� CINEMAEl director Marc Forster adapta laprestigiosa novel·la de Khaled Hossei-ni «Cometas en el cielo». PÀGINA 4

� TEATREJavier Daulte torna a unir Joel Joan iClara Segura en un escenari permostrar la seva «Intimitat». PÀGINA 9

� GIRONAEl Cor de Nens de Windsbach i laDeutsche Kammervirtuosen porten«La Passió segons St. Mateu». PÀGINA 8

Divendres, 7 de març de 2008 � Diari de Girona

AccentsSuplement d’Oci i Cultura núm. 497

10.000Roland EmmerichSteven Strait, Camilla Belle

Carles Ribas.Després d’èxits de taquilla tan ro-tunds i qüestionables com Indepen-dence day o El día de mañana, el di-rector Roland Emmerich ens propo-sa mirar enrere en el temps per si-tuar-nos a l’any 10.000 abans de Cristamb la pel·lícula que porta el mateixnom que aquesta llunyana data. Defet, la història que explica 10.000 éstan vella com l’anar a peu: una petitatribu que viu amb pau i harmonia esveu de cop i volta sacsejada amb lapresència d’uns misteriosos guer -rers que es dediquen a fer la guitzaal personal i a segrestar gent per con-vertir-la en esclaus. En el moment enquè aquests malvats caçadors se-grestin la bella Evolet, el seu promèsD’Leh iniciarà un llarg i perillós viat-ge per rescatar-la.

A mesura que el protagonistaavançi cap al seu destí, diversos per-sonatges d’altres tribus amigues s’u-niran en la missió per ajudar el nos-tre amic i, de retruc, salvar també elsseus éssers estimats segrestats pelscaçadors. No cal dir que, en aquestllarg viatge, els perills seran cons-tants i el grup s’haurà d’enfrontaramb bèsties prehistòriques com ma-muts i amb estranys bruixots d’artsobscures i ments retorçades, tot ple-gat amanit amb seqüències especta-culars i música atronadora.

La presumpta originalitat de10.000 radica, doncs, a situar la història en un temps remot on els homes vestien amb pells i lluitavencontra els mamuts. Un excusa queha servit al director per contar-nosfets inversemblants i amb escàs rigor històric i, de passada, viatjaruna mica per arreu del món, ja quela majoria d’escenes foren rodades aldesert de Namíbia, a Sud-àfrica oa Nova Zelanda, entre altres parat-ges.

Per interpretar la parella protago-nista, Emmerich ha optat per nomspoc coneguts com són el fornit Ste-ven Strait i Camilla Belle –la qual fahonor al seu cognom–, en una pel·lí-cula revestida de tots els elementsper esdevenir un altre èxit de taqui-lla en el currículum del director i ques’entrena avui divendres a totes lespantalles del món.

El director d’«Independence day» i «El día de mañana» ens porta els nostres ancestres

Teka Outlet6650 m2 Exposición

Los domingos abierto!

Precios de fábricaMuebles de TecaCasa y Jardín

Descuento hasta 60%Cerca ITV Palamós

Pol. Ind. Sant Joan de PalamósCarrer D, Nau 27 - 17230 Palamós

Tel. 972 319 896

www.TekaOutlet.es

8 de març BALL amb l’orquestra

NUEVA ETAPA

Constantí Ribadelaigua, 7Lloret de Mar

www.guitarthotels.com

La gran sala de ball de Lloret de Mar

Informeu-vos dels preus del sopar i allotjament 902 34 70 34

ES DIU BRUNA, ES VA PERDRE EL DIA 28/02/2008

A LA ZONA DE FORNELLS.SI L’HEU TROBAT O TENIU QUALSEVOL INFORMACIÓ, TRUQUEU AL 972 47 67 15

O AL 609 47 44 34. Gràcies.

2 Accents � Diari de GironaDivendres, 7 de març de 2008

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 8.20 10.45

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 6.30 8.30 10.30

Girona 10.45 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40* Girona 5.00 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 7.30 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 10.15 Girona 4.00 6.10Platja d’Aro 6.15

Girona 8.20 10.30 0.40* Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Antes que el diablo sepa que has muertoSidney LumetPhilip Seymour Hoffman, Ethan Hawke

Pep PrietoEl veterà Sidney Lumet exhibeixun pols envejable amb cada nouthriller que estrena. Als seus 84anys d’edat, l’autor de Doce hom-bres sin piedad està en un mo-ment en què converteix en or totel que toca i fins i tot films comDeclaradme culpable, dissenyatsper al canvi de registre de la sevaestella protagonista (un esplèn-did Vin Diesel), el resultat és unaintriga judicial d’alta volada. Aras’ha servit d’un guió de la debu-tant Kelly Masterson a Antes queel diablo sepa que has muerto, se-gurament una de les pel·lículesmés colpidores i rodones de laseva dilatada filmografia i unanova demostració que els postu-lats clàssics del film noir tenencorda per estona.

Els protagonistes d’Antes queel diablo sepa que has muerto –que deu el seu títol a una dita ir-landesa– són dos germans. Andyés un home de negocis més aviatgris que es va casar amb unadona fatal de segona fila i alternauna vida pretesament ostentosaamb una creixent addició a l’he-roïna. Hank, embolicat amb ladona del seu germà, és un per-dedor de queixa permanent quese les veu magres cada mes perpassar la pensió a la seva exdonai el seu fill. Decidits a enriquir-se per la via fàcil, Andy i Hankplanegen el crim perfecte: unatracament a la joieria dels seuspares sense armes ni violència.L’assalt, però, acaba en tragèdia,i els dos germans es veuen abo-cats a un espiral de desconfiança

i remordiments que destaparàantigues rivalitats. A mig camíentre Chabrol i els Coen, Lumetelabora un contundent melodra-ma ple de troballes narratives –la primera seqüència, ambienta-da al Brasil, és un exemple de

com explicar una relació de pa-rella– que fa tota la pinta d’aca-bar convertint-se en un objectede culte. Pel que fa al reparti-ment, un altre dels grans al·li-cients de la funció, compta ambl’extraordinari Philip Seymour

Hoffman, Ethan Hawke, MarisaTomei, Albert Finney, RosemaryHarris, Michael Shannon, BrianF. O'Byrne i Amy Ryan, queaquest any aspirava a l’Oscar a lamillor actriu secundària pel seumagnífic treball a Adiós, peque-

ña, adiós. Per cert que Lumet nosembla tenir gaires ganes de ju-bilar-se perquè ja es troba em-barcat en la producció de Gettingout, un thriller sobre un altretriangle amorós que es va acos-tant perillosament a la tragèdia.

El veterà Sidney Lumet revalida la seva mestria a «Antes que el diablo sepa que has muerto»

Un atracament imperfecte

MARISA TOMEI. Una «femme fatale» en hores baixes.

GERMANS. Hawke i Hoffman planegen l’atracament.

TRAGÈDIA. Albert Finney és el pare dels protagonistes.

Mi monstruo y yoJay RussellEmily Watson, Alex Etel

Pep PrietoEl mite del monstre del llac Nessés, actualment, un reclam més tu-rístic que altra cosa, però la sevamítica ha afavorit unes poquesaproximacions prou interessants.Així, Lago Ness, orientada fona-mentalment al públic familiar, erauna interessant reflexió sobre laconveniència de mantenir vivesles llegendes per damunt de lamateixa realitat. I a Incident at theLoch Ness, Werner Herzog esprestava a un esbojarrats exerci-ci de metacinema que dotava elmonstre de connotacions terro-rífiques. Jay Russell, autor de Bri-gada 49, proposa a Mi Monstruo

y yo, una mirada especulativa capals orígens de la llegenda, de nouadreçada als espectadors jovesperò amb més recursos que els tí-tols anteriorment esmentats.

El protagonista d’aquest filmde la factoria Walden Media –elsde Les cròniques de Nàrnia– ésAngus, un nen escocès que matael temps a la vora d’un llac men-tre espera que el seu pare tornide la guerra. Un bon dia, es trobaun ou enorme del que n’acabasortint un petit dinosaure. Al prin-cipi, Angus ho té bé per amagar-los dins la banyera, als armaris oa sota el llit; el problema és que labestiola cada vegada creix més imés i l’únic refugi possible és elfons del llac. Nen i monstre man-tenen la seva amistat mentre esva forjant la llegenda que al llac

Ness, efectivament, hi ha unmonstre. I, per descomptat, aixòdesperta l’interès de personespoc recomanables. Emily Wat-son, Alex Etel (el nen de Millones,

de Danny Boyle), Ben Chaplin iDavid Morrisey encapçalen el re-partiment d’una pel·lícula que bri-lla en les primeres aparicions delmonstre, pel respecte a la icono-

grafia pròpia de la llegenda (la se-qüència que mossega l’ham d’unpescador està molt ben trobada)i per una excel·lent música de Ja-mes Newton Howard.

