IEMPORDÀ | 1 DE MAIG DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Les matemàtiques són moltmés que càlcul mental i xifres. Elsprofessors de matemàtiques devuit instituts de secundària de lacomarca que integren el grup detreball Jugamat demostren, persegon any consecutiu, que aques-ta disciplina pot ser molt mani-pulativa i que pot sortir de l’aulaper ser exhibida en una exposi-ció.

La mostra de treballs de ma-temàtiques Jugamat s’inaugurael 25 de maig a la Biblioteca Fa-ges de Climent, de Figuers, i du-rant dues setmanes el visitantpodrà descobrir com de fasci-nant és aquesta matèria quan espresenta de forma creativa.

Tots els treballs han estat fetsal llarg d’aquest curs per alum-nes de secundària, des de 1rd’ESO fins a 2n de Batxillerat.Ferran Baró, coordinador delgrup de treball juntament ambHelena Cusí, explica que, en l’ex-posició, hi haurà figures geomè-

triques regulars i irregulars, fi-gures inventades i lliures, foto-grafies que il·lustren conceptesmatemàtics i instruments i expe-riments matemàtics, entre d’al-tres peces. L’any passat es va ce-

lebrar la primera edició d’aques-ta mostra, com a prova pilot, i l’è-xit va animar els promotors d’a-questa iniciativa pedagògica adonar-li continuïtat. És impor-tant destacar que, mentre que en

l’edició del 2011 els centres quevan participar en l’exposició erentots només de Figueres, aquestavegada se n’han apuntat tambéd’arreu de la comarca: la Jon-quera, Llançà, l’Escala i Roses.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

La mostra de treballs de matemàtiquesLa Biblioteca Fages de Climent acull, a partir del 25 de maig, l’exposició JugamatL’exposició Jugamat està oberta a la participació de tots els instituts de la comarca i s’hi presenten treballs de matemàtiques fets per alumnesde tots els nivells, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat. Les peces s’exhibiran a partir del 25 de maig durant dues setmanes.

Una representació dels professors que formen l’equip de treball del Jugamat. MAIRENA RIVAS

El logotip de la mostra

es que el meu fill eraquasi un nadó hemanat a activitats d’ani-mació lectora, a escol-

tar contecontes, un dia a la set-mana miràvem llibres a la biblio-teca, a casa sempre ha tingut unllibre a la tauleta de nit i ha visten nosaltres, els pares, un bonmodel lector. Com és possible queara, amb 16 anys, rebutgi la lec-

tura i digui que és avorrida?”Aquest és un comentari recurrententre les famílies.

Des de sempre, l’escola ha de-fensat la importància de la lectu-ra, però el concepte de lectura i delector competent s’ha anat trans-format al llarg dels anys.

Llegir no és una tècnica ques’aprèn d’una vegada en un curso cicle concret i després s’aplica

tal qual a diversos textos. En ge-neral, es pensa que a partir delsvuit anys els nens i nenes ja hanaprès a llegir i que podran fer ser-vir la lectura per aprendre altrestextos més complexos com són elsde les diferents àrees, que pres-suposen un coneixement especí-fic per part del lector. Però, cons-tatem que molt sovint els nois inoies no entenen el que llegeixen.

Aprendre matemàtiques, cièn-cies, literatura o socials implicaaprendre també a llegir i escriu-re els textos propis d’aquestesmatèries. Perquè llegir un textd’història, no és el mateix que lle-gir un text científic o un text lite-

rari. De la mateixa manera quellegir per plaer no és el mateix quellegir per construir i reorganitzarels coneixements.

Així doncs, la lectura és objec-te i contingut de totes les àrees ide totes les etapes. Ens equivo-quem si pensem que s’aprèn a lle-gir a les hores de llengua i quedesprés s’aplica aquest coneixe-ment a la resta d’àrees. Tot docentha d’ensenyar a llegir els textospropis de la seva disciplina. Elprofessor d’educació física seràqui millor podrà ensenyar a llegirreglaments i notícies esportives.La mestra de música podrà ense-nyar a llegir cançons, textos poè-tics, biografies i programes d’ac-tes. El professor de ciències, tex-tos científics, i el de socials, re-presentacions cartogràfiques,

gràfiques estadístiques...La finalitat dels centres educa-

tius en relació amb la lectura noha de consistir a “fer lectors”, sinóen fer lectors competents. Un lec-tor competent és aquell que sapllegir amb precisió i rapidesa, quecomprèn el que llegeix i és capaçde transformar o transferir el texta altres situacions d’aprenentat-ge o de la vida.

