El grup de treball Jugamat s’hamarcat uns objectius basats entreure les matemàtiques de l’aulai potenciar la part lúdica d’aques-ta matèria. Així, curs rere curs, elsprofessors de matemàtiques desecundària posen en pràctica tresprojectes. El primer consisteix adonar suport a la divulgació delsdissabtes de les matemàtiques,que organitzen les fundacionsFerran Sunyer i Balaguer i Prín-cep d’Astúries.

Un dissabte al mes, es fan a laUniversitat Autònoma de Barce-lona, però hi ha un d’aquests dis-sabtes que vénen aquí, a Figueres.Aquest curs ha coincidit amb el 2de febrer, i els professors del Ju-gamat es feliciten de l’èxit de par-ticipació.

“Està obert a tots els alumnesde batxillerat i fins i tot vénen de4t d’ESO. Es fan xerrades de ma-temàtiques divulgatives. Després,es fa un break per esmorzar i l’ac-tivitat es reprèn amb un taller perals alumnes, en el qual se’ls plan-tegen reptes i problemes a l’ordi-

nador a partir del que s’ha expli-cat a les xerrades. Són unes mate-màtiques de visió, de pensar”, ex-pliquen els professors, que per po-der celebrar aquest dissabte de lesmatemàtiques a Figueres han po-gut comptar amb el suport de l’A-juntament de la ciutat.

La Prova Cangur és l’altre pro-jecte en el qual el grup de treballJugamat aboca molts esforços.Aquesta és una activitat impulsa-da per la societat internacional LeKangourou sans Frontières, de laqual és membre la Societat Cata-lana de Matemàtiques. Entre laseu de Figueres i la de l’Escala,aquest curs hi han participat cen-tenars d’estudiants de 3r i 4td’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat detota la comarca i fins i tot aques-ta vegada han vingut de Ceret (Va-llespir), i Jugamat pot comptaramb la col·laboració, per a l’orga-nització d’aquesta prova, del Con-sell Comarcal de l’Alt Empordà,que aporta el transport de l’alum-nat, i dels ajuntament, que cedei-xen els locals.

Molts d’aquests projectes són

possibles gràcies a la bona volun-tat tant del professorat com delsalumnes. D’una forma altruista,els professors fan dues classes de

preparació per a aquestes proves,fora d’horari lectiu, perquè els es-tudiants que ho vulguin assistei-xin també de forma voluntària.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Quan les matemàtiques surten de l’aulaL’equip Jugamat proposa projectes per fer de les mates una matèria lúdica i creativaEls professors del grup Jugamat donen suport el dissabte de les matemàtiques, organitzen la Prova Cangur i, a més, s’ocupen de coordinaruna exposició de treballs de matemàtiques que s’inaugura aquest 24 de maig a la biblioteca de Figueres.

er tenir-ho una micaclar. Estem buscantquelcom per justifi-car alguna cosa?

Les escoles imant, redesco-bertes a Catalunya fa quatre dies,fa més de 40 anys que varen sercreades als EUA com a revulsiud’un sistema educatiu que no

acabava de tirar endavant, ambzones escolars dividides per clas-ses socials, fins arribar a l’extremde crear escoles gueto. I com éslògic pensar, les societats ques’autoanomenen democràtiquesno es poden permetre tenir cen-tres tan poc reeixits.

És en aquest entorn que, amb

les més bones intencions delmón, pedagogs, psicòlegs i mes-tres afinen la seva imaginaciófins arribar a crear el correntSchool Choice on també s’hi tro-ben les charter schools i les esco-les tàndem. Tots tres modelscomparteixen una mateixa fina-litat, amb petites variacions; cer-car l’equitat i l’excel·lència delsestudiants, vinguin d’on vin guin.Amb un tret pedagògic diferen-ciat.

L’article no dóna per aprofun-dir en les particularitats i encertsd’aquests corrents, però sí perqüestionar-nos el motiu pel qualaquestes necessitats d’innovaciópedagògica sempre sorgeixen enels mateixos entorns de treball.

Si ens volem emmirallar en cor-rents d’altres latituds, que no enscal!, també seria bo veure comhan evolucionat després de 40anys d’existència, ja sigui l’ame-ricà o el finlandès. Així veuremon comencen les responsabili-tats del professorat i de l’admi-nistració. Justificar l’èxit d’uncentre només en funció del seuprojecte pedagògic i de la impli-cació del seu professorat, és, simés no, un argument molt pocargumentat.

Ens hauríem de preguntar siaquesta és la tendència a seguir.No estic en contra d’aquestesmetodologies, al contrari, peròl’excel·lència educativa cal cer-car-la a partir de la igualtat del

sistema. És en aquest punt,quan, de portes endins, li toca alprofessorat gaudir i fer gaudirl’alumnat en els processos d’en-senyament i aprenentatge.