Jay Russell firma «Mi monstruo y yo»

Nessie al descobert

ELS ORÍGENS DE NESSIE. «Mi monstruo y yo» especula amb el naixement del monstre del llac Ness.

CINEMA

3AccentsDiari de Girona � Divendres, 7 de març de 2008

Bucarest, la memòriaperdudaAlbert SoléDocumental

Carles RibasBucarest, la memòria perdudaés una pel·lícula documentalque segueix la recerca personalque fa el director Albert Solé,nascut a Romania, per recupe-rar les seves arrels, emmarca-des entre un doble exili. El seupare, el polític Jordi Solé Tura,exministre i uns del set Pares dela Constitució Espanyola, obli-gat a marxar d’Espanya per laseva militància antifranquistaals anys 60, ha començat un nouexili interior, aquest cop sensepossibilitat de retorn per a llui-tar contra la pèrdua de la me-mòria.

Aquest documental preténrecuperar els records d’unes vi-des atípiques en les quals esmesclen personatges històrics i

capítols poc coneguts de la Guer ra Freda, la lluita contra elfranquisme als anys 60 i 70 i fi-nalment la transició a la demo-cràcia.

D’aquesta manera ens tro-bem davant d’un document enquè el director mostra la seva fa-ceta més íntima per a donar a co-nèixer a l’espectador les xacresque l’enfermetat de l’Alzheimerocasionen al cercle familiar, fo-calitzat en la figura de Jordi SoléTura, el qual apareix reflectitamb tota la cruesa de la malaltiaperò també amb altes dosis d’e-motivitat i bon humor en unapel·lícula que aporta llum a mo-ments claus de la història.

Albert Solé s’introdueix en la figura del seu pare, Jordi Solé Tura

Records fugissers

Cometas en el cieloMarc ForsterKhalid Abdalla, Homayoun Ershadi

Carles RibasBasada en la novel·la homònimade l’escriptor Khaled Hosseini,Cometas en el cielo ens porta a unviatge a través del temps amb laciutat de Kabul com a teló defons. La història comença a mit-jan anys setanta, moment en quèa l’Afganistan està a punt d’escla-tar la guerra civil. L’Amir i en Has-san, dos amics a punt d’entrar enl’etapa adolescent, participen enun concurs d’estels sense saberque en qüestió d’hores tot el seumón s’esfondrarà i s’hauran deseparar per sempre. L’Amir, després d’emigrar i viure vintanys als Estats Units, decideixtornar al seu país natal per retro-bar el seu antic company de jocs,una tornada que esdevindrà re-alment perillosa ja que, per des-gràcia, a l’Afganistan les coseshan anat a pitjor i el govern delstalibans no l’ajudaran massa aque aquesta trobada pugui fina-litzar amb èxit.

Dirigida per Marc Forster (elqual va debutar amb la potentMonster’s ball), Cometas en el cie-lo és una producció nord-ameri-cana que compta, però, ambequip tècnic i artístic internacio-nal. Començant per la pràctica to-talitat dels intèrprets, els qualssón de les diverses ètnies que ensmostra la pel·lícula, i acabant pelcompositor espanyol AlbertoIglesias, el qual va estar nominata l’Oscar per la notable banda so-nora del film, la multiculturalitatque ens proposa aquesta interes-sant pel·lícula quedarà, no obs-tant, un pèl eclipsada per l’estre-na d’una versió doblada que nopermetrà que l’espectador puguicopsar la rica varietat lingüísticad’aquelles contrades.

La pel·lícula ens proposa un viatge als trenta anys de misèries de l’Afganistan

L’esperança de retrobar l’amic

GENERACIÓ IMMIGRANT. El protagonista es veu obligat a fugir als Estats Units i a establir-se com un nord-americà més.

4 Accents � Diari de GironaDivendres, 7 de març de 2008

CINEMA

PARE I FILL. Solé Tura ha esdevingut crucial en la transició espanyola.

AMICS SEPARATS. La diferència de classe social serà insalvable. KABUL, ANYS SETANTA. La ciutat patirà els estralls de la guerra civil.

Carles RibasGuanyadora de tots els premishaguts i per haver, Persépolis haesdevingut un dels films d’ani-mació més comentats de les dar -reres temporades. Basada en elscòmics de la mateixa directoraMarjane Satrapi, la pel·lícula re-alitza una esmolada crítica en-vers la societat iraniana servidaamb una intel·ligent ironia.

El cinema Truffaut recuperaaquest film en la seva versió ori-ginal, fet que permet escoltar lesveus originals d’actrius comChiara Mastroianni o CatherineDeneuve, actrius que van col·la-borar desinteressadament a do-nar vida als personatges de Per-sépolis i a promocionar un filmque ha triomfat arreu del món.

ALTRES ESTRENES

«Persépolis» arriba enla seva versió original

5AccentsDiari de Girona � Divendres, 7 de març de 2008

També: «AHORA o NUNCA» (Sala 12 - 4.00 h i 8.30 h) i «EN UN MUNDO LIBRE» (Sala 12 - 6.30 h i 10.35 h)Tel. 972 41 01 10 • ALBÉNIZ CENTRE - Tel. 972 41 06 60 • ALBÉNIZ PLAÇA

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45Guanyadora de 4 Oscars 2007

18 anys11 4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.40

Versió catalana. Apta22 4.15 - 8.30

Versió catalana. 13 anys33 6.25 - 10.45

18 anys33

4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.40

13 anys44 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Guanyadora d’1 Oscar 2007

13 anys55 4.25 - 6.30

7 anys66 8.35 - 10.45

13 anys66

4.15 - 6.25

Apta77 8.35 - 10.40

Apta77 4.15 (db. i dg.)

Apta884.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 (dll-dv)6.25 - 8.35 - 10.45 (db. i dg.)

13 anys88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

13 anys99 4.15 - 6.25 - 8.35 -10.45

7 anys1100 4.00 - 6.15 - 8.3510.45

13 anys1111 4.15 - 6.25 - 8.3510.45

7 anys1133

La nauPau PlanasAra Llibres, 95 pàgines

DdeGL’obra guanyadora del premi de novel·la curtaJust M. Casero et sacseja. La intrigant històriad’uns personatges que viuran una experiènciaextraordinària. Una nau, 200 tripulants i un des-

tí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un mónplanificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’en-trada d’una caverna endimoniada. Què és Xeix? Què els espera enaquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple desorpreses que t’atrapa i finalment no et deixa indiferent.

Tiempos líquidosZigmunt BaumanTraducció, Carmen CorralTusquets, 169 pàgines

Moisès de PabloNo sé si s’han fixat, però els par-tits polítics que ens conviden ala flexibilització laboral, defen-sen una desaparició gradual del’Estat del benestar i del paperde l’Estat com a garant delsdrets del ciutadà. És així. No cer-quen la millora de les condicionsdel ciutadà, cerquen un mercatlaboral desregulat. Veritats comaquesta són les reflexions delsociòleg Sigmunt Bauman (Poz-nan, 1925), un dels pensadorsmés reputats de l’actualitat. Pot-ser l’estudiós més conegut a ni-vell mundial. Purgat per la Po-lònia stalinista, Bauman es va re-fugiar a la Gran Bretanya perconvertir-se en una figura delpensament del segle XX, i del’actual. La vitalitat d’aquest jovecervell de 82 anys no deixa deser sorprenent. Perquè gent queno té ni la meitat de la seva edat,demostra menys lucidesa i ca-pacitat de compromís i anàlisi.

Així, veiem com exposa comha anat canviant el paper del re-fugiat polític de països en gue-rra a la civilitzada Europa. A ones consideren un «desperdiciohumano», escriu a la pàgina 63.A la Gran Bretanya s’han endu-rit tant les condicions per ser re-fugiat polític, que es demana agent que podria ser assassinadaal seu país d’origen, que no pu-gui treballar mentre es revisa elvisat. La conseqüència és queacaben vivint al carrer. I s’ha en-durit tant el procés, que gentque han assistit a la violació deparents propers, veuen com se-’ls hi denega el dret d’asil.

La seva percepció dels fluxosde refugiats al Tercer Món no ésmenys dura. I realista. Desenesde camps de refugiats poblen elnostre planeta. Són territorissense cap llei. Els seus pobla-dors són apàtrides moderns.Víctimes d’aquesta societat lí-quida a on la família i l’Estat sem-blen diluir-se. Són el primer con-cepte de ciutadà líquid. Aquestscamps no pertanyen enlloc,

viuen dels calés de la comunitatinternacional. I el dia que es tan-quen, els seus pobladors correnel risc de morir de gana i de noser acceptats enlloc. Eren unasolució transitòria i acaben sentuna mena de país fantasmal.

