Les xifres són prou significati-ves per entendre la satisfacció delGrup de Treball TramunTEC, queha organitzat la 2a Mostra de Tre-balls de Tecnologia de l’ESO: mésde 3.500 persones van visitar l’ex-posició del 22 al 28 de maig alConsell Comarcal. Tots els actespromoguts amb motiu de la mos-tra van ser multitudinaris: tant lainauguració com la conferènciasobre robòtica per a l’exploraciódel món submarí del doctor engi-nyer industrial Marc Carreras.

Amb aquesta mostra, que vainiciar la seva emprenedoria elcurs passat, es pretén fer arribara l’alumnat, al professorat, a lesfamílies i a la societat emporda-nesa en general, els aprenentat-ges de tecnologia que treballen elsalumnes d’ESO al llarg de tota l’e-tapa. També té com a objectiu do-nar a conèixer la matèria de tec-nologia a l’alumnat de sisè de pri-mària, ja que és el que trobaranquan arribin a les aules d’ESO.

La coordinadora del ServeiEducatiu de l’Alt Empordà,Montserrat Nogué, i el coordina-dor del Grup de Treball Tramun-TEC, Fede Luque, han expressatel seu agraïment amb una carta:“Creiem que aquestes xifres departicipació, juntament amb laqualitat dels treballs presentats ila implicació del professorat, ensapropen a l’educació que tots i to-tes volem.” Al nombre de visi-tants, cal sumar-hi, doncs, altresxifres rellevants: En la mostra,han participat catorze centres(Escolàpies, Alexandre Deulofeu,Cap Norfeu, Castelló d’Empúries,Cendrassos, Vilafant, El Pedró,Illa de Rodes, La Jonquera, Nar-cís Monturiol, Olivar Gran, Ra-mon Muntaner, La Salle i Llan-çà), amb un total de 57 treballs perpart de 125 alumnes tutoritzatsper 32 professors i professores.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

IEMPORDÀ | 15 DE JUNY DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

EDITORIAL

l suplement Diàlegsd’Educació ha com-plert el seu primercurs de posada en

marxa. Des del Servei Educatiuteníem com a objectiu prioritaricrear un espai de divulgació de to-tes aquelles experiències i bonespràctiques educatives que s’estandesenvolupant a la comarca del’Alt Empordà. Però, que implicaun projecte? L’Enciclopèdia Ca-talana defineix el terme projectecom: 1. Allò que hom pensa por-tar a compliment. 2. Pla proposatper a realitzar-lo. Si agafem la se-gona definició i l’analitzem veu-rem que en un projecte hi ha im-plícit tot un procés per a portar ala pràctica aquella idea primeraque hem concebut. Un projectesegueix una sèrie de fases -defini-ció, concepció, construcció, posa-da en marxa i avaluació- , en ca-dascuna d’aquestes fases, ambmés o menys agilitat, se li va do-nant forma i es materialitza.

Ara bé, de tot aquest enriqui-dor procés, el que cal remarcar, apart de la definició dels objectius,de marcar un calendari, de con-cretar les eines d’execució, de de-finir els recursos materials, les ei-nes de comunicació,... és el graud’implicació i el que pot aportarcada una de les persones que con-figuren l’equip que ha de desen-volupar el projecte. I és que, grà-cies a l’interès, la col·laboració i ala implicació de tots plegats–equip redactor, centres educati-us, entitats i administracions co-marcals, i totes aquelles personesrelacionades amb el món de l’e-ducació– que el suplement Dià-legs d’Educació està esdevenintun projecte referent per a copsarla qualitat educativa de la co-marca.

Continuem el proper curs!!!Bon estiu!

