DISSABTE · 16 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15182 - AVUI / Any XLI. Núm. 14052 - EL PUNT

1,50€

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1409

43-1

2185

49L

DIFÍCIL · La disposició al diàlegarriba després de no haverpogut consensuar una respostaa la sentència del Suprem

Assaig d’unitatLLUNY · Les tres forcesindependentistes estan situadesen el no, molt allunyades del’acord de govern espanyol

INTENT · ERC, JxCat i la CUPs’envien ofertes per provar deconsensuar una resposta a lainvestidura de Pedro Sánchez

P6,7

Rosalía, al MGM Grand Garden Arena Las Vegas, instants després de la gala de lliurament dels premis ■ NINA PROMMER / EFE

CULTURA I ESPECTACLES P22,23

Culmina un any històric guanyant cinc Grammy Llatins

Rosalía, estrella global

El CEO compta menysindependentistesLa monarquia és la institució més malvalorada entre els catalans

Nacional P10

Promesa de rebaixa detaxes universitàries

Nacional P7

Aragonès farà constar una reducciód’un 30% en el nou pressupost

NACIONAL P9

Toni Comín i Lluís Puigdeclararan juntament ambPuigdemont al desembre Puig i Comín, ahir al matí a Brussel·les ■ ACN

El jutge ajuntales euroordresde Bèlgica

NACIONAL P8

El PSCaparca larepública enla ponènciadel congrésIceta, únic candidata primer secretari

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019

a història de lacultura occidental

és la història de l’en-creuament continude dues dimensions:la dimensió en quècreiem viure i la di-

mensió en què vivim. Ho diu el filòsofitalià, teòric polític, un dels grans pen-sadors d’Occident, estudiós de l’ori-gen del poder, Giorgio Agamben, dequi l’editorial Arcàdia acaba de publi-car en català Arqueologia política, unrecull de les lliçons que va impartir el2014 a la càtedra Ferrater Mora. “Vi-vim comandats del matí a la nit”, diuAgamben. N’hi ha prou de pensar entots els dispositius amb teclats queens fan creure que manem. Ben alcontrari, cada cop que premem les te-cles no fem res més que obeir la lògi-ca de qui ha construït el dispositiu.Parlant de tecles i de dispositius,aquest dilluns i durant tres dies ésquan l’Estat, l’institut d’estadística, encombinació amb les grans operadoresde telefonia mòbil, rastrejarà els nos-tres moviments. Les telefòniques co-bren, i nosaltres paguem i a més fa-rem de conillets d’índies entre el 18 i el21, i més endavant un diumenge i enperíode de vacances per Nadal i a l’es-tiu, perquè els diguem com ens mo-vem per anar a treballar. Aquesta ve-gada han avisat, però és clar que, compreveien Kafka i Orwell, l’Estat enscontrola. I un mecanisme més seràveure cap on anem, com ens movem.Diuen que la prova serà anònima, peròl’Estat rebrà les posicions de cada nú-mero de telèfon. Una manera més desaber què fem? En aquesta societatplena de càmeres i pantalles, ara sa-bran també quins són els nostres hà-bits, si ens quedem a treballar al nos-tre poble o barri o si creuem un cente-nar de quilòmetres per anar a mobilit-zar-nos, a protestar. Això també elsdeu interessar. En aquesta arqueolo-gia política d’Agamben que es capbus-sa en els conceptes com identitat, or-dre, ús, voluntat, crisi, ens diu: “Cre-iem que manem, però en realitat noestem sinó obeint.” Ja és ben bé això.Potser d’aquí també ve que Montser-rat Ingla i Antoni Munné, els motorsd’Arcàdia, hagin publicat L’obligaciómoral de desobeir, de Ramin Jahanbe-gloo, que es fixa en el conflicte que viuCatalunya amb l’Estat, i es pregunta si“el preu polític de governar els altres,en comptes d’organitzar una societatamb ells, és humiliar els que no estand’acord amb tu, un preu sens dubteexcessiu”.

L

Keep calmXavier Graset

Arqueòlegs

uan vaig ser a Nova York, parlod’uns quants anys, vaig engegarla televisió de l’hotel al moment

que un senyor amb un mapa anuncia-va que al cap de deu minuts plouria in-tensament sobre la ciutat. Vaig mirarper la finestra, situada cap a la meitatd’un edifici altíssim. Lluïa un bon sol,no es veia ni un núvol. Al cap de deuminuts exactes plovia copiosament. ANova York la pluja cau de molt amunti es precipita molt avall. Vint minutsmés, i tornava a sortir el sol. L’homede la televisió també ho havia previst.Vaig quedar parat.

Quan era petit i a casa no teníem te-levisió escoltàvem per la ràdio Maria-no Medina, un meteoròleg que perprudència parlava més dels fenòmensque ja havien tingut lloc que no delsque havien de venir. Sempre deia latemperatura, baixíssima, d’un lloc pera mi misteriós que pronunciava Es-tangento. De gran vaig saber que es re-feria a l’estany Gento. Si excepcional-ment emetia una predicció, no acostu-mava a ensopegar-la. Es va imposar latelevisió. Un altre meteoròleg va dirun dia que si l’endemà no plovia en un

Q

lloc determinat s’afaitaria el bigoti.L’endemà es va presentar sense bigoti.

Avui és dijous. Ahir, en Tomàs Moli-na, un dels homes del temps de TV3,va dir que avui hi hauria tempestes ala costa entre les sis i les nou del matí.Són les nou. Acaba de sonar l’últimtro, els carrers comencen a eixugar-sedesprés de tres hores de mullena. Alcap de molts anys de desencerts i du-bitacions hem atrapat el meteoròlegde Nova York. Suposo que la tecnolo-gia hi deu tenir a veure. El meu mòbilno, perquè no fa res, però els delsmeus amics i familiars fan prediccionsi diuen la temperatura externa amb la

mateixa exactitud.Dimarts passat al matí, tots els dia-

ris que fins aquell moment havia llegitasseguraven que amb els resultats deles eleccions de diumenge seria difici-líssim formar govern, si no impossible.Les prediccions, algunes de categòri-ques i totes funestes, abundaven. Capva endevinar ni de bon tros l’abraçadade Pedro Sánchez i Pablo Iglesiasaquell mateix migdia. Tan difícil comés explicar el passat i el present, i elsanalistes polítics s’entossudeixen a vo-ler endevinar el futur. El futur el dei-xarem per als homes del temps. La po-lítica, com les reaccions humanes engeneral, no estan –de moment– sot-meses als aparells de precisió. Quan esva convocar el conclau per escollir l’ac-tual papa, els vaticanòlegs més conspi-cus van assegurar que el beneficat se-ria canadenc. Va ser argentí. Bé: vanencertar el continent. Ai, de poc.

L’última de Woody Allen es titulaDia de pluja a Nova York. Més valdriaque l’hagués titulada Dia de sol, per-què no va ploure cap dia del rodatge ies nota molt la regadora. Hauria d’ha-ver consultat l’home del temps.

