7/24/2019 CSTER BTT

1/26

CSTER SUD

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5380091

La ruta BTT s fcil. Quan comencem a avorrir-nos dalguns trams, ens sorprn algun corriol,algun toll daigua, o algun pas de riu divertit. El paisatge general s bastant uniforme, i nogaire muntanys. Shi respira fora b. Al final es pot allargar la ruta al mar i banyar-shi. Elmonestir de Santes Creus s tot un altre mn. En general, els pobles sn petits, de menys de2000 habitants, i tenen una esglsia barroca del segle XVIII amb torre del campanar querecorda la torre dun mesquita. Als camps domina la vinya i, a la zona inferior, els avellaners.Aquesta ruta s la part meridional de la gran ruta BTT ruta del Cster. Faltariacomplementar-la amb un cercle de 170 Km ms al Nord que passaria almenys per Poblet.

mapa ICGC.cat

7/24/2019 CSTER BTT

2/26

SALOMEl terme s a la perifria i al NEdel Tarragons. Fins 1957 haviapertangut al bisbat de Barcelona.Lesglsia s barroca, perconserva un prtic romnic.Camp de futbol (foto alesquerra). Piscina. Bar Eclipsi

(al costat de la piscina). Oliveres.Vinya (set milions de Kg lany,de ram). Abans era fams pelsprssecs de vinya. Escorxador deconills. Centre gastronmic delscalots. Cova dels Vergerars,habitada a leneoltic (3000 a. deC.), sobre la riba esquerra o de

ponent del Gai, a uns 3 Km aponent del poble. Cova Fonda, jaal terme de Vespella, al Sud.Passeig de Joan Creus (avingudaprincipal) amb plataners baixos ivoreres amples (foto a lesquerra).Al Sud, estaci de tren de Salom(via Sant Vicen de Calders -Lleida). Cal Cardenal, a ponent delpoble, de la famlia Nin: casasenyorial de mitjans del segleXVII, actual centre cvic dunafundaci cultural.

VILABELLAQueda al Nord de la via del tren.La ruta del Cster no hi passa benb. Museu etnolgic. Muralles.

Vinyes.

7/24/2019 CSTER BTT

3/26

BRFIM

Terme meridional de lAlt Camp. A lariba de ponent del riu Gai. A llevant delpoble queda Montferri, que destaca pelsantuari de la Mare de Du de Montserrat,obra de JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT,

figura cabdal, amb GAUD, delmodernisme catal. Al Sud quedaVilabella. Brfim s un poble senzill.Lesglsia de Sant Jaume, destaca per laseva faana esgrafiada (foto a lesquerra).A Brfim hi nasqu el 1948 el mgicANDREU(illusionista actual) i el bisbe dePuerto Rico i de Caracas, del segle XVIII,MARI MART I ESTADELLA. Hi ha moltavinya, oliveres, garrofers, aviram,empresa dautocars. Restes romanes.Santuari de Loreto, a llevant del poble.

Paisatge al peu de lesglsia de laMare de Du de Montserrat (a

Montferri), obra modernista deJUJOL

Vinyes a la vall frtil del Gai, al NE de Brfim.

7/24/2019 CSTER BTT

4/26

VILA-RODONA

Queda entre Brfim (al SW) i Aiguamrcia (al N). Vila-Rodona s a lAlt Camp, just per sobre la riba llevantina oesquerra del Gai. Hi destaquen un pou de neu (foto alesquerra), que recollia la neu de les Muntanyes de Prades; i

un columbari (cementiri de cendres) rom. Vint villesromanes: La Serra, Mas den Bosc, etc. Vinya, avellaners,oliveres, ametllers, gallines, porcs, ovelles. Fira el primer capde setmana de novembre. Edat del bronze: Cova Gran.Paleoltic inferior: mamut, crvols. Hi pass una anys demetge en Gin i Paratgs, promotor dels manicomis moderns.

A llevant, i cap el NE, de Vila-Rodona shi pot veure la Serra delMontmell, ms enll delsgarrofers, les vinyes i les pinedesde pi blanc.

Rec de la font (Vila-Rodona)

7/24/2019 CSTER BTT

5/26

AIGUAMRCIA

Tot i ser el municipi ms extens de lAlt Camp, s poc poblat.Els nuclis, de ms a menys poblats sn: Santes Creus, Masden Perers, les Pobles (escola), el Pla de Manlleu (escola), elsManantials, Aiguamrcia, LAlb, les Ordes, la Planeta,

Selma (deshabitat). Queda ala perifria del NE de lAlt Camp.El ms conegut del municipi s el Monestir de Santes Creus,des del segle XII. El conreu principal s la vinya. Hi ha unaempresa embotelladora daigua mineral (Santes Creus - Fontdel Pla Nova). Uns 9 L es poden comprar a 2,2 euros.Aiguamrcia i Santes Creus queden a la riba esquerra o dellevant del riu Gai. Mrcia pot derivar de murtra, el nomduna planta i un eptet de Venus. Hi ha una mena de reserva

natural o zona protegida: lalbereda de Santes Creus, a les ribes del Gai al SuddAiguamrcia.

Lalbereda de Santes Creus:Populus alba, Arundo donax, Rubus

ulmifolius.

(casa restaurada a Aiguamrcia).

7/24/2019 CSTER BTT

6/26

SANTES CREUS

El recinte del monestir ocupa unes2 Ha. El 1170 shi install ambperms del Papa Alexandre III unacomunitat del Cster que proveniade Tolosa. Daqu les nombroses

flors de lis a lescut. Aix abans deprovar dos emplaaments que erena Collserola (Valldaura) i a laLlacuna. En lestabliment de lacomunitat hi influren RamonBerenguer IV i Guillem Ramon deMontcada. Hi descansen les restesde Pere III, i Jaume II (i la sevamuller Blanca dAnjou). I tambles de Margarita de Prades, esposade Mart lHum. Pere IV elCerimonis va decidir traslladarles oficines reials al monestir dePoblet, per, per altra banda, vafer emmurallar b el recinte deSantes Creus. El conjunt s unmonument histric. No hi hacomunitat cistercenca. La primeraplaa s una avinguda ambedificis barrocs amb esgrafiats. Alcentre hi ha un monument a

Bernard Calb, abat promotor.Lavinguda acaba en unaescalinata que dna a lentrada

principal. A part el temple, hi ha elclaustre, i les estances dedicades areunions, refrigeris, i estudi. Lestilgeneral s de transici entre elromnic i el gtic.

Esgrafiats i llucanes en un edifici delavinguda que dna a lesglsia deSantes Creus.

