Capacitats per treballar

REPORTATGE ··· 4 I 5

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

N.28 - 19.02.2015

«La inspiració ve en qualsevol moment»

Els estudiants de medicina s’oposen a la troncalitat

L’il·lustrador de premsa Javier Jaén explica la seva feina pels EUA i opina sobre ‘Charlie Hebdo’ ··· ENTREVISTA 3

La comunitat universitària rebutja el nou sistema d’especialització per la precarització laboral i el desequilibri entre branques ··· TREBALL DE CAMP 7

La inserció laboral dels discapacitats, gran repte per a la seva normalització

FOTO

: MAR

TÍ R

OM

A

2.Enllaços DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

cetrencada@cetrencadaUPF

Protagonistes

Oriol PlaACTOR DE TV, TEATRE I CINEMA

Marta OllivantMODEL

Marta García-MiguelESPORTISTA D’ELIT

Pau SendraEMPRENEDOR

··· Té 21 anys i és actor de forma-ció autodidacta. Ha actuat per en obres teatrals, a sèries de televi-sió com El cor de la ciutat (TV3) i en diverses pel·lícules com Any de Gràcia (2012) de Ventura Pons o Animals (2012) de Marçal Forés. El seu nou projecte és la pel·lícula Truman, dirigida per Cesc Gay i amb l’actuació dels actors Javier Cámara i l’argentí Ricardo Darín. filmaffinnity.com/oriolpla

··· Estudiant de medicina, mo-del professional i filla de la fabril Colònia Güell. La Marta Ollivant passa bona part del seu temps en-tre focus i càmeres. Ha col·laborat amb creadors com Lyona, per a un videoclip de Carlos Sadness; Lu-na de Marte, amb la il·lustradora Laura Agustí; o en unes fotogra-fies de Costalamel publicades a la Vogue Japan.Instagram @martyollivant

··· Tot just ha fet 21 anys i pot pre-sumir de ser cinquena d’Europa i sisena del món en un esport com-plet: el pentatló modern. Entre-na sis cops per setmana entre set i vuit hores al dia i alterna nata-ció, cursa, tir, gimnàs, esgrima i hípica. El seu proper objectiu és l’Europeu Sènior d’aquest estiu, però espera classificar-se per als Jocs Olímpics de Rio 2016. fb.com/martagamiri

··· El Pau Sendra és un enginyer aeronàutic que, amb 22 anys, ja està muntant la seva pròpia em-presa, Wayna. Aquesta start-up* aprofita els seients buits dels avi-ons i els ofereix a l’últim minut als joves perquè puguin viatjar per Europa a un preu reduït. El pro-jecte ha sigut apadrinat pel pro-grama Lanzadera d’acceleració de noves empreses.wayna.org

(*) Start-up: empresa emergent que busca innovar i millorar els processos. Normalment s’impliquen en l’àmbit de les noves tecnologies.

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aquesta assigna-tura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio i Barcelona FM 91.0), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· EDICIÓ Eduard Ribas ··· DIRECCIÓ D’ART Carlos Torres ··· FOTOGRAFIA Aina Soley i Xavier Serrano ··· REDACCIÓ Pau Rodríguez, Mireia Rom, Martí Roma, Andrea Romanos, Pol Rovirosa, Maria Rubal, Maria Rubio, Jordina Ruscalleda, Alejan-dro Sánchez, Judit Sellart, Julia Tercero, Marina Uroz, Adriana Valero, Esther Vallès i Miriam Vázquez ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Salvador Alsius, Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Víctor Gil ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Albert Elduque, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ Francesc Salgado ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic UPF ··· CETRENCADA RÀDIO Joan Catà ··· CETRENCADA TV Roger Cassany ··· CETRENCADA INTERNET Sílvia Llombart ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

L’amic ninotaireDANIEL CARNICÉ

DIBUIXANT PER AFICIÓ Instagram @nieldebambolinaBloc de blocs

Dentro de la salaPer a amants del cinemadentrodelasala.com Notícies, crítiques, consells, entrevistes, biografies. . . D’actualitat i barrejada amb clàssics. La bíblia d’un bon cinèfil.

Llámala RubalaMetabloc d’art i modallamalarubala.comBloc de blocs. Olivia Rubal analitza pàgines d’art, moda, música i altres “rubalades“ en una pàgina diàfana i molt fresca.

Municipals BCN 2015Seguiment de la campanyamunicipals2015bcn.wordpress.comMitjà digital sobre les eleccions municipals del 25 de maig a la ciutat de Barcelona. Creat per estudiants de periodisme.

·1·

·2·

·3·

Apunts

L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig quedar al·lucinada amb el comen·tari d’un tertulià que va

dir: “Les mares que han de portar els nens a l’escola, quan plou es posen nervioses“. Estaven parlant de si nevaria a cotes molt baixes i del fred que aniria a més durant la setmana. Fins i tot parlant del temps hi ha qui troba l’oportuni·tat de fer un comentari masclista.

Qui pensi que tenim aquest conflicte superat és que no hi veu bé.