Especialment mordaç ésBauman amb la guerra contra elterrorisme. Dos anys desprésde l’atemptat a les Torres Bes-sones de Nova York i de guerra

oberta contra el terrorisme, elmón és molt menys segur queabans. En només 22 països esconcentra el 90% del comerçmundial. I només un u per centde tota la gent del planeta con-centra el 90% de la riquesa eco-nòmica. La globalització, critica,sembla «la polarización de lasganancias» (pàgina 15).

Quan Estats Units va posar-se a perseguir a Bin Laden, elGovern va col·locar Al-Qaedacom a organització terrorista.Bauman recorda que Al-Qaedano existia. Dos anys després,s’ha organitzat com a interna-cional terrorista. Veritats mésdures. Sota aquest procés detancament de fronteres, i d’ob-sessió per la seguretat, diu, hi hados guanyadors, els polítics dediscurs dur i les empreses d’ar-mament. Que fan el seu agostamb les nostres pors. Estem cre-ant societats basades en la por.Els aliats de Nord-amèrica, elBanc Mundial, el Fons Moneta-ri Internacional, quin missatgevenen? Llegeixin: «el naciona-lismo, el fanatismo y, por su-puesto, el terrorismo, que avan-zan de la mano con el progreso dela globalización liberal» (pàgina17).

Bauman no té pèls a la llen-gua per retratar allò que ha ba-tejat com a societat líquida. A onla família, els amics, els vinclesde solidaritat es trenquen i dei-xen l’individu com un ens soli-tari. És una globalització nega-tiva perquè no aporta les einesper construir societats obertes,sinó societats obsessionadesamb la seguretat. La societatoberta és aquella a on l’atzarjuga un paper important. Mis-satges de lucidesa en un món depropaganda interessada.

Una duríssima descripció del món actual de mans del sociòleg actual més famós

Temps d’injustícia mundial

L’AUTOR. El sociòleg polonès Zigmunt Bauman.DDEG

Nido de arañasElizabeth Sanxay HoldingLumen, 205 pàgines

DdeGMalcolm Dra-ke torna de laSegona GuerraMundial perviure amb elseu germà i laseva tia. Quanaquesta mor desobte desprésde prendre’s una copa una nit,molts sospiten que Malcolm hi téalguna cosa a veure. Les personesdisposades a ajudar-lo desaparei-xen. La policia intervé i la teranyi-na que envolta l’home s’estreny...

Villa Air-BelRosemary SullivanDebate, 517 pàgines

DdeGEl període d’en- treguerres haviafet de França l’ú-nic refugi euro-peu per a nom-brosos intel·lec-tuals i artistes.Però després dela caiguda delpaís gal davant els exèrcits de Hitler,prominents figures com André Bre-ton, Max Ernst, Remedios Varo, Han-nah Arendt, Walter Benjamin i moltsmés, considerades enemigues delReich, passen a estar en greu perill.

NOVETATS

6 Accents � Diari de GironaDivendres, 7 de març de 2008

LLETRES

Deja que la vida llueva sobre míNuria AmatLumen, 362 pàgines

DdeGL’amor per l’es-criptura pot con-vertir-se en ob-sessió: l’entesta-ment de la narra-dora per regis-trar negre sobreblanc el goteig dela vida la porta aun recorregut minuciós pels mo-ments que han marcat la seva biogra-fia. Convençuda que només allò quepot escriure’s mereix ser viscut, ladona que de la novel·la deixa rastresde tinta que són belles i vives paraules.

Atrapats al gelCaroline AlexanderColumna, 223 pàgines

DdeGL’agost de1914, el famósexplorador Er-nest Shackle-ton i una tripu-lació de 27 ho-mes van em-barcar-se cap al’Atlàntic sudamb la intenció de fer el primerviatge a peu per l’Antàrtida. Propdel seu destí, el vaixell va quedarencallat i la tripulació es va veureabandonada a la seva sort.

El violí d’AuschwitzMaria Àngels AngladaColumna, 132 pàgines

DdeGUn cop reclòs al camp d’Extermini d’Aus-chwitz, en Daniel, un luthier jueu, amaga alsnazis el seu ofici de constructor de violins. Persobreviure, els diu que és fuster, una feina amb

una utilitat pràctica que li permet resistir les condicions de vidainfrahumanes, i ajornar així la seva probable «eliminació». Granaficionat a la música clàssica, el comandant del camp descobreixla veritable professió de Daniel i aleshores el sotmet a una pro-va: haurà de construir un violí que tingui un so perfecte.

CATALÀFICCIÓ1. Harry Potter i les relíquies de la mortJ. K. RowlingEmpúries

2. Un món sense fiKen FollettEmpúries

3. Només socisFerran TorrentColumna

4. El salze cec i la dona adormidaHaruki MurakamiEmpúries

5. El noi del pijama de ratllesJohn BoyneEmpúries

NO FICCIÓ1. Memòries (1930-1980)Jordi PujolProa

2. El sentit de la vidaFrancesc TorralbaAra Llibres

3. Tinc un dubte. El petit llibre català...Rudolf OrtegaLa Magrana

4. El secretRhonda ByrneEntramat

5. Reacciona CatalunyaVicenç VillatoroAra Llibres

CASTELLÀFICCIÓ1. Un mundo sin finKen FollettPlaza&Janés

2. Harry Potter y las reliquias de la muerteJ. K. RowlingSalamandra

3. Sauce ciego, mujer dormidaHaruki MurakamiTusquets

4. Perdona si te llamo amorFederico MocciaPlaneta

5. El niño con el pijama de rayasJohn BoyneSalamandra

NO FICCIÓ1. El secretoRhonda ByrneUrano

2. La ley de la atracciónMichael LosierPlaneta

3. Un cuerpo para toda la vidaTxumari AlfaroEdiciones B

4. MontaigneStefan ZweigEl Acantilado

5. Un largo camino. Memorias de un niño soldadoIshmael BeahRBA

ELS MÉS VENUTSLa confecció d’aquest llistat ha estat possible gràcies a

la col·laboració de la llibreria Geli, de Girona

LLETRES

7AccentsDiari de Girona � Divendres, 7 de març de 2008

Mil cretinsQuim MonzóQuaderns Crema, 176 pàgines

Pere CalongeUna apreciació personal, o sigui,un comentari que probablementno hauria d’encapçalar un text d’a-questes característiques: vam lle-gir els primers reculls de relats deMonzó a mesura que es van pu-blicar, i l’admiració incondicionalde l’inicis va anar transmutant-se –sobretot a partir d’El perquède tot plegat– en un altre senti-ment més difícil de delimitar. Unasensació contradictòria, que vol-dria explicar com, a mesura quel’autor barceloní anava depurantde manera evident la tècnica coma contista, la seua literatura s’a-nava allunyant dels nostres inte-ressos com a lector. A major per-fecció formal –podríem dir-ne–major fredor i, en conseqüència,menor capacitat d’emoció, decontacte sentimental amb aquellspersonatges i les seues anècdo-tes vitals. Mil cretins en torna aser una mostra, delimitada–però– d’una manera molt preci-sa en les dues parts en què l’au-tor ha dividit aquest nou recull decontes. Una primera part simple-ment genial, la plasmació literàriadel que s’intueix una evolució per-

sonal –vital– lògica, un colofó del’obra que l’autor ha anat desple-gant; amb uns textos qur optenmolt més pels sentiments en de-triment de la ironia, amb un to enquè la malenconia ben sovint s’i-guala amb l’humor. I una segonamés discreta, des del nostre puntde vista: excessivament fragmen-tària i anecdòtica, de textos moltbreus, amb més distància res-pecte de les situacions objecte dela seva mirada, amb menys im-plicació, tot i que formalment im-pecable.

El conjunt ens mostra el Mon-zó de sempre, capaç de la dissec-

ció social més precisa, el que na-rra l’ambigüitat i la desorientació,el de l’humor negre, el que com-pon contes que funcionen comuns punts suspensius d’aparença–només aparença– innocent. ElMonzó, en definitiva, que retratala vida i les seues contingèncis,amb la prosa afilada d’algú que endomina els recursos i amb la mi-rada incisiva del fotògraf expert.Però també del Monzó que n’ob-té, de tot plegat, una col·lecció d’i-matges sovint gèlides. Potser ésque la vida és això, i l’autor no voltrair-ne el sabor amarg en aquestscontes; però és justament aquest

minimalisme algunes vegadesasèptic i altres anecdòtic quemostren alguns dels seus contes–en Mil cretins, insistim, concen-trats en la segona part del llibre–allò que els dota, en part, d’unacerta lleugeresa. Sigui com sigui, en qualsevol cas,la causa d’aquesta dualitat tanmarcada, és realment suggeridorpensar que el Monzó que ens es-pera els propers anys és el d’a-quests set contes més extensosque conformen el centenar i es-caig de pàgines de la primera partde Mil cretins. Uns textos que ensmostren un autor que sembla evo-lucionar temàticament al ritmeque li marca el pas dels anys, elpas de la vida i el canvi de paisat-ge i d’interessos al seu voltant. Lavinculació de la maduresa creati-va a la maduresa vital, que hi com-porta la presència recurrent de lavellesa i de la mort, la degradaciófísica, les malalties terminals, elsgeriàtrics com a paisatges defons, la caducitat de les relacionspersonals: tristesa, en definitiva,i un color bastant més gris que enobres anteriors. Hi ha tambél’humor, sí, com un contrapuntnecessari i complementari: peròés un humor d’aquells en què elsomriure acaba per quedar glaçata la cara. Uns contes que es mos-

