Patrons:

Ajuntament de

SALT

Organitzadors:INFORMACIÓ: 972 419 010 i 972 402 004www.temporada-alta.cat

Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya • Girona/Salt Del 4 d’octubre al 7 de desembre de 2007

BALLETPRELJOCAJLES 4 SAISONS...Peça per a 12 ballarins

TEATRE MUNICIPAL DE GIRONADissabte 10 de novembre - 21 h

BENJAMIN BIOLAYTrash Yéyé

AUDITORI-PALAU DE CONGRESSOSDivendres 9 de novembre - 21 h

Cia. FlyhardAQUESTA TAMPOC SERÀ LA FI DEL MÓNDE JORDI CASANOVAS

SALA LA PLANETADivendres 9 de novembre - 22.30 h

ESTRENAESTRENAA L’ESTATESPANYOL

JANGO EDWARDS &LAURA HERTSClassics Duo

TEATRE DE SALTDiumenge 11 de novembre - 19 h

NOVA FUNCIÓ11 nov - 22 h

ONCLE VÀNIAD’Anton TxèkhovDIR. ORIOL BROGGI

TEATRE DE SALTDivendres 9 de novembre - 21 h

ESTRENANOVA FUNCIÓ10 nov - 21 h ESTRENA A

CATALUNYA

PRESENTACIÓDE NOU DISC

NOVA FUNCIÓ10 nov - 22.30 h

Entrades disponibles per a tots aquests espectacles

■ CINEMA«Los climas» encapçala una setmanacinematogràfica que torna farcida denombroses estrenes . PÀGINA 4

■ MÚSICAEl prodigiós pianista Michel Camilopresenta amb formació de trio «Spiritof the Moment» a Girona. PÀGINA 9

■ TEATREJango Edwards i Laura Herts es trobenper fer arribar al públic la seva manerad’entendre el riure. PÀGINA 8

Divendres, 9 de novembre de 2007 ■ Diari de Girona

AccentsSuplement d’Oci i Cultura núm. 482

Robert Redford torna a escena amb una pel·lícula que analitza l’actual societat nord-americana i la seva doble moral

Robert RedfordTom Cruise, Meryl Streep, Robert Redford

Carles RibasActor mític, promotor des de Sundance delcinema (cada vegada menys) independenti director que va saber forjar-se un presti-gi ja en els seus inicis (Ordinary people),Robert Redford torna al camp de batalladesprés d’ensopegar (si més no en el ves-sant crític) amb dos projectes fallits comeren El hombre que susurraba a los caba-llos i La leyenda de Bagger Vance. D’aquestamanera, uns anys de meditació li han anatbé per tornar al cinema que més li agrada,aquell que parla de l’americà mitjà amb unclar rerafons polític, que és ni més ni

menys del què parla Leones por corderos.Redford ha optat per apropiar-se d’un

guió aliè signat per un desconegut MichaelCarnahan. L’escriptor, el qual en un primermoment volia fer una novel·la, va veure lesenormes opcions cinematogràfiques del’obra que estava realitzant i va decantar-se finalment per fer-ne un guió que va en-tusiasmar Redford tant bon punt el va aca-bar de llegir.

Leones por corderos ens explica la histò-ria de diversos individus en diverses si-tuacions personals de la seva vida un copha finalitzat la guerra d’Afganistan. Tenimun polític (Tom Cruise) que exemplifica elpoder manipulador d’alguns d’aquests re-presentants, una estrella del periodisme

(Meryl Streep) cada vegada més decebu-da amb la seva feina, un idealista catedrà-tic d’universitat (el mateix Redford) queencara creu que pot canviar el món ambles seves classes magistrals o un parell denois que van participar a la guerra de l’Af-ganistan. Tots plegats esdevenen un petitmicrocosmos, una radiografia, de la so-cietat americana i dels mediocres tempsque els ha tocat viure.

Com hem apuntat anteriorment, aques-ta crònica i crítica social que representaLeones por corderos ve avalada per un bongrapat d’actors de pes que no han volgutperdre l’oportunitat d’enrolar-se en un pro-jecte que suposa un plus de prestigi per ales carreres cinematogràfiques de tots

ells. És més: Tom Cruise va decidir tambéproduir la pel·lícula i llançar-la com a pri-mer projecte de la refundada productoraUnited Artist, una mítica empresa creadal’any 1919 per un grup d’actors per tal detenir un control més personal dels filmsque interpretaven i que va fer fallida alsanys vuitanta.

Així, doncs, Cruise (com Redford) tam-bé esdevé una mena de somiador entestaten capgirar el natural (i massa vegades fa-tal) devenir de les coses. Leones por cor-deros s’erigeix, d’aquesta manera, en unprojecte molt personal que només li faltael vistiplau del públic per omplir d’orgullels seus creadors i esdevenir un títol cab-dal dins del cinema americà.

Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.15 8.15 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 8.15 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 Girona 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* Girona 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 6.10

Girona 8.00 10.30Platja d’Aro 10.15

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

2 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 9 de novembre de 2007

Elizabeth: La edad de oroShekhar KapurCate Blanchett, Clive Owen

Pep PrietoFa gairebé una dècada, Elizabethreinventava estèticament el cine-ma històric i aconseguia el reco-neixement de crítica i públic, no-minacions als Oscar incloses.També va servir de plataformaper a Cate Blanchett, ara consa-grada com una de les millors ac-trius del panorama mundial, i feiasaltar a la palestra el nom del di-rector Shekhar Kapur, que, tot ique prometia una fructuosa car-rera, només ha estrenat durantaquest temps una fallida adapta-ció de Les quatre plomes protago-nitzada per Heath Ledger i KateHudson. Tant l’actriu australianacom el director havia expressatpúblicament el seu desig de con-tinuar retratant la reina Isabel I,una inquietud que s’ha materia-litzat en una prometedora seqüe-la, Elizabeth: La edad de oro, queencara intensifica més les lectu-res polítiques i no seria estranyque reportés nous premis a laseva esplèndida protagonista.

La cinta, que aquest cop pre-senta un look més espectacular iunes quantes batalles força im-pactants, alterna altra vegada laradiografia íntima de la reina, ena-morada d’un home que no pot te-nir, amb un document més omenys rigorós de les seves triful-gues polítiques, degudes en granpart a les transformacions reli-gioses de l’època i al seu tens en-frontament amb el rei espanyolFelip II i la seva Armada Invenci-ble. El film tampoc no oblida lesinterioritats de la cort, amb la mo-narca descobrint que la principalamenaça del tro ve de la seva ma-

teixa família. Kapur ha introduïtalguns canvis en l’apartat tècnic,com el fitxatge dels compositorsCraig Armstrong i A. R. Rahman,i també en el repartiment: així, alcostat dels repetidors (Blanchett,el sempre ajustat Geoffrey Rush),

destaquen les incorporacions deClive Owen –que deu ser un delsactors més prolífics dels últimsanys: té tres pel·lícules pendentsd’estrena i una en cartell, Sho-ot’em up-, Abbie Cornish, Saman-tha Morton, Susan Lynch, Rhys

Ifans i un Jordi Mollà que deixaanar tot el seu histrionisme en lapell de Felip II. De fet, el retrat d’a-quest últim personatge ha estatun dels aspectes més discutits delfilm, i segurament serà objecte deno poques polèmiques entre els

defensors d’un determinat orgullhispànic. Els guionistes d’Eliza-beth: La edad de oro, William Ni-cholson i Michael Hirst, han do-nat sobrades mostres de solvèn-cia a Tierras de penumbra, Gla-diator o la minisèrie The Tudors.

CINEMA

3AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 9 de novembre de 2007

Cate Blanchett reprèn el paper que li va donar fama i prestigi a «Elizabeth: La edad de oro»

Una reina entre conspiradors

CONSPIRACIÓ. Cate Blanchett, en una escena d’«Elizabeth: La edad de oro».

CLIVE OWEN. Un idealista que roba el cor de la reina d’Anglaterra.

CONFIDÈNCIES. Abbie Cornish encarna la innocència perduda de la cort.

Silencio desde el malJames WanRyan Kwanten, Judith Roberts

P. PrietoEl director James Wan i el guio-nista i actor Leigh Whannell vanguanyar-se un altar al cinema deterror actual gràcies a Saw, quees va convertir en tot un èxit mal-grat la modèstia del seu pressu-post i en el naixement d’una fran-quícia que, de moment, va apel·lícula per any. Com que l’om-bra de Saw està sent molt allar-gada, Wan i Whannell s’han pro-posat demostrar que poden apor-tar altres idees al gènere amb Si-lencio desde el mal, que semblahomenatjar una llarga tradició deninots diabòlics que va des deMuñecos infernales de Tod Brow-

ning fins a la saga dedicada a l’en-tranyable Chucky.