E

UN PROJECTEDE PROJECTES

M. ROSA FARRÉS I BASEIRIAAssessora CRP del Servei Educatiu del’Alt Empordà

Els treballs desperten expectació entre els visitants a la mostra per la seva originalitat i qualitat. ROGER LLEIXÀ

Els treballs de tecnologia tenen el seuaparador a la mostra TramunTECMés de 3.500 persones han visitat l’exposició del Consell Comarcal

Els alumnes que han participat enla segona mostra TramunTec handenominat els seus treballs d’a-questa manera � Robot Marieta Da-liniana, làmpada, far elèctric, posaCD, construcció d'una làmpada, aero-generador, sínia, disseny i construcciód'un vehicle, cotxe aeropropulsat,construcció d'una hípica, tricicle xi-nès, pont llevadís, avió antic, dissenyi construcció d'una maqueta d'unacuina, estructura, efectes encadenats,

cotxe solar, estoig, robots rastrejadorsprogramats, construcció de pontsd'estructures triangulars, fabricaciód'objectes amb materials de rebuig,cuina solar, tres en ratlla, el clauer,l'estoig, instal·lació elèctrica d'unacasa, el circuit de la nostra habitació,instal·lació elèctrica d'una casa, man-cala, tàngram, disseny i contrucciód'una bossa, disseny d'un tetrabrick,construcció d'una làmpada de terraamb gots de plàstics usats, arracades

i collarets amb càpsules de nespres-so, maqueta x aniversari, semàfor,tres en ratlla elèctronic, tubs de visiósubmarina, pont llevadís elèctric defusta, estoig de fusta, construcciód'un habitatge, aerogenerador, móndisney (connecta), plaqueta de cine-ma (connecta), olimpic games (con-necta), taller de tecnologia, instal·la-ció d'un punt de llum amb interrup-tor, robot rastrejador, hidràulica, far,pont llevadís i ràdio fm.

EL LLISTAT DE PROJECTES PRESENTATS A L’EXPOSICIÓ 2010

SI FAS 18 ANYS DURANT EL 2010 I RESIDEIXESA CATALUNYA, T’OFERIM UNA SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA* AL SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀFES LA TEVA SOL·LICITUD DE SUBSCRIPCIÓ ENTRANT A wwww.gencat.cat/18 ENTRE L’1 I EL 25 DE JUNY*Subscripció al Setmanari de l’Alt Empordà de 52 exemplars.

Diàlegs d’Educació NÚMERO 8 | JUNY DEL 2010

IIDIMARTS, 15 DE JUNY DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El mural sobre l’espai forma part de la decoració de l’escola. ROGER LLEIXÀ

L’ESCOLA PARLA�

Els alumnes de l’escola Teresade Pallejà de Fortià recordaranaquest últim curs, entre moltesd’altres coses, per les activitats quehan portat a terme al centre en re-lació amb l’astronomia i l’univers.L’equip directiu de l’escola va dis-senyar, amb motiu de la setmanacultural, una programació obertaa la participació i a la col·labora-ció de tothom, els alumnes, elsmestres i també les famílies.

Al llarg d’una setmana, es van

fer activitats tant a l’escola, com endiferents indrets del poble: gim-cana a l’aire lliure; cinema al cen-tre social; astronomia a l’aula; pla-netari i jocs de l’Univers, ambl’empresa IO Planetaris; elabora-ció d’un mural a l’escola; recitals,concerts i exposició de naus i co-ets, a més de berenada popular,tant a les instal·lacions escolarscom al centre cívic. Una setmanaespecial/espacial, aquesta és lamanera com la van denominar en-tre tots.

FORTIÀ | M. R.

El Centre de Formaciód’Adults Maria Verda-guer és un centre pú-blic del Departament

d’Educació obert a tota la pobla-ció interessada en formar-se. Elprincipal objectiu del Centre ésensenyar els estudiants segons lesseves necessitats, adaptant-les ales noves titulacions i a les novestecnologies i, sobretot, aconse-guir i garantir que els alumnesacabin utilitzant correctament lallengua catalana com un dels fo-naments de la igualtat d’oportu-nitats. També hi ha persones a quila seva autoestima els fa provar si

són capaços d’estudiar i, per alsdocents, és un repte saber respon-dre a la diversitat d’interessos delsdiferents alumnes.

