Aquest 24 d’abril, ha culminatla 3a edició del Premi de Narrati-va Periodística Diàlegs d’Educa-ció, amb una àmplia participaciód’escoles i alumnes de 6è: una cin-quantena de nens i nenes de tren-ta escoles de tota la comarca. Elstextos guanyadors i els dos accès-sits apareixen publicats en aques-ta mateixa edició del SETMANARI

EMPORDÀ a la pàgina 18. El PremiDiàlegs d’Educació és un espaimotivador per als escolars que te-nen traça en l’art de la narrativa.L’objectiu d’aquest projecte edu-catiu és fomentar i promoure elgust per l’escriptura creativa, te-nint com a referència del marcnormatiu de les proves de com-petències bàsiques de 6è que es-tableix el Departament d’Ense-nyament.

El 5 d’abril passat, els jovesalumnes van ser convocats a la seudel Servei Educatiu de l’Alt Em-

pordà per realitzar les seves re-daccions, a partir d’un text esti-mulador que proposen els profes-sionals d’ensenyament.

El Premi Diàlegs d’Educació ésmolt més que una oportunitat perals joves d’aconseguir un regal va-luós –300 €, per al primer; 200€, per al segon, i 100 €, per al ter-cer, quantitat econòmica a bes-canviar per material escolar gen-tilesa de Llibres Text–, també ésuna aposta important per la qua-litat del sistema educatiu.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Aprenents d’escriptors El Premi Diàlegs d’Educació dóna ales als alumnes amb traça narrativaEl Premi de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació és una proposta dirigida a alumnes de 6è. El projecteinclou, a banda de la convocatòria perquè els nens i nenes facin les seves redaccions, un acte protocol·lari delliurament de premis que aquest cop ha comptat amb la participació de l’escriptora Maria Mercè Cuartiella.

EDITORIAL

qui li agrada que li di-guin que és un mantai que no fot ni brot?Crec que a ningú.

Perquè doncs trobem tan pocsjoves que, de manera habitual,s’esforcin a esforçar-se? És unapercepció força difosa.Cada cop més, sento dir que lanova generació no s’esforça perres, que no té cap mena d’il·lusiói que està desmotivada. Quants bons estudiants, que jase’n sortien sense fer cap menad’esforç, he vist fracassar quanse’ls ha comença’t a exigir unamica més?; o a la inversa, quantsde no gaire brillants han reeixitgràcies al seu esforç?Potser és perquè el valor de l’es-forç està associat al treball pesat isovint mal remunerat?Posem-nos en el lloc d’un adoles-cent a qui per una banda diuen –esforça’t en els estudis que no-més els més ben preparats triom-fen– i, per l’altra, veu com elsseus amics i coneguts només te-nen dues opcions, transformar-se en “ni-ni”, o bé continuar estu-diant per no engreixar les llistesde l’atur i sentir-se un fracassat.De veritat és real aquesta percep-ció?Hem de trencar el cercle viciós imostrar als nostres estudiantsque només amb l’esforç ben me-surat i orientat hem pogut arri-bar on som, que això no compor-ta renunciar a res, sinó més bégaudir de la feina ben feta, queés el primer pas a l’excel·lènciaque tant desitgem.Sé que afortunadament tenimmolts joves excel·lents que apre-cien el valor de l’esforç i que se-ran els pilars de la nostra socie-tat del futur.Ànims.

A

CULTURA DE L’ESFORÇ?

ÀNGEL AGUSTÍCentre de Recursos Pedagògicsdel Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Els nens i les nenes que han participat en aquesta tercera edició del Premi Diàlegs d’Educació. ROGER LLEIXÀ

