Embed Size (px)
DESCRIPTION
Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
Citation preview
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 1/61
r
• ;
; í c u u m . E n s e n y a m e n t s m u s ¡ a I s .
¡
o
u i a
C o n t r a p u n t
A
n
á I i s i i F o
• 5
Capítol
tercer.
H a rm o n ía
Contrapunt Aná l is i
i
Form a
•
Introdúcelo
Aspectes generáis
de
cicle
Objectius
Seqüenciació de continguts
Organització temporal
•
Exemple
d una
unitat
de
pro gram ació: Mecanism es d extensió
de la
frase
i
creixement formal
Temporització
Objectius
Continguts
Activitats d ensenyament-aprenentatge
Orientacions per a
l aplicació
de les activitats d ensenyament-aprenentatge
Activitats
per a
l avaluació
Orientacions per a
l avaluació
Material per a 1 alumnat
Material i recursos per al professorat
Altre material
per al professorat
• Bibliografía
•
Annex
I. Nota sobre la condúcelo de les parts i
els
moviments correctes i incorrectes. Les quintes i
octaves paral-leles
• Annex II. Coneixem ent deis principáis tópics estilístics
•
Annex III. Am pliado
de la
tonalitat
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 2/61
C u r r i c u l u m
E n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á l i s i i F o r
m
a
87
El D ecre t 331/1994, de 29 de setemb re, peí qual
s 'estableix
l 'ordenació curr icular
deis
ensenya-
ments
musicals de grau mitjá i se'n regula la
pro-
va d 'accés,
en el seu
Annex
I
estableix
un
total
de
180 hores
lectives
per a aquesta
m ateria. Donada
la seva naturalesa, que demana una
regularitat
en
el treball i la realització d'exercicis, proposem una
durada
i freqüéncia de les
classes
de tres hores
setmanals, distribu'ides en dues sessions
d'una
ho-
ra i mitja al llarg deis dos cursos del cicle superior,
i que els
grups
no ultrapassin un
nombre
de
8-10
alumnes.
L'organització de cada sessió ha de preveure les
vessants
mes procedimentals
del curr iculum, la
realització
d'exercicis
i la seva
correcció
persona-
litzada, i tamb é aqu elles altres de c arácter m es con-
ceptual, q ue
admeten
un
tractament m es
col-lectiu
(concreció
deis coneixements
adquirits en l'estudi
de la literatura
musical
i
la seva aplicado
a la
com-
prensió de la forma).
Aixó
suposa dedicar una part de cada classe a la
correcció individual deis exercicis proposats en la
sessió anterior (temps que haurá d'incrementar-se
a
mesura
que augmentin le s
proporcions
i la im-
portancia
deis
treballs), i una altra pa rt, o sessions
senceres, quan el grau de desenvolupament de la
materia
o els
temes
a tractar ho
aconsellin,
a
l'a-
profundiment de temes
m es
generáis (com ara
l'estudi detingut d'obres particularment rellevants,
o la il-lustració de determináis
conceptes
teórics).
Aqüestes
sessions també
demanen m es
temps, d'a-
cord amb la importancia que atorguem a les audi-
cions i a la posterior discussió col-lectiva
deis
as -
pectes tractats.
Aqüestes darreres sessions son recomanables
fonamentalment al segon any del cicle, pero cal te-
ñir
present
que la
seqüenciació deis
continguts no
predetermina el seu desenvolupa ment cronológic.
L'añrmació anterior afecta molt principalment el
desplegament
deis punts
14, 15, 16 i 17.
Aquests
continguts-, ca l
introduir-los
d 'una m anera natural i
progressiva des deis estadis iniciáis en l'estudi de
la
materia
i aprofundir en llur
tractament
a
mesura
qu e els coneixements básics de l'harmonia i de la
textura m usical ho permetin. Aixó es especialment
important pe í que fa a l'apartat 18, que es proposa
afegir al bloc de continguts, dedicat
ais tópics
esti-
lístics, el
(re)coneixement
deis quals pot anar des
de
1'aproximació
de
caire intu'itiu
en
l'audició
fins
a
l'análisi
mes precisa sobre
la
partitura (recor-
dant,
amb
Schónberg,
que "el
veritable cervell
de l
músic es l'oida" ).
No cal dir que el
seguiment
dins d'aquest mateix cicle de la materia Historia
de la
Música reforgará Fassimilació
d'aquests con-
tinguts, que d 'altra banda també haurien de ser
presents en la práctica normal de l'instrument.
El perfil
deis alumnes
ais
quals s 'adrega la ma-
teria que ens ocupa, el determina básicament el
conjunt
d'instrumentistes, avesats — i per aquest
ordre—
a la
práctica orquestral, cambrística
i so-
lista. Solament aquells alumnes que
vulguin
cen-
trar-se en disciplines com la com posició, la direc-
ció coral i orquestral, o d'altres
especialitats
de
caire mes
teóric, hauran
d 'intensificar el seu estudi
en les
diverses
técniques
d 'escriptura.
En
aquests
casos será recomanable i necessari el seguiment
—previst en la
present
ordenado académica— de
la materia Am pliado d 'harmonia i contrapu nt, cosa
que permetrá un
major
grau
d'aprofundiment
en
els
fonaments
de les
esmentades disciplines
i una
dinámica
de
treball
mes
intensiva
i
progressiva,
previa a l'accés al grau sup erior.
Així mateix,
els
estudis
complementaris de
pia-
no, com a segon instrument, o instrument de tre-
ball, i els d'informática, especialment pe í que fa ais
programes de
notació
i
edició musical, esdevenen
auxiliars útils.
La constatado anterior marcará , dones , l 'en-
focament
pedagógic
i la
forma
de
tractar
el s dife-
rents
temes
que
aquí exposem,
per tal
d'integrar-
lo s
en l ' exper iéncia que l 'alumne/a té del fet
musical,
tant peí
que fa a la
maduració
de les
seves capacitats ¿ escoltar
i
gaudir
de les mani-
festacions musicals (diverses i plurals), com a la
necessária contextualització de restricta práctica
instrumental,
to t
plegat considerat
en un
marc
cultural com mes
ampli
millor.
Cal teñir molt present
que la major
part
deis es-
tudiants només com ptaran, en el futur, a mb els co-
neixements que hagin pogut adquirir amb aquesta
materia per tal d'apropar-se amb propietat a
l'o-
bra musical, fet que la converteix en un
deis eixos
troncáis de la seva formació com a músics,
entesa
en un sentit integral.
La
comprensió auditiva es
tan
important
o mes
qu e aquella que es deriva de l'estudi de les par-
titures. En qualsevol cas, l'audició — raonada o in-
tuitiva
i, per
tant, previa
a una major conceptua-
lització— permet de ser ambiciosos en l'abast
deis
objectius
establerts
(molts
deis conceptes i as-
pectes
tractats son,
en efecte,
perfectament asse-
quibles
a un
nivell merament auditiu ) . Aixó
tant
peí que fa a la prác t ica de l d ic tat harmónic
— principalment de les
funcions
tonals básiques—
com
al
reconeixement
de
senzills models
formáis
i processos formáis m es ambiciosos, així com al
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 3/61
u r r í c u i u ni E n s e
n
y a ¡n e
n t
s m u s i c a l s ,
H a r m o n í a ,
G o
n
r a p u n
í
A u á i s i í F o r m a
reconeixement de la historicitat de materials i
procediments
—subratllant,
per
tant,
en tot m o-
m e n t , el
carácter
historie del
llenguatge musi-
cal— i deis principáis tópics estilístics.
Cal,
finalment, que Festudiant, el
jove instru-
mentista, vegi clara
la
relació
i
coordinado
de les
matéries que treballa amb la música que
ell
co -
neix, estima
i/o
aprén
a
tocar.
U n altre aspecte important es el deis apartáis
en qué s'ordenen els continguts, deis quals deriven
les diferents unitats de programado: en general,
mai no constitueixen compartiments estañes.
Aixó
no sois significa que el seu desenvolupament tem-
poral procedirá sovint en
paral-lel, sino
que caldrá
establir un ent recreuament permanent entre le s
unitats,
que
d'aquesta manera s'enriquiran mútua-
ment .
Alguns exemples
concrets d 'aquesta interrela-
ció son: quan es treballa — en l'análisi i també so-
br e el paper— el relleu que la prolongado i in-
tensificado del V grau, tractades en el punt 14.4,
poden assolir en l'extensió de la frase i — a un ni-
vel superior— en la mateixa organització formal
global, caldrá teñir present la condició que la dita
formado podrá assolir eventualment, en tant que
veritable tópic estillstic,
tal i co m es
recull
en el
punt 18.2.9 (referencia
a
l'escriptura brillant
i la
cadenza .
Per
tant, es aconsellable
un
desenvo-
lupament paral-lel deis esmentats aspectes. Igual-
ment, l'ampliació
de la
modulado
al 3r. i 4t.
cer-
cles de quintes, el
treball
de la
qual
pressuposa un
estudi simultani
de les
relacions
amb la
subdomi-
nant men or i les formacions de pedal.1
U na
darrera considerado que ha guiat les ante-
riors observadons
i que
consideren , així
mateix,
central
en la metodología proposada es constitui-
da peí
contacte estret i permanent amb les grans
obres
de la literatura musical, básicament del pe-
ríode compres entre el barroc i el primer tere del
segle XX,
pero extensible
a
époques anteriors,
sense oblidar
le s
manifestacions
de
signe mes
contemporani.
Aixó
ens permet abstreure de
l'es-
tudi deis exemples
triáis
molts deis principis i
mecanismes que tindran una aplicado práctica im-
mediata al
llarg
del
treball
académic, una vegada
tradu'íts
en activitats d'aprenentatge concretes.
Aquesta práctica permet, simultániament, ac-
1.
A un altre nivell, en la práctica del contrapun t ,
es
igualment
aconsellable, des del punt de vista de la incentivació pedagógi-
ca i atesa la rigidesa de les combinacions iniciáis, alternar la
práctica de les
successives especies
a
dues veus
am b les
distin-
tes combinacions a
tres veus , abans d 'esgotar
la
presentado
i
práctica
de les cinc especies
(es
a dir: c.f. + rociones + negres,
c.f. + blanques + florit, etc .) .
centuar un altre aspecte
fonamental
j a al-ludit, que
es el de la
naturalesa
eminentment
histórica
de
tots i cadascun deis elements
tractats
— des
de la
vessan t estrictament técnica (materials i proce di-
ments) ,
com
estética
i estilística—, amb una aten-,
ció molt
impor tan t
al seu
desenvolupament
al
llarg del temps. Així, per exemple, en desenvolu-
par el punt corresponent a l'ampliació de la tona-
litat
dia tónica i la in troducció progressiva del
cromatisme (9) caldrá integrar aquest procés dins
de
l'adequada perspectiva histórica.
Aixó
compor-
ta la necessitat de delimitar históricament i esti-
lísticament
la manipulació deis distints materials.
IMust rarem,
dones, cadascun
deis
continguts
am b
nom brosos
exemples, corresponents
a
u n am u -
nió
plural
de
períodes
histories, generes i estéti-
ques, amb análisis puntuáis, clares i estimulants,
d'una serie
de
petites peces
o
parts d 'obres
m es
extenses, en una successió progressiva i contrasta-
da .
Encara
mes:
gosaríem afirmar que la voluntat
d'assolir
aquest
equilibri —natural i sense prejudi-
cis,
am b
Túnica
limitado
de la provada qualitat de
le s
dites
pagines—
hauria d'esdevenir
un deis
prin-
cipáis eixos metodológics
en el
desenvolupament
deis
estudis musicals, i aixó ja des
deis
primers
graons de l'aprenentatge.
En aquest sentit, la consideració de
determinats
parámetres (vegeu, per exemple, el s pu nts 15.4.3,
15.5,
15.6 i 15.7) permet introduir d'una manera
natural — si es vol, potser
m es
intuitiva i prag-
mática— referéncies creixents
a la
música
del se-
gle XX, anticipant la discussió de llenguatges mes
avancats, pero que per aquest fet no restaran
aliens a l'educació de la
sensibilitat
de l'alumne/a.
En
aquesta mateixa línia, l'estudi deis acords i la
condúcelo
de veus (5) i del ritme (7) podrá ser
enriquit
am b
referéncies
a
tradicions musicals
diferents de l'anomenada clássica, com
es
el cas
—prou
estimulant, i amb un pes específic
remar-
cable en la historia del segle X X— de l jazz.
Peí que fa a la
práctica,
i
malgrat
la
modestia
i
limitado
deis mitjans
utilitzats
des del
comenga-
ment , considerem molt important
p rendre
cons-
ciéncia que primer de tot s'escriu música i no so-
lament
exercicis m es
o
menys orréeles fies d'un
punt de vista técnic.
En aquest sentit , pero, considerem que com
m es estrictes siguin
le s
normes —sempre subjec-
tes a una
qualificació
comparativa i histórica—
mi-
llors serán el s seus efectes sobre l a capacitat d'in-
ventiva,
autocontrol
i
lliure domini
del
material
musical. Peí que fa
ais punts 11,
12 i 13,
conside-
rem com a referent idiomátic
básic
el
llenguatge-
contrapuntístic de J. S. Bach, entes com una acó-
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 4/61
C u r r i c u l u m . n s e n y a m e n t s m u s í c a l s .
H a r m o n í a
C o n t r a p u n t
A n á S i s i i F o r m a
tació
necessária, tant técnica
com
estilística,
to t
fent
honor al conegut dictamen de Webern segons
el
qual
" a
Bach ,
ni
es
tot".
Progressivament s'anirá diversificant el
treball
vers un ventall mes
ampli
de
possibilitats,
t an t his-
tóricament
com
esté t icament (recomanem, dones,
am b insistencia l'estudi i el contacte
permanent
am b le s obres —cánons i
preludis coráis—
de J. S.
Bach,
R. Schumann, F. Mendelssohn, J. Brahms,
M. Reger ,
A .
Schónberg
i A .
Webern) .
Pe r
totes
aquelles qüestions centrades en l'estudi de la for -
m a — i a l
costat
de les fugues de J. S.
Bach
i les p e-
tites
peces
de
carácter
rom ántic— consideren ca-
pital la
familiaritat
pe rmanen t amb el corpus de
le s
sonates
per a
piano
de Beethoven, auténtica
su del
pensament musical clássic.
Atesa la interrelació de continguts esmentada
anteriorment, i per
il-lustrar
aquesta metodologia
de treball que no hauria
d estar
allunyada del con-
tacte directe amb les propies obres musicals (la
qual cosa
ha de
permetre situar
en el seu
límit just
el
procés d'abstracció conceptual),
ad juntem al f i-
nal del docum ent tres Annexos, relatius a diferents
apartáis. El tercer correspon a la materia comple-
mentaria Ampliado d'harmonia i contrapunt.
Inclo-
uen una serie de propostes i materials de treball
per al desenvolupament de la unitat de programa-
do escollida com a exemp le: Mecanism es d'exten-
sió de la
frase
i creixement formal. Aquesta unitat
se
centra básicament
en el
punt
15,
pero també
desenvolupa alguns continguts puntuáis relatius
ais
apartats
6, 7, 8, 9, 14, 16 i 17. Una
bibliografía
general, i sengles
bibliografies
básiques d'Harmo-
nia i de Contrapunt, completen la
documentado
adjunta.
Ob j ec t i u s
Com
que aquesta assignatura s ' imparteix en un
sol cicle,
els
objec tius termináis de m ateria coinci-
deixen amb els de
cicle, d 'acord
amb els
punts
que
segueixen
i que inclouen
tots aquells
que
teñen
un
carác te r p resc r ip t iu , j un ta m en t
am b
al t res
d e
complementaris:
1. C onéixer els principis de la ressonáncia natu-
ral i la seva influencia en 1'harmonia.
2. C onéixer les
funcions
harmóniques básiques,
tant
en
mode
major
cora
en mode
menor.
3.
Mos t ra r cone ixemen t p rác t i c
de
to t s
els
acords
de séptima, i les seves resolucions princi-
páis.
4. Crear textures
homofóniques
i contrapuntís-
t iques,
utilitzant els elements adients.
5. Identificar els acords
estructuráis
d una com-
posició donada.
6 .
Valorar
la
importancia
deis perfíls melodics,
rítmics,
tímbrics
i deis diferents tipus de textura
en el desplegament d'una
com posició .
7 .
C om pond ré peti tes frases musicals art iculant-
ne
les
parts
d acord
amb les
funcions
tonals
bási-
ques.
8 .
M ostrar prácticament
i
analíticament conei-
xement de la modulado i de les regions tonals se-
gons els conceptes de dissonáncia estructural i de
mono tonali tat, valorant els processos de
tensió
q ue
se'n
puguin
derivar.
9. Descobrir, en un fragment musical donat, la
importancia
del
ritme
harmónic en el
procés
de
tensió-distensió i la seva incidencia en la
forma.
10.
Conéixer
e ls
mecanismes básics
de
l'escrip-
tura polifónica (nota comuna,
moviment
contrari ,
oposició d e valors rítmics,
etc.).
11.
Ana litzar textos musicals , preferentment
d el
repertori que toballa Falumne/a, des de diferents
perspectives (temática, rítmica,
textural , tímbrica,
contrapuntíst ica,
harmónica
i
formal), fent molta
atenció
a la percepció
auditiva deis aspectes con-
sideráis.
2
Escriure melodies acompanyades
de
pocs
acords o p olifonies senzilles a dues o tres veus, des-
prés
d'haver-les
escoltat .
3
Prendre consciéncia
de l 'evolució
histórica
de
latonali tat (procés de cromatitzadó, caracterís-
t iques modals, etc.). Sentit historie
de la
contra-
posició
consonáncia-dissonáncia.
Reflexió
estética
i
relacions
amb les
altres arts.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 5/61
C u r r i c u l u m
t n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s .
a r m o n í a C o n t r a o u nt n á i i s i i F o r m
14. Conéixer els principáis tópics estilístics i la 3
Acoras
en tríada i de
séptima
sobre tots el s
seva successió histórica. Saber reconéixer-los en graus
d e l escala. Estat
fonamental
i
inversions
la
literatura musical.
15. Co néixer els principal models formáis.
16 . Saber apreciar els principáis mecanismes
d extensió formal.
7 Comprendre la importancia
deis
aspectes
tractats
anteriorment en la propia práctica de l e-
xecució
musical.
Estabüitat
versus
inestabüitat
3.1. Posicions deis acords.
3.1.1. Ober ta.
3.1.2.
Tancada.
3.1.3.
D octav a, tercera, quinta.
Seq ü enc i a c i ó de
cont inguts
1.
La
ressonáncia natural: sons harmonios
Timbre.
1.1. Serie
deis harmónics.
1.2.
S o i
t imbre.
1.3. La serie deis sons harmónics i
Tafinnació
de
la
tonalitat clássica. Consideracions acústiques i
estétiques a l entorn del
binomi
consonáncia-dis-
sonáncia.
2. Mode major i mode
menor:
funcions har-
móniques
básiques. Escales.
2.1. Considerado general de l mode
major.
Natu-
ralesa
deis
acords constitu its sobre cad ascun
deis
graus
de
l escala.
2.1.1.
Tónica
i
dominant.
2.1.2.
Extensió
de la
relació V -I
(II, V I, III, IV).
2.2. Consideració
general
del
mode menor.
N a-
turalesa deis acords constitu its sobre cadascun
.
deis
graus de l escala.
2.2.1. Tónica
i
dominant.
2.2.2.
Extensió
de la
relació
V -I
(II,
VI,
I I I, IV ).
2.2.3. L acord
de
quinta disminuida.
2.2.4.
L acord d e quinta augmentada.
2.3. L acord del V II grau.
3.2.
Duplicacions.
Consideracions generáis.
3.3. Importancia
funcional
de posicions i dupli-
cacions.
3.4.
Aco rds en tríada.
3.4.1. Estat fonamental
(5/3).
3.4.2. Primera
inversió
o acords de sexta (6/3).
3.4.3. Seg ona inversió o acords d e 6/4.
3.5. Acords
d e
séptima.
3.5.1. T ractam ent
de la
dissonáncia.
3.5.1.1. Preparado de la
séptima.
3.5.1.2. R esolució
de la
séptima.
3.5.1.3. Preparacions i
resolucions irregulars.
3.5.1.4. Extensió: acords de novena, onzena i
tretzena.
3.5.2. Estat fonamental
i
inversions.
3.5.3. Acord de séptima de dominant. Particula-
ritats.
3.5.4.
L acord
de sexta
afegida sobre
el IV
grau
en la
cadencia.
4.
X ifratges.
La seva
realització
i
análisi
4.1. Tipus de xifratges.
4.2. Xifratges funcionáis.
4.3. El
xifratge
i la práctica de l baix continu.
5.
Acords
i condúcelo de
veus
Nota
de
pas,
retará, apoggiatura, etc.
2.4.
E l cercle de quintes.
5.1.
Diferents
t ipus
de moviments de les
parts.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 6/61
u r r í c u l u m E n s s n y a m s n t s
m u s i c a l s
a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á S i s i i F o r m
5.1.1.
Paral-lel.
6 Cadencies La cadencia com a mitjá
d arti-
512
Oblic
enlació del discurs.
5.1.3. Contrari.
5.1.4. Observacions sobre el
c reuament
de les 6.1. Cad encia
auténtica,
veus. D e l homo geneitat de l espai harm ónic al
desequilibri tensional. 6.1.1. Per fecta.
