Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4677 ... · de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4677 – 17.7.2006 31007

RESOLUCIÓMAH/2339/2006, de 27 de juny, per la qual es fapúblic l’Acord del Govern de 6 de juny de 2006,pel qual s’aprova definitivament el Pla especialde delimitació definitiva i de protecció del medinatural i del paisatge de les Gavarres.

Atès que en data 6 de juny de 2006 el Governde la Generalitat va adoptar l’Acord pel quals’aprova definitivament el Pla especial de deli-mitació definitiva i de protecció del medi naturali del paisatge de les Gavarres,

RESOLC:

Fer públic l’Acord del Govern de 6 de junyde 2006, pel qual s’aprova definitivament el Plaespecial de delimitació definitiva i de protecciódel medi natural i del paisatge de les Gavarres.

Contra aquest Acord, que exhaureix la via ad-ministrativa, es pot interposar amb caràcter po-testatiu recurs de reposició davant l’òrgan quel’ha dictat en el termini d’un mes a comptar del’endemà de la publicació d’aquesta Resolucióen el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,de conformitat amb el que preveuen els articles116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú, en la re-dacció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener,o bé interposar directament recurs contenciósadministratiu davant el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya en el termini de dos me-sos a comptar de l’endemà de la publicació dela Resolució en el Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya, de conformitat amb el quedisposa l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 dejuliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa.

Barcelona, 27 de juny de 2006

FRANCESC BALTASAR I ALBESA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

ACORDde 6 de juny de 2006, del Govern de la Genera-litat, pel qual s’aprova definitivament el Pla es-pecial de delimitació definitiva i de protecció delmedi natural i del paisatge de les Gavarres.

L’espai natural de les Gavarres forma part delPla d’espais d’interès natural, aprovat pel De-cret 328/1992, de 14 de desembre. Es troba si-tuat als municipis de Calonge, Castell-Platjad’Aro, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heu-ra, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras,Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro,Torrent i Vall-llobrega, a la comarca del BaixEmpordà; i als municipis de Cassà de la Selva,Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles,Madremanya, Quart i Sant Martí Vell, a la co-marca del Gironès.

Mitjançant la Resolució del conseller de MediAmbient de 21 de desembre de 2000, es va apro-var inicialment el Pla, el qual ha estat sotmès aun període d’informació pública d’un mes dedurada, i s’ha donat audiència a les corporaci-ons locals dels territoris afectats.

Per Resolució del conseller de Medi Ambi-ent de 23 de desembre de 2002 es va aprovar pro-visionalment el Pla.

S’han recollit els informes del Consell deProtecció de la Natura i tots aquells altres infor-mes preceptius d’acord amb la normativa vigent.

El contingut i la tramitació del Pla s’ha sub-jectat a allò que disposa l’article 8.5 del Decret328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprovael Pla d’espais d’interès natural.

A proposta del conseller de Medi Ambienti Habitatge, el Govern de la Generalitat acor-da:

Aprovar definitivament el Pla especial dedelimitació definitiva i de protecció del medinatural i del paisatge de les Gavarres, les nor-mes del qual es transcriuen annexes al presentAcord.

NORMES

Disposicions generals

Article 1Objecte

L’objecte d’aquest Pla (en endavant, Pla es-pecial), és la delimitació definitiva de l’espainatural de les Gavarres inclòs al Pla d’espaisd’interès natural (en endavant, PEIN), per talde garantir la salvaguarda dels valors que hanmotivat la inclusió d’aquest espai en el PEIN,i l’establiment d’un règim jurídic que en garan-teixi la conservació dels valors ecològics, paisat-gístics i culturals.

Article 2Àmbit d’aplicació

2.1 L’àmbit del Pla especial és el que corres-pon als diversos límits territorials cartografiatsals plànols que són descrits a l’annex d’aques-tes Normes, d’acord amb el plànol que s’hi in-corpora. Aquests límits tenen el caràcter de deli-mitació definitiva, als efectes d’allò que disposenl’article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny,d’espais naturals (en endavant, Llei 12/1985) il’article 8 de les Normes del PEIN, aprovat pelDecret 328/1992, de 14 de desembre (en enda-vant, Decret 328/1992).

2.2 Aquestes Normes complementen tambéles disposicions del planejament municipal i, enabsència d’aquest, estableixen la reglamentacióurbanística aplicable.

2.3 El règim derivat d’aquestes Normess’aplica sens perjudici d’aquelles altres disposi-cions que impliquin una protecció més estrictadels valors esmentats a l’article anterior.

2.4 L’àmbit del Pla especial comprèn ter-ritoris dels municipis de Calonge, Castell-Platjad’Aro, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní del’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro,Torrent i Vall-llobrega, a la comarca del BaixEmpordà, i de Cassà de la Selva, Celrà, Girona,Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya,Quart i Sant Martí Vell, a la comarca del Gi-ronès.

Article 3Marc jurídic

3.1 El Pla especial té el caràcter de pla es-pecial de protecció del medi natural i del paisat-ge, tipificat per l’article 5 de la Llei 12/1985. Haestat formulat i tramitat d’acord amb el que es-tableixen la Llei esmentada, el Decret 328/1992i l’altra normativa concordant.

3.2 Atès el que disposa l’article 5 de la Llei12/1985, aquest Pla té també els efectes propisdels plans especials previstos a la normativaurbanística.

Article 4Interpretació

4.1 Les determinacions del Pla s’han d’in-terpretar basant-se en aquells criteris que, par-tint del sentit propi de les seves paraules enrelació amb el context i els antecedents legis-latius en la matèria, tinguin en compte prin-cipalment el seu esperit i la seva finalitat pro-tectora.

4.2 En el cas de produir-se contradiccionsentre la delimitació gràfica de l’espai i la sevadescripció escrita que conté l’annex d’aquestesNormes, ha de prevaler el que determina ladescripció escrita.

Article 5Obligatorietat

Tant les administracions públiques com elsparticulars resten obligats al compliment de lesdisposicions que conté aquest Pla especial.Consegüentment, qualsevol actuació o inter-venció sobre l’àmbit del Pla susceptible d’al-terar-ne la realitat física o l’ús, tingui caràcterdefinitiu o provisional, sigui d’iniciativa públicao privada, ha d’ajustar-se a les disposicions es-mentades.

Article 6Vigència i modificacions

La vigència del Pla és indefinida. Tanmateix,sens perjudici de la seva revisió global si s’escau,pot procedir-se a la seva modificació puntualquan resulti necessària per garantir les finalitatsprotectores del PEIN, quan sigui conseqüènciade la modificació d’aquest o per adequar-se anoves disposicions legislatives.

Article 7Llicències municipals

7.1 Són subjectes a prèvia llicència muni-cipal els actes d’edificació, moviments de ter-res i tots els altres a què fa referència l’arti-cle 179 del Decret legislatiu 1/2005, així comles activitats a què fa referència l’article 5 dela Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais natu-rals.

7.2 En cap cas la necessitat d’obtenir altresautoritzacions o concessions administrativeseximeix de l’obligació de disposar de la corres-ponent llicència municipal, la qual esdevé requi-sit imprescindible per a iniciar qualsevol activitato obra. Els actes descrits al punt 7.1 que siguinpromoguts per òrgans de l’Estat, de la Genera-litat o d’altres ens de dret públic, estan igualmentsubjectes a llicència municipal, sens perjudicid’aquells supòsits a què fa referència l’article 182del Decret legislatiu 1/2005.

Article 8Règim urbanístic

8.1 A l’àmbit del Pla és d’aplicació el règimdel sòl no urbanitzable fixat per la legislació enmatèria de règim del sòl i per la legislació urba-nística de la Generalitat de Catalunya.

8.2 Els plans urbanístics l’àmbit d’ordenaciódels quals afecti l’àmbit d’aquest Pla especial hand’incorporar les seves determinacions i justifi-car degudament el seu compliment.