tren més disposats a commoureel lector amb una galeria de per-sonatges i de situacions que esmouen al voltant d’elements co-muns, que es troben units per unspocs fils conductors. Tanmateix, el fet –estrany a l’obraanterior de l’autor– que el reculles trobe dividit en dues parts nodeixa de ser simptomàtic; i, llunyd’exercir una funció meramentdecorativa, es correspon amb untall bastant rotund, que el lectornota ben aviat. Especialment des-prés d’una primera part com l’es-mentada: la segona –tant per laforma com pel contingut– sap apoc, com un trencaclosques fetd’una dotzena de fragmengs mi-núsculs i impossibles de combi-nar, que abandona aquell nucli te-màtic pr obrir-ne tot un ventall apenes si apuntats. Amb algunespeces que formalment funcionencom autèntics mecanismes de re-llotgeria –Qualsevol temps passar,o Xiatsu, per exemple– però quetornen a referir-se a l’anècdota encomptes de fer-ho a la categoria.En qualsevol cas, un recull mésque recomanable en conjunt; persi mateix, i pel que sembla apun-tar l’hipotètic rumb futur de la li-teratura de Monzó. Però és quenomés la primera part ja en justi-fica plenament la lectura.

Sis anys després d’haver-se’n publicat l’anterior («El millor dels mons»), el nou recull de contes de Quim Monzó implica un certcanvi de rumb en l’obra de l’autor barceloní, i apareix quan encara no s’han apagat els ecos de la seva intervenció a Frankfurt

Fragments d’una realitat malalta

Dientes de lecheIgnacio Martínez de PisónSeix Barral, 381 pàgines

DdeGA Dientes deleche la nissa-ga familiarde RaffaeleCameroniconviu ambuna singularcrònica demig segle dela recent història espanyola. A ve-gades tendra i divertida, a vega-des dura i vibrant però semprecommovedora, és una novel·laque es gaudeix amb emoció.

NOVETATS

El valor del samuraiJosep López RomeroColumna, 171 pàgines

DdeGEl jove exe-cutiu prota-gonista de lahistòria unmal dia veucom la pors’instal·la a laseva vida is’apodera dela seva voluntat. Trobarà les res-postes a totes les seves pregun-tes en la llegenda d’un samurai ien el camí que emprèn en bus-cad’una nova forma de valor.

Punto débilScott TurowMondadori, 189 pàgines

DdeGDesprés d’u-na brillant ca-rrera d’advo-cat defensor,George Ma-son exerceixcom a jutge.La se va vidatrans correnormalment fins que irromp a lasala un cas de violació. Hi ha al-guna cosa en el cas de l’adoles-cent violada que pertorba pro-fundament el jutge.

Les revolucions perdudesJosep M. QuintanaProa, 217 pàgines

DdeGA l’illa imagi-nària de Pre-gonda, unmagistratprogressista,fill i nét denotaris mo-nàrquics i ca-tòlics, passa revista a les duesrevolucions que han travessat lavida pròpia i la de la seva famí-lia. Tot, en forma de carta a laseva filla Sílvia.

Una mujer en tu caminoKarin FossumMondadori, 306 pàgines

DdeGGunder sesent un homefeliç desprésde tornar del’Índia. Haaconseguitallò que mésdesitjava: unadona índia, jove i meravellosa.Però el seu destí canvia, i el diaque ella ha de tornar a Noruega,desapareix. Poc després el cosd’una estrangera apareix mutilat.

Un cor aixantiJordi TomàsProa, 321 pàgines

DdeGUna tardad’estiu, laClara, pro-fessorad’història dela música a laUniversitat,rep la miste-riosa visitade dos aixantis (un poble deGhana) que li fan una estranyapetició: esbrinar qui va com-pondre una partitura tituladaRèquiem aixanti.

Paraules d’amor i refranys catalansDiversos autorsL’esfera dels llibres, 153 pàgines

DdeGL’amor és undels temesmés impor-tants de la lí-rica de totsels temps, sino el més im-portant. L’a-mor ha donat la paraula a poe-tes, trobadors, homes i donesde tots els temps i de totes lesedats, i forma part de la memò-ria popular i personal.

L’escafandre i la papallonaJean-Dominique BaubyColumna, 127 pàgines

DdeGAquest és eltestimonireal d’un ma-lalt amb unaparàlisi irre-versible: laseva vidaquotidiana,la relació amb els altres, elsseus estats d’ànim, els seussomnis, i, en definitiva, la novamanera amb què ha d’afrontarla vida.

PétalosGuadalupe NettelAnagrama, 141 pàgines

DdeGEls personat-ges d’aquestllibre mos-tren tot allòque l’ésserhumà voldriaocultar: pors,obsessions,manies, actescompulsius. Des d’aquest parat-ge amagat, cadascun dels relatsde Pétalos y otras historias incó-modas posa de manifest una bo-geria inquietant i diferent.

El cas RullAntoni DalmauColumna, 411 pàgines

DdeGA la primeradècada delsegle XXBarcelona vaser conegu-da com laCiutat de lesBombes: totsovint hi ha-via explosions sense cap apa-rent explicació. Darrere hi ha-via principalment la mà de JoanRull, el cas més espectacular deterrorisme lucratiu.

8 Accents � Diari de GironaDivendres, 7 de març de 2008

MÚSICA

Bach: Passió segons Sant MateuCor de Nens de Windsbach i Deuts-che KammervirtuosenSala Simfònica de l’Auditori de GironaDiumenge 9, 19h. 20/35/50/60.

DdeG, Girona.L’Auditori de Girona acollirà unade les obres majúscules del re-pertori universal: La Passió segonsSant Mateu, de J.S.Bach; i ambuns intèrprets de luxe: el Cor deNens de Windsbach i la DeutscheKammervirtuosen.

El Cor de Nens de Windsbachestà considerat actualment comel millor cor de nens del món.Aquesta formació està encapça-lada i dirigida des del 1978 perKarl Friedrich Beringer i en aq -uest concert comptarà tambéamb la participació de la Deuts-che Kammervirtuosen de Berlín.Interpretaran, precedits ja d’ex-

cel·lents crítques, la Matthaüs-passion, BWV 244 (Passió segonsSant Mateu), una obra majúsculai d’una gran càrrega expressiva iemotiva.

El Cor de Nens de Windsbachha treballat amb directors tan im-portants com Nagano, Jansons,Celibidache o Karajan.

Octet Mithras. Demà, 21h, TeatrePrincipal d’Olot. 12€.

Format per membres de l’Or-questra Simfònica de la Ràdio deSaarbrücknen, s’han imposat latasca d’interpretar obres que,malgrat ser molt famoses, rara-ment es presenten en públic.

Entre el quintet i el nonet, elgrup pot oferir una gran varietatde repertoris, redescobrint obresmolt difoses temps enrere que enl’actualitat no es presenten gairesovint.

L’Octet Mithras té una exten-sa producció enregistrada i parti-cipa sovint en gravacions per a ra-diodifusió.

La formació està integrada perThomas Hemkemeier (primerviolí), Na Li (violí), Harald Paul(viola), Claudia Limperg (violon-cel), Holger Philipsen (contra-baix), Stefan Zimmer (clarinet),Peter Arnold (trompa) i UlrichRinderle (fagot).

El cor infantil de Windsbach i la Deutsche Kammervirtuosen, a Girona

J.S. Bach segons els nens

AntagònicsWork In Progress...AN Records

La banda de rock alternatiu pre-senta el seu primer treball: po-tència i contundència sonora,melodies suaus i enganxoses icontingut crític però positivista.

Cesk Freixas i els altres bandaisEl camí cap a nosaltresAutoeditat

El cantautor presenta cançonscarregades d’optimisme quereflecteixen la reivindicació na-cional i social de l’autor.

PROPOSTES

Pareras ParelladasDe porAutoeditat

«Fem cançons pel poble i ensqualifiquen com a populars fol-clòrics», explica aquesta pecu-liar banda d’instruments pochabituals i molts detalls.

PragaMy first reflectionAriadna Records

El sextet de Banyoles confir-men el seu talent amb aquestsegon CD: rock elegant, emo-cionant, amb moments intros-pectius i esperit visceral.

Sorkun &Vice PresidentesSorkun & Vice PresidentesPias

Un retorn al rock més clàssicd’una de les veus femeninesmés preuades del panoramamusical basc.

Starsky HutchersLa Mirona de SaltDemà, 23h. 5.

