Revista d’informació agroeconòmica

Núm. 20 | any IV | febrer del 2014 Consulti la versió digital de la revista a: www.laCaixa.es/agrocaixa

Consens per aplicarla reforma de la PACa Espanya

Entrevista aPaolo De CastroPresident de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu

Opinió deJosé Severiano Montes PérezPresident de l’Associació Gallega de Cooperatives Agroalimentàries

0210_portada_cat.qxd 12/02/14 9:34 Página 1

Una ubicació privilegiada i estratègicasitua Galícia amb moltes oportunitats peresdevenir el rebost d’Espanya, especial-ment en mercats cada vegada més exi-gents, tant en l’aspecte mediambientalcom per la diversitat de productes autòc-tons que aporten valors reconeguts degust i textura.La gastronomia gallega s’enriqueix ambuna gamma infinita de gustos naturalsque brollen d’aquesta terra i de la traça-bilitat d’uns productes tractats amb totala cura pels pagesos, amb una manera defer molt respectuosa amb el mediambient.Els productes del mar, d’altra banda, enssituen en l’òrbita dels mercats més exi-gents i mereixerien un capítol especial.No obstant això, aquesta vegada ens cen-trarem en els productes que depenendirectament d’una terra i els mil rierolsque l’acaronen. Les seves transparentsdeus s’enriqueixen amb la vegetació deles riberes i, carregades de nutrients, bai-xen pels vessants fins a les valls per donarlloc a una rica agricultura de pastures ihortes, amb productes especialment ten-dres i gustosos gràcies al fèrtil humus dela terra.Pel significat i la presència que tenen enels mercats, són productes excepcionalsles carns, tant d’aus, com de conills, porcs

Galícia,dins del’Europa verda

Opinió

autòctons (porco celta) o de la raça vacu-na rossa gallega, que emocionen els pala-dars més exigents.Igualment, la qualitat i la varietat delsvins, amb matisos de primavera i aromesempeltades de la perenne verdor del pai-satge, acompanyen a les millors taulesl’excel·lent gust del peix i el marisc de lesnostres ries i costes. En làctics, liderem el sector, tant en quan-titat com en valors organolèptics, que fanque la llet de Galícia sigui un productenatural diferenciat, com també els nos-tres formatges o altres derivats làctics.A Galícia hi ha un total d’11.655 explota-cions làcties, amb una quota de2.359.750 tones de llet. Representen, pertant, el 56% dels productors de l’Estat iel 36% de la producció nacional, i s’esti-ma que aquesta producció augmentarà ala nostra comunitat autònoma a un ritmeanual del 3,5-4% en el període 2015-2020.Som molt curosos amb els productes, queesdevenen la marca de la nostra terra is’envasen amb etiquetes de qualitat cer-tificada: “Galicia calidade”, “Galega100%”, “Leite de Galicia”, com a garan-tia d’una feina ben feta.En definitiva, el sector agroalimentarigallec, avalat per la intensa qualitat delsproductes, té molt per oferir als exigentsmercats tant nacionals com internacio-nals.

José Severino Montes PérezPresident de l’Associació Gallega de

Cooperatives Agroalimentàries

EDICIÓ:”la Caixa”Caixabank, SA Av. Diagonal, 621-629 08028 Barcelonawww.laCaixa.es

ADREÇA:Departament de Màrqueting de ”la Caixa”

REALITZACIÓ:Eumedia, SA

IMPRESSIÓ:XXXXXXXXXXXXXXX

Dipòsit legal:B-27.716.2010

© Tots els drets reservats. La informació que recull aquestbutlletí prové de fonts fiables. Això no obstant, els editorsno responen de la certesa ni dels possibles errors derivatsde la utilització d’aquesta informació ni es fan responsablesde les opinions ni les valoracions que conté.

NRI: 884-2014/09681

Sumari

Notícies 3

Consens per aplicar la reformade la PAC a Espanya

Entrevista 10

Paolo De Castro, president de la Comissiód’Agricultura del Parlament Europeu

Obra Social 17

Projectes que l'Obra Social ”la Caixa” duu aterme arreu de la geografia espanyola

Tribuna 15

Juan Ramón Fuertes Blasco,director territorial de les Balears

Producte financer 16

Domiciliar la DUN a ”la Caixa”li reportarà molts avantatges

Mercats 18

Evolució dels preus dels principals mercatsagrícoles i ramaders

0210_opinion_cat.qxd 12/02/14 12:24 Página 2

3AgroCaixa

Notícies

La Conferència Sectorial d’Agricultura iDesenvolupament Rural que es va fer ala seu del Ministeri d’Agricultura el 20 iel 21 de gener ha aconseguit un con-sens bàsic amb les comunitats autòno-mes sobre l’aplicació de la reforma de laPAC a Espanya –criteris per assignar lesajudes directes i distribuir els fons per aldesenvolupament rural–, “fet pel qualja tenim lliure el camí perquè tots els sis-temes agraris i ramaders continuïn sentcompetitius i puguin seguir duent a ter-me la seva activitat, amb uns nivells desuport semblants als anteriors i sensecap distorsió en el mercat”, segons vasubratllar Miguel Arias.El ministre va destacar el pacte assolitper la unanimitat de tots els consellersautonòmics amb la finalitat d’establirun sistema d’aplicació nacional de laPAC.Altres decisions que es van prendre vanser:• Establir un model de regionalització

que agafi com a punt de partida lacomarca agrària, amb una divisió delterritori nacional entre 22 i 24regions agronòmiques.

• Establir pagaments acoblats per alssectors que poguessin tenir proble-mes i risc d’abandonament: el bovíd’engreix, la vaca alletant, el boví dellet, l’oví, el cabrú, la bleda-rave

sucrera, l’arròs, el tomàquet per a laindústria, els fruits de closca i lesgarrofes, els conreus proteics i elsllegums de qualitat.

• Destinar a pagaments acoblats gai-rebé 585 milions d’euros, el 12,08%del total de les ajudes directes. LaConferència Sectorial podrà revisarels imports assignats a aquests sec-tors i la possibilitat d’introduir novesproduccions acoblades, singular-ment, l’oliverar en pendent, el blatdur, la pansa o la mandarina satsu-ma per a industrialització, en funcióque hi hagi risc d’abandonament odificultats de sostenibilitat econòmi-ca.

• No considerar agricultors actius elsque tinguin ajudes directes querepresentin més del 80% del totaldels ingressos agraris. Aquest siste-ma s’aplicarà als agricultors querebin més de 1.250 euros d’ajudesdirectes cada any. Aquesta decisiópermetrà que 550 milions d’eurospassin d’agricultors que no tenencap activitat agrària significativa alsque tenen, a la mateixa comarca,una activitat agrària important.

• Establir que, per rebre ajudes, caldràque les explotacions ramaderes vin-culades a pastures tinguin 0,20 uni-tats de bestiar més per hectàrea.

Agricultura i 13 comunitats autònomesvan acordar que desenvoluparan unaaplicació informàtica per gestionar, apartir del 2015, les ajudes de la PAC.Onze d’aquestes comunitats hi parti ci -paran de manera completa (Extremadu-ra, a partir del 2016) i les altres dues hofaran de manera parcial (An dalusia iAragó). D’altra banda, les Ca nàries, quetenen un règim d’ajudes es pecial, handemanat poder-hi participar per a lesmesures comunes. Castella i Lleó, Cata-lunya i el País Basc no hi participaran.

Consens per aplicar la reformade la PAC a Espanya

Aplicació informàticacomuna per a 13 comunitats

Sobre els fons que es destinaran al des-envolupament rural d’aquest període,la Conferència va acordar distribuir8.053 M€ entre les comunitats autòno-mes. Per fer-ho, s’ha seguit el criterid’integració de la CE per repartir fonsentre els Estats membres, i s’han aplicatindicadors sobre la situació econòmica,mediambiental i territorial, relacionatsamb els objectius del desenvolupamentrural: competitivitat agrària, gestió sos-tenible dels recursos naturals, i desen-volupament territorial equilibrat.

8.053 milions per adesenvolupament rural

Cooperatives Agroalimentàries es va fe -licitar que una qüestió tan complexacom la de la distribució dels fons entrecomunitats hagi arribat a bon port, i vadestacar que, en l’acord sobre la figurade l’agricultor actiu, s’hagi optat peruna fórmula que eviti que els percep-tors que no tenen cap activitat agràriarealment significativa continuïn co brantajudes. Així mateix, considera que el Planacional de desenvolupament rural ésun pas històric a favor de la integració ila concentració de l’oferta.

