EDITORIAL

està acabant el primertrimestre del curs es-colar i en els centreseducatius es parla

molt d’avaluació. Cal comprovarsi s'han assolit els objectius peda-gògics proposats per aquest pe-ríode. Pel que fa a la formació per-manent del professorat i concre-tament a la formació en els cen-tres educatius, s’ha de mesurarquè s’ha après en les activitats deformació i quina incidència pottenir en la millora i el canvi delscentres. En aquest context, però,la cultura avaluativa encara no ésel nostre fort. S’acostuma a avalu-ar una activitat de formació con-testant ràpidament un qüestiona-ri al finalitzar-la.

S’ha d’avançar no només perconèixer el grau de satisfacció delprofessorat en relació a una acti-vitat formativa, sinó també en l’e-fectivitat d’aquesta. Per això cal-dria conèixer, quan es planificauna activitat, quin és el punt departida i on es vol arribar.

I també, per poder analitzar elcompliment dels objectius propo-sats pel centre i la planificació quen’ha fet, s’haurien d’establir unsindicadors quantificables abansde començar l’activitat. Aquestsindicadors ens ajudarien a evi-denciar el pòsit de coneixements,d’ habilitats i d’ actituds apresosdurant la formació. Uns indica-dors ben definits també seranútils per poder comprovar comcanvia la nostra pràctica diàriaamb l’alumnat, que és la finalitatúltima de qualsevol activitat deformació del professorat.

L’avaluació de l’aplicació(transferència) que fem dels co-neixements apresos en la forma-ció és responsabilitat, d’una ban-da, de la Inspecció Educativa i, del’altra, de l’equip directiu del cen-tre que planifica la formació.

Les persones dels Serveis Edu-catius del Departament d’Educa-ció encarregades de gestionar elsplans de formació del professoratde la comarca (zona), tenim la vo-luntat de donar tot el suport ne-cessari a aquest procés de millo-ra avaluativa.

Quedem-nos amb una ideasenzilla però alhora potent: Ava-luar per millorar

S’

L’AVALUACIÓ DELA FORMACIÓPERMANENTDELPROFESSORAT

MONTSERRAT BARNADASAssessora CRP del Servei Educatiu del’Alt Empordà

IEMPORDÀ | 28 DE DESEMBRE DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

L’Institut Cap Norfeu de Rosesporta a la pràctica un projected’intercanvi amb l’Institut HugRoger III, de Sort (Pallars Sobi-rà), que tant afavoreix el coneixe-ment dels alumnes del plurilin-güisme i la diversitat cultural delnostre territori com suposa unenriquiment personal per a totsels estudiants que hi participen.L’activitat es remunta al 2007,quan el director de l’institut ro-sinc, Agustí Brunyol, i el directordels Serveis Territorials d’Educa-ció a Girona, Andreu Otero, vansignar un acord triennal del pro-jecte per a la millora de la quali-tat dels centres educatius públics.Un dels compromisos que es vanadquirir era poder endegar pro-jectes d'intercanvi amb d’altrescentres educatius.

En aquest context, el Departa-ment de Llengua Catalana del’Institut Cap Norfeu es va fer seuaquest repte amb la finalitat d’as-solir dues de les competències ge-nerals i comunes del batxilleratactualment vigent (la Competèn-cia personal i interpersonal i laCompetència en el coneixement iinteracció amb el món), així comtres dels objectius generals del’assignatura de Llengua i Litera-tura Catalanes a batxillerat: valo-rar les llengües com a mitjans percomunicar i per facilitar la cohe-sió social; conèixer i valorar la ri-quesa de la realitat plurilingüe ipluricultural del món actual i mésconcretament de Catalunya id’Espanya, i analitzar els dife-rents usos socials de les llengüesi evitar els estereotips lingüísticsque comporten judicis de valor iprejudicis.

Tanmateix, el tema relacionatamb el coneixement dels dife-rents dialectes que integren elnostre domini lingüístic formapart del currículum de l’assigna-tura de Llengua Catalana de bat-xillerat.

Els centres de parla catalanaDurant el curs 2006/2007 es vaniniciar els contactes amb diversoscentres de secundària dels dife-rents territoris de parla catalana.Va haver-n’hi un l’Institut HugRoger III, de Sort, que va res-pondre a la petició. Va ser ales-hores quan els contactes es vanintensificar fins al punt d’aconse-guir, fa ja quatre anys, una pri-mera trobada entre uns i altresalumnes.

