msenll de retallar drets socials.Hi ha determinades professions ontreballar ms enll dels 65 seria

possible sense un gran perjudici pera les condicions laborals: perexemple a moltes de les profes-sions liberals. Per en aquelles enqu es demana un ampli esfor fsiccom ara albanyil, camioner, etc on

pot ser s'hauria fins i tot de rebaixarals 60? I per ltim, no anem moltequivocats si pretenem fer treballara un de 65 al mateix ritme que un

jovenet de 25. No haurem de regu-lar duna forma diferent i ms se-gura per al treballador el mercat la-

boral?

QUI PAGA MANA


11/32

Febrer de 201010

Lloren Buades Castell

El 12 de desembre de 2009ms dun miler de personeses manifestaren en una con-vocatria espontnia pels carrersde Palma per tal dexpressar el re-

buig a la corrupci poltica. Diesdesprs, el 29 de desembre, el Con-sell de Govern va aprovar la disso-luci i liquidaci del Consorci peral Desenvolupament Econmic deles Illes Balears (CDEIB), una em-

presa pblica vinculada a la pre-sumpta xarxa de corrupci del PP.Un dia abans, el dia dels innocents,Eugenio Hidalgo i Jaume Massotingressaven a la pres de Palma .ElTribunal Suprem havia confirmatla condemna de 4 anys per a lex-

batle dAndratx i de 3,6 per a lex-cap de lrea dUrbanisme delConsistori per construir un xaletillegal. En qualsevol cas la major

part dels poltics eviten la presamb lallargament dels processos iel pagament de les fiances, una si-tuaci que defineix perfectamentque els efectes judicials no sn elsmateixos si els reus sn rics, si sn

poltics, o sn pobres.

Imputats del PPJaume MatasExpresident del Govern, est im-

putat de nou delictes pel cas del ve-ldrom Palma Arena. La Fiscalia

estima que la quantitat abonada pelPalma Arena s de 79.905.905,80euros. Una quantitat que sobrepas-sa, de lluny, els 48 en qu estava

pressupostat aquest equipament.La querella criminal presentada al

jutjat per la Fiscalia s ben clara:ms de 22 milions d'euros pagats

per la construcci del Palma Arenano estan justificats i 30 ms notenen certificat de final d'obra. An-toni Palerm, exdirector insulard'Esports va reconixer ser accio-nista al 10% de l'empresa Tubos yBloques Fiol SL (TBF), que vasubministrar material per valor de804.609 euros per a l'obra delPalma-Arena, de la qual el cons-tructor Melchor Mascar tambn'era soci amb un 20%. L'empresaMelchor Mascar va obtenir con-tractes polmics per part del PPcom el del Metro de Palma, i queamb motiu de les constants inunda-cions va generar el nom populardel "Litro" .Segons el diari El Mundo (del 7de gener de 2009), l'empresa SBActivos Agencia de Valores presi-dida per Fernando Areal, cunyat deJaume Matas, va aconseguir un in-grs d'1,2 milions d'euros en uncompte de valors del constructor.L'empresa Melchor Mascar , ambgovern sencarrega de la construc-ci del IES Manacor, que est pres-supostada en ms de 8 milionsd'euros, de la replantaci d'arbres a

l'aparcament de Son Fuster Vell iha cobert la Fase I del Pla E al ca-rrer de Blanquerna. Cal destacarque Antoni Pasqual conseller d'o-

bres pbliques (UM) va ser soci delconstructor al temps que com pol-tic li atorgava contractes. Les gaso-lineres d'Antoni Pascual al llevantvaren ser construdes per MelchorMascar.El titular del Jutjat dInstrucci n-mero 3 de Palma ha dictat una pro-vidncia, dins del procediment co-negut com Palma Arena, en la quecita a declarar el 23 de mar vinenten qualitat dimputats a JaumeMatas, la seva esposa, Mara Tere-sa Areal; Fernando Areal i Barto-meu Reus. Al Palma Arena s'haunit el cas BuckinghamEl 24 de novembre de 2009, JoanSerra, constructor, va declarar que

per la reforma del palau de JaumeMatas va cobrar 70.000 euros enmetllic i la resta "en negre" demans del cunyat de Matas Fernan-do Areal, que era gerent del PP.

Fernando ArealExgerent del PP. Est imputat pelcas Palma Arena, incls el cas Buc-kingham. Cunyat de Matas.

Gabriel CaellasExpresident del Govern. Va salvar-se per prescripci del Cas Tnel deSller. El 29 d'octubre de 2009 laFiscalia Anticorrupci va interpo-

sar una querella contra ell, relacio-nada amb presumptes irregularitatsen la gesti de la Torre de SantElm, al municipi d'Andratx.

