Reportatge Ritme a les venes L’espectacle de STOMP arriba a Girona. PÀG. 2 i 4. Reportatge El tren de LhasaUn recorregut pel Tibet en tren. PÀG. 6 i 7. Entrevista Baltasar Porcel «Pla és l’autor més important del s. XX». PÀG. 9.

Dom

inic

alDiumenge 7de desembre de 2008

Diari de Girona

ReportatgeNadal de sol

i bicicletesUna empresa

de Banyoles hadissenyat la decoració

de Barcelona PÀGINES 4 i 5

2 DominicalDiumenge 7 de desembre de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: ASPECTE PAISATGE (INTERIORD’UN DELS ARBRES DE NADAL INSTAL·LATS ABARCELONA I CREATS PER L’ENGINYERIA ICONSULTORA DE PAISATGISME DE BANYOLES)

7 de desembre de 2008

4 i 5 ReportatgeNadal de sol i bicicletaL’empresa de BanyolesAspecte Paisatge ha creatuna innovadora ornamentaciónadalenca formada per quatrearbres solars i dos d’interactius.

6 i 7 ReportatgeEl tren de LhasaUn recorregut ferroviari que surtde Pequín ofereix al viatger unavisió privilegiada dels atractiusprincipals del Tibet.

9 EntrevistaBaltasar PorcelL’escriptor afirma que«Pla és l’autor mésimportant del segle XX».

10 ReportatgeEstabliments anticsMiquel Perpiñà S.A.

11 Artistes de l’EmpordàEmili Armengol

13 GastronomiaSaber cuinar el peix

SUMARI Tot té so, té vida, i el més important: to-thom és capaç d’arrencar als objectesmés quotidians aquest secret sonor que

amaguen. Aquesta és la premissa deSTOMP, que arriba aquesta setma-na a Girona amb l’objectiu de de-mostrar que escombres, lluminsi fins i tot l’aigua poden teniruna acústica tan complexa comqualsevol instrument tradicional. Els dotze ballarins (o actors, o mú-sics... gairebé qualsevol definició és và-lida) arribaran a l’Auditori de Gironaprecedits per una autèntica allau dexifres: s’han fet més de 10.000 re-presentacions de STOMP a 42 paï-sos, i l’han vista més de 9 milionsd’espectadors. Evidentment, els«stompers» que estan actualmentde gira per Espanya no s’han fetcàrrec de totes aquestes funcions:i és que actualment hi ha fins a cinccompanyies repartides arreu delmón: tres de gira (una als EstatsUnits, una a Europa i una altra a laresta del món), i dues de fixes: a NovaYork, complint el seu desè aniversari; ia Londres, per quart any consecutiu. I desde fa 17 anys, els ballarins s’han anat reno-vant, però sempre amb un mateix esperit: di-vertir el públic i sobretot, aconseguir que elspeus de l’audiència no parin quiets mentreestiguin vivint l’experiència STOMP.

LA HISTÒRIA DEL RITME DE CARRERAquest espectacle té el seu origen a Brighton,al Regne Unit, el 1991. Luke Cresswell i Ste-ve McNicholas, creadors de STOMP, pertan-yien a un grup d’animadors de carrer, cone-guts com a «buskers», que intentaven atreurel’atenció dels vianants. El «busking» és una tra-dició antiga a Anglaterra, amb l’origen als te-atres que s’organitzaven a les viles medievals.Cresswell i McNicholas van actualitzar la tra-dició i van crear una simbiosi moderna entremoviment i música. En el seu primer any devida, l’espectacle ja va aconseguir el Premi dela Crítica del diari britànic The Guardian, i el«Best of the Fringe» del Daily Express. Un anydesprés, van visitar Barcelona amb motiu delsJocs Olímpics, i a partir de llavors el fenomenes va anar incrementant. Dues gran fites vanser la seva actuació a l’Acròpolis d’Atenes, ila superació del rècord de venda d’entradesdel Royal Festival Hall, que des de 1972 os-tentava Frank Sinatra.

Però al marge dels 9 milions de personesque han vist els «stompers» en directe, de bensegur que hi ha moltes persones que els co-neixen sense potser saber-ho: i és que hanparticipat en nombrosos espots televisius. No-més una pista: van participar en una de lescampanyes més sonades (i mai millor dit) dela marca de refrescos que afirma ser «l’espur-na de la vida».

Els membres de STOMP també han parti-cipat en bandes sonores (com la de la pel·lí-cula Tank Girl), en curtmetratges dirigits tana públic infantil com general, i van estrenarla pel·lícula en tres dimensions PULSE: a

STOMPOdyssey al teatre IMAX del Museu d’HistòriaNacional de Nova York. Val a dir que des del’inici de la temporada al West End, al setem-bre de 2002, la companyia ha facturat més de4,5 milions de lliures, sobrepassant així el rè-cord de taquilla durant l’època de Nadal, lasetmana de més ingressos.

QUAN ELS LLUMS S’APAGUEN...Vam tenir la sort de poder parlar amb quatredels «stompers» prèviament a una de les se-ves actuacions a Palma deMallorca, a l’inici d’a-questa gira estatalque tancaran aGirona. Elque méssobta, enprimerlloc, és l’e-nergiaamb laqual parlen:i és que tot iel munt de ca-lories cremadessobre l’escenari, sem-bla que mai no en tenenprou. Els integrants de la companyia tenenprocedències molt diverses, i també s’hananat incorporant al grup en moments dife-rents: un d’ells era un dels més veterans; d’al-tres hi han entrat a través de càstings desti-nats a renovar la plantilla.

Un dels aspectes que van destacar els«stompers» va ser, precisament, que aquestamobilitat a la companyia i l’anar girant arreudel món els obliga a conèixer-se molt bé, per-

a les venesRitme

Capses de llumins, cubells de llauna o escombres. Tot té so i detot se’n pot treure ritme. Ho podem provar a casa destralerament,

però els professionals són STOMP, que arriben ara a Girona.

TEXT: MARTA PALLARÈS FOTOGRAFIA: OLEG MICHEYEV

Reportatge

3 DominicalDiumenge 7 de desembre 2008

Fotografia:Els dotze ballarinsde STOMP, en plenaactuació, i amb undels seus estris favo-rits: les tapes decubells d’escombra-ries. Aquests objec-tes centren un delsmoments mésespectaculars de l’o-bra, amb una coreo-grafia molt elabora-da de la dotzenad’intèrprets.

Dies i lloc:Del 10 al 14 de desembre, al’Auditori de Girona

Horaris:De dimecres adivendres, a les21.00.Dissabte, a les19.00 i les 22.30.Diumenge, a les18.00 i 21.30.

Preus:De 22 a 38 euros.

què cal una gran coordinació entre ells espe-cialment en determinats números (els espec-tadors podran veure la setmana vinent a l’Au-ditori el ball de cossos i tapes de cubells d’es-combraries, que van passant de mà en mà ientrecreuant-se a l’aire, entre altres filigranes).

Els «stompers», vinguin del món del ball ode l’actuació, acaben formant-se d’una mane-ra completa; la forma física de tots, nois i noies,és envejable. I és que durant l’espectacle, nonomés hauran de ballar i moure’s constant-ment, sinó que s’enfilen a improvisades basti-des, han d’aixecar objectes realment pesants,i fins i tot caminar amb uns enormes cubellslligats als peus. En una visita posterior al«backstage», vam poder comprovar «in situ» elgran pes d’aquests cubells; segons van expli-car els encarregats de material, fins ara noméssón nois els qui han fet aquest número, per lagran força física que implica aixecar-los. A laresta de peces, això sí, ballarins i ballarines tre-ballen de la mateixa forma per fer treure rit-me d’allà on sembla impossible.

Un dels elements bàsics de STOMP és l’hu-mor: «això és el que fa que arreu on hem anatens acullin d’una manera semblant, perquèfem riure sense paraules, amb un llenguatge

universal que no entén ni de païsosni d’edats», confessen els inte-

grants de la companyia.«Aquest és un espectacle

per a tots: no utilitzemparaules, i per tant to-hom ens pot enten-dre; treballem amb elritme, que és la basede tota la música, iper tant pot ser apre-

ciat per tots». A l’inici de la gira, a Pal-

ma de Mallorca, tant granscom petits van acabar picant

de peus i mans, al ritme que indi-

caven els «stompers» des de l’escenari. Semprees busca la complicitat del públic, fins i tot ju-gant amb ell amb molt de sentit de l’humor. Ievidentment, encara que el respectable no arri-bi al virtuosisme dels presents a l’escenari, unapremissa bàsica de l’espectacle és que abso-lutament tothom és capaç de fer música ambles seves pròpies mans i amb els objectes quetrobi a casa. Només cal proposar-s’ho.

ELS FACTORS TÈCNICSPer increïble que sembli durant la representa-ció, no hi ha cap so enregistrat o que sorgei-xi d’instruments convencionals. Per aquest mo-tiu, i com vam poder apreciar durant la visitade luxe als interiors de STOMP, una de les tas-ques més complicades és la seva sonorització.Hi ha micros estratègicament situats, «cosa queno significa que hi hagi cap amplificació alie-na als mateixos objectes usats». El terra de l’es-cenari també és especial, i viatja amb els «stom-pers», ja que és el que els dóna el so especialaconseguit en picar de peus, passar les es-combres i fins i tot, escampant-hi sorra.Durant la representació hi ha un mínim fil ar-gumental de les vides d’aquests personatges,que treballen en una societat a l’estil Mad Maxnetejant i endreçant. Els rols que adopten ca-dascun d’ells són els que donen una major co-micitat a l’espectacle: el fatxenda, el destraleri la seductora en són només alguns exemples,això sí, tots plens de la mateixa força.

De ben segur, els espectadors gironins quese sumin la setmana vinent als més de 9 mi-lions d’espectadors que ja han gaudit ambSTOMP quedaran bocabadats del so que espot treure d’una simple capsa de llumins. Lagràcia és que aquesta capsa, com tots els al-tres objectes usats, sona igual arreu del mónquan se l’agita, perquè el ritme no entén dellengües ni nacionalitats. Només cal picar demans.

Més de10.000funcions deSTOMP des de1991

9 milions

d'espectadors

a 42 països

d'arreu del món

3 companyies

de «stompers» en

gira internacional

2 de fixes a Nova

York i Londres

Des de l'inici de temporada al West End, al

setembre de 2002,STOMP ha facturat

més de 4,5 milions de

lliures.

Reduir el consum, usar energies renova-bles, fomentar la reutilització i promou-re la interactivitat dels ciutadans són els

eixos bàsics d’una innovadora proposta d’or-namentació nadalenca estrenada a Barcelona icreada per una empresa gironina, Aspecte Pai-satge de Banyoles, que aposta per trencar elstòpics relacionats amb aquestes dates. Es trac-ta de sis arbres dissenyats a partir dels criterisde sostenibilitat i eficiència: quatre que s’il·lu-minen gràcies a l’energia solar acumulada du-rant el dia i dos que ho fan com a resultat deles pedalades d’aquells que pugen a la bicicletaestàtica que els complementa. Aquestes es-tructures d’acer en forma d’avet, que mesurengairebé dotze metres d’alçada i cinc de diàme-tre, s’han instal·lat al Mercat de Santa Caterina,als encreuaments de l'avinguda Diagonal ambel passeig de Gràcia, de la Meridiana amb elpasseig de Fabra i Puig, de l'avinguda de PauCasals amb la plaça de Francesc Macià, del pas-seig de Lluís Companys amb el Parc de la Ciu-tadella i, també, a la plaça d'Espanya. L’ence-sa es va iniciar el 24 de novembre i es va com-pletar dilluns passat.

El responsable d’aquest projecte, Martirià Fi-gueras –fundador d’Aspecte Paisatge–, afrontala seva feina defensant que «qualsevol cosa potser paisatge». Figueras argumenta que «estemacostumats a fer litorals marítims, a recuperarvolcans... però hi ha la possibilitat de treballara una altra escala, s’ha de saber veure les co-ses d’una manera diferent», pensant en cadalloc concret. Pel que fa als muntatges que pro-liferen per Nadal, el paisatgista critica «les es-tètiques efímeres» i es posiciona a favor de «ge-nerar noves formes de veure les coses», que s’a-llunyin de la típica iconografia associada a lacelebració religiosa i s’acostin al concepte méslaic de la festa. Per això, tal com remarca Fi-gueras, el color és un element característic dela seva proposta.

«BICING» QUE IL·LUMINAL’empresa banyolina Aspecte Paisatge –ambMartirià Figueras al capdavant d’un equip in-tegrat per arquitectes, dissenyadors industrials,enginyers i paisatgistes– és l’autora dels arbresde Nadal sostenibles instal·lats en diferentspunts de la ciutat de Barcelona durant les duesúltimes setmanes. Per a l’execució d’aquest pro-jecte, han comptat amb la col·laboració de Sal-vador Fàbregas. Mentre que la producció i elmuntage ha anat a càrrec d’Ecoludic, una em-presa especialitzada en la instal·lació i el man-teniment de parcs infantils, mobiliari urbà, en-llumenat i il·luminació ornamental –amb Sa-dilsa i Mecanitzats Diper com a col·laboradors.

El bicing, un servei públic de bicicletes in-troduït recentment als carrers de la capital ca-talana, ha inspirat els dos arbres interactius cre-ats pels banyolins i ubicats a l’entorn del Mer-cat de Santa Caterina i als jardinets de Gràcia.

4 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Fotos:1

Martirià Figueras,al seu despatxde l’enginyeria

i consultoriade paisatgisme

Aspecte Paisatge,de Banyoles.

2Un dels arbres deNadal interactius

dissenyats perl’equip gironí,que des de la

setmana passadadecoren alguns

espais públics deBarcelona. Un noi

pedala en una de lesbicicletes estàtiques

instal·lades pergenerar energia.

de sol i bicicletaNadal

Una empresa de Banyoles ha dissenyat un innovador sistemad’ornamentació i il·luminació nadalenca per a Barcelona,

consistent en quatre arbres solars i dos d’interactius.

TEXT: PILI TURON

1

2

Si es té en compte la resposta dels primers dies,la reacció dels vianants ha estat positiva ja que,entre les sis de la tarda i quarts de deu de lanit, nombroses persones s’animen a pujar a daltde les bicicletes estàtiques que durant el dia esguarden a l’interior de les estructures metàl·li-ques: cada pedalada serveix per generar ener-gia i contribueix a il·luminar l’arbre amb unefecte ascendent, perquè es van activant unsmecanismes separats per uns vint centímetres.Tal com destaquen els autors del projecte, d’a-questa manera «el ciutadà passa de ser espec-tador a convertir-se en peça clau i protagonis-ta en la reducció del consum energètic».

Si en aquest cas el seu funcionament depènde la participació dels ciutadans –que quedaregistrada en uns monitors–, els arbres solarssón autogestionables. Aquestes instal·lacionsestan formades per fulles equipades amb unespetites plaques solars fotovoltaiques que, alllarg del dia, capten llum i produeixen un efec-te tornassolat; a més a més, acumulen l’ener-gia que a la nit es transforma en llums de co-lors gràcies a unes bateries de níquel-càdium ila utilització d’unes minilàmpades de leds.

Amb aquests sis arbres de Nadal, l’empresaAspecte Paisatge de Banyoles ha donat el tretde sortida a un projecte promogut per l’Ajun-tament de Barcelona i que està previst culmi-nar el 2010.

