Aquest novembre s’ha dut a ter-me el Dia de la ciència a les esco-les 2009, i en el marc de la pro-posta La ciència en primera per-sona, la professora titular de l’à-rea de Química Física de la Uni-versitat de Girona (UdG) SílviaSimó ha pronunciat la conferèn-cia Ballant amb BioNanoMolècu-les, a l’IES Olivar Gran de Figue-res. Un total de 188 persones, 177de les quals eren alumnes de sisinstituts de la comarca i la restaprofessors, han escoltat la xerra-da de Sílvia Simó, basada en la re-cerca que es porta a terme dins delgrup d’M4, a l’Institut de Quími-ca Computacional de la UdG.Dins d’aquest grup de recerca M4s’investiga sobre molècules d’in-terès biològic, com poden ser lesbases de l’ADN, i molècules d’in-terès nanotecnològic, com són elsnanotubs i els ful·lerens. Totaaquesta recerca es porta a termemitjançant la Química Computa-cional, és a dir, modelitzantaquests sistemes mitjançant eines

computacionals. Per tant, l’objec-tiu d’aquesta xerrada era mostrarals estudiants dels instituts quinaés la investigació que pot portar aterme un Químic Computacional.Sílvia Simó ha mostrat com sónalgunes de les molècules més im-portants a escala biològica i na-notecnològica. També ha parlatsobre què vol dir modelitzar unareacció química i quins avantat-ges comporta. Finalment, i talcom el seu nom indica, els alum-nes han vist com ballen les molè-

cules, és a dir, s’ha modelitzat elseu espectre de vibració.

Amb motiu de l’activitat, Laciència en primera persona,Montserrat Coll, llicenciada enBiologia per la Universitat Pom-peu Fabra de Barcelona, també haestat a Figueres per fer una con-ferència a l’entorn de la vida a l’o-ceà glaçat. Actualment, Montser-rat Coll realitza la seva tesi docto-ral sobre l’expressió gènica en co-munitats microbianes marinesdes de 2005 a l’ Institut de Cièn-

cies del Mar (ICM-CSIC) de Bar-celona. En concret, estudia comcanvien els patrons globals d’ex-pressió gènica de les comunitatsde microorganismes marins itambé l’expressió d’alguns gensconcrets importants en l’ecologiad’aquest ecosistema. Un total de218 persones, d’entre les quals207 han estat alumnes, han se guitatentament la conferència deMontserrat Coll, que ha tingutcom a escenari l’IES Narcís Mon-turiol. Montserrat Coll ha parlat

sobre el que es pot arribar a des-cobrir des de la coberta del vaixelltrencaglaç Amundsen. Ella ma-teixa comenta que “si ens deixemendur per l’aparença desèrtica delpaisatge àrtic es fa difícil imagi-nar com poden viure animals comóssos o guineus al bell mig d’a-quest mar gelat. Però sota el gel hiviuen una gran quantitat de mi-croorganismes que fan la fotosín-tesi i que són la base d’aquest eco-sistema tan peculiar”. La biòlogaforma part d’un equip que ha d’a-nar fins allà a estudiar la vida queno es pot veure a ull nu, des delsvirus fins a les algues microscòpi-ques. En la conferència va parlar,entre altres coses, sobre les expe-dicions als pols, sobre la impor-tància de les zones polars i sobreles particularitats del gel marí i dela vida que sustenta.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

A l’esquerra, la conferència de Montserrat Coll. A la dreta, la que ha fet Sílvia Simó. SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

TORNA A PATINAR A LA RAMBLAA partir del dissabte dia 19 a la tarda,

vine cada dia a la pista de gel.Oberta fins al 7 de gener del 2010.