“L’encertem mésels homes del tempsque els analistespolítics

Vuits i nous

PrediccionsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

enècia negada és el penúltim se-nyal, però els negacionistes delcanvi climàtic mai en tenen

prou. Sort que la Greta està en camí.D’ençà que l’activista sueca va comen-çar a tenir notorietat, franctiradorscolumnistes l’apunten de manera im-placable, incomodats amb la seva juve-nil gosadia mediambiental i amb ga-nes de convertir-la més aviat que tarden un joguet trencat que deixi de ro-bar minuts de protagonisme a perso-nes suposadament més adultes i méspreparades. És un tret característicdel pensament més estret: la capacitatd’elevar el nivell d’exigència i crueltatcap a les bones persones, sobretot sisón prou joves per fer enrogir els seuspredecessors generacionals i cobrir devergonya la seva ineficàcia. Per aixòdeuen trobar una molt mala notíciaque la Greta Thunberg –que a l’agostva arribar a Nova York a bord d’un ve-ler per participar en la cimera de les

V “ Elsfranctiradorsapunten a la Greta,incomodats amb laseva juvenil gosadiamediambiental

Nacions Unides– hagi trobat ara plaçaen el catamarà d’una parella australia-na dedicada a filmar documentals queli permetrà desplaçar-se fins a Madridper participar en la COP25 que s’hi ce-lebrarà el mes entrant. Creuar més cò-modament l’Atlàntic per l’aire no haentrat mai en els seus plans perquè

considera que els avions contaminenmassa. L’expectació davant la seva in-tervenció ha augmentat molt desprésdel discurs que va fer a les NacionsUnides, amarg i contundent. Tambécriticat, especialment pels que li retre-uen que no encaixi en el motlle de jo-ves manyacs, sans i riallers. Però re-sulta que s’ha forjat una activista queno exerceix d’alumna obedient i queha vingut a dir-nos el que no ens agra-da sentir. Mentre alguns la tornaran aconvertir en l’objectiu a abatre, moltsaltres aplaudirem novament el seudiscurs, si està a l’altura de l’anterior.Serem aquells que celebrem que, ambun present depriment i un horitzó in-cert, encara hi hagi joves disposats amullar-se el cul. Nois i noies que fanun pas endavant per a una bona causacol·lectiva i per demostrar que, efecti-vament, els fills poden ser millors queels pares. Sí, sort que la Greta està encamí.

La Greta, en camíXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

El preacord entre el PSOE iPodem per al primer govern

espanyol de coalició ha desfermatuna allau de dures reaccions encontra. Destaquen les dels expresi-dents del PSOE i del PP Felipe Gon-zález i José María Aznar. Sectorspolítics, econòmics i mediàtics lli-gats a la dreta, però també a l’alamés nacionalista espanyola delPSOE, han començat un setge peraturar la formació d’aquest govern,que encara no té els suports neces-saris. L’aritmètica parlamentàriaimposa al PSOE i Podem la necessi-tat d’un pacte amb el nacionalismebasc del PNB i amb els principalspartits independentistes catalans,ERC i JxCat. En el cas dels republi-cans, són imprescindibles amb elsseus 13 diputats, si més no amb unaabstenció. Una entesa per a la in-vestidura però que també pot pro-curar estabilitat per a tota la legisla-tura. Així com incloure acords pres-supostaris i d’infraestructures per aCatalunya. I, el més important, si hiha voluntat real, pot ser la pedra an-gular que activi vies de solució de-mocràtica al conflicte polític català.Un escenari de gran calat políticque té l’aval de les urnes del 10-Nperò que cal materialitzar. Si és quela voluntat de Sánchez de formar ungovern amb Iglesias és sincera i nouna maniobra i coartada per forçaral final un pacte amb el PP.

Ara bé, si vol reeixir, per supor-tar la pressió Sánchez s’ha d’apres-sar a assolir els suports necessarisper apuntalar-lo. I pel que fa a l’inde-pendentisme català, el líder delPSOE haurà d’abandonar la políticarepressiva que ha impulsat els dar-rers mesos, reconèixer la naturalesapolítica del conflicte i posar les ba-ses d’un diàleg sense condicions enuna mesa de negociació. No fer-hoserà irresponsable i farà inviable elgovern de coalició, i es perdrà unaoportunitat històrica.

Amb el setgeal preacord,ara calen fets

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escultor català és l’autor de la Porta de la lliber-tat, que s’està instal·lant molt a prop del que vaser el camp de refugiats del Barcarès, a la Catalu-nya del Nord, com a homenatge i commemoraciód’aquesta localitat amb motiu del 80è aniversaride l’èxode republicà de l’any 1939.

CONSELLERA DE JUSTÍCIA

Homenatge als refugiats

La nova instrucció penitenciària pionera que elgovern va aprovar ahir farà possible que les per-sones transgènere que estiguin en presons cata-lanes puguin demanar el trasllat a un centre peni-tenciari del seu sexe sentit. Un pas més en el re-coneixement dels drets del col·lectiu LGTBI.

-+=

-+=

Estrella als GrammyRosalía

Igualtat de dretsEster Capella

-+=

Emili Armengol

Rosalía ha arrasat als Latin Grammy amb cincpremis, inclòs un dels més destacats al millor àl-bum de l’any per El mal querer, certificant, per sihi havia algun dubte, que l’artista catalana és aramateix una de les estrelles més importants del’escenari musical mundial.

CANTANT

ESCULTOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Amor illibertat

l 1943 van ploure poemes del cel de París. Els vanllançar els avions britànics. Milers de còpies d’uns

versos bellíssims que havia escrit en la clandestinitat elpoeta surrealista Paul Éluard van entrar al cor de lapoblació atemorida pels nazis. I van fer el seu efecte: vanenfortir-la. Perseguit per la Gestapo, Éluard va fer arribarla seva poesia de combat a la Resistència francesa dinsd’una capsa de bombons. Va confiar l’entrega a la sevadona, Nusch, a qui inicialment havia dedicat el text. S’hova repensar i va decidir convertir-lo en una declaració

d’amor universal. Aquesta és lameravellosa història del famóspoema Liberté, l’original del qualllueix amb una llum que no s’apagaa l’exposició Pablo Picasso PaulÉluard. Una amistat sublim, quepresenta el Museu Picasso deBarcelona. És una exposició, no perpassar-hi l’estona, sinó per residir-hi

un dia sencer i no voler-ne marxar quan el museu tancales portes. Te la voldries emportar a casa. És casa.Éluard i per descomptat que Picasso ens donen una lliçórere l’altra del ser i del fer de la cultura compromesa.Avui és un gran dia per visitar-la. Per veure-la i perescoltar-la. El museu ha organitzat una lectura contínua,de les dotze del migdia a les dotze de la nit, del míticpoema d’Éluard. Cent persones del món de la cultura elllegiran en la llengua que vulguin. S’hi sumaran centpersones més del públic. A micro obert. Perquè enstorna a caldre cridar ben fort llibertat. Amor i llibertat.

E

Avui es llegiràdurant dotzehores elpoema‘Liberté’ dePaul Éluard

http://epa.cat/c/5qnrv5

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El Tribunal Suprem obliga aretornar els 17 milions cobratsen el rebut del gas del 2015 pera la indemnització pel nyap deCastor.

10anys

20anys

Mariano Rajoy envia unmissatge nou als socialistescatalans en què exposa laconveniència d’un acord a labasca.

El president espanyol, JoséMaría Aznar, es reuneix ambdestacats dissidents cubans iels expressa el seu suport en lalluita per la llibertat a Cuba.

Nyap del Castor Acord PSC-PP Aznar i CubaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

l 10-N passat ensha deixat una bo-

na i una mala notícia.La bona és l’adeu d’Al-bert Rivera, un tipustòxic per a la mateixa

política, capaç de convertir-la en unplató de TV o en una barra de bar, peròsempre en una eina al servei de la sevapromoció; capaç de presentar-se coma socialdemòcrata i saltar a la trinxeraliberal; capaç d’autoadjudicar-se l’es-pai del centre, quan ocupa el de la dre-ta seduint la parròquia de la ultradreta;capaç d’aixecar un partit regeneracio-nista i alhora pactar amb el partit méscorrupte d’Europa; capaç d’erigir-se enpaladí de la llibertat, la democràcia i laigualtat i facilitar l’entrada de Vox a lesinstitucions; capaç de declarar el seuamor a Catalunya i mentir cada dia finsa desfigurar-la. Rivera no ha tingut capescrúpol amb la política i la políticatampoc n’ha tingut amb ell, l’ha amor-titzat a velocitat de vertigen i se l’hatret de sobre amb una desintegracióelectoral, que li ha deixat els cinc ditsmarcats a la cara.