6.1.2.
Imperfecta.
5.2. Moviments irregulars.
6.2.
Cadencia interrompuda.
5.2.1. Octaves paral-leles.
5.2.2. Quintes
paral-leles. 53
El 6/4 cadencial: doble apoggiatura sobre
5.2.3.
Oc taves i quintes directes. Condicions del la dominant.
seu ús.
5.2.4.
Falses relacions de tritón. 6.4. Semicadéncia sobre el V grau.
5.3. Enllacos d ac ords en el
mode major. 6
4
L
Un cas particular: cadencia frigia.
5.4.
Erdla?os d acords
en el
mode menor. 6
5
L
acord
de
sé
P
tima disminuida.
5.4.1. Els sons
obligats. 6
6
Cadencia
PW-
5.4.1.1. Tetracord ascendent.
6.7. Formules mixtes.
5.4.1.2. Tetracord descen dent.
5.4.1.3. Formules mixtes.
Algunes
observación. Q g Una nota
gobre
cadénda de
doble
gensi_
ble.
5.5. Encadenaments forts
i
febles. Enllacos
di-
reccionals. g g
La
ca(jencja de picardia. A cord versus sec
ció formal.
5.5.1. Manteniment de les notes comunes.
5.5.2. Ren uncia a les notes comunes. 6.10. Cadencia i métrica. Funció estructural de
rhemiólia.
5.6.
Prolongado de l acord en el
temps.
Canvis
de disposició. Pulsado, metre i ritme.
5.7. Progressions harmóniques. 7
5.8. Notes alienes
a
l acord.
De l ornam entació
2 teTacíons del metre basic:
la
dissonancia
melódica a la funció estructural. rítmica
5.8.1.
Nota de pas.
¿ L DespiaQament d accents.
5.8.2. Nota
de
b rodadura .
^
Polirítmia
5.8.3. El retard. 7.2.3.
Polimétrica.
5.8.4. L apoggiatura.
5.8.5. Nota escapada. g Processos
de tensió i
distensió:
la modula-
5.8.6.
No ta anticipada.
c
¿ó
;
e
¡
ritme
harmónic.
5.8.7. D altre s.
8.1. M odulació
i
monotona litat.
L a
modulado
en -
5.9. Dissonáncia regular i dissonáncia irregular, tesa com l establiment d una dissonáncia estructu-
Interrelació d aquestes.
ral.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 7/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s
r n u s i c a l s
a r m o n í a C o n í r a p u n í
A n á l i s i i F o r m
8 .2 . Modulac ió
al
Ir. cercle
de
quintes. Establi-
ment
de la
zona neutral (amb acords comuns) .
8.3. Modulació
al 3r. i 4t.
cercles
de
quintes.
U na
introducció.
8.3.1. El pedal com a mitjá de pro longado .
8.3.1.1. Nota de pedal. Ubicado.
8.3.1.2. Disseny de pedal .
8.3.1.3. Importancia constructiva del pedal.
8.3.2. La forma do de sobretónica (+7 =
sobre-
fonamental .
8.3.2.1. Disposicions habituáis.
8.3.2.2.
Configuracions peculiars.
8.3.3. Relacions amb la subdo minant men or.
8.3.3.1. Ampliado del procés
cadencia .
8.3.3.2. L 'acord de sexta napolitana.
8.4. Funcions
harmóniques
i ictus.
8.5. El control i la dosificado del ritme harmó-
nic. Dilatado, contracció , acceleració . Funcions
estructuráis.
9.
Ampliado de la tonalitat
diatónica
(I); do -
minants secundarles; la dominant de la domi-
nant: I acord
de
sexta augmentada.
9.1.
Consideracions básiques.
Les
regions tonals.
9.2.
Les
dominants secundarles. Intensificado
de les funcions
tonals básiques.
9.2.1.
Introdúcelo funcional
del
cromatisme.
9.2.2.
Falses
relacions
cromátiques
d'octava.
9.2.2.1. Neutralizado.
9.2.3.
Xifratges (ampliado).
9.2.3.1.
Xifratge
funcional.
9.3. La
dominant
de la
dominant.
9.5. Harmonía alterada i generalizado de l pro-
cés
de
sensibilizado.
Ús de les
dotze
notes
de
l'es-
ca la c romática .
9.5.1. L'acord de sexta augm entada. Diferents
modal i ta ts .
9.6.
Relacions de mediant (o de
tercera entre
fo-
namentals) .
10. Tipus de textura: homofona, contrapun-
tística
i pianística.
10.1. Homofonia.
10.2. Po lifonía.
10.3.
Altres tipus de textura.
10.3.1. Heterofonia.
10.3.2.
Polifonía
sobreentesa.
10.3.3. Polifonía d'espais
heterogenis.
10.4. Altres
vectors
que
conflueixen
en el
dis-
curs musical .
14.6.1. Timbre.
14.6.2. Dinámica.
14.6.3.
Agógica.
10.5. Alguns
rudiments
d ' instrumentació .
11.
Contrapunt:
introducció histórica. La me-
lodía.
11.1.
Principis básics de
l escriptura polifónica.
Fonamentació
histórica.
11.1.1. D el moviment
paral-lel
a l 'autonomia di-
reccional i rítmica.
9.3.1. L'acord
d e
sexta augmentada
en la
cadén-
cia.
9.3.1.1.
Constitudó.
9.3.1.2. Diferents
modalitats
i
denominacions .
n
9.4. L'acord de séptima disminuida. Ambigüitat
funcional.
11.2. Estud i de la
melodía.
v
11.2.1. Elasticitat en la dírecció de les altures i
e
^ ritme.
11.2.2.
Constitució
del
punt culminant.
1 1 .3. M elodia versu s tema.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 8/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n i r a p u n t , A
n
á i s i i F o r m
12. Contrapunt
a
dues
veus i
mes; especies.
12.1.
Distribució de l espai tonal.
12.2. Es t ructura del cantus
firmus.
12.3. Especies de Fux.
12.3.1. Du es veus.
12.3.1.1.
la .
especie
(cantusfirmus
rodones) .
12.3.1.2.
2 a.
especie
(c. f. +
blanques).
12.3.1.3. 3a . especie (c. f. + negres) . La nota
cambióla
de Fux.
12.3.1.4. 4a . especie (c. f. + s íncopes).
12.3.1.5.
5a .
especie
(c. f. +
f lori t).
12.3.2. Tres veus .
12.3.2.1. C . f. + rodones + rodones.
12.3.2.2.
C . f. +
rodones
+
b lanques .
12.3.2.3.
C . f. +
rodones
+
negres .
12.3.2.4. C. f. + rodones + s íncopes.
12.3.2.5.
C. f. +
rodones
+ florit.
12.3.2.6. C. f. + blanques + negres .
12.3.2.7. C . f. +
blanques
+
s íncopes.
12.3.2.8.
C. f. +
blanques
+ florit.
12.3.2.9. C. f. + blanques + blanques.
12.3.2.10.
C. f. + negres + florit.
12.3.2.11. C. f. + negres + s íncopes.
12.3.2.12. C. f. + negres + negres .
12.3.2.13. C. f. + florit + s íncopes.
12 3 2 14 C. f. + florit + florit.
12.4. Aplicacions
a la
composició (I). Composi-
ci ó de petites
peces
a 2 i 3
veus
sense cantus
fir-
mus.
2
13. Contrapunt imitatiu: cánons
infinits
a
dues veus.
13.1. Aplicacions
a la
composició (II): canon
a
l octava.
13.2. C anon a la quinta
superior
estricta.
13.3. Cánons per
moviment
contrari i augmen-
tado
no estrictes per a diverses disposicions ins-
t rumentáis .
13.3.1. Cánons a dues veus .
13.3.2. Dues veus canóniques mes
veu
comple-
mentaria.
13.3.3. La textura de sonata en tr io.
13.4.
Principis básics del contrapunt invertible a
l octava.
13.5. Procediments técnics i
contextuali tzació
estilística.
13.6.
Rudiments d instrumentació.
14. Estructura del
discurs musical:
frases i
períodes; principi dos i principi obert.
14.1.
Els
dos principis metodológics básics (Re-
2.
Integrant així aspeóles harmónics, contrapuntíst ics i d ins-
trumentació,
en el marc de
d issenys
formáis senzills. Les dife-
rents comb inacions d espéc ies
a 4
veus poden const i tu ir
el
punt
de
partida
del
t rebal l
en
aquest te r reny d ins
de la
mate r ia
Ampliació
d harmonia
i
con trapun t .
ti).
14.1.1.
Nivell
extern:
delimitació,
diferenciado,
contrast i articulació deis
d iferents
elements for-
máis.
14.1.2. N ivell intern: unitat i diversitat.
14.2.
Principi dos i principi ober t.
14.3. Deis petits elements ais grans processos
formáis. Delimitació
i
caracteri tzació
deis
motius.
14.4. Forma i proporció (I).
14.5.
Disposició deis processos
de
tensió
i
dis-
tensió El punt
culminant.
15. Mecanismes
d extensió de la
frase
i
crei-
xement
formal.
15.1
Simetría
versus
asimetría.
Periodització
d e
grans seccions. Simetría i comprensibilitat. ^
15.2.
Mecanismes
q ue
generen asimetría
i
i rre-
gularitat.
15.2.1. Repetició .
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 9/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a
C o n t r a p u o t A i á l i s i i F o r m a
15.2.2. Prolongado.
15.2.3. Continuado
pe r analogía.
15.2.4. Elaborado motMca.
15.2.5. Extens ió
cadendal
i corroborado tonal.
15.2.6. Cadénda interrompuda o suspensiva.
15.2.7. Doble
fundó
pe r
el-lipsi.
15.2.8. Expansió tonal i estancament.
15.3.
Hipertrofia
del 6/4
sobre
la dominant en la
cadencia.
15.4. La Uei de la millor continuado .
15.4.1.
L a
seqüéncia melódica.
15.4.2.
L a
progressió
o marxa
harmónica.
15.4.3.
La llei
d'acumulació
de
valors breus
i el
principi de complementarietat rítmica.
15.4.4.
Els obstinats i
e ls perpetuum mobile.
15.5. Nivells de moviment de les parts.
15.6. Do sificado
de la
densitat
de la
textura.
15.7.
D istribució
de
l'espai sonor. Registres.
Á m-
bit.
16. Repetido variado desenvolupament
i
contraposidó
temátics en la construcdó
for-
mal.
16.1. Repetido.
16.2. Variado.
16.2.1. General.
16.2.2. Tema i variacions.
16.2.2.1. Elmotiu déla variació.
16.2.2.2.
Variació ornam ental o melódica.
16.2.2.3. Variació harmónica-contrapuntística.
16.2.2.4. Variació amplificativa o gran variació .
16.3. D esenvolupamen t.
E l
principi generatiu.
16.4.
Contrapo sició.
16.5. Els 4 principis
formáis
de Dah lhaus. Ads-
cripció
histórica.
16.5.1. Posar en
fila
o pura successió. Principi
il-latiu.
16.5.2. Principi de continuado.
16.5.3.
Principi de desenvolupam ent.
16.5.4.
Principi
de l'agrupament.
16.6. Satisfacció i
truncament
d'expectatives.
16.6.1. Transgressió
sintáctica i
humor.
16.6.2. Transgressió sintáctica i expressió
dra-
mática.
16.6.3. Alteracions en la normal corresponden-
cia tema-acompanyament.
17.
Principáis
models
formáis
flied suite, fu-
ga rondó forma sonata). Formes i generes. Con-
sideradons históriques
i
estétiques.
ll.l.l.Lied
ternari.
17.1.2.
Lied binari.
17.1.3. M odalitats obertes .
17.2. La forma binaria tipus suite.
17.3. La fuga. Textura versus organització formal.
17.3.1. El
subjecte.
17.3.2.
L a resposta.
17.3.2.1. Resposta tonal. Les mutacions.
17.3.2.2.
Resposta real.
17.3.2.3.
Altres
tipus de resposta.
17.3.3.
Els
contrasubjectes.
17.3.4. Els episodis o divertimenti.
17.3.5. Els stretti.
17.3.6. Fuga i
pía
tonal.
17.3.7.
La
doble fuga. Fuga
pe r
moviment con-
trari i
fuga
per
augmentació.
E l fúgalo.
17.4. l rondó.
17.5. Les
formes
de
sonata.
17.5.1.
Contraposició tonal versus
contra'st te-
mátic.
17.5.2.
D isseny binari versus disposició ternaria.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 10/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n a l i s i
i F o r m a
95
17.5.3.
Constitució deis diferents grups
temátics.
17.5.4. La
transido.
La segona transido.
17.5.5. E l desenvolupament .
17.5.5.1.
Les
técniques
de la
fragmen tado temá-
tica.
17.5.5.2. Pía tonal i pro cés climátic.
17.5.5.3. La
falsa
represa.
17.5.5.4. La retransició.
17.5.6.
La
reexposidó. Co da versus desenvolu-
pament codal.
17.5.7. El rondó-sonata.
17.5.8. Sonata i conc ert.
17.5.9. Sonata
i
disposicions formáis tripartides.
17.5.9.1. Elminuet.
17.5.9.2. L scherzo.
17.5.10.
Sonata i fuga.
18.
Coneixement deis
principáis tópics esti-
lístics. La
seva
evolució a l
llarg
de la historia.
18.1. Definido
deis
tópics
estilístics.
Caracterit-
zació
melódica, harmónica, rítmica, instrumental,
sintáctica, etc.
18.2.
Alguns
deis tópics
m es importants
(discre-
cional)
.
18.2.1. O bertura a la france sa.
18.2.2. Quintes de trompa.
18.2.3.
Sturm und Drang.
18.2.4.
Esti l antic (stile antico
estil
serios, es-
tríete).
18.2.5.
Lamento.
18.2.6. Música turca.
18.2.7.
E mpfindsamer
Stil.
18.2.8. Llágrimes de Mannheim .
18.2.9. Escriptura brillant
i cadenza.
18.2.10. Pastoral. El ranz
des vaches.
18.2.11. Danses
(eventualment encobertes).
18.2.12. Musette.
18.2.13. L'estil
Verbunkos
—
Lassan, Friska.
18.2.14.
El bosc
romántic .
18.2.15. De l'estancament clássic al capficament
romántic:
activitat
versus quie tud.
18.2.16. Grup B i Gesangsperiode.
18.2.17. Efecte afinació de l 'orquestra.
18.2.18. Efecte acordió.
18.2.19.Elragtime.
18.2.20. El
rellotge
i els artilugis mecánics.
18.2.21.
Pervivéncia d 'algunes figures c aracterís-
tiques.
18.2.22.
M aquines i esports .
Organ i t zac ió
tem po r a l
Separem les 18 unitats didáctiques que compo-
nen el curs en dos apartats: un d unitats didácti-
ques successives en el temps (totes exce pte la 14 i
la 18), i un
altre
format per les unitats 14 i 18, que
ca l distribuir de form a progress iva al llarg del cicle,
de
menor a
major
aprofundiment
(básicament le s
relatives
a
l'estudi deis tópics estilístics
i les no-
cions mes elementáis de la forma, que s'integraran
des del primer moment). D'aquest segon apartat
no
en fem la temporització, que es deixa en mans
de professors
i
alumnes.
UD
Curs
:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8 (la. part)
10.
11.
Curs
II :
12.
9.
8
(2a. part)
13.
14.
.15.
16.
17.
18.
Tema Nombre
d hores
La
ressonáncia natural. Sons
harmonios
Mode major i mode menor.
Funeions
Acords
e n tríada i de séptima.
Inversions
Xifratges.
R ealització i
análisi
Acords i condúcelo de veus
Cadencies
Pulsació,
metre i ritme
Mod. Ir. cercle 70
Tipus
de textura
Contrapunt 20
Especies
30
Ampliació
de la
tonalitat
diatónica
(I )
Mod. 3r. i 4t. cercles 20
Contrapunt
imitatiu:
cánons
Estructura de l discurs musical
Mecanismes d'extensió de la frase
Repetició,
variació, desenvolupament
Principáis models formáis
Tópics estilístics 25
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 11/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a ,
C o n t r a p u n í
A n á i i s i
i F o r m a
üecanismss d esctensáó de a i
creixeinent
formal
Tempon tzac ió
»
Els
continguts
de la unitat de
programació
Mecanismes
d'extensió
de la
frase
i creixement
formal
es desenvoluparan al
llarg
del
segon trimestre
de l
segon
curs, distribu'its en un mínim de vuit
sessions
d'una
hora i
mitja.
La unitat correspon, fonamentalment, a l 'apartat número 15 , pero integra també els
continguts deis punts
16, 17 i 18. (Alguns
aspectes, potser
fins i tot s'hauran vist al
curs anterior.)
ecí ius
El desenvolupament
deis
continguts inclosos en aquesta unitat ha de permetre
d'assolir
els següents
objectius
didáctics referits, tots
ells, ais
objectius termináis:
1. Valorar la fundó i el pes específic respectiu deis
diferents
pro cess os cadenciáis presents en una
composició
donada.
2.
Reconéixer
le s
articulacions
m es
importants
de l
discurs
i la
seva
funció
respecte
de l
conjunt
de
l 'obra.
3. Valorar la importancia
deis perfils
melódics,
rítmics
i tímbrics en el desplegament orgánic d'una
composició.
4.
Descobrir
la relació de les parts amb el
tot.
Com prendre l 'obra com una concreció del binomi
uni-
tat-diversitat.
5. Observar, en un fragment musical donat, la im portancia del ritme harmónic en el procés de tensió-
distensió
i la
seva incidencia
en la forma.
6. Distingir els
diferents mecanismes
que
introdueixen asimetría
en la
constitució regular
de la
frase
i
comprendre
les
conseqüéncies
expressives, formáis
i
estilístiques
de la
irregularitat
que
així
es
genera.
7. V alorar el paper de les diverses vessants (melódica, rítmica, tímbrica i qualificació de la textura) a f i
de conferir direccionalitat i, per tant, sentit al discurs.
8.
Com prendre
el funcionament
deis processos
de tensió i
distensió,
a
nivell local
i a
gran escala.
9. Co néixer els principáis
models
formáis.
Aquesta unitat ha de possibüitar la comp rensió sobre com els diferents elements i aspectes del ritme,
1'harmonia
i el
contrapunt conflueixen
en el
discurs, fent-ne possible
el
creixement orgánic
i
l'establi-
ment de la
forma.
Per a tal fi es parteix
d un
minuciós estudi de la cadencia —en les seves diverses
modalitats—, així
com de les
funcions
constructives de
l 'harmonia
i, en
particular,
deis
conceptes
de
monotonalitat i dissonáncia estructural, amb una atenció particular al
sentit
de direccionalitat del dis-
curs.
Conceptes
com els de dominant
secundaria
i
relacions
amb la,
subdominant m enor serán integrats,
de
manera natural,
en Festudi deis
mecanismes d'extensió
de la
cadencia
i introdúcelo
d'asimetria
en
la frase.
En
aquest punt
ca l
destacar
le s
diferents modalitats
de
cadencies suspensives.
D e fet, hom podría
gairebé
afirmar
que la freqüéncia en la introdúcelo de cadencies interrompudes esdevé un ciar indicador
de la profunditat i qualitat de l
discurs,
en
prevenir
un
possible excés
de
redundancia (o ,
si es vol, de
previsibilit t que
rebaixaria
la
densitat informativa
— i expressiva — de la
composició. Caldrá,
ales-
hores,
comprendre
i
saber valorar
que
aquest
fet,
així
com la
introducció d'asimetria
que en
resulta,
generen un
increment
de la tensió discursiva, i alhora unes exigéncies su perio rs a
l'oida
i la mem oria que
fan
m es
difícil
la
seva adequada comp rensió.
Consideren
també molt
important que
l'alumne/a prengui consciéncia
de l
carácter impropi
de qual-
sevol
tipus d'aproximació apriorística
a la forma.
A questa constatado esdevindrá
la
base
per a la
com-
prensió
de l
discurs, entes
en un
sentit generatiu
i
singular,
delimitat
en
ell
mateix (atent
a
copsar
l'especificitat de cada obra
conc reta),
i la percepció
íe
la seva unitat orgánica. La
fermesa
en la
subjec-
ció a la "llei"
será entesa,
en tot
moment ,
com a condició
necessária
per a la
mediado objectiva
i la
projecció a
nivells emocion áis superiors.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 12/61
u r r í c u i u ¡TI . E n s e
n
y a
m
e n
t
s m u s ¡ c a i s .
H a r m o n í a
C o n t r a p u n t
A n á i i s 1 i F o r m a
H i afegim una darrera recomanació: convé que
l 'estudiant
vegi clara la relació entre le s reflexions,
fruit de l'análisi, i la propia interpretació musical (la pregunta clau es: aquesta es veu condicionada per
le s
nostres
observacions?). No
oblidem
que les
grans creacions musicals son
el
centre
i
objectiu
últim
del nostre treball, i
es
a comprendre-les i servir-les millor cap on han d'orientar-se les diferents esco-
les,
concepcions i metodologies teóriques i analítiques, que mai no podran erigir-se en un fi en
elles
ma-
teixes (convertint, de fet, les obres individuáis en un mer pretext de la seva propia fiabilitat ).
Continguts
5 Mecanismes d extensió de la frase i creixement formal.
15.1. Simetría versus asimetría. Periodització de grans seccio ns. Simetría i comprensibilitat.
15.2. Mecanismes
que
generen
asimetría i
irregulari tat.