Fer-se lector pertany a la pri-vacitat, és una decisió personal illiure, però formar lectors com-petents és tasca i funció de l’esco-la. Podem fer molt per millorar lacompetència lectora dels nostresalumnes. Cap docent de cap eta-pa ni de cap àrea no hauria de de-fugir aquesta responsabilitatamb allò de “a mi no em toca” o“jo no en sé, d’ensenyar a llegir”.

“D

A MI NO EM TOCA ENSENYAR A LLEGIR

EDITORIAL

PILI ARNÁIZ PÉREZAssessora LIC del Servei educatiu de l’Alt Empordà

38698

Diàlegs d’Educació NÚMERO 24 | MAIG 2012

Ferran Baró Nin � INS Olivar GranElena Burgas � INS La JonqueraSantiago Campillo � INS A. DeulofeuJaime Carrascosa � INS Olivar GranM. Assumpta Coll � INS A. DeulofeuHelena Cusí � INS Ramon MuntanerM. Teresa Garcia � INS CendrassosSònia Geli � INS Illa de RodesRafa González � INS Olivar GranLaura Masmitjà � INS Olivar GranLluís Sabater � INS de LlançàRoser Vilanova � C. Paula Montal

PROFESSORS DEL GRUP DE TREBALL

L’Escola Maria Àngels Angla-da de Figueres ha dedicat la cin-quena edició de la Setmana Cul-tural a celebrar que fa deu anys esva inaugurar el seu edifici. La sevahistòria, els seus orígens, es re-munten, però, al 1996, any en quèamb només tres mestres i un grupreduït d’alumnes es va iniciar l’ac-tivitat docent. Les classes es feienen mòduls prefabricats,instal·lats on avui dia hi ha el patide l’escola.

“A l’hora de buscar el nom del'escola es va pensar que fos elnom d’una dona, que estimés elsnens i propera a la ciutat. Es vatriar Maria Àngels Anglada. Enaquells inicis, l’alumnat va poderconèixer l’escriptora que va assis-tir personalment a una festa, enquè es va posar el seu nom a l’es-cola, el juny de 1998”, expliquenels mestres de l’equip directiu.

De mica en mica, l’escola vaanar creixent fins arribar als qua-tre mòduls. L’any 2001 van co-mençar les obres del nou edifici iel febrer del 2002, ara fa deu

anys, es va estrenar l’equipament,una efemèride que s’ha recordatamb motiu de la Setmana Cultu-ral. “L’organització d’aquesta set-mana comporta una dinàmicadiferent en l’activitat diària, i ser-veix per conèixer la història del’escola”, expliquen els mestres,que hi afegeixen: “Tot l’alumnatha treballat el text informatiu is’ha fet un recull de les notíciesmés destacades d’aquests últims

deu anys de les quals se n’ha fetuna exposició”.

En la Setmana Cultural, ques’ha desenvolupat entre el 16 i el20 d’abril, també s’ha dedicat unmatí a jugar a jocs de taula, con-feccionats al centre, en els qualsparticipen grups d’alumnes de to-tes les edats. Altres activitats ques’han realitzat són tallers de plàs-tica, de llengua i treballs relacio-nats amb el tema.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Una activitat relacionada amb Sant Jordi, a la llar d’infants. FALGUÉS FOTOGRAFIA

L’ESCOLA PARLA�

La llar d’infants municipal Ter-ra de Vents, de la Jonquera, dedi-ca aquests dies a treballar la pri-mavera. Els petits aprenen que “alnostre voltant creixen herbes iflors de formes i colors diferents;les toquem, les olorem i les utilit-zem per pintar”, expliquen leseducadores. Coincidint ambaquestes mateixes dates, a la llard’infants també es posa un èmfa-si especial a la preparació del diade Sant Jordi. “N’expliquem la

llegenda, visitem les parades, iaprofitem per a comprar el conterodamon”, comenten les mestres.Cada aula té un conte rodamonque, de forma itinerant, va a casade tots els nens i les nenes.

Les mestres consideren que, elfet que els infants visquin i gau-deixin de les festes populars cata-lanes, és una manera d’arrelar-losal poble. La llar d’infants Terra deVents acull cinquanta-dos nens inenes de tretze nacionalitats di-ferents.

