DISSABTE · 15 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14851 - AVUI / Any XL. Núm. 13721 - EL PUNT

1,50€

1376

35-1

1901

08Q

1344

05-1

1641

06®

FUTUR · “Només amb unaunitat estratègica graníticaserem capaços de superar elsembats de l’Estat espanyol”

ÀNIM · En un article a El PuntAvui, els nou presos políticsmanifesten que estan serensi ferms davant del judici de l’1-O

“No ens rendirem”

Jordi Turull, ingressata la infermeria perindicació mèdica

P7,8 15 DIES EN VAGA DE FAM

La cadira que hauria d’haver ocupat Jordi Cuixart, vigilada pels presidents Torrent i Torra ■ NORMA VIDAL / ACN

CULTURA P28,29

Jordi Cabré guanya el Sant Jordi en una nit de record a Cuixart

Premis reivindicatius

El vicepresident, Pere Aragonès,proposa a Carmen Calvo negociar elstermes i el contingut de la trobada

Política P6,7

Sánchez vol reunir-seamb Torra el 21-D

NACIONAL P16

Els lloguers esprorrogaran finsals cinc anysEl PSOE reverteix una reforma de Rajoyi fa pagar les despeses de formalitzaciódels contractes al propietari de l’immoble

EUROPA-MÓN P22

May promettreballar“ràpid” perdesencallarel ‘Brexit’Els Vint-i-set podrienacceptar part del que vol May, ahir a Brussel·les ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2018

ots començar dela manera se-

güent: “Si jo fos escul-tor...” i utilitzar l’exage-ració i la ironia. Ho diuEnric Casasses per co-

mençar el nou assaig de l’Eloy FernándezPorta L’art de fer-ne un gra massa. Justaquest dissabte el poeta presentarà elseu darrer poemari, El nus la flor, a la lli-breria La Calders de Barcelona amb reci-tal inclòs. I l’assagista, la setmana vinent,el seu a la Fundació Tàpies acompanyatde l’Oriol Vilanova, l’artista que li fa demotor per a la seva història cultural de lasaforologia. Vilanova va exposar a la Tà-pies Diumenge, una mostra de 27.000postals de tota mena i condició, un afanyde col·leccionista esdevingut obra d’art.Potser en podríem dir, mal dit, una menade síndrome de Diògenes amb les pos-tals. En parla també de Diògenes Casas-ses, per bé que més obsedit per la veri-tat. Una veritat que només s’aventuren adir els poetes. I Casasses, que ha fet unaaltra brillant història d’amor que es potllegir també com una investigació delfuncionament del cervell humà i de l’àni-ma, diu això tan bonic de “Com més

m’estrenys, més m’eixamplo”. Una novaversió del T’hi sé, un missatge d’amorpermanent, constant, immortal. Ho té ai-xò l’amor, o l’enamorament, que possi-blement ens fa veure en l’altre allò quenomés l’enamorat veu, i exagerem vir-tuts i condicions, bellesa i intel·ligènciade l’ésser estimat. I de l’exageració, del’excés de la safor, com explica Fernán-dez Porta que en diuen a terres de Po-nent, vivim. De fet posats a fer-ne unateoria pujolsiana, no és que els catalansho tindrem tot pagat quan anem pelmón, sinó que qui si no nosaltres, els ca-talans, que a la recerca d’una llengua es-tàndard, hem arraconat en excés les va-riants del català, podria haver previst unavictòria de Donald Trump? L’Eloy elaborateoria i repensa quin mal o com ha aca-bat conformant la cultura catalana, elcentralisme barceloní, i no només, per-què ja deia Valentí Almirall que “l’exage-ració és el vici més funest que se’ns haencomanat”.

Però aboquem-nos al vici de l’exage-ració! Mirem la vida amb aquestes ulle-res saforològiques que ens augmentinl’autoestima, com quan vivim enamo-rats. I és que com canta Casasses: “Totsol caus al caos, tu, ego,/prô jo, sensel’ego, plego.”

P

Keep calmXavier Graset

Exagerats

Mirem la vida amb aquestesulleres saforològiques queens augmentin l’autoestima

a revista L’Avenç d’aquest mesporta adjunt un llibret de JuliàGuillamon que es titula El tren

de la bruixa. Complementa El barri dela Plata, la narració basada en fets dela seva vida que va publicar fa untemps. Julià Guillamon, crític literari iescriptor, és deu anys més jove que jo.Són pocs? Són molts? No tants perquèno haguem de tenir punts biogràficscomuns. En tenim? Fins ara no n’ha-via detectat: ell és fill de família bilin-güe, amb pare torero vingut del PaísValencià de parla castellana; habitantdel barri de la Plata, lloc de fronteresindecises situat al Poblenou de Barce-lona que va acollir gent de la mateixaprocedència; estiuejant a Arbúcies, onno se m’hi ha perdut res, vacacional-ment parlant; resident a Gràcia, barride Barcelona que procuro evitar per-què, fesomia per fesomia, en tinc prouamb la de la meva ciutat, que és idènti-ca; freqüentador de bars, llocs i am-bients on no m’he introduït ni de llu-ny... No ens hem trobat mai enlloc.

Els cuplets ja són una altra cosa. Acasa jo també havia escoltat, en disc,els de la maonesa Pilar Alonso, can-

L

tats per ella o versionats per Guiller-mina Motta o Núria Feliu. Me’ls sé gai-rebé tots de memòria. En Guillamonels ha traspassat al seu fill. Jo no vaiggosar amb els meus, i en Guillamon faque ara ho lamenti. Podria haver fetque compaginessin Nirvana amb laMarieta de l’ull viu. En canvi, els vaiginculcar i els llegaré el Cançoneret deNadal que vaig heretar del pare. En al-gun lloc, potser en un article a LaVanguardia, Guillamon explicava quees va introduir al català amb aquestpetit llibre de nadales, editat pel Fo-ment de Pietat, que la seva mare atre-sorava. En tinc dos exemplars atroti-

nats que ara per Nadal trauré com ca-da any del calaix on els guardo. Les na-dales es canten quan ets petit o quanets gran. Al tren de la bruixa s’hi pujaa les mateixes edats extremes. Hi hauna època vital intermèdia, no neces-sàriament la més feliç, que fa quet’abstinguis de moltes coses. El trende la bruixa d’en Guillamon és el meu,el que fa rodar Aurelio Quirós. Haviaconegut el seu pare quan era qui con-duïa la màquina i ell feia companyia ala mare a la taquilla. Més tard va pas-sar a controlar l’entrada. Ara és clavatal pare i fa la seva funció. Més enllà, ala fira, hi ha el làtigo, els cotxes dexoc... En Guillamon calcula com sónd’antigues aquestes atraccions pinta-des i repintades i mil vegades tragina-des, muntades i desmuntades. N’hi haper quedar parat. Un dia d’aquest any,contemplava el tren de la bruixa. Unsamics tan rodats i repintats com jo emvan preguntar: “T’animes a pujar-hi?”Ens vam animar.

En una altra cosa coincidim JuliàGuillamon i jo: aprofitem l’espai queels respectius diaris ens cedeixen perintroduir-hi i fixar-hi records.