En el dia a dia trobem molts exemples de l’anomenat “micro·masclisme“ –no com el del tertu·lià, que més aviat és macro–. Se·gur que us ha passat, noies, d’anar a un bar amb un home, demanar cervesa, i que la hi serveixin a ell. Per què? És que com a dones, el més correcte seria prendre begu·des fines, delicades, oi? Aigua na·tural, xampany, còctel mimosa... I després, quan porten el compte, és per a ell també (ja se sap que qui guanya els diners a casa és l’ho·me; nosaltres estem massa ocupa·des portant els nens a l’escola. I si plou, ni t’explico!).

Només són dos exemples, pe·rò la realitat és molt àmplia, ple·na de: “Mira que fresca va aquella a la feina“, “no és un esport per a senyoretes“, “carinyo, m’has plan·xat la camisa? T’ajudo a fer el so·par?“. I anuncis de detergents en què l’home és un súperheroi per·què posa la rentadora, de com·panyies d’assegurances que pro·tegeixen l’home, i ell protegeix la resta de la família, de catàlegs de joguines amb cotxes per als nens i nines per a les nenes...

El que més em va molestar, pe·rò, de l’episodi de la tertúlia és que en aquell estudi de ràdio hi deu·ria haver quatre o cinc homes. En canvi, va haver de ser l’única dona qui li cridés l’atenció. Cap dels al·tres homes es va molestar a apun·tar que aquell havia estat un co·mentari ofensiu. ···

Whisky per a ell; per a mi, aigua

MARIA RUBAL THOMSEN

Traient l’antifaç.3DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Público: diari progressista espanyol nascut el 2007. Fa dos anys va tancar l’edició en paper i ara se centra en la web.

«Cal sentit comú a l’hora d’il·lustrar temes sensibles»

··· Com arribes a ser il·lustra-dor?··· Sincerament, mai vaig tenir aquesta vocació. Jo volia ser pe-riodista i vaig treballar a la ràdio de Barberà del Vallès. M’agrada-va la comunicació i per casualitat vaig pensar que ho podia vincu-lar amb Belles Arts. I així vaig aca-bar dedicant-me a aquesta part es-tranya del periodisme que consis-teix a traduir gràficament els arti-cles d’opinió.··· Però les teves il·lustracions no són dibuixos.··· No, jo no sóc dibuixant. Sobre-tot treballo amb imatges i volums. De totes maneres estic acostumat que els il·lustradors em conside-rin dissenyador i els dissenyadors em diguin il·lustrador.··· Quin és el repte més difícil que t’han proposat?··· Cada projecte comença des de zero. Els temes són molt diferents entre ells com ara il·lustrar un arti-cle sobre l’ús de l’Instagram o el ci-nema de dones. A més, se m’acu-mulen, de manera que he de te-nir cinc idees brillants per setma-na. La vida de l’autònom és així en qualsevol professió, no només en la d’il·lustrador.··· Com t’inspires a l’hora d’afrontar tants projectes?··· El concepte d’inspiració és ro-màntic i molt bonic, però la reali-tat és que les idees et poden venir mentre viatges amb metro, quan ets a la dutxa o arran de l’últim acudit absurd que t’ha explicat un amic. Picasso deia que la inspira-ció existeix però que t’ha de tro-bar treballant. Per tant, la clau és

Javier Jaén ha trobat una manera original i creativa de fer el que més li agrada, comunicar. Barceloní de 31 anys, il·lustra portades i articles de diaris de tot el món, des d’El País fins al The New York Times. Però ens alerta d’una cosa: ell és il·lustrador, no dibuixant.

JAVIER JAÉN

IL·LUSTRADOR DE PREMSA

EDUARD RIBASPAU RODRÍGUEZ

donar-hi voltes tot el dia, no no-més a l’oficina davant del paper en blanc.··· Cal talent o és el destí?··· No sé si un neix o es fa, però la formació és importantíssima ja sigui reglada o autodidacta. Qui cregui que neix sabent-ho tot té un problema; cal estar obert a tot el que passa i no només en la dis-ciplina d’un mateix sinó també en les altres.··· Tot i treballar per a l’estran-ger, t’has quedat a Barcelona. Per què?··· Més que per oportunitats, m’he assentat a Barcelona perquè sóc d’aquí i hi ha una bona quali-tat de vida. Tot i això, és cert que gràcies a les comunicacions puc guanyar-me la vida treballant per a l’estranger. De fet, la gran ma-

joria de feina la faig per als Estats Units des del Poblenou. ··· Vist amb perspectiva, qui-na valoració fas de l’atemptat contra Charlie Hebdo?··· És curiós que un fet tan tràgic hagi posat en relleu el ric món de l’art gràfic que tenim a Europa. Pe-rò jo crec que hem de diferenci-ar el debat sobre la llibertat d’ex-pressió del debat sobre la línia edi-torial del Charlie Hebdo.··· No es pot fer humor de tot?··· Es pot fer humor de tot però de manera intel·ligent. Charlie Hebdo fa un humor fàcil, se’n diu humor de brocha gorda. I, al final, amb al-gunes vinyetes no només ofèn els jihadistes radicals sinó també els seus propis veïns musulmans. Pe-rò òbviament això no justifica la salvatjada d’un atemptat.

