AGROD E S E M B R E [ 2 0 1 8 ] - G E N E R [ 2 0 1 9 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AC

TIV

ITA

T

La unió fa la força

95

EDITORIAL Les cooperativessom empreses socialsAbans de res, vull felicitar-vos a totes i a tots i desitjar-vos que aquest 2019 que acabem d’iniciar sigui un any pròsper per a les cooperatives, després dels alts i baixos viscuts els últims mesos.

Dels diferents sectors productius, crec que cal fer esment de la fruita d’estiu per la gravetat de la situació que travessa. Tot i haver estat una campanya curta en quilos, les liquidacions percebudes pels socis tornen a ser crítiques, i de ben segur que hi haurà productors que es podrien veure obligats a plegar. Per si això no fos suficient, determinades decisions dins del sector podrien arribar a fer trontollar la confiança o, si més no, portar-nos a situacions que fins no fa massa temps eren impensables.

Tal vegada us pot semblar que estic encetant l’any d’una manera massa contundent, però crec que no podem tancar els ulls a la realitat.

Per descomptat, però, que el món cooperatiu és divers i que les cooperatives que esteu associades a la Federació sou heterogènies, de sectors i territoris ben diferents i amb circumstàncies concretes. Tot sovint, lidereu projectes d’èxit empresarial i social que ens enorgulleixen i aporten arguments i força per continuar treballant, cada dia més i millor, per construir un futur.

A curt termini, sembla que les pluviometries de l’últim trimestre afavoriran els conreus de secà i també

beneficiaran els cabals dels rius, els embassaments i en general, tot el territori. Si la climatologia de l’hivern ens acaba d’acompanyar i tenim un bon inici de primavera, podrem començar un any de bones collites.

Per la nostra part, vetllem per a una rigorosa implementació del Pla de Competitivitat, i la seva dotació pressupostària. Durant els mesos de novembre i desembre, també hem mantingut diverses reunions amb els grups parlamentaris i hem plantejat propostes relatives a la Llei de protecció dels espais agraris, el nou pressupost d’Agricultura o la confecció d’un document comú per al desenvolupament de la PAC 2020-2026.

Ens trobem a les portes de canvis i reptes importants, i tant els companys de consell rector com jo mateix estem convençuts que el cooperativisme continua sent la millor fórmula per afrontar-los. Aquest model empresarial uneix competitivitat, gestió, confiança, territori, rendibilitat, empatia i esforç i, com a tret diferencial, som gairebé l’única fórmula amb un importantíssim vessant social que situa les persones a l’eix de les decisions i el debat.

La suma d’aquests factors és la que ha portat a nombroses cooperatives a esdevenir entitats centenàries, mentre moltes altres es troben a prop d’assolir la fita.

Des de la Federació, farem tot el que estigui a les nostres mans perquè aquest 2019 mantinguem la il·lusió a l’hora d’afrontar els desafiaments que s’albiren. Estem preparats per fer-ho i comptem amb la vostra força.

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 95DESEMBRE 2018 - GENER 2019

Portada: © WildpixelBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 27 de desembre de 2018

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 369agroactivitat@fcac.coop

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Enric Dalmau, Joan Torné, Josep Lluís Escuer, Joan Josep Raventós, Marcel Matamoros, Martí Orra, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Iban Mulet, Josep Lluís Bosque, Marian Mula, Òscar Tolsà, Raquel Callol i Teresa Masjuan

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-se a c/ Ulldecona, 33, 3er. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019/3

4/EN PORTADA DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

SEBASTIÀ ESCARPPRESIDENT CAMP D’ALCARRÀS

“La fusió de la cooperativa d’Alcanó amb Camp d’Alcarràs, ara fa gairebé tres anys,

ha estat un pas ferm del grup Fruits de Ponent que ha permès sumar esforços

amb altres cooperatives de la zona i, alhora, apostar pel negoci de l’oli. En poc

temps, hem aconseguit entrar a la DOP Les Garrigues.

Els ajuts rebuts ens han servit per planificar el negoci a mig termini, millorar els

processos interns que havien quedat obsolets i incrementar la competitivitat del molí d’Alcanó, que volem convertir en un

referent en el negoci de l’oli i l’ametlla”.

JORDI CASTELLVÍPRESIDENT CELLER MASROIG

“Durant el procés de fusió, tots els socis de les dues entitats implicades –Celler

Masroig i la Serra d’Almos– van mantenir una actitud positiva.

Aquestes iniciatives són molt rellevants, sobretot a les comarques petites. La fusió

ens fa ser més competitius i, ara, els nostres objectius són consolidar la

cooperativa i els seus productes en el mercat perquè el pagès visqui del seu

treball i puguem afavorir el relleu generacional”.

IVAN SALESEXPRESIDENT DE LA SERRA D’ALMOS

“En acordar la fusió amb Celler Masroig vam apostar per construir la cooperativa

més gran de la DO Montsant, sense mirar si ets d’aquí o d’allí. Som un grup de socis de diferents llocs que compartim un mateix

objectiu: reduir la despesa i ser més competitius al mercat”.

Les cooperatives agràries implicades en pro-jectes d’intercooperació tenen al seu abast el Pla de Millora de la Competitivitat, una eina que s’ha dissenyat específicament per incentivar el creixement econòmic i social del sector. La fu-sió de les cooperatives Camp d’Alcarràs amb Alcanó i de Celler Masroig amb la Serra d’Almos són alguns exemples de cooperació que s’estan impulsant al territori.

El programa d’ajuts que ofereix el Departament d’Agricultura sorgeix del Pla marc del cooperativis-me agrari català 2016-2020, i les principals línies de treball passen per fomentar la concentració o altres formes de cooperació entre cooperatives agroali-mentàries.

Millorar la competitivitat

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 EN PORTADA/5

PLA DE MILLORA DE LA COMPETITIVITAT

AJUTS MÀXIMSLÍNIA 1

DESPESES PER CONSOLIDAR ELS PROCESSOS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA100% de les despeses subvencionables durant un període de 5 anys.

LÍNIA 2

SERVEIS DE CONSULTORIA EXTERNA50%, amb un límit de subvenció de 20.000 euros per servei.

LÍNIA 3

PARTICIPACIÓ EN FIRES COMERCIALS50% de la despesa subvencionable.

LÍNIA 4

INVERSIONS40% de la inversió subvencionable.En el cas d’inversions vinculades a fusions, s’incrementa l’ajut a un màxim del 60% de la inversió subvencionable.

LÍNIA 5CONTRACTACIÓ DE PERSONAL QUALIFICAT DE FORMA INDEFINIDA50%, amb un límit de 45.000 euros/any per lloc de treball.

SERVEI FCACLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ofereix un servei integral de suport al desenvolupament del projecte d’intercooperació en els àmbits agroin-dustrial, jurídic, laboral, econòmic i fiscal, així com programar formació i sol·licitar ajuts que facilitin la consolidació del pro-jecte.

FCAC INTERCOOPERACIÓDomènec Vila | 973 247 982

Al mateix temps, el Pla de Millora de la Competitivitat pretén potenciar les zones rurals i facilitar-ne el desenvolupament, en augmentar la com-petitivitat amb mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització.

La convocatòria 2018 ha estat dotada amb un import de 6,185 milions d’euros, que es distribueixen en tres anualitats. En l’actualitat, la Fe-deració de Cooperatives Agràries de Catalunya està treballant amb la Conselleria la definició de criteris i pressupost específic per a la convo-catòria de 2019.

