FEDERACIÓCATALANAD’EMPRESARISFLORISTESRevista del Gremi de Floristes de Catalunya - Nº 6 junio 2014

2

3

És interessant acollir-nos a les noves

bonificacions de la Seguretat

Soc ia l?

Tots sabem que en l’actualitat s’han re-duït les modalitats de contractació i també s’han simplificat les bonificacions en la contractació de treballadors per a

les empreses.La més coneguda és la denominada “tarifa plana”.Però no caiguem en l’engany, aquesta bonificació té bastants complicacions.Destaquem que la tarifa no és regular de 100€ a jornada completa o 50€ a mitja jornada, sinó que cal incrementar-li la part de la cotització del tre-ballador, així com la cotització empresarial per la base d’accidents i formació professional, per tant hem d’incrementar un mínim de 60€ per cada treballador.L’aspecte més important i difícil de complir serà la del manteniment del nivell d’ocupació en l’empresa durant els 36 mesos següents a contar des de la contractació del treballador subjecte a aquesta tarifa.Estem en un sector d’activitat on la garantia d’estabilitat laboral és molt difícil de mantenir, es-tem subjectes a oscil·lacions de mercat, èpoques puntuals de major o menor venda, i serà difícil, excepte excepcions, el mantenir l’ocupació esta-ble en aquest període.

Miguel SeguraAssessor Gremi Floristes de Catalunya

A més, la Seguretat Social està es-tudiant aplicar una normativa que reduirà la majoria de les 54 bonifi-cacions actualment en vigor i les 22 reduccions a la cotització, alguna de les quals aconsegueixen el 100% de la quota.No obstant això, si ens decidim a mantenir l’ocupació, i si per qualsevol circumstància en el transcurs dels 36 mesos, descendim el nivell del mateix i no ho regularitzem, haurem d’abonar les bonificacions efectuades si la pè-rdua de manteniment es produeix als 12 mesos des de la contractació, reintegrarem el 100% de la diferència, si es produeix als 24 mesos de la con-tractació, reintegrarem el 50%, sense recàrrec d’interessos de demora si el ingrés s’efectua de forma voluntària.Tinguem en compte que aquestes bo-nificacions seran incompatibles a les contractacions que afectin al cònjuge, ascendent, descendent i altres parents per consanguinitat o afinitat fins al se-gon grau inclusivament de l’empresari.

4

• És interessant acollir-nos a les noves bonificacions de la Seguretat Social?, de Miguel Segura ........................................................3

• Xpomercat ............................................................................................................6

• Expohogar Primavera, la flor viva, la protagonista ....................... 10

• Primavera i Pasqua, de Daniel Santamaria ....................................... 12

• Santoral ................................................................................................................ 16

• Exposició receptacles orgànics de L’ Escola d’Art Floral de Catalunya....................................................... 18

• Curiositats........................................................................................................... 20

• Flors i plantes a Tv3 ..................................................................................... 22

• Fes florir el teu municipi ............................................................................. 23• Entrevistes: • Centre Jardí ....................................................................................... 26 • Floristeria Maruja ............................................................................xx

• Floristeria Olimpia, 75 anys en el món de les flors .................... 24

• Les floristeries es van morint, de Ramon Abellà .......................... 30

Sum

ari

5

EL MERCAT DE FLoR i PLANTA oRNAMEN-TAL DE CATALuNyA vA CELEbRAR EL PASSAT 9 dE MARç L’XPOMERCAT, unA JORnAdA D’EXPoSiCió, ART FLoRAL i FLoRiSTERiA, quE ALhoRA quE FoMENTAvA EL CoN-TACTE ENTRE PRoFESSioNALS i iNFoRMA-vA SobRE ELS SEuS SERvEiS CoMERCiALS A FLORisTEs i JARdinERs, TAMbÉ MOsTRAvA AL PúbLiC EN GENERAL LA GRAN oFER-TA DE FLoR TALLADA, PLANTES i CoMPLE-MENTS quE PoDEN TRobAR A LES SEvES boTiGuES DE CoNFiANçA.

