CPD Santa Fe - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · El Montseny, per la seva bellesa i singularitat, ha estat una muntanya coneguda i visitada

Abril de 2005

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS

RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SANTA FE

Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe

Memòria 1

ÍNDEX

I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS.................................................................3

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRESA ...................................................4

2.1. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA ................................................................................4

2.2. HISTÒRIA DE LA PRESA..........................................................................................4

2.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EMBASSAMENT ...........................4

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC ..............................................................6

3.1 PARC NATURAL DEL MONTSENY.......................................................................6

4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIÒTIC ..........................................................7

4.1 USOS DEL SÒL............................................................................................................7

4.2 VEGETACIÓ................................................................................................................8

4.3 FAUNA VERTEBRADA ...........................................................................................11

Peixos ...............................................................................................................................11

Amfibis.............................................................................................................................11

Rèptils ..............................................................................................................................12

Ocells................................................................................................................................12

Mamífers..........................................................................................................................12

4.4 PAISATGE..................................................................................................................16

4.5 AFECCIONS PER ESPAIS D’INTERÈS NATURAL ...........................................16

5. DESCRIPCIÓ DEL MEDI SOCIOECONÒMIC...................................18

6. SITUACIÓ ACTUAL I ZONIFICACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI ...20

6.1 USOS I APROFITAMENTS RECREATIUS ACTUALS......................................20


Memòria 2

6.2 ESTUDI DE LA DEMANDA ....................................................................................21

6.2.1 Estudi dels visitants i les activitats recreatives. ...............................................22

6.2.2 Demanda d’activitats nàutiques........................................................................28

6.3 ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN............................28

7. ANÀLISI I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL.

PROPOSTES I RECOMANACIONS .............................................................30

7.1 ANÀLISI I DIAGNÒSTIC ........................................................................................30

7.2 PROPOSTES D’USOS I RECOMANACIONS.......................................................30

7.2.1 Propostes d’adequació i restauració del medi natural ....................................32

7.2.2 Propostes d’ordenació dels usos recreatius ......................................................32

7.2.3 Recomanacions....................................................................................................34

8. DIRECTRIUS I NORMATIVA PER A LA REGULACIÓ DELS USOS

COMPATIBLES................................................................................................35

8.1 ACTIVITATS NÀUTIQUES.....................................................................................35

8.2 BANY...........................................................................................................................35

8.3 PESCA .........................................................................................................................36

9. EQUIP REDACTOR..................................................................................36

10. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................37

ANNEX

CARACTERITZACIÓ I PROPOSTES D’ESTUDI DELS EMBASSAMENTS

CATALANS SEGONS LA DIRECTIVA 200/60/CE DEL PARLAMENT EUROPEU

II. PLÀNOLS


Memòria 3

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

La utilització dels embassaments per a usos recreatius pot produir afeccions en la qualitat i els

usos de les aigües així com en els hàbitats aquàtics. Per això, l’antiga Junta d’Aigües de

Catalunya va classificar els embassaments sota la seva jurisdicció en funció de llurs aptituds

recreatives, tal i com recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995. Tanmateix, les

circumstàncies particulars d’alguns embassaments, fan necessari l’estudi de les activitats que

s’hi duen a terme, les zones i la intensitat, per tal de determinar la necessitat d’incorporar

restriccions a aquestes activitats de cara a salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la

compatibilitat amb d’altres usos.

Els objectius a assolir amb aquest estudi són:

-Caracterització fisiogràfica de l’embassament de Santa Fe i de les activitats recreatives que

s’hi desenvolupen. Estudi de l’oferta recreativa.

-Definició de la problemàtica associada a la demanda d’activitats recreatives i les afeccions

existents.

-Zonificació de l’embassament segons l’aptitud per a les activitats que s’hi desenvolupen.

-Elaboració de les Directrius generals i de la Normativa específica per a la regulació de la

navegació i de les altres activitats recreatives.


Memòria 4

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRESA

2.1. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA

El propietari de la presa és PICSSA, Polígono Industrial Can Sedó, S.A.

La concessió és per a aprofitament hidroelèctric, amb dos centrals en cascada.

L’enginyer encarregat de l’explotació era, l’any 2003, en Buenaventura Aranz Suau.

2.2. HISTÒRIA DE LA PRESA

La presa va estar abandonada durant molts anys.

Va ser construïda als anys 20. PICSSA la va comprar a principis dels anys 90 recolzant-se en

la Ley de centrales.

Des de que PICSSA es va fer càrrec de la presa s’han portat a terme tot un seguit d’actuacions

de reparació i manteniment:

- Impermeabilització de nombroses filtracions, tractant el parament d’aigua amunt.

- Rehabilitació de la coronació de la presa.

- Rehabilitació de les dos centrals.

- Reparació del desguàs de fons i col.locació d’una segona comporta.

- Instal.lació d’un grup electrògen.

- Il.luminació de la galeria.

2.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EMBASSAMENT

Tipologia...................................................................................... Arc gravetat

Material......................................................................................... Mamposteria

Cota de coronació......................................................................... 1.079,86 m

Altura de presa/fonaments............................................................ 24,00 m


Memòria 5

Altura de presa/llit riu................................................................... 19,86 m

Cota del llit de riu......................................................................... 1.060,00 m

Longitud de coronació.................................................................. 170,00 m

Longitud de sobreeixidor.............................................................. 9,00 m

Capacitat d’embassament............................................................... 0,90 hm3

Superfície de la conca..................................................................... 5,23 Km2

Presa central (diàmetre).................................................................. 40,00 cm

Desguàs de fons (diàmetre)............................................................ 50,00 cm


Memòria 6

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC

3.1 PARC NATURAL DEL MONTSENY

El Montseny és el massís muntanyós més alt de la serralada Prelitoral. Els seus cims més

característics – turó de l’Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m) i Matagalls (1.697 m)-

s’enlairen per damunt de la depressió del Vallès Oriental. El massís es perllonga per la

comarca de la Selva, al sud i a l’est, i per la plana de Vic, al nord-oest. Pel nord, el relleu

trencat de carenes i cims troba continuïtat en les muntanyes de les Guilleries. Per ponent, els

vessants del pla de la Calma s’esfondren, passada la fita del Tagamanent, cap a la vall del

Congost.

La creació del parc natural va ser iniciativa de les diputacions de Barcelona i Girona, als anys

1977 i 1978 respectivament.

L’objectiu principal del parc natural és fer compatible la preservació dels paisatges culturals

de la muntanya nascuts de la llarga història d’interaccions entre l’home i els sistemes naturals

del Montseny amb el seu desenvolupament econòmic i amb l’ús social del parc natural, tant

per al lleure com per a l’educació i la recerca.

El parc Natural del Montseny forma part des de l’any 1978 de la xarxa mundial de reserves de

la biosfera del programa MAB (l’home i la biosfera) de la Unesco. En el marc d’aquest

programa, s’han establert sengles convenis d’agermanament amb el Parc Nacional de les

Cevenes (França), l’any 1987, i el Parc Internacional de la Amistad (Costa Rica-Panamá),

l’any 1994. En el camp de les col.laboracions internacionals destaca també el conveni

establert amb el Parc Natural d’Alemanya i Luxemburg l’any 2001.

El Montseny, per la seva bellesa i singularitat, ha estat una muntanya coneguda i visitada des

de sempre pels excursionistes, científics i humanistes, que n’han propagat la història i les

característiques. Actualment, la millora de les vies de comunicació i dels mitjans de transport

l’ha posat a l’abast de milers de visitants.


Memòria 7

4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIÒTIC

En aquest capítol es descriu l’embassament de Santa Fe com a medi biòtic, en cinc apartats:

Usos del sòl, Vegetació, Fauna Vertebrada, Paisatge i Afeccions per Espais d’Interès Natural.

Al final de la memòria s’han inclòs, en Annex, les pàgines corresponents a l’embassament de

Santa Fe, de l’estudi dut a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua, al desembre de 2003,

“Caracterització i propostes d’estudi dels embassaments catalans segons la Directiva

2000/60/CE del Parlament Europeu”.

4.1 USOS DEL SÒL

Els terrenys situats a l’entorn de l’embassament són majoritàriament superfícies boscoses

d’arbres caducifolis, dominades pel faig, que no estan explotades forestalment. Arriben a

representar un 80% de la superfície situada en la franja de 500 m al voltant de la làmina

d’aigua de l’embassament.

Alguns terrenys que havien estat ocupats per antics camps de conreu ara estan ocupats per un

herbassar que comença a estar colonitzat per arbusts, sobretot com més a prop s’està de la

fageda que els envolta. Aquest tipus de coberta del sòl és molt poc important i representa

menys d’un 10% de la superfície total.

Els aprofitaments agrícoles sols es veuen representats per alguna plantació forestal i el

disseminat urbà de Santa Fe del Montseny amb les seves edificacions representen els terrenys

urbanitzats a l’entorn de l’embassament.

La làmina d’aigua de l’embassament tant sols representa una petita proporció de la superfície

total analitzada, per sota d’un 4%.


Memòria 8

Taula 1. Usos del sòl en una franja de 500 m al voltant de l’embassament.

Usos del sòl Superfície (Ha) Percentatge Habitats

Bosc de caducifolis 109,8 79,39% 41b, 41c, 44e

Herbassars i prats 12,84 9,28% 35c

Zones urbanitzades i industrials 5,99 4,33% 86b

Aigua continental 5,36 3,88% 22c

Plantacions forestals 4,31 3,12% 83f

4.2 VEGETACIÓ

Biogeogràficament, l’embassament de Santa Fe està situat dins la Regió Medioeuropea, tot i

que molt a prop es troba el límit amb la Regió Mediterrània, i concretament dins la província

atlàntica que es caracteritza per tenir un clima molt humit amb hiverns relativament freds però

no gaire llargs.

Aquestes condicions climàtiques, i l’alçada de l’entorn de l’embassament que és d’uns

1.000m situen la zona en el domini de les fagedes amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum)

que, en la zona del Montseny i les Guilleries, aprofiten la humitat que porten els llevants

ascendents que provenen del Mediterrani.

A mesura que el llevant remunta les valls, com la de la riera de Gualba, les partícules d’aigua

es van condensant i cada cop proporcionen un clima més humit, fins que es poden establir les

fagedes. Però, fins arribar a aquesta formació vegetal, hi ha una transició d’altres comunitats

menys exigents.

Seguint la riera des del nucli de Gualba fins a l’embassament, aproximadament uns 5km, hom

troba en primer lloc alzinars i suredes de terra baixa que poc a poc cedeixen lloc als alzinar

muntanyencs. Un xic més amunt, quan la humitat és prou important, es substitueixen els

boscs d’esclerofil·les pels d’arbres caducifolis i els primers que hi apareixen són les rouredes


Memòria 9

de roure sessiliflor (Quercus petrea) i les castanyedes (Castanea sativa). Finalment, quan ja

falta menys d’un quilòmetre per arribar a l’embassament, apareix la fageda.

L’àmplia vall i les petites dimensions de l’embassament determinen un entorn poc variable i

per tant una varietat molt baixa de comunitats vegetals. Per aquest motiu el tipus d’hàbitats

que hi ha a la zona és molt homogeni i pràcticament dominat per la fageda (vegeu taula 2).

Taula 2. Hàbitats presents en una franja de 500m al voltant de l’embassament, segons el mapa

d’hàbitats de Catalunya del Sistema d’Informació Ambiental del Departament de Medi Ambient.

Codi Descripció

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques

associades

35c Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostis capillaris i Potentilla montana, de l'estatge montà del Montseny

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles

41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes

44e Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes

83f Plantacions de coníferes

86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural

Seguidament es descriuen de forma breu les principals comunitats que hom pot trobar als

voltants de l’embassament:

La fageda

L’entorn de Santa Fe de Montseny es caracteritza per la presència d’una magnífica fageda.

Per tant el faig (Fagus sylvatica) és l’espècie dominant i sovint està acompanyat pel roure de

fulla gran (Quercus petraea), el trèmol (Populus tremula), algun castanyer (Castanea sativa) i

alguns altres arbres caducifolis.

En general pertany al grup de les fagedes amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum) que és el

tipus de fageda més difós a Catalunya i s’estén des del Capcir fins al Montseny, ocupant la

zona altimontana (1.000-1.400m).

Aquesta fageda es caracteritza per tenir un sotabosc molt pobre en espècies herbàcies i

arbustives. El faig requereix grans quantitats d’aigua i desenvolupa arrels molt potents que

n’absorbeixen tanta com poden, competint amb la resta d’espècies vegetals. Tot i això,


Memòria 10

l’el·lèbor verd (Helleborus viridis) i el buixol (Anemone nemorosa) poden trobar-se amb

facilitat a l’ombra d’aquest arbre.

En alguns vessants on el substrat és més silici hi apareix una altra varietat de la fageda que és

molt més acidòfila. Es tracta de la fageda amb descàmpsia (Luzulo niveae-Fagetum) que

prospera en vessants molt inclinats. Generalment es caracteritza per la presència de grans

masses nues de sòl, tant sols cobertes per grans catifes de molsa, i sembla que creix en sòls

netejats de nutrients per les aigües d’escorrentia superficial.

Els prats

Consisteixen en antics camps de conreu que s’han omplert d’herbes que representen l’inici del

procés colonitzador cap a una etapa evolutiva de la fageda. En alguns casos hi apareixen

grups d’arbusts, sobretot prop de les fagedes, que denoten aquesta evolució amb etapes de

successió més madures.

En general són prats acidòfils i mesòfils, amb (Agrostis capillaris) i (Potentilla montana),

típics de l'estatge montà del Montseny.

Les comunitats de ribera

Aigües avall de l’embassament, la riera de Santa Fe, tributària de la de Gualba, està

acompanyada per un bosc de ribera en força bon estat de conservació en el que l’espècie

dominant és el vern (Alnus glutinosa). Per tant, la comunitat de ribera està formada per la

verneda típica (Alinetum catalaunicum) que és la més estesa per les muntanyes humides

catalanes.

Aquesta formació vegetal ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l’abast de les

seves arrels ja que, al vern, li agrada de tenir-les sempre dins de l’aigua. Al llarg de la riera és

fàcil de localitzar trams on encara s’hi forma un bosc en galeria en el que es toquen les

capçades dels arbres de cadascun dels dos marges de la riera. En aquests trams es produeix un

intens ombrejat sobre la llera que implica una baixa producció primària dins les aigües com a

conseqüència que a les algues els falta llum útil per realitzar la fotosíntesi.


