El Rodajoc, com el seu nom in-dica, gira al voltant dels jocs, jocsde tot el món. Es planteja com unaexperiència sense fronteres, ambuns objectius adreçats tant alsalumnes com al professorat d’e-ducació física. Pel que fa als nensi les nenes, aquesta és una activi-tat que els dóna a conèixer tot unventall de jocs dissenyats per tre-ballar les habilitats i les destresesbàsiques. Els joves alumnes hand’acceptar les normes establertesper a cada joc i les han de complir.El Rodajoc afavoreix, a més, lesrelacions personals entre els nensi les nenes de diferents centreseducatius, i de cultures diferents.És una proposta educativa que fo-menta l’interès i el respecte perl’entorn, i propicia la recuperacióde diferents jocs com a font de pa-trimoni i d’intercanvi cultural. Per

últim, i com a lema, el Rodajocimpulsa una actitud favorablevers el joc: Jugar pel plaer de ju-gar.

Noves estratègies de treballQuant als objectius dirigits alsmestres, s’estableix una col·labo-ració entre ells, ja que han d’ela-borar accions conjuntes així comcrear espais de debat a l’entorn del’educació física. El Rodajoc, d’al-tra banda, fomenta el treball in-terdisciplinari entre diferentsàrees i professors; i dóna a conèi-xer a les famílies la tasca que es re-alitza des de l’àrea d’educació fí-sica. A través d’aquesta activitat,el professorat intenta donar no-ves estratègies de treball a les es-coles que presenten una mancad’instal·lacions o recursos.

Figueres és la més veterana deles viles i ciutats de l’Alt Empordà

en organitzar el Rodajoc, una ac-tivitat que gira al voltant de la te-màtica dels jocs multiculturals. AFigueres, s’ha celebrat l’onzenaedició, i de mica en mica s’hi hananat afegint Roses, la Jonquera,Castelló i l’Escala. La novetat d’a-quest any ha estat la participacióde Llançà, i en números això estradueix en escoles de sis pobla-cions més i 150 alumnes més quel’any passat.

El Rodajoc s’organitza des delServei Educatiu de l’Alt Empordài està impulsat pels professors d’e-ducació física.

Els jocs que es proposen alsalumnes no tenen una nacionali-tat determinada: tan aviat pot serjugat per nens i nenes en elscamps de la Xina, com en els car-rers de Senegal, tot passant pelsparcs d’Europa o bé fent escala ales places d’El Salvador.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Els jocs sense fronteresEl Rodajoc és un reflex de la confluència cultural que viu l’Alt EmpordàUn total de 1.427 alumnes de 4t de Primària de trenta-dues escoles de l’Alt Empordà han participat, aquest mesde març, al Rodajoc, en sis poblacions: Figueres (11a edició), Roses (8a), la Jonquera (4a), Castelló d’Empúries(3a), l’Escala (2a) i Llançà (1a). El Rodajoc ha mogut també 160 mestres i 230 voluntaris.

EDITORIAL

óc mestra itinerant delCREDV-ONCE, fruitdel conveni de col·la-boració entre el De-

partament d’Ensenyament il’ONCE. S’hi atenen alumnes ambceguesa i baixa visió greu, des delszero anys fins que acabin els estu-dis. Tots ells estan escolaritzats enels centres escolars ordinaris delseu entorn (excepte els que pre-senten altres discapacitats asso-ciades), ja que no cal cap escola es-pecífica per a alumnes amb disca-pacitat visual. Quan dic “treballoamb alumnes amb ceguesa”, tot-hom pregunta: “Ensenyes Brai-lle?”. “Sí, els ensenyo el codi Brai-lle. Però, també molts altres apre-nentatges necessaris que no calensenyar a la resta d’alumnes.”

Tenint en compte que el 80%de la informació que ens arriba alnostre cervell ho fa a través de lavisió, imagineu les dificultats peraprendre a: caminar quan no ve-uen res que els motivi per despla-çar-se, ser conscients que si esti-ren una mica la mà poden agafarla seva joguina preferida, trobar laseva jaqueta al penjador, vestir-se, xutar una pilota, orientar-se perarribar sols a la seva taula, menjarcorrectament utilitzant els co-berts, posar-se un got d’aigua a laboca, fer-se un entrepà, desplaçar-se autònomament, fer servir l’or-dinador... i un llarguíssim llistat detasques que la resta d’alumnesaprenen per imitació. Els alumnesamb ceguesa ho tenen més difícil,és cert. Han de fer un camí mésllarg per aprendre no només elscontinguts escolars, sinó també aser autònoms en la seva vida dià-ria. Però amb el seu esforç i l’a-companyament de l’entorn (so-cietat, família, escola i professio-nals especialitzats) és possible.