Valoració positiva enl’àmbit cooperatiu

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:20 Página 3

4

Notícies

La indústria de l’alimentació i les begudespreveu tancar el balanç del 2013 amb unafacturació de 89.204 milions d’eurosdavant dels 90.169 milions del 2012, esti-mació que significaria el manteniment del’activitat d’aquest sector, amb un descensde l’1,07% respecte de l’any anterior,segons es destaca en el baròmetre que haelaborat la Federació Espanyola d’Indústriesde l’Alimentació i les Begudes.Així mateix, la FIAB assenyala que deldesembre de l’exercici passat al mateix mesdel 2013 el consum d’aliments i begudes vaaugmentar, de manera estimada, un 3,6%,fet que en reflectiria una millora significati-va tot i la complexa situació de crisi queafecta el consum intern de casa nostra. Respecte de les exportacions, la FIAB pre-

veu que el 2013 s’assoleixin els 23.248milions d’euros, fet que representaria unaugment del 5,3% respecte dels 22.078milions de l’exercici anterior. Les dades significatives de facturació de lesexportacions, i malgrat l’atonia del consumdomèstic, han permès mantenir el ritmed’activitat d’aquesta indústria i, com a con-seqüència, les xifres d’ocupació del sector,i s’ha pogut percebre una clara tendència alcreixement que va començar durant el ter-cer trimestre del 2013.Horacio González Alemán, director generalde la FIAB, ha assegurat que “comencem aveure indicis de recuperació, en particular,a la indústria de l’alimentació i les begudesi, per tant, som moderadament optimistesde cara al nou any”.

Finalment, la Comissió Europea ha deciditno reformar l’Organització Comuna deMercat de la fruita i les hortalisses, tal coms’havia plantejat i s’estudiava des de l’any2012. D’aquesta manera, el sector mantél’statu quo actual, amb modificacionsmenors introduïdes en el procés de refor-ma de la PAC i establertes en el Reglament1308/2013 del Parlament i del ConsellEuropeu sobre l’OCM única, aplicable desde l’1 de gener d’enguany.

La indústria de l’alimentaciói les begudes aguanta el tipusLa FIAB estima que les exportacions del2013 hauran augmentat un 5,3%

No es reformarà l’OCM dela fruita i les hortalisses

A falta de comunicació oficial del FonsEspanyol de Garantia Agrària (FEGA), el ter-mini per sol·licitar els pagaments directesde la PAC corresponents a l’exercici del2014 s’obrirà el 17 de febrer, i no l’1 demarç com s’havia previst d’entrada en elReial decret 1013/2013, i es tancarà el 15de maig. Aquest període coincidirà amb elde les cessions de drets de pagament.

A partir del 17 de febreres podran sol·licitar lesajudes de la PAC

L’activitat de la indústria del’alimentació i les begudes va caureun 1,07% respecte de l’any anterior

El sector ha aconseguitmantenir el nivell d’ocupació,amb 440.000 treballadors

La FIAB veu indicis de recuperaciói és moderadament optimista decara a enguany

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:20 Página 4

5AgroCaixa

La renda agrària per ocupat –en unitats detreball per any (UTA) a temps complet– vaaugmentar un 10% el 2013, segons la pri-mera estimació del Ministeri d’Agricultura, ies va situar en 13.779 euros en preus cons-tants per cada una de les 865.300 UTA. En termes corrents, la renda agrària perocupat va arribar fins als 28.127 euros, un10,5% més que la de l’any 2012.

Unes collites abundantsvan compensar la caiguda o

la moderació dels preus

La renda agrària total en termes corrents vaexperimentar una pujada del 7,7%, fins a24.337 milions d’euros. Aquest resultat esdeu sobretot al fet que el valor de la produc-ció vegetal ha millorat, gràcies a unes colli-tes més abundants –excepte en l’oli d’olivai les hortalisses–, que van compensar la cai-guda o la moderació dels preus.En total, el valor de la producció agrària vaser de 44.261 milions d’euros, un 4,9%més alt que el del 2012. D’aquesta xifra,26.739 milions van correspondre al valor dela producció vegetal, que va augmentar un8%, enfront de les dades del 2012, davantd’un volum un 8,7% superior i uns preusque van disminuir un 0,5%.La producció animal va augmentar d’unamanera molt més moderada i es va situar en15.920 milions d’euros, tot just un 0,4%més que la del 2012.

La renda agràrianacional vaaugmentar un10% l’any passat

El Consell de Ministres va aprovar elprojecte de llei de representativitat delsector agrari el 10 de gener passat. Amb aquest projecte de llei es vol regu-lar el procediment de consulta perdeterminar la representativitat de lesorganitzacions professionals agràries decaràcter general i d’àmbit estatal, a tra-vés del vot dels agricultors. Es proposencom a organitzacions representativesles que aconsegueixin, com a mínim, un15% dels vots arreu de l’Estat i, a més,un 5% a sis comunitats autònomes.

Representativitat de lesorganitzacions agràries

El Ministeri d’Agricultura, de comúacord amb les comunitats autònomes,ha aprovat un model de quadern d’ex-plotació dels productes fitosanitaris, enel qual es recullen de manera ordenadai harmonitzada tots els elements que elstitulars de les explotacions agrícoleshauran de registrar, amb l’objectiu quela nova normativa sobre l’ús sostenibledels productes fitosanitaris es puguicomplir amb més facilitat. Aquestmodel de quadern està disponible awww.magrama.es

Quadern d’explotació delsproductes fitosanitaris

La Conferència Sectorial d’Agricultura iDesenvolupament Rural del 21 degener va acordar la distribució de128,53 M€ per reestructurar i recon-vertir la vinya el 2014. Amb aquestesajudes, els viticultors podran començara arrancar ceps i plantar-ne de nous,canviar-ne les varietats o adaptar elmarc de plantació per facilitar la meca-nització. Així mateix, es va acordarrepartir 5.510 drets de plantació de lareserva nacional per a la campanya2013-2014.

Més de 128 M€ perreestructurar la vinya

El valor de la producció agràriava ser de 44.261 milions d’euros,un 4,9% més alt que el del 2012

El volum de la produccióvegetal va registrar un augmentdestacat del 8,7%

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:20 Página 5

6

Notícies

L’Assemblea de la Federació Espanyola deProductors i Exportadors Hortofructícoles(FEPEX), constituïda per representants de29 associacions, es va reunir a Madrid peranalitzar l’evolució dels sectors representatsi aprovar el pla d’acció per a l’any 2014.

Entre les accions prioritàries per al 2014, endestaca el seguiment de l’aplicació de lareforma de la PAC a Espanya, sobretot elrègim de pagaments directes, que va gene-rar un debat important a l’assemblea, jaque una bona part del sector quedaràexclòs dels pagaments directes.Algunes altres de les actuacions prioritàriesper enguany són l’obertura real de nousmercats per a l’exportació, la declaració deles circumscripcions econòmiques, la políti-ca fitosanitària, el reconeixement d’organit-zacions de productors, la recerca i la inno-vació, tant en l’àmbit del programa Horitzó2020 com pel que fa a la política de desen-volupament rural, i l’entorn sociolaboral.També es potenciaran els nous projectesque ha engegat la Federació, com ara FruitAudit, el servei d’informació i verificació dela qualitat en destinació, i es continuarà tre-ballant per poder convertir Fruit Attraction,que del 15 al 17 d’octubre d’enguany cele-bra la sisena edició, en la gran fira europeadel sector hortofructícola.

El parc de tractors espanyol ha envellit molt, més de la meitat de les unitats téuna antiguitat superior als 16 anys.

El Ministeri d’Agriculturatreballa en un projecte de decretque es debatrà amb el sector

El Ministeri d’Agricultura està prepa-rant un projecte de reial decret amb elqual es vol regular la concessió direc-ta d’ajudes del pla d’impuls al mediambient per renovar tractors agríco-les, el pla PIMA Terra, amb la intencióque es pugui posar en marxa durant lasegona meitat de l’any.L’objectiu principal d’aquestes ajudesserà reduir de manera significativa lesemissions de contaminants atmosfè-rics, sobretot partícules, i també lesemissions de CO2 en sectors com l’a-

grari, a través de la renovació del parcde tractors actual, que caldrà substi-tuir per models més eficients i amb unimpacte ambiental inferior que esti-guin disponibles en el mercat espan-yol.Cal destacar que més del 55% delstractors que avui dia fa servir el sectoragrícola tenen més de 16 anys, i és jus-tament aquesta maquinària la que méscontamina de tot el camp espanyol.L’esborrany de reial decret plantejauna ajuda màxima de 9.000 euros pertractor de més de 15 anys que esti-gui inscrit en el Registre Oficial deMaquinària Agrícola (ROMA) i que estrobi en condicions d’ús, sempre quese substituexi per un tractor nou. Es proposa que aquestes ajudes delpla PIMA Terra les puguin canalitzar itambé gestionar els punts de venda oels concessionaris de maquinària agrí-cola.