La mala notícia són els que es que-den. D’una banda, els que el seguien icompartien el seu discurs, els valors(?) i l’estratègia dins de Ciutadans, elsque compartien la seva visió de la polí-tica i el seguien només per heretar elbotí, els que han crescut a la sevaimatge i semblança, perquè res de bopot esperar d’ells la política, l’espanyo-la per descomptat. D’altra banda, na-turalment, els que van quedar seduïtspel seu ultranacionalisme sense com-plexos, els que li van comprar a ceguesel seu relat farsant d’una Catalunya ir-respirable, intolerant i insolidària, elsque van donar suport a la seva crimi-nalització sense embuts ni maniesdels adversaris polítics, els que vanaplaudir a les urnes la seva contundèn-cia extrema amb la política catalana,que li va servir per avançar per la dretael govern del PP de Mariano Rajoy. Per-què molts d’aquests, la majoria, no hanestat mai sepultats sota una gran llosadel Valle de los Caídos, però sí tancatsdins l’armari de les vergonyes impro-nunciables de l’Espanya democràtica.Rivera els va convidar a sortir i, un copfora, han decidit que l’original era mi-llor que una copia barata.

E

Full de rutaToni Brosa

Ells esqueden

L’adeu de Rivera és una bonanotícia per a la política, peròal darrere queden els que elseguien i els que el votaven

ha publicat el darrer informeanual de Crédit Suisse sobre lariquesa (no la renda) global al

món. L’anàlisi més àmplia de la rique-sa global i de les desigualtats en la sevadistribució. S’hi mesura la riquesa–actius financers (caixa, bons, estocs,fons de pensions,...) i actius reals (ca-ses, terrenys,...)– neta –deduïts elsdeutes– de les famílies. El 2018, la ri-quesa global va créixer un 2,6% fins a360 trilions de dòlars i la riquesa mit-jana per adult va créixer un 1,2% finsa un rècord de 70.850 dòlars. Els quecontribueixen més a aquest creixe-ment són els EUA, la Xina i Europa,que són els que tenen més rics milio-naris.

AQUESTA RIQUESA es distribueix d’unamanera molt desigual. A mitjan 2019el 50% dels adults menys rics posseïenmenys d’un 1% de la riquesa global,mentre que un 10% dels adults mésrics en tenien un 82% i un 1% dels mésrics posseïen un 45% de tots els actiusde les famílies. Uns nivells molt méselevats que les desigualtats en la dis-

S’ tribució de la renda o de qualsevol al-tre indicador global de benestar. Unagran majoria de les famílies del mónno tenen cap (o molt poca) riquesa. Ai-xò fa que la gent d’un país capitalistaavançat econòmicament, amb algunsestalvis i/o propietaris d’una casa/pis,molt probablement estarà entre el10% dels més rics del món (109.430dòlars de mitjana).

TAMBÉ ACABA DE SORTIR el darrer llibrede Zucman i Saez (El triomf de la in-justícia), centrat en les desigualtatsen la distribució de la renda i la rique-sa als EUA, en les seves causes i possi-bles solucions. Des del 1980 hi ha mésdesigualtats. Per als que guanyenmenys, la renda mitjana abans de pa-gar impostos s’ha estancat i paguenmés impostos. En canvi, els que gua-nyen més han vist créixer la rendamitjana i baixar els seus impostos. Lamenor progressivitat impositiva ésdeguda a: la disminució dels impostossobre el capital; l’evasió i l’elusió fis-cals; i les possibilitats de les firmesmultinacionals de pagar impostos als

paradisos fiscals. Per disminuir les de-sigualtats proposen frenar l’evasió im-positiva de les empreses, posar un im-post sobre la riquesa del 10%, i una im-posició sobre la renda progressiva perfinançar la sanitat i l’educació quepermeti reduir la regressiva imposiciósobre el consum.

PERÒ, COM HA ASSENYALAT l’economistabritànic Michael Roberts, el control realde l’economia, la riquesa i el poder als pa-ïsos capitalistes avançats està en mans,sobretot, de les grans empreses i els seuslobbys i no dels bilionaris individuals. Unimpost sobre la riquesa permetria dismi-nuir les desigualtats i augmentar la re-captació, però el poder i el control del’economia continuaria en mans de lesgrans empreses. De fet, l’augment de lesdesigualtats a les economies desenvolu-pades des del 1980 –que ja existien enmenor mesura abans– coincideix ambles polítiques restrictives del neolibera-lisme (retallades de salaris i serveis pú-blics) per recuperar els nivells de rendibi-litat del capital que havien disminuït du-rant els anys 1950 i 1960.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

DesigualtatsTribuna

“El descrèdit dela cultura”b A l’article de Jaume Vidal“I de cultura, quan en par-lem?, s’hi llegeix: “Eoooo! AhMaria! Pssst, que em sent al-gú? No, definitivament no hiha ningú de tots els candi-dats, molts d’ells ara escollitssenadors i diputats, que hagirespost a les mil qüestionsque té pendents la cultura”(El Punt Avui, 12 de novembredel 2019).

A la novel·la La Capitale(Verdier, 2019) de Robert Me-nasse hi apareix un personat-ge que és ridiculitzat pelsseus companys quan es fapúblic el seu nomenamentcom a responsable de Cultu-ra de la Comissió Europea aBrussel·les. ¿Per què? Perquèla cultura manca d’importàn-cia en la Comissió Europea.D’importància, és a dir, d’in-fluència, de poder.

A la França del presidentDe Gaulle i del ministre de

Cultura André Malraux, Parísencara era el far espiritualque il·luminava la cultura eu-ropea. Però com a conse-qüència del mitificat Maig del1968 que catapultà GeorgesPompidou a la presidència dela República, d’un dia per l’al-tre el món de la cultura euro-pea es capgirà per acordar-se amb la dels Estats Units.Deu ser a conseqüència detot això que encara avui elspolítics no mouen un dit per-què la teva cultura sigui la detots, de tots els europeus...JORDI PAUSASParís

Adeu, Albert

b Tots sabem que el senyorRivera era el president deCiutadans. Els catalans fins itot sabem que n’era la caravisible des del primer dia, ique n’era el director. Inicial-ment Ciutadans es planteja-va com un partit que no voliauna estructura piramidal on

un líder parlava i la resta obe-ïa, però amb el temps va virarcap aquí. Es cert que hanaprofitat totes les oportuni-tats que han tingut, de mane-ra més omenys lícita, segons com esmiri, i que han anat pujant iaconseguint mes seguidors ivotants. Aquestes eleccionsson les primeres on treuenuns mals resultats, en granmesura perquè els anteriorsvan ser molt bons. I ara resul-ta que el senyor Rivera plega,segons diu, per assumir res-ponsabilitats. És per això, oper aquella dita antiga queles rates son les primeresque abandonen el vaixellquan s’està enfonsant?GEMMA MORASant Antoni de Vilamajor (VallèsOriental)

T’acompanyo?

b L’ésser humà té una por ir-racional a estar sol. I no parlodes del punt de vista filosòfic.

És molt més senzill que això.He arribat a la conclusió queles persones no volen fer co-ses soles. Quan anem al cine-ma, al teatre, a un concert, asopar fora... i veiem una per-sona que hi va sola, la com-padim. “Pobre, no té ningúque l’acompanyi” o “doncsque antisocial”. El que maipensem és que la soledattambé pot ser una decisió, i avegades molt sàvia. Jo famolt poc que ho faig, aixòd’anar sol als llocs per volun-tat pròpia, i he de dir que alprincipi costa però de segui-da entens per què hi ha gentque ho fa. Regalar-se tempsamb un mateix hauria de sermés habitual a les nostresagendes. Tothom s’omple laboca amb la dita que més valsol que mal acompanyat. Elque no tothom reconeix ésque, de vegades, més val solque amb la millor de les com-panyies.CARLOS ZARAGOZABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019

Marta Rosique, DIPUTADA D’ERC AL CONGRÉS

“Si ets independentista t’acusen de terrorista, si atropellesmanifestants fas conducció temerària”

La frase del dia

“Es clama contrales retallades, sensevalorar tot allò ques’ha aconseguit

uposo que és per mandra de mandro-sos que se sol utilitzar el mantra: a lespolítiques públiques dominen

aquests últims, els estereotips, potser enraó dels primers. Que la política pública si-gui tan propera a la política sense adjectiussembla una invitació als seus proponents acreure que tot s’hi val. Diem així que “Suè-cia és bressol de les polítiques socials pro-gressistes” i ens quedem tan amples. Afir-mem que finançar un servei públic ambimpostos és sempre més equitatiu que fer-ho amb cotitzacions i mirem desafiadora-ment a qui s’atreveixi a estar-hi en contra.Parlem de taxes universitàries i les ente-nem, però si esmentem els copagamentsposem el crit al cel. Si identifiquem unadespesa que no ens agrada la critiquem; siel mateix efecte es persegueix a travésd’una deducció fiscal, que no visualitzem,callem. Si hom qüestiona l’universalismeper bé de ser més selectiu en prestacions, jase l’acusa d’enterrador de l’estat del benes-tar. Proclamem l’equitat d’accés i donemper fet que això garanteix la igualtat de re-sultats. O que la redistribució a Espanya lafan els impostos quan gairebé en quatrecinquenes parts procedeix de les presta-cions socials, i sovint de les pensions, i notant per la incidència pro pobre per eurogastat sinó per la seva importància absolu-ta (en PIB) i relativa (dintre del total de ladespesa social). I per això, només la menorutilització de les rendes altes d’un serveipúblic universal permet efectes pro rendesbaixes. Creiem que la redistribució la fal’impost sobre la renda de les persones físi-ques i ens oblidem que els rics de veritat nopaguen IRPF.