� ESC Joan Reglà (Bàscara)� ESC Caritat Serinyana (Cadaqués)� ESC Joana d’Empúries (Castelló)� ESC Ruiz Amado (Castelló)� ESC Josep Pallach (Figueres)� ESC Maria Àngels Anglada (Figueres)� CC Paula Montal (Figueres)� ESC Sant Pau (Figueres)� ESC Salvador Dalí (Figueres)� ESC Parc de les Aigües (Figueres)� CC La Salle (Figueres)� ESC Amistat (Figueres)� CC Cor de Maria (Figueres)� ESC Teresa de Pallejà (Fortià)� ESC Joaquim Gifre (Garriguella)� ESC Els Fluvianets (l'Armentera)� ESC Empúries (l’Escala)� ESC Pompeu Fabra (Llançà)� ESC de Llers (Llers)� ESC de Pau (Pau)� ESC Ramon Muntaner (Peralada)� ESC Narcís Monturiol (Roses)� ESC Jaume Vicens Vives (Roses)� ESC Els Grecs (Roses)� ESC Montserrat Vayreda (Roses)� CC Empordà - San José (Roses)� ESC Les Mèlies (Vilafant)� ESC Santiago Ratés (Vilajuïga)� ESC Josep de Ribot i Olivas(Vilamalla)� ESC Joaquim Vallmajó (Navata)

ESCOLES PARTICIPANTS

a col·laboració entre elServei Educatiu del’Alt Empordà i el SET-

MANARI EMPORDÀ ha donat coma fruit el suplement Diàlegsd’Educació, i, en conseqüència,un premi adreçat als nens i ne-nes de sisè de Primària, que fo-menta la creativitat, la partici-pació, el gust per la lectura,l’enginy, la imaginació, les ha-bilitats lingüístiques, l’expres-sió escrita... Són alumnes que aclasse han demostrat aptitudsnarratives i que, gràcies al Pre-

mi Diàlegs d’Educació, tenenl’oportunitat de donar ales a laseva afició sobre el paper. Sem-pre passa que el jurat no ho tégens fàcil per elegir els tres méscorrectes i originals, perquè,sens dubte, la gran majoria sónmolt correctes i originals. Tot iaixí, els barems són, al cap i a lafi, els que determinen les pun-tuacions, els mateixos baremsque es fixen en les proves decompetències bàsiques de llen-gua de 6è. El Premi de Narrati-va Periodística no hauria nas-cut si no existís aquest suple-ment. Diàlegs d’Educació obreles portes a les escoles, a lesllars d’infants, als instituts, almón de l’ensenyament en gene-ral per parlar de la feina que esfa en benefici de nens i joves.

L

APUNTS

LES APTITUDSNARRATIVES

Mairena Rivasredaccio@emporda.info

147692

Diàlegs d’Educació NÚMERO 42 | ABRIL DEL 2014

II DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

ovint sentim a dir “jono sé matemàtiques”,“són difícils” o “a mi nom’agraden”. Podem

permetre que sigui socialment ac-ceptable dir: “Jo no sóc bo en ma-temàtiques”? Aquesta actitud se-gur que no ajuda a millorar lacompetència matemàtica delsnois i noies. Cal treballar junts,des de la comunitat, des de les es-coles i des de les famílies, per ferpossible una actitud positiva versles matemàtiques.

A escala comarcal, ja s’està tre-ballant cap a la competència ma-temàtica amb la participació enles proves Cangur i a les matemà-tiques transfrontereres, entre al-tres. A l’escola, s’estan analitzanti aplicant noves metodologies pera la millora de l’èxit escolar de l’a-

lumnat en l’àrea matemàtica, através del treball intern dels cen-tres i en grups de treball inter-centres.

I des de la família? Com es potajudar? Per a alguns, el record deles classes de matemàtiques ésforça negatiu, però cal adonar-seque la millor manera d’assegurarque els nostres fills i filles s’inte-ressin per la matemàtica és fer-laservir a la vida quotidiana, bus-cant oportunitats perquè ells lesnecessitin. Diàriament, podemtrobar ocasions per resoldre pro-blemes reals, desenvolupar habi-litats d’investigació i raonament,operar, calcular, descobrir la geo-

metria, etc. Aprofitar-les perme-trà que l’infant descobreixi que lamatemàtica és una eina impres-cindible en les nostres vides. Pen-sem situacions afavoridores:

Quan anem de viatge o sortima passejar, els podem animar a ferestimacions del temps que tarda-rem, calcular l’hora de sortida i lad’arribada. Parlar dels quilòme-tres, dels metres. Jugar amb lesmatrícules dels cotxes, sumar lesxifres, a buscar les parells i les se-nars o a qui veu el número més alt.A casa podem fer preguntes esti-matives sobre quant mesura l’ha-bitació, quant pesen els objectes icomprovar-ho. A la cuina, podem

calcular la mesura i proporció delsingredients, el temps de cocció...A la botiga, proposem-los queanotin els preus dels productesque comprem, que calculin elpreu abans d’arribar a la caixa.Busquem formes tridimensionalsen els articles dels supermercats iparlem d’arestes, angles, cares...