27991

Més informació: Servei de Joventut · Tel. 972 032 326 / joventut@figueres.org

La ciència en primera personaEls alumnes d’institut aprenen el més nou d’investigació científicaLa química Sílvia Simó i la biòloga Montserrat Coll han pronunciat conferències a prop de 400 estudiants de set instituts de la comarca amb motiu de la commemoració del Dia de la ciència a les escoles 2009

a es va comentar a laprimera edició quel’objectiu principald’aquest suplement

és donar veu als centres i publici-tar les moltes activitats que des-envolupa el professorat i l’alum-nat a les escoles i instituts de lanostra comarca. Massa sovint elconcepte “notícia” va lligat a as-

pectes negatius o tremendistesque no fan més que eclipsar lesbones pràctiques de tots i cadas-cun dels centres educatius. Per-què realment tots els centres,sense excepció, poden explicarun bon grapat d’activitats d’èxit,algunes més espectaculars qued’altres, però amb l’objectiu clarde col·laborar en el que són els

tres grans eixos pels quals vet-llem tota la comunitat educativa:millorar el resultat dels aprenen-tatges, millora de la cohesió so-cial i assolir les competències bà-siques necessàries per desenvo-lupar una vida social, cultural ilaboral correcta. Aquestes darre-res setmanes hem tingut algunsexemples que m’agradaria desta-car i que no han generat capmena de ressò mediàtic: el 18 denovembre va ser el Dia de laciència, i a Figueres es van orga-nitzar dues conferències on vanassistir-hi més de 300 alumnesde batxillerat. Al marge de la

quantitat d’assistents (era enhora lectiva) va ser molt il·lusio-nador veure com un bon nombred’alumnes interessats directa-ment amb la investigació van te-nir l’oportunitat, un cop acabadala xerrada, de conversar amb lesdues conferenciants que els vanoferir tot el seu suport i ajuda peraclarir dubtes i angoixes de futur.Uns dies abans, un alumne deprimària de Figueres havia estat

guardonat amb un premi nacio-nal. És en Pau Coromina de l’es-cola Sant Pau de Figueres. Nin-gú, o ben poca gent, se’n va assa-bentar –nosaltres tampoc–.Aquests són dos exemples sen-zills (n’hi ha més) que constatenun fet recurrent: no donem im-portància ni rellevància als fetsdel nostre entorn més proper.Aquesta, doncs, és la voluntatd’aquests Diàlegs d’Educació: ferde contrapès a la balança medià-tica de les notícies relacionadesamb el món de l’ensenyament idonar als centres un lloc on di-fondre què fan i com ho fan.

J

LA VEU DELS CENTRES

OPINIÓ

JOSEP MARIA GODOY I TOMÀSCRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

«Perquè realment tots elscentres poden aplicar un bongrapat d’activitats d’èxit»

En la xerrada a l’IES Olivar GranEls assistens han vingut dels IES Cas-telló d’Empúries, Cendrassos, Illa deRodes, Olivar Gran i Ramon Muntaner.

En la xerrada a l’IEs Narcís MonturiolHan vingut dels IES Castelló , Ale-xandre Deulofeu, Narcís Monturiol iRamon Muntaner i Illa de Rodes.

218 PERSONES

188 PERSONES

EN XIFRES

IEMPORDÀ | 15 DE DESEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació�

Diàlegs d’Educació NÚMERO 2 | DESEMBRE DEL 2009

IIDIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

A l’institut d’ensenyament se-cundari de Llançà, s’ha detectatun nombre prou significatiu d’a-lumnes susceptibles de participaren una experiència educativa quees denomina equinoteràpia.Cada dijous, un grup de cincalumnes es desplaça a Tarrade-lles, a tocar Bàscara, per assistir auna classe que es basa en un mè-tode terapèutic que utilitza els ca-valls, les tècniques d’equitació iles pràctiques eqüestres dins unabordatge interdisciplinar en lesàrees d’equitació, salut i educa-ció, buscant la rehabilitació, la in-tegració i el desenvolupament fí-sic, psíquic i social de personesamb capacitats diferents. Elsalumnes que requereixen d’a-questa tècnica educativa es con-centren a primer i segon d’ESO ien línies generals són nois quepresenten una sèrie de trets ca-racterístics que dificulten unaprofitament òptim de les ses-sions de classe ordinàries. Bàsi-