L'oferta actual abasta un ampliventall de possibilitats per a totesaquelles persones que vulguinconstruir-se un itinerari de for-mació permanent. Alguns cursospermeten, a més, enllaçar ambd’altres nivells del sistema educa-tiu actual. Això ens obliga en al-gunes ocasions a tenir la capacitatd’adaptació a les necessitats de l’a-lumnat del centre. El paper de l’e-ducació d’adults és també aquestconcepte: saber acompanyar i tu-

toritzar l’alumne per tal d’aconse-llar-lo i encaminar-lo cap a l’itine-rari que el portarà allà on vol arri-bar. Cal comentar que, en el marc del’actual situació de crisi econòmi-ca, l’oferta formativa adreçada ales persones adultes és molt im-portant per a la nostra comarca, jaque suposa un pas més per portara terme les activitats de formaciói reciclatge que la societat laboraldemana. En aquest sentit és unallàstima que hàgim de deixar enllista d’espera tanta gent que ne-cessita formació. Val a dir, però,que el proper curs s’ampliarà l’o-

ferta obrint un nou grup de gra-duat en educació secundària, laqual cosa farà que es redueixi elnombre de persones en espera.Amb aquest mateix objectiu, desde fa dos cursos, el CFA Maria Ver-daguer és centre de suport del’IOC, Institut Obert de Catalu-nya, la qual cosa facilita poder es-tudiar telemàticament a moltsalumnes que, altrament, no po-drien estudiar.

Al nostre centre es dóna un es-pai de convivència diferent: per-sones de tot arreu comparteixentemps i espais, es coneixen i s’aju-den.

EA FONS

L’ESCOLAD’ADULTS DEFIGUERES

L’EQUIP DOCENT DEL CFAMARIA VERDAGUER

L’escola de Fortià mira cap al cel

Els infants han visitat a final de curs una granja de Calabuig. LLAR D’INFANTS

A la llar d’infants d’Avinyonetde Puigventós, assisteixen trentanens i nenes distribuïts en tresgrups: cargols, pollets i gats. Al’escola, hi ha un jardí força gran,un entorn privilegiat per treballardiverses àrees: els canvis als ar-bres i la vegetació, per exemple,serveix per veure el pas del tempsi les estacions; hi ha un hort ambtomates, maduixes i els petits lesreguen quan no plou i vigilen queno se les mengin els cargols. A lallar, també hi ha un galliner ambgallines que ponen ous cada dia.La filosofia d’aquesta escola és

educar per viure mitjançant l'ex-perimentació i el joc. Aquest és uncentre molt obert a la participa-ció de les famílies. Els pares estanencantats d’aportar el que teneno saben fer: fan tallers de cuina ode contes i toquen cançons a lesfestes, porten animals com co-nills, ànecs, tortugues i ajuden elsinfants i les mestres a plantar lesllavors a l'hort. L’equip docentdestaca que l'experiència es facada dia a l’escola perquè en lessortides a l’exterior els nens sesentin segurs i autònoms, empre-nedors, sense por i amb ganes deconèixer i de saber.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS | M. R.

Aprendre amb l’experimentació i el joc

L’Institut Illa de Rodes de Ro-ses posa una èmfasi especial a l’a-prenentatge de llengües estran-geres, i és a l’entorn d’aquesta ma-tèria que té en marxa diversosprojectes, com el Dia d'Europa, elPELE (Pla d'ensenyament de lesllengües estrangeres), els inter-canvis amb França i la participa-ció regular en xats internacionalsdins de la Unió Europea.

Es pot dir que aquest és un delscentres més actius pel que fa a lesrelacions internacionals. De fet,una de les activitats destacades del’institut és la participació en elsxats europeus, una activitat queconsisteix en mantenir un debat–en anglès o en francès–amb unaautoritat europea que està aBrussel·les. Es dóna la curiosacircumstància que en aquest pro-grama només participen un o doscentres educatius de cada país,com a màxim, i l’Illa de Rodes deRoses no ha volgut perdre, enaquest cas, el tren dels afers exte-riors.

Aquest curs, s’han mantingutdos debats entre alumnes delcentre i una autoritat del Parla-ment Europeu els dies 27 de maig

i 3 de juny. La informació onlinees pot consultar a través de:www.springday2010.net/ww/en/pub/spring2010/chats.htm, queés una web oficial de la EuropeanSchoolnet.