Memòria 11

El vern sol estar acompanyat pel freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l’avellaner (Corylus

avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). L’estrat herbaci està

molt ben representat i s’hi pot trobar l’herba de les encantades (Circaea lutetiana) entre

d’altres espècies.

4.3 FAUNA VERTEBRADA

Peixos

El tram de la riera en el que es situa l’embassament pertany a la zona del barb i es caracteritza

per tenir unes aigües no gaire fredes i una velocitat del corrent més o menys moderada.

Donat que l’embassament de Santa Fe és molt petit i no té un especial interès per a l’ús

recreatiu de la pesca no presenta espècies introduïdes, a excepció feta de la carpa (Cyprinus

carpio). Tot i això, es podria discutir si la truita (Salmo trutta) que hi existeix és o no

autòctona d’aquesta zona donat que alguns autors consideren que originàriament no habitava

en aquest tipus de rieres.

A part d’aquestes dues espècies, en l’embassament i la riera també s’hi pot trobar el barb de

muntanya (Barbus medidionalis) i la bagra (Squalius cephalus).

Amfibis

L’entorn de l’embassament, el clima humit de la zona i la fageda que proporciona un medi

amb un sòl força humit fan de la zona un bon indret per la presència d’aquest tipus d’espècies.

Alguns, com la granota verda, sempre es troben pels marges de la làmina d’aigua mentre que

d’altres, com el tòtil i la salamandra es poden observar per la fageda.


Memòria 12

Rèptils

Dins les aigües de l’embassament de la Santa Fe sols hi podem trobar la serp d’aigua.

Als voltants de l’embassament hom pot trobar diverses espècies de rèptils d’ambients humits

com el lluert, la serp d’Esculapi i l’escurçó. Tot i això, són molt més freqüents en els vessants

solells on hi abunden afloraments rocosos i hi ha moltes zones obertes i ben irradiades pel sol.

Ocells

Als voltants de l’embassament no hi ha una varietat molt gran d’hàbitats i sols distingim el

biòtop forestal, l’agrícola i l’aquàtic. Tot i això, la situació de l’embassament entre la regió

mediterrània i l’eurosiberiana fa que el llistat d’espècies que poden veure’s per la zona és

força gran.

Mamífers

L’espai acull una fauna vertebrada molt variada gràcies a la diversitat de biòtops que es

localitzen a l’entorn de l’embassament. A més, la variació de les condicions climàtiques entre

els vessants obac i solell permet la presència conjunta d’espècies eurosiberianes i

mediterrànies, cosa que incrementa molt més la diversitat de la zona.

El grup més àmpliament representat és el que correspon a les espècies forestals. Depenen del

tipus de bosc hi trobem unes espècies o altres però en els carrascars i les rouredes situades uns

quilòmetres avall de l’embassament la diversitat és més elevada que en les fagedes del seu

voltant.


Memòria 13

Catàleg faunístic de l’entorn de l’embassament de Santa Fe

Biòtop Grup Família Nom científic Nom català

Aquàtic Amfibis Bufonidae Bufo bufo Gripau comú

Discoglosidae Alytes obstetricans Tòtil

Hylidae Hyla meridionalis Reineta meridional

Ranidae Rana perezi Granota verde

Salamandridae Salamandra salamandra Salamandra

Aus Cinclidae Cinclus cinclus Merla d'aigua

Motacillidae Motacilla cinerea Cuereta torrentera

Peixos Cyprinidae Cyprinus carpio Carpa

Squalius cephalus Bagra

Salmonidae Salmo trutta Truita comuna

Rèptils Colubridae Natrix maura Serp d'aigua

Forestal Aus Accipitridae Accipiter nisus Esparver vulgar

Circaetus gallicus Àguila marcenca

Accipiter gentilis Astor

Pernis apivorus Aligot vesper

Buteo buteo Aligot comú

Aegithalidae Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga

Certhiidae Certhia brachydactyla Raspinell comú

Columbidae Columba palumbus Tudó

Corvidae Garrulus glandarius Gaig

Cuculidae Cuculus canorus Cucut

Falconidae Falco subbuteo Falcó mostatxut

Fringillidae Fringilla montifringilla Pinsà mec

Fringilla coelebs Pinsà comú

Coccothraustes coccothraustes Durbec

Muscicapidae Muscicapa striata Papamosques gris

Oriolidae Oriolus oriolus Oriol

Paridae Parus ater Mallerenga petita

Parus major Mallerenga carbonera

Parus cristatus Mallerenga emplomallada

Parus caeruleus Mallerenga blava

Picidae Dendrocopus major Picot garser gros

Jynx torquilla Colltort

Sittidae Sitta europaea Pica-soques blau

Strigidae Athene noctua Mussol comú

Otus scops Xot


Memòria 14

Strix aluco Gamarús

Sylviidae Phylloscopus bonelli Mosquiter comú

Sylvia cantillans Tallarol de garriga

Phylloscopus collybita Mosquiter pàl·lid

Sylvia atricapilla Tallarol de casquet

Regulus ignicapillus Bruel

Regulus regulus Reietó

Cettia cetti Rossinyol bord

Sylvia borin Tallarol gros

Troglodytidae Troglodytes troglodytes Cargolet

Turdidae Turdus merula Merla

Turdus philomelos Tord comú

Luscinia megarhynchos Rossinyol

Erithacus rubecula Pit-roig

Mamífers Muridae Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc

Mustelidae Martes foina Fagina

Sciuridae Sciurus vulgaris Esquirol comú

Suidae Sus scrofa Porc senglar

Espais oberts Aus Alaudidae Lullula arborea Cotoliu

Caprimulgidae Caprimulgus europaeus Enganyapastors

Corvidae Pica pica Garsa

Emberizidae Emberiza cirlus Gratapalles

Emberiza cia Sit negre

Miliaria calandra Cruixidell

Falconidae Falco tinnunculus Xoriguer comú

Fringillidae Carduelis chloris Verdum

Serinus serinus Gafarró

Carduelis carduelis Cadernera

Carduelis cannabina Passerell comú

Carduelis spinus Lluer

Laniidae Lanius collurio Escorxador

Lanius meridionalis Botxí

Motacillidae Anthus pratensis Titella

Anthus trivialis Piula dels arbres

Pahasianidae Alectoris rufa Perdiu roja

Passeridae Passer montanus Pardal xarrec

Picidae Picus viridis Picot verd

Prunellidae Prunella modularis Pardal de bardissa

Prunella collaris Cercavores

Scolopacidae Scolopax rusticola Becada


Memòria 15

Strigidae Asio otus Mussol banyut

Sylviidae Sylvia undata Tallareta cuallarga

Sylvia melanocephala Tallarol capnegre

Sylvia communis Tallareta vulgar

Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar

Cisticola juncidis Trist

Turdidae Turdus pilaris Griva cerdana

Saxicola torquata Bitxac comú

Turdus iliacus Tord ala-roig

Turdus viscivorus Griva

Upupidae Upupa epops Puput

Mamífers Arvicolidae Microtus agrestis Talpó muntanyec

Canidae Vulpes vulpes Guineu

Cervidae Capreolus capreolus Cabirol

Mustelidae Meles meles Teixó

Soricidae Sorex araneus Musaranya cua-quadrada

Talpidae Talpa europaea Talp

Rèptils Colubridae Elaphe longissima Serp d'Esculapi

Lacertidae Lacerta bilineata Lluert

Viperidae Vipera aspis Escurço pirinenc

Altres Aus Apodidae Apus apus Falciot negre

Columbidae Streptopelia turtur Tòrtora comú

Corvidae Corvus corax

Pyrrhocorax pyrrhocorax Gralla de bec vermell

Hirundinidae Delichon urbica Oreneta cuablanca

Hirundo rustica Oreneta vulgar

Ptyonoprogne rupestris Roquerol

Passeridae Passer domesticus Pardal comú

Sturnidae Sturnus unicolor Estornell negre

Sturnus vulgaris Estornell vulgar

Tichodromadiade Tichodroma muraria Pela-roques

Turdidae Monticola solitarius Merla blava

Phoenicurus ochruros Cotxa fumada

Rèptils Lacertidae Podarcis muralis Sargantana roquera


Memòria 16

4.4 PAISATGE

Morfològicament i paisatgísticament l’embassament de Santa Fe s’ubica en una vall on no hi

ha gaires contrasts i on tan sols es pot distingir una única unitat paisatgística.

Aquesta unitat discorre per una vall relativament oberta, amb una topografia de pendents

moderats i amb desnivells no gaire pronunciats. El fons escènic està format per una superfície

forestal molt densa, dominada pel faig, amb el turó de l’Home al fons.

Des de la presa es contempla l’intens verd dels boscs que s’enfilen pels vessants de les serres

laterals. El contrast cromàtic més significatiu es produeix durant els mesos de tardor, quan als

faig se’ls marceixen les fulles i apareixen les tonalitats marronoses. Durant la primavera i

l’estiu, però, el contrast més significatiu és el que ofereix el color verd-blavós de la pròpia

làmina d’aigua de l’embassament. Aquesta esdevé un aspecte paisatgístic considerable donat

que s’adequa a la topografia de l’entorn.

La presa, amb el disseminat d’edificacions que componen el nucli de Santa Fe de Montseny

situat a la cua de l’embassament i la seva carretera d’accés són els únics factors que denoten

l’acció antròpica en el paisatge.

En general, aquest tram de l’embassament es situa en un entorn molt natural i d’un molt alt

valor de conservació.

4.5 AFECCIONS PER ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

L’àmbit territorial ocupat per l’embassament de Santa Fe es situa dins els límits del Parc

Natural del Montseny i dins l’EIN del Massís del Montseny que està inclòs en el Pla d’Espais

Interès Natural (PEIN) (Decret 328/1992 de 14 de desembre).

D’altra banda, l’embassament no està dins de cap zona catalogada oficialment com a

pertanyent a la Xarxa Natura 2000 (LIC) (Directiva 79/409/ CEE i Directiva 92/43/CEE) ni


Memòria 17

inclosa dins el catàleg de Zones Humides de Catalunya, elaborat pel Departament de Medi

Ambient, ni a la llista de Ramsar.


Memòria 18

5. DESCRIPCIÓ DEL MEDI SOCIOECONÒMIC

L’àmbit territorial on es situa l’embassament de Santa Fe forma part del municipi de Fogars

de Montclús, dins de la comarca del Vallès Oriental. Des de començaments de segle, aquesta

comarca ha experimentat un increment constant de la seva població. Actualment presenta una

densitat de població bastant alta, al voltant d’uns 377 habitants/km², enfront de la mitjana de

casi 200 habitants/km² pel conjunt de Catalunya.

Si comparem l’evolució de la població del Vallès Oriental amb la de Catalunya durant els

darrers 20 anys (taula 3) s’observa que en tots dos casos augmenta, encara que de formes

diferents. Així, mentre a nivell comarcal la població ha augmentat 42,8%, a nivell català tan

sols ha augmentat un 6,5%.

Taula 3. Evolució de la població a Catalunya i a la comarca del Vallès Oriental.

1981 1986 1991 1996 1999 2001

Vallès

Oriental225.060 241.854 263.538 285.863 302.366 321.431

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.208.817 6.343.110

L’any 2001 la població del Vallès Oriental era de 321.431 habitants amb un 31,2% a les

ciutats de Granolles amb 53.105 habitants i Mollet del Vallès amb 47.270 habitants. El teixit

industrial ha creat una notable activitat urbanitzadora, tant per la construcció de grans

polígons industrials i ciutats dormitori com per la construcció de segones residències, i alguns

municipis, com ara Granollers, capital de la comarca, Mollet o Parets, tendeixen a formar

conurbacions amb els municipis veïns, mentre que la població dels nuclis més petits de

muntanya i la del típic poblament vallesà de masies disperses tendeix a desaparèixer.

El municipi de Fogars de Montclús, seguint la dinàmica de les poblacions allunyades de les

zones industrials, presenta una tendència poblacional regressiva i constant des de

començaments del segle XX.


Memòria 19

Taula 4. Evolució de la població en el municipi de Fogars de Montclús des de començaments

del segle XX.

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001

Fogars de Montclús 811 801 762 751 912 664 586 360 275 247 352 313

Evolució de la població(anys 1900-2001)

0100200300400500600700800900

1.000

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000

Anys

Po

bla

ció

Fogars de Montclús

L'economia del Vallès Oriental va enregistrar el 1999 un increment del PIB del 3,97%, mig

punt superior a la mitjana de tot Catalunya. El fort dinamisme de la comarca es reflecteix

també en la taxa anual acumulada del PIB durant la dècada dels noranta, la quarta més

elevada de Catalunya amb un 2,6% (2,4% per al conjunt de Catalunya). Hi han contribuït

especialment els serveis (sobretot el comerç), la construcció i la indústria, amb uns índexs de

creixement del 4,4, el 9,3 i el 2,8%, respectivament.

La indústria és el fonament primordial de l’economia i els sectors principals en són el

metal·lúrgic, el químic, l’alimentari, el tèxtil, el de la construcció i altres com el de

l’electrònica, la fusteria, la indústria de la pell, etc. L’activitat agrícola s’ha anat reduint en les

últimes dècades a causa del desenvolupament de la indústria i la urbanització. Actualment hi

predomina l’agricultura de secà dedicada principalment als cereals, el farratge, els llegums, la

vinya, els fruiters, les patates i les oliveres, mentre que el sector de regadiu se centra en el

conreu dels cereals, el farratge, les patates, els llegums i els productes de l’hort. D’altra banda,

la ramaderia continua tenint una certa rellevància i en destaca la cria del boví, el porcí i

l’avicultura.


Memòria 20

6. SITUACIÓ ACTUAL I ZONIFICACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI

6.1 USOS I APROFITAMENTS RECREATIUS ACTUALS

L’embassament de Santa Fe no té una gran potencialitat per albergar activitats lúdiques i

recreatives associades a l’aigua tot i el seu entorn de gran valor paisatgístic ja que es tracta

d’un embassament petit respecte a la làmina d’aigua.

Actualment no està sotmès a una gran pressió per part d’activitats recreatives lligades a

l’aigua.

L’accés a l’embassament es pot fer seguint un camí de terra que surt del Centre d’Informació

de Can Casades (Santa Fe-Fogars de Montclús-carretera de Sant Celoni a Viladrau, Km. 21).