S

ELS ALUMNESAMB CEGUESA

LAURA ROMEROMestra del Centre de Recursos Educa-tius per a Deficients Visuals-ONCE

IEMPORDÀ | DIMARTS 9 D’ABRIL DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

El Rodajoc contribueix a apropar les diferents realitats educatives dels alumnes i propicia un espai d’intercanvi d’experiències. CLARA GUÀRDIA

El Rodajoc afavoreix les relacionspersonals entre diferents escoles.

FIGUERES. � Escoles de Figueres, Vi-lafant i Peralada.ROSES. � Escoles de Roses, Palau-saverdera i Pau. LA JONQUERA. � Escoles de laJonquera, Agullana, la Vajol, Biure,Boadella, Maçanet, Capmany, SantCliment, Darnius i Espolla. CASTELLÓ D’EMPÚRIES. � Escoles deCastelló, Sant Pere Pescador, Fortià,Sant Miquel de Fluvià i l’Armentera. L’ESCALA. � Escoles de l’Escala,Ventalló, Vilamacolum, Camallera iViladamat.LLANÇÀ. � Escoles de Llançà, el Portde la Selva, Garriguella, Vilajuïga,Colera i Portbou.

�

SEUS I POBLACIONS PARTICIPANTS

142767

Diàlegs d’Educació NÚMERO 32 | ABRIL DEL 2013

Per tercer any consecutiu, elClub de Lectura de l’Institut Ra-mon Muntaner de Figueres fun-ciona amb èxit gràcies a un nom-brós grup d’alumnes amants deles paraules. Cada primer dijousde mes, en horari extraescolar,aquests joves es reuneixen ambuns quants professors per parlarde literatura. És un espai gratuït iobert a tots els cursos d’ESO i Bat-xillerat, en què l’exercici de la lec-tura, gairebé sempre individual,es posa en comú.

Aquesta experiència permet atots els participants –més de tren-ta– expressar sentiments, pensa-ments, opinions... que l’obra i l’es-criptor que tenen entre mans elssuscita. Aquest curs, el suport dela Biblioteca Fages de Climent,que ha proporcionat puntual-ment els exemplars de préstec perals joves lectors, ha estat un fac-tor decisiu perquè el Club seguísendavant: Francesc Delgado, Ma-nuel de Pedrolo, Jordi Sierra i Fa-bra o Salinger ja han estat pre-sents a les seves tertúlies gràcies ala seva col·laboració.

El Club de Lectura forma part

del projecte lector del centre en elqual estan implicats tots els de-partaments de llengües. Es lle-geixen tant llibres en català comen castellà i hi ha una sessió en an-glès. Aquesta coordinació permetassolir als alumnes els següentsobjectius: aprendre a expressaroralment la seva opinió tot res-pectant la dels altres; enriquir lalectura individual gràcies a lespercepcions dels seus companys;entendre la importància del con-text històric i cultural de l’obra odel gènere de la mà dels seus pro-fessors; o valorar la lectura comuna eina social, transformadora id’enriquiment personal.

Després de cada sessió, s’ela-bora una crònica que, penjada alweb del centre, permet valorar,

evocar i projectar l’experiènciaduta a terme. Les cròniques d’a-quest curs es poden consultar ahttp://iesrm.net/pgs/club_lectu-ra.html, i les de cursos anteriors ahttp://issuu.com/soldevilla/docs/revista_club_de_lectura.

Un fòrum virtualLes sessions presencials es com-pleten amb la informació via te-lemàtica –programa moodle delcentre– on s’afegeixen enllaçosd’interès, fragments de pel·lícu-les, entrevistes, fotos, articles d’o-pinió... que paral·lelament aju-den a entendre el conjunt de l’o-bra llegida i conviden als alum-nes a participar-hi també per es-crit mitjançant un fòrum virtual.

Es tracta d’una experiènciamolt recomanable, que despertal’interès per la lectura d’una ma-nera més viva i amena, fora del’horari lectiu, sense exàmens nipressions acadèmiques. Unaoferta desinteressada, on profes-sors, alumnes i convidats gaudei-xen d’una veritable lliçó de lite-ratura. Des de l’institut viatgenjunts fins on la imaginació elsporta.