LA JONQUERA | M. R.

Una de les activitats culturals han estat els jocs de taula. ESCOLA M. ÀNGELS ANGLADA

quests darrers mesoshem assistit a diversesreunions, bé ambAMPA, bé amb ajun-

taments de la comarca, per trac-tar el tema dels menjadors esco-

lars. A la darrera reunió ens vaacompanyar, també, un repre-sentant de la Generalitat de Cata-lunya. Són força les associacionsde pares i mares que, tot i la bonapredisposició a l’hora de gestionarels menjadors de les escoles, co-mencen a trobar serioses dificul-tats perquè els surtin els números.Potser perquè cada cop hi ha menys mainada que assisteix almenjador, a causa de la situacióde crisi que vivim o potser perquèels costos es disparen, no nomésla matèria primera, el personal,l’electricitat, el gas etc., sinó tam-bé el monitoratge necessari i d’o-bligat compliment. És per aixòque ha arribat un punt d’inflexió

important, aquell en què la Ge-neralitat ha recordat que el De-cret 219/1989, d’1 d’agost, delegacompetències de la Generalitat ales comarques en matèria d’ense-nyament. Així doncs, des del 1996hi ha un conveni de delegació decompetències quant a la gestió delservei de transport i menjador es-colar als consells comarcals, con-veni que va signar el Consell Co-marcal de l’Alt Empordà concre-tament el 29 d’agost de 1997. Desd’aleshores, en té la gestió.

El servei de menjador escolar ala comarca de l’Alt Empordà és,doncs, un dels serveis del conve-ni abans esmentat. Com és cone-gut, l’Alt Empordà és una comar-

ca rural amb una distribució decarreteres radial. Una comarca onmés del 80% dels pobles tenen alvoltant de 1.000 habitants, fet queimplica moltes escoles rurals i, pertant, menjadors amb pocs co-mensals. Des del Consell Comar-cal es racionalitza el servei demenjador, tot licitant en concurspúblic lots d’escoles, per abaratiri fer rendible el cost del servei, quepermet utilitzar cuines de les es-coles més pròximes i amb més co-mensals perquè preparin el men-jar a escoles amb molt pocs nensi nenes, però que necessiten igualment el servei. Entenc que lavoluntat dels pares i mares és queel servei sigui el més òptim possi-

ble i que la mainada faci àpats dequalitat. És cert que hi ha situa-cions en què no s’assoleix aquestbon servei. Per això consideremnecessari impulsar diferents me-sures com la bústia de proximitatper a suggeriments dels pares o lescomissions de seguiment de men-jador. En aquesta última, hi sónrepresentades totes les parts im-plicades, pares i mares, direccióde l’escola, ajuntaments i el Con-sell Comarcal. L’objectiu és por-tar a terme el servei amb una bonarendibilització dels recursos queens arriben de la Generalitat, ambeficiència i eficàcia per a tots elsusuaris de menjadors escolars dela comarca de l’Alt Empordà.

A

A FONS

MENJADORSESCOLARS

MONTSERRAT MINDANConsellera delegada de l'àread'Ensenyament (Consell Comarcal)

Tradicions amb arrels, a la llar d’infants Terra de Vents

Alumnes de l’escola, d’excursió a la comissaria dels Mossos. ESC JOAQUIM CUSÍ

En diverses sessions de reflexió,els i les mestres de l’Escola Joa-quim Cusí van percebre que moltsalumnes desconeixien els llocs, lavegetació, els costums, les expres-sions artístiques, les feines, lespràctiques esportives i els serveis,no només de les zones més ruralsde la comarca, sinó fins i tot de laciutat de Figueres. D’aquí va néi-xer el projecte interdisciplinar i in-tercicles “L’Alt Empordà: la nos-tra comarca”, que pretén enfortirels lligams de tots plegats amb larealitat més propera. En si, el pro-

jecte és senzill: es tracta de girartotes les activitats cap a l’entorndirecte de l’escola i de participar,en primer lloc i majoritàriament,en propostes i activitats properes.“No cal anar a la NASA per en-tendre els avenços tecnològics. Te-nim el Museu de la tècnica. No calanar a veure art a Barcelona quantenim expressions que van des delromànic fins al modern sense oblidar Empúries. No cal estudiarla portada d’aigües a Barcelona sitenim el pantà, les depuradoresd’alta i baixa i els sistemes fluvialstan a prop”, diuen els i les mestres.