A MIDA DE PLATJA D’ARODes de fa tres anys, aquesta mateixa enginye-ria i consultoria de paisatgisme s’encarrega dela il·luminació nadalenca de Platja d’Aro, quees va encendre ahir a la tarda. Martirià Figue-ras –que també és assessor tècnic de la regi-doria d’Urbanisme, Medi Ambient i PaisatgeUrbà d’aquest ajuntament– explica que la sevaproposta respon a una voluntat de dir «prou aun consum tan bestial» perquè, segons remar-ca, «cal anar cap a un sistema de baix consum».En la seva opinió, el cas de Platja d’Aro –pro-jecte per al qual han comptat amb la coopera-ció de l’artista Maria Lluïsa Xarnach i que hamuntat Sadilsa juntament amb Qualiret– exem-plifica la filosofia del seu equip: fer propostescreatives que permetin rendibilitzar la inversióadaptant els elements de la il·luminació per ad’altres èpoques de l’any, com ara la festa ma-jor o la celebració del carnaval. «Pensar aques-ta possibilitat d’un ús doble o triple justifica lainversió», afirma Figueras.

Aquest any s’ha ampliat el nombre de ca-rrers de Platja d’Aro engalanats per Aspecte Pai-satge, que s’han estès fins a S’Agaró i Castelld’Aro. I entre les novetats més destacables hiha la instal·lació –a la rotonda situada davantla casa consistorial– d’una vuitena de tubs quesimulen ser xemeneies de llum, amb uns ven-tiladors al seu interior que il·luminen una sèriede peces reflectants que fan l’efecte de ser pè-tals de colors.

Reportatge

5 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Fotos:A sobre d’aquesteslínies, tres elementsde la il·luminaciónadalenca de Platjad’Aro.3Un altre delsarbres ambil·luminació debaix consumque ja funcionena Barcelona. 4Un dels arbressolars, amb fullesque incorporen una placa quecapta llum. A la nit,l’energia acumuladaes transforma enllums de colors. 5 i 6Ornaments dePlatja d’Aro, undels quals juga ambel refranyer popular. Fotografia:Estudi Paisatge.

3

5

6

4

El tren de Lhasa comença a Pequín. Coma tots els països centralistes, qualsevolcosa ha de tenir el principi al centre. Però

l’Anna i jo hem preferit agafar-lo a Ziling (enxinès Xining). Compartim el camarot amb laMaria, una noia holandesa que va agafar el trena Pequín, porta aproximadament 24 hores deviatge, compartint el diminut habitacle amb tresxinesos. Els xinesos baixen, nosaltres pugem ila Maria continua. S’alegra de veure’ns i des-prés de les salutacions de cortesia ens preguntasi hi ha alguna cosa interessant a Ziling. Aques-ta ciutat és als confins dels territoris tibetanshistòrics, dels quals no podem trobar cap mapaactualitzat, de la mateixa manera que no po-dem trobar a les gasolineres catalanes cap mapadels Països Catalans.

Està situada a 2.000 metres d’alçada i és unbon punt de partida per entrar a l’altiplà tibe-tà. Capital de la província de Quinghai, im-mensa regió deshabitada i sense cap interès,només val la pena l’aire fi que s’hi respira, cosad’agrair en les supercontaminades ciutats xi-neses. Però resulta que sí, que si hi ha algunacosa interessant. A pocs quilòmetres de la ciu-tat trobem el monestir de Kumbum (en xinès,Taer-s’hi). Monestir budista Tibetà de cons-trucció irracionalment tossuda, va ser devastatpels musulmans al 1860 i fou reconstruït, sa-quejat i cremat per la revolució cultural maois-ta al 1958, i fou reconstruït; un terratrèmol elderruí totalment al 1990 i tornà a ser construït.Lloc originari del naixement de Tsongkhapa,fundador de l’ordre Gelugpa. Antigament erauna ciutat monàstica on vivien 3.800 persones,actualment hi conviuen uns 500 monjos. Dinsel complex hi ha temples, escoles monàstiquesi vivendes. Aparentment és com un petit po-blet de carrers polsosos amb molts pidolairesa les cantonades i molta activitat de monjos en-feinats, turistes xinesos cridaners, que es com-porten igual que si estiguessin en un parc d’a-traccions, i pelegrins arribats de tot el Tibet. Elsdevots pelegrins fan ofrenes com aquell que faun negoci: «aquest Buda et cura la vista», «aquestaltre el mal de queixal...», poca broma en unpaís de condicions sanitàries pèssimes. Dins untemple hi ha una cerimònia impossible, elsmonjos reciten mantres i toquen trompetes itambors, els guies criden per explicar qualse-vol cosa que ningú escolta i a ningú interessa.

La Maria ens ofereix galetes i s’interessa perles fotos de les portes dels temples; pòmulsadornats amb tires de colors. El tren arrenca.Els enginyers suïssos no creien que fos possi-ble realitzar la línea ferroviària degut als pro-blemes derivats de l’alçada i dels gels perma-nents. Els enginyers suïssos estaven parlant d’u-na obra civil, però els polítics xinesos estavenparlant d’una obra militar. Aquest tren és el da-rrer míssil cap el Tibet, aquesta vegada carre-gat amb munició humana.

Des de l’ocupació militar del Tibet l’any 1959–oficialment, «reforma democràtica del Tibet»–l’arribada de colons ha estat constant, fins elpunt que actualment són majoria els habitantsd’ètnia han xinesa. Amb el tren comença la in-vasió definitiva. El tren també servirà per ex-treure les grans i verges reserves naturals delTibet. Contra tot pronòstic, han aconseguitconstruir el ferrocarril que viatja entre 4.000 i5.000 metres d’alçada. El que no han aconse-guit és canviar els llençols bruts que han dei-xat els tres xinesos que ocupaven el nostre ca-marot, en el qual haurem de passar la nit.

LLAC SAGRATFosqueja. Quina llàstima, em feia il·lusió veu-re el llac Kokonor. El tren passa vorejant aquestllac salat, el més gran del Tibet. Llac sagrat perals tibetans, els xinesos hi abocaren residus nu-clears i actualment, amb una sobredosis de ci-nisme, reciclat en parc natural per anar a mi-rar ocells. Anem al vagó restaurant a beure unacervesa. M’esforço per demanar «dues cerve-ses» en xinès, però el cambrer em contesta enanglès i riu. Ens aturem a Golmud, tothom quehi ha estat coincideix que és la ciutat mes ho-rrible del món, fins i tot el nom és lleig. Gaire-bé em sento afortunat que la nit no em deixiveure res. Després el tren puja, puja i puja. Totala nit pujant fins passar el primer esglaó de l’al-tiplà tibetà: el pas de kunlun a 4.700 metres.Quan els tibetans superen un port exclamen«Lha gyalo! De tamtché pham!», –«Els Déustriomfen! Els dimonis són vençuts!». Però no-saltres no, dormíem i passem una mica de fred.

El recorregut del monestir de Kumbum aLhasa és el que van fer l’any 1937, però seguintun altre itinerari, els lames que portaren la re-encarnació de l’actual Dalai Lama. El nen ha-

via nascut a l’extrem oriental del territori tibe-tà, prop del monestir, al lloc que havien indi-cat diferents senyals i profecies. En aquella èpo-ca la regió era un lloc feudal, com Europa a l’E-dat Mitjana, mals camins i cap pont per passarels rius i tot infectat de bandolers. Sense fron-teres clares, les lluites eren constants, ara con-tra xinesos, ara contra musulmans, ara contramongols. Si viatjar per un país de geografia tanexigent és normalment complicat, amb aques-tes condicions afegides devia ser infernal. A so-bre, quan el nen fou localitzat, les dues forceslocals –el monestir i el governador xinès– in-tentaren treure’n profit econòmic. El governa-dor Ma, personatge sinistre de novel·la negra,no dubta en enganyar i fer xantatge per no dei-xar marxar el nen. Finalment, després d’entre-gar una bona quantitat de diners iniciaren elviatge de tornada, aquest mateix que estic fentcòmodament assegut al tren.

En entrar a l’altiplà, comença a clarejar. Elnegre es torna gris i el gris blanc, i després totés blanc. Un immens altiplà blanc emmarcatper muntanyes blanques. Això és el que veu-rem les pròximes hores, i veiem algun camióque circula per la carretera paral·lela a la via.Aquesta carretera, abandonada, esquifida i ne-vada, és l’enllaç principal amb Xina, és sor-prenent el contrast amb la moderníssima viafèrria. I veiem algun iac, fenomenal animalaquesta espècie de vaca peluda. S’estan impà-vids, amb la neu fins el coll suportant la fred ila falta d’oxigen de les grans alçades. Del iac,els tibetans ho aprofiten tot: la carn, la pell, elgreix, els ossos i antigament els fems eren l’ú-nic combustible. Veiem un grup de nòmadesasseguts enmig de la neu fent un picnic i un al-tre, solitari amb una moto, per una pista neva-da sense principi ni fi.

LhasaEl tren de

Un recorregut ferroviari amb punt de sortida a la capitalxinesa, Pequín, ofereix al viatger una visió privilegiada

d’alguns dels atractius més destacables del Tibet

TEXT I FOTOGRAFIA: JACINT SARQUELLA

6 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

1

Reportatge

7 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

La Maria no es troba bé. Està agafant mald’alçada, no menja i porta moltes hores estira-da al llit. Estranya malaltia el mal d’alçada, ésuna reacció del cos a la falta d’oxigen que espot manifestar o no segons l’aclimatació, i hopot fer de diferents maneres. Al vagó restau-rant s’improvisa una petita infermeria on fanrevisió mèdica a tots el membres de la tripula-ció. Però quan a un revisor li posen una màs-cara d’oxigen tots el passatgers comencen a pa-tir el mal d’alçada, fins i tot un francès de raçanegra queda pàl·lid. Tot plegat molt estrany, te-nint en compte que el tren està pressuritzat.

A fora, el cel blanc i la terra blanca. La llu-minositat és insultant, es tan ofensiva que, mal-grat els vidres tintats, tots portem ulleres de sol.Al vagó restaurant, els passatgers passen l’es-tona però, de tant en tant, la tranquil·litat que-da pertorbada pel relliscar de les rodes. Elsconstructors han tingut problemes per fixar lavia a una superfície sempre congelada, moltsquilòmetres estan aixecats amb pilones sobreel nivell del gel permanent. Altres problemeshan sorgit del subsòl, inestable per aguantar elpes dels vagons, o derivats de les esquerdes alsponts. Resumint, a cada relliscada de les rodesse’m posa la pell de gallina.

EL PAS DE TANGGULAContinuem pujant i ens acostem al pas de Tang-gula, el segon esglaó en l’altiplà. Aquest pas enfa moltíssima il·lusió. És el més alt d’aquest viat-ge i el pas més alt d’un tren al món: 5 071 me-tres, el Mont Blanc té una alçada de 4.807. L’es-pero impacient, buscant per la finestra supo-sats congostos de roca tallada, però solamentdiviso suaus turons i muntanyes llunyanes. Vaigal lavabo, el terra inundat d’orins i al corredorl’encarregat de la neteja s’eixuga les mans a lescortines. Torno ràpidament a mirar per la fi-nestra buscant el pas de Tanggula i preguntoal revisor per desena vegada si falta molt. Emdiu que ja l’hem passat. Fan-tàs-tic!! Just quanel passàvem jo era al...wàter.

La Maria està feta pols. El mal d’alçada li haagafat molt fort: vomita i no s’aguanta dreta, téla cara blanca i molt mal de cap. Sembla queté totes les manifestacions possibles del mald’alçada. A fora, algunes cases miraculosamenthabitades, fantasmagòriques enmig de la neu,amb banderes d’oracions destralades als terrats.

Sobre la porta que comunica els vagons hiha dos rètols: prohibit fumar i prohibit escopir.A sota, dos policies del tren fumen i escupen,una bona mostra d’autoritat a la xinesa. Tots elsxinesos escupen constantment, primer s’em-passen els mocs per la gola amb un so profundi cavernós, després, quan esperes que surti unimmens moc verdós, solament llencen una mi-queta de saliva blanquinosa... frustrant, fasti-gós i molt poc higiènic, i al final t’acostumes.

El tren s’atura a Nagqu, podem sortir uns mi-

nuts, l’aire es gèlid. Pugen molts de tibetans alvagó de tercera, pell fosca, galtes vermelles, carregats amb bosses de niló i grans farcells decotó impossibles de lligar. L’estació és a les afo-res però podria estar exactament al centre. Elgran problema de fer arribar el tren de gran ve-locitat a Barcelona fou les expropiacions i lesindemnitzacions, a Xina això no és un proble-ma. En un país comunista no hi ha propietatde la terra, no cal expropiar ni indemnitzar. Eltren pot passar per on li plagui, de la mateixamanera que al Pequín olímpic els estadis i lesxarxes d’autopistes s’han fet sobre la terra quetreballaven el mes humils, que s’han quedat li-teralment sense res. Intento entrar al vagó detercera però es impossible, l’apilonament depersones i bosses m’ho impedeix. Al tren hi hatres categories: vagons de tercera plens de ti-betans; vagons de segona amb camarots de sislliteres, amb xinesos que escupen al corredor;i vagons de primera, amb camarots de quatrelliteres ocupats per turistes esgotats, amb ulle-res fosques i mal d’alçada.

La Maria no ha menjat res durant tot el viat-ge, li dic si vol una sopa, fa un moviment in-descriptible amb el cap que jo interpreto com

un sí. Al vagó restaurant em comuniquen ama-blement que la cuina és tancada, després fotenuna solemne esbroncada a un tibetà que tam-bé havia demanat per menjar. Es noten unesmaneres, un menyspreu dels xinesos vers elstibetans, encara que provingui d’una autoritattan elevada com la del cambrer del bar.

A fora, espectaculars vistes del gran llacNamtso Chukmo, parcialment glaçat i emmar-cat per muntanyes perpètuament gelades. Esfa fosc i comencem un suau descens fins els3.490 metres de Lhasa. Arribada de nit, cap ales 9 del 12 de novembre de 2007. Descomu-nal i desproporcionada estació de Lhasa. Cà-meres de seguretat per tot arreu, això deu serla màxima felicitat d’un estat repressor. Ajudemla Maria a baixar del tren, jo li porto la bossa il’Anna l’aguanta, camina de tort i sembla quevagi a caure. Ha fet 4.064 km i dos dies i duesnits al tren, nosaltres la meitat. La policia del’estació obliga a recórrer la línia recta que vadel vagó a la sortida seguint un absurd anglerecte. Em fa molta il·lusió guardar el bitllet derecord, però, a la sortida, una autoritat unifor-mada de no sé què, de les mil que hi ha per totel país, ens exigeix que li entreguem.

Fotos:A sobre d’aquesteslínies, el monestirde Kumbum ila ciutat de Lhasa,el destí final del tren.1 i 2Dues perspectivesdel monestir deKumbum.3Imatge nocturnade Lhasa.4El paisatge nevatvist des de l’interiordel tren.

3

2

4

Molts ni tan sols havíem nascut quan lavan estrenar als cinemes de tot el món.Altres van aprendre anglès amb les se-

ves cançons. I encara avui, trenta anys després,les noves generacions (i les més grans, és clar)continuen ballant al ritme de You’re the onethat I want i imitant els moviments de John Tra-volta quan algun discjòquei despistat té l’en-cert de punxar-la en alguna discoteca. Greaseha complert aquest 2008 trenta anys, però con-tinua sent un referent musical i cinematogràficper a molts.

De fet, el film que triomfa ara arreu del mónentre els adolescents, High School Musical (to-tes les seves parts), té com a clar referent Gre-ase: música, coreografies espectaculars, un ins-titut, un noi popular i una noia marginada. Re-sultat: el Grease del segle XXI.

QUÈ HA ESTAT D’ELLS?Els seus tupès engominats, les faldilles de vo-lants interminables i els pantalons ajustats vancausar furor a finals dels anys 70 i principis dels80 i van aconseguir transportar-nos a la Cali-fòrnia dels anys 50. Encara ara, però, la ico-nografia del film continua present en les nos-tres retines (hi fóssim o no aquell any 1978).Grease va ser també una plataforma de llan-çament (o això semblava) per a un planter d’ac-tors joves que veien en aquest film la seva granoportunitat. Cal dir, però, que el més ben pa-rat de tots ha estat John Travolta, qui, desprésde ser nominat a l’Oscar per la seva interpre-tació del «trencacors» Danny Zucko i veure comla seva carrera professional queia en picat(Mira quién habla en totes les seves versions,Urban Cowboy o Staying alive no serien el mi-llor per posar en un currículum), va ser resca-tat el 1994 pel totpoderós Quentin Tarantino aPulp Fiction. Des d’aleshores, l’actor, un delsmembres destacats de l’església de la Ciencio-logia juntament amb Tom Cruise, s’ha casatamb la també actriu Kelly Preston, han tingutdos fills i ha protagonitzat èxits com La delga-da línea roja, Be Cool, Cara a Cara o Hairs-pray, aquesta última el seu (celebrat) retorn almusical.

Lorenzo Lamas, gairebé irreconeixible en elfilm, en el paper de nen pijo i perfecte, tambéva gaudir d’uns anys de bonança gràcies a lasèrie Falcon Crest i la campanya publicitària deReig Martí que el va convertir en «el rey de lascamas». Stockard Channing (Rizzo) també s’hafet el seu raconet, sobretot com a secundàriade luxe en films com Prácticamente magia, iúltimament ha retrobat l’èxit amb el seu paperde primera dama a la multipremiada sèrie dela NBC El ala oeste de la Casa Blanca. El seuestimat Kenickie a la ficció, Jeff Comway, tam-bé ha centrat la seva carrera en la televisió, peròamb menys fortuna que Channing. L’any 1980es va casar amb Rona Newton-John, germanade la seva companya de repartiment a Grease,de la qual es va divorciar el 1985.

La dolça protagonista de Grease, Sandy, noha tingut tanta sort com els seus companys. Toti que abans de Grease s’havia fet un lloc en elmercat musical, Olivia Newton-John, veient labona acollida del film de Randal Kleiser, va de-cidir centrar-se en la seva faceta com a actriu.Però la seva decisió va ser un error. Mai tor-naria a repetir aquell èxit, tot i que ho va in-tentar, primer amb Xanadú i després amb Twoof a Kind (1983), on va tornar a coincidir ambTravolta. Pel que fa a la seva vida personal noli ha anat massa millor: està divorciada i té unfill, i el seu xicot va desaparèixer el 2006 men-tre pescava. També ha hagut de superar un càn-cer de mama que se li va diagnosticar l’any1992, drama que l’ha portat a fer campanya ac-tiva en la lluita contra aquesta malaltia.

Amb més o menys sort, tots ells continuena la nostra memòria, perquè tots hem ballat alritme de Grease lightning, tots hem desitjat te-nir «aquelles nits d’estiu».

Trenta anys de gominaEl famós musical «Grease» compleix tres dècades a la gran pantalla i ens preguntem què

ha estat dels seus protagonistes, John Travolta i Olivia Newton-John

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Reportatge

8 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

JOHN TRAVOLTAGran ballarí però un actor més, es va fermundialment famós gràcies a Fiebre delsábado noche i Grease. Després, la sevaestrella va començar a baixar fins queTarantino el va salvar de la misèria artísticaoferint-li ser Vincent Vega a Pulp Fiction.

OLIVIA NEWTON-JOHN De fet, la major part de la seva carrera haestat musical. El seu primer gran paperal cine va ser a Grease i mai ha tornat arepetir aquell èxit. Des que li van diagnos-ticar càncer de mama el 1992 es dedicaactivament en la lluita contra la malaltia.

Baltasar Porcel (Andratx,1937), la Universitat deGirona el convida al

curs d’Escriptors catalans delSegle XXI. És dimecres, 26 denovembre. Parlem amb ell enun hotel, a tocar la Llibreria 22.Ha guanyat el Bertrana de Gi-rona, el Nacional de Literatu-ra, el Serra d’Or, el Sant Jordi,el Llull, etc. Té premis a Fran-ça, Itàlia o els Estats Units. Ésarticulista, va ser president del’Institut d’Estudis del Medite-rrani.

Com es queda quan li diuenque és el màxim candidat alPremi Nobel de Literaturacom a autor català? (semblasorprès) Estic molt agraït a quiho digui... a la vegada que noserveix absolutament per ares.

És impossible guanyar-loamb una llengua sense Es-tat? No crec que la bondat dela literatura catalana ni la re-percussió que tingui depenguide l’Estat. Diria que Catalunyaté un Estat, l’Estat espanyol. Lagent vota en aquest sentit, pertant, no hi veig el problema.

I quin és el problema: queno coneixen el país? Que és una llengua pe-tita, marginal, a la mateixa Catalunya (fa unapausa). A Girona no ho sé, però a Barcelonaagafes un taxi i no saben català. Ara, si els par-les en anglès, t’entenen. I en castellà no diguem.Una llengua en aquestes condicions, és difícil.Les autoritats locals tenen una noció de ramatcol·lectiu. I el Premi Nobel no es dóna a capramat. Al Pirineu hi ha ramats, que belen.T’has d’espavilar pel teu compte. Que et co-neguin, que et publiquin. L’Estat no et serveix,a vegades et fa la punyeta. I falta que el pseu-do-Estat català es preocupi pel tema. Ara, pit-jor ho va passar Jesucrist! (riu).

El van crucificar. Sí, també són ganes! La po-blació es troba contenta. La part cultural ha re-trocedit, mentre la política segueix la baralla.

No tenim una cultura massa polititzada? Lacultura està supeditada a la política, i això ésfatal. Perquè la política no respon a la majoriade la població catalana, ni a la majoria de lapoblació espanyola, la cultura es converteix enl’ase dels cops.

Va compartir espai i converses amb JosepPla a Destino, com resumeix l’aportació del’empordanès a la cultura? Vaig tenir moltarelació amb ell. Pla és l’autor més important delsegle XX català, per la seva visió del món, perla seva imaginació. No tot el que feia Pla esta-va bé, però és l’autor més considerable, mésgenèticament i lingüísticament català. Pla, totsol, justifica una cultura.

A la darrera novel·la parla de Barcelona,abandona la seva Mallorca natal. Ja l’haviaabandonat a llibres com Les pomes d’or, ara re-

editada, i que passa a Àfrica i el Mediterrani, ialtres com Ulisses a alta mar, o Lola i els peixosmorts.

Pelai Puig és un retrat dels anticapitalistespopulistes: n’hi veu molts a la societat? Ésun arquetip, un dels factors és l’esquerranisme,que es pot aplicar a milers de persones. És unhome ple de contradiccions, com la major partde gent que viu verbalment d’acord amb unescorreccions ideològiques i en la pràctica vanper allà on poden, per on els rota. Es produei-xen contradiccions sobre la immigració, l’eco-logia, el paper de la dona. L’altre personatge ésel contrari.

En Ginés. Encarna les ombres de la ciutat.D’altra banda, hi ha en Castells, el poder eco-nòmic, fins i tot cultural, determinant en la po-lítica. En Cambó era igual que en Castells, te-nia una cultura molt vasta, no tenia avió privat,però sí un iot privat. Li agradaven molt les sen-yores i l’art renaixentista. I actualment està plede fundacions com la Godia, que recullen obresd’art de la mateixa manera que abans els Güellfeien fer cases a en Gaudí. Són arquetips de lanostra època, i de la gran ciutat. Que en aquestcas és Barcelona, però que podria ser qualse-vol altra ciutat.

També Girona? Podria ser Girona; pot ser Pa-rís o Madrid, canviant elements.

La gent pot quedar desesperançada en lle-gir això? La gent està contenta, les coses quesurten al diari no són les que pensen la gent.Qui parla malament d’ells mateixos, són els po-lítics. I els que diuen que és un desastre l’eco-nomia són els banquers.

Llencen pedres damunt la seva teulada, no?(Riu) Constato una situació. A la novel·la hi haamor, humor, sàtira. És un novel·la que globa-litza la gran ciutat, que és la gran ciutat del se-gle XX. La ciutat entre els castells i les ombres,que ha mogut el segle XX.

No sembla que canviï gaire al XXI. No. Ex-ceptuant que la misèria i els cotxes la col·lap-sin, això podria ser.

Ha estat president de l’Institut d’Estudis delMediterrani, per què sabem tan poc delspaïsos del Mediterrani, volem ser del nord,que són més rics? La gent coneix la filosofiagrega presocràtica?

No. Doncs és molt bona; doncs, la gent correen cotxe i es mata. La gent no va al Marroc? Novan a les illes gregues? No va a Itàlia o se’n riudels italians? Jo no sóc així. Preferiria ser bere-ber o italià que no pas d’aquest país. La gentnomés mira la paret que té al davant. A Brus-sel·les som els últims: el senyor José Luis Ro-dríguez Zapatero va anar a Washington vestitde francès, amb una gorreta, unes faldilles, unbigoti de gendarme (riu). Tot i això, la gent lle-geix llibres, i miren pel·lícules. I follen. Handeixat de creure en croades redemptores, per-què la gent ha quedat fotuda. Fa falta una di-mensió artística, cultural i filosòfica i vital. Per-què això de posar-se dins el cotxe, no és gensvital.

Segueix pensant que els periodistes solenser d’esquerres? A Barcelona són de mitja es-querra, no es comprometen gaire. A Madrid sónmés de dretes. És la seva manera de viure. Ésrespectable.

Entrevista

9 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

BALTASAR Porcel Escriptor, publica «Cada castell i totes les ombres».

D’aquest escriptor diuen que és el màxim candidat català al Premi Nobel de Literatura. Els estu-diants de la UdG van poder parlar-hi a finals de novembre en el curs d’Escriptors catalans delsegle XXI. Presenta el premi Sant Joan Caixa Sabadell 2008.

“Pla és l’autor mésimportant del segle XX”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“La gent llegeix

llibres,i miren

pel·lícules.I follen.

Han deixatde creure

en croadesredemptores,perquè la gent

ha quedatfotuda.

Fa falta unadimensióartística,cultural i

filosòfica ivital. Perquè

això deposar-se

dins el cotxe,no és gens

vital.“

Establimentsantics

10 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Dels inicis de la història de les galetesGraupera, a la Bisbal d’Empordà, nose’n sap gaire cosa. Va ser Jaume Grau-

pera qui va muntar un forn artesanal de llen-ya al carrer del Call, números 2 i 4, on s’ela-borava pa per al poble. Temps més tard, vacomençar a fabricar bescuits especials per alsesmorzars, amb un color torrat i la forma pla-na de baix que perdura avui dia. En aquellstemps, es consideraven postres delicioses i es-casses.

Amb el temps, els Graupera van anar se-guint i elaborant noves creacions, sempre ar-tesanalment, ja que en aquells anys (1876-1878) no hi havia massa estris per dur a ter-me grans produccions de pastisseria o de fa-bricació de galetes, que havien de ser limita-des per força. Precisament, això va fer que elsseus productes fossin molt apreciats, ja quecada fornada tenia el seu toc especial.

En successives generacions dels Graupera,van continuar el negoci fins a la primera partdel segle passat. Però, l’any 1951, Cèlia Grau-pera, filla del fundador de l’empresa, va ven-dre el negoci a Pere Casademont i Teixidor.Amb les experiències positives rebudes depart dels seus antecesors, Pere Casademont vacomençar a inventar nous dolços, així comtambé a recollir les velles tradicions; com sónles fines i desfulladisses neules artesanes, quediuen que ja se servien a la taula del rei Jau-me I.

Pere Casademont i Teixidor, conjuntamentamb la seva esposa, Lola Marca i Teixidor, elsseus fills, Joan i Pere, i també alguns treballa-dors, van ser els impulsors de les galetes Grau-pera; que, encara que no hi hagués hagut con-tinuïtat per la banda de l’antiga família, vanseguir fent noves postres de galetes toves i far-cides, com els empordanesos, torrades ambametlla, carquinyolis, rosquetes amb gust d’a-nís i altres especialitats de la casa.

L’any 1955, el fill d’en Pere, Joan Casade-

mont i Marca, es va casar amb Teresa Colo-mer. Amb molt d’esforç, ambdós van treballaramb gran il·lusió, però també amb una ne-cessitat latent d’expansió, sempre intentantservir bé tota la clientela. Aquells anys co-mençaven a ser bons, un cop sortida de la cris-si de la postguerra. El turisme començava aaflorar a la Bisbal i la gent ja s’acostumava acomprar dolços, postres i galetes per desprésdels àpats o per regalar a les amistats.

El 1957 –i veient que l’empresa funcionavabé–, la familia Casademont-Colomer va tras-lladar les galetes Graupera de l’antic carrer delCall 2 a les Voltes, número 5, on resta actual-ment. Van tenir quatre fills: Mercè, Joan-Mar-tí, Sílvia i Lourdes. Aquells anys van ser demolta i molta feina.

En Joan Casademont va fer un gran esforçtreballant per seguir fabricant dolços, per unabanda, portar la comptabilitat de la casa i tam-bé fer de comercial, obrint mercats arreu i fent

innovacions i millores de les instal·lacions. Te-resa Colomer, mentre, despatxava darrere elmostrador. També en els anys seixanta i se-tanta es van introduir a tot Catalunya i part dela resta d’Espanya. Amb el suport de la famí-lia, alguns treballadors i viatjants van poderseguir endavant.

L’empresa Galetes Graupera, de Joan Casa-demont, ha estat sempre familiar i ells volenque continuï així. Amb aquest ànim de créi-xer, van entrar a la roda on la comercialitza-ció apuntava a camins industrials. Però aquestno era el camí que s’havien proposat, procu-rant fer front a les reconversions van poder re-sistir la competència, sempre fidels als seusclients.

L’empresa segueix endavant i la Teresa Co-lomer assegura que «hem fet el possible perdeixar les portes obertes, amb una certa au-tonomia als nostres fills i néts, perquè se-gueixin endavant».

Galetes GrauperaLa Bisbald’Empordà

L’establiment és conegut arreu del país des de fa molts anyspels seus dolços i galetes. La família Casademont les continua

fabricant artesanalment, igual que el 1876

Història

Els inicis del’empresa es re-munten a 1876a la Bisbal, alcarrer del Call,on Jaume Grau-pera va muntarun forn de paque, al cap d’untemps, va esde-venir també fornde galetes i dol-ços. Anys des-prés, el negociva passar aPere Casade-mont, que el vaperfeccionarper cedir-lo alseu fill, Joan Ca-sademont, i laseva dona, Tere-sa Colomer, quel’han fet famós.

