Embed Size (px)
Citation preview
MEMÒRIA I PLÀNOLS
DELIMITACIÓ DE ZONESINUNDABLES PER A
LA REDACCIÓ DE L’INUNCAT
CONQUES INTERNES DE CATALUNYA
Juny 2001
Departament de Medi Ambient
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
PRESENTACIÓ
El present estudi, continua la tasca iniciada en el seu dia per la Generalitat de
Catalunya, amb l’objecte de reduir al màxim els riscs d’afeccions provocades per
les inundacions, que posen en perill vides humanes i ocasionen elevades pèrdues
materials.
Les actuacions realitzades fins ara des de l’Administració, han estat
protagonitzades bàsicament per a la redacció d’estudis locals sobre determinades
conques, així com dels projectes corresponents. La sensibilitat social respecte a
les afeccions provocades per les inundacions, va augmentant i es troba molt
relacionada amb l'increment dels danys que les periòdiques crescudes de les
lleres van provocant sobre els riberencs i sobre les instal·lacions situades dins les
zones inundables.
L’ocupació d’aquests espais, s’ha anat incrementant al llarg del temps, sobretot
en les darreres dècades, lligada a l’increment real de la qualitat de vida, que ha
suposat la realització de severes transformacions de les lleres i els terrenys que
les envolten, amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc.
Aquesta enorme transformació del territori, ha tingut una molt forta incidència
sobre el natural discórrer de les aigües de pluja des de la seva presa de contacte
amb els terrenys que conformen la conca fluvial, fins a la integració i posterior
transcurs per la llera.
Dels 32.000 km2 que conformen la xarxa hidrogràfica catalana, 16.500 pertanyen
a les seves Conques Internes. L’estacionalitat de cabals circulants per la majoria
de les lleres, que en molts casos suposa la total desaparició dels mateixos durant
llargs períodes de temps, origina en la societat una preocupant relaxació de la
sensació de riscs associats a avingudes, i la consegüent tendència a l’ocupació
de les zones inundables, provocant, quan es produeixen pluges intenses, les
afeccions abans esmentades.
La xarxa fluvial primària, es composa de rius com el Llobregat, Ter, Besòs o
Tordera, que travessen importants nuclis de població, terrenys de conreu i
polígons industrials, que cal defensar dels danys de les inundacions, emprant
mesures estructurals i no estructurals.
Les solucions estructurals són prou conegudes, (endegaments, esculleres, etc.)
encara que no succeeix el mateix amb les no estructurals: Aquestes estan
lligades a la prevenció i en treballs com el present, adquireixen el seu màxim
valor, ja que permeten el coneixement de les àrees inundables i dels riscs
associats al realitzar determinades actuacions sobre el territori, que normalment
es posen de manifest a posteriori, quan ja s’ha produït l’afecció provocada per les
avingudes.
Partint d’una cartografia prou clara i entenedora, subministrada per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya, als plànols del present document es defineixen les
línies d’inundació corresponents a 500, 100 i 50 anys de període de retorn, en
diversos trams de rius de la xarxa primària, així com les àrees potencialment
inundables des d’un punt de vista geomorfològic, incloent també una base de
dades de punts crítics que poden alterar el normal discórrer de les aigües en
avinguda.
L’organització dels diferents documents de l’estudi s’ha efectuat tant des d’un punt
de vista pràctic com metodològic. Així l’estudi consta d’un primer document que
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
recull amb aquesta breu presentació, una memòria detallada, encara que no
exhaustiva, dels treballs realitzats (mètodes utilitzats i aplicabilitat dels resultats),
junt amb les representacions gràfiques principals de l’estudi: els plànols a escala
1:50000 d’àrees potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic i
els plànols, a la mateixa escala de les zones inundades per les avingudes
associades a períodes de retorn de 500, 100 i 50 anys.
El segon volum recull l’estudi hidrològic realitzat i constitueix un pas previ a la
modelització hidràulica que es desenvolupa més endavant.
El tercer volum engloba informació complementària sobre la metodologia de
recerca de punts crítics amb la base de dades i el SIG desenvolupats per aquest
treball, així com les fitxes dels ponts visitats per a les modelitzacions hidràuliques.
