DOSSIER DE L’ESPECTACLE A-CREEDORES - … · vitan al públic a elegir su propia versión de los hechos. