IEMPORDÀ | 19 DE GENER DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

OPINIÓ

alten pocs dies per-què molts pares i ma-res es vegin implicatsen el procés d’inscrip-

ció per a l’escolarització del seufill/a a una llar d’infants, a uncentre d’educació infantil o a unde secundària. Aquest momentsovint es du a terme amb entu-siasme, incertesa, neguit i porcap a allò desconegut; un con-junt de sensacions i sentimentsque viuran d’una manera més omenys significativa. Des d’unprincipi s’estableix un contacteentre família i centre, construintuna relació que esdevindrà l’inicide la comunicació entre aquestesdues realitats: escola-família. Elmodel de relació que s’estableixiha de ser constructiu i estable demanera que permeti el coneixe-ment mutu i la possibilitat decompartir criteris educatius.L’escola i la família són dos con-textos diferents en els quals elsinfants i joves hi troben personesi hi estableixen diversos tipus derelacions que enriquiran i afavo-riran les seves capacitats.Aquests dos àmbits tenen fun-cions educatives que permetenpotenciar la socialització, l’asso-liment de les capacitats bàsi-ques, la cura i el benestar físic ipsíquic. Resulta imprescindible,doncs, establir unes relacionsòptimes entre la família i l’escolaper poder crear espais de comu-nicació que possibilitin les acti-tuds de respecte i que facilitinl’escolta, la confiança i el reco-neixement. Des d’aquestes pàgi-nes us encoratgem/animem aviure aquest procés amb entu-siasme i ganes. El treball que fanles escoles s’ho val i així es de-mostra en aquest suplement.

F

RELACIÓPARES-FILLS

MONTSERRAT NOGUÉCoordinadora del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Un grup de professores d’insti-tuts de l’Alt Empordà treballa,des del 2005, en el programad’innovació educativa de biblio-teques escolars PuntEdu de la co-marca. Per a elles, la biblioteca es-colar com un espai, un recurs iuna eina de coneixement i d’a-prenentatge complementari i al-ternatiu a l’aula ordinària, vàlidaper a tota la comunitat educativaamb materials seleccionats de tottipus de suport. En el moment enquè el Departament d’Educacióva posar en marxa el programaPuntEdu, l’Alt Empordà va ser es-collida com a comarca pilot perimpulsar el funcionament de lesbiblioteques escolars. Aquestgrup de professores, represen-tants de pràcticament tots els ins-tituts altempordanesos, va apos-tar fort i no va voler perdre aquesttren de la innovació.

Han passat els tres anys quedura el projecte PuntEdu i hanaconseguit l’objectiu de consoli-dar la biblioteca com a “espai sin-gular, centre de recursos pedagò-gics i lloc d’aprenentatge”, com di-uen dues de les professores queestan al capdavant d’aquesta ini-ciativa des del principi i que tenenla funció de coordinadores de bi-blioteques, Margarita Vidal i Eu-làlia Rodríguez, la professora dellengua i literatura catalana del’IES El Pedró i la professora devisual i plàstica de l’IES Castellód’Empúries, respectivament.

Entre les millores substancialsque s’han donat amb la posada enmarxa d’aquest projecte, desta-quen l’obertura de la biblioteca enl’horari de pati i de menjadors, itambé la seva obertura en horarilectiu. De mica en mica, pràctica-ment tots els instituts de la co-marca s’han anat acollint als pro-jectes d’innovació PuntEdu i, ara

per ara, s’ha aconseguit que en elcas de l’Alt Empordà, les direc -trius de treball siguin les mateixesen totes les biblioteques escolars.Això pel que fa als instituts, peròes dóna la circumstància que larealitat dels centres d’educació in-fantil i primària és molt similar ala dels instituts, i la potenciació dela biblioteca escolar com a espaid’aprenentatge cada vegada estàcobrant més pes.

CASTELLÓ D’EMP./L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

Les biblioteques escolarsEls espais de coneixements complementaris i alternatius a l’aulaLa biblioteca escolar és un espai fonamental de l’escola i de l’institut en el qual la lectura, la investigació i la recercatenen el seu lloc de trobada. Un seminari de secundària, format per professores de vuit instituts de l’Alt Empordà,va endegar un projecte de dinamització de les biblioteques escolars que ara està plenament consolidat.