La intenció era dur a terme unintercanvi entre els alumnes de

l’Institut Cap Norfeu de Roses iels del centre del Pallars, ambl’objectiu de compartir la riquesalingüística i cultural dels dife-rents territoris.

Il·lusionant i engrescadorAquest curs, seguint la iniciativaarrencada aleshores i que ja s’hadut a terme amb un èxit notableels últims tres cursos, s’ha tornata repetir l’experiència per acon-seguir donar forma definitiva aallò que va néixer com un projec-te il·lusionant i engrescador.

És per tot això que, al llarg del

tercer trimestre d’aquest cursacadèmic, una delegació delsalumnes de primer de batxilleratde l’INS Cap Norfeu, amb repre-

sentació de totes les modalitats debatxillerat ofertades en aquestcentre, participaran en un inter-canvi amb els alumnes de primerde batxillerat de l’INS Hug RogerIII de Sort.

Seguint la tradició d’aquestsdarrers anys, durant el primer tri-mestre del proper curs acàdèmic(2011/2012), seran aquests ma-teixos alumnes de Sort els qui vi-sitaran l’Alt Empordà, quan facinja segon de batxillerat, i podranconèixer, d’aquesta manera, la re-alitat lingüística, geogràfica i cul-tural de la nostra comarca.

ROSES | MAIRENA RIVAS

Intercanvi de riquesa lingüísticaUn projecte que posa en comú un institut de Roses i un de SortL’Institut Cap Norfeu de Roses i l’Institut Hug Roger III de Sort comparteixen un projecte d’intercanvi queaporta als alumnes de batxillerat un coneixement i una valoració de la riquesa de la realitat plurilingüe ipluricultural del món actual i més concretament de Catalunya.

Foto de grup dels estudiants de Sort i els de Roses. Al fons, Llessui (Vall d’Àssua). Abril del 2010. INS CAP NORFEU

Foto de grup dels estudiants de Roses i els de Sort. Plaça de Catalunya de Roses. Octubre del 2010. INS CAP NORFEU

El tercer trimestre d’aquestcurs, una delegació d’alumnesde primer de batxillerat esdesplaçarà al Pallars Sobirà

L’experiència s’ha anatrepetint els últims cursos peraconseguir donar formadefinitiva a aquest projecte

Diàlegs d’Educació NÚMERO 11 | DESEMBRE DEL 2010

IIDIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El mètode de treball té molt presents les noves tecnologies. INS LA JONQUERA

L’ESCOLA PARLA�

Aquest curs, s’ha implantat al’INS de la Jonquera el projecteEducat 1x1, que implica tot un se-guit de canvis tecnològics i de mè-tode de treball amb els alumnes de1r i 2n d’ESO. 92 alumnes i 19 pro-fessors han començat el curs ambun miniordinadorpersonal i qua-tre aules adaptades a les noves tec-nologies que han de fer possiblel’arribada dels llibres digitals i al-tres recursos mitjançant la con-nectivitat a la xarxa d’Internet. Lesfamílies s’han trobat amb una re-ducció en la despesa de materialescolar, ja que el departament d’E-ducació ha subvencionat la meitat

del valor dels ordinadors delsalumnes i els llibres digitals quesubstitueixen els de paper, peròtambé s’ha de dir que aquest cursal centre hi ha hagut una notablereducció de la plantilla de docentsi molts problemes per tenir a puntles instal·lacions. Diuen des del’institut que la formació dels pro-fessors ha arribat amb retard i queels serveis tècnics i de postvendasón part de les dificultats amb quèes van trobant. “Fer una valoraciópedagògica seria precipitat, peròcontinuem treballant cada dia enla formació dels nostres alumnesamb els recursos de què dispo-sem”, comenten.

LA JONQUERA | REDACCIÓ

l departament d'Edu-cació vol avançar cap al'escolarització inclusi-va de l'alumnat amb

discapacitat en entorns escolarsordinaris: fer de l'escola un espaien què la diferència i la diversitatsiguin elements quotidians. En

l’actualitat, el marc educatiu es-devé pròpiament el de l’educacióper a la diversitat. L’escola inclu-siva és aquella que fa referència ala manera com l’escola ha de do-nar resposta a la diversitat. Elsnous plantejaments educatiushan anat també més enllà d’aque-lles velles concepcions de l’educa-ció a les persones amb discapaci-tats, i situen clarament l’educació–almenys des d’un punt de vistateòric– en el marc d’una escola detots i per a tots. L’escola inclusiva,que neix amb la voluntat d’arribara tots els alumnes, arrenca del mo-viment que neix als Estats Unitssota la denominació REI (Regu-lar Education Iniciative) a mitjananys vuitanta, i sorgeix arran de la