“Julià Guillamonva completant elsseus records dejoventut

Vuits i nous

El tren de la bruixaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

uinze dies fa, avui, que JordiSànchez i Jordi Turull fan vagade fam (saben què són, quinze

dies sense menjar?); i en fa dotze quela fan Joaquim Forn i Josep Rull. Avui,també, fa dos dies que fa vaga de faml’alcalde de Montblanc, el republicà Jo-sep Andreu; i avui, és clar, en fa unque Jordi Turull és a la infermeria deLledoners. L’hi van traslladar ahir,després de catorze dies sense menjar.Amb aquest panorama, sàpigues, Jor-di (i t’ho dic perquè sé que llegeixesaquest diari), que a la infermeria hisom tots. A la infermeria emocional.Perquè encara estem en estat de xoc.Perquè una vaga de fam és una mesu-ra extrema (què fa Tardà dient que aERC la vaga de fam “no l’han cregudanecessària”?; no ho veu que, si mésno, és millor estar callat?); una mesu-ra extrema, deia, que ens deixa a totstocats. S’ha de ser molt valent, per feruna vaga de fam. I tenir una gran con-

Q “Sàpigues, Jordi,que aquests dies ala infermeria hi somtots. Perquè estemen estat de xocvicció. Per això em trec el barret, per-què em sembla que jo no podria. Em farespecte, ja ho he dit en alguna altraocasió. I me’n fa encara molt més, Jor-di, quan sé que, conjuntament amb elsaltres presos i preses, heu signat l’arti-cle que avui publiquem, i que no des-prèn més que convicció: “Quan decla-rem davant del Tribunal Suprem, norenunciarem, no capitularem, no ensrendirem (...) Mantindrem el cap benalt i parlarem clar, convençudes i con-vençuts plenament de la nostra inno-

cència i de la legitimitat de les nostresaccions i de les nostres conviccions”,dieu. Ja ho sé que no es pot fer resmés, perquè quan un té raó no pot ferres més que defensar-la fins al final.Però m’admira, vull que ho sapigueu,la vostra convicció. Quins cordons!(per no dir una altra paraula que rimaamb aquesta). Quinze dies de vaga defam i amb el cap ben alt. Fins i tot a lainfermeria. Quin contrast amb la man-ca de respecte de Casado l’altre diafent-ne burla i parlant de la “dieta pro-teica” dels presos. Pateixo. Pel qui hiha a la infermeria i pels qui hi podenacabar anant; i estic temptat de dema-nar-vos que ho deixeu. Perquè ja faquinze dies. I demà 16. I el dia 20, lavigília del 21-D, en farà vint. I aquelldia Pedro Sánchez i sis ministres delseu govern (i un parell de consellers,tot sigui dit) soparan a Barcelona con-vidats per Foment de Treball. Sensecomentaris.

Quinze diesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El proper 21 de desembre escompleix un any de les elec-

cions del 155, convocades per Rajoyper frenar el procés sobiranista peròguanyades un cop més per les forcesque defensen la independència deCatalunya. Va ser, sense dubte, unavictòria no només sobre els partitsunionistes, sinó també contra tota lamaquinària de l’Estat, política, eco-nòmica, mediàtica, judicial i funcio-narial. I va ser, sobretot, una victòriacívica i democràtica, uns trets quesón essencials i irrenunciablesd’aquest procés i que no es podenobviar en les mobilitzacions de pro-testa contra la reunió del govern es-panyol a Barcelona divendres que ve.

Hi ha motius de sobres per ma-nifestar-se el 21-D, sigui per reivindi-car el projecte independentista, perprotestar per la situació dels presosen vaga de fam i la resta de presos iexiliats polítics o per mostrar la in-dignació d’una amplíssima majoriade catalans per la repressió, la vulne-ració de drets i llibertats, el bloqueiginstitucional, la falta de voluntat perresoldre el problema de fons i el relatdeformat i farsant que es fa a Espa-nya sobre la realitat catalana. Éstambé per desmentir aquest relatmalintencionat que parla de violèn-cia, caos i desgovern que és impres-cindible manifestar-se amb la lliber-tat i amb el civisme de sempre.

És una bona notícia que PedroSánchez, després de la duresa delseu discurs de dimecres passat alCongrés i d’una convocatòria delConsell de Ministres unilateral i in-oportuna en tots els sentits, procurirebaixar la tensió proposant una re-unió amb el president Torra. Ho hau-ria d’haver fet molt abans per nosemblar un recurs d’última hora. Toti així, la reunió és necessària i seràpositiva sempre que no es tracti d’untràmit merament protocol·lari, sinód’un diàleg amb voluntat de parlardels temes de fons, que és el ques’ha demanat des de la Generalitat.

Diàleg a fonsi en pau

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escriptor i columnista d’opinió d’aquest diari haguanyat del premi Sant Jordi de novel·la per Di-gues un desig, en el decurs de la 68a edició de laNit de Santa Llúcia, esdeveniment de referència alcalendari literari i cultural dels Països Catalans,organitzada per Òmnium Cultural.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

Premi Sant Jordi

Mentre el president del govern espanyol PedroSánchez procura rebaixar la tensió i promou unareunió el 21-D amb el president Torra, el ministretorna a fer de piròman advertint que l’executiu es-panyol pot enviar policia a Catalunya per suplir elsMossos el 21-D sense haver d’activar el 155.

-+=

-+=

Nova etapa a la FiraPau Relat

La quota incendiàriaJosep Borrell

-+=

Jordi Cabré

El president de FemCat i conseller delegat deMATHolding serà el proper president de la Fira deBarcelona després del consens a què van arribarahir els membres de la Fira, la Cambra de Comerçde Barcelona, la Generalitat i l’Ajuntament de Bar-celona per desbloquejar la successió a l’ens firal.

NOU PRESIDENT DE LA FIRA DE BARCELONA

ESCRIPTOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

‘Sálvame’Leonardo

o no sé si vostès es deixarien operar per un sastre i,pel mateix preu, encarregarien la confecció d’una

camisa a un metge. Ben segur que posarien el crit al celsi el govern de torn decidís confiar l’educació dels seusfills a professors sense titulació o decretés que elsconductors d’autobusos no cal que es treguin el carnet.Aquest sentit comú que regna en la gran majoria de lesespecialitats professionals no es compleix en el mónde l’art. En aquesta mateixa columna ens hem referitsovint als desastres que s’estan fent en la restauració

d’obres que assumeixen aficionats.L’efecte ecce homo de Borja haarribat ara al comissariat de lesexposicions. El presentador delpopular concurs de televisióPasapalabra, Christian Gálvez, ensigna una al Palacio de las Alhajasde Madrid –avalada per tota unaBiblioteca Nacional de España!– de

Leonardo da Vinci, del qual es proclama “expert a escalamundial”. Els historiadors de l’art no han tardat adenunciar aquest escandalós “intrusisme”. Si es gratauna mica en el projecte expositiu, es veu clarament queestà minat d’interessos econòmics. El més dolorós detot és sentir els responsables de la institució públicacom defensen una mostra òrfena de rigor científic ambl’excusa que serà un èxit de públic. Pobre Leonardo,víctima del panem et circenses amb què es voldegenerar tot. I pobres de nosaltres: ens volen ignorantstant sí com no.