FIGUERES | REDACCIÓ

IIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Dues de les activitats que han fet avis d’alumnes del Sant Pau. ESCOLA SANT PAU

L’ESCOLA PARLA�

n l’anterior «A fons»definíem l’orientació ila tutoria com els ei-xos bàsics de l’acom-

panyament de l’alumne/a. Éshora ara de fer un pas endavant ipreguntar-nos: Què vol dir

acompanyar l’alumne/a? Què ésallò que hem d’orientar i acom-panyar? Quins són dins l’escolaels moments educatius més es-sencials per a l’orientació?

Comencem: Què vol dir acom-panyar l’alumne/a? En primerlloc, vol dir ser-hi en els diversosi diferents moments que, en unaescola o centre, té lloc el desen-volupament de la persona. I, ensegon lloc, vol dir ser-hi amb elpropòsit de posar en joc les eines,els instruments i la mediació queafavoreix la seva orientació sin-gularitzada.

Què és allò que, en definitiva,hem d’orientar? Es tracta d’afa-vorir (ajudar a construir) la dis-

ponibilitat, la capacitat i l’entre-nament del jove per a formar-sesempre. Sens dubte és una tascacabdal que fa anar plegats l’o-rientació i la tutoria amb el tre-ball competencial capacitador del’alumnat. En aquest horitzó decapacitar-nos competencial-ment, els continguts claus delsàmbits curriculars no només sónirrenunciables sinó essencials. Iés que difícilment podem inter-pretar una formació continuadaal llarg de la vida en absènciad’uns continguts aposentats i ex-terns a un marc competencial.

Plantegem en aquests mo-ments la tercera de les preguntes:Quins són els moments essen-

cials, en un centre i en una esco-la, per a l’orientació? N’hi ha dosque són fonamentals: l’aprenen-tatge i l’aula. L’Aprenentage en-tès com les condicions, els objec-tes i les mediacions que el pro-fessional de l’ensenyament fa en-trar en joc en el procés d’ense-nyament i d’avaluació de l’alum-ne/a. I l’Aula (el centre, l’entorn)entesa com l’espai (“espai de se-guretat”) que l’ensenyant afavo-reix perquè tinguin lloc les con-dicions per a un aprenentatgesingularitzat, amb i en col·labo-ració amb “els altres”. Vegem coml’orientació i la tutoria, per a po-der portar a terme la seva funcióessencial, han de tenir en comp-

te les tres A educatives: la A, d’a-companyament, la A de l’apre-nentatge i la A d’aula. I és que l’A-companyament és la raó de ser del’orientació i de la tutoria però,lluny de ser projectat com a ideaabstracta, en els centres educati-us es concreta en la manera deplanificar l’aprenentatge i en elplantejament d’aula que disseny-em tots plegats.

Si observem, doncs, l’Apre-nentatge i l’Aula com a praxiseducativa de la nostra escola o delnostre centre, sabrem detectar elgrau d’Acompanyament que afa-vorim al nostre alumnat.

Les tres A de l’orientació, jun-tes.

E

A FONS

ORIENTACIÓ,TUTORIA I ÈXIT (II)

Assessora tècnica Dep. Ensenyament Direccció General d’ESO i Batxillerat

JOANA FERRER I MIQUEL

L’Escola Sant Pau de Figueresha engegat aquest curs un pro-jecte intergeneracional, basat enun treball cooperatiu per a l’in-tercanvi d’experiències, vivènciesi opinions, per a l’aprenentatge,l’enteniment i el diàleg entre lesgeneracions més joves (infants) iles persones grans (avis i àvies). Elprojecte vol promoure en uns i al-tres l’enriquiment mutu, i els va-lors de la confiança i l’empatia.

La directora del Sant Pau,Lourdes Montaner, explica que, aprincipi de curs, es van posar encontacte amb la FATEC (Federa-ció d’Associacions de Gent Grande Catalunya) per informar-losdel projecte. Posteriorment, es vafer una tasca de sensibilitzacióadreçada a tots els membres de lacomunitat educativa (mestres,alumnes i famílies), i, a mitjan no-vembre, es va fer una reunió ambels avis de l’escola, a la qual va as-sistir la impulsora del projecte,Carme Arqués , que és mestra ju-

bilada i membre de la FATEC.

Tallers, contes i sardanes Montaner comenta que els avis iles àvies van respondre amb unaactitud molt col·laboradora. “Esvan recollir totes les seves sol·lici-tuds i propostes i aquest febrer jahan començat a venir a l’escola.Han assistit a la festa de carnes-toltes i han ballat sardanes a lafesta de les danses de la primave-ra”, anota. Gràcies al projecte, elsavis i les àvies poden anar a l’es-cola a fer diferents tipus d’activi-tats, tant les proposades per ellsmateixos com les que es fan desdel centre: tallers sobre la ciutatde Figueres, explicar contes i his-tòries d’abans, jocs d’abans i d’a-ra, ensenyar a cosir, explicar comera la vida d’abans, lectura de poe-mes, ensenyar a ballar sardanes,col·laborar en el cultiu de l’hort,fer de parelles lectores amb elsalumnes, explicar contes i llegen-des, explicar com eren els oficisd’abans, entre moltes altres idees.

FIGUERES | REDACCIÓ

Un projecte intergeneracional uneix al’aula avis i nens de l’Escola Sant Pau

Les rapsodes Magda Bosch i Helena Cusí han participat al Club de Lectura d’aquest abril. CLARA GUÀRDIA

Cada primer dijous de mes, en horari extraescolar, es reuneixen alumnes i professors�

El Club de Lectura del Muntaner, unespai per als amants de les paraules

Dijous, 9 de maig de 2013 � Tertúlia i comentari de l’obrallegida a càrrec del seu autor,l’escriptor Antonio Sánchez Vázquez.Concert de cloenda del curs alclaustre de l´institut.

EL PRÒXIM CLUB DE LECTURA

Nascuda a Ordis el 1952, la pri-mera escola de Maria Pagès va serla del seu poble, i quan tenia 9anys va iniciar el Batxillerat a l’Ins-titut Ramon Muntaner de Figueres.Filla única d’un paleta i d’una mes-tressa de casa, els seus pares vanfer grans esforços perquè estudiés.Quan va completar el BatxilleratSuperior, tenia dues opcions: anara Girona a fer Magisteri, o bé anara Barcelona, a fer una carrera deciències, que és el que a ella més liagradava. Per una qüestió econò-mica i de proximitat, va triar estu-diar per ser mestra, una feina quees va acabar convertint en passió.

Tot el poble es va bolcar en fer-liuna festa sorpresa amb motiu de laseva jubilació. Es pot dir que va sor-tir per la porta gran de l’escola.

La veritat és que sí, que em vanfer un reconeixement tan granque encara, a hores d’ara, esticuna mica commoguda i trasbal-sada. Sé que la gent m’estima ique m’ha donat suport al llarg de

tots els anys que he estat aquí, iaixò ja és un luxe, això no té preuper a un mestre.

Tota la seva trajectòria com a mes-tra ha estat a Ordis?

No, en acabar la carrera, vaigestar dos anys a Riumors, peròllavors ja vaig venir aquí.

Així, sí que es pot dir que ha es-tat tota la vida aquí?

Pràcticament, sí. Hi va haverun parèntesi, que va ser una co-missió de serveis, per impartirclasses de matemàtiques a l’ESOa l’Institut Alexandre Deulofeu.Però llavors vaig tornar aquí.

Té algun mètode particular per ferles seves classes, per donar la lliçó?

Sempre he procurat preparar-me molt bé la lliçó que havia d’im-partir. Penso que, si no la domi-nes, no et pots posar davant delsalumnes. També he procurat fo-mentar molt l’esperit crític entreels alumnes, que no es fiessin detot el que els deien o sentien sinóque pensessin per ells mateixos.També he procurat fer una meto-dologia força activa, per tal que elsalumnes participessin, que fessinpreguntes, que reflexionessin. I,sobretot, he procurat inculcar-los

el valor de l’esforç, del respectepels altres i, el més important, queaprenguessin a llegir bé, que fos-sin competents en lectura.

A entendre el que llegeixen?Així és, si són competents en

lectura, per exemple, no tenencap dificultat per resoldre unproblema matemàtic perquè en-tenen l’enunciat.

El mestre ha d’estar ben format?I tant. Jo he begut de fonts di-

verses, com Montessori o tambédels consells que ens donaven desdel Departament d’Ensenya-ment. Al llarg d’aquests anys, heprocurat formar-me per anar-mereciclant. Perquè si no et recicles,t’estanques, i no en fas prou ambla voluntat de voler fer-ho bé.

Com valora les xifres de fracàs es-colar que any rere any es fan públi-ques en aquest país?