15.2.1. Repetido.
15.2.2.
Prolongado.
15.2.3. Continuac ió
per analogía.
15.2.4. Elaborado motívica.
15.2.5. Extensió cadencial
i
corroborado tonal.
15.2.6. Caden cia
in terrompuda
o suspensiva.
15.2.7. Doble
funció
pe r el-lipsi.
15.2.8. Expansió tonal
i
estancament.
15.3. H ipertro fia del 6/4 sobre la dom inant en la caden cia.
15.4. La "llei de la millor continuado".
15.4.1. La seqüéncia melódica.
15.4.2. L a
progressió
o marxa
harmónica.
15.4.3.
La
"llei
d'acumulació d e
valors
breus i e l
principi
de complementarietat
rítmica.
15.5. Nivells de
moviment
de les
parts.
15.6. Dosificado
de la densitat de la
textura.
a
15.7. Distribució de l'espai sonor. Registres. Ámbit .
Act ivi tats
d ensenya men t -ap renen ta tge
L'estudi
de la
periodització
parteix
metodológicament deis
nivells
generáis
per
descendir
ais
parti-
culars; des de les frases i períodes s 'arriba fins a aquells elements
m es
nimis, co m motius i cél-lules.
U n
exercici interessant consisteix en la simplificado de les
frases
d'extensió irregular, per procedir tot
seguit a la con strucció de variants h ipotétiques regulars (simétriques) d'aquelles. Variants
hipotétiques
que caldrá — en un segon moment— tocar seguides, per procedir a la valoració comp arativa deis efectes
assolits.
97
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 13/61
C u r r i c u l u m
E n s e n y a m e n t s m u s i c a I s
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á l i s i i
F o r m a
Aquesta
práct ica,
i el
seguiment
del
procés
en els
seus diferents estadis,
ha de
permetre copsar
millor
l 'extrema
sofisticació
de l'elaboració formal que, sota una aparent senzillesa, amaguen le s realitzacions
deis grans mestres,
sempre
presidides per una resplendent naturalitat prova última de la seva gran-
desa. Copsar aquesta grandesa en tota la seva dimensió demana una acurada
preparado
i
maduresa
musical,
ja que la
mateixa
familiaritat
i
habituado
a les obres deis grans mestres pot fer que el seu
ele-
va t nivell d'elaboració (llegiu: el seu carácter artificios) pugui semblar
obvi
Un
aspecte
central
de la metodología
operativa
proposada rau en la generalització de l concepte de
dissonáncia ais diferents vectors del discurs: configurado rítmica, sintáctica, relacions tonals, ritme
harmónic i textura. Aquest
criteri
esdevé molt útil a l'hora de distingir i valorar les estratégies de tensió i
distensió, així com en la ubicado i
constitució
del punt o deis punts
culminants. Consideren
aquest un
aspecte neurálgic del treball analític, en posar l'émfasi en el reconeixement de la direccionalitat del dis-
curs (i per tant, i en darrer terme, del seu sentit de
necessitaf .
Ambdós conceptes jugaran, dones, un
paper
important
tant peí que fa a la comprensió i preparació d 'una obra com a la seva execució (per
aixó
es compren la seva importancia en restabliment d 'un
determinat
concepte
interpretatiu~ .
Semblantment, vectors com s on la mesura deis nivells de moviment de les parts (Tacumulació de va -
lors breus i la disminució rítmica com a eleme nts de
continúitat
i direcció) o
Festratificació
per registres i
dosificado
de
densitats
de
l'espai harmónic,
i la
d istribució
i qüalificació de les
textures,
contribueixen
poderosament a donar sentit i, per tant, direccionalitat al discurs.
Aquests conceptes,
si be en el repertori barroc, clássic i romántic jugu en un paper complementan de
la resta de
factors constructius,
adquireixen una importancia creixent al
segle
XX, a partir de la suspen-
sió de les
funcions
tonals, i es converteixen en algún cas en veritables eixos vertebradors del discurs,
rao per la qual la seva
considerado
permet una gradual i mes fácil introducció a la música de períodes
mes recents.3
Algunes de les activitats proposades
son
resumides en els punts que segueixen:
— Lectura
de
partitures.
— Audició d exemples musicals.
—
Análisi
d e
partitures.
—
Análisi de les audicions realitzad es.
— Debat de grup conduit
peí professor/a.
—
Presentació
i
defensa
de
treballs individuáis sobre aspectes concrets.
— Elaboració
i
execució
de
diferents hipótesis alternatives
en la
forma
de
períodes regulars
de 4
compassos
(estudi de la
periodització).
Eventualment, algunes d 'aquestes variants podran ser
improvi-
sades directament pels
alumnes,
en la
forma
senzilla de baix + part temática principal (al piano, pero
també
en
d'altres combinacions cambrístiques, d'acord
amb les
especialitats instrumentáis própies
deis
alumnes integráis en el
grup) .
—
Realització d esquemes
gráfics.
—
Comparació entre passatges i obres diverses corresponents a un m ateix compositor o a diferents,
per tal d'il-lustrar l'aportació de respostes distintes a problemes similars.
— Palesar
la
responsabilitat
deis
diferents elements
de la
textura
en la
definido
del perfil
estétic
i
estilístic d'una obra determinada.
La selecció de peces que es proposa tot seguit permet una aproximado progressiva a l'estudi
deis
principáis temes
de la
unitat.
Es fa la indicació
ordenada
deis diferents
aspectes
tractats,
activitats
pedagógiques suggerides, i d'altres observacions generáis i de caire
metodológic.
La distinta adscripció
histórica i estilística de les obres estudiades
permetrá
la il-lustració del seu carácter respectiu.
Mentre es
treballi casdascun
deis
exemples
es
tocaran
al piano4 i
s'escoltaran
le s
corresponents
3. Vegeu, pe r
exemple,
la responsabilitat cabdal deis esmenta ts factors en
Webern:
Bagatel-les per a quartet de corda (gra-
dació de
densitats)
i
Ligeti: Poema
simfónic per a 100
metrónoms
(es tudi deis nivells
de
moviment
i
d istribució
de
l'espai
sonor). També en el
manejament
i
closificació
de generosos efectius vocals: Tallis: Spem in
alium
(a 40 parts: 8 cors a 5 veus ),
R. Strauss: Deutsche Motette, op.
62
(per
4
solistes
i 16
veus)
i
Ligeti: L ux aeterna
(a 16
par ts ) .
4.
A questa recom anació s'aplica molt
par ticularment
a la
comparado
de les diferents propos tes de
regularizado formal
d'un pe-
ríode
de te rmina t : vegeu-ne alguns exemples
a les pagines
101 , 102,
103 i
104.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 14/61
C u r r i c u l u m
t n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A
n á I i s i i F o r
i
gravacions, pero mai al comengament, sino únicament després d'un primer examen de la parti tura, a f i i
efecte
de potenciar
Faudició
interna deis
alumnes,
i que
aques ts puguin
bastir-se una imatge sonora
interiori tzada del text musical.
Finalment,
la propia discussió comparativa de diverses versions —enregis-
trades o en
viu—
d'una mateixa obra que hagi estat objecte d'estudi detingut a classe será conside-
rada una
activitat
formativa mes, ates que
es
en prendre vida el
text
escrit que
haurá
de
fer-se
palesa la
virtuali tat deis aspectes debatuts
(no cal
dir,
en
aquest punt ,
que les
recreacions
deis
grans
intérprets
—históriques o actuá is— pod en ensenyar-nos mol t) .
S C H U M N N
Álbum
de la Joventut núm 30 en Fa
Major.
1.
Periodització de frases regulars. (M etodológicam ent, proce direm en primer
lloc
a la
identificació
de
le s
diferents cadencies,
valorant-ne la
naturalesa
i les
funcions.)
2. Gradado funcional deis diferents processos cadenciáis. Nivells d'efectivitat conclusiva (posició de la
dominant i de l 'acord f inal de
tónica) .
3.
Frase. Període. Semiperíode. (Metodológicament:
del general a l
particular.)
4.
Relació
de les p arts i el tot . Del mo tiu a la
disposició
form al global. Unitat i contrast.
5.
F luctuacions
del ritme harmónic.
6. Definido del lied te rnari i punt climátic. (L'intérpret haurá de realgar sobre to t l'articulació de la
semicadéncia del
comp.
16, que
consti tueix, alhora
que el
climax,
el
moment
de la
retransició, prepa-
rant
l instant mágic
de la
represa .)
7.
Com provació
que
tota
pega
deriva deis m aterials iniciáis.
8.
Reexposició textual
i reexposició
variada.
9. Animado rítmica progressiva.
10. L'acord de quinta augmentada. Axioma: Tot suecas
sigrúficatiu
genera le s seves
conseqüéncies .
(Fent
valer
la
seva peculiar
personalitat
harmónica, fortament ambigua
i
desestabili tzadora,
co m
també particularment expressiva; vegeu
l'evolució
de mera
formació
de pas del comp. 3 a la intensifi-
cació —rítmica (síncope)
i de
durada—
del
comp.
22 ,
culminant així
el
darrer procés climátic
de la
pega . Esdevé
igualment
molt
il-lustrativa,
referent a aixó,
l'acumulació
rítmica vers el
final,
a partir de la
síncope sobre l 'acord augmentat de la segona meitat del comp. 22, amb rincrement
tant
del moviment
cromátic de les parts com en la freqüéncia d'aplicació —en la seva variant
sotmesa
a contracció rítmi-
ca— de l
motiu inicial
de
corxera
amb punt/semicorxera/caiguda.)
Tots aquests elements son recollits en la taula 1 (pág. 139). La secció central ofereix un
interessant
exemple d expansió envers el I i III
graus,
per assolir
finalment
la semicadéncia del to principal en el
comp. 16 (cal notar, en aquest punt, les quintes
paral-leles
cromátiques resultants deis comps. 13 i 14,
així
com les
intenses relacions verticals
qu e
s'estableixen entre
les
veus
en el
comp. 15).
En el seguiment del
procés tonal,
i peí seu estret lligam amb la
valoració
de les
tensions generad es,
farem especial atenció a la
distinció
de Tovey relativa a si estem sobre o e n la dominant, cosa que ens
po t permetre ap reciar l 'eventual presencia d'el-lipsis. Aquest es
el cas del
Ir . mov.
de la
Sonata
en Sol
Major K v 283, de Mozart , en qué poc abans de la introducció del segon grup, i en abséncia d'una ve-
ritable transició tonal, el V grau del I (sol) es converteix en el I del V (re) , en una
el-lipsi
qu e confereix
to t el seu interés a l'entrada del nou material.
L'animació rítmica
progressiva
introduida al llarg de la
part central
(fruit de la conjunció amb si ma-
teix
del
motiu b) i en la cadencia
final
(amb un moviment com
he m
vist for tame nt cro mátic), així com
l'increment de la presencia del motiu de corxera amb punt/semicorxera/caiguda (sotmés a una contrac-
ció), que
apareix
en la
periodització
deis
compassos
fináis de la
pega (dues vegades
per
compás
i
simultániament en diferents veus), so n
factors
que contribueixen poderosament a conferir senti t al
discurs. Es interessant, en aquest punt i en relació amb totes aqüestes qüestions, comparar aquests
compassos
fináis
amb una
versió anterior, substi tuida
mes
tard pe í propi
Schumann per la
conclusió
definitiva (recollides ambdues
en la
taula esmentada) .
Igualment destacable es l 'aparent inversió de papers que s 'opera en el binomi consonáncia/dissonán-
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 15/61
C u r r i c u l u m t n s e n y a m e n t s u s ¡ c a i s
H a r m o n í a
C o n t r a p u n í
A n á l i s i
i F o r m
da al bell
principi
de la pega ,
segons
la qual
l 'acord
de
sexta
afegida sib-re-fa-sol
s'estabilitza
a
l'o'ida
co m a punt
resolutiu, actuant
l 'acord en tríada en primera
inversió
del I grau com a mera anacrusi;
aquest
fe t , així com la inestabilitat de la funció tónica al comengament de la p e g a , en subratlla el carác-
te r centrípet (d e fora a dins), la qual no resol
efectivam ent
fins al comp. 8 (la cadencia del
comp.
4 es
encara
feble).
Aquest comengament de la pega com s i en
realitat
aquesta ja hagués comengat amb anter ior i tat ,
co m
si hagués existit des d'abans de fer-se
físicament
present a la nostra consciéncia
— i
aixó tindrá
conseqüéncies
immediates per a
l 'execució — ,
i el
sentiment difús deis
límits que
se n deriva
ens permet
situar-la en
l 'estética romántica, excel-lentment representada
en el
terreny pictóric
per l'obra
visionaria
i m arcadam ent simbólica de C. D. Friedrich.
Per trebaüar
la
importancia
que té la
posició deis acords
en la
cadencia
i en l establiment del pes es-
pecífic de les diferents funcions tonals, es m olt il-lustratiu l 'exemple següent:
H Y D N Simfonia
núm. 85 "Reina". Trio.
1.
Disseny general.
2. M otius básics de la
pega .
3.
P articularitats
del seu
material:
—
m elodic,
— rítmic,
— harmonio,
— apreciado
de la
textura,
— altres particularitats.
Podrem , així, com provar qu e rúnica diferencia entre els fináis d el Ir . i 2n. períodes de la primera part
del
Trio
(e s
tracta
en
realitat d'un
estilitzat
landler
rau en llurs
po sicions,
de 3a. i
8a.,
respectivament
(comps. 4 i 8). D'aquesta m anera, la presencia del re en la veu superior en el comp. 4 manifesta un ca-
rácter relativament
dissonant
(inestable) respecte de
corn
s'acompleix el mateix g ir cadencial en el
comp.
8. La part central, d altra banda, representa un magnífic exemple de prolongado (del final obert
de la
frase central), sostinguda
tota
peí
pedal
impassible
de les dues trompes en octaves sobre la domi-
nant .
D e
f e t ,
es tracta
d'una retransició, certament desmesurada,
i com a tal
genera
un
inequívoc efecte
benh um orat. Així, les proporcions naturals del Trio (en la seva disposició tripartida: 8 + 8 + 8) so n ob -
jecte d'una
m es
que considerable extensió (esdevé: 8 + 24 + 8).
Per tal de
comprovar
la
importancia
de la
cadencia
interrompuda en el
creixement form al
i
l'elevat
efecte dramátic assolit,
en
diferir
de
manera insistent
la
cadencia conclusiva, es molt prontos l 'estudi
de la
coneguda,
i
bellísima, página mozartiana:
M O Z R T
Cosí
Jan tutte. Trio "Soave sia il vento".
1. Disseny ge neral.
2. Cadencies i periodització.
3. Algunes
consideracions sobre
la
textura
i la
instrumentado.
4. Relació text-mú sica. Ubicado i funció d'aquesta peg a en el conjun t de
Topera.
Altres exemples
que
poden il-lustrar
els
aspectes tractats:
S C H U M N N «Wanderl ied», op .
35/3.
1.
Disseny
formal
g eneral.
2. Extensió de la frase central grácies al senzill m ecanisme de la repetició, en aqu est cas, del darrer
semiperíode, i en un context, d'altra banda, perfectament simétric i regular (cal subratllar , p otser , la
continu'itat que en tot m om ent presideix el seu despleg am ent).
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 16/61
C u r r i c u l u m
H a r m o n í a
t n s e n y a m í
o n t r a p u n t
n t s
rn
u s i c
A n á i s i i
ni
101
M E N D E L S S O H N :
«Abschied
vom W a lde» . op . 59 .
1. Disseny
formal
general .
2. Trencament de la simetría . Peti tes extensions de la frase . S'observará el fet que la peca haur ia
pogut restar una senzil la forma binaria de tipus
lied
disposada en dues par ts regulars de 8 + 8
comps . ,
corresponent
el
te rcer per íode (comps. 9 -12)
a l
p unt
de ma jor
tensió,
i el
quar t
i
dar rer (comps.
13-16)
a la reexposició. En cloure amb una cadencia imperfecta aquest darrer període (posició de tercera en el
soprano), Mendelssohn es troba aleshores en condicions de procedir a la repetido intensificada del dit
per íode
amb carácter de corroboració conclusiva (comps. 13-17), ampliant l 'ámbit melódic del soprano
ñn s al sol
m es
agut del comp. 13 (la paráfrasi o variació, per tant, afecta únicament el semiperíode
inicial: comps. 13-14) i introduint tot seguit l 'extensió cadencial estudiada (e n realitat es t rac ta d 'un
rüardando
escri t,
o compo st. Comparen , a
aquest efec te ,
els
comps. 15-17
am b
el s comps. 7-8:
la ca-
dencia perfecta que primer ocupava 2
comps. ,
en demana f inalment 3 ).
3. Estudi de la textura. Consti tució d'un pedal interior (comps. 5-7, 13-15 i , molt part icularment ,
comps. 19-20).6
4. Hipótesis de simplificado o
regularitzacio ).
(En construir aqüestes hipótesis hom tindrá cura de no sacrificar cap deis motius i e lements carac te-
rístics — o,
si es
vol, substantius—
de les
idees temátiques:
de
fet, solam ent n'el iminarem aquells dibui-
xos o
passatges
de
condició
m es
neut r a
i
secundaria,
i que haurien
es ta t jus tament
el fruit
d'un procés
invers d'extensió i creixem ent, que ara volem co mprend re i va lorar
millor.)
Original:
f h
dim
S ¿i
—
IA\ 3
—
—
— •-*•
fe H (i)
*
i=
« j
r
schlag
~ S T
—
— 4\' f ~ ~
?A
- ^ f r
p
noch
ein-mal
di e
¡P
3_
.¡ J°
J
J
—
—
—
^
é —
r - r
r
Bo
- gen um
/
—
i
f
J
mich, du
J J
fj ~
¿ - J
- f ^ r
r f
grü -
nes
J—
^ — r-
TT
Zeit
-4Í
( < * )
-
mal d i e
Bo
dim.
ge n
Dues hipótesis
de
regularitzacio:
restituir
la
regularitat primigenia
del
període conclusiu, reduint-ne
la previa prolongació de les
funcions
del E H (a) , o b e de la SD i la D (b), amb la disminució a la meitat de
llurs
respec tius valors rítmics.
a)
i
r
f
p
^ j u .
^
< • • .
m P
i
l
lUJI
=
r
*
^
j
j
0=
-P — 2
«f
1
f
—
~
—
e
— H
-e-
1
5. Per t reba l l a r e l
t r a c t a m e n t
del pedal , en les seves dis tintes posicions i en un context harmonio molt r ic,
vegeu
el cor final de
les Escenes delFaust de Schumann, per exemple comp. 12 i ss., 155 i ss. (la . vers ió), o els comps. 159-160 i ss. (2a. versió).
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 17/61
•
C u r r i c u l u m ,
E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t , A n á i i s ¡ i F o r m
b)
rí r
fr r
3
hH
W1
rH^
4
J
U
¿
r -
p
j j
í r
r V
y y
_ ¿
—
— — —
i
— —
—
H
(Les variants recollides aquí,
ho son
en concepte de propostes adrecades
ais
alumnes d'acord amb
una serie de criteris donats. L'elaboració a classe d'aquestes i altres propostes será sotmesa a la conside-
rado deis mateixos alumnes,
que
podran evaluar-ne
el
ma jo r
o
menor grau
de
pertinencia.)
La frase que obre el moviment inicial de la Sonata
per a
piano
en Sol
Major Kv 283 (189h), de Mo-
zart,
caracteritzada
per la
seva constitució irregular
(10
[4+6]
+ 6
comps.), resulta molt adient
per
exemplificar la
preparació
de
variants
mes
senzilles (que restitueixin
la
fesomia fonamental
de la f rase
quadrada
de
vuit compassos). Així,
el seu
segon període
de 6
compassos
pot ser
fácüment redu'it
a l'ex-
tensió regular de 4. Es molt important que com a resultat d'aquest procés
— q u e
podríem anomenar de
deconstrucció—
no es
desnaturalitzi
el perfil
mes
característic de les
idees
musicals: cal insistir en el fet
que la reducció solament
afectará aquells materials —generalment elements
de
carácter
neutre— la
fundó deis quals es, en algún sentit, redundant o secundaria respecte deis motius nuclears de l'obra.
Original:
Hipótesis
proposades (a i b):
r
j t / i K
- J J ^ - j
i i i .
J - J i J l
¿
* i ) —
5 —
P —
—
^~ —
* r
r —
r
»
3 — J —
5
r
— -l
— ~ i
r ^ •
t
J
r~ •
- .., i j
~íl
Aquest tema i el
con jun t
del moviment també permeten tractar, entre d'altres, els aspectes se-
güents:
—
Compassos 8-9: escriptura brillant i configuració
hemiólica
en la cadencia
(l'escriptura brülant,
i
ádhuc virtuosística, entesa
no com un
ñ
en
ella mateixa, sino
com a m it já de
r e f o rg am en t
de les
columnes
troncáis
de
Fedifici sonor ).
— Compás 22: distinció, amb
Tovey ,
relativa a estar
sobre
o en el to de la dominant (compareu-ho
amb el
comp.
89: la
identitat d'ambdós passatges [transido
i
segona transició],
de
funcions tonals
i
formáis ben diferents, tindrá importants conseqüéncies per al
con jun t
de la pega).
—
Integrado temática
deis
diferents materials
de la
sonata.
