L’àmplia investigació a l’entornde l’impacte ambiental del tren al’Alt Empordà, que han desenvo-lupat els alumnes de la ZER(Zona Escolar Rural) Les Salines,es desglossa en dues parts. Peruna banda, els alumnes de ciclemitjà i cicle superior van realitzaraquest treball-estudi de resultesde l’encàrrec fet des de la Univer-sitat de Girona. “El treball va par-tir d’una carta que vam llegir alsalumnes en què se’ns demanava,des de la universitat, la nostracol·laboració per fer un estudi so-bre l’impacte del tren. Tots ensvam posar d’acord que ens inte-ressava la proposta i així ho vamfer saber a la universitat”, ha ex-plicat la directora de la ZER, NeusVidal.

Així va ser que es van repartirla feina entre les cinc escoles de laZER: Agullana, Biure, Boadella,la Vajol i Maçanet de Cabrenys. Eltreball de camp es va completaramb una sortida amb tren des deFigures fins a Portbou. A Portbou,els alumnes van aprendre moltís-simes coses sobre el món ferro-viari a través d’un joc de pistes. Latornada la van fer una part a peu,des de Portbou fins a Colera pelcamí de ronda, i novament en trenfins a Figueres.

“Va ser un treball laboriós ontots plegats, alumnes i mestres,vam haver d’invertir moltes horesi dedicació”, comenta la directo-ra. El projecte, pel que fa a la partcorresponent a cicle mitjà i ciclesuperior, va arrencar amb l’en-càrrec exprés d’un professor uni-versitari que es va comunicar ambels escolars a través d’una video-conferència. I tenir la seva culmi-nació a la Universitat de Girona:els estudiants de cicle superiorvan tenir l’oportunitat d’exposar

davant d’alumnes de magisteri laseva investigació, que van il·lus-trar amb el suport d’un power po-int. “Ens va rebre el degà, va sermolt important per a ells”, anotenels mestres, que hi afegeixen: “Havalgut la pena l’esforç perquè totshi hem après molt.”

Per una altra banda, els alum-nes d’infantil i de cicle inicial vanfer un treball paral·lel, també sotala mateixa temàtica de l’impacteambiental del tren a l’Alt Empor-dà. En aquest cas, l’encàrrec tam-

bé va arribar a través d’una carta,d’un treballador ferroviari jubilat,en Jaume Viaràpida, en què mos-trava molt d’interès per aprendrecoses sobre el tren de gran veloci-tat. “Li vam dir que sí, que li ex-plicaríem com funcionen aqueststrens, i vam anar a Portbou a co-nèixer-lo”, explica Neus Vidal. Elque va passar, però, és que, a Port-bou, aquell dia, en Jaume Viarà-pida no hi va poder ser, i va deixarun sobre als alumnes dins del qualhi havia un plànol en què propo-

sava un joc de pistes que els va aju-dar a aprendre moltes coses sobrecom funcionen les estacions detren i quins són els elements ques’hi poden trobar. “A l’escola, vamcontinuar aprofundint amb el tre-ball sobre el tren i un cop el vamtenir fet el vam lliurar al cap d’es-tació perquè li donés a en JaumeViaràpida”, conclou la directora,que també diu: “Aquests sónaprenentatges que als alumnesels serveixen per a tota la vida. Estracta de treballs competencials.”

MAÇANET DE CABRENYS | MAIRENA RIVAS

EDITORIAL

a millora de la com-petència lectora del’alumnat és una deles prioritats que s’ha

marcat el Departament d’Ense-nyament per tal de reduir el fra-càs escolar de l’alumnat a les es-coles i als instituts. Amb aquestafinalitat, a partir d’aquest curs, elscentres educatius porten a termeun seguit d’actuacions encami-nades a potenciar i aprofundir eltreball de la lectura.