cament, són alumnes amb dèficitd’atenció. Pat Centelles és psico-pedagoga de l’IES de Llançà i ésalhora la responsable de les clas-ses d’equinoteràpia. Ella diu quetenint en compte que es tractad’una activitat terapèutica, l’èxit

de la qual depèn en gran mesurade la motivació de l’alumne i de laseva participació en les sessionsque es desenvolupen, és impres-cidible la implicació no només del’estudiant, sinó també de les se-ves famílies.

LLANÇÀ | MAIRENA RIVAS

La classe d’equinoteràpia al Mas Alba comença amb la neteja i la preparació del cavall. ROGER LLEIXÀ

El Centre Municipal d’Educa-ció Infantil Els Pins de Figueresparteix de la premissa que la llard’infants és un espai on els in-fants aprenen a viure i a conviu-re. I a Els Pins descriuen aquestambient amb dues preguntes i lesconsegüents respostes: “Què ensproposem? Que l’infant gaudeixii sigui feliç. Què necessita per serfeliç? Sentir-se estimat, ser atèsen les seves necessitats bàsiques(menjar, dormir, higiene) i rebresuport i estímuls aprenent a con-viure amb els altres”.

La manera de fer d’Els Pins esfonamenta en transmetre con-fiança cap a l’infant i en creure enles seves aptituds. “L’infant no ésuna ampolla buida que hem d’a-nar omplint de coneixements iaprenentatges –com diria Vigos-tki– sinó que està ple d’aptituds icapacitats que hem d’ajudar asortir”, anoten les professionalsd’Els Pins, que consideren prio-ritari que l’infant es prengui elseu temps, cal respectar el ritmede cadascú perquè d’aquesta ma-nera aconseguiran els aprenen-tatges que els donaran autono-mia i, per tant, seguretat. Aquestsprimers anys, la seva vida gira so-bretot a l’entorn del joc i d’aque-lles activitats destinades a cobrirles seves necessitats bàsiques: hi-giene i cura del cos, alimentació idescans. És en aquestes activitatson a la llar d’infants dedica méstemps i esforç.

FIGUERES | M. R.

Centre Municipald’EducacióInfantil Els Pins:aprenent a viurei a conviure

Un únic propòsit, quel’infant gaudeixi i sigui feliç�

La línia pedagògica de la ZonaEscolar Rural (ZER) Les Salineses fonamenta en el model de per-sona a la qual educa, per tal queassoleixi autonomia, autoestimai confiança, respecte vers els al-tres, capacitat d’aprendre aaprendre, esperit crític, valors,hàbits, implicació en el poble, ca-pacitat de ser feliços i habilitatscognitives. Per aconseguir aquestobjectiu, els mestres i les mestress’han agrupat en comissions dedues o tres persones que treballenaspectes molt específics, com ésl’educació ambiental, la salut, lallengua, la trobada d’escoles de laZER i la seva festa i la tecnologia,entre d’altres àmbits.

La ZER Les Salines la compo-nen les escoles de cinc pobles. AAgullana, hi ha seixanta alumnesi cinc mestres; a Biure, hi ha ca-torze alumnes i dos mestres; aBoadella, hi ha vint-i-dos alum-nes i dos mestes, a Maçanet deCabrenys, hi ha quaranta-noualumnes i quatre mestres, i a laVajol, hi ha vuit alumnes i un mes-tre. La ZER compta, a més, ambcinc mestres itinerants, de músi-ca, d’anglès, d’educació física, unamestra d’educació especial i unade suport. La directora de la ZER,que també és directora de l’esco-la de Maçanet, Neus Vidal, afir-ma que una Zona Escolar Ruralpermet als mestres de diferentsindrets compartir idees i marcar-se uns objectius a complir.