Res millor per a la competèn-cia matemàtica que un ambientno amenaçador on se’ls animi afer preguntes, conjectures i pren-dre riscos. Els nois i les noies ne-cessiten oportunitats per conver-sar sobre la matemàtica i l’entornfamiliar és un lloc perfecte. Calque ho fem possible.

S

A FONS

MATEMÀTIQUES A LA FAMÍLIA

Inspectora de Zona del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat

MARTA CARLOS

L’Institut de Vilafant va fer, desde la seva creació, una aposta po-tent pel foment de les llengües es-trangeres. Tots els alumnes cur-sen anglès com a primera llenguaestrangera, però, a 1r d’ESO, tam-bé s’ofereix el francès a tots els es-tudiants. A partir de 2n, el fran-cès és una matèria optativa. Elsnois i les noies que estudien fran-cès com a optativa, a partir de 2n,també l’han de cursar a 3r i a 4t.

Pel que fa al temps que l’insti-tut dedica a aquestes matèries,l’anglès s’imparteix tres hores set-manals a cada curs, i el francès os-cil·la entre les dues i les tres, se-gons el curs. El director de l’insti-tut, Jordi Montero, en relacióamb els recursos humans: “Si tin-guéssim més professorat, po-dríem fer grups més reduïts i fo-mentar encara més la part oral,però el que fem, amb el professo-rat que disposem, és afrontar l’en-senyament de l’alumnat.”

A més de les matèries d’anglèsi francès, el curs passat es feia par-cialment matemàtiques a 2nd’ESO en anglès, i aquest any esfa una matèria optativa de 3r enanglès i la matèria d’Ètica, a 4t,també en anglès. “Això ens ha per-mès formar part del PILE (Plad’impuls de llengües estrangeres)i optar a una auxiliar de conversa(nadiu)”, es felicita Jordi Monte-

ro, i hi afegeix que les escoles ads-crites a l’institut vilafantenc tenenen comú que ensenyen anglès aprimària. Per això, a 1r d’ESO, totl’alumnat està en les mateixescondicions, descobreixen el fran-cès i, a partir de 2n, si els hi agra-da i els hi va bé, poden continuar.

El director també diu que l’Ins-titut de Vilafant ha apostat peraquestes dues llengües perquè“l’anglès és la primera llengua es-trangera, com va establir el De-partament”. “En l’època actual,l’anglès és la llengua franca de co-

municació a escala global. I pelque fa al francès, a l’Empordà,parlar-lo és tenir oportunitats detot tipus, formatives, laborals…Entenem que no podem girar l’es-quena als veïns del nord.”

El centre té alguns projectes,encara incipients, per al curs vi-nent, per augmentar les hores dematèries que es puguin impartiren anglès. “També ens agradaria–avança Jordi Montero–en un fu-tur no molt llunyà, participar enalgun intercanvi educatiu on l’an-glès fos la llengua vehicular.”

VILAFANT | MAIRENA RIVAS

El centre ha fet una aposta pel francès i l’anglès per als alumnes des de primer d’ESO�

Fomenten l’aprenentatge de llengüesestrangeres, a l’Institut de Vilafant

“Quan parlem de participacióde les famílies a les escoles, sovintens referim a un constant de peti-cions de l’equip educatiu cap alspares i mares, però a Lilaina en-tenem que la participació va mésenllà, implica responsabilitat, tre-ball col·lectiu i comunitari, con-fiança mútua.” Partint d’aquestapremissa, Lilaina proposa un pro-jecte d’escola obert a les famílies,on aquestes participen en la pre-sa de decisions i on es treballa ambconsens amb l’equip educatiu. Te-

nen una concepció de l’infant“com a ésser actiu i competent” ipensen en les famílies de la ma-teixa manera.

Els pares i les mares participende moltes maneres: entren a lesaules i s’hi estan el temps que vo-len; col·laboren en les propostesque s’ofereixen als infants; fan tro-bades familiars periòdiques (fa-mílies, infants i educadores); par-ticipen en comissions de treballformades per educadores i famí-lies; assisteixen a reunions infor-matives i a entrevistes individu-

als; participen a través de l’agen-da diàriament i del diari de grup,i s’impliquen en les festes i en al-tres activitats. “Creiem que perquès’acompleixi l’objectiu edu catiu,que tant les famílies com l’equipeducatiu perseguim, cal que hihagi una relació de col·laboració,ja que l’infant és sen sible al tipusde relació que s’estableix entre elsadults que tenen cura d’ell. La llard’infants és un punt de trobada,de suport i d’intercanvi entre fa-mílies, infants i educadores”, di-uen les educadores.

FIGUERES | M. R.

Lilaina, una llar d’infants oberta a les famílies

El projecte ha estat molt enriquidor a tots els nivells. EL BRUEL

Les cultures i les nacionalitatshan estat el tema central d’un tre-ball d’aquest curs a l’Escola ElBruel d’Empuriabrava. Aquestprojecte intercultural ha permèsals alumnes aprofundir en les cul-tures catalana, marroquina, fran-cesa i cubana. L’equip de mestresdestaca que el projecte ha estatmolt enriquidor a tots els nivells.“Ens ha permès treballar l’accep-tació de la diversitat i el respectea totes les cultures”, assenyalen.

L’objectiu fonamental és po-tenciar la participació activa delsalumnes en el funcionament delcentre i millorar, així, la seva im-

plicació en aquest. “A l’Escola ElBruel, estimulem els alumnes tre-ballant per projectes, en els qualsells són els protagonistes del pro-cés d’aprenentatge i experimen-ten el plaer de compartir conei-xements”, expliquen els mestres,i hi afegeixen: “Això ens permetreforçar l’autoestima, l’esforç per-sonal, l’empatia, l’actitud de com-partir, l’interès i el gust per apren-dre.”

La cloenda del projecte s’ha fetamb unes jornades culturals quehan tingut lloc els dies 28, 29 i 30d’abril, i també amb una exposi-ció per a les famílies els dies 5 i 6de maig.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

Els infants són actius i molt competents. LILAINA

Les cultures i les nacionalitats,un projecte de l’Escola El Bruel

Un cop els alumnes aprenen llengües, els és més fàcil aprendre’n més. M. RIVAS

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2014

A Libertad Gabarri Bella tothomla coneix per Bibi. És gitana, té 33anys i la seva gran il·lusió és veurenens i nenes gitanos progressar enels estudis. Bibi és mediadora itambé promotora d’ensenyamenti la seva funció és informar i asses-sorar les famílies gitanes sobre laimportància d’una bona formació.Bibi lluita, alhora, per evitar l’ab-sentisme escolar.

En què consisteix exactament laseva feina?

Treballo mitja jornada com amediadora per a l’Ajuntament deFigueres, amb un horari de 20 ho-res, i com a procuradora d’Ense-nyament, 17 hores. Faig un treballd’acompanyament de les famíliesdel barri de Sant Joan. Sóc unpont entre els centres educatius,les famílies i el Servei Educatiu del’Alt Empordà.

En quins centres educatius se cen-tra el seu treball?

En aquells on la comunitat gi-tana és més nombrosa, les escolesPous i Pagès i Amistat, i als insti-tuts Olivar Gran, Cendrassos iNarcís Monturiol.

Com descriu el seu dia a dia labo-ral?

El que faig és intentar convèn-cer els pares de nens i nenes enedat escolar de la importànciadels estudis i de l’assistència aclasse. Els dic que la base princi-pal per al futur d’aquests nens sónels estudis, perquè sense estudisserà molt difícil tirar endavantquan siguin grans. Ara amb la cri-si, ni tan sols tenen sortida activi-tats com el mercat o la ferralla.Abans sí, però ara cada cop menysfamílies poden viure d’això. Tot iaixí no és fàcil convèncer els pa-res, em costa molt.

Per què costa tant que ho enten-guin?

Perquè es casen massa aviat.Quan arriben a 2n d’ESO ja es ca-sen, tant nens com nenes. Pensenque no els servirà per a res estu-diar i que el que han de fer és ca-sar-se. Però és perquè sempre s’hafet així. Si a casa els diuen que nohan d’anar a l’escola, el que fan ésfer cas als pares i no van a l’escola.Però, per sort, cada cop hi ha mésnens amb ganes de continuar es-tudiant. Tinc un exemple d’un neni una nena que han deixat d’estu-diar a 2n d’ESO per casar-se i quehan tingut una criatura. Ja m’handit que el curs que ve es tornarana incorporar a l’institut. Això emfa sentir molt contenta, perquè pertradició un cop una parella es ca-sava i tenia un fill deixava els es-tudis, definitivament.