Origen1876FundadorJaumeGrauperaPropietariactual Joan Casade-mont i TeixidorTreballadorsRègim familiar ActivitatFabricació i ven-da de galetes idolços.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Essent el seu pare Emili Armengol (1911-1976), orfebre i pintor noucentista famós,nascut a Terrassa però que, com a funda-

dor dels Amics de les Arts, mantenia diversestertúlies a Barcelona –on va finalment establir-se i on va nàixer el seu fill, de nom també Emi-li Armengol. Aquest va viure intensament elsambients artístics del pare, de manera que sem-pre diu que va passar la infància immers en elmón de l’art.

El dibuix era per ell un vici innat. De l’àmbitfamiliar va passar a l’escola Massana i a inte-ressar-se per tota mena de tècniques (gravat, vi-dre, repussat...) i en especial per l’art en tres di-mensions.

En sortir de la Massana esdevé, com el seupare, un joier prestigiós, cosa que li permet viu-re i fer viure la seva família, dona i dos fills. Amés, li permet viatjar perquè es veu sol·licitatarreu. Si els artistes preferits són, aleshores, Tà-pies i Chillida, les obres dels quals havia vist aSala Gaspar, en descobrir una gran exposiciód’Alexander Calder al Museu Whitney de NovaYork, connecta amb el sentit de l’humor del granartista americà, autor d’El cirq –una autènticajoguina que ja havia mostrat a Barcelona alsanys trenta fent les delícies de Joan Miró. Emi-li Armengol s’adona de la importància que pottenir l’humor en l’obra i, de manera natural, enfa un component bàsic de la seva escultura desd’aleshores ençà. Optimista per naturalesa, fade la diversió i la juguesca una autèntica filo-sofia de l’art.

Treballa a partir de la forma, físicament, endirecte i no sol fer cap mena de croquis per en-davant. Treballa molt, però d’una manera ex-tremadament lliure, de manera que a la vida co-rrent no posa mai l’accent en les moltes horesque treballa al taller. Pot canviar d’una temàti-ca a una altra i deixar la nova idea en un racódel taller fins que hi torna a pensar i la repren-gui. La seva preocupació fonamental és no re-petir-se, no caure mai en la rutina.

Jo diria que, a més del seu treball, la seva pas-sió són les eines i em consta que quan viatja ivol conèixer una nova cultura, abans de visitarels museus es dedica a recórrer les ferreteries.

La seva vinculació a l’Empordà ve de lluny,de la seva passió pel mar: té la barca fondeja-da a Cadaqués i un munt d’amics de sempre en-tre pescadors i homes de la mar. Però no seràfins l’any 1996 quan decidirà posar a la vendala seva casa de Barcelona per adquirir un ca-salot i un tros de bosc al Baix Empordà. Diuque no enyora res de Barcelona i que la sevavida és completa.

És un home atent i senzill, amb una gran fa-cilitat per fer amics i conservar-los. Excel·lentcuiner, a la seva taula és possible trobar-hi lagent més diversa, sempre persones plenes devida i d’interès.

De manera accidental, va descobrir recent-ment, en uns llibres, els caràcters de l’escriptu-ra antiga o runes de les quals els pobles ger-mànics de l’antiguitat i en especial els escandi-naus se servien de tres maneres diferents: comun alfabet de comunicació, en un sentit màgic,i com un medi d’endevinar el futur. D’acordamb el seu tarannà, no es va interessar espe-cialment per cap d’aquestes tres vessants, tansuggestives, va romandre en el pur aspecte plàs-tic de cada un dels caràcters i se’n va servir pera realitzar un conjunt d’escultures, sense per-dre de vista que a l’origen la paraula runa sig-nifica secret aconsegueix impregnar les sevescomposicions d’un hàlit poètic tremendamentmisteriós.

Artistes del’Empordà

11 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Emili Armengolla màgia de l’entorn

És un joier de prestigi i ha convertit l’humor en un component bàsic de la seva escultura

TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS

Fotos:A sobre d’a-questes línies,Grup de formesfàl·liques. Acerinoxidable(1977). 1Xavier Garcésal seu estudide treball.2Germanes(2007).3Runa Othel(2008). 4Porta delsPaïsos Catalans.Salses (2003).5«Dona amb gat»(1972).

1

2 3

4 5

MariaLluïsa Borràs

Els qui escrivim habitualment de gastronomia vi-vim una mica, potser molt, en els núvols; vull dir

que ens preocupem per una pila de coses que, hemde reconèixer-ho amb humilitat, no són les que pre-ocupen la majoria de ciutadans; tant circular per cui-nes d'autor, d'avantguarda, tecnològiques o medià-tiques fa que ens oblidem del que li agrada menjara la gent. Per això és bo, de tant en tant, posar elspeus a terra i anar a menjar on va la gent. I no és,precisament, als llocs d’on els crítics en discutim lestècniques o els productes. No. La gent va a llocs onsap que menjarà raonablement bé, no quedarà ambgana i, a més, no ha de demanar un crèdit per pa-gar la factura.

No deixa de ser curiós que hagi tingut una d'a-questes baixades a la terra en el mateix París, ciutatque sempre val una visita, també un recorregut gas-tronòmic, i on aquests dies l’Académie Internatio-nale de la Gastronomie celebra les seves noces deplata. Abans de comparèixer a Le Bristol per gaudird'un menú elaborat per cinc importants cuiners eu-ropeus –entre ells, evidentment, el nostre FerranAdrià– vam fer una volta dominical pel que podrí-em anomenar, des del punt de vista gastronòmic, «elParís profund». I... la veritat: gaudim molt i assistimatònits a l'espectacle d'autèntiques cues per aconse-guir taula.

RESTAURANTS DE REFERÈNCIAEls viatgers veterans a la capital francesa coneixe-ran, sense el menor dubte, tant Au Pied de Cochoncom La Maison de l'Alsace, aquest últim en plensChamps Elysées. Avui, els dos restaurants pertanyenals mateixos propietaris, els germans Blanc, que s'es-tan fent amb mig París. Tenen en comú, entre altrescoses, estar oberts els set dies de la setmana... i elsplens fins a la bandera en els dos casos. El menjar?Res més senzill. En un cas, el plat que dóna nom alrestaurant: pieds de cochon, és a dir, peus de porc.Donen una nota a cada comensal explicant que des-patxen més de 85.000 manetes a l’any. A la carta s’o-

fereixen historiades, vull dir farcides de fuagràs; peròla gent demana el plat de tota la vida, que és unamaneta per barba, en estat natural, és a dir, amb elsseus vint-i-tants ossets, passada pel grill fins a acon-seguir un aspecte apetitosament daurat en el seu ex-terior i acompanyada d'amanida, una pila de pata-tes fregides i una gens desestimable salsa bearnesa.

Val, avui estem acostumats als peus de porc des-ossats i farcits de coses bones, com la trufa. Una cosamolt bona; però tornar a aquestes manetes a la ma-nera primitiva és d'allò més reconfortant... i no ame-naça cap pressupost, els ho puc assegurar.

A La Maison de l'Alsace, una bona manera de co-mençar són unes ostres; però també es pot passardirectament al plat principal, que normalment seràun braó amb «choucroûet» o, senzillament, una «chou-croûet garnie»; és a dir, col llombarda fermentadaacompanyada de diferents tipus de salsitxes i carnsporcines més o menys fumades. En els dos casos,d'allò més satisfactori; la «choucroûet», magnífica.

Però els qui devoren les dues coses amb una afi-ció encomiable s'ho passen molt bé, sense entrar endisquisicions sobre la utilització de tal o qual pro-ducte de laboratori a la cuina. Certament, els perio-distes hem d'estar al dia de les últimes novetats, delsúltims avenços; però també crec que ens ve molt bémenjar, per usar una de les expressions que se sen-ten més en aquesta meravellosa França, «comme toutle monde». És molt perillós perdre el contacte ambla realitat, amb els gustos d’aquells que, al cap i a lafi, són els nostres lectors.

Els més veterans diuen que ni Au Pied de Cochonni La Maison de l'Alsace són el que eren. Serà així,segurament; però, de totes maneres, hi ha centenarsde persones que, diàriament, abarroten les sevesgens escasses taules i provoquen, com hem vist, unahecatombe d'extremitats porcines... que, cal dir-ho,estan ben bones. I és que, ho mirem com ho mirem,la gent no és tonta.

Cada vegada menys... encara que hi hagi aquellsque, pobres, pensen que sí.

El porc a ParísCAIUS APICIUS GASTRòNOM

12 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Estrella Damm Inedit és un cupat-ge únic, mescla de malts d’ordi i

blat, aromatitzat amb espècies (co-riandre, pell de taronja i regalèssia),llevat i aigua. A més, després d’om-plir i taponar, es produeix una sego-na fermentació en ampolla que ator-ga complexitat al producte i que per-met evolucionar amb el temps cap anous registres gustatius i aromàtics.

Nota de tast: Ferran Centelles i Da-vid Seijas, sommeliers d’El Bulli, des-criuen l’Estrella Damm Inedit comuna cervesa d’alta intensitat i com-plexitat aromàtica, amb un aspectelleugerament tèrbol. D’olor molt afrui-tada i floral, amb sensació de llevatfresc i records a espècies dolces. Estracta d’una cervesa de textura cre-mosa i fresca, suau volum i carbònicdelicat. Té un postgust llarg i de re-cord afable.

EstrellaDamm Inedit

La cervesa

SSorteig d’un circuit mensual al nostre SPA per només demanar informació i si ens confirmes el teu casament et regalem un abonament d’un any

El vostre casament sobre el mar

Privilegiada ubicació, enclavadaentres dues cales i envoltada depins mediterranis amb magní-fiques vistes al mar. És el lloc idealper a la celebració del vostrecasament convertint-lo així en unesdeveniment inoblidable.

Possibilitat de realitzar celebra-cions civils vora el camí de ronda.

Gaudeix del nostre aperitiu servita la terrassa de l’hotel i de la salaamb vistes al mar sense columnesamb capacitat per a més de 200persones.

Podeu elaborar el vostre propimenú; garantim productes deprimera qualitat.

Esperem la vostra visita sense cap compromís!Ctra. Palamós s/n · 17250 Platja d’Aro (Girona) · Espanya

T. +34 972 652 311 · F. +34 972 652 576

hotelsanjorge@hoteles-silken.com · www.parkhotelsanjorge.com

Ferran Adrià i Juli Soler

El peix admet, pràcticament, tots els grei-xos, herbes, condiments, espècies i pro-ductes. A la Mediterrània normalment el

cuinem amb oli d'oliva, però amb petites ex-cepcions (particularment a Catalunya) de pre-sència del llard –com en la Bullinada nord-ca-talana, que té sagí. A partir de França, el greixmés emprat és la mantega, base de plats comel llenguado a la meunière (a la molinera, en-farinat i fregit en mantega). També als païsosdel nord d'Europa hi solen incloure derivatslàctics (llet, nata, etc.) que, aquí, em semblaun error palatal. Nosaltres preferim, en gene-ral, gustos més contundents, com el de l'all o,com a alternativa per lligar les salses, l'aro-màtica i inigualable picada.

També s' associen amb el peix la llimona, avegades el vi (blanc, en general, però tambénegre). Així com també el tomàquet i, en al-gun cas concret (estofats, pop, tonyina, etc.),la ceba.

Els pescadors catalans, en general, no asso-cien –llevat dels casos esmentats– la ceba (queestova) amb el peix. El sofregit bàsic és fet amballs i tomàquet.

Amb el peix també s’hi adiuen el pebrot, lespatates, els pèsols i, més excepcionalment, lescols (farcellets), els espinacs (a Mallorca), les

carxofes, les mongetes i altres llegums.Dins la cuina catalana, salses fonamentals

són la d'all i tomàquet o marinera catalana, elsofregit, l'allioli, la samfaina, la marinera delsrestaurants, etc.

Amb el peix i el marisc, tradicionalment, s'hiapliquen pràcticament totes les tècniques cu-linàries. Però, a més a més, es pot dir que cadapeix, sovint, excel·leix en una preparació con-creta; per exemple, no hi ha millor manera defer les sardines que a la brasa, tot i que no sóntampoc desdenyables fregides, al forn, guisa-des, etc.

TEMPERATURA I GRAU DE COCCIÓEn la cuina del peix, és importantíssim la tem-peratura de cocció i el grau de cocció. La tem-peratura és bàsica en algunes sopes i els pei-xos bullits en brou curt, amb la finalitat de nodispersar certs sabors i obtenir la textura es-caient.

Certes qualitats gelatinoses de parts del peix(cap, etcètera) també afavoreixen la qualitatdel plat, amb un tractament tèrmic adequat(per exemple, en les coccions al forn). Aixòtambé s’aplica al bacallà.

En general, cal dir que amb el peix s'ha de«pecar» sempre més de cruenc que no de mas-

sa cuit: però tampoc s’ha de presentar cru, comja hem dit. En efecte, en general, el peix i elmarisc –i també el bacallà– massa cuit, quedaexarreït i dessaborit.

El cru pot tenir dues vessants: el cru prò-piament dit, que caracteritza la forma de men-jar peix dels japonesos (Sashimi), i que entrenosaltres només és present en algun marisc(com ara les cloïsses, les pagellides, les garo-tes, llimes o patates de mar...) i el «cuit en cru»,marinat o macerat.

Aquesta darrera tècnica consisteix a posaren contacte el peix amb diversos productes(àcids, condiments, espècies) durant un certtemps a fi que aquell, un cop macerat, perdiles característiques del peix cru, canviant decolor, de textura i de gust.

El cas més elemental, i ben conegut a casanostra, és el dels seitons en vinagre («agrets»,a Alacant i «boquerones en vinagre», a Espa -nya), que mitjançant l'àcid queden «cuits». Lesllimones dolces («limas») fan el mateix efecteen el cebiche del Perú, Mèxic, etc., que se solfer amb peix blanc, de carn forta. Es pot ma-rinar tant el peix blanc –rap, orada...– com elpeix blau –seitons o anxoves, sardines, verats–,així com també la tonyina, el salmó (que ad-quireix un fi i exquisit gust), etcètera.

Saber cuinar el peix

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Admet pràcticament tots els greixos, herbes, condiments, espècies i productes

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

L'escórpora roja, anomenada també ras-cassa, gallina, capó (a la Catalunya Nordi a l'Alguer) i amb altres noms, si bé l'o-

ficial és cap-roig, no s'ha de confondre ambl'escórpora fosca, denominada també rufí,rascla i, per a més confusió, també pel nomde rascassa.

ElaboracióNetegeu bé l'escórpora d'escata i tripes.Traieu-ne, si voleu, el cap, però no és nece-sari. Féu-hi unes incisions al llom per tal quel'escalfor de les brases hi pugui penetrar bé.Tot seguit, adobeu-la amb oli i feu-la rostir da-

munt d' unes graelles. De tant en tant, aneuruixant l’escórpora amb oli, fins que estiguicuita, mirant de no passar-vos. Els experts sa-ben quan està a punt per l'olor que fa, o béper si es veu que la carn es desprèn bé de l'espina.