7/24/2019 CSTER BTT

7/26

7/24/2019 CSTER BTT

8/26

EL PLA DE SANTA MARIAs gaireb al centre de lAlt Camp. T uns 1600 habitants. Les terres gaireb planessaprofiten per a conrear-hi oliveres, vinya, ordi, avellaners, i criar-hi gallines, vaques i porcs.Hi ha una mica dindstria: formig, estructures metlliques, plstics, mobles, lones; icosmtics i mel. Destaca lesglsia de Sant Ramon de Penyafort (segle XIII) i la de SantaMaria (segle XVIII). Hi ha unes quantes cases senyorials. Destaquen tamb les casesadossades a la muralla. En algun marge de vinya hi ha alguna falsa cabana de pedra,amuntegament de pedres, com els de Menorca. Allunant-nos una mica del poble darrere les

vinyes podrem veure cap el NW la Serra de Miramar, altrament coneguda coma SerraCarbonera o Carbonria, i ms al Nord, la Serra Jordana. Ms a llevant del Coll de Cabra,encara al Nord, hi ha la Serra de Cabarr. Aquest arc muntanys que assoleix la cota 800,aproximadament, protegeix una mica el poble, que s a uns 400 m snm, dels vents freds detramuntana i mestral.

Falsa cabana de pedra

URSA: fbrica de poliestir obstrut, llana declimatitzaci per a la construcci, del grup Uralita.

Al fons, darrere lesvinyes, la Serra deMiramar o SerraCarbonera(esquerra) i la Serradel Jord (dreta)

7/24/2019 CSTER BTT

9/26

ALI

Esglsia de Sant Bartomeu, del segle XVIII, amb torre octogonal arrodonida que s imitadaper un dipsit daigua proper. Vinya, oliveres, garrofers, avellaners. Indstria de fusta, metall,fruits secs. Restes de muralla.

PUIGPELAT

El poble rau on hi havia una antigavilla romana, amb aqeducte.Conreu de vinya i avellaners. Tambametllers, olivera i garrofers. Bestiar:gallines i porcs. Indstria paperera, idadditius alimentaris. El santuari dela Mare de Du de la Llet (o de

lHospitalet) fou enderrocat el 1975.Noms en resta un recordatori(oratori). El terme ja s ms al Sudque la capital comarcal (Valls).

7/24/2019 CSTER BTT

10/26

NULLES

Vinya principalment. Oliveres,avellaners, ametllers, pocs.Gallines i porcs. Cooperativavitivincola (Adernats).

Vinya, avellaners i, al fons,contraforts a llevant de lesMuntanyes de Prades.

RENAUJa s al Tarragons. Al Nord, a lextrem de lapart central. Poble dun centenar dhabitants,alguns estiuejants. Ermita de Loreto (segleXVI) amb pintures de JOSEP MARIA JUJOL.Vinya, avellaners, garrofers, ametllers, olivera.

7/24/2019 CSTER BTT

11/26

EL CATLLAR

Poblaci del Tarragons, duns 3000 habitants. El nucli principal t uns 1000 habitants. Laresta es distribueixen per les nombroses urbanitzacions creades al voltants de diversos masos:Mas Blanc, Mas den Cosme, Mas den Gerem, Mas den Panxer, Mas Vilet dels Pins, Masden Pallars. O no: Manons, Bonaigua, Bonaire, Cativera, LEsplai, el Mdol, els Cocons,

Pinalbert, Santa Tecla, Sant Roc, Coll de Tapioles. Durantla Guerra dels Segadors vora el poble guerrej (amb elbndol de FELIP IV que en sort derrotat) PEDROCALDERN DE LA BARCA. Restes preibriques al peu delcastell. Esglsia barroca del segle XVIII. Vinya,avellaners, olivera, ametllers. Gallines i porcs. Cmping.Cooperativa agrcola. Embassament del Gai (o delCatllar), de 60 Hm cbics de capacitat mxima, per aregadiu i consum de la petroqumica de Constant(Repsol), acabat el 1975.

Alguns camins antics encara tenen les marques a la rocacalcria de les roderes dels carros. Aix s que era unacarretera. Del que en diem carreteres lhaurem de dircotxeres o cotxasseres.

ARDENYA

s un agregat de La Riera de Gai. Torre defensiva,

mol i esglsia romnica del segle XI-XII.Avellaners. Font.

(La casa ms bonica dArdenya,vora la plaa de lesglsia).

(Plaa i font dArdenya)

7/24/2019 CSTER BTT

12/26

LA RIERA DE GAI

T uns 1200 habitants. A part elnucli central del poble, hi ha ElCastellot, La Coma, Ardenya, iMas Virgili. Esglsia de SantaMargarida, amb torre destil

oriental. Conreus de vinya,avellaners, olivera, ametllers ihorts. Gallines. Indstria txtil.Tren (baixador).

Esglsia de la Riera de Gai

Mas Virgili, al turonet sobre lhorta.

Antic ferrocarril Reus - Roda de Bar

7/24/2019 CSTER BTT

13/26

CSTER NORD (febrer 2016)http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=12297719

La ruta que vaig fer no s ben b la ms clssica, per noms sen desvia a lextrem Sud, perpoder veure Miramar; i a lextrem de llevant, per fer drecera de Montbri de la Marca cap alPla de Santa Maria (inici de la ruta). La vaig fer en un dia i mig, per poder aprofitar-me delalberg Jaume I, prop de Poblet, tot i seguint les indicacions den Manuel Tena-Dvila,organitzador de la ruta. Quedaria encara per veure la part de ms a ponent, ja que algunsitineraris passen per (de Nord a Sud) Senan, Vimbod, Riudabella, La Bartra (albergnaturista), Farena, Mas den Verd, Mont-Ral, la Riba, i Lilla. En aquest segon viatge delCster, surto de casa i condueixo per lautopista fins la sortida del Pla de Santa Maria. Emsorprn que lasfalt, tot i el pas danys i anys del pas de camions, estigui en perfectescondicions ara. Deixo el cotxe davant el nmero 15 del carrer de Joan Maragall. Un home

jove est descarregant el cotxe tamb. Lacompanyen un parell de nens, fills seus. Em dna

conversa. Ell no agafa mai lautopista. Sen va cap a Santa Coloma de Queralt, per agafar alllautovia, que no s de pagament. Ell va en bici de muntanya tamb, per prefereix fer la rutade les cabanes i tot el que sigui apropar-se cap el mar. Tamb em diu que Miramar s moltbonic, que val la pena. Que ve all per desconnectar de Barcelona, els caps de setmana, i que licostaria molts diners agafar sempre lautopista. Que li sona el cognom Murtr per res mes.Quan li dic que s al qui li varen tallar una cama ja hi cau. La veritat que ha estat moltagradable parlar amb ell, que no s daqu, per els seus pares s que ho sn. Mindica on erenels safareigs abans i que per all trobar una font, a la plaa.