L’objectiu d’aquest esdeveniment, que enguany va comptar amb prop de 7.000 visitants, és incrementar el consum de flor i planta entre la població partint del

més essencial: donant-li cultura sobre el sector. El poder conèixer de primera mà el Mercat, veure in situ les moltíssimes varietats de planta que s’hi troben i poder preguntar als productors locals, se li va sumar uns tallers de floristeria infantil i un concurs-exhibició de floristeria comercial, que buscaven sensibilitzar aquest públic sobre el be-nestar personal i social que aporta el tenir flors i plantes a casa. Així mateix, amb XPoMERCAT s’intenta trencar amb el consum exclusivament vinculat a dates assenyalades i motivar la compra habitual no només per guarnir el balcó o el jardí, sinó també l’interior de la llar, l’oficina...

El mercat de flor i planta obre les seves portes per estimular

el consum en gardens i floristeries

6

t

Xpomercat

t

8

Per al públic professional, la jornada del Mercat de Flor i Planta va programar un espectacle florístic multidisciplinar, que sota el títol de Menú Flo-ral va oferir una demostració basada en quatre col·leccions diferenciades: Menú Festiu, de compo-sicions dedicades a les principals celebracions de la nostra vida; Menú de Muntanya, en què la fusta i els colors càlids van donar idees per decorar espais rústics; Menú Fast Food, amb arranjaments florals ràpids, frescos, dels dia a dia de tota floristeria; i el Menú Km. 0, en el qual la flor i planta del Maresme van ser els protagonistes. L’exhibició va estar ben amanida amb música, degustacions gastronòmiques i l’animació d’un simpàtic grup de pallassos. La pro-posta va anar a càrrec de Rosa valls Formació, i a més de la mateixa Rosa valls hi van participar els floristes Carles Jubany, com a co-director, i sergi González, M. Jesús Lucas, sílvia Mir, Carme Roselló, Andreea stor i Josep valls.

XPOMERCAT va comptar aquest any amb la vi-sita del president de la Generalitat, Artur Mas, que coneixedor del difícil moment que està vivint el sec-tor, va voler donar el seu suport institucional tant a productors i majoristes com als professionals de la floristeria que se li van apropar. Abans, a més, també hi va haver la visita del conseller d’Empresa i ocu-pació, Felip Puig.

En paral·lel a les activitats florístiques, es va celebrar una autèntica festa de cultura popular al recinte ex-terior del Mercat, amb una tabalada, sardanes, ball de bastons, una petita jornada castellera amb els Ca-pgrossos de Mataró i una paella popular, enmig de les més de 50 parades de productes agroalimentaris que conformen el Mercat del Maresme, que té lloc cada diumenge de 9 a 14h.

“La gran festa que és XPOMERCAT vol ser un impuls pel sector. Per tots els que en formem part. Si deixem que el públic conegui quines plantes i flors es produeixen a casa nostra, també li serà més fàcil demanar-les a les seves floristeries i centres de jardi-neria”, considera Jordi Rodon, president del Mercat de Flor i Planta ornamental de Catalunya. “Més cul-tura floral vol dir més consum, que és el que fa falta en el nostre sector”, conclou.

t

9

10

Expohogar Primavera, la flor viva, la protagonistaLA 51ª EdiCió d’EXPOhOgAR, EN LA SEvA CoNvoCATòRiA DE PRiMAvERA, vA oFERiR EN PRiMíCiA A ToTS ELS PRoFESSioNALS DELS sECTORs dE LA biJuTERiA i COMPLEMEnTs dE MoDA, REGAL i DECoRACió, LES PRinCiPALS nOvETATS i TEndènCiES quE MARCA-RAn LA PRòXiMA CAMPAnyA PRiMA-vERA-ESTiu.