Notes– Hi ha qui, en servir l’escórpora a la brasa, hiafegeix oli cru i suc de llimona, o bé que hiposa sal.– També podeu fer la rascassa a la graella, ta-llada prèviament en unes rodanxes que tin-guin uns 2 centímetres de gruix.– Als restaurants, es prepara a la planxa, deforma més simplificada. – Aquest excel·lent peix de roca és també moltbo al forn, bullit (en forma de sopa) o formantpart de pastissos, com exemplifica el cèlebrepastís de kabrarroka que va difondre JuanMari Arzak.

Ingredients

� 1 o 2 escórpores (uns 2 quilos,aproximadament)� oli

Escórpora a la brasaLa recepta

Diumenge passat tingué lloc a Torroella deMontgrí el dinar de palmarès amb quètradicionalment clouen les exposicions

filatèliques. L’Expofil de l’Associació Filatèlicade la vila empordanesa tanca l’ampli calenda-ri de manifestacions que els col·leccionistes as-sociats de les nostres comarques desenvolupendurant tot l’any i, curiosament, la festa de clo-enda torroellenca s’ha convertit des de fa for-ça temporades en la més multitudinària i enuna de les més ben organitzades.

Per segon any consecutiu, aquesta trobadas’ha celebrat al Palau lo Mirador, mentre que lamostra, no competitiva com de costum, ha es-tat ubicada al Centre Cultural de Can Quinta-na; ambdós indrets, extraordinaris i emblemà-tics de la riquesa monumental de la població.Enguany, d’altra banda, s’ha organitzat per se-gon cop una altra exhibició, la de col·leccio-nisme en general, que amb disset aportacionsmolt diverses –postals, estampes, punts de lli-bre, plaques de cava, nines, bitllets…– es clau-surà uns dies enrere. Quant a l’Expofil pròpia-ment dita, 36 han estat els participants, algunsd’ells vinguts de Ceret (França), i van haver dereduir llurs quadres per la insuficència de l’es-pai destinat en aquesta edició a la mostra.

Com podreu comprovar en la següent rela-ció d’expositors, els treballs filatèlics vénen aser d’una diversitat molt rica, i alhora i pel quevam podem comprovar, en molts casos d’unaqualitat important: Antoni Simona, «Cuerpo ExpFrancia 1917-19»; Josep Vinyals, «Turismo An-tartico Lindblad»; Julià Maroto, «4 cuartos 1867»;François Gras, «Débarquement en Normandie»;Carme Font, «La Antártida»; Emili Vila, «Història

Postal de Sant Feliu»; Josep Morraja, «Agricul-tura»; Pilar M. Martinez, «Personajes españoles»;Francisco Velzel, «Alemania»; Amat Sabat, «Ca-lendari Sevilla Edifil 17»; Joaquim Rosa, «RutasJacobeas Catalanas»; Roger Panier, «CostumesPays Mediterranée»; Josep Bronsoms, «TurismeCosta Brava»; Joan Isern, «1r, ferrocarril Espan-ya peninsular»; Josep Marés, «El perro de caza»;Pere Puig, «Centenaris»; Joan Fernández, «L’a-viació i ses efemérides»; Jacob Dekker, «Lanza-miento cohetes»; Martí Colls, «França»; RamonPellicer, «Navegació»; Albert Solés, «Motociclis-mo»; Angel Sánchez, «Exposició de Bruseles»;Isaac Bordas, «Música»; Pere Subirà, «Prefilatè-lia de Catalunya»; Enric Mir, «Andorra France-sa»; Pepita Sasanedas, «Nadal»; Roger Poisson,«Història Postal Ille Réunion”; Juli Pérez, «Avia-ció»; Ana Helmig, «Rosas»; Antonio Moreno, «LaCosta Brava»; Joaquima Vallés, «Medecina na-tural»; Joan Mach, «Ocupació francesa 1808-14»;Jesús Cercadillo, «Submarinos nucleares»; Pie-rre Picamal, «Timbres surchargés Andorra»; Jo-aquim Monicoy, «Caza»; David Pérez, «Pinturaespañola»; i Xavier Romero, «Postals antiguesCosta Brava»..

UN QUART DE SEGLE DE VIDAL’Associació Filatèlica i Numismàtica de Torro-ella de Montgrí compta ja amb un quart de se-gle d’existència i és una de les entitats del sec-tor més actives de les comarques gironines.Amb els senyors Pere Subirà i Josep Morraja alcapdavant des del primer dia, i amb la col·la-boració d’un bon nombre d’entusiastes col·lec-cionistes, aquest col·lectiu participa a les ex-posicions d’arreu; alhora que, com resta dit, re-

cull l’aportació de col·leccions de totes les con-trades gironines, i fins i tot de punts de la Ca-talunya nord. A més a més d’aquestes dues ex-posicions anuals per Sant Andreu, editen tri-mestralment un Butlletí Intersocial, mantenenun servei d’emissions i col·laboren amb altresentitats i amb l’Ajuntament de la seva vila.

A les postres d’aquest dinar de palmarès, in-tervingué el president de la Federació Catala-na, Enric Mons, qui destacà l’aportació de la fi-latèlia a la cultura i a la història dels pobles; l’al-calde de Torroella, al seu torn, digué que la firade Sant Andreu no seria tan coneguda sensel’exposició filatèlica, i trobà encertat haver triatenguany com a motiu central per al matase-gells, els sobres commemoratius i el segell per-sonalitzat el del pou més antic de la localitat,datat el 1607.

La inauguració de la mostra anà a càrrec delcap regional de Correus, Manel Rey; mentreque, d’altra banda, els col·leccionistes torroe-llencs han organitzat igualment una trobadad’intercanvi del col·leccionisme de moda, lesplaques de cava, així com han participat a lamostra d’entitats local i a la Firaplaça. Altra-ment, i com ja és costum en aquestes avinen-teses, els directius i socis d’altres entitats filatè-liques han aprofitat per anunciar llurs propersprogrames d’actes, d’entre els quals en desta-caríem el dinar de palmarès que celebrarà l’as-sociació de Sant Feliu de Guíxols el proper diu-menge dia 14; i l’Any Cultural 2009, que tindràlloc a Figueres dins l’Any Monturiol, i en el qualels col·leccionistes de la capital empordanesaparticiparan des de primera línia en l’ampli pro-grama d’actes.

Col.leccionisme

14 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

XavierRomero

Av. Salvador Dalí, 16Figueres

Tel. 972 67 19 12

C/ Algavira, 5 bajosSt. Feliu de GuíxolsTel. 972 32 13 01

- Ortodoncia - Tratamientos garantizados- Estética dental - Seriedad y larga experiencia- Alta tecnología - Láser para caries (sin anestesia ni agujas)- Amplios horarios - Implantología (nuestros implantes no sufren aflojamientos con el tiempo)

ESPECIALISTAS EN IMPLANTOLOGÍA ORAL Y REHABILITACIONES BOCALESDENTALGRUP

FINANCIACIÓN AMEDIDA y hasta 36 cuotas

sin intereses

L’Expofil organitzat dintre de la Fira de Sant Andreu tanca l’any d’esdeveniments col·leccionistes

Torroella clou la temporada

Fins ara s’anomenava malaltia pulmonarobstructiva crònica. MPOC, per les sevesinicials. Però el nom, segons els experts

en pneumologia és, a més d'inapropiat, inefi-caç. I com que té una estreta relació amb elconsum del tabac, s’hauria de dir «tabacosis»,perquè aquest és el seu primer factor etiològic,la seva primera causa. I el pacient, en conèixerel diagnòstic, sabria perfectament on és la cau-sa i l'origen. Des de l'Associació de Pacientsamb MPOC, faciliten dades que impressionen.A Espanya afecta més d’1.200.000 persones iprovoca 18.000 morts anuals. És la primera cau-sa de mort evitable. Com en ocasions pot con-fondre's amb asma, estimen que està infra-diagnosticada en el 80% dels que la pateixen.

Més del 90% dels malalts són fumadors. En-cara que no tots els fumadors desenvolupen lamalaltia; només una quarta part. La malaltia ori-gina més del 10% de consultes d'atenció pri-mària, gairebé un 40% de pneumologia, un 35%d'incapacitats laborals definitives i un 7% d'in-gressos hospitalaris. Es considera la quarta cau-sa de mort. Més de la meitat de malalts morenen els 10 anys següents al diagnòstic.

La malaltia es defineix com la patologia quelimita la ventilació permanentment, bé per pro-blemes en les vies aèries –bronquis– bé per al-teracions del teixit pulmonar. És a dir, que agru-pa els problemes crònics de la bronquitis, l'em-fisema o l'anomenada malaltia de les petitesvies o bronquiolitis. Els símptomes més cone-guts són tos, expectoració, dispnea o fatiga, li-mitació respiratòria i, si continua el procés, in-suficiència respiratòria. Pot tenir altres compli-cacions com l'alteració del son –a més de pro-duir apnees o parades respiratòries–, cor pul-monar crònic o pneumotòrax. No tots els indi-vidus que pateixen la MPOC desenvolupenaquestes complicacions, però quan apareix ladispnea d'esforç (panteix després de pujar es-cales, per exemple) la mortalitat a 10 anys seràdel 50%. S'atribueix en un 90% al consum decigarrets. No és l'única causa, però sí la princi-pal i determinant. Influeixen també la conta-minació i la predisposició genètica.

I, amb tot, segons un estudi dirigit pel Dr.Viejo Bañuelos, cap del Servei de Pneumolo-gia de l'Hospital General Yagüe, de Burgos, «el35% dels espanyols diagnosticats de la malal-tia segueix fumant. El 42% dels malalts ambMPOC està considerat greu o molt greu quanes detecta la malaltia. I la primera mesura quese li aconsella és deixar el tabac. El treball re-alitzat amb la pneumòloga Ana Pueyo-Bastidai amb Arturo Fueyo-Rodríguez es va basar enl'estudi d'11.973 pacients ja diagnosticats (87%homes i 17% dones) amb una edat mitjana de67 anys. Va comptar amb la participació de 865metges d'atenció primària i de 170 pneumòlegsde tot Espanya. El 35% dels malalts eren fuma-dors habituals, el 54 exfumadors i un 11% nohavia fumat mai. A Espanya es pot calcular quehi ha al voltant de dos milions d'afectats, mésde la meitat dels quals desconeix la seva ma-laltia. Com assenyala el Dr. Viejo Bañuelos, po-dem extreure la conclusió que l'estratègia queutilitzem perquè la gent deixi de fumar, no ésútil; el que significa que en el tractament d'a-

questa malaltia no està present que l'abando-nament del tabac és fonamental.

Cal tenir en compte que a diferència d'altresmalalties serioses, les morts degudes a la MPOCestan augmentant a tot el món. Segons l'Orga-nització Mundial de la Salut s'estima que el 2020la «tabacosis» serà la tercera causa de mortalitati la cinquena de morbiditat del món.

MÉS AGRESSIVA EN LA DONAUna consideració important es va destacar enl'últim congrés de la Societat Gallega de Pato-logia Respiratòria. Es pot resumir que les dife-rències de sexe en aquestes malalties són unarealitat contrastada a la qual no es presta prouatenció. En la maduresa, l’asma és una patolo-gia més pròpia de les dones, que pateixen unaMPOC més agressiva. Per exemple, les donesamb la malaltia desenvolupen emfisema ambmés freqüència que els homes. I cal tenir encompte que, mentre el consum de tabac en l'-home s'ha estabilitzat, en la dona ha crescut.Com exposa el cap del servei de l'hospital JuanCanalejo, de la Corunya, Dr. Verea Hernando,«la dada preocupant és que entre els 14 i els 18anys, gairebé el 40% de les noies fumen, en-front d'un 28,9 de nois; cosa que vol dir que en40 anys tindrem més dones que homes ambmalaltia pulmonar obstructiva crònica».

VA EN AUGMENTNo sols la incidència, sinó també la mortalitatper aquesta causa, va en augment. Aproxima-dament, el 12% dels adults presenten símpto-mes compatibles amb la malaltia. Les dades es-tadístiques dels Estats Units, extrapolables fins

i tot avui, malgrat la radicalització antitabac, re-gistren que 14 de cada cent homes la pateixen.I en la dona se situa entorn del 10%, però creixde manera continuada. La mortalitat augmen-ta als països occidentals (on el consum de ta-bac es xifra entre el 30 i el 45%) i representa laquarta causa de mort. A més, es calcula que del80% dels no diagnosticats, almenys la meitat se-ran pacients amb pronòstic greu en el futur.

El problema seriós és que la malaltia es vainstal·lant de manera insidiosa i molt a poc apoc. Fins al punt que, en les primeres etapes,l'individu assumeix els símptomes com unacosa natural. Una tos continuada, un catarroque no acaba de marxar, una dispnea desprésde fer un esforç mínim és una cosa que fa pen-sar a l'individu que «hauria de deixar el tabac».

És una factura que l'hàbit de fumar passa des-prés de les agressions continuades de molts ci-garrets, durant molts dies i durant molts anys.Aquesta suma d'agressions que van minant elsagents protectors de l'aparell respiratori, no espresenten a tots els individus de la mateixa ma-nera. Es tracta d'una malaltia crònica, irreversi-ble i progressiva.

ES POT PREVENIR?Una de les qüestions de major interès seria sa-ber si un fumador patirà o no la MPOC. No hiha un mitjà de diagnòstic a termini. Només fentespirometries seriades podria anar avaluant-se la capacitat de ventilació de l'individu. Si esdetecta a temps, i es deixa de fumar, encara quela malaltia és irreversible, es pot aconseguir queno progressi; a més, es pot prescriure el trac-tament adequat perquè els símptomes no si-guin notables i millori la seva qualitat de vida.

El problema està que les primeres dificultatsrespiratòries són lleus i l'individu s'acostuma.El tabac segueix destruint els cilis defensius deles vies aèries i, a poc a poc, les dificultats vancreixent fins que decideix demanar consell mè-dic. Llavors, el màxim que es pot aconseguir ésque no augmentin els problemes, però la bron-quitis crònica ja està instal·lada en major o me-nor grau i les alteracions en la funció pulmo-nar no tenen solució.

RECORDI– Encara que no tots els fumadors desenvolu-pin la malaltia, el tabaquisme està consideratcom el factor causal de la MPOC («tabacosis»)en més del 90% dels casos.– L'abandonament del tabac redueix el nivellde deteriorament de la funció pulmonar.– En l'àmbit europeu, es calcula que més de75.000 persones ingressen a un hospital cadaany amb diagnòstic de MPOC.– La incidència en la dona ha tingut un incre-ment espectacular en l’última dècada: el 10%de dones adultes ja tenen algun símptoma.– La mortalitat per aquesta causa ha crescut finsa un 22% en els últims anys.– Avui és la quarta causa de mort. Segons l'OMS,els problemes cardíacs són els que causen unamajor mortalitat; després li segueixen, peraquest ordre: càncer, malalties cerebrovascu-lars, MPOC, tuberculosi, diarrea, disenteria, pa-ludisme, sida i hepatitis B.

Salut

15 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

És la primera causa de mort evitable però el 35% d’espanyols amb la malaltia segueixen fumant

Obstrucció pulmonar

MAR

TÍ F

ERRE

R

16 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

La viatgera:1Bossa bandolera,Braccialini.2Trolley, Kipling.3Bossa per a lacàmera, Lacoste4Bossa de viatge,Mimótica Micola.5Guies de viatge,EcosProduccionesPeriodísticas. 6Casc de moto,Helmetdress.