El Pla de Santa Maria, abans del 1953 sanomenava Vilalba, Santa Maria del Pla, el Pla de Cabra. Deu haver-hiuns gaireb 2000 habitants i sorprn una mica veure lo gran que s. Es troba a uns 380 m snm. A ms

dagricultura t una mica dindstria. Shi cultiva ordi, ametllers, vinya, avellaners i oliveres. Antigament shiconreava cnem. Shi crien gallines, bens i porcs. Hi ha apicultura. Hi ha una fira agropecuria a loctubre. Laindstria s de plstics, cosmtics, mobles i paraments metllics. Esglsia romnica del segle XII (Sant Ramonde Penyafort) a la base de lactual (del segle XVIII). Teatre, biblioteca, associacions esportives i culturals. Festamajor per la Marededu dagost (15). Durant la Guerra dels Segadors (1642) els vilatans, que en principianimaven el bndol espanyolista, es refugiaren, per por, a lesglsia. Quan el marqus dHinojosa els reclam la

7/24/2019 CSTER BTT

14/26

rendici immediata, ells es resistiren i aix caus que el marqus fes degollar desprs de lassalt els 40 homesque hi havia all dins. Noms perdon els nenes i les dones.

Lhome jove crec que em perdona el ser cos (per part de mare) del gerent dAbertis durantmolts anys. Per no mhagus perdonat ser parent (per part de pare) daquell marqus. Passopels antics rentadors i trobo desprs la plaa, que ja coneixia de laltra vegada. Passen unparell de cotxes noms. Enfilo direcci cap a Figuerola, primer amb dubtes, per desprs jams segur. El cam est cimentat. Darrera el Coll de Cabrera es veu un nvol tenyit dels

colors de larc de Sant Mart. Sembla una benvinguda! Per aqu es veuen alguns ametllersflorits amb flors blanques, alguns ja amb poca flor i algunes fulles incipients, i molt pocs de lavarietat maricona, de flors rosades. Figuerola apareix com un poble petit per potent. Lescases estan ben cuidades. Vaig a veure al carrer de la Verge de lEsperana (n 50), aquella onva nixer el meu amic i mentor herbolari Josep Ferran Comas. T planta baixa i dos pisos,amb tres finestres que donen a aquest carrer i una a laltre carrer, que fa baixada (on hi ha unpis ms, ms avall). Est molt restaurada i les dues faanes sn ben llises. Les finestres tenenvidres dobles, les parets arrebossat nou, de color Siena, i al capdamunt, al terrat, hi oneja unabandera estelada. La llinda de la porta dentrada al garatge s amb biga de fusta vella, moltben envernissada. Lampit de la porta principal queda a mitja altura quasi de la sanefa oarrimader de pedra plana esquistosa que fa de minvell. Per lampit de laltra porta, a la

baixadeta lateral, ja queda al nivell superior de lampit, i salven el desnivell un parell degraons, essent el ms baix invasor de la calada. Hi ha una alarma i alguna reixa extensiblerere alguna de les finestres. El rfec per sota est folrat de rajoles de Valncia de colors grocpllid i verd fent els colors triangles en banda. Per aquesta no s la casa que ms recordavalherbolari, sin la masia de Miramar, on anir desprs. Parlava duna font amb aigua moltbona, la font de Miram. I feia un gest mirant-se la ma amb el dors cap amunt i el puny unamica tancat. Per la font de Miram ja no existeix a Figuerola. Vaig cap a una altra font, queresulta ser la Font dels Enamorats. Ja em va dir ell que hi havia posat un a petita esculturadun peixet a l`aixeta de la font. I realment queda molt bonica. Tamb em va dir que volienposar unes quantes fonts al poble, i en comptar quatre. Vora aquesta hi ha una rea de lleureamb petites atraccions per a la mainada, una barbacoa, bancs, camp de petanca i alguna altracosa que sem deu escapar.

Figuerola del Camps un petit municipi duns 20 Km. quadrats amb uns 300 habitants. Antigament compreniatamb, a ms de lagregat de Miramar (a uns 600 m snm), el de Prenafeta (que ara ha passat a Montblanc). I el1890 tenia uns 900 habitants. Va ser el primer municipi a establir el conreu dels avellaners a la comarca (AltCamp). El nucli de Figuerola es troba a uns 480 m sobre el nivell del mar. Lesglsia queda sota ladvocaci deSant Jaume (festa major del poble pel dia del sant, el 24 de juliol) i data del segle XVIII. A ms davellaners, hiha ametllers, oliveres, vinya i cereals (blat, ordi). Entre el bestiar, hi ha gallines i porcs. La vegetaci naturalocupa 2/3 del terme. Dominen les alzines, els garrics i el pi blanc. A la Cova del Gat, vora el Mas del Llop, aluns 3.5 Km al SSW del nucli del poble, shi han trobat restes eneoltiques o de principis de lEdat del Bronze(200 a. C). Concretament: mmies, collarets, botons, cordons, estris dos i de slex, i cermica vermella. El nomde Figuerola consta ja en un document del 980 del comte Borrell II referit al castell de Cabra. Des de 1271 a

1845 Figuerola va estar pagant tributs al monestir de Poblet. Actualment, al poble hi ha poliesportiu (ambpiscina) i una rea de lleure vora la Font dels Enamorats (Hort den Tona) per a nens i gent gran. A ms de lesfonts al nucli del poble (4), disperses pel terme municipal nhi ha unes quantes de ben indicades: Bou, Carbassa,Cerbell, Escanals, Freda (a uns 100 m al SW del nucli de Miramar), Teix, i de la Vila. El poble queda abrigatdel mestral per un arc muntanys que, de Sud a Nord, passant per ponent, consta de La Cogulla (al Nord del Collde lIlla) i el Tossal de la Somerota, sobre Miramar; la Serra Carbonera (fins el Coll de Prenafeta), el TossalGros, i la Muntanya den Jord de Prenafeta, abans del Coll de Cabra. Hi hagu mines de carb i de ferroexplotades fins a finals del segle XIX.