Ara bé, fer que els infants i jo-ves esdevinguin lectors autò-noms i competents no pot serúnicament una tasca de l’escola.L’entorn proper també ha de ju-gar-hi un paper rellevant, espe-cialment la família. Hi ha moltesactivitats que podem fer amb elsnostres fills i filles: trobar mo-ments per compartir amb ells es-tones de lectura, interessar-lospel que estan llegint a l’escola,parlar-los del llibre que tenim ala tauleta de nit, comentar-los al-guna notícia o article del diarique els pugui interessar, regalar-los llibres o contes, animar-losperquè utilitzin el servei de prés-tec de la biblioteca, etc. El climai els hàbits lectors de l’entorn fa-miliar són tan importants com latasca que es fa des de l’escola. Tin-guem present que el model quecom a lectors nosaltres els trans-metem tindrà molta influènciaen la seva valoració i motivacióper la lectura.

Cada família podrà fer més omenys en funció de l’ambient lec-tor que es visqui a casa, però mos-trar interès pel que llegeixen elsnostres fills i filles ho pot fer tot-hom. Tot és posar-s’hi.

L

FOMENTAR LA LECTURADES DE CASA

JAUME CANYETEquip LICServei Educatiu de l'Alt Empordà

IEMPORDÀ | 24 DE GENER DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Un estudi exhaustiu sobre el trenLa ZER Les Salines ha fet una investigació interdisciplinàriaHi ha maneres de treballar les matèries tan engrescadores i dinàmiques com les que idea el claustre de mestresde la ZER Les Salines. El projecte del curs passat ens serveix d’exemple. Des de P-3 fins a 6è, tots els alumnesvan fer una investigació sobre l’impacte ambiental del tren a l’Alt Empordà, un estudi que ha quedat plasmat endiferents documents escrits i visuals del qual, tant mestres com nens i nenes, se senten molt orgullosos.

El projecte que han desenvolupat els alumnes de la ZER Les Salines forma part de l’habitual treball interdisciplinari quefan cada curs sobre la comarca i posant un èmfasi especial a l’educació ambiental. Els alumnes de cicle mitjà i ciclesuperior, a l’estació de Portbou. El viatge en tren dels escolars d’infantil i cicle inicial. Moment d’exposar el treballen una de les sales d’actes de la UdG davant dels estudiants de magisteri. Els nens de la ZER van ser atesos pel degà.

32

1

Treball de camp Sortides en tren cap a Portbou i també a la universitat

2 3

1ZER LES SALINES

37431

Diàlegs d’Educació NÚMERO 21 | GENER DEL 2012

L’Institut Illa de Rodes, de Ro-ses, té la seva pròpia televisió, IllaTV. Es tracta d’un projecte for-matiu que comença el segon se-mestre del curs 2010-2011, en elmarc del Pla d’Autonomia deCentre i tenint com a objectiu laformació en comunicació audio-visual i la millora en les compe-tències bàsiques de l’alumnat, es-pecialment des de 3r d’ESO enamunt, com explica el professorFrancesc Xavier Serra, el qual hiafegeix: “L’objectiu principal noés fer vídeos, sinó formar els noisi les noies en la gestió, producció,elaboració i difusió de la infor-mació i l’opinió. Per això hi haclasses, amb seguiment de cadaalumne.”

Illa TV és una televisió educa-tiva i, per tant, les emissions estanen funció del que convé en la for-mació. “Tenim un servei d’Inter-net, d’alta definició, a la pàginavimdeo.com/illa, que comptaamb quatre canals, de moment:Notícies, Esdeveniments, Acadè-mica i Dia d’Europa. És amplia-ble. També s’ofereixen alguns ví-deos, en resolució més modesta,pel Canal de Youtube IlladeRo-desTV, i pels canals públics324.cat/kioskjove i empor-datv.cat. Els accessos estan dis-

ponibles a la web de l’Institut”, ex-posa Francesc Xavier Serra. Desde fa un parell de mesos, a més, hiha un programa, emès per TDT,en col·laboració amb EmpordàTV, amb periodicitat quinzenal.