Finalment aquest volum també recull la metodologia de la zonificació de zones
geomorfològiques potencialment inundables.
En el quart volum es porta a terme l’explicació dels criteris seguits per a la
selecció dels trams analitzats amb el model de càlcul matemàtic, els paràmetres
utilitzats en aquesta modelització i finalment els resultats numèrics.
Els documents de punts crítics, geomorfologia i modelització són claus des del
punt de vista de l’abast territorial de l’estudi, ja que, a més del miler de
quilòmetres modelitzats, (que representen la pràctica totalitat de la xarxa fluvial
primària de Catalunya, al voltant de les quals viu el 80 % de la població),
existeixen encara més de 4.200 km de rius i afluents de la xarxa secundària i un
nombre molt elevat de quilòmetres de torrents i rierols que formen la xarxa
terciària (estimat per diferents experts en 40.000 km), en els quals, únicament
estudis de detall, proporcionats a les seves dimensions, poden determinar els
riscs associats a les avingudes, encara que la visió general aportada per l’estudi
geomorfològic, permet avaluar aquests riscs a una escala més global.
Aquest és el primer estudi que envolta la totalitat de les Conques Internes de
Catalunya, introduint perspectives innovadores relatives tant als seus continguts
com a les eines utilitzades.
En aquests moments els únics Plans d’Emergència homologats són els de País
Basc i el de la Comunitat Valenciana. Aquests Plans, han servit com a model de
partida per a la realització del present treball, incorporant les eines que avui pot
oferir el mercat, amb l’objecte de presentar una acurada i precisa cartografia de
càlcul, mitjançant models digitals del terreny (MDT). També s’han fet servir eines
informàtiques entre les que destaquem els treballs amb Sistemes d’Informació
Geogràfica (SIG) i programes de càlcul hidrològic i hidràulics avançats, combinats
amb l’aixecament de croquis de centenars d’estructures hidràuliques, i amb la
representació dels resultats sobre mapes topogràfics de gran qualitat.
Aquests treballs, a més dels objectius fonamentals abans esmentats, han de
servir per a permetre continuar amb les tasques de delimitació de zones
inundables, en àrees més reduïdes i amb un nivell de detall més gran. Des de
l’Agència Catalana de l’Aigua s’està treballant ja en aquest sentit, redactant nous
estudis que permetin millorar els resultats obtinguts sense canviar l’escala de
càlcul, així com estudis de planificació d’espais fluvials de més detall, àmbit
aquest de gran importància per tal d’aconseguir una eficaç recuperació,
restauració i preservació, segons els casos, d’aquest espai, compatible amb el
desenvolupament sostenible del territori, adoptant sempre que sigui factible,
mesures de gestió en trams no ocupats, tendents a garantir la seva supervivència.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA
1.1. INTRODUCCIÓ
1.2. ANTECEDENTS
1.2.1. La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc d’inundacions1.2.2. Altres treballs referents a l’INUNCAT1.2.3. Els plans de Protecció Civil contra inundacions a Espanya
1.3. JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI
1.4. METODOLOGIA
1.4.1. Introducció1.4.2. Estudi hidrològic1.4.3. Estudi geomorfològic1.4.4. Estudi punts crítics1.4.5. Estudi hidràulic.
1.5. DELIMITACIÓ DE LES ZONES INUNDABLES I PUNTS CRÍTICS
1.5.1. Zones potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic.1.5.2. Zones crítiques i punts negres.1.5.3. Zones inundables als principals rius de les conques internes de Catalunya per a períodes de retorn
de 500, 100 i 50 anys.
1.6. DESENVOLUPAMENT DEL PLA INUNCAT I ALTRES PLANS DE CONQUES
1.7. DOCUMENTS DEL QUE CONSTA AQUEST ESTUDI
1.8. EQUIPS DE TREBALL
1.8.1. Introducció1.8.2. Equip de direcció de l’Agencia Catalana de l’Aigua1.8.3. Institut Cartogràfic de Catalunya1.8.4. Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil1.8.5. Planejament Territorial i Urbanisme1.8.6. Consultors externs
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 1
1.1. INTRODUCCIÓ
El present document pretén presentar la gènesi de l’estudi de “DELIMITACIÓ DE
ZONES INUNDABLES PER A LA REDACCIÓ DE L’INUNCAT” així com del
context i els criteris desenvolupats dintre dels treballs realitzats.