Aquest camí envolta l’embassament i el creua per la mateixa presa.

Respecte a la navegació de qualsevol tipus , l’embassament no presenta característiques

adequades ja que la geometria de l’embassament és massa petita per aquesta pràctica

esportiva. No s’ha detectat cap activitat lligada a la navegació ni interès en promoure-la.

Respecte a la pesca, l’embassament de Santa Fe pertany a un tram lliure i per tant s’hi pot

pescar sense necessitat de disposar de permís.

En l’actualitat la demanda de pescadors no és gaire important per bé que en el riu s’hi

localitza la truita comuna. No es realitzen repoblacions de truita en l’embassament.

En general, els pescadors es situen al marge dret, on l’accés a l’aigua és molt més senzill que

al marge esquerre.


Memòria 21

6.2 ESTUDI DE LA DEMANDA

La demanda actual d’espais lliures en plena natura, fa que els embassaments siguin una zona

possible per a la pràctica de determinats usos recreatius. En aquest punt es pretén analitzar i

establir la situació dels usos recreatius que actualment es duen a terme a l’embassament de

Santa Fe. Per això s’ha realitzat una sèrie d’enquestes als visitants de l’embassament i s’ha

contactat amb les entitats amb interessos a l’explotació de l’embassament.

Els objectius fonamentals de l’estudi de la demanda són:

• Avaluar els aspectes qualitatius i quantitatius relacionats amb els usos i els usuaris.

• Conèixer l’opinió dels visitants enquestats sobre la situació actual de l’embassament i

les expectatives i els interessos dels usuaris, amb la finalitat d’avaluar-ne d’una

manera adequada les propostes i conèixer el grau de consens enfront de la futura

regulació d’usos recreatius.

• Predir, avaluar i evitar els problemes que es puguin derivar de la demanda existent i

definir les línies mestres de la normativa que es proposarà.

Aquest estudi de la demanda es desenvolupa en dos punts: en primer lloc, l’estudi dels

visitants i de les activitats recreatives que serà la base per definir els usos públics actuals.

En segon lloc, s’han recollit les necessitats i inquietuds de les entitats amb interessos d’usos

recreatius de l’embassament, que podrien considerar-se demandes potencials. Ambdues

demandes, indicaran la possible zonificació de l’embassament.

És necessari valorar la demanda global que afecta l’embassament, donat que hi ha una relació

indubtable entre totes les activitats.


Memòria 22

6.2.1 Estudi dels visitants i les activitats recreatives.

Per a conèixer la situació actual de l’embassament i el seu entorn, durant el mes d’agost de

l’any 2003, s’han realitzat enquestes als visitants.

Els objectius d’aquestes enquestes han estat:

-Identificar les àrees recreatives i el seu ús particular.

-Valorar la importància de les diferents àrees recreatives de l’embassament.

-Conèixer la distribució dels visitants entorn a l’embassament.

-Servir de suport a les propostes i recomanacions d’actuacions que s’indiquin.

Les consideracions que es fan a continuació deriven no tan sols de l’anàlisi de les enquestes

realitzades que, sens dubte, no poden considerar-se com una mostra estadística per treure’n

conclusions, sinó també dels contactes realitzats amb entitats amb interessos més o menys

directes a l’embassament i a les activitats que s’hi desenvolupen o podrien desenvolupar-s’hi.

Aquestes entitats han estat:

- Departament de Gestió de Recursos i Explotació (Agència Catalana de l’Aigua)

- Parc Natural del Montseny

- Ajuntament de Fogars de Montclús

- Bestmann Green Systems Ibérica S.L.

- Naturalea Conservació S.L.

S’ha intentat reiteradament parlar amb algun representant del titular de la presa, PICSSA,

però no ha estat possible. En tot cas no s’ha considerat imprescindible aquest contacte donat

que el règim d’explotació normal de l’embassament no ha afectat mai al mateix com a peça

significativa lligada a usos lúdics del parc, fonamentalment, part d’itineraris de determinades

excursions senyalitzades per la zona.


Memòria 23

En tot cas, s’ha detectat, a través de les converses amb els responsables del Parc, la idea de

que l’autoritat del titular de la concessió per l’aprofitament hidroelèctric de l’embassament va

més enllà de la que realment li correspon d’acord a la legislació vigent.

A continuació es presenten els gràfics que recullen les dades obtingudes a les enquestes:

Est

udi T

ècni

c Ju

stifi

catiu

de

l’Ord

enac

ió d

els

Uso

s R

ecre

atiu

s a

l'Em

bass

amen

t de

San

ta F

e

Mem

òria

24

PR

OC

ED

ÈN

CIA

DE

LS

VIS

ITA

NT

S

54

44

5

20

11

47

42

52

25

42

4

0510152025TerrassaBadalona Mollet de Vallés Llinars del VallésCàmping

BarcelonaMataróGirona

Arenys MuntSant CeloniGranollers Sant Boi de Llobreg

SabadellTiana

Llinars Santa Coloma Lliça d'AmuntLa Rioja

OR

IGE

N

VISITANTS (%)È

PO

CA

DE

VIS

ITA

DE

LS

VIS

ITA

NT

S

5

51

1113

20

0102030405060

Primav

era

Estiu

Hiverm

Tardo

r

Indife

rent

ÈP

OC

A

VISITANTS (%)

FR

EQ

ÜÈ

NC

IA D

E L

A V

ISIT

A

44

47

99

18

9

05101520253035404550

Prim

erco

p2-

3 la

setm

ana

Un

al m

esU

n ca

datr

esm

esos

Tre

s ca

daan

yD

os c

ada

any

Una

cad

aan

y

CO

PS

VISITANTS (%)

TE

MP

S D

E P

ER

MA

NÈ

NC

IA D

EL

S V

ISIT

AN

TS

15

35

40

11

051015202530354045

Una

hor

aM

atí/T

arda

Tot

el d

iaM

és d

'un

dia

TE

MP

S

VISITANTS (%)

Est

udi T

ècni

c Ju

stifi

catiu

de

l’Ord

enac

ió d

els

Uso

s R

ecre

atiu

s a

l'Em

bass

amen

t de

San

ta F

e

Mem

òria

25

TIP

US

DE

VIS

ITA

NT

S

15

27

40

18

051015202530354045

Indi

vidu

alP

arel

laF

amili

aG

rups

d'a

mic

s

NO

MB

RE

DE

VIS

ITA

NT

S

VISITANTS (%)E

DA

T D

EL

S V

ISIT

AN

TS

42

4

4247

2

05101520253035404550

De

0 a

5

De

5 a

14

De

15 a

24

De

25 a

44

De

45 a

64

Més

de

65

AN

YS

VISITANTS (%)

DA

TA

DE

LA

VIS

ITA

AN

TE

RIO

R

22

25

11

15

27

051015202530

Infe

rior

al m

esIn

ferio

r a

l'any

D'u

n a

cinc

anys

Més

de

cinc

anys

Prim

er c

op

DA

TA

VISITANTS (%)

MO

VIL

ITA

T D

EL

S V

ISIT

AN

TS

22

31

47

05101520253035404550

Es

qued

en a

la z

ona

recr

eativ

aE

s m

ouen

al v

olta

nt d

el'e

mba

ssem

ent

Vis

iten

altr

es z

ones

AC

TIT

UD

VISITANTS (%)

Est

udi T

ècni

c Ju

stifi

catiu

de

l’Ord

enac

ió d

els

Uso

s R

ecre

atiu

s a

l'Em

bass

amen

t de

San

ta F

e

Mem

òria

26

AC

TIV

ITA

TS

DE

LS

VIS

ITA

NT

S

30

1718

21

31

12

7

05101520253035

Passe

jar un

a esto

naExc

ursio

ns

Dinar z

ona p

rope

raDes

cans

Pesca

Rutas B

TT

Sky

Nedar

Altres

AC

TIV

ITA

T

VISITANTS (%)A

SP

EC

TE

S Q

UE

DE

SA

GR

AD

EN

AL

S V

ISIT

AN

TS

25

3

1310

2

35

210

0510152025303540

Escom

brer

ies Sobre

explo

tació Falt

a d'eq

uips

Acces

sos

Oscil·l

ació

de l'a

igua

Falta d

'infor

mació

Qualita

t de l

'aigu

a

Degra

dació

de l'e

ntorn

Indife

rent

AS

PE

CT

ES

QU

E D

ES

AG

RA

DE

N

VISITANTS (%)

VA

LO

RS

QU

E D

ES

TA

QU

EN

EL

S V

ISIT

AN

TS

DE

L

'EM

BA

SS

AM

EN

T

2929

22

17

1110

05101520253035

Tra

nqui

litat

P

aisa

tge

Pes

caP

ràct

icar

espo

rts

Oci

Fun

ció

didà

ctic

aT

empe

ratu

raag

rada

ble

VA

LO

R

VISITANTS (%)

MIL

LO

RE

S P

RO

PO

SA

DE

S P

EL

S V

ISIT

AN

TS

87

69

79

1516

11

7

41

024681012141618

Zona d

e ban

y Acces

sos Ber

enad

ors

Fonts

Act. P

rogr

amad

es

WC

Neteja

Senya

litzac

ió

Infor

mació

turíst

ica Embarc

ader

Orden

ar el

s uso

sPes

ca

MIL

LO

RE

S

VISITANTS (%)


Memòria 27

Analitzant les dades anteriors s’elaboren uns prototips dels diferents visitants i es valoren els

diferents aspectes de les enquestes. Cal insistir en que el reduït número d’enquestes

realitzades no permet donar a les mateixes cap valor estadístic, per la qual cosa s’han

d’entendre els comentaris següents com una interpretació qualitativa dels resultats i no com

una caracterització rigurosa dels visitants de l’embassament.

Procedència.

La major part de visitants procedeix de nuclis propers, considerant com a nucli proper la

ciutat de Barcelona.

Característiques dels visitants.

Tot i no poder parlar d’una tipologia predominant, sí que es destaca la presència de grups

familiars. Sens dubte la proximitat del Centre d’Interpretació del Parc de Can Casades,

l’Escola de Natura Can Lleonart i l’Hostal de Santa Fe fan d’aquest indret del Parc un lloc

especialment adeqüat per grans i petits.

Freqüència de la visita.

Per la freqüència de les visites es pot parlar d’uns visitants fidels i d’uns altres que vénen

guiats per l’interès de conèixer el Parc Natural del Montseny, però sense una idea de repetir la

visita.

Època de visita.

L’estiu és l’estació preferida pels visitants que probablement busquen, entre d’altres coses,

fugir de la calor en un entorn fresc propiciat pel fantàstic entorn natural que ofereix el parc.

Temps de permanència del visitant a l’embassament.

Un 45% de visitants que s’estan tot el dia i un 35% que hi estan un matí o una tarda indiquen

que l’entorn del pantà de Santa Fe té un interés per sí mateix, a banda d’estar integrat en el

conjunt del Parc Natural del Montseny.


Memòria 28

Valors que destaquen els usuaris.

El paisatge i la tranquil.litat són, amb diferència, els valors positius més destacats pels

visitants.

Valors que desagraden als visitants.

La falta d’informació és l’aspecte que més desagrada als visitants. Això és paradoxal ja que

molt a prop de l’embassament està Can Casades, un dels centres d’informació del parc.

La presència d’escombraries és el segon aspecte desagradable segons els enquestats.

Indicacions dels usuaris sobre les possibles millores a les instal·lacions.

Lligats als aspectes desagradables, els visitants proposen millores de senyalització i neteja.

La majoria dels usuaris sí recomanarien la visita de l’embassament a les seves famílies, grups

d’amics o coneguts. Una petita part que no ho recomanarien es basen en impedir que en un

futur es pogués massificar l’embassament.

6.2.2 Demanda d’activitats nàutiques

Les característiques geomètriques de l’embassament, molt petit, fan de Santa Fe un

embassament molt poc adequat per a les activitats nàutiques.

No hi ha cap tipus de pressió de demanda d’activitats de navegació.

6.3 ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN

En la zonificació es tracta de definir sectors homogenis per facilitar, més endavant, la seva

avaluació enfront dels usos que suporten i a les propostes que s’indiquin. En general es

defineixen per a cada sector la tipologia dels usos recreatius actuals que suporta i la que

podria suportar en base a les seves característiques i demanda potencial detectada.


Memòria 29

Donada la minsa existència i demanda d’activitats recreatives, lligades estrictament a

l’embassament,així com les reduïdes dimensions de l’embassament, la zonificació de

l’embassament queda reduïda la delimitació de 3 zones.

Al plànol 5 (Usos actuals) s’ha utilitzat la mateixa numeració de les zones.

Sector 1: Zona de pesca. Marge dret

L’embassament de Santa Fe és una zona lliure de pesca. La petita platja que es crea al marge

dret quan descendeix la cota d’aigua és utilitzada pels practicants d’aquesta activitat.

Sector 2: Zona de bany. Marge dret

La platja esmentada al punt anterior pot ser utilitzada per les persones que desitjen banyar-se a

l’embassament.

Sector 3 : Zona de Seguretat

Aquesta zona és la immediata a la presa. No està balissada i hi estan prohibits tots els usos

recreatius, atès el risc que comporta la proximitat als dispositius de desguàs.

Zona d’excursions

Aquesta zona no s’ha marcat als plànols ja que realment les possibilitats d’excursions i

itineraris per a passejades a peu o en bicicleta de muntanya són múltiples, i de fet excedeixen

l’àmbit geogràfic inclós als plànols d’aquest estudi. Malgrat això es vol fer esment aquí d’una

zona “d’excursions” per deixar palès l’existència d’itineraris senyalitzats i recomanats per

excursions al parc.


Memòria 30

7. ANÀLISI I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL. PROPOSTES

I RECOMANACIONS

7.1 ANÀLISI I DIAGNÒSTIC

Com ha quedat dit la presa de Santa Fe té com a ús prioritari la producció d’energia

hidroelèctrica . Això, juntament amb les reduïdes dimensions de l’embassament, el fa un

indret poc adequat per activitats recreatives lligades a l’aigua, fora de la pesca.

La utilització de l’embassament com a àrea d’activitats recreatives no sembla que es pugui

desvincular de la gestió general del Parc Natural del Montseny.

7.2 PROPOSTES D’USOS I RECOMANACIONS.

Un cop avaluada la situació actual, seleccionarem aquelles activitats i propostes d’actuacions

que són compatibles amb les finalitats prioritàries de l’embassament de Santa Fe.