J

Un popularpresentador deTV presumeixd’entèsdel genirenaixentista

http://epa.cat/c/kocn42

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

ERC reforça l’actiu deJunqueras i farà un acte aEstremera, mentre que JxCatdemana el vot per restablir elgovern, vicepresident inclòs.

10anys

20anys

Les polèmiques obres hancomençat a foradar l’Eixample.Ja es treballa a tocar de Sants ial gener s’obrirà la cruïlla deMallorca amb Padilla.

José María Aznar provoca unnotable malestar en el governcatalà en anunciar l’existènciad’un pacte amb Jordi Pujol peravançar els comicis catalans.

Sense campanya Les obres del TAV Calendari electoralTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

és de dos mi-lions de cata-

lans assistiran el dia21 a una provocaciódirecta de l’Estat es-panyol, que vol am-

pliar l’escarment i expandir la humilia-ció a totes aquelles persones que vangosar somiar en un futur diferent i vandefensar les urnes davant la repressiópolicial i l’assetjament judicial.

Torna a bastir-se un relat fals d’unaCatalunya violenta i sense llei, una me-na de Wild West que necessita ser pa-cificat amb el Setè de Cavalleria. Laidea d’un 155 sine die que permeti feruna desinfecció a fons guanya cadacop més protagonisme a l’Estat, i esfan passes clares en aquesta direcció.La voluntat de menysprear i silenciarles vagues de fam, o la tria de l’aniver-sari de les eleccions del 21-D per fer unConsell de Ministres a Barcelona –des-prés de 4 dècades sense fer-ho– nosón casualitats. L’elecció del Palau deMar, desaconsellada pels mateixosMossos, busca unes imatges i unes ex-cuses molt clares que sostinguin el

discurs inventat de la violència. Sabenque la situació és molt delicada. Mésde dos milions de catalans veuen em-presonats o a l’exili els líders que vantriar democràticament per governar elpaís. En el ple monogràfic per parlarsobre Catalunya al Congrés, PedroSánchez –que representava un brid’esperança en un canvi de direccióque pogués posar les bases a una re-solució política del conflicte– va co-mençar la seva intervenció dient“mentiders” a més de dos milions deciutadans i posant la Constitució coma única resposta possible a qualsevolinquietud democràtica. Com a cireretadel pastís s’envien 1.000 efectius poli-cials a Catalunya, tot menyspreantl’autogovern i les competències delMossos d’Esquadra.

En aquest context es fa molt difícilmantenir la calma i no caure en lesprovocacions i els paranys, però man-tenir el caràcter cívic i pacífic del movi-ment independentista és vital. Hi hamoltes maneres no violentes de de-mostrar el rebuig a les provocacionsde l’Estat i l’opció més intel·ligent és nosortir d’aquest marc que ha meravellatel món durant l’última dècada.

M

Full de rutaGermà Capdevila

Provocacions

Torna a bastir-se un relat falsd’una Catalunya sense llei quenecessita el Setè de Cavalleria

“Les festesd’enguany no tenenres a veure amb lesd’abans

stem a deu dies de Nadal i, coses del’edat, se m’obre davant meu unpanorama que no té res a veure

amb el que tinc avui. I crec que no fa capmal de tant en tant recordar com es viviaa mitjan segle passat, que tot plegat faquatre dies. Però res és igual. Deixeu-mereviure –segur que no us farà cap mal fer-ho també vosaltres– aquells temps man-cats de tota mena de mitjans, en quèl’únic que teníem era el que podia crear lanostra imaginació. Sobretot als pobles,els Pastorets formaven part de la simbo-logia popular. Sense mitjans, érem capa-ços de muntar tota una escenografia, quefeia feliços mainada i grans.

EL MEU PARE, en Pep Collell, era el direc-tor d’escena, el tramoia, el director musi-cal i el lampista. Érem molts els que col-laboràvem per tal que tot sortís rodó. Sa-beu, a tall d’exemple, com aconseguia joque quan sortissin les fúries infernalsl’escenari s’omplís de llampecs vermellsque espantaven els nens i nenes petits?Doncs, senzillament, posant i traient atota velocitat els fusibles, que per sort noes fonien. En Valls –sí, el pare d’en Josep

E Valls, l’escriptor– era el dimoni gros, iquin dimoni, feia por de veritat. En PepetBora i en Constants eren els que tenien lamissió de posar humor a la representa-ció, i ho aconseguien. Actuaven any rerel’altre i no crec que s’haguessin après maiel paper. Però eren uns autèntics profes-sionals, que sempre sabien trobar la pa-raula justa per tal que el públic es reben-tés de riure. La sala de la rectoria s’ompliade gom a gom. Ara per Nadal molts anema la quina, en aquells temps només hi ha-via els Pastorets. I hi anàvem a veure’lscada any com un ritual. Ah, per cert, alsPastorets que es representaven a SantFeliu de Pallerols, a la Garrotxa, l’únic

element femení era la Mare de Déu. La ve-ritat és que de tot allò avui no en podementendre res. I Déu me’n guardi que avuise’ns acudís voler-ho repetir. Entenc queper a molts els sigui difícil entendre-ho.Ens hem de traslladar en aquells temps iacceptar les coses tal com eren. I la veri-tat és que hi havia molta participació, itot de franc. Ara anem a esperar els Reisamb uns magnífics fanalets, amb llumsde colors i amb un Reis que bé sembla quevenen de l’Orient. Al nostre poble, els Re-is no els vèiem, però igualment els anà-vem a esperar, cantant les mateixes can-çons que han arribat fins als nostres dies,però en comptes de fanalets cremàvemmanats de barballó, que havíem anat acollir al bosc tan bon punt sortíem de l’es-cola i abans no es fes fosc.

LES FESTES D’ENGUANY no tenen res a veu-re amb les d’abans. I seran diferents, itant que seran diferents, amb polítics a lapresó o a l’exili i sense aquella il·lusió quevoldríem tenir i no podem. Podria ser elNadal de l’esperança? Doncs per què no.Tot menys tirar la tovallola. Encara queens costi. Bon Nadal, malgrat tot.

Pep Collelldemont. Periodista

Històries viscudesTribuna

Vaga de fe

b No hi ha dret que mentreque uns ens llevem dubtantde si menjar kiwi o pinya peresmorzar d’altres se saltinl’àpat per fer una reivindica-ció. Em sembla injust que enple segle XXI hàgim de recór-rer a limitacions primàries denecessitat vital per fer viraluna protesta. Hi ha alguna co-sa que no funciona des de fatemps i és tan simple com eldiàleg però tan complicat coml’escolta negada. Perquè ferjustícia no hauria de ser qües-tió de dejunis ni vagues defam.LAIA GONZÁLEZ SOLÀ Barcelona