L’objectiu principal del treball és la definició de les zones inundables associades a
períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, de tal manera que permetin a posteriori
una anàlisi de riscos davant el perill d’avingudes.
A l’hora d’establir aquestes zones és molt útil també el coneixement
geomorfològic del territori, ja que alguns fenòmens geotècnics, com són
l’esllavissament de masses de terreny o la mobilització de vessants inestables a
conseqüència de les pluges poden incrementar o fins i tot produir inundacions
perilloses.
L’àmbit de l’estudi s’ha circumscrit a les conques internes de Catalunya on la
Generalitat de Catalunya posseeix totes les competències sobre les aigües
continentals. L’estudi està actualment ampliant-se a les conques intercomunitàries
de la resta de Catalunya, bàsicament la conca de l’Ebre.
Els continguts s’han ordenat en diferents documents redundant així en una millor
comprensió i utilitat. Una documentació de difusió general, que compren una
memòria i els plànols i una documentació molt més tècnica on es trobarà una
descripció exhaustiva dels mètodes emprats per a la realització de l'esmentat
document de divulgació.
1.2. ANTECEDENTS
1.2.1. La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc
d’inundacions
El Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya, conegut com a
INUNCAT, inclou mesures de protecció contra inundacions, però la seva
homologació a nivell estatal no ha estat possible per no disposar d’una zonificació
del risc d’inundació en funció de la freqüència (zones inundables amb diferent
període de retorn). Fins el moment, dues comunitats autònomes, el País Valencià
i el País Basc han assolit aquesta homologació, en disposar d’estudis hidrològics
semblants al que aquí es presenta.
1.2.2. Altres treballs referents a l’INUNCAT
Pel que fa a la valoració tècnica de les inundacions, l’antecedent d’aquest treball
es troba en els estudis desenvolupats durant l’any 1983, i recollits per
l’INUNCAT’97. En aquests estudis, es van fer anàlisis regionals a escala nacional
desprès de les pluges de 1982, on basant-se en estudis històrics es va proposar
una zonificació del risc, apareixent per primera vegada les matrius d’impacte per a
l’avaluació del risc d’inundacions.
1.2.3. Els plans de Protecció Civil contra inundacions a Espanya
Altres Autonomies de l’Estat han posat en marxa ja algun tipus de Pla de
Protecció Civil davant del Risc d’Inundacions (en l'actualitat País Basc i València),
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 2
aquests plans varien molt en els seus resultats depenen molt del tipus d’estudi
hidrològic–hidràulic impulsat així com de les dades de partença utilitzades.
1.3. JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI
Amb data 22 de novembre de 2000 es publica al Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya l’informe extraordinari del Síndic de Greuges al Parlament de
Catalunya sobre l’actuació de l’Administració Pública en matèria de prevenció
davant el risc d’inundacions i avingudes.
En aquest document després de realitzar diversos considerants sobre la dificultat
que comporten aquests estudis i degut al fet que l’Agència Catalana de l’Aigua
està portant a terme estudis de detall de Planificació Fluvial, es fa constar que la
falta d’un estudi de nivell regional impedeix l'homologació a nivell estatal del pla
INUNCAT per la qual cosa es recomana portar a terme de forma immediata una
delimitació de zones susceptibles de patir inundacions que facin plenament
operatiu i efectiu el pla INUNCAT, que ja s’aplica amb referència a nivell de
criteris d’activació, estructura, organització i operativitat.
Es tracta finalment de dotar a l’administració d’una eina que pugui substituir i
actualitzar l’anàlisi del risc que incorpora el pla esmentat, que té un caràcter
d’anàlisi d’inundacions històriques, per una delimitació zonal amb caràcter molt
més tècnics com són la modelització hidràulica i la zonificació geomorfològica.