El primer dels debats per xatva tractar sobre els drets i els deu-res dels ciutadans europeus,mentre que la segona trobada vir-tual va servir per debatre com Eu-ropa pot ajudar a combatre la po-

bresa i l’exclusió social. Aquesttema era precisament el que vacentrar el Dia d’Europa, que elsalumnes de l’institut Illa de Ro-des van celebrar el 7 de maig pas-sat a l’Espai Cultural de la Ciuta-della. És per aquest motiu quecent alumnes de secundària del’institut rosinc han celebrat lacommemoració amb activitatstransversals des de diferents as-signatures.

ROSES | MAIRENA RIVAS

Alumnes de secundària de l’Illa de Rodes, en la celebració del Dia d’Europa a la Ciutadella. INS ILLA DE RODES

La participació de l’institut Illa de Rodes en els Xats Europeus no és novad’aquest curs. Aquesta fotografia és d’un grup d’estudiants que va mantenir undebat virtual l’any passat i que surt al web de l’European Schoolnet.

�

El debat del xat Diàleg amb una autoritat europea

INS ILLA DE RODES

L’institut rosinc posa un accent especial en l’aprenentatge de les llengües estrangeres�

L’INS Illa de Rodes és un centre moltactiu en les relacions internacionals

Miquel Payaró és el director dela Zona Escolar Rural Tramuntana,que engloba els centres de Cama-llera, Ventalló, Viladamat i Vila-macolum, i també està al capda-vant de l’equip directiu de l’escolade Viladamat. Va néixer a la Talla-da d’Empordà i va créixer i es vaeducar en una escola petita. Peraixò, sempre va tenir al cap quevolia ser mestre en una escola depoble. Miquel Payaró és membredel secretariat d’escoles rurals.

La docència en una escola rural ésdiferent de la d’una escola conven-cional?

Sí que és diferent, perquè quanvas a una escola petita, de poble,el primer que et sorprèn és quecomparteixes alumnes de dife-rents nivells en una mateixa aula.És una organització diferent iquan ho tens per mà realmentcompensa molt.

Quins són els avantatges?El més important és que conei-

xes molt bé tots els nens. No hi hanens transparents, allò de dir que

d’un nen no saps res. Sempre sapsde tot i és molt enriquidor per aells, per al mestre i per la relacióque tens amb la gent del poble. Ésdiferent a una escola gran.

Quines serien les complexitats

d’una escola rural?Podrien ser per la diversitat que

hi ha a l’aula. Com ho fas per tre-ballar amb nens de diferentsedats? Com ho fas per aprofitarprecisament el potencial d’aquests

nens de diferents edats? Pots ferque els grans ajudin els petits i queallò que fan els petits els serveixials grans per repassar. Es treballad’una manera més cooperativa, elsuns ajuden els altres.

Té molts beneficis, aquesta ma-nera de treballar.

També hi ha algun inconve-nient però generalment hem dedir que presenta molts beneficis.El que té de bo l’escola rural ésque la metodologia que es fa ser-vir pot ser extrapolable a un altretipus d’escola.

L’inconvenient?L’inconvenient més gran que jo

veig és quan tens molts pocs nensd’un sol curs. Et pots trobar quenomés hi ha un alumne d’un curs.

Què és el que més es potencia enuna escola rural?

Una de les característiques del’escola rural és l’aprofitamentque fem de l’entorn.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

VILADAMAT | MAIRENA RIVAS

«A l’escola rural, coneixesmolt bé tots els nens»

ENTREVISTA

Miquel Payaró DIRECTOR DE L’ESCOLA DE VILADAMAT I DE LA ZER TRAMUNTANA. MEMBRE DEL SECRETARIAT D’ESCOLES RURALS

LA BONA PRÀCTICA

Parelles de lectura és una acti-vitat proposada per la Comissióde Biblioteca de l’escola Sant Paude Figueres. Està encaminada apromoure el gust per llegir, el lle-gir per llegir i el llegir per apren-dre. Els alumnes que formenaquestes parelles són un de 6è iun de 1r de primària. Es tracta deresponsabilitzar els grans per-què ajudin els petits a llegir,compartint una estona de lectu-ra. Aquesta activitat s’inicia a l’a-cabament del primer trimestre.