En concret, el suport als projectes intercooperatius s’articula entorn de cinc línies d’ajut que faciliten la consolidació dels processos, l’accés a consultories externes, la participació en fires comercials, la realització d’inversions i la contractació de personal qualificat.

Millorar la competitivitatFRUITS DE PONENT

Finançament a mida pels teus projectes

L’ICF, com entitat financera pública de Catalunya, impulsa el finançament de projectes del sector de l’agricultura,

la ramaderia, la pesca i l’alimentació amb l’objectiu de fomentar el creixement, la innovació i la sostenibilitat

de l’economia.

T’agradaria canviar el sistema de regadiu i drenatge?

Vols invertir en noves tecnologies per optimitzar el rendiment de la producció? Necessites adquirir nova maquinària?

Compta amb l’ICF per finançar a llarg termini aquests i d’altres projectes!

ICF Agrocrèdit Préstecs per a inversió, circulant i/o capitalització.

Import: financem fins al 100% de la inversió.

Les operacions compten amb l’assumpció del 80% del risc creditici

per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DAAM).

Troba més informació o fes la teva sol·licitud de finançament

a www.icf.cat o bé truca’ns al 93 342 84 22

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 FEDERACIÓ/7

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha mantingut trobades amb diferents grups parlamentaris per reclamar que el pressupost del Departament d’Agri-cultura es torni a situar en un 2% sobre el total del conjunt de conselleries, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del sector.

La FCAC defensa les prioritats de les cooperatives agràries

davant els grups parlamentaris i la Conselleria d’Empresa

Aquest percentatge és el que corresponia al sector agro-alimentari abans de la crisi i la Federació considera que l’increment pressupostari resulta imprescindible per tal de posar en marxa projectes estratègics en els àmbits de desenvolupament rural, infraestructures, regadius, línies específiques o sanitat vegetal i animal, entre d’altres.

De la mateixa manera, s’ha subratllat la importància d’as-segurar el compromís de finançament pluriennal pactat en el marc del Pla de millora de la competitivitat de les cooperatives, en tant que és l’instrument més específic i adaptat a la realitat del sector.

Altres qüestions que es van tractar en el decurs de les reunions són la regulació de les benzineres automàtiques (sense personal) per evitar-ne la prohibició, donada la seva utilitat com a servei en el món rural, i diferents normatives rellevants per al sector en tramitació al Parlament: la Llei d’espais agraris, la Llei vitivinícola i la Llei d’aprofitament de l’excedent alimentari.

Departament d’Empresa i Coneixement

Després de les reunions mantingudes els últims mesos amb diferents conselleries de la Generalitat i del treball que s’està desenvolupant principalment en coordinació amb el Departament d’Agricultura, la Federació ha man-tingut una trobada amb el secretari general d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer.

Durant la reunió s’ha posat en relleu que les cooperatives agràries, a més de transformar i comercialitzar les pro-duccions agràries dels seus socis, duen a terme moltes altres activitats empresarials. En aquest sentit, s’ha des-tacat la tasca d’innovació, els projectes vinculats amb les agrobotigues o les activitats turístiques impulsades des de les cooperatives, a més de posar de manifest les limi-tacions en la regulació del sector energètic que afecten directament la competitivitat del sector.•

Pressupost i línies de suport

FCAC

8/FEDERACIÓ DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

“Una cooperativa ha de poder créixer

sense penalitzacions”

Càtedra UV sobre cooperativisme agroalimentari

La Universitat de València ha posat en marxa la primera

càtedra en cooperatives agroalimentàries de l’Estat

espanyol amb l’objectiu d’apropar els joves a

aquesta tipologia d’empreses d’economia social.

Ángel Villafranca, president de Cooperatives Agro-

Alimentàries d’Espanya -l’entitat impulsora del

projecte-, explica que “es tracta d’una bona oportunitat

per unir el coneixement científic amb la realitat del

sector. Estem obrint un espai comú on podrem debatre

problemes actuals i proposar millores”.

L’acord de col·laboració entre Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espanya i la Universitat de València

està dirigit per la catedràtica María Pilar Alguacil i inclou

des de la docència a la investigació, la transferència

de tecnologia, el coneixement i la divulgació.

Tot plegat tenint en compte les particularitats fiscals, jurídiques i econòmiques

del cooperativisme agrari, que sovint comporten que

calgui realitzar una adaptació de la normativa al sector

per garantir la viabilitat i incrementar la seguretat

jurídica.

Des de fa uns anys, la Universitat de València ja venia impartint formació

sobre cooperativisme amb un postgrau en gestió tributària i comptable.

Especialitzada en Dret Financer i Tributari, María Pilar Alguacil és catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat de València. També

és investigadora de l’Institut d’Economia social, cooperativisme i emprenedoria de la mateixa Universitat, de l’Escola d’Estudis cooperatius i de CIRIEC-España; a més, és autora de més d’un

centenar de publicacions científiques.

ENTREVISTA

MARÍA PILAR ALGUACIL

DIRECTORA DELA CÀTEDRA SOBRE

COOPERATIVES AGROALIMENTÀRIES - UV

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 FEDERACIÓ/9

Quins són els

objectius de la càtedra sobre cooperativisme agrari de la Universitat de València?

Les cooperatives agroalimentàries són un exemple d’empresa sosteni-ble i una peça clau per a la cohesió social i territorial a Espanya, amb un pes específic molt rellevant en l’eco-nomia.Per això, l’objectiu de la càtedra és contribuir a l’impuls del cooperati-visme agrari des de la millora del seu règim jurídic, fiscal i econòmic.

Com funciona la càtedra?

El punt de partida és un programa triennal i cada curs anem concretant accions específiques sobre temes vinculats a la gestió de les cooperati-ves agroalimentàries.Creiem que esdevindrà un punt d’in-flexió, ja que a la major part de coo-peratives hi ha un dèficit d’experts en matèria jurídica, fiscal i comptable. Això dificulta la investigació, sense la qual és molt complicat evolucionar, i s’acaba limitant el desenvolupament competitiu de les empreses coopera-tives.

En quins àmbits treballarà la càtedra?

Investigació, transferència de conei-xement i formació.També elaborarem informes de ca-ràcter pràctic dirigits als professio-nals i als tècnics de les cooperatives. Enguany ens centrarem en el règim de l’IVA i els processos d’intercoope-ració i concentració.

Quina aplicació pot tenir la càtedra per a les cooperatives catalanes?

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya és una de les més fortes a nivell estatal. Un dels seus punts febles en l’actualitat pot ser la legislació, ja que la Llei catalana de

cooperatives és força particular i en alguns aspectes no encaixa bé amb la normativa fiscal.

I aquesta distorsió quines conseqüències té?

A la pràctica, pot dificultar l’objectiu de les cooperatives de segon grau o grups cooperatius de fer una distri-bució final que arribi al consumidor, ja que es pot donar una pèrdua de la protecció fiscal mentre cal continuar complint determinades limitacions derivades del fet de ser una empresa cooperativa.És a dir, que les cooperatives, per créixer, es poden veure abocades a buscar sortides fora de l’àmbit coo-peratiu. I per això, crec que seria molt interessant investigar i fer propostes que permetin que una cooperativa desenvolupi noves activitats des del respecte als principis cooperatius, sense penalitzacions i sense perdre la seva condició d’especialment pro-tegida.

En l’àmbit de la formació, què pot aportar la càtedra?

