Benvinguts a la universitat personalTitulacions oficials

DIPLOMATURES- Ciències Empresarials- Turisme

LLICENCIATURES- Dret- Filologia Catalana- Humanitats- Psicologia

LLICENCIATURES 2n. CICLE- Administració i Direcció d’Empreses- Ciències del Treball- Comunicació Audiovisual- Documentació (gestió de la informació)- Filologia Catalana- Humanitats- Investigació i Tècniques de Mercat

(màrqueting)- Psicopedagogia- Publicitat i Relacions Públiques

LLICENCIATURES 2n. CICLE / MÀSTER- Estudis de l’Àsia Oriental- Estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració

ENGINYERIES- Enginyeria d’Informàtica (2n. cicle)- Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió- Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes- Enginyeria Tècnica de Telecomunicació,

especialitat en Telemàtica- Graduat de Multimèdia (títol propi)

MÀSTERS OFICIALS- Màster oficial d’Educació i TIC ( )- Màster oficial de Programari lliure- Màster oficial de Societat de

la informació i el coneixement

ALTRES ESTUDIS- @teneu universitari- Curs d’accés a la UOC per a més

grans de 25 anys- Formació de Postgrau

Sol·licitud d’accés a www.uoc.eduInici període lectiu: febrer de 2007

La universitat, a casa

Informa-te’n als centres i punts de suport de la UOC aBARCELONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, LLEIDA, MANRESA, REUS, SABADELL, SALT,SANT FELIU DE LLOBREGAT, TERRASSA, TORTOSA, VIC, VILAFRANCA DEL PENEDÈS,CIUTADELLA, EIVISSA, MANACOR, VALÈNCIA, MADRID I L’ALGUER,al tel. 902 141 141 i al nostre web www.uoc.edu

He triat la UOC. És l’única universitatque va on jo vagi.

AndreuPeriodistai estudiant de ComunicacióAudiovisual a la UOC

■ CINEMAEl director Joe Carnahan s’inspira enel cinema de Tarantino al film d’acció«Ases calientes» . PÀGINA 3

■ TEATREVillarroel Teatre i Trasgo Produccionesporten a Girona la comèdia sobre l’aparença física «Gorda». PÀGINA 8

■ GIRONAEl cantautor uruguaià Jorge Drexlerpresenta a l’Auditori el seu darrer disc,«12 segundos de oscuridad». PÀGINA 9

Divendres, 2 de febrer de 2007 ■ Diari de Girona

AccentsSuplement d’Oci i Cultura núm. 444

Will Smith aspira a l’Oscar al millor actor gràcies a un melodrama dirigit per l’autor d’«El último beso», Gabriele Muccino.

Gabriele MuccinoWill Smith, Jaden Christopher Syre Smith

Pep PrietoWill Smith ha assolit la fita de ser un nom infal·li-ble a les taquilles, fins al punt que les seves pel·lícu-les superen sense gaires problemes la barrera mà-gica dels 100 milions de dòlars de recaptació alsEstats Units. Però si fins ara ho havia fet amb co-mèdies i cintes d’acció, a En busca de la felicidadho ha aconseguit amb un melodrama que no dei-xa de ser una posada al dia dels films de Frank Ca-pra. L’actor ha obtingut, a més, una inesperada no-minació a l’Oscar, segurament perquè li han vol-gut reconèixer la seva contribució a la supervi-vència de la indústria. Un altre dels al·licients dela pel·lícula és el seu director, Gabriele Muccino,un dels principals baluards de la comèdia italianagràcies a l’èxit d’El último beso. Falta veure si el di-rector ha pogut mantenir espurnes de personali-tat en una història que, si abusa gaire de les con-vencions del gènere, pot acabar convertida en unaapologia del sucre i la unitat familiar.

En busca de la felicidad documenta l’agitadaexistència de Chris Gardner, un home que és aban-donat per la seva dona a causa dels continus pro-blemes financers i la impossibilitat d’estar amb laseva família. Embargat i endeutat, Chris es veuobligat a viure al carrer i en centres d’acollida pera indigents. Fins que, gràcies al suport incondi-cional del seu fill, aconsegueix fer valer el seu ins-tint per als negocis. Smith és, per descomptat, l’e-picentre de la funció, acompanyat pel seu propi fill,Jaden Christopher Syre Smith, i per l’actriu Than-die Newton, que l’any passat va formar part del re-partiment de Crash.

2 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 2 de febrer de 2007

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.00 6.00 8.00Platja d’Aro 4.00 5.45

Girona 4.00 6.15 8.30 10.40 0.50*Platja d’Aro 5.00 7.30 10.15 0.40*

Girona 5.00 7.45 10.30Platja d’Aro 7.30 10.15

Girona 5.00 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 5.00 7.30 10.15 0.40*

Girona 5.00 7.45 10.30Platja d’Aro 7.45 10.30

Girona 4.30 7.30 10.30 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 6.10 8.20Platja d’Aro 4.30

Girona 10.30 0.40* Girona 4.00 6.15 8.30 10.40 0.50*Platja Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Cian Magenta negro amarillo

Ases calientesJoe CarnahanBen Affleck,Alicia Keys,Andy Garcia

Pep PrietoJoe Carnahan ha estat durant untempos en boca dels cinèfils perhaver estat a punt de dirigir latercera entrega de Mission: Im-possible, que finalment va anar ales hàbils mans de J.J. Abramsperquè el primer realitzador es-collit no va aconseguir enten-dre’s amb Tom Cruise. Carna-han, que va causar una molt bo-na impressió amb Narc, s’inscriuara en la llarga llista de deixeblesde Quentin Tarantino amb Asescalientes, explosiva barreja dethriller, comèdia i policíac delsanys 70 que reuneix un grup depersonatges de dubtoses inten-cions en una cursa per veure quila fa més grossa. En concret, l’ac-ció comença quan el mafiós Pri-mo Sparazza ofereix una genero-sa quantitat de diners a qui eli-mini el mag de segona fila Bud-dy Israel, que es disposa a testi-ficar en un judici contra la màfiade Las Vegas. Veient-s’ho a ve-nir, el FBI envia dos dels seusmillors agents a protegir-lo alseu refugi del llac Tahoe. El pro-blema: la suma de diners queofereix Sparazza és tan alta quela comunitat d’assassins, mer-cenaris i caçadors de recompen-ses es llança a una lluita desen-frenada per enllestir l’encàrrec.I, és clar, els dos agents es veu-ran encerclats d’armes de foc.

Produïda per Tim Bevan iEric Fellner, instigadors d’al-guns dels principals èxits del ci-nema britànic dels últims anys,Ases calientes s’apunta al frenesívisual i narratiu que tant agradaals seguidors de l’autor de Kill

Bill. Potser la principal diferèn-cia radica en què Carnahan, bonconeixedor dels fonaments delgènere, aprofita l’ocasió per pro-var d’innovar alguna cosa en l’ex-posició dels esdeveniments, permés que durant bona part del

metratge es té la sensació d’es-tar davant una broma, això sí,molt ben trenada. El film tambédestaca pel seu extens reparti-ment, que inclou Ben Affleck–que torna als papers unidimen-sionals després del bon gust de

boca que deixava a Hollywood-land-, Andy Garcia, Jason Bate-man, Peter Berg, Jeremy Piven,Ray Liotta, Ryan Reynolds i lacantant Alicia Keys, en el seu de-but cinematogràfic després d’-haver fet de secundària en sèries

televisives. El film també comp-ta amb les aparicions especialsde Wayne Newton i el televisiuMatthew Fox, recentment no-minat als Globus d’Or per la sevainterpretació del doctor JackShephard a Perdidos.

CINEMA

3AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 2 de febrer de 2007

Joe Carnahan imita els «thrillers» corals d’influència tarantiniana al film d’acció «Ases calientes»

Caçadors de recompenses

ASSASSINA A SOU. La cantant Alicia Keys debuta a la pantalla gran.

BAIXOS FONS. Ben Affleck també aspira a quedar-se la recompensa.

CUSTÒDIA. Ryan Reynolds i Ray Liotta interpreten dos agents del FBI.

Pulse (Conexión)Jim SonzeroKristen Bell, Ian Somerhalder

P. PrietoA vegades sembla que Hollywo-od s’ha proposat revisar tots i ca-dascun dels èxits del cinema deterror oriental. Després de les fo-tocòpies de The ring i La maldi-ción -i les seves respectives se-qüeles-, ara arriba Pulse (Cone-xión), versió nord-americana dela notable Kairo, dirigida l’any2001 pel director de culte Kiyos-hi Kurosawa. La principal pecu-liaritat d’aquest nou remake ésque un dels seus guionistes noés altre que el veterà Wes Cra-ven, que també s’ha especialitzata viure del reciclatge.

Els protagonistes de Pulse

(Conexión) són uns joves trau-matitzats per la mort d’un amicque comencen a rebre missatgesdel difunt a través dels aparellselectrònics. Via e-mail o per fax,les trameses estan a mig camí del’amenaça i la demanda d’auxili.El cas és que els nois decideix in-vestigar-ho i s’adonen que els en-dolls, els fils, els telèfons i les no-ves tecnologies en general són,en realitat, el que uneix el móndels vius i dels morts. I alguns notenen bones intencions.