"El cas del tema nou del
desenvolupa-
ment": podem parlar aquí de monotematisme
camuf la t
desplagat mes enllá de l exposi-ció? (vegeu, en
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 18/61
C u r r i c u l u m
E n s e n y a m e n t s
m u s ¡ c a I s .
a r m o n í a
C o n t r a p u n t
A n á l i s i i F o r m a
aquesta mateixa página, peí que fa a la naturalesa i principis de la forma sonata , le s observacions re -
latives
a la
Sonata
per a violí i piano en Re
Major,
Kv
306 .
— Naturalesa polimétrica — en el marc d 'un comp ás prescrit de 3/4—
6
del període inicial de l 'ele-
ment temátic B2 (comps. 31-35) (observen la
flexibüitat
i elasticitat deis impulsos rítmics i de compás:
2/4
3/4
(desplacat
un a negra ) 3/4 (id.) 1/4 1/4 1/4 1/4 3/4, etc.
—
Reestructurado
regular, pero ternaria ,
del
tema
A en la recapitulació
(4x3).
U n
altre exemple
que ens
permet
il-lustrar la
preparado
de
variants regularitzades,
el
constitueix
el
minuet del
Quartet
de
corda
en Mib Major , Kv 428, de Mo zart. Així, el seu primer període de 6 com-
passos pot ser fácilment reduit a i'extensió regular de 4:
Original:
M N U T T O
Allegro
Hipótes i propo sada (redúcelo):
fo ^
4
F5F
f
M E N D E L S S O H N : «Auf Flügeln
de s
Gesanges», op. 34/2.
1.
Estructura general .
2 . Interpretado de la
successió fa#-fa natural
deis
comps. 9-10
(L a
tercera menor entesa
com a dis-
sonancia. Pro pie tat del concepte de subdominant secundaria per comprend re la funció deis encade-
naments plagáis deis
comps.
10-13.)
M O Z R T
Sonata
per
a violí i
piano enRe
Major,
Kv306.
Andante cantabile. Expo sició (comps. 1-34).
(Vegeu Annex III.)
1.
Disseny formal
general.. La
forma sonata
com a
oposició dinámica
i
tensional
de
plans tonals.
El
segon grup i el con cepte de dissonáncia estructural .
Ens sembla
particularment
aclaridora, i
molt
útil des d'un pun t d e vista pedag ógic, la distinció en tota
forma
de sonata
— amb Ratner ,
i per aquest ordre— de dos
plans
diferents
superposats:
— To nalment: I - V // V - 1
Disposició
binaria.
(x)
— Temáticament: Expo s . / / Desenv. / Reexp .
Disposició
ternaria.
7
Sense necessitat, per tant. de canviar contínuament el compás escrit
— no
es tracta encara de Stravinsky —, pero no per aixó
generant un dinamisme rítmic
menys
real.
7 . El V
grau,
que en el mode menor será substituí habítualment pe í III
grau,
donará pas me s endavant a l'eventual establiment
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 19/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s
u s i c a s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t n
á J i s i i F o r m a
2.
Periodització
i
significado formal
de les
diferents seccions:
— C om ps. 1-13.
— Comps. 14-17.
—
C om ps. 18-32.
(Pedal
i
direccionalitat
de les veus; a
destacar
el
carácter d 'extensió
pre-cadencial del comp.
18.)
— Com ps. 32-34.
(Procedirem
a la
ubicado deis diferents processos cadenciáis,
distingint-ne el pes
específic
i l a
signifi-
cado formal
respectius.)
3. L'ús de la cadencia interrom puda i les dom inants secundáries en
l 'extensió
formal del segon grup
(comps.
18-32). M ecanism es de creixem ent.
L'extensió cadencial del segon període de B es produeix en tres fases: c omp. 2 6, com ps. 27-28
— a
des-
tacar
el
silenci
climátic de la
tercera part d 'aquest darrer
compás— i, f inalment,
com ps. 29-32.
Co m a
conseqüéncia deis dos processos cadenciáis
in terromputs
(comps. 26 i 27-28) s'assoleixen
els
següents
nivells
de desviado i creixement (a partir deis 4 com passos origináis):
— Primer estadi:
6
com passos (hipotétics, donat
que la
cadencia s' interromp novament
al
comp.
28;
en
aquest
m om ent es pot introduir un exemple al piano que mostri com en aquest pu nt pot cloure ja la
cadencia).
— Segon estadi:
10
compassos (d 'acord
am b la
versió
definitiva). (E l fe t
d'eludir
u na
vegada
i una
altra
la
resolució cadencial
es el que confereix a la
present
frase tot el seu
interés
i
expectació, acumulant
la
tensió vers la fi de tota la part.)
4. La
prolongado
del 6/4
cadencial
i
l 'escriptura
brillant com a
mecanismes
de
reforgament
de
punts
cabdals
de Festructura
(amb
la
funció
de
destacar
els eixos
troncáis
de la
forma). (Cal
subrat llar la
introdúcelo
del mi# del com p. 29; el carácter de
cadenza
per la seva part, es reforcat peí doble trinat de
violí
i piano del com p. 31.)
5. Les
extensions cadenciáis
com a
m ecanism e
de
corroboració
i
estabilització
deis
grans processos
modulants. (En diversos segments, progressivament menys rellevants i individualitzats.)
A u na escala encara mes ambiciosa opera, en el m ovim ent inicial de la Sonata per a piano núm. 5 9,
en Mib Major, Hob. XVI: 49 de Haydn, el procés de creixement que afecta la segoria idea (B2: comps.
28-42) del segon grup (després d'un primer element E1 de carácter
monotemátic
i
truncat
p rema tu -
rament
en el 4t.
compás) ,
i que es
desenvolupa d'acord
amb les
quatre fases
o
estadis
qu e sindiquen a
continuació — fe n t constar, entre paréntesis, la periodització hipotética respec tiva, partint del seu es-
tadi final:
(1) + 4 + 10, en qué el
primer compás
es
entes
com una
extensió
de
tipus pre-cadencial
(o
prefix); el s guions
indiquen
el s
compassos susceptibles d'ésser connectats
i, consegüentment , el s
com-
passos
que
resten suprimits— :
Primera fase: com ps. 37-41 (= 4+7) .
egona
fase: comps. 37-42
(=
4+6) .
Tercera fase: comps. 36-42 (= 4+5).
Quarta fase:
com ps. 35-42
(= 4+4 ) .
Vegeu-ne una possible proposta:
de tonal i tats m es allunyades Classic Music.
Expression Form
an d
Style.
Sch i r m er
Books. N ova
York,
1980, pág. 221). T ot
plegat, d'acord sempre amb una
visió
ober ta ,
m ai
concebuda com un a priori de la
forma,
i segons la qual cada o bra individual
ha
d 'ésser cons iderada
com un
organisme
únic,
a tent
a les
seves propies necess i ta t s
i
ra o
de
ser: vegeu
l 'est imulant
treball
de
Michelle Fillion "Sonata-Exposition
Procedures
in
Haydn's Keyboard Sonatas",
en qué
estableix
no
menys
de 8
t ipologies for-
máis distintes, si be
responent to tes
ai s
principis tonals básics
de
laforma sonata. (Vegeu Bibliografía.)
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 20/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s ¡ c a s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t An a I ¡ si i F o r m a
(Les
fases anteriors
fa n
re ferencia ais
punts
successius
en qué
son diferides
le s
possibles cadencies
conclusives, determinant cadascun d'ells nivells superiors de creixement formal. Es molt important que
el professor/a toqui al piano les distintes versions resultants de cloure hipotéticament la frase en els
punts
indicáis,
tot c omparant-ne els efectes produ'its. E n aquest sentit convé fe r veure ais
deixebles
le s
alteracions
inacceptables
que es produirien en Fequilibri de les proporcions, i aixó malgrat la perfecta
acceptabilitat
d 'aquestes variants mes curtes, les quals
eliminarien
del discurs tota la seva
dimensió
excitant
i
plena
de
suspens.)8
Cal
fer unes darreres precisions sobre aqüestes manipulacions que teñen co m a objecte la simpli-
ficació de
frases
irregulars i que
volen sortir
al pas del
qüestionament
de la
seva propietat histórica
i
conceptual, en el que podría semblar antinatural,
forgat
o,
fins
i tot, il-lícit. Tot al contrari: en la música
deis grans mestres s ' imposa la sofisticació per dam unt de l que hora podría
preveure
esperar com
alio
natural i
espontani
(i es
jus tament aquest t rencament
de les
expectatives
el que confereix al
dis-
curs tot el seu interés i emoció). L a penúltima de les sonate s per a piano — K v 576, en Re
Major—
de
Mozart
ens
ofereix l'exemple
definitiu del que
diem,
i que
prova
la
vigencia
de la
denominada ars com-
binatoria
en el classicisme.9
Solament podrem valorar, en efecte
— i
re trospectivament—, l'enginy de les extensions formáis que
condueixen la frase principal del seg on grup me s enllá de la seva regularitat original (en frases quadra-
des de 4+4) quan comprovem posteriorment la presentació d'aquesta disposició simétrica en la reca-
pitulado. Pero es justament llavors quan el geni mozartiá refulgeix en tota la seva magnitud, amb la
sobtada irrupció, en el transcurs de la repetido ornamentada de la frase, d'una interpolado —atenció:
en l estil estríete d'una invenció a dues veus de J. S.
Bach —
del material presentat anteriorment en
la
secció central
d 'expansió
de l'exposició que
havia
preparat la presentació del segon grup (vegeu
taula2).
Altres conceptes que poden ésser
il-lustrats
en
paral-lel
amb el desenvolupament d 'aquesta
unitat,
d'acord amb els
exemples
que s'hagin
escollit
com a
base
d el treball,
son:
1.
Les
expansions cadenciáis
en les
seccions d introducció
M O Z R T Quartet de
corda
en Do
Major
K v 465,
"Dissonáncies",
Ir . mov. (Procés harmónic cen-
trífug, molt cromátic,
ric en
dominants
secundáries i
relacions
amb la SD
menor,
i que en la
seva dis-
posició general —vegeu la línia de l baix— en s remet al disseny del lamento [vegeu Annex II], amb
interessants relacions entre
le s
parts, particularment peí
que fa a les
falses relacions cromátiques
d'octava.)
S
8. De fet, tota l 'exposició té un interés molt elevat resp ecte del tema que ens ocup a, destaca nt en aquest senti t
l'enginyós
estan-
cament — o
excursus
— deis comps. 53-57. C om es , d'al tra banda, habitual en els per íodes o seccions conclusives, e ls
comps.
39-40 (especialment remarcable el fa# d'aquest darre r compás ) adquireixen un marcat carácter d e
cadenza.
9. Semblantment, i
pe í
que fa a la
pert inencia
de la
práct ica
de la simplificado de frases
i r regulars , recordem
en
aquest punt
e ls
procedim ents proposat s
p er Koch,
orientáis
a
generar
tot un
pr imer t emps
de simfonia ( ) a
part ir d'una se nzil la
frase
regu-
lar
de
vuit compa ssos. (Sisman, E.R.:
"Small and
Expanded Forms: Koch's M o d el
an d
Haydn's
M usic".
The Musical Quarterly
october 1982.)
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 21/61
6
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á i i s i i F o r m a
B E E T H O V E N Quartet de corda en Do Major, op. 59/3, I r . mov.
(En un
p rocés
de
signe inve rs, assistim
a
una extraordinaria amplificado de la successió II-V-I; el carácter centrípet es intensificat peí
concurs
de l 'equívoc enharmón ic i g eneroses incursions en la regió de la SD men or , cosa qu e confere ix un
dina-
misme excepcional
a la
presentació poster ior
del
primer tem a
en la
tonalitat principal,
q ue
esclatará
ben
aviat en
atlétiques
figures
de
perfil
eminentment d ia tónic ,
amb la
seva vigorosa emfasització
del I
grau ,
i que nom és en una apreciació superficial podria semblar redu ndan t.)
2
Expansió cadencial
i
digressió
H Y D N
Quartet
de
corda,
op . 76/3. Finóle. Presto. La in troducció repet ida de la N apolitana acaba
originant (forgant , es podria dir) una ve ritable petita subse cció
— a
la manera
d'un excursus
momen-
tani —
qu e
prepara encara
am b
m es forga
el maggiore final.
D'aquesta manera,
el modest
acord
de la
Napolitana present a la cadencia que tancava la
frase
principal d el moviment (com ps. 1-12), i després de
la mera repe tido del semiperíode conclusiu. gene rará mes endavant una e xtensió — a manera d e digres-
sió—
de 18 comps. (comps. 134-151 ).
B E E T H O V E N
Sonata
per a
piano
en Do
Major,
op. 53,
"Waldstein".
Allegro con brío. Es interessant
de comparar
la
desviado — a
la
manera d 'un breu paréntesi
en el flux
natural
del
discurs— introdu'ida
en
la
reexposició del primer grup (comps. 167-173) amb el passatge corresponent de l'exposició (comps.
12-13). D'aquesta manera, un simple apéndix semicadendal de 2 comps. origina
— p er
la via que obre
la Napolitana— una petita, encara que veritable, digressió de 5 comps.10
T C H I K O V S K Y Simfonia
núm. 5.
Finóle. Exemple
d'una
típica intensificació de la cadencia a la coda.
Exemple (redúcelo harmónica):
Tchaikovsky
MJun^n
o > o oJoite » o todn fr g
>
a
o<>^
» °fe
f 0
l t
OU _
M O Z R T Quintet de corda en sol
menor K v
516. Adagio. Constitueix, aquesta,
una de les
expansions
tonals
mes
extraordináries
de
tota
la
literatura musical.
Tot i que la
seva análisi detallada
pot
ultrapas-
sar els nivells de coneixements deis alumnes, es molt interessant percebre el seu origen harmónic (amb
un endinsament
profund
en la
regió napolitana)
i la
seva significado formal, destacant
la
importancia
estructural de la dita extensió, sense
oblidar
algunes consideracions de tipus estrictament texturals i
instrumentáis, cosa que en fa una página certament única.
3
De
l estancament clássic
al
capficament
romántic
Suspensió
del
sentit
de
direccionalitat
del
discurs.
11
H Y D N Simfonia núm. 52, en do menor I r . mov. (Observeu
com les
raons melódiques semblen
en -
10 .
Sobre la relació de la página que ens ocupa amb un cas análeg de digressió que ja té
lloc
en la secció d 'exposició del movi-
men t inicial del
Quartet de
corda
op . 51/1,
de
Brahms,
vegeu: K . Korsyn. "Brahms research and
aesthetic
ideology"
Music
Ana-
lysis
12:1,
1993).
11.
V e g e u l 'Annex
II ,
p u n t
16.
Incidim aquí sobre algunes par t icula r i tats estret am ent l i igade s — en
e l
pía estét ic, pero també
sintáctic— ais aspeóles tractats en el
referi t
p u n t .
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 22/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s rn
u s i c a I s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á i i s i
i F o r s n
f ron tar -se a la
propia natura lesa ver t ica l
de la
fo rmad o ha rmón ica
i
d onen o r igen
a la superposició si
natural -s i bemo ll .)
B E E T H O V E N
Variacions Diabelli op . 120. Var . I I I . Paisa tge sens dubte sorpre nen t , e n posa r momen tá -
niament en suspens la m a te rxa con t inuado del d iscurs (observen la conf igurado polimétr ica del baix,
que suggereix successions de 3/8 ):
107
V ar .
PP
Obra
que conté passa tges tan sorprenents — i avangats harmónicament —
co m
el que es desenvolupa
en la Var . X X, de direccionali tat equívoca, i que pot ésser igualment considerat com un
pet i t es tan-
camen t :
Var. XX
- A \ > o -
\ \o a¿TZEÍ2j S t 5
y / ( I \ - L T
f o U J
r — E
¿ r
í /íí\3 '
J
u ' u . —
—E
i
á- \ (l)
J
— CT
— J
—¿4
-
? -
fe
r ,
3
L H/ d-Jd- d J.
\M.
q?
—
-r-
—rp~
: —
etc.
S C H U B E R T Sonata en Sib Major D 960, Ir . mov. (Observen l 'efecte poétic, poques vegades igualat,
de la presentado de la frase principal i sense transició so bre el VI grau rebaixat . )
B R H M S Simfonia núm. 2 en Re M ajor I r . mov. Quartet de corda núm. 1 en do menor
Ir.
mov .
Intermezzo
en Sib Major op . 76/4. (Aquest
es
un mag nífic exem ple de tonali tat elusiva, pe rma nen t-
ment suspensiva, i en el
qual
l 'acord de tónica — en
posició
fonamental i estabil i tzat com a tal— no
es
presentat f ins a la mateixa conclusió de tota la pega . Aquest fe t confere ix natura lment una emoció es-
pecial a tot el seu desenvolupament.)
4.
Processos
d el-lipsi
i efecte
telescopi
a llargues distancies
B E E T H O V E N
Concert per a violí i orquestra en Re M ajor op. 61, Ir . mov.: El "cas del re#" Un cas
ben
enginyós
d'el- lipsi-harmónica. Sonata per a piano en M i M ajor op. 109, 2n. mov. Enllag V de
V-I.
Po tenciació
de la
direccionalitat discursiva.
S C H U B E R T Simfonia núm. 9 en Do Major. Int roducció versus Ir . mov. (El procés tonal de la intro-
dúcelo — a mb una
fo r t a penetrado
en la
regió
de la SD me nor — j a
pref igura
el que tindrá lloc al
nucli
del desenvolupament del moviment que segueix ; m o d e l d 'autosemblanga que sembla respondre a una
concepció/racía/ )
D V O R K Simfonia núm. 9. Allegro confuoco com ps. 333-337. (O bserveu la in teressan t form ado de
ped a l
que
supo r t a
i
intensifica
tot el
procés harmónic
de la
cod a . )
L'exemple que segueix incorpora la hipóte si relativa a la resolució al ternativa de l'el-lipsi:
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 23/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a r n e n t s
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A
n f
m u s c a 1 s .
¡
i F o r m a
1
S*
filo
n
1
fe
fl
el
r»
tv t — „
J V — u
•»•_
ü °
o V
— ¿_
j _
eMipsi
/
Ib
l i
:^«-
—¿ 1
f f °
_«-.
_ _
< >
f
o
_^j
Així
mateix,
per
poder apreciar
rtüllor
la dificultat de l 'escriptura a
tres parts
i el
mestratge mostrat
pels
grans compositors
e n
aquest terreny,
pot ser de
gran utilitat l'estudi
de
petites peces
co m la que
segueix:
B R U C K N E R :
Equale
en do menor, per a tres trombons.
(Vegeu
Annex III.)
— E l
problema d'assolir
la
plenitud
en
l 'escriptura
a
tres parts.
—
En
funció
de
quins centres referencials podem comprendre
els
processos harmónics?
Pes
específic
relatiu deis diferents acords
i successives/ermaías.
— Valorado de les tensions tonals.
Establiment
de les articulacions
formáis.
T é, així
mateix,
un
gran interés l 'estudi acurat
de
pagines
com la que
segueix,
en qué
destaca
la ri -
quesa de l'espai polifonic generat amb la seva escriptura només (?) a tres parts — a m b la subtil i, al-
hora,
aparentment senzilla riquesa
de
relacions entre
les v e us — , qu e
correspon
a la
presentado
del
segon
subjecte
de la
doble
fuga:
B E E T H O V E N :
Sonata en Sib
Major
op.
106. Allegro risoluto, comp.
240 i ss.
Vegeu ,
pe r exemple, el
comp. 248:
f
j
—
f
r
1:
r
m
H r -H
—
f r
m
etc.
O r i e n t a c i o n s
per a l a p ü c a c ió de les
a c tiv it a t s d e n s e n y a m e n t - a p r e n e n t a t g e
Tindrem sempre ben presents les realitzadons deis grans mestres, deis quals serán lliurats alguns
models
per fer-ne un
estudi det ingut
i
ordenat
(amb una
atenció continuada
i
sistemática
a les
obres
capdavanteres de la literatura musical:
Falumne/a
ha de conéixer gradualment els
pilars
básics del gran
repertori) .
Periódicament es dedicará atenció a l 'análisi i audició d'algunes obres que result in especialment sig-
nificatives des
d'alguna
de les
vessants treballades,
fent
esment
a
l'existéncia
de
possibles
paral-lelismes
i
contraposicions entre dist intes creacions, d'acord
am b
alguns
deis
aspectes tractats.
C al
concedir
en
tot moment la deguda atenció al dictat harmónic de funcions, aplicat aquí a la distinció de l diferenf pes
específic
assolit per les parts i subparts que integren una determinada secció o una obra mes extensa.
Aixó
es
fará sense deixar
mai de
banda
la
contextualització
deis
exemples tractats,
tant históricament
co m
estilísticament.1 2
1 2.
Esdevenen molt estimulants
en
aquest punt
le s
observacions
de L,
Rowell contingudes
en el
capítol Meditaciones sobre
un
mi n u é
— s o b r e to t
le s relat ives ai s punts 37 a 48 ( Preguntas sobre el contexto de la
pieza )—
del seu l l ibre
Introducción
a la
filosofía de la música. Antecedentes históricos y problemas estéticos.
(Editorial
Gedisa. Barcelona, 1990; pág. 20 i ss.)
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 24/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s
m u s i c a I s .