En un poble de l’Amèrica Pro-funda, Raven’s Fair, s’explica unconte per no dormir. Fa molts imolts anys, la ventríloqua MaryShaw, entregada en cos i ànimaa la diversió infantil, va perdre laraó i va matar un nen. Els habi-tants del poble, com a venjança,li van tallar la llengua i la va en-terrar amb els seus estimats ni-nots. Ara, cada vegada que esprodueix un fet terrible a la zona,hi ha algú que assegura havervist un dels ninots. El protago-nista del film és Jamie, que tornaa Raven’s Fair després de l’es-tranya mort de la seva dona. Elnoi, per descomptat, no triga adescobrir que el conte és cert ique Mary Shaw encara participa

activament en les estadístiques–decreixents, naturalment– delcens del poble. Dotada d’una at-mosfera malsana i un parell d’a-graïdes sorpreses, Silencio desde

el mal compta amb un planterd’intèrprets habituals del gènerecom Ryan Kwanten, Amber Val-letta, Donnie Wahlberg, BobGunton, Laura Regan i Judith Ro-

berts. El film no va acabar de tro-bar el seu públic als Estats Units.El motiu? Segurament que és bo-na, i aquests «errors» no s’acos-tumen a perdonar.

James Wan firma «Silencio desde el mal»

Ninots infernals

EL ROSTRE DE LA VENJANÇA. Mary Shaw, interpretada per Judith Roberts, en plenitud de forma.

Carles RibasJavier Cámara protagonitza Latorre de Suso, una comèdia deldebutant Tom Fernández en laqual se’ns explica la històriad’un grup d’amics que es tornena reunir després de deu anys peracomiadar-se del seu companySuso, mort recentment. Elscol·legues decidiran realitzar unsentit homenatge al difunt ambuna gran borratxera en la qualrecordaran amb nostàlgia el quevan ser en anys pretèrits i parla-ran amb desencís d’allò en quès’han convertit. Els problemessorgiran a l’hora de saber lesdarreres voluntats de Suso, elqual ja tenia plans per a tots ellsi que generaran tota una sèrie dedivertides situacions.

Tot i mexicà, el director Ro-drigo Plá s’ha envoltat de tot unequip tècnic i artístic espanyolper dirigir La zona, un altre de-but en la direcció. Basant-se enun conte de la seva companyasentimental, Laura Santullo, Pláens mostra el nivell de paranoiaa què ha arribat la nostra socie-tat actual presentant-nos una co-munitat de veïns que han con-vertit les seves cases en verita-bles recintes inexpugnables pertal de sentir-se segurs i descan-sar en pau. Quan, tot i aquestaextremada seguretat, tres lla-dres aconsegueixen entrar-hi imaten per accident una donagran, la comunitat de veïns de-cidirà aplicar justícia i atrapar elsdelinqüents. Quan el jove Ale-jandro es topa amb el darrer lla-dre que queda per abatre (unjove de la seva mateixa edat), de-cidirà ajudar-lo a fugir i, de pas-sada, enfrontar-se a una manerade concebre la vida i la justíciaque poc o res té a veure amb ell.

La zona compta amb les in-terpretacions de la prolífica Ma-ribel Verdú i dels joves DanielTovar i Daniel Giménez Cacho.

Finalment, El hombre de are-na suposa el debut en la direccióde José Manuel González ambun film que estableix força puntsde referència amb el clàssic mo-dern Alguien voló sobre el nidodel cuco. D’aquesta manera, lapel·lícula ens porta a un psi-quiàtric dels anys seixanta situata Extremadura on la tirania exer-cida pel seu director ha fet per-dre l’esperança a tots aquellsque hi estan internats. L’ingrésde Mateo, un jove rodamón queté més de geni que no pas de bo-geria, tornarà les ganes de viurea tota la comunitat i trencarà fe-liçment la rutina del centre. Elhombre de arena està protago-nitzada per Hugo Silva (Reinas)i la meravellosa María Valverde.

Amb l’explícit títol de 3 agujasens arriba aquesta pel·lícula delcanadenc Thom Fitzgerald, elqual també s’apunta a aquesta

setmana farcida de directors no-vells. El film suposa tres visionsde la crisi que provoca la sidaarreu del món: a Mont-real, unactor de cinema porno (ShawnAshmore) ha de passar l’obli-gatòria anàlisi de sang; una mon-ja jove (Chloë Sevigny) se sot-met, malgrat el sacrifici de laseva integritat, pel bé d’un poblede Sud-àfrica; finalment, a laXina rural, una traficant del mer-cat negre (Lucy Liu), que es fapassar per encarregada del go-vern per l’extracció de sang,

posa en perill la salut de tot unpoble. Amb aquest argument,doncs, Fitzgerald realitza unaproposta no apta per a tots els es-tómacs però de ben segur forçainteressant.

El director turc Nuri Bilge Cey-lan signa, dirigeix i interpreta elseu darrer film Los climas, des-prés de l’èxit de crítica assolitamb Lejano (Uzak). Ceylan tor-

na a situar la càmera en la sevaestimada Istanbul per narrar-nos la descomposició d’una pa-rella al llarg dels anys. A di-ferència de Lejano, on el direc-tor incidia, a manera de críticasocial, en l’enorme emigracióque pateix Istambul provinentdel món rural turc i les dificul-tats en què s’enfronten tan la ciu-tat com els nouvinguts per a ti-rar endavant, a Los climas prefe-reix centrar-se en un tema enca-ra més universal com és el de-samor. Protagonitzada pel ma-

teix director i la seva dona (EbruCeylan), el film ens acosta alssentiments d'una parella que estroba al crepuscle de la seva re-lació, un viatge de vacances d'es-tiu pel sud de Turquia del qualacabaran tornant cadascú a casaseva, per separat. Després d'unadura tardor, Bahar decideix re-prendre el contacte amb Isa pertal de recuperar la relació o po-sar-li el punt final. Los Climas fouguardonada amb el Premi FRI-PESCI al Festival de Cannes2006.

ISTANBUL. La ciutat torna a «Los climas» a ser l’espai ideal del cienasta Ceylan per a les seves interessants propostes.

4 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 9 de novembre de 2007

CINEMA

CÁMARA I COMPANYIA. Un grup d’amics es reuneixen per enterrar Suso.

EL CONFLICTE AMB LA SIDA . «3 agujas» ens proposa una dura reflexió.LA POR A L’EXTERIOR. «La zona» esdevé un drama angoixant.

Els cineastes novells saturen una altra prolífica setmana d’estrenes cinematogràfiques per a tots els gustos

Cinema d’arreu del món

La sida com aepicentre del relat

Després de «Lejano»,«Los climas»

Noms poc conegutsper a tres films denacionalitat espanyola

i també: «BARCELONA, UN MAPA» i «53 DÍAS DE INVIERNO»Tel. 972 41 01 10 • ALBÉNIZ CENTRE - Tel. 972 41 06 60 • ALBÉNIZ PLAÇA

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

4.00 - 8.3013 anys

6.25 - 10.4513 anys

4.30 - 6.35 - 8.40 - 10.4513 anys

4.15 VERSIÓ CATALANA

Apta6.30 - 8.35 - 10.40

13 anys4.00 - 8.30

13 anys6.15 - 10.45

18 anys4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

13 anys

4.15 - 6.30 VERSIÓ CATALANA

7 anys8.40 - 10.45

18 anys4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

13 anys4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

13 anys4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45VERSIÓ CATALANA

13 anys

7.3013 anys

9.00 - 10.4013 anys

4.30 - 6.35 - 8.40 - 10.4518 anys

PROPERDIVENDRES

Únicaoportunitatde veure-la

en granformat

11 22 33 33 44

88 88 99 1100 1111

55 55 66 66 77

1122 1122 1133

5AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 9 de novembre de 2007

Visca la República!ADEmpúries. 278 pàgines.

Moisès de PabloLa II República va implicar ungrau d’avenços polítics, socials id’idees sense precedents a lahistòria d’aquest Estat de na-cions. Amb lleis tan avançadescom la del divorci, el vot de ladona –a qui moltes esquerress’oposaven– o, mirin, un plad’embassaments que després vacopiar el dictador sanguinariFranco. La triple reforma ende-gada per Azaña: reforma autonò-mica, militar i agrària, va supo-sar la reacció per part dels sec-tors conservadors que va iniciarel conflicte armat.

La normalitat democràtica vaser precària. El 1932 el generalSanjurjo protagonitza el primerintent de cop. El 1934 les dretescatalanes abandonen el Parla-ment en un gest d’una violènciaevident. El mateix any començael Bienio Negro, on Lerroux voldestruir la tasca dels Governsanteriors. Potser per això, per laseva brevetat, s’ha idealitzat elperíode. Al llibre trobem un es-tol d’historiadors de primer ni-vell que aporten llum sobre l’e-tapa.

Fontana explica les circums-tàncies en què arriba la Repúbli-ca: la família reial pateix que elspassi el mateix que al tsar rus.Però la monarquia, recorda Fon-tana, s’enfonsa per «la seva cor-rupció i incompetència». Dir queja llavors l’ambaixador nord-americà veia trets bolxevics enaquesta República burgesa: undetall més de ceguesa de classes.

Joan B. Culla analitza el com-plex viatge entre federalisme iautonomisme. O el paper d’ERC,

que vol conciliar un Estat Catalàsomiat amb la realitat d’una Ge-neralitat reassumida. Culla diuque no hi havia «un acord sobreel model d’Estat ni sobre el modelde Catalunya» a la pàgina 56. Unafebrada autonomista que va por-tar la CEDA, les dretes catòli-ques, a defensar un estatut per aCastella.