LA POLÍTICA SOCIAL al nostre país té entreles noves coordenades, en primer lloc, l’ob-solescència d’un capital humà poc format ique la tecnologia i la intel·ligència artificialexpulsen del mercat, sense retorn ja; en se-gon lloc, una generació de joves que si tro-ben feina, ben retribuïda i aixequen ingres-sos fiscals, abans de decidir quina educa-ció, sanitat o serveis socials es donen, hau-

S ran de sufragar primer els costos financersdel deute públic que els deixen, i finalment,l’augment de la longevitat demogràfica, latransició epidemiològica de les malaltiestransmissibles a les patologies cròniques ila vulnerabilitat psicosocial d’una propor-ció creixent de la població generaran unatendència sostinguda a l’augment del nom-bre de ciutadans que patiran un trastorncrònic o més d’un, discapacitat i privaciósocial. A l’hora que la ciència parla ja deltranshumanisme, viure per sempre, altresparlen de la fi del treball, per una robòticaque el farà innecessari.

L’ESTAT DEL MALESTAR en el qual es trobaavui el nostre estat del benestar és la cons-tatació de l’ànim d’una ciutadania descon-tenta que, en general, s’havia acostumat aesperar més i més de la prestació social sen-se mostrar disposició a contribuir sufi-cientment per possibilitar-la. Un estat delbenestar que arriba tard –amb la democrà-cia– però amb capacitat de fagocitar uncreixent volum de recursos de la mà de lesexpectatives ciutadanes i el corporativis-me polític sindical derivat de la creaciód’oferta pública i ocupació. La demanda cí-vica, instal·lada en una suposada gratuïtatde tot allò que és públic, vol més i millorsserveis sense mostrar voluntat per abor-dar la despesa amb més finançament, ioblidant que no es poden tenir prestacionsnòrdiques amb impostos llatins, i amb unaevasió fiscal o frau que ha comptat amb cer-ta acceptació social tàcita. Per a molts, pú-blic continua volent dir de l’Estat, quelcomaliè, de l’administració, i no “de la gent”.La crisi econòmica viscuda ha suposat en

aquest sentit el retorn al passat. Sense crei-xement de la renda i amb disminució delsingressos fiscals no és financerament sos-tenible ni mantenir el nivell de serveis quees pensava ja consolidat ni, per descomp-tat, oferir prestacions noves que es consi-deraven meritades. Si en el passat la despe-sa social havia crescut fins i tot per sobredel que ho havia fet la renda, amb la reces-sió aquest creixement s’ha alentit. El fetque la despesa es reduís menys del que hofeien els ingressos obria una escletxa finan-cera que empenyia els governs a la consoli-dació fiscal per evitar un dèficit explosiu.Les prestacions reals s’han salvat sobretotgràcies als treballadors públics, que han fetmés amb menys recursos. Però aquesta re-acció és de curta durada: crema els profes-sionals i no té futur. No s’ha aprofitat,doncs, la crisi per replantejar inèrcies, i finsi tot per fer variar perspectives i cultures.

TANMATEIX, LA INDIGNACIÓ que ha causatel repartiment dels costos de la crisi, la crei-xent desigualtat que s’experimenta a la se-va sortida, i la percepció que poc o res s’hafet per immunitzar l’economia d’una novacrisi pandèmica, ha focalitzat les ires de lapoblació en la contenció de la despesa so-cial. Es clama així en mitjans polítics i ciu-tadans contra les retallades, sense valorartot allò que s’ha aconseguit, sense qüestio-nar la forma com s’ha assolit, i si el mateix omenys pot ser millor i més raonable davantun potencial malbaratament de recursos.A la vegada, determinats partits políticsatemoreixen els ciutadans amb la idea quetota reforma implica la privatització delsserveis públics. Partits que continuen llui-tant en favor de funcionarització de total’activitat pública, negligint que sobretot elque fan és privatitzar el seu propi lloc detreball. Malestar, privatització i deute sónels tres genets que hauríem d’intentar des-cavalcar per recuperar una anàlisi assosse-gada sobre allò del nostre estat del benestarque és consolidable i allò que és revisable;de la política que és necessària per al benes-tar social i de la que no ho és tant. O gens.

Guillem López i Casasnovas. Professor a la Universitat Pompeu Fabra

Fetitxisme a l’estat del benestarTribuna

SísifJordiSoler

l jove, un estran-ger que parla l’es-

panyol endolcit i unpunt embafador del’Amèrica Central, bai-xa del tricicle que

condueix i posant-se al costat dels dosturistes que porta asseguts al cotxetque arrossega rere seu i a qui fa deguia per Barcelona els detalla l’arqui-tectura de la façana del Palau de laMúsica i, en un moment, quan s’embo-lica amb el sant Jordi que corona elconjunt escultòric que la presideix, elsacaba explicant una història sobre lesquatre barres de la bandera catalanaque, segons diu, són fruit de la sang deldrac que va matar el valerós cavaller.

El ciutadà –barceloní de tota la vi-da– que passa a tocar del guia i sapque l’origen de les quatre barres és tanincert i objecte de debat entre historia-dors, com llegenda i només llegendaen la versió que més sort ha tingut ique atribueix els quatre pals als ditstacats de sang de Carles el Calb dei-xant empremta damunt l’escut dauratde Guifré el Pelós, no se’n pot estar is’atura, el mira i el corregeix: “Això dela sang del drac, no! No fotis!” El jove,en comptes de xiular i fer-se el despis-tat, posa cara de sorprès i replica tocaten l’orgull: “Que sí, que sí, el drac!”

Així expliquen la història d’aquestpaís guies vinguts de qui sap on a tu-ristes arribats a Barcelona des de qual-sevol lloc i als quals tant els fa si lesquatre barres són fruit de l’èpica guer-ra, del combat entre un heroi i un dracindolent, o perquè a algú se li va vessarquètxup damunt un drap groc. Seràmillor no voler saber què deuen expli-car aquests guies quan un turista atre-vit els pregunta per què a tants bal-cons hi ha tantes banderes de triangleblau i estrella blanca, descolorides, es-filagarsades, d’anim decaigut però re-sistents, nuades amb orgull a la barana.

E

De set en setJordi Panyella

La sang deldragó

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

Brussel·les desfàles peticions deLlarena i unifica lescauses per Comín,Puig i Puigdemont

Iceta, únic candidata primer secretarid’un PSC que aparcala república en eldocument marc

Euroordrescontra elsexiliats aBèlgica

Els partitscatalanspreparencongressosNacional

Les ofertes de diàleg entreels partits independentis-tes volaven ahir d’una ban-da a l’altra del tauler ambl’objectiu de negociar iconsensuar una respostacomuna –tots tres sumen23 diputats al Congrés– ala proposta que hi ha sobrela taula d’investir PedroSánchez president del go-vern espanyol amb PabloIglesias de vicepresidentde l’executiu.