L’addictaa la feina:7Maletí i agendes,Piquadro.8Agendes, DivinasPalabras per a Miquelrius.9Fundes per aportàtil,Ordning&Reda.10Classificadors,Ordning&Reda.11Pluma.Piccola,Montegrappa.

La «fashion»:12Rellotge, S+arkwith Fossil.13Sabates de xarol,SalvatoreFerragamo.14Bossa MadameCoco, Lupo..15PintallavisInfalible, L’Oréal.16Funda per almòbil, Tous.

L’amant dels«gadgets»17Llum flexible,www.megagadgets.es.18Carregadorsolar.www.megag

NÚVIA - FESTA - COMUNIÓ

Disposem d’un OUTLET de vestits de núvia!

C/ Carme, 19 - Tel. 972 20 86 99 - 17004 GIRONA

Regals per a totesS’acosten les festes nadalenques i el moment de comprar regals per atothom (fills, pares, germans, amics,parella...). Si l’elecció es fa difícil aquíhi ha unes quantes idees originals.

ANA RODRÍGUEZ

1

4

2

3

5

6

32

1

10

9

8

7

13

12

Tendències

17 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

adgets.es.19Obridor icomptador,www.megagadgets.es.20Comptador de passos,www.megagadgets.es.21Molinet de pebre elèctric,Russell Hobbs.22Altaveus per al’iPod iCube II,Boynq.

La solidària:23Samarreta per alcàncer de mama,Mango.24Stick labial contrala violència degènere, TheBody Shop..25Pintallavis ColorRiche per a lasida, L’Oréal.26Botí Boylston peral càncer demama, Vans.27Samarretes deMetges SenseFronteres, Venca.

L’esportista:28Bossa per a lesbotes d’esquiar,Le Chameau.29Taula de snow,K2.30Rellotge, Adidas.31Bossa, Freddy.32Gorro amb borla,Oxbow.

C/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA - Tel./Fax 972 20 34 23C/ Maluquer Salvador, 3 - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 20 98

� Per la compra de dos perfums per a la casa i d’una bombolla, REGAL D’UNA MINI ESPELMA

30

11

1516

14

17 18

20

21

19

22

26

27

25

24

23

29

31

28

Música

18 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Bandes sonores

Novetats

Diario de una ninfómanaDiversosVale Music

L’èxit que estàtenint el temaque ha escritexpressamentper a la pel·lícu-la Antonio Oroz-co, Se deja lle-var, segura-ment ha influïten què s’hagieditat la bandasonora d’a-questa cinta,

adaptació de la novel·la del mateix nom de ValérieTasso. Aquest CD n’inclou dues versions, la que in-terpreta Orozco en solitari i el duet que ha fet ambla Mari de Chambao. El soundtrack del film es com-pleta amb temes de Chambao, Morcheeba, DanielLenz i recupera clàssics de Charles Aznavour, Jac-ques Brel, Paul Anka, Ottis Redding i Frank Sinatra.El CD es comercialitza amb un DVD amb escenescensurades de la pel·lícula, el making off, els trai-lers, una entrevista a Antonio Orozco i imatges delfilm on sonen les cançons que formen la banda so-nora. Lluís Poch

Eminem: «Slim Shady»

Si es coneix el raper Eminem a l’Estat espanyol peruna cançó és per aquella col·laboració amb la can-tant Dido a Stan, en la qual es narra la història d'unfan que escriu cartes al seu artista favorit fins queacaba suïcidant-se. Més de vuit anys després, lahistòria d'aquest fan torna a les lletres de SlimShady, que inclourà la segona part d'aquesta can-çó en el seu pròxim disc, Relapse, que sortirà almercat a principis de 2009. L'any 2000, Eminem vapublicar el seu segon disc The Marshall Mathers,amb el qual va aconseguir la fama internacional ivendre més de 20 milions de còpies a tot el món

Cliff Richard and The ShadowsCliff Richard and The Shadows, el grup britànic méspopular de finals dels 50 i principis dels 60, torna-rà als escenaris el 2009 per celebrar el mig segleque ha passat des de la seva creació, segons vainformar la BBC. Entre 1958 i 1968, el grup es va si-tuar al capdavant de les llistes de cançons més es-coltades amb temes com Move it, Living Doll i Tra-vellin' Light, una carrera d'èxits que va acabar quanCliff Richard, Hank Marvin, Bruce Welch i Brian Ben-nett van decidir seguir carreres per separat.

Oasis es veu com els Rolling StonesOasis estan pletòrics. Després de tancar una sèriede concerts a Mèxic, els germans Gallagher es dis-posen ara a portar la seva gira pels Estats Units iCanadà al llarg de desembre. En un dels concertsdel seu tour mexicà, Noel Gallagher va proclamarque la seva banda és «igual que els Rolling Sto-nes». Exactament, va afirmar: «Tothom sap qui som.Heu de veure'ns en la mateixa lliga que els RollingStones a partir d'ara».

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � AmaiaMontero AmaiaMontero 2 � The PromiseIl Divo 3 � Hasta aquíhemos llegadoLos Chichos 4 � High SchoolMusical 3 BSO5 � And wintercame Enya

REGNE UNIT

1 � Day & AgeThe Killers2 � ChineseDemocracyGuns’n’Roses 3 � RhydianRhydian 4 � Spirit LeonaLewis 5 � The PriestsPriests

ESTATSUNITS

1 � I am...Sasha FierceBeyonce 2 � Dark HorseNickelback 3 � David CookDavid Cook 4 � FearlesTaylor Swift 5 � The PromiseIl Divo

Deixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONALa seva màgia impregna tot allò que toca… Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!

PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa

El cantautor rocker asturià Nacho Vegasva posar a la venda dilluns el seu quartdisc en solitari, El Manifiesto Desastre,

que a partir del gener presentarà en directeper diverses ciutats espanyoles –a l’Auditoride Barcelona hi actuarà el dijous dia 29, se-gons informa la web de la seva discogràfica,LimboStarr.

Excomponent d'Eliminator Jr. i Manta Ray,Vegas, de 33 anys i actual parella de la rocke-ra Christina Rosenvinge, ha comptat per a lagravació d'aquest disc amb el seu grup actual;que ara està integrat per Xel Pereda –guitarrai banjo–, Abraham Boba –piano–, Manu Mo-lina –bateria i percussions– i Luis Rodríguez–baix–, una banda que substitueix l'anterior,Las Esferas Invisibles.

LA DISCOGRAFIANacho Vegas ha publicat tres elapés –Actos in-explicables, el doble Cajas de música difícilesde parar i Desaparezca aquí–, així com tam-bé diversos EP entre els quals hi ha Seis can-ciones desde el norte, Miedo al zumbido de los

mosquitos, Can-ciones desde pala-cio, El hombreque casi conocióMichi Panero oEsto no es una sa-lida.

La seva disco-grafia també in-clou discos com-partits amb Enri-que Bunbury –Eltiempo de las ce-rezas– o ChristinaRosenvinge –Ve-rano fatal–, a mésd’una actualitza-ció del cançonerasturià amb Lucas15.

En la seva novaobra, Vegas man-té el seu estil, ambgestos de compli-citat al country, elrockabilly psico-dèlic o fins i tot laranxera.

Així, El Mani-fiesto Desastre in-clou peces comDry Martini S.A.–el single que s’haavançat a travésdel myspace cre-at per la discogrà-fica del cantant–,Detener el tiempo–que va interpre-tar en el passat

festival IN-Edit, en presentar el documentalCarretera, que tracta sobre la seva última giraamb Las Esferas Invisibles–, Lole y Bolan, Mo-rir o matar, El tercer día, Un desastre mani-fiesto –que es va poder escoltar en el concertd'homenatge a Los Planetas, realitzat a l’octu-bre a l’Auditori de Barcelona i on es va saltarel programa per interpretar un tema propi encomptes d’una versió del grup granadí– o Nue-vas mañanas, una adaptació del tema Any-how, I love you, de Guy Clark.

Considerat un dels millors lletristes espan-yols, Nacho Vegas opta ara per la senzillesa ila claredat per exposar el seu actual estat d'à-nim, ajudat en la gravació per músics comPaco Loco –també productor–, Christina Ro-senvinge, Muni Camón, Nely Fueyo o JohnAgnello.

Nacho Vegas presentarà el seu nou àlbum,El Manifiesto Desastre, el 23 de gener a Valla-dolid, per prosseguir l’endemà a Gijón, a l'Au-ditori de Barcelona el dia 29, a Madrid el 31 ial Let's Festival de l'Hospitalet de Llobregat el26 de febrer.

VegasEl manifest de

L’asturià acaba de publicar el seu quart disc en solitari,«El Manifiesto Desastre», que presentarà a l’Auditori deBarcelona en un concert anunciat per al 29 de gener.

TEXT: EFE/P.T.V.

LIMB

OSTA

RR

Passsengers

Director: Rodrigo García.Intèrprets: Anne Hathaway,Patrick Wilson.Distribuïdora: Sony.Durada: 100 minuts.L’autor de Cosas que diríacon solo mirarla vol imitarShyamalan en aquest thrillersobrenatural, però li surt un

nyap que, a més, permet endevinar el gir final du-rant la primera mitja hora. Només destaca per laseva esplèndida protagonista i per la conviccióque hi posen secundaris com David Morse. P. P.

Zohan: Licencia para peinar

Director: Dennis Dugan.Intèrprets: Adam Sandler,Emmanuelle Chriqui.Distribuïdora: Sony.Durada: 94 minuts.Impagable comèdia que se’nriu, amb més gràcia de laprevista, del conflicte entreIsrael i Palestina a través de

la història d’un agent del Mossad que va a Man-hattan per fer-se perruquer. Sorprèn perquè és in-cisiva i raonablement grollera, per gags molt méselaborats de l’habitual en Dugan i, val a dir-ho, perles prestacions d’un Sandler en la seva salsa. I hisurt John Turturro absolutament desbocat. P. P.

An American Crime

Director: Tommy O'Haver.Intèrprets: Catherine Keener,Ellen Page, James Franco.Distribuïdora: Filmax.Durada: 92 minuts.Desconcerta que l’autor decomèdies tan simpàtiquescom Así es el amor firmi araun melodrama tan cru, basat

en fets reals, sobre el salvatge assassinat de l’ado-lescent Silvia Likens a la Indianapolis del 1965. Elmés terrible del cas és que els botxins van ser elsmembres d’una família que van actuar en nom dela moral i la puresa. El film exposa el procés judi-cial amb bon pols i sense maniqueismes. P. P. Aaquestes alçades, ningú li pot discutir

a Gus Van Sant la categoria d’autor,però també accepta encàrrecs d’allò

més estranys. Una tendència, aquesta, que elporta a fotocopiar Psicosi pla per pla nomésper demostrar l’absurd dels remakes (molt di-vertit, sí, però s’ho podria haver estalviat) oa plantejar curioses esmenes a ell mateix: ono és Descobrint en Forrester la versió co-rregida i millorada de la profundament im-bècil L’indomable Will Hunting? En qualse-vol cas, és un di-rector que ratlla lamestria (Todo porun sueño, Ele-phant) i que nodeixa ningú indi-ferent, mal quepesi als seus de-tractors.

El seu nou treball tothom el situa entre lesfinalistes a l’Oscar i se situa en el terme migde les seves dèries independents i les sevesconcessions a la indústria. Es tracta de Milk,aproximació a l’ascens i caiguda del primerpolític nord-americà a fer pública la seva ho-mosexualitat i líder d’una autèntica revoluciómoral fins el seu assassinat, poc temps des-prés.

Una història real que ha estat objecte dedocumentals (i d’un projecte alternatiu deBryan Singer que finalment no prosperarà)on Van Sant juga, com altres col·legues deprofessió com David Fincher o Paul Thomas

Anderson, a la recreació meticulosa dels cla-robscurs de la dècada dels 70.

La pel·lícula, doncs, se centra en les pri-meres passes de Harvey Milk com a polític aSan Francisco, la seva sortida de l’armari i,sobretot, les conseqüències d’aquesta deci-sió, que va emmirallar els seus paisans a unarealitat cada cop més emergent i no exemp-ta de detractors. Milk bascula entre el retratgairebé documental del personatge i la sevaèpoca, però els crítics coincideixen a veure-

hi el gust per l’experimentació de l’autor deLast Days en algunes solucions narratives quedefugen el «biopic» a l’ús. Del film es comenta,i molt, la interpretació de Sean Penn, de noutransformat físicament per a l’ocasió, i d’unesplèndid planter de secundaris que inclouJosh Brolin, Emile Hirsch, Diego Luna, Ali-son Pill, James Franco i Victor Garber, po-pular per haver interpretat el pare de Jenni-fer Garner a Alias. Milk, que compta amb unaexcel·lent banda sonora de Danny Elfman,està escrita pel cada vegada més cotitzat Dus-tin Lance Black, guionista de la sèrie televi-siva Big Love.

El més nou de

Van SantLa interpretació de Sean Penn destaca en la darrera producció

del director de «Todo por un sueño», centrada en el primerpolític nord-americà a reconèixer la seva homosexualitat.

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

Gran Hermano 10DiversosVale Music

Ja fa 8 anys queGran Hermanova irrompre a lesnostres pantallesi es va convertiren un fenomensocial. Amb elsconseqüents altsi baixos, el pro-grama ha arribatja a la seva des-

ena edició i la discogràfica que sempre ha estat alcostat de Gran Hermano publica aquest dobleCD+DVD. El primer disc reuneix algunes de les can-çons que es poden escoltar a l’actual edició comThe rhythm of the night, Voyage voyage o No du-daría. El segon CD recopila els principals èxits quehan sonat a les nou edicions anteriors del progra-ma, temes com Yo quiero bailar, Obsesión, Mayo-nesa o Lamento boliviano. El DVD resumeix el queestat Gran Hermano des de la seva estrena, i re-corda quins han estat els guanyadors de cada edi-ció. L. Poch

19 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Gust per l’experimentacióEls crítics coincideixen a veure-hi el gust

per experimentar en algunes solucionsnarratives que defugen del «biopic» a l’ús

«Aneu, oh monjos, i beneïu tothom, porteu la felicitatper compassió arreu del món; aneu, pel benestar, la

benaurança i la felicitat de tots els éssers... Aneu i es-campeu l’ensenyança que és bella en el seu principi, be-lla a meitat de camí i bella en el seu final». En una Índiaextremadament classista dominada per la casta sacerdo-tal dels Brahmans que gaudia de tota mena de privilegisi on la immensa majoria de la població vivia en la mar-ginació material, però també social i cultural, sorgí un és-ser extraordinari que retornà la dignitat dels qui no erenconsiderats ningú, un ésser humà que havent assolit lamés elevada saviesa, el coneixement dels misteris méspregons de la naturalesa humana proclamà una veritat re-volucionària en el seu context: «A un home no el con-verteix en brahman el seu llarg cabell, ni la seva família,ni la condició del seu naixement. L’home en el qual ha-biten la veritat i la santedat viu en el goig i és un brah-man».

Heus aquí el fundador d’una de les religions més anti-gues i esteses del món que no va pretendre mai ser l’en-carnació de cap divinitat i defugí els debats teològics i leselucubracions metafísiques que tant agradaven als eru-dits i refinats brahmans, centrant-se a investigar per ellmateix i sense cap altra ajuda que la seva pròpia deter-minació la naturalesa humana, l’origen del sofriment i elcamí per alliberar-se’n a través del coneixement més ele-vat que hom pot trobar en la investigació del seu propiinterior i en una ètica exigent en els seus actes, ja que,efectivament, «l’home en el qual habiten la veritat i la san-tedat viu en el goig i és un brahman».