Sembla que dóna fruits la sevafeina d’assessorament a les famí-

lies de la comunitat gitana.La veritat és que em fa sentir fe-

liç veure que avui dia hi ha unavintena de nois i noies gitanos alsnostres instituts de Figueres. Etpuc dir que fa poc no n’hi haviacap. Tenim un grup importantfent 4t d’ESO i també 3r, en elsgrups A de les Escolàpies, que sónels dels alumnes més avançats.També hi ha cinc nenes fent 2n i3r d’ESO a l’Institut Olivar Gran,i això és un èxit, perquè la granmajoria abandonen a primer. Ivull destacar especialment la nos-tra Encarnita, que està estudiantsegon de Magisteri a Girona. A mim’agrada parlar d’aquest temasempre en positiu. A algú li pot xo-car que hi hagi nenes gitanes alsgrups A, que tenen bons resultatsals estudis, i jo quan passa aixònomés puc dir: uaooouuh!

A què creu que es deu queaquests sí que vulguin tirar enda-vant?

Els nens i les nenes gitanos queprogressen és perquè compten

amb el suport dels seus pares. Una de les seves funcions és tam-

bé vetllar per minimitzar l’absen-tisme escolar fent un seguimentd’aquelles famílies menys interes-sades a dur els seus fills a l’escola.

Cert, aquest és un altre delsmeus cavalls de batalla. Fa quatreanys que treballo en això i veusque hi ha de tot, des de famíliesque no tenen res per menjar i queno porten els nens a l’escola, finsa altres que no s’aixequen del lliti, per tant, els nens es queden acasa en lloc d’anar a classe. Tam-bé va afectar molt sobre aquesttema el que va passar l’1 de no-vembre al cementiri de Figueres.Personalment, quan veig que hiha famílies que no tenen ni un gotde llet ni un entrepà per als seusfills, em preocupo per portar-losmenjar de casa meva. Sempre in-tento ajudar. Els nens són moltcarinyosos i molt agraïts.

Parli de la seva experiència per-sonal. D’on li ve la preocupació pelsnens del barri de Sant Joan?

És una motivació que tinc desde sempre de voler ajudar el meupoble. Jo vaig estudiar la Primà-ria i des de llavors no he parat detreballar i de formar-me. Emvaig formar a la Fundació Priva-da Pere Closa.

Què s’estudia en aquesta funda-ció?

L’objectiu principal és la for-mació i la promoció del poble gi-tano a Catalunya, per tal que unmàxim possible de gitanos tin-guin l’oportunitat d’accedir a lesmateixes condicions formativesque la resta de població.

La feina de mediació i de promo-ció és molt més àmplia. Hi ha moltmés que el seguiment de les famí-lies per convèncer-les de la impor-tància d’anar a l’escola?

Faig acompanyament a les ma-res a l’hora de demanar beques oinformació per a l’escola o per almetge. I també estic en el Pla Co-munitari impartint uns tallersper ajudar els nens a fer deures,que es diuen Aprendre jugant.

R

P

R

PR

P

R

P

R

P

R

P

P

P

R

R

P

R

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

Des de fa uns cursos, a Empú-ries es pot mantenir una petitaconversa amb un pi blanc. El pi,que enguany celebra el primercentenari, està molt ben situat en-tre les ruïnes grecoromanes, l’Hos-tal, la platja del Portitxol, enmigd’un aparcament de cotxes, a tocardel passeig, amb bones vistes so-bre la badia i el poble de l’Escala.

Els alumnes de cicle inicial, ha-vent vist tot això, pensen quinamena de preguntes podrien fer-liamb l’esperança que, gràcies a lesnoves tecnologies, el pi els puguirespondre. Els alumnes de cicle

inicial estan fent un pas impor-tant, ja que van entenent que mol-tes de les coses de la vida s’han depoder explicar de manera lògica, ifer-li una entrevista a un pi pre-senta molts dubtes i no acabad’encaixar en aquest procés.