Probablement, el dèficit de tècnics formats en dret cooperatiu també di-ficulta l’articulació de propostes que facilitin la continuïtat de la fórmula empresarial cooperativa.Per això, tenim previst posar en mar-xa diferents iniciatives, com les pín-doles formatives on-line sobre temes molt concrets o el curs on-line sobre IVA.A més, es crearà el Premi al millor treball acadèmic sobre cooperatives agroalimentàries. Serà una altra ma-nera d’ajudar a crear consciència so-bre els beneficis que la fórmula coo-perativa reverteix tant per al soci com a la societat en general.•

“Les cooperatives agroalimentàries són un exemple d’empresa sostenible i una peça clau per a la cohesió social i territorial a Espanya, amb un pes específic molt rellevant en l’economia”

La DUN de la cooperativa, en un mapa

La Federació de Cooperatives Agràries és l’entitat que rea-litza més DUNs a Catalunya a través de les seves coopera-tives i, aprofitant el volum d’informació que gestiona, està desenvolupant diferents projectes que permetran donar un retorn a la cooperativa basant-se en les referències genera-des a les declaracions.

L’objectiu d’aquestes eines és augmentar els criteris per a una millor gestió de les cooperatives.

Una de les primeres millores que s’ofereixen en aquest sen-tit és la possibilitat de crear mapes -en suport físic i digital- amb les dades que els productors de cada cooperativa van declarar en sol·licitar la DUN la campanya anterior.

El mapa, que és un servei complementari, es lliura en suport físic i digital

El mapa en suport físic es lliura imprès en un format gran (84x118 cm) i els arxius en format digital, en un llapis de memòria.

El material facilita una consulta ràpida a l’usuari i també permet fer còpies del plànol en diferents mides. També es poden visualitzar les finques en 3D i realitzar cerques es-pecífiques sobre la informació associada amb la DUN (pro-ductes, varietats, sistemes de plantació...). A més, la coo-perativa hi pot anar afegint informació nova.•

FCAC DUNIban Mulet | 973 247 982

Detall d’un mapa DUN de cooperativa, elaborat per la Federació. FCAC

FCAC

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 SECTORS/11

Dispositius homologats per a les benzineres automàtiques

Les cooperatives agràries que fan distribució de carbu-rants es troben ubicades en entorns rurals, on els índexs de població són més baixos. Per això i amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del servei, en general s’opta per un sistema de benzinera que no obligui a tenir personal d’atenció al client durant les 24 hores.

Per defensar aquest model de benzineres automàtiques que darrerament ha estat qüestionat des de diferents àm-bits, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha dut a terme múltiples actuacions. El sector ha presen-tat una denúncia davant la Comissió Europea i s’ha perso-nat en una resolució del Tribunal Suprem relativa a aques-ta qüestió; a més, s’ha treballat en l’àmbit del Parlament de Catalunya i amb diferents responsables del Govern de la Generalitat.

Josep Lluís Escuer, responsable de subministraments de la FCAC, argumenta que “per descomptat que aquestes estacions de servei han de complir les obligacions de la nova normativa i han de disposar d’equips adequats de protecció antiincendis, realitzar inspeccions periòdiques, comprovar anualment la metrologia i comptar amb un conseller de seguretat de mercaderies perilloses. Però, més enllà d’això, creiem que no hi ha motiu per prohibir un model que està implantat a bona part d’Europa”.

La Federació també ha realitzat una negociació col·lectiva de proveïdors d’instal·lacions de subministrament de car-burants a vehicles perquè les cooperatives puguin com-plir les obligacions de la nova normativa amb un cost més econòmic.

De moment, s’ha arribat a un preacord amb SERVIS-TAR2000, empresa instal·ladora de Vila-sana amb àmplia experiència en el sector, que comportaria un descompte específic sobre la tarifa estàndard per a les cooperatives federades.•

FCAC ASSESSORAMENT AGROALIMENTARIJosep Ll. Bosque | 932 292 017

FCAC

Kaper, sistema de control per a la nova normativa IP04.

uina valoració es pot fer de la campanya d’arròs?Aquesta campanya ha estat molt bona i els rendiments de l’arròs, d’excel·lent qualitat. El mercat es manté estable, i

creiem que es podria donar una certa tendència a l’incre-ment de preu... però, fins a final de febrer, no ho podrem confirmar.

Com funciona, el mercat de l’arròs?Som un sector molt concentrat, amb pocs actors tant a nivell de cooperatives productores com en l’àmbit de la transfor-mació i la indústria. Probablement per aquest motiu i també perquè som un producte de primera necessitat, el mercat s’ha mantingut estable els últims anys.

A nivell de producte, com s’ha evolucionat?Des de fa anys, estem desenvolupant noves varietats i treba-llant en les varietats autòctones, per diferenciar els matisos i les característiques de cadascuna. Aquesta última campa-nya ja hem conreat més de vint varietats d’arròs al delta de l’Ebre. Els pioners d’aquest canvi són els restauradors, que ens demanen varietats concretes segons si volen cuinar pa-ella, arròs a banda, arròs negre, arròs caldós, risotto... Hi ha arrossos que són més perlats, amb més porositat i amb més capacitat d’absorció dels sabors...Per això, fem tastos i expliquem als joves cuiners de les es-coles d’hostaleria curiositats com per què un arròs es passa o per què cristal·litza.

I el consumidor final?El nostre objectiu és que aquest coneixement acabi arribant al consumidor final, com ja succeeix a Itàlia. Aquí estem co-mençant tímidament.Per a nosaltres resulta molt important la comercialització del monovarietal. Tot i que comporta molta feina, cal separar bé els diferents tipus d’arròs –llarg, rodó, bomba...- quan en-tren a la cooperativa perquè així aconseguim una distribució més acurada i també podem ser més precisos en indicar els temps de cocció al paquet. Aquests temps es revisen cada any en el laboratori, per tal de millorar els resultats a la cuina.

A on comercialitzeu?L’arròs rodó bàsicament es ven a nivell nacional i a determi-nats països de la Unió Europea com Alemanya o Anglaterra, mentre l’arròs llarg es destina preferentment a exportació.Malgrat tot, els costums estan evolucionant i es percep un canvi de tendència provocada pels hàbits de la població que ha arribat de fora i també per l’exitosa incorporació de plats com l’amanida d’arròs.

A nivell de conreu, quina afectació té el cargol poma?El cargol poma afecta sobretot el marge esquerre del riu Ebre, malgrat que també n’hi ha un focus al dret.

Q

“Som un país capdavanter en

la lluita contra el cargol poma”

Els nostres esforços s’han centrat a intentar que no entrés als ca-nals de reg perquè no contaminés tot el delta. En aquest sentit, estem fent grups de treball de sembra en sec i aplicant mesures de contenció: entrades i sortides d’aigua, teles, tubs..., a més d’incor-porar mesures de salinització als desguassos.També hem intentat sectoritzar tot el delta i netejar la maquinària de recol·lecció abans de canviar de zona per evitar contagis.

Heu notat algun avenç, aquesta campanya?Sí, estem avançant força; sobretot, en l’objectiu d’evitar que el car-gol poma malmeti la collita en els primers estadis del cultiu.

“S’ha començat a valorar com es podria millorar la qualitat del conreu des del respecte al medi ambient i mantenint l’ecosistema fràgil i valuós del delta de l’Ebre”

La lluita contra el cargol poma que estem fent al delta és exemplar. Crec que hi ha pocs països que hagin avançat tant com nosaltres i, probablement, ho hem d’agrair al treball en equip de tot el sector mitjançant el grup creat ad hoc i integrat per representants de la Conselleria d’Agricutura, l’IRTA, les cooperatives arrosseres, la Co-munitat de Regants, el Parc Natural i SEO Birdlife.

Malauradament, també sofriu danys per fauna salvatge...Els flamencs arrasen la sembra, després del seu pas no en queda res. L’Administració es limita a peritar la superfície i, després de molta paperassa, cobrem el cost de la llavor i tornem a sembrar; en ser els últims, els flamencs tornen a entrar i ho tornem a perdre tot. Ens passem nits senceres espantant-los amb llums, bengales, coets... però l’únic que aconseguim és anar-los movent per tot el delta. Crec que hi ha maneres més òptimes d’evitar els danys que ens causen els flamencs sense perjudicar aquesta espècie.També fan molt de mal els ànecs, amb l’agreujant que en aquest cas l’Administració no actua perquè són aus de caça.Una altra problemàtica molt greu és la polla blava, que està tot el cicle del conreu tallant l’arròs i es menja el centre de la planta. En aquest cas, les indemnitzacions sí que cobreixen la pèrdua total de la collita.

El fet de sembrar en el Parc Natural del delta, com us afecta?S’ha reduït en un percentatge molt important l’ús de matèries acti-ves en el conreu de l’arròs.Les mesures agroambientals han tingut una afectació molt impor-tant al delta, implementant nous sistemes de conreu i la inundació dels camps. Tot plegat, després de vint anys d’implantació, ha re-percutit molt en la regeneració de la flora i la fauna de la zona.

Quines mesures agroambientals s’haurien d’aplicar en el pròxim període del PDR?A nivell de cooperatives i també a les Taules Sectorials que convoca el Departament d’Agricultura s’ha començat a valorar com es po-dria millorar la qualitat del conreu des del respecte al medi ambient i mantenint l’ecosistema fràgil i valuós del delta de l’Ebre.Els arrossaires tenim molt present que estem en l’entorn del Parc Natural i que cal preservar-lo.•

MARCELMATAMOROS

RESPONSABLE D’ARRÒS FCAC

“Promovem la cultura de l’arròs per-què el consumidor aprengui a apre-ciar les diferents varietats i els plats més adients per a cadascuna. També apostem per la innovació en aspectes tan rellevants a la cuina com la deter-minació del sabor a través de la poro-sitat de l’arròs, la quantitat de midó i el punt de cristal·lització”.

Marcel Matamoros (Sant Carles de la Ràpita, 1964) és el responsable del sector de l’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des que va ser elegit en l’última Assemblea General, al maig.President de la Càmara Arrossera del Montsià, representa la tercera generació d’una família d’arrossers que porten unes 300 hectàrees entre tres germans. També està implicat amb la Comunitat de Regants de Sant Carles i ha presidit, fins fa poc, la DOP Arròs del Delta de l’Ebre.

En l’actualitat, representa el sector de l’arròs català a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

14/SECTORS DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

La producció ecològica ha esdevingut un re-quisit imprescindible per arribar a determinats mercats, havent provocat un canvi de tendèn-cia en molts àmbits agraris que en el cas de la ramaderia és especialment complicat d’imple-mentar.

D’entrada, als ramaders, la societat els de-manda que produeixin respectant el medi am-bient, el benestar animal i sense medicar els animals. Si, a més, es vol entrar sota els estàn-dards de la normativa ecològica, els canvis en el sistema de producció són moltíssims.

“Cal que la ramaderia tingui garantit un aprovisionament

de cereal ecològic, proper i de qualitat”

En primer lloc es requereix una dràstica reduc-ció de densitats respecte a la producció con-vencional, de manera que els rendiments són molt inferiors, i també requereix un increment de mà d’obra en el maneig.

D’altra banda, un dels factors que suposa un major encariment de costos és l’alimentació amb pinso ecològic i, per això, creiem que és imprescindible activar un pla que incentivi la producció local de cereals ecològics.

És un repte gens fàcil, doncs les condicions climàtiques no juguen al nostre favor: les con-tinuades pluges i l’increment de les tempe-ratures afavoreixen la proliferació de fongs i plagues, que poden malmetre completament el conreu amb els estàndards ecològics. Per compensar la prohibició d’emprar herbicides cal alternar cultius i emprar sistemes de des-herbatge mecànic a camp i, en ocasions, a l’entrada de la cooperativa.

Són pràctiques que, tot i l’indubtable benefici mediambiental que reporten, dificulten l’abas-tament de matèries primeres i ho posen molt complicat al sector. Com que la producció lo-cal és baixa, cal anar a buscar cereal ecolò-gic a fora i això és car... especialment, quan constatem que el diferencial de preu de venda no compensa la reducció de la producció res-pecte al sistema convencional.

Però la demanda creix i, darrerament, hem treballat amb el Departament d’Agricultura possibles estratègies de foment de la rama-deria i de les matèries primeres ecològiques al nostre país i també la importància que aquest model de producció es mantingui en mans de gent que realment creu en el nostre concepte de producció per davant d’altres models que a priori ofereixen més rendibilitat econòmica.

La ramaderia ecològica ha d’anar lligada a un concepte de granja familiar de petit i mitjà format, amb un estret vincle amb el territori. Actualment és en poder de petits productors i empreses familiars que han optat per aquest sistema que entenen com a més sostenible.

Les granges ecològiques han optat per man-tenir el bestiar i reconvertir-lo a un model de menor dimensió, però del qual esperem ob-tenir més valor afegit. Volem créixer en qua-litat enlloc de quantitat, i per assolir aquest objectiu potser caldria un nivell de certificació que també posés en valor la proximitat del producte.

“La ramaderia ecològica ha d’anar lligada a un concepte de granja familiar de petit i mitjà format, amb un estret

vincle amb el territori i amb una filosofia de producció basada en l’ecologia com a puntal”

A més, els que fa anys que vam apostar per aquest sistema de producció vam començar a cegues, aprenent dels nostres errors i, quinze anys després –tot i els evidents progressos–, encara arrosseguem alguns buits de coneixe-ments tècnics i una certa mancança de trans-ferència tecnològica.

En cereals, és imprescindible la creació d’una ADV que atengui les particularitats dels con-reus extensius ecològics perquè els agricul-tors no ens trobem tan desprotegits davant un complex sistema de maneig.•

OPINIÓ

Ramaderia ecològica, aposta de país

JOSEP OLIVERAS. CELLER COOPERATIU DE SALELLES

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 SECTORS/15

Davant la davallada del consum de fruita de pinyol, les coo-peratives han decidit posar en marxa diferents accions que reverteixin la tendència.Aquesta és la principal conclusió del Pla Estratègic de Màr-queting que s’ha treballat els últims mesos, a nivell estatal, al si de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i en el qual ha participat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.Fruit de les accions que es volen dur a terme, les cooperati-ves esperen aconseguir un increment del 14% en el consum de productes com préssec, nectarina, paraguaià, albercoc, pruna i cirera.En primer lloc, es preveu posar en marxa una ronda de tro-bades amb els diferents agents del sector i l’Administració central per impulsar una Interprofessional que coordinaria les diferents accions a emprendre.Fins ara, la promoció havia depès només de la iniciativa de l’Administració, desenvolupant tímides accions sota el lema “Fruita d’Aquí i d’Ara” o coordinant el Programa de fruita a les escoles.•

Augmentar un 14% el consum de fruita

JOSEP LLUÍS ESCUER

Un cop acabada la verema, la producció mundial de vi -exclosos sucs i most- es preveu que se situarà en 279 milions d’hectolitres, una de les més altes de la història recent. Mentrestant, el consum de vi es manté estable i es calcula al voltant d’uns 244 milions d’hectolitres anuals.

En concret a Catalunya, enguany s’ha collit un 17% més i s’han arribat als 3,26 milions d’hectolitres.