H a r m o n í a ,
C o n t r a p u n t , A n á i i s i
i F o r m a
.*
109
Activi taís p er a l avaluació •.,
Considerem
una
qüestió prioritaria l aprehensió auditiva deis principáis aspectes tractats,
i per
aixo
volem donar-hi
la
máxima importancia
en la
dinámica
de l
curs .
La
práctica
normalitzada de
l audició
co m a activitat pre fer en t en les sessions de treball es podrá tr ad uir , en les sessions d avaluació deis
alumnes, en diferents activitats especifiques que posin a prova la capacitat de discriminado deis grans
processos
harmonios (amb atenció ais aspectes
m es
significatius),
la
naturalesa
i qualificació de les
tex-
tures i l organització formal global, tot plegat en d iversos contex tos vocals i instrum entáis, genere s i
formes. Juntament amb aixo, es realitzaran periódicament diversos exercicis sobre partitura, una part
deis quals
serán fets al centre —dedicant-hi les sessions
corresponents—
i la resta serán ul timáis lliure-
ment
per l alum ne/a en
els terminis préviament acordats.
valuado
inicial
La primera sessió de la unitat es pot dedicar a la práctica d exercicis que permetin palesar un conei-
xement
ágil i complet deis materials básics de la tonalitat, des del punt de vista melódic,
intervál-lic
i
acórdic,
així com la capacitat de situar
mínimament
les obres dins
deis
gran períodes i corrents de la
música, fent atenció a les seves coordenades estétiques.
valuado formativa
Inclourá la
realització
de
treballs
que
s encoman aran
d una sessió per l altra, i que serán o bjecte
de correcció personalitzada, pero també col-lectiva — d una m anera rotativa a la pissarra— , com un
estímul i punt de partida que faciliti el debat i la reflexió entre tot el grup.
H om
procurará incloure
algunes
de les
peces treballades
pels
alumnes
amb el seu
instrument
dintre de l ampli ventall
d obres
musicals estudia des. E n la mesu ra del que sigui possible i de man era pu ntual, la introducció d elements
d actualitat
—concerts recents o
imm inents
a carree de grans
personalitats,
cursos mono gráfics i
con-
ferencies,
la pu bl icado de
llibres,
revistes especialitzades, articles i textos periodístics,
etc.—
en el des-
envolupament de les sessions pot oferir oportunitats d avaluació i
reforg.
valuado sumativa
Considerem interessant mantenir una doble
línia
d avaluació. En primer
lloc,
aquella que es consti-
tuida pels exercicis i activitats realitzats amb aquesta finalitat al propi centre, a la darrera sessió lectiva,
i confegits amb voluntat de facilitar l enfocament i t ractament global deis diversos aspectes consideráis
al
llarg
del curs (valorant la capacitat d e l alumne/a de relacionar les vessants m es signifícatives i ex-
posar ordenadament per escrit les seves conclusions dins deis límits de t emps acotats i d acord amb una
serie d instruccions donades). En segon
lloc,
es pactará amb cada alumne/a un projecte de treball
per-
sonalitzat, que
haurá
de lliurar-se a final de curs, que permeti —amb el
seguiment
permanent del
professor/a— un treball m es interioritzat i seré per part de l alumne/a, el qual podrá gaudir d una am -
plia
llibertat per establir el seu propi ritme de treball, interessos p referents , etc. Ambdues activitats
serán avaluades
d e
forma complementaria
i
equilibrada.
Or ientac ions
per a
l avaluac ió
Les anteriors activitats d avaluació proposades, d acord amb els objectius
d aquesta
unitat, ha n d aten-
dre prioritáriament a palesar la capacitat de
l alumne/a
per percebre els principáis eixos vertebradors
d una composició dona da, en especial la seva
periodització
interna, amb
in terpre tado
deis nivells
d ir-
regularitat introdu its, caracterització
deis
materials básics
i
m ecanismes d e laboradó conco rrents ,
i
valorado
de les
corbes
de
tensió
i
distensió generades, així
co m
l apreciació deis seus efectes estétics
i expressius.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 25/61
C u r r i c u l u m ,
t n s e n y a m e n t s
rn
u s ¡ c a i s .
H a r m o n í a C o n t r a p i i n t
A n á l i s i i
F o r m a
Mate r ia per a l 'a lum nat
E l material que es lliurará
ais
alumnes, constituit básicament per fotocopias de partitures i textos
(quan
es
tracti
d'exemples
concrets extrets d 'obres
m es
extenses,
o de
citacions puntuáis
de la
biblio-
grafía especialitzada), es
el que s'indica en
els
exemples anteriorment mencionáis (en el cas deis textos
literaris, hom hi pot incloure igualment referén cies de carácter historie i estétic , així com texto s — quan
aixó sigui
possible—
deis propis compositors). Será necessária, així mateix, la disponibilitat
d un
bon
fons
bibliog ráfic i de med iateca, nodrits am b les grans obre s del reperto ri i altres materials de consulta
básica i de primera necessitat. Considerem imp ortant comptar amb un equip interactiu de CD - RO M
a
disposició
de l'alumnat.
Peí
que fa a les gravacions i exemples sonors, es facilitará o
s'indicará pun-
tualment
en cada
cas,
amb les oportun es recomanacions de versions co ncretes, quan aq üestes siguin
rellevants respec te deis temes i qüestions tractats.
Mater ia l
i recu rso s per a
p ro fessora t
ibliogr fí
B E N T L ,
i D R A B K I N
W .:
Analysis.
The New
Grove
Handbooks in
M usic. M acmil lan Press. L ondres,
1988.
B E R N S T E I N L .: The joy ofmusic.
White L ion
Pu blishers
L td . L ondres, 1974.
B O Y D E N D. D . : An Introduction
to
Mu sic. Faber and Faber. L ondres , 1973.
F I S K E R .: Score
Reading.
Book 2 Musical Form. O xford University Press. L ondres, 1987. (Aquest tre-
ball forma
part
d una
serie
—amb
diferents
volums
dedicats a l orquestració, els
concerts,
oratoris i el
segle
X X —
i
facilita
u na
acurada
selecció de
material
amb fíns em inentment
pedagógics.)
K O H S E . E .: M usical Form. Studies in Analysis and Synthesis. Houghton M ifflin. Boston, 1976.
K U H N C.:
Tratado de la forma
musical.
Editorial L abor. Barcelona, 1992.
M I C H E L S U.: Atlas de música, I . Alianza Editorial.
M adrid ,
1982.
R O S E N C H . : The Classical
Style. Hayan, Mozart
Beethoven. Faber an d Fab er. L ond res, 1972.
S C H O N B E R G
A.: Fundamentáis of musical composition. Faber an d Faber . Londres, 1983.
T O C H E .: T he
Shaping
Forces in Music. An Inquiry
into
t he
Nature
ofHarmony Melody Counter-
point
and
Form.
D over Publications, Inc. N ova York, 1977.
T H O R P E D A V I E C. : M usical Structure
an d
Design.
D over Publications, Inc. N ova
York,
1966.
Z A M A C O I S J. :
Curso
de
Formas Musicales.
Editorial L abor. Barcelona, 1971.
Considerem
exemplars, i molt útils, tant per al profes sor/a com també p er ais alumnes, les mono-
grafies reunides
en les col-leccions Cambridge M usic Handbooks, Cambridge O pera Handbooks i N or-
ton Critical Scores, que cobreixen una gran diversitat d 'obres, totes
importants,
amb un enfocament
plural i molt ben documentat, i — a un nivell m es aprofundit— els Studies in musical
génesis
and
structure, editats
per
Clarendon Press. Igualment interessants resulten
le s
revistes especialitzades
com
ara Analyse M usicale (Société Francaise d'Analyse
M usicale,
París), M usic Analysis (Basil Blackwell,
Oxford) ,
o Quodlibet (Universidad de Alcalá de Henares). R esulten, així mateix, altament recom a-
nables
el s
diferents volums
de la
serie
M odels of M usical
Analysis — actualment
en
curs
de
publicado—
i,
molt p articularment:
E V E R I S T
M .
(ed.): Music befare 1600. Basil Blackw ell L td. Publisher. Oxford , 1992.
D U N S B Y
J.
ed.y.Early Twentieth-Century
Music. Basil Blackw ell L td. Publisher.
O xford ,
1993.
També
considerem cabdal
la
disponibilitat
d un
equip
que
comprengu i
no tan sois la
part áudio
—lector CD, D A T ,
plat, plat ina—,
sino també vídeo i, en particular, un sistema de reprodúce lo i visio-
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 26/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á l i s i i
F o r m a
nament de
Láser Discs, donada
la
seva gran
efectivitat
didáctica, relevada qüalitat d'imatge
i so i la fa-
cilitat
de
manipulado (accés directe, repetició, etc.) .
Cal
comptar, igualment,
am b
pissarra pautada
gran i un projector de cossos opacs. Cal concedir una atenció especial a la
col-lecció
de vídeos del
mestre Leonard Bernstein, ates
el seu
esperit obert
i estimulant i la
seva efectivitat didáctica, sessions
adrecades a
gent
jove
i que
inclouen
una
munió
d'observacions en
alguns casos certament penetrants.
(Vegeu,
per exemple, els capítols dedicats a Qué es un tema? o Qué es un mode?
(SONY);
els guions
d'algunes d'aquestes sessions son recollits
en
diferents volums
i
ressenyats,
eventualment, a l'anterior
Bibliografía.)
Altres enregistrements
en
Láser Disc i/o vídeo,
particularment
interessants, son:
Celibidache/Prokofiev ( T E L D E C LD 9031-73667-6).
Glenn Gould
(6 LD SONY SLV 48
4 01-404-407-410-413-416).
Quartet
Lasalle/Webern/Ravel (PHILIPS 25.10.012).
Solti/Bartók (PHILIPS LD 25.10.001).
Solti/Wagner
Ring
(DECCA
LD 071
153-1).
Recording Brahms (SONY LD SLV 46 371 .
Bernstein
en Salzau
(TV).
Schónberg/The War Years (BBC) .
Stravinsky/La historia del soldat
(TV).
Harnoncourt/Beethoven ( TELDEC; LD 4509-91120-6WE675).13
Al t re m a t e r ia l p e r a p r o f e sso r a t
D I A M O N D
H. J.:
Music
Análisis.
An
annotated
guide
to the
literature.
S chirmer B ooks. N ova
York ,
1991.
K O S T K A S., A N D P A Y N E D.: TonalHarmony. With an introduction to
twenty
century music. M e. Graw-
H f f l . Inc. Nova York, 1955.
L E S T E R 3 .: Analytic approaches to twentieth-century music. N or ton. Nova York, 1989.
P R A T T G.: Th e
Dynamics
of
Harmony:
Principies
and Practice. O pen U niversity Press. M ilton
Keynes. Filadélfia, 1964.
S P R I N G G. ,
i
H U T C H E S O N J. : Musical Form an d Analysis. Brown and Benchmark Publishers. Du-
buque, lowa, 1995.
S T U R M A N P. :
Harmony
Melody
Composition.
Longman. Harlow, 1994.
S T U R M A N
P.:
Advanced Harmony Melody
Composition.
Lon gman. Harlow, 1993.
W H I T E
J.
D.:
Comprehensive
Musical
Analysis.
The S carecrow Press. L ondres, 1994.
W O L D
M ., AN D O T H E R S : A n introduction to Music an d Art in the Western World. Wm. C. Brown
Publishers. Dubuque, lowa, 1991.
Y U D K I N J, : Understanding Music.
Prentice Hall. Upper Saddle River,
1996.
13 . Peí que fa a
l'apartat áudio
existeixen
igualment enregistraments
molt
interessants
com son, per
exemple
i
entre d'altres:
Fierre Boulez on
Debussy,
Mahler, Webern (DGG
CD 439
896-2);
Stravinsky
in rehearsal/Stravinsky in
his own
words
(SONY
C D SM2K 4 6
294) ;
An
introduction
to Der Ring des Nibelungen/Cooke, Soiti (DECCA (2C)448581-2); Oliver Messiaen.
Entretien avec Claude Samuel (ERATO 2292-45505-2X1), i en formal CD-ROM existeixen interessants prog rames interactius,
com
ara els dedicáis al Quartet
de
corda
en Do
Majar, Kv 465,
Dissonáncies ,
de Mozar t , la Simfonia núm.
9
de Beethoven,
La consagrado
de la
primavera
de
Stravinsky,
Louis
Armstrong
i
l'evolució
del
jazz ele.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 27/61
C u r r i c u l u m
E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s
H a r m o n í a , Co n t r a p o n ,
A
á i i s i i F o r
m
B A R R A U D ,
H .: Pour comprendre le s musiques
d aujourd hui.
Seuil. París, 1968. (Inclou
u n
enre-
gistrament discográfic.)
B A S ,
J. :
Tratado de la
Forma
Musical. Ricordi.
Buenos Aires, 1969.
B E A C H , D . ( E D . B Y ) : Aspects of schenkerian
theory. Yale University Press.
N ew
Haven, 1983.
B E R N S T E I N , L.: The
Unanswered
Question. Six
talks at Harvard. Harvard University Press. Cam-
bridge, 1976.
B E R R Y , W .: Structural Functions in Music. D o-
ve r Publications. Nova York, 1987.
B I T S C H , M ., i
B O N F I L S ,
J. :
L a Fugue. Presses Uni-
versitaires de France. París, 1981.
B O N A S T R E ,
F. :
Música
y
parámetros
de
especu-
lación. Editorial Alpuerto. M adrid, 1977.
B O U L E Z , P. :
Puntos de referencia. Gedisa. Bar-
celona,
1984.
B U L L I V A N T , R.: Fugue. Hutchinson and Co. Ltd.
Londres, 1971.
C O N D A T ,
J. B. E D . ) :
Nombre
d Or et Musique.
Peter Lang. Frank furt am M ain. 1988.
C O N E ,
^.-.Performance.
Norton.
Nova
York ,
1993.
C O O K , N.: A Guide to
Musical
Analysis. George
Braziller. Nova
York ,
1987.
Music
theory and
'Good
comparison': a vienne-
se
perspective .
Journal
of
music
theory, spring
1989, vol.
33,
nr. 1.
C O O P E R , G.:
Learning to listen.
University of
Chicago Press. Chicago, 1957.
C O O P E R ,
G. ,
i M E Y E R ,
L.
S.: The Rhytmic
Struc-
ture
of Music. University of Chicago
Press.
Chica-
go, 1963.
C O O P E R ,
P. :
Perspectives in Music Theory. An
Historical-Analitical
Approach. Harper and Row.
Nova York , 1981.
C O P E ,
D .:
New directions in
music.
W m. C .
Brown Publishers.
D ubuque,
lowa,
1993.
D A H L H A U S , C. : Phrase et période: contribution á
une
théorie
de la sintaxe musicale. Textes
fonda-
mentaux et grandes analyses d'hier et d'aujour-
d'hui .
Analyse
Musicale, octubre 1988. París.
Analisi musicale e giudizio
estético.
II
M ulino.
Bolonya, 1987. (N'hi
ha una
traducció
francesa a
Analyse
Musicale,
2n.,
3r. i 4t. trimestre de 1990.)
D A H L H A U S , C . , E G G E B R E C H T , H. H.:
C he
cos é
la
música?
U niversale Paperbacks I I M ulino
nr .
224 .
Bolonya, 1986.
D E LA M O T T E , D .: Musikalische Analyse (mil
kritischen Anmerkungen vori C ari Dahlhaus)
(2 volums). Bárenreiter. Londres, 1978.
D U N S B Y ,
J..
i W H I T T A L L ,
A. :
Music
Analysis
in
Theory and
Practice. Faber. Londres, 1988.
D U N S B Y ,
J. :
Structural
ambiguity in
Brahms.
UM I
Res earch Press.
Ann
A rbo r, 1981.
E P S T E I N , D .: Beyond Orpheus. Studies in
Musi-
ca l Structure. M IT Press. Cam bridge, 1979.
E R I C K S O N ,
R.: L a Estructura de la
Música. Ver-
gara. Barcelona, 1959.
F I L L I O N , M .:
Sonata-Exposition proce dures
in
Haydn's
keyboard sonatas . Haydn
Studies (ed.
per J. P. Larsen ). Norton . Nova York , 1981.
F R I S C H ,
W.:
Brahms
and the
Principie
o f De-
veloping Variation. University of California Press.
Berkeley, 1984.
F U R T W Á N G L E R , W.: Secretos
de la Dirección Or -
questal.
Editorial Guillermo
Kraft
Limitada.
Bue-
no s
Aires, 1952.
F Ü S S L ,
K .
H .: Schónbergs
Analytische Methode.
Hochschule für Musik un d darstellende Kunst in
Wien (Reden un d Vortráge,
Heft
5) Wien, 1987.
(Traducció
francesa, en versió reduida, amb el títol
La
M ethode
d'Analyse
de
Schónberg
et son
appli-
cation dans
l'enseignement ,
a
Analyse Musicale,
4t. trimestre 1987. París.)
G R E E N ,
D . M .: Form
in Tonal Music. An
Intro-
duction to
Analysis. Holt
Rinehart Winston. No-
va
York, 1979.
G R I F F I T H S ,
P. : The
String Quartet.
A
History.
Thames and Hudson. Londres, 1983.
G U T ,
S. , i P I S T Ó M E , D.: Le commentaire musico-
logique du
grégorien
á
1700. Principes
et
exem-
ples. Librairie Honoré C hampion. París, 1985.
H O P K I N S , A.: Understanding Music. J . M . Dent .
Londres,
1993.
H O W A T , R. :
Debussy
in
proportion.
Cambridge
University
Press. Cam bridge, 1983.
J A C K S O N ,
R. : The 'Neapolitan Progression'
in the
nineteenthcentury . The Music
Review
30
(1969).
Págs. 35-46.
K A M I E N , R.:
Music.
An appreciation.
M e.
Graw-
Hill, Inc. Nova
York ,
1994.
K R E S K Y , J .: Tonal Music. Twelve
Analytic
Stu-
dies. Indiana University Press. Bloomington, 1977.
L A R U E , J. : Análisis del Estilo
Musical.
Editorial
Labor.
B arcelona, 1989.
L E I B O W I T Z , R. : Introduction a la
musique
de
douze sons.
L'Arche.
P arís, 1949.
L E V Y , J .
M . :
Gesture,
form, a n d - sintax in H aydn's
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 28/61
C u r r i c u l u m
E n s e n y a r n e n t s
r n u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a o u n t A s i á l i s i
i
F o r m a
music .
HaydnStiidies
(ed.
per J. P.
Larsen). No r -
t o n . Nova Y ork ,
1981.
M A C P H E R S O N , S .: Form in
Music.
Galliard Ltd .
Great Yarmouth,
Norfolk, Eng land, 1915.
M A N N ,
A .: The Study o f Fugue. Dover Publica-
tions, Inc.
Nova
Y ork ,
1987.
M E T Z G E R , H. K., i R I E H N , R . D I R S . ) : Beethoven.
E l
problema
de la
interpretación. Editorial La bor.
Barcelona, 1992.
M E Y E R ,
L. B.: Emotion
and Meaning in Music.
University Chicago Press Chicago, 1956
Explaining
Music. Essays and Explorations.
University Chicago Press.
Chicago,
1978.
P E R L E ,
G.:
Serial Composition an d
Atonality.
An
Introduction
to
the
Music ofSchoenberg, Berg
and Webern.
Faber and Faber. Londres, 1968.
P I K E ,
L. :
Beethoven, Sibelius and the
Pro-
found
Logic .
Studies
in
Symphonic Analysis.
The A thlone Press. University of
London,
1978.
P O P L E , A .
E D . B Y ) : Theory, Analysis &
Meaning
in
Music. Cam bridge University Press. C am bridge,
1 9 9 4 .
P O U S S E U R , H .:
Música, semántica, sociedad.
Alianza
Editorial.
M adrid,
1984.
R A N D E L , D. E D . B Y ) :
The New
Harvard Dictio-
nary
of
Music. Be lknap H arvard University Press.
Cambridge, 1986.
R E T Í , R .: Th e
Thematic Process
in
Music.
Fa-
b e r . Lo ndres , 1961.
R I E M A N N , H .: Com posición Musical. Editorial
Labor.
Ba rcelona , 1943.
R O S E N , C H . : Formas de Sonata. Editorial Labo r.
Barcelona, 1987.
R O T H S T E I N , W .: Phrase
Rhythm
in
tonal
music.
Schirmer
Books.
Nova Y ork , 1989.
S A L Z E R ,
F. : Audición estructural. Coherencia
tonal
en la
música. Editorial L abor. Barcelona,
1990.
S C H Ó N B E R G , A .: Coherence, Counterpoint, Ins-
trumentation,
Instruction in Form (Edited and
with
an
introduction
by S. Neff) .
Universi ty
o f
Neb rask a Press. Lincoln, 1994.
S O L E R ,
J. :
Fuga. Técnica e
Historia.
Antoni
Bosch. B arcelon a, 1989.
S T E I N , E. : Form
an d performance.
Limelight
Editions. Nova Y ork , 1989.
S W A R O W S K Y ,
H .:
Dirección
de
orquesta.
Defensa
de la obra.
Rea l
Musical. M adrid, 1988.
T O C H ,
E.:
L a melodía. Editorial Labor. Barcelo-
na , 1989.
T O V E Y , D. F.: Essays in Musical Analysis (2
volums). Oxford University Press.
Londres,
1981.