DdeG, Girona.Els Starsky Hutchers es van for-mar cap a l’any 2003 quan Rob,el vocalista del grup, va aterrara Girona des d’Escòcia. Al seuvoltant es configura la resta dela banda, amb una formació clàs-sic de rock: guitarra, baix, teclati bateria.

A partir d’aquí van començara escriure temes i van fer el pri-mer concert al 2004. Un anymés tard van gravar el seu pri-mer CD. Hores d’ara continuentocant, sobretot per terrer giro-nines, i estan preparan el segonàlbum que, de fet, avançaran en

aquest directe.La sala saltenca acull aquests

dies un parell de concerts més:el dels noruecs Bloodlights (di-jous 13, 22.30h, 8/10€), unabanda formada amb excompo-nents de Gluecifer. Els teloneja-ran The Electric Wasted, unabanda barcelonina de roc-k’n’roll habitual de l’escena un-derground.

L’endemà es farà, organitza-da per Corrent Alterna, la Ja-maican Hystercial Night (diven-dres 14, 23h, 7€), una nit quecomptarà amb The Cabrians,que presentaran el seu nou tre-ball, For a few Pussies more; i quees completarà amb la músicaque punxaran els Virgin Soldie-r’s dj’s i The Crab’s dj’s.

Actuen els noruecs Bloodlights, ex-Gluecifer

La Mirona acull aquestsdies dos concerts de rocki una nit de reggae i ska

Karl Friedrich Beringer.

9AccentsDiari de Girona � Divendres, 7 de març de 2008

TEATRE

Intimitat, de Hanif KureishiDirecció de Javier DaulteTeatre Municipal de GironaDemà a les 21h. 6/14/18€.

DdeG, Girona.L’argentí més popular de l’escenateatral catalana, Javier Daulte, nopara i porta a Girona Intimitat,protagonitzada pels televisiusJoel Joan i Clara Segura –que tor-nen a ser parella, com ja ho vanser al 2004 sota les ordres del ma-teix director amb Ets aquí?–.

El text de Kureishi retrata ladescomposició d’una parella des-prés de diversos anys de com-partir la vida. Javier creu que elseu matrimoni s’ha acabat i estàllest per començar una nova eta-pa. Però... realment la seva unióha estat un fracàs? O només s’es-tà deixant portar per passions vo-làtils pròpies d’una crisi puntual?

Les respostes a preguntes comaquestes teixeixen la història ambaltres ingredients propis d’un mo-ment tan íntim com la ruptura.Les raons visibles i les ocultes,allò que es diu en veu alta i allòque no es vol ni pensar, les pors,els records, les culpes... i tambél’esperança de trobar la felicitat.

Còmica vida, de Joan Lluís Bozzo.Amb la Cia. Per-versions. Direc-ció: Pep Cruz. Intèrprets: Jordi Co-romina, Pep Cruz i Nöel Olivé.Diumenge 9, 19h. Teatre de Salt.16€.

Després de l’èxit de l’especta-cle Per-versions, Pep Cruz va de-manar-li a Joan Lluís Bozzo queadaptés Còmica tribu, un llibre denarracions sobre el món del tea-tre que Bozzo havia escrit.

Així neix Còmica vida, on una

parella, actors tots dos, que es-tiueja en un poble, i un amic seu,guarda municipal i director delgrup de teatre amateur, miren demuntar una obra de teatre junts,Fedra, però res no funciona comera de preveure...

Com diu Bozzo, l’obra «parlade teatre, i de les persones que elfan, però també vol parlar de per-sones soles i fràgils que intenten su-rar enmig dels embats de l’existèn-cia, de l’ambició que devora els ar-tistes, de la insatisfacció com a fontd’infelicitat permanent...».

Mentida!, de Sergi Pompermayer.Amb la Troca i l’AGT. Intèrprets:David Verdaguer i David Planas.Divendres 14 i dissabte 15 a les22h; diumenge 16 a les 19h, salaLa Planeta de Girona. 12€.

Els responsables de l’obra vo-len advertir als possibles espec-tadors que no parlaran de l’Es-glésia, ni de la monarquia, ni dela Constitució, ni tampoc parlaransobre l’especulació ni el teatre...perquè tot això, segons ells, ésMentida!

Crónica de José Agarrotado (menudohijo de puta), amb Los Corderos.Dijous 13, 21h, Teatre d’Olot. 6€.

L’atmosfera íntima que es creaen aquesta peça és violentamentcolpejada ja des d’un principi –toti que no s’arriba a trencar– per lacontundència física i verbal d’u-nes accions i situacions orgàni-

ques realment autèntiques. Mai heu pensat que matar el

vostre alter ego podria ajudar-vosa suportar millor la vida? En a -questa peça, no s’acaba de distin-gir mai entre improvisació i core-ografia, text i diàleg, quotidianitati extraquotidianitat, experiència oconfessió, veritat o ficció...

Crónica sentimental de España. Es-pectacle musical de Xavier Alber-tí amb textos de Manuel VázquezMontalbán. Direcció: Xavier Al-bertí. Intèrprets: Lina Lambert,Montse Esteve, Titon Frauca,Oriol Genís, Xavier Pujolràs i Xa-vier Albertí.Demà, 22h, Teatre de Blanes.15/18€.

El músic, actor i director d’es-

cena Xavier Albertí s’acosta alsentimentalisme espanyol des dela dècada dels 40 fins ara a travésde la mirada rigorosa i analíticadels textos de Manuel VázquezMontalbán.

Albertí ens convida a un caba-ret literari on s’uneixen música iteatre per recuperar la memòriaa partir de la cultura popular du-rant el franquisme i els anys pos-teriors: sentirem temes de Con-chita Piquer, Lola Flores, Raphaelo Alaska, una banda sonora queens lliga íntimament amb la nos-tra història i també la col·lectiva.Un espectacle que destil·la humori ironia.

Llegendes i misteris de les terres gi-ronines, amb la Cia. Quim Lecina i Pau

Ferrer. Direcció i interpretació:Quim Lecina. Adaptació musicali violoncenista: Pau Ferrer.Demà, 20.30h. Local Social deCampllong, gratuït.

Les llegendes i tradicions d’unpoble són part substancial del seupatrimoni cultural. Aquesta ri-quesa s’ha anat traspassant de ge-neració en generació però arasembla que aquest tresor podriaestar en perill de perdre’s. Aixíneix aquest recital-espectacle,pensat per distreure públic de to-tes les edats i per preservar i re-vitalitzar les llegendes i els mis-teris de les comarques gironines.

Tres cadires, d’Elena Codó. Amb laCompanyia Entàndem. Direcció:David Pintó. Intèrprets: CarmePorta, Fiona Rycroft/Marina Boui Elena Codó.Demà, 22h. Centre Mn. D. Casa-nellas de Sarrià de Ter. 8€.

Tres dones del present i moltdiferents entre elles: una execu-tiva agressiva, una cagadubtessomniadora i una naturista ex-cèntrica. Però tenen un nexe encomú: ronden els trenta i bus-quen parella.

La incapacitat per compartirles seves vides o per seguir elsseus anhels més íntims les fa tro-bar-se en un espai comú i ser unasola veu. La primera entrevista enuna agència de contactes les en-frontarà amb les seves pors i ambels somnis que deixen pel camí.

Javier Daulte dirigeix Joel Joan i Clara Segura en una altra peça centrada en les relacions

El final d’una parella?

Tot bufantConcert per a tota la família ambPep Gol i Pep PasqualAuditori de GironaDiumenge 9 a les 12h i 18h. 5€.

DdeG, Girona.Un espectacle dedicat als instru-ments de vent en el sentit més am-pli de la paraula: tot allò que es potfer per sonar gràcies al vent. Ambaquesta original proposta, petits igrans podran veure i sentir tots

els sons que es poden aconseguiramb el vent: des d’una canya debambú fins a la trompeta, passantpel clarinet, la flauta, les ampolles,el saxo-regadora, la trompeta em-but...

Baobab, amb Microcosmos Teatre.Diumenge 9, 12h i 18h. Sala LaPlaneta de Girona. 5€.

Una història que comença almig del mar, en una embarcacióen la qual viatgen tres persones...

encara que aviat seran quatre! Van cap al Nord, cap a un món

que imaginen fantàstic, però en-cara els falta molt per arribar i en-tretindran el temps explicant his-tòries i cantant cançons...

La gallina dels ous d’or, amb La Tre-pa. Diumenge 9, 17.30h. Teatrede Blanes. 5€.

La vida al galliner passa tran-quil·la ... fins que un dia hi arribaun pingüí. Ha vingut per saber

què està passant en el món, per-què la seva casa de gel ha co-mençat a fondre's. Els animals delgalliner li expliquen una antigafaula, la història d'una gallina quecada dia ponia un ou d'or per alsseus amos: la terra és la gallinadels ous d'or i cal cuidar-la entretots per no fer-la malbé.