No s a quin torrent anava lvia de lherbolari Ferran a resar a les plantes perqu guarissin lesaftes a la boca de la gent. Es veu que el metge del poble li tenia molta rbia i se nenreiadella. Per ja diuen que riu ltim riu millor, perqu va acabar tenint aftes i no li varen marxarfins que va acudir a ella. Crec que va ser lherbolari qui va dissenyar el peixet de laixeta de lafont aquest dels Enamorats. Almenys aix mho va explicar i fins em va ensenyar el dibuix delprojecte que havia fet. Desprs de descansar a la Font dels Enamorats (o de la Vila), emprencel cam pel mig del poble passant davant de tres fonts ms. La pista cap el Sud, direcci a lacarretera del Coll de lIlla s fora planera, amb pujadetes i baixadetes, enmig de camps amb

7/24/2019 CSTER BTT

15/26

avellaners. Penso que seria potser un bon negoci micorizar aquests avellaners amb miceli detfona. La carretera puja suau, i t un voral fora ample. Els cotxes gaireb no contaminen.Alguna moto s. Aviat trobo la carretereta asfaltada que puja cap a Miramar. I puja moltssim.Amb la bici vaig fent esses, imitant el que vaig veure fer a un noi tot ros pujant per CanCaralleu. Potser avances a la mateixa velocitat que si anessis recte per et canses molt menys.La pujada a Miramar ser espectacular, ms que pel paisatge, que tamb, per trobar-hi totesles varietats dalzina (Quercus ilex) que conec. La carretereta va flanquejat lespadat calcari isorprn lalzinar tan esponers. Abans darribar al nucli de Miramar hi ha Can Balasch, una

torreta allada blanca. La carretera rodeja el nucli de Miramar per llevant i shi arriba pel Norddesprs de deixar el trencall que baixaria un altre cop cap a Figuerola.

Font dels Enamorats

Capella de Miaramar

7/24/2019 CSTER BTT

16/26

El nucli de Miramar ara es veu molt benarranjat, per una dita local assegura queabans all eren molt pobres, perqu elrector de Miramar, quan t sopes, no t

pa. Desprs de passar vora la casa deturisme ruralhttp://www.latraca.org/mirador.html

i contemplar la panormica des del turonetde sobre el poblet, torno a pujar a la bici iagafo la pista cap el Nord. A la baixadaveig un rtol amb lletres vermelles queanuncia que avui la carretera a Figuerolaestar tallada fins a les 3 de la tarda. Entencque ser el ramal que baixa. Per quanagafo el ramal que puja cap el Coll dePrenafeta em trobo un caador i maturo aparlar-hi, i em diu que ja poden posarrtols, ja, que tothom hi passa. Gent en bici,corrent, de tota manera. Que ell a aquestahora, ms de les dues, ja seria dinant, perque els companys volen apurar tot el temps.Ms endavant trobo un company seu ambcara de prunes agres. Suposo que perqu noha caat cap senglar.

fotos de Miramar (Figuerola del Camp)

7/24/2019 CSTER BTT

17/26

El Tossal Gros i la Muntanya den Jord, des del turonet de Miramar

Arribat al coll, la cosa es complica al cap de poc de comenar la baixada, ja que la pista tornaa enfilar-se cap a la dreta, quan hauria de baixar a lesquerra. La baixada lhaur de fer a peu.Desprs de recular una mica, seguint els indicadors, baixo per un sender ample per massapedregs per fer-lo amb seguretat amb la bici tant carregada. Si no fos tan cara, un altre diaduria una armilla anti-bales, per si de cas, per passar per aqu. Crec que si volen tancar el pashaurien de posar cintes amb ratlles vermelles i blanques creuant la pista. I potser si volencaar senglars shaurien de llevar ms dhora per poder anar a dinar a la una. No s si heperdut alguna cosa perqu en una parada durant la baixada madono que la cremallera dunabutxaca lateral de les alforges est oberta. Ja que cada cremallera t dos llengetes per tancar,potser haur de posar una tireta de plstic amb filferro dins per assegurar que quedin els dos

junts. El mal trngol sacaba aviat i a la base del bosctrobo una pista que agafo cap a lesquerra. Aviat sera les primeres cases de Prenafeta. Maturo ala fontper trucar el Manel, el qui ha donat la idea daquestavolta, per que no anir amb mi perqu li sembla queell anir molt ms rpid. Resulta per, que arribaruna hora ms tard, per haver sortit amb dues hores deretard del Pla de Santa Maria. Ell i els seus tres

companys han passat pel cam curt cap a Prenafeta,que passa ms al Nord del poble.

Font i panormiques de Prenafeta

7/24/2019 CSTER BTT

18/26

Prenafetaactualment pertany al municipi de Montblanc, per havia pertangut a Figuerola. El nucli del poblet estroba a uns 470 m snm, a la baga o al peu del Tossal Gros de la Serra Carbonera o Carbonria. Noms t uns 25habitants. Constava ja el seu nom lany 1060. La baronia de Prenafeta comprenia a ms de Figuerola i Miramar,el Mas dAmil i Montorns. Ara els barris segregats de lIlla i de la Barceloneta hom pot considerar que sn alterme de Prenafeta. Al llogarret hi ha un useu (particular) del vi. La festa major s el segon diumenge dagost.Sembla ser que el poble no tingui res a veure amb el conseller de la Generalitat Llus Prenafeta i Garrusta, queera dIvars dUrgell, ni amb el msic sardanista barcelon Josep Prenafeta i Gavald.

Desprs de Prenafeta els camins sn bons i fora planers. Alguns ametllers encara sn benflorits. Sense massa problemes passo pel gran tnel quadrat sota el tren i arribo a un poble. Nomesperava que fos Montblanc. Valdria la pena endinsar-se pels carrerons i torres medievalssi no tingus una mica de pressa i tanta por (anant sol). Aquests dies que alguns titellaires hananat a la pres a Madrid per suposadament enaltir a ETA i aqu hi ha alg que em fa molta

7/24/2019 CSTER BTT

19/26

ms por que els etarres, i gaudeix aix no obstant de respectabilitat universitria. Quan mavioa fugir de Montblanc recordo que vaig somniar un cop aquesta escena exactament comsucceeix ara, psicolgicament i visual. Per tamb era daqu un bon amic dun amic meu migbelga que crec que ara para per Mauritnia. Crec que els vaig veure per primer cop als dos a laplatja de Calafell un vespre. En una actitud molt poc hostil.