Així i tot es preparen les pre-guntes i es fa la visita al pi a veurequè. No és res de per riure, perquè

el pi intenta respondre cada pre-gunta i afegeix elements inespe-rats, de com un element de la na-tura veu la història i les persones.S’enregistren la pregunta de cadaalumne i les respostes del pi, per-què potser valdrà la pena tornar-ho a explicar després i comentarentre tots què ha passat, què volia

explicar-nos un arbre que, pel quesembla, tampoc és que tingui gairefeina.

Podeu escoltar l’última entre-vista que li han fet en el blog de ci-cle inicial de l’Escola L’Esculapi,de l’Escala: http://primariaescu-lapi.blogspot.com.es/2014/04/sortida-de-lalumnat-de-2n.html

L’ESCALA | ESCOLA L’ESCULAPI

Parlant amb un pi

«Els nens gitanos queprogressen a l’escola tenenel suport dels seus pares»

ENTREVISTA

Libertad Gabarri Bella «Bibi» MEDIADORA

Bibi, al centre, en un acte que s’ha celebrat aquest abril a Figueres, mostra la bandera del poble gitano. EMPORDÀ

El pi és a Empúries i aquest any celebra el seu centenari. ESCOLA L’ESCULAPI

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Els alumnes de cicle inicial de l’EscolaL’Esculapi, de l’Escala, fan preguntes a un arbred’Empúries amb la il·lusió que els respongui

�

S’enregistren la pregunta de cada alumne i les respostesdel pi perquè potser valdrà la pena escoltar-ho de nou

El propòsit del llibre és propiciar undebat sobre el sentit de l’educacióliterària en el marc de l’educaciósecundària obligatòria. Convida a unarevisió crítica i constructiva dels criterisque dicten la selecció del que esllegeix a l’escola i de la manera com esllegeix. En el darrer capítol, proposa

tres línies d’acció: ensenyar a llegir, estimularl’escriptura d’intenció literària i convidar a la lecturalliure i autònoma. Entre els vells programes d’històriade la literatura nacional i les aventures individualsd’animació a la lectura hi ha un territori comú perexplorar. Aquest llibre voldria oferir eines per a això.

�

IV DIMARTS, 6 DE MAIG DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

El llibre ens proposa pensarl’educació com un compromís isentir-la com un gust. Té elpropòsit d’estimular els docents,les famílies i els més diversosagents socials per assumir entretots el compromís d’afrontarl’educació amb més clarividència i

amb més confiança. Però no es tracta d’un assaig al’ús, ple de notes i de referències bibliogràfiques,sinó d’una mena de diccionari que repassa seixantaconceptes clau, que es poden llegirindependentment o d’acord amb els quatre itinerarisque proposa l’autor.

�

Dossier de 44 planes que ensapropa a la vida escolar delsnostres pobles a partir deltestimoni directe de mestres ialumnes: Aprendre de lletra(David Pujol); La lluita per unanova escola (Enric Pujol); L’institutRamon Muntaner (Joan Ferrerós);

El Col·legi Empordanès (Jordi Roig);La nissaga dels Batlle (Rosa M. Moret); Tapis, Albanyà,Baussitges (Roser Bech); El camp dels Experiments(Francesc Montero); 400 anys d’escola a Roses (DavidPujol); L’escola centenària d’Agullana (Enric Tubert);Josep Peñuelas i la Jonquera (Lluís Serrano);L’ensenyament a l’Escala (Lurdes Boix); El mestre LluísTasis, a Cadaqués (Arnald Plujà); El Pòsit Infantil del Port(Josep Marés), i Quanta misèria! (Salomó Marquès).