Alumnes de l’IES de Castelló fent classe a la biblioteca. A baix, Eulàlia Rodríguez i Margarita Vidal. ROGER LLEIXÀ

� És un espai d’aprenentatge.� Té informació en diferents su-ports.� Té un fons seleccionat i actualit-zat. � Té un catàleg.� Ofereix diferents activitats.� Té un professorat responsable,

amb formació específica. � Impulsa un pla de lectura delcentre.� Proporciona recursos per al currí-culum. Col·labora amb l’entorn. � Es relaciona amb la bibliotecapública.

LA BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU

UN ESPAI DE CONEIXEMENT I APRENENTATGE

28371

Diàlegs d’Educació NÚMERO 3 | GENER DEL 2010

IIDIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El conte viatger és una expe-riència educativa que la llar d’in-fants Passeig de les Oques de Cas-telló d’Empúries ha promogut peranimar els pares i les mares a mo-tivar el gust per la lectura dels seusfills i de les seves filles des del pri-mer mes de vida. La bibliotecàriamunicipal, Roser Julià, va fer laproposta a la llar d’infants, en elmarc del projecte Nascuts per lle-gir, una campanya de foment dela lectura des de la primera infàn-cia que permet establir un vincleafectiu entre infants i adults al vol-tant del llibre. Mercè Comas, la di-rectora de la llar d’infants, consi-dera que El conte viatgerés un bonmitjà per apropar les famílies a lesbiblioteques, sobretot tenint encompte que “el conte és una de leseines que l’escola utilitza per lagran importància que té en el des-envolupament emocional i cogni-tiu dels infants”.

S’assoleixen, a més, diversos ob-jectius: apropar la biblioteca alspares; involucrar la família en l’ac-

tivitat lectora; fomentar el plaerd’escoltar, imaginar i crear; po-tenciar les relacions entre l’adult iels infants mitjançant la parla, elsgestos, les emocions, i desenvolu-par el gust per aprendre.

En aquesta activitat, les educa-dores expliquen un conte de la bi-blioteca a la classe i el dimecres el

donen a un nen o una nena dinsuna bossa perquè el comparteixiamb la família a casa. Abans dedissabte l’han de tornar a la bi-blioteca i allà donaran al petit unacapsa plena de contes perquè entrobi un altre per posar-lo dins labossa i dur-lo el dilluns següent al’escola. I així cada setmana.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

Lurdes Pujadas, mare i educadora, gaudeix d’un conte amb la seva filla a la biblioteca de Castelló. ROGER LLEIXÀ

L’IES Vilafant és un dels cen-tres pilots de Catalunya que des-envolupa les aplicacions educati-ves informàtiques per mitjà delprogramari lliure Linkat. El pro-fessorat del centre ha rebut unaformació específica de la mà deMireia Dòsil, docent de l’institutespecialitzada en Linux. El Lin-kat és la distribució educativa deGNU/Linux que ha iniciat i ofe-reix el Departament d’Educació ala comunitat educativa. Es tractad’un projecte de programari lliu-re que permet als centres educa-tius, però també a tota la societat,tenir accés de forma legal, gratu-ïta i amb suport tècnic professio-nal, a un conjunt molt ampli d’a-plicacions: educatives, d’ofimàti-ca, d’Internet i multimèdia.

El director de l’IES Vilafant,Jordi Montero, ha explicat que, demoment, amb els alumnes es re-alitza una tasca més aviat dual, elque significa la utilització simul-tània tant de Windows com deLinkat, tenint en compte quepràcticament ningú, ara per ara,disposa d’aquest últim progra-mari a casa seva. Ara bé, JordiMontero considera que “per unaqüestió ètica i també econòmica,la tendència en la nostra societatha de ser la implementació deprogramaris lliures.” La utilitza-ció d’aquest programa informàticdóna, a aquest institut, una sin-gularitat que li fa fer un salt en-davant en la qualitat educativa.

VILAFANT | M. R.