En el conjunt de l’Estat espanyol la collita també ha estat generosa, arribant als 40,9 milions d’hectolitres. Itàlia amb 48,5 milions d’hectoli-tres confirma el seu lloc de primer productor mundial, seguit pels 46,4 milions d’hectolitres de França.

Al continent americà, el nivell de producció segueix sent elevat als Es-tats Units amb 23,9 milions d’hectolitres, i les produccions han augmen-tat significativa-ment: a Argentina (14,5 milions), a Xile (12,9 milions) i al Brasil (3,4 milions).

La superfície vitícola mundial ja se situa en 7.534 milions d’hectàrees i la producció de raïm supera els 70 milions de tones. Aquest increment de producció s’ha començat a notar en mercats propers com La Manxa, on es fa palesa una forta pressió dels preus a la baixa i es redueixen les operacions.•

JOAN JOSEP RAVENTÓSRESPONSABLE DE VI FCAC

“Davant l’amenaça que suposa l’increment mundial de producció en el sector del vi i les tensions que s’estan

produint a mercats propers com La Manxa, les cooperatives hem valorat la possible implementació de mesures de

mercat a nivell estatal, com la immobilització de producte o l’enviament

a destil·lació. De moment, però, s’han descartat aquestes accions i s’ha

acordat apostar per una limitació de rendiments a les zones que presentin

problemes d’excés de producció.

Confiem que els vins emparats per DO no patim els efectes negatius dels vins

sense qualificar”.

FCAC

Augmenta l’oferta de vi

La campanya 2018/19 va començar amb un cert retard per les condi-cions meteorològiques i, durant els dos primers mesos, amb uns ren-diments anormalment baixos, es van produir només unes 8.600 tones d’oli. Les previsions són d’obtenir unes 32.000 tones a Catalunya, una xifra lleugerament superior a la mitjana però un 15% inferior a la cam-panya de l’any passat, quan es va arribar a 36.800 tones.

Per territoris, la collita al Baix Ebre i Montsià se situaria en unes 15.000 tones, mentre al Camp de Tarragona seria de 4.000 tones i a Terra Alta d’unes 1.000. A Lleida, la previsió és d’unes 10.000 tones, i les comar-ques de Girona i Barcelona sumarien unes 1.800 tones més.

En concret, és especialment preocupant la situació a les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès on s’espera una campanya molt inferior a la mitjana pel fet que tant la producció d’oliva com el rendiment han estat extraordinàriament baixos i han provocat una da-vallada important en la producció d’oli.

En el conjunt d’Espanya, la campanya podria ser fins a un 25% supe-rior a la passada i s’obtindrien al voltant d’1,6 milions de tones.

Aquest augment de producció a nivell espanyol es veuria compen-sat per un descens de collita a la majoria de països productors (-6% mundial) com Itàlia, Grècia, Tunísia o Turquia, que junt amb l’incre-ment sostingut del consum de l’oli d’oliva a nivell mundial podria re-percutir en una bona situació de mercat en els pròxims mesos.•

FCAC

Veritats i mentides en l’oli d’oliva

ANTONI GALCERANRESPONSABLE OLI D’OLIVA FCAC

“De manera poc rigorosa, un recent estudi de l’OCU apuntava que la meitat dels olis que hi ha al mercat no compleixen els requisits suficients per ser considerats un autèntic oli d’oliva verge extra. L’informe mostrava discrepàncies, sobretot a nivell sensorial, entre la categoria d’oli comercialitzada i els resultats obtinguts en el panell de tast.

Davant d’aquesta crítica, crec que és moment de recordar que -des de fa anys- el sector demana la creació d’un sistema d’autocontrol reforçat que garanteixi que, basant-se enl compliment d’uns paràmetres químics que van més enllà dels normatius, es manté la categoria comercial de l’oli fins un any després de l’envasat.

Des de la Federació, com a cooperatives productores i elaboradores d’oli verge extra i sovint també membres de les Denominacions d’Origen Protegides, podem garantir tant la qualitat com l’origen de l’oli que prové dels nostres socis. El producte que oferim al consumidor està sotmès a controls fisicoquímics i sensorials, a més dels propis del consell regulador.

Però malgrat aquesta estricta regulació a la qual està sotmesa la comercialització de l’oli d’oliva verge extra i les seves indiscutibles propietats i beneficis en el marc d’una dieta saludable, aquests dies també hem de lamentar la seva consideració com a producte de baix valor nutricional per part del Ministeri de Sanitat pel seu contingut calòric i greixós.

Aquesta qualificació va atorgar-se en el marc de la nova proposta d’etiquetatge NutriScore, que descriu amb un codi de colors la composició nutricional dels aliments tenint en compte diversos paràmetres. En el cas de l’oli no es va tenir en compte ni la dosi ni les propietats beneficioses per a l’organisme.

Gràcies a les al·legacions presentades pel sector, el Ministeri de Salut va esmenar l’error i va aclarir que els aliments que no estan processats i amb un únic ingredient (com és el cas de l’oli d’oliva verge extra) no serien etiquetats segons aquesta metodologia per tal d’evitar confusions”.

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 COOPERATIVES/19

Centenars de persones han celebrat el centenari de la cooperativa La Bor-genca, que agrupa més de 500 fa-mílies i aposta per la modernització constant. L’acte commemoratiu es va fer al Pavelló de l’Oli de les Bor-ges Blanques i va estar presidit per la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.

El president de la cooperativa, Joan Manel Torné, va recordar els inicis de la cooperativa, quan “un grup de persones inquietes van afrontar els moments difícils que es vivien creant una cooperativa per tal de revaloritzar els productes”. En una primera etapa es van posar en marxa els molins i les instal·lacions d’elaboració de vi i d’oli

d’oliva, i des d’aleshores ha anat crei-xent fins al que és avui en dia.En l’actualitat, la producció de frui-ta i d’oli d’oliva són els dos pilars de l’entitat. Entre 7 i 9 milions de quilos de fruita dolça (poma, pera, préssec i nectarina) es posen anualment al mercat; mentre la producció d’oliva se situa al voltant d’un milió de quilos. Una altra de les activitats estratègi-ques de La Borgenca és l’agrobotiga.Els reptes d’aquesta entitat cente-nària se centren a l’adaptació cons-tant a les demandes del mercat. Per això, recentment s’han modernitzat les cambres frigorífiques d’emmagat-zematge de fruita, innovació que ha permès millorar significativament el procés.Els actes festius van incloure un di-nar de germanor i ball per a tots els assistents que tenen clar l’objectiu: “Que la cooperativa compleixi uns al-tres cent anys”.•

www.laborgenca.cat

Cent anys de La BorgencaLA BORGENCA

20/COOPERATIVES DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

Cada vegada més estudis demostren els beneficis de consumir productes no processats, amb el mínim d’additius químics. També són cada dia més freqüents les persones que tenen algun tipus de reacció al·lèrgica a determinats aliments o una intolerància als “afegits” dels productes.

Aquesta situació fa que la indústria alimentària hagi d’oferir noves propostes als consumidors i alhora alertar-los dels components al·lèrgens que pugui contenir el menjar.

D’entrada, la carn és un dels aliments menys processats i més naturals, però alguns elaborats incor-poren certs ingredients per aportar nous gustos a la taula o additius que milloren aspectes relacionats amb el consum.

Hamburgueses sense conservants ni colorants i amb gust de Kebab, amb pastanaga i carabassó; i dues varietats de pinxos

Per això, la Cooperativa Plana de Vic ha presentat una nova línia emmarcada en la iniciativa de vetllar per la salut dels consumidors i fer-los partícips de la qualitat i tot el gust dels seus elaborats carnis.