Montblanc. s la capital de la comarca (Conca de Barber). s a uns 350 m snm vora la conflunciadels rius Francol i Anguera. Pintures rupestres del paleoltic mitj vora Rojals (masos de Llord i den

Bess). Era un nucli important de comunicacions entre Tarragona i Lleida, des de temps romans. Alsegle XI sanomenava Dues-Aiges, per ja al XII el rei Alfons el Cast li pos el nom de Muntblanc.A ms del tren de Barcelona a Lleida (des de 1863), hi passa lautopista AP-2, i les carreteres C-14(Salou-Trrega) i N-240 (Tarragona-Lleida).El clima s mediterrani amb caire continental. A ms delnucli principal (amb barris interns amb noms de sants i Marededus), al terme hi ha els barris, agregatso urbanitzacions de:

Barceloneta Bartra Cogullons El Pinetell Horta de Vinyols

La Gurdia de Prats Les Arcades Lilla Prenafeta Rojalons

Rojals Sant Maties Vilasaura

Al segle XIV era la setena poblaci en nombre dhabitants de Catalunya. La democrcia medievalconsistia en debatre tots els caps de famlia els divendres a la tarda preus daliments i altres decisionsque afectaven els habitants. La votaci tenia lloc amb faves blanques o negres. I daqu ve lexpressi:aix sn faves comptades. Amb tot, pagaven impostos feudals (als senyors), a lesglsia, i al rei, sib, sumant-los tots, en molta menor proporci que en temps actuals. Algun habitant, com en BertrandMas (1331), es queixava que dos municipis, Montblanc i la Selva del Camp li requerien cobrarimpostos, per duplicat. Els 30 sous que el batlle de la Selva li va fer pagar no els va poder recuperar,malgrat lexposici del batlle de Montblanc. La poblaci va minvar molt durant el segle XVII, degut ala Guerra dels Segadors, a plagues i a sequeres. A finals de segle (1787, cens de Floridablanca) hihavia 3100 habitants. Durant el segle XIX, la poblaci augment (6000 habitants el 1887). Per afinals del XIX (1893) la filloxera delm les vinyes i aix va fer minvar el nombre dhabitants, que no

es va recuperar fins la dcada del 1960. A principis del segle XXI la poblaci s duns 6600 habitants.Tradicionalment al poble shi feia carb, pergamins; shi conreava safr, cnem, lli; i es vivia tambde la ramaderia (ovelles, porcs, gallines). Durant el segle XIII sedific part de les muralles, el call ialguns convents. Durant el XIV sedificaren els banys pblics, la pres, lhospital, lesglsia de SantaMaria i la resta de les muralles i torres. Durant el segle XV sedific el raval. Durant el segle XVIII hihavia pous de gla que abastien a Valls, Tarragona i Reus. Tamb shi feia oli, vi, i aiguardent. Hihavia molins fariners i forns de pa. Durant el XIX shi fabricaven podalls, teixits (sedes), pells,espardenyes i begudes alcohliques. Tamb sedific el jutjat, el pont i el cementiri nous i lesurbanitzacions vora les fonts. Durant el segle XX es restaur la part intramurs. Sinstallaren lesfbriques, destilleries, lescorxador i el celler de la cooperativa, les escoles noves i els barris perifricsvora la carretera. El 1947 el conjunt emmurallat va ser declarat patrimoni monumental i artstic. Lesmuralles fan 1,5 Km de llarg i a vegades arriben a 20 dalria. A principis del XXI, la pagesia

representa el 4% de la poblaci i es concentra als nuclis de Lilla, Prenafeta, Rojals, i La Gurdia. Hi haalguns polgons industrials on shi fabrica material elctric, paper i cartr, formig prefabricat, maletesi peces de metall. El mercat, des de 1170, se celebra els dimarts i els divendres. La fira, el 14 de maig,per la diada del patr (Sant Maties). Hi ha escola de batxillerat i dFP. Hotels, i turisme rural. Festivalde rock, centre destudis de la Conca de Barber, museu comarcal, arxiu municipal, revistes locals,festa major (14 de maig) amb ball de bastons, gegants, timbalers; i daltres festivitats religiosestradicionals. Lactual duquessa de Montblanc s linfanta Leonor, filla del rei Felip VI.

7/24/2019 CSTER BTT

20/26

Carrer tpic de MontblancPassat Montblanc, el track que tenia arriba un moment que es desvia de la pista que passadesprs duna rampa per entre dos pilars de roca calcria. Jo segueixo per la pista principal ifaig cas dels rtols indicant cam cap a LEspluga de Francol.

LEspluga de Francol. Ja el mateix nom li ve de les coves. La visita normal (d1.5 Km) dura cosaduna hora. Per es pot concertar una visita esportiva amb immersi a travs del sif. No hi ha gairebestalactites. Lentrada principal s per la Font Major (del Francol), a la zona Nord del nucli urb. Al

poble shi pot arribar en tren, o en cotxe per lAP-2 o la N-240. Les Masies s un barri perifric, zonabalneria del segle XIX, actualment adscrit a poblet, on es troba lalberg Jaume I, de la xarxa Xanascatde la Generalitat de Catalunya. LEspluga t a principis del segle XXI uns 3800 habitants. El ms richa estat sens dubte Llus Carulla i Canals, fundador de Gallina Blanca; i tamb mecenes dmniumCultural, editorial Barcino, fundaci Jaume I, i Orfe Catal; i, al poble, del museu de la vida rural i

7/24/2019 CSTER BTT

21/26

del gran centre desbarjo. El poble es va formar al voltant del Castell templer i dels germanshospitalaris. Hi ha escoles per a nens i escola de msica, biblioteca, arxiu histric, emissora de rdio,clubs esportius i culturals, centre de compostatge i reciclatge. Ermita de la Trinitat. Sota les escales delesglsia de Sant Mart Vell shi amagaren les despulles profanades al monestir de Poblet durant larevolta de 1837. Setmana de la joventut, la tercera de juliol. Fira de Sant Vicen, des de 1565, el darrerdiumenge de gener. Conreus de vinya, cereals, oliveres i ametllers. Bestiar: gallines, porcs. Mercatsels dilluns i els divendres pel mat. Dolos tpics: carquinyolis i vanos (galetes).