Un centenar d’expositors es van do-nar cita al palau de Montjuïc de la Fira de barcelona, amb més de 8.200 visitants professionals. La Fira va exhibir una am-

plia gamma de productes de qualitat relacionats amb els àmbits de la bijuteria i complements de moda, regal, de-coració, artesania, papereria, tèxtil i llar, marroquineria i viatge i decoració floral, terrassa i jardí.Expohogar Primavera, va aportar una bona dosi d’optimisme per a l’any 2014. Amb la primavera, tornen les flors. Petites i de mil colores es colen per tots els racons de la casa, estampant davantals, estova-lles, prestatges i mobles. Els necessers, les bosses de la compra i els joiers de viatge… Tot amb flors per donar un punt de frescor. i estrelles, a dojo. A maletes, bos-

ses, cubells, cubs… Fins i tot, coixins de saló amb forma d’estrella. i com no, també flors naturals.Durant aquesta edició d’Expohogar Primavera va tenir lloc un programa d’activitats i tallers pràctics a càrrec de les escoles d’art floral de Cata-lunya, que van oferir cada dia diverses demostracions florals i d’empaquetat de regal, per donar a conèixer les diferents tècniques per a la realització de muntatges flo-rals. Les diferents demostracions van tenir una important afluència de públic, que no volien perdre detall de les ultimes tendències en flors.L’Escola d’Art Floral de Catalunya va fer de-mostracions sobre les noves tendències de la mà del daniel santamaria, la Roser bofill, i la Cristina vázquez.L’Escola Rosa valls Formació va fer demostra-cions sota els títols: “El naixement de la primavera, repre-sentant amb planta bulbosa”, “Mil colors, és primavera”, “La novia actual, el preu i la qualitat”, a càrrec de la Rosa valls.Amb la primavera, la flor viva es més prota-gonista que mai.

gremi de Floristes de Catalunya

12

hiSTORiA

La tradició de regalar ous de Pasqua ve des del segle Xvii i es va donar principalment als països anglosaxons, Estats units i Europa Central. El cos-tum és perquè els cristians catòlics que mantenien

l’abstinència quaresmal, no podien menjar ous ni tampoc productes làctics a més de la carn, per tant, els fidels guarda-ven els ous durant aquest temps.

quan arribava el diumenge de Pasqua totes les persones que havien guardat els ous es reunien a l’església de la seva ciutat perquè el sacerdot els beneís en la primera cerimònia litúrgica per posteriorment regalar-los a tots els seus, ja fos-sin familiars o amics.

qui rep un ou de Pasqua ha de considerar-se afortunat ja que representen un alt valor d’estima. En general els ous estan pintats de diferents colors i es regalen en petites cistelles. un dels països europeus que més ho viu és Alemanya. Se sap que la tradició a Estats units va venir gràcies a uns alemanys que van promocionar aquest costum en aquell país. També els ous en moltes cultures signifiquen “vida” i “fertilitat” i s’acostumen regalar en època de primavera.

El simbolisme cristià que se li dóna a l’ou, és el del principi de l’univers i de la Creació, el sentit d’una “vida nova”, tal com indica la Pasqua, una vida nova que ens la dóna Jesucrist ressuscitat.

PRIMAvERA I PASquA

daniel Santamaria

TRAdiCiOnS

El costum d’amagar ous pintats en els jardins de les ca-ses, per a l’alegria i gaubança dels nens que els troben, se segueix mantenint en molts països, això simbolitza la persecució de Jesús per part d’Herodes i els enganys

posats per Déu per evitar ser oposat.

En l’actualitat, la tradició continua amb algunes variacions. A Euro-pa es manté el costum que data des de l’Edat Mitjana d’adornar ous amb tenyits i pintats, encara que sembla que la pràctica d’ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, es va difondre a decoracions més senzilles.