W E B S T E R , J .:
Haydn s Farewell
Symphony
and the
Idea
o f
Classical Style. Through-Com-
position
and
cyclic
integration in his
instru-
mental
music. Cam bridge University Press. Cam-
bridge,
1991.
Bibliografía básica
d harmonia
A L A I N , O .: L Harmonie. Presses Universitaires
de F ran ce. París, 1969.
C H A I L L E Y ,
J. :
Traite
historique
d analyse har-
monique.
A lphonse
Leduc . París, 1977.
C O S T E R E ,
E .:
Mort ou transfigurations de l har-
monie.
Presses Universitaires de France. París,
1 9 6 2 .
D A H L H A U S , C. : Studies on the origin
o f
harmo-
nic
tonality.
Princeton
University Press. Prince-
t o n ,
1990.
D E LA M O T T E , D .:
Armonía.
Editorial
Labor .
Barcelona, 1989.
G O L D M A N ,
R . F.: Harmony in western
music.
A
study
of
th e
principies
of tonal
harmony
as one
o f th e great intellectual accomplishments o f
western art. Norton. Nova York, 1965.
H A R R I S O N , D .: Harmonio
function
in chromatic
music.
The
University
of
Chicago Press. Chicago,
1 9 9 4 .
H I N D E M I T H , P.: Curso condensado de Armonía
tradicional.
R icordi. Bu enos A ires , 1972.
H U L L , E.: Modern Harmony, its Explanation
an d
Application.
Lo ndre s, 1914. (N hi ha una t ra-
ducció
a l
castellá.)
L E N O R M A N D , R .: Elude
su r
l Harmonie Moder-
ne. Editions M ax Esch ig. París, 1971.
M E S S I A E N ,
O .:
Technique de
mon
langage musi-
c l Alphonse Leduc. Pa rís, 1966.
P I S T Ó N , W .:
Armonía.
Rea l Musica l . Madr id ,
1993.
P R O U T ,
E.:
Harmony. Its theory an d practice.
Augene r L td . Londres, 1903.
R E G E R , M .: ontribuciones a l
estudio
de la mo-
dulación. R e a l M usical. M adrid, 1979.
R I M S K Y - K O R S A K O V ,
N. : Trattato Prático
d
'Armo-
nía.
Casa Musicale Sonzogno. Milá, 1977.
S C H E N K E R , H .:
Armonía. Real
Musical.
Madrid,
1 9 9 0 .
S C H Ó N B E R G ,
A .:
Harmonía.
Real Musical.
M a-
drid,
1979.
S C H Ó N B E R G ,
A .:
Funciones
estructurales
de la
armonía. Editorial Labor. B arcelona, 1990.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 29/61
C u r r i c u l u m ,
t n s e n y a m e n t s
m u s i c a i s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t A j á i s i i F o r m a
S C H O L Z , H .: Compendio de Armonía.
Editorial
Labor. Barcelona, 1933.
W H I T E , G .:
T he Harmonio Dimensión.
W m . C .
Brown
Publishers.
Dubuq ue , lowa ,
1991.
Z A M A C O I S ,
J .:
Tratado
de
Armonía (Libro I II) .
Editorial
Labor. Barcelona,
1972.
ibliografía básica de contr punt
B E N J A M Í N , T H . : The crafl of
modal
counterpoint.
Schirmer Books. Nova York, 1978.
B R O D B E C K ,
D .: The Brahms-Joachim Counter-
point
Exchange; or, Robert, Clara, and
th Best
Harmo ny between Jos and Joh .
(Inclos
a : Brahms
Studies. Ed. by David Brodbeck University of Ne-
braska
Press,
Lincoln and London,
1994.)
D E
LA
M O T T E ,
D .: Contrapunto. Editorial Labor.
Barcelona,
1991.
F O R N E R ,
J .,
i W I L B R A N D T ,
J .: Contrapunto creati-
vo . Editorial Labor. Barcelona, 1993.
J E P P E S E N ,
K .: Counterpoint. T he polyphonic vo-
c al style of the sixteenth century. Dover . Nova
York, 1992.
K E N N A N , K . W. : Counterpoint.
Prentice Hall.
Nova Jersey, 1972.
K O E C H L I N , C H . :
Précis
des
regles
de
contrepoint.
Ed. H eugel.
París.
K R E H L ,
S. : Contrapunto. Editorial Labor. Bar-
celona, 1940.
K R E N E K , E.: Tonal counterpoint in the style of
th e eighteenth century. Boosey
and
Hawkes Inc.,
1 9 5 8 .
K R E N E K ,
E .: Modal counterpoint in the style of
th e sixteenth century. Boosey
and
Hawkes Inc.,
1959.
K R E N E K ,
E.: Autobiografía y estudios. Editorial
Rialp. Madrid, 1965.
K U R T H ,
E.:Foundations
of
linear counterpoint.
(Inclos a:
Ernst Kurth Selected Writtings.
Ed. by
L. A. Rothfarb. Cambridge Universi ty Press, Cam-
bridge,
1991.)
M A N N ,
A .
E D . B Y ) :
The study of counterpoint
from J. J. Fux s Gradus ad Parnassum . Nor-
t o n .
Nova
York, 1971.
Theory
and practice. T h e great composers as
teachers and students. Norton. No va York , 1987.
M E T Z G E R ,
H.-K. , i
R I E H N ,
R.
D I R S . ) :
Johann S e-
bastian Bach. Las Variaciones
Goldberg.
Edito-
rial
Labor. Barcelona,
1992.
M O R R I S ,
R .
O .:
Contrapuntal Technique in the
Sixteenth Century.
Oxford University
Press. Lon-
dres,
1978.
P I S T Ó N ,
W .:
Counterpoint. Víctor Gollancz Ltd.
Londres , 1977.
R O T H G E B ,
J.
E D . B Y ) :
Schenker s Counterpoint.
(2
vol).
Schirmer Books.
Londres ,
1976.
S C H O N B E R G , A .:
Ejercicios preliminares
de
con-
trapunto. Editorial Labor. Barcelona, 1990.
S E A R L E , H. :
E l
contrapunto
de l
siglo
X X . Ed.
Vergara.
Barcelona.
S T E V E N S O N , R. B.
E D . B Y ) :
Ziehn Canonic Stu-
dies. Kahn
and
Averilll. Londres , 1976.
T A N E I E V ,
S. L: Convertible Counterpoint in the
Strict Style. Bruce Humphries Publishers. Boston,
1 9 6 2 .
W E S T E R G A A R D , P.:
An Introduction to Tonal
Theory.
No r to n .
Nova
York ,
1975.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 30/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s
H a r m o n í a
C o n t r a p u n t A n á i i s i i F o r m a
la condyeeáó de
es
i
ls moviments
i
incorreeíes.
El desenvolupament del contingut núm. 5 no es l imitará únicament a dominar l 'encadenament
d'a-
cords i les seves normes (de
forma
local i descontextualitzada), normes que cal conéixer i aplicar amb
pie control, sino que
tindrá
present el coneixement de les funcions i, per tant, del seu pap er estructural
en
l'expressió de la tonalitat (sentit dinámic i direccional, discriminant el pes
específic
relatiu deis dife-
rents acords).
Respecte
a aspectes tan concrets cora la conducció de veus i les seves normes es molt ü-lustrativa i
engrescadora la consulta del
Quadern
de quintes i octaves de Brahms, així com les corresponents
observacions d'ell
mateix
i de Schenker, que en féu
l'edició crítica.
E n
efecte ,
ca l vetllar per la
correcta
apreciació crítica de la qüestió i el seu tractament obert i matisat, d'acord amb tota una serie de
consideracions
históriques i
estilístiques,
i
estar
atents a la
propietat idiomática
de
1'escriptura.14
A mb carácter general, son
de l major
interés
le s
observacions
de
Brahms sobre
un
ampli nombre
d'exemples
extrets
de les obres deis grans
m estres
barrocs, clássics i romántics, així com els comentaris
qu e en feren posteriorment Heinrich Schenker — q u e en publica una edició en facsímil Johannes
Brahms, Oktaven
und Quinten
u. a.,
Universal Edition. Viena, 1933)—, i el treball
m es
recent , ex-
haustiu i documentat , de Paul Mast ( Brahm s's Study, Octaven u. Quinten u. A. With Schenker's
commentary translated , The Music Forum, vol. V, ed. per F. Salzer, Columbia University Presss. No-
va York, 1980). Amb fins orientatius consideren
interessant
de recollir aquí la classificació proposada
per a les quintes i octaves anómales
(a),
així com
deis
factors pal-liatius que cal prendre en considera-
do en cada cas, segons e s desprén de les mateixes observacions d e Brahms (b):
a)
Clasificació
de les
quintes
i
octaves
paral-leles
segons
Brahms:
1. C orrectes, bones.
2. Belles, expressives.
3.
Ambdues
coses (de les anteriors) al mateix tem ps.
4. Desacurades, sense cura carelessness}.
5. Dolentes, errónies.
6. Q üestionables, demanen una consideració posterior.
7. Idiomátiques, com en les progressions dolentes derivades de la consideració envers les convenién-
cies
de l'intérpret (Beethoven, Sonates, op. 2 i op.
53).
8.
Purament idiomátiques;
en
connexió
am b
aqüestes,
ho m
hauria,
tal
vegada,
de
considerar
si el
mateix efecte podria ésser assolit sense elles o no (Schubert).
N.B. Qué en resta , així, de les veritables quintes i octaves
dolentes,
i on podem trobar-les?
b) Factors pal-liatius que cal considerar:
1. Interpolacions. •
2. Un silenci o articulació seccional.
3. Doblatges.
14. En aquest punt . i pe í que fa a la
historicitat
últ ima d e tota avaluado crít ica, esdevé oportú recordar aquí casos histories
ta n
célebres, entre d'altres,
com els de
Beethoven
i
Schónberg,
i llurs
respectáis acords
censuráis. Ens
referim
a l Andante
co n
moto de la
Simfonia
núm.
5
del p rimer (acord de sen sible, amb la setena per sota de la sensible o
fonamental
aparent), i a la
Ni t transfigurada, op .
4, del
segon
(acord de
novena,
en una inversió
inusual
no admesa, i
emmarcada
per
sengles encadena-
ments paral-lels per semitons).
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 31/61
116
•
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s
m u s í c a i s .
H a r m o n í a , C o n í r a p u n i , A n á i i s i i F o r m a
4. P osició relativa de les parts.
5 Arpegiació.
6
Figurado.
7.
Notes
que no
pertanyen
a
l 'acord.
8.
Consideracions temátiques.
U n
deis
exercicis
m es
suggeridors podrá
se r
aleshores
— i a la llum de les
consideracions
de
Brahms—,
el de
valorar
el
perqué
de
determinades irregularitats
de
l'escriptura
en les
obres
deis
mes-
tres, apreciant-ne le s
circumstáncies
concorrents i, eventualment,
eximents
o
compensadores.15 Afegim-
hi,
per la nostra pa rt,
els
casos següents:
S C H U B E R T Landlerper a piano núm 6 D
366:
3B
C T j_
< ^
P
f-
f-
ti
r
i»
m
I
*s=C
L~TJ
í
r
t
i»
Minuet
núm.
1 D 380:
Minuet D
,a
—D —
. —
1 —
*J W
-d H J J •
é
M
¿
• i —
i
H
t>
;
Ma
— r—H —
« i
¡ —
T~
E —H*-4 —
*—
H J 1 --H J —
V * V 4
300:
0 t Jü
„
i
- / 5H — tf B
v r ^
F
ví J 4
r
,,/ ^_h
v a,illj —
4 —
- V ü—
^
Tl
4 * 7
«
,;td ^
—
71
7
f jtP
• ¡
/
^
;
J
K<J • i i
J
J
—
— ^=^
—
\ é
J-J
1 1
—
J J
J.
•
•
h
K
•
«
-aHc-
?
H
i ^¿
En la mateixa línia del
Quádern
de
faltes
son
interessants
d'estudiar els exemples següents, ja que
tots palesen alguna irregularitat en el respecte de les normes convencionals de l'escriptura, enllagos
d'acords
i
moviments
de les
veus.
J. S.
B A C H Concert
de Brandemburg
núm.
1 en Fa M ajar. Adagio
(comps. 20-21). Notes
estranyes
i
notes
de
l'acord:
15
Análogament
a com les
dissonáncies
irregulars
podran
ésser
compensades
per la
presencia
simultánia de dissonáncies regulars
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 32/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a ,
C o n t r a p o n
í A n á J i s i ¡ F o r m a
11?
H Y D N Simfonies núms. 52 i 83 moviments iniciáis (comps. 155-156 i 97-98, respectivament). La
Torga autónoma de
Yapoggiatura:
Ha5
§
rr~
{r¿ k
it
ln, 52
ryy
> \4/
j J7Í
¿EL.
JTT^j
JOL
etc.
Haydn
J
k h * r
i •[>
p
É o
83
^ J
\
-U
á
• ~ T r ~ p~
t í ^
L^LTCjC>
i5
j
eíc.
M O Z R T Sonata
per a orgue núm. 15
Kv 328/317c, octaves
para l leles:
~
D V O R K Vals per a quartet de
corda
op.
54, B
105/2
(1880;
correspon
al
Vals per a
piano
en Reb
Major
op.
54).
Coda
(quintes consecutives sostingudes per un bell
pedal):
y
§
^
:
,
k
( )
^ J
¿
> — — —
n
A
-
—
¡
• —
—
g:
F
i
—
•
—
É
p-:
}
1 j
0 —
«
ffj
á
^ — — —
eíc.
Variacions simfoniques
op.
78. Octaves para l leles: el re# de la part superior está sotmés a la juris-
prudencia del mi (en concepte de
brodadura).
El re# del baix obeeix a la
direccionalitat
de la línia cromá-
tica descendent (amb
el
valor
de
nota
de
pas).
A
l'anterior,
cal
afegir-hi
certa
coloració
de
carácter lidi:
Var.
2
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 33/61
1 1 3 -
C u r r i c u l u m , t n s e n y a m e n t s
m u s í c a l s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t , A n á
I
i s i i F o r m
H O P I N D as
Ringlein.
Quintes
pa ral-leles:
Jr
LL
i U
J
jy
r
•
f r
9^
> —
&
T
tt
—
*-
. i
J . i
í
J .
=
N o p o d e m , així mateix, d eixar-hi d incloure l exemple següent, que recull igualment Brahms.
M E N D E L S S O H N Somni d una nit d estiu, Marxa fúnebre. Aspecte rudimentari, primitiu, connotacions
populars, subratllades per les indicacions dinámiques del mateix compositor; aquest es un exemple te -
nyit d una m arcada em premta irónica:
La pro pia escrip tura contra puntística de J. S. Bach ofereix alguns exemples del que diem i que me-
reixen una reflexió.
Es
el
cas,
sense
anar
m es lluny, de les
quintes
en
veus extremes
i
diverses octaves
que trobem
en la
fuga
qu e
obre L art
de
la fuga:
cp. 24 cf
HlL- J J _ I I :
fe
E J
P
j
if r
^J
C
> .
5 6
h
^_— g _ ¿—
_C1
1 r r n r
f
J JJ ]
r -
p
£2j^
21
r^
~ *
J
CJ TI
n
i
— L
J
l
1
í
J
^
• • .jl
—
:
t—
J
_ T
f
La mateixa
obra planteja
una qüestió:
serien legitimes
le s
quintes resultants
de la
hipotética superpo-
sició
deis
quatre subjectes a la darrera
fuga
de la
col-lecció,
o caldria efectuar una breu
modificació
del
subjecte
primigeni
— c o m
pro po sa N otebóhm— per fer-ne possible l esmentada combinado?
XIX
fr
« j
n-
hf
i
j
1 ;H
r CT
[
- J
^ 2
«_
k-
^
—
—
g
Í
¿
1
,
1
V
f
5
»
—
•
—
i
H
— ff
J
J-
• —
—
—
- p
¿
So n interessants, així mateix, les falses re lacions cromátiques d octava que p od em o bservar en l ex-
traordinária i corprenedora música per ais Funerals de la Reina Mary de Purcell (a , successiva;
b,
simultánia :
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 34/61
C u r r i c u l u m .
n s e n y a m e n t s
r n u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p i n t A n a l
i s i i F o r m
a)
Funerals
de la Reina Mary
4 cp. 19
qjl |
f
b)
4 cp 35
|H~r
§
p
r
—
i r
w
— \ V 4 /
f
b
^
¿
pr
^
— — —
T
4
J J
et
^
»
—
—
El
sentit fortament lineal de les veus p ot originar, f ins i tot, conglomerats com el que mostra el següent
exemple, extret, així mateix,
de la fuga que
clou
la
mencionada
summa
bachiana,
qu e
momentániament
superposa el segon grau rebaixat (provinent de l harmonia napolitana) a la
funció
de dominant de la
dominant
(sic ) que sosté tot el passatge i n explica, en darrera instancia, la resolució posterior:
XIX cp. 224
É
T
r
Esdevé igualment remarcable — i molt intensa en els seus expressius c larobscurs— la falsa relació
cromática d'octava
introduida per
Mozart
en el Ir. mov. del seu
darrer oncert
per a piano
efecte
subratllat
per la
condúcelo
de les
veus extremes
(octava a
séptima
major
per moviment directe):
ozart
Kv 595 1
Son destacables, d'altra banda, i d'una gran bellesa sonora, els retards i séptimes no resolts, i les quin-
tes paral-leles de les següents pagines de Boris
Godunov
i Salambo de M oussorgsky:
Boris
Godunov
P
r
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 35/61
C u r r i c u l u m , n s e n y a m e n t s rn
u s i c a s .
H a T
m
o 11 \ ,
C o n t r a p u n t ,
A
n
á i s i i
F o r m a
Salambo
També destaquem dos exemples mes tardans de quintes paral-leles en veus exteriors, extrets de
sengles obres
de Mahler i
Sibelius:
ahler imfonia núm
3
Sibelius Simfonia núm
7
B
-6
rr Q íF3
|
,
—
—
—
§
—
-\
A
p J
—
9
s : ;j 8
íj
Er
F
—5
— v
k
p P
F \f~
"F p
J
J
Q
rf
—
r
c
— p p ^
L r ^ t
i
Cal
fer
percebre
a
l'alumne/a
que el
moviment desequilibrat
de les
veus — q u e,
en
general,
cal
consi-
derar excepcional: aquest punt es molt important — pot generar,
així
m ateix, un efecte de
forgament
expressionista, am b
el
corresponent augment
de la
tensió. Aquest es
el
cas,
per
exemple,
de
l'escena
de
l'águila —"Orel ca r lesu " (Táguila, tzar de l
bosc ")—
de l'Acte I de la darrera opera de Janácek,
Z
Mrtvého
Domu ( De la casa deis morts"), en qué les tres
parts
de tenor del cor convergeixen, per movi-
ment directe
i salt, en un
sobtat
si
bemoll agut
a
l'uníson
i en
fort
(i
aixó contra totes
les
prescripcions
de la conducció convenient de les parts, cosa que sens dubte explica la reescriptura corregida de qué
fou
objecte
el dit
passatge), creant
una
sensació d'espai
i
altitud
del tot inhabitual:
16
'
17
versió
o r
—-
. ¡
J
revisio
¿ |f-
iginal
-P —
P —
EJ
fe
k-b
[
E
-£ £
16 .
Precisament, Janácek es autor d'una
obra
teór ica molt
interessant , que fa
especial esment
de molts deis
aspectes tractats
en
le s
línies precedents:
Hudebne
teoretické
dílo.
Spisy Vol.
I:
Studie
a Dokumenty
(inclou: Zdenek Blazek,
"Janáckova
hudebnl
teorie");
Vol. II:
Studie
Uplná
Nauka
o
Harmomi.
E di t io
Supraphon.
Praha-Brat islava,
1968.
17 . Per
acabar ,
i en un
al tre ordre
de
coses, així s'expressa
el
gran director d'orquestra Segiu
Celibidache al
próleg
de la
seva
curiosa obra orquestralSí jardí de butxaca
(l a
gravació
de la
qual
f ou
realitzada
a
benefici
de la
Unicef) ,
en qué
cadascuna
de les
seves
parts
e s
basada
en la
transgressió
d'alguna de les
regles básiques
de l 'harmonia i el
contrapunt:
"Deixeu per ais
grans
l a preo-
cupado de t robar el que no es
bonic
en alió que
nosaltres
trobem bonic".
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 36/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p o n
í
A n á l i s i F o r m a
Coneáxemen t e is
emporització
Donada Fespecial
naturalesa d'aquest punt no s estableix un
model
de temporització, ja que
es
millor
introduir gradualment i progressivament el s continguts d'aquest apartat al llarg del desenvolupament
global
de la
materia
i, si fos
possible, integrats
de
manera natural
en el
propi estudi
de
l instrument.
Els
seus continguts, per tant, serán
introduits
en les distintes unitats i blocs, am b
dedicado
periódica de ses-
sions especifiques.
jectius
L alumne/a
ha de ser
capag
de
reconéixer
el s
trets (naturalesa
i fisonomía
deis materials, procedi-
ments
d'escriptura, aspectes tímbrics)18 que caracteritzen els diferents estils, com també les seves
connotacions semántiques i expressives. Aixó es necessari tant per a la
mnció
de l'intérpret com per a la
propia
audició,
en
establir
el s
corresponents ponts
de
significació
i
obrir
u n
univers denotatiu.