DEPARTAMENTDE MEDI AMBIENTI HABITATGE

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4677 – 17.7.200631008

Normes d’ordenació

Article 9Divisions i segregacions de terrenys

Es recorda, de forma expressa, la prohibicióexistent de practicar parcel·lacions urbanístiquesi d’efectuar divisions i segregacions de les actualsfinques rústiques que vulnerin les disposicionsde la legislació agrària, tant relativa a les unitatsmínimes de conreu agrícola (Decret 169/1983,de 12 d’abril, i disposicions concordants) coma les unitats mínimes de producció forestal (De-cret 35/1990, de 23 de gener).

En concret, les unitats mínimes establertes perles disposicions esmentades són les següents:

a) Unitats mínimes de conreu:Secà: 4,5 ha.Regadiu: 1,25 ha.b) Unitat mínima de producció forestal: 25

ha.

Article 10Edificació i tanques

10.1 En l’àmbit d’aplicació d’aquestes Nor-mes, les obres d’edificació admissibles són lesregulades als punts següents, sempre que s’ajus-tin a la resta de condicions específiques establer-tes per aquest pla especial. En qualsevol cas,aquesta regulació s’entén sens perjudici de lesdeterminacions més restrictives del planejamenturbanístic i la legislació sectorial aplicable oaquelles que es puguin establir en el marc delprocediment d’autorització d’edificacions, ins-tal·lacions, usos o actuacions en el sòl no urba-nitzable, d’acord amb la normativa urbanísticavigent a Catalunya.

10.2 S’admeten genèricament les obres deconservació, reconstrucció, millora i habilitaciódels edificis existents amb la deguda coberturajurídica i dels habitatges en ruïnes documentatsen data 3 de febrer de 1997, sempre que siguindestinats als usos compatibles que assenyala l’ar-ticle 11.

Les condicions d’ampliació dels edificis actu-alment existents són les regulades pel planeja-ment urbanístic municipal. En els casos que elplanejament urbanístic no ho estableixi expres-sament, aquestes obres podran incloure unaampliació no superior al 20% del volum edifi-cat existent.

10.3 Obres de nova planta.a) En els terrenys que tenen la condició de

forestals, segons l’article 2 de la Llei 6/1988, de30 de març, forestal de Catalunya, de forma ex-cepcional, únicament es permeten les instal·-lacions d’utilitat pública o d’interès social quehagin d’emplaçar-se en l’àmbit forestal de lesGavarres, sempre que es demostri la seva via-bilitat ambiental. A tal efecte, prèviament a l’au-torització administrativa del projecte correspo-nent cal sotmetre’l al procediment d’avaluaciód’impacte ambiental.

b) A la resta de terrenys poden autoritzar-setambé les edificacions vinculades als usos agrarisi, excepcionalment, als altres usos de caràcter noagrari admesos en aquest article. En qualsevolcas, cal que l’edificació es faci en una parcel·lacoincident, com a mínim, amb la unitat mínimade conreu a què fa referència l’article 9. Aquestadarrera condició podrà ser adaptada pel plane-jament urbanístic a la realitat física i jurídica delsterrenys quan es tracti d’assentaments històricsconstituïts per agrupacions d’habitatges rurals.

10.4 Els projectes de les obres a què fanreferència els punts anteriors han de garantir laseva adequació i respecte a l’entorn, tant per laforma d’inserció en el terreny com per raó deltipus de construcció i dels materials emprats. Elsacabats i colors exteriors han d’ajustar-se a lestextures i tonalitats pròpies i tradicionals de lazona. Igualment, pel que fa a les construccionsagropecuàries, s’han de seguir les tipologies tra-dicionals de la zona.

En la documentació dels projectes, s’ha dejustificar expressament el compliment d’allò quedisposa el paràgraf anterior d’aquest punt, sensperjudici d’incorporar l’estudi d’impacte corres-ponent en aquells supòsits especificats pel De-cret 328/1992, de 14 de desembre, en què ésd’aplicació el procediment d’avaluació d’impac-te ambiental.

10.5 Tanques.En general, s’admeten els tancats utilitzats

tradicionalment per a la ramaderia, formats ambelements verticals i longitudinals flexibles o rí-gids; també s’admeten les parets de pedra secai els tancats de tipus arbustiu.

Per a tancats de més de 10 ha de superfície,prèviament a la seva autorització, cal sotmetreels projectes corresponents al procedimentd’avaluació d’impacte ambiental per tal de ga-rantir el compliment del que disposen aques-tes Normes i, particularment, l’article 12.e).

Exclusivament amb caràcter excepcional ilocalitzat, s’admet la construcció de tancats ambparet d’obra, xarxa metàl·lica i d’altres mo-dalitats no tradicionals quan calgui protegirdeterminats elements funcionals, edificacions oinstal·lacions. En qualsevol cas, aquestes instal·-lacions han de projectar-se amb criteris d’inte-gració en l’ambient rural de la zona i han de sercompatibles amb la circulació de la fauna silves-tre a través de l’espai.

Article 11Usos, aprofitaments i actuacions compatibles

Dins l’àmbit territorial de l’espai del PEIN deles Gavarres, són admissibles els usos, els apro-fitaments i les actuacions que es relacionen acontinuació, sempre que s’ajustin a les disposi-cions dels departaments competents en la ma-tèria, a les normes de caràcter general establertespel Decret legislatiu 1/2005 i altres disposicionsconcordants per al sòl no urbanitzable, i no es-tiguin en desacord amb la resta de requisits es-tablerts en aquest pla especial:

a) Activitats i aprofitaments agropecuaris iforestals.

b) Aprofitaments cinegètics d’acord amb lesdisposicions específiques en matèria de protec-ció dels animals i de caça. Aprofitaments piscí-coles d’acord amb l’establert a les disposicionsespecífiques en matèria de protecció dels ani-mals i de pesca fluvial.

c) Ramaderia extensiva. S’admet en tot l’àm-bit del Pla la pastura i la circulació de bestiar,d’acord amb la legislació vigent en la matèria iamb la reglamentació que es pugui establir enfunció d’allò que disposa l’article 13.3 d’aquestesNormes.

d) Ramaderia intensiva, prèvia aplicació delprocediment que estableix la Llei 3/1998, de 27de febrer, d’intervenció integral de l’administra-ció ambiental.

e) Habitatge familiar, preexistent o en lescondicions establertes al punt 3 de l’article 10.

f) Activitats vinculades al turisme rural, con-gruents amb les finalitats esmentades a l’article1, en particular, les residències-casa de pagès.

g) Usos didàctics i culturals, inclosos els d’edu-cació ambiental i també les activitats excursio-nistes i de lleure tradicionals, els quals han derespectar els valors naturals de les Gavarres i elsseus béns, en congruència amb les finalitats es-mentades a l’article 1.

h) Activitats esportives i de lleure que esdesenvolupen en el medi natural, sempre queno siguin susceptibles d’originar degradacionsdels valors objecte de la protecció d’aquestesNormes a què fa referència l’article 1.

i) La instal·lació i manteniment d’instal·-lacions d’utilitat pública o interès social quehagin d’emplaçar-se en l’àmbit de les Gavarres,i també de serveis de subministrament d’ener-gia elèctrica, telefònics i similars, necessaris peral desenvolupament dels usos i les activitats al’interior de l’espai a què fa referència aquestarticle, requereixen sol·licitar prèviament l’in-forme al Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge.

j) Les instal·lacions energètiques eòliques isolars de caràcter domèstic.

k) Aprofitaments hidràulics de caràcter es-trictament agrícola o domèstic sempre que esgaranteixi el compliment del que disposa l’ar-ticle 13.2 d’aquestes Normes.