L’IES Vilafant és un dels centres pilot del programainformàtic Linkat

És un programari lliureamb multitud d’aplicacions�

L’equip docent del CEIP Joa-quim Vallmajó de Navata va arri-bar a la conclusió, fa un temps,que tot conflicte o mal comporta-ment que es generava a l’escola espodia resoldre en democràcia,amb sentit crític, amb empatia,amb responsabilitat personal icol·lectiva, fent ús del diàleg i dela participació. Aquest exercici re-queria d’una pràctica i es va con-siderar, com explica la directoradel centre, Carme Gubert, quel’assemblea era l’espai més idoni.Setmanalment, se celebren as-semblees d’aula, per classes, i doso tres cops al llarg del curs es reuneix l’assemblea general, enquè coincideixen tots els alumnesi professorat de l’escola. “El tre-ball que es fa a cada aula és un tre-ball previ al que es presentarà al’assemblea general. El que es pre-tén és que cada nen aprengui a ex-pressar-se i a respectar l’opinió del’altre”, explica la directora, alho-ra que comenta que en l’assem-blea es posen sobre la taula pro-blemes que preocupen als alum-nes o als mestres i temes internsde cada classe, es parla de convi-vència, de normes, d’hàbits, delsjocs del pati, de l’amistat.

Al novembre, es va celebraruna assemblea general en què eltema a tractar girava al voltantd’un conte amb un desenllaç quetenia moralina, tot plegat per ex-emplificar una situació que s’ha-via produït a l’escola.

NAVATA | M. R.

Participació i diàleg, en lesassemblees delCEIP JoaquimVallmajó

L’escola de Navata educaen democràcia i sentit crític�

L’ESCOLA PARLA�

ROGER LLEIXÀ ROGER LLEIXÀ

L’activitat El conte viatger, promoguda per Roser Julià, responsable de laBiblioteca Ramon Bordas i Estragués de Castelló, i la directora de la llar d’infants,Mercè Comas, potencia el treball en xarxa escola-família-biblioteca-escola.

�

«El conte viatger» L’activitat que implica tothom

ROGER LLEIXÀ

ermeteu-me comen-çar d’una manerasemblant a un conte,encara que el contin-

gut no n’és gens, d’infantil. Una ve-gada hi havia un lloc que reuniaunes quantes cases, hi havia unbon ferrer, un molt bon sastre, unvidrier, un ceramista, un mestred’obra i així un grapat d’oficis detotes menes. Tots ells eren moltbons en la seva feina i sempre pro-curaven fer-la el millor que sabien,ara bé, quan es trobaven noméssenties : jo he fet..., jo acabo de... ,jo faré..., però mai senties nosal-tres ... o, farem ...

Tenien un problema i no ho sa-bien, el seu egoisme i el no veure-hi més enllà de cadascun d’ells noels permetien adonar-se que for-

maven una comunitat i que, a mésa més de ser bons en les seves fei-nes, calia que fossin ciutadans icol·laboressin en el bon govern dellloc. Calia que passessin del jo alnosaltres. És cert que no naixemensenyats a ser ciutadans, sinó quen’aprenem al llarg de la vida de l’e-xemple dels altres i amb el suportdels altres, però també cal la nos-tra voluntat.

De totes maneres, com en qual-sevol relació, és necessari que algúfaci el primer pas, que s’acosti alsaltres amb el desig d’escoltar-los id’arribar a acords i, si n’hi ha quecontinuen en el seu petit clos, nocal capficar-s’hi, perquè quan vul-guin ser escoltats, primer haurande fer el pas per comportar-se comciutadans responsables.

Fer de ciutadà responsablepressuposa, com és lògic, partici-par intel·ligentment en la vida pú-blica del lloc. És que no n’hi haprou de participar-hi? Doncs se-gurament no. Cal tenir punt devista, potser no en tot, però en lescoses fonamentals, sí. Cal escoltarels altres i adonar-se de la riquesai varietat del gris. Cal saber sumar,cedir, exigir i comprendre lesraons dels altres, però sobretot elque cal és la voluntat de ser ciuta-

dà i de mirar-se el lloc com un“nosaltres”, més que com un con-junt destriat de “jo”. És cert queaquells que continuen mirant-senomés el jo “tenen el dret d’actu-ar d’aquella manera”, però si bé te-nen el dret de fer-ho així també caldir-los que tenen l’obligació d’ac-ceptar i complir allò que hagi de-cidit el “nosaltres”, perquè nor-malment una bona solució mai noés “una de les solucions”, sinó queés la suma coherent de moltesaportacions i renúncies i mai nos’arriba a una bona solució si no hiha ciutadans que participin de for-ma intel·ligent.

No voldria que ningú ho inter-pretés com que he estat parlant,nebulosament, dels centres edu-catius, o potser sí, vés a saber...

PA FONS

SER CIUTADÀÉS DIFÍCILPERÒENGRESCADOR

FELIP PONSATÍ

Inspector de la Zona

La llar Passeig de les Oques de Castelló anima els pares a portar els fills a la biblioteca�

El conte com a eina en l’evolucióemocional i cognitiva de l’infant

«És cert que no naixemensenyats a ser ciutadans, sinóque n’aprenem al llarg de lavida de l’exemple dels altres iamb el suport dels altres, peròtambé cal la nostra voluntat»

Fina Surina té 40 anys i és deBesalú. Porta mitja vida, dues dè-cades exactes, exercint de mestra.El curs 2004-2005, el Departamentd’Educació li va proposar estar alcapdavant de l’equip directiu d’u-na escola de nova creació a Figue-res, el CEIP Parc de les Aigües, iaquesta és una oferta que va valo-rar com “una oportunitat fantàsti-ca que només et passa una vega-da a la vida”.

En el moment que us diuen queheu de crear una escola del no-res,com s’afronta el repte?

L’escola l’hem fet nosaltres, il’hem fet l’equip de persones quehem treballat a l’escola. L’equipdocent ha estat sempre fantàstic isempre dic que hem tingut moltasort perquè la gent que ve aquí ésmolt trempada, posa molt esforç imolt compromís, perquè l’escolatiri endavant i sigui l’escola que és,on s’està molt bé.

S’obre d’una manera provisional,en un espai provisional, però ja està

en marxa el projecte definitiu.L’escola es comença, en quasi

tots els casos, en una estructuraprovisional i aquest tema s’ha deresoldre en poc temps i, si és pos-

sible, a curt termini. El projecteque estan fent uns arquitectes deFigueres està pràcticament en-llestit i la previsió és que durantaquest primer trimestre de 2010

comencin les obres i en uns deumesos estigui el centre escolar fet.El trasllat serà un pas més. Enl’àmbit professional, om on vo-lem ser, però ens falta la part es-tructural, que no depèn de nosal-tres.

Liderar una escola, és una granresponsabilitat.

Evidentment. Tot i formar partd’un equip i tot i creure en un sis-tema de gestió participatiu i com-partit, amb un compromís con-junt, de fer les coses plegats, nodeixa que hi ha d’haver una per-sona que ha de liderar. Acabesfent de cap de personal, de repre-sentant del departament i moltesaltres coses que professional-ment i personalment t’enriquei-xen molt.

Quina és la seva especialitat, coma mestra?

Sóc especialista de llengües es-trangeres.R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«En l’àmbit professional,som on volem ser»

ENTREVISTA

Fina SurinaDIRECTORA DEL CEIP PARC DE LES AIGÜES DE FIGUERES

LA BONA PRÀCTICA

Per tal d’actuar amb la majorrapidesa possible davant d’unsfets tan preocupants, en Daliné,que és la mascota de la bibliote-ca de l’escola, va demanar a totsels nenes i les nenes que l’aju-dessin a capturar els ratolins fu-gitius, prometent una recom-pensa a totes les classes que hiparticipessin. Aviat es va posartothom mans a l’obra i en un pa-rell o tres de dies tots els ratolinsvan ser capturats i retornats alsllibres dels que s’havien escapat.Agraïda i contenta per la feinafeta, la mascota de la bibliotecava oferir un llibre a cada classe,el protagonista del qual era, fal-

taria més, un ratolí.A partir d’aquesta història mo-

tivadora, els alumnes de l’escolaSalvador Dalí van treballar elcurs passat la festa de Sant Jor-di. Dels diversos i interessantstreballs plàstics i de llengua fetsa cada classe, entorn del conteadjudicat, en va sortit l’exposicióRatolinada. Durant una setma-