El projecte educatiu tracta lescompetències audiovisual, lin -güística, de treball en equip, tèc-nica, de difusió..., és a dir, unabona part de les competències bà-siques tan vigents ara en els plan-tejaments educatius del Departa-ment d’Ensenyament. “La veritatés que és una activitat educativad’ampliació, que també suposa unincentius per l’esforç i el treballben fet per part de l’alumnat”, diuel professor.

Ja s’han realitzat més de setan-ta vídeos i la temàtica és educati-va, d’actualitat, sobre la relació

amb les famílies, etc.Illa TV és especialment per a

alumnes de 3r i 4t d’ESO, peròtambé n’hi ha de Batxillerat. “Aixòpel que es refereix a la formació–anota Serra. En els productesaudiovisuals s’ofereix servei a totala comunitat educativa: alumnat,professorat i famílies i, per què no,als ciutadans de l’Alt Empordà iarreu.” De moment, no és una ac-tivitat curricular. Els alumnes queaprofiten el curs, ho han de de-mostrar en un examen final decompetències i amb els seus tre-balls pràctics i reben una certifi-cació de l’Institut que acredita leshores de formació realitzades iquines de les competències hanassolit i en quin grau. El primercurs van acabar vint-i-cinc alum-nes, i ara n’hi ha una trentena.

ROSES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Els veïns del poble acompanyen els escolars pel Carnaval. ESCOLA DE LLERS

L’ESCOLA PARLA�

Ben aviat se celebra el Carnavali els veïns de Llers, com cada any,acompanyaran els alumnes del’escola a la rua que es farà pelscarrers del municipi. El nostre en-torn més proper és molt ric i afa-voridor tant des del vessant pe-dagògic, que ens permet visitar lagranja, les vinyes, els cirerers, lesgarrigues...; com en la relació ambla gent del poble. En moltes oca-sions reforça la nostra tasca edu-cativa fent possible que les expe-riències siguin més riques”, expli-ca l’equip de mestres de l’escola de

Llers. Una de les activitats més re-cents, i que és un reflex de la rela-ció escola-entorn, ha estat la visi-ta als pessebres de les cases delsmateixos alumnes. També formapart d’aquesta filosofia d’integra-ció amb l’entorn la col·laboracióque s’estableix amb el Casal de laGent Gran, que fa un pessebreque també és visitat pels alumnesde l’escola, reforçant així la rela-ció entre avis i nens. Cal dir quel’escola de Llers està en un entornprivilegiat. Des de les aules es ve-uen el puig de Bassegoda, les Sa-lines, l’Albera i la badia de Roses.

LLERS | M. R.

Una representació dels alumnes d’Illa TV aquest gener. INSTITUT ILLA DE RODES

quests darrers anysestem assistint a unreplantejament de laprimària i de l’ESO a

partir de l’eix central de les com-

petències bàsiques: els nous de-crets de currículum ens dema-nen programar i avaluar compe-tències; les proves diagnòstiquesa 4t de primària i a 2n d’ESO delmes d’octubre; les proves decompetències bàsiques de 6è deprimària i de 4t d’ESO; la mitjahora diària de lectura a primària,i les orientacions per a la sisenahora i per a les hores SEP a pri-mària.

Tot això demana: per una ban-da, prendre decisions de centreper establir plans de lectura iacordar una línia de centre pelque fa a l’expressió oral i l’ex-pressió escrita. No n’hi ha prou

que es posin d’acord els profes-sors de llengua del centre, és unatasca en què s’hi han d’implicartots els professors. Per altra ban-da, revisar les programacions dellengua: cal reservar un percen-tatge important del temps dis-ponible a treballar les habilitatslingüístiques bàsiques: escoltar,parlar, llegir, escriure... i pensaruna mica abans de fer qualsevold’aquestes quatre coses.