La FEPEX aprovael pla d’accióper al sectorhortofructícola

Pla PIMA Terraper a larenovació detractors

L’objectiu principal és reduirles emissions de contaminantsatmosfèrics

Una de les actuacionsprioritàries és l’obertura real

de nous mercats

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 12:26 Página 6

7AgroCaixa

Precintes de colors diferentspermetran distingir les quatredenominacions de venda

El terme pota negra només espodrà fer servir per a productesde bellota i 100% de raça ibèrica

Amb l’oposició de l’Administració de Cas-tella i Lleó i una part de la indústria, el sec-tor del porcí ibèric té des del 10 de generpassat una nova norma de qualitat queservirà per “reflectir totes les realitats pro-ductives del sector de l’ibèric del país, ipromoure la conservació de la raça ibèricai del sistema productiu desenvolupat alvoltant de la devesa”, segons va assenya-lar el Ministeri d’Agricultura després ques’hagués aprovat aquesta normativa en elConsell de Ministres.

Per comercialitzar els productes, la normaaposta per millorar la informació al consu-midor a l’etiquetat, amb la simplificació deles denominacions de venda, i passar de lesquatre opcions que hi havia fins ara –debellota o de pastura de glans, d’enceball,d’engreix de camp i d’engreix– a noméstres, eliminant la d’enceball, designacionsque s’identificaran a cada pernil i espatllaibèrica amb precintes de diversos colors:negre per als animals alimentats ambbellota i 100% de raça ibèrica, vermell perals alimentats amb bellota però que noarriben a aquest percentatge de puresaracial, verd per als animals ibèrics engrei-xats amb pinso al camp, i blanc, per als ibè-rics engreixats amb pinso en explotacionsintensives. Així mateix, la norma limita l’ús,a la publicitat i l’etiquetatge dels productesde l’ibèric, de termes que puguin induir aerror el consumidor. Es reserva exclusiva-ment per a la designació de bellota elsnoms, els logotips, les imatges, els símbolso les mencions facultatives que evoquin ofacin al·lusió a algun aspecte relacionatamb la bellota o la devesa. En particular, elterme pota negra només es podrà fer ser-vir en productes de bellota i que siguin100% de raça ibèrica.L’ús d’aquesta expressió i la menció quees fa en la norma del percentatge de raçaibèrica que caldrà indicar, són justamentels aspectes que la Mesa Sectorial del’Ibèric de Castella i Lleó ha amenaçat derecórrer.

S’ha aprovatla nova normade qualitat delporcí ibèric

En el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del18 de gener d’enguany s’ha publicatl’ordre per la qual s’estén l’acord del’Associació Interprofessional del PorcIbèric (ASICI) al conjunt del sector, i esfixa l’aportació econòmica obligatòria,amb la finalitat de millorar la traçabilitati la qualitat de les produccions de l’ibè-ric. L’aportació econòmica total per acada campanya serà de vint cèntimsd’euro per cada porc ibèric sacrificat.Aquesta aportació quedarà dividida endues quotes de 10 cèntims.

El BOE publica l’extensióde norma per a l’ibèric

El reg localitzat creix cada any i ja arribaal 48,23% de la superfície nacional re -gada, segons es destaca en l’Informe so -bre els regadius a Espanya 2013. L’anypassat, el reg localitzat va augmentar un2,69% i l’automotriu, un 0,34%, da -vant del descens del reg per as persió i elreg per gravetat, que van disminuir un2,21% i un 1,53%, respec ti vament. Lasuperfície regada va créixer fins als3.540.560 hectàrees, i els cereals, lesoliveres, la vinya i els cítrics van ser elsconreus amb més regadiu.

El reg localitzat assoleix el48% de la superfície regada

S’aposta per millorar lainformació de l’etiquetatge

al consumidor

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:21 Página 7

8

Notícies

La Comissió Europea ha proposat aug-mentar els fons que es destinen a promo-cionar els productes agroalimentariscomunitaris, i passar dels 60 milions d’eu-ros disponibles ara per ara als 200 milionsel 2020, amb l’objectiu de millorar-ne lacapacitat de competir en el mercat inter-nacional.Aquest augment forma part de la propos-ta global presentada pel comissari d’Agri-cultura, Dacian Ciolos, amb l’objectiu desuperar les limitacions actuals del règim depromoció, començant per la insuficiènciadels recursos i la dispersió de les accionsdels Estats membres.A més, en la proposta es planteja:• Posar en pràctica una estratègia euro-

pea de promoció, sota el lema Gau-deix-ho, ve d’Europa, que ha de con-duir a fer augmentar el nombre de pro-grames que s’adrecen a països tercers iprogrames plurals (presentats per orga-nitzacions de diversos Estats membres),

a través d’un índex de cofinançamentde la UE més elevat per a aquestes duescategories i que s’augmentaria fins al60%.

• Ampliar l’àmbit d’aplicació de lesmesures amb la possibilitat reglamen-tada d’esmentar l’origen i les marquesdels productes; augmentar-ne elsbeneficiaris per incloure les organitza-cions de productors, i ampliar l’àmbitde productes admissibles per promo-cionar, concretament als agroalimenta-ris transformats, com ara la pasta, laxocolata o la cervesa.

• Simplificar els procediments adminis-tratius amb una sola selecció dels pro-grames per part de la Comissió Euro-pea, en comptes de les dues d’avui dia,a càrrec de l’Estat i la CE.

• Proporcionar una gestió més fàcil, ambuna finestreta única, dels programesque elaboren conjuntament organitza-cions de diversos Estats membres.

La Direcció General de la Indústria Agroali-mentària ha presentat un nou catàleg a tra-vés del qual s’exposen les iniciatives nacio-nals i internacionals contra el malbarata-ment alimentari per tal que productors,transformadors, distribuïdors i consumidorstinguin referències amb les quals lluitar da -vant d’aquesta problemàtica. En aquest sen -tit, el Ministeri d’Agricultura ha organitzatuna setmana contra el malbaratament, ambl’objectiu de promoure la solidaritat nacio-nal i conscienciar de la conveniència de llui-tar contra el malbaratament de menjar.

La CE proposa una nova políticade promoció agroalimentàriaSignificaria augmentar els fons que s’hi destinen,de 60 milions d’euros a 200 milions el 2020

Catàleg d’iniciatives contra elmalbaratament d’aliments

Un formatge de pasta blava que elabora laGanadería Arangas, SC, d’Arangas deCabrales (Astúries), va aconseguir el primerpremi Aliments d’Espanya al Millor Format-ge, que concedeix el Ministeri d’Agricultu-ra, Alimentació i Medi Ambient.Aquests premis es lliuren cada any i tenencom a objectiu promocionar i fer conèixerels formatges autòctons espanyols, els for-matges ecològics i altres tipus de format-ges amb una gran qualitat organolèptica.

Premi Aliments d’Espanyaal Millor Formatge

La proposta vol millorar la capacitatdels nostres productes per competiren el mercat internacional

L’àmbit d’aplicació es podria obrira productes transformats, com lapasta, la xocolata o la cervesa

La selecció dels programes depromoció només la duria a termela Comissió Europea

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:21 Página 8

9AgroCaixa

La Interprofessional de l’Oli d’Oliva vallançar el mes de desembre passat la cam-panya de promoció exterior més ambicio-sa de la història, amb accions finançadespel sector mateix en els mercats de Rússia,Alemanya, França, Regne Unit, EstatsUnits, Mèxic, Brasil, Austràlia, Xina, Japó,Índia i Indonèsia –aquests dos últims, dinsd’un programa triennal aprovat pel Minis-teri d’Agricultura, Alimentació i MediAmbient i la Comissió Europea, i que té elseu suport.Aquesta promoció de l’oli d’oliva espanyola dotze països de quatre continents escomplementa amb la que ja està en marxadins del mercat interior, i que també rep elcofinançament del MAGRAMA i la UE.