Inferior a l’originalPresentada al darrer Festival

de Sitges, Pulse (Conexión) basael seu potencial terrorífic en lacol·lisió dels dos móns, donantpeu a seqüències molt elèctri-ques que, en canvi, no aconse-

gueixen estar al nivell de la in-quietant abstracció de l’original.Això sí, el director Jim Sonzerohi demostra haver vist bona partdels èxits recents del gènere. El

repartiment inclou Kristen Bell,la cantant Christina Milian i IanSomerhalder, un dels habitualsde Perdidos. Al film també hi apa-reix un altre rostre conegut per

la televisió, el del veterà Ron Rif-kin, que s’ha guanyat nombrososadeptes interpretant el pèrfid Ar-vin Sloane durant les cinc tempo-rades de la sèrie Alias.

Arriba el «remake» nord-americà de «Kairo»

Tecnologia mortal

L’ALTRA CARA DE LES NOVES TECNOLOGIES. Kristen Bell viu atrapada entre dos mons a «Pulse (Conexión).

Miguel & WilliamInés ParísElena Anaya, Juan Luis Galiardo

P. PrietoEra factible que Cervantes i Sha-kespare compartissin pantallaperquè, al capdavall, semprehan estat fonts d’inspiració peral cinema. Així, Miguel & Wil-liam és, per damunt de tot, unacomèdia d’embolics que no voltraçar grans discursos, però síque pretén despertar la compli-citat, encara que sigui amb gagsmés o menys previsibles, delsseguidors d’ambdós genis.

La història se centra en Leo-nor, una jove aficionada al teatre

i amant de Shakespeare, que esveu forçada a viatjar d’Anglaterraa Castella per contraure matri-moni. Mentre es prepara a con-tracor per a la cerimònia, coneixCervantes, que ha perdut la fe enel seu talent. Les coses es com-pliquen quan apareix Shakespe-are per evitar el casament i Leo-nor s’adona que és una oportuni-tat única per unir els dos escrip-tors. La cinta està escrita i dirigi-da per Inés París, mentre que l’al-tra ànima del projecte és JuanLuis Galiardo, que interpretaCervantes i assumeix la produc-ció. Al seu costat, Elena Anaya,Josep Maria Pou, Geraldine Cha-plin i el britànic Will Kemp.

Inés París uneix Shakespeare i Cervantes en una comèdia d’embolics

Una aliança imprevisible

El libro negroPaul VerhoevenCarice van Houten, Sebastian Koch

Pep PrietoEl retorn de Paul Verhoeven aHolanda estava gairebé anunciat.Tot i que El hombre sin sombra vaser ben rebuda per crítica i pú-blic, la mala premsa de Showgirlsi, sobretot, la dificultat del direc-tor per trobar finançament per alsseus projectes l’han fet recuperarl’essència del seu cinema, palpa-ble en films com El cuarto hom-bre o Erik, oficial de la reina. Ellibro negro, a més, es basa en unguió propi, escrit conjuntamentamb Gerard Soeteman.

La protagonista de la pel·lícu-la és Rachel, una alemanya juevaque, durant els moments de méscrispació de la Segona GuerraMundial, s’infiltra a les files de laGestapo per trobar el traïdor queva provocar la mort de la seva fa-mília. Això la porta a passar infor-mació a la Resistència, però lanoia no triga a descobrir que noes pot fiar de ningú, sigui quin si-gui el bàndol. Verhoeven reprèna El libro negro la majoria de lesseves fixacions. Així, el sexe apa-reix transversalment a la trama,de la mateixa manera que ho fa lapèrdua d’identitat i la recerca del’equilibri moral. La cinta tambérevalida l’habilitat del directorper a les seqüències espectacu-lars, per més que aquí s’alterninamb un retrat íntim dels perso-natges. El director holandès haapostat per intèrprets gairebédesconeguts, tot i que destaca laseva excel·lent protagonista, Ca-rice van Houten, i secundaris tansolvents com Sebastian Koch,Thom Hoffman i Halina Reijn. Enl’apartat tècnic, Anne Dudley,l’oscaritzada compositora de Thefull monty, debuta en el cinemade l’autor de Robocop.

El sempre polèmic Paul Verhoeven torna a Holanda per dirigir el drama bèl·lic «El libro negro»

Infiltrada a la gola del llop

CRÒNICA D’UNA VENJANÇA. Carice van Houten i Sebastian Koch només es tenen l’un a l’altre al nou treball de Paul Verhoeven, «El libro negro».

4 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 2 de febrer de 2007

CINEMA

ENAMORATS. Will Kemp i Elena Anaya, en una escena de «Miguel & William».

ORGIA. El sexe continua sent imprescindible en el cinema de Verhoeven. BOMBARDEIG. El director no renuncia a filmar escenes espectaculars.

P. PrietoCom que el seu èxit televisiu no hadecaigut ni un sol moment –tot ique en castellà, la veritat, no és elmateix–, es continuen estrenantaventures cinematogràfiques deShin Chan estrenades al Japó fa unbon grapat d’anys. Els adults con-traataquen! datada el 2001, docu-menta els esforços del nen mésirreverent del món i els seus amicsper rescatar els adults d’un parctemàtic on han estat hipnotitzatspels seus creadors, uns nostàlgicsde la vida infantil. Escrita i dirigi-da per Keiichi Hara, la pel·lículaconté totes les constants de la sè-rie televisiva, sobretot les dobleslectures dels seus diàlegs i les si-tuacions en què s’acaba imposantuna certa escatologia.

ESTRENES

Shin Chan ha de rescatarels adults al seu nou film

5AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 2 de febrer de 2007

CINEMES ALBÉNIZ: Jeroni Real de Fontclara, 2-4 • Tel. 972 41 01 10 • Fax 972 41 07 04 • GIRONA (Al costat dels Jutjats)e-mail:albeniz10@cinemesalbeniz.com • http://www.cinemesalbeniz.com

CAFETERIA DIMARTSPÀRQUINGgratuït 1h.

SESSIONSNUMERADES

VENDAANTICIPADA

ACCÉSMINUSVÀLIDS

SEIENTSPER A NENS

LOVE SEATSSEIENTS DOBLES CRISPETES

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

Apta

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40

Apta

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.451 nominació Oscar

millor actor: Will Smith

Apta

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

13 anys

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

Apta

4.25 - 8.05 - 10.45

7 nominacions Oscar 2007

13 anys

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35VERSIÓ CATALANA

13 anys

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

6 nominacions Oscar 2007

13 anys

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

13 anys

A L B È N I Z P L A Ç A

4.15(dib., diu.)

VERSIÓ

CATALANA

Apta

4.15 - 6.258.35 - 10.45(de dill. a div.)

6.25 - 8.3510.45

(dib., diu.)

6 nominacionsOscar 2007

13 anys

4.006.15

13 anys

8.3010.50

13 anys

4.156.25

Apta

8.3510.45

18 anys

ELS CINEMES

PODRAN MODIFICAR ELS HORARIS SENSE PREVI AVÍS

4.006.00

Goya 2007al millor actorprincipal:Juan Diego

7 anys

8.0010.45

13 anys

Cian Magenta negro amarillo

Una nit bestial Hugh LaurieTraducció de Marta Pera Columna, 412 pàgines

Moisès de PabloHugh Laurie (Oxford, 1959) ésun famós actor de l’escola an-glesa. Un clàssic de mil batalles.No és casualitat que intervin-gués en la pel·lícula coral Losamigos de Peter, una mena de de-claració d’intencions generacio-nal de l’irregular Kenneth Bran-nagh, on també participava, en-tre d’altres, Emma Thompson.Ha participat a la sèrie L’escurçónegre, va creuar l’Atlàntic, seduïtpel déu dòlar, i ha intervingut enfilms americans que, aquí, comque estem colonitzats, no gosemdir-los americanades, quan hosón, d’americanades.

Però és amb la sèrie televisi-va de temàtica mèdica House, onHugh Laurie triomfa de maneraesclatant. Una visió irònica i des-carnada d’un metge, gairebé pot-ser un clon de Sherlock Holmes(Holmes, House, la mateixaarrel fonètica). Però Laurie és unintel·lectual que intenta ser es-criptor. Un escriptor amb ganesi segurament vocació. Llegeixinla descripció d’un pinxo trenca-braços que apareix a la novel·la:«el seu nas aixafat de boxador,

aparentment encastat sobre lacara per algú amb la mà esquer-ra, o potser més aviat amb el peuesquerre, s’eixamplava en un del-ta asimètric i ple de meandres».

Bon nivell, no troben? Lauriebeu en una tradició que mira méscap als clàssics de la novel·la ne-gra ianqui, com Chandler, que nopas cap el dirty realism britàniccom Irving o Connolly. Els dià-legs de la trama són ben trenats.L’argument? Thomas Lang, unexpolicia reconvertit en pistolera sou, es nega a pelar algú per di-ners. Concretament, a un em-

presari nord-americà. L’home re-butja 100.000 dòlars i, no contentamb això, decideix advertir al fu-tur assassinat de quina li prepa-ren. I aquí tenen l’enrenou. L’ac-ció anirà derivant en un emboli-ca que fa fort, l’heroi es barrejaràamb femmes fatales, multimilio-naris traficants d’armes i altra pa-tuleia que corre per aquestsmóns de déu.