S’ha de mantenir la qualitat ambiental dels recursos afectats com és l’aigua i els marges de

l’embassament. L’ordenació de les activitats recreatives actuals han de repercutir en la

satisfacció de les experiències recreatives dels visitants, alhora que cal garantir la qualitat i la

integritat dels recursos afectats.

Per tot això, en aquest punt es pretén fer una classificació i planificació de les actuacions

actuals i futures que es poden realitzar a l’embassament. Per a dur a terme això ens basem en

les enquestes realitzades als visitants a l’embassament i entitats interessades a l’explotació de

l’embassament i a l’estudi del medi receptor.

S’han qualificat els diferents usos en Compatible i Incompatible. Usos compatibles són

aquells que es poden realitzar sense generar impactes importants. La qualificació es resumiria

en el següent esquema:

• Compatible

AdmissibleActivitatPreferentActivitat


Memòria 31

• Incompatible

La distinció entre preferents i admissibles vol marcar un cert grau de priorització que pot

servir a l’hora d’establir programes d’actuacions.

La compatibilitat entesa com possibilitat de realitzar diferents activitats a l’embassament no

presenta problemes donat que amb una organització mínima dels paràmetres espai i temps, no

han de produir-se activitats excloents en un embassament com Santa Fe.

A continuació es descriuen els objectius i els criteris que s’han tingut en compte i el conjunt

d’actuacions que es proposen:

Objectius i criteris

Els objectius concrets que es pretenen assolir amb aquest estudi són els següents:

• Preservar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades i

conservació de l’ecosistema.

• Ordenar l’ús públic, donar pautes per la zonificació de les activitats, atenuar els

impactes i afavorir la sensibilització ambiental dels ciutadans.

En definitiva, es tracta de regular els usos permetent que siguin adients i compatibles amb la

finalitat de l’explotació de l’embassament. S’intenta harmonitzar el que és natural amb el que

és afegit, possibilitant d’aquesta manera el gaudiment i augmentant l’economia de la zona.

Dels criteris aplicats es poden destacar els següents:

• Respectar sempre el caràcter prioritari de l’embassament com a infraestructura

hidràulica per a aprofitament hidroelèctric.


Memòria 32

• Adequar la demanda dels usos recreatius existents amb la capacitat dels recursos de la

zona.

Les propostes que es desenvolupen a continuació, i que es valoraran més endavant, s’han

dividit en tres punts: adequació i restauració del medi natural, ordenació dels usos recreatius i

recomanacions.

7.2.1 Propostes d’adequació i restauració del medi natural

La construcció de l’embassament va portar aparellada la necessitat de la desforestació del vas

que es va dur a terme fins la cota que es va considerar estrictament necessària i que va ser una

mica per sobre de la cota del sobreeixidor, 1.079,51 m, per tal de tenir una franja de seguretat.

Apart d’això la construcció de la tancada no va generar cap impacte que faci necessari, ara,

actuacions de tipus reforestació o revegetació.

En resum, no es considera necessària cap mesura de restauració mediambiental de l’entorn de

la presa.

7.2.2 Propostes d’ordenació dels usos recreatius

Es tracta de concentrar els usos recreatius de tot l’embassament en zones concretes i potenciar

els existents que són la pesca i les excursions pels voltants de l’embassament, que, un cop

més, s’ha de recordar que està integrat dins del Parc Natural del Montseny. Les actuacions

que es detallen a continuació són aquelles la regulació de les quals és competència de

l’Agència Catalana de l’Aigua:


Memòria 33

Abalisament

Amb aquesta activitat es tracta d’indicar clarament les limitacions d’usos i/o accessos dins de

la làmina d’aigua de l’embassament. Cal abalisar la zona de seguretat per part del titular de la

presa, tot i la prohibició de tot tipus de navegació actualment vigent a l’embassament.

Activitats al marge dret de l’embassament

• Activitat compatible i admissible: Pesca.

• Activitats incompatibles: Bany i acampada lliure.

Zona de seguretat

Aquesta zona és la immediata a la presa. Està pendent d’abalisament i estan prohibits tots els

usos recreatius atès el risc que comporta la proximitat dels dispositius de desguàs.

Senyalització

La competència sobre aquesta activitat pot considerar-se compartida amb el Parc Natural,

especialment en allò que fa referència a rutes i itineraris per a visitants del parc.

Es poden definir quatre grans blocs d’elements informatius visuals.

El primer inclou els plafons informatius de les característiques de l’embassament i el seu

entorn i l’ordenació d’usos existents.

En el segon hi ha els senyals característics d’usos permesos, com també els accessos a cada

zona.

El tercer seria el corresponent a les rutes, activitats i els senders existents a l’entorn de

l’embassament.


Memòria 34

L’últim inclou les indicacions que suposen una restricció i/o prohibició d’usos i accessos.

7.2.3 Recomanacions

Les actuacions exposades en aquest apartat no són competència directa de l’Agència Catalana

de l’Aigua:

Zona d’excursions

Aquesta zona no s’ha marcat als plànols ja que realment les possibilitats d’excursions i

itineraris per a passejades a peu o en bicicleta de muntanya són múltiples, i de fet excedeixen

l’àmbit geogràfic inclós als plànols d’aquest estudi. Malgrat això es vol fer esment aquí d’una

zona “d’excursions” per deixar palès la possibilitat de considerar o potenciar el pantà de Santa

Fe com un punt important al Parc Natural del Montseny.

Guia de l’embassament

Amb la finalitat d’integrar l’embassament en l’entorn social i econòmic de la comarca i de

realçar-ne els indubtables atributs naturals és recomanable elaborar una guia de

l’embassament tan completa com es pugui, en quadricromia, de caràcter eminentment

descriptiu i de lectura amena, en la qual s’informi de les possibilitats recreatives i dels serveis

i la regulació de l’embassament.

Lleure passiu

Val a dir que, donat que l’embassament està integrat dins del Parc Natural del Montseny

sembla que ha de ser des d’aquest organisme que es regulin, promocionin i coordinin totes les

activitats lligades al gaudiment d’una natura tan privilegiada com el Montseny.


Memòria 35

8. DIRECTRIUS I NORMATIVA PER A LA REGULACIÓ DELS USOS

COMPATIBLES

L’objectiu d’aquest apartat és establir unes propostes de regulació bàsiques de totes les

activitats recreatives que es desenvolupen actualment a l’embassament. Es recull la normativa

i les directrius relacionades amb les activitats i els usos compatibles més importants.

La classificació vigent de l’embassament, segons la “Resolució de Junta d’Aigües de 10 de

gener de 1995, sobre classificació del embassaments compresos en les Conques Internes de

Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i ús de banys”

estableix la prohibició de la navegació (rem, vela o motor) a l’embassament de Santa Fe, així

com restriccions al bany, degut a les petites dimensions de l’embassament.

8.1 ACTIVITATS NÀUTIQUES

Donat que no s’ha detectat cap interès significatiu per portar a terme activitats lligades a la

navegació a l’embassament de Santa Fe i explicades les caracterísques de l’embassament que

el fan del tot inadequat per aquest tipus d’activitats, es proposa mantenir la classificació

vigent respecte a la prohibició de navegar a l’embassament.

8.2 BANY

D’altra banda, pel que respecta a l’ús de bany, atès que no existeixen instal.lacions que

poguessin ser utilitzades per visitants que volguessin banyar-se, atès que no s’ha detectat cap

interès per aquest tipus d’ús, atès que les dimensions de l’embassament són petites i la zona

de pesca abarca la pràctica totalitat de la làmina d’aigua, i, finalment, atès que la zona de

seguretat, actualment no abalisada, ocupa un percentatge important de l’embassament, es

proposa el canvi de classificació de l’embassament respecte a l’ús de bany de B a A, és a dir,

prohibició del bany a l’embassament.


Memòria 36

8.3 PESCA

L’embassament de Santa Fe pertany a un tram lliure i per tant es pot pescar sense necessitat

de disposar de permís.

9. EQUIP REDACTOR

Aquest Estudi tècnic de l’ordenació dels usos recreatius de l’embassament de Santa Fe ha

estat elaborat sota la supervisió del Departament d’Avaluacions de l’Àrea de Planificació de

l’Agència Catalana de l’Aigua i per l’empresa IBERINSA que ha comptat amb la

col.laboració de l’empresa NATURGEST.


Memòria 37

10.BIBLIOGRAFIA

Publicacions i artícles

BORRÀS, A., F. JUNYET. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Impresions

Intercomarcals, SA.

CONESA, J.A. (1997). Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Edicions de la

Universitat de Lleida. Lleida.

DOADRIO, I. (2001). Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección

General de Conservación de la Naturaleza.

FOLCH, G., T. FRANQUESA i JM. CAMARASA. (1984). Història Natural dels Països Catalans.

Vol. VII. Vegetació. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

LLORENTE, G.A., A. MONTORI, X. SANTOS i M.A. CARRETERO. (1995). Atlas dels amfibis i

rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau. Figueres.

RUIZ-OLMO, J. I A. AGUILAR. (1995). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx

Edicions. Barcelona.

Fonts d’informació diversa

-Cartografia dels hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient. www.gencat.net/mediamb

-Censos de població. Instituto Nacional de Estadística. www.ine.es

-Dades econòmiques. Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es

- Plan Especial del Parque Natural del Montseny. Texto Normativo. Edición definitiva. (Texto

Refundido. Adaptado a la Orden Ministerial de 26 de enero de 1978. Enero de 1979).

- Inventari i diagnòstic dels embassaments particulars a les conques internes de Catalunya.

Agència Catalana de l’Aigua. Gener 2003.

Barcelona, abril de 2005


Memòria 38

ANNEX

Regionalització del sistema fluvial a les Conques Internes

de Catalunya

Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)

Maig 2002

FOTO

Caracterització i propostesd’estudi dels embassamentscatalans segons la Directiva

2000/60/CE del ParlamentEuropeu

Desembre 2003

5Els embassaments catalans

1.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu

Segons l’article primer d’aquesta directiva un dels objectius declarats es la

prevenció de tot deteriorament de les aigües superficials continentals, promoure

l’ús sostenible d’aquestes aigües i la posada a punt de mecanismes que permetin

reduir l’impacte de les activitats humanes sobre les aigües. Entre aquestes masses

d’aigua es troben els embassaments, catalogats segons l’article 2 - definicions 8

i 9- com massa d’aigua artificial1 i/o massa d’aigua molt modificada 2. Segons

l’article cinquè, els Estats membres vetllaran per que a cada demarcació es portin

a cap els estudis necessaris per la caracterització de les seves aigües i les

repercussions que les activitats humanes tenen sobre aquestes aigües. Una

vegada entri en vigor aquesta directiva els estats disposaran d’un termini de 4

anys per finalitzar els estudis –punt 1, article 5- i de 15 anys per la regeneració de

les masses d’aigua superficial artificials i molt modificades –punt 1, article 4-.

Com a conseqüència de totes aquestes consideracions es fa necessari l’estudi

dels embassaments del nostre Estat, portant a terme la seva caracterització i

classificació dins l’àmbit d’aquesta directiva. D’aquest estudi, s’extrauran les

mesures necessàries per la monitorització dels embassaments dins el marc imposat

per la Directiva 2000/60/CE sobre política d’aigües.

1.2. Metodologia

La metodologia que es proposa es l’estudi dels embassaments seleccionats per

l’estudi (veure taula 1.1.) al llarg de l’any 2002 i 2003, en quatre períodes coincidint

amb les diferents estacions. Amb l’ajut d’una embarcació es prendran mostres i

mesures al mig de la cubeta per les variables rellevants (veure la taula 1.2.).

S’han seleccionat els 21 embassaments dels que hi ha a Catalunya (10 a les

Conques internes i 11 a la Conca de l’Ebre). El criteri de selecció ha estat el

d’assolir l’estudi de la màxima quantitat d’aigua emmagatzemada a l’Estat amb

un esforç de recollida de mostres i de costos proporcionats. La capacitat dels

embassaments seleccionats representa el 93.7% de la capacitat total dels

embassaments catalans, amb la qual cosa ens assegurem d’assolir l’estudi i

1. «Massa d’aigua artificial»: massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana.2. «Massa d’aigua molt modificada»: massa d’aigua superficial que a conseqüència de les alteracions físiques

i químiques provocades per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial a la seva natura,designada com a tal a per l’Estat membre segons lo disposat a l’annex II de la directiva 2000/60/CE.

Capítol 1. Projecte d’estudi delsembassaments catalans.

Els embassaments catalans6

catalogació de quasi la totalitat de l’aigua

emmagatzemada a les conques

catalanes.

Cal recordar que els rius reben l’impacte

de les activitats humanes en les seves

conques i que aquests aboquen les

seves aigües en els embassaments.

Degut a la dinàmica d’aquests sistemes

els embassaments integren gran

quantitat d’informació dels processos

succeïts a la conca. Així l’estudi de les

seves variables pot proporcionar una

gran quantitat d’informació no tan sols

de l’embassament i el seu estat

(reflecteix de l’estat del riu) sinó que

també ens informarà fidelment de l’estat

de la conca.

La mesura d’un seguit de variables

físiques i químiques al llarg de la

columna d’aigua és una de les etapes

prèvies a la presa de mostres. Les

dades obtingudes en els perfils verticals

permeten seleccionar els nivells en els

que es produeixen canvis sobtats

d’alguna propietat de l’aigua i, per tant

agafar-hi les mostres per anàlisis

químiques i biològiques. En aquest

estudi s’ha emprat una sonda

multiparamètrica Turo (model T-611

Water Quality Analyser) per mesurar els

següents paràmetres: temperatura, pH,

oxigen (absolut i % de saturació),

conductivitat, terbolesa i potencial

redox.

L’energia lumínica de l’espectre de

radiació fotosintètica (400-700 nm) que

arriba a diferents fondàries es mesura

amb un sensor de llum difosa Li-Cor LI-

193SA acoblat a un Data Logger Li-

1000. La mesura de la transparència

de l’aigua s`ha realitzat amb un disc de

Secchi de 30 cm de diàmetre.