polèmica que va suposar la refor-ma de l’ensenyament que es voliadur a terme des de l’Administra-ció. L’objectiu de REI era la inclu-sió a l’escola ordinària dels nensamb alguna discapacitat. Prete-nien unir el sistema d’educació es-pecial i el d’educació ordinària enun únic sistema educatiu, en unaescola per a tots. Sota el movimentde l’escola inclusiva ara per ara s’hiinclouen els paràmetres actuals del’educació especial que no preténintegrar cap alumne dins el siste-ma, perquè sota aquesta perspec-tiva no s’ha d’integrar ningú quemai no ha estat fora del sistema,sinó que la inclusió és entendreque tots formem part d’un únicsistema educatiu.

La Llei d'educació de Catalunyadestaca la necessitat d'adequarl'activitat educativa a la diversitatde l'alumnat i la igualtat d'opor-tunitats. En l'articulat, inclou comun dels principis rectors del siste-ma educatiu català "l'educació in-clusiva i la cohesió social" i asse-nyala que els projectes educatiusdels centres han de preveure elselements curriculars, metodolò-gics i organitzatius necessaris per-què pugui participar en els en-torns escolars tot l'alumnat, espe-cialment el que per condicionspersonals de discapacitat pot tro-bar més barreres en l'aprenentat-ge i la participació. El departa-ment d’Educació ha desenvolupatun pla d'acció "Aprendre junts per

viure junts" que preveu, entre d’al-tres objectius, que a l'any 2015 el70% de l'alumnat amb necessitatseducatives vinculades a la disca-pacitat estigui escolaritzat en cen-tres ordinaris. Caldrà veure tam-bé quin paper tindran els centresd’educació especial, veritables re-ferents de l’atenció educativa aaquests alumnes.

Avui l’escola inclusiva passa aser el veritable motor de transfor-mació educativa arreu: els postu-lats de l’escola inclusiva defensenuna educació eficaç per a tots: lesaules inclusives parteixen de la fi-losofia que tots els nens i nenes,nois i noies pertanyen al grup i totspoden aprendre en la vida normalde l’escola i de la comunitat.

E

A FONS

L’ESCOLAINCLUSIVA

Inspecció d’EducacióJOSEP MARIA GARCIA I BALDA

Projecte «1x1» a l’INS de la Jonquera

A tots els establiments reben els infants amb els braços oberts. LLAR ELS MIQUELETS

Les sortides que promou la Llard’Infants Els Miquelets per SantMiquel de Fluvià tenen per ob-jectiu que els petits gaudeixin del’entorn natural i social que elsenvolta. Aprenen a observar i arespectar, tot participant activa-ment en la vida del poble: van ales botigues i veuen què hi podencomprar, coneixen els oficis i ad-quireixen l’hàbit de saludar quanentren a un establiment o quan

troben algun conegut pel carrer.L’equip de mestres d’Els Mique-lets s’ha proposat amb aquestprojecte pedagògic lligar les sor-tides temàtiques amb el que estreballa a la llar: a la tardor, vana buscar fulles al bosc; si plou,busquen cargols; els oficis els hanportat a conèixer la carnisseria, lafusteria, el dispensari mèdic...; ala botiga de queviures, hi com-pren el berenar i, a l’aula, hi apre-nen amb el joc simbòlic.

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ | M. R.

Els petits fan sortides per Sant Miquel

L’escola Ramon Muntaner dePeralada s’ha marcat, com a ob-jectiu general del seu Pla de Sos-tenibilitat, motivar el respecte il’estima per l’entorn, amb el fo-ment del treball per a la preser-vació del medi. La reducció, la re-utilització, el reciclatge, la recu-peració de residus i el consumresponsable d’aigua i energia sónmesures que formen part de lavida diària de l’escola, juntamentamb el desenvolupament i el fo-ment d’hàbits, actituds, valors iconeixements per a la sostenibi-litat del medi ambient.