··· Alguna vegada has ofès al-gú amb les teves il·lustracions?··· Mai ningú m’ha censurat. Pe-rò davant de temes molt sensi-bles com el terrorisme, l’avorta-ment, la independència o la cor-rupció s’ha d’utilitzar el sentit co-mú. I de fet, el repte de la meva feina és saber traduir temes con-trovertits en imatges. ··· Quan tractes aspectes polè-mics, et preocupa que et posi-cionin com a artista?··· No em preocupa que les meves obres em marquin. Com que en-cara em queden un munt d’anys per treballar, crec que és millor fer feina amb gent que tingui la meva línia de pensament. De fet, vaig començar a Público*, que era molt proper a la meva manera de pensar. ···

La seva obra

Javier Jaén al seu taller del Poblenou, des d’on dissenya. PAU RODRÍGUEZ

Il·lustració de les amenaces de l’FBI contra Luther King per The New York Times Magazine.

de manera autònoma amb el su-port d’un equip de professionals que les ajuda amb les tasques de la llar i a fer la llista del supermer-cat. “Coses tan simples com triar el canal de la televisió et fan sen-tir que portes el timó de la teva vi-da”, explica Joana Castro, cap de comunicació de la FCSD.

Una alternativa a l’empresa or-dinària són els centres especials de treball, que ofereixen productes o serveis a empreses. Un exemple és el Taller Baix Camp (Reus), que es-tà organitzat en diverses seccions com jardineria, bugaderia i ma-nipulació alimentària. En aquest últim, que treballa per a Virgini-as, és on està la Dolors des de fa més de quatre anys. Per a Gerard

Roig, el director tècnic de l’Àrea Social, la Dolors és la constància i l’estabilitat personificada. “He de fer una feina que estigui adapta-da al meu ritme”, explica ella. En canvi, la Balbina, la seva germana, és poc amiga de les rutines. Ha es-tat en totes les seccions del Taller i ara fa dos mesos que treballa en l’àrea de bugaderia.

Sigui com sigui, professionals i treballadors reivindiquen la im-portància de tenir una feina. “El treball ens integra en un context laboral, amb un sou, unes rutines i uns companys ”, explica Cristi-na Barbacil, responsable de comu-nicació i projectes de la Fundació Mas Albornà.

Referents en normalització“Tot va començar amb ‘l’Anna ha de sortir de casa’, i així la vam co-mençar a portar un dia per aquí, perquè entrés en contacte amb un

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) LISMI: llei que obliga totes aquelles empreses de més de 50 treballadors a incorporar un 2% de persones amb discapacitat física o intel·lectual.

Treballar per normalitzar-seLa inserció laboral en persones amb discapacitat

La inserció laboral és un dels majors reptes per a les persones amb discapacitat, ja que el seu atur supera el 77%. Els recels de les empreses i de la societat, juntament amb les retallades en subvencions, són les grans dificultats a les quals ha de fer front aquest col·lectiu.

MIREIA ROM MARTÍ ROMA

La Marta Prieto entra a la feina cada dia a dos quarts de nou del matí, mitja hora abans del que li toca, per poder preparar les coses. Treballa a la cuina i de suport de menjador de l’Escola Puigcerver de Reus. El que fa especial la Mar-ta és que és una noia amb síndro-me de Down que forma part del 36,6% de les persones amb disca-pacitat d’Espanya que treballen.Quan encara no havia acabat l’ESO, l’escola li va oferir la pos-sibilitat de treballar com a auxili-ar administrativa i durant un any va compaginar estudis i feina. Pe-rò estar a secretaria no la motiva-va i per això es va apuntar a un curs de manipulació d’aliments. Ara la Marta treballa al menjador escolar rodejada de nens, que és on està més a gust. “L’important és buscar l’estimulació perquè pu-guin fer el que els agrada”, comen-ta Rosario Suárez, la seva mare.

La de la Marta, però, no és una realitat estesa entre el col·lectiu. Per aquest motiu, entitats com la Fundació Catalana de Síndro-me de Down (FCSD) treballen per fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat i per formar l’empresa perquè els tractin com un més. Gràcies a ai-xò, la Montse Vilarrasa treballa d’auxiliar administrativa a Respi-ra Energia. “Allà ensobro les fac-tures i m’encarrego de la corres-pondència”, explica.

Un cop signat el contracte, la fundació en fa un seguiment labo-ral. En el cas de la Montse, que ja porta dos anys treballant, aquest seguiment es fa un cop al mes o un cop cada dos mesos.

A més, gràcies al projecte “Me’n vaig de casa”, la Montse s’ha independitzat i viu en un pis amb la Glòria, que també té sín-drome de Down. Les dues viuen

“Ensenyem a les empreses que han de tractar els discapacitats com un més”

Un cop signat el contracte, la FCSD realitza un seguiment del treballador

LES RETALLADES ALS PRESSUPOSTOS

···2013···La Generalitat destina al sector de les discapacitats i les malalties mentals una partida de 5,4 mili-ons. A més, el govern català retalla el 20% al projecte “Me’n vaig de casa”, que ajuda les persones amb discapacitat a independitzar-se.

···2014 ···Generalitat redueix un 20% les subvencions al sector i el pressu-

Les xifrespost es queda en 4,5 milions. D’al-tra banda, per quart any conse-cutiu, l’Estat espanyol no paga al govern de la Generalitat el 50% del salari mínim interprofessional dels treballadors dels centres es-pecials de treball.