Es tracta de la línia 0% al·lèrgens. S’hi inclouen hamburgueses sense conservants ni colorants i amb gust de Kebab, amb pastanaga i carabassó. També es poden comprar dues varietats de pinxos: ranxero i mediterrani; tots estan elaborats amb oli de gira-sol, són 100% naturals i sense al·lèrgens.•

www.planadevic.cat

Productes sense al·lèrgens Plana de Vic

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 COOPERATIVES/21

Vinícola de Nulles Celler Adernats

Nulles I Alt Campwww.adernats.cat

Adernats PURTastar l’Adernats Pur Gran Reserva Brut Nature, amb 90 punts a la Guia Parker i Medalla d’Or per la revista “50 Great Cavas”, és un autèntic plaer.Els terrers privilegiats i les vinyes gairebé centenàries li atorguen una personalitat diferenciada. Els vents temperats i humits de l’Alt Camp, el fan profund i salí. Aquest cava, 50% macabeu 50% xarel·lo i sense licor d’expedició -d’aquí el seu nom: PUR-, és ideal per maridar amb arrossos, marisc i carns blanques.

Punts de VendaDemaneu-ho a la botiga especialitzada habitual o millor encara, aneu a fer un tomb per la vinoteca de Nulles, c. Estació s/n, oberta tots els dies de la setmana. També el podeu demanar via mail a enoturisme@vinicola-denulles.com o per telèfon 977 602 622 / ext 105.•

Fa temps que, a Adernats, vam apostar per elaborar els nostres vins i caves amb els màxims criteris de qualitat. Intentem que siguin representatius del nostre territori, el Camp de Tarragona, una zona privilegiada per al cultiu de la vinya com ja ho documentaven escrits romans de fa 2.000 anys.

Aquest és un territori banyat per denominacions d’origen i regions protegides, com la DO Tarragona en vins i la DO Cava en espumosos, però també la DOP Siurana en olis i la IGP Calçot de Valls. El caràcter mediterrani marca la personalitat dels productes que elaborem, i la brisa marina ajuda a suportar les moltes hores de sol i les escasses pluges.

És per aquests motius i per un coneixement profund del territori, que hem pogut seleccionar les vinyes més ben assentades de Nulles: macabeus i xarel·los de més de 80 anys que, ben treballats, produeixen raïm d’altíssima qualitat. D’aquestes vinyes prové el cava més pur que hem fet mai. Un cava salvatge, amb més de 6 anys de criança en caves centenàries i sense licor d’expedició en el degorjat.

Adernats PUR és història líquida del nostre territori.

FRANCESC BORONATPRESIDENT

Mel Muria, 200 anys d’apicultura

La història de sis generacions

dedicades al món de l’apicultura culmina

amb diferents gammes de mel

d’alta qualitat que es comercialitzen

arreu del món

edicada a la producció, envasament i comercialit-zació de mel, els inicis de

la SAT LTDA. APÍCOLA EL PERELLÓ 1363-CAT –coneguda com a Mel Mu-ria– es remunten a 1810.La història de sis generacions dedi-cades al món de l’apicultura es va co-mençar a escriure en aquesta petita localitat de la comarca del Baix Ebre, primera productora de mel de Cata-lunya i coneguda a nivell nacional i internacional com el ‘poble de la mel’.El seu actual president, Rafel Muria Martí, representa la cinquena gene-ració d’aquesta nissaga d’apicultors que han unit el saber fer dels avant-passats, la qualitat agroambiental de les muntanyes mediterrànies i la tecnologia més avançada per crear diferents gammes de productes apí-

coles d’altíssima qualitat: mel bàsica, mel de luxe, mel ecològica, mel crua cristal·litzada, i també productes re-lacionats amb el món de la mel com bresques, pol·len fresc, pròpolis, ge-lea reial, xarops i suplements alimen-taris.Les diferents col·leccions de Mel Mu-ria tenen presència al territori català, arriben a la resta de l’Estat espa-nyol i s’exporten a països europeus (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Holanda, Regne Unit, Àustria, Irlan-da), de l’Orient Mitjà (Aràbia Saudita i Dubai) i del continent asiàtic (Hong Kong i el Japó).

Compromís amb la biodiversitat

La cooperativa apícola perellonenca ha estat compromesa, des de sem-

D

SAT LTDA. Apícola El PerellóBaix Ebre I www.mielmuria.com

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 COOPERATIVES/23

RECONEIXEMENTS NACIONALS I INTERNACIONALS 2018

Primer Premi de mels fosques al III Concurs Nacional de Mels, per la Mel de Bruc de Muria BIO.

Medalla d’Argent en l’apartat polifloral del premi italià Biolmiel, per la mel d’Alta Muntanya de Muria BIO.

Great Taste Awards 2018, per les varietats de Bruc i de Taronger de Mel Crua Ecològica Muria BIO.

Primer Premi del II Concurs de Cuina Professional ‘Xef Balfegó’ per Rafel Muria, sisena generació de la família i conegut al món de l’alta cuina com el ‘xef de la mel’.

Premi a la Internacionalització a la cinquena edició dels Premis Cambra, convocats per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.

Premi Petita Empresa més competitiva de Catalunya dels Premis Pimes 2018.

Premi de la Confederació de Cooperatives de Catalunya per la seva contribució a la societat catalana i per saber traslladar els principis i valors cooperatius a la vida diària.

Mel Muria, 200 anys d’apiculturapre, amb la defensa de la natura i del medi ambient, en especial amb la cura de la pol·linització de les abe-lles, tan important per al bon funcio-nament de la biodiversitat.Per a la producció i la recol·lecció, Mel Muria compta amb 2.000 ar-nes Dadant, amb abella negra ibèri-ca, ubicades a les millors zones de plantes arreu de la península Ibèrica. D’aquesta manera, pot aprofitar les respectives èpoques de floració i ga-rantir subministrament de mel durant tot l’any.

Avenços tecnològics

Mel Muria implementa els darrers avenços tecnològics en apicultura per extreure i envasar les diferents gammes de producte, però respec-

tant la tradició familiar apresa dels avantpassats. L’extracció de mel de les bresques i l’envàs es realitza en fred, mitjançant processos mecànics que impliquen la mínima manipulació i amb centrifugació artesanal, con-servant totes les propietats naturals.

Muria Centre d’Interpretació Apícola

En paral·lel, s’ha apostat per la di-vulgació mitjançant el Muria Centre d’Interpretació Apícola, un Museu de la Mel i un Espai Natural, inaugurats el 2011.Es tracta de diversos espais pedagò-gics dedicats a la cultura i a la tradi-ció que envolten el món de la mel, per on cada any passen milers de nens i adults.•

SAT LTDA. APÍCOLA EL PERELLÓ 1363-CAT

AGRO DESEMBRE 2018 - GENER 2019 COOPERATIVES/25

Snack saludable de fruita dolçaINNOVACIÓ a Girona Fruits, que aposta per Fresnack: aperitiu de poma, pera i préssec

La cooperativa Girona Fruits, juntament amb Giropoma Costa Brava, Actel Grup i FritRavich i amb la col·laboració de l’IRTA, està treballant en la creació d’un snack saludable de fruita dolça (poma, pera i préssec) mitjançant un procés tecnològic d’assecat nou.

Girona Fruits aporta la varietat de poma Granny Smith, que gaudeix d’una qualitat especialment reconeguda.