Article 12Usos, aprofitaments i actuacions incompatibles

S’entenen com a incompatibles els usos, elsaprofitaments i les actuacions que són assenya-lats a continuació:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge lle-vat, en aquest darrer cas, que tinguin relació ambla naturalesa, el destí i la producció agrícola,ramadera i forestal de la finca.

b) Abocaments de residus (llevat dels resi-dus forestals procedents de trituració), deixallesi altres objectes, així com dipòsits de vehicles,ferralla i similars. Poden admetre’s, amb lesdegudes autoritzacions dels organismes compe-tents, abocaments de terres i residus de la cons-trucció per a tasques de restauració d’àreesdegradades, mitjançant la constitució de dipò-sits controlats de runes en les condicions esta-blertes per la legislació en matèria de residus.

c) Extracció i recol·lecció d’aquells elementsminerals i roques declarats pel Govern de la Ge-neralitat com a estrictament protegits d’acordamb l’article 9 de la Llei 12/1985, en aquelleszones on aquesta declaració resulti d’aplicació.La recol·lecció de blocs de granit, a excepció deles activitats mineres que estan subjectes a lalegislació pròpia, requereix l’autorització expres-sa del Departament d’Agricultura, Ramaderiai Pesca.

d) Introducció d’espècies silvestres, vegetalso animals no autòctones que puguin represen-tar efectes negatius sobre els ecosistemes exis-tents a l’espai protegit.

e) Instal·lació de tanques que impedeixin lalliure circulació de la fauna silvestre o puguinperjudicar notòriament els altres valors esmen-tats a l’article 1, o que entrin en contradicció ambles determinacions de l’article 10.5.

f) Instal·lació de cartells i tanques de propa-ganda i altres elements similars que per la mida,el disseny o la col·locació afectin l’ambient, lesperspectives del paisatge o les vistes panoràmi-ques.


g) I, en general, la implantació d’infraes-tructures o d’activitats susceptibles d’originarprocessos d’erosió i tots aquells altres usos,aprofitaments i actuacions que contradiguin lesfinalitats establertes en l’article 4 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, i altres de concordants.

Article 13Disposicions específiques per als terrenys fores-tals i els aprofitaments silvícoles

13.1 Es consideren terrenys forestals aquellsa què fa referència l’article 2 de la Llei 6/1988,de 30 de març, forestal de Catalunya.

13.2 Com a norma general, aquests terrenysno poden ser dedicats a utilitzacions que impli-quin transformació de la seva destinació o de lanaturalesa forestal, o que lesionin els valorsespecífics de la vegetació. Per tant, són adme-sos els aprofitaments forestals compatibles ambel principi bàsic de conservació del bosc, de laseva qualitat i del seu entorn. Excepcionalment,en terrenys sensiblement planers i d’acord ambel que disposen la legislació forestal i el plane-jament urbanístic, pot admetre’s la recuperacióde pastures i de conreus motivada per objectiusde prevenció d’incendis forestals o de manteni-ment de les explotacions familiars agràries.

13.3 Són admeses en aquests terrenys lespràctiques ramaderes tradicionals de circulaciói pastura de bestiar que se subjecten a les dispo-sicions vigents o a la reglamentació específica quees pugui establir per a la zona. En tot cas, s’ha detenir en compte la càrrega ramadera de bestiaren funció de la conservació de la pastura, deldeteriorament del bosc i de l’increment de l’ero-sió, a fi que es practiqui un pasturatge correcteque no afecti la dinàmica dels sistemes naturals.

13.4 Els aprofitaments forestals s’han de dura terme d’acord amb la Llei forestal de Ca-talunya i disposicions concordants, i també ambels projectes d’ordenació i els plans tècnics degestió i millora forestal, la redacció dels qualss’ha de potenciar.

En qualsevol cas, han de complir els condi-cionaments següents:

a) Les tallades s’han de fer preferentment pelmètode d’aclarides selectives i d’acord amb lesexigències silvícoles de l’espècie. Els plans tèc-nics de gestió i millora forestal han de definir elmètode de tractament de la massa.

b) Adoptar les mesures establertes per lalegislació específica en matèria de prevenciód’incendis forestals.

c) Cal evitar els mètodes d’aprofitament od’intervenció en la massa forestal que puguincausar perill d’erosió irreversible del sòl.

d) L’obertura de nous camins forestals had’estar prèviament prevista als corresponentsprojectes d’ordenació o plans tècnics de gestiói millora forestal. L’obertura de camins de des-embosc s’ha d’ajustar a allò que disposa l’arti-cle 15.1.

e) Les actuacions que impliquin reforestaciód’àrees no arbrades, canvis d’espècies arbòrieso recuperació de pastures en terrenys forestalshan d’estar expressament previstes en planstècnics de gestió i millora forestals, i únicaments’admet la utilització d’espècies silvestres prò-pies de les Gavarres. Aquests plans han de con-tenir també mesures per potenciar la sureda i,complementàriament, els arbres fruiters silves-tres i per a la protecció dels arbres declarats mo-numentals. Així mateix, els projectes i els plansforestals han d’establir de forma prioritària les

mesures preventives i, si és el cas, correctoresque caldrà adoptar per a la protecció davant elsincendis forestals.

13.5 En els terrenys agrícoles es permetenles plantacions d’espècies de creixement ràpidcom els pollancres o els plàtans, sense que en capcas puguin ser substituïts els boscos naturals deribera per aquestes plantacions; en l’àmbit fluviales potenciaran les espècies de ribera com el vern(Alnus glutinosa).

13.6 El Departament d’Interior amb la col·-laboració del Departament de Medi Ambienti Habitatge desenvoluparan un pla específic deprevenció i extinció dels incendis forestals queha de contenir, entre altres mesures: establimentde conreus i zones de protecció del foc, mante-niment de vies d’accés, equipaments, conserva-ció i manteniment d’esteses aèries, conservacióde la vegetació de ribera, etc. Així mateix, s’es-tablirà un programa de vigilància i control ambcaràcter anual.

Article 14Disposicions específiques per als espais fluvials

14.1 Tenen la consideració de zona d’inte-rès ecològic i paisatgístic tots els terrenys queconstitueixen les lleres dels rius, les rieres i elstorrents, siguin de corrent d’aigua continu odiscontinu, així com les respectives riberes.

Als efectes d’aquestes Normes, s’entenen coma riberes els àmbits que corresponen a les zonesde servitud i de policia, segons el Decret legis-latiu 1/2002, de 20 de juliol, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’aigües.

14.2 En els espais definits al punt anterior,és d’aplicació el règim de protecció següent:

a) No s’admeten actuacions que puguin pro-duir alteracions substancials de la llera, pèrduade la qualitat de les aigües o degradacions de lescomunitats vegetals de ribera.

b) S’ha de tenir una especial cura en la con-servació i, en el seu cas, la restauració del boscde ribera i d’altres hàbitats riparis, sense que encap cas puguin ser eliminats o substituïts.

c) Resta prohibit efectuar abocaments direc-tes o indirectes que no disposin de l’autoritza-ció d’abocament de l’Agència Catalana de l’Ai-gua, com també acumular residus sòlids, runeso substàncies, qualsevol que sigui la seva natu-ralesa i el lloc on es dipositin, que contribueixino puguin constituir un perill de contaminació deles aigües o de degradació del seu entorn.

d) Aquests espais tenen la condició de noedificables, sens perjudici de les obres a què fareferència l’article 10.2. No s’hi admeten tam-poc obres de canalització o regularització delscursos d’aigua, llevat de casos de reconegut in-terès públic, prèvia aplicació del procedimentd’avaluació d’impacte ambiental sens perjudi-ci del que disposa la disposició addicional segonadel Decret 114/1988, de 7 d’abril.

14.3 Sens perjudici d’allò que estableixen elspunts anteriors, s’admeten en aquests espais:

a) Les actuacions de manteniment d’aque-lles infraestructures hidràuliques existents (mo-lins,...) i també les seves obres de restauració ode canalització.

b) El manteniment i la conservació dels gualsexistents.

c) Les actuacions destinades a millorar ocondicionar les fonts, basses, etc. per al submi-nistrament d’aigua destinada al desenvolupa-ment dels usos i les activitats admesos per aques-tes Normes.

14.4 Únicament poden admetre’s extracci-ons d’àrids a les riberes fluvials en aquells supò-sits degudament justificats per raons de seguretathidrològica, amb la corresponent autoritzacióde l’Agencia Catalana de l’Aigua.

Article 15Protecció de la flora i de la fauna

15.1 Atès el que disposa el Decret 328/1992,de 14 de desembre, tenen la condició d’estric-tament protegides a les Gavarres les espècies dela flora: Cistus ladaniferus, Galium scabrum,Teline linifolia i Adenocarpus telonensis.