Laurie adopta a Una nit bestialtota la simplicitat, que no sim-plisme, de la novel·la de gènere.Molt diàleg, poca descripció.Molt treball de reescriptura i

economia de llenguatge, percert. Un estil vivaç i molt mogut.I aquesta dosi de mala bava de labona sèrie negra. Capaç d’em-pastar-nos la merda a la cara dela nostra societat, gairebé senseque ens n’adonem. L’acció tra-vessa el planeta, passa per Casa-blanca i Praga –Praha, comdiuen els nadius. Lang té en Ron-nie, la noia amb la que passejapels parcs londinecs, una menade «descanso del guerrero». O pot-ser no.

Ah, i bones troballes. Agafind’exemple el detall d’obrir unanevera. El protagonista obre lanevera de la Ronnie, i què troba?:«vaig obrir la nevera i vaig veurela vida d’una altra persona». Sisenyor! I seguidament passem ala descripció dels productes quetroba. La narració segueix l’es-quema clàssic d’un dolent veri-tablement bo en un món, el nos-tre, que no el mereix.

Respecte al títol d’aquesta res-senya; sí, Laurie és escriptor per-què el producte que ens ensen-ya, la història que ens mostra, ésprou digna. De fet, a casa nostra,hi ha productes també del gène-re negre, que no tenen, ni de bontros, l’estil de Laurie. I són, fins itot, autors que tenen carreresconsagrades i una obra ja ben ex-tensa. O que han tingut un granèxit. No cal posar exemples, per-què ja se’ls poden imaginar.

L’actor reconvertit en escrip-tor no té més pretensió ambaquesta novel·la que entretenir-nos. Santa pretensió. I benvin-guda sigui. Amb aquesta invasióde pedanteria que solem trobar.Ara, indubtablement, com actor,Hugh Laurie és molt millor. Peròja se sap que es comença a ca-minar; es camina, es camina, is’arriba lluny.

El veterà actor anglès Hugh Laurie demostra maneres d’autor de novel·la negra àcida

El doctor House és escriptor? Locura filosofalNigel Rodgers / Mel ThompsonMelusina. 286 pàgines

DdeGAquest llibreanalitza els pe-rills i desvarie-jos de la filoso-fia a través dela vida de vuitfilòsofs de tallagegantina.Amb un to aguti desenfadat,mostra com elmateix comportament del filòsofguarda amb massa freqüència unaestreta relació amb les seves teo-ries.

El circo de la justiciaJosep Maria LoperenaFlor del viento. 351 pàgines

DdeGLoperena re-cull vivències iexperiènciesdels seus mésde quarantaanys de tra-jectòria com aadvocat, quel’ha situat coma protagonistade primera línia de casos de granrelleu mediàtic com la querellacontra José m. Aznar per la gue-rra d’Iraq o els casos d’Els Joglars,Scala i la caserna de Berga.

Las mentiras de UlisesPiergiorgio OdifreddiSalamandra. 251 pàgines

DdeGAlhora que una apassionada defensa de l’úsde la lògica i la raó com a úniques armesper evitar els errors i ensopegades provo-cats per les trampes del pensament, aquestllibre és una invitació a conèixer l’apassio-nant història de la lògica, des de les sevesprimeres formulacions abstractes fins lesúltimes reflexions en el camp de la políticai el dret.

K2Javier García SánchezPlaneta. 464 pàgines

DdeGSe sap que a partir dels vuit mil metres d’al-titud el cos humà comença a morir accele-radament i inexorablement. En el K2 pas-sa més avall, a partir dels set mil. D’aixòn’és conscient qui es decideix a l’ascensió,com en aquesta novel·la li passa al prota-gonista, a qui només una altra passió potsalvar de l’obsessió pel buit: l’amor.

El negre i joFrank WetermmanViena. 240 pàgines

DdeGL’autor investi-ga totes lesincògnites so-bre el Negrede Banyoles is’interroga so-bre la històriade la relació en-tre diferentspobles, domi-nats i domina-dors, des de l’època de l’esclavat-ge dins avui, amb la intenció d’es-tablir les bases per a la construc-ció d’un diàleg intercultural.

El fill de l’exploradorAmàlia DatziraLlibres de l’Índex. 194 pàgines.

DdeGReportatge no-vel·lat d’unadona i d’unaèpoca. Decidirtenir un fillsense pare a lasocietat catala-na dels setantaera anar contraels costums, lamoral, les lleisi exposar-se a tot tipus d’adversi-tats. Una història de coratge, es-perança i tendresa que no deixaindiferent.

NOVETATS

6 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 2 de febrer de 2007

LLETRES

ACTOR.Hugh Laurie, el popular doctor House, es passa ara a l’escriptura.

❙❙❙

Hugh Laurie no témés pretensió que entretenir. Ara, com a actor és molt millor

CATALÀFICCIÓ1. La petita història dels tractors industrialsMarina LewykaLa Campana

2. Si menges una llimona sense fer ganyotesSergi PàmiesQuaderns Crema

3. La cançó dels missionersJohn Le CarréEdicions 62

4.L’església del marIldefons FalconesGrijalbo

5. InquisitioAlfred BoschColumna

NO FICCIÓ1. Els secrets de la felicitatSebastià SerranoAra Llibres

2. Memòries d’un espectadorCarles SentísLa Campana

3. La cuina de l’IsmaIsmael PradosLa Magrana

4. Els mestres de la RepúblicaR. Portells / S. MarquèsAra Llibres

5.Última notícia de JesúsLluís BusquetsProa

CASTELLÀFICCIÓ1. Escucha mi vozSusana TamaroSeix Barral

2. Todo bajo el cieloMatilde AsensiPlaneta

3. Kafka en la orillaHaruki MurakamiTusquets

4. Corsarios de LevanteArturo Pérez ReverteAlfaguara

5.La canción del misionero John Le CarréAreté

NO FICCIÓ1. El alma está en el cerebroEduardo PunsetAguilar

2. Anatomía del miedoJosé Antonio MarinaAnagrama

3. Los maestros de la RepúblicaR. Portells / S. MarquèsLa esfera de los Libros

4. EstambulOrham PamukMondadori

5. Tu sexo es aún más tuyoSylvia de BéjarPlaneta

ELS MÉS VENUTSLa confecció d’aquest llistat ha estat possible gràcies a

la col·laboració de la llibreria Geli, de Girona

LLETRES

7AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 2 de febrer de 2007

Nacionalisme banalMichael BilligTrad.d’Anna Torcal i S. CompanyAfers / UV, Catarroja, 2006

Ferran ArchilésSóc un gran afeccionat al ciclisme,si més no al ciclisme televisat. Mol-tes vegades m’ha cridat l’atenció lamanera com es fan les retransmis-sions esportives a la televisió pú-blica (però això val també per aqualsevol altra cadena de televisióque n’informe), especialment alTour de França. Supose que els lec-tors d’aquestes pàgines també esdeuen haver adonat d’alguna de lesparticularitats que fan al cas. Peròpot ser que no, i és d’això que vol-dria parlar-ne. Perquè a mi el queem crida l’atenció és el caràcter ab-solutament nacionalitzat de les re-transmissions. Malgrat que els cor-redors quan corren representen elmàxim esforç individual (algú témés dret que un ciclista a aquestaèpica?), allò que se’n destaca és laseua condició nacional, és a dir,que siguen espanyols. Malgrat queno es corre per equips nacionalssinó per marques comercials, elque sempre es destaca és la seuacondició de compatriotes (natural-ment davant d’un amenaçador i en-vejós chauvinismeomnipresent...).Així, la gradació de preferènciesdels comentaristes (i es dóna persuposat que del públic en general)de cara a la victòria és: corredor es-

panyol; si no pot ser, corredor es-tranger en equip espanyol; i si nohi ha maneres, doncs que guanyeun colombià (que, almenys, parlaespanyol!). Legitimament podríempreguntar-nos què pinta la nació enaquesta història quan la participa-ció col·lectiva en l’empresa és tanòbviament minsa. El mateix podrí-em dir d’altres esdeveniments es-portius, com ara les victòries deFernando Alonso (que corria en unequip francès dirigit per un italià).I ni dic res del que passa quan ésuna selecció esportiva nacional laque està en joc. Posen vostès ma-teixos els exemples: laselecció debàsquet, la escuadra invencible entennis, l’equip espanyol en golf. Ino en parlem del futbol. En el da-rrer mundial de bàsquet el co-mentarista de la televisió pública,un periodista ja granat en aquestesfaenes, es va referir al lesionat PauGasol com al Cid... que guanyavales batalles, en fi, no tan per mort,com per absent.

No tinc cap mena de dubtes,doncs, que si demà apareix un po-tent equip espanyol de tir amb arc(o llançament de martell), mig paísn’esdevindrà especialista, com pas-sa ara amb la composició depneumàtics que tantes conversesde bar anima.