MAÇANET DE CABRENYS | M. R.

Els mestres de laZER Les Salines,que agrupa cincpobles, formencomissions

D’aquesta manera, podentreballar àmbits específics�

L’ESCOLA PARLA�

ROGER LLEIXÀ MAIRENA RIVAS

En l’equinoteràpia, no s’ensenyen habilitats d’equitació específicament,sinó que el cavall és l’agent motivador que permet aportar als alumnes unsbeneficis de tipus físic i també en l’àmbit personal, emocional i social.

�

Al Mas Alba Els cavalls són els agents motivadors

ROGER LLEIXÀ

om ja se sap, la im-plantació de la LOG-SE va comportar can-vis importants en l’or-

ganització del sistema educatiu.Un d’ells fou que l’alumnat s’esco-laritzaria fins als 16 anys, allargantaixí l’ensenyament obligatori du-rant dos anys. Apareixia l’ESO,que feia que els alumnes cursessinuns estudis nous com a continua-ció de l’etapa de Primària. Finsaquell moment, les escoles feienl’EGB –obligatòria– i els institutscursaven BUP o FP –ensenya-ments no obligatoris. El canvi obligava a vincular els centresd’EGB i els instituts. Així va apa-rèixer el concepte d’adscripció decentres. Cada centre de Primàriahavia de tenir-ne un de Secundà-

ria de referència per tal de garan-tir la plaça i la continuïtat dels es-tudis obligatoris. I a la vegada, imés important, elaborar un plan-tejament pedagògic, una progra-mació lineal per a tot l’ensenya-ment obligatori. Tot aquest canvicomportà l’aparició de nous as-pectes a considerar com el trans-port i el menjador, ja que un bonpercentatge d’alumnes eren i sóndesplaçats. D’aquí va néixer elMapa Escolar de Catalunya que vapermetre tenir aquestes qüestionsperfectament organitzades.

Va ser un esforç important en elseu moment i durant molts anysens ha servit d’eina de treball. Ambel pas del temps, s’ha vist que bonapart de la feina feta seguia essentvàlida, però la mateixa dinàmica

social ens ha obligat a revisar-ho,ni que sigui puntualment. Com estradueix tot això a l’Alt Empordà?I a Figueres? Figueres i els seusvoltants concentren gran part dela població de la comarca. Com hofem, doncs? Com es va fer? Ini-cialment es va preveure que totesles escoles de Primària de Figue-res i les de les poblacions més pro-peres esti guessin adscrites a totsels instituts de Figueres. La publi-cació de la LOE va introduir as-pectes que obligaven a replantejarla situació i a vincular més direc-tament una escola a un institut, talcom inicialment es volia. Des delsServeis Territorials d’Educacióvam començar el curs passat –iaquest curs 2009-10 és el primerque s’ha portat a la pràctica–a tre-

ballar en la idea que cada escola dePrimària tingués un institut de re-ferència i prou –hi estigués adscrit.La distribució dels centres de Pri-mària a Figueres no fa fàcil aques-ta feina. Tampoc ajuda el nombred’alumnes de cada escola. Hemd’ubicar l’alumnat de 12 centres dePrimària en 7 de Secundària, sen-se oblidar mai els pobles de l’en-torn. I per a què tot això? Per acon-seguir una millora pedagògica,una millora de la qualitat educati-va i dels resultats obtinguts. I unacohesió social més gran. La tascano es fàcil. Hem de vèncer reti-cències, actituds immobilistes,dubtes, corregir errors, però hemencetat un camí que ens ha de por-tar cap a l’excel·lència en l’ense-nyament.