···2015 ···La Generalitat preveu que els pres-supostos destinats a la discapaci-tat i la malaltia mental siguin de 2,3 milions, és a dir, gairebé un 60% menys que dos anys enrere.“Si aquesta davallada es porta a terme, seria un atemptat a la inclu-sió laboral de la persona amb dis-capacitat”, denuncia Antonio Gui-llén, president de Cocarmi.

··· La Fundació Mas Albornà fa dotze anys que actua com a em-presa social. L’associació va gua-nyar un concurs públic per oferir el servei de neteja de Vilafranca del Penedès, en què competia amb grans empreses del sector. El fet d’apostar per la neteja viària tam-poc va ser casualitat. “Buscàvem que la gent ens veiés i que ens con-cebessin com una cosa normal”, assegura Cristina Barbacil.

Pioners a l’hora de treballar amb discapacitats

3

1

4 5

entorn de treball diferent”, expli·ca Marc Vives, germà de l’Anna Vives i director de la Fundació Iti·neràrium. Anna Vives és un dels exemples més mediàtics de nor·malització i d’inserció laboral d’al·gú amb síndrome de Down. Un dia qualsevol, a la Fundació Itine·ràrium es van adonar que la seva lletra resultava “divertida, però so·bretot propera”. Després d’un any de treball, va néixer la tipografia Anna, que ha esdevingut un sím·bol mundial. El seu objectiu és re·presentar el col·lectiu i potenciar els valors de la igualtat social i el treball en equip.

Per a Castro, exemples com el de l’Anna poden ser un referent per a molts pares, ja que són les cares visibles de la normalització.

SobreproteccióUn dels principals reptes del col·lectiu és la sobreprotecció. Però com combatre·la? Barbacil apun·ta a una possible solució: el siste·ma d’atenció centrat en la perso·na. Segons explica, la diferència és que abans es procurava que la persona estigués bé, però no tenia poder de decisió. Tanmateix, Bar·bacil matisa que “això no implica que fins ara no s’hagi estat fent bé, sinó que tots hem de madurar”.

D’altra banda, Vives apunta que,“quan a aquestes persones se’ls anomena ‘discapacitades’ , la seva autoestima i el seu valor de mercat baixen”. En aquest sentit, el llenguatge que utilitzem pot ser un factor decisiu. Vives les descriu com “persones amb necessitats es·pecials”, més que “discapacitats”.

Avenços i reptes futursLa falta de formació, així com el poc coneixement que tenen les empreses dels possibles resul·tats, són signes que encara que·da un llarg camí per recórrer, se·gons apunta Adela Fernández, co·ordinadora del servei d’integra·ció laboral de la FCSD. A més, des del punt de vista de Vives, “mol·ta gent no veu que estem davant de les persones més pures, més responsables i amb més motiva·ció per treballar”. Així doncs, les empreses no només tenen el rep·te de complir la LISMI, sinó tam·bé de creure en aquestes persones i perdre la por a contractar·les, a més de formar els seus treballa·

Plaça central .5DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

Treballar per normalitzar-seLa inserció laboral en persones amb discapacitat

dors perquè hi aprenguin a con·viure i a tractar·les com a adultes.

La solució, segons Antonio Guillén, president de Cocarmi, passa també per “guanyar·se la confiança de les empreses i tenir mesures incentivadores que es fa·cin complir”. “Si els polítics no te·nen una voluntat ferma o només ho fan de cara a la galeria, tot això queda oblidat”, afegeix.

Tots coincideixen que les reta·llades al sector comportaran nom·broses dificultats, però Barbacil també ho considera una opor·tunitat per renovar·se. “Abans la gent comptava amb les subvenci·ons perquè li solucionessin la vi·da; ara hem de ser molt més pro·actius a l’hora de buscar els clients

i fer projectes comuns”, explica. En aquesta línia, Vives assegura

que “el futur és molt bo perquè hi ha tanta gent ‘capacitada’ que ha demostrat discapacitat, que quan coneixem aquestes persones ve·iem que realment n’estan molt, de capacitades”. Sigui com sigui, el futur serà una lluita per trencar ta·bús i guanyar·se la confiança tant d’empreses com de treballadors.

“Un llapis en blanc, dibuixa? Oi que no?”, es pregunta Vives. “Però si li treus el fons blanc i li’n poses un de negre, sí que dibuixa, oi? Amb ells passa el mateix, depe·nent del fons social en què es tro·bin, favorable o no, sumaran les seves capacitats amb les nostres. Aquest és el repte”, sentencia. ···

“Quan els anomenem discapacitats, la seva autoestima baixa en picat”

La tipografia Anna ha esdevingut un símbol mundial que defensa la igualtat social i en equip

··· Una de les tasques que caldria fer per millorar la inserció laboral és revisar la LISMI* (Llei d’Integra-ció Social del Minusvàlid). L’efecti-vitat d’aquesta llei ha quedat limi-tada a causa del poc control que s’exerceix des de les institucions. “Les lleis que fomenten la discri-minació positiva són necessàries en moments puntuals, però si no es porten bé a terme, no serveixen de res”, comenta Barbacil.