1.4. METODOLOGIA
1.4.1. Introducció
La metodologia emprada per caracteritzar les inundacions ha seguit tres línies,
destinades a obtenir les següents informacions:
1) Delimitació de les zones inundables amb períodes de retorn de 50, 100 i 500
anys, és a dir, aquelles que en la situació actual poden inundar-se amb les
freqüències esmentades.
2) Delimitació de zones potencialment inundables, entenent per aquestes les
zones que alguna vegada en la història han patit inundació.
3) Identificació de punts crítics d’inundació en relació a activitats humanes.
La principal informació requerida per a l’homologació de l’INUNCAT és la primera.
No obstant, la informació aportada per les altres dues dades és molt rellevant per
a l'adequada interpretació i ajust de la primera, i també aporten informació
insubstituïble en zones on no ha estat possible aplicar la metodologia hidrològica–
hidràulica.
Aquestes tres línies metodològiques s’han desenvolupat en quatre estudis
diferenciats:
1) Estudi hidrològic per a la determinació dels cabals d’avinguda.
2) Estudi hidràulic de delimitació a escala 1:50.000 de les àrees inundables de la
xarxa hidrològica.
3) Estudi geomorfològic de zones potencialment inundables.
4) Estudi de punts crítics coneguts.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 3
Els dos primers estudis donen lloc a la delimitació de zones inundables amb criteri
freqüencial, essent el primer d’ells una dada fonamental per a l’aplicació del
segon. Els altres dos estudis tenen correspondència directa amb les altres dues
informacions a obtenir.
1.4.2. Estudi hidrològic
L’estudi hidrològic realitzat per al projecte INUNCAT en l’àmbit territorial de les
Conques Internes de Catalunya ha inclòs les següents activitats:
Obtenció de mapes d’isolínies de precipitació màxima en 24 h de diferents
períodes de retorn, a partir de l’estudi de màximes pluges diàries a l’Espanya
peninsular, publicat pel CEDEX. Desprès s’obtenen hietogrames sintètics
(intensitat de pluja vs. temps) de 12 i 24 hores de durada.
Divisió de l’àmbit territorial en conques hidrològicament tancades. S’ha obtingut
un total de 290 subconques diferents. Per a la seva obtenció s’ha emprat el Model
Digital del Terreny (MDT) amb pas de malla de 100 m, proveït per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya.
Obtenció dels paràmetres hidrològics necessaris per a la modelització dels
principals cursos fluvials de les Conques Internes de Catalunya, i posterior
simulació numèrica amb el model hidrològic HEC-HMS (concebut per l’ U.S. Army
Corps of Engineers), l’objectiu del qual és obtenir hidrogrames (cabal vs. temps)
d’avinguda als diferents emplaçaments considerats.
Per a establir una única distribució del hietograma a considerar en tots els casos, i
unes condicions antecedents d’humitat homogènies per a tots els models HEC-
HMS, s’han efectuat diferents passades de simulació, comparant els resultats així
obtinguts amb els derivats d’estudis estadístics previs realitzats en diferents
estacions d’aforament, ja disponibles a l’Agència Catalana de l’Aigua. Com a
conseqüència d’aquestes anàlisis comparatives, s’ha adoptat el hietograma
corresponent a una duració de pluja de 12 hores i unes condicions antecedents
d'humitat, a l’inici del xàfec, coincidents amb un grau d’humitat II (normal).
Obtenció de cabals punta i de volum d’avinguda en totes les subconques
considerades –que corresponen amb un conjunt de punts distribuïts al llarg de la
xarxa hidrogràfica existent -, per aplicació dels models HEC-HMS esmentats en
l’apartat anterior.
Fruit de les activitats resumides en els punts precedents, es disposa de valors de
cabals i volums d’avinguda en un conjunt d’uns 290 punts, distribuïts al llarg de la
xarxa hidrogràfica corresponent a les Conques Internes de Catalunya, tot això per
a un conjunt de vuit períodes de recurrència que s’estén des dels 2,33 fins als
1000 anys.
La metodologia emprada es considera adequada per a un estudi d’escala regional
com INUNCAT, gaudint de la virtut de la uniformitat per a un àmbit tan extens com
l’analitzat.