Curiosament el track, enlloc de seguir ja per la carretera cap a Poblet, senfila per un costerque la pista supera amb una mica de dificultat, sense deixar-te veure gaire panormica. Perno trigo gaire i no em costa gens veure lalberg Jaume I. Aquest mat havia telefonat per dir-los que arribaria cap a las sis o les cinc de la tarda, i encara falta un quart per les cinc quanarribo. El complex dedificis recorda molt els centre de loisirs francesos. Les teules sn deltipus de Marsella, vermelles. Lentrada t ms dun nivell que cal superar mitjanant unsquans graons (amb la bici carregada). Hi ha un gran pati central quadrat i al voltant edificiscom ales que el tanquen, amb porxos i espais oberts a sota. Hi ha algunes plantes amb flors osense que no es veuen pas descuidades, com seria tpic ja dels hospitals barcelonins. En PereAntoni Torres, ma, es veu que sho va agafar amb moltes ganes, al segle XIX, aix de ferun complex balneari aqu. Per es queixava que lestat li fes la competncia i a la vegada el

cargols a impostos. Els metges recomanaven prendre (beure) una temporada aquestes aigesferruginoses i magnsiques. Lestil de les altres cases (hotels) de la vora en aquest barri deLes Masies (de Poblet) respira un aire francs. LAlbert Riber et rep a recepci amb atencionsinsuperables. Aquest home podria ser diplomtic, diputat, o el que fos atenent a la gent. T unaccent que em sembla del Vendrell, per diu que s de Valls, o de vora Santes Creus. Es passa14 hores darrera el taulell. Ha domplir uns quants formularis cada cop que registra algunclient. Te dues criatures que nestan molt dell. Queda meravellat del meu minscul concertde piano, tot i lo desafinat que est linstrument a la sala de la televisi. Per sort ning fuma,que jo spiga, i en aix crec tenir molta sensibilitat. A lalberg de la mateixa xarxa Xanascat aNria (alber de lliga) s que fumaven i fora, i potser per aix no em varen registrar b ilAlbert no troba les meves dades. Em dna la clau, desprs dels trmits oportuns jo he

preferit pagar els 25 euros de la mitja pensi al principi i men vaig a lhabitaci del primerpis a lala de ponent. Shi accedeix per la porta al costat de lextintor. La 201 queda justdavant mateix dels lavabos. s doble, per hi estar sol. Em dutxo. Laigua no s abundantper s suficient i ben calenta. Lhabitaci est impregnada daroma de brisa martima que,per exemple, els Vents, de Sant Just Desvern, fabriquen. Quan baixo un altre cop cap arecepci, arriben les quatre companys que havien tingut la idea de la sortida i havien quedat atravs del Meetup. Sels veu fora enrgics, per no donen gaires explicacions de litinerari.En Manel, que s amb qui he parlat, va amb el cap rapat i li destaquen molt les pestanyes, demanera que sembla que les dugui pintades. En Dani no s tan alt, per t les exageracions delshomes esportistes a les espatlles i a les cames. Li destaquen tamb els ulls, molt grans. EnJordi t els ulls molt blaus, i t el cabell i la barba de color castany clar i ondulats. I lOng dur

el cabell curtet i s el ms jove i ms prim. Li destaquen els dents blanqussimes quan somriu,que ho fa sovint. A ms, quan sembla que vagi a dir-me alguna cosa, a vegades fa uns gestsamb tot el cos com si estigus fent un ballet asitic. Ells de seguida volen anar a veure Poblet.Jo hi vaig a peu o corrent, per la carretera. Entro un moment a lesglsia i em sorprn quesigui aquella que vaig somniar una nit. Ara la veig amb menys detall, per la foscor ambiental.Per tamb havia visitat linterior amb els meus pares fa molts anys. Se sent una mena dolordhumitat i dabandonament i darrere, molt enrere, sonen els assaigs dels monjos que han deresar les vespres a les sis i mitja. Sembla mentida que aquest temple sigui per adorar un ducelestial, perqu em sembla ms per protegir-sen, de tant fosc com s i de tant gruixudes comsn les parets. Les formigues condueixen els llurs cadver al costat de la zona de deixies. Iaix em sembla avui mancat desplendor, i noms un abocador de morts. Trobo als companysa la cantina bevent vi. Abans, han anat a deixar les bicis dins lhostatgeria. Jo em regalo unaampolleta daigua de Veri que sospito que era reomplerta amb aigua local. Ells sembla que noparen compte en despeses. Els deixo que vagin a les vespres mentre comena a plovisquejar i

jo arribo corrent, per la carretera, a lalberg. Al principi trobo un munt de gent caminant pel

7/24/2019 CSTER BTT

22/26

marge. Tornem a petar la xerrada amb lAlbert. Mexplica que desprs de la desamortitzacide 1835 els nous propietaris varen edificar en aquest nou barri de Les Masies. I que ara,desprs de tants anys, lajuntament els diu que lestil dels edificis no s el correcte. Que a lafinca que era dels monjos, ara no hi deixen passar en bici, excepte per les pistes forestals. Queuns dels amos dels boscos de Poblet s un Gil Mra de Aragn. Jo li pregunto si en GonzaloMra de Aragn es viu, i ell no ho sap. Resultar que va morir el 2006. Li explico que aquestafamlia tenien un casal que varen jugar-se i perdre apostant a les cartes, i que va acabaralbergant el collegi on vaig estudiar. LAlbert mexplica que, un cop acabades les vocacions

de benedictins, lestat acabar quedant-sho tot. Ara sn usufructuaris del monestir. Alshabitants del voltants, que molts estan amb laigua al coll, els va recar molt que lobra socialde La Caixa gasts un mili deuros per pagar el nou orgue, fabricat a Sussa. Que lestat vatenir, desprs de la desamortitzaci, molt abandonat el monestir. Que les tombes, grcies aaquest descuit, varen ser profanades durant una revoluci de finals de segle XIX. Per quesembla que no varen matar ning. Els companys tornen de vespres, i en tornen sense massaentusiasme. Aviat toca sopar (a dos quarts de nou). Hi ha self service. La cuinera resultar quehavia estat alumna meva a les classes que donava per a Uni de pagesos a Aiguamrcia. Emretreu que sent vegetari mengi ous. La veritat que aquesta decisi de desviar-me delvegetarianisme em va costar una mica, per al final vaig optar per no ser tant estricte. Ellasembla molt contenta de veurem, com lAlbert a recepci. Per no es donar a conixer. Persopar hi ha sopa, amanida (amb soja germinada), croquetes despinacs, truita de patates,psols amb pastanaga, iogurt, formatge, pernil en dol, pa, i poma. Els quatre repeteixen unesquantes vegades. Sembla que mai acabin la gana. I la cuinera contenta dacontentar-los. Enacabat de sopar anem al sal. All al rec hi ha una parella essent ell molt fort. Crec que ambaquells braos podria aixecar ms de 190 quilos. Els nois comencen a jugar al domino. LOngno en sap, i jo que mho miro potser ja no recordo b com si juga. Comenten alguna cosa deMalisia, el seu pas. Hi ha una illa vora la costa de Borneo on shi fan immersions comenlloc del mn, i aix ho corrobora tant el Dani com el Manu. Shi poden veure grans balenesi grans taurons. Potser s la illa de Sipadan. LOng s de Malacca. Sembla ser que tots ellsestan habituats a anar a dormir tard, a les dotze, per jo no, i tinc molta son, de manera que