D’altra banda, les empreses que no compleixen la llei poden pagar una compensació econòmi-

La LISMI, una normativa a revisió

ca, amb la qual cosa no s’incenti-va la contractació. En relació amb això, Antonio Guillén, president del Comitè Català de Represen-tats de Persones amb Discapaci-tats (Cocarmi), denuncia que “no hi ha una vinculació entre la recap-tació i la formació o contractació de persones amb discapacitat”.

A més, com que la llei no espe-cifica el tipus de discapacitat, mol-tes empreses contracten treballa-dors amb discapacitat física, en de-triment d’aquells amb discapaci-tat intel·lectual o malaltia mental.

Helga Iglesias és la responsa-ble de Formació i Inserció La-boral de la Fundació AMPANS

··· Què aporta el treball a les persones amb discapacitat?··· No només suposa unes respon·sabilitats i uns hàbits diaris, sinó també una integració social en la comunitat. Senten que la seva fei·na repercuteix en positiu.

··· Això també va lligat a la normalització?··· Exacte. Aportar normalitat als actes de cada dia és positiu per a tothom. Quedar·se a casa significa exclusió i, en canvi, anar a treba·llar és gairebé terapèutic. Està es·tudiat que el treball en persones amb discapacitat és molt positiu sigui del tipus que sigui.

··· Infantilitzem les persones amb discapacitat? ··· Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una part més infantil, però això no és gens ne·gatiu. Al contrari: ells conserven la frescor que els adults hem perdut. Però aquesta protecció, que molts cops ve donada per l’entorn pro·per, pot suposar una barrera.

··· Com es pot combatre?··· El que busquem són les capa·citats d’aquestes persones: quines competències tenen i quines fei·nes poden fer. A partir d’aquí tre·ballem perquè facin un desenvo·lupament progressiu i no s’estan·quin en feines típiques.

··· Quant hem avançat en in-serció laboral?··· Tot i que les empreses estan ca·da vegada més sensibilitzades, el que les fa enrere moltes vegades és el desconeixement. Per això, és fo·namental informar i conscienciar.

··· Per comptar amb les em-preses.··· Vulguem o no, sense elles no podem fer la integració. Per més que les entitats estiguem conscien·ciades i estiguem posant recursos, si les empreses no decideixen do·nar el pas definitiu, no farem res. Per tant, és fonamental estar al seu costat i ajudar·les perquè aquest procés d’inserció sigui el més fà·cil i el més positiu possible per a tothom. ···

L’expertaHelga IglesiasPsicòloga

LA INSERCIÓ LABORAL VA LLIGADA A LA NORMALITZACIÓ

1. Anna Vives amb el seu germà Marc a la Fundació Itineràrium. MARTÍ ROMA

2. Marta Prieto, al menjador de l’escola Puigcerver. CEDIDA

3. Dolors Fernández empaquetant al Taller Baix Camp. MIREIA ROM

4. Montse Vilarrasa amb Adela Fernández a la FCSD. MIREIA ROM

5. Jordi Sonet, treballador de jardineria de Mas Albornà. CEDIDA

6. Balbina Fernández cuinant al seu pis independent. CEDIDA

46

2

REPORTATGE INTEGRAT··· Ràdio: Oci sense barreres (Bar-celona FM 91.0)

UN ESPAI D’OCI ALTERNATIU A BARCELONA

6.Traços DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Saló del Manga: esdeveniment sobre manga, anime i cultura japonesa que se celebra anualment a la Fira Barcelona des de 1995.

Tot i que avui en dia als carrers ja no hi ha espai per a les cabines telefòniques, sempre quedarà a Barcelona un lloc on Clark Kent podrà tornar a ser Superman.

Al passeig de Sant Joan, al costat de l’Arc de Triomf, trobem una sè-rie de botigues dedicades al món de la ciència-ficció i la fantasia, una zona coneguda com el Tri-angle friki de Barcelona. Tot va començar el 1983 amb una peti-ta botiga anomenada Norma Co-mics, el primer local especialitzat en còmics estrangers a Barcelona. Tot aquell que volgués fer-se amb algun exemplar d’Oliver i Benji o del Dr. Slump, només tenia una opció: visitar Norma Comics.

Tanmateix, amb el temps, nous comerços es van anar sumant al que ha acabat per definir-se pels mateixos feligresos com la “me-ca del frikisme”. Actualment, ja són quinze les botigues que for-men el Triangle friki de Barcelo-na, anomenat així per l’àrea que marcaven les tres botigues origi-nals d’aquesta peculiar zona de cultura alternativa.

La varietat i la multitud de co-merços del mateix sector, lluny de fer-se competència, és un dels principals reclams de l’indret. Ca-dascuna de les botigues està espe-cialitzada en un producte especí-fic, ja siguin còmics, moda alter-nativa o, fins i tot, reproduccions

La peregrinació dels ‘frikis’CARLOS TORRESJUDIT SELLART

d’aliens com a objectes de decora-ció. “Tots ens beneficiem de tots. Si algú ve a comprar un còmic, és molt probable que es passi per una altra botiga a comprar una figu-reta d’acció i viceversa”, senyala Miguel Parra, treballador a Nor-ma Comics des de fa quinze anys.