Independentismeinconformistab Parlar d’independentismeés parlar d’inconformisme.Quan analitzem el concepte“inconformista” entenem queés la capacitat humana quan

no et sents a gust amb unadeterminada situació, i aques-ta és la clau de volta que ensmou a la majoria dels cata-lans. Quan era un nen, a clas-se érem pocs els que volíem laindependència. Alguns po-drien haver-se conformat se-guint sent el 17% de l’electo-rat i treballant per preservaruna identitat catalana singu-lar. Altres podrien haver-se re-laxat havent aconseguit que lamajoria del Parlament ja siguiobertament independentista,o perseguit i aconseguit peti-tes millores fiscals. Però no,no en tenim prou. La base del’independentisme és incon-formista. Mai n’hem tingutprou d’existir, de ser minoria id’anar sumant. Mai n’hem tin-gut prou que els principalspartits comencin a moure’samb premisses independen-tistes. Tampoc n’hem tingutprou veient com el procés po-sa la independència en primerpla, ni que els representantsdel poble escollits democràti-

cament treballin per consoli-dar la República. Som incon-formistes de mena, no ensacomodem ni volem confor-mar-nos amb el que tenim,però compte fins on anhelemarribar per sentir-nos a gust.Quan despleguem la Repúbli-ca l’independentisme canvia-rà d’objectiu però no d’essèn-cia. Tants anys d’inconformis-me ens hauran ensenyat a do-minar la constància, a fruir dela paciència i a gaudir mentrecerquem camins que ens por-tin a assolir objectius. Aprofi-tem aquestes qualitats quehem anat madurant durantanys per construir un Estatdigne al món on ens ha tocatviure. Preparem-nos, doncs,perquè l’endemà de la inde-pendència la majoria de cata-lans deixaran de ser indepen-dentistes i haurem de decidircap a on volem canalitzar totel nostre inconformisme.LLUÍS FELIU I ROÉSant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Baltasar de veritatb L’entitat Casa Nostra CasaVostra ha iniciat una campa-nya en què demana als ajun-taments de Catalunya i a lescomissions dels reis que hiparticipin persones de raçanegra de veritat. Aquesta no-va iniciativa vol posar fi alcostum del blackface, unapràctica que es basa a pintarde color negre el nostre reiBaltasar i els seus patges.Sincerament, ja era hora quealgú donés veu a això, ja quehi ha moltes persones de ra-ça negra a la nostra poblacióque estan disposades i en-cantades de col·laborar ambaquestes festes i fer feliçosels més petits, només calbuscar-los. Així que esperoque ho aconseguim i aca-bem aquesta discriminació iaquest racisme. Aquest any,com sempre, t’esperem, Bal-tasar, però de veritat.RITA HEREDIA ACUÑAGranollers (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2018

Emiliano García-Page, PRESIDENT DE CASTELLA-LA MANXA (PSOE)

“Abans que es trenqui Espanya es trencaran els partits, itambé el PSOE, que coadjuvin perquè es trenqui el país”

La frase del dia

“Tenim urgènciaper desmuntar totauna sèrie de mitesque estan fent mal

stem passant un dels pitjors mo-ments, fins ara, en el procés deconstrucció de la democràcia ca-

talana. La incapacitat de compartir ladiagnosi sobre allà on som, cap on hemd’anar i com hi hem d’anar, està dei-xant el terreny lliure perquè, en absèn-cia de direcció política i social, prolife-rin iniciatives que van des de les benin-tencionades però inútils per descoordi-nades, fins a les que prioritzen una de-terminada estratègia en conflicte ambla línia netament pacífica seguida finsara pel moviment per l’autodetermina-ció i la independència i que esdevé con-traproduent per a aquesta finalitat,perquè fa disminuir el suport entre elspropis i facilita el relat a l’espanyolismeradical per blindar o per ampliar la sevabase sociològica a Catalunya i a Espa-nya.

TENIM URGÈNCIA per desmuntar mitesque ens estan fent mal. El primer miteés pensar que només amb les apel·la-cions al poble i a les mobilitzacions sen-se precisar quines ja ens en sortirem. Elsegon mite és basar la victòria en el sim-ple eixamplament electoral del sobira-nisme. Condició necessària però abso-lutament insuficient havent escoltatreiteradament, fins i tot a líders delPSOE, que les majories molt absolutesservirien com a màxim per fer retocs enel marc constitucional. El tercer mitetambé és electoralista, perquè posa to-tes les expectatives en unificar en unasigla l’oferta electoral o en l’emergènciade nous líders molt saberuts que arra-saran a les urnes. Una altra versió de lamateixa fal·làcia. Quart. Creure que, elgovern autonòmic, desobeint n’hi haprou per guanyar l’Estat, sense reco-nèixer que si una lliçó va donar l’1-O erala feblesa en poder coercitiu –poderd’autodeterminació– de la Generalitat.

CINQUÈ, CREURE QUE LA POLICIA catalanaha de ser lleial a la proposta política in-

E dependentista, mentre s’és incapaç dedepurar actuacions que no són neu-trals, per exemple la impunitat de laviolència franquista o les extralimita-cions en l’exercici de les funcions d’or-dre. Sisè. Abusar de les crides a la no-violència com un mantra quan encaraes confonen el pacifisme o les accionsparaviolentes amb la no-violència.

SETÈ. ELS PARTITS POLÍTICS i les organit-zacions socials, alguns amb un retardesfereïdor, no han transformat les se-ves estructures organitzatives per ade-quar-les a un marc d’estat d’excepció.Les organitzacions no s’han remodelatper tal que allò que és rutinari, activi-tats culturals, simbòliques en el casd’entitats o activitats electorals i insti-tucionals per part dels partits polítics,no continuï absorbint quasi el 100% derecursos humans i pressupostarisd’aquests organismes.

VUITÈ. EL MITE del momentum que vacreant expectatives sobre noves datesmàgiques sense haver-les preparat. Ai-

xí anem cremant cartutxos cada vega-da més en una degradació lamentabledel que era la capacitat mobilitzadoradels set anys anteriors.

NOVÈ. El mite de “farem coses que nos’entendran”. Doncs, malament, per-què si no ho entenem és que segura-ment no té explicació. La població ésmés assenyada del que alguns liderat-ges semblen considerar-la per activa oper passiva. Que es parli clar i us pro-meto que tots ho entendrem.

DESÈ. PENSAR que sobreactuant cada li-deratge arramblarà més suports. Pot-ser sí, però a costa de disminuir les pos-sibilitats d’èxit del conjunt. Se sap queen converses privades entre dirigentsja es comparteix en bona part la diag-nosi: tenim un estat violent al qual ni laforça del vot ni la insurrecció que puguijustificar encara més la seva violència,no faran doblegar. Que cal preparar-seper a un període més o menys llarg dedesgast on hem de mirar de desgastar-nos poc nosaltres i molt els pilars del’estat. Que aquest desgast només s’ob-tindrà amb l’estratègia no-violentamolt planificada, amb calendari, ambescalonament de les fases, amb rebuigfrontal als paraviolents. Però això quees reconeix en privat, ara per ara, no estrasllada en públic per afany electora-lista de partit i de protagonisme d’enti-tat.

FINALMENT, UNA REFLEXIÓ que l’escocèsSalmond va gosar fer en una entrevistarecent. Els catalans estan massa cen-trats a debatre quina és des de les prò-pies forces la millor estratègia, mentreque la prioritat hauria de ser estudiarmolt a fons i compartir l’anàlisi sobrequines són les estratègies de l’Estat iels seus aliats. Coneixent bé l’enemic/adversari és com s’arribaran a definircorrectament les estratègies pròpies.Aquí tenim les urgències.