CA FONS

LESADSCRIPCIONSDE CENTRES

MARTÍ FONALLERAS

Inspector de la Zona

Cada dijous, un grup de cinc alumnes amb dèficit d’atenció fa classe amb cavalls�

L’equinoteràpia, una nova tècnicaeducativa a l’institut de Llançà

Anna Muntadas exemplica lail·lusió del professorat novell. Té30 anys i és natural de Tona, a lacomarca d’Osona, si bé fa untemps va decidir establir-se a l’AltEmpordà. Anna Muntadas formapart de l’equip directiu del CEIP Es-culapi, de l’Escala, des que es vaposar en marxa el centre, amb l’i-nici del curs escolar 2006-2007. Ésmestra especialitzada en educacióespecial.

D’on li ve la vocació de mestra?De tota la vida. He volgut ser

mestra des que era petita, però nosabia de què. Fins a COU no emvaig decidir per l’especialitat. Peròsempre vaig tenir ganes de fer demestra.

S’ho prenia com un joc, de petita?No. El que passava és que m’a-

gradava molt anar a l’escola i vaigtenir mestres molt xulos i això vafer que m’agradés tant la feina.

En recorda algun, de mestre, enespecial?

En Joan Roca, el mestre quevam tenir de tutor a setè i vuitè.Diguem que era el mestre guai al’hora de la broma i el mestre rec-

te a l’hora de la classe. Ell enteniamolt bé els alumnes, ens escolta-va molt.

I vostè és així, com a mestra?

Ho intento. M’agrada relacio-nar-me bé amb els alumnes peròsense perdre mai la perspectivaque on hi ha el mestre hi ha d’ha-ver un ordre i unes coses a fer.

Què és el que li agrada més de laseva feina?

M’agraden els nens, relacionar-me amb ells, i això fa que sigui to-talment vocacional.

Per què es va decantar per l’es-pecialitat d’educació especial?

Ho vaig fer arran d’haver vist almeu institut un nen amb Síndro-me de Down. El mirava molt, mi-rava què li feien, i en veure tot aixòvaig decidir que volia fer educa-ció especial.

Ha estat la feina el que l’ha por-tat de Tona a l’Empordà?

Sí, perquè vaig demanar desti-nació cap a aquí, però també hovaig triar pel mar. Ara, ja m’heinstal·lat aquí i no em mouré si nohi ha res de nou.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

«On hi ha el mestre, hi ha d’haver un ordre»

ENTREVISTA

Anna MuntadasMESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL DEL CEIP ESCULAPI DE L’ESCALA

LA BONA PRÀCTICA

Sant Pere Pescador ha estat laseu de la quarta edició de les jor-nades d’activitats físicoesporti-ves en edat escolar de la comar-ca, una iniciativa que promou elservei d’esports del Consell Co-marcal de l’Alt Empordà. Els ob-jec tius han estat congregar elsprofessionals que vetllen per labona pràctica de l’activitat fisi-coesportiva dels escolars i apro-fundir algunes qüestions que esplantegen actualment en aquest

àmbit. El programa ha estatmolt complet amb tres confe-rències, cinc ponències, dos se-minaris pràctics i una taula ro-dona.

Els temes tractats han estat lainterdisciplinarietat, les novestècniques d’aprenentatge i co-neixement, el treball amb alum-

nes amb discapacitats motrius,algunes experiències innovado-res i nous continguts per a l’edu-cació física com el patinatge i elfunky. Remarcar l’alt grau departicipació del professorat querepresenta prop d’un 55 % delscentres de primària de la co-marca.

SANT PERE PESCADOR | REDACCIÓ

4a edició de les Jornades «Posa't al dia» de l’esport escolar�

L’Observatori de l’Esportde l'Alt Empordà

Breus

El 27 de novembre es va fer aGirona la I jornada de difusió delPAP (Programa d’AprenentatgePermanent, de la Unió Europea)i, en la presentació d’experiènciesd’Educació infantil-Primària id’Educació Secundària, van in-tervenir Goretti Blanch de l’Es-cola Amistat, amb Un projecte pi-lot de l'OAPEE, i Caterina Casa-novas de l'IES Deulofeu, ambUna experiència de Comeniusmultilateral. REDACCIÓ | FIGUERES