La suma dels esforços d’aquestes entitatsha servit per engegar un programa d’acti-vitats amb l’objectiu de presentar davantdel consumidor una imatge renovada iampliada dels olis d’oliva, i convidar-lo asentir tota una experiència a l’hora dedescobrir-ne les aromes, els gustos i lesvarietats.D’aquesta manera, cinquanta carretonsamb diversos olis d’oliva recorreran du -rant tres anys les principals ciutats de casanostra per acostar als espanyols i als mi -lions d’estrangers que ens visiten cada anyolis verge extra arbequina, cornicabra,hojiblanca i picual.

El ministre Miguel Arias va qualificar el conveni d’històric i espera que serveixi,com a mínim a mitjà termini, per dignificar els preus de l’oli d’oliva.

Agricultura i representantsde la producció, la indústria i ladistribució signen un conveni

El ministre d’Agricultura, Miguel AriasCañete, i els representants de les asso-ciacions ACES, ANGED, ANIERAC,ASOLIVA, INFAOLIVA, ASAJA, COAG,UPA i Cooperatives Agroalimentàriesvan signar, el 9 de gener passat, elconveni de col·laboració per valoritzari millorar la qualitat de l’oli d’oliva, itambé per promocionar-lo i informar-ne el consumidor.Aquest conveni preveu quatre granslínies d’actuació. La primera, i ambl’objectiu de reforçar la qualitat dels

olis d’oliva, promourà la posada enmarxa de sistemes d’autocontrol,amb una atenció especial a la conser-vació de la qualitat del producte en lafase d’emmagatzematge i distribució.En segon lloc, es fixen actuacions permillorar els procediments pel que fa al’avaluació de la qualitat de l’oli d’oli-va, i per aquest motiu es treballa ambla Interprofessional i la Junta d’Anda-lusia, per trobar un mètode que com-plementi el panell de tast amb relacióal control de les característiques orga-nolèptiques.De manera complementària, l’acordpreveu reforçar la col·laboració insti-tucional i constituir una mesa decoordinació de la qualitat de l’oli d’o-liva.Com a darrera línia, el sector i l’Admi-nistració treballaran per millorar lacol·laboració en matèria de promociói informació al consumidor.

L’oli espanyoles promociona a12 països de4 continents

Oli d’oliva:acordhistòric per laqualitat

L’acord preveu crear una mesade coordinació que reforci lacol·laboració institucional

Cinquanta carretons amb olisd’oliva recorreran Espanya

durant tres anys

0210_noticias_cat.qxd 12/02/14 9:21 Página 9

10

L’exministre italià d’Agricultura, Paolo DeCastro, acaba d’aquí a poc el mandat coma president de la Comissió d’Agricultura iDesenvolupament Rural del ParlamentEuropeu (COMAGRI), una institució queactualment té poder de codecisió en tot elque afecta la Política Agrària Comuna(PAC).

AgroCaixa.- Vostè ha dit que aquestano és la reforma de la PAC que el Par-lament Europeu hauria plantejat i sem-bla que la proposta de la Comissió hacanviat apreciablement després delseu pas per aquesta institució.

Paolo De Castro.- La reforma de la Políti-ca Agrària Comuna ha millorat notable-ment gràcies al treball del Parlament Euro-peu, que l’ha feta més equitativa i respec-tuosa amb les noves exigències delsagricultors, en un context europeu i globalmolt diferent del de no fa gaires anys.Pel que fa a la producció i el comerç mun-dial, crec que la PAC aconseguirà respon-dre només de manera parcial als nous rep-tes alimentaris globals. El canvi de l’era del’abundància de recursos a la d’escassetatja no és un tema nou, però només aracomença a ser objecte d’una reflexió com-partida. Una reflexió que va faltar en laproposta de reforma de la Comissió Euro-pea, però que intentem incloure, en tantque sigui possible, amb la intervenció delParlament.

AgroCaixa.- Veu difícil o impossibleque la Comissió pugui vendre la filoso-fia d’aquesta nova PAC als països ter-cers o els blocs comercials amb elsquals negocia i negociarà al llarg del2014 acords multilaterals de liberalit-zació dels mercats agrícoles?

Paolo De Castro.- En matèria de comerçinternacional, Europa ha destacat perhaver fet els deures amb esforç i responsa-bilitat. Dit això, cal que es garanteixi unmercat més transparent, orientat cap a lareciprocitat de les regles, per afavorir laperspectiva d’una convergència més gran aescala internacional dels estàndards queaplica la Unió Europea.L’atenció cap a aquest tema, sobre elqual, d’aquesta legislatura ençà, ja hemdebatut diverses vegades a la ComissióEuropea, és fonamental per evitar que elsesforços comunitaris es vegin malbaratatsper un mercat incapaç de reconèixer elsvalors socials integrats en els béns alimen-taris.No crec que es tracti de vendre la PAC forade les fronteres europees. Es tracta d’unir-se per competir de manera correcta,reduint les distorsions derivades de la pos-sibilitat que productors externs al sistemade les regles comunitàries puguin traduirels vincles més petits als quals estan sotme-sos a avantatges més grans des del punt devista competitiu.

AgroCaixa.- Considera que la novaPAC 2014-2020 és encara més difícil degestionar que l’anterior, o està d’a-cord, tal com pensa la Comissió Euro-pea, que és al contrari?

Paolo De Castro.- La important contribu-ció que el Parlament Europeu ha aportat aaquesta reforma va justament en la direc-ció de simplificar més les mesures i la sevaaplicació. Aquesta simplificació es tradueiximmediatament en beneficis econòmics imés temps per a l’agricultor, i també enuna eficiència més gran de controls.Seria desitjable que alguns Estats membresadoptessin aquesta pràctica, que demana

Entrevista

“El treball del ParlamentEuropeu ha millorat notablement

la reforma de la PAC”

Paolo De CastroPresident de la Comissió d’Agricultura iDesenvolupament Rural del Parlament EuropeuRedacció: AgroCaixa

“La PAC aconseguirà respondrenomés de manera parcial alsnous reptes alimentaris”

0210_entrevista_cat.qxd 12/02/14 9:11 Página 10

11AgroCaixa

també menys burocràcia en l’àmbit internperquè simplifica, per exemple, la modali-tat de derogació dels pagaments, fent ser-vir com a model altres països de la Unióque ja han pres aquesta direcció.

AgroCaixa.- Què és el que ha evitat iquè és el que ha impulsat la COMAGRIdel Parlament Europeu, amb el seupoder de codecisió legislativa, enaquesta nova PAC?

Paolo De Castro.- Gràcies als poders decodecisió atorgats al Parlament Europeupel tractat de Lisboa, hem aconseguit ree-quilibrar una reforma que, en la propostade la Comissió, generava una gran des-igualtat entre països del nord i païsosmediterranis, i que afavoria els primers.Gràcies a la procedència geogràfica de lamajoria dels eurodiputats que componenla COMAGRI, i també a la seva sensibilitat,hem eliminat aquesta desigualtat, i hemdotat els conreus dels països del sud d’Eu-ropa (oliverars, vinya, fruiters) del granpaper social, econòmic i ambiental quetenen gràcies a mesures ad hoc (aquestsconreus responen a les mesures mediam-bientals del greening per definició, sensepagaments afegits).També és fonamental la mid-term reviewde la reforma, que vam demanar i vamobtenir per al 2017, i que ens permetràavaluar els efectes de la reforma i, en casque calgués, intervenir-hi per modificar-la.

AgroCaixa.- També opina que elsmembres fundadors de l’antiga CEE isignants del tractat de Roma no s’hau-rien reconegut en aquesta nova PACimpulsada per la Comissió actual?

Paolo De Castro.- L’agricultura es trobaen ple canvi i en el decurs de les dècadesse n’han modificat sensiblement les priori-tats, les necessitats i les relacions.La nova PAC respon només a alguns d’a-quests problemes: destaca el componentde respecte mediambiental, però en elplantejament inicial oblida l’estreta relacióque també cal mantenir amb el compo-nent social i econòmic, en un entorn cadavegada més global.Amb tota probabilitat, els pares fundadorsde l’antiga CEE i els signants del tractat deRoma no haurien estat partidaris d’aques-ta PAC, filla, sí, d’un temps actual, peròamb la gran limitació de mirar massa poccap al futur i les noves exigències de l’agri-cultura.

AgroCaixa.- Creu que l’aplicació d’a-questa nova PAC al llarg dels anysvinents ha d’ensenyar al sector a ser

“Reequilibrem una reforma quegenerava una gran desigualtatentre el nord i el sud”

“L’agricultura ha modificatles seves prioritats, necessitatsi relacions”

0210_entrevista_cat.qxd 12/02/14 9:12 Página 11

12

Entrevista

cada vegada menys dependent peraconseguir la seva renda de les ajudescomunitàries?