El fenomen fan actualAvui en dia, ser friki està de mo-da, però en els seus inicis pocs co-neixien el món del còmic, de la fantasia i de la ciència-ficció. Tal com afirma Parra, “ha estat grà-cies a les sèries i a Internet que la gent ha començat a relacionar-se amb el món del còmic”. A més a

més, indica que aquest va ser un procés que no va trigar a saltar la barrera dels gèneres. “Al comença-ment, tots els nostres clients eren homes, però aviat van començar a interessar-s’hi també les noies gràcies a fenòmens com Buffy Ca-zavampiros. Les criatures sobrena-turals han atret al costat friki de la força moltes noies que no es con-formaven amb els homes-llop de gimnàs i els vampirs engominats de la saga Crepuscle”.

Malgrat que la gent pot com-prar per Internet, la gran majoria prefereix anar directament a la bo-tiga. “Els col·leccionistes s’estimen més valorar ells mateixos el pro-

ducte. L’estat del material és molt important per a ells”, indica Par-ra. No obstant això, no tot es tracta de poder asse-gurar la qua-litat dels ob-jectes. Dos es-tudiants deba-tent sobre quina saga manga és més entretinguda; un de-pendent aconsellant a una mare quina fi-gura podria interessar més el seu fill... L’am-bient que s’acon-segueix a les boti-gues és, sens dub-

te, un dels majors atractius del Tri-angle friki. És per això que afici-onats de tot arreu troben el seu moment per visitar aquest gremi, únic a tot Europa, dedicat a una cultura alternativa.

Un sector d’èxitLa creixent onada del fenomen fan del món friki ha permès que l’impacte de la crisi no hagi estat tan gran en aquest sector. Segons indica un estudi recent del grup Guía del Cómic, un total de 2.203 títols van sortir al mercat durant el 2014, amb 384 novetats que es van esgotar en les primeres setma-nes a la botiga.

El Triangle friki aconsegueix any rere any augmentar les seves vendes. Esdeveniments cada cop més multitudinaris, com el Saló del Manga* o el del Còmic cele-brats a Barcelona durant els dar-rers anys, permeten a aquest par-ticular espai mantenir-se al cap-damunt de les vendes europees. Aquest fenomen ha aconseguit

coronar la ciutat comtal com a epicentre del frikisme euro-

peu. El 2016, Barce-lona serà la seu de l’Eurocon, la ma-

jor convenció sobre ciència-ficció a aquest

costat de l’Atlàntic. Una no-va oportunitat perquè els car-rers de Barcelona tornin a im-pregnar-se de l’emoció d’aque-lles primeres cabines telefòni-

ques que ara només queden als records d’infantessa i al Tri-angle friki de Barcelona. ···

Els còmics són el principal motor econòmic del món friki. CARLOS TORRES

Dins l’aigua, “el temps sembla te-nir una altra pulsació”, afirma en una entrevista l’artista plàstic Pe-pe Moll de Alba en referència a les seves obres exposades a la Torre Agbar. Grans quadres diàfans de l’interior d’una piscina banyada pel sol en el silenci sobri i fosc de l’edifici. Al mig de la tela, borrós entre els onejants blaus clars, un banyista que busseja. Estiu, cal-ma. T’agradaria penjar el quadre a la teva habitació i veure’l cada matí en llevar-te.

“Agua, aguas” és el nom que

Art en estat líquidUNA EXPOSICIÓ A LA TORRE AGBAR

MARIA RUBAL THOMSENMARIA RUBIO GARCIAJULIA TERCERO DEL AGUA

Reflexos d’aigua. ARXIU AGBAR: PEP HERRERO

duu l’exposició homenatge a aquest element que es pot visitar a la Torre Agbar des del mes de de-sembre del 2013. En un dels edi-ficis més icònics de la ciutat, pro-pietat del Grup Agbar, dedicat a la gestió de l’aigua, ha estat obert al públic per primera vegada ar-ran d’aquesta exposició: una pe-tita delícia d’art i de literatura lí-quids. És gratis i la visita sence-ra no dura més de mitja hora. Ja l’han visitada més de 25.000 per-sones i ara es prorroga fins a l’abril d’aquest any.

En aquest espai, autors de la talla de Nicanor Parra o de Quim Monzó han col·laborat donant les seves versions literàries en textos

inèdits sobre certs aspectes que te-nen a veure amb l’aigua. Recull en les seves parets una antologia de poemes al voltant de l’aigua, tri-ats pel també poeta Andrés Sán-chez Robayna, que conté versos d’Octavio Paz, de Pedro Salinas o de Miguel de Unamuno entre molts d’altres.

S’hi senten ecos d’aigües de pluja, subterrànies, remor de mars i d’oceans. Tones i tones d’aigua contra el fi plugim que ni tan sols immuta la superfície del mar. Pe-tits detalls capturats. “Pasan pa-rejas con paraguas, pasan para-guas sin parejas”, resa l’últim vers d’un poema d’Eugenio Montejo. La soledat i l’amor continguts en

les quatre gotes que t’obliguen a anar sol o acompanyat sota una ombrel·la en un dia plujós.