14

15

ELS OuS dE PASquA FAbERgé

Capritxos dels Tsars:Anys abans de la Revolu-ció Russa, Sant Petersburg va ser testimoni d’una re-

volució diferent. Des del seu taller, Peter Carl Fabergé anava a transfor-mar per sempre el món de la joieria i l’art, creant peces úniques. Segles després, Fabergé segueix sent el ca-pritx d’uns pocs. Peter Carl Fabergé, va néixer a Rússia en 1846. La seva formació va tenir lloc a l’estranger: a Alemanya, Anglaterra, França i itàlia. En 1866 s’estableix de manera in-dependent i, amb 24 anys, hereta el taller de joieria del seu pare a Sant Petersburg, dirigint-ho durant 10 anys. Les peces produïdes en aques-ta dècada es distingien massa de les dels altres joiers de l’època. Els ous de Pasqua creats per Fabergé són joies úniques i van ser fruit del capri-tx dels tsars que per més d’un segle s’han convertit en sinònim del luxe extrem a nivell mundial.

16

Maig 2014

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1Josep obrer / ricard DIa DEL TrEBaLL

2Fèlix

araceli

3Felip

alexandre

4pelegrí

DIa DE La MarE

5TeodorIrene

6Domènec

7Benetgisela

8Salut / Mare de Déu dels Desamparats

9NicolauCatarina

10Joan D'Àvila

Beatriu

11ponçFelisa

12Flavià

Domènec

13pere regalat

Fàtima

14Matiesgemma

15Isidre

16honoratMàxima

17 pasqual18Eric

Clàudia

19Iu

Lleonard

20hilariBaldiri

21CristòforVirginia

22Emili

Júlia / rita

23Desideri

24Susanna

M. auxiliadora

25Vicenta

Magdalena

26Eleuteri

Felip Neri

27agustíJuli

28Bernatgermà

29ramon E.

Just

30 Ferran

Joana d'arc

31pasqual

SANTORALAbril 2014

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1hug

Teodora

2Francesc de pàola

Nicet

3Sixte

4Benet

5Vicenç Ferrer

Emilia

6guillem

Misericòrdia

7Joan Baptista

Donat

8Dionisamanci

9Marcelhilari

10EzequielTerenci

11Felip

Dolors

12VíctorSofia

13Martí

DIUMENgE DE raMS

14ValeriàTelm

15Damià

anastàsia

16MarçalJúlia

17robert

MariannaDIJOUS SANT

18perfecte

DIVENDrES SaNT

19Vicenç

20glòria / agnès

DIUMENgE DE paSQUa

21Conrad / Simeó

paSQUa FLorIDa

22agapit

23Sant Jordi

24Fidel

25MarcCalixt

26Isidor

Engràcia

27gregori

Mare de Déu de Montserrat

28prudenciValèria

29robert

Caterina

30piusSofia

31amadeuBenjamí

17

Juny 2014

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1IgnasiLaura

2Marcel·líamèlia

3CarlesClotilde

4hilarirut

5MàrciaSandra

6Claudipaulina

7robert

8guillemMaximí

9Felicià / ricard

pÀSQUa graNaDa

10 MauriciMàxim

11Bernabé

alícia

12onofreIolanda

13antoni de p.

14Fèlix

Elisenda

15BernatModest

16QuirzeJulita

17IsmaelEmília

18Marc

germà

19gervasiJuliana

20Isidor

Florentina

21raülLluís

22Tomàs

Innocència

23Jacob

Elisenda

24SaNT JoaN

25pròsper

Eva

26David

Magdalena

27Samsó

perpetu Socors

28Marcel·la

29pere

pau / pol

30MarçalEmiliana

SANTORAL

18

L’ESCOLA d’ART FLORAL dE CATALun-yA vA PRESEnTAR A LA SEu DEL CoNSoRCi DE CoMERç, ARTESANiA i MoDA DE CATALuNyA A bARCELoNA, unA EXPOSiCió d’ObRES d’AuTOR quE PARTEiXEN D’uNA REFLEXió EN-ToRN EL TEMA DEL RECEPTACLE quE SERvEiX DE CoNTENiDoR o DE PRoTECCió. ENS REFERiM AL RECEPTACLE LLigAT A L’ORigEn dE LA vidA: NiuS, ouS, CRiSàLiDES... i AL RECEPTACLE CoM A CoNTENiDoR: CiSTELLES, uRNES, CoPES...