Paolo De Castro.- És important que lesempreses agrícoles continuïn rebent suporti eines eficaces per generar ingressos icompetir en els mercats internacionals.El desig és que, gràcies a una organitzaciómillor entre productors que reforci els sec-tors, tal com preveu la nova PAC, lesempreses puguin créixer i estructurar-sed’una manera cada vegada més autòno-ma.Això no vol dir eliminar l’ajuda comunità-ria, sinó crear un sistema equilibrat en elqual tots els components del sector puguintrobar una dimensió i un espai comercialpropis.

AgroCaixa.- Els Estats Units, amb laproposta de nova farm bill, sembla quevulguin eliminar els pagaments directesals agricultors i impulsar més l’assegu-rança agrària, i deixar la resta al quedeterminin els mercats. És possible queaquest camí sigui el que també hagi deseguir el sector agrari comunitari a par-tir del 2020?

Paolo De Castro.- Parlem de dues confi-guracions diferents, que reflecteixen duesagricultures diferents. A Europa, la impos-tació original de la Política Agrària Comu-na s’ha anat reformant amb el pas deltemps. Aquest procés va sostenir els can-vis que van portar a la reducció de l’im-pacte mediambiental de l’agriculturaeuropea.Al contrari que en el passat, avui les deci-sions dels agricultors europeus estan enfo-cades sobretot cap als mercats, i l’elimina-ció progressiva dels preus garantits haresolt el problema de les excedències es -tructurals d’alguns productes. De la ma -teixa manera, l’eliminació gradual del siste-ma de subsidis, molt relacionat amb la pro-ducció, ha permès als agricultors produirde manera més sostenible des d’un puntde vista mediambiental i social.Arran d’aquestes consideracions, no crecque l’adopció d’un sistema que recalqui elfarm bill pugui ser una perspectiva viableper a l’agricultura europea.

AgroCaixa.- A Espanya, una de lespolèmiques més importants ha estat ladefinició d’agricultor actiu per serreceptor dels pagaments directes de lanova PAC. A títol personal, com defini-ria aquest concepte?

Paolo De Castro.- És un tema sobre elqual s’ha obert un gran debat no tan sols

a Espanya sinó també en altres països.Pel que fa a la figura de l’agricultor actiu,la PAC preveu una llista negra que excloutotes aquestes realitats que no fan de l’a-gricultura una activitat exclusiva, i que, pertant, deixaran de beneficiar-se dels recur-sos de la UE. Però a causa de les diferèn-cies entre els diferents estats membres, esva decidir que fossin ells els responsablesd’identificar aquesta figura segons els cri-teris que respectin millor, alhora, la mesu-ra comunitària i l’exclusivitat real de l’acti-vitat agrícola.

AgroCaixa.- El mes de maig vinent hiha eleccions al Parlament Europeu idesprés caldrà triar una nova Comis-sió Europa. Creu que es mantindràaquesta regla no escrita que cap paísgran de la UE no pot optar al lloc decomissari d’Agricultura i Desenvolu-pament Rural?

Paolo De Castro.- Espero que, en vista dela cohesió i el compromís que ha demos-trat la COMAGRI del Parlament Europeusobre la reforma de la PAC, el “componentmediterrani” permeti per fi superar aques-ta llei no escrita, per aspirar a un paperque, per tradició, abast i perspectives com-petitives, veu els grans països del sud d’Eu-ropa a primera línia de les decisions políti-ques que afecten el sector agrari.

AgroCaixa.- Sembla que ha arribatl’hora de fer balanç del seu pas per laCOMAGRI del PE. De què està més orgu-llós? Què li hauria agradat fer i no hapogut fer?

Paolo De Castro.- L’experiència d’aquestscinc anys com a president de la COMAGRIdel Parlament Europeu ha estat una expe-riència de vida i de formació importantís-sima. Molta feina, objectius comuns peraconseguir amb un esforç transversalentre totes les forces polítiques i la possi-bilitat d’enfrontar-se amb realitats dife-rents i complexes.Aquests són els factors principals que hanmarcat el meu mandat, dedicat al procésde reforma de la PAC post-2014 i a la defi-nició de mesures de protecció i valoraciódel sector agroalimentari europeu. I, comja he anticipat, l’important paper de code-cisió atorgat al Parlament (que, vull recor-dar, és l’única institució europea triadadirectament) pel tractat de Lisboa ens haconvertit en interlocutors directes dels ciu-tadans de la UE.Crec que s’han complert molts objectiusimportants per a l’agricultura europea,però espero poder continuar aquesta fei-na tan apassionant també la pròximalegislatura, i tant de bo que sigui desenvo-lupant un càrrec encara de més responsa-bilitat.

“És important que les empresesagrícoles continuïn rebent suporti eines per competir”

“Crec que s’han complertmolts objectius importants pera l’agricultura europea”

Paolo De Castro i el ministre d’Agricultura irlandès, Simon Coveny, van rebre de la mà deMiguel Arias la Gran Creu de l’Ordre Civil del Mèrit Agrari, Pesquer i Alimentari.

0210_entrevista_cat.qxd 12/02/14 9:12 Página 12

13AgroCaixa

Notícies I+R+i

Calendari de contractaciód’assegurances agràries (gen.-feb.)

El 27 de desembre passat, el Consell de Ministres va aprovar el Pla d’as-segurances agràries combinades per a l’exercici del 2014, que disposa-rà d’una dotació pressupostària de 199,18 milions d’euros. Entre elsobjectius previstos per aquest pla hi ha, de manera prioritària, mante-nir la contractació, per a la qual cosa el Ministeri d’Agricultura, Alimen-tació i Medi Ambient ha fet un esforç en els percentatges de subven-ció, sobretot del mòdul 1 o mòdul Catàstrofes, que arriba a subvencio-nar fins al 65%, el màxim permès previst per la normativa comunitària.Així mateix, s’han mantingut els percentatges de subvenció en elsmòduls 2, 3 i P agrícoles i s’ha estès aquest increment a la major partde les línies ramaderes, com també a la subvenció addicional per larenovació de la contractació, que passa del 3% al 5%. Una altra nove-tat que presenta aquest pla és la modificació de l’aplicació de la deduc-ció dels 60 euros de subvenció que ha de percebre cada assegurat, quees va incloure en el pla del 2013 i que per al 2014 no s’aplicarà a cadapòlissa, sinó a cada número d’identificació fiscal (NIF). Amb aquestamesura es pretén fomentar que s’assegurin totes les produccions de lesexplotacions.

El Pla d’assegurances agràries del 2014disposarà de 199,18 milions d’euros

El Consell de Competitivitat de la UnióEuropea, celebrat al començament del mesde desembre passat, va adoptar formal-ment el programa d’investigació i innova-ció de la UE Horitzó 2020. Aquest progra-ma, presentat per la Comissió Europea, técom a objectiu donar suport a les millorslínies de recerca per oferir oportunitats denegoci importants i millorar la vida delsciutadans.Amb un pressupost de 70.000 milionsd’euros, reuneix, per primera vegada en unsol paquet, tots els fons europeus destinatsa recerca i innovació per al període 2014-2020, amb les mateixes regles per a totsels participants.Els pressupostos fins a l’any 2020 per a l’a-gricultura, el sector forestal, l’alimentació,el sector pesquer i la resta de la bioecono-mia, pugen a 3.851,4 milions d’euros; elsdestinats a la biotecnologia, a 516 milions,i els relatius al clima, el medi ambient, l’e-ficiència dels recursos i les matèries prime-res, a 3.081,1 milions.A Espanya, el sector agroalimentari, fores-tal i rural, com també el sector pesquer i eldel medi ambient, motors de l’economianacional, han d’accelerar la innovació i la

transferència de resultats de la recerca al’economia real, i trobar, amb el suport dela investigació, respostes idònies per millo-rar-ne, de manera sostenible, la competiti-vitat als mercats. Per tot això, aquest pro-grama representa una gran oportunitatque cal aprofitar per satisfer, amb el suportdels fons comunitaris, les demandes delsector.