Marina Sans i Oscar ColladoLa regidora del PPa Cort i expresi-denta de la Funerria durant la pas-sada legislatura, Marina Sans, haestat imputada en una presumptatrama de corrupci. Marina Sans,va pagar 6.833,93 euros en viatgesfamiliars a crrec de l'empresa mu-nicipal.El jutge va decretar pel mateix cas

pres eludible sota fiana de100.000 euros per al ex gerent del'Empresa Funerria Municipal(EFM), Oscar Collado, empresonat

provisionalment el passat 13 dejuny. El 26 d'octubre de 2009,scar Collado, va considerar lgi-ques les despeses de 20.000 eurosen menjars i altres 44.000 euros enviatges seus pagats amb diners dela societat municipal en 2005.

Jaume FontExconseller de Medi Ambient, estimputat pel cas Pla Territorial deMallorca sobre irregularitats urba-nstiques.

Josep Joan Cardona,Exconseller dIndstria, Comer iEnergia, est imputat per l'entra-mat d'empreses del CDEIB,(Con-sorci per al Desenvolupament Eco-

La cosa nostra: llista dels

poltics balears imputatsen processos judicials

TREBALL-ECONOMIA

Prouacomiadamentsal sector delmetall

FEMEC-CGT

La Federaci del Metall de laCGT ens dirigim a la poblaciper a rebutjar la poltica que patei-xen els treballadors de la indstriadel metall amb innombrables expe-dients dacomiadaments i de sus-

pensi temporal de contractes.Els ingents beneficis obtinguts perles empreses en els ltims anysestan en les butxaques dels empre-saris i multinacionals. Per quansha produt la crisi, provocada perlavarcia i la sobreproducci a laqual ens han dut el gran engany de

la competitivitat, ells es quedenamb els diners mentre els impostosde tots nosaltres es dediquen a

pagar una reestructuraci que dumolta gent a latur amb poques ex-

pectatives de soluci.Els sindicats grans, es limiten a ac-ceptar els acomiadaments o pactarERO temporals. Pitjor encara, nodonen la necessria resposta de mo-

bilitzaci que mereix la prepotnciade les empreses i no plantegen al-ternatives a favor dels treballadors.La CGTentenem que aquesta situa-ci mereix una resposta contundentcontra els empresaris. Per aix enels nostres congressos hem aprovatdues grans lnies dactuaci:

- Que la crisi la paguin els rics: ellshan estat els que lhan creat amblespeculaci i els grans pilotassoseconmics a costa de la precarietatde milions de persones. Per aix l-nica sortida perqu paguin ells sla reducci de jornada sense reduc-ci de salari. Si no hi ha treball pera tots es reparteix per permetentque puguem viure en condicionsdignes.- Aconseguir aquest objectiu passa

per una convocatria de vaga gene-ral per impedir que se segueixi de-teriorant la situaci i, al contrari, elstreballadors tinguem una garantiade futur per a nosaltres i les nostresfamlies. Una vaga general contraels empresaris, contra lespecula-ci, contra la corrupci que afloraentre qui shan enriquit en temps de

bonana a la nostra costa.La Federaci del Metall de la CGTens seguim mobilitzant recordantlesperit de lluita que va significarla convocatria de vaga generalfeta per tots els sindicats el 14 dedesembre de 1988. Un esperit quealguns semblen haver oblidat. Perque la CGT no perd i demostracada dia contra les direccions de lesempreses.Treballador, treballadora, prenconscincia, no pensis que els capi-talistes tajudaran a sortir daquestacrisi, lluita amb nosaltres, per les 35hores setmanals ja, sense reduccide salari, i en el cam de les 30hores setmanals. Aturem els aco-miadaments.


12/32

Febrer de 2010 11

TREBALL-ECONOMIA

nmic de les Illes Balears).conegutcom el cas Scala. La Fiscalia Anti-corrupci lacusa de ser el cap dela trama de corrupci en el consor-ci..

Antoni SerraExpresident de l'Institut de ServeisSocials. Est imputat pel cas Palma

Arena. .

Rodrigo de Santos,Exregidor d'Urbanisme del PP.Est empresonat. Condemnat a dosanys de pres i quatre anys en si-tuaci d'inhabilitaci absoluta perun delicte continuat de malversacide fons pblics en prostbuls..Im-

putat per malversaci de cabals p-blics i abusos sexuals a menors.