VARIABLES FISICO-QUÍMIQUES

Embassament Conca superfície conca capacitat(km2) (hm3)

Baells, la Llobregat 532 115Boadella Muga 182 62Camarasa Noguera Pallaresa 2.850 113Canelles Noguera Ribagorçana 1.628 688Escales Noguera Ribagorçana 731 152Foix Foix 290 6Llosa del Cavall, la Cardener 200 80Oliana Segre 2.675 101Flix Ebre 82.246 11Rialb Segre 3.320 402Riba-roja Ebre 79.177 210Riudecanyes Riudecanyes 31 5Sant Llorenç de Montgai Segre 7.110 10Sant Ponç Cardener 318 24Santa Anna Noguera Ribagorçana 1.757 240Santa Fe Tordera 5 1Sau Ter 1.564 169Siurana Siurana 60,4 12Susqueda Ter 1.850 233Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 2.070 205Terradets Noguera Pallaresa 2.620 23

Taula 1.1.


Variables Tipus treball DetallsBiològiques

Fitoplancton identificació Mostra integrada (0-7m)Zooplancton identificació Mostra integrada (0-20 m)Clorofil·les cuantificació Mostra integrada (0-20 m)Peixos ident./cuantif. Pesca amb xarxa i elèctricaFísico-químiques

TP cuantificació Mostres a diverses profunditatsTN cuantificació Mostres a diverses profunditatsSRP cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrits cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrats cuantificació Mostres a diverses profunditatsSulfats cuantificació Mostres a diverses profunditatsClorurs cuantificació Mostres a diverses profunditatsAmoni cuantificació Mostres a diverses profunditatsAlcalinitat cuantificació Mostres a diverses profunditatsSólids en susp. cuantificació Mostres a diverses profunditatsTemperatura mesura PerfilConductivitat mesura PerfilPH mesura PerfilOxigen % i mg/L mesura PerfilIrradiació mesuraMesura de la profunditat del «disc de Secchi»

Per tal de reflectir al màxim les

variacions de les variables químiques

durant els períodes d’estratificació

tèrmica de la columna d’aigua, es trien

diverses fondàries de mostreig. A la

superfície s’agafa una mostra integrada

de 0 a 7 m a continuació se n’agafen

dues a fondàries situades a sota de la

termoclina i just sobre el fons. En

aquests dos darrers casos, es fa servir

una ampolla hidrogràfica UWITEC de 5

L de capacitat i es transporta fins al

laboratori dins de garrafes de plàstic

fosques de 5 litres.

Al laboratori una part de la mostra es

filtra a través de filtres Whatman GF/F

(47mm Æ) per l’anàlisi de tots els

elements dissolts, mentre que s’agafen

submostres sense filtrar per analitzar la

concentració total d’alguns compostos

(nitrogen i fòsfor total). A continuació es

comenten el procediments seguits per

cada variable analitzada. S’inclou al

finaldel present informe la bibliografia

Gran realitzant la valoració de la mostra

d’aigua amb HCl (0.01N) i elèctrode de

pH en un titrador automàtic Metrohm,

model Titrino SM 702, dels Serveis

Científic-Tècnics de la Universitat de

Barcelona. L’especiació del sistema

carbònic-carbonats per tal d’obtenir les

concentracions de carboni inorgànic

dissolt (DIC), de bicarbonats, de

carbonats així com la pressió parcial de

CO2 es realitza pel mètode de

Mackereth el al (1978).

Nitrat, sulfat i clorur. Aquests ions són

analitzats en un Cromatògraf líquid

Konik (model KNK 500-A) que té dos

tipus de detectors: el de conductivitat

és el WESCAN i el de UV/V és el

Kontron model 332. S’utilitza una

columna Waters IC-Pack Anion. Els

anàlisis es realitzen als laboratoris del

Servei Científic-Tècnic de la Universitat

de Barcelona.

Taula 1.2.


Nitrit. Determinació colorimètrica amb

lectura a 543 nm en un

espectrofotòmetre Shimadzu UV-1201

i procediment metodològic descrit per

Grasshoff el al (1983).

Amoni. Determinació per colorimetria

segons el mètode de Solorzano (1969)

amb lectura a 630 nm en un Technicon

AutoAnalyzer II al Servei Científic-

Tècnic de la Universitat de Barcelona.

Fòsfor reactiu soluble (SRP).

Determinació colorimètrica pel mètode

de Murphy & Riley (1962). amb lectura

a 890 nm amb espectrofotòmetre

Shimadzu UV-1201 i segons el

procediment metodològic de Koroleff

descrit a Grasshoff el al (1983).

Fòsfor i nitrogen total. El procediment

segueix els mateixos passos descrits en

el punt anterior per a les formes

dissoltes però en aquest cas utilitzem

mostres d’aigua sense filtrar.

Sòlids en suspensió (SSP). S’obtenen

per diferència de pesada d’un filtre de

fibra de vidre Whatman GF/F (47mm Æ)

abans i després de filtrar un volum

conegut d’aigua. Abans de filtrar l’aigua

el filtre es deixa mitja hora en una estufa

el filtre es posa a refredar en un

dessecador i a continuació es pesa. La

quantitat de material particulat de l’aigua

s’obté per diferència entre els dos valors

pesats anteriors.

VARIABLES BIOLÒGIQUES.

Fitoplàncton. S’ha recollit una mostra

integrada d’aigua dels primers 7 metres

de la columna d’aigua amb un tub

flexible de 20 mm de diàmetre, llastrat

fins que l’extrem queda a ran de l’aigua.

Es tanca amb un tap i es treu tot e tub

de l’aigua, buidant-se en un recipient.

Així tindrem una mostra representativa

de les comunitats situades entre la

superfície i els 7 metres de fondaria.

Cada mostra es posa en ampolles de

Pyrex de 250 mL i es fixa en solució de

Lugol alcalí fins a una concentració

aproximada de l’1% i es guarda fins al

moment del recompte. El recompte de

cèl·lules es fa posteriorment en una

cambra de sedimentació i amb un

microscopi invertit, segons el

procediment d’Utermöhl (1958).

Pigments. El primer mètode era l’ús

d’una sonda fluorimétrica BBE

Fluoroprobe de BBE MOLDAENKE

gmgh. Aquest aparells són capaços de

mesurar les concentracions de diferents

tipus de pigments algals, mitjançant

l’emissió de llum de diferents longituds

d’ona, que provoquen l’emissió de

fluorescència dels diversos pigments.

Mesurant aquesta fluorescencia

induïda, fan els càlculs necessaris per

donar la concentració de pigments

provinents dels cuatre grups algals més

importants del fitoplàncton: cloròfits,

criptòfits, crisòfits i diatomees. El segon

mètode es basa en l’extracció dels

pigments. Es determinen per extracció

amb acetona al 90% durant 24 h de les

cèl·lules que queden retingudes en

filtres de fibra de vidre Whatman GF/F

després de filtrar un volum conegut

d’aigua. La concentració de les

clorofil·les a, b i c es calcula amb el


mètode tricromàtic per comunitats

mixtes de fitoplàncton segons Jeffrey &

Humphrey (1975) segons el protocol de

Wetzel & Likens (1991), indicant-ne les

fórmules a la pàgina següent; on v és

el volum de l’extracte en mL, V el volum

d’aigua filtrada en L, Z l’amplada de la

cubeta de l’espectrofotòmetre en cm:

Sent A les absorbàncies a la longitud

d’ona que s’indica a continuació i E les

absorbàncies corregides per les

fórmules indicades anteriorment.

Zooplàncton. S’han fet pesques

verticals de 20 m amb una xarxa Apstein

de 18 cm de diàmetre de boca i 50 mm

de pas de malla. A les zones poc fondes

(<20 m) la xarxa es baixa fins a la

proximitat del fons sense arribar a tocar-

lo per evitar l’entrada de fang o la

possible pesca d’espècies bentòniques.

Les mostres es fixen amb formol fins a

una concentració final del 4%. Al

laboratori es passen les mostres per

malles de 710, 500, 250, 150, 100 i 53

mm per tal de fer una classificació del

material per mides i amb l’objectiu de

facilitar el recompte. Amb una prèvia

determinació de les espècies amb

material viu o fresc recent fixat segons

convingui, es fan a continuació els

recomptes en cambra de sedimentació

de la dilució de cada fracció de mida

per poder contar amb facilitat un mínim

de 60 exemplars. Els resultats

s’expressen per unitat de volum

Mostreig de peixos. S’han mostrejat

els peixos de 14 embassaments a

principis del 2003 en les dates

detallades a la Taula 1.3. El mostreig

de la comunitat de peixos s’ha realitzat

mitjançant pesca elèctrica des

d’embarcació (Fig. 1.2.), pesca amb

soltes de llum de malla variable i

ecosondació. La pesca elèctrica s’ha

realitzat mitjançant una embarcació

específica de pesca elèctrica 5.0-GPP

.0-GPP (Smith-Root Inc., Vancouver)

(amb voltatge fins a 1000 V o 16 A).

Aquest tipus d’aparell, que és molt més

eficient que els equips convencionals de

pesca elèctrica, és l’estàndard per a

aigües lèntiques o trams baixos de rius

als EUA i al Canadà, però probablement

és l’únic disponible a l’estat espanyol.

La pesca elèctrica només és efectiva al

litoral. Per a aigües profundes, la tècnica

de mostreig típica són les xarxes de llum

variable (Fig. 1.3. i 1.4.), que per la seva

marcada selectivitat permeten una

estimació acurada de l’estructura

poblacional 27-29, en comparació a altres

mètodes com per exemple els tresmalls.

S’han utilitzat les 10 xarxes de llum de

variable, que s’han dissenyat de 50 ×

1.5 m amb els deu pannells de 5 m de

longitud cadascun especificats a la

Taula 1.4. S’han evitat els ploms i

flotadors exteriors (per facilitar l’ús).

(1) [Chl a](mg/m

3) = C

a·v / V·Z

(2)Ca = 11.85E

664–1.54E

647–0.08E

630

(3) on E664

= A664

–A750

i E647

= A647

–A750

i E630

= A630

–A750

(4) [Chl b](mg/m

3) = C

b·v / V·Z

(5) on Cb = 21.03E

647–5.43E

664–2.66E

630

(6) [Chl c1 + c

2]

(mg/m3

) = C

c·v / V·Z

(7) on Cc1+c2

= 24.52E630

–1.67E664

–7.60E647


Taula 1.5.

TSI<25

ultraoligotròfic

25<TSI<35 oligotròfic

35<TSI<55 mesotròfic

55<TSI<70 eutròfic

70<TSI hipereutròfic

Embassament Ecosondatge Pesca elèctrica Xarxes-soltes

Boadella 28/02/2003 07 i 28/02/2003 19-20/02/2003

Sau 24/02/2003 24/02/2003 26-27/02/2003

Susqueda 13/03/2003 13/03/2003 11-12/03/2003

Santa Fe 05/03/2003 05/03/2003 05-06/03/2003

Foix 17/03/2003 17/03/2003 17-18/03/2003

Riudecanyes 20/03/2003 20/03/2003 20-21/03/2003

Flix 24/03/2003 24/03/2003 24-25/03/2003

Riba-roja 26/03/2003 25/03/2033 25-26/03/2003

Sant Antoni 07/04/2003 08/04/2003 07-08/04/2003

Terradets 09/04/2003 09/04/2003 09-10/04/2003

La Baells 21/04/2003 21/04/2003 21-22/04/2003

Sant Ponç 22/04/2003 23/04/2003 22-23/04/2003

Camarasa 29/04/2003 29/04/2003 29-30/04/2003

Escales 05/05/2003 05/05/2003 05-06/05/2003

Taula 1.3.

L’augment de les llums segueix

aproximadament una sèrie geomètrica,

que suposa una major eficiència en la

capturabilitat. L’ordre de les llums s’ha

repartit (interspersed) per evitar un ordre

consecutiu que es pogués confondre

amb gradients de mides de peixos

existents en el camp.

L’ecosondació s’ha realitzat mitjançant

una ecosonda registradora Furuno FE-

450 single-beam 50º (Fig. 1.1), que

transmet un sol feix sonor amb un angle

d’incidència cap al fons de 50º i alhora

rep uns senyals elèctrics. S’han realitzat

dos transectes transversals al llarg dels

embassaments per tal de determinar la

posició de la comunitat de peixos en la

columna d’aigua.

Índex d’estat Tròfic. Es calcula d’acord

amb el mètode de Carlsson (1977). Les

fórmules i taules de referencia es

mostren a la Taula 1.5. A més, aquest

métode ha estat la base per

desenvolupar els Indexos de Potencial

Ecológic (veure capítol 4).

Llum de les xarxes que s’han utilitzat pel

mostreig en l’ordre real a la xarxa. La llum és

la de la xarxa estirada (stretch mesh), no de

nus a nus (que seria la meitat) sinó la diagonal

del rombe estirat (3 nusos).

pannell llum (mm)

1 102

2 40

3 260

4 90

5 56

6 184

7 140

8 68

9 202

10 31

Taula 1.4.

Figura 1.1.

Paràmetres Funcions del estat tròfic por paràmetre

DS (m) TSI (DS) = 60- 14,41 ln DS

Clorofil·la (mg/m3) TSI (Chl) =9,81 ln Chl + 30,6

P total (mg/m3) TSI (P tot)= 14,42 ln P tot + 4,15

- Mitjana TSI = (TSI (DS)+ TSI(Chl) + TSI (P tot)/3)


Figura 1.2.

Figura 1.3.

Figura 1.4.

Exemple d’una xarxa solta de llum variable, que selecciona diferents mides depeixos i permet una estimació més acurada de la composició d’espècies i es-tructura de mides de les poblacions.

Representació de la instal·lació d’una xarxa solta (gillnet), que s’ha utilitzat enprofunditat i aigües limnètiques.

Sistema de pesca elèctrica des d’embarcació, que s’ha utilitzat al litoral.