La Comissió Europea va començar apublicar l’11 de desembre passat les con-vocatòries del programa Horitzó 2020 perals anys 2014 i 2015. Cada una inclouinformació sobre el contingut temàtic, elpressupost i la data límit de presentació dela documentació.Aquesta informació està disponible al por-tal del participant de la CE: http://ec.europa.eu/research/participants/portal/desktop/en/opportunities/h2020/index.html

La UE reuneix tots elsfons europeus destinats arecerca i innovació

Assegurances de cobertures creixents per a: Inici de la subscripció:

Explotacions hortícoles en cicles successius 15 de gener

Explotacions forestals 15 de gener

Explotacions de planta viva, flor tallada, vivers i llavors 1 de febrer

Explotacions de produccions tropicals i subtropicals 1 de febrer

Explotacions de conreus industrials tèxtils 1 de febrer

Explotacions de bestiar boví d’engreix, de lídia i d’alta valoració genètica, de reproductors bovins d’aptitud càrnia i de bestiar oví i cabrú 15 de gener

Explotacions d’equí, aviàries de carn i posta, i porcí 1 de febrer

El pressupost assignatals sectors agroalimentari,forestal i pesquer puja a3.851,4 milions d’euros

0210_noticias_la_caixa_cat.qxd 12/02/14 9:26 Página 13

14

Notícies

La Federació Espanyola d’Industrials iFabricants d’Oli d’Oliva (Infaoliva), forma-da per més de 700 indústries d’almàsseraper a la fabricació d’oli d’oliva a tot Espan-ya, i ”la Caixa” han signat un acord perimpulsar l’accés d’aquest sector al finan-çament i estimular-ne la competitivitat alsmercats.El conveni ha de reforçar dos àmbits d’ac-tuació. D’una banda, ”la Caixa” oferiràproductes i serveis financers en condicionsavantatjoses; de l’altra, Infaoliva incre-mentarà i innovarà les prestacions i elsproductes per als associats.L’acord, a més, té com a objectiu definirel marc de col·laboració entre Infaoliva,organització interlocutora davant de lesadministracions de les indústries almasse-reres, i ”la Caixa”, a fi d’establir relacionsde caràcter institucional, com també iden-tificar, estudiar i analitzar altres possibili-tats d’actuació.

El conveni es va signar a Jaén, a la seud’Infaoliva, i el van subscriure ManuelAlfonso Torres, president nacional de laFederació, i, per part de ”la Caixa”, Car-men Sabrí, directora de Negoci Agrari, iMiguel Ángel Palanco, delegat general del’entitat a Andalusia oriental.”la Caixa” ha dissenyat productes definançament específics per als membresd’Infaoliva que els permeten fer front anoves inversions, a les necessitats de cir-culant, maquinària o vehicles, i també alsriscos i els imprevistos que puguin sorgirdurant el procés de fabricació de l’oli o del’explotació de les collites.Aquest acord també permet facilitar totala informació necessària per a les sevesactivitats, tant de fabricació com de con-reu de l’oliverar, a més de la gestió d’aju-des de la PAC, assegurances agràries, tar-getes per comprar subministraments agrí-coles, etc.

Conveni entre ”la Caixa”i els productors d’oli d’olivaEl conveni s’emmarca dins de l’aposta de”la Caixa” pel sector agroalimentari

”la Caixa” ha posat en marxa una novainiciativa dirigida a involucrar els clients enl’estratègia de responsabilitat corporativade l’entitat i en projectes d’acció socialliderats per l’Obra Social ”la Caixa”. Elprojecte consisteix a permetre als clientsfer microdonatius solidaris d’import baixcada vegada que facin algunes de les ope-racions més freqüents amb la targeta, comara pagar compres, treure diners en cai-xers o recarregar targetes de prepaga-ment.El client pot personalitzar completamentl’aportació solidària a través de microdo-natius, i en pot triar l’import per cada úsde la targeta, que pot ser a partir d’uncèntim d’euro. També té la possibilitat deseleccionar el tipus d’operació amb targe-ta al qual vol associar l’aportació i la cau-sa solidària a la qual han d’anar destinatsels fons. Igualment, pot decidir en qualse-vol moment variar l’import, canviar el pro-jecte amb el qual col·labora, interrompretemporalment l’aportació o, fins i tot,decidir fer microdonatius només de mane-ra puntual.

Programa de microdonatiussolidaris associat a l’ús detargetes de ”la Caixa”

El president d’Infaoliva,Manuel Alfonso Torres,va subscriure el conveni

S’oferirà cobertura a les més de700 almàsseres de tot Espanyaintegrades a Infaoliva

”la Caixa” ofereix una gammade productes i serveis financersen condicions avantatjoses

0210_noticias_la_caixa_cat.qxd 12/02/14 9:26 Página 14

15AgroCaixa

Tribuna

L’aposta pel sector agrari a la DireccióTerritorial de les Balears s’ha anat consoli-dant els últims anys amb la creació d’unaestructura agrària que ens ha permèssituar-nos com una entitat de referènciaper al món agrari de les illes sota la nostramarca AgroCaixa.Des del 2011 hi ha un responsable agrari ala Direcció Territorial i la nostra xarxa dis-posa de 12 oficines AgroCaixa, en les qualsun especialista agrari atén les necessitatsconcretes dels clients d’aquest sector.Aquest equip està especialitzat en l’asses-sorament en productes orientats al clientagrari, i sempre amb la finalitat d’oferiruna resposta que permeti cobrir les neces-sitats específiques d’aquest segment.Al nostre àmbit territorial, tenim una basede 7.000 clients agraris repartits de mane-ra molt heterogènia entre les diferentsbanques que hi ha a la nostra entitat: Ban-ca de Particulars, Personal, Privada, Pimes iBanca d’Empreses. Precisament va seraquest factor heterogeni el que des d’unprimer moment ens va fer decidir a enfo-car com a essencial el treball en equipentre les diferents banques, per fomentarla comunicació i aprofitar sinergies entredepartaments i segments i arribar, així, almàxim nombre de clients possible, tenint-ne en compte els diferents perfils.Amb tot això i a través d’aquesta vocacióde servei al client, pretenem gestionar-nemés específicament el negoci agrari i, enconcret, aportar valor a aquesta gestió dià-ria buscant més proximitat amb el clientmateix. Així, durant aquest temps hemaconseguit situar-nos com a líders en quo-ta de mercat en productes específics per aaquest sector, com ara la PAC o l’Agrose-guro.Històricament, ”la Caixa”, que ja fa centanys que és a les Balears, s’ha mantingutsempre present en els diferents sectors del’economia insular i també, evidentment,en el seu sector primari. Un sector que, sibé ha perdut pes des del boom turístic delsanys seixanta del segle passat, manté unarrelament important a la nostra societat,és fonamental a l’hora de mantenir els nos-tres costums i tradicions populars i, a més,

ha sabut entendre que el camí que calseguir és el del professionalisme, la moder-nització i la gestió empresarial de les explo-tacions.Nosaltres volem donar suport a aquestagestió i, per això, posem a disposició delsclients tota una gamma de productes i ser-veis dissenyats específicament pensant enles necessitats del sector, com ara l’Agro-Bestreta (per anticipar el pagament decollites), l’AgroTargeta (targeta per com-prar entrades en cooperatives que permetel diferiment del pagament en unes condi-cions avantatjoses per al cooperativista) itambé productes per al finançament agra-ri (com la bestreta de la PAC o el finança-ment de la prima de l’Agroseguro).Més enllà de totes aquestes considera-cions, les xifres del sector agrícola i rama-der a les illes ens deixen unes dades que,per a qui no conegui l’economia de lesilles, podrien resultar sorprenents.

Així, per exemple, el conreu de la patataprimerenca al terme de sa Pobla (Mallorca)té tanta importància que la seva producciópermet que la nostra comunitat autònomase situï com la tercera d’Espanya en expor-tació d’aquest tubercle; concretament el2013, el 32,3% del total exportat per Es -panya ha procedit de sa Pobla, amb 16.500tones fins al juny.Un altre conreu tradicional a les Balears ésl’ametlla, que, si bé ha patit la dura compe-tència de la californiana, s’ha pogut mante-nir com un conreu principal a les illes, de talmanera que, enguany, a les 25.000 hectà-rees conreades, se n’han recollit unes10.000 tones.Juntament amb l’ametller, el conreu queforma una part intrínseca del nostre paisat-ge és l’oliverar, que dibuixa unes imatgesespectaculars amb les plantacions en ban-cals a la serra de Tramuntana, i que la cam-panya passada va tenir una producció de2.000 tones d’oliva.No podem oblidar l’increment que ha expe-rimentat els últims anys la producció de vi ales Balears, que l’any passat va arribar als51.681 hectolitres, 29.196 dels quals s’em-paren sota les DO Binissalem, i Pla i Llevant,i la resta s’etiqueten com a vi de la terra.Finalment, pel que fa a la ramaderia, caldestacar el boví de llet, especialment a l’illade Menorca, amb un cens de garaibé20.000 caps, i empreses d’elaboració deformatges amb DO Formatge Maó-Me nor -ca, de fama mundial, que és una partessencial de l’economia menorquina.