na, tothom va poder-la visitar ala biblioteca de l’escola i poste-riorment va ser exposada a la Bi-blioteca Municipal de Figueresper a compartir-la amb moltamés gent. Entre els objectius dela biblioteca escolar del Dalí, hiha el de promoure l’hàbit lector iel gust per la lectura dels nens iles nenes. Amb activitats d’a-quest tipus es busca il·lusionar

tot l’alumnat perquè vegin l’espaifísic de la biblioteca com un llocd’interès per a ell i alhora desco-brir que la biblioteca va molt mésenllà del lloc on es troba.

Activitats com aquesta, queimpliquen tot el centre des de P3fins a 6è de primària, ajuden acrear una línia d’escola que encomunitats tan nombroses calesforçar-se a conservar.

FIGUERES | REDACCIÓ

A l'escola Salvador Dalí de Figueres us ho poden explicar �

Què passa quan unacolla de ratolins trapelless'escapen dels llibres?

Breus

El calendari de la preinscripciódel curs escolar 2010-2011 és elsegüent: segon cicle d’educacióinfantil i primària i educació se-cundària obligatòria, del 2 al 16de febrer de 2010. Si la sol·licituds’envia per Internet, el termini estanca a les 24 h del 15 de febrer.Batxillerat i cicles formatius degrau mitjà, del 10 al 21 de maig.Si la sol·licitud s’envia per Inter-net, hi ha temps fins a les 24 h del20 de maig. REDACCIÓ | FIGUERES

La preinscripció per alcurs escolar 2010-2011s’inicia el 2 de febrer

CALENDARI

El Museu de l’Empordà de Fi-gueres ha prorrogat fins a l’11 d’a-bril l’exposició Narcís Monturiol.Una veu, entre utopia i realitat.L’àrea didàctica del museu ha fetarribar aquesta informació a totsels centres educatius, ja que lamostra proposa un recorregutamè i didàctic que acosta el visi-tant a la faceta més humana deNarcís Monturiol. REDACCIÓ | FIGUERES

La mostra de Monturiol,fins a l’11 d’abril

MUSEU DE L’EMPORDÀ

ROGER LLEIXÀ

La Ratolinada ha implicat tota l’escola, de P3 a 6è. CEIP SALVADOR DALÍ

Fina Surina dirigeix l’escola des de la seva obertura. ROGER LLEIXÀ

L’AMPA del CEIP CarmeGuasch munta un Cursde Cuina Saludable

VUIT SESSIONS

L’AMPA del CEIP Carme Guasch i Darné de Figueres ha or-ganitzat un Curs de Cuina Salu-dable que imparteix des del 18 degener i durant vuit dilluns la die-tista Rosa Cerveró. Les classes, dedues hores de durada cada una, esfan a les instal·lacions de l’escola,al carrer Josep Maria de Sagarra.Aquest és un curs obert en el qualpoden participar totes les perso-nes que hi estiguin interessades,tant del CEIP Carme Guasch iDarné com d’altres escoles. Elcurs està pensat per proporcionara les famílies els coneixements bà-sics d’una alimentació equilibra-da i adaptada tant als infants comals adults. REDACCIÓ | FIGUERES

Taller per demostrarals alumnes que laviolència no du enlloc

IES ILLA DE RODES

La darrera setmana abans de lesvacances de Nadal, l’alumnat deprimer d’ESO de l’IES Illa de Ro-des de Roses va participar en untaller sobre prevenció de la violèn-cia, organitzat en col·laboracióamb el Consell Comarcal. Per in-troduir el tema, es va utilitzar lahistòria teatralitzada de Juul, unninot que pateix l’assetjament iabús dels seus companys. Desprésd’identificar diferents tipus de vio-lència, parant més atenció als quequeden més amagats per la sevasubtilitat, els nois i noies de primerd’ESO van ser capaços d’analitzar-ne els diferents elements i factorsque intervenen en les dinàmiquesde violència. REDACCIÓ | ROSES

El col·legi La Salle de Figueresha organitzat una conferència acàrrec del periodista figuerencJosep Puigbert. La xerrada es ti-tula L’escola afroasiàtica i el mo-del europeu i tindrà lloc el diven-dres 22 de gener al teatre de La Sa-lle, a dos quarts de nou del vespre.Josep Puigbert és antic alumned’aquest centre educatiu de Fi-gueres. REDACCIÓ | FIGUERES

Josep Puigbert fa unaconferència a La Salle

L’ESCOLA AFROASIÀTICA

ROGER LLEIXÀ

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

Editen:

DIALOGUEM AMB...