�

DEL POZO ÀLVAREZ, JOAN MANUEL EDUCACIONARIEDICIONS 62

PUJOL, DAVID [COORDINADOR]ALBERES

JOVER, GUADALUPE; BONMARTÍ, RICART; [TRADUCCIÓ]UN MÓN PER LLEGIR. EDUCACIÓ, ADOLESCENTS I LITERATURA

ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

L’ACUDIT Francesco Tonucci (2007) FRATO«40 años con ojos de niño» Pàg 94 Ed. Graó

La frase: “Els desitjos dels nens donen ordres al futur. El futur és un criat lent peròfidel.” Erri De Luca (escriptor itraductor italià)

FLORA SECRETA

WEB RECOMANADA

RECURSOS PEDAGÒGICS

� LLIBRE � DOSSIER � LLIBRE

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

La campanya Unitat per l'educaciópública, afavorida per la Internacio-nal de l’Educació, reuneix sindicats, re-presentants d’estudiants, famílies i au-toritats educatives, organitzacionsintergovernamentals i no governa-mentals, comunitats i governs com-promesos amb l’objectiu que l’edu-cació de qualitat sigui una realitat pera tots i per a totes. Entre altres coses,l’organització i la campanya vetllen pelseguiment dels Objectius per al Des-envolupament del Mil·lenni i pelsacords del Fòrum Mundial de Dakar.

UNITE FOR QUALITY EDUCATION

WWW.UNITE4EDUCATION.ORGINS ALEXANDRE DEULOFEU CICLE FORMATIU INFERMERIACICLE DE GRAU MITJÀ DECURES AUXILIARSD’INFERMERIA (LOGSE)

s un cicle formatiu de la bran-ca sanitària que l’Institut Ale-

xandre Deulofeu de Figueres im-parteix des del curs 2006-07. Aquestcicle s’imparteix en una part de lessessions teoricopràctiques en aulesi espais del Centre de Salut Empor-dà – Hospital de Figueres, a travésd’un conveni amb el Departamentd’Ensenyament. Com a resultat d’a-quest conveni, els estudiants entrenen contacte directe amb allò que ésla pràctica hospitalària: amb l’ins-trumental que hauran d’usar, i tam-bé amb el personal amb el qualhauran de treballar. En ser encara un cicle que està re-git per la LOGSE, és un cicle que espot cursar en un any, amb una càr-rega horària important, a raó de 30hores de classes setmanals, en ho-rari de tardes. Fet que possibilitaque, a partir de gener, la Formacióen centres de treball es pugui fer enhorari de matins, de 9 a 13 hores. És un cicle dedicat a l’atenció dels

malalts, per la qual cosa es reque-reix vocació de servei, esperit de sa-crifici i capacitat per treballar enequip.

Sortides professionalsEl cicle de Cures auxiliars d’infer-meria possibilita treballar en qua-litat de tècnic auxiliar d’infermeria,de tècnic auxiliar d’atenció primària,de tècnic d’atenció domiciliària i detècnic auxiliar d’unitats especials i sa-lut mental. Amb el títol es pot tre-ballar en hospitals, consultes mè-diques, clíniques dentals, centres ge-riàtrics, centres de salut mental, cen-tres de balneoteràpia, centres o hos-pitals de dia, unitats d’atenció so-ciosanitària, etc.

Durada dels estudisEs poden fer en un sol curs, tot i quetambé hi ha alumnes que deixenuna part de les hores de Formacióen centre de treball per al curs se-güent, i acaben per fer-lo en un anyi mig o dos.

Continguts principalsCrèdits que s’imparteixen i hores

totals: Operacions administrativesi documentació sanitària (60); L’és-ser humà davant la malaltia (60);Benestar del pacient: necessitatsd’higiene, repòs i moviment (60);Cures bàsiques d’infermeria apli-cades a les necessitats de l’ésserhumà (240); Primers auxilis (30);Higiene del medi hospitalari i ne-teja del material (90); Suport psi-cològic al pacient (60); Educació pera la salut (30); Tècniques d’ajudaodontològica/estomatològica (90);Relacions en l’equip de treball(60); Formació i orientació laboral

(60), i Formació en centres de tre-ball (410).

Com s’hi accedeixPer accedir a aquest i als cicles for-matius de grau mitjà cal: tenir el tí-tol de graduat en educació secun-dària obligatòria o equivalent, o su-perior. Haver superat la prova d’ac-cés als cicles formatius de graumitjà, en l’any de la realització de laprova s’ha de tenir, com a mínim, 17anys. Haver superat la prova d’accésa la universitat per a més grans de25 anys.

É

Una de les classes teòriques en una aula de l’institut. M. RIVAS

� INFORMACIÓ � Ins Alexandre Deulofeu � 972505674 @ iesdeulofeu@xtec.cat I Sessió formativa a l’Institut Alexandre Deulofeu el 12 de maig a les 18:00h.