Borja de Riquer estudia el ca-

talanisme d’esquerres i el de dre-tes. Subratlla la component po-pular d’Esquerra Republicana,un partit sense grans noms in-tel·lectuals, però amb un espec-tre social i popular molt ample,que farà que aquests s’integrindesprés. Un partit que només ri-valitza amb el PSOE per arrela-ment. Ara, tenen problemes: «no-més uns pocs sabien el que era fer

política a Madrid».Un esment especial per al text

de Santos Juliá. Juliá és un delsgrans historiadors espanyols i enaquest llibre analitza l’actitud dela Església dins de la República.L’autor es diu que, gairebé sen-se pretendre-ho, l’Església es vatrobar amb un partit de gèneremodern, vertebrat des d’una pu-blicística important, la CEDA, iaquesta associació de partits ca-tòlics i monàrquics va suposaruna gran eina de pressió en unaRepública que malda per separarEsglésia i Estat. I, alhora, apa-reixen els extremistes de dretes,que volen anar més enllà de lapropaganda d’idees per passar auna revolució armada i filofei-xista. Un avís per a navegants ac-tuals.

Susanna Tavera s’ocupa delvot femení a Catalunya. Les le-gislatives de 1933 van ser les pri-meres en què la dona exerceix elvot. I on a Catalunya no tenimcap dona a qui es pogués votar.La violència política i ideològicano s’entendria sense una situa-ció mundial a on les ideologiesredentoristes, com diria Ucelay-Da Cal, s’enfronten. D’aquest as-pecte s’ocupa Ricard Vinyes. Hiha una onada de dictadures i sis-temes prefeixistes i feixistes aEuropa, que semblen una res-posta clara a l’alternativa comu-nista. Dins d’aquest marc tro-bem la política d’unitats d’es-querres, els Fronts Populars.

El catedràtic Ucelya-Da Cals’ocupa dels mites republicans.Ens diu que «tota la política ca-talana, de dreta a esquerra, fouutòpica en tant que sobrevalora-va la societat civil». I destaca elpaper populista d’ERC, que com-para a fenòmens sudamericansde l’època.

Alguns dels nostres més grans historiadors analitzen l’època republicana sense embuts

Llums i ombres de la República

LA REPÚBLICA. Diversos autors recorden aquesta època de la història. DdeG

El ataque contra la razónAl GoreDebate. 335 pàgines

DdeGAmb la matei-xa passió i cla-redat amb quèva exposar lacrisi mediam-biental a Unaverdad incómo-da, Gore expli-ca ara com unapolítica basadaen la por, el secretisme, el parti-disme i la fe cega, combinada ambla degradació del debat públic, hacreat un entorn hostil per a la raó,la lògica i la veritat als EUA.

L’any de l’embotitFerran TorrentColumna.197 pàgines

DdeGReedició d’a-questa històriacorrosiva sobrela lluita pel po-der d’uns polí-tics que utilit-zen la premsa ila política en be-nefici propi.L’any de l’embo-tit mostra els dots de Torrent perdestapar la cara corrupta de la so-cietat a través d’uns personatgesque, de tota manera, presenten unrostre humà que els fa entranyables.

CuentosEmilia Pardo BazánLumen. 407 pàgines

DdeGGairebé un se-gle després dela seva mort, escomença a veu-re clara laincògnita so-bre el judicique la posteri-tat ha reservata la prolíficaobra de la comtessa de Pardo Ba-zán. Lluny d’haver envellit,aquests relats semblen cobrarnova vida, un rigor insospitat, unarenovada llum.

Maquiavel en democràciaÉdouard BalladurL’arquer.156 pàgines

DdeGMaquiavel vadescriure lamecànica delpoder delstemps passats:la lluita per laseva conques-ta, l’enfondra-ment de lesambicions egoistes. Però de la fi-nalitat del poder, no en parla gai-re, com si la seva possessió fosuna fita per si mateixa. La de-mocràcia ha canviat tot això?

NOVETATS

6 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 9 de novembre de 2007

LLETRES

La mirada encendidaÁngel Fernández-SantosDebate. 612 pàgines

DdeGFernández-Santos va ser fins la seva mort,el 2004, la figura més prestigiosa i recone-guda de la crítica cinematogràfica espanyo-la. Aquesta obra recull, gràcies a l’extraor-dinària tasca de Carlos Heredero, gairebé

40 anys de crítiques de pel·lícules, reflexions sobre el cine i perfilsde directors i actors, i suposa un imprescindible recorregut pelsetè art de la mà d’un dels seus millors coneixedors i intèrprets.

Una gerencia y su historiaIvy Compton-BurnettLumen. 286 pàgines

DdeGInclassificable, excèntrica, posseïdora d’u-na veu inconfusible, la novel·lista britànicaIvy Compton-Burnett és la narradora perexcel·lència de l’èpocaeduardiana. Una he-rencia y su historia va aparèixer per primercop el 1959 i explica els secrets que guarda

la gran mansió dels Challoner, acorralada per les inquietants as-sociacions de l’amor, l’orgull, l’avarícia, el matrimoni, l’adulteri,l’incest i la mort.

CATALÀFICCIÓ1. El cellerNoah GordonRoca

2.Mil cretinsQuim MonzóQuaderns Crema

3. Les benignesJonathan LittellQuaderns Crema

4. El pont dels jueusMartí GironellColumna

5. La carreteraCormac McCarthyEdicions 62

NO FICCIÓ1. Sí advocat!Miquel RocaColumna

2.El secretRhonda ByrneEntramat

3. El viatge a l’amorEduard PunsetDestino

4. Jesús de NatzaretJoseph RatzingerClaret

5. Catalunya sota EspanyaAlfons LópezLa Magrana

CASTELLÀFICCIÓ1. La bodegaNoah GordonRoca

2. Las benévolasJonathan LittellRBA

3. Vida y destinoVassili GrossmanGalaxia

4. El niño con el pijama de rayasJohn BoyneSalamandra

5. Tu rostro mañanaJavier MaríasAlfaguara

NO FICCIÓ1. El secretoRhonda ByrneUrano

2.Adiós Cataluña. Crónica de amor y guerraAlbert BoadellaEspasa Calpe

3. Filosofía para bufonesPedro GómezAriel

4. Diario de un pistolero anarquistaMiquel MirDestino

5. El viaje al amorEduardo PunsetDestino

ELS MÉS VENUTSLa confecció d’aquest llistat ha estat possible gràcies a

la col·laboració de la llibreria Geli, de Girona

LLETRES

7AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 9 de novembre de 2007

Ronda nocturnaMijaíl KuráyevAcantilado, 113 pàgines

José Luis de JuanHi ha llibres que no arrenquenbé. A la pàgina i mitja un se senttemptat de deixar-los, perquèn’hi ha molts altres que esperenel seu torn. L’olfacte de lector,però, diu que els donem unanova oportunitat. Alguns casosdemostren que els comença-ments no són tan importants, ialtres reafirmen el rebuig ini-cial. Ronda nocturna és un delsprimeros casos. En els paràgrafsinicials sembla que l’autor s’haembolicat en una disfressadaguia antiga i elogiosa de Lenin-grad, ara Sant Petersburg. Ensexplica allò que li agrada i no liagrada de la ciutat i a més es per-met fer una història de llocs, mo-numents i edificis. De mica enmica anem escoltant més aten-tament aquella veu una micaingènua, ben intencionada, sem-pre positiva. Comprenem quequi ens parla és un antic agentde la policia secreta soviètica, unencarregat d’anar a buscar elsdetinguts i portar-los a la presó.I és per això que ens explica elsrecorreguts, els carrers, les es-peres, el que va succeir aquí iallà amb aquest o aquell detin-gut. Darrere allò que narra hi hauna realitat absurda i atroç peròell sap trobar-li el costat normala través dels petits detalls, demanera que acceptem allò queexplica com si no pugués serd’altra forma, com si tot tinguésla seva lògica interna, implaca-ble i moralment inocua.

L’autor de Ronda nocturna,Mijaíl Kuráyev, va néixer a SantPetersburg (aleshores Lenin-grad) el 1939. Després de tre-ballar diversos anys com a guio-nista cinematogràfic, va publicarla seva primera novel·la, El ca-

pitán Dikshein, el 1987. ComMark Kharitonov (encara no tra-duït en castellà) i Ludmila Ulís-kaya, Kuráyev és una de les veusnarratives russes més impor-tants de l’actualitat. Aquí ho de-mostra. Naturalitat, compassió ialhora distància, fruit potser del

llegat d’Anton Txèkhov, són lesseves millors divises. Acompan-yant aquesta veu mai cruel perosí severa i astuta (doncs ¿comsense severitat i astúcia haguéspogut sobreviure a aquell règimde terror?), el lector comprènque la línia que separa la lliber-tat del confinament, la vida quo-tidiana de la detenció que can-viarà tot (tot?), és irrisòria, gai-rebé inexistent. És el mateix quela línia que separa la vida de lamort: no existeix. Un està viuara i en un altre ara, segons des-prés, està mort. No obstant això,com ell ens explicarà a l’oïdaanònimament i sense propòsitde servir d’exemple de res, per-què res d’això pot ser explicat enrealitat, hi havia detinguts que síque sabien que anaven a ser de-tinguts. Entre altres, els matei-xos col·legues del narrador. Per

això la seva missió era tallar-losla retirada, traçar un pla segurque impedís la fuga i el posariaa ell en una situació delicada.