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

CEIP SALVADOR DALÍ

L’ACUDITPER JAP

FALGUÉS FOTOGRAFIA

MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI DE LA JONQUERA Serveis educatiusEl Museu Memorial de l’Exili (MUME) promou, com a propostes educatives, una visita guiada, una visita-taller i rutes de l’exili (adaptades a cada nivell) amb l’objectiu de recuperar la història i la memòria delsexilis del nostre país, molt especialment de l’exili republicà, originat pel desenllaç de la Guerra Civil. L’exili,però, és un fenomen d’abast universal que ha afectat i segueix afectant grans col·lectius d’homes, dones inens arreu del món. El servei educatiu del MUME està a disposició dels alumnes, dels educadors i, en ge-neral, de tothom que vulgui reflexionar sobre qüestions com la memòria col·lectiva, les memòries indivi-duals i la història recent de Catalunya i de l’Estat, de l’Europa de la II Guerra Mundial, del genocidi nazi ode l’Amèrica que va acollir tants exiliats republicans. Grups d’escolars i docents tenen l’entrada gratuïta.

� C/ Major, 43-47. � La Jonquera � 972 55 65 33 � www.museuexili.cat

AGENDA D’ACTIVITATSFIGUERES� Conferència L'escola afroa-siàtica i el model europeu, acàrrec del periodista i anticalumne de La Salle JosepPuigbert � TEATRE DELCOL·LEGI LA SALLE � 22 DE GENER 20.30 HORES � Jornada de portes obertes� CEIP SANT PAU, carrer Mun-taner, 4 � 23 DE GENER DE10.00 A 14.00 HORES � A LES12.00 HORES, XERRADA INFOR-MATIVA� Dialoguem amb... RoserTorras i Rosa Guitart: La Rato-linada. El gust per la lectura� CEIP SALVADOR DALÍ � 28DE GENER � Objectius: Respon-dre a la pregunta. Com podemtransmetre el plaer per la lectu-ra? És la finalitat d’aquest diàleg.� Exposició Narcís Monturiol.Una veu entre utopia i realitat � MUSEU DE L’EM-PORDÀ, Rambla, 2� FINS L’11 D’ABRIL ww.museuemporda.org� Exposició Jocs i lecturesadaptats per a invidents � SALA OBERTA DEL MUSEU DELJOGUET DE CATALUNYA, HotelParís, carrer Sant Pere, 1� FINS AL 28 DE FEBRER www.mjc.cat

� Primer Curs de FormacióEsportiva de l’Observatori del’Esport Educatiu de l’Alt Em-pordà � CONSELL COMARCAL � DIES 8, 10, 11, 15, 17, 18 DEFEBRER (DE 19.30 A 21.30H, ALCONSELL COMARCAL) I DIA 13 DEFEBRER (DE 10.00 A 12.00 I DE16.00 A 18. 00H, A LAINSTAL·LACIÓ ESPORTIVA)

GIRONA� EXPO JOVE. Fira de forma-ció, treball i salut � PALAU DEFIRES � DEL 26 AL 29 DE GENER� Organitzen: Fira de Girona i elConsell Comarcal del Gironès � Descripció: Saló d’informaciói orientació juvenil que té perobjectiu donar suport als jovesen la presa de decisions del seufutur professional i laboral.

La frase:

RECURSOS EDUCATIUS

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

La millor lliçó de drets humans per atota la família. Una autèntica perla delcinema d'animació. Persèpolis és la històriad'una jove que creix a l'Iran de la RevolucióIslàmica.