Programar és tenir ben clarsels objectius i administrar bé elsrecursos que tenim per assolir-los. El recurs més valuós és eltemps d’interacció entre profes-sor i alumne, i cal administrar-

lo bé. El problema és que eltemps sempre és escàs, i que eltreball d’ajudar l’alumne a par-lar, llegir i escriure millor dema-na moltes hores; tantes, que pot-ser no en quedaran gaires per ex-plicar tots els temes i fer tots elsexercicis que ens proposa el lli-bre de text.

És en aquest context que elDepartament prioritza un ampliimpuls de la lectura a l’ensenya-ment obligatori. En una primera“onada” es comença amb unamostra de centres de cada co-marca, i en cursos propers s’ani-rà estenent als altres centres. Alscentres que hi participen, se’ls

convida a analitzar com podenajudar a millorar els alumnes queno llegeixen bé, perquè, si acon-seguim trobar la manera queaquests millorin, segur que re-percutirà en tots els altres.

Som convidats, doncs, a co-mençar a revisar com treballemla lectura a cada centre i a com-partir amb altres centres aque-lles estratègies que ens funcioninbé.

Tant de bo que la tasca siguiprofitosa i aconseguim unsalumnes que llegeixin més i mi-llor i, per tant, estiguin més benequipats per a la seva etapa esco-lar i per a la vida.

A

A FONS

L’IMPULS DE LA LECTURA

Inspector d’Educació

JOSEP COMAS I CAUSSA

Llers és l’exemple d’escola i entorn

La Casa dels Nins és l’única escola bressol privada a Empuriabrava. ROGER LLEIXÀ

La cooperativa la Casa dels Ninsfunciona des del març del 2004.En un inici va començar amb elcentre d’Empuriabrava i des de fauns dos anys gestiona les llars mu-nicipals de Llers i Riumors. L’e-quip d’educadores explica que,des d’un principi, la seva voluntatha estat respondre a les demandesi necessitats de les famílies d’unamanera propera i dinàmica; ofe-rint l’escola bressol com un espaide diàleg a favor del creixement fa-vorable de l’infant. A partir d’aquí,el centre reflexiona i investiga so-

bra quins són els millors jocs i ma-terials per enriquir aquest desen-volupament. Aquest curs escolars’han iniciat, per exemple, els pro-jectes de grup reduït: cada mestras’agrupa amb un grup concretd’uns vuit infants i acompanya elseu joc i les seves curiositats. “Enun dels grups els vam proposar ju-gar amb macarrons i farina, i con-juntament amb les famílies, vananar aportant pastes de diferentscolors, algunes pastes cuites, al-guns utensilis per aixafar-les... finsarribar a jugar amb llimones”, hancomentat les mestres.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

La Casa dels Nins i el joc d’aprendre

Els alumnes que van iniciar el projecte, a l’esquerra, i una sessió pràctica a l’institut. INSTITUT ILLA DE RODES

Els alumnes es formen en la gestió, producció, elaboració i difusió de la informació�

Illa TV, de l’Institut Illa de Rodes, unprojecte de comunicació audiovisual

PRÀCTICA PREFERENT

El Raid Team va néixer el 2010amb l’esperit de ser un punt detrobada de tots aquells professors,alumnes i exalumnes de l’InstitutIlla de Rodes apassionats pels es-ports d’aventura i les activitats enel medi natural. I així és com s’ex-pressen els membres de l’equip:“El nostre objectiu és la diversió,la descoberta de la natura i la for-mació en els diferents esports d’a-ventura que conformen els Raids(cursa de muntanya, btt, orienta-ció, caiac, natació, patins en línia,escalada, via ferrada, barranquis-me, ràpel i tir amb arc) i d’altresactivitats en el medi natural rela-cionades com és el cas de l’esquíde fons, el ciclisme de carretera,l’alpinisme, esquí o snow de mun-tanya i d’altres esports i/o activi-tats que aportin els componentsde l’equip.” També diuen: “Un dels

objectius a llarg termini de l’equipés la promoció de l’espai de Rosesper a l’organització d’un raid d’a-ventura, obrint l’espai natural atots aquells participants que vul-guin gaudir del cap de Creus.”