Els objectius de la propostaeducativa són diversos: reforçarla lectura dels alumnes de 1r;

promoure i encomanar el gustper llegir; aprendre a través de lalectura; reforçar l’autoestima i laresponsabilitat dels alumnes de6è i ser models lectors.

Per assolir aquests objectius,calen unes activitats prèvies, queels alumnes de 6è preparen al’entorn de la lectura i dels lli-bres. Els tutors de 6è i 1r confec-cionen les parelles.

Desenvolupament de l’activitatPrimerament els alumnes queformen les parelles es presenteni parlen entre ells per establiruna coneixença. Després, totsdos van junts a triar un llibre o

un conte de la biblioteca. El granajuda el petit a esbrinar l’argu-ment del llibre a partir de lesil·lustracions de la portada o dela lectura del títol. Tot seguit elllegeixen, l’expliquen i el co-menten, i realitzen les activitatsorals preparades prèviamentpels alumnes de 6è.

En finalitzar la sessió, l’alum-ne de 6è omple una graella de va-loració amb els següents apar-tats: motivació, diàleg i inter-

canvi d’explicacions, documentsllegits a la sessió, localització iendreça del material, col·labora-ció i ajuda entre ells, comporta-ment de l’alumne i altres obser-vacions.

L’activitat es va iniciar a l’aca-bament del 1r trimestre, els dosdarrers dimarts de cada mes, desdel novembre fins al maig. Elsdocuments utilitzats han estatcontes, llibres de lectura, de co-neixements, revistes, còmics...

FIGUERES | REDACCIÓ

L’escola Sant Pau promou, amb aquesta activitat, el gust per llegir, el llegir per llegir i el llegir per aprendre�

Parelles de lecturaformades per un alumnede sisè i un de primer

Breus

Una novetat destacada de l’En-glish Day 2010, que s’ha celebrataquest maig, ha estat la partici-pació als tallers, com a monitorsvoluntaris d’anglès, d’un grup d’a-lumnes de 4t d’ESO de l’Ins Cen-drassos i una alumna de Batxille-rat de l’Ins Olivar Gran, experièn-cia que va ser molt enriquidoratant per a ells com als alumnes deles escoles Amistat i Parc de les Ai-gües de Figueres i Narcís Montu-riol de Roses. REDACCIÓ | FIGUERES

Monitors voluntarisd’anglès han participaten el segon English Day

VALORACIÓ

Payaró ha fet de la biblioteca escolar un equipament obert. ROGER LLEIXÀ

Una alumna de 6è comparteix lectura amb una de 1r. ESCOLA SANT PAU

Festa de comiat del’edifici vell de l’escolade Sant Climent

DIUMENGE, 20 DE JUNY

Tan bon punt acabi el presentcurs 2009-2010, es procedirà al’enderroc del vell edifici de l’esco-la de Sant Climent Sescebes pertal de donar pas a un edifici mésmodern i més gran. L’Ajuntamentde Sant Climent, l’escola Sant Se-bastià i l’AMPA han organitzatuna festa de comiat, per al 20 dejuny, a les 12 del migdia. S’inau-gurarà l’exposició 53 anys d’esco-la a Sant Climent Sescebes, es faràel lliurament dels premis del con-curs de pintura ràpida i se serviràun aperitiu popular a la sala grande La Concòrdia. Tothom: alum-nes, famílies, exalumnes, mestres,exmestres..., hi està convidat. RE-

DACCIÓ | SANT CLIMENT SESCEBES

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE JUNY DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

SANTI COLLROGER LLEIXÀ

Els alumnes que han aconseguit aprovar totes lesassignatures de segon de Batxillerat al juny, han afrontat,no sense nervis, les proves decisives de la selectivitat. Enaquesta imatge, unes estudiants repassen apunts entreexamen i examen a l’Ins Alexandre Deulofeu de Figueres.