FIGUERES | REDACCIÓ

L’escola Cusí s’apropa a la comarca

La Setmana Cultural es va tancar amb una actuació musical i un berenar servit per l’AMPA. ROGER LLEIXÀ

Mestres i alumnes han recordat la data en què es va inaugurar l’actual edifici�

Setmana Cultural marcada pels deuanys de l’Escola Maria Àngels Anglada

PRÀCTICA REFERENT

Víctor Osuna, de 22 anys, ésalumne de segon cicle formatiude grau superior en sistemes detelecomunicacions i informàticaa l’Insitut Narcís Monturiol deFigueres i està realitzant les pràc-tiques a l’empresa de l’enginyerMarc Pons. En el marc d’aques-tes pràctiques, treballa en el dis-seny i la construcció d’un panellurbà de publicitat dinàmica.

“El projecte té com a finalitatexposar publicitat ecològica, sen-se fer ús ni de paper, ni de cola,tot gens contaminant”, comental’estudiant, el qual s’està ocupantde la instal·lació corresponent alsistema d’alarmes del panell. “Elsistema d’alarmes disposa de di-ferents sensors, de temperatura,

detector d’incidències, de cops”,diu Víctor Osuna, alhora quetambé explica que el panell di-nàmic de publicitat permet em-magatzemar anuncis i que l’em-presa que s’anuncia té la possibi-litat de contractar la durada quevol que la seva firma o producteestigui visible. “La idea és posaren pràctica aquests panells i queaviat puguin estar anunciant alscarrers”, anota.

A banda de ser una eina eco-lògica, els seus dissenyadors es-tan fent el possible perquè tam-bé sigui energèticament autòno-ma. “Es vol posar un aerogene-

rador, amb un alternador quementre gira vagi carregant les ba-teries”, diu l’alumne del NarcísMonturiol.

Víctor Osuna tenia nocionsd’electrònica digital, però asse-gura satisfet que ha estat, preci-sament, de la mà de Marc Ponsque ha entrat a fons en aquestamatèria, i que li agrada molt. Undels professors d’electrònica del’institut, Jesús Salgado, elogia eltreball que està desenvolupantaquest alumne.

L’enginyer Marc Pons formapart de l’Associació d’Enginyersde l’Empordà. Aquesta entitat,juntament amb l’Institut NarcísMonturiol de Figueres, i l’Asso-ciació de Radiotècnics de l’AltEmpordà (ARAE, també cone-guda amb el nom d’associaciód’instal·ladors), s’han unit percrear l’Associació Nord Digital.

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Va néixer a Figueres, però fa vuitanys que viu a Roses. MeritxellMarí Sala té 34 anys i quan va aca-bar la carrera de mestra el 1998 vadecidir estudiar logopèdia. Duranttres anys va treballar de logopedaamb adults amb discapacitat in-tel·lectual, a l’ALTEM. També haformat part de l’equip de profes-sionals del CREDA (Centre de recur-sos per a deficients auditius) en elsuport a nens amb problemes dedeficiència auditiva i amb trans-torns de llenguatge. Fa tres anysque exerceix de mestra d’audició illenguatge a l’Escola Vicens Vivesde Roses, on ha impulsat un pro-jecte d’estimulació del llenguatgeoral i escrit.

Quin és l’origen d’aquest projecteespecífic, al centre, relacionat ambla seva especialitat, la logopèdia?

En aquest centre, vam detectarque hi havia molts problemesamb el llenguatge, tant oral comescrit. Vam voler abordar el pro-blema perquè ens vam adonarque hi havia infants que ni tan solss’expressaven bé. Vam començarun projecte d’estimulació del llen-guatge oral, des d’infantil fins a ci-cle superior. Vam crear dues co-missions de llengua, perquè vo-líem tenir una línia d’escola a l’en-torn d’aquest treball.

En què consisteix aquest treball?És ampli. Es fan tallers de llen-

guatge, en què es promouen acti-vitats una mica funcionals. Es faservir el llenguatge de manera

força oral a infantil i inicial, men-tre que a mitjà i superior es tre-balla més el llenguatge escrit.

Parli dels tallers de llenguatge.Cada nivell té dues hores de ta-

llers d’estimulació i llenguatge.En aquestes dues hores, entrendos mestres a l’aula i es fan activi-tats amb jocs que ajuden a poten-ciar el llenguatge oral. Hi ha el me-mory, entre d’altres jocs de taula,

a més jocs que consisteixen a fer-se presentacions entre els matei-xos alumnes.