ERC va ser ahir l’últimaa afegir-se a un convit quees va iniciar dijous a la tar-da després de la reunió en-tre Gabriel Rufián i Adria-na Lastra. Llavors, la pri-mera petició a la resta deforces independentisteshavia arribat de mans dela CUP. Els diputats Mire-ia Vehí i Albert Botran cri-ticaven durament el con-tingut de l’acord entre elPSOE i Podem i feien unacrida als partits catalans aseure i parlar per rebutjarde manera conjunta l’a-cord, que consideravendel tot insuficient perabordar el conflicte terri-torial. Els anticapitalistessón els més allunyats amantenir una possibleabstenció, tal com està aral’oferta de Sánchez i Igle-sias. De fet, reclamen a laresta de forces un compro-mís per no garantir la go-vernabilitat als socialistes.La CUP vol obrir els con-tactes amb altres partitsde l’esquerra espanyola.

Els republicans tambées van reunir dijous a latarda i van acordar el con-tingut d’una carta que esva donar a conèixer tot

just ahir al migdia. En lacarta s’instava JxCat amantenir una reunió elspròxims dies per “conti-nuar avançant en la unitatde l’independentisme perafrontar els reptes co-muns que tenim al da-vant”. La carta, signadaper Rufián i Vilalta, indica-va que “de la mateixa ma-nera que en ocasions ante-riors ja hem estat capaçosd’assolir consensos estra-tègics, estem segurs quede nou sabrem arribar aacords que ens permetincontinuar avançant ambmés força envers l’objectiucompartit de l’exercici del’autodeterminació i la in-dependència”, conclou lamissiva.

La proposta dels repu-blicans és mantenir reu-nions bilaterals amb cada

partit –en aquesta tandatambé volen incloure Bil-du– per saber de primeramà la posició de cada par-tit. Així, i tal com tambéanunciava la CUP, la set-mana que ve ja hi ha pre-vista una primera trobadaentre republicans i antica-pitalistes per afrontaraquesta resposta comuna.

La tercera oferta de dià-leg arribava també ahir almatí i la feia pública la di-putada Laura Borràs, delgrup de JxCat.

Cimera o bilateralsSobre la taula, la parla-mentària exposava lesmateixes exigències que jasón comunes entre els trespartits: autodeterminaciói amnistia. Tanmateix, enla proposta de JxCat apa-reix un element que els di-

ferencia. Mentre que l’òr-bita de Carles Puigdemontaposta per celebrar una ci-mera conjunta dels trespartits independentistes,l’oferta d’ERC se centra enreunions bilaterals. Demoment, però, fonts delsrepublicans indicavenahir que no descarten capformat de negociació i elque hi ha per ara sobre lataula són les propostes decada partit.

Per la seva banda, Bor-ràs assenyalava que l’A-cord de la Llotja de Mar del25 d’octubre pot ser un“punt de partida” de cara aabordar la investidura deSánchez. En declaracionsa TV3, la diputada electa,en canvi, rebutjava recu-perar i tornar a l’escenaride Pedralbes del desem-bre del 2018 i considerava

que no era suficient per-què JxCat es plantegi unaabstenció, ja que aquestadeclaració que van signarla Generalitat i La Mon-cloa és prèvia a la sentèn-cia de l’1-O. En aquestpunt també difereixendels republicans, que ve-uen amb més bons ullsl’Acord de Pedralbes periniciar la negociació ambSánchez.

Context difícilL’oferta d’obrir el diàlegentre les tres forces inde-pendentistes per cercar elconsens a la investidurade Sánchez arriba en unmoment delicat entre lestres formacions. Fins arano han estat capaces ni deconsensuar una respostainstitucional a la sentèn-cia del Suprem ni de teixir

aliances per presentar-sede manera conjunta a leseleccions al Congrés, ni enels comicis del 28-A ni enels del 10-N. Ara, parado-xalment, intenten donaruna resposta comuna ba-sada en els mateixos ob-jectius: amnistia i autode-terminació, malgrat haverdescartat construir unfront comú. Un punt a fa-vor de l’èxit de la negocia-ció és l’absència, de mo-ment, d’eleccions en capdata pròxima, la qual cosaajorna les mirades de reüllentre els partits indepen-dentistes per aconseguirl’hegemonia de l’electorat.La necessitat d’aprovar unpressupost amb els co-muns també és una peçaclau que pot influir en elsmoviments a banda i ban-da del tauler. ■

PAS JxCat, ERC i la CUP s’envien ofertesper seure i consensuar una respostaconjunta a la investidura de SánchezMÉS Li reclamen diàleg, amnistia iautodeterminació REPTE ERC proposareunions bilaterals i JxCat, una cimera

Intent d’unitat, ara al C

Emma AnsolaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Volem contribuir ano fer viable aquestafalsa estabilitat d’unrègim que reprimeixi empresona”Mireia VehíDIPUTADA DE LA CUP

“L’Acord dePedralbes és un bonesquema per a unasolució que trigaràa arribar”Pere AragonèsVICEPRESIDENT (ERC)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’Acord de la Llotjade Mar pot ser unmarc de consensi un bon puntde partida”Laura BorràsDIPUTADA DE JXCAT

Borràs i Rufián, en el debattelevisiu durant les eleccionsdel 28-A ■ J. LOSADA

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019

Més respecte per ales persones ‘trans’

L’APUNT col·lectius. Però aquests gestos, que serveixen per vi-sibilitzar la dura problemàtica que pateixen aquestespersones, han d’anar acompanyats d’un canvi de men-talitat real de la societat. El que necessiten és no sen-tir-se diferents. El que cal és que tots nosaltres supe-rem tics arcaics i les tractem amb respecte, amb total’empatia del món.Virtudes Pérez

Les persones trans van assolir ahir una nova victòriaen la seva lluita per la igualtat. Aquelles que estiguincomplint condemna no caldrà que estiguin operades ique presentin mil justificants per poder sol·licitar uncanvi de centre penitenciari. Ningú no nega que estracta d’una bona notícia, i encara més quan l’ascensde Vox representa una amenaça per als drets d’alguns

El vicepresident econòmicdel govern, Pere Aragonès,es va comprometre ahir aincloure una rebaixa del30% de les taxes universi-tàries en el projecte depressupostos que l’execu-tiu preveu aprovar a prin-cipi de l’any vinent. Arago-nès va aprofitar la presen-tació d’una Nota d’Econo-mia, una de les publica-cions periòdiques del de-partament –en aquest casun monogràfic al voltantde la revolució digital–, perreivindicar la “igualtatd’oportunitats” en l’accés ala formació necessària perreforçar la competitivitatdel país “amb capital hu-mà”. El vicepresident vadefensar el paper de l’ad-ministració per reduir la

bretxa digital, “com tambého ha de fer en d’altres,com ara la de gènere, lad’origen o, en aquest cas, ladels recursos de les llars”,facilitant l’accés a la forma-ció amb aquest abarati-ment.

La mesura dona respos-ta a una llarga reivindica-ció de la comunitat univer-sitària. Des dels mateixosestudiants fins al col·lectiudels rectors, tots s’han ex-clamat per l’encariment deles taxes coincidint amb elfort increment aplicat el2012 sota la presidènciad’Artur Mas. A més, el fe-brer passat el Parlament java aprovar una moció queinstava el govern a aplicaraquesta rebaixa per aaquest curs, i diversos col-lectius i entitats fa mesosque van posar en marxauna iniciativa legislativa

popular en aquest sentit.Amb aquest gest, l’exe-

cutiu, que no ha especificatla dotació que caldrà percobrir-lo, allarga la mà aCatalunya en Comú-Po-dem de cara a l’aprovaciódels comptes del 2020, jaque en ocasions anteriorsaquest punt havia estat unescull per als acords entreles formacions polítiquesde govern i oposició. Però,si bé l’anunci va ser vistcom una bona notícia per

part dels comuns, la for-mació va insistir en la ne-cessitat d’ampliar el caràc-ter social dels pressupos-tos, amb un esforç per mi-llorar àmbits com el de lesescoles bressol o les llistesd’espera a la sanitat. Alho-ra, també van retreure lafalta de discreció del vice-president, Pere Aragonès,“mentre hi ha negocia-cions en curs”.