Dos centres de Figueresa la I jornada PAP de lademarcació gironina

APRENENTATGE PERMANENT

Pau Coromina Pujolàs, alumnede 6è del CEIP Sant Pau de Figue-res, ha resultat guanyador, en la ca-tegoria de Primària en el Concursd’Oratòria en Diverses Llengües,que té l’objectiu de potenciar la com-petència oral en llengües estrange-res entre l’alumnat de Catalunya.Pau Coromina ha obtingut una pla-ça en estades d’immersió lin güísticaa Catalunya. REDACCIÓ | FIGUERES

Pau Coromina guanyaun premi d’oratòria

ALUMNE DEL CEIP SANT PAU

ROGER LLEIXÀ

Sant Pere Pescador ha estat la seu de les quartes jornades. ROGER LLEIXÀ

Anna Muntadas, en una aula del CEIP Esculapi de l’Escala. ROGER LLEIXÀ

La web de l’OEL'Observatori de l’Esport (OE)ha presentat la seva pàgina

web (www.oealtemporda.org) queserà la plataforma de difusió i nexed’unió de totes les figures implica-des en l'activitat fisicoesportiva edu-cativa de la comarca: famílies, pro-fessors, entrenadors, directius, mo-nitors, formadors i polítics.

�

INFORMACIÓ VIRTUALWWW.OEALTEMPORDA.ORG

LA DADA

La mestra Eva Bachdóna pautes per parlaramb els adolescents

XERRADA A L’IES EL PEDRÓ

La mestra, formadora de for-madors i escriptora Eva Bach haestat la ponent d’una xerrada-col·loqui, que s’ha organitzat al’IES El Pedró, de l’Escala, amb eltítol Missatges clars i valents pereducar els adolescents. Ambaquesta conferència, Eva Bach haintentat resoldre els dubtes demoltes mares i molts pares a l’en-torn de les responsabilitats quecorresponen als adults, a l’entornde l’amor i l’autoritat durant l’a-dolescència i a l’entorn dels re-quisits previs per a una bona co-municació amb adolescents. EvaBach ha plantejat estratègies so-bre com s’ha de parlar amb elsadolescents. REDACCIÓ | L’ESCALA

La coral de l’Institut RamonMuntaner ha celebrat el seu desèaniversari. Ho ha celebrat amb unconcert a l’església de Sant Pere deFigueres, amb la interpretació d’a-quest repertori: Com un àguila,Donna Donna, Aquàrius, ShalomFreedom, Cançó d'enamorat i Sen-se vent. La coral del CEIP Sant Pautambé s’ha sumat a la celebració.REDACCIÓ | FIGUERES

La coral del Muntanercelebra el 10è aniversari

UNA DÈCADA DE CANÇONS

ADELA SUÁREZ

La 2a edició del Premi Educa-web d’Orientació Acadèmica iProfessorat ha guardonat el pro-fessor de llatí i coordinador deBatxillerat de l’IES Cendrassosde Figueres Lluís Inclan en l’a-partat individual de TIC i Orien-tació pel bloc d’Internet L’orien-tació a l’abast. El podeu consul-tar a través de: http://lorienta-cio.blogspot.com).REDACCIÓ | FIGUERES

El professor de llatí LluísInclán, guardonat

UN BLOC DE L’IES CENDRASSOS

ROGER LLEIXÀ

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació�

Editen:

DIALOGUEM AMB...