Les actuacions s’estableixen enel Projecte d’Escola Verda a tra-vés d’un comitè mediambiental ide la comissió d’Escola Verda delclaustre. Si bé ha estat aquest cursque s’ha aconseguit l’adhesió aaquest projecte, ja fa anys que laseva filosofia se centra en els ob-jectius de sostenibilitat i protec-ció del medi. Per citar algunsexemples, el curs 2003-04, l’AM-PA va iniciar l’anomenat Banc dellibres, un programa en què les fa-mílies deixaven els llibres dels

seus fills perquè altres els po-guessin utilitzar amb el conse-güent estalvi econòmic i de pa-per; des del curs 2005-06, el cen-tre participa en el programa dereutilització de llibres del depar-tament d’Educació; i, des del curs2005-06, l’escola està dins el pro-jecte Re-paper del Consell Co-

marcal. Ja és costum, en aquestaescola, a més, fer les disfresses deCarnaval amb material reciclat,celebrar un intercanvi de llibresde segona mà per Sant Jordi,col·laborar amb l’Ajuntament pera l’assessorament de la tècnica demedi ambient, potenciar l’ús dela carmanyola i fer compostatge.

PERALADA | MAIRENA RIVAS

L’escola de Peralada promou els hàbits alimentaris saludables, un dels quals és el consum de fruita. ROGER LLEIXÀ

Té el distintiu d’Escola Verda i motiva la comunitat educativa a estimar i respectar l’entorn�

L’escola Ramon Muntaner fomenta eltreball per a la preservació del medi

Aquest curs, l’Escola Ramon Muntaner de Peralada ha estat distingida ambel reconeixement d’Escola Verda, si bé ja fa uns quants anys que el centreporta a terme activitats que entren de ple en la filosofia d’aquest projecte.

�

El distintiu La placa que designa l’Escola Verda

M. R.

El pedagog Joan Ribera (Figue-res, 28 de desembre del 1957) ésllicenciat en Filosofia i Lletres, es-pecialitat Ciències de l'Educació.Exerceix de professor al Col·legidels Germans de les Escoles Cris-tianes de La Salle de Figueres desde l’any 1983 i a la UniversitatOberta de Catalunya des del 1999,tasques que ha compaginat ambla investigació sobre la millor ma-nera d'estimular l'aprenentatgedels infants.

Cada cop és més necessària la psi-copegagia en els centres educatius?

Sí. Estem en un món en quècada vegada hi ha més diversitaten tots els sentits, no només perla gent que ha vingut de fora sinótambé perquè la gent té uns tipusd’experiències molt diferents.Ens trobem que la gent, cada copmés, necessita una educació ga-irebé a la carta, i aquesta és feinadels psicopedagogs, l’atenció a ladiversitat.

En el seu cas concret, com treba-

lla aquest àmbit?Nosaltres, a nivell d’escola, te-

nim moltes mesures d’atenció ala diversitat, des d’aula d’acollidaper als nouvinguts, des de desdo-blament de classes, des de grups

de suport, i fa dos anys vam co-mençar una nova experiència pera adolescents de quinze i setzeanys, amb un projecte singularque consisteix en què un grup d’a-lumnes passen una part del seu

temps aquí i una altra estan fentpràctiques en una empresa.

En quin tipus d’empreses?Aquest projecte forma part d’un

conveni entre l’Ajuntament de Fi-gueres, el Col·legi La Salle i el De-partament d’Educació i està pen-sat per a un grup d’alumnes alsquals no els anava bé l’escola. Pas-sen un 50 per cent del seu horarifent pràctiques en empreses comperruqueries, fusteries, alguns es-tan a la brigada municipal, i aixòfa que es puguin treure el graduatescolar.

Aquest perfil d’alumne ha existitsempre, però possiblement ara te-nen més recursos per sortir-se’n.

Sí, abans ho tenien molt mésdifícil i molts d’ells marxaven del’escola sense haver-se tret el gra-duat. Abans podien marxar ambcertificat d’escolaritat o amb gra-duat, i avui dia o marxen amb gra-duat o marxen sense res.

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«La gent necessita cada copmés educació a la carta»

ENTREVISTA

Joan Ribera PEDAGOG

LA BONA PRÀCTICA

La implantació del projecte dedigitalització dels contingutseducatius a l’Institut Illa de Ro-des s’ha iniciat a mitjans del mesd’octubre de 2010. En la planifi-cació s’ha tingut en compte in-tervenir simultàniament en tresàmbits diferents.

El primer i principal és l’ajut isuport a l’alumnat, que ha iniciatl’ús regular de l’ordinador com aeina de treball en diverses assig-natures. El segon és la millora dela capacitació docent a través dela formació del professorat. Enaquesta hem incidit en el conei-xement de materials educatius,

en l’ús de la pissarra digital in-teractiva (PDI) i en el treballamb els dos entorns virtuals d’a-prenentatge que es disposen alcentre, Moodle i Eleven.

