25
PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

Desenvolupament cognitu infantil

Embed Size (px)

Citation preview

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

Jean Piaget i el constructivisme

Vell debat filosòfic sobre l’origen del coneixement

EMPIRISME•En néixer, la ment d’un individu està buida de qualsevol contingut•Els continguts s’incorporen a través de la sensació. •La ment com a receptacle de coneixements

RACIONALISME•En néixer, la ment d’un individu està dotada de determinats contingus (innatisme)•Aquests continguts formen una mena d’estructures mentals que serveixen per intepretar l’experiència

Jean Piaget i el constructivisme

Jean Piaget (1896-1980)

Piaget és un dels fundadors del CONSTRUCTIVISME, corrent que segueix els plantejaments filosòfics empiristes:

•L’estat inicial de la ment d’un nadó és una mena de tabula rasa (només disposa d’alguns actes reflexos).

•Totes les estructures cognitives i tots els continguts del coneixement (esquemes) són construïts pel subjecte en la seva interacció amb l’ambient.

•Autoconstrucció del coneixement i adaptació a l’ambient

Jean Piaget i el constructivisme

Segons Piaget els dos mecanismes bàsics de construcció del coneixement són…

ASSIMILACIÓ: agafar informació de l’ambient i adaptar-la a esquemes cognoscitius preexistents

ACOMODACIÓ: canvis en una estructura cognoscitiva preexistent per encabir nova informació o solucionar nous problemes

Les fases del desenvolupament del pensament

1. ETAPA SENSORIOMOTRIU (1-24 MESOS)

2. ETAPA PREOPERACIONAL (2-7 ANYS)

3. ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-12 ANYS)

4. ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS (12-15 ANYS)

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

• ELS ACTES REFLEXOS: Els reflexos representen conductes pre-intel·ligents. Representen la base per a estructures cognitives posteriors

Reflex de Moro Reflex de marxa Reflex de cerca

Reflex de prensió Reflex plantar o de Babinski Reflex de reptació

En els reflexos es produeix el fenomen d’assimilació (aplicar una estructura cognitiva a diferents situacions): succió en el buit, succió dels dits, succió del polze, succió dels objectes

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

2. COORDINACIÓ VISIÓ-APRENSIÓ:

Aquesta etapa comença entre els 4-5 mesos

Es caracteritza per les reaccions circulars primàries i secundàries: realització d’accions sense distinció entre mitjans i conseqüències. A l’infant li interessa l’acció en si mateix pel plaer que obté i no li “preocupa” l’efecte de la seva acció sobre l’entorn.

RCP: l’esquema es realitza sobre el propi cos

RCS: l’esquema es realitza sobre objectes

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

3. INTEL·LIGÈNCIA PRÀCTICA O SENSORIO-MOTRIU

•Aquesta etapa comença entre els 8-12 mesos

•Es caracteritza per l’aparició de 2 esquemes fonamentals:

•Les reaccions circulars terciàries

•La noció de permanència de l’objecte

En aquesta etapa es comença a construir la idea de la identitat personal

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

Les reaccions circulars terciàries o accions instrumentals, son accions amb diferenciació entre mitjans i conseqüències. Aquestes accions permeten la construcció del concepte de causalitat.

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

La permanència de l’objecte consisteix en l’habilitat per comprendre que els objectes tenen un existència independent de la nostra percepció (realisme). Aquesta noció es construeix sobre la base de la capacitat de la ment de generar imatges mentals dels objectes quan aquests no hi són presents

Quan interposem un obstacle entre la joguina i la visió de l’infant, aquest considera que l’objecte ha desaparegut (pèrdua de l’atenció) i no inicia una activitat exploratòria. Encara no s’ha assolit l’esquema de conservació de l’objecte

1. L’ETAPA SENSORIOMOTRIU

El descobriment de la permanència dels objectes porta al descobriment de la identitat personal (jo també sóc una cosa que és la mateixa sempre)

Segons el psicoanalista Jacques Lacan, l’infant passa per una “etapa del mirall”, en la qual aconsegueix percebre la seva imatge corporal i desenvolupar el jo com a instància psíquica

Altres animals no han desenvolupat aquest esquema de la identitat personal. Aquest tipus de prova va ser desenvolupada per Gallup (1970). Consisteix en marcar el cap de l’animal amb una pintura i comprovar si, quan es veu al mirall, identifica que la taca la té al seu propi cos.Només han superat la prova: dofins, elefants, ximpanzés, orangutans, goril·les, porcs i humans.