Això exactament és el Naciona-lisme Banal. Aquesta és una fór-mula que va encunyar el psicòlegsocial Michael Billig fa uns anys ique s’ha convertit des d’aleshoresen un dels referents més impor-tants en el món dels estudis sobrenacionalisme i identitat nacional.Fins ara, però, el llibre havia restatinèdit en el mercat espanyol, pot-ser no necessàriament per casuali-tat. Perquè l’objectiu del llibre deBillig és analitzar la presència d’u-na forma, d’un sentiment d’identi-tat nacional (és a dir, d’una formade sentiment nacionalista) en elmarc de la majoria, per no dir la to-talitat, dels Estats-Nació existents.Un sentiment sovint invisible, quepassa desapercebut (eixe és el sen-

tit que té l’adjectiu banal en aquestestudi, i no el d’irrellevant o super-flu) en la manera que és precisa-ment exitós. En la mesura, en defi-nitiva, que està tan interioritzat queels qui el comparteixen serien prouincapaços d’adonar-se que l’estanexperimentant. Es tracta, doncs,d’una forma de naturalització en lavida quotidiana, en el dia a dia, dela identitat nacional, del naciona-lisme. Michael Billig va utilitzarcom a exemple el de la banderanord-americana que oneja de ma-nera banal, absolutament quoti-diana per tot arreu als estats Unitscontemporanis (ja abans del’onzede setembre, val a dir). Per això Bi-llig parla de «l’onejar» quotidià, enel que va molt més enllà de la re-ferència a la bandera.

Hi ha al meu parer un exemplebrillant que Billig argumenta i queell mateix converteix en un modeld’anàlisi de gran transcendèn-cia.Tot parteix d’un experimentque consisteix a agafar un dia qual-sevol, a l’atzar, un exemplar de lapremsa diària (en concret del dia-ri The Guardian) i analitzar com elperiòdic està construït amb una vi-sió dela realitat nacionalitzada i enla qual la preponderància del marcnacional propi és aclaparadora: dela jerarquització de les notícies na-cionals/internacionals, als mapesdel temps, dels anuncis, a l’omni-presència dels deíctics que es re-fereixen al país propi, tot passantper la informació esportiva o laidentificació de delinqüents. Tot,en definitiva, és nació. Cada dia, undarrere de l’altre, ploga o no ploga,la nació oneja sobre els lectors de

la premsa, sobre els ciutadans quevan configurant així el seu marc dereferència, els seus mapes cogni-tius de manera fortament naciona-litzada.

Una de les conclusions obliga-des a què arriba Billins, lògica-ment, és que les nacions continuensent rellevants en el món present.I així mateix s’esdevé amb els dis-cursos del nacionalisme, també (osobretot) als estats-nació aparent-ment allunyats de les dèries nacio-nalistes. Cada vegada que algú afir-ma no ser nacionalista però sí sim-plement espanyol, podeu apostarque esteu al davant d’algú que viui experimenta com a propi el na-cionalisme banal. Posava al prin-cipi l’exemple dels esports. No hofaig per casualitat, perquè precisa-ment el món de l’esport s’ha con-vertit en un des espais més signifi-catius on la construcció banal de laidentitat nacional oneja amb mésforça. Segurament al davant de lapèrdua de significats i atribucionsdels estats en el món globalitzat, iespecificament en el marc de laUnió Europea, s’alça una ansietatque ha de ser compensada. Aques-ta ansietat la compensen àmbitssimbòlics de gran potència iden-titària, com ara l’esport. I això nopareix un fenomen que vaja a de-saparèixer, més aviat al contrari.No aniria malament estar-ne avi-sats.

En conclusió, estem al davantd’una obra capital en l’anàlisi delmón present i futur i la construccióde les identitats col·lectives nacio-nals. Aquesta obra és ja un clàssicrecent, que mereix ser llegit i dis-cutit. No és una obra tancada, i pot-ser de vegades el més important ésla seua capacitat de suggerir refle-xions i investigacions futures (perexemple respecte dels mitjans decomunicació audiovisuals, peça ca-pital en el món en què vivim). Men-trestant, i en la mesura que no ensiguem conscients dels seus efec-tes, preparem-nos per patir els efec-tes d’unes banalitzacions que, en lamesura que tenen èxit, nodreixenla base de futures agitacions, ara síconscients de les identitats nacio-nals, agitacions que fan polítics itertulians, periodistes i pocaver-gonyes... gens banals. Com qui diuciclistes ben dopats, vaja.

El nacionalisme banal i les identitats nacionals contemporànies

Quan la nació és invisible

❙❙❙

L’obra de MichaelBillig resulta capitalen l’anàlisi del mónpresent i futur

Las tres tierras. El legado de la luzRoberto Pérez Marcos Lulu. 450 pàgines

DdeGEmmarcadaen un mónamb forta ins-piració de tallclàssic i en l’o-bra d’autorscom Tolkien oEnde, El legadode la Luz (pri-mera part d’una trilogia) narra lahistòria d’un viatge d’anada i tor-nada, un periple en què diversospersonatges es veuran forçosa-ment involucrats i en el qual hau-ran de trobar-se a si mateixos.

Masies que cal conèixerBorbonet/Pladevall/Curós/MaluquerBarcanova. 278 pàgines

DdeGSegons XavierBarral, «la ini-ciativa que haportat el pre-sent llibre noúnicament éslloable per lessíntesis de pre-sentació clara-ment estructurades amb què ellector es podrà apropar a una rea-litat poc coneguda, les masies,sinó que a més ofereix un verita-ble catàleg que recull un grannombre d’edificis».

Réquiem por la cristiandadHilari RaguerPenínsula. 413 pàgines

DdeGPer estudiar ladimensióhispànica delConcili VaticàII, Raguer hainvestigat enarxius privatsaixí com en elMinisteri d’A-fers Exteriors i el de l’Ambaixadad’Espanya en el Vaticà. Així, veiemcom l’Església va influir en un sen-tit contrari a partir del Concili Va-ticà II.

La mirada del vampirVicenç VillatoroBarcanova. 222 pàgines

DdeGNo és Dràculanomés. Arreu ien tots elstemps, de lesilles gregues aHaití, de Cei-lan a Trans-silvània, les tra-dicions hanparlat demorts vivents que es passegenentre els humans per xuclar-los lavida o per oferir-los l’eternitat. Elmite del vampir és universal ietern.

NOVETATS

El cant de la Sibil·laMiquel López CrespíPremi Poesia Jaume Bru i VidalCiutat de Sagunt 2005Brosquil, València, 2006

J. RicartMalgrat la seua extensa poligrafia(més de quaranta títols, entre no-vel·les, assajos, etc.), la seua poe-sia no és gaire coneguda en aques-tes latituds. El cant de la Sibil·lapotser una oportunitat per descobrirl’obra de Miquel López Crespí(Mallorca, 1946). En aquest treballl’autor ens proposa un viatge cap alrecord, en un intent de captar i re-tenir la infantesa. Tot i que mantécerta cadència elegíaca, el poeta noes deixa enlluernar per la dolça me-langia i perfila un retrat personal,alhora que radiografia entre líniesla seua època. Aprofita el seu oficiper ordenar l’experiència vital iconstatar les seues coordenades;ara en versos breus, ara en més ex-tensos; de vegades amb lirisme

sintètic, de vegades amb un to na-rratiu.

Molts d’aquestos poemes gra-vietn al voltant d’un eix privat. Enalguns (potser més tòpics) com Ve-lles fotografies o Joguines antiguesrecorre al recurs del calaix de jo-guets per instal·lar-se de nou en eltemps passat: «La sorra rellisca pelsdits / talment la vaporosa felicitatde la infantesa», on «Aleshores elscarres eren sense asfaltar / i nomésempràvem les sabates per anar a l’es-cola o a missa els diumenges (...) Lavida era encara un espai obert a to-tes / les possibilitats».

Per altra banda, López Crespícanta i conta en una difícil combi-nació alguns successos marcatsper la grisa postguerra, com la porde ser represaliat –«Fins i tot l’es-

plet de canaria / que poblaven lesgàbies de la balconada / tenia porde piular»–, o les diferències irre-conciliables entre vencedors ivençuts: «Els grans propietaris, /dempeus, /presidint l’ofici dels diu-menges, /satisfets amb el triumf deles tropes franquistes, / escopint ambla mirada la pobrissalla /d’espar-denyes forades que demana un diade feina».

Entranyables records de xi-quets (Els ametllers o Els indrets se-crets) apunts etnogràfics (festes pa-tronals i tradicions), algunes esce-nes que semblen estretes d’unapel·lícula neorrealista per la seuacrudesa (Un sacde blat o Jornalers)o la importància del paisatge (mun-tanyes, enyats, cales) que trans-cendeixen la seua dimensió espa-

cial i / o decorativa fins a l’extremd’assolir un protagonisme autò-nom.