Es
prio-
ritari que Falumne/a comprengui la necessitat de conéixer la naturalesa i evolució histórica deis estils
co m a punt de partida per a la interpretado i audició d una obra musical, en constituir-ne els referents
lingüístics, culturáis, etc.
La
familiarització
amb els
diferents tópics
— en
l'audició
i
també sobre
la
par-
titura — haurá de produir-se paral-lelament a la seva propia integració en la práctica de l'instrument i l a
seva m es amplia contextualització
en
l'estudi
de la
Historia
de la
Música
i
l'Estética.
L objectiu
final de l'estudi de l tópics estilístics es arribar al
reconeixement
de les diferents époques i
estils, posant l émfasi en el carácter historie de les diverses textures i procediments d'escriptura, i en la
seva
significació estética i
expressiva.
ontinguts
A continuado s'exposen una serie de tópics, alguns prou coneguts i recurrents, d altres
mes
especí-
fics
i circumscrits históricament,
recollits
aquí amb una
voluntat únicament il-lustrativa
i mai exhaus-
tiva. La
seva presentació
i
reconeixement
en un
seguit d'exemples
molt
diversos
i,
sempre
que
es
possible, allunyats en el temps (subratllem aquest fet, qu e acredita la seva perdurabilitat i evolució
histórica), constitueix el contingut central d'aquest apartat.
1.
Obertura
a la
francesa:
LuLLT.Atys. Obertura.
P U R C E L L Diocleciá.
Obertura.
H A Y D N Les ultimes páranles. Introducció.
M O Z A R T
Simfonia
núm.
3 9. Introducció.
S C H U B E R T Fantasía enfa menor op . 103. Largo.
S C H O N B E R G
Suite per a cardes en Sol Major. Obertura.
i les muses.
Introducció.
2. Quintes de trompa:
R O S S I N I Sonata
en Mi
Major
Ir.
mov.
S C A R L A T T I D.: Sonata en Mi Major L 23.
H A Y D N
Simfonia
núm . 88
Ir. mov.
S C H U M A N N
El pelegrinatge de la
rosa.
Comengament.
B E R G
Lulú.
Acte III.
Introdúcelo.
18 .
Moltes
vegades
definits
pe r
elements
mínims (un enc adenam ertt d acords, un disseny
intervál-lic,
una arüculació rítmica, un
color instrumen tal,
etc.).
E s important qu e
l alumne/a
prengui consciéncia d'aquest fet
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 37/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s
a r m o n í a
C o n í r a p u u t ,
A n a S i s i i F í s r m a
3. Sturm una Drang:
H A Y D N Simfonia núm. 52, en do menor.
M O Z A R T
Sonata
per a
orgue núm.
15 , Kv 328/317c, desen volup am ent (com ps. iniciáis).
B R A H M S
Concertper
apiano
i
orquestra núm.
1, en re
menor,
Ir.
mov.
4.
Estil antic (stile antico, estil serios, estríete . El retará:
H A N D E L Aria "Va tácito e
nascosto",
de Juli
César.
H A Y D N
Simfonia núm. 22, en Mib Major, "El filósof",
Ir. mov.
(desenvolupament).
Simfonia núm. 47,
"Menuet al Roverso" (canon cancrizans}.
M O Z A R T
Simfonia núm. 16 , Kv
128.
Andante grazioso.
Preludi i fuga en sol menor,
Kv
404a.
a partir de J. S. Bach.)
La
clemenza
di
Tito, Kv
621. O bertura.
Concert per a clarinet i orquestra, Kv
622,
Ir.
mov.
Les
noces
de Fígaro, Kv 492. Final acte II.
B E E T H O V E N
Simfonia núm. 9.
Trio
de V Scherzo:
exemple
de 3a.
especie
de
Fux
Ob.
Cl.
(C)
Fg.
ü
S C H U B E R T Sonata
per a
piano,
en La Major
1828), Ir.
mov.,
c om ps. 16-18.
B I Z E T Simfonia
en Do
Major. Adagio,
secció central.
L I S Z T
Missa
de
Gran.
"Kyrie".
S T R A V I N S K Y Th e
Rake s Progress.
C or
"How
sad a song" (acte I, esc. 3a.).
5.
Lamento
(successió cromática descendent delimitada per un ám bit de quarta justa ):
W E E L K E S Those delightful
lilies.
J. S.
B A C H
Missa
en si
menor.
"C rucifixus".
M O Z A R T
Missa
en do menor, Kv 427.
"Qui tollis".
B E E T H O V E N Variacions, en do menor, pe r apiano,
W oO
80 .
V E R D I Falstaff. Acte
II, 2a.
part
("Voi
siete nel peccato ").
P R O K O F I E V
Sonata núm . 2 per a piano, en re menor, op.
14 ,
Ir .
mov.
6,
Música turca
(instrum entado , alteracions lidies, tonalitats "turques", etc.):
M O Z A R T El rapte de l Serrall, Kv
384. "C or
deis Geníssers".
H A Y D N
Simfonia núm.
88 . Trio.
B E E T H O V E N Simfonia núm. 9.
Final.
7.
Empfindsamer Stil:
G R A U N
La
mort
de
Jesús. "Gethsemane
Gethsemane ".
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 38/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a r n e n t s
m ú s i c a
i s
H a r m o n í a
C o n t r a p u n t
A n á l i s i i F o r m
M O Z A R T Simfonia núm. 38, en Re
Major, K v 504. "Praga". In t rodúce lo .
S C H U B E R T Quartet La mort i la
donzella ,
en re menor, mov .
lent ,
la .
var.
8.
Lldgrimes
de Mannheim .
L'apoggiatura galant:
J.
S T A M I T Z Concert per a clarinet, en Sib
Major , Ir . mov.
M O Z A R T Simfonia núm. 12 , Kv 110.
Andante.
9.
Escriptura brillant i
cadenza:
M O Z A R T
Quintet
en sol menor, K v 516, Ir. mov., grup co nclusiu.
B E E T H O V E N
Sonata, op. 53, "Waldstein",
Ir.
mov. (segon grup:
disgregado
progressiva de la
textura
i
cadenea escri ta).
Simfonia núm. 6,
"Pastoral". "Escena
a l
costat d'un rierol".
Simfonia núm,
9, en re
menor, Ir . mov.
B R A H M S
Simfonia núm. 2, en Re
M ajor,
Ir . mov.
M A H L E R
Simfonia núm.
9, en Re
Major , Ir . mov.
10. Recitativo:
M O Z A R T Divertiment en Sib Major , Kv 287. Andante. Allegro
molto.
B E E T H O V E N
Sonata
núm.
17per
apiano
en re menor, o p. 31/2,
Ir.
mov .
reexpj.
Quartet de corda, en do# menor, op. 131/3. Allegro modéralo.
Quartet de corda en la menor, op.
132. Alia
Ma rcia ,
assai
vivace: Piú Allegro.
11. Genere Pastoral. "Ranz des vaciles" (pedáis de quintes, terrasses tonals pe r 3es., inflexions mo-
dals, etc.):
H A Y D N
L'apotecari ("Lo Speziale"). Acte III.
Aria
"Salamelica".
B E E T H O V E N Simfonia Pastoral .
R O S S I N I
Guillem
Tell. O ber tura .
M E N D E L S S O H N
Obertura Les
Hébrides
("La gruta de Fingal").
B I Z E T
Simfonia en Do Major . Trio.
12 .
Dorases (eventua lment encu ber tes):
M O Z A R T
Quintet
de corda en Mib
Major, K v
614. Andante (Gavota lenta).
Quartet de corda en Do Major, Kv 465, "Dissonáncies". Andante Sarabanda).
Concert
per a
piano
i
o rquestra
en La
M ajor,
Kv
488.
Andante
(Siciliana).
H A Y D N
Quartet
de
corda
en F aMajor , op.
77/2. Minuet ("Allemande de Suábia").
Simfonia núm. 88, Ir. mov. Introdúcelo (Sarabanda).
S C H U E R T
Impromptu
en Lab Major, D'935/2 (Sarabanda).
B R U C K N E R Simfonia núm.
3.
Final (superposició de polca i coral ).
S C H O N B E R G Suite per a
cardes
en Sol
M ajor.
Giga.
Moses un d
Aron. Acte
II,
"Dansa davant
del Vedell
d'Or" (Giga).
S H O S T A K O V I C H Preludi en Do
Major
(2 4 preludis i fugues, op. 87) (Sarabanda).
3
Musette:
R A M E A U
Platee
(acte II , esc . 5a.). "Menuet dans l e goüt des
vielles".
B I Z E T La Jolie Filie de Perth. "Choeur de la Saint-Valentín" (acte IV).
G R I E G
Suite Holberg.
Gavota. Trio.
3
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 39/61
4
C u r r i c u l u m
E n s e n y a m e n t s
m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p u n í
A n á l i s i
F o r m a
P R O K O F I E V
Simfonia
núm. 1, enReMajor, op. 25,
"Clássica". G avota . Trio.
B A R T Ó K Concertó per a orquestra, Ir. mov.,
2n. grup.
S C H O N B E R G
Suite per a piano, op. 25, Musette.
4
L'estil Verbunkos
— Lassan , Friska — (folklore
hongarés):
H A Y D N
Quartet,
op. 76/3, "Emperador" , Ir . mov.
Tonades populars hongareses
del s. XIV (arranjaments:
Janosi
Ensemble Rhapsody).
L I S Z T Rapsodia hongaresa núm.
2.
B E E T H O V E N Simfonia núm. 3 (4t. mov.) . Simfonia núm. 7 (4t.
mov.) .
5El
bosc
romántic :
H O F F M A N N
Obertura
d e
Topera
Undine
(1814).
W E B E R
Der Freischütz, op.
77.
Obertura (1821). (Les trompes. L'acord
de
setena
disminuida.)
S C H U B E R T
Simfonia núm.
9, en Do
Major,
"L a Gran". Introdúcelo
(1828).
B R U C K N E R
Simfonia núm.
4, Romántica ,
Ir.
mov.
Simfonia núm.
6. Trio. (Tovey: YH eroica de
Beethoven
dins l a Selva
verge"
d e Wagner.)
W A G N E R L'or
de l
Rin.
Tema d'Erda. Sigfrid. Sons de la Selva . (La mare natura.)
S T R A U S S
Die heiligen
drei Konige,
op . 56/6. (Heine:
Els
tres Reis Mágics".)
6
De
l'estancament
clássic al
capficament romántic —activitat versus quietud:
S C H U B E R T
Sonata per a piano, en Sib Major (Ir. mov.).
Sonata per a
piano,
en La
Major (2n. mov.) .
Simfonia núm. 9, en Do Major,
La
Gran". (Andante con moto.}
S C H U M A N N De Florestan a Eusebius.
Liederkreis,
op .
48. (Epíleg.)
B R A H M S Serenata per a
orquestra,
enReMajor, op. 11.
(Adagio
non troppo.)
7
Grup B i
Gesangsperiode:
B E E T H O V E N Quartet
de
corda
en do# menor, op. 13 . Finale.
B R A H M S Simfonia núm. 4, en mi menor, Ir. mov.
B R U C K N E R
Missa núm.
3,
enfa menor.
"Benedictus".
Simfonia núm.
5, en Sib
Major. Adagio.
Simfonia núm,. 6, en La Major. Adagio.
8 Efecte
afinado
de
l'orquestra:
M O Z A R T
Don Giovanni,
K v
527. Final
d e
l'acte
I,
esc.
XX (3
danses
simultárdes ).
6 Landler en Sib Major, Kv 606 (inici del
Ir.).
W E B E R Der
Freischütz, op. 77. Acte I.
Vals.
J. S T R A U S S
Bauern-Polka,
op . 276 ( Polca camperola ).
G R I E G Dues melodies noruegues,
op. 63.
"Aire pastoral
i
Dansa camperola (inici
de la
dansa).
R A V E L
Le Tombeau de
Couperin. Rigodons.
C O P L A N D
Danses
de l
ballet Rodeo. "Hoe-Down".
19.
Efecte acordió:
B R A H M S Dansa hongaresa núm. 5, enfa# menor. Trio.
T X A I K O V S K I Álbum de la
Joventut.
S T R A V I N S K Y
Petroushka. Tres peces per a
quartet
de corda.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 40/61
C u r r i c u l u m .
E n s s n y a m s n t s m u s í c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á l i s i i F o r m
20. EIRagtime:
S C O T T
J O P L I N : Élite Syncopations.
Loui s A M S T R O N G : Carnet Chop Suey.
F A T S
W A L L E R :
The minor rag
(síncopes i com passos d 'amalgama
— o búlgars — ).
S T R A V I N S K Y : Ragtime per a onze Instruments.
B E R G : Lulú.
H I N D E M I T H :
Rag-Time (ben
temperat).
I V É S : The circus
baña.
N A N C A R R O W :
Estudi per a
pianola
núm. 49a.
21. El rellotge i els
artilugis mecánics:
H A Y D N :
Simfonia
núm. 101, El rellotge .
Andante.
Quartet en Do Major, op.
33/3.
Final.
J.
S T R A U S S :
La
Polka
de l
Moulinet.
S T R A V I N S K Y :
Le Chant du Rossignol. Cant del rossinyol mecánic.
M A H L E R :
El
cant
de la
térra.
Abschied .
22. Pervivéncia
d algunes
figures característiques:
B A C H : Concert per a dos
violins
i orquestra, en re
menor, 2n.
mov.
B R A H M S :
Concert per a violí i orquestra, en Re Major, Ir.
mov.
S T R A V I N S K Y : Concert per a violí i
orquestra, 2n.
mov .
23. Maquines
i
esports:
M O S S O L O V :
Lafoneria
d acer.
H O N E G G E R :
Pacific 231.
S A T I E : Sports et Divertissements.
B A R B E R : A Hand ofBridge.
ibliogr fí
A L L A N B R O O K W , J.:Rhythmic
Gesture in Mozart.
Chicago Press. Chicago, 1983.
B A R T H G .: The
pianist
as orator. Beethoven and the transformation of keyboard style.
Cornell
University
Press .
Ithaca,
1992.
B A S S O A.: La Música Massonica. Rassegna storica con particolare
riferimento
al secólo XVIII .
Quaderni dell'Assessorato per la
Cultura. Torí, 1980.
B O N O S
M .
E.: W ordless rhetoric. Musical
form
and the metaphor
ofthe
oration. Harvard University
Press. Cambridge, 1991.
B R A D F O R D R O B I N S O N
J. :
Jazz receptio n in Weimar Germany: in search of a shimmy figure
Music and
performance during
th e Weimar
Republic, ed. by Gill iam, B.). Cambridge University Press. Cam-
bridge, 1994.
B U E L O W G .
J.: Expressivity
in the
accompanied recitatives
o f Bach's
cantatas Bach Studies,
ed. per
D . O. Franklin) . Cam bridge University Press. Cam bridge, 1989.
C A S A B L A N C A S B. :
Las tonalidades y su signif icado. Una aproximación .
Quodlibet.
Revista de Es-
pecialización
M usical , núm . 2. Univers idad de Alcalá de H enares , 1995.
Qu ietud i tránsit . A l 'entorn de la darrera sonata per a piano de Franz Schubert (note s sobre els albors
de l
rom antic isme
musical) . Quadern,
núm . 100.
Fundado Amics de les Arts i les
Lletres. Sabadell, 1995.
C H A F E
E. :
Tonal allegory in the vocal
music
of J. S.
Bach.
University of California Pres s. Berkeley,
1991.
5
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 41/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s r n u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á l i s i i F o r m a
C O O K E D .:
Th e Language
o f Music. O x f o r d
University Press. L on d res, 1978.
C R O C K E R
R . L :A History
o f
Musical Style.
Dover .
Nova Y o r k , 1986.
D O N A M .: E spressione e Signifícalo
nella rrijusica.
Leos Olschki Ed i tore . Florencia , 1968.
E G G E B R E C H T
H. H. :
senso della
música
I I
M ulino. Bolonya,
1987.
H A R N O N C O U R T
N .: Le discours musical Pour une
nouvelle conception
de la
musique Editions
Gallimard. Pa rís, 1984.
H A R N O N C O U R T N .: L e dialogue musical Monteverdi,
Bach
etMozart Ed ition s G allimard . París, 1985,
K O M A R :
Music
an d
Human Experience Schi rmer Books .
Nova
Y o r k , 1980.
L A R U E J. :
Análisis
de l Estilo Musical. Edi tor ia l Labor . B arcelo na, 1989.
L I T T L E M ., i J E N N E N .: Dance and the Music o fJ. S. Bach. Indiana University Press. Blo om ington, 1991.
M E R T I N J. : Early Music. Approaches to Performance Practice. D a Capo Press. Nova Y o r k , 1986.
M E Y E R
L. B.: Style an d Music.
Theory,
History, an d Ideology. Studies in the
criticism
a nd theory o f
music.
University of Pennsylvania. Filadélfia, 1989.
N E U B A U E R
J. :
La
emancipación
de la Música. El alejam iento de la
mimesis
en la estética del siglo
XVIII. Visor. M a d r id ,
1992.
N O S K E
F. : Th e signifier and the signified. Studies in the operas
o f
Mozart and V er di . C la r e ndon
Press. Ox f o r d , 1990.
R A T N E R L. G.: Classic Music. Expression, Fo rm, an d Style. Schirmer Books . N o v a
Y o r k ,
1980.
R A T N E R L. G. :
Romantic Music. Sound
an d
syntax Schi rmer
Bo o k s .
Nova Y o r k , 1992.
R E A D G. :
Style and Orchestration
Schirmer Bo o k s .
N o v a
Y o rk , 1979.
R O S E N C H . : T he Romantic Generation H arvard University Press. Cam bridge, 1995. Inclou u n CD.)
S U B O T N I K
R .
R. :
Developing variations Style and ideology in western music
University
o f
M innes o-
ta Press.
M inneapolis,
1991.
T R E I T L E R
L.:
M usic
and the
Historical
Imagination
H arvar d University Press. H arvar d, 1990.
U N G E R H . H .: D ie Beziehungen zwischen Musik und Rheto rik im 16-18.
Jahrhundert
Georg Olms
Verlag. Hildesheim, 1992.
W H E E L O C K
G . A .: Haydn s
ingenious
jesting with art. Contexts of musical
wit
and humour
Schirmer Bo o k s . N o v a Y o r k , 1992.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 42/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m u s i c a i s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t A n á f i s i
i
F o r m a
Ampliado
de ¡a tsnaütat
ontinguts
1. Continuado de l 'estudi de Fampliació de la tonalitat (II). Dominants secundáries i relacions amb la
subdominant menor.
2.
Extensió
de la
tonalitat: c romatism es, enllagos enharmonics, acords
alteráis,
suspensió
de les fun-
cions tonals, etc.
3.
Harmonització
de
coráis.
4. El contrapunt en el marc de la tonalitat ampliada (dominants secundáries i relacions amb la sub-
dominant menor).
5.
A plicacions
en la
com posició (cánons,
invencions,
preludis coráis,
etc.).
6. Principáis m odels formáis
(continuació):
tema amb variacions, m inuet, scherzo etc.
7.
entit
direccional de la música. Estructura i prolongado.
8. Form a i proporc ió (II). Proporció áuria i s istemes
fractals .
Exemple de materials
concrets
proposats per a
l análisi
en el
desenvolupament
i elaborado de les corresponents unitats de programado) deis continguts
relatius ais punts
1 i 2
Dominants
secundáries escriptura
enharmónica i
el-lipsi tonal.
Paral-lelismes en la
conducció de les
veus
J. S. B A C H Coral de la cantata Oh Ewigkeit
du Donnerwort
BW V 6 0 ( Es is t
geriug ):
—
Reinterpretació harmónica
del Ir .
verset.
—
Intensif icado cromática
i
lectura funcional d'una serie
de
setenes paral-leles.
( 3 J ¿
é
é
t) p_____|
±
¿ . 1 t( / ? >
*•
L
<
t j » : i
tf r r r r
r T r r r
» r
a
s 1
4,
P —
¿
—
—
etc.
127
Vegeu
les concomitáncies d 'aquest cas amb
els
exemples següents:
6
C H O P I N Mazurca núm. 21
op.
30/4.
Q
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 43/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á I i s i
i F o r m a
R .
S T R A U S S Daphne
op. 82 . "Bruder . . .Bruder Dieser
Kuss ,
dies Umarmen" .
(Observeu la profusió de dominants secundarles,
apoggiatures
no resoltes i altres notes alienes
ais
acords ,
així
co m els moviments paral-lels de séptimes en un
context
mol t
dissonant (comp.
7), i forma-
cions verticals que es dirien ja properes ais acords per quartes (comp. 9). Cal subratl lar, igualment, la
presencia
de les
dotze notes
de
l 'escala cromática — a m b
la
consegüent
i
atape'ída saturació
de
l 'espai
harmonio— en el
segon compás
del
nostre exemple.)
19
Resulta
interessant
i
suggeridor comparar
e ls
exemples anteriors
amb les
pagines següents, totes
elles
pertan yents a la tradició del jazz:
D U K E
E L L I N G T O N Sophisticated
Lady (a) i Prelude to a Kiss b).
Funcionalitat harmónica
deis en-
llagos paral-lels de séptimes i novenes , am b notes afegides.
a)
b)
19. Paral-lelismes
en els
e nc a de na m e nt s
d 'a co rd s — pe r se mi ton s—
qu e
p o de m r e c o né ix e r
igualment m es enclavan ,
en la
darrera
página de l
p o e m a
simfónic
D on
Quixote
op .