�

La selectivitat Unes proves decisivesL’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola

Josep Pallach de Figueres, amb el suport de l’equipdocent i de l’escola, ha fet una campanya de recollidad’aliments per a Càritas que ha obtingut una respostaespectacular per part de les famílies.

�

Josep Pallach Solidaritat amb Càritas

ROGER LLEIXÀ

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA-EMPÚRIESServeis educatius El Museu d’Empúries presenta un conjunt de visites que com-prenen un recorregut comentat pel jaciment i la visita al Museu Monogràfic. Cadaproposta centra el contingut en el nivell d’escolarització dels visitants, des de pri-mària fins a batxillerat. La novetat d’aquest curs ha estat la gimcana pels raconsd’Empúries, un viatge que ajuda a interpretar les restes, recrear els espais i conèi-xer els secrets de l’arqueologia. L’oferta pedagògica del museu també inclou tallersdidàctics. � C/ Puig i Cadafalch, s.n. � Empúries-l’Escala � 972 77 02 08

AGENDA D’ACTIVITATSCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Festa de fi de curs de l’Es-cola Municipal de Música An-toni Agramont amb la partici-pació de les formacions del’escola � SALA MUNICIPAL �DIUMENGE, 20 DE JUNY � 18.00HORES

FIGUERES� Concert extraordinari de fide curs dels alumnes de l’es-cola de música del Casino Me-nestral Figuerenc � CASTELLDE SANT FERRAN � DIMARTS,22 DE JUNY � 20.00 HORES

ROSES� Xerrada-col·loqui del PlaEducatiu d’Entorn de Roses acàrrec de Salvador Cardús,degà de la Facultat de Cièn-cies Polítiques i Sociologia dela Universitat Autònoma deBarcelona. Títol: Parlem del’educació � TEATRE MUNICIPAL� DIMARTS, 15 DE JUNY� 20.00 HORES

� Pla Educatiu d’Entorn. Ta-ller Alimentació en família,adreçat a pares i mares ambfills escolaritzats als centreseducatius de Roses � ESCOLESDE ROSES � TOTS ELS DISSABTESDE JUNY � DE 10.00 A 12.30 H.

Inscripció a l’àrea d’Educacióde l’Ajuntament de Roses.

� Pla Educatiu d’Entorn. Ludi-joc 2010. Activitat lúdica i es-portiva per a infants de 3r a6è de primària � ESCOLES DEROSES � TOTS ELS DISSABTES DEJUNY: 19 DE JUNY, ALUMNESDELS GRECS; 26 DE JUNY, ALUM-NES DEL MONTSERRAT VAYREDA� DE LES 9.30 A LES 12.30 H.

Inscripció prèvia a l’escolacorresponent.

VENTALLÓ� Estada esportiva i culturalper a joves d’entre 12 i 16anys provinents de l’Alt Em-pordà i de les comunitats pro-peres dels Pirineus orientals� EL LLAC DE L’AVENTURA �DEL 5 AL 8 DE JULIOL CONSELLESPORTIU DE L’ALT EMPORDÀ

RECURSOS EDUCATIUS

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

És un material complementari queconté 1.500 preguntes a partir de temesespecífics que sovint sorgeixen enconverses informals entre companys defeina, amics, contertulians...

�

CONVERSES. PRÀCTIQUES DE CATALÀ EN GRUP

PER MILLORAR LA FLUÏDESA EXPRESSIVA

ESTEBAN, JORDI; PARÉS, ANNA; OLLER, ROSA; NAVAL, ROSA

FASOLCAT EDICIONS MUSICALS, 2009

� LLIBRE

Una mà de contes és una iniciativaconjunta entre TVC i el MNAC que proposa,a través de 20 històries inspirades en obresde la col·lecció permanent, una miradadiferent sobre les col·leccions del museu.

�

UNA MÀ DE CONTES DEL MNACAA.VV.

MNAC; TVC; AV VIDEO PRODUCCIONS VIDEO-

GRÀFIQUES

� DVD

Aproximació a la realitat sociolingüísticade les diverses llengües. Presenta factorslingüístics que intervenen en l’adquisiciód’una segona llengua i les dificultatslingüístiques dels aprenents del català.