La bancaagrícola,una propostade valor afegit

Juan Ramón Fuertes Blasco Director territorialde les Balears

A l’esquerra, Juan Ramón Fuertes Blasco, director territorial de les Balears, i GuillemJosep Bibiloni Bennasar, responsable agrari de la Direcció Territorial.

La nostra xarxa a les illesdisposa de dotze oficinesAgroCaixa

Ens hem aconseguit situar lídersen quota de mercat de productesespecífics per al sector agrari

0210_noticias_la_caixa_cat.qxd 12/02/14 9:26 Página 15

16

Producte financer

Domiciliar a ”la Caixa” les ajudes de la DUNque li corresponguin és molt fàcil: noméscal que passi per qualsevol de les nostresoficines, on ens encarregarem de fer els trà-mits corresponents. I només pel fet dedomiciliar la DUN a ”la Caixa”, s’enduràuna pràctica manta per al sofà.1

A més, els nostres especialistes agraris estanal seu costat per ajudar-lo a gestionar les

necessitats financeres que tingui. Per fer-ho, disposem de productes i serveis finan-cers específics per a vostè, com ara:

Bestreta de l’ajudaUn dels avantatges de domiciliar la DUN a”la Caixa” és que li avancem l’ajuda enunes condicions molt favorables. Així,podrà disposar de l’import de la DUN desdel primer dia o al llarg de l’any, en elmoment en què ho necessiti més.

Assegurances agràriesA ”la Caixa” li oferim una extensa gammad’assegurances2 pensada per cobrir els ris-cos de la seva explotació agrària, amb elsquals pot assegurar els ingressos de la colli-ta i el bestiar, cobrir els riscos del negoci igarantir la seva protecció, la de la família ila dels treballadors.

Assegurances per a l’explotacióL’èxit de la seva explotació depèn d’algunsfactors difícils de predir. Per això, li oferimunes assegurances que li protegiran l’explo-tació ramadera o agrícola de qualsevolimprevist que pugui sorgir.

Assegurances per al negociPer a un rendiment òptim del negoci calque tot estigui ben protegit. Per això,posem a la seva disposició una àmplia gam-ma d’assegurances per cobrir els béns vin-culats a la seva activitat professional (trac-tors i maquinària agrícola, explotacions...) itambé els vehicles d’ús particular.

Assegurances per a vostè,la família i els treballadorsTambé disposa de productes per assegurarels ingressos en cas d’incapacitat temporal,o per beneficiar-se d’una assistència mèdi-ca de qualitat. A més, pot obtenir una asse-gurança de vida i accidents per als treballa-dors, com també una assegurança de res-ponsabilitat civil per a pesca o caça.

AgroInversióSi ha de fer millores a la finca, proveir-se demaquinària nova, comprar bestiar, etc., espot beneficiar d’aquest préstec, dissenyatper finançar les inversions de millora de l’ex-plotació.

1. Promoció vàlida des del 17-2-2014 fins al 15-5-2014 o finsque se n’exhaureixin les existències (48.000 unitats). Aefectes fiscals, aquesta promoció es considera de remune-ració en espècie i està subjecta a ingrés a compte. Ofertaper a domiciliacions d’expedients de la DUN amb un importestimat superior a 250 €. NRI: 878-2014/09681

2. Informació subjecta a les condicions de cada pòlissa, i tam-bé a les condicions de subscripció. Assegurances de vida deVidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances. Assegu-rances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Asseguran-ces i Reassegurances. Assegurances agràries de Caixa d'As-segurances Reunides, Companyia d'Assegurances i Reasse-gurances, SA. Caixabank, SA, av. Diagonal, 621, 08028,Barcelona. NIF A-08663619. Inscrita en el RM de Barce-lona, tom 42657, foli 33, full B-41232, inscripció 109a.Caixabank, SA, operador de bancassegurancesexclusiu de VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reasse-gurances, amb NIF A-58333261, i autoritzat deSegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegu-rances, amb NIF A-28011864, inscrit en el Registre deMediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619,i autoritzat per distribuir assegurances de Caixa d'Asse-gurances Reunides, Companyia d'Assegurances i Reasse-gurances, SA (CASER), amb CIF A-28013050, en virtutdel conveni de distribució entre VidaCaixa i CASER.

Domiciliar la DUN a ”la Caixa”li reportarà molts avantatges

Pot disposar de l’importde l’ajuda de la DUN desdel primer dia

Només pel fet de domiciliar laDUN a ”la Caixa” s’endurà unapràctica manta per al sofà

0210_prod_financiero-obra_social_cat.qxd 12/02/14 10:04 Página 16

17AgroCaixa

Al conveni amb la Junta de Castella i Lleó idins del Programa d’Espais Naturals i Rein-serció Social de l’Obra Social ”la Caixa”,enguany està prevista una actuació perrecuperar i protegir l’ecosistema de la torbe-ra flotant que hi ha al parc natural de les lla-cunes glacials de Neila (Burgos), considera-da la més singular d’aquesta comunitatautònoma.

Entre les actuacions previstes es vol crear uncamí accessible que faciliti al visitant acos-tar-se a les llacunes, però que no permetitransitar per les zones més properes a la tor-bera.Així mateix, es preveu dissenyar i construirplafons que donin a conèixer al visitant elsvalors d’aquest ecosistema tan singular.També es delimitaran les zones més fràgilsper impedir el pas de bestiar sobre la torbe-ra, i es dissenyaran i s’executaran activitatsd’educació mediambiental sobre la impor-tància de la col·laboració a l’hora de conser-var la biodiversitat.En aquest projecte es preveu que hi treba-llin set persones en risc d’exclusió social.

Els espais naturals de protecció especial de l’Albera ocupen una superfície totalde 4.207 hectàrees, 3.465 de les quals corresponen al paratge natural pròpiamentdit i 742, a la reserva annexa de Sant Quirze.

En benefici de la ramaderiaextensiva, la biodiversitat i laprevenció d’incendis

Mitjançant l’acord de l’Obra Social”la Caixa” amb la Generalitat deCatalunya, l’any passat es va dur a ter-me la recuperació de pastures alparatge natural d’interès nacional del’Albera, a la comarca de l’Alt Empor-dà (Girona).Els objectius d’aquesta actuació vanser el manteniment dels prats per alpasturatge del bestiar extensiu, i tam-bé la retirada d’arbustos i matolls coma prevenció de possibles incendisforestals.

A més, es va recuperar una font d’úspúblic que feien servir els animals, itambé un abeurador contigu a la font.En concret, els treballs que s’hi van fersón:

• Neteja de les pastures per facilitarel pasturatge, de manera que esvan netejar d’arbustos i matolls ise’n va controlar la vegetació delsmarges.

• Recuperació de tota la instal·lacióde la font Jordana, eliminant-netambé la vegetació de les parets ila de les parets de l’abeurador con-tigu.

• Construcció d’una tanca per prote-gir el perímetre de la font i evitarl’accés del bestiar a la zona d’úspúblic.

• Instal·lació d’un nou abeurador perals animals amb una capacitat demil litres d’aigua.

Obra Social

Protecció dela torberaflotant de lesllacunes glacialsde Neila

Recuperació depastures alparatge naturalde l’Albera

L’actuació va servir perrecuperar la font Jordanaper a ús públic

Es delimitaranles zones més fràgils perimpedir el pas del bestiar

sobre la torbera

0210_prod_financiero-obra_social_cat.qxd 12/02/14 12:22 Página 17

18

Deixem enrere el gener, un mes en què tradicional-ment l’activitat comercial en el sector dels cerealsdecau, encara que enguany també hi ha contribuïtel repunt que van experimentar les cotitzacions delblat de moro en els mercats internacionals, del qualno han estat alienes les partides procedents del marNegre, des d’on s’abasteixen principalment elsports del litoral espanyol.

Pel que fa als preus registrats en el mercat nacional,cal destacar aquest encariment del blat de morod’importació a un nivell que va desanimar els com-pradors, ben coberts fins al final de campanya.Als ports del Mediterrani, es va oferir aquest cerealal voltant dels 180 euros/tona per als lliuramentsd’aquí al juny, i un parell d’euros per sobre per alsde la segona meitat de l’any.Davant d’aquests preus, el blat de moro autòctonprocedent de Lleó va cotitzar a 174 euros/tona, i180 euros/tona el de Navarra, sempre per a lliura-ments immediats. Pel que fa al blat farratger, l’op-ció més competitiva es va trobar en el procedent dela província de Burgos, on va cotitzar a uns 190euros/tona. En el cas de l’ordi, a la majoria de leszones productores es va oferir al voltant dels 170euros/tona, i una mica més car a les zones prope-res de destinació de consum.