LA FILOSOFIA Ens diu la tradició que quan el príncep Gautama assolíl’estat de buda es dirigí a Benarés, on pronuncià davantels seus 5 antics companys de vida ascètica el seu primersermó, conegut com el Sermó de Benarés, i on proclamàles Quatre Nobles Veritats, columna vertebral de la filo-sofia budista, que són: primera, la veritat de l’existènciadel sofriment; segona, la veritat de l’origen del sofriment;tercera, la veritat de l’extinció del sofriment; i quarta, laveritat del camí que porta a l’extinció del sofriment, onexplica el «Noble Camí Òctuple» que inclou la saviesa, l’è-tica i la meditació budista. En podeu trobar una informa-ció detallada i solvent en aquests dos llibres, de bon tro-bar o que us poden encarregar en qualsevol llibreria: l’unés La paraula del Buda de Publicacions de l’Abadia de

Montserrat, i l’altra Lo que el Buda enseñó, de qui he presel títol per encapçalar aquest article. Aquest llibre és edi-tat per l’Editorial Kier de Buenos Aires, però es distribueixal nostre país. No és d’estranyar que el budisme hagi des-pertat un gran interès a occident, ja que s’integra com capaltra tradició espiritual en el concepte actual de cultura isocietat laica, ja que proposa un desenvolupament per-sonal amb una ètica elevada, un perfeccionament moral,espiritual i intel·lectual allunyat de dogmes, mites i teo-logies que no fan cap altra cosa que empènyer el busca-dor per un corredor sense sortida. La finalitat del budis-me és el Nirvana, que no és cap altra cosa que la Veritat,en majúscula, un summum bonum que les altres religionssituen després de la mort, però que el budisme procla-ma que pot ser experimentat en aquesta vida.

Com molts lectors sabran, el budisme dóna una granimportància a l’estat de la ment i les seves activitats. Lameditació budista té per finalitat el desenvolupament har-mònic de la ment i els seus processos mentals. No cercal’assoliment d’estats místics ni d’èxtasis sublims sinó mésaviat l’autoconeixement, la imparcialitat, la lucidesa i eldesaferrament de totes les servituds que la ment ha cre-at. Desempallegar-se en definitiva de la falsa idea del jo.Com aquell qui mira la seva cara al mirall, així hom con-templa en la meditació el moviment de la seva ment, i enperfecta equanimitat s’endinsa fins l’arrel de les seves per-torbacions i se n’allibera.

No ens ha d’estranyar que molts psicòlegs i psicotera-peutes hagin integrat la meditació budista o vipassana enla seva pràctica terapèutica, com un recurs més per alsseus clients, ja que en aquests estats meditatius de puraobservació interior més que no pas de discriminació esdonen tot sovint els anomenats insight’s, un adonar-se totd’una, de sobte, de la pròpia realitat interior, una com-prensió profunda de continguts que fins aleshores havienromàs en les profunditats de l’inconscient i que portenuna gran càrrega sanadora i alliberadora. El desig com acausa del sofriment i el desaferrament (el «desapego» cas-tellà) com a mètode per alliberar-nos de tants miratges ifalses il·lusions que el món materialista, egoista i consu-mista posa hipnòticament davant la nostra dèbil cons-ciència és un dels tresors que la filosofia, la psicologia il’espiritualitat budista ens ofereix, dos mil cinc-cents anysdesprés que un ser excepcional, el príncep Gautama es-devingut Buda, ens esperonés a tots nosaltres sense ex-cepció a esdevenir també com ell, un buda, un despert.

El viatge se li va fer curt. Comaquell qui diu, el temps just

d’enfilar-se al vaixell i passejaruna mica per coberta. Això és elprimer que el va sorprendre delnou destí. La poca distància queestava de casa seva.

La segona cosa va ser el climai el caràcter de la gent. Acostu-mat a la xardorosa exhuberànciadels habitants de l’altre costat del’Atlàntic, la manera de ser delsanglesos el va deixar un puntdescol·locat. Ara bé, només es vapermetre la perplexitat un mo-ment, perquè no podia perdre niun sol instant. Li havien fet unencàrrec i l’havia de complir pelbé de tota la comunitat.

Ramon Genover Carreras vanéixer a Serinyà el 1853. El fet detenir un germà més gran –ano-menat Jaume i que acabaria es-sent metge– probablement va in-fluir en què seguís la carreraeclesiàstica, com feien els fillsmenors de la menestralia catala-na del segle XIX.

ESTUDIS AL SEMINARI Genover va estudiar al seminaride Girona i, més tard, professà al’orde dels Missioners Fills del’Immaculat Cor de Maria. Des desempre, els seus membres hanestat coneguts popularment comels claretians ja que el fundadorde la institució va ser Antoni Ma-ria Claret. La cerimònia del noureligiós es va celebrar el 1873, alconvent que els claretians teniena la localitat rossellonesa de Tuïr.Més tard, el 1876, quan Genovertenia 23 anys, va fer els vots coma sacerdot.

A partir d’aleshores, aquest re-ligiós de Serinyà va realitzar di-verses estades en alguns con-vents que la seva orde teniaarreu d’Espanya: Gràcia –ales-hores vila independent de Bar-celona–, Zafra, Segòvia i Madrid.

Quan tenia 31 anys, Genoverva emprendre el camí de les mis-sions. Primer va treballar al Bra-sil, on va fundar centres a SaoPaulo, Campinas i Pouso Alegre.Posteriorment va fer el mateix al’Argetina –Tucumán, Catamarcai Rosario– i a Xile, a les localitatsde Talca, Temuco i Antofagasta.

Fruit de la seva intensa tasca,el 1902 els dirigents claretians livan concedir el càrrec de visita-dor superior d’aquests tres paï-sos sud-americans. Ara bé, el1905 va començar una nova eta-pa de la seva vida, ja que va tor-nar a Europa per expandir l’or-de per Anglaterra, Itàlia i Ale-manya, aprofitant la seva habili-tat per aprendre idiomes. Aques-ta tasca l’ocupà fins el 1912, quanva tornar al Brasil, on va conti-nuar amb la seva activitat mis-sionera la resta de la dècada.

El 1922, quan estava a puntd’arribar a la setantena, va tornara Catalunya. Ramon Genover Ca-rreras es va instal·lar a Vic, on vamorir el 1927, quan tenia setan-ta-quatre anys.

Lectures

20 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Josep M. LlaugerNicoterapeutajml@grn.cat

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Allò que el buda ensenyàRamon

GenoverCarrerasXAVIER CARMANIU

JOSEP M. LLAUGER

Gironins del segleXIX

Matías VallésPeriodista

En la carrera per la nominació demòcrata, HillaryClinton va recórrer a un eslògan que el seu equip

creia definitiu davant la inexperiència de Barack Oba-ma. La campanya de l'exprimera dama interpel·lava alsvotants, «A qui vols a la Casa Blanca quan sona el telè-fon a les 3 del matí?». Després d'innombrables peripè-cies, s'ha imposat una resposta de consens per a la can-didatura derrotada. Quan l'aparell soni en horari in-tempestiu, serà despenjat simultàniament pels dos pro-tagonistes d'aquest paràgraf, ara revestits de la púrpu-ra de president i secretària d'Estat nord-americans.

La publicitat de Clinton no especificava la proce-dència de la telefonada a la matinada. El WashingtonPost ha aclarit indirectament que l'interlocutor transo-ceànic serà Zapatero, qui, en virtut del desfasament ho-rari, a les 9 del matí d’Espanya ja haurà iniciat la sevajornada. Jim Hoagland, molt més que un articulista ieditorialista de la mítica capçalera, ha elevat el presi-dent del Govern espanyol a un dels càrrecs més cotit-zats a la Casa Blanca: enllaç amb Europa. El rotatiu pre-senta la seva candidatura a jugar un rol equivalent aTony Blair, més vassall que aliat de Bill Clinton i Bush.

Abans de sucumbir a l'eufòria de tan sonores equi-paracions, el càrrec assignat al líder socialista no coin-cideix exactament amb el copilot de la nau planetària.Jim Hoagland imagina el món com una diligència, onObama empunya les regnes i Zapatero ocupa el seientde l'«acompanyant amb fusell». Des del primer moment,es recorda al Govern espanyol que s'exigeix una col·la-boració armada, que es posarà a prova a l’Afganistan.Per al líder socialista, el país asiàtic es pot convertir- enla reedició del referèndum sobre l'OTAN per a FelipeGonzález, amb un desgast a estipular.

El servei secret ha imposat a Obama l'àlies de Rene-gade, que evoca la renúncia a les seves creences en la

decisió d'un equip clintonià, pròxim als conservadorsdemòcrates. L'Obama blanc, conegut a Europa per Za-patero, al març va obtenir la seva reelecció amb el lema«Motius per creure», sospitosament similar al« un canvique puguem creure» del president electe dels EstatsUnits. La coincidència obligava a la pregunta que l'au-tor d'aquest article va plantejar al socialista, en plenacampanya cap a la seva reelecció:

- Busca deliberadament l'assimilació amb Obama?- Tinc el màxim respecte per Obama però no busco

assemblar-me a ell, ni a cap altre polític. He admirat di-ferents personalitats de la política però sempre he in-tentat ser jo mateix. Més enllà de lemes, crec que Oba-ma és un fenomen més recent que està aconseguintuna notable mobilització de l'electorat demòcrata.

La clau de la resposta consisteix en el «més recent».Zapatero es proclamava antecedent d'Obama, mesosabans que el Washington Post ressenyés que les sem-blances entre dos maniàtics del bàsquet s'aturen en quènomés un d'ells parla anglès. Jim Hoagland detalla queles manifestacions de Zapatero van ser efectuades «através del seu intèrpret» i no oculta la seva perplexitatdavant un estadista global sense rudiments de la llen-gua anglesa. L'avalador de Zapatero al Washington Postno fa de perillós radical. Va confiar a l'autor d'aquesttext –perdó per l'excés de personalisme– que «quan hiha un president demòcrata, oscil·lem una mica cap ala dreta. Quan és republicà, ens escorem lleugeramentcap a l'esquerra». Sàvia tàctica periodística, encara queconvé relativitzar el poder oracular d'un columnistaque, l'estiu de 2003, explicava que la invasió de l'Iraqse saldaria amb un resultat satisfactori. La matança vin-dria després. Amb o sense el suport de l'Obama blanc,l'arribada d'un nou inquilí a la Casa Blanca deixarà Eu-ropa òrfena de la seva excusa favorita, George Bush.

Zapatero, l’Obama blanc MATÍAS VALLÉS

Televisió

21 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

Els llangardaixos alienígenes amb la die-ta més difícil de digerir –ratolí de pri-mer, cucs de segon– són a punt de tor-

nar a la petita pantalla. Serà el 2009. Seguintamb la imparable tendència de remakes desèries clàssiques –El coche fantástico, Ga-láctica, La mujer biónica, 90210 (Sensaciónde vivir)... fins i tot sembla que Verano azuls’apunta al carro–, la indústria televisivanord-americana ha donat llum verda a unanova versió de V, la popular sèrie dels anys80. Per completar el pastís, se serviran unstrossos sucosos de videojocs, webs i mésproductes multimèdia.

La cadena ABC (Perdidos), que també vaemetre l’original V, serà la que aculli la novaversió de la popular franquícia televisiva.Com ja va fer fa 25 anys, tornarà a encarre-gar-se de donar forma a la sèrie Warner Bros.TV, que ha encarregat el guió i la produccióa Scott Peters, creador i productor executiude Los 4.400. També va agafar les regnes dediversos episodis de sèries com Jericho oTerminator: The Sarah Connor Chronicles.

«Cada vegada que li esmento a algú V, en-cara té bons records de la producció origi-nal», assegura Peters. «Qualsevol té la imat-ge en el cap dels seus uniformes o dels alie-nígenes menjant-se un hàmster. És una ico-na de la ciència-ficció i massa bona per dei-xar que s’extingeixi».

V va gaudir d’un èxit aclaparador en elsseus anys en antena i va aconseguir un es-pectacular 40 per cent de share en l’últimepisodi de la minisèrie original de dues en-tregues, emeses el 1983. Aquest èxit va ferque entre 1984 i 1985 l’ABC oferís una se-qüela de tres episodis i entregues setmanals,considerades com la segona temporada dela sèrie.

NOVA PROTAGONISTALa nova V estarà protagonitzada per unaagent de l’Agència de Seguretat Frontereranord-americana, Erica Evans, que té un filldescarriat que es fica en problemes habi-tualment. Quan els alienígenes arriben a laTerra, el noi se’ls uneix, cosa que crearà elconflicte argumental amb la família prota-gonista. A més, diverses línies argumentalsmés es mesclaran de forma simultània, talcom passava a la V original.

No serà aquesta l’única similitud, com erad’esperar, entre la nova sèrie i la seva pre-decessora. Tot començarà amb l’arribadad’un immens exèrcit de naus especials so-bre les principals ciutats del planeta. Els alie-nígenes anunciaran que vénen a ajudar a laTerra però en realitat tindran interessos per-versos (a l’original volien robar l’aigua ter -restre). Això sí, la nova sèrie no comptaràni amb la malvada Diana (Jane Badler), MikeDonovan (Marc Singer) o Willy (Robert En-glund).

El nou projecte per a V és molt ambiciósi per això Warner Bros s’ha aliat amb la di-rectora d’HDFilms, Jace Hall, per a la pro-ducció. Ella s’encarregarà d’ampliar la lli-cència amb més productes a més dels me-rament televisius, com pàgines web o pro-ductes per a altres suports com telèfons mò-bils. Però el més ambiciós serà el videojocoficial de V, que segurament editarà la ma-teixa Warner amb el seu recentment estre-nat segell editorial per a videojocs. Hall jaté experiència en el terreny després d’havertreballat en títols com F.E.A.R., llançat enXbox 360 i Playstation 3.

Els llangardaixos de «V», la mítica sèrie dels anys 80, preparenuna nova invasió: Warner i ABC volen una sèrie moderna

DdG

Tornen els

rèptils

MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

Dilluns 8 de desembre22 DominicalDiumenge 7 de desembre de 2008

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Els més vistosdel 26 denovembre al 2de desembre

CatalunyaSevilla - BarçaDissabte 29 denovembre, TV3.907.000 especta-dors (29,8%).

CrackòviaDilluns 1 de desem-bre, TV3. 899.000espectadors(28,2%).

APM?Dimarts 2 de des-embre, TV3.783.000 especta-dors (24,4%).

CSI MiamiDilluns 1 de desem-bre, Telecinco.757.000 especta-dors (24,7%).

TN VespreDilluns 1 de desem-bre, TV3. 752.000espectadors(26,5%).

EspanyaCSI MiamiDilluns 1 de desem-bre, Telecinco.4.446.000 especta-dors (22,4%).

Cuéntame cómo...Dijous 27 denovembre, La 1.4.391.000 especta-dors (23,9%).

Sin tetas no hay...Dijous 27 denovembre,Telecinco.4.173.000 especta-dors (25,4%).

El internadoDimecres 26 denovembre, Antena3. 3.870.000 espec-tadors (22,3%).