Tinc la impressió que la visiód’escola no és damunt de les tau-les dels despatxos on es planifi-quen i administren les ciutats,deixant en mans del professoratmitges solucions per les quals niestem preparats, ni és la nostrafunció.

Una altra cosa seria poder ex-perimentar aquestes innova-cions pedagògiques des de laigualtat d’oportunitats i com-promís familiar. Probablement,llavors, sí podrem transformar lasocietat.

P

MAGNET SCHOOLS

EDITORIAL

JOSEP MARIAMORA VERDENYAssessor del CRPServei Educatiu de l’Alt Empordà

EL CARTELL DE LA MOSTRA deTreballs de Matemàtiques d’aquestany. Se celebra del 24 de maig al 7de juny, a la Biblioteca Carles Fagesde Climent de Figueres, i s’hiexposen treballs, individuals icol·lectius, que han estat seleccionatsen tots els instituts de secundària dela comarca. En aquesta ocasió,també hi haurà representats dosintituts de la Catalunya Nord. Aquestés un projecte també ideat pel grupde professors del Jugamat.

�

El grup de treball Jugamat està format per Elena Burgas, de l’INS La Jonquera;Ferran Baró, Jaume Carrascosa i Laura Masmitjà, de l’INS Olivar Gran; Helena Cusí,de l’INS Ramon Muntaner; Lluís Sabater, de l’INS de Llançà, i Roser Salip, del CCPaula Montal, i compta amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

�

L’equip Jugamat Set professors de cinc instituts

CLARA GUÀRDIA

Diàlegs d’Educació NÚMERO 33 | MAIG DEL 2013

Aquesta setmana últim cupó.Ja podeu fer arribar la vostra butlleta.

150€i els associats als carrers amb Comerç Associata Comerç de Figueres sortegen

entre els lectors de l’Empordàper gastar als establiments associats.

NANA DEL MARLLIBRES LOW COST MÉNDEZ NÚÑEZ, 8ECOBUGADERIA MÉNDEZ NÚÑEZ,14MON MÚSIC MÉNDEZ NÚÑEZ, 14-L 2MOBLES GIMENO MÉNDEZ NÚÑEZ, 30ELECTRODOMÈSTICS SOLER MÉNDEZ NÚÑEZ, 49NATURA PET SHOP MIGDIA,1 LOCAL,1EMPORDÀ PLAÇA DEL GRA, 6ABACUS PLAÇA DEL GRA, 7PERRUQUERIA JESÚS SANT ANTONI, 47OPTICA GELABERT SANT ANTONI, 97EMPÒRIUM INFORMÀTICA SANT LLATZER, 28

ESTABLIMENTS ASSOCIATSON PODREU BESCANVIAR EL PREMI:

142498

L’ESCOLA PARLA�

l Memorial Democrà-tic de la Generalitat vapresentar aquest fe-brer, a Figueres, el dos-

sier educatiu relacionat amb l’ex-

posició Catalunya bombardeja-da. 75è aniversari dels bombar-deigs a la població civil i a les in-fraestructures catalanes. L’objec-tiu del dossier és donar a conèixerels fets històrics, els atacs aeris in-discriminats sobre la població ci-vil a Catalunya durant la GuerraCivil i, especialment, destacar-neels valors ciutadans enmig d’a-quests fets tan colpidors i reco-nèixer persones que van esdevenirreferents universals de no-violèn-cia i solidaritat humana.

Aquest material està adreçat aalumnes de secundària i al profes-sorat de ciències socials i històriaprincipalment, tot i que també in-corpora qüestions d’altres discipli-

nes com ara la literatura catalana,la filosofia o l’educació per la ciu-tadania. El dossier resulta una einamolt útil per treballar la Guerra Ci-vil i els bombardejos tant dins l’au-la com a fora, amb l’organitzaciód’alguna visita als espais de me-mòria relacionats (aeròdroms, re-fugis, itineraris, bateries antiaè-ries), ja que incorpora íntegramentels textos de l’exposició.

Consta de quatre blocs temà-tics, ordenats cronològicament: a)La República bombardejada; b)Els bombardejos sobre el territorii sobre les centrals hidroelèctri-ques; c) Els refugis, els valors ciu-tadans i l’ajut internacional, i d)Després dels bombardejos: altres

atacs aeris arreu del món i el pa-trimoni memorial de la GuerraCivil. Tanmateix, el gran repte haestat incloure fonts orals i mate-rial gràfic i documental molt va-riat –i de tot Catalunya– per fo-mentar el treball d’anàlisi en pro-funditat i la reflexió crítica, pròpiadels investigadors socials. Es trac-ta de fer balanç de l’impacte delsbombardejos sobre el nostre país,recuperar la diversitat de memò-ries i aproximar-nos a la vida quo-tidiana del moment, la que vanviure els nostres avis i àvies, fentús de l’enfocament socioafectiu(experimentar en primera perso-na, posar-se en el lloc de l’altre).