L ’ar t floral comprèn totes les petites o grans obres que es realitzen a partir de material ve-getal. La recerca en ar t floral explora les disci-plines que el configuren: materials vegetals, for-

mes, proporcions i textures, a la vegada que s’endinsa en territoris plàstics propis d’altres ar tesanies buscant noves vies constructives i, per tant, nous llenguatges ex-pressius reversionant i donant vida a un nou objecte que en aquest cas és un receptacle.

Amb aquesta exhibició de Receptacles Orgà-nics, l’Escola d’art Floral de Catalunya amb la participació de diferents professionals floristes, pro-fessors, alumnes i antics alumnes, va voler mostrar una altre faceta de l’ar t floral, en la que intervé l’aplicació d’altres disciplines ar tesanals, en aquest cas la cistelleria treballada amb materials vegetals.

L’exposició va tenir una peça de gran format, una ca-ragolera de 4 metres d’altura treballada amb mate-rial vegetal que es va mantenir durant tota l’exhibició. Paral·lelament es van exhibir peses realitzades indivi-dualment o en equip.

Escola d’Art Floral de Catalunya

Exposició receptacles orgànics

t

19

Exposició receptacles orgànics

20

CuRIOSITATSFont: “Plantas de exterior : 250 trucos” de Carlos herrera.

1 2

3 4Atreveix-te a tallar si la teva planta ha crescut massa. Totes les plantes admeten la poda, el més important és tallar pel lloc i en el moment adient. Com més avall tallis, amb més força rebrotarà la planta.

Esqueixos que agafen. una bona manera que les plantes

arrelin sense problemes consisteix a afegir uns

granets d’arròs a les llavors o l’esqueix que es vagi a plantar.

Abonament equilibrat és aquell que té un percentatge equilibrat en els tres elements importants (nitrogen, fosforo i potassi). Això és fonamental perquè la planta tingui una alimentació

equilibrada.

Primavera. La millor època per portar a terme la multiplicació mitjançant llavors, és la primavera, així les plantes petites poden trasplantar-se a principi d’estiu.

21

Alçada del ficus. Perquè el

ficus no creixi en alçada és molt important tallar les puntes superiors cada tres mesos, coincidint amb cada brot.

5

9

7

6

8

Testos més duradors. Perquè els testos de fang durin més temps, cal

submergir-los en aigua freda durant 24 hores. A continuació deixar-los assecar a temperatura ambient.

bouganvillea. És habitual que

en èpoques de creixement, faci brots molt llargs en poc temps. En aquest cas, no tallar a ras, sinó només la punta, en poc temps farà una preciosa espiga plena de

flors.

Eliminar arrels velles d’un roser. Abans de posar la planta en un test nou, tallar amb unes estisores les arrels velles.

Així aconseguiràs que la planta creixi amb vigor.

Barreja bé l’abonament.

Després de facilitar un aportament alimentari a les plantes, és important cavar en profunditat perquè totes les arrels rebin aquest aportament.

Més aigua per primavera.

Al deixar enrere l’hivern

convé tornar a regar les plantes

després del repòs hivernal.

10

22

Enguany la primavera ha florit també a Tv3, on cada divendres, des del passat 21 de març, s’emet un espai de flors, plantes i jardineria al ma-gazine Els Matins, presentat pel periodista me-

diambiental Jordi Mateu. En ell s’ha parlat ja de les plantes de temporada, els horts urbans, els geranis i també les gespes. i properament tractarà de roses i rosers, de planta d’interior, dels cactus i les cràsules, i molts altres temes més, fins al 25 de juliol.El seu objectiu és despertar l’interès pel món de la flor i la planta i estimular el consum entre els tele-spectadors davant l’oferta d’atractius productes ornamentals que se li ofereixen en pantalla.Aquest és per ara un primer paquet de 18 programes d’un espai que ha estat impulsat per la Confedera-ció d’horticultura Ornamental de Catalunya (ChOC), de la qual forma part el Gremi de Floristes, i pels que s’ha comptat amb el patrocini de les empreses Massó garden i Terres boix.