35, del mateix
a u t o r
(en el
no s t r e e x e m p l e :
enllag deis
acords núms.
3 i 4).
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 44/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m u s ¡ c a I s .
a r m o n í a C o n t r a p u n í A
n
a I i s i
i F o r m a
T H O M A S F A T S
W A L L E R : Palm Garúen
pdHf -h
¿
= 1
[ Ü2 J_
J|J
J
1
~
J
U
1
—
i
—
-
,--—
r=
-+
—
j-]
.nfpi
,
=
á J
^~^
o
3 1
h
t
^
h ~
5
^
L
^
— F —
D I Z Z I G I L L E S P I E / C H A R L I E
P A R K E R :
Anthropology.
frx—
C —
Li
i
^
-
T O ^
^ H > S ^ í - -
« J P i
\ ~ ]
tf f-
k t Y
\ r
Iff
i
—
— J i J —
r
•:
^
¿
P
¿=
j
etc.
129
T H E L O N I U S M O N K : i íwby my
cfear.
S observará la presencia de l
E £ < , funció
qu e retrobarem mes endavant en l exemple corresponent a
Les
estacions
de Haydn (i que en els exemples va marcada amb un asterisc). La dita D S es resol en
amb-
dó s
ca sos sobre el V grau (mes endavant ho fará en la pega de Mo n k sobre el
VI> ,
qu e dona origen a una
petita digressió).
armonía
alterada
1. Acords alterats:
l escala
de tons pot derivar-se melodicament de l 'acord de dominant amb la
quinta
doblement alterada
(en mes i en
menys , atenent
a un
procés extensiu
de
sensibilització }.
Vegeu
els
exemples següents:
L É H A R : Endlich
Allein.
(Ment re que .en aquest cas les dues possibles alteracions de la quinta —rebaixada i elevada— so n
presentades simultániament , en l 'exemple de Toldrá, a la página següent , aqüestes ho so n de fo rma
successiva; observen que en amb dós casos coincideixen les
mateixes
notes )
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 45/61
3 C
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s m u s i c a s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t A n á S i s i ¡ F o r m a
M A H L E R : Simfonia
núm.
9 . Adagio,
comp.
72, 2n.
mov.,
¥F F (V de III en major ) .
S C H U M A N N :
"Chopin" Carnavar).
Observen
la
lógica
de la
direccionalitat
de les
veus:
'
f
V '
ÜEÜ
3
é V
~
—
~~TT **
MHW
-&
P& i ¿«
U-«
/3
¿J *
11
EÍSI
^
\T7l9 F F
tí—
A L0
_ y ¡ ?j
~ Y C — —
—
o
,
(Fixeu-vos com Schumann sap captar
admirablement
be tot l 'encant de les
cristal-lines
per les que
configuren
l ' idioma melodic i harmonic del compositor polonés. De fet, Schumann també sabrá captar
la f laire encisadora de la música de Mendelssohn en la peca de
l Álbum
de la
Joventut,
"Remem-
branca ,
escrita
a la
seva memoria.)
2. Un cas
particular: pedal
i harmonía
a l terada.
V E R D I : F alstaff. Acte III , 2a. pa r t (escena de les
campanades ) :
r 0 i
/
L
(v K
3
4
w-
-4- ,
u
1
w
= =
TT
1
U
j
- r
r r
Q
<>
k-
J
j
«J
í(
>
Q
««
J
:
£
tjTT
J
—
_J(
1 1
CfO-
o
Toldrá:
La
filia del marxant.
Scherzo.
Trio.
a)
b)
A l¡l
,
)
J J-J-
rnf ¡
fcV t
^
V
U^J-
j.
O
- y 7
p
7 7
r
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 46/61
Alguns
aspectes
que
mereixen
ser
destacats
—
Aco rds alterats.
—
N otes alienes ais acords.
—
Acords de novena.
—
La constitució de pedáis.
—
Relacions
de
mediant (vegeu
3.2).
— Reinterpretació
enharmónica
i canvi de direcció tonal.
3 Vers el on epte de subdomin nt
secund ri
Sonata per a
piano
enSibMajor op . 106.
Hammerklavier .
Arfado sosíewMío,comp. 15.
S C H U B E R T
Sonata per a
piano
en do
m
(1828).
Adagio
comp.
12. Solb
menor
com a SD
menor
de
Reb M (en un
m arc general
de L ab M),
donant lloc
a una
petita extensió
—
a
la
manera, quasi
es pot
dir,
d'un
m inúscul
paréntesi
— de
carácter
plagal.
S C H U M N N Álbum
de la Joventut op .
68/15,
Frühlingsgesang ,
comp. 21 i ss.
B R H M S Simfonia núm.
1 en do menor op.
68.
Introdúcelo
del Ir.
mov.
3.1. Nov es concepcions harm ónico-c ontrapuntístiques. Trencament
de
l'ordenació
per
terceres.
Po-
lifonía
d'acords.
E L G R The
Apostles.
Introdúcelo, tema
deis sofriments de
Crist:
f— >
F
U — e —
rz5
2
i»
b
J [iJ
qo
^
—
j
\ i»
bo
+ 7
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 47/61
C u r r i c u l u m ,
E n s e n y a m e n t s rn u s i c a i s .
H a r m o n í a ,
C o n t r a p u n t , A
n
á 1 i s i i F o r m a
M A H L E R : Simfonia núm. 9 I r . mov.
©
©
É
2 plans
harmónics
l\ > IJ [^
:
f V
Ú2
r
© w
P*
Tónica
+ D o m . [ e n
La
\ = V - VI > ]
[
+7 del I ]
Exemples de
presentado
vertical de l 'interval d'octava disminuida:
H A Y D N :
Simfonia núm.
52 Ir .
mov.
M A H L E R :
Simfonia núm. 9
I r .
i 4t. movs.
3.2. Tonalitat ampliada
i enllagos per
terceres
(o de
mediant).
Les
regions. Resolucions tangencials
de les DS.
V E R D I : La traviata. P reludi (exem ple d 'un ús molt ric i natu ral de DS, relacions am b la SD men or i
enllagos
per terceres).
S C H U B E R T : Missa en Mib Major. "Sanctus", inici (enllagos simétrics). Tot l'univers sonor de Bruckner
ja es
com pres en aquests pocs compassos
É
abo
t
H A Y D N : Les estacions.
Trio
amb cor "So
lohnet
di e
Natur
de n Fleiss
("La tardor", núm. 20).
íráH —
*
9 —
o
-f— fr
fé
s
*
J
tt
p —
M
¡2.
nf*^
ü
p.
'
p —
T
(2.
T r7
'
ryf
É
j
ere.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 48/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m
u s i c a I s .
a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á l i s i i F o r m a
L I S Z T Orpheus.
ÍF=
1^
,
—
e
ttn
o
~tr§
8
b-e-
b TT
tt
É
—
t
L
jQ.
fe —
ri
»
0 . )
a
t
ÍJP bp
S
£
_o
S
—
H
— e
Do:
L É H R Endlich Allein.
F a f : I
VII
D V O R K Simfonia núm. 9, El Nou Món . Largo. Introdúcelo.
0
/£ . [
« j
*): i
^
LLJ—L.
g
(*
-^ —p~
i^
—
b
J
=P
3EÍ
T
lu
—
6r*
rs
j . i
i i
rT/
~T
—b«
M
u
b
;*
^ ' ,
—
^ ó —g —
LH2g
2 2-«l
9
T1
í
5
—
7 —
h o
— o
TT
R .
Strauss: D on
Quizóte
op .
35.
Cadencia
final.
¡ ffjj
t~v
ti
^
—
1t
— o
— ro
L -
M»
i
U_-
•|iH1*C t, ->
ri, E
v
í
P
t- ^ \ —Sí —
_
7 ida d Heroi, op. 40/34.
É
Éé
s z
s
(Observeu les
el-lipsis
que afecten les resolucions de les apoggiatures de les séptimes disminuides i
que generen le s pun yents dissonáncies d 'octava disminuida.)
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 49/61
C u r r i c u l u m ,
t n s e n y a m e n t s
m u s i c a i s .
a r m o n í a C o n ir a p u n í , A n á I i s ¡ i F o r m a
W E B E R N
Passacaglia, la var.
ftw
—
N
j
4
f
Ij ? W _
1-,,
¥
Jf
—
B
\T
i=
v
tJ7^
9
<J
Jg
—
J
A
• L ;
|JJ
r
—
•
tMS
^
J?-i
T
i
3.3.
De la
tonalitat amp liada
a la suspensió de les
funcions tonals.
Marxes
harmóniques errants
L I S Z T Tristis
es t
anima mea Christus).
W G N E R La valquiria. D er Wanderer .
^
Vegeu , així mateix,
la
peculiar formació vertical senyalada
amb un
asterisc
en el
passatge següent:
4
? •
^
M —
al —
j n f l < s
~
U
d
v j
ü d
-
-U= —
— J
f ^
tj»
||g
L. r
j t
^
J —
J
^
^
I J •
1
.
4—
t
etc
j
T^8
—
•e-
— te
—
B R U C K N E R
Simfonia
núm.
9 Adagio, compassos iniciáis.
B E R G
PFo^^ec/c.
Invenció
sobre
una
tonalitat .
3.4. Alguns exemples d'exercicis d'análisi.
o.
Exemples de procesaos harmonios particularment
complexos:
V E R D I
Quattro
pezzi sacri Ave M aria
(pega
basada
en
T'escala
enigmática ).
B R H M S
E l
Cant
de les
Parques Conclusió.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 50/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s
m u s ¡ c a I s .
H a r m o n í a ,
C o n t r a p u n t , A
n
á i i s i i F o i m
Cuartel
de corda
núm. 1, Ir .
mov. ,
comp.
41 i ss. (esquem a harm onio):
ÍF^
7
3s£~
r
P
.
o
88~
¡
P<~>
7—
e
— —
~TÍ
1 ttn
—
i-e
—
ÍTS
—
o Ijo
-e-
L L
¿0
r¡ £
fejl» |»
^
o foft»
°
o10 o
T0
B
^
|o
1 8
•
l IM
eíc.
1 fe
:
no rn
—
L I S Z T
Ave Verum (atenció a la mixtura d elements mod als i un llenguatge harmonio a vangat, amb
intervenció
d enllagos
enharmónics).
R.
S T R A U S S
Metamorfosi (com passos iniciáis).
p j-
0
-i
h
EL_8
l>-e-
o —
fc
a, , ko
„,
L
70
hr 0 *
1
0
¡t
bo IM I fe
L,
J
'i
°
og
J
fe
n
o o
—
(Exemple característic de
comengament centrípet — de fora
a
dins—.
Ens trobem davant
d un
llen-
guatge harmonic extraordináriament ric i
només
a un pas del de M ax R eger, amb la seva
extremada
mobüitat, sovint ai-ludida amb el conegut dictamen que en ell tot acord donat pot ésser seguit per qual-
sevol
altre.)
Capriccio. Preludi (dialéctica
de les
notes estranyes .
b.
Inflexions
de
naturalesa
modal:
M O Z A K T
El
rapte
de l
Serrall,
Ir. mov. (4a. augmentada lidia).
C H O P I N Estudi,
op . 25/5 (color frigi
de la
cadencia conclusiva).
La
presencia
de la
séptima rebaixada
s observa, així mateix, en diversos deis Estudis iPreludis.
S I B E L I U S Simfonia
núm. 3 en Do Major Ir. mov. (4a. augmentada lidia).
Simfonia
núm.
4, en la
menor,
Ir.
mov. Introdúcelo
(ídem).
Simfonia
núm.
7 en Do Major.
Lletra
P (lidi;
mixtures).
13 5
M O U S S O R G S K Y Boris Godunov.
Diversos passatges:
—
Lidi:
v L~— J
¿\
•1. 4
J
•
^
. —
—
=
- —
»
1
».
1
T<
7
-»•
•
r
r~j 7 ^ 7
S
e —
F
—
F^—
P
*
m
»
ere.
|
-
•
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 51/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m
u s ¡ c a 1 s .
H a r m o n í a , C o n t r a p u n t , A á 1 s i i
F o r m a
—
D ó r i c :
O
m
:
p / r
r r ü
1
— Mixtura d'eolic i frigi:
/ U 4
I
¿MJ r —
•
— BE
532
V-*/
f
tf
kl
o
/
i
n
« T
J J
J ^ j
i— b^^ ——
—
—
r— p
¡E
j
j
•
j
•
j
et
Fauré: Quartet de corda, Ir. mov. Frase inicial (frigi):
R V E L M a mere
l oye,
Pavane de la Belle au
bois dormant (eolic).
(Aquesta obra il-lustra
molt
be algunes de les noves concepcions de l 'impressionisme, tant peí que fa
a les qüestions harmóniques cora a la mateixa
condúcelo
de veus i al tractam ent de la dissonáncia.
Vegeu un
refinat,
i molt expressiu, exemple d'aquests darr ers aspec tes ais com passos iniciáis de Le
jardín
féerique .)
D E B U S S Y
Pelléas et
Mélisande.
Introdúcelo (cal destacar el seu carácter arcaic, la utilització de l'escala
de tons sence rs, escales d efectives — pentatoniq ues— , etc., així
com
la presencia de freqüents encadena-
ments paral-lels).
B E T Ó K
Danses populars romaneses.
S T R V I N S K Y
La
consagrado
de la primavera. Diversos exemples, en els quals els materials melódics
de
caire modal
es
combinen
amb un
context general
de
naturalesa octatónica.
c. Dimensions de la
tonalitat
ampliada.
B R Ü C K N E R
Praeludium
per a
orgue
en Do
Ma jor
op.
posth.
Elements principáis que cal destacar-ne:
— Processos tonals de carác ter centr ífug i el-lipsi harmónica . Introdúcelo de substituís. L'expansió
tonal i el mecanisme de la reinterpretació enharmónica (comps. 3-4).
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 52/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s r n u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A n á i i s i
i F o r m a
—
Marxes
harmoniques "errants"
(comp.
7 i ss.) . "Das
W and ere r " (L a valguíria
i els enllagos s i-
métr ic s p er t e rce re s .
— L'ambigüitat de la t r íada a ugmentada (com ps. 9 i 2 0 ) .
— Una
r e fe renc ia
a Ystile antico i la
música d'Església:
els
retards
deis
comps. 13-14
i la
semica-
déncia frigia suspensiva de l comp . 15 .
—
L'ambigüitat de la tríada augmentada (comps. 9 i 20).
— El "cas de l 'acord d e séptima del compás 20" ( T'acord del Tristany ').
M O U S S O R G S K Y
Boris Godunov. Conclusió. Colpidor exemple d'harmonia
errant
i evasiva de qualsevol
idea
de centre referencial (veritable "cinta de
Moebius"
harmónica ):
. 137
¿
\>
v
l
m
w
S C H Ü N E R G
Pelleas
und
Melisande,
op. 5/62. Harmonia alterada, emlacos enharmonics
i
extensió
de
le s
relacions tonals
(-» Nap ) .
Contrapunt
harmonic .
Seqüéncies
i c reixement .
Estruc tura ha rmónica general del passatge (reducc ió). Cal pos ar en relleu que es tracta
— e n
un con-
text
característicament
postromántic— d una harmonització perfectament estable i centrada en la tona-
litat
principal
de re
menor d'un
deis
temes m es importants
de
l 'obra,
en la
seva pre senta do culminant.
m
^ 4 )
ILlLLt
^
^
—
J —
P
e
R
Tf
r
^ r r
~rr
f
T~
—
¿¿J
^ ¡vi
e
0
J l i M
_*VW —
d
r
nr
J 3
p —
-H
—
j=
i jMf-
H
jj^n^ihS3^.^ j
Algunes
qües t ions que poden ser adrega des
a is alumnes:
— Com s'explica el fa# en el baix de l comp . 2? (la tonalitat es re menor , i el fa# — en la seva qualitat de
nota de pas que
transgredeix
e l marc diatónic— no s'integra en cap fundó de
DS).
— Valorac ió de l'enllac del Ir. al 2n. temps deis comps. 5 i 6. Quin centre referencial e l regeix?
—
Com
enten em l 'enllac deis
com passos 8 i 9?
—
Com
s 'estableix l 'estratégia resolutiva?
— En general , c om s ' exp res sa , i amb quina riquesa de mit jans, la tonalitat de re menor en el p er íode
postrománt ic?
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 53/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s r n u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n f
A
n
á 1 i s i i
o r m a
d.
Ordinacions
simétriques d e
l'escala. L'escala
d e
tons sencers. Octatonisme
(gamma omnitó-
nica
de Fétis).
Genealogía.
Exemples:
R i M S K Y K o R S A K O v
Sadko.
S C R I A B I N
Preludi per a piano, op .
31/4.
S T R A V I N S K Y La
consagrado
de la primavera, la . part . 20
e. Vers
la nova música.
Noves concepcions harmoniques:
el pioner
nord-americá
Ch. Ivés.
I V É S
Soliloquy ( Estudi
en
séptimes
i
d'altres coses ).
Elements
principáis
que cal
destacar-ne:
—
Contraposició de textures i
voluntat expressiva.
Del
recitatiu (modal-bitonal)
a
l escriptura vocal
postserial.
— Disposició formal en palíndrom.
2 0.
V e g e u ,
en aquest aspecte L. Andriessen i E. Schónberger The Apollonian Clockwork. On Stravinsky.
Ox fo rd
Univers i ty
Press. O x f o r d , 1989.
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 54/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a
ni
e n t s ni u s i c a I s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t
A n á i i s i
i
F o r m a
Taula
a
a
©
É
• O
O
J
w £
Interversió -
É
RI
i — q
n
®
m
J - J J J
© ji
j j
c p 3 cp 20
cp 3 cp 22
cp.5
L f i»
fob Lj
lr--h*
J 1
r J ^ ~
j j . r
^ 3 ^ r r
j
—
j
T* F
r
j ~ ~ i i
*
t
—
e
ilD
= >
r-e
L
L . . f e
J
Jl .
J]
S
q ^ ^
i r r
f
^
- r
r
7n
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 55/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s
H a r m o n í a C o n t r a p u n í A n á l i s i
i
F o r m a
Taula
El
t
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 56/61
C u r r i c u l u m . E n s e n y a m e n t s m
u s ¡ c a
s .
H a r m o n í a
C o n t r a
p u n t
A
á I i s ¡ i
F o r m a
on t en Re
ajar
K 306/300 1
Andante Cantabile
W A Mozart
mezz
voce
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 57/61
C u r r i c u l u m . n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a C o n t r a p u n t A
n
á I i s ¡ i F o í m a
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 58/61
C u r r i c u l u m E n s e n y a m e r i t s m u s i c a i s
H a r m o n í a ,
C o n t r a p u n í , A
n
á i s i i F o
r
¡u
143
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 59/61
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s m u s i c a l s .
H a r m o n í a
C o n t r a p u n t A n á l i s i
i
F o r m a
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 60/61
Aequale
per a
tres trombons
ntón Bruckner
Alto
Tenore I
4 ^ f
2- 5
V ^
^ o
>
h^ f
4 p e J ¥
y
~
V —
— ~
i
rJ
t
J
l
L? » ^
bft
~
^
=» - ü
*) 1
X
5
tfr
n
4 2
i 2
« > i
1
p dol e
•I-
I-O- - —
Zb
K
— — —
333
I
ff
j^ - i j
'
--^
t£——f TT
»>
«
>
©
/
•>
2Í G
i»
j
2
i
P H K
«>
5 Q
O
o
1
v-
>
Z
5
-.
^
t> »>
h
O
7/17/2019 Currículum Ensenyaments Musicals - Grau Professional - Harmonia, Contrapunt, Anàlisi i Forma
http://slidepdf.com/reader/full/curriculum-ensenyaments-musicals-grau-professional-harmonia-contrapunt 61/61
14 6
C u r r i c u l u m .
E n s e n y a m e n t s
m u s i c a i s .
H a r m o n í a , C o n t r a e
u
n t ,
A n á l i s i i F o r m a
raeludium en o Major
ntón Bruckner
rgu
a
j ^ ~ ~ ~
" j
C¡
8
í~
I
/•<1*
Sp
0
E
tHJ
r
i
^
¡
r
9-
á=i —
—
==m
' — - - -
i — ~-
: t»
erf
A
~/ís =-
«
.
__
00
:..
—
c*
'üJ~~~LI
tep: fejt
a
OT
¿J
r—
-&
X
~ ~ ~ ^
j
5
^
5
i
1
3
d
-
¡
u
í
-4j
¿ h
^
í
j
•
—
J
¿J \C?
Lj C/
üTS i
— f —
y
llP
f
/
í
J
rí*fV -—
Vx ^
«3
¿V *
*/•
J J
o
dim.
O
i ==»
J_ J,
JJÜJ
*
J 1
H J—*
>
f
r
r
J J J
— =c :
9
-~-
Tr i
í
3
r»
:
1
^
_g
/Ui
fi
-
f ; —
2 _ *
L
[/ C^
il
r
—
—
f
i ^ i ~ ~ ~ ~ ~ ^
r
—
P
»
—
i •
j__j_
¡
^ .„
[/ C/
b rr
4 ? — o
—
t ^
^ í.
.17 bp-
p
T
dim.
L
J . y
ti
^ X '
dr ;
-trrr
~
C 1
J