Al final, Ronda nocturna ésd’aquells llibres que ens costacomençar però que ens dol queacabin. Qui hagi estat en aquellLeningrad seguirà amb certanostàlgia les passes dels seuspersonatges marcats per la fata-litat, aquella fatalitat d’imperiirreal que destil·lava la ciutat; iqui no hi hagi estat mai, enaquell temps, hi haurà estat detotes formes en acabar el llibre.Kuráyev, és cert, denunciaaquell malbaratament de vides,aquella paranoia estremidora,però al mateix temps ens posaalerta contra qualsevol formad’organització política, contral’autoritat. És a dir, nosaltres ma-teixos i els nostres veïns.

Elogi de Leningrad

❙❙❙

Rere allò que narra hi ha una realitatabsurda i atroç, peròell sap trobar elcostat normal a travésdels petits detalls

La cartuja de ParmaStendhalMondadori. 538 pàgines

DdeGLa cartuja deParma, clàssiczenital, narra lahistòria de Fa-bricio del Don-go durant elsúltims anys deldomini na-polèonic a Eu-ropa. La tia deFabricio, la fascinant Gina, du-quessa de Sanseverino, i el seuamant, el primer ministre del du-cat, el comte Mosca, ordeixen unpla per promocionar la carrera del’adorat nebot a la cort de Parma.

Campo SantoW.G. SebaldAnagrama. 245 pàgines

DdeGQuan el 2001 vamorir W.G. Se-bald en un acci-dent de trànsites va interrom-pre l’obra d’undels autorscontemporanisen llengua ale-manya més importants. Dos anysescassos després de la mort de Se-bald va aparèixer un llibre editatper Sven Meyer que recollia obresdel seu llegat i recordava de nouaquella veu inconfusible.

Albertine desaparecidaMarcel ProustLumen. 305 pàgines

DdeGEn el sisè i pe-núltim volumd’En busca deltiempo perdidoProust prosse-gueix la sevadetallada i ob-sessiva narra-ció dels delirisamorosos, de l’angoixa del desig i,sobretot, dels gelos, el sentimentque respira amb més força enaquestes pàgines, protagonitzadesper una de les amants més perdu-rables de la liteatura universal.

La cuarta espadaSantiago RoncaglioloDebate. 285 pàgines

DdeGGairebé 70.000morts va pro-duir la guerraentre el movi-ment terroristaSendero Lumi-noso i l’estat pe-ruà. AbimaelGuzmán, l’ho-me que va con-duir aquesta violència i es conside-rava la quarta espasa del comunis-me després de Lenin, Stalin i Mao,no portava armes. Una novel·la enla tradició d’A sang freda

NOVETATS

VolátilLuis DuránEdicions de Ponent, Alacant, 2007

Juan CamposAmb més d’una vintena d’àl-bums publicats, Luis Durán(Oñate, 1967) s’ha convertit enun dels dibuixants més prolíficsde la seva generació. Tres vega-des guardonat en el Saló delCòmic de Barcelona (una com aautor revelació i dues com aguionista), la seva obra demos-tra que ens trobem davant d’unautor que ha sabut crear un uni-vers propi tot i que els seus re-lats mostrin una total dispersióquant a gènere i època. Però ésigual que es tracti d’una històriade pirates, de vaquers o d’am-bient medieval, les seves obrestenen un marcat accent oníricon les múltiples referències li-teràries, els símbols i un cons-

tant hàlit màgic configuren unaproposta tan coherent com per-sonal.

Totes les virtuts de Durán esveuen perfectament reflectidesa Volátil, la seva última obra ipotser la més ambiciosa. El re-lat, situat a l’Anglaterra de finalsdel segle XIX, s’inicia quan elseu protagonista, Tobías, asis-teix a la que és la seva últimaclasse a la Universitat en la qualresulta obvi que el seu professorde literatura, el senyor Patrick,ha aconseguit transmetre-li laseva passió per la creació literà-ria. Ja de vacances amb els seustios i el seu cosí Samuel, redes-cobreix unes runes vikinguesque va conèixer de nen i que laseva tia Ariadna, que compar-teix la seva passió per la litera-tura, va traduir anys enrere i queversaven sobre Aurum, un ví-king. Fascinat per aquesta histò-

ria, Tobías escriu una novel·lasobre la figura d’Aurum conver-tint-lo en un esclau víking queen el segle VII va arribar a lescostes britàniques fugint del seuamo, establint-se allà i vivint enperfecta harmonia amb els seusveïns.

Relat per tant de víkings, peròtambé de contes de libèl·lules(narracions que funcionen deforma autònoma sorgides d’unllibre escrit per Ariadna), d’-històries potser somiades peròque connecten amb la realitat,de silencis i de descobriments,Volátil és una història fascinant,envoltant, amb una difosa fron-tera entre allò real i allò màgicque demostra la mestria d’un au-tor que, ajudat per un dibuix ex-pressionista, transporta el lectordurant aquest extens còmic(més de 240 pàgines) a un mónmàgic.

Un nou i sòlid àlbum de Luis Durán

Somnis de víkings

LENINGRAD. Imatge de l’actual Sant Petersburg, amb la catedral de Sant Isaac en primer terme.DdeG

8 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 9 de novembre de 2007

TEATRE

Jango Edwards &Laura Herts:Classics DuoGuió, direcció i clowns: Jango Ed-wards i Laura Herts.Teatre de Salt.Diumenge 11, 19h. 20€.

DdeGTemporada Alta proposa un es-pectacle on dos grans de l’hu-mor, de reconeguda trajectòriainternacional, es troben per con-tagiar el públic amb la seva re-volucionària manera d’entendreel riure com una experiènciaemocional, visual i física.

Jango Edwards, en la sevacarrera com a «rei del clown», hadut a terme una feina que ara esconsidera clàssica. D’aquí el tí-tol de la peça: una selecció delrepertori que en aquest anyss’ha convertit en el preferitdel’artista i del públic, i que enaquesta ocasió comparteix ambla «reina» Laura Herts, una donatronada que sedueix sense quees noti amb la seva ferocitat, laseva tendresa, i un humor genscomú. Junts formen un duet per-fecte, imprevisible, i dinàmic.

Josep i Maria, de Peter Turrini.Estrena. Direcció: Carme Porta-celi. Intèrprets: Pepa López i Ar-tur Trias. Divendres 16 a les 22.30h. SalaLa Planeta de Girona, 14€.

Peter Turríni és un autor aus-tríac interessantíssim. Les sevesobres són àcides, retraten unasocietat burgesa absurda ambun humor que fa morir de riure.

Josep i Maria és un obra quedestapa tots els tòpics referentsa les festes de Nadal, símbol dela unió familiar sobre la qual estàassentada la societat capitalista.

Maria és una senyora de ferfeines d’uns grans magatzemsque ha de treballar la nit de Na-

dal. És excorista i té un fill ambel qual no passarà les festes. Estàsola.

Josep és un conserge d’a-quests grans magatzems quetambé ha de treballar aquestanit. És un comunista que enyorael comunisme... i també està sol.

Tots dos es troben casual-ment aquesta nit i acaben cele-brant la seva pròpia festa amb elsproductes d’oferta que hi ha alseu abast.

Però el que passa en realitatés que Josep i Maria estan solsperquè pertanyen a aquell grupde gent que, per edat i classe so-cial, la nostra societat ja no ne-cessita. Per això es troben solsen una festa tan assenyaladacom el Nadal.

L’obra reflecteix la mentidad’un món que es recolza en fes-tes comercials donant-los un airede sensibilitat i amor, encara quela realitat sempre és diferent. Jo-sep i Maria és una obra amb hu-mor i ironia però que està al cos-tat de les persones, del seu inte-rior real.

Tres dramolette, de ThomasBernhard. Centre d’Arts Escèni-ques de Reus. Direcció: CarmeCané. Intèrprets: Rosa MariaSardà, Mercè Pons, Pepa López.Demà, 22h. Teatre de Blanes,18/21€.

Thomas Bernhard va ser unmestre del dramolette: una peçadramàtica breu, satírica i agudaque aborda un tema d’actualitati que es presta tant a ser llegidacom representada, transitant perl’espai estret que separa dues po-sicions absolutes com són la ve-ritat i la mentida, la comèdia i latragèdia, i la realitat i la ficció.

Els tres dramolette que RosaMaria Sardà, Mercè Pons i PepaLópez interpretaran se centrenen la figura de Claus Peymann,amic personal de Bernhard i di-rector habitual de les sevesobres, i són un reflex de les se-ves obsessions.

Bernhard posa el seu punt demira, la seva crítica, en el teatre,en el servei que hauria de fer elteatre i no fa. Una situació queper a Carme Cané és absoluta-

ment vàlida a dia d’avui. Unacomèdia sobre el teatre on tot-hom es pot veure reflectit, ambun repartiment de luxe per a totl’humor i tot l’horror de Bern-hard.