“Per al nostre institut, aquest ésun projecte molt important per-què promou la relació del centreamb el seu entorn i ens fa visibles

a la societat, però sobretot és unamostra molt clara dels valors edu-catius que defensem a l’Illa de Ro-des: l’esforç, el treball en equip,l’esport com a promotor de les re-lacions interpersonals i la solida-ritat”, ha manifestat el director del’institut, Xavier Barranco.

L’arrancada d’aquest projecteha estat possible gràcies al Pla

d’Esport a l’Escola, de la Secrete-ria General de l’Esport, del quall’institut en forma part. A més, elsseus promotors volen agrair l’aju-da “inestimable” dels seus col·la-boradors: Bicis a Punt, Skkayak,Esportèc, Distance i Farra-O.

Actualment, hi ha un planterde sis exalumnes del centre i deualumnes del curs 2011-12, a més

de cinc professors del centre. Laplanificació de la temporada esfa a raó de dos entrenaments engrup al mes, un entrenament es-pecial mensual (sortida de sen-derisme, alpinisme, vies ferra-des, patins en vies verdes, etc) i,com a mínim, una competició enraids d’aventura durant la tem-porada.

ROSES | M. R.

En el si de l’Institut Illa deRodes de Roses s’ha creatl’equip Raid Team

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Alumnes, exalumnes i professors units per l’aventura

Montse Blasi és mestra a l’EscolaMaria Àngels Anglada de Figue-res. La seva especialitat és l’edu-cació especial i també és coordi-nadora TIC (Tecnologies de la In-formació i la Comunicació). Va ini-ciar la seva carrera en l’àmbit del’ensenyament al seu poble natal,Arbúcies, i després va exercir enescoles de Girona i de Blanesabans d’arribar a Figueres. Un copa la capital de l’Alt Empordà, vatreballar de mestra a l’Escola Ani-cet de Pagès i ara, des de fa deuanys, està al Maria Àngels Angla-da. Fa tant de temps que estàaquí, que assegura que ja se sentcom una figuerenca més.

Què fa una coordinadora TIC?Primer caldria definir si parlem

de TIC, que són les tecnologies dela informació i la comunicació, ode TAC, que són les tecnologiesper a l’aprenentatge i el coneixe-ment. Fa temps que hi ha un certdebat a l’entorn d’aquest tema.Ens agradaria molt més ser coor-dinadors TAC, però les TIC ensmengen temps.

Expliqui-ho.Les TIC fan referència a la ma-

quinària informàtica. Et dema-nen per reparar una pantalla queha quedat blava o un programaque no s’engega, per citar algunsexemples. A més, les TIC són pera condicionar l’organització del’escola a escala informàtica. Això

fa que no ens puguem apropiar,com voldríem, del coneixement.Ens agradaria que la nostra fun-ció fos més la d’integrar els co-neixements pedagògicament.

Això vol dir que fan de tècnics in-formàtics?

Sí, això són les TIC. No hau-ríem de fer de tècnics, però hemd’assumir aquesta tasca. Penso

que és una part de feina interes-sant, ja que l’única manera per-què tot el professorat pugui uti-lizar la informàtica és que elsaparells siguin operatius i sen-zills. Nosaltres hem de facilitartota aquesta infraestructura.

Sent mestra d’educació especial,com és que es va voler dedicar tam-bé a les TIC?

El tema de la informàtica m’ha-via agradat des de sempre, peròno hi vaig pensar seriosamentfins que no vaig aconseguir elsaplicatius i les eines adaptades al’alumnat amb necessitats educa-tives especials (NEE). Per a mi, elpas més important que vaig fer vaser veure com la mainada ambnecessitats educatives especialspodia treure un partit enorme dela informàtica.

Així, vincula les dues especiali-tats.