FLORS I PLANTES A TV3

23

La tercera edició del projecte vi-LES FLORidES de la Confederació d’horticultura Ornamental de Cata-lunya (ChOC) ja està en marxa. i aquesta

vegada amb més novetats i activitats que mai. Al reconeixe-ment públic a aquells municipis que destaquen per la seva actuació en matèria d’enjardinament i millora de l’espai urbà, enguany s’hi ha afegit distincions que valoren també els espais públics florits (barris, carrers, parcs i jardins), els racons florits (comerços i restaurants), els col·lectius florits (escoles, casals, associacions) i les llars florides.

La finalitat és potenciar els espais enjardi-nats i la presència de flors i plantes en el nos-tre entorn, alhora que es sensibilitza a ajuntaments, col·lectius i ciutadania en general que un espai florit és una manera de vetllar per al nostre benestar, una opció sostenible per millorar la imatge d’un municipi, a més d’un excel·lent reclam turístic.

Els pobles i ciutats que vulguin participar-hi poden fer-ho gratuïtament mitjançant un formulari que trobaran a la web www.vilesflorides.cat o posant-se en contacte amb l’organització a info@vilesflorides.cat.

Florista! Fes florir el teu municipi! Demana al teu Ajunta-ment que s’apunti a Viles Florides i es reconegui així les flors i plantes de casa teva!

* El Gremi de Floristes, com a membre de la CHOC, impulsa VILES FLORIDES. Més informació a www.vilesflorides.cat

FES FLORIR EL TEU MUNICIPI

24

AquEST ANy CELEbREM 75 ANyS quE LA FLoRiSTERiA ES vA FuNDAR PER LA MEvA FAMíLiA AMb ENTuSiASME, ESFoRç i iL·LuSió.

La meva àvia, Francisca Gimeno va començar la profes-sió de florista en les Rambles de les Flors. va deixar la parada en començar la guerra, i juntament amb la seva filla Lluïsa, van marxar al poble. Acabada la guerra van

tornar, i van començar en una parada de flors que hi havia en l’entrada del mític Circ olimpia a la Ronda de Sant Pau canto-nada Carrer Aldana. El 2 de juny de 1939 amb l’alta tributària es va formalitzar el negoci que, en homenatge al circ, es nome-naria Floristeria olimpia. Als pocs anys, en 1947, van derrocar el circ i la Floristeria es va traslladar a un local just enfront.

En aquest nou local van treballar la meva àvia i la seva filla, que en casar-se, el seu marit que era transportista, va incorporar al negoci i s’encarregava d’anar al mercat, repartir els rams, jardi-neria, etc. També treballava amb elles una neboda de la meva àvia.En 1962 es va acabar l’actual edifici Olimpia i la Floristeria va tornar a la ubicació d’inici.durant la meva infància i adolescència les flors i les plantes va formar part de la meva vida, i vaig tenir clar que aquesta seria la meva professió. Així l’hi vaig fer saber a la meva àvia i als meus pares, que seguiria estudiant i que m’aniria preparant per a l’ofici de florista.

Durant diverses dècades la Floristeria va ser un negoci familiar on tots els seus membres col·laboraven si així era necessari, com en les diades, on ajudaven la meva germana, els oncles, cosins i altres familiars. En l’actualitat, juntament amb els meus treballadors i treballadores, som un equip que en el dia a dia formem una família.

Des d’aquestes línees vull reconèixer el coratge que la meva àvia i la meva mare van tenir en dedicar-se a la venda de flors en un període històric tan complicat com era la postguerra. Elles van tirar endavant. Actualment estem passant una crisi econòmica difícil i també confiem sortir-ne.