G F M A M J J A S O N D

0

10

20

30

40

50

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Volum

Entrades

Sortides

Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)

Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Cota sobreeixidor 154 mAltura presa 63 mCota Mínima: 106 mCota Coronació: 160 mCota N.M.N.: 159 mVolumen Total: 62-67 Hm3

Sup embass 364 HaTemps residencia 303 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100

Embassament de Boadella

2.3. Embassament de Boadella

Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques


ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits

Perfils de pigments algals

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

hivernµg/L0 1 2 3 4 5

ºC6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu


Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 440 300 352 364 71K(m-1) 0,489 0,629 0,375 0,577 0,518 0,111


primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 2,70 5,62 1,30 2,70AFDW (mg/L) 0,00 3,75 0,20 1,20% mat. Org 100,00 33,27 84,62 55,56

Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 24,22 27,18 15,97 30,97

P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + - - -Chlamydomona sp - - - +Chlorella sp - + - +Coelastrum microporum + - - -Crucigenia quadrata - + + +Crucigenia tetrapedia + - - +Kirchneriella lunaris - - - +Oocystis sp - - + -Pediastrum tetras - + - -Pediastrum duplex + - + -Scenedesmus acuminatus - - - +Scenedesmus arcuatus + - - -Scenedesmus quadricauda - - - +Sphaerocystis schroeteri - + + -Tetraedrom minimun - - + -DESMIDEACIESClosterium aciculare + - - +Cosmarium sp + - + +Staurastrum sp + - - -DIATOMEESAsterionella formosa - - + +Coconei sp - - - +Cyclotella meneghiniana - + + +Cyclotella sp - - - -Cymbella sp + - - +

P E T HFragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + - - -Fragilaria sp 2 - + - -Melosira af itálica + - - -Melosira sp af varians + - + -Navicula sp - + - -Pinnularia sp - - + -CRYPTÒFITSCryptomona erosa + - + +Cryptomona sp af ovata + - - +Cryptomona sp/oblonga - + + -Rhodomona minuta + + - +XANTÒFITSDrynobrion sp + - - +Tribonema sp - - - +EUGLENÒFITSEuglena sp - + + -Phacus sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - - - +Chlorococus limneticus - - + +Merismopedia punctata - - + -Microcystis sp + - + +Oscillatoria sp - - - +

Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.

Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.

Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.

Presencies d’espècies de fitoplàncton identificades.



Perfils de física

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

5

10

15

20

25

30

120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera

Temperatura ºCOxigen mg L-1

Pro

funditat (m

)

Conductivitat µS cm-1

0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

311,0 311,5 312,0 312,5 313,0

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


0 5 10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

30

240 250 260 270 280 290 300 310

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fund

ita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

280 300 320 340 360

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (m

)



TSI(CARLSON) per DS perChl per PT Mitjana TSI

Mitjana anual43,53 41,60 41,26 42,13Estiu 44,17 42,60 42,03 42,93

Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM

P 0 0,07 0,,398 6,35 24,50 0,04 0,54 2,78 3,80 24,50 73,48P 30 0,05 0,00 12,89 28,70 0,04 0,55 2,57 4,27 23,90 68,53E 0 0,08 0,14 - 125,30 0,00 0,45 2,43 8,12 36,06 40,62E 5 0,09 0,11 - 124,50 0,00 0,49 2,29 5,71 28,52 40,47E 10 0,09 0,18 - 131,10 0,00 0,27 2,40 4,57 22,11 88,04E 32 0,00 0,27 9,00 139,80 0,00 0,96 2,82 5,34 23,86 77,71T 0 0,07 0,92 0,26 16,85 0,17 0,18 2,77 22,94 35,75 32,88T 22 0,15 0,10 3,15 23,49 0,33 0,43 2,82 7,21 39,74 63,44T 44 1,88 0,12 0,26 140,98 2,88 4,13 3,66 22,72 19,56 137,8H 0 0,02 0,13 4,58 28,35 0,03 0,48 2,79 9,19 63,00 42,68H 35 0,03 0,10 5,21 30,79 0,02 0,50 2,77 9,17 67,10 39,99


Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.

Càlcul de l’índex de estat tròfic.

Espècies de peixos detectades:

C. carpio,

R. rutilus,

S. cephalus,

L. gibbosus,

M. salmoides,

P. fluviatilis,

S. lucioperca.

CPUE litorals: 0,01

CPUE limnètiques: 0,53

% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 62,2

Boadella

Densitat (no. peixos/m3)

0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030 0,0350

5

10

15

20

25

30

35

40



0

10

20

30

40

50

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

Volum

Entrades

Sortides


Vo

lum

(H

m3)

En

tra

de

s y

so

rtid

es (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de la Llossa del Cavall

2.9. Embassament de la Llossa del Cavall

Cota Mínima: 720 mCota Coronació: 810 mVolum Total: 92 Hm3

Temps residencia: 333 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



tardor

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1

primavera

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5

estiu


Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 1375 478 491 760 776 420K(m-1) 0,350 0,369 1,007 0,014 0,435 0,414




P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + +Crucigenia quadrata - +Chlorella vulgaris - +Chlamydomona sp - +Chlorococcum sp - +Coelastrum microporum + -Sphaerocystis schroeteri - +DESMIDIACEESClosterium aciculare - +DIATOMEESCoscinodiscus sp - +Cyclotella sp + +

Cymbella sp + +

Diatoma sp + +Fragilaria crotonensis + -Fragilaria sp + -Gyrosigma + -Melosira sp + -Navicula sp + -Nitszchia sp + -Acnanthes sp + -Amphora sp + -XANTÒFITSDynobrion sociale + +EUGLENÒFITSEuglena sp - +Phacus sp - +Trachelomona sp - +CIANÒFITSOscillatoria sp + -







Perfils de física

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

150 200 250 300 350 400 450 500

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fundita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12

0

10

20

30

40

50

60

70

450 452 454 456 458 460 462 464

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

funditat (m

)


0 5 10 15 20 25 30

0

10

20

30

40

50

60

70

380 400 420 440 460 480 500

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fun

dita

t (m

)


8,0 8,2 8,4 8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6

0

10

20

30

40

50

60

70

422 424 426 428 430 432

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fundita

t (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 32,86 33,86 29,74 32,15Estiu 37,46 40,14 34,38 37,32



P 0 0,08 0,20 20,25 39,20 0,05 0,04 0,87 14,31 78,20 20,93P 17 0,13 0,01 22,82 36,40 0,09 0,03 1,00 13,77 77,90 31,85P 50 0,04 - 27,18 42,70 0,13 0,12 0,74 12,84 83,70 44,63E 0 0,41 0,39 10,04 144,30 0,00 0,16 2,44 11,77 75,85 15,53E 6 0,26 0,34 8,85 142,50 0,00 0,33 2,44 11,07 72,19 14,76E 29 0,27 0,66 22,50 151,90 0,00 0,23 3,22 11,35 82,28 35,87E 77 0,55 0,24 15,35 143,70 0,00 0,25 2,86 12,33 85,04 32,87T 0 0,02 0,18 0,26 38,65 0,05 0,10 3,08 18,40 102,20 36,63T 55 0,02 0,29 0,26 38,62 0,07 0,14 3,08 18,60 102,20 36,72H 0 0,01 0,17 22,50 48,66 0,00 0,36 3,10 25,37 150,40 41,34H 70 0,02 0,14 22,50 36,13 0,01 0,33 3,11 26,46 146,70 42,04





0

5

10

15

20

25

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

En

tra

de

s y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Sant Ponç

2.15. Embassament de Sant Ponç

Cota Sobreexidor 527 mAltura presa 60 mCota Mínima: 491 mCota Coronació: 531 mCota N.M.N.: 530 mVolumen Total: 25 Hm3

Sup. embassament 126 HaTemps residencia: 76 dies

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

µg/L0 1tardor


Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

CianòfitsCloròfits


ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

µg/L0 1 2 3hivern

primavera

ºC0 5 10 15 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3estiu

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3










CLORÒFITS P E T HAnkistrodesmus sp - - + -Chlorella sp - + + -Coelastrum microporum - - + -Kirchneriella lunaris - - + -Oocystis lacustris + - - -Scenedesmus sp + - - -DIATOMEESAcnanthes sp - - - +Cyclotella meneghiniana + - + +Cyclotella compta + + + +Cymbella - - + -Fragilaria sp - - + -Melosira sp - - + -Navicula sp - + + -Stephanodiscus - - + -CRYPTÒFITSCryptomona sp + - + +Rhodomona minuta - + + +EUGLENÒFITSEuglena sp - - - +Trachelomona sp + - + -XANTÒFITSTribonema sp + + - -CIANÒFITSAphanothece sp + - + -Chroococcus limneticus - + - -Gonphosphaerea sp + - + -Microcystis sp + + - +


Perfils de física


4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

0

5

10

15

20

25

420 430 440 450 460 470

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1

Pro

fun

ditat

(m)


6 8 10 12 14 16 18 20

0

5

10

15

20

25

260 280 300 320 340 360 380 400 420 440

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


5 6 7 8 9 10 11 12

0

5

10

15

20

25

430 431 432 433 434 435

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 11,0

0

5

10

15

20

25

360 380 400 420 440 460 480 500 520

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fundita

t (m

)



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 48,95 33,89 45,83 42,89Estiu 53,23 33,36 57,67 48,09



P 0 0,11 0,24 24,77 42,90 0,05 0,05 0,99 13,67 71,30 34,00P 4 0,14 0,18 23,93 42,70 0,07 0,09 - 13,73 73,60 35,84P 30 0,05 0,00 30,27 48,30 0,09 0,08 2,79 12,96 72,50 45,72E 0 0,00 0,20 7,48 138,60 0,00 0,23 2,46 13,75 72,64 23,22E 2 0,12 0,21 5,92 137,50 0,00 1,22 2,45 13,68 75,49 23,45E 7 0,17 0,66 12,25 141,30 0,00 0,25 2,82 14,13 77,02 36,75E 26 0,00 0,14 16,85 147,20 0,00 0,28 3,03 13,95 76,77 41,99T 0 0,02 0,30 0,26 31,86 0,03 0,06 2,87 15,50 102,29 34,64T 29 0,02 0,27 0,26 34,68 0,05 0,11 2,93 21,83 80,82 37,14H 0 0,01 0,17 20,00 48,38 0,02 0,34 3,00 23,43 129,50 34,04H 26 0,01 0,17 20,00 35,37 0,02 0,39 3,04 23,50 134,30 36,76




S. trutta,

A. alburnus,

C. carpio,

S. erythrophthalmus,

L. gibbosus,

M. salmoides

CPUE litorals: 0,12


% carpa: 10,5

% alburnet: 72,8

% madrilleta: 0,0

Sant Ponç


0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,300

5

10

15

20

25

30


2.17. Embassament de Santa Fe del Montseny

Volum Total: 1 Hm3

Sup embassament 6 HaSense dades


Volum emmagatzemat i entrades i sortides

Sense dades


ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 5 10 15

tardor

Embassament de Santa Fe del Montseny

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

Cianòfits

Cloròfits


ºC0 5 10 15 20

0

2

4

6

8

10

12

14

µg/L0 5 10 15

hivern

ºC0 5 10 15 20

0

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15 20 25 30

estiu

ºC10 15 20 25 30

0

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15



Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 136 257 230 208 64K(m-1) 1,097 0,712 0,667 0,749 0,806 0,197

primavera estiu tardorhivernSS (mg/L) 8,50 3,30 7,86 3,00AFDW (mg/L) 2,50 2,70 3,00 1,63% mat. Org 70,59 18,18 61,82 45,83

Primavera Estiu TardorHivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 110,21 43,42 85,10 46,38




Presencies d’espècies de fitopláncton identificades.

P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + - +Botryococcus sp - - + -Chlorella vulgaris - + + +Chlrorococcum sp - + + -Kirchneriella obesa - + + +Kirchneriella lunaris + - - +Oocystis lacustris - + + +Pandorina sp - - - +Scenedesmus ecornis - + + -Scenedesmus sp af. quadricauda - + - +Sphaerocystis schroeteri - + + -DESMIDIACEASStaurastrum sp - - + -Cosmarium sp af. punctatum + + + +EUGLENÒFITS - - - -Phacus sp - - + +CRYPTÒFITS - - - -Cryptomona erosa - + + +Cryptomona ovata - - + -

Rhodomona minuta - - - +DIATOMEESAsterionella formosa + + + +Acnanthes minuta - - - +Coconei - - + -Cyclotella meneghiniana - + + -Cyclotella sp - + + -Cymbella sp - - - +Dyctyosphaeriom sp + - - -Dyctiocystis sp + - - -Fragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + + + -Melosira granulata + + + +Navicula sp - - + +Tabellaria sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - + + -Microcystis sp + + + +Gomphospheria sp + + + -Aphanocapsa sp /colonial +


Perfils de física


2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

2

4

6

8

10

12

14

20 25 30 35 40 45 50

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1


2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0 10 20 30 40 50

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Primavera


Pro

fun

ditat (m

)


2 4 6 8 10 12 14

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

32 34 36 38 40 42

ºC

Ox mg/L

uS/cm

Hivern


Pro

fundita

t (m

)


8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6 9,8 10,0 10,2 10,4

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

40,8 41,0 41,2 41,4 41,6 41,8 42,0

C

Ox mg/L

uS/cm

Tardor


Pro

fund

ita

t (m

)



TSI(CARLSON)

per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 50,81 52,03 50,86 51,23Estiu 46,40 47,19 55,37 49,65



P 0 0,01 0,11 0,88 28,40 0,04 0,72 0,37 15,66 8,30 13,81P 10 0,09 0,12 5,37 31,90 0,05 0,68 0,32 14,61 8,70 21,03P 17 0,29 0,17 7,30 42,30 0,06 0,67 0,34 14,28 9,60 22,88E 0 0,08 0,22 0,33 127,00 0,05 0,87 0,50 6,22 0,00 106,8E 2 0,29 0,19 0,33 127,40 0,03 1,07 0,49 16,87 2,34 101,8E 4.5 0,00 0,25 0,33 128,70 0,02 1,25 0,51 5,99 2,43 104,0E 14 0,00 0,31 0,33 143,60 0,08 1,11 0,26 4,33 4,07 72,66T 0 0,12 0,13 12,14 32,32 0,08 0,57 0,50 8,95 2,68 108,8T 17 0,07 0,14 4,91 30,43 0,08 0,54 0,52 10,06 3,84 111,2H 0 0,03 0,15 4,90 22,59 0,04 0,89 0,39 12,85 12,40 98,23H 17 0,02 0,16 5,21 21,50 0,04 0,95 0,41 11,09 11,90 87,70




S. trutta,

C. auratus,

C. carpio,

S. cephalus.

CPUE litorals: 0,01


% carpa: 0,0

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0

Santa Fe


0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,100

5

10

15

20



0

20

40

60

80

100

120

140

160

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Volum

Entrades

Sortides


Volu

m (

Hm

3)

Entr

ades y

sort

ide

s (

Hm

3 d

ía-1

)

Embassament de Susqueda

2.20. Embassament de Susqueda

Cota Aliviadero 351 mAltura presa 135 mCota Mínima: 237 mCota Coronación: 357 mCota N.M.N.: 351 mVolumen Total: 233 Hm3

Sup embalse 463 HaTiempo residencia 115 días

% Volum

0 20 40 60 80 100

% C

ota

0

20

40

60

80

100



ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3tardor

Ci òfitEmbassament de Susqueda

Criptòfits

Temperatura

Diatomees

Total clorofil·les

CianòfitsCloròfits


ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2hivern

ºC6 8 10 12 14 16 18 200

5

10

15

20

25

µg/L0 1 2 3 4 5primavera

ºC10 15 20 25 300

5

10

15

20

25

µg/L0 5 10 15 20 25 30

estiu









Presencies d’espècies de fitopláncton identificades.