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

L’ACUDITPER JAP

ROGER LLEIXÀ

MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES Serveis educatiusEl Museu de l’Empordà (mE) de Figueres presenta diferents activitats educatives adreçades als dife-rents nivells d’educació primària, secundària obligatòria i postobligatòria amb l’objectiu d’esdevenir unaeina i un recurs per a la tasca educativa. El servei educatiu del mE proposa unes visites dinamitzadesque tenen com a punt de partida l’observació de les obres d’art com a mitjans per comprendre el mónque ens envolta. Adequades a cada nivell, combinen un contingut teòric amb un vesssant pràctic pertal d’estimular l’observació, el diàleg i l’esperit investigador. Totes les activitats per a escolars i estu-

diants de Figueres i comarca són gratuïtes. � Rambla, 2. � Figueres � 972 50 23 05 � www.museuemporda.org

AGENDA D’ACTIVITATSAVINYONET DE PUIGVENTÓS� Concert de Nadal. Esc. Gon-çal Comellas � LOCAL SOCIALDE MAS PAU � 19 DE DESEM-BRE 17.00 HORES

BÀSCARA� Cantada de nadales �SALA MUNICIPAL � 19 DE DES-EMBRE 17.00 HORES Or-ganitza: Escola Joan Reglà

FIGUERES� L’arribada del patge deSSMM a Educació Infantil del’escola � ESCOLA SALVADORDALÍ � 17 DE DESEMBRE

15.00 HORES Organitza:L'AMPA de l’escola� Pessebre vivent � DIFE-RENTS INDRETS DE L’ESCOLA SAL-VADOR DALÍ � 22 DE DESEM-BRE 10.00 HORES Orga-nitzen: Les mestres i elmestre del centre� Exposició Ready Mix � MU-SEU DE L’EMPORDÀ, Rambla, 2� FINS AL 3 DE GENER �

www.museuemporda.org� Exposició Narcís Monturiol.Una veu entre utopia i realitat� MUSEU DE L’EMPORDÀ,Rambla, 2 � FINS AL 21 DEFEBRER � www.muse-uemporda.org

� Exposició Jocs i lecturesadaptats per a invidents �

SALA OBERTA DEL MUSEU DEL JO-GUET DE CATALUNYA � INAUGU-RACIÓ, 18 DE DESEMBRE, I FINSAL 28 DE FEBRER

GARRIGÀS� Conferència Psicologia de

l’alimentació infantil, a càrrecde Mònica Thomas, del De-partament de Psicologia de laUniversitat de Girona. Presen-ta l’acte Clara Álvarez, directo-ra del CEIP Garrigàs � CENTRECÍVIC � 15 DE DESEMBRE 17.00 HORES Organit-zen: CEIP Garrigàs - ZEREmpordà

LLERS� Cantada de nadales. Enl’acte, participen tots els nensi les nenes del centre i la res-ponsable de l’organització ésLídia Manzanera, especialistade música. Enguany incorpo-ren nadales en anglès amb lacol·laboració de l’especialistaMaite Hernández. � ESGLÉSIAPARROQUIAL � 18 DE DESEM-BRE 21.30 HORES

VILAFANT� Interpretació de cançonsnadalenques a càrrec de l’a-lumnat de segon d’ESO. � GERIÀTRIC DE VILAFANT � 18 DE DESEMBRE MATÍ� Exhibició-homenantge aJoel Gonzalez, vilafantenccampió del món de taekondo.� PATI DE L’IES DE VILAFANT � 22 DE DESEMBRE 15.30HORES

La frase:

RECURSOS EDUCATIUS

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

Aquesta bibliografia bàsica és el punt de partida de diversos itineraris de lectura que caldrà integrar en ladinàmica de cada centre, en funció deles necessitats de l'alumnat.

�

IMAGINACIÓBibliografia selectiva per a la bibliotecaescolar d'educació infantil i primàriaÀREA DE BIBLIOTEQUES. SERVEI DE COOPERACIÓ BIBLIOTECÀRIA

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

� LLIBRE; ARXIU PDF

Recull selectiu de lectures recomanadesper a ESO. Està integrat per tres tipologiesdocumentals bàsiques i complementàries:els llibres, les publicacions periòdiques i els recursos electrònics.

