Contextualització del pensament de Plató en el marc històric, sociocultural i filosòfic de la seva època.

La vida a Grècia des del segle VIII al IV a.C. s'organitza al voltant de petites ciutats o polis que serien anomenades ciutats-estat perquè al voltant d'elles s'estructuraven totes les activitats d'un poble, econòmiques i polítiques. El terme polis descriu el centre urbà i les terres de les que vivien els seus habitants. La seva economia es centrava en l'agricultura, en petites activitats industrials i en el comerç. La seva organització política tenia tres òrgans de govern: l'assemblea, a la qual es convocava als ciutadans (només individus lliures que provenien de les famílies fundadores), el Consell, òrgan consultiu i judicial compost per nobles, i la Magistratura, Integrada per ciutadans amb funcions de govern. Plató naixerà a la polis d'Atenes, en 427 a. C.

Després de la mort de Pèricles i després de la victòria d'Esparta en la Guerra del Peloponès, Atenes perd el lideratge econòmic i polític que havia mantingut durant el segle V aC Tot i que la dictadura dels Trenta Tirans va donar pas un any després a un règim democràtic, aquest no té estabilitat i la decadència s'accentua. Aquest règim arribarà a jutjar a condemnar a mort a Sòcrates, mestre de Plató.

L'anomenat "Segle de Pèricles" (V-IV aC) dóna Atenes una esplendor que no aconseguirà de nou. En ell coincideixen poetes tràgics com Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el comediògraf Arestofan, Els historiadors Herodot i Tucídides, i els escultors Fídies i Praxíteles.

Plató assisteix a aquesta decadència amb sentiments contradictoris. D'una banda vol participar en política, però per un altre ni la dictadura ni la democràcia que condemna al seu mestre li semblen adequades. Per això acabarà abandonant la seva vocació política i buscarà constituir un Estat basat en la Justícia i governat per homes savis. Aquest serà el tema central del seu pensament.

Dos obstacles entorpeixen aquest projecte: els sofistes i els polítics atenesos. Els sofistes, els ensenyaments es centraven en el domini del llenguatge com a mitjà de persuasió, transmetien un relativisme que feia que els ciutadans

desconfiessin de les lleis. Els polítics atenesos, per la seva banda, no tenien inconvenient a adular als seus votants sense preocupar-se de la justícia de les seves propostes.

Enfront del relativisme dels primers i l'adulació dels segons, la figura de Sòcrates mostrarà a Plató un camí diferent: el de la realització de la virtut, la veritat, el bé i la bellesa en el procés mateix de la recerca de la seva definició en el si d'un diàleg entre els ciutadans de la polis.