macomiado dells amb un see you tomorrow. LAlbert ens ha presentat el vigilant de nit,un senyor humil que t un somriure que recorda el del senyor Ferran, lherbolari de Figuerola.Per dalt a lhabitaci lolor de brisa marina artificial no em deixar dormir. El matals sprou cmode. El somier s una lmina metllica rgida foradada. Telefono al G. Em diu que aMadrid est diluviant, segons el Pepito, amb qui est parlant pel fix. El Pepito s el seu cunyati s un molt bon ciclista. Potser el nmero 50 dEspanya. Almenys en algunes competicions.Mentretinc algunes estones ms a fer una mica de katsugen, per avui no funciona per fer-mevenir son. Malo unes quatre vegades per anar a desbeure. A mitja nit puja una lleugera olorde llomillo fregit, que deu ser de lpat del vigilant. Ms que vigilant ens lhan presentat coma ajudant per si necessitem alguna ajuda. Les campanes de Poblet toquen molt suaumentalgunes hores. Cap a dos quarts de vuit els tubs de la calefacci espeteguen de les dilatacions

perqu lhan tronada a posar en marxa. Ha plogut fora aquesta nit es veu. El dia promet serclar i vents, amb algun plugim un altre cop a mitja tarda.

Poblet.El monestir va ser inaugurat el 1149 pels monjos benedictins que vingueren de Fontfroide(Aude), pro de Narbona, per desig del rei Ramon Berenguer IV. Mossn Ramon Muntanyola (nascuta lEspluga, ho escriv aix: Entre el camp i la pineda // qui encenia uns ulls tan francs,// que elcenobi de Fontfreda// ja us envi els monjos blancs?// No us rondaven cada dia// laigua clara i el

ventet?// Us lloem Santa Maria// amb les monjos de Poblet...

7/24/2019 CSTER BTT

23/26

N 1: Antiga capella de Sant Esteve, funerria, del segle XII. N 2: Infermeria vella del segle XII. N 3: Claustret de SantEsteve o de la infermeria, segle XIII. N 5: Biblioteca del segle XIV. N 6: Sala Capitular. N 7: Capella primitiva, desprssagristia antiga. N 8: Pandes del claustre del segle XIII. N 9: Panda de principis del segle XIII, la ms antiga. a: Lavaboen el claustre. N 10: Antic dormitori de conversos, desprs convertit en cups. N 11: Cuina i dependncies. N 12:Refectori de finals del segle XII. N 13: Calefactori i barberia. N 14: Antic refectori de conversos i desprs bodegues.N 15: Atri del claustre fet construir per labat Copons. N 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Reial que donaaccs al conjunt del monestir.

La construcci del monestir no va comenar fins el 1163 i sanfent amb els segles. Era normal que desprs de triar unassentament els cistercencs esperessin uns anys per comenar aconstruir el monestir. El paratge havia de tenir bosc per a llenya,aigua i pous de neu, vinya i terres de conreu, i estar allunyat delsaltres pobles. A finals del segle XII Poblet tenia 17 granges enexplotaci. A ms, comptava amb infermeria, hospital depobres, farmcia, mol, forn de pa, hort de plantes medicinals icalabs. Durant el XIV es feu el palau del rei Mart lHum, perlarquitecte Arnau Bargus (que havia fet el Sal de Cent aBarcelona). Ara el palau de Poblet es fa servir de museu. Durantel XVIII es feu la nova sagristia. El 1340 el rei Pere IV elCerimonis va tenir la idea de fer servir una part com a pantereial de la corona Catalano-Aragonesa. En teoria hi descansenles despulles dels reis Alfons I, Jaume I, Mart I lHum, AlfonsIV, Alfons V, Enric de Trastmara, Pere III, Ferran IdAntequera, Joan I, Joan II, Joana Enrquez I (i el seu fillastre

Carles, prncep de Viana, a qui ella va fer enverinar). Felip II hipass la setmana santa del 1564 i de Poblet agaf la idea deconstruir un pante reial a lEscorial. Entre els nobles quesuposadament descansen a Poblet nhi ha de les nissaguesUrgell, Cardona i Cervera, Segorb, Prades, Crdova, Sandoval,Folch, Medinaceli, Maqueda, Benavent. En aquella poca de

7/24/2019 CSTER BTT

24/26

mxim esplendor el monestir cobrava tributs de 60 pobles, 10 viles, 2 castells, de les salines deCardona, dels pescadors dEmpries, i tenia ams un crrec com a diputat de la Generalitat o consellero notari reial. A ms de Poblet la congregaci comptava amb altres monestirs: Piedra, Benifassar,Mallorca, Valncia, Barcelona (Natzaret), El Tallat. El 1531 sacab el retaule extraordinariencarregat per labat Pere Caixal a lescultor Dami Forment. Durant el segle XIX hi hagueren unesquantes fugides dels monjos, i profanacions de les sepultures per part dels exrcits contrincants i delsanarquistes. Durant anys el bestiar jeia enmig de les mmies reials dins lesglsia. El 1940 uns quantsmonjos tornaren a habitar el monestir, i fins ara (principis del segle XXI) hi ha hagut comunitatbenedictina del Cster. El 1991 el complex va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.Hom pot dividir el conjunt en tres recintes. Al primer hi havia les habitacions dels laics, algunescapelles i el rebedor per als reis. Al segon, la plaa, lantiga hostatgeria, els palaus abacials nou i antic(de les dames), lhospital dels pobres. I al tercer hi havia la part de clausura i la mansi reial. Lamuralla fa uns 600 metres de permetre, per 2 de gruix i 11 dalt. Larxiu monacal es troba en gran parta Madrid (encara!).