1.4.3. Estudi geomorfològic
L’estudi geomorfològic és una eina d’interpretació territorial on queda palesa la
gran xarxa hidrogràfica de Catalunya. Es desenvolupa a partir d’estudis anteriors,
fotografies aèries i visites a camp, que donen una idea molt clara del territori
adjacent al sistema fluvial actual que ha patit inundacions en èpoques històriques
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 4
o recents. Aquests estudis permeten identificar problemàtiques d’inundació que el
mètode de simulació hidràulica no pot detectar, i a l’hora, serveix de marc per a la
interpretació de les simulacions. La seva informació, però, sovint no aporta
l’aspecte freqüencial, encara que la zona delimitada com a potencialment
inundable es pot assimilar a períodes de retorn molt elevats
1.4.4. Estudi punts crítics
Tenint en compte la gran experiència acumulada pels tècnics de la Junta d’Aigües
de Catalunya, predecessora de l’actual Agència Catalana de l’Aigua s’ha
completat l’estudi hidràulic de la xarxa primària amb una recopilació dels punts
problemàtics coneguts per aquests tècnics, per la qual cosa s’han realitzat
entrevistes i visites als elements que solen caracteritzar el funcionament hidràulic
dels rius com ponts i assuts.
Aquest estudi de punts crítics ajuda a cobrir territorialment tota l’àrea de les
Conques Internes de Catalunya on no era factible modelitzar, ja que la
modelització matemàtica no és possible en alguns punts on la cartografia
disponible i altres limitacions de l'anàlisi efectuat feien que les possibles solucions
resultats de la modelització hidràulica fossin poc creïbles.
1.4.5. Estudi hidràulic.
L’estudi hidràulic s’ha realitzat sobre una part de la xarxa que podríem considerar
com a primària i que formen els grans eixos drenants de Catalunya (excepte
l’Ebre) amb una longitud total de més de 1000 km.
La selecció dels trams s’ha fet realitzant una anàlisi mixta amb tècniques de SIG, i
de valoració subjectiva basada en inundacions històriques dels danys i riscos de
les zones possiblement afectades. En tot cas, el grau de representativitat de la
zona inundable a escala 1:50.000 (on 1 mm representa 50 m a la realitat), així
com la precisió de la metodologia (també associada a les dades cartogràfiques
disponibles, bàsicament la cartografia 1:5000) que es descriu a continuació,
limiten l’aplicació d’aquest estudi als cursos fluvials principals.
Mitjançant tècniques informàtiques aplicades sobre el MDT de detall de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya (malla 15 x 15), i plànols de la sèrie 1:5000, es van
aconseguir les seccions de càlcul per al model matemàtic HEC-RAS (també del
U.S. Army Corps). Aquestes seccions són les que constitueixen el nucli bàsic del
model físic del riu que es vol analitzar, i han requerit un ajust manual posterior
notable, degut a que la precisió del MDT, tot i que elevada per a molts usos, fa
que es perdi informació en zones planeres i allà on el riu disposa de motes
d’endegament. Amb aquestes dades de gabinet i un elevat nombre de visites de
camp es van obtenir els paràmetres necessaris per modelitzar satisfactòriament
els trams escollits.
Les sortides gràfiques i matemàtiques d’aquest model hidràulic conformen les
zones inundables amb diferents períodes de retorn. Aquestes representacions
s’han realitzat de manera georeferenciada per tal de poder-les treballar amb
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 5
Sistemes d’Informació Geogràfica, i creuar la informació així generada amb les
xarxes urbanes, carreteres, indústries, i poder realitzar els posteriors anàlisis de
riscos.
Tanmateix, per a la realització de projectes de detall, com poden ser ponts,
canalitzacions, etc., o informes associats al Planejament Urbanístic, seguirà sent
necessària la realització d’estudis hidrològics i hidràulics específics que tinguin en
compte tota la informació associada a la conca on es desenvolupi el projecte o el
planejament. La delimitació aquí obtinguda té per objectiu, com s’ha esmentat
abans, els estudis de risc per a la planificació de protecció civil. Tot i això, és
també una primera aproximació a un instrument d’ajuda al planejament del territori
a gran escala.
1.5. DELIMITACIÓ DE LES ZONES INUNDABLES I PUNTS CRÍTICS
1.5.1. Zones potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic.
En aquest tipus d’estudi es desenvolupa una visió del territori molt general on
l’interpretació dels elements geomorfològics com són les lleres, les planures
al·luvials, les antigues esquerdes de lliscament, donen una aproximació, no
lligada a cap període de retorn sobre àrees que han estat inundades en èpoques
històriques anteriors fins i tot a possibles documentacions escrites.
La visió geomorfològica (veure fig.1) també dona una visió general sobre la
influència de les infrastructures existents o previstes en el territori ja que es pot
apreciar perfectament l’efecte estrangulador d’alguns estreps o motes de
contenció.
Figura 1
1.5.2. Zones crítiques i punts negres.
Des d'un punt de vista territorial l’estudi necessita un element que compensi el fet
de la difícil modelització hidràulica de rius de poca amplada amb la cartografia
disponible. Per tal de reduir aquest efecte a més d’introduir l’anàlisi
geomorfològica es desenvolupa una base de dades de punts crítics, relacionats
amb un sistema d’informació geogràfica que permetrà fer un seguiment de les
zones conflictives, la llegenda de les quals es pot veure a continuació a la figura2.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 6
Figura 2
1.5.3. Zones inundables als principals rius de les conques internes de Catalunya
per a períodes de retorn de 500, 100 i 50 anys.
Als plànols de modelització hidràulica podem veure la representació superficial de
les àrees inundades per a períodes de retorn necessaris per l’anàlisi de la
Directriu Bàsica de Protecció Civil.
Respecte a la delimitació efectuada en aquest treball les distancies entre les línies
de 500, 100 i 50 anys de període de retorn varien segons la morfologia del territori
al qual estem, d’aquesta manera en llocs de pendents forts les línies acostumen a
estar molt a prop i semblen amuntegar-se unes damunt les altres. Estem en
zones encanonades. Altres vegades en zones planeres les línies es separen més
formant illes, com és el cas del Ter i del Fluvià.
La figura número 3 és una visió parcial d’un dels plànols de definició de les zones
inundables obtingudes amb aquesta metodologia.
Figura 3
També s’ha d’esmentar que la topografia utilitzada per al càlcul procedent de
l’ICC no està absolutament posada al dia per la qual cosa és possible que degut
al rang d’aproximació del treball estiguin incloses com a inundables zones que
darrerament han vist modificada la seva inundabilitat per obres molt recents, fins i
tot per obres que es realitzen en aquests moments.
Tanmateix, dins del present estudi, es desenvolupa una eina de SIG que permetrà
posar al dia aquesta informació a mesura que es tinguin altres informacions més
precises o es realitzin projectes de detall.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 7
1.6. DESENVOLUPAMENT DEL PLA INUNCAT I ALTRES PLANS DE
CONQUES
En aquest estudi s’ha desenvolupat un dels factors que componen l’anàlisi del risc
d’inundacions: la perillositat, terme associat a severitat–intensitat de la inundació i
a la seva probabilitat (50, 100, 500 anys de període de retorn). Per poder complir
la Directriu Bàsica de planificació de Protecció Civil davant del risc d’inundacions
s’haurà de desenvolupar l’estudi sobre la vulnerabilitat i l’exposició dintre de les
zones delimitades en aquest document.
El present estudi es facilitarà amb l’ús de les dades en format SIG que es
subministren, ja que permeten una àgil manipulació de les dades disponibles i una
ràpida actualització i homologació del Pla INUNCAT.
D’altra banda també facilitarà la planificació d’estratègies per la mitigació de perills
amb actuacions no estructurals, que afecten molt menys a la dinàmica dels rius i
comporten un menor grau d’exposició davant una possible fallida de les
actuacions estructurals.
Finalment, cal expressar que l’Agència Catalana de l’Aigua ja porta a terme una
sèrie d’iniciatives d’estudi detallat (escala de treball 1:1000 o 1:2000) de conques
específiques per a dotar d’un millor coneixement de la xarxa hidràulica així com a
la pròpia Agència i a altres administracions, en particular les competents en
l’àmbit de la planificació territorial.