Mercats

Repunt de lescotitzacions del blatde moro

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaBlat pinso Cadis

Blat panificable Salamanca

Blat dur Cadis

Blat força Toledo

Ordi 2 carreres Salamanca

Ordi cavallar Toledo

Ordi pinso Logronyo

Civada rossa Toledo

Civada comuna Granada

Sègol Salamanca

Triticale pinso Cadis

Blat de moro assecador Salamanca

Gira-sol farina integral 28% Barcelona

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVerge extra Jaén

Oliva verge Jaén

Oliva llampant Jaén

Refinat Jaén

Cru 5º Bas 10 (pinyolada) Jaén

Cru 5º Bas 10 (pinyolada) Còrdova

Refinat i Winter (pinyolada) Jaén

6

6

6

6

6

6

6

2.188,00

2.034,33

1.933,93

2.070,40

88,36

85,00

127,82

190,00

192,67

221,00

229,33

172,33

167,50

158,27

159,00

184,17

162,33

202,00

181,33

178,33

65

6

5

6

6

6

5

65

6

6

5

6

6

Oli d’oliva

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaAmetlla comuna closca Logronyo

Ametlla comuna gra Reus

Avellana negreta gra Reus

Avellana gra corrent Reus

Pinyons de Castella/Andalusia Reus

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaBleda sense especificar Castelló

Bleda groga Logronyo

All tendre València

Carxofa de consum fresc Castelló

Api verd Cadis

Alberginia rodona Cadis

Borratja sense especificar Navarra

Bròcoli sense especificar Navarra

Carabassó sense especificar Alacant

Col de cabdell de fulla arrissada Alacant

Coliflor blanca València

Espinacs sense especificar Cadis

Espàrrec verd Castelló

Mongeta verda perona Castelló

Enciam iceberg Alacant

Cogombre sense especificar Sevilla

Pebrot lamuyo vermell Sevilla

Pebrot lamuyo verd Cadis

Porro sense especificar Cadis

Tomàquet llis Màlaga

Tomàquet valencià Castelló

Pastanaga sense especificar Màlaga

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaAlvocat bacon Granada 0,90

Caqui R. brillant València 0,49

Xirimoia de I Granada 0,84

Magrana mollar c10 Alacant 0,83

Mango de I Granada 1,30

Poma golden Navarra 0,48

Poma vermella Navarra 0,53

Codony sense especificar Màlaga 0,80

Nectarina de carn groga Logronyo 0,29

Pera conferència Logronyo 0,55

Raïm de taula aledo Alacant 0,54

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaTaronja navelina Com. Valenciana 0,14

Taronja navel Com. Valenciana 0,17

Satsuma owari Com. Valenciana 0,16

Clementina clemenules Com. Valenciana 0,25

Mandarina clemenvilla Com. Valenciana 0,25

Mandarina ortanique Com. Valenciana 0,29

Llimona fina Com. Valenciana 0,24

Llimona fina Màlaga 0,23

€/tona

Cereals €/tona

Fruita seca €/kg

Hortalisses €/kgFruita €/kg

Cítrics €/kg

5

65

6

6

6

6

6

65

65

65

5

6

6

6

6

6

6

6

6

6

6

6

6

5

6

6

6

6

5

5

6

65

65

65

65

6

65

6

6

6

6

5

5

65

5

6

0,55

0,43

1,52

1,14

0,26

0,95

0,75

1,05

0,98

0,15

0,39

0,79

1,30

2,04

0,19

0,64

1,07

0,91

0,76

0,81

2,13

0,43

1,17

5,90

4,47

4,38

44,92

El blat farratger de Burgos,l’opció més competitiva

0210_mercados_cat.qxd 12/02/14 9:10 Página 2

19AgroCaixa

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaSelecte Lleida

Normal Lleida

Gras Lleida

Garrí normal Ebre

Garrí selecte Lleida

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaXai 7-12 kg Talavera

Xai 22-25 kg Ebre

Xai més de 34 kg Talavera

Ovella vida 1a Ebre

Ovella despulla 1a Talavera

Cabrit de llet 7-10 kg Ciudad Real

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaOus XL Ebre

Ous S Ebre

Pollastre blanc viu Reus

Pollastre groc viu Bellpuig

Estruç 90-100 kg Bellpuig

Gall Ebre

Gallina pesada Ebre

Conill viu Ebre

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVedell 200/240 kg

E. Súper Extra Barcelona

U. Extra Barcelona

R. Primera Barcelona

Vedella 180/220 kg

E. Súper Extra Binèfar

U. Extra Binèfar

R. Primera Binèfar

Vedell 280/300 kg

E. Súper Extra Binèfar

U. Extra Binèfar

R. Primera Binèfar

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVedell frisó fins a 3 setmanes Silleda

Vedell creuat fins a 3 setmanes Silleda

Anoll del país Talavera

Toro del país Talavera

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaGarrí Salamanca

Engreix pinso intensiu Extremadura

Engreix pinso intensiu Extremadura

Engreix de gla Extremadura

Data de tancament: 15 de novembre. El preu mitjà s’ha calculat a partir dels preus setmanals dels productes seleccionats durantels dos mesos de vigència d’aquest número. Fonts: principals llotges d’Espanya, diverses fonts públiques i operadors del mercat.

Porcí €/kg

Porcí ibèric €/kg

Vacum De més d’un any. €/kg

Vacum de vida Preu viu. €/kg

Oví €/kg

Avicultura - cunicultura €/kg

6

6

6

5

6

6

6

6

65

65

6

6

6

5

5

5

65

5

6

6

6

65

65

5

5

5

5

5

5

5

5

5

6

6

5

65

1,28

1,27

1,25

52,33

39,75

4,58

3,06

2,03

0,33

0,43

4,28

1,56

1,06

1,02

1,15

1,73

0,18

0,69

2,05

2,27 (€/lb)

27,88

28,55

18,03

4,27

4,15

3,84

4,74

4,58

4,38

4,25

4,13

3,95

80,37 (€/ud.)

370,84 (€/ud.)

2,12

0,45

Agenda

Els nivells de preus dels diferents mercats ramadersvan ser superiors el 2013 respecte de l’any anterior,per la qual cosa el Ministeri d’Agricultura ha qualifi-cat l’any passat com a positiu per al sector pecuari.Així, en porcí, el preu mitjà de la classe E va pujarun 11,4% respecte del 2012; en carn de boví, elpreu es va incrementar en totes les categories,sobretot en braves (4%) i pasteres (14,7%); en lletde vaca, l’augment va ser del 10,3%; en llet d’ove-lla i cabra, del 9%, i en conill, del 6,8%.

Els preus al sector ramaderes van incrementar el 2013

Les exportacions d’oli d’oliva el primer trimestre dela campanya actual (d’octubre a desembre del2013) es van situar en 237.000 tones, segons el queva destacar la nova Agència d’Informació i Controld’Aliments (AICA) del Ministeri d’Agricultura, Ali-mentació i Medi Ambient. Aquesta xifra suposa unincrement del 33% respecte de les de la campanyaanterior, i del 23% amb relació a la mitjana de lesúltimes quatre campanyes. A més, l’AICA subratllaque la mitjana mensual de sortides d’oli d’olivaaquest primer trimestre va ser de 79.030 tones.D’altra banda, l’oli produït durant aquest primer tri-mestre puja a 759.000 tones, el 94% més que elque es va obtenir durant la campanya anterior.

Les exportacions d’oli d’oliva,en xifres rècord

De l’11 al 15 de febrer tindrà lloc a Saragossauna nova edició de la Fira Internacional de laMaquinària (FIMA), que acollirà el IV CongrésNacional de Desenvolupament Rural.

FIMA

El certamen Alimentària prepara ja la cita bien-nal amb el sector de l’alimentació i les begudes,que se celebrarà a Barcelona del 31 de març al3 d’abril.

Alimentària

Tercera edició del monogràfic agroramader,que tindrà lloc del 13 al 15 de març al RecinteFiral de Galícia (Silleda, Pontevedra).

GandAgro

0210_mercados_cat.qxd 12/02/14 9:10 Página 3

0210_mercados_cat.qxd 12/02/14 9:10 Página 4