P E T HCLORÒFITSActinastrum hantzschii + - + +Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + - + +Chlamydomona sp + - - +Coelastrum microporum + + - -Coelastrum reticulatum - + - -Crucugenia quadrata + + - -Crucugenia rectangularis + - - -Eudorina sp - - + -Kirchneriella lunaris + - - -Kirchneriella obesa + - + -Oocystis lacustris + + - +Pandorina morum + - - -Pediastrum boryanum + - - -Pediastrum duplex + - + -Pediastrum simplex + - - -Scenedesmus acuminatus + - + -Scenedesmus arcuatus + + + +Scenedesmus Ecornis + + - -Sphaerocystis schroeteri + - - -Staurodesmus + - - +Tetraedron minimun + + + +DESMIDIACEASCosmarium sp a phaseolus + + + +Closterium sp - - - +Staurastrum sp af .paradoxum + - + +

CRYPTÒFITSCryptomona erosa - - + +Cryptomona sp af ovata + - + -Cryptomona sp - - - +Rhodomonas minuta + + + +EUGLENOFICIEASTrachelomona sp + + + +Phacus sp + - - +DIATOMEESAcnanthes minuta + + + -Coconei sp. af. placentula - + - +Cyclotella meneghiniana + + + +Cyclotella sp + - + +Cymbella sp + + - -Diatoma vulgaris - - - +Fragilaria sp - - - +Melosira itálica - - + +Melosira varians - - + -Navícula sp + - - +CIANÒFITSAnabaena flosaquae - - + -Aphanothece sp + + - -Chroococcus limneticus + - - -Gomphospheria sp + - + -Merismopedia punctata - - - -Microcystis sp - + + +Oscillatoria sp af rubescens + - + -



Perfils de física

0 5 10 15 20 25 30

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

300 400 500 600 700 800

ºCOx mg/L uS/cm

Estiu

Temperatura ºC

Oxigen mg L-1P

rofu

ndita

t (m

)


0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

200 300 400 500 600 700

ºCOx mg/L uS/cm

Primavera


Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

450 500 550 600 650 700 750

ºCOx mg/L uS/cm

Tardor


Pro

fund

itat (

m)


0 2 4 6 8 10 12 14

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

450 500 550 600 650 700 750

COx mg/L uS/cm

Hivern


Pro

fund

itat (

m)



TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 34,83 50,03 61,0448,34Estiu 56,00 61,21 55,99 57,73



P 0 1,70 1,40 84,50 94,80 0,40 0,60 2,60 42,50 44,20 33,60P 10 7,20 0,80 130,80 134,40 1,00 1,50 2,70 39,00 47,50 44,40P 90 68,20 0,20 53,90 149,50 7,60 9,40 3,00 81,50 60,90 62,30E 0 0,00 0,71 33,87 186,30 0,00 1,06 1,54 44,04 47,78 12,12E 3 0,02 0,71 5,56 188,20 0,00 1,08 1,53 52,02 57,24 2,50E 14 0,16 0,95 71,22 232,80 0,00 1,74 2,56 37,80 50,66 44,13E 74 0,00 0,59 120,38 329,50 2,17 0,19 2,68 82,83 71,69 41,69T 0 0,00 0,05 75,79 100,03 1,81 2,18 2,53 49,63 - 59,21T 40 0,00 0,09 76,76 99,28 1,87 2,31 2,66 38,99 - 57,47T 92 65,41 0,09 83,21 173,65 6,17 7,31 3,10 85,08 - 46,64H 0 1,28 0,88 87,25 107,62 2,05 2,33 2,60 42,54 47,20 44,05H 35 1,55 1,05 88,54 107,00 2,12 2,49 2,64 49,63 46,53 44,35H 83 58,21 0,06 75,79 158,99 7,09 7,78 2,93 85,08 63,74 57,82




S. trutta,

A. alburnus,

B. graellsii,

C. carpio,

P. phoxinus,

S. glanis,

L. gibbosus,

M. salmoides

CPUE litorals: 0,00


% carpa: 58,2

% alburnet: 0,0

% madrilleta: 0,0

Susqueda


0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,050

5

10

15

20

25

30

35

40


Capítol 3. Tipus d’embassaments

Tipologia

La tipologia resultant de classificar els

embassaments catalans, queda defini-

da amb la utilització de 5 criteris. La clau

de classificació amb els criteris es

mostra a la pàgina seguen (Figura 3.1.).

El primer criteri emprat es el de la alti-

tud a que es troben; els Tipus I i II inclou

els 2 embassaments situats a més altu-

ra: Escales y Santa Fe del Montseny.

Son embassaments de capçalera,

d'aigües netes i fredes i una excel·lent

qualitat d'aigua. La diferència entre ells,

el segon criteri, es el volum

emmagatzemat. Santa Fe del Monseny,

per les peculiaritats de la seva conca,

fortament arborada amb caducifolis, es

troba en un avançat estat d'eutrofia

sense que les activitats humanes

(descomptant és clar la construcció de

l'embassament) siguin les responsa-

bles. El tercer criteri emprat es el de la

distancia a la costa. Els embassaments

situats a menys de 25 km de la costa

composen el Tipus III. Pertanyen a

aquest Tipus 3 embassaments de rius

curts, propers a la costa i sobre substrat

calcari principalment. Després, apareix

un altre grup caracteritzat per tenir un

concentració de clorurs per sota de 40

ppm. aquest darrers formen el Tipus IV,

que compta amb 12 elements. Tots ells

son embassaments de mitja muntanya,

amb conques mitjanes, amb substrat

calcari i conques més humanitzades

que els del Tipus I i II, però menys que

els del III. Després hi trobaríem un parell

de Tipus amb concentracions de clorurs

superiors a 40 ppm, que corresponen

als que reben l'aigua dels dos rius amb

més cabal i més importants de les

nostres conques, L'Ebre i el Ter. Es di-

ferenciaran per la mida de les seves

conques. Els del Ebre tenen conques

amb superfícies superiors a les 10.000

Ha i formen el Tipus V, mentre que els

embassaments del Ter conformen el

Tipus VI, i a diferencia del Tipus ante-

rior, les seves conques son inferiors a

10.000 Ha.

Aquesta tipologia surt de combinar les

dades de la química de l'aigua ( els

clorurs reflexen el tipus de substrats que

erosiona l'aigua a les conques

respectives i la superfície total) amb

factors de situació respecte al nivell i dis-

tancia del mar i la grandària de les

seves conques. Son factors que no

canviaran i que determinaran quina

podria ser la qualitat a que arribarien

aquests embassaments quan totes les

mesures correctores possibles a nivell

de conca, riu i embassament fossin

implementades.


Figura 3.1. Clau de clasificació

dels embassaments catalans

Grup IVConcentració

de clorurs

superior a 40

ppm

Grup III

no

Superficie de

conca superior

a 10.000 Ha

si

Grup Vsi

no

BoadellaCanellesCamarasaLa BaellsLa Llossa del CavallOlianaRialbSan Lorenzo de M.Sant PonçSanta AnaTalarnTerradets

FlixRibarroja

SauSusqueda

Embassaments

situats per

sobre els 815

m d’altitud

Embassaments

situats a menys de

25 km de la costa

Grup I

Inici

Escales

no

si

Grup II

FoixRiudecanyesSiurana

Sta. Fe

Grup VI

siVolum

superior

a 20 Hm

si

no

no


Capítol 4. Càlcul de l’Index dePotencial Ecològic

Per cadascun dels tipus s’ha realitzat el

següent treball:

S’ha seleccionat els indicadors més

adients per valorar l’estat ecològic dels

embassaments. Els criteris emprats han

estat el de utilitzar eines contrastades

(com ara el TSI de Carlsson 1977), que

utilitza la concentració de fòsfor, la

fondària de visió del Disc de Secchi i la

concentració de clorofil·la)

adequadament modificades i reforçades

amb més indicadors que complementin

amb informació sobre problemàtiques

específiques dels embassaments, la

informació aportada pel TSI. Els detalls

relacionats amb les variables piscícoles

es troben al capítol 5. D’acord amb les

directrius Europees s’ha establert una

jerarquia en l’agrupament de les

variables seguint la taula 4.1.

Els paràmetres son les variables que

realment son mesurades als

embassaments, amb les metodologies

descrites al capítol 1. Una vegada

obtinguts aquests valors s’ha procedit

a relacionar els possibles valors de cada

variable amb unes condicions d’Estat

Ecològic definides com: «Optim, Bo,

Mediocre, Deficient i Dolent», d’acord

amb les directrius de la U.E. Els valors

assignats a cada classe es basen en

modificacions de les recomanacions de

la OCDE (1982) per els indicadors

Clorofil·la total, Disc de Secchi i Fòsfor

total; en les recomanacions de la «World

Health Organization» per la

concentració de clorofil·la de cianòfits, i

les del WQI de Brown et alt. (1970). Els

valors del paràmetres de peixos es

basen en els indexos IBI (Karr, 1986) i


RFAI (Hickman et al., 1994; Jennings

et al. 1995; Hickman & McDonough

1996). Els valors asignats a les variables

oscilen entre 1 y 5 en funció de la

classificació de qualitat ecològica

establerta pel tipus d’embassaments al

qual pertany l’embassament estudiat. El

procediment en detall es mostra a la

taula 4.2. Una vegada tenim la valoració

ecològica dels paràmetres, posem en

marxa la mecànica establerta per la

normativa, per tal de anar sintetitzant la

informació en un únic valor (IPE), amb

la metodologia detallada a la taula 4.3

El resultats obtinguts per tots els

embassaments es mostren a la taula 4.4

i al mapa 4.1.

Per conèixer com de lluny ens trobem

del estat ecològic ideal, compararem el

Indicadors Elements Paràmetres

Concentració de clorofil·la (mg m-3) Composició, abundància i biomassa de fitoplàncton Concentració de clorofil·la de cianòfits (mg m-3)

% anomalies CPUE de carpes litorals CPUE de carpes limnètiques % de carpa litoral

Biol

ògic

s

Composició, abundància i poblacions de peixos

% de carpa limnèticaTransparència Profunditat de visió del Disc de Secchi (m) Condicions d’oxigenació Percentatge d’oxigen hipolimnètic, mitja per m. Ín

dex

de P

oten

cial

Eco

lògi

c (IP

E)

Físi

c-qu

ímic

s

Concentració de nutrients Fòsfor total (mg m-3)

valor del IPE obtingut per al nostre

embassament problema amb l’IPE de

la massa d’aigua de referència:

IPEreferència

/IPEembassament

= RQE

Ratio de Qualitat Ecològica

D’aquesta manera obtindrem un

percentatge o ratio del potencial

ecològic que ha assolit el nostre

embassament respecte a la massa de

referència. Els valors del RQE per cada

categoría de qualitat s’indiquen a la taula

4.4. També es mostren les taules amb

els valors de treball per cada tipus de

embassaments:

Tipus I: taula 4.5

Tipus II: taula 4.6

Tipus III: taula 4.7

Tipus IV: taula 4.8

Tipus V: taula 4.9

Tipus VI: taula 4.10

Taula 4.1. Paràmetres que composen els diferents elements que a la seva vegada

formen els dos grans tipus de indicadors que crearan l’Index de Potencial ecològic.


Taula 4.4.Clasificació , IPE i RQE de tots els embassaments. Els tipus I i II

estan composats per embassaments que son elements i referents a la vegada

per aquest motiu s’obté un 1 de RQE. Als tipus V i VI s’utilitzen models «experts»,

per això el color de la representació es el blanc; els valors de RQE, no pertanyen

a masses d’aigües reals. També es mostren els intervals de valors de cada classe

del Ratio de Qualitat Ecològic

Tipus Embassament IPE RQE I Escales 2 1 II Santa Fe del Montseny 4 1

Siurana 3.3 1 Foix 5 0.66 III Riudecanyes 4 0.82 Canelles 1.3 1 Camarasa 2.6 0.50 Boadella 2.6 0.50 La Baells 2.6 0.50 La Llossa del Cavall 2.3 0.56 Oliana 3.3 0.39 Rialb 3.6 0.36 Sant Llorenç de Montgai 3.3 0.39 Sant Ponç 2.6 0.50 Santa Ana 2.3 0.56 Talarn 2.3 0.56

IV

Terradets 2.6 0.50 Model expert 1.5 1 Flix 1.6 0.93 V Riba-roja 2 0.75 Model expert 2.3 1 Sau 3.3 0.69 VI Susqueda 3 0.76

RATIO DE QUALITAT ECOLÒGICA Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent

Valor assignable 1-0.9 0.9-0.7 0.7-0.5 0.5-0.3 0.3-0


Memòria 39

PLÀNOLS

Ro

cd

ela

Gu

ard

iola

ts

en

y

Fon

t del

Cire

rer

Can

Fèl

ix

elR

amis

laB

arra

ca

Pan

tàde

San

taF

ede

Mon

tsen

y

Ri e r a

d eS

a

nt a

Fe

Ro

ur

ed

a

d'

en

Fi

gu

er

ol

es

Can

Fig

uer

ole

s

Bal

adre

ll

Fo

nt

del

Bal

adre

ll

Ca

rre

tera

de

Sa

nt

Ce

lon

ia

Sa

nta

Fe

de

Mon ts en y B V-51 1 4

Pl

a

de

le

sB

ar

ra

qu

es

Pu

igP

orq

uer

elG

rèvo

lSan

taF

e Can

Cas

ades

San

taF

ed

eM

on

tsen

y

elC

amp

s

de

Mo

nts

en

yB

V-4

11

4P

la

Mu

ll

ad

in

s

Ri e

r ad e

S a n t aF e

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3A

bril-

2005

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

11

ÀR

EA

D'E

ST

UD

IE

ST

UD

ITÈ

CN

ICJU

ST

IFIC

AT

IUD

EL'