El soldadet de plom, amb Festuc Tea-tre. Diumenge 9, 17h. Teatre d’O-lot. 5,5€.

Tres rodamóns decideixen ex-plicar una història, amb l’ajuda deles deixalles... i explicaran la his-tòria d’El soldadet de plom, un con-te poètic i romàntic, amb músicaen directe, titelles i diversió!

Concerts, titelles i teatre per als petits de la casa

Bufar i no fer ampolles

JOAN I SEGURA. Els protagonistes d’«Intimitat», de Hanif Kureishi.

«LA GALLINA DELS OUS D’OR». Una faula ecològica per a petits i grans.

Daniel JohnstonCollections de Saint CyprienFins el 4 de maig

Eudald Camps«Crear no és comunicar, sinó re-sistir», proclamava Gilles Deleu-ze davant l’obra d’autors com perexemple Dubuffet. I és que aques-ta cosa que anomenem Art (ambmajúscula) des de sempre haexistit polaritzat entre dues gransesferes que són l’oficial (mercat,indústria, institució...) i la del’heterogeni i sovint marginalgrup dels «altres». Què tenen encomú autors com Daniel Johns-ton, Vicente Pérez Bueno, Carlo,Judith Scott, Eugenio Santoro,Ferdinand Cheval, Henry Dargero, potser el cas més extrem, Da-vid Nebreda? Doncs que les sevespràctiques artístiques són sem-pre subtils formes de resistènciadavant una societat normalitzadaque, o bé no comprenen, o sim-plement ignoren refugiats en lapura autarquia dels seus plante-jaments. Nebreda, sense anar

més lluny, viu aïllat al seu pis ma-drileny sense cap mena de con-tacte amb el món exterior (no lle-geix diaris i no mira la televisió),refusa mirar-se als miralls i, tot iestar des de fa anys diagnosticatd’esquizofrènia, no pren cap tipusde medicació; Henry Darger, unaltre cas paradigmàtic, va invertirtota la seva existència turmenta-da i misteriosa a escriure un llibreil·lustrat de més de quinze mil pà-gines que desborda imaginació;Judith Scott, sord-muda i amb sín-drome de Down, se la coneix comla «dona aranya» per les seves es-cultures fetes de teixits diversosque empresonen els objectes mésinsospitats; Ferdinand Cheval eraun carter que va dedicar 33 anysde la seva vida a construir un pa-lau-mausoleu inútil que encaraavui dia fascina per l’anarquia dela seva distribució i formes; o Da-niel Johnston, que actualment ex-posa a Sant Cebrià de Rosselló (enfrancès Saint Cyprien), és un mú-sic i pintor de culte californià queva ingressar al psiquiàtric el ma-teix dia que la MTV li dedicava unprograma: tots ells, malgratl’heterodòxia dels seus respectiustreballs, formarien part d’allò queel crític nord americà Roger Car-dinal va anomenar Art marginal ooutsider, és a dir, l’art fet per indi-vidus (no necessàriament amb pa-tologies mentals) autodidactes i,en aquest sentit, alliberats de totanorma o condicionant que pro-vingui de l’exterior.La cinquantena de dibuixos queel centre d’art Collections de

Saint Cyprien ha aconseguit reu-nir converteixen la mostra deJohnston amb una de les més im-portant que mai se li ha fet a Eu-ropa: malgrat ser un autor de cul-te als EUA, admirat fins i tot perKurt Cobain o Matt Groening, se-gueix essent un perfecte desco-negut a casa nostra ambl’excepció, possiblement, dels re-duïts grups d’autoproclamats fre-akys sempre atents a qualsevolproducte que posi contra les cor-des les convencions del sistema.I si algú pot fer això és el califor-nià. La seva vida i obra conformenuna unitat perfecte: autor de mésde 26 àlbums musicals i de milersde dibuixos, sol representar alsseus admirats Capità Amèrica, elsBeatles o el mateix Satan com acriatures antropomòrfiques quesostenen estranys diàlegs que elltranscriu amb una llibertat que re-corda a la millor poesia dadaista.Aquest fill de cristians fonamen-talistes (carn de psiquiàtric) vasaltar a la fama quan Kurt Cobain,aleshores líder de Nirvana, va sor-tir a la televisió amb una sama-rreta seva. A partir d’aquí, milersde joves van començar a incorpo-rar-lo al seu particular panteó ado-lescent sense importar-los, perexemple, que un dia, desprésd’una gravació, tirés una vella desd’un segon pis perquè creia que«estava posseïda pel diable». Comuna mena de Salinger freak, ac-tualment en parador desconegut,els seus biògrafs creuen ques’amaga al garatge familiar en-voltat de còmics, fumant, compo-nent, dibuixant i somiant en unarealitat que segur que li resultamés còmoda i atractiva que la que,entre tots, hem consensuat. Laseva consolidació definitiva vaarribar l’any 2006 quan va serinclòs a la sempre polèmica Bien-nal del Whitney Museum of Ame-rican Art.A qui interessi Daniel Johnston (ique no tingui temps o ganes dedesplaçar-se fins a Sant Cebrià deRosselló), té un aliat fonamental ainternet: la seva pàgina oficial(www.hihowareyou.com) és unautèntic santuari dedicat al’estrafolari personatge que, amés, conté links imprescindiblescom els dels seus diversos clubsde fans. Presentat a la seva web-site com a «Artist, singer, songw-riter and pilgrim of indie musicwith 30 + albums, hundreds ofsongs, and dozens of fans», aques-ta mena de monstre mitòman au-toincendiari i bulímic seguiràmostrant-nos, en darrera instàn-cia, que la llibertat és un concep-te que sempre hauria d’anar ínti-mament vinculat a qualsevol for-ma de creació artística. Els seusdibuixos realitzats en precarisfulls i amb retoladors d’estar percasa són un toc d’atenció per a totsaquells que encara culpen a lamanca de mitjans de la seva se-quera d’idees. Johnston, en defi-nitiva, entès com l’Anticrist del’art oficial o, per dir-ho d’una al-tra manera, com el Messies delshabitants dels marges. Benvin-guts al freaky show.

Sant Cebrià de Rosselló exposa els dibuixos de Daniel Johnston, una de les grans icones «underground»

L’art dels marges o el «freaky show»

10 Accents � Diari de GironaDivendres, 7 de març de 2008

ART

���

És un monstremitòman,autoincendiari ibulímic però, enespecial, lliure

EXPOSICIÓ. La mostra de Sant Cebrià és la més important que mai s’ha dedicat a Johnston a Europa.

EUDALD CAMPS

EN FAMÍLIA. Johnston va néixer en una llar marcada pel fonamentalisme religiós de signe catòlic.

EUDALD CAMPS

The Devil and Daniel Johnston Dir. Jeff FeuerzeigAmb Daniel Johnston, Louis Black,Bill Johnston, Jeff Tartakov

E. CampsKurt Cobain, el desaparegut lí-der dels Nirvana, va dir que Da-niel Johnston era el millor com-positor de música que existia iMatt Groening, creador de TheSimpsons, portava anys dema-nant que algú fes un documen-tal basant-se en l’original vida

del californià. El director Jef fFeuerzeig li va fer cas i va diri-gir un retrat sobre aquesta per-sonalitat única, tan fascinantcom desoladora. Daniel Johns-ton hi apareix com un cantautorfolk que, a causa de la seva ma-laltia mental i les drogues, creutenir encontres amb el diable...La cinta es va presentar, ambmolt d’èxit, al Festival de Cine-ma de Sundance on va aconse-guir el Premi al millor director.Ara Johnston ja té el biopic quefa justícia a la seva controverti-da figura.

AGENDA

11AccentsDiari de Girona � Divendres, 7 de març de 2008

Núria EstranyCentre cultural La Mercè, GironaFins al 30 de març

Eudald CampsÉs des de la voluntat de «nor-malització» de l’art malanome-nat de gènere que Núria Es-trany formula la seva proposta:Set és una exposició pensadades de la cura, des de la proxi-mitat responsable amb la metè-ria tractada, des de l’òptica delfeminisme més genuí i incon-formista. En aquest sentit, elformat escollit per l’artista s’a-dapta perfectament als seus ob-jectius: la impressió digital d’i-matges seriades només és unaforma d’aglutinar diferents for-mats amb l’objectiu de cohesio-nar un discurs basat, a granstrets, en l’exploració sistemàti-ca d’una feminitat tradicional-ment entesa com a receptora ipassiva. Justament per això, lavagina, en tant que «lloc espec-tant» o «disponible», considera-da sempre com a «buit que calomplir» o, pitjor encara, «com-pletar» amb la intervenció mas-culina, esdevé una subtil prota-gonista sotmesa a un intens pro-cés de deconstrucció. En totcas, que ningú s’espanti: no ésuna exposició de tipologies pú-biques sinó més aviat tot el con-trari: és una contraoferta.