L’absència o l’excessiva presèn-cia de l’aigua. El valor d’un got ple de líquid que sacia la set i calma la cremor de la gola, en un poema de Jorge Guillén. I és que, finalment,

l’aigua acaba sent, per a aquests ar-tistes, una bella metàfora per pro-jectar-hi inquietuds, pors, espe-rances. Un mirall que retorna la imatge deformada. “Agua, aguas” ens ajuda a interpretar-la en for-ma de fotografia, de pintura, de narració i de vers. ···

joves. Segons en Cristian Llach, estudiant de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra, “costa trobar motius que no siguin partidistes per canviar un sistema reco-negut com un dels millors del món”. A més, el docu-ment aprovat no concreta el pressupost que es dedica-rà a la implantació de la troncalitat, de manera que no és possible saber si es compta amb els recursos econò-mics necessaris.

El projecte de la troncalitat es planteja l’any 2003, amb el suposat objectiu que els estudiants de medici-na finalitzessin els seus estudis amb unes competències més genèriques. “Ja no té sentit especialitzar-te després de dos anys fent rotació per diferents serveis”, explica en Roger Barba, estudiant de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. No obstant això, amb l’apli-cació del Pla Bolonya i el pas de llicenciatures a graus ja es va produir aquest canvi. Així, l’aprovació del siste-ma de troncalitat arriba anys després que el debat aca-dèmic s’hagi superat. ···

Cardiologia, neu-rocirurgia o pe-diatria són al-gunes de les 47 especialitats que un estudi-ant de medici-na pot triar en

acabar la carrera. Fins ara, el procés des que un postgraduat sortia de la universitat i començava a formar-se en l’especialitat escollida era el siste-ma MIR*, vigent a l’estat espanyol des del 1978.

L’agost del 2014, el Consell de Mi-nistres va aprovar el Reial Decret de troncalitat. Aquesta reforma proposa agrupar les especialitats en “troncs”, de manera que els futurs metges no podran accedir directament a la seva especialitat sense haver fet una rota-ció prèvia –durant dos anys– per to-tes les altres disciplines que inclogui la branca escollida. Així, per exemple, un reumatòleg hauria de passar per vint serveis diferents –els que inclou el tronc mèdic– abans d’accedir a la seva especialitat. I un cop dins la disciplina, no se sap quants anys s’allar-garà aquest segon període de formació, ja que el docu-ment ratificat pel Consell de Ministres no ho especifica.

Una reforma sense consensLa reacció de la comunitat estudiantil ha estat pràctica-ment unànime. El 2014 es tancava amb manifestacions arreu de l’Estat, recollides de firmes i campanyes de di-fusió per conscienciar l’alumnat –i la societat en gene-ral– de les conseqüències de l’aprovació d’aquest decret. Tal com explica la Marta Marí, estudiant de Medicina de la Universitat de Barcelona, “és una reforma que no ha comptat amb el suport del principal col·lectiu im-plicat”, ja que es tracta d’un decret que l’Administra-ció ha aprovat sense cap consens. A més, les mobilitza-cions han rebut el suport de gran part de la comunitat

Treball de camp

El futur de la medicina, contra la troncalitat

La manca d’informació, la precarització laboral i el desequilibri entre les diferents branques, principals arguments dels opositors al nou sistema d’especialització

··· XAVIER SERRANO I ADRIANA VALERO ···

Traços.7DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) MIR: sistema de formació d’especialistes mèdics vigent a l’estat espanyol des del 1978 mitjançant un contracte de pràctiques postuniversitàries.

Roger BarbaMedicina (UAB)

“No em sembla just no saber la teva especialitat fins passats dos anys, ni estar sotmès a tant control continu“

Marta Marí Medicina (UB)

“És una reforma que no ha comptat amb el suport del principal col·lectiu implicat i que per a nosaltres només implica incertesa i inseguretat“

Cristian LlachMedicina (UPF)

“Costa trobar motius que no siguin partidistes per canviar un sistema reconegut com un dels millors del món”

Estudiants de medicina es manifesten contra la troncalitat. CEMCAT

sanitària, en un manifest unitari signat per catorze des-tacades entitats contràries a la troncalitat.

Els estudiants denuncien que la falta d’informació rebuda fa impossible saber com s’aplicaria el nou siste-ma formatiu. D’altra banda, la distribució de les espe-cialitats en troncs ha estat un altre blanc de crítiques. Els cinc troncs, segons gran part de la comunitat mè-dica, estan descompensats. Mentre que el tronc mèdic compta amb 21 especialitats, el d’imatge clínica o el de psiquiatria només n’inclouen dues i certes especialitats no queden assignades enlloc.

Un pas cap a la precarietat laboralTanmateix, els diferents col·lectius estudiantils afirmen que no és casual que el nou model ampliï el període que els postgraduats treballaran com a residents i, per tant, amb un salari més baix que el d’un professional titulat. Així, des de certs sectors es veu aquesta reforma com un pas més cap a la precarització salarial i laboral dels

DIJOUS19 DE FEBRER DEL 2015

cetrencada@cetrencadaUPFcetrencada

En confiança

«Hem d’anar tots a una, amb un mateix discurs»

JORDINA RUSCALLEDAÀLEX S. ARAGÓNMARINA UROZ

El sobiranisme català no és un tema de debat ni

actualitat als Estats Units, se-gons l’Anna. “Sempre que tinc ocasió, explico el que es reivin-dica des de Catalunya”. Perso-nalment creu que, igual que a Nova York, “hem d’anar tots a una, amb un mateix discurs. S’ha de transmetre seguretat; si no, no s’arribarà enlloc.”