�

PERSÉPOLISVICENT PARONNAUD, DIRECTOR; XAVIER RIGAULT, PRODUCTOR

� DVD

El llibre presenta un itinerari gradual peralgunes de les millors obres de la literaturauniversal adreçades als infants i els jovesdes que neixen fins que ja es podenconsiderar lectors autònoms.

�

DINS DEL MIRALLLA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EXPLICADA ALS ADULTS

PEP MOLIST

EDITORIAL GRAÓ

� LLIBRE

Llibre eminentment pràctic que s’adreçaa pares i mares amb fills adolescents, i atutors, mestres i professorat de secundàriaen general. L’autor planteja reflexions,receptes creatives i propostes molt realistes.

�

ENTENDRE’S AMB ADOLESCENTSTU M’IMPORTES

PAU LÓPEZ VICENTE

EDITORIAL GRAÓ

� LLIBRE

El llibre incideix en el fet que cal promoureun debat conjunt entre família i centreeducatiu que faci possible l’acostament entreambdues institucions i que afavoreixi un climade confiança en benefici de l’educació.

�

FAMÍLIA I ESCOLACOMPARTIR L’EDUCACIÓ

M. JESÚS COMELLAS

EDITORIAL GRAÓ

� LLIBRE

Els articles d'aquest monogràfic aportenidees i recursos per enfocar l'ensenyamentde les ciències des d'un altre punt de vista:utilitza l'humor com a recurs didàctic perintroduir conceptes científics.

�

CIENCIA CON HUMORAA.VV

EDITORIAL GRAÓ

� LLIBRE

DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA

EXPRESSART. L’objectiu principal és que tant els alumnes com els mestresgaudeixin de les obres i hi puguin establir un diàleg partint de la pròpia ex-periència i estimulant el respecte i l’interès per l’art com a mitjà d’expressió,joc, representació i experimentació. Un altre objectiu del projecte és que elsinfants prenguin consciència de la seva capacitat per expressar-se, i que ladesenvolupin lliurement, bo i minimitzant imposicions i restriccions, en lamesura que sigui possible, i animant-los a utilitzar alguns dels elements o procediments que fan servir elsartistes. Després de treballar amb la caixa a l’escola, el grup està més motivat per venir a veure les obresexposades al Museu. S’aconsella preparar una visita al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona).

SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀEXPRESSART. MUSEU PORTÀTIL: Projecte per a educació infantil i primària, creat per Marta Berrocal per al MACBA

Jordi Font subratlla com a valorafegit del MUME el paper del testi-moni, un protagonista de l’exiliamb el qual l’estudiant es trobacara a cara per acabar adonant-sedel significat de l’experiència d’a-questes persones.

Què transmet el Museu de l’Exilials estudiants?

Bàsicament, el que es vol trans-metre és què va significar el finalde la guerra civil, l’experiènciaconcentracionària de milers deciutadans catalans i de l’Estat es-panyol en territori francès des-prés de la derrota republicana.

Tot això, dins d’un context?

Es dóna una visió contextualit-zada dels esdeveniments vinculatsa l’exili: l’Europa d’entre guerres,la II Guerra Mundial, la conti-nuació del franquisme i la lluita afavor de la democràcia des de l’e-xili, fins a arribar a la transició. Enel museu hi ha una narració his-tòrica des de l’acabament de la guerra civil fins a la transició.

R

P

R

P

LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

«En el museu, hi ha una narració històrica»

ENTREVISTA

Jordi FontDIRECTOR DEL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI DE LA JONQUERA

IVDIMARTS, 19 DE GENER DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

“Tots sabem alguna cosa, tots ignorem alguna cosa; per això, tots, educadors i educands,

aprenem sempre.” (Paulo Freire)

Preinscripció per al curs escolar 2010-2011Entre el 2 i el 16 de febrer tindrà lloc el període depreinscripció a les escoles i instituts per al curs

2010-2011. Aquest procés és especialment important pera l’alumnat que el curs vinent hagi de cursar P3 o 1r d’ESOi també inclou la possibilitat de canvi de centre. Els centreseducatius comencen aquesta mateixa setmana les jorna-des de portes obertes per informar les famílies.

�

DESTACAT

ROGER LLEIXÀ