Sí. Els alumnes amb necessitatseducatives especials, dins les se-ves possibilitats, poden obteniruns resultats que ni es podrienimaginar si no fos a través dels su-ports informàtics. Aquest ha es-tat sempre el meu camp d’inves-tigació. I llavors, a partir d’aquí,amb el mateix entusiasme, fas ex-tensiu el mateix objectiu a la res-ta de l’alumnat.

I al professorat?I tant. Aquest curs ens hem or-

ganitzat per tal que una o dues ho-res al mes les dediquem a unamena de seminari de formació in-terna a l’entorn de la informàtica.

R

P

P

R

R

P

R

PR

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Ens agradaria més ser coordinadors TAC»

ENTREVISTA

Montse Blasi MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL ICOORDINADORA TIC A L’ESCOLA MARIA ÀNGELS ANGLADA DE FIGUERES

Montse Blasi, a la seva aula de l’Escola Maria Àngels Anglada. ROGER LLEIXÀ

Els alumnes de Vilamalla es van interessar pel periodisme. FEDE MERSEBURGER

L’activitat que genera l’equip Raid Team apareix publicada en el bloc «http://rosesraids.blogspot.com/p/escola-de-raids.html». RAID TEAM

L’Institut Ramon Muntaner haorganitzat una conferència per atots els alumnes de segon de Bat-xillerat el dimecres, 25 de gener,a les 12.00 hores, a La Cate, titu-lada Diners i valors. El ponent ésJoan Antoni Melé, que treballades del 2006 a la banca ètica Trio-dos Bank, com a director territo-

rial de Catalunya i Balears. És au-tor del llibre Dinero y conscien-cia: ¿A quién sirve mi dinero?Melé ha preconitzat la necessitatd’una “globalització de la cons-ciència” que acompanyi la globa-lització de l’economia en la qualestem immersos i que, en certamanera, ens ha conduït a la crisieconòmica actual.

FIGUERES | REDACCIÓ

Xerrada sobre economia, per aalumnes de 2n de Batxillerat

Un grup de nens i nenes del’Escola Josep de Ribot i Olivas deVilamalla ha visitat la seu delSETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ ambl’objectiu de conèixer per dins comfunciona un mitjà de comunicacióescrit. Els alumnes van estar moltatents a les explicacions del directorde la publicació, Santi Coll, sobrecom es fa un setmanari.

�

Visita escolar Els nens iles nenes del col·legi deVilamalla, a l’EMPORDÀ

LLETRES EN JOC

IVDIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

És un llibredirigit a pares imares que es basaen la intervenciófamiliar i quepretén, a través dejocs, contes iactivitats, donar aconèixer eines útilsperquè afrontinamb seguretat les

manifestacions infantils que es derivende les expressions emocionals,principalment de la ira.

� El llibre Encetarl'escriure. Per unaprenentatge lúdic ifuncional de lallengua escritapretén explicar comes treballa a l'aula ia l'escola elllenguatge escrit entant que instrumentde comunicació

entre les persones, i com s'ensenyaaquesta habilitat, tot ressaltant el valorque tenen l'escriptura i la lectura.

� El llibre ajuda acomprendre com esgenera l'exclusió i elfracàs escolar delsalumnes quepertanyen a minoriesètniques, a partird'investigacionsetnogràfiques, del'anàlisi de pràctiques

escolars, i de la constatació de la graninfluència que tenen les idees,conductes i accions del professorat enl'èxit educatiu de tot l'alumnat.

�

MA PILAR ÁLVAREZ SANDONÍSENSEÑANDO A EXPRESAR LA IRAPIRÁMIDE

TESSA JULIÀ I DINARÈSENCETAR L'ESCRIURE. Per un aprenentatge lúdic...ROSA SENSAT, 2011

PEP GRATACÓS I GUILLÉN I PILAR UGIDOS FRANCODIVERSITAT CULTURAL I EXCLUSIÓ ESCOLARFUNDACIÓ JAUME BOFILL

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

PER FRATO

La frase:

“Trobo la televisió molt

educativa. Cada cop que algú

l'encén, em retiro a una altra

habitació i llegeixo un llibre.”