Altres imputats en el casPalma ArenaJane King, exsecretari general dePresidncia , Dulce Linares, excapdel gabinet de Jaume Matas, RafelDuran, exregidor d'Esports, queform part del consorci , Pedro l-varez, exregidor a l'Ajuntament dePalma, Pepote Ballester, exdirectorgeneral d'Esports, detingut durantl'operaci Espasa, Antoni Palerm,exdirector insular d'Esports, acusatde negociacions prohibides, Rai-mundo Alabern, exgerent de l'Iba-tur, Est imputat pel cas PalmaArena en relaci als sobrecosts delveldrom. Jorge Moiss, exgerentdel Palma Arena. Era un crrec deconfiana i s un dels principals en-causats. Tamb est imputat Barto-meu Reus, exconseller d' Obres P-

bliques i exdirigent de Gesa-Endesa. Presumpte testaferro deMatas, investigat sobre la titularitatdun pis a Madrid.

Miguel ngel Bonet,Exsecretari de l'Ibatur. Est imputat

pel cas Ibatur per presumptes delic-tes en el departament de Promoci.

Felipe Ferr,Exregidor a Lloseta. Est imputat

pel cas Scala. Va ser expulsat delPP. Emparentat per famlia polticaamb Jaume Matas.

Lluc Toms,Exbatle de Llucmajor, condemnat

per malversaci de diners pblics,juntament amb Rabasco, antic regi-dor dASI.

Francisco Glvez,Exdirector general de Joventut.Est imputat per la presumptatrama de corrupci al Consorci Tu-risme Jove. Se sospita que el totalde diners malversats podria ser detres milions deuros. El 18 de junyde 2009,Juan Francisco Glvez , vaimplicar davant el jutge i la Fisca-lia Anticorrupci l'exconsellera dePresidncia i Joventut del Governde Jaume Matas, Rosa Puig (PP)

per autoritzar el pagament dunesfactures sospitoses de devers120.000 euros en hotels.

Antnia OrdinasExgerent del CDEIB (Consorci peral Desenvolupament Econmic deles Illes Balears). Va ser imputada iempresonada pel cas Scala.Es trob al seu jard una llauna deCola Cao amb diners. Jaume Gil,exdirector general de Poltica Lin-gstica i Kurt Viaene, exdirectorde Promoci Industrial estan im-

putats pel mateix cas.

Dami VidalExgerent de Bitel. Est imputat pelcas Bitel per malversaci de devers700.000 euros pblics.

Eugenio Hidalgo

Exbatle d'Andratx, actualment a lapres. Excls del PP. Imputat pelcas Andratx. Ja ha estat condemnati t diferents causes pendents iJaume Massot, exdirector generald'Ordenaci Territorial, actualmenta la pres pel mateix cas. Ja ha estatcondemnat i t diferentscauses pendents.

Imputats relacionatsamb Uni MallorquinaMaria Antnia MunarExpresidenta del Consell Insular deMallorca, actualment presideix el

parlament amb el suport del PSOEi del Bloc (PSM,EU-Verds iERC).Est imputada pel cas CanDomenge, per presumpta corrupciurbanstica i en l'operaci SonOms- Maquillatge.

Miquel NadalExvicepresident del Consell, ex-conseller de Turisme i regidor del'Ajuntament de Palma, tamb estimputat pel cas Can Domenge i l'operaci Maquillatge. Tot i que la

pressi dels seus socis de govern elva fer dimitir de la Conselleria deTurisme el 3 de desembre, es mantcom a regidor de lAjuntament dePalma i amb el seu vot saprovarenels pressupostos actuals.

Miquel ngel Grimalt,Excoordinador. Est imputat peruna pea separada del cas Son Oms-operaci Maquillatge.

Bartomeu Vicens,Exconseller d' Ordenaci del Terri-tori, separat d'UM i desprs en elGrup Mixt. Quan era consellerd'Ordenaci del Territori atorg aToms Martn San Juan, comptableseu, un contracte menor d'assistn-

cia tcnica (de 12.020 euros) perdur a terme un estudi sobre el valordel sl a Mallorca. Va dimitir des-

prs de ser condemnat a quatreanys de pres i vuit dinhabilitaciabsoluta, recorreguda i evitada pel

pagament duna fiana de 100.000euros el passat 22 de desembre.Tamb s imputat en el cas CanDomenge. Amb el seu vot el go-vern del Pacte va aconseguir l'apro-vaci dels pressupostos actuals. Timputacions pel cas Son Oms idues peces separades. La fiscaliaanticorrupci el va acusar, davantel Tribunal Superior de Justcia deBalears juntament amb l'expresi-dent del Parlament, Maximili Mo-rales d'estafar 770.000 euros a pro-

pietaris de la zona de Sn Oms fents dels seus crrecs a UM.

Maximili MoralesExpresident del Parlament. Est

imputat pel cas Son Oms. Era socide Bartomeu Vicens quan es requa-lific la zona.