Francesc GimenoMuseu d’Art de GironaFins el 25 de maig

E. CampsEl Museu d’Art de Girona acullla mostra Francesc Gimeno i els

paisatgistes del Montgrí, copro-duïda amb el Museu de la Me-diterrània -Can Quintana- de To-rruella de Montgrí. El projecteha estat comissariat per la doc-tora en humanitats Mariona Se-guranyes i mostra el pas per te-rres empordaneses i gironinesd’un dels pintors més destacatsde la pintura catalana. Paral·le-lament a l’exposició es presen-tarà el catàleg del projecte queés fruït d’un intens treball de re-cerca.

Col·lectivaFundació Espais, GironaDel 25 de gener al 5 d’abril

E. CampsEn diferit és una exposició querecupera per a l’espectador al-guna de les millors accions i per-formances fetes a les seu de laFundació Espais els darrersanys. La mostra, concebuda apartir d’una idea original deMarta Pol, suposa una actualit-zació d’esdeveniments que, ne-cessàriament, han d’acabar for-mat part d’un arxiu atès el seucaràcter efímer. Fotografies i ví-deos són els formats escollits.

Patricia DauderMuseu de l’Empordà, FigueresDel 22 de febrer al 13 d’abril

E. CampsL’exposició que acull el Museude l’Empordà de Figueres és, enrealitat, un diàleg entre dos pos-sibles maneres d’entendre eltreball videogràfic: Patricia Dau-der analitza els mecanismes quefan possible una imatge i, al ma-teix temps, sotmet la seva prò-pia subjectivitat a un acurat es-crutini a l’abast de molt pocs. Elprotagonista és Mali en la me-

sura que és el país visitat i so-miat, el referent real i l’imagina-ri. Dauder va repetir l’experièn-

cia de representar un país africàabans i després d’haver-hi esta-blert contacte. Com és lògic, ladistancia entre ambdós resul-tats és la que separa la realitatdel prejudici.

Antoni AbadSales Municipals de GironaDel 21 de desembre al 9 de març

E. CampsEl treball d'Antoni Abad des del'any 2003 se centra en la crea-ció de comunitats digitals a tra-vés de l'ús de telèfons mòbils d'-última generació, convertintaquests aparells en megàfonsque donen veu a col·lectius quenormalment no tenen presència

activa en els mitjans de comu-nicació. S'han recollit les expe-riències dels taxistes de MèxicDF, de les comunitats gitanesde Lleida i Lleó, de les prostitu-tes de Madrid, dels immigrantsnicaragüencs a Costa Rica, deles persones amb discapacitat fí-sica a Barcelona i dels «moto-boys» de Sao Paulo.

Col·lectivaÀcentmetresducentredumonde,PerpinyàDel 12 de gener al 16 de març

Eudald CampsEl centre, no només de Cata-lunya sinó del món sencer, estàsituat a cent metres de l'estació

de Perpinyà, lloc emblemàtic del'univers dalinià: es tracta d’unantic magatzem que, per amor al’art, és des del 2004 un espai de1400m quadrats dedicats ínte-grament a l’exposició i difusió del’art contemporani. El seu nom,obviament, no podia ser cap al-tre: «à centmetresducentredu-monde». Potser per això hanpassat per allà autors com JoanBarberá, Rafael Armengol, Ar-tur Heras, Ben Vautier, ClaudeViallat,Jean Le Gac o Guinovart:perquè el seu poder d’atraccióés una qüestió tectònica difícilde resistir.

Kiku AuquerCan Quintana, Torroella de MontgríFins el 14 d’abril

E. CampsEl passat 16 de Febrer es va in-augurar a Can Quintana, Museude la Mediterrània, un nou ciclede Mar Art, aquesta vegadaperò serà la darrera. Des deprincipis de 2006, Mar Art, queja va nèixer amb la ideea de du-rar 3 anys, és un projecte que vo-lia oferir diferents mirades en-torn el nostre mar. Ara les pin-tures de Kiku Auquer són lesprotagonistes de revisar la me-mòria continguda en el litoralmediterrani.

PINZELLADES

Miquel SolisGaleria d’Art El Claustre, FigueresFins el 14 d’abril

E. CampsAvui divendres, a partir d’1/4 de9 del vespre, la Galeria d’Art ElClaustre presentarà una exposi-ció del Gironí Albert Solis a laseva seu de Figures.

Bonaventura AnsonPalau Solterra, Torroella de MontgríFins el 25 de maig

E. CampsFins a finals de maig, Bonaventu-ra Ansón ocuparà amb les sevespintures i escultures la sala La Ga-leria del Palau Solterra de Torro-ella de Montgrí.

Una pintura d’Ansón

MARÍA RUIDO

ABAD

DAUDER

AUQUER

Detall d’una pintura de Solís

L’EMBOTITBescanó

Diumenge 9 de març de 2008La Fira estarà oberta al públic de 10 h a 20 h

TOTES LES ACTIVITATS ES FAN AL PARC DE L’AJUNTAMENT

TOTS ELS ACTES SÓN GRATUÏTS

13a Fira deAJUNTAMENT DE

SANTA COLOMA DE FARNERS

ANUNCIEl BOP de Girona núm. 40, de 26 defebrer de 2008, sotmet a informaciópública l’aprovació inicial de la modi-ficació puntual de l’article 132 de lesnormes del Pla general d’ordenació.L’esmentat expedient es podrà con-sultar a les oficines municipals durantel termini d’un mes, dins del qual s’hipodran presentar al·legacions davantl’Ajuntament.Santa Coloma de Farners, 26 de febrer de 2008 L’alcalde, Antoni Solà i Bohigas

MONTAGUT-A les 11 de la nit, balls amb Art Man’s.

PALAFRUGELL-A les 11 de la nit, al Centre Fraternal, ball acàrrec del grup Premium.

BANYOLES- A les 11 de la nit, a l’Ateneu, concert d’EllaElectrica.

BLANES- A les 10 de la nit, al Teatre, «Crònica sen-timental d’Espanya: un espectacle musi-cal», de Xavier Albertí.

GIRONA-A les 10 de la nit, al Centre Cívic El Fard’Empordà, Figueres Folk 2008 amb MartaRius i les Noves Dones de la Bella Cançó.-A les 11 de la nit, a la Placeta,actuació dedj Geko vs dj Subpop.- A les 10 de la nit, a l’Ateneu, actuació delcantautor Corndawg.- A 2/4 d’11 de la nit, al Cafè El Cercle, con-cert de Glenn Jones.

LLORET DE MAR- A les 11 de la nit, al Beach Club, concertdels The Patillas.

SALT-A les 11 de la nit, a la Mirona, concert a cà-rrec de Starsky Hutchers.

BREDA- A les 8 del vespre, Cercavila amb lageganta de la vila i sopar al Cercle Bredenc.Presentació de l’entitat «Dones de Breda».

GIRONA- A partir de les 6 de la tarda, Al teatre delCentre Cívic de Sant Narcís, Celebració delDia Internacional de la dona + Presentacióde l'acte per l'escriptora Dolors GarciaCornellà i recital de piano.

OLOT- A les 7 de la tarda, al bar La Terra, elSindicat CNT-AIT d'Olot organitza un recitalde poesia amb Diana, Mon, Carles deCorral i Gemma Arimany.

PALAFRUGELL- A les 5 de la tarda, al Centre Fraternal,Espectacle La dona sense mans. Cuento ycanciones, Rosa Zaragoza.

GIRONA- A partir de les 4 de la tarda, a l’Estació Es-

pai Jove, Festa Otaku Day: Nit manga.

GIRONA- A les 6 de la tarda, a l’Auditori Narcís deCarreras La Caixa ,espectacle de circ infan-til a càrrec de Marta Carbayo, «Canta -clown».

GIRONA- Al Centre Cívic de Sant Narcís, inaugura-ció de l’exposició « Oximoron».

TORROELLA DE MONTGRÍ- A les 7 de la tarda, A Can Quintana Museude la Mediterrània, inauguració de l’exposi-ció «Aromes de la Mediterrània».

PALAFRUGELL- A les 12 del migdia, a Espai d’ArtContemporani Can Mario. Palafrugell.Fundació Vila Casas, Presentació de lanova reubicació del fons d’ escultura de lacol·lecció Vila .

BESALÚ- A les 12 del migdia, a Cal Tronc, obra «Elsviatges del senyor Argan».

GIRONA- A les 9 del vespre, al Teatre Municipal,«Intimitat», de Hanif Kureishi.- A les 10 de la nit, a La Planeta, «EllesMateixes», de Joan Casas i Elles mateixes.

SARRIÀ DE TER- A les 10 de la nit, Al Centre Mn. D.Casanellas, «Tres Cadires».

QUART- A les 10 de la nit, al local social, « Tal comsóc».

CELRÀ-A les 6 de la tarda, al Local de Joves LesMonges, cinefòrum Especial Dia de laDona.