Ballet Preljocaj: Les 4 saisons...Estrena a l’Estat. Coreografia:Angelin Preljocaj, amb 12 balla-rins en escena.Demà, 21h. Teatre Municipal deGirona, 12/20/26€.

Temporada Alta acull per pri-mera vegada la companyia d’An-gelin Preljocaj –un dels coreò-grafs europeus amb més ressòinternacional– amb un dels seusespectacles més visuals: Les 4saisons... inspirat en la conegu-da partitura de Vivaldi.

Una fantasia en quatre movi-ments creada el 2005 per a unadotzena d’intèrprets que s’inter-relacionen en escena amb unmunt d’objectes estranys, estra-folaris invents lúdics o poèticsdissenyats per l’artista plàsticFabrice Hyber. La coreografiade Preljocaj se suma a la «caos-

grafia» d’Hyber i dóna com a re-sultat un seguit de duos, trios icomposicions corals, vitals i es-sencials que suposen tot un pla-er per als ulls de l’espectador.

Amici per la pizza. Estrena. Cre-ació i interpretació: Simone San-droni, Jordi Casanovas i Pep Ra-mis.Dijous 15, 21h. Teatre de Salt,8€.

Simone Sandroni, Jordi Casa-novas i Pep Ramis es van conèi-xer fa més de vint anys a Itàlia,quan els tres començàven com aintèrprets . Des de llavors ha plo-gut molt i han nascut i crescutles companyies Dejadonné (Si-mone Sandroni i Lenka Fiori ) iMal Pelo (María Muñoz i Pep Ra-mis), amb trajectòries interna-cionals reconegudes.

Al llarg del temps, els tress’han anat seguint i trobant i, fi-nalment, la curiositat artísticaels ha portat a treballar junts percrear una peça. Com els amicsque es van trobant al llarg delsanys, amb l’excusa d’un bon so-par ....o tan sols menjar una piz-za.

Pequeños paraísos. Espectacleper a públic familiar. CompanyiaAracaladanza.Diumenge 11, 18h. Teatre Mu-nicipal de Girona, 4/6/8€.

Fantasia, imaginació i màgia.Aquests són els ingredients es-sencials del treball d’Aracala-danza, consolidada companyiade dansa contemporània madri-lenya que treballa per al públicfamiliar, amb propostes serio-ses, rigoroses i de gran qualitat.

El seu treball ha estat pioneri referent tant a nivell estatal cominternacional, amb nombrosesactuacions i diversos premis deprestigi. De la mà del seu direc-tor, Enrique Cabrera, Pequeñosparaísos parteix d’un quadre d’ElBosco per crear tot un món pro-pi, un espectacle ple de llum, d’a-legria, una invitació al joc i a l’a-ventura, sense temps ni espai,amb dansa, marionetes, objec-tes... una invitació a la llibertat ia la imaginació.

Dos grans clowns internacionals s’uneixen per oferir la seva particular visió del riure

Ses majestats, Jango i Laura

JORDI PUIG (BARCELONA, 1955), UN PINTOR AMANT DE L’EMPORDÀ

Artista, pintor, nebot del gran pintor August Puig, i net del pintor noucentista Lluís Puig Barella. JordiPuig és un autodidacte en totes les facetes de la seva vida i també en la pintura. Amant de l’Empordà,de la tertúlia davant d’una bona taula, la seva extensa producció es caracteritza per les seves compo-sicions fortament acolorides, l’equilibri que dóna el blanc de suport, és indicatiu de la personalitat delpintor, i que ve donada per la seva concepció tranquil·la i a la vegada plena de tot allò que envolta dis-tints moments.

Nascut a Barcelona, Jordi ha passat per diferents moments tècnics dins un estil que ratlla l’abstracció,el seu trasllat a Banyoles va significar la possibilitat de dedicar-se d’una manera més intensa a la sevaactitvitat pictòrica que l’ha portat a exposar en diferents galeries i sales durant aquests últims anys. Laseva dedicació a l’abstracte és apreciada per multitud d’amants de l’art que a l’actualitat són posseïdorsde part de la seva obra.

Actualment Jordi utilitza la tècnica de la pintura acrílica amb cert deix aqüarel·lístic que omplen la sevaobra de matisos i sensacions que arriben a tocar la part més sensible i creativa d’aquells que la con-templen.

Resulta evident el progrés i la reafirmació en els seus criteris artístics que, malgrat estaven claramentdefinits a l’inici de la seva obra, han arribat a ser senyes d’identitat d’un artista a seguir amb atenció ique és ja, un valor consagrat dins del malauradament curt elenc d’artistes d’interès.

Miguel Ángel Saborido

JANGO EDWARDS I LAURA HERTS. El rei i la reina del clown interpreten una selecció del repertori del primer.

9AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 9 de novembre de 2007

B I E N N A L D E F OTO G R A F I A G I R O N A 2 0 0 7inauguració i lliurament de premis

divendres 9 de novembre de 2007 a les 19.30 h a l’ Edifici Can Cugat de la Diputació de Girona (carrer del Sac, 4-5, Girona)

L’exposició romandrà oberta fins el 16 de desembre de 2007de dilluns a dissabte, d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h

diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h Dis

seny

: Ins

òlit

• Fot

ogra

�a: T

eres

a Sa

nz i

Piny

ol

Michel Camilo Trio:Spirit of the MomentEstrena a Catalunya.Auditori de Girona.Dimecres 14, 21h. 15/24/30€.

DdeGEl genial Michel Camilo, guar-donat amb el premi Grammy iamb dos Grammy llatins torna,després de quatre anys, a la for-mació de trio amb Spirit of TheMoment. El pianista, amb una car-rera que abasta dues dècades,dos hemisferis i el món clàssic ijazzístic, és molt conscient de laimportancia de viure el moment.Camilo ha ofert, en els darrersanys, una brillant col.lecció detreballs que han sabut capturarl’essència i l’esperit d’un artistaúnic en constant evolució.

Live at the Blue Note (2003) vaser un punt culminant en la sevacarrera, demostrant un dominiabsolut del seu trio i un estil moltpersonal. Ara, amb Spirit of theMoment, fa un pas mes enllà: ésun treball esplèndid en el qual escombinen temes propis amb so-fisticades versions de clàssics deljazz.

Michel Camilo és un dels mú-sics més complerts i admirats delplaneta. Amb una carrera com-positiva i discogràfica impressio-nant, la seva trajectòria l’ha por-tat als més prestigiosos escena-ris tant del jazz com de la músicaclàssica.

The Gospel X-perience in Symp-hony. Amb el grup Gospel Viu!Concert-enregistrament. Demà a les 22h. Auditori de Gi-rona, 6 €.

Una producció ambiciosa queconserva la frescor, el sentimenti el dinamisme d’aquesta forma-ció no professional. Una propos-ta que Gospel Viu! comparteixamb l’Orquestra de Cambra del’Empordà, el metall de la SelvaBig Band, i el seu quartet de jazz(The Gospel Viu Quartet!), a mésde DJ i orgue Hammond en di-recte. Una proposta única amb uncentenar de persones a l’escena-ri, sota la direcció de Moisès Sala.

Cal destacar que la direcció del’Auditori ha decidit, per primercop, posar a la venda les localitatsde les llotges superiors (una cin-quantena més), després que lesentrades per assistir a l’enregis-trament s’esgotessin dimarts.

Hotel Overlook+Olvido. Demà ales 22h. La Mirona de Salt, 4/6€.

La banda de hard rock/metal

de la Jonquera Hotel Overlookpresenta en concert el seu primerdisc, titulat Taking The RustAway; mentre que els gironis Ol-vido demostraran com sona laseva música, amb tot tipus d’in-fluències del gènere metal.

Homenatge a Joan Guinjoan.Emili Brugalla, piano. RuthLluís, piano. Diumenge 11 a les 19h. Auditoride Girona, 10€.

Joan Guinjoan és un dels com-positors més creatius i impor-tants que ha donat el nostre país.En l’homenatge es farà un pas-seig per la seva música acom-panyats per Schumann, Bach iRavel: debilitats del mestre.

El programa, confeccionatsota la seva supervisió, celebraràel seu 75è aniversari. Contrastos,matisos i equilibris inestablesper a una celebració especial.

Sola com el poeta. Ester Formosacanta a Jordi Guardans. Diumenge11 a les 19h. Sala La Planeta deGirona, 14 €.

La cantant i actriu Ester For-mosa, en aquest concert-espec-tacle, posa en escena bona partde les cançons del seu nou disc,el tercer que ha gravat amb el pia-nista Maurici Villavecchia, titulatEster Formosa canta Jordi Guar-dans, sola com el poeta. Juntsaprofitaran l’ocasió per fer una

passejada pels dos treballs ante-riors: La casa solitària i Època.

Compartiran l’escenari ambmúsics de primera fila com elcontrabaixista Horacio Fumero iel trompetista Matthew Simon; ioferiran també dos petits home-natges a dos grans mestres de lacançó, Leo Férre i Ovidi Mont-llor, en els quals col·laboraranCarles Rebassa i Adolfo Osta.

De miracles i meravelles, d’Ernes-to Collado i Barbara Van Hoesten-berghe. Estrena. Diu-menge 11 a les 19h. Centre Cul-tural la Mercè de Girona, 6 €.