Aquesta condició comporta la prohibició dela destrucció, del desarrelament i, si s’escau,també de la collita i la comercialització de lesespècies i les seves llavors, i també la protecciódels hàbitats on existeixen aquestes espècies. Ex-cepcionalment, el Departament de Medi Am-bient i Habitatge pot autoritzar la recollida i l’úsd’alguna de les plantes o de les seves parts quanes pretengui una finalitat científica o educativa.

15.2 D’acord amb allò que estableix l’arti-cle 19.1 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de pro-tecció dels animals, no es permet la degradaciódels biòtops i els hàbitats de les espècies faunís-tiques esmentades a l’annex 2 de la Llei i enaltres disposicions de desplegament concor-dants.

15.3 Les introduccions d’espècies silvestresautòctones, vegetals o animals, i les reforesta-cions i els canvis d’espècies arbòries a què fanreferència els punts 4 i 5 de l’article 13, reque-reixen l’autorització prèvia del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Article 16Protecció del patrimoni arquitectònic

16.1 Les obres que es pretenguin realitzaren jaciments arqueològics, edificis i altres cons-truccions catalogats pel planejament municipalo objecte de declaracions protectores a l’emparade la legislació específica, han d’ajustar-se a lesregulacions fixades per les respectives disposi-cions protectores.

16.2 En defecte d’aquestes regulacions, oquan aquestes no concretin el règim d’aplicació,les intervencions en els jaciments, edificis i al-tres construccions a què fa referència el puntanterior han de complir les condicions següents:

a) Quan es tracti de jaciments arqueològics,qualsevol moviment de terres o alteració d’ele-ments construïts precisa l’autorització prèvia delDepartament de Cultura.

b) Quan es tracti d’edificis o d’altres cons-truccions cal:

Respectar i revaloritzar els elements arqui-tectònics de més significació.

Conservar estrictament les característiquestipològiques de l’edificació.

Conservar i restaurar la volumetria exteriori el tractament de les façanes.

Mantenir l’estructura interna general.Respectar escrupolosament els elements d’in-

terès històric.Evitar tota actuació en l’entorn d’aquests

edificis o construccions susceptibles de degra-dar-ne la imatge o desfigurar les seves perspec-tives.

Article 17Infraestructures

17.1 Les obres d’infraestructura que resul-tin admissibles d’acord amb el que disposen


aquestes Normes han de limitar en tot el pos-sible els efectes sobre la integritat de la natu-ra, minimitzar l’impacte paisatgístic i prendre,quan s’escaigui, mesures adequades per a larestauració o el condicionament de les àreesalterades.

17.2 En la xarxa viària s’admeten de formageneral els treballs de conservació i millora dela pavimentació, els drenatges, els passos cana-dencs, etc. que no impliquin canvis de traçat niaugment de la secció dels vials.

En qualsevol cas, l’obertura de nous vials i lesampliacions i els canvis de traçat dels existentss’han de sotmetre al procediment d’avaluaciód’impacte ambiental en tots els supòsits a quèfa referència el Decret 328/1992, de 14 de desem-bre, i al Decret 213/1997, de 30 de juliol.

17.3 Pel que fa a la instal·lació i el mante-niment de serveis de subministrament d’ener-gia elèctrica, telefònics i similars, cal evitar es-pecialment que els elements i les estructurescausin impactes paisatgístics i prioritzar els sis-temes energètics autònoms i telefònics sensecable. En qualsevol cas, cal complir les mesuresestablertes per la legislació específica en matèriade prevenció d’incendis forestals.

D’acord amb el Decret 328/1992, cal aplicarel procediment d’avaluació d’impacte ambientalals projectes de línies de conducció d’energiaelèctrica de tensió nominal superior a 66 kV.Aquest procediment també s’ha d’aplicar a leszones d’antenes i estacions per a telefonia mòbil.

17.4 Les obres i les infraestructures de ca-ràcter hidràulic s’han d’ajustar al que estableixl’article 14 d’aquestes Normes.

Article 18Circulació motoritzada

La circulació motoritzada s’ha d’ajustar al queestableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regu-lació de l’accés motoritzat al medi natural, i nor-mes concordants. En qualsevol cas, i d’acordamb el que estableix aquesta Llei, quan la fre-qüentació excessiva de vehicles i persones siguisusceptible de causar qualsevol tipus de degra-dació en els valors esmentats a l’article 1, omotivat en la prevenció del risc d’incendi fores-tal, s’ha de procedir a la regulació de la freqüen-tació humana mitjançant la limitació o la restric-ció del pas de vehicles.

Article 19Usos públics

19.1 Els usos públics en l’àmbit d’aquestesNormes s’han de desenvolupar amb ple respecteals béns públics i privats, i als drets i les propi-etats existents.

19.2 Els visitants de les Gavarres han derespectar els camins i dreceres existents i abs-tenir-se d’efectuar alteracions en el medi físic inatural.

19.3 Resta prohibit:a) La circulació rodada fora de carreteres o

de camins autoritzats, d’acord amb l’article 18,i l’accés motoritzat a aquells camins o vials se-nyalitzats expressament en períodes d’alt riscd’incendi.

b) Fer foc fora dels indrets expressamentautoritzats.

c) L’acampada fora de les àrees expressa-ment autoritzades.

d) Les activitats esportives i de lleure suscep-tibles d’originar degradacions dels valors objectede la protecció d’aquestes Normes.

e) Abandonar o abocar deixalles, residussòlids o líquids i qualsevol mena d’escombraries.

Gestió de les determinacions del Pla

Article 20Disciplina

La inobservança o infracció d’aquestes Nor-mes donarà lloc, en funció de la matèria, a l’apli-cació de les mesures establertes a les legislaci-ons urbanística i d’espais naturals, sens perjudicide l’aplicació d’altres legislacions, si és el cas perraó de la matèria.

Article 21Gestió

21.1 D’acord amb el que disposa la legisla-ció vigent, la gestió de l’espai objecte d’aquestPla especial correspon al Departament de MediAmbient i Habitatge, sens perjudici de les com-petències atribuïdes a altres departaments iorganismes.

21.2 Els ajuntaments amb territoris en l’àm-bit del Pla especial han d’exercir les competèn-cies que els atorga la legislació vigent.

21.3 El Departament de Medi Ambient iHabitatge prestarà, en el marc de les seves com-petències, suport tècnic i econòmic als ajunta-ments i propietaris particulars de l’espai. A talefecte poden promoure els convenis de coope-ració i de col·laboració necessaris.

Article 22Beneficis

22.1 Són d’aplicació en l’àmbit d’aquest Plaespecial els ajuts i els altres beneficis establertsen aplicació de l’article 10 del Decret 328/1992,de 14 de desembre.

22.2 Així mateix, d’acord amb la disposicióaddicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 dejuliol, de modernització de les explotacionsagràries, a les transmissions mortis causa i a lesdonacions inter vivos equiparables de superfí-cies rústiques de dedicació forestal que s’efec-tuïn dins de l’àmbit d’aplicació d’aquestes Nor-mes, s’ha de practicar una reducció del 90% dela base imposable.

A aquests efectes, s’entén com a superfícierústica de dedicació forestal aquella explotacióagrària on la superfície de dedicació forestal siguisuperior al 80% de la superfície total de l’explo-tació.

22.3 També són d’aplicació les reduccionsde drets notarials i d’honoraris registrals esta-blertes pel Reial decret 2484/1996, de 5 de de-sembre.

Article 23Règim d’aplicació

23.1 Dins dels àmbits territorials als que fareferència l’article 2 d’aquestes Normes, ésd’aplicació el règim normatiu del PEIN establertpels articles 14 i 18 de la Llei 12/1985, pel De-cret 328/1992, i per les altres disposicions decaràcter general relatives al PEIN.