MONTAGUT-A les 6 de la tarda, balls amb Cafè Trio.

NAVATA-A les 6 de la tarda, al Centre Social, ballsde saló a càrrec del Duet Gala.

PALS-A les 6 de la tarda, al local de la Llar, ball

amb Notes d’or.

PALAFRUGELL-A les 11 de la nit, al Centre Fraternal, ball acàrrec de Vicenç.

SANT JOAN DE LES ABADESSES-A les 5 de la tarda, al Casal de Jubilats iPensionistes, ball a càrrec de MontseSerrallonga.

SILS-A les 6 de la tarda, a la Sala Laguna, ball acàrrec de Ferran Prunell.

VERGES-A les 6 de la tarda, al Pavelló d’EsportsPepi Palomeras de Verges, ball a càrrec delGrup Celeste.

VIDRERES-A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal del Jubilati Pensionista, ball per a la gent gran ambAurora Grup.

VILADAMAT-A les 6 de la tarda, al Centre Social, ballamb el grup Màgics.

GIRONA- A les 7 de la tarda, a l’Auditori, actuaciódel Cor de nens de Windsbach amb «Lapassió segons Sant Mateu» de Bach.- A les 12 del matí i a les 6 de la tarda, a laSala Cambra, concert «Tot Bufant».Protagonitzat per Pep Gol i Pep Pasqual,està dedicat als instruments de vent i elpúblic podrà descobrir el so de les la trom-peta embut o de les canyes de bambú.- A les 7 de la tarda, a la Parròquia de PalauSacosta,III Concert de música sagrada.-A les 11 de la nit, a la Placeta, actuació dedj mEdj.

BLANES- A 2/4 de 6 de la tarda, al Teatre, especta-cle infantil a càrrec de Rialles «La gallinad’ous d’or» de la Cia La Trepa.

GIRONA- A les 12 del matí , a l’Auditori Narcís deCarreras La Caixa, espectacle de circ infan-til amb Marta Carbayo, «Cantaclown».

SANT FELIU DE GUÍXOLS- A les 12 del matí, al Teatre Auditori muni-cipal, «El zoo d’en Pitus».

GIRONA- A les 6 de la tarda, a la Sala Planeta, «Bao-bab».

SALT- A les 7 de la tarda, al Teatre, «Còmica Vida»

de Joan Lluís Bozzo, amb Pep Cruz, JordiCoromina i Noël Olivé.

GIRONA- A les 8 del vespre, al Centre Cívic SantNarcís, espai de dansa tradicional.

GIRONA- A les 8 del vespre, a la biblioteca AntòniaAdroher, club de lectura «El ForasterMisteriós».

ARBÚCIES- A les 9 del vespre, a la Llar de Jubilats,«Què fem des del CAP quan una persona téun càncer?» i «La comunicació entre elmalalt i la família».

GIRONA- Ales 7 de la tarda, a la Fontana D’or, «Unacita amb Salavador Tous i Rosa Oriol deTous», joiers.

OLOT-A les 9 del vespre, al Teatre Principald’Olot, projecció del film «La tienda de loshorrores» de Roger Corman al 1960.

GIRONA-A 2/4 de 6 de la tarda, a la Casa de Cultura,conferència «El joc de la Ciència».- A les 7 de la tarda, A la Sala de Graus dela Facultat de Dret de la UdG, «Sistemad’explotació dels recursos . El problema del’energia».- A 2/4 de 8 del vespre, a La Mercè, «Elspaisatges imaginaris», amb Michael Jakob.Dins el Cicle de conferències «Al marge.Els paisatges que no mirem».

TORROELLA DE MONTGRÍ- A 2/4 de 8 del vespre, a Can Quintana,presentació del llibre l’Isidor Cònsul.

GIRONA-A 3/4 de 9 del vespre, a l’església delDolors, «Girona, processons i flors».

MONTAGUT-A les 6 de la tarda, balls de saló a càrrec

de Duet Rico Rico.

GIRONA-De 6 a 9 de la tarda, al local Artemisa, tin-drà lloc «La cuina natural i macrobiótica».

LA JONQUERA- A 2/4 de 9 del vespre, a Can Laporta,«Salut i esport».

GIRONA- A les 10 de la nit, a Lux cafè, actuació delcantautor Corndawg.

BANYOLES-A les 7 de la tarda, a la Biblioteca, Espai deconverses literàries: Lectura del llibre «Lesbelles imatges» (1966) de Simone deBeauvoir, amb Francesca Bartrina, directo-ra de la Càtedra Unesco: Dones, desenvo-lupament i cultures, Centre d’EstudisInterdisciplinaris de la Universitat de Vic.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS-A les 9 del vespre, a la Sala de Dalt de laSocietat, projecció de diapositives «Un tre-eking a l’Annapurna».

GIRONA-A les 8 del vespre, al Centre Cívic SantaEugènia, Documental del mes: «Resis tèn cia».

GIRONA-A 2/4 de 8 del vespre, a la Fontana d'Or,«L'occità, una llengua del segle XXI» a cà-rrec de Jordi Fernández-Cuadrench, directorde la Casa de la Generalitat a Perpinyà.

FIGUERES-A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre El Jardí, «Qua-litat i seuretat en l’alimentació».

OLOT- A 2/4 de 8 del vespre, a Can Trincheria,«Agenda 21 de la cultura:una eina per als mu-nicipis per a l’aplicació dels drets culturals».

GIRONA- A 2/4 d’11 de la nit, a la Sala Enjoy Girona,Festa de les associacions de la Udg.

GIRONA-A 8 del vespre, a la Biblioteca Pública, debatsobre el present i futur de la narrativa catalana.

TAULA RODONA

FESTES

CONFERÈNCIES

AUDIOSUALS

DIJOUS 13

LITERATURA

CONCERTS

CONFERÈNCIES

BALLS

DIMECRES 12

TEATRE

TEATRE

PRESENNTACIONS

INAUGURACIONS

INFANTILS

PRESENTACIONS

CONFERÈNCIES

CINEMA

DIMARTS 11

CONFERÈNCIES

LITERATURA

DANSA

DILLUNS 10

INFANTILS

CONCERTS

BALLS

AUDIOVISUALS

DIUMENGE 9

FESTES

DIA DE LA DONA

CONCERTS

BALLS

DISSABTE 8

8 de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel15 de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Records22 de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Blue Moon29 de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Si Fa Sol5 d’abril . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Boogie Woogie

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

Don David Nogareda Estivill, en su calidad de Presidente del Consejo de Administración de Laboratorios Hipra,Sociedad Anónima, por el presente, CONVOCA:Junta General Ordinaria y Extraordinaria de accionistas en el domicilio social (Avda. la Selva, 135 de Amer),para el próximo día 25 de abril de 2008, a las dieciséis horas, en primera convocatoria, y en segunda convoca-toria, si fuese necesario, para el día siguiente, a la misma hora y lugar, bajo el siguiente ORDEN DEL DÍA:1º.- Examen y aprobación, si procede, de las Cuentas Anuales y el Informe de Gestión de Laboratorios Hipra,S.A., aplicación del beneficio y lectura del Informe de Auditoría, correspondientes al ejercicio 2007.2º.- Informe del Consejo de Administración sobre la marcha de la Empresa durante el ejercicio 2007 y previ-siones para el presente ejercicio.3º.- Aprobar, si procede, la gestión del Consejo de Administración durante el ejercicio 2007.4º.- Aprobar la retribución de los miembros del Consejo de Administración.5º.- Reelección de Auditores de Cuentas.6º.- Autorización, en su caso, para la adquisición de acciones en autocartera, y para su transmisión o para su apli-cación a los sistemas de retribución del artículo 75 LSA, y fijación de condiciones. 7º.- Renovación del Consejo de Administración.8º.- Proceder a la modificación del artículo 30 de los Estatutos Sociales a fin de introducir y regular el cargo dePresidente Honorífico.9º.- Facultar expresa y ampliamente para certificar y obtener la elevación a público e inscripción de los acuer-dos adoptados.10º.- Ruegos y preguntas.Cualquier accionista podrá obtener de la Sociedad, de forma gratuita, los documentos que han de ser sometidosa la aprobación de la Junta Ordinaria y Extraordinaria y el Informe de Auditoría. Amer, a 29 de febrero de 2008El Presidente del Consejo de Administración, D. David Nogareda Estivill.

12 Accents Divendres, 7 de març de 2008

AGENDA

Diari de GironaCoordina: Anna Estartús i Ana RodríguezE-mail: accents.diaridegirona@epi.es

DISSABTE 8 DE MARÇ22.45 h

JON ROBLES QUARTETJon Robles (sx)

David Mengual (p)Giulia Valle (cb)Oriol Roca (bt)

Jaume Pons i Martí, 12 Tel. 872 08 01 45GIRONA www.sunsetjazz-club.com

JAZZ EN DIRECTE