La cooperativa gironina participa activament tant en el des-envolupament del projecte com en la presa de decisions sobre la selecció de tractaments relatius a totes les varie-tats que s’estan treballant.

La iniciativa s’impulsa a través dels ajuts per a la “Realització de projectes pilot innovadors per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles”. El finançament és del fons FEADER i del Departament d’Agricultura.•

www.gironafruits.com

26/COOPERATIVES DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

NOVA imatge DE LA GARNATXA SOLERA El Celler Cooperatiu d’Espolla és una de les empreses vinícoles amb més llarga tradició a la comarca de l’Alt Empordà, que ha sabut compatibilitzar l’esperit tradicional tant en el conreu de la vinya com en l’elaboració del vi i la incorporació progressiva de tecnologia avançada.La diversitat de terrenys i de sòls de les finques, amb alçades que arriben als 150 metres sobre el nivell del mar, així com la proximitat al mar Mediterrani, la serra de l’Albera i la tramuntana conformen un entorn característic que propicia l’elaboració de vins amb personalitat.Un dels vins del celler que resulta més únic i exclusiu és Solera 1931, un vi dolç natural amb criança oxidativa en dipòsits de fusta de diversa procedència que resulta intens al paladar i té una llarga persistència.La imatge d’aquest vi ha estat actualitzada recentment i s’ha aprofitat per incorporar-hi la data de l’any d’inici de la Solera, que coincideix amb l’any de la primera verema del celler: 1931.

www.cellerespolla.com

L’AUREUM MORRUT, UN DELS MILLORS

OLIS DEL MÓNLa prestigiosa guia italiana Flos Olei –l’equivalent en el món de l’oli a la guia Parker del vi– ha inclòs l’oli extra

verge Aureum Morrut, de la cooperativa Soldebre, entre els millors olis del món. “És el primer oli de la DOP

Baix Ebre i Montsià que forma part d’aquest rànquing i això ens permetrà tenir més visibilitat en el mercat

internacional”, explica el gerent de Soldebre, Pere Albacar.L’Aureum Morrut ha estat valorat amb 82 punts

d’un total de 99, i apareix junt amb olis verge extra d’alta gamma procedents de 52 països i dels cinc

continents. A més, en la guia Flos Olei també s’inclou una cartografia del sector de l’olivera a escala regional

acompanyada d’informació històrica i cultural.Aquest oli s’elabora amb la varietat morruda, que

és minoritària i molt arrelada a les Terres de l’Ebre. El verge extra resultant és molt complex i permet detectar amb facilitat moltes sensacions olfacte-

gustatives. Aquestes peculiaritats són les que li van servir per aconseguir l’accèssit al Millor oli d’Oliva

Verge extra Fruitat Verd Amarg en la passada edició dels premis que organitza la Diputació de Tarragona

amb el Centre de Desenvolupament de l’Oli de Reus.

www.soldebre.es

PODEM PRESCINDIR DE LA LLET?La llet és un aliment habitual en la dieta mediterrània, però en l’actualitat són diversos els interrogants que es plantegen entorn d’aquest aliment únic a nivell de salut, dieta i valors.Amb l’objectiu d’aportar informació sobre les propietats nutricionals de la llet i els seus derivats, la possible presència d’antibiòtics o les conseqüències de no donar llet als infants, les cooperatives Llet Nostra i Cadí, l’IRTA i el Col·legi d’Economistes han organitzat una jornada amb experts de renom en diferents àmbits.En concret, la Dra. Nancy Babio, investigadora i coordinadora del Grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Rovira i Virgili, va explicar per què és important consumir llet durant tota la vida i no només durant la infància i la pubertat, que és l’edat de màxima absorció del calci.Altres ponents que van participar en la sessió són la Dra. Gemma Colomé, especialista en Gastroenterologia Pediàtrica a l’Hospital de Nens de Barcelona; Blanca Raidó, nutricionista de Dieta Mediterrània, i Xavier Felipe, investigador de l’IRTA.Finalment, Francesc Reguant, director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, va exposar l’impacte econòmic de la producció de llet, les seves tendències i contradiccions.

www.lletnostra.catwww.cadi.es

LLET NOSTRA

CEVIPE APOSTA PELS VEHICLES ELÈCTRICS

La cooperativa Cevipe s’ha incorporat a la xarxa pública de recàrrega de vehicles elèctrics, després de posar en funcionament

un punt de servei a les instal·lacions de l’Arboç.El punt de servei consta d’un carregador ràpid amb

dos connectors i dues places d’aparcament habilitades per als vehicles que ho estiguin utilitzant. El carregador funciona

a una potència de 22kW i permet emplenar totalment la bateria d’un vehicle elèctric en 2 o 3 hores, segons la capacitat de cada bateria.

Aquesta iniciativa és un servei gratuït. Els usuaris interessats poden fer la càrrega sense cost

mentre gaudeixen d’un bon esmorzar de forquilla o dinen a l’agrobotiga-restaurant de l’Agro-Tast. Aquesta

acció forma part del projecte global de Cevipe vers l’entorn i la sostenibilitat

de l’activitat humana.

www.cevipe.cat

IVARS PROVA EL REG PER GOTEIG I PLAQUES SOLARSLa cooperativa d’Ivars ha iniciat un projecte pilot i pioner al Canal d’Urgell que consisteix en un sistema de reg localitzat per degoteig en una plantació de panís de sis hectàrees. La xarxa de reg rep l’aigua d’una estació de bombeig que s’alimenta directament de plaques solars.Amb aquest sistema, se substitueix el tradicional reg a manta utilitzat en els conreus extensius de cereal i s’aconsegueix un estalvi d’aigua i d’energia. Es calcula que, amb degoteig, una finca de panís pot estalviar entre un 30 i un 40% d’aigua.Les plaques solars ocupen uns 80 metres quadrats i estan col·locades a la teulada d’una granja de vedells, que també es beneficiarà d’aquesta energia solar.El projecte s’ubica a la Finca Prat de Boldú, propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionada per Cooperativa d’Ivars, al terme municipal de La Fuliola.

www.coopivars.coop

NOVA ETIQUETA

LES TROIESEl Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant ha renovat la imatge de la gamma Les Troies, la seva col·lecció de vins joves.La nova etiqueta mostra una presentació sòbria, en sintonia amb el caràcter de la terra, i el disseny està inspirat en l’arquitectura del vitrall del celler modernista.Aquest celler cooperatiu està considerat una de les “Catedrals del Vi” que van erigir-se al territori català. Encara avui, és un edifici d’una gran espectacularitat arquitectònica i a la vegada, una enorme funcionalitat.

www.cellercornudella.cat

NOVES INSTAL·LACIONS A LINYOLALa cooperativa de Linyola ha inaugurat les obres de millora i ampliació que s’han anat duent a terme els últims anys a la fàbrica de pinsos que es troba a la carretera de Bellcaire. En concret, s’han ampliat les cel·les de descàrrega i també s’ha instal·lat una nova sitja de verd en l’assecador i una nova piquera, més gran i amb més capacitat de treball.La cooperativa integra un total de 350 socis i engloba una superfície d’unes 2.500 hectàrees de terreny cultivables dins el terme de Linyola i termes veïns com El Poal, Vila-sana, Bellcaire, Vallfogona, Penelles i Els Arcs. L’activitat agrària es basa en el conreu de cereals d’hivern i de primavera: blat, ordi i panís.

www.cooplinyola.com

CE

VIP

E

AGROPECUÀRIA DE LINYOLA

COOPERATIVA D’IVARS D’URGELL

“Sóc la tercera generació de llauradors. Venim del País Valencià, però tenim les finques a les terres de l’Ebre des de fa trenta anys”. Begoña Amorós (Castelló, 1975), que actualment dirigeix la SAT Cítrics de les Terres de l’Ebre, és una dona emprenedora, rigorosa, lluitadora i amant dels reptes.