Comprendre els motius dels

bombardejos i estudiar-ne lesconseqüències ajuda a adquirirconsciència històrica. Ens ado-nem de les causes i dels seus efec-tes. Com diu la catedràtica de Di-dàctica de les Ciències Socials Dra.Gemma Tribó, es tracta de cons-truir coneixement per després ex-trapolar-lo. Dit d’una altra mane-ra, prenem consciència sobre unpassat que ens porta al present iens convida a una experiència deresponsabilitat sobre el futur.

Finalment, a l’annex, hi ha re-comanacions de llibres, docu-mentals i pàgines web relaciona-des. D’altra banda, s’hi ha inclòs lallista de municipis bombardejatsi la cronologia dels bombardejos.

E

A FONS

UN RECURS PERENDINSAR-NOS EN LA HISTÒRIA

Serveis Educatius. MemorialDemocràtic de la Generalitat

GEMMA SIMON MUNTANÉ

L’institut de Llançà ha consoli-dat, en els darrers anys, des d’ac-tivitats que cobreixen les necessi-tats de l’alumnat amb dificultatsd’aprenentatge com l’Aula Ober-ta, fins al Conveni Singular Rumbo les campanyes solidàries. Des-taca, en aquest sentit, l’apadrina-ment d’una nena índia de la Fun-dació Vicent Ferrer o la col·labo-ració amb Creu Roja en la recolli-da de joguets o amb el banc d’ali-ments. També s’han consolidat lesintervencions en el medi a partirdel projecte Escoles Verdes, o l’o-bertura de vies de diàleg per a lasolució de conflictes des de l’en-torn de la mediació escolar.

Però, com diuen els membresde l’equip directiu, els aspectes enquè s’han centrat més els esforçoshan estat en el desenvolupamentd’una línia d’ensenyament actiude les llengües estrangeres i l’ini-ci de l’ampliació dels ensenya-ments postobligatoris. “En aquestcentre es treballa, òbviament, permillorar el nivell de competènciaen llengua anglesa. Aquest any, enaquest sentit, l’alumnat de 2nd’ESO ha participat per primeravegada en l’experiència Englishmini week, que els ha portat a viu-

re durant una setmana a Angla-terra, en llars anglòfones i assis-tint a classes d’aquesta llenguacombinades amb visites cultu-rals”, expliquen. A més, a 1r debatxillerat, es manté, des de fa unsanys, un viatge d’estudis a Dublín.

Paral·lelament, els alumnesque han començat a estudiarfrancès a 2n d’ESO, fan un inter-canvi en arribar a 3r amb alum-nes d’un collège de Toulouges, queposteriorment visiten Llançà. L’a-prenentatge del francès continuadesprés a 4t, curs en què s’acabade consolidar.

Aquest doble itinerari lingüís-tic ha comportat una altra nove-tat: per primer cop també, aquest

any, l’institut de Llançà ha posaten funcionament el Batxibac,modalitat de batxillerat que per-met obtenir la doble titulació debatxillerat i baccalauréat. Actual-ment, els alumnes que el cursenes troben a Nancy (França), estu-diant en aquesta llengua durantun mes i vivint en famílies per re-forçar la parla. El Batxibac obreles portes als estudis posteriorstant a casa nostra com en centresde França. “En un moment coml’actual, de considerables dificul-tats en el moment de la integra-ció professional, aquesta opcióamplia el ventall d’oportunitatsdels alumnes que la cursen”, as-senyalen els professors.

LLANÇÀ | MAIRENA RIVAS

Els alumnes de 2n d’ESO han participat per primer cop en l’activitat English mini week, a Anglaterra. INS LLANÇÀ

Aquest any ha posat en funcionament la modalitat de Batxillerat «Batxibac»�

L’Ins de Llançà potencia l’ensenyamentactiu de les llengües estrangeres

L’ambient a la llar de Palau és sempre molt familiar. LLAR LA MUNTANYETA

La llar d’infants La Muntanye-ta, de Palau-saverdera, ha iniciat,aquest curs, el projecte Els espaisfamiliars, amb l’objectiu d’oferirun servei d’acompanyament en lacriança dels infants de 0 a 3 anys,que no estan escolaritzats a la llard’infants. “En un moment tan di-fícil com l’actual, és important di-versificar i coordinar tots els ser-veis destinats a la petita infància,per poder donar suport a un ma-jor nombre de famílies. Educado-res i mestres, pediatres, psicòlegsi llevadores”, diu la directora, M.

Antònia Barceló Sot, i hi afegeix:“Es tracta de girar el punt de vis-ta, i el que fins ara havia estat so-bretot una mirada cap a dins, persatisfer les necessitats de les fa-mílies inscrites, ara s’amplia tam-bé amb una mirada cap a l’entorn,per poder captar les necessitats detotes les famílies que ens envol-ten.”