Dami NicolauExsecretari general d'UM. Est im-

putat per una pea separada de SonOms sobre un informe de 12.000euros. El 17 de desembre va sercondemnat a tres anys i dos mesosde pres per un delicte de malver-saci de fons pblics.

Miquel ngel FlaquerExpresident d'UM i exconseller in-sular d'Economia. El 3 de setembrede 2009 la jutgessa li impos unafiana de 38.558.074 milions d'eu-

ros , i tamb a Francisco Ferr,Mario Sanz , Joan Maria Pujals, i ales empreses que representen, Sa-

cresa, i Construccions Ferr Tur,pel cas Can Domenge. El 22 dedesembre de 2009 Miquel ngelFlaquer, va anunciar la dimissicom a mxim dirigent del partit icom a portaveu i conseller d'UM

del Consell de Mallorca desprs deser implicat en el cas Maquillatge,de presumpte malbaratament i des-falc de diners pblics, desprs queel jutge decrets mesures cautelars.

Antoni PascualConseller insular de Carreteres.Est imputat pel cas Peatge, sobreel desdoblament de la carretera deManacor, juntament amb GonzaloAguiar, director insular de Carrete-res. Actualment els dos continuenen els seus crrecs perqu cap partitdel Pacte no els qestiona..

Imputats del

PSIB-PSOE:Xico TarrsPresident del Consell d'Eivissa.Est imputat pel cas Eivissa Cen-tre, en el qual s'investiguen irregu-laritats urbanstiques.

Roque LpezExdirigent socialista d'Eivissa. Estimputat pel cas Eivissa Centre, enqu s'investiguen irregularitats ur-

banstiques.

Imputats d'ASI:Joaqun RabascoExregidor de l'Ajuntament de Lluc-

major. Va ser comdemnat per delic-tes de malversaci i alament de

bns. Va recrrer al Suprem.


13/32

Febrer de 201012

Juan Carlos Rubio EncinasSecci Sindical SABEI CGT

a Caja Madrid

Tot apunta que, desprs dems d'un any de guerra fra-tricida, el serial del relleu enla presidncia de Caja Madrid tocaa la seva fi. El 28 de gener est con-vocada una Assemblea General Ex-traordinria, per a la renovaci delsconsellers pertanyents a les corpo-racions municipals, Assemblea deMadrid i entitats representatives.Desprs est previst que el nou

Consell d'Administraci beneeixi elnomenament del Sr. Rato. Hem vis-cut una guerra pel poder i per al

poder. Per, aix s, que ning s'en-ganyi: tot ha estat pel benefici de la

plantilla i de la clientela de l'Entitat.Almenys aix ens conten els impli-cats en la interminable i vergonyosaguerra: PP, PSOE, IU, Comunitatde Madrid, Ajuntament de Madrid,Govern central; i els sindicats "msrepresentatius" (de la Caixa i defora d'ella). Per a acontentar a tots (iaconseguir el pes desitjat en el Con-sell d'Administraci i en la Comis-si de Control), s'han fet "malaba-rismes" legals i mercantils:augmentar el nombre de compo-

nents del Consell d'administraci

(de 22 a 24); assignar llocs de con-seller en altres empreses del Grup(per a compensar el retard en l'en-trada en els rgans d'algun membresindical). La majoria de les veusimplicades (no totes) defensen l'ac-tual model de Caixes d'Estalvi.Per defugen debatre un model deCaixes com servei pblic; un modelde Caixes com banca pblica.

Tenen por que s'acabin les seves tri-

pijocs si accepten un model verita-blement no polititzat i social? Men-tre que el crdit no arriba a les fam-lies i a les pymes, de formaimpdica es concedeixen crditsmultimilionaris a empreses admi-nistrades per consellers de la Caixa--per a comprar ferraris?--. Assis-tim als moviments de fusi ques'estan produint en el sector d'estal-

vi. El nou invent s el SIP (Sistema

Institucional de Protecci), que sel qual s'est emprant per a les fu-sions "virtuals". Vol passar-se de lamodalitat d'entitat financera de cr-dit (que no pot captar dipsits) a en-titat financera --CIU diu que aixs'evitaria la posterior transformacien un banc--. En qualsevol cas totaaquesta enginyeria financera deixesdubtes jurdics i de futur per a lesCaixes --que, des de sempre, volenser mossegades per la gran banca--.Gaireb cada dia ens desdejunemamb els milers de llocs de treball