“Vaig estudiar Enginyeria Química perquè, en aquells moments, la citricultura travessava una crisi molt greu. Em va aportar experiències positives, com una beca Leonardo da Vinci que em va permetre completar la meva formació a Itàlia i treballar en una multinacional. Però també em va fer adonar que, implicar-me en el negoci familiar i

lluitar per això, m’emplenaria més que entrar en el món industrial”.

Va ser aleshores quan va decidir completar els estudis amb una Enginyeria Tècnica Agrícola, mentre treballava als matins, ajudant al pare. En acabar, va començar com a tècnic de camp de totes les finques familiars i també d’algunes plantacions de cítrics d’Andalusia i altres punts de l’Estat.

“Com a productors de mandarines, va arribar un punt que no teníem força per defensar un preu just i així va sorgir, el 2007, la constitució de la SAT. Els socis vam haver de treballar molt dur, sufragant nosaltres mateixos les despeses

de la compra de la nau i de la maquinària; vam haver de fer moltes inversions que van repercutir en les liquidacions. Des de 2009 tenim, també, el reconeixement com a organització de productors”.

Campanya rere campanya, la societat va anar creixent i va aconseguir la fidelització de clients importants al Canadà i els Estats Units. Aquesta evolució va comportar, també, la professionalització de la direcció a mans d’algú amb els mateixos interessos que la resta de socis productors. Va ser aleshores que la Begoña va assumir la gerència de la SAT: “La direcció és un procés que no resulta fàcil; cada campanya m’aporta més experiència

28/COOPERATIVES DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

“Estic aconseguint canviar la mentalitat”

BEGOÑA AMORÓSCÍTRICS TERRES DE L’EBRE

GENT&TERRITORI

“Treballo per defensar els interessos dels socis, per augmentar la competitivitat, per diversificar mercats, per ser més respectuosos amb el medi ambient i amb les persones... i també per donar a conèixer la qualitat d’un producte molt nostre a les terres de l’Ebre: la mandarina clementina”

i els reptes que assumim són cada vegada més ambiciosos”.

En aquest sentit, Begoña Amorós subratlla que li agrada “tenir tot el procés controlat, estructurat... i, de mica en mica, vaig aconseguint canviar la mentalitat: no podem esperar a veure els resultats al final, sinó que cal establir controls durant tot el procés per garantir una rendibilitat i que els productors puguin viure del món citrícola, cosa que cada vegada resulta més difícil, ja que treballem amb poc marge i amb l’inconvenient que el nostre producte és molt perible”.

A més, el mercat és exigent i estan obligats a obtenir nombroses certificacions que garanteixin la seva qualitat. “Som una empresa que concentra tota l’activitat en sis mesos, però aquí hi treballem cinc enginyers i professionals de diferents sectors; són uns costos importants que cal mantenir tot l’any. En plena campanya, sumem fins a 500 persones, entre el personal de camp i el d’oficines. Treballem amb molta pressió, però m’agrada formar part d’un equip on tots som polivalents i on sabem que ens necessitem els uns als altres”.

No obstant això, ser dona en un món d’homes, no és fàcil. “És un repte personal. M’ha costat moltíssim, arribar on sóc... He hagut de demostrar, junta rere junta, que els resultats de la campanya eren beneficiosos per als socis i, malgrat tot, crec que

encara em sentiria qüestionada davant d’una mala campanya”.

“Per experiència pròpia, sé què és tenir una motxilla de tres fills que porto endavant jo sola, amb suport de la família”. Per això, un dels aspectes que Begoña ha impulsat al capdavant de Cítrics de les Terres de l’Ebre és la conciliació laboral i familiar: “Aquí treballem moltes dones, i jo no compto les hores que es fan, sinó que la feina surti. Intento que hi hagi bon ambient i, per gestionar millor les puntes d’estrès en plena campanya, hem incorporat classes de ioga, que impartim de manera gratuïta i dins de l’horari laboral. Ens ajuden a trencar, i després rendim més laboralment”.

Al mateix temps, està impulsant la implementació de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, la reconversió varietal, el respecte al medi ambient i a les persones, la instal·lació de plaques solars i el projecte d’arribar a residu zero... L’objectiu és “controlar el procés de principi a final per poder-nos distingir, accedir a clients més exigents i ser més competitius”.

Tot plegat amb la finalitat de diversificar mercats. “Conreem 600 hectàrees de mandarina a una zona reconeguda coma Reserva de la Biosfera i això ens aporta unes característiques organolèptiques específiques. Sabem que el nostre producte és molt valorat a països com els Estats Units, Canadà o Anglaterra per aquest contrapunt d’acidesa. Però no

podem dependre només d’un mercat. Hem de tenir una cartera de clients diversa i volem posicionar-nos, també, en el mercat nacional català, ja que el nostre producte té una caducitat molt elevada i si no el venem en el moment oportú, haurà d’anar a retirada”.

Begoña afronta el futur amb optimisme. “Estic convençuda que tirarem endavant, no ens podem rendir. Tot i les dificultats que travessa el sector citrícola, hem de defensar els interessos del productor i tenim moltes expectatives posades en la reconversió varietal, que ens permetrà allargar la campanya fins a l’abril i diversificar l’oferta amb taronges”.

A nivell personal, també ho té clar: “M’agradaria ser un exemple, tant per a la meva filla com per als meus fills, i ensenyar-los que les dones ens hem de sentir igualment realitzades a nivell laboral. Si lluites contra les dificultats, al final ho aconsegueixes”.•

“M’ha costat moltíssim, arribar on sóc... He hagut de demostrar, junta rere junta, que els resultats de la campanya eren beneficiosos per als socis”

30/COOPERATIVES DESEMBRE 2018 - GENER 2019 AGRO

Us presentem un bon regal per a l’any que acabem d’encetar: l’Agenda de vins catalans. Es tracta d’un dietari ideal per als amants del vi, que recomana un vi per a cada dia de l’any i inclou notes de tast fresques i divertides.

Aquest obsequi té, doncs, una doble funció: a banda de servir com agenda convencional, esdevé una eina per apropar-nos a la gran varietat de vins del país, en-tre els quals en trobem alguns de cellers cooperatius com Capçanes, El Masroig i Garriguella.

A la fitxa de cada vi hi apareix informació relativa al celler, l’enòleg que l’ha creat, el “nivell de plaer” que aporta, el maridatge perfecte, el millor moment per prendre’l: a la terrassa, per als vins frescos; davant la llar de foc, el vi amb molt de cos; amb els sogres, els vins més clàssics... i també, el cost de cada ampolla.

El projecte l’impulsa Patricia de Golferichs, que ha voltat per Catalunya amb l’objectiu de descobrir els 365 vins que ens presenta.

Els vins assignats a cada dia no són fruit de l’atzar. Ben al contrari, totes les dates han estat escollides segons les històries personals de cada celler: aniver-saris dels propietaris, naixement dels seus fills, dia de l’obertura del celler, data de creació del vi, etc.

És un producte amb una elaboració cuidada, que es complementa amb un calendari de sobretaula, un pòster amb il·lustracions dels vins i una bossa de mà.•

Es pot comprar a www.undiaunvi.cat

UnDiaUnViper a 2019

“La vida és alguna cosa més que observar com els altres se la beuen. Comença tu, bevent-la amb un bon vi!”