EL PROCÉS

Els fills i la parella de Bill de Blasio van jugar

un paper clau en la victòria electoral. Als EUA el paper de la família serveix per “humanitzar el candidat i fer que l’electorat s’hi senti identificat”, apunta l’Anna. Tot i que no s’imagina que pugui passar el mateix a Catalunya, explica que es podria trobar un punt mig, “que no sigui tant a l’americana i s’adapti més a la nostra cultura i manera de ser”.

FAMÍLIA I POLÍTICAL’Stop-and-frisk* és una pràctica controvertida

a Nova York. La violència policial acompanyada del possible component racista en les actuacions –els estudis assenyalen més víctimes afroamericanes que blanques– va provocar una baixada de popularitat a Bill de Blasio a mitjans de desembrepassat.

RACISME

El somni americà no només és una faula de les pel·lícules de Hollywood. L’Anna Molas és un exemple clar que una barreja de sort, esforç i competències poden fer canviar Vic per Nova York i aca-bar assessorant l’alcalde de la ciu-tat nord-americana.

Llicenciada en Geografia i Pe-riodisme, va entrar, tan sols fa un any, a col·laborar a la campanya de l’aleshores candidat demòcra-ta a l’alcaldia, Bill de Blasio. Va ser un cop de sort; en una modesta re-unió ciutadana la cap de premsa d’un congressista li ofereix el lloc que la portaria a treballar frec a frec amb professionals que asses-soren polítics com Barack Obama o Hillary Clinton.

Mantenir el mateix discurs al llarg de la campanya i escollir un bon lema són les principals tàcti-ques que s’han d’utilitzar en una

campanya, apunta Molas. En la candidatura de Blasio,

lluitar per un canvi que benefici-és els desfavorits va ser clau, tam-bé, per a la victòria. “La meva tas-ca es va centrar en el col·lectiu his-pà, un dels nostres targets poten-cial de la ciutat”.

Aquesta cobertura de tots els cercles socials va fer que Bill de Blasio passés de ser l’últim a les enquestes a convertir-se en l’al-calde de Nova York.

L’Anna ha canviat el bolígraf i la lupa per l’estratègia, el quart po-der pel poder, però integrant les dues vessants professionals. Mai no ha oblidat la màxima d’un pe-riodista i assegura que en cap cas actuaria en contra dels seus prin-cipis: “La meva dignitat està per davant de tot”.

Actualment l’Anna té un con-tracte com a comunicadora polí-tica i social per a empreses i can-didats de ciutats rellevants als Es-tats Units. “És el meu somni fet realitat”. ···

Adreça’t

Aquesta publicació és el resultat del taller integrat on els estudi-ants de tercer de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra po-sen en pràctica els seus coneixe-ments per crear productes propis:

http://cetrencada.upf.edu

RÀDIOwww.upf.edu/upfradioTELEVISIÓwww.btv.cat/alacartaON-LINEwww.vilaweb.cat/cetrencada

GIRONATemporada de música clàssica Ibercamera Amb la presència d’orquestres i d’artistes provinents de Sant Pe-tersburg, Berlín, Viena i Hèlsinki, la vuitena edició del cicle apropa-rà la música clàssica a la capital gi-ronina. El cicle simula diversos vi-atges a ciutats europees a través dels seus concerts. QUAN FINS AL 14 DE JUNYON AUDITORI DE GIRONAPREU DE 12 A 66 EUROS

BARCELONATrial Enduro IndoorUna edició més se celebrarà el Tri-al Enduro Indoor Barcelona al Pa-lau Sant Jordi. El pròxim 8 de març es reuniran els millors pilots del moment en aquest gran especta-cle offroad.QUAN 8 DE MARÇ, A LES 17.00 HON PALAU SANT JORDIPREU DIFERENTS TARIFES

TARRAGONACalçotada Rockin Festival, tradició tarragoninaEl càmping Caledònia de Tamarit acull aquest festival gastro-musi-cal, que comptarà amb grups com els valencians A-Phonics, els ma-drilenys Afiladors i dues bandes autòctones: Torazinas i The Issu-es. L’entrada inclou el vermut, els calçots i l’accés als concerts.QUAN 28 DE FEBRER, A LES 12.00 HON PORTAL DEL ROSERPREU 35 EUROS

LLEIDAMitja Marató Ciutat de BalaguerEl Club C.E. Runners Balaguer i el Club La Sansi organitzen el proper 22 de febrer la 27a Mitja Marató de Balaguer, amb la col-laboració de l’Ajuntament de Ba-laguer. Aquesta cursa popular es farà en un recorregut pla per po-der fer marca. QUAN 22 DE FEBRER, A LES 10.30 HON PAVELLÓ INPACSA BALAGUERPREU GRATUÏT

ANNA MOLAS Assessora política de l’Ajuntament de Nova York

(*) Stop-and-frisk: pràctica policial que consisteix a aturar i escorcollar qualsevol persona quan els agents trobin convenient fer-ho.

BROOKLYN. Al barri de Williamsburg, una de les zones amb més diversitat ètnica de NY. MARC TIÓ

Un polític Barack Obama

Un llibreComunicación y poder,

Manuel CastellsUna cançó

Empire State of Mind, Alicia Keys i Jay-Z

Un musical de Broadway

Rent