Aquest treball és fonamental enel desenvolupament del nen.

I tant. Sempre hem tingut molten compte que el llenguatge estàestretament lligat al pensament,i si no hi ha una bona estructurade llenguatge no podem estruc-turar el nostre pensament. Si els

alumnes no tenen aquesta einaben desenvolupada, no podrantenir cap eina per poder estudiari per poder fer raonaments abs-tractes, per poder-se desenvolu-par a l’ESO. Per això és tan im-portant potenciar el llenguatge.

A què es referia amb la creaciód’una línia d’escola?

La línia d’escola neix de les co-missions de llengua. Teníem moltclar com volíem que fossin les ac-tivitats per al projecte d’estimula-ció del llenguatge oral i escrit.Aleshores va sorgir que tots elsmestres havíem de tenir una for-mació comuna en el sentit d’ano-menar les coses tots de la matei-xa manera. Les activitats les pro-gramo juntament amb el tutor otutora de cada aula, i tenen a veu-re amb els alumnes, i tenen un filconductor amb tot el que s’estàfent. A més, són activitats moltfuncionals.

Què la va motivar a ser logopeda?Un dia estava a l’institut i vaig

obrir el llibre de les carreres. Vaigveure logopèdia i vaig dir: ‘Això ésel que jo vull ser’, perquè semprehe sigut molt xerraire i és una es-pecialitat que em fascina.

R

P

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

ROSES | MAIRENA RIVAS

«Hi havia infants queno s’expressaven bé»

ENTREVISTA

Meritxell Marí SalaMESTRA I LOGOPEDA A L’ESCOLA VICENS VIVES DE ROSES

Meritxell Marí assegura que li fascina la seva especialitat. JORDI VELASCO

Els alumnes del I Premi de Narrativa Periodística, amb l’escriptora Mariona Masferrer. ROGER LLEIXÀ

Víctor Osuna, de 22 anys, alumne del Monturiol. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

Fent proves amb el sistema d’alarmes del panell. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

El 21 d’abril passat es va cele-brar la convocatòria de la prime-ra edició dels Premis de Narrati-va Periodística Diàlegs d’Educa-ció, una iniciativa dels mateixospromotors d’aquest suplementque teniu a les mans, el ServeiEducatiu de l’Alt Empordà i el

SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ.En aquesta primera edició, hanparticipat un total de 54 alumnesde 6è de primària, provinents detrenta centres de municipis detota la comarca. Els noms delsguanyadors es coneixeran en unacte públic, el 24 de maig pròxim,a la seu del Servei Educatiu.

FIGUERES | M. R.

Els Premis de NarrativaPeriodística Diàlegs d’Educació

Mairena Rivas

Víctor Osuna, estudiant de l’Institut Narcís Monturiol, s’ocupa de fer el sistema d’alarmes�

Pràctica per al disseny i la construcciód’un panell de publicitat dinàmic

Víctor Osuna tenia nocionsd’electrònica digital, però haestat amb Marc Pons que haentrat a fons en la matèria

LLETRES EN JOC

IVDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Només des d’untractamentintegrador de ladiversitat podremreforçar elsfonaments de lasocietat delconeixement, iaquesta tasca noés només a mansdel professorat de

les aules d’acollida i de diversificaciócurricular, sinó també sobre la taula detots els ensenyants i de tota lacomunitat educativa.

�

El programaEscoles Verdessorgeix com uncompromís perdonar suport a totsels centreseducatius deCatalunya que voleninnovar, incloure,avançar,

sistematitzar i organitzar accionseducatives que tinguin la finalitatd'afrontar, des de l'educació, els nousreptes i valors de la sostenibilitat.

�El divorcio

explicado a losniños és una guiapràctica d’ajuda alsnens i nenes que,directament oindirectament,pateixen lesconseqüències deldivorci dels seuspares. Es tracten

diferents aspectes que poden afectar elsnens: les raons de la separació, el canvide les seves vides, els sentiments delsnens davant el divorci...