23.2 A aquests efectes, i sens perjudici delsque estableixen les diverses legislacions especí-fiques, les autoritzacions administratives delsplans i els projectes que afectin aquests àmbitss’han de subjectar a les mesures següents:

a) Els plans urbanístics que incideixin sobreaquests àmbits territorials han d’incorporar lesdeterminacions del Pla especial i justificar-nedegudament el compliment.

b) Atès el que disposa l’article 17.1 de lesNormes del PEIN, l’autorització d’aquells pro-jectes d’infraestructures d’ús col·lectiu o d’ac-tivitats i d’instal·lacions autoritzables per raonsd’utilitat pública o interès social que no es tro-bin inclosos a l’annex 2 de les Normes del PEIN;requereix l’informe previ del Departament deMedi Ambient i Habitatge, amb l’objecte dedeterminar si poden afectar notòriament elsvalors preservats i, consegüentment, si cal sot-metre’ls al procediment d’avaluació d’impacteambiental.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

L’àmbit d’aplicació d’aquestes Normes té lacondició de paisatge obert als efectes d’allò quedisposa l’article 7 de la Llei 12/1985, de 13 dejuny.

ANNEX

Descripció detallada dels límits dels espais ob-jecte del Pla especial i plànol de la delimitació de-finitiva de l’espai del PEIN les Gavarres

Terme municipal de Girona

La delimitació de l’espai s’inicia en l’extremnord, a la carretera de Girona a Palamós C-255just en la corba de la zona del Camp del Molí ide l’edificació de can Pau. En aquest punt el límitsegueix la carretera en direcció est i surt delterme municipal.

Terme municipal de Celrà

El límit continua per la carretera en la mateixadirecció fins el punt de cota 54,85 m, just desprésdel canal de Vinyals, el límit tomba a la dreta ienfila en línia recta vers el camí del mas de cal’Arpa, en el punt central de la primera corbadesprés del mas, en direcció sud. El límit segueixuns metres el camí en direcció al mas fins quetroba uns conreus.

En aquest punt el límit segueix en direcció sudpel marge de conreu, creua el torrent de canCornei, voreja la casa de can Cornei i segueixen la mateixa direcció fins que creua amb uncamí al punt altimètric 134,64 m. En aquest puntel límit segueix en direcció nord el camí fins quetorna a trobar uns conreus a ma dreta. El límittomba a la dreta i segueix en direcció est elmarge de conreu tot vorejant el mas Blanc i elmas Valls. El límit pren el camí del mas Valls iel segueix en direcció nord-oest fins a can Ta-vernes Petit que canvia a direcció sud-oest finstrobar la línia elèctrica que segueix en direcciónord-oest tot travessant la Vall de mas Espollafins a la cota 125 metres. En aquest punt el lí-mit segueix la corba de nivell en direcció oest isurt del terme municipal.

Terme municipal de Juià

El límit entra en el terme municipal pel boscde la Pedrera de Taverner seguint la corba denivell 125 m en direcció oest, voreja el turó finsa l’extrem més oriental per on davalla vers l’oestfins a can Parades, on el límit segueix el camí endirecció sud fins a la cota 97 m. En aquest puntel límit segueix el marge de conreu en direccióoest fins creuar amb la carretera d’accés al nu-cli de Juià GIV-6708 en el punt de cota 88,21 m.En aquest punt el límit davalla vers el sud finsa can Suardell, on canvia a direcció oest per


passar per can Nadal. En aquest punt el límitsegueix en línia recta vers a can Martí, en aquestpunt segueix la corba de nivell 105 m en direc-ció oest fins a la cota 106,18 m. El límit ara se-gueix en direcció nord-oest pel marge de con-reu i passa per darrera del cementiri. Segueix enaquesta direcció fins a trobar un camí a la cota113,87m. El límit segueix el camí en direcció oestpassant per les cotes 121,44 m, 129,34 m i 132,40m i ja en aquest punt surt del municipi.

Terme municipal de Sant Martí Vell

El límit segueix el camí en direcció a la Ter-rera, a la cota 107,96 m tomba a la dreta i a laprimera corba que troba deixa el camí. Dava-lla en línia recta fins a la cota 84,90 m. En aquestpunt el límit agafa direcció nord-oest seguint elmarge de conreu fins que arriba a la cota 82,48m i pren el camí en la mateixa direcció. Vorejael Puig i ara en direcció sud segueix un trencalla mà esquerra i arriba a la carretera. El límitsegueix la carretera vers el sud i fins que creuaamb la riera de Sant Martí. El límit enfila per lariera aigües amunt en direcció sud i deixa elterme municipal.

Terme municipal de Madremanya

El límit entra per l’extrem nord del munici-pi vers la riera de Sant Martí, ara riera de Vilers,en direcció sud. A l’alçada del nucli de Vilers ellímit deixa la riera i pren la carretera a través delcamí d’accés al nucli. El límit continua per lacarretera en direcció sud-oest fins que abansd’arribar a la zona del Ginestar pren un camí ama dreta i en direcció sud.

Terme municipal de Cruïlles, Monells i SantSadurní de l’Heura

El límit entra pel sector nord del municipiseguint el camí en direcció sud per la zona delsBruguers, creua amb la corba de nivell que prenvers el sud fins el camí de Millars. En aquest puntel límit tomba a l’esquerra i pren el camí en di-recció sud-oest fins el primer trencall a la dre-ta que pren, prossegueix en direcció oest fins ala primera corba tancada. En aquest punt el lí-mit davalla en direcció sud pel marge de conreudels camps de can Castelló fins que creua ambla riera de can Masfont.

El límit davalla per la riera en direcció sud-est fins a can Masfont a la cota 73,91 m. Enaquest punt el límit tomba a la dreta vers l’estseguint el marge de conreu fins a la corba denivell 100 m. El límit segueix la corba de nivellen direcció sud fins al mas Serís a la cota 93,44m. En aquest punt el límit pren el camí que hiha en direcció est fins al camí de mas Vidal. Desd’aquest punt uns metres més al nord agafa al’esquerra un camí en direcció sud, el segueix finsque arriba al riu Daró.

En aquest punt el límit davalla pel riu en di-recció oest, segueix el riu fins a la corba de ni-vell 50 m. El límit prossegueix per la corba denivell vers l’oest fins a la cota 54,67 m. En aquestpunt el límit tomba a la dreta i segueix el mar-ge de conreu vers el sud fins la corba de nivell75 m. En aquest punt el límit continua per lacorba de nivell en la mateixa direcció passa percan Llobet i després de la cota 72,37 m el límittomba a la dreta seguint el límit de conreu finsa la riera de la font de la Sagristana. El límitsegueix la riera aigües avall fins a la font i desd’aquí canvia a direcció sud vers la riera de masMates aigües amunt.

Segueix la riera fins que troba un camí paral·-lel a aquesta. Enfila pel camí en la mateixa di-recció, segueix el camí, passa pel mas Roseti,passa per sota del mas Botó on segueix ara ja uncamí més ample vers el mas Rauric on es creuaamb la carretera de la Bisbal d’Empordà a Ca-longe GE-660 i surt del municipi.

Terme municipal de la Bisbal d’Empordà

El límit entra en el terme municipal pel sec-tor est, per la carretera GE-60, vers el nord-est.El límit després del bosc del Geronès deixa lacarretera, tomba a la dreta per un marge deconreu i puja per la carena, passa per la cota78,15 m, davalla cap a la 77,18 m, tomba a ladreta cap a la 62,76 m. En aquest punt troba uncamí que pren en direcció nord fins trobar lacorba de nivell de 90 m. En aquest punt segueixla corba de nivell en direcció oest, passa pel masRoure i segueix per la corba de nivell en la ma-teixa direcció i surt del terme municipal.

Terme municipal de Forallac

Entra per la corba de nivell 90 m, fins quetroba els marges de conreu de mas Petit, Cal’Ametller, can Pascual, can Xixer fins que a l’al-çada de les cases Noves troba la corba de nivell75 m que segueix primer en direcció est fins allímit del sòl urbà, que queda totalment exclòs,fins tornar a trobar la corba de nivell 75 m quegira després en direcció sud cap el Pla d’Abe-llars fins que talla amb la riera de mas Angui-la.