1.7. DOCUMENTS DEL QUE CONSTA AQUEST ESTUDI
Aquest estudi consta de quatre documents independents
DOCUMENT 1: Memòria i plànols
DOCUMENT 2: Càlcul hidrològic i determinació dels cabals d’avinguda en les
conques internes de Catalunya
DOCUMENT 3: Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables a
les conques internes de Catalunya. Punts Crítics. Ponts.
DOCUMENT 4: Modelització hidràulica.
1.8. EQUIPS DE TREBALL
1.8.1. Introducció
Els treballs han estat realitzats per l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de
l’Aigua, i per les empreses consultores TYPSA, INCLAM i HQA. Han aportat
informació indispensable l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la Direcció General
d’Emergències i Seguretat Civil, el Programa per al Planejament Territorial i la
Direcció General d’Urbanisme.
1.8.2. Equip de direcció de l’Agencia Catalana de l’Aigua
Jordi Cabot: Enginyer de Camins, C. i P., Director de l’Àrea de Planificació.
Lluís Godé: Enginyer Industrial, Director del projecte i Cap del departament de
Planificació del Medi Físic.
Lorenzo Correa: Enginyer Tècnic d’Obres Públiques de l’Àrea de Planificació,
Coordinador del projecte.
Josep Lluís Gomà: Geòleg de l’Àrea de Planificació, autor de la delimitació
geomorfològica de zones potencialment inundables.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
Memòria Pàg. 8
A part de l’equip esmentat, han participat també nombrosos tècnics de l’Agència,
tant en l’aportació d’informació, com en el plantejament i seguiment de la
metodologia i en la verificació de resultats.
1.8.3. Institut Cartogràfic de Catalunya
La posta a disposició de l’extensa informació cartogràfica, en els seus diversos
formats, que es troba a l’institut Cartogràfic de Catalunya ha estat indispensable
per a l’execució en temps i forma dels treballs aquí presentats.
En particular, l’aportació d’una representació gràfica de gran qualitat i el
subministrament dels “models digitals del terreny” han permès la realització de les
presentacions gràfiques i els càlculs hidrològics i hidràulics continguts al present
estudi.
Per part de l’institut Cartogràfic de Catalunya ha estat inestimable la col·laboració
del seu Director, Jaume Miranda, i d’en Joan Romeu, Cap de projectes externs.
1.8.4. Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil
Es van tenir diverses entrevistes i conversacions amb el seu Servei de
Planificació per tal de conèixer els sistemes de treball i intercanviar idees sobre el
present estudi i sobre possibles millores de les matrius d’impacte als treballs de
detall de futurs estudis fluvials que necessitin avaluar el risc davant avingudes
(efectes dominó). La responsable d’aquesta coordinació ha estat l Núria Gasulla,
Cap del Servei.
1.8.5. Planejament Territorial i Urbanisme
El Programa per al Planejament Territorial i la Direcció General d’Urbanisme,
ambdós del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, han contribuït a
l’estudi amb la informació del planejament urbanístic vigent, en especial el SITPU,
la qual ha servit per plantejar les zones d’estudi prioritari. En Gabriel Palacios i la
Clara Galiano han estat, respectivament, els responsables de la coordinació.
1.8.6. Consultors externs
L’execució dels treballs ha estat encarregada als equips tècnics de les empreses
TYPSA, INCLAM i HQA. A continuació es detalla els documents redactats per:
TYPSA: Redacció dels documents 1, 3, 4 (Rius Tordera, Besos, Llobregat, Gaià,
Foix, Francolí), amb un equip encapçalat per:
Miguel Angel Gago, Enginyer Tècnic d’Obres Públiques
Josep Maria Ruiz Boqué, Enginyer de Camins, C. i P.
I format per més de dotze tècnics i auxiliars.
INCLAM–HQA: Redacció dels documents 2 i 4 (Rius Muga, Ter i Fluvià), amb un
equip encapçalat per:
Eduardo Garcia Salete, Enginyer de Camins, C. i P.
Martín Rodríguez Pallarés, Enginyer de Camins, C. i P.
Frederic Abello, Enginyer IQS
I recolzats per quatre tècnics més.