Es tracta d’una conferència atí-pica. Amb molta música en di-recte. De vegades, tot s’atura i sesenten sons. Recorden momentsespecials, com les fotos d’un àl-bum familiar. També hi ha silen-cis, i plantes que creixen en silen-ci, com l’angoixa.

El conferenciant parla poc,però diu moltes coses. De vega-des interpreta una reacció quí-mica, camina de manera estran-ya i balla, encara que, al cap i a lafi, les tres coses siguin el mateix.Amb un sol gest dels seus dits faaparèixer i desaparèixer coses,com els mags, sempre somrientper dins. Com els mags, ell tam-bé té una ajudant. És ella qui fa lamúsica, aporta vitamines i re-condueix la història quan el con-ferenciant divaga.

Sofisticades versions de clàssics del jazz

Pianista prodigiósHi haurà 7 concerts en un cap de setmana

Salt es rendeix tres diesa la música tradicional Festival Salt a FolcLa Mirona ipasseig Ciutat de Girona de Salt16, 17 i 18 de novembre.

DdeGLa cinquena edició del Salt aFolc se celebrarà aquest any elcap de setmana del 16 al 18 denovembre: concentra les ac-tuacions en un sol cap de set-mana per donar més unitat alfestival.

Miquel Gil+Bandaband, Sol i Se-rena, Gillamino+Linn Youki Pro-ject+Tarannà+Cobla Bisbal Jove.Divendres 16, 22h, La Mirona.12 € (avançada), 15 € (taquilla).

Miquel Gil segueix impara-ble en la seva tasca de buscar itrobar textures, maneres, co-lors i sabors nous per seguircantant les lletres que escriuenels joves poetes en llengua ca-talana. Ara, obre la finestra perfer entrar aire i llum a les novescançons, que en forma del noudisc, Eixos, presenta com a no-vetat per tots els escenaris delmón. El músic estrena la sevanova banda, Bandaband, al Fes-tival Salt a Folc.

Els sons tradicional amb ins-truments antics caracteritza lamúsica de Sol i Serena, sis mú-sics que toquen una vintenad'instruments per fer el quemés els agrada: transmetreemocions i renovar les idees dela música tradicional fent-la mésfresca i propera.

Guillamino presentarà Mú-sica de ball, que s’ha definit com«el cordó umbilical entre la sar-dana i la música independent».Aquest projecte arrenca del de-sig d’apropar la sardana a les no-ves generacions de músics ac-tuals i a un públic jove que es-colta música moderna. Percompartir l’essència de Músicade ball s’ha pensat en músicsque cultivin la música instru-mental, artistes amb un discurstrencador en el seu estil i quemanifesten un interès per acos-tar-se a altres gèneres tot i im-primir-hi el seu segell personal.

Orquestina del Fabirol+Orques-

tra Àrab de Barcelona+Dj Misto.Dissabte 17, 22h, La Mirona.12 € (avançada), 15 € (taquilla).

L’Orquestina del Fabirol ésuna de les formacions més im-portants del panorama folk al'Aragó. La seva música és unaaposta sincera i natural per lamúsica directa, per el so net:sons arrelats en la tradició mu-sical de la seva terra però quevolen amb les ales que els mú-sics els donen. Els seus con-certs són tota una festa, una pro-posta àgil, divertida i espontà-nia, on hi ha temps per a la poe-sia i per al ball.

L’Orquestra Àrab de Barce-lona va néixer a principis del'any 2005, i va començar a rea-litzar concerts per Catalunya iles Illes Balears. A finals d’a-quell any va començar l’enre-gistrament del seu primer disc,Báraka, fet entre el Marroc i Ca-talunya. Els seus concert bar-regen estils musicals amb elsquals han estat en contacte elsmúsics d'aquesta banda: músi-ca clàssica oriental, cants espi-rituals, gnaoua, andalusí, chaâ-bí o àrab tradicional.

DJ Misto segueix una líniafolky però buscant un punt mésde ritme i treballant bases poe-tents, buscant sempre passar-s’ho bé i aconseguir que el pú-blic s’ho passi encara millor.

Stefano Valla+Daniele Scurati.Diumege 18, 12.30h, passeigCiutat de Girona de Salt. Gratuït.

Stefano Valla i Daniele Scu-rati són els continuadors direc-tes del repertori i del llenguat-ge musical de Giacomo i Ernes-to Sala (els sonadors de piferomés importants del segle pas-sat). La seva activitat es centraen mantenir viva la música i lacultura de tradició oral «delleQuattro Province» italianes i aestimular-ne la difusió.

Gràcies a la seva atenció alsestímuls culturals contempora-nis, i mitjançant les seves expe-riències en d’altres àmbits mu-sicals (jazz, clàssica, cançó d’au-tor), el duo interpreta la sevamúsica mostrant la seva vitali-tat i la seva contemporaneïtat.

MÚSICA

MICHEL CAMILO. Arriba a Girona amb la seva formació de trio.MICHAEL BLACK

Mim Juncàwww.igac.orgPermanent

Eudald CampsHo va dir una vegada un homeque confessava haver passat lavida –la vida d’artista, s’entén–fent ninots: «Dibuixant sobre pa-per, sempre he tingut la sensacióque intentava aturar alguna cosaque, en realitat, es movia. Ara,amb l'animació, em passa just elcontrari: intento moure una cosaaturada». Estranya confessió: elninotaire Mim Juncà afirma estarrenyit amb l’estat de les coses o,per dir-ho d’una altra manera,afirma sentir-se impel·lit a mou-re-les quan estan aturades i a lainversa. D’aquesta obsessió, d’a-quest síndrome de Sísif –el neo-logisme és pertinent– se’n pot ex-treure una lliçó fonamental: no-més qui brega amb el món (atu-rant-lo o movent-lo, capgirant-lo,filtrant-lo, sintetitzant-lo o en-ganyant-lo) en pot arribar a saber

alguna cosa. Quan Hegel parlavade la guerra, imaginem que esreferia a això, a la necessitat dedesfer per fer, a la violència coma principi creador, a fer la punye-ta per despertar.És possible, per tant, desdibui-

xar? La naturalesa del mitjà és es-sencial: el temps real d’Internet–hi ha un temps irreal?– permeta l’espectador assistir a la gènesiespontània, al periple vital, de-cadència i mort, de cada produc-te del dibuixant; són «netninots»que apareixen de sobte i se’ns es-

colen com sorra fina entre lesmans –o pels ulls, que de fet sóncom mans–. Una vegada i una al-tra la història s’inicia per acabaramb una brevetat inquietant.Aquesta és la naturalesa del des-dibuix: fugir en direcció contrà-ria, ser contraimatge en un mónque encara somia la permanèn-cia. En aquest sentit, no ens ha d’es-tranyar que el format sigui el delmicrorelat: les històries no s’ex-pliquen sinó que s’insinuen, esdeixen entreveure com un llam-pec de lucidesa condemnat a de-saparèixer amb el fulgor mateixde l’emoció. I és que tot plegat, elconeixement inclòs, dura nomésaixò: un espetec momentani, bar-reja d’emoció i oblit, que enstransporta fora de nosaltres ma-teixos. El retorn, per descomptat,és també una forma de desdi-buix: els perfils idèntics, els lí-mits ben definits, formen partd’aquell somni de permanènciadel que parlàvem; la realitat és

borrosa, cruel i abstracte com undecorat imaginat per Beckett. Els «netninots» que Mim Juncàpresenta al lloc web www.vir-tualficcio.es (és un enllaç dins del’igac.org) s’amunteguen els unssobre els altres –fins a 260 vega-

des– perquè són fruit d’una sumad’allaus. El bloc de notes de l’ar-tista conté les seqüències i elsfragments de les seqüències,conté els discursos i les idees aï-llades, conté la línia i el perfil, l’alèi el respirar: la direcció que va deltot a la part, de l’universal al par-

ticular, és desdibuixar. Tot ple-gat, en darrera instància, té en elsilenci el seu millor aliat. Quinabanda sonora podem posar a unacosa que es desfà? La nostra Morta Venècia és blanca i suprematis-ta: al silenci el precedeix la mú-sica; el silenci només existeixgràcies al soroll –una obvietatque no sempre gestionem cor-rectament–. I tot plegat, al final,per dir una altra obvietat que tam-poc sabem gestionar: nosaltressom netninots.Amb la proposta de Mim Juncàes tanca un cicle (titulat genèri-cament Adéu, matèria, adéu) queva iniciar la ironia agredolça dePaco Torres Monsó, que va se-guir amb les reflexions claus-trofòbiques d’Estivill i amb lasubtil poètica d’Àlex Nogué: totplegat confirma la salut d’un mitjà(Internet) cada vegada menysjove i, en aquest sentit, cada ve-gada més madur. La propera co-missaria del «container» serà l’ar-tista i crític d’art Glòria Cot.

La pàgina web www.igac.org presenta un nou «container» rotagonitzat pel banyolí Mim Juncà

És possible desdibuixar?