Per la seva banda, elconseller de Territori, Da-mià Calvet, va coincidirahir en una visita a la futu-ra estació de Zona Francade la línia 10 Sud del metroamb la regidora de Mobili-tat de l’Ajuntament de Bar-celona, Rosa Alarcón. Totsdos van demanar l’aprova-ció dels pressupostos perenllestir les obres que fal-ten a la línia 9 i suplir altresmancances en el transportpúblic. Calvet va subratllarla necessitat de superar“les condicions excepcio-nals” amb què treballa elgovern des del punt de vis-ta econòmic i financer.

El clam per l’aprovaciódels pressupostos es va es-tendre també al Consell deCambres, que ahir va eme-tre una nota en la qual con-sidera “imprescindible”que Catalunya disposid’uns comptes aprovatsper al 2020 al més aviatpossible i que el govern “for-muli propostes que priorit-zin l’estimulació de l’activi-tat econòmica i l’alleuja-ment de les restriccionsque s’han dut a terme enmolts àmbits de la despesasocial”. Les cambres volensolucions per a l’impacte deles guerres aranzelàriesglobals o del Brexit i el fo-ment de la innovació.

Finalment, l’anunci derebaixa de taxes va coinci-dir amb la protesta d’unaquarantena de doctorandsque van passar la nit a la seude l’Agència de Gestiód’Ajuts Universitaris i deRecerca (Agaur) per de-nunciar la vulneració dedrets dels docents i investi-gadors de les universitatscatalanes. Les reivindica-cions, que dilluns reitera-ran en una reunió a la Ge-neralitat, són de l’àmbit sa-larial, però sobretot pel fetque els contractes es limi-ten a tres anys quan, de fac-to, n’hi treballen quatre. ■

a Aragonès ho farà constar en els nous pressupostos a Calvetcreu que aprovar els comptes ajudarà a enllestir la línia 9

El govern prometreduir un 30% lestaxes universitàries

M. MorenoBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El vicepresident, Pere Aragonès, ahir, en la presentació de la ‘Nota d’Economia’ ■ ACN

“Ara podem donarresposta al que enshan reclamatestudiants, rectors iresponsables polítics”Pere AragonèsVICEPRESIDENT I CONSELLERD’ECONOMIA DE LA GENERALITAT

Congrés

L’assemblea de la Federacióde Municipis de Catalunya(FMC) va aprovar que la pre-sidència de l’entitat passi amans d’ERC, després que l’al-calde de Pineda de Mar, el so-cialista Xavier Amor, l’hagiencapçalat des del 2013. L’al-caldessa de Vilanova i la Gel-trú, Olga Arnau, va ser ahirl’escollida, en la 30a assem-blea, per exercir aquest càr-rec. L’assemblea de la FMCtambé va aprovar una resolu-ció sobre la unificació del mu-nicipalisme, en què s’acordatreballar per elaborar unaproposta d’unificació de lesentitats municipalistes iconstituir una taula paritàriaentre la FMC i l’ACM que iniciïels treballs per fer possible

aquesta unificació durant elpresent mandat municipal.En el seu discurs, Arnau vainstar el govern espanyol a“seure i parlar” i alhora tam-bé va reclamar més finança-ment per als municipis, “unaqüestió pendent que no po-dem deixar de reivindicar”, imés recursos tecnològics perals ajuntaments.

Les vicepresidències de laFMC les exerciran Àlex Garri-do, alcalde de Manlleu; AlbaPijuan, alcaldessa de Tàrrega;Eduard Rivas, alcalde d’Es-parreguera; David Bote, alcal-de de Mataró; MontserratCandini, alcaldessa de Cale-lla; Xavier Fonollosa, alcaldede Martorell, i Lluís Mijoler, al-calde del Prat de Llobregat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Federació de Municipis, per a ERC

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

El PSC renuncia de mo-ment a l’objectiu de ferd’Espanya una repúblicacom plantejava fa tresanys i obvia la crítica al rè-gim del 1978 en el docu-ment marc de cara al 14ècongrés, que el partit ce-lebrarà els dies 13, 14 i 15de desembre a Barcelona.Els socialistes reafirmenel compromís d’una Espa-nya federal i el reconeixe-ment nacional de Catalu-nya, i proposen un modeleducatiu plurilingüe quereforci el castellà i l’anglèsals centres que es conside-ri necessari en una apostaque elimina qualsevol re-ferència a la immersió lin-güística en català.

En el document, apro-vat aquest setembre, elssocialistes catalans propo-sen “la redacció d’una no-va Constitució per a unaEspanya federal, demo-cràtica i social” en comp-tes d’una “república fede-

ral, democràtica i social”com havien aprovat enuna resolució del 13è con-grés, el 2016. Fa tres anys,el partit considerava elprojecte republicà una“palanca per produir unnou avenç del movimentdemocràtic, factor de mo-dernització”. Aleshores elpartit volia obrir el debat“amb serenor i rigor”, pe-rò considerava que haviaarribat el “moment de tor-nar a posar dempeus unampli moviment republi-cà i federalista amb la de-terminació que exigeix laurgència del moment”.

En el nou text desapa-reix tota referència a la re-pública i al republicanis-me. De fet, fa tres anys elpartit apostava per la re-pública espanyola desprésde diagnosticar que el pac-te constitucional del 78“està donant indicis clarsd’esgotament” i conside-rava “urgent” un nou pac-te “que transformi en pro-funditat l’Estat per tal debastir una autèntica fede-

ració”. Era l’any previ al’1-O, governava Rajoy, iPedro Sánchez reivindi-cava la “nació de nacions”,que també incloïa el docu-ment i que ara desapareix.

El nou document man-té com a objectiu la “plura-litat nacional” d’Espanyai el reconeixement de Ca-talunya com a nació. Enuna nova Constitució fe-deral, el PSC vol suprimirla referència a l’Esglésiacatòlica que conté l’actual,denunciar els Acords ambel Vaticà del 1979 i esta-blir l’escola pública laicasense ensenyaments con-fessionals ni en el currícu-lum ni en horari escolar.

Pel que fa a la llengua,veu trencat el pacte de con-vivència per culpa de “lainstrumentalització” quen’han fet “els nacionalis-mes”, que n’han fet un úspartidista a l’escola, i per-què l’independentisme “haassociat el català a la sevacausa”, diu. La solució: de-fensar català i castellà enun model plurilingüe. ■

Xavier MiróBARCELONA

El PSC aparca larepública i lacrítica al 78 decara al congrésa En el document marc, se centra en una nova Constitucióper a una Espanya federal a Defensa català i castellà al’escola perquè considera trencat el pacte lingüístic

TV3b Fracassada la via unilate-ral, la ciutadania pren cons-ciència que “l’empat infinitdels que volen la imposiciód’un bàndol sobre l’altre” li-mita el país. Davant d’això,proposa el “laïcisme nacio-nal”, perquè “el que ens faun sol poble és la ferma vo-luntat de conviure”, i conviu-re avui a Catalunya i arreuexigeix, conclou, “respectartotes les identitats nacio-nals”. Al mateix temps quedefensa un model plurilin-güe a l’escola que ampliï leshores de castellà i anglèssegons les necessitats decada centre, el documentprevi al congrés reclama elreconeixement del plurilin-güisme i la defensa de totes

El líder del PSC, Miquel Iceta, i el president Pedro Sánchez, en una imatge d’arxiu ■ DANI RÍOS

les llengües oficials per partde l’Estat. Els socialistesproposen un concurs públicper triar les direccions deTV3 i Catalunya Ràdio, queconsidera que avui “han es-devingut, en una part de laseva programació, instru-ments d’agitació i propa-ganda al servei d’una deter-minada idea política de Ca-talunya”. Una nova llei demitjans audiovisuals hauriade garantir la diversitat lin-güística. Proposa la reformade les lleis dels síndics, l’ofi-cina antifrau i l’autoritat deprotecció de dades per “ra-cionalitzar estructura i cos-tos”. I impulsar lleis de segu-retat pública i del sistemapolicial”, per afavorir-ne lacol·laboració.