Esta casa era una...Dimarts 2 de des-embre, Antena 3.3.757.000 especta-dors (22,4%).

08.30

15.45

K3Bhutan: paradís de les plantes medicinalsAmagat a l'Himàlaia oriental hi ha el Bhu-tan, un país poc més gran que Suïssa. Els. XVII van arribar-hi uns monjos que ve-nien del Tibet, a l'altra banda de les mun-tanyes, i van regnar-hi fins fa uns 100 anys.Van construir dzongs, unes fortaleses mo-nacals impressionants per protegir un paísfèrtil que anomenaven Menjong Ghyal-khab, «el país de les plantes medicinals».És un fet que el coneixement de les me-dicines tradicionals, així com dels seusmètodes terapèutics, formen part del sis-tema sanitari del Bhutan.

TV3OdessaUn periodista troba el diari personal queun jueu ha deixat en suïcidar-se. El diaridocumenta i narra els crims, les matan-ces i les tortures comeses per un capitàde la SS en un camp de concentració deRiga. El periodista emprèn la investigacióde la pista del torturador, però cada infor-mació que aconsegueix l'acosta una micamés al cor d'Odessa, una organització se-creta fundada per protegir i ajudar els ex-membres de la SS escampats pel món.

33Nit d’espectacle al 33Quidam, una paraula llatina que significa«persona anònima» dóna títol a aquestmuntatge del Cirque du Soleil, que inclou,a més de números de circ, la història deZoé, una nena que intenta cridar l'atenciódels seus pares en un món ple de màgia.Aquest és un espectacle underground,caracteritzat per la poca llum i per l'abun-dant presència d'elements metàl·lics.

TelecincoCSI MiamiUna atractiva multimilionària ofereix unafesta per discutir la possible compra d’u-na illa privada. Mentrestant, el seu marités assassinat. Quan arriben els CSI, Ho-ratio revela que Julia és en realitat la donaamb qui va tenir el seu fill Kyle.

La SextaCómo conocí a vuestra madreTed coneix una noia per Internet i vol pre-sentar-la als seus amics. Els adverteix,però, que ella s’avergonyeix de la seva ma-nera de conèixer-se i s’ha inventat una ro-màntica història. Barney, indignat, decideixsotmetre el grau de bogeria de la noia aescala. Per trencar el gel, Ted els demanaque expliquin com es van conèixer els unsals altres. Segons sembla, no s’adona queha caigut en la seva pròpia trampa.

Dimarts 9 de desembre

11.40

22.10

17.15

22.15

00.30

33TendènciesLa roba d'època no és exclusiva de bo-hemis i fanàtics de la moda. Avui en dia,els inversors més espavilats s'afanyen aadquirir peces de costura clàssica ambl'esperança no només de fer patxoca, sinótambé d'obtenir-ne un bon rendiment. Laclau és saber quines peces de roba que-daran i estaran bé tota la vida.

TelecincoYo soy BeaTot i els intents de Be, Adriana es nega aparlar amb el seu pare. Claudio, per laseva banda, es revela com un home moltpersuassiu i aconsegueix convèncer Beque no publiqui res relatiu a la banda delsPerlines. Mentrestant, Richard s’embarcaen la missió d’inculcar a Lolo l’interès perla Història de l’Art i li assigna un professorparticular. Per la seva part, Chali no esdóna per vençuda en el seu afany de re-flotar Bulevar 21, tot i la fuga massiva d’a-nunciants i les humiliacions d’Alicia.

33Alex James: Els diaris de la cocaïnaEn aquest documental, un equip de laBBC acompanya Alex James, el baixistade Blur, un dels grups de més èxit del brit-pop, a Colòmbia. James, excocaïnòman,va acceptar la invitació del president d'a-quest país sud-americà, Álvaro Uribe, queli va proposar un viatge en què podriacomprovar personalment el mal que la in-dústria de la cocaïna fa als colombians.

CuatroAnatomía de GreyMeredith i Izzie treballen amb un pacientespecial: és un home al qual ha tractat endiverses ocasions en el seu anterior hos-pital i que porta temps esperant un trans-plantament de cor. En veure la història delpacient, Izzie s’adona que aquest homehavia d’haver rebut el cor que ella va ro-bar per a Denny.

TV3Melissa P.Melissa és una noia siciliana de 16 anysque està enamorada de Daniele, un com-pany de classe. Finalment, els dos jovestenen relacions sexuals, però resulta unaexperiència tan traumàtica i tan humiliantper a Melissa que decideix buscar la sevaidentitat a través del sexe per esbrinar sisempre és un acte tan negatiu com ho haestat per a ella. La noia escriurà un diariamb totes les seves experiències.

Dimecres 10 de desembre

07.40

15.50

17.15

18.40

22.00

22.15

La SextaTurno de guardiaCruz aconsegueix unir les pistes i els filssolts per resoldre el cas que vincula Mar-cel Holly amb l’assassinat de Darren Ma-dox. Mentrestant, Marcell organitza unabatalla en el carrer del districte 55. D’altrabanda, Sully, la inspectora Yokas i Boscose submergeixen en un cas de cultesvampírics en el qual està implicat un noique surt amb la filla de Yokas.

33Viatge al Planeta Terra: els animals marinsL'actor Matt Damon presenta aquest do-cumental i constata el fet que gairebé lameitat de la fauna marina del món podriaextingir-se en els pròxims 25 anys. En unrecorregut pel Pacífic, Nova Anglaterra,Florida, el Japó, la Xina, l'Antàrtic i Àfrica,Damon explica com l'escalfament de laTerra, la pujada del nivell del mar, la pes-ca indiscriminada i la destrucció dels hà-bitats han començat a buidar els mars delmón.

CuatroEl encantador de perrosConeixerem una de les tres mascotes del’actriu Denise Richards, un gos pug queha extremat el seu instint protector i es tor-na agressiu cap els visitants. Podrà CésarMillán evitar a Denise una costosa de-manda per danys?

TV3DublinesosDublin, 1904. Katte i Julia Morgan i la sevaneboda Mary Jane reben els seus parentsi amics. Gabriel, acompanyat de la sevadona Gretta, fa el seu habitual discurs.Freddy arriba tan ebri com de costum.Mary Jane toca el piano i Julia canta Be-llini. Es beu, es menja, es balla, es recitenversos i es conversa. A la fi de la vetllada,Gretta queda trasbalsada quan escoltauna cançó. Ja a l'habitació, Gretta revela-rà a Gabriel la part oculta de la seva vida.

TelecincoHospital CentralÉs el dia fixat per a la boda de Waldo. Ali-cia no pot fer res per evitar que l’equato-rià es casi amb Mayarí. A més, Javier des-cobreix que Guille està vivint a l’hospitalpels seus problemes personals i li ofereixanar a viure amb ell. A més, Sotomayor,persuadit per la seva mare, ordeix una es-tratègia per tal que Mónica no rebi la partque li correspon en el repartiment de béns.

22.15

01.15

22.05

f3

Guia TV

23 DominicalDiumenge 7 de desembre de 2008

Dijous 11 de desembre

09.30

18.35

22.15

22.15

22.55

33A la recerca de la felicitat: Hawaii: «És igual el que hagi fet; mai hedeixat d'estimar-lo». Frank és el gran amorde Michelle; ha estat a la presó més detres anys. Ella l'espera amb paciència iconfia fer realitat el seu somni: tornar a can-tar als escenaris.

TV3Only youArriben les vacances de Nadal i Clifford,un dissenyador de cases de nines, té elsbitllets per anar-se'n a una illa tropical ambla «dona perfecta» que s'ha de casar ambell. Però el dia abans, la noia el planta i Clif-ford s'enfonsa. Es troba Amanda, que estàdesesperada pel mateix motiu, i decidei-xen aprofitar la reserva per anar-hi tots dos.A l'illa, Amanda va de les ganes de recu-perar el seu amor d'abans a l'afició de flir-tejar amb el primer que es troba. Clifford,abandonat contínuament, coneix Clare,amb qui comença una relació.

TelecincoSin tetas no hay paraísoMartínez és en un hospital entre la vida ila mort, per la qual cosa Duque és cons-cient que l’única manera de salvar Cata-lina, captiva en un lloc secret de la casa,és assassinar Cortés. El narcotraficant esdirigeix a casa del seu enemic amb aquestobjectiu, però a la porta l’espera Morónenvoltat de guardaespatlles armats.

CuatroMédiumEl detectiu Scanlon i la seva xicota Lynntenen un complicat cas entre mans: unaamiga seva apareix morta enverinada. Elproblema és que han aparegut cinc ca-dàvers més en les mateixes circumstàn-cies. Allison, a través d’un estrany somni,intenta ajudar-los a resoldre el cas.

TV3ChuckEn Chuck descobreix que una sèrie de tra-ficants d'armes russos es reuneixen en se-cret a Los Angeles. Una dona russa enparticular li crida l'atenció i és que es trac-ta de l'exnòvia d'en Casey. En Chuck estàcada cop més intrigat i comença a cosir-lo a preguntes sobre la seva relació ambaquella dona. Quan s'assabenta que ladona està a punt de casar-se amb un delstraficants d'armes, en Chuck anima en Ca-sey a lluitar per recuperar-la.

Divendres 12 de desembre

10.15

15.45

18.30

22.10

00.00

01.10

CuatroAlerta CobraUns joves es diverteixen conduint a màxi-ma velocitat per l’autopista. Una nit, unhome armat amb un rifle dispara sobre undels joves pilots. Les bales i el posterioraccident acaben amb la seva vida. Tom iSemir es fan càrrec de la investigació.

TV3El cor de la ciutatEn Fidel no pot pagar el termini i l’Àlex con-tinua veient-se amb la Lluna. En Gerard,més violent que mai, no està disposat apermetre cap de les dues coses... SoparBeni - Pilar amb sorpresa final. En Fran-cisco, per la seva banda, és a punt de ferel pas. I l’aliança Trini - Remei - Noèlia aca-ba amb èxit.

La SextaCaso abiertoEl suposat suïcidi d’un cèlebre genet, el1958, resulta ser un assassinat. Rush i l’e-quip han de trobar el culpable dins d’unallarga llista de sospitsos, en la qual hi hala seva exdona, que va heretar la seva fin-ca, un jove músic i un home que pensaque el genet va deixar embarassada laseva filla.

TV3El nòvio de la meva mareLa vida de Rosie, una mare soltera ma-dura, no funciona tan bé com voldria: elprograma de televisió que produeix té se-riosos problemes i les coses a casa tam-poc van millor. Rosie se sent fortamentatreta per Adam, un home més jove queella, mentre que Izzie, la seva filla adoles-cent, s’ha enamorat per primer cop.

CuatroPremios PrincipalesArriba la tercera gala d’entrega dels Pre-mios 40 Principales. Conduïda per SiraFernández, Tony Aguilar i Frank Blanco,comptarà amb les actuacions de CraigDavid i Álex Ubago, Take That, Rosario,Kate Ryan, Anastacia, Nena Daconte, Ja-mes Blunt, La Oreja de Van Gogh, Esto-pa, El Canto del Loco, Beatriz Luengo, TheCabriolets, Keane i Beyoncé.

33ArquitecturesLa Galeria Umberto I de Nàpols és un delsúltims i més grans passatges construïts aEuropa. El cant del cigne d’una gran in-venció arquitectònica del segle XIX.

Dissabte 13 de desembre

13.15

14.00

14.55

15.40

22.15

00.35

CuatroSlammy AwardsEl món del Pressing Catch, ple d’estrelles,també té els seus particulars Oscar de lalluita. La WWE recupera aquest anyaquesta memorable entrega de guardonsals millors sobre el ring. Totes les grans fi-gures de Smackdown i Raw estaran pre-sents a la cerimònia, que tindrà lloc a Phi-ladelphia, i que comptarà amb tota la fan-farria que acompanya habitualment lesgrans vetllades del Pressing Catch.

Antena 3Los SimpsonHomer i Marge es converteixen en els ma-jordoms d’una anciana, que és aparent-ment assassinada poc després. El matri-moni Simpson és el principal sospitós alsulls de la policia.

La SextaPadre de familiaLoreta i Quagmire són trobats accidental-ment junts per Peter i Brian. Els dos sabenque no podran mantenir el secret gairetemps. En una reunió de pesca, Clevelands’assabenta d’aquell encontre entre Lo-retta i Quagmire i en el seu interior nomésexisteix una paraula: venjança.

TV3Hollywood: departament d’homicidisJoe Gavilan és un veterà sergent de poli-cia de Los Angeles que es treu un sobre-sou fent d'agent immobiliari. El seu com-pany és K.C. Calden, un jove molt atrac-tiu que aspira a ser actor i que, en el seutemps lliure, es dedica a fer de professorde ioga. Aquesta curiosa parella de poli-cies haurà d'investigar un cas d'assassi-nat en un club de Hollywood.

33Sala 33: «El mirall»Sònia compra en una subhasta un vell mi-rall que formava part d'un antic hotel. Des-cobreix que el mirall no es limita a mostrar-li el seu reflex, sinó que a més li mostra unade les habitacions d'aquell hotel. I quel-com més: creu veure un atroç assassinat.

CuatroTorchwoodUn noi es troba enmig d’una carretera. S’a-dona que ha mort, però que continua a laterra com a fantasma. El noi comença arememorar el que li ha passat a la vida irecorda que quan era nen un professor liva regalar un ull d’un extraterrestre.

Recomanem

Innocènciainterrompu-da

Dimecres 10. TV3, 22.10h.L'any 1967 Su-sanna Kaysenés una noia de17 anys que,com totes les jo-ves nord-ameri-canes de laseva edat, téganes de fer-segran per enten-dre el món. Elsseus pares laporten a un psi-quiatra pensantque les sevesinseguretats sónun trastorn greu,i el metge la faingressar en uncentre per a ma-lalts mentals. Lapel·lícula estàbasada en labiografia de Su-sanna Kaysen.

Any1999.PaísEstats Units.DirectorJames Mangold.IntèrpretsWinona Ryder,Angelina Jolie,Clea DuVall,Brittany Murphy.

� RENTADORAELÈCTRICA

7 kg1.400 rpmprogramació diferidaclasse «A»450 €

� RENTAVAIXELLESELECTRÒNIC

5 programesprogramació diferidaclasse «A»395 €

� CONGELADORVERTICAL

1,26x55145 litres6 calaixosclasse «A»295 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA · MÉS DE 300 REFERÈNCIES EN EXPOSICIÓLES MILLORS MARQUES NACIONALS I INTERNACIONALS

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE, DE 10 A 13.30 I DE 16 A 20.30Ctra. de Sta. Coloma 115 - 17005 Girona - Tel.: 972 24 93 00 Fax: 972 24 93 01

Via Sèrgia, 32 - Nau núm. 5 - 08032 Mataró - Tel. 93 798 18 97

PREUS VÀLIDS FINS A ESGOTAR EXISTÈNCIES · FOTOS NO CONTRACTUALS

� CAMPANA DECORATIVA

90 cmmotor 145 W3 velocitatsllumcolor blanc70 €

� FORN PIROLÍTIC

multifuncióinoxidableclasse «A»490 €

� FRIGORÍFIC 2p«no frost»1,90x70390 litrescolor silverclasse «A»590 €

� FRIGORÍFIC 2p1,45x55230 litresclasse «A»280 €

� TERMOELÈCTRIC

80 litres140 €