A banda de mirar enrere, tam-bé, però hi ha un lloc per reflexio-nar sobre l’escriptura com a einade treball per recuperar el seu iti-nerari vital: «El poema només potarreplegar /evanescents instants fu-gissers, / les secretes influències delsllibres llegits, plagis copiats de la vidaque ens encercla»; o el poema coma última taula de salvació: «Vés a sa-ber si el poema és com un missatge/ llançat al fons de la nit, / la cartaa la desesperada d’un nàufrag».

Estem davant d’una obra com-plexa, per la seua riquesa temàtica,un poemari redó que recupera lamemòria individual i col·lectiva;que reflexiona sobre el temps, elsrecords, lahistòria, i el més impor-tant, els menuts detalls de la in-trahistòria. Una veu que captiva ellector per la immediatesa, i la seuaplasticitat, a voltes pictòrica, de ve-gades fotogràfica i altres fílmica.

Els versos evocadors de López Crespí

Recuperar la infantesa

8 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 2 de febrer de 2007

TEATRE

«Gorda», de Neil LaButeAmb ViIllarroel Teatre i Trasgo ProduccionesTeatre Municipal de GironaDivendres 9, 21h. 6/14/18€ .

DdeGGorda és una comèdia incòmo-da que explica, des d’un punt devista maliciós, el viatge amorósde Toni, un home jove, ben plan-tat i amb una bona posició pro-fessional, que s’enamora d’He-lena, una dona grassa. Els amicsde Toni intentaran convèncer-loque la relació és inoportuna, i elllluitarà, sense gaire èxit, per re-conciliar les seves dues cares:el seu jo privat i el seu jo públic.

La directora de Gorda, Mag-da Puyo, explica en la presenta-ció que en aquesta obra els per-sonatges «es fereixen els uns alsaltres, però també fan actes ho-nestos i amables, riuen, fan riu-re». Són personatges que arros-seguen «la càrrega d’una hu-manitat cruel i covarda, perso-natges que odiem, compadim iamb els quals, de vegades, ensidentifiquem».

LaBute ha creat així una sàti-ra de la societat occidental con-temporània, sotmesa al món del’aparença i al triomf professio-nal i social. Fins quan pot unhome aguantar els insults i labefa cap a la persona que esti-ma?

«El cel massa baix», d’AhmedGhazali. Amb La Invenció Tea-tre. Dissabte 3 a les 21h; i diu-menge 4 a les 19h. Teatre Mu-nicipal de Girona, 16€.

Una proposta que convida aun viatge cap a la violència, po-sant l’espectador en el lloc d’unpassatger atrapat en un avió queun grup de terroristes vol fer ex-

plotar. El cel massa baix con-dueix cap a la violència del ter-rorista, però «també a la que s’a-maga al fons de nosaltres ma-teixos», assegura el seu direc-tor.

«Virtual», de Pere Solés. Estre-na. Amb l’Associació Fringe.Dissabte 3 a les 22.30h; i diu-menge 4 a les 19h. Sala La Pla-neta de Girona, 12€.

Any 10.000 dC. L’obsessió dela societat per la seguretat i laprotecció personal ha provocatl’aïllament dels individus en càp-sules autosuficients des d’on esrelacionen amb el món de formavirtual. Però en aquest món hiha qui no es conforma amb elseu destí i somia recuperar la lli-bertat.

Els protagonistes d’aquestconte futurista es rebel·len con-tra l’ordre establert i decideixenlluitar per la seva independèn-cia fins a les últimes conse-qüències.

La faula al voltant de la qual

gira Virtual parla de la incomu-nicació i de la por en què viu lanostra societat, i vol fer refle-xionar sobre els mecanismes decontrol del poder sobre la lli-bertat individual.

«Tu, jo, ell, ella... i 10 anys més»,amb El Musical Més Petit. Dissab-te 3, 22h. Teatre de Blanes.15/18€.

Fa 10 anys, El Musical MésPetit estrenava el seu primer es-pectacle: Tu, jo, ell, ella... i Web-ber... i Schönberg... Ara hanreprès amb la mateixa energia iemoció aquest musical en catalàamb cançons de Webber i deSchönberg, amb tres dels intèr-prets que ja eren al primer mun-tatge i tres més que hi partici-pen per primera vegada.

Una revisió feta des de lanostàlgia però també amb el ba-gatge de l’experiència adquiridadurant tot aquest temps. L'es-pectacle es va estrenar el no-vembre passat al Teatre de Salten el marc de Temporada Alta

2006-Festival de Tardor de Ca-talunya.

«One», d’Ernesto Collado. Di-jous 8, 21h. Auditori de LaMercè de Girona. 3/5€.

Un solo creat i interpretat perErnesto Collado. One reflexio-na sobre els paisatges de la so-ledat urbana en la societat delbenestar. L’únic protagonista ésun home lliure, amb temps lliu-re: un home que s’avorreix. So-mia ser una altra persona, s’en-fada amb no sap qui, no troba lespreguntes –però les respostes

són a Internet–, intenta no es-coltar-se...

«Gloria Caduca», de la Cia Lu-cier. Dissabte 3, 18h. Centre deCreació i Recerca L’animal al’Esquena, de Celrà.

La Cia Lucier (Eugenia Igle-sias i Marco Regueiro) presen-ten Gloria Caduca, un cant a lanaturalesa i, alhora, un exercicid’acceleració entre la realitat i larondalla. Aquesta és la segonacreació de la companyia i ha su-posat un alliberament exhibi-cionista.

La comèdia de Neil LaBute arriba divendres vinent a Girona

Una qüestió de pes

IMPORTA EL FÍSIC? L’impactant cartell que promociona «Gorda».

10 ANYS DESPRÉS. El Musical Més Petit reprèn el seu primer èxit.

CENTRE COMERCIAL

Carrer Barcelona, 106-110 - 17003 GIRONA

Llibreria - planta baixaENTRADA GRATUÏTA12.00 h.

Cia. Les Cartolines La caixa màgica

dissabtes de conte

DISSABTE 3 DE FEBRER

At VersarisVa amb nosaltresPropaganda pel Fet!

Un disc que escenifica la vida labarri a través d’un ampli ventalld’estils: des de hip hop fins alfunkie, el rap o el hardcore.

ChocadeliaInternacionalAnartismo & ChocadeliaBuenritmo

Funcanrol potent per provocarl’oient. Per a anarcocomunistesdel ritme.

PROPOSTES

Dionne WarwickMy Friends & MeUniversal Music

La llegendària cantant torna so-bre cançons clàssiques cantadesa duet amb Olivia Newton-John,Mya o Gloria Estefan.

Nick Cave & The BadSeedsThe Abattoir Blues TourEmi Music

Un doble DVD en directe queinclou diverses cançons d’Abat-toir Blues i material clàssic.

9AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 2 de febrer de 2007

MÚSICA

GospeliansLa Mirona de SaltDiumenge 4, 18.30h. 8/10€.

DdeGGospelians és el Cor de Gospelde la casa de la música popularLa Mirona, on farà la seva pri-mera aparició pública, tot i que vacomençar la seva activitat ja faquasi un any, a l’abril del 2006,amb un taller obert a tothom di-rigit per Dani Alonso (el seu di-rector) i per Ramon Escalé, de laXarxa Gospel de Catalunya.

Des de llavors, la seva activi-tat no ha parat i assaig rereassaig el Cor ha anat progres-sant i adquirint un considerablenivell interpretatiu. En paraulesdel seu director, «poques vega-des m’he trobat amb un cor queassoleixi aquest solvència musi-cal tan ràpidament».

A l’estrena del Cor Gospel deGirona hi assistiran com a con-vidats –compartint concert i es-cenari– altres cors de la XarxaGospel, com Gospel Sons deMataró, membres d’Esclat Gos-pel Singers de Manresa, mem-bres del Cor Gospel de l’Hospi-talet i el Cor Gospel de Gràcia.

David Russell. Diumenge 4,19h, Auditori de Girona. Entra-des exhaurides.

El concert del guitarrista Da-vid Russell s’espera amb una granexpectació: fa dies que s’han ex-haurit les entrades per gaudir deltalent d’una de les principals fi-gures de la guitarra clàssica ac-tual.

Russell és una eminència dinsdel món de la guitarra clàssica iha rebut tots els premis impor-tants amb aquest instrument(inclòs un Grammy el 2005). Al’Auditori de Girona, interpretaràobres de Bach, Granados, Weis iBarrios.

Orquestra Simfònica de Munic.Únic concert a Catalunya.Divendres 9, 21h, Auditori deGirona. 24/30€.

L’Orquestra Simfònica de Mu-nic oferirà un programa centraten obres cabdals de Beethoven.La formació és una de les més im-portants d’Alemanya, i en aques-ta ocasió estarà sota la batuta deldirector i pianista francès Phillip-pe Entremont, de gran prestigi in-ternacional, que també actuaràcom a solista.

El guitarrista David Russell actua a Girona

L’essència del gospels’instal·la a La Mirona

Architecture in Helsinki We Died, They RemixedSinnamon Records

Alguns dels noms més desta-cats del synth pop remesclenels temes d’In Case We Die.

Jorge DrexlerSala Simfònica de l’Auditori de GironaDissabte 3, 21h. 15/28/32€.