Quan maixeco obro la finestra i gaireb s ple dia. Segueix havent-hi un aire francs alrecinte. Havent-me dutxant tant ahir no em cal fer-ho pel mat. Alg shi est estona i estona iel lavabo somple de boirina. Les noies que van al del costat em saluden afables. Jo no hedormit, per en un moment he somniat que una noia que semblava navarresa volia entrar, que

jo li deia que all hi era jo, per al final lhe deixada entrar, de tant submisa i disposada a estaramb mi com es mostrava. Els companys sen fan el crrec de lescena. LAlbert est totcorprs per la notcia de la mort de la Muriel Casals, presidenta de lmnium Cultural. Ell hihavia parlat feia poc, abans que un ciclista latropells e ella a la cantonada de Provena ambComte dUrgell a Barcelona. Jo mateix mhavia dut algun cop un gran ensurt quan aturat alcarril bici dUrgell em creuava a molta velocitat un ciclista que gaireb tocava la meva rodadavantera. Els companys esmorzen i van repetint. Sembla que no acabin mai la gana. Hi hallet, flocs de cereals, melmelades, pa, tomquet, magdalenes, mandarines, formatge, sucs depinya i taronja, iogurts, mantega, xocolata, i jo qu s ms. El noi fort dahir avui est msdescansat i una camisa a punt desquinar-se, de quadrets de colors blaus i vermells, cobreixels seus potents braos. Els noiets de dotze anys que ahir al vespre traspuaven vitalitat avuiestan endormiscats. Havien fet 35 Km en bici. Els meus companys em diuen que vagi passant,que ja ens trobarem en ruta, perqu ells trigaran a sortir, potser esperant que el vent afluixi.LAlbert macompanya a la sala de calderes on hem deixat totes les bici. I ens acomiadem.Mha donat un llibret dels albergs de Xanascat de rutes BTT, fora engrescador. La rutasegueix per la carretera cap a LEspluga. Quan estic puja t la poujadeta al sortir de lalberg enDani, el verons, mavana a tota velocitat fent brunzir laire. Ha volgut fer-me unademostraci. Desprs, arribant al monestir ja recula cap a lalberg. A lEspluga torno a veureels indicadors cap a les coves. Si hi entrs perdria dues hores, i vaig just dhorari. I mshavent anunciat pluja cap a les sis de la tarda. Passada lautopista uns gossos criden molt. I sque mhe aturat a veure un Quercusvalentinade fulles molt peludetes. Abans del Mas Jover

erro una mica la ruta per torno a baixar i emprenc la pujada correcta, on ells matrapen.Arribant a la carretera encara els veig abans de deixar el Cap del Coll. Concne a aparixermolins blancs de vents de Gamesa. Mouen les aspes amb parsimnia i fan una fressa especial,com si haguessin engegat un petit aspirador. Ms endavant veur les roderes de les quatrebicis als llocs fangosos. Excepte en algun tram que deuen haver estalviat perqu no segueixenben b el track que em varen passar a mi. Llstima que no paro compta daturar-me a veure oa visitar el monestir del Tallat. I potser s que he trobat un munt dindicacions per anar-hi i nos quina era la millor. Mespanta llegir que vaig cap a Monblanc un altre cop. I ser noMontblanc, sin Montblanquet, un petit llogarret. Abans de Vallbona el sender es fa molttcnic i baixo de la bici. Lhostatgeria obra per Setmana Santa, per ara al monestir noms hifan visites guiades. LAlbert em deia que al ser de monges no varen assaltar les installacions

durant les guerres i revoltes del segle XIX. Rocallaura em sembla un poble massa auster.Abans de Belltall maturo a canviar la cmera perqu ja no aguanta ms. Uns pagesos emsaluden alegres, mentre treballen un marge del camp. Han aparcat dos cotxe plens de pales iaixades al cul de sac. Arribant a Fors, un poble de pedra picada, la bassa daigua argilosablanquinosa impressiona. El refugi queda amunt. Arribant a Rocafort, un poble no tant auster

7/24/2019 CSTER BTT

25/26

com les dabans, que almenys t castell, estalvio la drecera i segueixo per la carretera.Desprs dubto una mica, perqu el track segueixo ms a sota. En un tram el track meu passavaper una pista que anava a parar a un marge de camp, i els indicadors i les roderes delscompanys passaven pel bosc, ms amunt. He hagut de parar molt de compte de no aixafar elcereal recent brotat. En un altre tram la pista estava impracticable per un munt de rames quehavien tallat dels pins. Desprs de dubtar per on seguir trobo un parell de noies que no volenque pari dexplicar-los coses del company de Malisia. Es veu que se nhan enamorat. Elpaisatge en general, desprs del Tallat sha fet aspre, gris. Des del Tallat es veien les

muntanyes dels Pirineus nevades. Per desprs noms es veuen marges de pedra seca, feixesde cereals, pinedes esclarissades sobre el rocam i el vent que mou els molins per ferelectricitat. La pujada al Puig de Comaverd ja macaba la pacincia. He begut alguns glopetsdaigua dels pobles. Perqu la de lalberg t mal gust. Tota laigua aqu s clorada i jo no hiestic acostumat. Ells diran que al posar-hi isostar no han notat cap mal gust. Per em semblaal final que el mal gust era degut a algun residu a la meva cantimplora. El bidonet (deSantiveri) que em varen regalar en unes jornades de nutrici esportiva a Torre Ribera nodeixava tant mal gust. Total, que a la vista dun gran rtol indicant cap a Pont dArmentera iSantes Creus , amb el dibuix duna bicicleta, faig cas del rtol all al Coll de Mald i deixo eltrack, que em faria pujar una mica ms. Els darrer 2 Km els he fet empenyent la bici, perqula pista pedregosa pujava massa. Em recordava la de les Salines. Per passat el Cogull,primer opto per seguir recte endavant per la pista, que du a un espadat. Desprs reculo cap elmirador que queda a llevant desprs de seguir el trencall indicat pels rtols. Per dall la rutasegueix per un descens de grimpada, que amb la bici carregada es fa massa perills. Tornocap a la pista i miro de baixar pels graons de la roca amb cura, per no tanta com calia i caicavall, amb tanta sort que no em faig mal. No he pogut aguantar la inrcia del pes de la bicique mha fet pendular allunyant-me de la roca. Per estic content dhaver triat aquesta ruta,perqu estava avorrit del paisatge aspre i monton dels darrers quilmetres. Al Tossal de lesComes, enlloc de tirar cap al Sarral, tiro cap a Cabra. Desprs del sender ve una pistapedregosa que cada cop es fa millor. Desprs del Corral nou ja s molt bona. Cabra del Campsem fa agradable, perqu s que he encertat la ruta i falta poc, i de baixada, pel Pla de Santa

Maria. El track sha desviat en algun moment i all al poble del Pla, que sem fa llarg quant aespai, per curt quan a temps, confon els carrers de Pompeu Fabra i de Joan Margall. Cauenalgunes gotes per no mhe mullat. Tot est al seu lloc i torno cap a Sarri per lautopistasense ensurts, noms alguns embussos de diumenge a la tarda, que em faran aturar cosa dunquart.

7/24/2019 CSTER BTT

26/26