El tercer àmbit d’intervencióha estat l’acompanyament de lesfamílies, amb l’objectiu de faci-

litar el coneixement dels mate-rials educatius digitals i, també,de proporcionar-ne guiatge pera la comprensió de l’ús d’Inter-net que fan els seus fills i filles.

Amb el suport del Pla Educa-tiu d’Entorn de l’Ajuntament deRoses, s’ha realitzat dues ses-sions-taller per a famílies, ambel tema + de 5 experiències de na-

vegació a Internet que puc com-partir amb els meus fills i unaxerrada-col·loqui sobre XarxesSocials: hi ha un manual d’ins-truccions?.

És previst que al llarg del se-gon trimestre es realitzin méssessions d’acompanyament fa-miliar, dins el projecte EDUCAT1x1.

ROSES | REDACCIÓ

S’intervé en tres àmbits, l’ajut i el suport a l’alumnat; lamillora de la capacitació docent, i el guiatge de les famílies�

Projecte de digitalitzaciódels continguts educatiusa l’Institut Illa de Rodes

Joan Ribera, al pati del Col·legi La Salle de Figueres. ROGER LLEIXÀ

Es faciliten recursos educatius digitals a les famílies. INS ILLA DE RODES

Els gestos solidaris i les tradicions nadalenques, a la recta final del desembre escolar

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

FALGUÉS FOTOGRAFIA ROGER LLEIXÀROGER LLEIXÀ

Els alumnes de l’Escola Tramuntana, de Vilanant, vanoferir el 17 de desembre passat un concert de nadales alcentre cívic del poble, en un acte emmarcat en La Maratóde TV3. L’escola forma part de la ZER la Garriga, juntamentamb les escoles de Cistella i Avinyonet de Puigventós.

�

Nadales a Vilanant Amb «La Marató»L’escenari de la Societat La Unió Jonquerenca feia

goig el 21 de desembre passat, amb motiu del Festivalde Nadal organitzat per l’Escola Josep Peñuelas del Ríode la Jonquera. Els alumnes van oferir un recital depeces nadalenques davant dels seus familiars.

�

La Jonquera Cançons de NadalL’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’Escola Carme Guasch

i Darné de Figueres, amb el suport de l’equip docent, ha organitzat per cinquèany consecutiu una recollida de joguines i d’aliments per a la campanya de laCreu Roja. La iniciativa ha mobilitzat tota la mainada i les seves famílies, queamb les seves contribucions han aconseguit omplir tota una ambulància.

�

Carme Guasch i Darné Solidaritat amb la Creu Roja

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

RECURSOS EDUCATIUS

ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

JUGAMAT

IVDIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIUPER FRATO La frase:

“Els exemplescorregeixenmolt millor que lesreprimendes.”

(Voltaire)

� EXERCICI - DIVISIÓ D’UN TRIANGLE: Si partim d’un triangleequilàter de costat 1 i l’anem dividint en triangles cada cop méspetits tal com s’indica a continuació, quina serà la longitud dela part més gruixuda (la que està en negreta) en el pas 10?

Amateur: 15 minuts Professional: 2 minuts

Solució al Jugamat de l’edició de novembre: Hi ha només dues solucions: 2020 i 1210.

AUTORA: Professora: Laura Masmitjà

Instititut Olivar Gran (Figueres)

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño. Pàg 123. Ed. Graó

El Paratge Natural d’InterèsNacional de l’Albera constitueixuna unitat ecològica i paisatgísti-ca de gran qualitat, en què es potobservar la transició entre les es-pècies pròpies de la serralada pi-rinenca i les més típicament me-diterrànies; tot plegat inserit enuna zona dominada per les ro-ques metamòrfiques dels Piri-neus, esquists i pissarres.

Està constituït per dos sectorsben diferenciats, un d’occidental,el de Requesens- Baussitges, i l’o-riental, de Sant Quirze de Cole-ra-Balmeta, separats per la zonadel conegut coll de Banyuls.

Valors culturals i naturalsEl Parc Natural de l’Albera dispo-sa de la Guia didàctica Descobreixl'Albera. Ha estat editada per alsguiatges d'educació ambiental gra-tuïts del Centre d'Interpretació delParatge Natural de l'Albera per als

escolars de secundària de la de-marcació de Girona, amb motiudels 20 anys de protecció d'aquestespai natural.