10 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 9 de novembre de 2007

ART

❙❙❙

La realitat ésborrosa, cruel iabstracte com undecorat imaginatper Beckett

❙❙❙

El ninotaire MimJuncà afirma estarrenyit amb l’estat deles coses, sentir-seimpel·lit a moure-les

PladevallMuseu d’Art de GironaDel 6 d’octubre al 20 de genere

E. CampsDurant tot l’estiu passat, els tre-ball d’Enric Pladevall van ocuparla galeria Només Art de Girona:aleshores ja va quedar clar quel’escultura de l’artista de Vic eranecessàriement híbrida en la me-sura que materials diversos ha-vien de confluir en un mateix es-pai de significació. El metall i lafusta, per exemple, convivienamb la bidimensionalitat de lapintura en una mena de diàleg sa-cre que ens hauria de retornar alsilenci primordial del món, a

aquelles esplèndides conversessacres que es va inventar el re-naixement. Amb tot, la gran alia-da de Pladevall era i és la forma:més enllà de discursos de regustpanteista, més enllà de somnis derestitució d’aquell Logos primitiuque encara era capaça de dirigir-se al món, hi ha la veritat contin-guda en una forma que basa l’e-ficàcia en el seu caràcter autàr-quic. Forma, i articulació de laforma: amb la mostra que actual-ment es pot veure a l’espai de Mu-seu d’Art de Girona queda clarque Pladevall sap fer dialogar lesobres d’art entre elles, en l’espai,i amb l’espai mateix. Què és, sinó,l’escultura i la pintura?

Enric Pladevall (Vic, 1951) presenta a l’Espai del Museu d’Art de Girona un tast dels seus treballs

Objectes que dialoguen en (i amb) l’espai

NETNINOTS. A la pàgina web «www.igac.org», l’internauta podrà sorprendre’s amb més de dos-cents microrelats que ens parlen de l’absurd humà.

EUDALD CAMPS

Jonas Dahlberg,Jana Leo i Jane& Louise WilsonSales Municipals d’Exposició i Capella de Sant Nicolau, GironaFins el 25 de novembre

Eudald CampsNeus Miró, comissària de lamostra Travessant parets, en-senya totes les cartes d’entrada:«Tota acció es produeix en un es-pai, en un lloc i un espai concret,que, al seu torn, pot acollir di-verses accions de manera succes-siva». Ni més ni menys: arqui-tectura i cinema són conteni-dors d’històries que es desple-guen en el temps escenificantaquella forma de moviment queBergson va voler anomenar du-ració; duració o durada que en-volcalla estats físics però tambéanímics: el cinema es mou i, fo-namentalment, ens commouamb la seva capacitat de trans-metre emocions i, per tant, d’a-fectar-nos. En darrera instància,per tant, cal llegir les tres ins-tal·lacions audiovisuals realiza-des per Jonas Dahlberg, JanaLeo i Jane & Louis Wilson coma tres possibles maneres d’a-proximar-nos a tipologies d’es-pais construits, en contenidorsde memòria.

Isidre VilasecaGaleria d’Art l’Arcada, BlanesDel 2 al 22 de novembre

E. CampsUna marina o una natura mortasón excuses idèntiques per a Isi-dre Vilaseca: l’objectiu sempreés parlar d’un determinat tipusde pintura marcat pel colorismei la geometrització de l’espai.

Miguel RaseroGaleria d’Art Cort, BanyolesFins l’11 de novembre

E. CampsCada pintura de Rasero esceni-fica un conflicte en un primerterme que es retalla sobre ungran negre saturat de matèriaque conté, en forma de latència,totes les possibilitats d’una

mena de caos primordial; ladialèctica entre allò que la llumens mostra i allò que resta ocultés dramàtica com en el millorCaravaggio: en ella, en aquestadialèctica, es resumeixen totsels jocs bipolars que confluei-xen en l’home, tota la DivinaComèdia. Els seus treballs, tantpictòrics com escultòrics, es po-dran veure a la Plaça Major deBanyoles fins a mitjans de no-vembre.

Arcadi ArtísMuseu d’Art de GironaDel 27 d’octubre al 13 de gener

E. CampsMés val tard que mai, tot i quela tardança no sempre té una ex-plicació prou convincent: el Mu-seu d’Art de Girona mostra perprimer cop a Catalunya elsexel·lents dibuixos d’Arcadi Ar-tís. Nebot de Tísner, Perer Cal-ders i Salvador Espriu, l’artistai arquitecte mexicà pertany auna important nissaga d’autors

catalans que l’exili ha convertiten desconeguts a casa nostra.

Jordi GispertGaleria Només Art, GironaDel 26 d’octubre al 24 de novembre

E. CampsUna pintura de Jordi Gispert ésel que resta d’un paisatge.Aquesta lacònica definició fa re-

ferència, en realitat, a un procésde treball que engloba tota unavida dedicada a l’observacióatenta del món. Paisatges per auna època que no escolta és el tí-tol del text que Glòria Bosch haescrit per a l’ocasió.

Manel Palahí i Lluís Bosch-MartíGaleria d’Art AG, GironaDel 19 d’octubre al 9 de novembre

E. CampsEs tracta d’un experiment —ex-

plica el text del catàleg— quevol posar de costat «dues carto-grafies, dos estils diferents quedescriuen una mateixa penínsu-la»; Lluís Bosch-Martí ho fa desde la rauxa expressionista de laseva pintura, des de la crítica auna modernitat postindustrialque sucumbeix als deliris delcapitalisme; Manel Palahí, encanvi, parla des de les geome-

tries ordenades de la seva es-cultura, des de la poètica delsvolums.

Jesús Pelegrí Galeria Giart, GironaFins el 15 de novembre

E. CampsHo dèiem a propòsit de la dar-rera exposició de Pelegrí enaquest mateix espai: les imatgesindustrials i les curioses zo-omòrfies són icones que hanperdut la seva càrrega espirituali que han esdevingut éssers der-rotats pel pas del temps, pelvertiginós imperatiu del pro-grés.

AGENDA

11AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 9 de novembre de 2007

PINZELLADES

Aguilar MoréGaleria Fons d’Art d’OlotDel 10 al 30 de novembre

E. CampsDels pocs artistes a qui, sense capmena de dubte, no cal presentar.El Fons d’Art d’Olot acollirà du-rant tot el mes de novembre unaselecció de treballs pictòrics del’autor que van des del retrat ín-tim, passant pel paisatge, fins al’interior domèstic. Destaca el fetque també s’exposaran una seriede «fisiogrames» que, durant ladècada dels cinquanta, l’artista vava realitzar dibuixant al buit ambllum i enregistrant-t’ho fotogràfi-cament.

Pepa MachFundació Niebla, CasavellsDel 10 novembre al 6 de gener

E. CampsDemà dissabte, a partir de les 12del migdia, l’artista Pepa Machpresentarà una selecció dels seusdarrers treballs a la seu de la Fun-dació Niebla de Casavells.

Detall d’una de les obres exposades.

Una pintura d’Aguilar Moré.

RASERO

PALAHÍ

GISPERT

ARTÍS

PELEGRÍ

BESALÚ-A les 5 de la tarda, al Cinema Paradís, pro-jecció de cinema infantil amb «Fei i ama-gar», un recull de curtmetratges.

GIRONA-Actuació de «The Gospel experience insymphony!» a les 10 de la nit a la SalaSimfònica Auditori.

L’ESCALA-Concert a càrrec de l’Orfeó de l’Empordàamb Lluís Albert a l’Orgue. A les 9 de la nita la Parròquia de Sant Martí d’Empúries.

ROSES-A les 10 de la nit, al Teatre Municipal,Seven Sisters, companyia que combina ladansa contemporània amb instal·lacions,música i vídeo.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-Cada dissabte a la nit música en directe alRestaurant del Mar de Sant Feliu de Guixolsa ritme de soul, funky i blues amb DamiàOlivella.

SANTA COLOMA DE FARNES-A la plaça de l’Ajuntament, a 2/4 de 6 de latarda, espectacle itinerant musical, on unamare amb els seus fills aniran a donar untomb pel poble.

BESALÚ-Cicle de conferències a càrrec de MarioSaban.Totes les conferències es faran a laSala Gòtica de l'Espai Cultural de la Cúriareial a les 6 de la tarda. Avui «La situacióndel judaísmo y el cristianismo a fines delsiglo II y la ruptura final. Estudio de las raí-ces judías de la liturgia cristiana».

GIRONA-A les 11 del matí, a la Casa de Cultura, tau-la rodona de joves escriptors gironins en elmarc de Giroscopi. Debatran sobre la situa-ció actual de la literatura en l’àmbit gironí.

OLOT-A 2/4 de 8 del vespre, a l’Hospici, taularodona d’entitats sobiranistes (com la Pla-taforma pel Dret a Decidir, Catalunya Acciói Jaume Piquer) per debatre sobre l’inde-pendentisme.

OLOT -A les 7 del vespre, inauguració de l’expo-sició «Esclat d’Art» a la galeria 4 Cantons.Es pot visitar fins al 30 de novembre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ- A les 6 de la tarda, al Mundial, lliurament

del premi Les Gavarres 2007.

LA BISBAL D’EMPORDÀ-Al Teatre Mundial, a les 6 de la tarda, pre-sentació del llibre «Els peixos de les Gavar-res i entorns», de Quim Pou.