A mi, em preocupen, franca-ment. Penso que l’èxit o el fracàsde l’ensenyament no depèn no-més de l’escola, també implica lafamília, la societat... hi ha moltsfactors que hi intervenen. Jo sem-pre dic que això és com un tam-buret que té tres potes, i si una nohi és el tamburet no s’aguanta. Lestres potes són l’escola, la família iel mateix alumne. Si hi ha una en-trega total per part de l’escola,però la família no s’hi implica o bél’alumne no s’acaba de motivar, eltamburet trontolla.

Quines eines hi ha per motivar l’a-lumne?

Li has de despertar la curiosi-tat. I costa molt, això, perquè ac-tualment estan molt acostumatsa rebre imatges i informació a tra-vés d’aparells tecnològics. Abans,hi havia només la televisió, peròara tenen tants estímuls que tumateix, com a mestre, t’has d’a-daptar a aquesta nova realitat.Has de mirar de fer intervencionscurtes i després fer-los intervenir.

Li ha estat fàcil acostumar-se a lajubilació?

He de dir que sí, perquè pots fercoses que havies deixat de fer per-què no tenies prou temps. Però hede ser realista. És clar que emple-nar-me la vida com m’emplenavafer classe no ho trobaré en cap deles activitats que faci.

P

R

R

P

R

P

R

P

P

R

P

P

R

R

P

R

R

P

ORDIS | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

Com cada any, durant una set-mana, l’Escola Les Mèlies de Vi-lafant es vesteix de gala i sota unmateix tema l’alumnat i els mes-tres treballen per aprendre quèhi ha més enllà dels llibres detext. Aquest curs, la setmana cul-tural ha girat a l’entorn del móndel còmic. I és per això que tot elcentre ha treballat un projecteinterdisciplinari i s’han elaboratles disfresses de carnaval basant-se en aquest registre de les histo-rietes il·lustrades.

Els cicles treballen seguint undossier amb activitats de dife-rents àrees, es fan uns tallers bar-rejant els alumnes dels diferentsnivells amb la col·laboració de lesfamílies. Seguint aquesta meto-dologia, tal com expliquen elsmestres de Les Mèlies, “s’afavo-reix la cohesió social entre l’a-lumnat, el treball en equip i laimplicació de les famílies a l’es-cola”.

La setmana cultural conclouamb una cercavila de carnaval de

tot l’alumnat i els mestres delcentre per l’entorn de l’escola.Les famílies poden gaudir de lesdisfresses elaborades en els ta-llers relacionades amb el còmic.

Com a dada interessant, caldestacar que el passat 8 de febrer,pels carrers de Vilafant, es va ce-lebrar una desfilada en la qualvan participar: Les Tres Besso-

nes, el gat i la rateta que escom-brava l’escaleta, el gat amb botes,en Superman, l’Astèrix i l’Obèlix,l’Ot el bruixot amb la Berta i tam-bé en Batman.

VILAFANT | REDACCIÓ

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

L’Escola Les Mèlies es vesteix de còmic

«Penso que l’èxit o el fracàsde l’ensenyament nodepèn només de l’escola»

ENTREVISTA

Maria PagèsMESTRA D’ORDIS JUBILADA

Maria Pagès no amaga l’enyor per la seva gran passió, ser mestra, des que es va jubilar el curs passat. MAIRENA RIVAS

Els personatges d’Astèrix i Obèlix han format part d’aquest treball, dedicat al còmic. ESCOLA LES MÈLIES

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Sota un mateix tema, alumnes i mestres treballen per aprendre més enllà dels llibres�

L’ENIGMA

IVDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Una adaptació d’unconte clàssic delsgermans Grimm:Blancaneu, il·lustrat perla jove francesaMayalen Goust. Elconte és el de sempre,però amb algunsdetalls diferents,

d’aquells que als nens no se’ls passen per alt i t’aturen perdir-te: “Ep! Això no anava així!”. Les il·lustracions sónexquisides, molt cuidades i harmonioses i la Blancaneu téuna certa estètica oriental, trencant així amb la imatgeclàssica de la Blancaneu del món Disney. Estem davantd’una petita joia tant per a adults com per a infants.