La guia conté explicacions teò-riques i excercicis pràctics. Aquestrecurs pedagògic està a la disposi-ció de les escoles i instituts que vi-siten el Centre d'Informació del Pa-ratge Natural a Can Laporta, almunicipi de la Jonquera, per podertreballar amb l’exposició perma-nent sobre els valors naturals i cul-turals de l’Albera.

El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’AlberaLa guia didàctica «Descobreix l’Albera»

Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera

WEB RECOMANADA

A www.carmebarba.cat trobareu recursos,propostes, continguts i metodologies que afa-voreixen el desenvolupament de les compe-tències bàsiques, el treball cooperatiu i la recer-ca. El portal d’Internet també conté projectes iestratègies diverses per a la construcció de co-neixement.

L’autora d’aquest espai web, Carme Barba, téun gran prestigi en el món educatiu. És la refe-rent, juntament amb en Sebastià Capella, a Ca-talunya i possiblement a tot Espanya de lesWebquest.

WEB: HTTP://WWW.CARMEBARBA.CAT/

AGENDA D’ACTIVITATS

Es presenta una planificació de l’ensenyament il’aprenentatge inicials de la lectura i l’escriptura, i lesdiferents pràctiques educatives que s'han mostrat útilsper iniciar el procés d'alfabetització.

�

LLEGIR I ESCRIURE PER VIUREALFABETITZACIÓ INICIAL I ÚS REAL DE LA LLENGUA ESCRITA A L'AULA

FONS, MONTSERRAT

LA GALERA

� LLIBRE

Es tracta d'un llibre multilingüe adreçat a nois i noiesde 10 a 14 anys d'origen estranger. Està pensat per al'aprenentatge del català a través de l'àrea curricular deGeografia.

�

GEOGRAFIA 1MATERIAL MULTILINGÜE PER A L'APRENENTATGE DEL CATALÀ APLI-

CAT AL CURRÍCULUM (10-14 ANYS)

TORRES FABRÉS, MONTSERRAT; ALKUWAIFI, AHMAD

VICENS VIVES

� LLIBRE

L’autor descobreix la intel.ligència emocional, és adir, la capacitat que tenen els pares de dir el que ésmillor pels seus fills, adaptant la seva relació i estileducatiu a les necessitats diferenciades que té cadascú.

�

MIENTRAS VIVAS EN CASAGARRIDO GENOVÉS, VICENTE

VERSÁTIL

� LLIBRE

L’exposició permanent està a Can Laporta, a la Jonquera. FALGUÉS FOTOGRAFIA

FIGUERES� Exposició de les na-dales premiades alConcurs Infantil de Na-dales, que ha organit-zat el Consell Comar-cal de l’Alt Empordà ique ha estat obert a laparticipació de totesles escoles públiques iprivades concertadesde la comarca de l’AltEmpordà � SALA D’EXPOSICIONSDEL CONSELL COMARCALDE L’ALT EMPORDÀ (CA-RRER NOU, 48) � FINS AL DIVENDRES31 DE DESEMBRE DEL2010� DE 9.00 HORES A20.00 HORES ELS DIESLABORABLES

FALGUÉS FOTOGRAFIA

LA JONQUERAXERRADES PER A PARES I MARES� El 20 de desembre passat, es va celebrar al’Escola Josep Peñuelas del Río la xerrada Fer depares, un treball en equip. El cicle de xerradesl’organitzen la comunitat educativa de la Jon-quera, juntament amb les AMPA i la regidoriade Benestar i Família de l’Ajuntament.

� Inici de les Jornadesd’Educació i Família«Cultura analògica i cul-tura digital en l’àmbitfamiliar» � PATRONAT DE LA CATE-QUÍSTICA-LA CATE � DIVENDRES, 13 DE GE-NER � DE 20.30 A 23.00HORES � Inscripcions ales jornades: a la FundacióUniversitat de Girona: In-

novació i Formació, a tra-vés de la pàgina webwww.fundacioudg.org, obé presencialment a l’Ofi-cina Municipal d’Escolarit-zació (OME) de l’Ajunta-ment de Figueres (avin-guda Salvador Dalí, nú-mero 107), en aquest ho-rari: dilluns, dimarts i di-mecres, de 13.00 hores a15.00 hores).

� Acte de lliuramentdel VIII Premi Josep Pa-llach d’ExperiènciesEducatives 2010-2011 � SALA DE PLENS DE L’A-JUNTAMENT � DISSABTE, 15 DE GENER� 12.00 HORES. � Mésinformació: Servei d’Edu-cació de l’Ajuntament deFigueres, al telèfon 97203 23 28.