BLANES-A les 10 de la nit, al Teatre de Blanes,«Tres Dramolettte» amb Rosa M. Sardà,Mercè Pons i Pepa López.

GIRONA-A 2/4 d’11 de la nit, a La Planeta, «Krapp’sLast Tape», de Samuel Beckett.

RIPOLL-A les 10 de la nit, al Teatre Comtal, «LaMort» de Woody Allen, amb l’Agrupacióteatral Marià Font.

SALT-«Oncle Vània», d’Anton Txèkhov, al Teatrede Salt a les 9 de la nit.

GIRONA-Al Teatre Municipal de Girona, representenBallet Preljocaj, «Les 4 saisons...», a les 9del vespre.

GIRONA-Ester Formosa en concert, «Sola com elpoeta», a La Planeta a les 7 de la tarda.

PALAFRUGELL-A les 7 de la tarda, al Teatre Municipal,concert a càrrec del grup The Beaties.

BESALÚ- A les 6 de la tarda, al Cinema Paradís, pro-jecció de cinema per adults que porta coma títol «L’est de la brúixola».

LA BISBAL D’EMPORDÀ- les 7 de la tarda, al Mundial, projecció delfilm «Cuatro minutos».

GIRONA-«Pequeños Paraísos», de la Cia. Aracala-danza, al Teatre Municipal de Girona, a les6 de la tarda.

GIRONA-«De miracles i meravelles», a La Mercè ales 7 de la tarda.

SALT-Jango Edwards i Laura Herts presentenl’espectacle «Classics Duo», al Teatre deSalt a les 7 i les 10 de la nit.

BLANES-Rialles Titelles presenta «El Rei de la casa»a 2/4 de 6 de la tarda , al Teatre de Blanes.

RIPOLL-A 2/4 de 6 de la tarda, al Teatre Comtal,«La Mort» de Woody Allen, a càrrec del’Agrupació teatral Marià Font.

GIRONA XI Setmana del Cor, del 12 al 17 de novem-bre:- A 2/4 d’11 fina a 2/4 de 2 del matí i de 4a 7 de la tarda, a la plaça Miquel Santaló,Espai Carpa, on es mesurarà la tensió arte-rial amb col.laboració de l’escola d’infer-meria de la UDG, a fi d’orientar sobre pre-venció de les malaties cardiovasculars, is’informarà de les activitats de GICOR.- A les 11 del matí, visita als malalts cardí-acs a l’Hospital Josep Trueta.-A les 7 de la tarda, a l’hotel d’Entitats, con-ferència sobre Primers auxilis a càrrec deJosep Olivet Pujol, professor de la UdG.

GIRONA XI Setmana del Cor:-A les 8 del vespre, a l’Hotel Carlemany,conferència sobre cardiopaties congènitesa càrrec de la Dra Maria Àngels Puigdevall,cardióloga pediatra i la Dra María JesúsPerez Ayso, ambdues cardiólogues de laUnitat de Cardiopaties congènites del’Hospital Trueta. Presidirà l’acte la Directo-ra dels Serveis Territorials de Salut de laGeneralitat, Marta Pedrerol i Mas.

OLOT-Des de les 4 de la tarda i fins a les 8 delvespre, Jornades sobre «Qualitat de l’aireinterior», a la Sala d’actes de la Delegacióde Garrotxa - Ripollès del Col.legi d’Arqui-tectes de Catalunya.

PORQUERES-«Les Flors de les bruixes». Coneixement iestudi d’algunes de les plantes que en lanostra cultura popular es relacionen ambles bruixes. Es faran pocions, ungüents,rams de protecció... Tots els dimarts denovembre de 2/4 de 8 del vespre a 2/4 de10 de la nit .

GIRONA-A partir de les 5 fins a les 8 de la tarda, al’aula Carles Cassú de la Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials de la

UdG, «Gobernanza local e InnovaciónDemocràtica en Amèrica Latina: Una mira-da comparada desde la experiència de lospresupestos participativos».

LLORET DE MAR-Projecció de la pel·lícula «Negocios ocul-tos», de Stephen Frears. A les 8 del vespreal Casal de l’Obrera.

GIRONA XI Setmana del Cor:-A 2/4 d’11 fins a 2/4 de 2 del matí i de 4 a7 de la tarda, a la Plaça Miquel Santaló,Espai Carpa, on es mesurarà la tensió arte-rial amb col.laboració de l’escola d’infer-meria de la UdG, a fi d’orientar sobre pre-venció de les malaties cardiovasculars itambé amb col.laboració de l’Associació dediabètics de Catalunya per fer controls deglucèmia.-A les 8 del vespre, a l’Auditori Narcis deCarreras, concert del conjunt Ensemble deguitarres acords.

GIRONA-Al Centre Cívic Sant Narcís, a les 10 de lanit, Concert de Sodejamm.

FIGUERES-Als Porxos de Can Laporta, de 2/4 de 6 a2/4 de 8 de la tarda, «Perquè ens lesionemi què cal fer per evitar-ho» a càrrec de RosaCabratosa, fisioterapeuta i professora del’Escola de Fisioteràpia Garbí de Girona.

GIRONA-Fèlix Garabieta, fisioterapeuta i psicòleg,farà una xerrada sobre la «Fatiga Crònicaen el malalt oncològic», a les 6 de la tarda,a la Casa de Cultura, a l’aula B.

OLOT-A les 8 de la tarda, al Casal del Barri deXiprer i Les Planotes, col.loqui sobre «LaLlei de promoció de l’autonomia i atenció ales persones amb dependència».-A les 8 de la tarda, Casal del Barri de LaCaixa, «El son: em passo la nit roncant, perquè? què hi puc fer?».

BLANES- El CEAB obre les seves instal.lacions alpúblic i posa els seus científics a disposiciódels visitants. Horari: de de 9 a 2 del matí ide 4 a 7 de la tarda.La visita inclou: Presentació de la recerca que es fa al CEABa la Sala d’Actes.Visita als laboratoris d’’anàlisi de mostresanàlisi de mostres.Visita a la biblioteca i accés a la informació

científica Explicacions sobre fotografies i vídeos derecercaEines i equipaments per a la recollida demostres.

GIRONA XI Setmana del Cor:-A 2/4 d’11 del matí, caminada popular perGirona, des del Punt de Benvinguda.-A 2/4 de 8 del vespre, a l’Hotel d’Entitats,conferència a càrrec de Narcís Jordi Aragósobre « Rafael Masó,més que un arquitecte».

GIRONA- A la llibreria 22, presentació del llibre«Mala Premsa», de Pep Prieto, a les 8 delvespre. Intervindran: Isaki Lacuesta (cine-asta) i Rafel Nadal (director d’El Periodico).

GIRONA- A les 7 del vespre, s’inaugura l’exposicióde gravats sobre la figura de Salvador PuigAntich amb el seu autor, Erramun Landa.

BLANES-Concert de Santa Cecília (Banda-coblacol.legi Santa Maria a les 10 de la nit.

BLANESJornada sobre Flora Canària:-A 2/4 de 10 del matí, Benvinguda al’Ajuntament.- A 3/4 de 10 del matí, «La informaciómolecular, la multidisciplinarietat i la creati-vitat en la recerca i la conservació de laFlora Canària», a càrrec de Juli CaujapéJardín Botánico Canario «Viera y Clavijo». - A les 11 del matí, Pausa - A 2/4 de 12 del matí, «La conservació dela fauna: un objectiu per se o una eina»,amb Joan Real Joan Real. Dept. BiologiaAnimal. UB . Dept. Biologia Animal. UB- A 3/4 d’1 del migdia, «Ecologia del pai-satge i conservació de la biodiversitat».Joan Pino. Centre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals.- A 3/4 de 2 del migdia, Dinar - tertúlia- A 2/4 de 4 de la tarda, «Illes afortunades,dades valetudinàries: crítiques a la infor-mació molecular disponible sobre la FloraCanària», Juli Caujapé. Jardin BotánicoCanario "Viera y Clavijo". Las Palmas deGran Canaria- A 2/4 de 5 de la tarda, Pausa- A les 5 de la tarda, Espècies invasores:oportunitats de recerca i urgències de ges-tió. Emili Garcia Berthou. Institut d’EcologiaAquàtica. - A les 6 de la tarda, «Les reserves marines:fertilització mútua entre recerca i conserva-ció», a càrrec de Mikel Zabala. Dept.Ecologia, UB.

JORNADES

MÚSICADIVENDRES 16

INAUGURACIONS

PRESENTACIONS

JORNADES

CONFERÈNCIES

MÚSICADIJOUS 15

JORNADES

CINEMA

CONFERÈNCIESDIMECRES 14

TALLERS

JORNADESDIMARTS 13

JORNADESDILLUNS 12

TEATRE

DANSA

CINEMA

MÚSICADIUMENGE 11

DANSA

TEATRE

PRESENTACIONS

PREMIS

INAUGURACIONS

CONFERÈNCIES

MÚSICA

CINEMADISSABTE 10

12 Accents Divendres, 9 de novembre de 2007

AGENDA

Diari de GironaCoordina: Anna Estartús i Ana RodríguezE-mail: accents.diaridegirona@epi.es