Josep Huguet Biosca. Enginyer industrial

UrgènciesTribuna

SísifJordiSoler

a dos anys aquestdiari va publicar

dos reportatges sobreuna experiència únicadel món penitenciari:l’entrenament d’un

grup de presos de Quatre Camins percórrer la marató de Barcelona. La pri-mera informació es va il·lustrar ambunes imatges de les cames i els peusdels presos perquè cap d’ells va volerdonar la cara, per vergonya de la sevacondició de reclusos. A la segona infor-mació, apareguda uns mesos més tard,amb els interns arribant al final d’unllarg procés d’entrenament, de supera-ció personal i també de reconeixementde la culpa, quatre d’ells es van deixarfotografiar de front. Volien que se sabésque havien sortit del pou i estaven apunt de fer una cosa en positiu, i tangran, com és córrer una marató.

Fotografiar un pres és una missióimpossible, o una heroïcitat periodísti-ca, com va passar amb aquella cèlebreimatge de Javier de la Rosa menjant-seun entrepà a la seva cel·la de la presóModel. Per això és extraordinari queuns interns vulguin retratar-se i difon-dre la seva imatge, sense més, com hapassat recentment amb el grup de setpresos polítics tancats a Lledoners.

Un pres comú suma a la condemnadel jutge la que la pròpia societat li im-posa oblidant-lo entre reixes, tot el con-trari del que estan vivint els presos polí-tics des del dia que van ingressar, i ésprecisament aquest vincle no trencatamb el món exterior el que evidenciaque Junqueras, Forcadell i companyiasón qualsevol cosa menys delinqüents.La foto dels set de Lledoners és la mos-tra més evident que els únics privile-giats que hi ha avui a la presó són elspresos comuns que tenen la sortd’aprendre al seu costat els conceptesde tenacitat, veritat i dignitat, i sensehaver d’entrenar-se per a una marató.

F

De set en setJoardi Panyella

La fotografia

El president del govern es-panyol, Pedro Sánchez,no es resigna que el viatgea Barcelona per celebrar-hi el Consell de Ministresno inclogui una reunióamb Quim Torra que ellvoldria que fos el partit detornada de la seva entre-vista del 9 de juliol a LaMoncloa. Si bé s’especula-va amb un format innova-dor com ara una cita depresidents amb ministresi consellers per oferir unaicona del desglaç, Sánchezno vol res que no sigui unacita amb Torra i prou perno servir una postal simi-lar a una cimera bilateralentre estats, i adverteixque ell escoltarà tot el queTorra vulgui exposar so-bre el dret a decidir, peròalhora el va desafiar a am-pliar el temari de l’ordredel dia. “Que Torra voldràparlar d’autodetermina-ció? Si és que dins la Cons-titució es pot parlar de tot.Però el temps que ell dedi-qui a parlar d’autodeter-minació jo el dedicaré aparlar de precarietat labo-ral, de la qualitat dels ser-veis públics i de com re-construir l’estat del benes-tar, que ha sortit molt mal-parat d’aquests anys decrisi”, va dir a Brussel·les.

Mentre La Moncloa ulti-ma el desembarcament aBarcelona de 1.000 agentsvinguts de fora de Catalu-nya per integrar-se en undesplegament de 9.000efectius, entre policies,guàrdies civils i mossosd’esquadra, Sánchez vapresentar amablement elfet de canviar l’edifici del’avinguda Puerta de Hier-ro de Madrid per la Llotjade Mar de la Ciutat Com-

tal. “És una mostra de res-pecte i d’estima a la socie-tat catalana, com ho va seranar a Sevilla, i és reconèi-xer que no tota la vida po-lítica passa a Madrid”, vaexplicar per rebatre la“provocació” que hi veia laconsellera de la Presidèn-cia, Elsa Artadi. Fonts deLa Moncloa, de fet, agraïenque la Generalitat ajudi a“desdramatitzar” el 21-D,que coincideix amb el pri-mer aniversari de les elec-cions forçades pel 155.

La portaveu Isabel Ce-laá va expressar confiançaen els Mossos pel que fa alcompliment del seu “deu-re professional”, mentreque Artadi replicava desde Berlín que el govern noveu que hi hagi cap neces-sitat que es desplacin a Ca-talunya “agents de fora”per garantir la seguretat el21-D i els dies posteriors.

En un moment en quèPablo Casado (PP) i AlbertRivera (Cs) criminalitzenel simple fet de parlar–“dialogar de què i per aquè?”, reprotxava el líderpopular– i en què José Ma-ría Aznar afirmava a ElMundo que és “indispen-

sable” una intervenció “afons de l’autonomia catala-na, sense límit de temps, ide totes les institucions”per la “situació insurrec-cional”, Sánchez no voltancar cap porta a la foto imanté que està “tot obert”si Torra accepta l’envit:tant el lloc –a Madrid hi haqui ja aventura el cost elec-toral per a Sánchez de pas-sar per sota de la pancartaamb el llaç groc del Palaude la Generalitat– com l’ho-ra, perquè la cita a Sevillaamb Susana Díaz va serdesprés del Consell de Mi-nistres i ara s’obre a tenir-laabans –fins i tot dijous enel sopar de Foment al qualassistirà Sánchez amb sisministres– o després.

De l’ibuprofèn a l’assossecEl que el president espa-nyol no alterarà és el guiód’omplir el 21-D de contin-gut social –la bandera deldia serà la pujada del salarimínim a 900 euros que in-vocava com a esquer per-què ERC i el PDeCAT li vo-tessin els pressupostos del2019– i de predisposicióal diàleg, tot i que el minis-tre de la diplomàcia, JosepBorrell, menyspreï el “pocèxit” de la “política del’ibuprofèn”. “El governvol resoldre el problemacatalà i no viure de la con-frontació territorial i delgreuge territorial. Els pro-blemes hi són per resol-dre’ls, no per deixar-loscom s’ha fet els últims setanys.” I va receptar de nou“temps, assossec i diàleg”,cosa que Borrell desdenyacom a “ibuprofèn”. “No ésuna crisi que resoldrem enun mes ni en dos mesos”,preveu Sánchez.

El número 2 del govern,Pere Aragonès, va respon-dre ahir a la tarda a la car-

ta enviada per CarmenCalvo, en què la vicepresi-denta espanyola li comu-nicava oficialment que elConsell de Ministres es fa-rà a la Llotja de Mar, li de-manava la màxima col·la-boració en la preparacióde la trobada i deixavacaure la conveniència queels dos presidents es re-uneixin, “com és habitualen situacions semblants”.

El vicepresident ofereixa Calvo negociar la reunióentre presidents i la con-vida a trobar els “termes icontinguts” per fer-la efec-tiva. També li traslladaque el govern comparteix“la voluntat d’avançar enel camí del diàleg cons-

tructiu” i li comunica quediversos departaments es-tan treballant en coordi-nació amb la delegació delgovern espanyol per alConsell de Ministres. Així,l’executiu no tanca la por-ta a una reunió Torra-Sán-chez –encara que no hiparticipin els ministres iels consellers com preferi-ria–, sempre que s’hi pu-gui abordar la qüestió de laindependència. “Semprehem apel·lat al diàleg; elformat de la reunió no hade ser el centre de la qües-tió, sinó que s’hi pugui par-lar de tot i amb una actitudconstructiva”, va concedirArtadi, que va rebutjar,això sí, la celebració de

“reunions cosmètiques”. “Sempre oberts a la pos-sibilitat que hi hagi re-unions en què es vulguintrobar solucions”, va insis-tir la portaveu del govern.La Generalitat ha descar-tat en tot moment una citamerament protocol·làriaentre presidents desprésde la visita de desgel queTorra va fer a La Moncloa.