(Groucho Marx)

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40años con ojos de niño P. 83. Ed. Graó

WEB RECOMANADA

El Safareig és un espai de comunicació id’intercanvi social que té com a protagonistesels infants i la natura. Proposa veure, entendrei utilitzar l’entorn com a impulsor de cultura.Conté propostes educatives amb els elementsnaturals: aigua, aire, llum i terra, amb les queels seus creadors, Carme Cols i Pitu Fernàndez,defensen una pedagogia basada en el respec-te per l’infant potenciant totes les seves capa-citats. Cols i Fernàndez són mestres i fa mésde 30 anys que treballen en l’educació.

HTTP://WWW.ELSAFAREIG.ORG/

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

L’AEiG Xots és un agrupamentde Minyons Escoltes i Guies deCatalunya que ha sorgit a Caste-lló d’Empúries a partir d’una ini-ciativa promoguda des de Mi -nyons Escoltes i Guies de Catalu-nya i l’Ajuntament castelloní. Elscaps (monitors) de l’AEiG Xotssón un grup de joves voluntaris iactius que després d’haver-se for-mat durant un curs a l’agrupa-ment Xiprers al Vent, de Figue-res, han promogut un cau a Cas-telló per realitzar activitats amb i

per a joves dins el municipi. “Lanostra educació en el lleure esbasa en la pedagogia del projec-te: els nois i les noies escullen unprojecte per desenvolupar-lo alllarg del curs”, expliquen els res-ponsables de l’AEiG Xots.

El nom de l’agrupament té elseu origen en el fet que el xot ésun mussol de mida reduïda quepodem trobar a la nostra comar-ca. “Des d’un inici pensàvem enel nom d’un ocell perquè el quevolem aconseguir és que nens i jo-ves aprenguin a veure el món desd’una perspectiva diferent, com

ho fan els ocells quan volen. Amés, al tractar-se d’una au noc-turna s’incrementa la metàfora,ja que és capaç de veure en la fos-cor, un món encara més diferent”,comenten els escoltes. El distin-tiu de Xots és un fulard: “El fu-lard és el mocador de coll típica-ment escolta. És una eina impor-tant per a la cohesió del grup i,com bé diuen molts escoltes, elfulard pot salvar-te la vida. Elnostre és de base marró amb unalínia verda pistatxo. El marró sig-nifica la terra i el verd la natura,així com l’esperança que aquest

projecte tiri endavant”, han afe-git. Ara mateix, l’agrupament,l’integren dotze voluntaris, i lesreunions se celebren tots els dis-

sabtes de 4 a 6 de la tarda. Tro-bareu més informació al bloc quehan creat a Internet: http://aeig-xots.blogspot.com/ .

L’AEiG Xots, l’agrupament escolta de CastellóMairena Rivas

Xots està format, ara mateix, per una dotzena de voluntaris. ROGER LLEIXÀ

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

RECURSOS EDUCATIUS

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

Llegint amb atenció aquestes frases podràs saber l’edat, l’afició i elsestudis de cadascun dels quatre noms que hi surten.

1. En Jordi té cinc anys més que la persona que fa econòmiques2. A la Maria, li agrada la gimnàstica i no fa batxillerat.3. A la persona que té setze anys li agrada la natació i fa batxillerat.4. La persona que fa enginyeria té dos anys menys que en Pere.5. La persona llicenciada en dret fa escalada.6. En Pere té vint anys; quatre més que l’Anna.7. L’estudiant d’econòmiques té vint anys i li agrada la música.

NOMS EDAT AFICIÓ ESTUDIS

Solució:

NOMSEDATAFICIÓESTUDIS

JordiMariaAnnaPere

25181620

escaladagimnàsticanataciómúsica

dretenginyeriabatxillerateconòmiques

QUI ÉS QUI?