DdeGEl cantautor uruguaià JorgeDrexler, un dels artistes méscreatius i respectats en llenguacastellana, portarà a Girona laseva música íntima i reflexiva,emocionant i apassionada, queomple el seu nou treball, titulat12 segundos de oscuridad.

Aquest darrer treball va néi-xer a Cabo Polonio, a l’Uruguai,en una platja aïllada. De fet, 12segons és el temps que trans-corre entre les espurnes dellum del far de la platja. Per aDrexler, però, el que és impor-tant no és la llum, sinó l’obscu-ritat. «No es la luz lo que impor-ta en verdad /son los 12 segun-dos de oscuridad», canta. Preci-sament aquesta mirada és un re-flex del que pensa l’artista, de laseva concepció de la música, dela seva visió de la vida.

12 segundos de oscuridad estàple de pianos acústics i electrò-nics, metalls, cordes, progra-macions de guitarres, violí i con-trabaix, interferències digitals,passió i emoció, i inclou una pe-tita curiositat: Drexler canta perprimer cop en anglès.

Jorge Drexler sap barrejaramb saviesa l’electrònica i la po-esia, i s’ha convertit en un delsmúsics més respectats i crea-tius en llengua castellana. L’any

2005 li va arribar el reconeixe-ment massiu amb l’Oscar a lamillor cançó original per Al otrolado del río, de la pel·lícula Dia-rios de motocicleta.

Los Rollers. Divendres 7,23h, La Mirona de Salt, 12€.

Los Rollers és una banda deversions de Rock and Roll quecompta en les seves files ambmembres de M-Clan (CarlosTarque, veu, i Boli, baix) i LaTercera República (Josu R. Gar-cia). El grup es completa amb

Prisco en l’altra guitarra, i Mu-ñoz, a la bateria.

En els seus concerts recreenclàssics del R&R (Rolling Sto-nes, Deep Purple, Faces, PaulWeller, G. Satellites) i no tanclàssics (Jayhawks, DiamondDogs, Black Crowes, John Me-llencamp): un repertori on no hiha lloc per a l’avorriment.

Acció Reivindicativa Assac.Dijous 8, 21h, La Mirona deSalt, gratuït.

Frenètic, La banda del Yuyu,Josep Thió, Electric Tea, MiquelAbras i Rock’n’Roll Brothers sónles bandes gironines que s’hansumat a l’acció reivindicativa or-ganitzada per l’Associació de Sa-les de Concerts de Catalunya,amb l’objectiu de demanar quees reconeguin les sales de mú-sica com a espais de cultura.

Hip Hop Fighters. Dissabte 3,23h, La Mirona de Salt, 5€.

El Hip Hop Fighters és unacompetició de categoria indivi-dual en la qual es fan «batalles»d’MC per una banda, i de DJ perl’altre. La finalitat del concurs ésdemostrar les habilitats de ca-dascú per convèncer el jurat i serdeclarat guanyador del Hip HopFighters.

L’uruguaià presenta el seu darrer àlbum

Amb nom propi

Jorge Drexler. JAVIER CEBOLLADA/EFE

Joan BarbaràGaleria d’Art AG, GironaFins el 15 de març

Eudald CampsDurant el primers mesos de l’es-tiu de 2004, la Fontana d’Or de Gi-rona va acollir una extraodinàriai íntima exposicició que intenta-va apropar a l’espectador el cú-mul de circumstàncies i conse-qüències que va significar un viat-ge com el que van decidir em-prendre el 1998 l’artista i grava-dor Joan Barbarà i l’escriptor Ale-xis Eudald Solà: es tractava detornar a la terra dels foceus perrecuperar la bellesa d’un paisat-ge en runes, l’intensitat d’una cul-tura que ha aconseguit fer de laseva llarga decadència un fil con-ductor daurat que ha acabat es-devenint, contra pronòstic, unamena d’antídot contra la desapa-rició o el simple oblid. A l’AlexisEudald Solà, malauradament de-saparegut, el recordarem com l’hel·lenista que va saber sumar a

la fascinació per la Grècia clàssi-ca l’admiració per la resistènciadel present: des de la poesia dekavafis o Kazandzakis fins a laconvulsa i dividida Xipre con-temporània, Solà va recomposarles pedres a la recerca d’allò queconté d’essencial tota forma d’ex-pressió cultural.

Però resulta que l’amant de lesparaules va decidir emprendre elviatge al costat d’un home fasci-nat per les imatges. Joan Barbaràés, actualment, un dels millors ar-tistes gravadors de casa nostragràcies, entre altres raons, al més

de mig segle de funcionamentininterromput del seu taller. Unesplèndit catàleg i una mostra iti-nerant treien a la llum obra prò-pia i treballs d’autors com Tàpies,Miró, Beuys o Dieter Roth d’en-tre més d’una quarantena d’im-prescindibles que van confiar enel seu criteri. El text biogràfic deTristán Barbarà que prologava elvolum començava amb aquestesparaules: «Joan Barbarà va crearel 1950, al carrer de l’Argenteriade Barcelona, el seu primer tallerde gravat per satisfer, en primerlloc, la necessitat que tenia comartista d’un lloc on treballar i, almateix temps, experimentar ambles més diverses tècniques cal-cogràfiques...». És a dir: un per-sonatge que prioritza la seva ves-sant d’artista en la mesura que hadedicat bona part de les sevesenergies a descobrir les possibi-litats formals d’un mitjà en essèn-cia seductor. Justament per això,l’exposició que es va poder veu-re a la Sala Romànica de la Fon-

tana d’Or era un recull para-digmàtic: el viatge realitzat ambl’Alexis Eudald Solà es va traduir,per la seva banda, en un impres-sionant catàleg d’imatges, la ma-joria paisatges de gran format,que delatàven la capacitat de Bar-barà per posar de costat les res-tes de la cultura clàssica i l’im-

pressionant geografia del litoralEgeu. Tècnicament, un luxe: desdel gravat calcogràfic fins a les di-ferents manipulacions posteriorsdel gravat original, cada obraprioritzava l’integració del «com»i el «què» demostrant, per sobre

de tot, una gran maduresa en elsplantejaments. Si a Eudald Solà jal’hem sumat a la tríade de la neo-hel·lenística catalana —Rubió iLluch, Riba i Berenguer— a JoanBarbarà l’haurem de sumar a lahistòria recent de l’art contem-porani català.L’exposcició que actualment espot veure a la Galeria d’Art AG deGirona encara ens apropa més al’home: en aquesta ocasió Bar-barà intenta descobrir les runesclàssiques en l’univers objectualdomèstic, en l’aparent simplicitatque regna en qualsevol de lesnostres llars. És a dir: com unacariàtide mutilada, o com una co-lumna abatuda pel pas del temps,les restes de la vida diària ens re-meten a un passat marcat pel polsvital, per l’emprempta humana. Iés que, finalment, sembla queBarbarà és un autor interessat bà-sicament per les empremptes:com a bon gravador, però tambécom a bon coneixedor de l’im-placable destí de les coses.

El veterà gravador Joan Barbarà torna a Girona amb una mostra decididament intimista i personal

La memòria en tant que empremta

10 Accents ■ Diari de GironaDivendres, 2 de febrer de 2007

ART

❙❙❙

Barbarà és unautor interessatbàsicament per lesempremtes

❙❙❙

Com una cariàtidemutilada o com unacolumna abatuda pelpas del temps

Francesca i CarmeJutglar, «Twinsisters»La Penyora, GironaGener-abril

E. CampsFreud va ser dels primers a re-marcar el fet que la llengua ale-manya havia mantingut el sentitde l’afinitat entre l’activitat del neni la del poeta en la mesura queSpiele (literalment «jocs») es re-feria també als treballs teatrals dela mateixa manera que actor esdiu Schauspieler, és a dir, «juga-dor que dóna espectacle». Enaquest sentit, el pare de la psico-anàlisi insistia en el fet que caliaretrobar al nen que ja no és nen

però que, d’alguna manera, enca-ra en manté les impressions es-sencials (Freud es dedicava, perser més específics, a l’estudi de lapervivència a través del temps designes que havien deixat de sersignificatius per a la consciènciaracional). Per això insisteixenCarme i Francesca Jutglar en lanecessitat de recuperar una cer-ta mirada infantil, la dels contes,per a poder endinsar-nos en laseva «sinistre» pintura. Dolça si-nistralitat que no és com aquellade la qual parla Freud: la inquie-tant presència d’allò que hauriade ser quotidià. Més enllà de lesetiquetes, es tracta d’una mostra,com a mínim, divertida.

Dues bessones de Banyoles porten a La Penyora de Girona el seu «Sinister Art» multiformat

Sobre la placidesa del sinistre

GRAVAT I COLLAGE. Mestre indiscutible del gravat a casa nostra, Barbarà aposta en aquesta ocasió per la tècnica del collage i per les peces úniques.

PINTURA I GASTRONOMIA. El restaurant La penyora destaca per la seva voluntat constant d’acollir obres d’art.