Calvo també va enviaruna carta a Ada Colau enquè agraeix per endavantla col·laboració que prestasempre el consistori. L’al-caldessa de Barcelona vainstar Sánchez a garantirla seguretat el 21-D sensearribar a la “militaritza-ció” del centre. ■

CITA Sánchez insisteix a veure Torra, però rebutja la cimera degoverns XOC “El temps que ell dediqui a parlar d’autodeterminació,jo parlaré de precarietat i serveis públics”, avisa CARTA Aragonèsofereix a Calvo negociar els termes i els continguts de la trobada

D. Portabella / E. BellaMADRID / BARCELONA

Entre president i pres

“Vull solucionar elproblema i no viure deconfrontació i greuge.La recepta és temps,assossec i diàleg”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El format de lareunió no ha de ser elcentre de la qüestió,sinó que s’hi puguiparlar de tot”Elsa ArtadiPORTAVEU DEL GOVERN

El presidentespanyol,PedroSánchez,ahir, aBrussel·les ■

EFE / HORST

WAGNER

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 20186 |

El Consell deMinistres amplia ladurada màximadels lloguers de 3 a5 anys

Un documental deMediapro analitzacom es retorça lallei per castigarl’independentisme

Lluita contrala precarietaten l’habitatge

Causa judicialcontra elprocésNacional

sident o res

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2018

Renovant càrrecsL’APUNT de Comerç de la capital en les imminents eleccions.

Molts volen veure jeroglífics polítics en aquests relleus, iprobablement n’hi ha. Però al marge de les inevitablesafinitats ideològiques, caldrà veure si tots plegats sa-bran navegar pels colossals canvis que s’acosten i, so-bretot, si superen les barreres de les respectives torresd’ivori institucionals per captar el que passa al carrer.Marga Moreno

Aquest ha estat un any de renovació de lideratges engrans institucions econòmiques del país. Mercè Conesava accedir a la presidència del Port de Barcelona, PereNavarro és el nou delegat al Consorci de la Zona Franca,Sánchez Llibre lidera Foment i ahir es va confirmar elnomenament de Pau Relat al capdavant de Fira de Bar-celona, poc abans que es reveli qui pilotarà la Cambra

1790

99-1

2007

66Q

En el catorzè dia de vagade fam, ahir l’exconsellerde la Presidència Jordi Tu-rull va ingressar a la infer-meria de la presó de Lledo-ners per indicació faculta-tiva, segons van informarfonts dels serveis peniten-ciaris. El president delCol·legi de Metges de Bar-celona i encarregat del se-guiment mèdic dels pre-sos polítics en vaga de fam,Jaume Padrós, va explicaren una piulada a Twitter

que, “malgrat mantenir-seestables, el temps trans-corregut i la situació indi-vidual fa aconsellable queara Jordi Turull sigui tras-lladat a la infermeria delcentre penitenciari de Lle-doners”. Segons fonts deJxCat, en els resultats deles anàlisis fetes dijous esvan detectar alteracionshabituals en persones quefan vagues de fam, i elsmetges van demanar a Tu-rull que ingressés a la in-fermeria per poder fer unmillor seguiment. Pertant, ha deixat de fer les

seves feines habituals alcentre penitenciari peròcontinua rebent visites,treballant amb els advo-cats i escrivint.

La xarxa es va omplir demostres de suport a l’ex-conseller, com ara la delpresident de la Generali-tat, Quim Torra; la del pre-sident del PDeCAT, DavidBonvehí; la de la secretà-ria general d’ERC, MartaRovira, o la de la CUP.També li va expressar elseu suport l’expresidentde la Generalitat CarlesPuigdemont. ■

a L’exconseller hi va ser traslladat per indicació mèdica enel compliment, ahir, del catorzè dia de la vaga de fam

Turull ingressa a lainfermeria de Lledoners

A.S.BARCELONA

L’exconseller Jordi Turull, en una imatge del març al Parlament ■ A.P.

15 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

s podríem donar les gràciesmil cops i serien insufi-cients. Farem sempre curt

a l’hora de retornar-vos tot l’escalf,el suport i la companyia que enslliureu dia sí, dia també. Gràciesper no oblidar-nos, per ser al nos-tre costat, per tenir-nos presents iensenyar cada dia al món sencerla causa justa que sempre és lalluita pels drets i les llibertats civilsque a nosaltres ens han estat ar-rabassats.

Som ja molt a prop de l’inicidel judici davant del Tribunal Su-prem. Aquest és un moment quevol la màxima fermesa per partnostra, però també tota la sere-nor. I també la vol de vosaltres,de tots els que esteu al nostrecostat, dels que ens veniu a veurede fora la presó estant, dels queens escriviu, dels que us manifes-teu, dels que assistiu a soparsgrocs, dels que ens teniu, en defi-nitiva, presents i heu fet des delprimer dia de la nostra injusta si-tuació la vostra causa i també lavostra lluita.

Entenem que molta gent ques’apropa físicament o emocional-ment a la presó senti en carn prò-pia la impotència que provocatanta injustícia. Entenem que algúpugui considerar, fruit d’aquestaindignació que generen els abu-sos, que la solució hauria de serobrir les presons. Però, de la ma-teixa manera que podem enten-dre la necessitat d’esbravar la im-potència, també hem de dir clara-ment que això, lluny d’afavorir lanostra causa, la perjudicaria, igualque també perjudicaria els objec-tius polítics del país que volem ipels quals som aquí empresonatspendents d’un judici polític.

La repressió pretén desestabi-litzar-nos i dividir-nos. No ho hemde permetre. La riquesa del sobi-ranisme és la seva pluralitat i aquírau també la seva força. Nomésamb una unitat estratègica graní-tica, construïda sobre la premissadel respecte i la generositat, se-rem capaços de superar els em-bats de l’Estat espanyol.

Afrontem el judici amb plenaconsciència i responsabilitat. Nous resulti estranya aquesta sere-nor. Compartim la convicció queno hem comès cap delicte, per-què posar urnes no ho podrà sermai. I això ens fa forts davant dequalsevol embat judicial i davantqualsevol arbitrarietat i injustícia.Som innocents. Ho sabem. I ésaquesta plena convicció d’inno-cència la font de la nostra serenori de la nostra ambició de situar el

U

judici com una gran oportunitatper denunciar les arbitrarietats ila vulneració dels drets civils i lesllibertats ciutadanes.

Quan vam anar a declarar da-vant l’Audiencia Nacional i del Tri-bunal Suprem, vam escollir, ambplena consciència i voluntat, elcamí de donar la cara i assumirles conseqüències que se’n po-guessin derivar. Fa més d’un anyque som a la presó des d’aquelldia, i el judici al Tribunal Supremés el pas que dona continuïtat icoherència a les decisions quevam prendre llavors. En vam as-sumir les possibles conseqüèn-cies, igual que les assumim ara.La coherència de les nostres ac-cions es mantindrà intacta quanestiguem asseguts al banc delsacusats del Suprem.