Gràcies per deixar-me aquest espai per poder dir que LES FLoRS No SóN uN LuXE, SóN uNA NECESSiTAT.

Pepita Embid oroFloristeria Olimpia

Floristeria Olimpia, 75 anys en el món de les flors

26

1. Com va començar a la floristeria?Tot va començar a l’any 1984. El meu home, aleshores, era jardiner i al ser una professió relacionada amb la floristeria va ser quan em vaig llençar en aquest món, però no va ser fins al 1998 que vaig tenir el meu propi negoci. Actualment, i des de fa 11 anys, comparteixo lloc de treball amb la meva filla.

2. Vocació o herència familiar?vocació sens dubte. de petita ja m’apassionaven les flors i era obvi que havia d’acabar dedicant-me a la floristeria. Per l’Anna és herència familiar.

3. Quins colors prefereix pels seus treballs?El groc o el taronja són els preferits, no obstant utilitzem qualsevol color segons la finalitat del treball.

4. Quines son les seves flors preferides?A l’Anna li encanten les orquídies. A mi qualsevol flor tropical, encara que totes m’agraden.

5. Que és el que més li agrada de la seva feina? I el que menys?El que ens agrada més és que la floristeria et dóna opció a desenvolupar la teva creativitat. El que ens agrada menys és fer treballs funeraris per a persones joves.

6. recorda alguna anècdota simpàtica com a florista?A diari ens succeeixen anècdotes divertides que fan gratificant aquesta feina, malgrat tot, l’anècdota que més recordem és l’encàrrec d’un casament, que un cop a l’església, el capellà ens va informar que s’havien fet enrere. Divorci abans de la boda.

NoM: Maria i AnnaNoM FLorISTErIa: Centre JardíCIUTaT: Ctra. BV 5303 km 4 - Seva

ENTREvISTA

7. Que significa treballar amb flors per vostè?Dedicar-nos a la professió que hem escollit i la que més ens agrada.

8. Utilitza les noves tecnologies i el comerç electrònic? Quina opinió té?Si. També tenim previst crear una pàgina web. Personalment, si haguéssim de comprar un ram ho faríem presencialment, però ens hem d’adaptar a la demanda de la població, a la comoditat i, en definitiva, al present.

9. per treballar dins una floristeria és necessita tenir una formació especifica, però creu necessari reciclar-se com a professional i conèixer noves tècniques?Si, és imprescindible. Pensar el contrari seria un error. La nostra filosofia és seguir aprenent cada dia per ser millors. si creus que ho fas tot bé, que ja ho saps tot, no pots progressar.

10. Que pensa que necessita el sector per donar-se a conèixer? Quina promoció hauria de fer?Creiem que el sector dia a dia va essent més conegut. No obstant estem en una cultura on les flors no estan incloses a la vida quotidiana. oferir un producte de qualitat a un preu assequible és una de les millors promocions. una altra és oferir productes diferenciats de les grans àrees que creiem que degeneren el nostre ofici.

11. resumeixi la seva feina en una fraseÉs l’hòstia!!

27

28

1. Com va començar a la floristeriavaig començar ajudant als pares.

2. Vocació o herència familiar?una mica d’ambdues, herència familiar, però també vocació.

3. Quins colors prefereix pels seus treballs?Particularment, prefereixo els tons pàl·lids, però alhora una mica forts.

4. Quines son les seves flors preferides?Les meves flors preferides són els Lliliums i les Gerberes.

5. Que és el que més li agrada de la seva feina? I el que menys?Al que més m’agrada d’estar al front de la floristeria és el contacta amb la natura, i el que menys, per dir alguna cosa, l’horari.

6. recorda alguna anècdota simpàtica com a florista?una vegada, ens van encarregar fer un adorno floral per a una núvia, però a l’hora d’entregar-lo a l’adreça que teníem, no hi havia cap núvia en aquella escala, per una errada en la direcció que teníem anotada. Però vàrem arribar a temps.