El límit pren la riera aigües amunt en direc-ció sud fins que troba el marge de conreu del masTorró, en aquest punt segueix el marge de con-reu en direcció primer sud i després oest, fins quetalla amb el camí del mas Teixidó a la cota 95,55m. Segueix el camí en direcció sud fins que creuaamb una riera, segueix per la riera aigües avall,arriba a la riera de la Revetlla i també segueixara en direcció nord, passa per can Feliu desprésper can Nicolau i per can Revetlla on canvia adirecció sud. El límit pren un camí en direccióoest i arriba a unes naus, llavors pren un camíque mena a tocar de can Mateu en direcció nord,en el primer trencall pren direcció oest i passaper la cota 92,15 m, a continuació pren un tramde la riera de Sant Climent en direcció nord finsque troba el marge de conreu del mas Vilaür quesegueix en direcció oest fins a la cota 83,71 m,a partir d’aquest punt el límit segueix en direccióoest fins creuar amb la carretera de Girona aPalamós C-155, just a la cota 107,56 m, pren di-recció sud i deixa el municipi.

Terme municipal de Torrent

El límit entra en el terme seguint per la car-retera C-155 en direcció primer oest i despréssud fins a la cota 76,00 m, en aquest punt el lí-mit tomba vers al sud i segueix la corba de ni-vell 85 m, segueix en la mateixa direcció, prenla riera de can Sàbat per continuar en direcciósud per la corba de nivell 100 m que segueix finsa sortir del municipi de Torrent.

Terme municipal de Palafrugell

Entra en el terme municipal per la part norddel municipi tot seguint la corba de nivell 100 m,segueix en direcció sud, després del mas de canPor tomba a l’esquerra en el primer trencall quetroba, seguidament segueix el marge de conreuprimer en direcció oest i després sud per tornara prendre la corba de nivell 85 m en direcció sud

i després en direcció nord fins a la cota 81,66 m.En aquest punt el límit pren la riera aigües

amunt vers el sud fins que troba la corba de nivell100 m vers el nord oest fins la cota 90,52 m onpren la corba de nivell 100 m en direcció sud-oest, passa per can Catalanet i segueix fins creuarun camí per la cota 96,17 m, en aquest punt prenun camí en direcció sud fins que surt del muni-cipi.

Terme municipal de Mont-ras

El límit entra per l’extrem nord del munici-pi, per la zona de la Mina Petita i passa just perla cota 93,19 m; en aquest punt agafa la corbade nivell 85 m i voreja la granja. El límit segueixara en direcció sud resseguint el límit del plane-jament excloent tot el sòl urbanitzable, passantprop del nucli de Mont-ras.

Després que el límit passa prop del cemen-tiri, segueix avall fins que creua la riera d’Aigua-dolços que segueix fins a la corba de nivell 75 ma l’alçada de can Borbon. En aquest punt el lí-mit pren la corba de nivell en direcció sud finsal límit del terme municipal que segueix i surtdel municipi.

Terme municipal de Vall-llobrega

El límit entra en el terme pel sector oest pelturó de can Tentira, en aquest punt segueix lacarena en direcció nord-est, passa pel puig deGodes i segueix per la carena fins a la corba denivell de 100 m que segueix en direcció est finsque creua amb la riera i davalla fins a la cota66.89 m, en aquest punt puja per la carena i passaper darrera de la urbanització mas Malquet i surtdel municipi per sota del Puig Fred, ara seguintla corba de nivell 150 m.

Terme municipal de Palamós

Entra seguint la corba de nivell fins que escreua amb un camí, en aquest punt tomba a l’es-querra i segueix el camí fins que torna a entraral terme municipal de Vall-llobrega.

Terme municipal de Vall-llobrega

En aquest punt el límit segueix el camí finsque creua la corba de nivell 90 m que segueix endirecció sud fins que surt del terme municipal.

Terme municipal de Palamós

Segueix la corba de nivell fins al Puig d’enBoix, des d’aquí enfila la carena en direcció sud-est fins a la corba de nivell 100 m que segueixtot passant per la Roca Blanca i ara en direcciónord tot sortint del municipi.

Terme municipal de Calonge

El límit entra pel sector est del municipi se-guint la corba de nivell de 100 m, passa per sotadel Puig de can Redó, pel Puig Cabrer i segueixfins que troba un camí en el punt de cota 96,09m, en aquest punt davalla pel camí fins que trobala corba de nivell de 50 m que segueix ara endirecció nord, fins a can Monells. En aquest puntel límit pren el camí d’accés al mas en direcciósud-oest i cap a la casa de mas Ribot, despréspren el trencall de la dreta en direcció nord-oestfins el punt de cota 34,95 m; en aquest punt ellímit segueix el marge de conreu en la mateixadirecció que portava fins arribar al mas Gastesjust al punt de cota 77,92 m.

A partir d’aquí el límit enfila en direcció nordper la corba de nivell de 75 m fins que es creuaamb una riera que segueix en la mateixa direc-


ció. Segueix amunt fins a la corba de nivell de 125m, en aquest punt tomba a l’esquerra i continuauns metres fins que troba un camí que segueix finsuns conreus. El límit segueix pel marge de con-reu de les Vinyes d’en Vila-Seca fins a la corbade nivell de 100 m. En aquest punt el límit segueixen direcció sud fins al Puig dels Dous, el límitsegueix per la carena del Puig en direcció oest ibaixa per l’altra banda per creuar per la riera dela Vila, el límit segueix en la mateixa direcció finsla carena del Puig de Veguer, segueix la carenaen direcció nord fins el turó de punt de cota 129m, en aquest punt el límit tomba a l’esquerra isegueix en direcció oest fins que troba el límit delterme municipal. El límit tomba a l’esquerra idavalla pel terme municipal en direcció sud finsque troba la carena del Puig Blanquet, segueixla carena de nord a sud.

El límit arriba al puig de cota 150,64 m i enaquest punt baixa per la carena sud-oest, des-prés segueix per uns marges de conreu en direc-ció sud, fins que troba la carena del Puig de laCreu de Castellar, passant pels punts de cota92,66 m, 170,07 m i 197,47 m. En aquest punt ellímit segueix la corba de nivell de 200 m en di-recció sud fins el Roc del Duo on troba la carenai davalla en la mateixa direcció sud fins al Pla delsMolins, passant pel Vescomtat de Cabanyes peron surt del terme municipal de Calonge tot se-guint el camí vell de Platja d’Aro.

Terme municipal de Castell-Platja d’Aro

El límit entra en el terme municipal pel sec-tor nord del municipi seguint el camí vell dePlatja d’Aro fins que creua amb el torrent deMarsella, el límit segueix aigües amunt el torrenten direcció sud-oest fins que troba la línia delterme municipal. El límit prossegueix per la lí-nia del terme municipal en direcció oest fins quecreua amb un camí i surt del terme municipal dePlatja d’Aro.

Terme municipal de Santa Cristina d’Aro

El límit entra en el municipi pel sector oestseguint un camí per la zona de can Castelló finsque troba la corba de nivell de 200 m que segueixen direcció oest, passa per la part superior de laurbanització Roca de Malvet i ara ja en direc-ció nord-oest segueix fins a les Mirandes. El límitvoreja la urbanització Bell-lloc pel camí més alnord d’aquesta, fins que en el punt de cota 217,44m fa un tomb a l’esquerra per continuar per lacarena en direcció sud fins que es creua amb uncamí que segueix en la mateixa direcció, creuala carretera de Romanyà de la Selva.

El límit passa pel mas Carbó des d’on segueixper la corba de nivell de 100 m primer en direccióoest i després sud, fins que agafa la carena en elpunt de cota 95,76 m, des d’aquí enfila la care-na fins a la via de ferrocarrils de Girona a SantFeliu de Guíxols. En aquest punt el límit tom-ba a la dreta i segueix el ferrocarril en direccióoest i surt del terme municipal.

Terme municipal de Llagostera

El límit entra en el municipi pel sector oestseguint el ferrocarril de Girona a Sant Feliu deGuíxols, fins que es creua amb un torrent, enaquest punt el límit tomba a la dreta i enfila ai-gües amunt pel torrent en direcció nord, passaper la Surera d’en Barella fins que arriba al masVidal. En aquest punt el límit segueix pel mar-ge de conreu del mas en direcció nord fins a lacarretera de Calonge GEV-6612.