OR

DE

NA

CIÓ

DE

LSU

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

AL'

EM

BA

SS

AM

EN

TD

ES

AN

TA

FE

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

1:4

.000

CT

0300

0221

0m10

0m

BE

RG

UE

DÀ

BA

GE

S

ALT

AR

IBA

GO

RÇ

A

VA

LD

'AR

AN P

ALL

AR

SS

OB

IRÀ

PA

LLA

RS

JUS

SÀ

ALT

UR

GE

LL

CE

RD

AN

YA

SO

LSO

NÈ

S

NO

GU

ER

A

RIP

OLL

ÈS

SE

LVA

GA

RR

OT

XA

PLA

DE

L'E

ST

AN

Y

ALT

EM

PO

RD

À

BA

IXE

MP

OR

DÀ

GIR

ON

ÈS

MA

RE

SM

E

VA

LLÈ

SO

RIE

NT

AL

VA

LLÈ

SO

CC

IDE

NT

AL

AN

OIA

SE

GA

RR

A

UR

GE

LL

CO

NC

AD

EB

AR

BE

RÀ

GA

RR

IGU

ES

TE

RR

AA

LTA RIB

ER

AD

'EB

RE

BA

IXE

BR

E

PR

IOR

AT

BA

IXC

AM

PTA

RR

AG

ON

ÈS

ALT

CA

MP

BA

IXP

EN

ED

ÈSG

AR

RA

F

ALT

PE

NE

DÈ

S

BA

IXLL

OB

RE

GA

T

BA

RC

ELO

NÈ

S

MO

NT

SIÀ

PLA

D'U

RG

ELL

SE

GR

IÀ

OS

ON

A

Aig

uafr

eda

Big

ues

iRie

lls

Cas

tellc

ir

Cas

tellt

erço

l

laG

arrig

a

Gra

nera

Gua

lba

Lliç

àde

Val

l

Mon

tman

y-

Fig

aró

Mon

tsen

y

Par

ets

delV

allè

s

San

tQui

rze

Saf

aja

Val

lgor

guin

aC

alde

sde

Mon

tbui

Tag

aman

ent

deC

odin

esS

antF

eliu

Fog

ars

deM

ontc

lús

San

tCel

oni

Càn

oves

iSam

alús

l'Am

etlla

delV

allè

s

GR

AN

OLL

ER

S

Lliç

àd'

Am

untCan

ovel

les

laR

oca

delV

allè

s

Vila

nova

delV

allè

s

Val

lrom

anes

Mol

let

delV

allè

s

Car

dede

u

Mon

torn

èsde

lVal

lès

San

taM

aria

deM

arto

relle

s

Mar

tore

lles

San

tFos

tde

Cam

psen

telle

s

Llin

ars

delV

allè

s

laLl

agos

ta

Cam

pins

Mon

tmel

ó

les

Fra

nque

ses

delV

allè

sS

anta

Eul

àlia

deR

onça

naV

ilalb

aS

asse

rra

San

tAnt

oni

deV

ilam

ajor

San

tPer

ede

Vila

maj

orS

anta

Mar

iade

Pal

auto

rder

a

San

tEst

eve

deP

alau

tord

era

Cas

tellc

ir

N

elP

uig

elS

alic

rup

Can

Ton

i

laT

raün

a

Mon

tsen

y

Ca

laX

ica

Col

l d'e

nP

lane

s

Can

Rov

ira

Col

l Ses

bass

es

elC

onve

nt

Pla

dels

Gin

ebro

ns

Col

l Sac

arba

ssa

Roc

aneg

ra

Can

Rub

í

Can

Pin

yoca

elR

amis P

antà

deS

anta

Fe

Fig

uero

les

San

t Roc

Can

Rov

iraR

idau

ra

Càm

ping

Fon

tmar

tina

Tur

óde

l'Hom

e

els

Ter

rers

Càm

ping

Les

Illes el

Bai

èsde

laC

osta

Can

Rie

rade

Siu

ret

San

taF

e

deM

onts

eny

Can

Pla

nes

deF

ontm

artin

a

Càm

ping

Rie

rade

Ciu

ret

So

td

ela

Co

rtin

oia

Rie

rad

ele

s

Truites

la

T

ord

era

SE

RR

AD

EN

AV

AL

L

S o t

d' A

ren

ys

Sotde

Rit

ro

nyes

TS

EN

Y

Fa

ge

da

Gr

an

CAREN

Rie

ra

de S an ta Fe

Tur

óde

lsG

ineb

rons

Tur

óde

Roc

afig

uera

els

Cas

telle

ts

Roc

aE

scan

yada

les

Agu

des

Pui

gS

esol

les

Tur

óde

Maç

aner

s

Mon

tllob

ar

Tur

óG

ros

Pui

gA

rboç

Tur

óde

San

t Mar

çal

Tur

óde

l'Are

ny

Tur

óde

l Cas

tella

r

Roq

ues

deS

anta

Hel

ena

elG

rane

rs

Col

l de

Te

Vila

nova

les

Illes

elD

aum

al

Col

l del

Ven

t

Can

Ton

iJa

ume

San

t Mar

çal

deM

onts

eny

Can

Pla

laF

eixa

Llar

ga

Can

Vila

cros

a

Can

Ber

nat

Can

Bat

lle

Can

Per

eA

rnau

Can

Ber

engu

er

Can

Pra

t

elG

uacs

laM

osqu

era

Gor

gN

egre

le

sC

an

al

s

MO

NT

SE

NY

Rie

rad

'en

Ber

engu

er

So

td

e

C

an

P

R

i e ra de

Esq

ueis

dela

Bur

ra

Tur

óde

Mor

ou

Tur

ód'

enB

eren

guer

Tur

ód'

enM

oixe

ll

Can

Per

eP

onç

Can

Bel

luga

Can

Cer

vera

Ca

n'A

mat

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

12E

ST

UD

ITÈ

CN

ICJU

ST

IFIC

AT

IUD

EL'

OR

DE

NA

CIÓ

DE

LSU

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

AL'

EM

BA

SS

AM

EN

TD

ES

AN

TA

FE

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

Abr

il20

05

1:2

5.00

0

CT

0300

0221

0m50

0mH

IDR

OLO

GIA

-C

ON

CA

D'A

PO

RT

AC

IÓ

Sup

erfíc

iede

laC

onca

d’A

port

ació

=52

2,89

Ha

Per

ímet

rede

laC

onca

=10

.258

,84

m

N

Ro

cd

ela

Gu

ard

iola

ts

en

y

Fon

t del

Cire

rer

Can

Fèl

ix

elR

amis

laB

arra

ca

Pan

tàde

San

taF

ede

Mon

tsen

y

Ri e r a

d eS

a

nt a

Fe

Ro

ur

ed

a

d'

en

Fi

gu

er

ol

es

Can

Fig

uer

ole

s

Bal

adre

ll

Fo

nt

del

Bal

adre

ll

Ca

rre

tera

de

Sa

nt

Ce

lon

ia

Sa

nta

Fe

de


Pl

a

de

le

sB

ar

ra

qu

es

Pu

igP

orq

uer

elG

rèvo

lSan

taF

e Can

Cas

ades

San

taF

ed

eM

on

tsen

y

elC

amp

s

de

Mo

nts

en

yB

V-4

11

4P

la

Mu

ll

ad

in

s

Ri e

r ad e

S a n t aF e

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3A

bril-

2005

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

13

PLA

NIM

ÈT

RIC

ES

TU

DIT

ÈC

NIC

JUS

TIF

ICA

TIU

DE

L'O

RD

EN

AC

IÓD

ELS

US

OS

RE

CR

EA

TIU

SA

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

SA

NT

AF

E

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

1:4

.000

CT

0300

0221

0m10

0m

Cot

a1.

079,

51-

Màx

imN

ivel

l

Mas

sís

del

Mo

nts

eny

Mas

sís

del

Mo

nts

eny

elP

uig

elS

alic

rup

Can

Ton

i

laT

raün

a

Mon

tsen

y

Ca

laX

ica

Col

l d'e

nP

lane

s

Can

Rov

ira

Col

l Ses

bass

es

elC

onve

nt

Pla

dels

Gin

ebro

ns

Col

l Sac

arba

ssa

Roc

aneg

ra

Can

Rub

í

Can

Pin

yoca

elR

amis P

antà

deS

anta

Fe

Fig

uero

les

San

t Roc

Can

Rov

iraR

idau

ra

Càm

ping

Fon

tmar

tina

Tur

óde

l'Hom

e

els

Ter

rers

Càm

ping

Les

Illes el

Bai

èsde

laC

osta

Can

Rie

rade

Siu

ret

San

taF

e

deM

onts

eny

Can

Pla

nes

deF

ontm

artin

a

Càm

ping

Rie

rade

Ciu

ret

So

td

ela

Co

rtin

oia

Rie

rad

ele

s

Truites

la

T

ord

era

SE

RR

AD

EN

AV

AL

L

S o t

d' A

ren

ys

Sotde

Rit

ro

nyes

TS

EN

Y

Fa

ge

da

Gr

an

CAREN

Rie

ra

de S an ta Fe

Tur

óde

lsG

ineb

rons

Tur

óde

Roc

afig

uera

els

Cas

telle

ts

Roc

aE

scan

yada

les

Agu

des

Pui

gS

esol

les

Tur

óde

Maç

aner

s

Mon

tllob

ar

Tur

óG

ros

Pui

gA

rboç

Tur

óde

San

t Mar

çal

Tur

óde

l'Are

ny

Tur

óde

l Cas

tella

r

Roq

ues

deS

anta

Hel

ena

elG

rane

rs

Col

l de

Te

Vila

nova

les

Illes

elD

aum

al

Col

l del

Ven

t

Can

Ton

iJa

ume

San

t Mar

çal

deM

onts

eny

Can

Pla

laF

eixa

Llar

ga

Can

Vila

cros

a

Can

Ber

nat

Can

Bat

lle

Can

Per

eA

rnau

Can

Ber

engu

er

Can

Pra

t

elG

uacs

laM

osqu

era

Gor

gN

egre

le

sC

an

al

s

MO

NT

SE

NY

Rie

rad

'en

Ber

engu

er

So

td

e

C

an

P

R

i e ra de

Esq

ueis

dela

Bur

ra

Tur

óde

Mor

ou

Tur

ód'

enB

eren

guer

Tur

ód'

enM

oixe

ll

Can

Per

eP

onç

Can

Bel

luga

Can

Cer

vera

Ca

n'A

mat

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

14

ES

PA

ISD

'INT

ER

ÈS

NA

TU

RA

LE

ST

UD

ITÈ

CN

ICJU

ST

IFIC

AT

IUD

EL'

OR

DE

NA

CIÓ

DE

LSU

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

AL'

EM

BA

SS

AM

EN

TD

ES

AN

TA

FE

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

Abr

il20

05

1:2

5.00

0

CT

0300

0221

0m50

0m

Ro

cd

ela

Gu

ard

iola

ts

en

y

Fon

t del

Cire

rer

Can

Fèl

ix

elR

amis

laB

arra

ca

Pan

tàde

San

taF

ede

Mon

tsen

y

Ri e r a

d eS

a

nt a

Fe

Ro

ur

ed

a

d'

en

Fi

gu

er

ol

es

Can

Fig

uer

ole

s

Bal

adre

ll

Fo

nt

del

Bal

adre

ll

Ca

rre

tera

de

Sa

nt

Ce

lon

ia

Sa

nta

Fe

de


Pl

a

de

le

sB

ar

ra

qu

es

Pu

igP

orq

uer

elG

rèvo

lSan

taF

e Can

Cas

ades

San

taF

ed

eM

on

tsen

y

elC

amp

s

de

Mo

nts

en

yB

V-4

11

4P

la

Mu

ll

ad

in

s

Ri e

r ad e

S a n t aF e

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3A

bril-

2005

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

15

US

OS

AC

TU

ALS

ES

TU

DIT

ÈC

NIC

JUS

TIF

ICA

TIU

DE

L'O

RD

EN

AC

IÓD

ELS

US

OS

RE

CR

EA

TIU

SA

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

SA

NT

AF

E

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

1:4

.000

CT

0300

0221

0m10

0m

1Z

ona

deP

esca

Zon

ade

Ban

yZ

ona

deS

egur

etat

2 3

2

1

3

Ro

cd

ela

Gu

ard

iola

ts

en

y

Fon

t del

Cire

rer

Can

Fèl

ix

elR

amis

laB

arra

ca

Pan

tàde

San

taF

ede

Mon

tsen

y

Ri e r a

d eS

a

nt a

Fe

Ro

ur

ed

a

d'

en

Fi

gu

er

ol

es

Can

Fig

uer

ole

s

Bal

adre

ll

Fo

nt

del

Bal

adre

ll

Ca

rre

tera

de

Sa

nt

Ce

lon

ia

Sa

nta

Fe

de


Pl

a

de

le

sB

ar

ra

qu

es

Pu

igP

orq

uer

elG

rèvo

lSan

taF

e Can

Cas

ades

San

taF

ed

eM

on

tsen

y

elC

amp

s

de

Mo

nts

en

yB

V-4

11

4P

la

Mu

ll

ad

in

s

Ri e

r ad e

S a n t aF e

Dep

arta

men

td

eM

ediA

mb

ien

tiH

abit

atg

eG

ener

alita

tde

Cat

alun

yaG

RÀ

FIQ

UE

SO

RIG

INA

LSA

3A

bril-

2005

Agè

ncia

Cat

alan

ade

l'Aig

uaF

ULL

:

PLÀ

NO

LN

ÚM

: 1de

16

PR

OP

OS

TE

SIR

EC

OM

AN

AC

ION

SE

ST

UD

ITÈ

CN

ICJU

ST

IFIC

AT

IUD

EL'

OR

DE

NA

CIÓ

DE

LSU

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

AL'

EM

BA

SS

AM

EN

TD

ES

AN

TA

FE

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL:

CLA

U:

1:4

.000

CT

0300

0221

0m10

0m

1Z

ona

deP

esca

Zon

ade

Seg

uret

at2

12

Documents

CPD Santa Fe - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/... · El Montseny, per la seva bellesa i singularitat, ha estat una muntanya coneguda i visitada