"sobrants" (es poden llegir xifresque van dels 10.000 als 30.000, su-mant bancs i caixes), que es posensobre les taules de negociaci. Elgrup Lloyd's Espanya ha presentatun ERO (el primer del sector, desde la crisi dels 90) per a retallar 189llocs de treball. En les fusions decaixes en curs es remena un "exce-dent" a curt termini de 4.000 llocsde treball. Fins a setembre de 2009s'han tancat 1.350 oficines de bancsi caixes (el 3,5%). El panorama,evidentment, no s molt encoratja-dor. s preocupant escoltar a algunsindicat incloure les baixes incenti-vades entre les solucions no trau-mtiques (juntament amb les preju-

bilacions i les jubilacions parcials);

en realitat sabem que en els mo-ments de pressi aquestes baixes nosn gens "voluntries". En aquestcontext Caja Madrid est abocada a

jugar un paper (forat o no), que esdesentranyar amb l'entrada delnou president. Sembla que els dic-tats estan preparats, vengen delBanc d'Espanya, dels governs (cen-tral i autonmics) o de qualsevolaltre poder. Hi ha hiptesi queapunten a fusions amb Caixa Gal-cia --encara que Nez Feijo vul-gues forar la fusi gallega, i ha

modificat la llei el 31 de desembre--, Caixa d'Estalvis del Mediterrani(CAM) i, fins i tot, La Caixa. Cadagovern autonmic no vol deixar

perdre el seu poder de fer i desferamb "la seva(s)" Caixa(s). Siguimenjo sigui, no hi ha motius per a

pensar que el procs vagi a ser "in-cruent". Davant el futur previst elsindicalisme de classe (aquest que

pretenen vendre'ns que est passat)s ms necessari que mai. Fesibac-CGT ha de ser un actor importanten aquest procs; i ha de cridar, cri-dam, a la unitat de tots els treballa-dors i treballadores, del sector d'es-talvi i de tots els altres, a la unitatd'acci en la defensa dels nostres

llocs de treball.

Rodrguez Rato, Caja Madrid

i les fusions de les caixes d'estalvi

TREBALL-ECONOMIA

Redacci

La recessi de 2009 no nomsest provocant efectes devasta-dors sobre locupaci -1,47 milionsde llocs de treball destruts en elsltims dotze mesos-, tamb en lescondicions laborals dels qui hanconservat la seva ocupaci. Fins al

punt que lany 2009 es va tancaramb un augment de la jornada labo-ral desconegut des de 1983. Enconcret, i segons les dades de la Co-missi Consultiva de ConvenisCollectius -un organisme depenentdel Ministeri de Treball-, la jornadalaboral anual pactada entre empre-saris i treballadors se situava en1.752,1 hores treballades. s a dir,3,6 hores ms que un any abans(dades fins al passat 30 de novem-

bre).El rellevant de la pujada no s tantlincrement, sin que trenca unaclara tendncia descendent en elnombre dhores treballades iniciadaarran de que el primer govern deFelipe Gonzlez fixs un mximlegal de 40 hores setmanals, i queva significar en mitjana una setma-na ms de descans laboral a lany.Aix, lany 1984 la jornada anual va

baixar en 47,2 hores respecte alany anterior. Des de llavors, entan sols quatre exercicis shavia

produt un increment en el nombre

dhores treballades, i per descomp-tat en tots els casos en molta menorquantia que en 2009. Durant eltrienni immediatament posterior ala recessi de 1993 es va registrarun increment del nombre dhorestreballades que en cap cas va arri-

bar a les 2,5 hores (1994), per larecuperaci econmica va acabaramb aquest repunt. I el mateix vaocrrer en 2008, quan a linici de lacrisi es va produir un lleuger incre-ment de menys duna hora en unsmoments en els quals lajustamentes va acarnissar amb els treballa-dors amb contracte temporal. Lany2009 sha produt doncs el majorincrement des de 1983, el que dnaidea de la intensitat de la crisi.La relaci entre nombre dhorestreballades i conjuntura econmicas inqestionable. En els anys de

bonana, les empreses accedeixen arebaixar la jornada laboral, ja queels augments de plantilla permetenabsobir els increments de demanda.Per contra, en perodes de crisis

passa tot el contrari, encara que maiamb la virulncia actual. I aix sex-

plica que des de lany 1983 -anyque va entrar en vigor la llei de les40 hores- la jornada laboral mitjana

pactada en conveni shagi redut en93,1 hores anuals. O el que s elmateix, avui un assalariat treballauna mica ms de dues setmanes

menys que fa 26 anys, el que indicaels avanos socials registrats durantel perode.La millora, no obstant aix, no esreparteix de forma homognia. Elstreballadors emparats amb un con-veni collectiu dempresa tenen una

jornada laboral inferior a aquells lesrelacions laborals dels quals es re-geixen per un conveni dmbit su-

perior (sectorial, provincial o esta-tal). I la diferncia no s, perdescomptat, petita. Els primers tre-

ballen 1.698,5 hores anuals, s a dir59,1 hores menys que els segons. Oel que s el mateix, gaudeixenduna setmana i mitj menys de tre-