1. L’ETAPA PREOPERACIONAL

Aquesta etapa es caracteritza per l’aparició de la FUNCIÓ SIMBÒLICA i la CAPACITAT DE REPRESENTACIÓ

Llenguatge

Imitació

DibuixImatges mentals

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

La imitació és una de les primeres funcions representatives en aparéixer. N’hi ha dos tipus:

IMITACIÓ DIFERIDA: imitació en absència del model (un nen veu cridar i plorar a un altre nen i, hores després, l’imita)

IMITACIÓ A NIVELL SIMBÒLIC: imitació d’un patró de conducta extret de la vida adulta. Contribueix a la maduració del llenguatge i a la socialització de l’infant.

En moltes escoles existeix un espai destinat al joc simbòic (“racó”)

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

Una imatge mental és una representació psíquica d’una realitat que ja s’ha esdevingut (memòria) o encara no ha tingut lloc (anticipació, imaginació)

•Hi ha dos tipus de memòria:

•Memória de reconeixement: actua en presència de l’objecte que s’ha presentat abans. Es molt precoç (en el primer mes de vida, l’infant ja reacciona a la veu de la mare, reconeix el biberó, etc.)

•Memòria d’evocació: actua en absència de l’objecte. Trigar més a aparéixer.

•La memòria d’evocació està directament relacionada amb els esquemes sensoriomotrius

•Predominen les imatges de tipus REPRODUCTIU (objectes ja percebuts anteriorment) sobre les de tipus anticipatius (objectes encara no percebuts)

•Predominen les imatges de tipus ESTÀTIC sobre les de tipus DINÀMIC

•Un tipus especial d’imatges mentals tenen relació amb la TEORIA DE LA MENT

Fem reproduir a un infant aquesta construcció. De quina manera ho farà millor?

OBSERVANT-LA

CONSTRUINT-LA PREVIAMENT

OBSERVANT COM LA CONSTRUEIX UN ADULT

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

Com quedarà el dibuix si movem en quadrat en la direcció de la fletxa?

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

Experiment d’anticipació d’una imatge dinàmica. 100% d’èxit als 8 anys

La forma correcta és aquesta En canvi l’infant dibuixa això

2. L’ETAPA PREOPERACIONAL

Quan un subjecte està dotat de teoria de la ment s'entén que té la capacitat de comprendre i reflexionar respecte a l'estat mental de si mateix i del proïsme.Apareix al voltant dels 3-4 anys

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS

Aquesta etapa es caracteritza per l’aparició d’un seguit de nocions: CONSERVACIÓ, SERIACIÓ, CLASSIFICACIÓ, INCLUSIÓ, ESPAI I TEMPS

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES

•La noció de conservació de la matèria: una quantitat x de matèria resta invariable malgrat que canviï la seva forma o disposició espacial.

CONSERVACIÓ DE LA MATÈRIA

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES

CONSERVACIÓ DE LA QUANTITAT

•La noció de conservació de la quantitat: una quantitat x d’objectes resta invariable malgrat que canviï la seva disposició espacial.

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES

CLASSIFICACIÓ

•Classificar significa organitzar els objectes en categories que tenen una relació d’inclusió entre elles.

Si preguntem a l’infant: quins dos tipus de boles hi ha, respon correctament (vermelles i blaves).Però si li preguntem: què hi ha més, vermelles o blaves, respon “vermelles” (1) o “blaves” (2). No comprén que el tot és més gran que les parts. El nen no entén que una part d’una cosa està inclosa dins de la totalitat (noció d’INCLUSIÓ)

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES

SERIACIÓ

•La seriació consisteix en organitzar un conjunt d’objectes seguint un determinat criteri de relació entre ells (tamany, alternança, etc.).

2. L’ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS

El pensament de l’infant s’allibera d’allò material i concret i es torna ABSTRACTE. Es possible raonar i resoldre problemes encara que aquests no es plantegin de forma material i siguin purament teòrics. Els objectes es substitueixen per les proposicions.

El pensament explora diferents possibilitats. El pensament es torna HIPOTÈTIC i EXPERIMENTAL.