�

LLENGUA I IMMIGRACIÓLA INFLUÈNCIA DE LA PRIMERA LLENGUA EN L'ADQUISICIÓ DEL

CATALÀ COM A SEGONA LLENGUA

LLUÏSA GRÀCIA EUMO EDITORIAL

� LLIBRE

A partir d'activitats que impliquen escoltar contes a l'escola es treballen lescompetències bàsiques comunicativesconsiderades en les seves dimensions:interacció, escolta, producció i mediació.

�

CONTE VE, MENTIDA VAUNA PROPOSTA DIDÀCTICA DE LITERATURA ORAL PER A CICLE SU-

PERIOR DE PRIMÀRIA I ESO

ROSER, ROS; MOSCADA, NEUS; ANGUERA, JORDI; CABOSAN ROQUE

BENECÉ PRODUCTIONS; TÁNTAGORA; GENERALITAT

� LLIBRE + CD + JOC

Són dos articles. El primer, una síntesidels elements més significatius del marcnormatiu que afecta l'FPR, el segon analitzael paper del Departament d'Educació en lagestió i administració de l'FPR a Catalunya.

�

QUADERNS D'AVALUACIÓ. 16AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA.

SÍNTESI DE RESULTATS

CONSELL SUPERIOR D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ

� LLIBRE

DESTAQUEM... LLIBRE I 4 DVD

Joaquim Monturiol Sanés (Olot,1967) és l’encarregat de recollir lainformació científica que s’obté deles investigacions arqueològiquesal jaciment d’Empúries i de tra-duir-la de forma entenedora per algran públic.

La visita a Empúries és sens dubteun viatge in situ a la història.

Un dels avantatges que fan queEmpúries sigui especial és queconté tota una ciutat grega i totauna ciutat romana senceres i aixòdifícilment ho podem trobar a al-tres llocs. Hi ha tota la trama ur-bana i tens la sensació que passe-ges per la ciutat, que travesses la

porta de la muralla o que vas al fò-rum o a l’àgora.

Com a recinte obert a les escoles,va ser pionera, Empúries?

Una de les coses que tenien moltclar els noucentistes que van co-mençar a excavar aquí era que nonomés s’havien de buscar els nos-tres orígens sinó que s’havien deconservar i s’havien de difondre.

R

PR

P

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

«Els nostres orígens s’han de conservar i difondre»

ENTREVISTA

Joaquim MonturiolTÈCNIC DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA-EMPÚRIES

IVDIMARTS, 15 DE JUNY DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

� L’últim diad’escola� 22 DE JUNY

D’acordamb el

calendari esco-lar, les activi-tats lectives fi-nalitzen entots els centresel 22 de juny. Comença així el parèntesi vacacional abansde reprendre les classes, que, per al pròxim curs 2010-2011, s’avancen una setmana. Així, el 7 de setembre s’ini-cien les classes al segon cicle de l'educació infantil, l'educa-ció primària, l'educació especial i els ensenyaments secun-daris, professionals i de règim especial.

�

DESTACAT

L’ACUDITPER JAP La frase:

“Molta gent petita,

en llocs petits, fent

coses petites, pot

canviar el món”.

(Eduardo Galeano)

TIBIDABO EDICIONS

L’obra Biodiversitat consta de quatre DVD –Els orígens, Espècies iextincions, Conservació de la biodiversitat, Biotecnologia i diversitathumana– amb animacions que faciliten la comprensió de les expli-cacions, i un llibre que inclou activitats i un CD-ROM. Les activitats, que es basen en la narració de l’obra, inclouen exerci-cis pràctics per als alumnes i un manual amb totes les respostes perals professors. El recurs educatiu Biodiversitat està dirigit al professorat i alumnatd’Educació Secundària.

BIODIVERSITAT. COL·LECCIÓ CIÈNCIES DE LA TERRAAutores: Roser Gasol i M. Àngels Hernández, biòlogues.

Editorial: Tibidabo Edicions