Aquest curs, vuit famílies hanformat part del projecte. Cada di-mecres, s’han compartit estonesde joc i tertúlia. “Grans i petitss’han sentit acollits en aquest bo-nic camí de la maternitat”, anota.

PALAU-SAVERDERA | M. R.

Espais familiars a llar La Muntanyeta

Anna Felip, Laura Falgarona, Albert Blasco, Lídia Sánchez i Albert Garcia. ESC CUSÍ

L’Escola Joaquim Cusí de Fi-gueres treballa per la millora dela comunicació. Fa un temps, elcentre va engegar aquest pla in-tern de comunicació per tal demillorar el prestigi, donar cohe-rència a la política de comunica-ció, donar a conèixer les activi-tats habituals i les d’innovació ifer pública l’oferta educativa i deserveis. La comissió de comuni-cació s’encarrega de proposarqüestionaris interns a les famílies

per conèixer millor la realitat delcentre, definir l’estil i els temesdel butlletí informatiu intern, lesinformacions a publicar a la webde l’escola, l’estil i el contingutdels comunicats de premsa a par-tir dels temes proposats pels ci-cles, l’establiment de contactesamb els mitjans de comunicaciólocals i comarcals, el seguiment ianàlisi anual de la presència delcentre en els mitjans i, esperemque no calgui, decidir i comuni-car en cas d’alguna crisi.

FIGUERES | REDACCIÓ

L’últim intercanvi amb Toulouges dels alumnes de 3r d’ESO. INS LLANCÀ

El Joaquim Cusí millora la comunicació

II DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013

Etienne Baqué i Pere Mayansvan coincidir fa uns dies, a l’Escolade Sant Climent Sescebes, on elsmestres de les escoles que partici-pen en el projecte L’Albera senseFrontera presentaven algunes deles seves propostes pedagògiques.

Senyor Pere Mayans, defineixi elseu càrrec.

Sóc cap del servei d’immersió iacolliment lingüístics del Depar-tament d’Ensenyament. Aquestés un servei que s’encarrega del’ensenyament de la llengua cata-lana, des de l’impuls de la lecturafins a l’acollida de l’alumnat nou-vingut, immersió lingüística, etc.I en concret el nostre servei tam-bé s’encarrega del que són les re-lacions amb la resta de territorisde parla catalana, des de la Fran-ja, les Illes, l’Alguer, la CatalunyaNord, Andorra i el País Valencià.Amb la Catalunya Nord i amb laseva administració, l’Acadèmiade Montpeller, fa molts anys que

tenim un conveni de col·labora-ció per a la incentivació i per l’in-tercanvi d’experiències de l’ense-nyament del català a les dues Ca-talunyes.

I el seu, senyor Etienne Baqué?Sóc inspector de l’Educació

Nacional, del Govern de França,i encarregat de tot el que té rela-ció amb l’ensenyament del cata-là en el Departament dels Piri-neus Orientals.

Quina ha estat la raó que els hafet coincidir a Sant Climent Sesce-bes?

Etienne Baqué (E. B.): Cadaany mirem de fer una trobada en-tre tots els mestres que participenen aquest projecte que es diu Al-bera sense Frontera. Vam fer unareunió al mes d’octubre al Pertús,en la qual els mestres van poderconstruir el projecte que volienposar en pràctica aquest any i ara,amb aquesta trobada, podemveure en quin punt es troba elprojecte. Del que es tracta tambéés de poder visionar tot el que hanpenjat al moodle. Pere Mayans (P. M.): És un pro-jecte amb el qual ens hem propo-

sat agermanar centres de banda ibanda. Compartir materials di-dàctics, compartir per tant expe-riències entre alumnes i profes-sors, intercanviar experiències di-dàctiques... Les tecnologies de la

comunicació permeten no nomésaccedir als professors que estanfent l’intercanvi d’un centre delsud amb un del nord, sinó com-partir amb tot l’equip docent dediversos centres.

Aquest projecte s’ha engegat enaltres zones, a part de l’Albera?

(P. M.): Sí, vam fer una expe-riència molt similar amb un pro-jecte sobre el riu Segre, que neix ala Catalunya del Nord i desembo-ca al sud, a la comarca del Segrià.Vam agermanar escoles de la Cer-danya amb escoles de la Catalu-nya Nord, i el producte va ser unmaterial didàctic, que en aquestmoment hem pogut publicar físi-cament fins i tot. Aquestes són ex-periències que jo crec que, enaquest nou marc que s’està dibui-xant d’Europa, amb aquestes zo-nes que tenim tant per compartir,

doncs les administracions podemfacilitar oportunitats als mestresi també als alumnes, perquè pu-guin anar de banda a banda.

Quin és, doncs, el paper de les ad-ministracions en un projecte d’a-quest tipus?