ball a lany. La durada de la jornadalaboral varia molt, igualment, enfunci de lactivitat. I aix, mentreque els convenis que regulen el co-mer, lhostaleria o el turisme recu-llen una jornada anual mitjana de1.792,16 hores, al sector de len-senyament, que se situa en el poloposat, sarriba nicament a les1.605,92 hores a l any. s a dir, quehi ha una diferncia de gaireb cincsetmanes de treball entre luna ilaltra activitat.El que reflecteixen les estadsti-ques, en qualsevol cas, s que lacrisi no sest combatent reduint la

jornada laboral per a evitar acomia-daments mitjanant el repartimentde la crrega de treball.

La crisi provoca el major augment de la jornada laboral des de 1983


14/32

Febrer de 2010 13

TREBALL-ECONOMIA

Redacci

Catalunya va acabar el 2009amb 561.761 persones a latur,138.529 ms que el 2008, segonsles dades que ha fet pbliques elMinisteri de Treball i Immigraci.El passat mes de desembre laturregistrat a Catalunya va pujar de6.356 persones, un 1,14% ms queal novembre, i la mitjana de cata-lans afiliats a la Seguretat Social vaser de 3.121.824, un 4,97% menysque un any abans. Daquesta mane-ra, es va tancar amb 163.169 cotit-zadors menys que el 2008. En el

conjunt del mercat estatal hi ha3.923.603 desocupats, un 24,40%ms que fa un any (794.640 perso-nes ms); s un increment de54.657 persones en el darrer mesdel 2009, un 1,14%. La caiguda es-tatal dafiliats a la Seguretat Socialtamb va ser menor, dun 3,9%,fins a 17,8 milions de persones.A les comarques Barcelonines hiha 419.988 persones a latur; a lesgironines, 54.478; a les lleidatanes,25.553, i a les tarragonines, 61.742.El sector de la construcci s el queva aportar ms desocupats als re-

gistres del Servei Catal dOcupa-ci aquest desembre, 5.334, i jaarriba a 101.571 persones. Ambtot, el collectiu de desocupats que

prov de la indstria supera aquestregistre i se situa en 104.448, des-

prs que el mes passat es va incre-mentar de 1.263 persones. El sectoramb ms desocupats s el dels ser-veis, en qu latur aquest desembreva crixer de 1.300 persones i araarriba als 323.675 desocupats. Hiha dos grups, lagricultura i elcollectiu sense ocupaci anterior,en qu sha redut el nombre de

persones registrades a les llistesdatur. Concretament, el sectoragrcola ha redut de 129 personesla llista de latur, que ara se situa en7.371 persones, mentre que el grupde persones sense cap ocupaci an-terior sha redut de 1.412 personesi se situa en 24.696.Latur entre el collectiu destran-gers afectava 123.263 personesaquest desembre, cosa que suposaun increment del 44,30% en com-

paraci amb el mateix perode del2008, un increment de 37.844 per-sones.

Latur va augmentar un 33% a Catalunya lany 2009, arribant a laxifra de 561.751 desocupats

Abusiva pujadade tarifes aRENFE

SFF-CGT

El Ministeri de Foment a travsde lEntitat Pblica Empresa-rial RENFE, depenent del mateix,ha engegat una pujada de tarifesdesorbitada, entre el 4 i el 10%,deixant a les clares el seu inters

perqu els ciutadans donin lesque-na a ls del ferrocarril, com mitjde transport ms segur, ecolgic isocialment sostenible, per ms cari cada dia ms elitista i menys ac-cessible a totes les capes socials.Aquesta barbrie xoca directamentamb la pujada aprovada pel govern

per al Salari Mnim Interprofessio-

nal, les pensions (1%) o els salarisdel funcionariat (0,3%) o la cridaefectuada per a contenir les pujadessalarials en la negociaci collecti-va, el que provoca que als treballa-dors/es com part ms feble de lacadena sels perjudiqui greument isels forci a poc a poc a labanddel transport pblic ferroviari i als del vehicle privat, amb la con-segent repercussi sobre les emis-sions de CO2 a la atmosfera, colap-ses circulatoris en les ciutats,accidents

Novament es demostra que el Go-vern de ZP actua justament en elsentit invers del que predica, inten-tant fer creure a la poblaci espan-

yola que planteja actuacions msrespectuoses amb el clima per afrenar el canvi climtic, com deixaentreveure amb la futura llei dE-conomia Sostenible i en la prcticaes fa absolutament el contrari, po-tenciant lemissi de gasos defectehivernacle i desincentivant ls deltransport pblic.El sindicat de la CGT vol mostrar

pblicament el seu enrgic rebuig ales pujades de les tarifes ferrovi-ries, especialment les de rodalia,mitj de transport de milions detreballadors per a desplaar-se,mxim quan en el mes de juny est

prevista una nova pujada tarifariaderivada de lincrement de lIVAque aplicar el Govern de ZP i fauna crida a la classe treballadora ien general al conjunt de la societatespanyola per a frenar aquests abu-sos i treballar per una mobilitzacique culmini en la VAGA GENE-RAL, per primavera.