En aquest punt el límit tomba a la dreta i se-gueix la carretera en direcció est fins que pas-sat el Puig Turó, tomba a la dreta seguint untorrent i en el punt de cota 152,06 m, segueix eltorrent en direcció sud primer i després en di-recció nord-est. Passa per can Torres i enllaçaamb la carretera de Calonge GEV-6612, quesegueix en direcció nord.

Segueix per la carretera en direcció nord, faun entrant a la dreta passant pel punt de cota186,18 m i tot vorejant els camps de conreu decan Quintana, per tornar a agafar la carreteraen direcció nord en el punt de cota 172,71 m.

El límit segueix la carretera en direcció nordfins que troba la línia del terme municipal en elpunt de cota 182,01 m i punt on trenca a l’esquer-ra per seguir per un camí en direcció nord-oest,tot passant pel Pi de can Moretó. El límit segueixfins que es creua amb la Riera de la Resclosa enel punt de cota 181,69 m on canvia a direcció sudtot seguint la Riera aigües avall.

El límit segueix la riera i abans d’arribar alBosc de la Casa Nova d’en Llorenç en el puntde cota 154,01 m tomba a la dreta i enfila pelcamí més a l’est de la Urbanització. El límit se-gueix el camí en direcció nord, dona la volta ala urbanització i segueix pel camí en direcció oestfins a can Costa, el límit abans d’arribar segueixpel marge de conreu en direcció nord fins elcamp de la Llagostera fins que creua la línia delterme municipal. En aquest punt el límit segueixel terme en direcció oest fins que creua amb l’an-tic camí de Girona a Sant Feliu de Guíxols, punta partir del qual el límit deixa el municipi.

Terme municipal de Cassà de la Selva

El límit entra per la part sud del terme mu-nicipal, seguint l’antic camí de Girona a SantFeliu de Guíxols, el límit segueix el camí finstrobar un primer trencall a la dreta just en el puntde cota 163,36 m, en aquest punt el límit prendirecció nord i passa pel Bosc de la Rajoleria,i enfila pel camí fins que troba uns primers con-reus a l’esquerra, el límit segueix pel marge deconreu en direcció nord-oest fins que es creuaamb la riera de la Verneda. En aquest punt ellímit segueix per la riera i passa pel Molí de laCapçana, segueix en la mateixa direcció ara peltorrent Corneli que segueix fins els Fruiters decan Cassà.

En aquest punt el límit pren la corba de ni-vell 200 m, i la segueix en direcció primer oesti després nord fins que troba el torrent de les ca-denes, davalla pel torrent fins que troba la corbade nivell 100 m fins al punt de cota 198,93 m, enaquest punt el límit pren la carretera de Cassàde la Selva a Sant Sadurní de l’Heura GE-664.En aquest punt el límit segueix la carretera endirecció oest fins que creua amb la riera queenfila a can Català de Castell. El límit prosse-gueix aigües amunt passa per sota del Puig delCastellanet fins que troba el camí de Cassà aMatamala. En aquest punt el límit pren un camíen direcció oest, passa pel punt de cota 212,18m, en aquest punt segueix la carena en la ma-teixa direcció fins que creua amb un camí quebaixa en direcció nord, fins que arriba a un camíen el punt de cota 144,46 m; en aquest punt ellímit enfila amunt en direcció nord.

El límit segueix en direcció nord pel camí finsque creua amb la riera de can Quaresma, enaquest punt segueix la riera fins que troba uncamí, el límit segueix el camí en direcció nord-oest per la Roca de les Trenta Creus fins que

creua amb la corba de nivell 200 m, el límit pros-segueix per la corba de nivell en direcció nordfins que troba la línia del terme municipal, enaquest punt segueix el termenal vers l’oest finstrobar un primer torrent que pren aigües avallper sortir del municipi.

Terme municipal de Llambilles

El límit entra en el terme municipal pel sec-tor sud del municipi, per la zona del Gurugúseguint pel torrent aigües avall. El límit segueixpel torrent fins trobar el camí de Sant Cristòfor,en aquest punt creua el camí i segueix pel margede conreu fins el mas Esteve. En aquest punt ellímit segueix en direcció nord per un torrent finsa can Morro-fred, en aquest punt segueix pelmarge de conreu fins trobar un altre torrent quesegueix en la mateixa direcció fins que creuaamb el camí de la Rabassa, el límit segueix unsmetres el camí en direcció nord-oest, passa percan Vila i prossegueix en direcció nord fins tro-bar la riera del Corb. En aquest punt tomba al’esquerra i segueix vers l’oest fins el punt de cota126,47 m punt a partir del qual el límit enfila perla carena en direcció nord i surt del terme mu-nicipal.

Terme municipal de Quart

El límit entra pel sector sud-oest del municipi,tot seguint la carena vers el nord fins que escreua amb la riera de Cerler. En aquest punt ladelimitació de l’espai enfila per la riera aigüesamunt fins creuar amb la carena que passa pelBosc d’en Nadal, ressegueix la carena fins alTorrent de mas Guinard. En aquest punt el lí-mit segueix en direcció nord-oest fins que cre-ua amb el camí de can Pere Nou. En aquest puntel límit traça una línia recta en direcció nord finsque creua amb el torrent de can Serra. En aquestpunt el límit tomba a la dreta i segueix el torrenten direcció est.

El límit deixa el torrent per enfilar per la ca-rena prop del mas Ferrer passant pel punt decota 100,31 m, 135,30 m, 154,53 m i 159,68 m, desd’aquest punt el límit traça una línia recta endirecció nord i fins al punt de cota 141,86 m, persobre de la rectoria. Des d’aquest punt el límittraça una altra línia recta en direcció nord finsels Camps de Ca l’Eudald concretament el puntde cota 130,32 m. En aquest punt el límit prenun camí primer en direcció sud i després nordtot vorejant els camps de Ca l’Eudald.

El límit segueix el camí en direcció nord finsque creua la carretera de la Creueta a Madre-manya GEV-6703, en aquest punt segueix perla carretera en direcció nord fins que troba untrencall a ma dreta que pren en direcció nord-est i segueix fins a can Fabrelles al punt de cota132,26 m, en aquest punt el límit deixa el camíi pren la corba de nivell 140 m vers el nord-oesti surt del municipi.

Terme municipal de Girona

El límit entra pel sector sud del municipi se-guint la corba de nivell de 140 m en direcciónord-oest fins que troba el límit de l’equipamentpúblic del cementiri, que l’envolta i exclou, percontinuar seguint la corba de nivell 140 m. Ellímit passa pel capdamunt del carrer de la Pine-da, arriba a can Ton i pren el camí que surt endirecció nord, passa pel punt de cota 153,01 mi segueix el camí en direcció oest fins que cre-ua amb la corba de nivell de 150 m, el límit se-gueix per la corba de nivell en direcció oest i des-


prés nord fins que troba un camí que pren endirecció nord-oest, passa per sota de la Munta-nya de la O i segueix en direcció nord.

El límit passa pel costat de Torre Gironellai travessa la riera de Sant Daniel pel punt mésabrupte del barranc, passa el torrent i pren di-recció est, després del monestir el límit continuaper la línia de planejament municipal de sòl nourbanitzable fins arribar a la muntanya de la Bar-rufa, a l’alçada de can Pala on pren la corba denivell de 180 m en direcció nord.

El límit segueix la corba de nivell fins a lamuntanya de Montjuïc, el límit enfila per lacarena passa pel punt de cota 219,89 m, 200,33m, baixa per can Negrell fins que creua la rie-ra de can Punxa, el límit enfila per la riera aigüesavall fins que creua amb el ferrocarril de Bar-celona a Portbou. El límit segueix la línia deferrocarril en direcció nord fins que creua ambla carretera de Girona a Palamós que segueixen direcció est fins arribar al punt de partidainicial de la delimitació de l’espai.