Quan declarem davant del Tri-bunal Suprem, no renunciarem,no capitularem, no ens rendirem.

Ben al contrari. Mantindrem elcap ben alt i parlarem clar, con-vençudes i convençuts plena-ment de la nostra innocència i dela legitimitat de les nostres ac-cions i de les nostres conviccions.Despullarem el llast de mentidesi oprobi que acompanya el nostrecaptiveri i la volguda inconsistèn-cia de les acusacions que se’nsformulen, construïdes sobre elsfonaments de la venjança i l’es-carment en aquesta causa contrael conjunt del sobiranisme, dela qual nosaltres som la part mésvisible.

Per això us diem que és el mo-ment de saber-se forts i serens.Ho estem nosaltres i necessitemque també ho estigueu els quesou i voleu ser a prop nostre, in-dependentistes o no. Som milionsde persones les que compartim laconvicció que aquesta és una si-tuació profundament injusta. El

judici oral serà el moment propiciperquè aparegui la veritat al migde la sala on se’ns estarà jutjant,i el que la vulgui negar haurà degirar per força la cara, perquèse’l menjarà la vergonya, i estemconvençuts que el carrer ens hiacompanyarà.

Ens podran condemnar, per-què tenen la força. Ja hem ditmoltes vegades que no esperemun judici just, perquè ningú ja nodubta de la fonamentació políti-ca, i no jurídica, que té aquestacausa.

El que mai podran demostrarés que la seva condemna siguijusta i estigui fonamentada ambfets i proves. No, no podran, per-què, arribats a aquest punt, ja haestat demostrat que les acusa-cions no s’aguanten de cap de lesmaneres. I és per aquest motiuque el judici és una oportunitatper als que estem empresonats,

per al conjunt del sobiranisme iper a tots aquells que, sensecompartir la idea d’una Catalunyaindependent, no dubten a posar-se al costat de la defensa delsdrets civils i polítics.

El judici és el mirall en què elsdiferents poders de l’Estat, i enparticular el judicial, hauran demirar-se. Potser ells podran su-portar el que vegin –al capdavall,ja hi estan acostumats–, però elque tothom descobrirà és la falli-da de la democràcia a Espanya, lajustícia de les nostres reivindica-cions i la legitimitat de les nostresambicions polítiques.

Serenor i fermesa. La que ensdona saber que som innocents ique no renunciarem a res. Grà-cies per ser al nostre costat.

*Presons de Mas d’Enric, lesBasses i Lledoners, 14 de desem-bre del 2018

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Serenor i fermesa

Els presos polítics, a Lledoners, Dolors Bassa i Carme Forcadell ■ M. VERNET / ÒMNIUM CULTURAL / LL. SERRAT / A. PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quan declarem davantdel Suprem, norenunciarem, nocapitularem, noens rendirem

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Només amb una unitatestratègica granítica [...]serem capaços desuperar els embats del’Estat espanyol

Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras,Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull*

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ens podran condemnar[...]. El que mai podrandemostrar és que la sevacondemna sigui justa ifonamentada ambfets i proves

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El que tothomdescobrirà [amb el judici]és la fallida de lademocràcia a Espanya ila justícia de les nostresreivindicacions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

És el moment desaber-se forts i serens.Ho estem nosaltres inecessitem que tambého estigueu

15 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1768

51-1

2008

37L

Ciutadans va fer ahir unpas més en la seva pressiócontra el president del

Parlament, Roger Tor-rent, en presentar-li unaquerella per no haver sus-pès els diputats empreso-nats i mantenir-los elsseus drets.

La ratificació de la sus-pensió dels diputats fetapel Tribunal Constitucio-nal, després de la que vafer el Suprem, serveix aCiutadans per argumen-

tar que Torrent cau en ladesobediència si no elssuspèn els drets i permetque exerceixin la delega-ció de vot i proposició d’ini-ciatives. La querella es faextensiva a la resta demembres independentis-tes de la mesa de JxCat iERC per haver permèsque Oriol Junqueras i RaülRomeva designessin unsubstitut perquè els seusvots siguin comptabilit-zats. La lider de Cs, InésArrimadas, va presentarahir la querella al TribunalSuperior (TSJC) i va asse-gurar que Torrent s’empa-ra en una substitució delsdiputats processats “queno té cabuda en el regla-ment de la cambra”.

Per la seva banda, elpresident del Parlament,Roger Torrent, va lamen-tar ahir l’actitud obstruc-cionista de Cs. Torrent varespondre’ls que no esmourà “ni un mil·límetreen la defensa dels dretsdels diputats”. La querella“és fruit de la impotència.Volen guanyar als tribu-nals alló que no són capa-ços de guanyar al Parla-ment”. ■

a Arrimadas estén la denúncia contra més diputats de lamesa a El president del Parlament avisa que no canviarà

C.S.BARCELONA

Querella de Cs contraTorrent per no haversuspès els presos

Els líders de Cs, Carlos Carrizosa i Inés Arrimadas, sortint del TSJC ■ EFE

“La seva intervenció,subscrivint manifestos desuport a la consulta il·le-gal, no excedeix dels límitsdel que podem consideraruna adhesió política oideològica a la seva cele-bració, un fet que no potfonamentar raonable-ment l’exercici públic del’acció penal.” Amb aquestargument, el fiscal del’àrea de Mataró-Arenysde Mar, Luis Manuel Gar-cía Cantón, va comunicarahir als alcaldes d’Arenysde Munt, d’Arenys de Mar ide Malgrat de Mar que ar-xiva la causa contra ells,

oberta fa més d’un any pelseu suport a l’1-O. La fisca-lia va obrir investigació aun centenar de batlles pelseu suport a l’1-O i la cessióde locals, i no descarta pre-sentar querelles. El fiscalde Mataró també investi-ga l’alcalde d’Argentona,Eudald Calvo (CUP), l’ú-nic que encara no ha rebutcap comunicació. ■

Arxiven la causacontra tres batlles delMaresme per l’1-O

M. PiulachsBARCELONA

a El fiscal elscomunica que tancala investigació contraells, un any després

Els batlles d’Arenys de Mar id’Arenys de Munt ■ LL.M.

15 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Mediapro tanca la trilogiadel procés amb un nou do-cumental. Si els dos pri-mers van estar dedicats al’1-O i el 20-S, aquest copel poder judicial és el pro-tagonista d’una produccióque posa el focus en l’anà-lisi del procés judicial con-tra el procés català. Causaespecial 20907/2017s’emetrà aquest dimartsa l’espai Sense ficció deTV3 coincidint amb l’inicide la vista prèvia al Tribu-

nal Suprem. Dirigit perJaume Roures, el projectedona veu a disset jutges,fiscals, juristes i catedrà-tics en dret penal i proces-sal de diverses tendèn-cies. Roures expressavaahir durant la presentaciódel documental la seva sa-tisfacció per haver acon-seguit les valoracions de“juristes de tot l’espectre”.