(E. B.): El primer que fem ésimpulsar el projecte, donar-lo aconèixer. Vam constituir un grupde treball, que s’encarrega de re-flexionar sobre quins són els re-cursos pedagògics que podemtrobar. Hem definit el marc i elsobjectius d’aquest projecte. I,després, vam buscar els centreseducatius que poguessin estar in-teressats a participar en aquestprojecte. Nosaltres també ensfem càrrec de la coordinació i, sipodem, també del finançamentperquè els centres es puguin pa-gar els transports per anar d’unabanda a l’altra per fer trobades.(P. M.): Les dues administra-cions, tant l’Acadèmia de Mont-peller com la Generalitat de Ca-talunya, tenim un conveni quedóna l’aixopluc per poder feraquests intercanvis.

L’eix comú de L’Albera sense Fron-tera és, per tant, el català?

(E. B.): Sí, hi ha la part lingüís-tica del projecte, que també ésmolt important. A la banda de laCatalunya Nord, totes les classesque participen són classes en lesquals s’ensenya el català. Aquestprojecte també té l’objectiu fort deser un motiu d’enraonar en cata-là en una situació de comunicaciómolt autèntica i motivadora, per-què els alumnes s’han de corres-pondre, tant parlant com escri-vint-se.

R

P

P

R

P

P

R

R

P

R

R

P

SANT CLIMENT SESCEBES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

En aquest curs 2012-2013, idins el marc de l’Impuls de laLectura (ILEC), promogut pelDepartament d’Ensenyament dela Generalitat, s’ha organitzat unprojecte col·laboratiu de “lectu-ra en veu alta” entre l’alumnatdels centres públics de Roses iPalau-saverdera. El projecte, co-ordinat per l’assessora LIC delServei Educatiu de l’Alt Empor-dà, compta amb la col·laboraciódel professorat i mestres delscentres i la supervisió de l’ins-pector de la zona.

La idea bàsica d’aquest pro-jecte és propiciar la interaccióentre l’alumnat de l’ESO i el de

primària, amb l’objectiu d’incen-tivar el gust per la lectura.

Bona pronúncia i entonacióDurant una setmana, un total deseixanta-dos alumnes voluntarisdels instituts Illa de Rodes i CapNorfeu entren a les aules de Ci-cle Mitjà i Superior de primàriai llegeixen en veu alta textos encatalà. Els textos s’han preparatprèviament amb l’assessoramentdel professorat dels departa-ments de llengua, tenint cura dellegir-los amb bona pronúncia,entonació i expressivitat davantels seus companys.

L’activitat de lectura en veualta es realitza a la tarda, fora del’horari escolar de secundària.Per aquest curs s’han programattres sessions que es porten a ter-me durant els mesos de febrer,abril i maig.

Les valoracions de tots els par-ticipants sobre el projecte sónmolt positives i es valora espe-cialment l’interès i la motivacióque ha despertat en l’alumnat.

ROSES | REDACCIÓ

Projecte col·laboratiu de lectura en veu alta

«Un objectiu fort delprojecte és enraonar catalàa la Catalunya Nord»

ENTREVISTA

Pere Mayans CAP DEL SERVEI D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC

Etienne Baqué INSPECTOR DE L’EDUCACIÓ NACIONAL

Baqué i Mayans, a la biblioteca de l’escola de Sant Climent. MAIRENA RIVAS

Dues alumnes voluntàries, fent una lectura en veu alta. INS ILLA DE RODES

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

En la iniciativa, participen prop de 900 alumnes d’instituts i escoles públiques de Roses i Palau�

CENTRES DE L’ALBERA DEL NORDEscoles d’Argelers, Pertús, Port-vendres, Cabestany, Sant An-

dreu de Sureda; instituts de Ceret i deSant Andreu de Sureda i Liceu de Ce-ret.CENTRES DE L’ALBERA DEL SUD

Escoles de la Jonquera i de Gar-riguella; ZER Requesens (Espo-

lla, Capmany, Sant Climent Sescebes iDarnius), i instituts de Llançà i la Jon-quera.

�

�

PARTICIPEN EN EL PROJECTE

Les rutes literàries són unabona eina per acostar escriptorso llibres als lectors o al públic engeneral, visitant els llocs que hanestat motiu d’inspiració o esce-naris de les històries que despréspodem llegir en els llibres. A par-tir d’una ruta literària es pot viu-

re de manera diferent l’expe-riència de la lectura, ens podemacostar a un autor que potserd’altra manera no llegiríem o béaprofundir en les sensacions i enl’entorn on passa una històriaque ens ha agradat molt.

Explorar aquest doble vessantés un recurs més que tenim lesbiblioteques per promocionar la

lectura. En elcas del Port dela Selva, vàremvoler home-natjar J. V.Foix su-mant-nosals actes commemo-ratius en motiu delsvint-i-cinc anys de laseva mort, posant enmarxa una ruta lite-rària que repassa dife-

rents textos i vivènciesde Foix al Port de

la Selva. Mitjançant tretze plafons,

col·locats en llocs en què aparei-xen textos de J. V. Foix o queeren espais d’una significació es-pecial per al poeta, es fa un re-corregut que passa per tot el po-ble arribant a cala Tamariua.Una manera interessant d’unirla història i l’anecdotari localamb els textos d’un dels granspoetes de Catalunya de tots elstemps.

IV DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ENIGMA

Onzeembarbussaments,petits textos de latradició popular quepoden ajudar nens inenes a millorar ladicció, a aprendre amemoritzar petitspoemes i a identificarparaules amb el mateixso de forma amena idivertida. Per afavorir

la lectura autònoma dels infants, el text es presenta deforma breu i s’acompanya d’unes il·lustracions molt nítidesque en reforcen el contingut. Un conte molt didàctic.

� Una història commovedora per ajoves, que destaca per la sevaoriginalitat i realisme: en Sam i elseu germà, que és autista, portenuna vida nòmada i desordenadaamb el seu pare, un delinqüenthabitual. Mentre que l’Emily té unaexistència ordenada i còmoda, enun àmbit familiar acollidor. Quantots dos es troben (en Sam il’Emily), i s’enamoren, el seu mónes trasbalsa i comencen les

complicacions. Amb un estil molt descriptiu, l’autora ensexplica una història de supervivència, un relat tendre icolpidor alhora, que enganxa de seguida.

� A partir d’un treball de recerca, enMiquel Martí ha fet un recull dellegendes passant per diferentspobles de la Costa Brava, preguntanta gent i consultant un munt debibliografia. Les ha recollitactualitzant el llenguatge i ordenant-les per temàtiques i pobles. Aquestesllegendes tenen en comú ques’emmarquen en un ambient de mari tenen com a protagonistes diferents

personatges de la nostra mitologia: sirenes, bruixes, goges,pirates i animals extraordinaris. També hi ha llegendessobre indrets que tenen quelcom que els fa peculiars omisteriosos com ara coves, illes i algunes roques.

�

La Lolita i la Dolors tenen cadascuna la mateixa quantitat de croquetes. Quantes croque-tes haurà de donar la Lolita a la Dolors perquè la Dolors en tingui deu més que ella?

EL PROBLEMA DE LES CROQUETES

BALDÓ, ESTEL (AUTORA) I CABROL, MARTA (IL·LUSTRADORA)ONZE EMBARBUSSAMENTSBARCANOVA

SLOAN, HOLLY GOLDBERGI’LL BE THERE: SEMPRE AMB TUCRUÏLLA

MARTÍ, MIQUEL (AUTOR); LLENAS LLENSA (IL·LUSTRACIONS)LLEGENDES DE MAR DE LA COSTA BRAVAEDITORIAL SIDILLÀ

L’ACUDIT PER JÚLIA ESTEVE

La frase: “Quan parlis, procura que les teves paraules

siguin millors que el silenci.” (Proverbi indi)

Júlia Esteve Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeude Figueres.

WEB RECOMANADA

L’any 2013 és l’Any Internacional del’Estadística (IYS2013), dedicat a promou-re “la importància de l’estadística per a lacomunitat científica, empreses, usuaris[...], mitjans de comunicació, polítics, em-presaris, estudiants [...] i milions de per-sones”. La celebració d’aquest any té perobjectiu el reconeixement a escala mun-dial de la contribució que l’Estadística hafet al llarg dels anys al progrés de la nos-tra societat. Entre d’altres iniciatives, laSocietat Catalana d’Estadística i l’Indescatimpulsen aquest bloc d’Internet amb l’objectiu de fomentar la maneraestadística de mirar les coses de la vida corrent.

HTTP://E2013.WORDPRESS.COM/

Municipal del Port de la SelvaIsabel Buscató

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

Col·laboren:

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Solució: Cinc.

TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL II PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ�

ona tarda –va dir l’ho-me–. Tinc un paquet pera la Clara Mirall.

M’ho vaig pensar una estonaabans de respondre. Era un homeestrany, però, com que tenia pres-sa vaig decidir agafar el paquet imarxar.

–Sí, sóc jo. –Vaig contestar ambun somriure.

El paquet pesava molt i em vapicar la curiositat de com un homepot pujar fins a un sisè pis un pa-quet tan pesat per les escales sen-se suar.

–Com ho ha fet? –. Les parau-les em sortien de la boca sense queho pogués evitar.

Ell va somriure i em va contes-tar amb amabilitat: –Bufona,

abans, jo era mag. Em dedicava aanar de poble en poble, de ciutaten ciutat, a ensenyar la meva mà-gia als nens. Però desgraciada-ment els vailets van créixer i ambells, la tecnologia. Ai! Com odio latecnologia! Precisament ella és laculpable. Perquè va fer joguinesinteractives, va crear televisors... i,ara, els xiquets miren el televisor,juguen a l’ordinador, a les conso-les... En definitiva, no els agrada lamàgia! Em vaig empobrir, vaigacabar al carrer i l’única feina que

he trobat és pujar paquets pesatsa pisos sense ascensor. Així queuso la màgia per elevar l’objectefins al pis.

Aquella història em va com-moure, ja no m’interessava la sè-rie. –I... d’això... M’ho pot demos-trar?

–Oh, i tant! Xarmec tus! Estuc!Pirux!

De sobte, les cadires es van ele-var. Jo vaig començar a flotar. Eracom nedar a l’aire! Però quan vadir “Pirux!” va desaparèixer i tot vatornar a la normalitat. Vaig sentirla cançó que indicava que el pro-grama havia acabat.

–Tant se val!

B

Un mag, ‘el carter estrany’ SARA HEREDIA ÁLVAREZ. CC La Salle (Figueres). 1r Premi

CLARA GUÀRDIA

Mmm, d’això, desitja al-guna cosa?

–Paquet per a la senyo-ra Montse Nicolau.

–Doncs ara no hi és, però ja l’hidonaré.

–Sobretot, tu no ho miris perres del món.

–D’acord, d’acord, vinga, adéu.–li vaig tancar la porta als nassos,amb el paquet agafat, impedint-li dir-me res més. Vaig tornar a la

televisió, però al cap d’una estonaem vaig adonar que no feia cap casal meu programa preferit. Pel capnomés em passava allò de “sobre-tot, tu no ho miris per res delmón”. Qui era aquell individu?Com sabia que jo no podia mirarel que li havien portat a la mare?Que m’amagava alguna cosa? No,no està gens bé xafardejar les co-ses dels altres. També és cert que,si fos tan important, seria a casa

esperant-lo, i no a la festa del meugermà petit, en Robert. Final-ment, la curiositat em va posseir,i a l’obrir el paquet em vaig que-dar de pedra. Allà hi havia una cà-mera d’espionatge, una llanternade molta potència i fins i tot unapistola. No podia ser! Al fons detot hi havia una carta, i la vaig obriramb l’esperança d’una justificació.

“Bona tarda, capitana. Avui enstrobem en un conflicte massa pe-rillós per arriscar-me a escriure’l.Ens trobem demà mateix al lloc desempre i li ho explicaré amb de-talls. Mentrestant, li deixo aquests

objectes per a qualsevol emergèn-cia.”

Què? La mama, capitana? Peròsi ella tan sols és una dona dolça icarinyosa que es dedica a cuidarels nens petits, no com a detecti-

va! Què vol dir al lloc de sempre?Tot això és un joc?

Em vaig despertar per l’aiguafresca al front que em calmava lacalor del cap. Tenia la mare al da-vant amb aspecte preocupat. Ha-via estat tot una jugada de la ima-ginació?

Em disposava a esclatar ambpreguntes quan la mare em va ta-par la boca i em va dir: “Només unmalson, fill, un malson.” Quan sen’anava vaig veure-li una pistolaplatejada lluent al cinturó.

Havia somiat, però... fins a quinpunt?

–

Un somni mal somiat!ANNA BATLLE MARTÍ. Escola Sant Pau (Figueres). Accèssit

aig pensar en el que hipodia haver a dins. De-via ser alguna cosa que

no pesés gaire, sinó no m’ho ex-plicava. Encuriosit, li vaig pre-guntar què volia.

Va tardar una mica a contes-tar. Jo em posava nerviós, quanva dir que em deixava el paquet i

que se n’anava volant i que feiatard. Li volia preguntar qui l’en-viava, però va restar mut. No emva contestar i va baixar correntles escales com si fugís de mi.

Estava sol a casa, i no sabia quèfer. De seguida vaig saber queavui em perdria la sèria, perquèestava massa intrigat per asseu-

re’m i fer com si res. Vaig apagarel televisor i vaig col·locar el pa-quet sobre la taula del menjador,

comprovant que sí que pesava, ique, per tant, que aquell paiol’hagués portat fins a dalt de totsense cansar-se gens seguia sentun misteri. Em vaig estar moltaestona en silenci, mirant i pen-sant què podia haver-hi a dins iqui el podia enviar. Van passar leshores. Perquè arribés la mare, nofaltava gaire.

Al cap d’uns minuts va arribar,com jo esperava. Li vaig explicarel que havia succeït. Ella, intri-

gada, va obrir el paquet. A dins,hi havia un altre paquet emboli-cat amb paper de regal. També hihavia un sobre que va obrir i vallegir amb veu alta:

“Enhorabona: El seu fill/a és elguanyador del II Premi de Nar-rativa Periodística.”

Contents, vam suposar que enel paquet hi havia el premi. Elvaig obrir i vaig poder comprovarque hi havia el lot de llibres quesortejaven.