Torres MonsóFundació Espais, GironaDel 12 de gener al 3 de març

E. CampsNo és optimista però això no liimpedeix seguir parlant. De fet,Francesc Torres Monsó (Giro-na, 1922) ja fa temps que s’haconvertit —i amb molta di-ferència— en la veu més críticai lúcida que ha donat mai l’art enaquesta ciutat, com tots sabem,irreprimiblement decantada capa l’autocomplaença. És degà enmoltes coses però aconsegueixreinventar-se en cada projecte.Actualment presenta a la Fun-dació Espais de Girona —és elseu oasi, l’únic lloc preparat peradmetre la seva càrrega de pro-funditat— una nova exposició.Que el títol de l’invent sigui Mi-ratges és indicatiu: allò que sem-bla ser però no és. La realitatcontemporània és una gran afec-cionada a la fabulació, a lamentida mediàtica. Potser peraixò Torres Monsó fa dels ex-crements l’epicentre de la sevareflexió: una femta humana fo-silitzada explica més coses so-bre la nostra condició humanaque el més lúdic dels especta-cles.

Estivill Sales Municipals, GironaDel 20 de gener a l’11 de març

E. CampsTitulada Jo sóc pell, la propostadel gironí es desdobla en dosformats que parlen de la pell ensentit literal i metafòric, queil·lustren un ascens i un descensdes de la més estricta corporali-tat fins a la immaterialitat delsímbol. Es tracta una complexaexploració de la identitat indivi-dual i col·lectiva que l’artista ras-treja a partir de la nostra relaciónatural amb les paraules i la ma-terialitat del món, de la relaciónecessària entre el pensament iel lloc que ocupem en l’espai entant que realitats físiques. En l’a-ventura creativa d’Estivill se so-luciona el procés de desencar-nació típic de l’art contempora-ni en la mesura que el símbolestà indissolublement lligat a lapresència real de la cosa.

Tavi AlgueróClaustre de la Diputació de GironaDel 23 de gener al 23 de febrer

E. CampsEl seu sentit de l’humor no estàrenyit amb la feina meticulosad’un il·lustrador polifacètic: TaviAlgueró (Castellfollit de la Roca,1963) exposa actualment elsseus treballs al Claustre de la Di-putació de Girona.

Dibuixants i il·lustra-dors de La VanguardiaCentre Cultural de Caixa GironaDel 18 de gener a l’11 de març

E. CampsDibuixants, humoristes i il·lus-tradors de La Vanguardia 1881-2006 és la sorprenent i extensaexposició que agrupa, ni més nimenys, que els diferents grafis-tes que han passat per les pàgi-nes d’aquest emblemàtic diariels darrers 125 anys de la sevadilatada història. Al Centre Cul-tural de Caixa Girona, situat a lacèntrica Fontana d’Or, es potveure una antologia de treballsd’artistes tan coneguts com Ru-siñol, Casas, Nonell, Opisso,Fernando Krahn, Tisner o el

seumpre càustic Jaume Perich.

Joan BarbaràGaleria d’Art AG, GironaDel 25 de gener al 15 de març

E. CampsSi algun mèrit se li pot adjudicara Joan Barbarà és el d’haver dis-solt la frontera que tradicional-ment i de manera injusta s’ha fi-xat entre pintura i arts gràfiquesentenent, per descomptat, queles segones formaven part deles menors. Nascut a Barcelonael 1927, ha treballat al costat delsmillors com a tècnic sensedescuidar mai, malgrat tot, lapròpia vocació artística. Des-

prés de l’excel·lent mostra quees va poder veure recentment alMuseu de Tossa de Mar, ara ésla Galeria d’Art AG qui acostaels gironins la feina d’un delsgrans mestres de l’art català. Enaquesta ocasió, tanmateix, des-taca el gir intimista que pateix laseva obra així com la irrupció de

tècniques com el collage quevan més enllà de la reproducciómecànica i centren, en canvi, enl’originalitat i unicitat de cadatreball.

Col·lectivaCentre cultural La Mercè, GironaDe l’11 de gener al 10 de febrer

E. CampsSegurament la itinerància és lacondició natural de qualsevolexposició que pretengui refle-xionar o explicar des d’una acti-tud mínimament seriosa el pro-blema o la sort de la intercultu-ralitat. Des del centre cultural LaMercè segueixen impulsant, enaquest sentit, projectes desti-nats a anar més enllà de les mu-ralles culturals de la ciutat.Història d’una convivència, se-gons Carme Sais, directora del

Centre, va viatjar primer a Tor-tosa ja que, com Girona, són ciu-tats que «tenen en comú el fetd’haver estat cruïlla de culturesa l’edat mitjana».

Col·lectivaMuseu de l’Empordà, FigueresDel 20 de gener al 4 de març

E. CampsJacques Moran, és un personat-ge d’identitat plural: en la lliber-tat de poder ser un altre, peròamb el compromís de ser mésd’un, aquest projecte pictòric ésel resultat del treball en equip deMim Juncà, Xisco Mensua iOriol Vilapuig , juntament ambuna peça sonora de RiccardoMassari.

AGENDA

11AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 2 de febrer de 2007

BARBARÀ

KRAHN

ALGUERÓ

TORRES MONSÓ

PINZELLADES

Quim GiróCasa de la Generalitat a PerpinyàDe l’1 de febrer al 16 de març

E. CampsA mig camí entre l’objectivitat an-tropològica i la mirada apassiona-da d’aquell que també és fill delterritori que rastreja amb la sevacàmera fotogràfica, Quim Giróenregistra per a la Casa de la Ge-neralitat de Catalunya a Perpinyàels pobles i les persones del nordde l’Empordà. Localitats com Pontde Molins, Cistella, Espolla, Lla-dó, Navata, Agullana o Biure sónexaminades a través de més d’u-na trentena d’imatges en rigorósblanc i negre. Quim Giró, és foto-periodista, nascut a Borrassà el1968, entre d’altres va realitzar Lesmil cares del turisme el 2001, perla Diputació de Girona.

Jordi GispertPalau Solterra,Torroella de MontgríDel 3 de febrer al 15 d’abril

E. CampsLa seva aventura artística estàmarcada pel sempre necessari sig-ne de la depuració formal. Enaquesta nova mostra, Gispert, amés, opta per la síntesi concep-tual: les seves obres són més quemai el resultat d’un procés de ma-duració només a l’abast d’aquellque ha dedicat la vida a la pintura.

Una de les obres exposades.

CARTELL DE L’EXPOSICIÓ

Una fotografia de Quim Giró.

L’ESTARTIT-A partir de les 12 de la nit, a la salaMariscal, concert de Rosa Luxemburg.

GIRONA-A les 10 del matí, a la Casa de Cultura,master class de piano a càrrec de NicoBenadie. Dins el Cicle Hammerklavier.-A les 9 del vespre, a l’Auditori, JorgeDrexler presenta 12 segundos de oscuri-dad. -A les 12 de la nit, al Blau Club, sessió ambJeff Mills: one man Spaceship.-A la nit, a la Taverna de l’Abat, concert depiano amb Ricard Latorre.-A 1/4 d’11 de la nit, al Sunset Jazz Club,concert de Lluís Coma Trio.

RIUDARENES-A partir de 2/4 de 9 del vespre, a la SalaVietnam, I Olimpíada de Bar-Vietnam.

SALT-A les 11 de la nit, a la Bombolla de LaMirona, concert de Hip Hop Fighters: com-petició de categoria individual en la que esrealitzen «ballades» d’MC i de Dj.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A les 10 de la nit, en el Nou Casino, nit fla-menca amb l’actuació del grup de ball SetFlamenco. Després, rumbes i sevillanes.

TORROELLA DE MONTGRÍ-A les 11 de la nit, a La Sala, Festa Ska ambThe Cabrians, DJ Charlie Brownjah i DjBeat Mahoney. Organitza (PAM) PrimersAssalts Musicals i Àrea de Joventut/PuntKlau.

GIRONA-A les 12 del migdia, a La Rambla, repre-sentació de l’espectacle Les pompiers.-A les 9 del vespre, al Teatre Municipal,representació de l’obra El cel massa baix.-A 2/4 d’11 de la nit, a la sala La Planeta,representació de l’obra Virtual.

LA BISBAL D’EMPORDÀ-A les 8 del vespre, al teatre El Mundial,presentació del disc Escena Bisbalenca.

CELRÀ-A les 6 de la tarda, a l’Animal a l’Esquena,presentació de Gloria Caduca. Cia Lucier.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A les 12 del migdia, a la Sala d’Actes delMonestir, presentació del núm. 10 de larevista Gavarres.

CASSÀ DE LA SELVA-A partir de 2/4 de 5 de la tarda, al Cine

Puig d’Arques, marató de cinema d’anima-ció. Dins la MACCA.

GIRONA-A les 7 de la tarda, a l’Espai de Ioga, pro-jecció de Gandhi. Dins el Cicle del Cine Indi.

PALAFRUGELL-A les 5 de la tarda, al Teatre Municipal pro-jecció de Pérez, el ratolí dels teus somnis.-A 2/4 de 8 del vespre i a 2/4 d’11 de la nit,al Teatre Municipal, The Holiday.

BANYOLES-A partir de les 6 de la tarda, a l’Alberg,xerrades sobre Noves aportacions al conei-xement de la fauna de l’Estany.