El títol del documentalfa referència a la causa es-pecial 20907/2017, ober-ta pels delictes de rebel-lió, sedició, malversació idesobediència contra di-

vuit polítics i líders d’en-titats sobiranistes per laconvocatòria i la posteriorcelebració de l’1-O. El tre-ball posa la lupa sobre unsistema judicial cada copmés qüestionat i intentadonar resposta a qües-tions concretes del procéscom ara si hi va haver re-bel·lió i també sobre la po-litització dels òrgans judi-cials. Per fer-ho es remun-ta al recurs del TribunalConstitucional contra lareforma de l’Estatut apro-vat pel Parlament de Cata-lunya i avalat per un refe-

rèndum l’any 2006.La directora de l’espai

Sense ficció, Montse Ar-mengou, assegurava ahirque es tracta d’un “docu-mental de tesi i no depart”, perquè inclou refle-xions de juristes de dife-rents tendències en unmoment en què, destaca,“TV3 ha estat atacada”amb acusacions de faltad’imparcialitat. Lluís Ar-carazo, guionista i realit-zador de Causa especial20907/2017, va explicarque hi han invertit tresmesos de feina, en què

han arribat a contactaramb una seixantena defonts i han reunit més devint hores d’entrevistes.“Intentem donar ele-ments de reflexió, tal comhem estat fent des del do-cumental sobre les clave-gueres de l’Estat”, deia elrealitzador.

El fet que el documen-tal s’emeti el mateix diaque es farà al Tribunal Su-prem l’última vista abansdel judici contra els presospolítics independentistesservirà, segons JaumeRoures, per “donar al ciu-tadà elements per poderseguir les informacionsdel judici i fer-se’n una opi-

nió pròpia”. El director deldocumental destaca quela tesi final del treball és“que no hi ha justícia”.Com afirma un dels testi-monis, “la realitat no es-patllarà el relat dels jut-ges”. És per això que con-clou que “la sentència jaestà escrita i no els impor-ta el que puguin dir d’aquía uns anys a Estrasburg”.

Jaume Roures va avan-çar que des de Mediapro espreparen per fer un segui-ment del dia a dia del judi-ci des de diversos angles.Aquest material no es con-vertirà en un quart docu-mental, sinó que preveuproduir “un format mésreflexiu, de tres o quatrecapítols”, amb tot el quesurti del procés judicial. ■

a ‘Causa especial 20907/2017’ s’emetrà dimarts a TV3 coincidint amb l’inici dela vista prèvia a En la producció, hi participen juristes de totes les tendències

Un nou documental posala lupa sobre la causajudicial contra el procés

Marta MembrivesBARCELONA

El documental, que emetrà dimarts TV3, analitza quins interessos es mouen en la cúpula del poder judicial ■ MEDIAPRO

“Volem donar alciutadà elements perpoder seguir lesinformacions deljudici i fer-se’n unaopinió pròpia”Jaume RouresDIRECTOR DEL DOCUMENTAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

8399

44-1

1974

09Q

Les primàries promogu-des pel filòsof Jordi Grau-pera per bastir una llistasobiranista per competiren les eleccions munici-pals de Barcelona, i que te-nen el suport de l’ANC,van iniciar ahir les vota-cions de la primera volta,que s’allargaran fins demàa les 20 hores. Els 38.876inscrits en el procés ahir alvespre podran exercir elvot de manera telemàticao presencial, i hauran d’es-collir entre els més de 50aspirants que aspiren aser cap de llista. A més delmateix Graupera, hi figu-ren l’expresidenta del Par-lament Núria de Gispert ol’actual regidor de Demò-crates al consistori GerardArdanuy, entre d’altres. Elreglament de les primà-ries estableix que els dosnoms més votats enaquesta primera volta pas-saran a una segona, que secelebrarà entre els dies 21i 23 d’aquest mes. A bandade l’alcaldable, en una se-gona urna els inscrits tam-bé podran votar fins a unterç dels candidats mésvotats en la primera volta,de cara a la confecció finalde la llista. Amb aquesta ila de Ferran Mascarell,que figura com a indepen-dent, ja són cinc les candi-datures independentistesque concorreran a les mu-nicipals a la capital. ElPDeCAT i ERC ja tenencap de cartell triat, men-tre que la CUP avui iniciael procés. ■

Arrenquen lesprimàries delsobiranismea Barcelona

F.E.BARCELONA

15 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 201814 | Nacional |

1972

90-1

2011

13Q

15 DIES EN VAGA DE FAM

La llei orgànica per a la mi-llora de la qualitat educati-va (Lomqe), la controver-tida llei del PP conegudapopularment com la lleiWert, serà aviat història siprospera el tràmit parla-mentari que començarà algener. El Consell de Minis-tres va fer ahir la primeralectura de l’avantprojecteque modifica la LOE, la lleisocialista del 2006, fet quecomportaria la derogacióde la llei Wert. Afectarànomés la formació no uni-versitària i, entre altrescoses, preveu que la religióno sigui computable i queel batxillerat es pugui su-

perar amb una assignatu-ra suspesa.

Pel que fa a la llengua,l’avantprojecte preveupocs canvis respecte a laLomqe. Es manté el cas-tellà com a llengua vehi-cular a tot l’Estat i les co-oficials a les respectivescomunitats autònomes, is’assenyala que les admi-

nistracions educatives“garantiran el dret delsalumnes a rebre l’ense-nyament en castellà i en laresta de llengües oficialsals respectius territoris”.Aquest redactat és el queva obrir la porta que algu-nes famílies exigissin l’en-senyament en castellà.El PP pretenia pagar lamatrícula dels centresprivats amb un xec de6.000 euros, una mesuraque va ser tombada perdues sentències del Tribu-nal Constitucional, al fe-brer i al març.

El conseller d’Ensenya-ment, Josep Bargalló, s’hamostrat “satisfet” per laproposta de modificacióde la Lomqe, perquè con-

sidera que “desapareixenles voluntats intervencio-nistes de l’Estat espanyol”en el model lingüístic. En-senyament entén que po-drà fixar com s’imparteixel català i creu que elsalumnes “no notaran res”pel que fa a la llengua.

L’exconsellera IreneRigau adverteix, en canvi,que el fet de manteniraquest article representaun “incompliment” de lapromesa del PSOE de dei-xar del tot sense efectela Lomqe. “Des de Catalu-nya cal exigir que es retor-ni a la LOE i no mantenirel que preveu la Lomqe pelque fa a l’ensenyament encastellà.”

D’altra banda, els mésde 2.300 centres catalansd’educació infantil, pri-mària i secundària de ti-tularitat pública haurand’enviar abans del dia 15de gener a l’Asamblea poruna Escuela Bilingüe(AEB), una entitat con-trària a la immersió, el seuprojecte lingüístic. Aixího ha decretat la Comis-sió de Transparència ar-ran d’una petició de l’AEBa Educació. ■

a La modificació manté el castellà com a llengua vehicular i el català també, en qualitat de cooficiala Bargalló no preveu canvis lingüístics a Rigau avisa que no elimina l’obligatorietat del castellà

Rosa M. BravoBARCELONA

El govern de Sánchez iniciala derogació de la ‘llei Wert’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Cal exigir que noes mantingui el quepreveu la Lomqesobre l’ensenyamenten castellà”Irene RigauEXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

El PSOE comença a derogar la ‘llei Wert’, tot i que hapermès sentències per fer més hores en castellà ■ QUIM PUIG