Ms informaci:www.sff-cgt.org

Kaos en la Red

El fenomen dels "treballadorspobres" sestn com a con-seqncia de les poltiquesneoliberals de retallada de drets so-cials, laborals i salarials, agreujatsamb la crisi capitalista.En concret, sn 3.089.856 assala-riats els que perceben un salari miganual de 1.823 euros, inferior a la

quarta part del salari mnim inter-professional situat ja en els 8.400euros. Sorprn el percentatge dan-dalusos, ni ms ni menys que el 26

per cent, per tampoc s menys-preable el percentatge de catalans,16 per cent, i de madrilenys, o va-lencians, superior al 11 per cent.Ms de cinc milions dassalariatsespanyols no arriben a percebre nitan sols el salari mnim i gairebonze milions dassalariats cobrenmil euros mensuals o menys. s adir, que el 57 per cent de la pobla-ci assalariada de lEstat espanyols mileurista o no arriba si ms noa cobrar mil euros mensuals dels19.310.627 assalariats que constata

lAgncia Tributria. Un total de18,3 milions despanyols percebenuns ingressos bruts mensuals infe-riors als 1.100 euros, el que repre-senta el 63% dels treballadors quedesenvolupen la seva activitat alEstat espanyol, segons es desprndun estudi realitzat pels Tcnicsdel Ministeri dHisenda (Gestha).

Tres milionsdassalariats/des viuenamb 5 euros al diaSegons linforme, elaborat a partirde les dades de pagadors del treballi pensions, aix com de lltima es-tadstica de lIRPF, existeixen 16,7milions dassalariats que percebenun sou brut anual inferior a 13.400

euros, mentre que la retribuci

mitja nacional es situa en 18.087euros bruts a lany. Aix mateix,lestudi revela que actualment esregistren prop de 1,6 milions dem-

presaris i professionals que obte-nen uns ingressos mensuals infe-riors a 1.100 euros bruts, el querepresenta prop de les tres quartes

parts del total dels treballadors percompte propi. En aquest sentit,Gestha destaca que el "collectiumileurista" s ms nombrs entreels microempresaris que realitzenel pagament dIRPF a travs delrgim destimaci objectiva (78%)que entre els empresaris i profes-sionals acollits al model destima-ci directa (72%).Per comunitats autnomes, el

major percentatge dassalariats

mileuristes es concentra a Extre-madura, amb gaireb les tres quar-tes parts dels seus treballadors(74,7%), seguida de Canries(69,1%), Galcia (69%), Andalusia(69,9%), la Regi de Mrcia(68,7%) i Castella- La Manxa(67,4%). Per contra, la Comunitatde Madrid, amb el 50,7% del totaldassalariats, s la regi que menystreballadors per compte ali mi-leuristes registra, per davant delPrincipat dAstries (54,8%), Ca-talunya (55,2%), Arag (56%),Cantbria (58,4%) i La Rioja(59,3%).En termes absoluts, les quatre co-munitats amb major poblaci delEstat espanyol concentren ms

del 60% del total dassalariats mi-

leuristes. Aix, Andalusia se situaal capdavant amb ms de 3,4 mi-lions, seguida de Catalunya (2,7milions), Madrid (2,05 milions) iComunitat Valenciana (1,9 mi-lions). Atenent a la retribucianual, els assalariats madrilenyssn els treballadors que major soumig perceben, amb 22.870 euros

bruts a lany, seguits de catalans(20.097 euros), aragonesos (18.985euros), asturians (18.715 euros) icntabres (18.530 euros). Per con-tra, els salaris anuals ms baixoscorresponen a Extremadura(14.120 euros bruts de mitjana),Andalusia (15.010 euros), Murcia(15.447 euros) i Canries (15.545euros).

A lEstat espanyol, el 63%

dels treballadors snmileuristes


15/32

414

TREBALL-ECONOMIA

Josep Gargant, delegat de CGTa Autobusos de TMB

Finalment, desprs de ms dedos anys de conflicte, els tre-balladors i treballadoresdautobusos de TMB aprovvem el

passat dimarts 19 de gener, en As-semblea General, el nou Convenicollectiu (2009-2012).Aquest no ha sigut un conveni comels anteriors. Tot va comenar un

any abans de que sacabs lante-rior acord laboral (2005-2008) sig-nat pels sindicalistes de CCOO,UGT i SIT, sense respectar la seva

prpia paraula de acatar el que sor-ts en les dues urnes del referndumque van organitzar. Aquell convenino portava el que si deia la platafor-ma de conveni dels tres signants: laconsecuci dels 2 dies de descanssetmanal.