� De la mà de Jordi Sierra i Fabra,se’ns presenta aquesta nova novel·lajuvenil, guanyadora del premiBarcanova de literatura infantil ijuvenil. Ambientada en una societatreprimida fruit d’un règim dictatorial,retrata com és un món sense llibertat.Un jove i la seva mare, amb el paretancat a la presó, decideixen acollir unhoste per obtenir més recursos, però

aquest llogater resultarà ser algú que no és qui diu ser. Lacuriositat per saber coses de l’estrany desvetllarà la fantasiadel jove. L’obra captiva amb els seus dos personatgesprincipals i que ofereix un cert equilibri entre la duresa, lanaturalitat de la vida quotidiana i l’alegria de la infantesa.

� L’autora posa de manifest quel’ensenyament de la filosofia és unamanera d’assegurar la pràctica de lallibertat d’expressió i de pensamenten els infants i joves, ja que estimulala funció reflexiva, el raonament crítici la creativitat. Per això Fer filosofia al’escola és important, per donarl’oportunitat a tots els nensd’aprendre a ser ciutadans lliures.Amb un gran nombre de recursos

didàctics, el llibre presenta un seguit de temes, com aral’educació per la pau, la prevenció de la violència, l’educaciódemocràtica.... que poden ser molt útils per a totes aquellespersones implicades en els processos educatius.

�

Com pot ser que la Cristina sigui darrere de la seva mare, si la seva mare també ésdarrere de la Cristina?

SER AL DARRERE SIMULTÀNIAMENT

GOUST, MAYALENBLANCANEU: ADAPTACIÓ DEL CONTE DELS GERMANS GRIMMESTRELLA POLAR

SIERRA I FABRA, JORDI L'ESTRANYBARCANOVA

PUIG, IRENE DEFER FILOSOFIA A L'ESCOLADIPUTACIÓ DE GIRONA

L’ACUDIT PER ISABEL CAMARASSA

La frase: “Cada nou amic que guanyem en la carrera

de la vida ens perfecciona i enriqueix, més encara pel

que de nosaltres mateixos ens descobreix que pel que

d'ell mateix ens dóna.” (Unamuno)

Isabel Camarassa Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut AlexandreDeulofeu de Figueres.

WEB RECOMANADA

A la xarxa es poden trobar múltiples espais fets per professorat quehan necessitat materials, els han creat i tot seguit els han posat a dis-posició de la resta de la comunitat educativa, que no sempre estàpendent d’aquestes aportacions. Una de les més constants és la de Je-sús Peñas, professor de Física i Química en el seu portal Educaplus. Hiveureu una gran quantitat de propostes bàsicament per a alumnatd’ESO. És un nou espai web on allotjar vídeos educatius en català. Araper ara hi ha obertes tres línies de treball: aula al núvol (vídeos auto-editats pel professorat), masterclass (fragments seleccionats de confe-rències), i bones pràctiques (minireportatges). És un projecte endegatper ARA.cat i la UOC.

HTTP://WWW.EDUCAPLUS.ORG/

Els serveis d’extensió biblio-tecària: la biblioplatja del Portde Llançà: L’extensió bibliotecà-ria engloba una sèrie de serveis imesures que prenen les bibliote-ques per tractar d’eliminar o mi-tigar les barreres físiques, geogrà-fiques, socials, econòmiques, cul-

turals o de qualsevol naturalesaque impedeixin o dificultin l’accésa la cultura i a la informació decerts grups de població. És unmitjà per estendre els serveis i lesactivitats que s’ofereixen més en-llà dels límits físics de la bibliote-ca i acostar-los a altres indrets i apúblics nous. Entre aquests hi po-dem trobar els serveis de préstec

col·lectiu que s’ofereixen a hospi-tals, a presons, a casals d’avis, a es-coles, a residències de gent gran,i d’altres que només s’ofereixentemporalment com les bibliopis-cines, les biblioplaces, els biblio-mercats o les biblioplatges.

Deixar-se portar per la lecturaA l’estiu, és quan molta gent dis-posa de més temps lliure. I a laplatja, prenent el sol i reposant,és un bon moment per deixar-

se endur per la lectura d’un bonllibre. És per aquest motiu quedes de l’any 2005, la BibliotecaPere Calders de Llançà porta l’e-quipament a la platja del Port;per tal que només amb el banya-dor, la tovallola i el carnet de labiblioteca els usuaris es puguinemportar en préstec els llibres.La biblioplatja del Port tambédisposa de diaris i revistes, permantenir-se informat o distreu-re’s fent un bany.

Pere Calders, de LlançàJoan Serra

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

Col·laboren:

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

BIBLIOTECA PERE CALDERS

Solució: La Cristina i la seva mare estan esquena contra esquena.