�

ALART, N.; BARLAM, R.; GRANÉ, F.; REGUANT, N.METODOLOGIES, EINES I ESTRATÈGIES TIC PER A UNAEDUCACIÓ MULTICULTURAL A L'ESO Editorial UOC

PALÉS, C.; PÉREZ, P., PLANAS, J.; ROCA, M.; TARÍN,R. M.; YLLA R. EL PROGRAMA ESCOLES VERDES. DOCUMENT MARCGeneralitat de Catalunya. Dep. de Territori i Sostenibilitat

MACGREGOR, CYNTIA EL DIVORCIO EXPLICADO A LOS NIÑOSEdicions Obelisco

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

PER FRATO

La frase:“Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d'ell algú que no existia” (John Ruskin)

Francesco Tonucci(2007) FRATO. 40 años con ojos deniño P. 225. Ed. Graó

WEB RECOMANADA

Tribuna de Girona és un fòrum de debat polític, econòmic, social icultural. És un punt de trobada de gent de tots els àmbits professio-nals que, de forma distesa i fora del seu entorn laboral, té interès persaber què passa al seu voltant. L’eix central de Tribuna de Girona sónles conferències i els sopars col·loquis, on reconeguts personatges del’àmbit local, nacional i internacional exposen en aquests actes les se-ves opinions, idees i coneixements de forma lliure, apropant temesd’actualitat que ells mateixos proposen amb l’objectiu de crear opinió.Un apartat destacat, l’Educació.

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

Unicef treballa sobre el ter renyen més de 190 països i territorisper tractar de garantir als infantsel dret a sobreviure i desenvolu-par-se des de la primera infànciafins a l’adolescència. Unicef, queés el major proveïdor de vacunesper als països en desenvolupa-ment, treballa per millorar la sa-lut i la nutrició de la infància; l’a-bastiment d’aigua i el sanejamentde qualitat; l’educació bàsica dequalitat per a tots els infants i laprotecció dels infants contra la

violència, l’explotació i elVIH/SIDA. Unicef està finançat,en la seva totalitat, per les contri-bucions voluntàries d’individus,empreses, fundacions i governs.Per tant, la nostra feina com a Co-mitè Provincial és fer la nostra pe-tita aportació a Unicef. Treballema les comarques gironines amb lacol·laboració de voluntaris queaporten el seu temps i totes les se-ves capacitats per ajudar, en lamesura del possible, a aconse guirles fites que ens proposem cadaany.

A Cadaqués trobem un bon

grapat de persones col·la-boradores que des de l’anypassat han dut a terme ac-tivitats de sensibilització irecaptació de fons. El Pat-ge Solidari ha estat una ini-ciativa molt maca per sen-sibilitzar la mainada de l’es-cola i les seves famílies en relacióamb els nens i les nenes que notindran regals per Nadal, ni unaescola, ni amics... Es van fer di-verses sortides al carrer amb es-tands de venda d’articles Unicef iinformació sobre la tasca de l’en-titat. D’aquesta manera vàrem es-tar presents a l’edició de la Mar-naton de Cadaqués del setembrepassat, al Nadal 2011 i a la Setma-

na Santa 2012. També es van feraportacions solidàries per part dela Societat Recreativa L’Amistat(Casino) a través de la Quina deNadal i per part del Casal d’avis.

Hem de manifestar el nostreagraïment a l’Ajuntament del mu-nicipi per la seva complicitat i su-port en tot moment; a l’escola, ques’ha fet escola enredada i ha re-alitzat a les aules el programa En-

reda’t, que és una proposta edu-cativa d’activitats adreçada a edu-cació infantil, primària i secundà-ria, i a l’AMPA que també ens estàfent costat.

En resum, entitats, persones itot el poble en general està sensi-bilitzat amb el compromís d’Uni-cef i continuarem tots plegats tre-ballant per assolir la gran fita degarantir els Drets de l’Infant.

La tasca d’UNICEF a CadaquésUNICEF Girona

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

RECURSOS EDUCATIUS

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

1. Crit que engega la pel·lícula a rodar (cinc lletres)2. No es torna recte fins als noranta (cinc lletres) 3. El peix que ens fa ballar (tres lletres)4. Les consonants que et fan perdre els dietistes (tres lletres)5. La lletra que balla (quatre lletres) 6. La preposició que més toquen els carters (cinc lletres)

ENIGMES

UNICEF

HTTP://WWW2.TRIBUNADEGIRONA.COM/VIDEOS/EDUCACIO/

Solucions:

1. acció / 2. angle / 3. rap / 4. pes / 5. jota / 6. sobre