V

Un paquet misteriós de debòRAIMON CASANOVAS PALLISERA. Escola Salvador Dalí (Figueres). 2n Premi

ixí que li vaig preguntar:–Com ha pogut pujar,sense ascensor, si això és

un sisè pis?I ell, sense contestar-me, va

preguntar:–Hi és en Pep?–No, però tornarà a les sis.

–vaig respondre jo.–Doncs ja tornaré més tard

–va dir. I carregant-se l’embalat-ge a l’espatlla va començar a bai-xar les escales. Vaig tancar la por-ta i me’n vaig anar a seguir mi-rant la televisió, encara pregun-tant-me com s’ho havia fet,aquell home. Al cap d’una esto-na, quan es va acabar el progra-ma, em vaig posar a fer els deu-res, i més tard va tornar en Pep.

–Ha vingut un home amb unpaquet preguntant per tu. Porta-va frac i anava descalç –vaig co-mentar-li–. Li he dit que torna-ves a les sis i ell ha dit que ja vin-dria més tard.

I quan estava a punt de con-testar-me, va sonar el timbre.

–Hi és en Pep? –va preguntarun home des de l’altra banda dela porta.

–Sí, acaba d’arribar –vaig dirjo–. Pep!

–Ja vinc –va respondre ell

acostant-se a la porta ben lenta-ment.

–Senyor Pep, aquí té el seu pa-quet. Firmi aquí... Perfecte, ja se’lpot endur –va dir el carter.

–Què és? –vaig preguntar-liintrigrada.

I en Pep va obrir el paquet len-tament per fer-ho més misteriós.

–Una tetera? –vaig dir dece-buda. –Pensava que seria algunacosa més emocionant.

–Per a mi, una tetera és com untresor –va dir ell–, per això en tinc

tantes. I sense fer-li cas vaig posar-

me a fer els deures decebuda pelpaquet.

A

El paquet misteriós BLANCA URIGOITIA OLIVELLA. Escola Pompeu Fabra (Llançà). 3r Premi

CLARA GUÀRDIA

CLARA GUÀRDIA

CLARA GUÀRDIA

lavors vaig preguntar-liquè volia i em va dir quevenia a entregar-me un

paquet. Jo li vaig preguntar si po-dia ajudar-me a entrar-lo i va dirque tenia pressa. Com estava solaa casa, vaig baixar al pis de baix apreguntar si algú em podia ajudara entrar-lo a casa i em va acompa-nyar el meu veí, un home alt i fort

però una mica gran. Quan vampujar, el senyor repartidor ja no hiera. El meu veí, que, per cert, esdiu Francesc, em va ajudar a en-trar el paquet i se’n va tornar al seupis a llegir els seus llibres d’histò-ria.

Vaig intentar obrir el paquetamb les mans, però no vaig poder.Llavors vaig anar a la saleta del

pare, on tenia tot el material pertraballar, i vaig agafar el cúter, en-cara que mai em deixen utilitzar-lo sola. Vaig dirigir-me corrent alpaquet i, amb molta cura, el vaigobrir. A dins hi havia una figurafeta de marbre, molt curiosa. Mela vaig mirar i remirar però noaconseguia averiguar què eraaquella figura tan estranya. I, perdescomptat, encara tenia aquellacuriositat de saber qui era aquellrepartidor i com havia arribat almeu pis.

Més o menys cap a les cinc de latarda, va arribar la meva mareamb una pila de bosses i, com jam’esperava, es va sorprendre ambla figura de marbre i em va co-

mençar a cridar i a pregunta quèhi feia aquella cosa en mig del re-bedor. Després d’explicar-li tot ala mare, es va calmar i va trucar deseguida al pare, que va repetir elmateix que havia fet la mare. Fi-nalment, van trucar a la policiaperquè busqués aquell home.

El dia següent va venir la poli-cia a casa i em va fer descriure elrepartidor. Dues setmanes des-prés, la policia va informar que nol’havien trobat pas a la ciutat i hovan deixar córrer.

L

Entrega misteriosaNIL CEBRIÀ PIÑOL. CC La Salle (Figueres). Accèssit

CLARA GUÀRDIA

Text motivador: Van trucar el timbre en el pitjor moment. Estava delectant-me amb la meva sèrie preferida. Era la meva estona de relaxació abans de posar-me a estudiar. Vaig anar a obrir malhumorada. Em vaig trobar un paio descalç que anava amb frac. Al seu costat, hi havia un gran embalatge de cartró. Al blocno tenim ascensor, així que em vaig preguntar com havia pujat aquell paquet a un sisè pis sense despentinar-se. No semblava cansat. Tenia els peus nets i niuna gota de suor li baixava pel front. Tot plegat era intrigant, però jo tenia pressa per tornar davant del televisor. Adaptació: Joan Francesc Dalmau (Cavall Fort).

V�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013