Primer secretarib El primer secretari delPSC, Miquel Iceta, va forma-litzar ahir la seva candidatu-ra per continuar al capda-vant del partit. En una piula-da a Twitter va publicar que,tal com es preveia, es pre-senta en vista del congrésque se celebrarà del 13 al 15de desembre. “Vull seguirsent primer secretari delPSC perquè estimo el nos-tre partit i estimo el meupaís, i crec que podem fermolt per millorar un i altre”,va escriure. Iceta va remar-car que la formació ha de“tenir l’ambició de conver-tir-se en primera força polí-tica” a Catalunya i “incre-mentar la seva influència enel socialisme espanyol”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Laïcisme nacional i Iceta com a únic candidat

n les darreres eleccions hancaigut moltes caretes i elsque estaven sota el vel de

partits autoanomenats constitu-cionalistes resulta que estavenmés aviat a favor de les cortsfranquistes. A Catalunya són ca-da vegada menys i els socialistesperden votants més a poc a poc.

E Com dos mons. Ara caldrà veuresi l’autoproclamat govern de co-alició progressista va més enllàde la versió actualitzada del bla-blablà de Zapatero. Per això, elcarrer i les carreteres no s’atureno, millor dit, sí que s’hi aturen!

Una representant dels comer-ciants del centre de Barcelona es

queixava de la incidència que te-nen les manifestacions en lesvendes i clamava per un retorn ala normalitat. I, amb la fronteratallada per un tsunami, un repre-sentant de les empreses detransportistes –de Foment– ins-tava els Mossos a reconduir la si-tuació perquè els costos de tenirels camions aturats afecta ambmolts milions la seva economia i,amb un toc cínic, hi afegia que, amolts dels camioners, en ser au-tònoms, els suposava un cost.

No sé quina idea tenen de la

normalitat unes veus tan desin-teressades, però, en aquest país,fa anys que les coses que hi pas-sen no són gens normals i fer

veure que no hi passa res d’anor-mal no fa altra cosa que blanque-jar la repressió, just com han fetamb l’extrema dreta. I, pel que fa

als milions de pèrdues, les mar-tingales del deep state –monarcainclòs– per afeblir l’economia ca-talana, l’ofec financer del governautonòmic, els deutes de l’Estatajornats sine die i l’espoli fiscalanual deuen ser cigrons! Encarano han entès que aquests mi-lions diaris afecten la majoriad’autònoms, pensionistes, treba-lladors, funcionaris, empresaris,estudiants,... Per què es pensenque els carrers i les carreteressón ocupats per gent amb tanpoca pinta de terroristes?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

TANTXTANT

La normalitatJosep Maria Llaurador

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fer veure que no passa resd’anormal, el que fa ésblanquejar la repressió

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019

1796

01-1

2186

10L

Allò que van desordenarels espanyols ho han hagutd’arreglar els belgues. Eljutge del Tribunal SupremPablo Llarena va emetre adestemps les peticionsd’extradició contra els exi-liats a Brussel·les per lacausa de l’1-O i ara Bèlgicaha hagut d’unificar els trescasos i arreglar un embolicinnecessari. I és que és elprimer cop que es presen-taven separadament.D’aquesta manera, les eu-roordres dels exconsellers

Lluís Puig i Toni Comíns’integren amb la de l’ex-president Carles Puigde-mont i tots plegats es tro-baran davant el jutge elpròxim 16 de desembreper afrontar l’extradició.

La pressa espanyola per

engarjolar el líder de Juntsper Catalunya havia creatuna complicació més per ales autoritats belgues, queen dos anys han rebut jatres euroordres de l’Estatespanyol per aquest cas.Llarena va reclamar Puig-demont el mateix dia de lacondemna als presos polí-tics independentistes isetmanes més tard va de-manarels exconsellers co-incidint amb la campanyaelectoral.

Ara la justícia belga haacabat unint un altra ve-gada els tres procedi-ments, que tracten delsmateixos fets. A la prime-

ra vista d’ahir al matí al’imponent Palau de Justí-cia de Brussel·les, la defen-sa de Comín i Puig va de-manar l’ajornament del’audiència i la convergèn-cia del calendari judicialamb el de l’expresident.Ambdues peticions vanser acceptades pel jutgeque porta els tres casos detal manera que els excon-sellers es retrobaran ambPuigdemont a la vista oraldel 16 de desembre. Igualque el gironí, Comí ni Puig

també presentaran per es-crit les seves al·legacionsde defensa les setmanesvinents.

De cara a la vista, abansde Nadal, els exiliats esta-ran amb un ull posat a Lu-xemburg. Allà el Tribunalde Justícia de la Unió Eu-ropea ha de decidir si reco-neix que la condició d’eu-rodiputat i la immunitats’adquireixen únicamentpel mandat que atorguenles urnes, com va defensarl’advocat general a princi-

pis d’aquesta setmana.Encara no hi ha data per al’esperat dictamen, però sicaigués just abans de lavista del 16 de desembreaquest podria influir en elprocés d’extradició dePuigdemont i Comín.

Tots dos van guanyarles eleccions europees aCatalunya però no van po-der ocupar el seient a l’Eu-rocambra pel vet de les au-toritats espanyoles. Si elTJUE segueix el criteri del’advocat general, reconei-xerà implícitament queels electes de la llista Juntssón eurodiputats i estanprotegits almenys des del2 de juliol.

El seu equip legal de-fensa que Bèlgica no elspot extradir si tenen im-munitat. Només el Parla-ment Europeu els la potaixecar després d’una vo-tació a la cambra. “Anempas a pas”, va avisar, però,ahir l’advocat flamenc Si-mon Bekaert, que es vamostrar prudent perquèl’opinió del lletrat de la UEno és vinculant i els ma-gistrats podrien senten-ciar de manera dife-rent. ■

Unificació de lestres euroordresa la justícia belga

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a Comín i Puig declararan juntament amb Puigdemont aldesembre a El jutge de Bèlgica veu més lògic ajuntar-les

Brussel·les

Natàlia SeguraReventós — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data Els consellers exiliats Lluís Puig i Toni Comín ahir a lasortida del Palau de Justícia de Brussel·les ■ EFE

16.12.2019És el dia que la justícia ce-lebrarà la vista de les eu-roordres contra Puigde-mont, Comín i Puig.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

L’independentisme creixa les urnes, però els parti-daris del no també aug-menten, segons la darreraenquesta del Centre d’Es-tudis d’Opinió (CEO) de laGeneralitat, que situa elsunionistes en el 48,8%,gairebé set punts per so-bre dels favorables al sí,que cau fins al 41,9%. Elsondeig, a 1.500 persones,va tenir lloc entre el 16 desetembre i el 7 d’octubre,és a dir, abans que el Tri-bunal Suprem condemnésels presos polítics i es des-fermés una onada de pro-testes que encara dura.

Els contraris a la inde-pendència sumen cinc dè-cimes respecte al juliolpassat, mentre que elspartidaris de l’escissió da-vallen gairebé tres punts.Es tracta de la xifra més

minsa des del juny del2017, abans de la celebra-ció del referèndum del’1-O, quan el sí amb proufeines va superar el 41%, elvalor més baix des que elCEO va començar a pre-guntar per la qüestió, eldesembre del 2014. L’oc-tubre de fa dos anys, però,es va registrar el pic de fa-vorables a la independèn-cia (48,7%). El nombremés alt d’unionistes es varegistrar el juny del 2015,quan van assolir just el50%.

La darrera enquesta delCEO, sobre “cosmopolitis-me i localisme a Catalu-nya”, plantejava la matei-xa pregunta, “vol que Ca-talunya sigui un estat in-dependent?”, a ciutadansestrangers, que, sumats ales persones amb passa-port espanyol, fan que elsuport a l’independentis-me sigui un pèl menor, del

40,3%, mentre que el su-port a la unitat de l’Estatascendeixi al 49,3%.

Barrejant la respostaamb el rècord de vot en leseleccions espanyoles del28-A, l’enquesta mostraque el 55,4% dels qui afir-men que van votar els co-

muns són contraris a la in-dependència, mentre queel 36,2% són independen-tistes.