GIRONA-A 2/4 de 6 de la tarda, al centre cívic SantNarcís, xerrada sobre educació i cohesiósocial amb Sebas Parra, mestre de l’Escolad’Adults, i Fina Espinosa.

BESALÚ-A les 11 del matí, recorregut guiat per lavila medieval de Besalú. Cal reserva prèvia.

GIRONA-A 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Girona deLa Caixa, visita guiada a l’exposició AlbertoGiacometti. A la col·lecció Klewan.

BANYOLES-A 2/4 de 6 de la tarda, a L’Altell, visita del’il·lustrador Francesc Rovira que explicaràals infants el llibre El Lazarillo.

OLOT-24 hores a Muntanya 2007. Sortida auto-car des del recinte firal a 1/4 de 2 del mig-dia.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-De les 10 del matí a la 1 del migdia, a laplaça del Mercat, comerç just: mostra ivenda de productes de comerç just.

GIRONA-A les 12 del migdia, a l’Auditori, concertsfamiliars amb The Chucerbutty OcarinaQuartet: 100% humor anglès. -A les 7 de la tarda, a l’Auditori, concert deDavid Russell.

SALT-A 2/4 de 7 de la tarda, a La Mirona, pre-sentació del Cor de Gospel.

MONTAGUT-A les 6 de la tarda, ball amb París la Nuit.

NAVATA-A les 6 de la tarda, al Centre Social, ballamb Nova Gamma.

PLATJA D’ARO-A les 6 de la tarda, al centre cívic VicençBou, ball per a la gent gran.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A les 6 de la tarda, al casal Tueda Apite,ball amb música amb l’organista Joan Ros.

VIDRERES-A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal del Jubilati Pensionista, ball per a la gent gran i per atothom amb Dancing Grup.

BANYOLES-A les 11 del matí, al Teatre Municipal,representació del musical El senyorScrooge.

GIRONA-A les 7 de la tarda, al Teatre Municipal,representació de l’obra El cel massa baix.-A les 7 de la trda, a la sala La Planeta,representació de Virtual de Pere Soles.

BLANES-A les 7 de la tarda, al Centre Catòlic,Charlie i la fàbrica de xocolata.

PALAFRUGELL-A les 7 del vespre i a les 10 de la nit, alTeatre Municipal, The Holiday.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A les 7 de a tarda, a la Casa Irla, projeccióde la pel·lícula El vampiro de Düsseldorf.

GIRONA-A les 7 de la tarda, a La Fontana d’Or, con-ferència 125 anys de La Vanguardia.-A les 8 del vespre, a l’Estació Espai Jove,xerrada-conferència de Metafísica.

GIRONA-A les 8 del vespre, a la biblioteca Just M.Casero, club de lectura amb Seny iSentiment de Jane Austen.

PALAFRUGELL-A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca, Vinea fer la teva màscara de Carnestoltes

GIRONA-A partir de les 4 de la tarda, a la Casa deCultura, Club de lectura narrativa catalana.

GIRONA-A 2/4 de 9 del vespre, a La Fontana d’Or,Monjos i mercaders: la ruta de les covesamb Dolors Folch, doctora en història deXina.-A les 8 del vespre, al centre cívic SantNarcís, xerrada d’Astronomia.-A 2/4 de 6 de la tarda, a la Casa de Cultura,Actualitat de l’energia eòlica amb JosepArnau, director de la UNED a Girona.

PALAFRUGELL-A les 7 de la tarda, a la LlibreriaMediterrània, Dol, pèrdua i plors: comassumir-ho a càrrec d’Angie Carmelo.

GIRONA-A les 6 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats,Seminari sobre la millora del clima d’aula asecundària. Estratègies per tutors i profes-sorat.

TORROELLA DE MONTGRÍ-A les 7 de la tarda, a Can Quintana, tallerde caramelles i de cançons de carrer.

PALAFRUGELL-A 2/4 de 6 de la tarda, a la BibliotecaPública, Vine a fer la teva màscara deCarnestoltes.

PLATJA D’ARO-A 1/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca MercèRodoreda, biblionadons.

MONTAGUT-A les 6 de la tarda, ball amb el conjuntHavana.

BANYOLES-A 2/4 de 10 de la nit, a l’Altell, tertúlialiterària d’Alondra de Dezso Kosztolányi.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A2/4 de 9 del vespre, al centre cívicVilartagues, taula rodona sobre drogode-pendències amb l’exjugador del FCBarcelona, Julio Alberto.

PALAFRUGELL-A 2/4 de 6 de la tarda, a la BibliotecaPública, Vine a fer la teva màscara deCarnestoltes.

PLATJA D’ARO-A les 6 de la tarda, a la biblioteca MercèRodoreda, descoberta de la música. Ambla companyia La Capsa de Música.

BANYOLES-A les 10 de la nit, al bar Ateneu, concertacústic de Steven Munar.

GIRONA-A les 8 del vespre, a l’Auditori Narcís deCarreras, conferència La malaltia de l’eufò-ria: què són els trastorns? Es pot emmalal-tir d’alegria? La hiperactivitat és sempreproductiva? a càrrec del psiquiatre del’Institut d’Assistència Sanitària de Girona(IAS).

PALAFRUGELL-A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal,taula rodona sobre drogodepedències ambl’exjugador del FC Barcelona, Julio Alberto.

SANT FELIU DE GUÍXOLS-A les 6 de la tarda, al Centre Cívic Tueda,La dona a l’Islam, segons els clàssicsmusulmans amb l’arabista Josep Mayer.

FIGUERES-A les 8 del vespre, a la Biblioteca Fages deCliment, presentació del llibre Enterra’m aPequín de M. Mercè Cuartiella.

GIRONA-A les 6 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats,Seminari sobre la millora del clima d’aula asecundària. Estratègies per tutors i profes-sorat.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS-A les 9 del vespre, a la Sala del Sindicat,diapositives: Viatge i aventura. Alaska.

FIGUERES-A 2/4 d’11 de la nit, al Catcinemes, projec-ció de la pel·lícula Optimistas.

GIRONA-A les 8 del vespre, al Museu del Cinema,El món del curt: Mèxic.

PALAFRUGELL-A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca,«Vine a fer la teva màscara deCarnestoltes».

GIRONA-A les 9 del vespre, a la Sala Simfònica del’Auditori, Orquestra Simfònica de Munic.-A les 8 del vespre, a l’Auditori J. Viader dela Casa de Cultura, concert de MatteoNapoli.

MÚSICA

DIVENDRES 9

INFANTILS

PROJECCIONS

SEMINARIS

PRESENTACIONS

CONFERÈNCIES

MÚSICA

DIJOUS 8

INFANTILS

CONFERÈNCIES

LITERATURA

BALLS

DIMECRES 7

INFANTILS

TALLERS

SEMINARIS

CONFERÈNCIES

LITERATURADIMARTS 6

INFANTILS

LITERATURA

CONFERÈNCIES

DILLUNS 5

PROJECCIONS

TEATRE

BALLS

MÚSICA

DIUMENGE 4

DIVERSOS

INFANTILS

VISITES GUIADES

CONFERÈNCIES

PROJECCIONS

PRESENTACIONS

TEATRE

MÚSICA

DISSABTE 3

TINTORERIA - BUGADERIA

Especialistes en la neteja de:

• Sacs de dormir i anoracs de ploma• Peces d’ant, napa i pelleteria• Vestits de núvia i comunió• Mantes, edredons, catifes, cortines...

C/ de les Pedreres, 18 - Tel. 972 57 54 4017834 PORQUERES

Pg de la Indústria 77 - Tel. 972 58 03 5917820 BANYOLES

ESPONELLÀ 3 de febrer de 2007Festa de la Candelera

• A 2/4 de 12 del matÍ, ofici solemne amb benedicció de candeles acompanyat per LA CORAL JOVE D’ESPONELLÀ

• A les 4 de la tarda: audició de sardanes a la plaça Major a càrrec de la coblaLA BISBAL JOVE

• Tot seguit intercanvi cultural:EL BALL DEL TORTELL D’ESPONELLÀ

i EL BALL PLA D’OLOT• A les 11 de la nit, ball de fi de festa amenitzat pel duet NIT i DIA

A la mitja part es donaran brunyols i moscatell per a tothom.—TOTS ELS ACTES SÓN GRATUÏTS – HI HAURÀ VENDA DE TORTELLS I BRUNYOLS ARTESANS – EN CAS DE MAL TEMPS ELS ACTES ES FARAN AL LOCAL SOCIAL—

- BUNGALOUS- PISCINES CLIMATITZADES- LLOGUER DE CAIACS- CENTRE DE MASSATGES I TERÀPIES NATURALS

ESPONELLÀ - PLA DE L’ESTANYwww.campingesponella.com

Tel.: 972 59 70 74

RESTAURANT:✔ Menús i sopars diaris

✔ Sopars d’empresa

✔ Altres celebracions

12 Accents Divendres, 2 de febrer de 2007

AGENDA

Diari de GironaCoordina: Anna Estartús i Ana RodríguezE-mail: accents.diaridegirona@epi.es