No va ser aix, i dos anys desprs elmalestar entre la plantilla de con-ductors va esclatar. Organitzats alComit de descansos (organismeallegal), delegats sindicals dAC-TUB, CGT i PSA i persones afilia-des a qualsevol sindicat o sense afi-

liaci van tirar endavant unamobilitzaci que va durar 6 mesos ique va comportar 18 jornades devaga. Els sindicalistes de CCOO,UGT i SIT no noms no van voler

participar, sin que van utilitzar totala seva maquinaria per intentar queles jornades de lluita fracassessin. Ala vegada, a pesar de ser convidats

pel Comit de descansos a unir-se aell sempre que anessin a treballar alseu lloc de treball almenys un dia ala setmana, els sindicalistes deCCOO, UGT i SIT van contestarque a ells ning els havia de dir quhavien de fer.La constat i intermitent mobilitza-ci dels conductors i conductoresdautobusos de TMB va despertarun fort sentiment de comprensi isolidaritat entre la gent de Barcelo-na i, de manera prctica, entre lesorganitzacions de lesquerra no ins-titucional, sindicats alternatius, or-ganitzacions de joves i vens i unaamalgama dactivistes de movi-ments socials. La conversi del

problema laboral en problema pol-tic va significar una pressi contralactual Alcalde de Barcelona, JordiHereu, que finalment va comportarque el 18 dabril de 2008, i encaraamb un conveni vigent, la Direccide TMB arribs a un preacord, queva ser ratificat per lAssemblea Ge-neral de conductors, que significa-va lobertura de la negociaci delnou conveni que havia de portar elsanhelats 2 dies i un impost diari finsque no sarribs a aquest acord de-

finitiu. Aquesta claudicaci de laDirecci de TMB comportava que

els conductors i conductores, sensemerma salarial, ni increment de jor-nada, aconseguien 15 dies ms dedescans anual.El 6 de maig de 2008 comenava lanegociaci i, poc temps desprs,unes eleccions sindicals parcialscomportaven per primera vegadaen la histria de lempresa que lamajoria del Comit dempresa pas-sava a mans dACTUB, CGT iPSA. Daquesta manera els treba-lladors i treballadores castigaven ala resta de sindicats.La negociaci del nou conveni esva anar allargant i en dues ocasions,els treballadors i treballadres, enAssemblea General, rebutjaven lesdiferents propostes de la Direcci

per insuficients. Mentrestant, el Co-mit de descansos, reconvertit enComit de conveni (i amb la matei-xa dinmica de funcionament) con-vocava aturades de 6 hores per

pressionar la Direcci de TMB i esdedicava a boicotejar actes de lAl-calde Hereu i no es cansava deditaroctavetes, cartells, adhesius, pan-cartes, pintades que denunciaven lamanca de voluntat negociadora dela patronal i de la classe polticamanaire a lAjuntament.Finalment, a finals de juliol de2009, la Direcci, veient que elstreballadors i treballadores no est-vem disposats a acceptar la propos-ta de la Direcci, que no es cansavade repetir que estvem en crisi i queels caps visibles del Comit de con-veni volem enfonsar lempresa,

frase recurrent repetida pels allibe-rats de CCOO, UGT i SIT com a

lloros, va decidir intentar imposarles seves condicions de Convenisense arribar a cap acord. Daquestamanera va contractar al carssim

bufet dadvocats Garrigues per in-tentar tirar endavant de forma auto-ritria el seu conveni. Un copms, vam tornar a fer una aturada ivam decidir en Assemblea que si laDirecci satrevia a imposar aques-tes mesures, ho digus o no un

jutge, comenarem una vaga inde-finida fins a tirar enrere aquesta im-

posici.A finals del 2009, el Jutge va tom-

bar la imposici de la Direcci iaix va obrir el cam per que can-viessin de dinmica i comencessina afluixar la mosca. Poc a poc vancomenar a deixar caure les millo-res que des de feia un any i mig esvenien exigint. A lltim moment,la Direcci va intentar colar la con-tractaci discriminatria, per elComit de conveni va negar per ac-tiva i per passiva, a la taula de nego-ciaci i a les cotxeres, la possibilitatde que sarribs a un acord ambaquesta hipoteca que la Direcciens volia colar. Mentrestant, UGTes guarda

Documents

Catalunya - Papers CGT nº 114 Febrer 2010