Quan la pregunta no ésbinària i es planteja comhauria de ser la relació en-tre Catalunya i Espanya, el33,6% creuen que un Es-

tat independent; el 28%,una mera comunitat autò-noma; el 21,6%, un estatdins una Espanya federal;i el 7,8, una regió d’Espa-nya. Si bé és cert que elpercentatge dels qui volenl’estat independent és elmés baix des del febrer del

2012 (quan era del 29%),també cauen els que en te-nen prou que Catalunyasigui una comunitat autò-noma, alhora que aug-menten els que preferei-xen una Espanya federal.Al mateix temps, gairebéun 60% considera que elnivell d’autonomia assolités insuficient; un 25%n’estan satisfets i un 6,5%creuen que n’hi ha massa.En concret, d’entre els quiafirmen haver votat el PSCel 28-A, un 42% troba el ni-vell d’autonomia insufi-cient, mentre que un 40%més ja li està bé tal com es-tà. La proporció és aproxi-madament del 60/30 en elcas dels comuns.

Més federalistes als comunsL’enquesta també revelaque hi ha més personesque afirmen haver votat al’abril els comuns queaposten per un estat fede-ral (58,5%) que no pas elPSC (27,7%), on la majo-ria prefereix una autono-mia com l’actual (52,3%).

D’altra banda, el 28,3%dels catalans admeten queno han llegit ni un sol llibreen l’últim any, mentre queel 23% diuen que han fetentre quatre i deu lectu-res. Els més lletraferitssón els votants dels co-muns, ERC i Junts per Ca-talunya. ■

Baixa el nombre de catalansfavorables a la independènciaa El sí recula tres punts mentre que el no puja cinc dècimes, segons un sondeig del CEO efectuat abansde la sentència del Suprem a El 48,8% dels enquestats són contraris a la separació d’Espanya

Emili BellaBARCELONA

CEO, cosmopolitisme i localisme a Catalunya (2019)

Mitjanes de valoració. En una escala del 0 al 10, on 0 significa cap confiança i 10, molta confiança

Quin grau de confiança li mereixen cadascuna d’aquestes institucions?Creu que Catalunya ha assolit...

Creu que Catalunya hauria de ser...

Vol que Catalunya sigui un Estat independent?

Les universitats

Els Mossos d’Esquadra

La policia local / Guàrdia Urbana

El seu ajuntament

L’ONU

La Unió Europea

Policía Nacional espanyola i Guàrdia Civil

El Parlament de Catalunya

Els mitjans de comunicació

Els tribunals de justícia

El Govern de la Generalitat

Els sindicats

L’exèrcit

El Tribunal Constitucional

El Congrés dels Diputats

Els partits polítics

El govern espanyol / central

L’Església catòlica

La banca

La monarquia espanyola

Un nivell insuficient

d’autonomia

Un estat dinsuna Espanya

federal

Un Estat independent

Una comunitat autònoma d’Espanya

Una regió d’Espanya

No

Un nivell suficient

d’autonomiaNS / NC

NS / NC

Massaautonomia

Des.14

Febr.15

Juny15

Oct.15

Nov.15

Març16

Juny16

Nov.16

Des.16

Març17

Juny17

Oct.17

Abril18

Jul.18

Oct.18

Març19

Jul.19

Oct.19

6,846,5%

7,8%

41,9%

48,8%

44,5%

45,3%

48,0%

50,0%

47,8% 48,2%

45,5%

42,4%43,6% 43,7% 43,2%

44,1%

48,3%

44,9%

45,1%46,8%

48,5%49,4%

44,1% 42,9%

46,7%

46,6%45,3% 45,3%

47,7%48,7%48,0%

46,7% 47,2%48,4%

44,9%44,3% 44,0%

41,1%

25,1%

21,6%28,0%

9,7%

9,0%

58,8%

33,6%

6,186,10

5,595,00

4,78

4,734,614,57

4,484,44

4,224,04

3,733,32

3,093,08

2,58

2,172,42

Sí

Els catalans suspenen la mo-narquia espanyola. No estracta d’una constatació apartir del rebuig que mostrenels carrers durant les visitesdel rei Felip VI a Catalunya, si-nó de la darrera enquesta delCEO, que recull que el 72,9%dels catalans la desaprovenamb una puntuació mitjanad’un 2,17 sobre 10. A nomésun 25,1% els mereix confian-ça. Es tracta de la instituciómés mal valorada. Només labanca l’aprova menys gent,

encara que rep de mitjana un2,4. A l’altre extrem hi ha lesuniversitats, que aprovenamb un 6,84. En el capítol depolicies, els Mossos d’Esqua-dra i la policia local són lesúniques amb bones notes(6,18 i 6,10, respectivament),mentre que els diferents cos-sos policials espanyols sus-penen amb un 4,7 i l’exèrcit esqueda amb poc més d’un 4.La policia catalana és la sego-na institució més ben valora-da, tot i que l’enquesta es va

dur a terme abans de les pro-testes posteriors a la sentèn-cia del Suprem.

Entre governs, el de la Ge-neralitat obté un 4,4, mentreque La Moncloa, un 3. El Par-lament també supera el Con-grés (4,6 a 3,3). Igualment,els partits polítics en conjuntsuspenen amb un 3,09. Elsajuntaments i les NacionsUnides aproven, mentre quela Unió Europea es queda enel 4,7. L’Església catòlica sus-pèn amb un 2,5.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La monarquia, la institució més mal valorada

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2019

1301

38-1

2195

22Q

1181

22-1

2188

57L

Complert el primer mes dela notificació de la sentèn-cia del Suprem, ahir va con-tinuar el degoteig de revo-cacions de les presons pro-visionals (amb quatre denoves), que jutjats catalansvan dictar contra una tren-tena de joves per aturar elsdisturbis que es produïenals carrers per mostrar elrebuig a les elevades penesimposades als nou inde-pendentistes catalans.Dels 29 empresonats, orde-nats en només dues setma-nes d’octubre, continuentancats 18.

En concret, desprésd’un mes en presó preven-tiva, ahir van ser posats en

llibertat per les audiènciesprovincials: l’Andrea, deSabadell; en Pau Sànchez,de Llagostera; en Joan, deBarcelona, i en Marc. Lamajoria de resolucions co-incideixen a dir que els jo-ves tenen arrelament so-cial i que, per tant, es tren-

ca el risc de fugida, i la rei-teració delictiva no estàprovada. S’ha denunciatque els jutges van ordenarpresó per alarma social, su-pòsit exclòs des del 2003.La secció quarta de l’Au-diència de Girona, que hadeixat en llibertat Pau Sàn-

chez, defensat per MiquelMir, comparteix el criteride la secció tercera que lareiteració delictiva s’ha deprovar, i que el fet que unapersona estigui encausadapot ser un element “dissua-siu” a l’hora de repetir supo-sades accions violentes. ■

a Són l’Andrea, de Sabadell; en Pau, de Llagostera; en Joan, de Barcelona i en Marca Queden 18 persones tancades pels disturbis contra la condemna del Suprem

M. Piulachs / G. BusquetsBARCELONA / GIRONA

Quatre joves, en llibertat unmes després de la sentència

Suport a l’activista d’Olesa processat ■ JUANMA RAMOS

Olesa de Montserrat va ser elmarc dijous a la nit d’un actede suport a Felip Segura, unactivista que va fer una piula-da contra la Guàrdia Civil. Lafiscalia li demana 145.000 eu-ros de multa i 4 anys de presó.Diversos polítics i activistesvan participar en la trobada.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport al’acusat d’Olesa

L’expresident croat Stje-pan Mesic impulsarà uncomitè de suport als pre-sos polítics catalans aCroàcia, segons va expli-car ahir en una trobada aZagreb amb el consellerd’Acció Exterior, AlfredBosch, en el marc d’unviatge oficial a Croàcia i Es-

lovènia. “Ha d’imperar lademocràcia, el diàleg i elsdrets humans”, van conve-nir. Bosch va reconèixer latrajectòria de Mesic com aúltim president de Iugoslà-via i president de Croàciadurant deu anys: “És unallegenda i no entén per quèl’Estat espanyol opta permecanismes com ara en-viar polítics a la presó,l’exili i la repressió”. ■

RedaccióZAGREB

L’expresident croatMesic crea un comitède suport als presos

Pícnic per la República al tall diari de la Meridiana ■ R.G.