NoM: Artur i MercèNoM FLorISTErIa: Flors i Plantes MarujaCIUTaT: Pg. Maragall, 134 de Barcelona

ENTREvISTA

7. Que significa treballar amb flors per vostè?Treballar amb flors és donar forma a la natura, modelar-la en certa manera.

8. Utilitza les noves tecnologies i el comerç electrònic? Quina opinió té?Sí. Trobo que és interessant, ja que el sistema de compra ha anat canviant, i ens tenim que adaptar als nous temps.

9. per treballar dins una floristeria és necessita tenir una formació especifica, però creu necessari reciclar-se com a professional i conèixer noves tècniques?El més important és que t’agradi els món de les flors, i per suposat és important adquirir noves tècniques i reciclar-se, no ens podem quedar enredera.

10. Que pensa que necessita el sector per donar-se a conèixer? Quina promoció hauria de fer?Jo ensenyaria el secret de les flors, i tot el món que les envolta, als més petits, per aconseguir que des de menuts ja els hi agradi i respectin.

11. resumeixi la seva feina en una fraseEns agrada el que fem ... i molt.

29

30

Les floristeries es van morint com a tal, com les coneixíem fins ara, com aquells llocs on trobar-hi de tot: pro-ductes cars, econòmics, plantes i flors

naturals, artificials, petits animals, objectes de regal... i ara no sabem ni on som. Des que la venda de flors i plantes s’ha ‘liberalitzat’, en l’ampli sentit de la paraula, en podem trobar en llocs insospitats fins ara, com és el cas de supermercats, grans superfícies, centres co-mercials, llibreries o quioscos, tal com passa a la resta de pobles i ciutats d’Europa. Encara que als floristes ens sobti i pensem que ens fan una gran competència, cal donar la volta a la situació i treure’n el màxim profit. i és que, ja sigui de manera directa o indirecta, això fa que els clients puguin trobar flors en més llocs i fer les seves compres en un ampli ventall d’horaris, ja sigui per necessitat o perquè han passat per allà i els ha cridat l’atenció.Això vol dir que no ens queda altra opció que especialitzar-nos, treballar els nostres productes, oferir qua-litat i productes exclu-sius que no es puguin massificar. de la ma-teixa manera que no sempre volem menjar en un bon restaurant i de vegades preferim un entrepà, els nostres clients no sempre vo-len una gran composi-ció o un gran ram. Tot i que a les floris-teries hi podem tenir productes a l’abast de

LES FLORISTERIES ES vAN MORINT, CAL REINvENTAR-NOS

tothom, els clients ho poden relacionar amb la compra cara. És com comprar un mateix producte, tot i que de diferent qualitat, a un supermercat o a l’apartat de gourmet. Cal, doncs, esprémer al màxim la nostra formació, especialització, creació i exclusivitat. Tot el consum de flor és bo per al nostre sector, es compri on es compri. El més important és crear la necessitat de tenir, comprar i regalar flors.Així, cal tenir clar quins productes venem i quin tipus de client volem tenir. que se senti ben atès, que li puguem aconsellar en la seva compra, en la decoració d’un esdeveniment (boda, funerari, dates assenyalades...), amb coses que no trobarà en altres llocs de venda de plantes i flors. És a dir, fidelitzar-lo i mimar-lo. Cal, doncs, fer un pas endavant i reafirmar-nos dintre del nostre sector, per-què el client trobi diferència entre comprar una Phanaelopsis a la nostra floristeria o fer-ho en una gran superfície, on la trobaran molt més econòmica. En definitiva, hem de reinventar-nos. Ens esperen reptes emocionants per seguir endavant.de totes maneres, els principals culpables de que no es venguin flors som nosaltres! (amb la pujada de l’iva tampoc ens ha ajudat gaire)

Ramon AbellàPresident de l’Associació de Floristes

de les Comarques de Tarragona i Vicepresident de la Federació Catalana

d’Empresaris Floristes

31

32