�

CONEIXEMENTSLectures recomanadesper a una biblioteca escolar d’ESOARBÓS, N.; DURBAN, G.; NOFRE, X.; SEGARRA, M.; VENDRELL,S.; MATAMOROS, E.; COORDINACIÓ DE L'OBRA: LLOBET, J.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

� LLIBRE; ARXIU PDF

Faula clàssica sobre la conquesta de la llibertat i el creixement, inspiradaen els rituals d’iniciació que han de passar els adolescents que són la based’aprenentatge de les societats tradicionals.

�

KIRIKÚ Y LA BRUJAOCELOT, MICHEL

UNIVERSAL

� DVD

DESTAQUEM

XTECRADIO. El Departament d'Educació promou l'ús dels audiovisuals iles noves tecnologies. Per aquest fet ha creat la dotació Kit d'Àudio al'aula. Aquesta dotació està pensada per un treball global del so als cen-tres docents. Un treball específic amb la ràdio escolar per Internet, o béun treball de teatre, un treball oral de llengües, i fins i tot de dinamitza-ció de l'activitat del centre i el seu entorn, etc. Per donar-li qualitat alstreballs dels alumnes i les alumnes s'ha pensat en un equipament pro-fessional adaptat a les necessitats dels centres i de les seves activitats. Aquest equipament està compostper una maleta amb rodes per facilitar el transport dins el centre i tancada per a facilitar la seguretat. Amés de la maleta, hi ha dos altaveus autoamplificats per a poder sonoritzar una sala d'actes o un pati d'es-cola. Ja podeu disposar d’aquest recurs al Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

XTECRADIO: El so als centres docents

Teresa Miquel treballa des de famés de deu anys al Museu de l’Em-pordà. Assegura que és una de lespoques persones que té com a fei-na el que més li agrada. És llicencia-da en Història de l’Art i té un postgrau d’educadora de museus.

Quina experiència extreu l’alum-ne d’una visita al museu?

Nosaltres li oferim que, a par-tir de l’observació de la col·lecció,pot tenir una visió del món de l’arti del patrimoni que l’envolta.

Com es plantegen les visites?El servei educatiu té dos camps

d’actuació: per una part, lacol·lecció permanent del museu,

que es compon d’arqueologia i depintura catalana i empordanesadels segles XIX i XX, i, d’altrabanda, les exposicions temporals.

Quantes persones hi ha al serveieducatiu?

L’equip és multidisciplinar. Hiha dos educadors, que fan els guiatges a l’exposició, i una perso-na que ha fet el projecte educatiu.

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

«L’alumne pot tenir unavisió del món de l’art»

ENTREVISTA

Teresa MiquelTÈCNICA DEL MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES

IVDIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

“El que hem d’aprendre ho aprenem fent.” (Aristòtil)

Exposició de MonturiolEls alumnes podenconèixer de manera

lúdica i educativa com erala vida d’un nen nascut aFigueres al segle XIX, peròsobretot conèixer el procéscreatiu i entendre el fun-cionament d’un invent tanrellevant com el submarí.

�

DESTACAT

ROGER LLEIXÀ

El treball bibliogràfic pretén establir elcorpus literari que haurien de conèixer elsnois i lnoies, com a tria complementària ales lectures obligatòries dels diversositineraris docents.

�

FICCIÓLectures recomanadesper a una biblioteca escolar d’ESOMUT, R.; RAMONEDA, A.; MATAMOROS, E.; COORDINACIÓ DEL'OBRA: LLOBET, J.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT

DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

� LLIBRE; ARXIU PDF

Selecció discogràfica adreçada a unpúblic general. Hi ha una representativitatde tots els gèneres, èpoques i zonesgeogràfiques, amb atenció especial a laproducció musical catalana.

�

DE MÚSICABibliografia selectivaVILLANUEVA, JL.; BRAMON, M.; MONTALT, MR.; ULLATE, M.;OJEDA,A.; I COL·LECTIU AMPLI. COORDINACIÓ DE L'OBRA: LLO-BET, J.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

� LLIBRE; ARXIU PDF