AMBITS D’EXCLUSIÓ DE L’ESPAI DEL PEIN

DE LES VAVARRES

Zona de Sant Miquel d’Aro


La zona d’exclusió s’inicia en el sector norddel municipi, la delimitació comença concreta-

ment a la zona del Coll de les Pomeres al puntde cota 381.88 m. En aquest punt el límit segueixel camí en direcció est fins que creua el camírural que enllaça la urbanització Sant Miqueld’Aro amb el camí d’anar a can Llach (entreRomanyà i Puig d’Arques), el límit tomba a ladreta i segueix en direcció sud-est fins que tro-ba el torrent d’en Bas, en aquest punt el límittomba a la dreta i davalla pel torrent fins quecreua amb la carretera de Calonge GEV-6612.

En aquest punt el límit segueix la carreteraen direcció nord, passa per can Bas i arriba altorrent de mas Llobera. En aquest punt el límitsegueix aigües amunt pel torrent de mas Lloberafins que troba un camí, prossegueix per aquesten direcció est fins al punt de cota 246,11 m, enaquest punt el límit enfila per la carena en di-recció nord-est fins que arriba a un camí just enel punt altimètric 340,56 m, el límit segueix enla mateixa direcció cap el coll de les Pomeres ipunt inicial de la delimitació.

Zona de les Valls


La delimitació s’inicia en el sector sud de lazona d’exclusió, a prop del mas de can Pujol,concretament en el punt de cota 198,21 m, sud-oest, a l’entrada núm. 1 de la urbanització VallRepòs, en aquest punt el límit travessa la carre-

tera de Calonge GEV-6612 i segueix en direc-ció sud-oest fins la cota 200; gira en direcció norden un angle de 30 º i torna a creuar la carreteraGEV-6612 per la cota 210 m, s’enfila en direc-ció nord-oest fins a la cota 180,19 m, i continuaen línia recta fins la cota 250 m. A partir d’aquestpunt el límit segueix en direcció nord-est totpassant per la cota 175 m fins arribar al camí delmas Canyas de Romanyà, que el voreja, i con-tinua pel camí que porta a la zona esportiva dela urbanització Vall Repòs on ressegueix la car-retera GEV-6612 en direcció sud-oest fins arri-bar al punt inicial de la descripció en el punt decota 198,21 m.

Resten exclosos de l’àmbit del Pla els ter-renys que el planejament urbanístic vigent hagiclassificat com a sòl urbà o urbanitzable, llevatd’aquells que tinguin la qualificació de zonaverda, sistema d’espais lliures o similar.

Plànol de la delimitació definitiva






(06.173.016)

PARLAMENTDE CATALUNYA

SINDICATURADE COMPTES

RESOLUCIÓde 7 de juliol de 2006, per la qual es resol la con-vocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, de 4 llocs de treball de secretari/àriade síndic/a, de la Sindicatura de Comptes deCatalunya.

Atesa la convocatòria de provisió pel sistemade lliure designació, de 4 llocs de treball de se-cretari/ària de síndic/a del grup C de titulació inivell 18, aprovada per Resolució del síndicmajor de 26 de maig de 2006 i publicada en elDOGC núm. 4651, de 9 de juny de 2006;

Ateses les sol·licituds presentades i d’acordamb el que estableixen els apartats 5 i 7 de lesbases de l’esmentada convocatòria, publicadescom a annex de la Resolució de 26 de maig;

Vista la proposta de nomenament efectuadapels síndics titulars dels departaments sectori-al A, E, F i G de la Sindicatura de Comptes deCatalunya i en ús de les atribucions que emconfereix l’article 16.d) de la Llei 6/1984, de 5de març, modificada per la Llei 15/1991, de 4 dejuliol, i per la Llei 7/2002, de 25 d’abril,

RESOLC:

Nomenar les funcionàries que seguidaments’esmenten per ocupar els quatre llocs de treballdel grup C de titulació i nivell 18 següents:

Senyora M. Isabel Mendive i Guillamon pera un lloc de treball de lliure designació de secre-tària de la síndica del Departament Sectorial A.

Senyora Elena Cortada i Beltran, per a un llocde treball de lliure designació de secretària delsíndic del Departament Sectorial E.

Senyora Mercè Boixaderas i Saborit, per a unlloc de treball de lliure designació de secretàriadel síndic del Departament Sectorial F.

Senyora Concepció Pons i Noró, per a un llocde treball de lliure designació de secretària delsíndic del Departament Sectorial G.

Les funcionàries hauran de prendre posses-sió l’endemà del cessament del lloc de treballque ocupen i que es produirà l’endemà de lapublicació de la Resolució de la convocatòriaen el Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya.

Contra aquesta Resolució, que exhaureixla via administrativa, les persones interessa-des poden interposar recurs potestatiu de re-posició davant el síndic major de la Sindica-tura de Comptes de Catalunya en el terminid’un mes comptat a partir de l’endemà de laseva notificació, de conformitat amb el quepreveuen els articles 107, 116 i 117 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídicde les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú, o poden interpo-sar recurs contenciós administratiu en el ter-mini de dos mesos comptats a partir del’endemà de la seva notificació, de conformitatamb el que preveu l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdic-ció contenciosa administrativa. Igualment, lespersones interessades poden interposar qual-sevol altre recurs que considerin convenientper a la defensa dels seus interessos.

Barcelona, 7 de juliol de 2006

JOAN COLOM I NAVAL

Síndic major

(06.192.150)

*

DEPARTAMENTDE LA PRESIDÈNCIA

RESOLUCIÓPRE/2338/2006, de 3 de juliol, per la qual s’adap-ten diversos nomenaments de càrrecs de coman-dament i llocs singulars a la nova estructura dela Secretaria de Política Lingüística del Depar-tament de la Presidència.

Atès el que disposen el Decret 216/2005, d’11d’octubre, d’estructura orgànica de la Secretariade Política Lingüística (DOGC núm. 4489, de14.10.2005) i l’Ordre PRE/416/2005, de 24 d’oc-tubre, per la qual se suprimeixen els negociatsde la Secretaria de Política Lingüística (DOGCnúm. 4501, de 2.11.2005);

Vist que diversos càrrecs de comandament illocs singulars de l’estructura anterior que esta-ven proveïts per funcionaris/àries amb destinaciódefinitiva han experimentat canvis en la seva de-nominació, adscripció orgànica i funcions;

Vist que les seves característiques no hanvariat substancialment i les noves funcions aexercir estan bàsicament contingudes en el llocmodificat o són de naturalesa similar i impliquenun mateix nivell de competència i de capacitatper desenvolupar-les;

Atès el que estableix la disposició addicional2 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel quals’aprovà el Reglament general de provisió dellocs de treball i promoció professional dels fun-cionaris de l’Administració de la Generalitat deCatalunya;

En ús de les atribucions que em confereix laLlei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització,procediment i règim jurídic de l’Administracióde la Generalitat de Catalunya,

RESOLC:

—1 Adaptar a la nova estructura aprovada pelDecret 216/2005, d’11 d’octubre, els nomena-ments de càrrecs de comandament i llocs singu-lars de les persones funcionàries que figuren al’annex d’aquesta Resolució, amb efectes del dia1 de juliol de 2006.

—2 Contra aquesta Resolució, que exhaureixla via administrativa, les persones interessadespoden interposar, amb caràcter potestatiu, re-curs de reposició davant aquest òrgan en el ter-mini d’un mes, d’acord amb el que estableixenels articles 107, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de26 de novembre, de règim jurídic de les admi-nistracions públiques i del procediment admi-nistratiu comú, o bé recurs contenciós adminis-tratiu davant el jutjat contenciós administratiucompetent de Barcelona en el termini de dosmesos, de conformitat amb el que disposen elsarticles 8.2 a), 14.2, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de13 de juliol, reguladora de la jurisdicció conten-ciosa administrativa, ambdós terminis a comptarde l’endemà de la seva publicació al Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya. Transcorre-gut un mes de la interposició del recurs de re-posició sense que se’n notifiqui la resolució, espodrà entendre desestimat i es podrà interpo-sar recurs contenciós administratiu en el terminide sis mesos a comptar de l’endemà d’aquell enquè es produeixi l’acte pressumpte desestimatoridel recurs. Igualment, les persones interessadespoden interposar qualsevol altre recurs queconsiderin convenient per a la defensa dels seusinteressos.

CÀRRECS I PERSONALDOGC 4677 – 17.7.2006 31019

Documents

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4677 ... · de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural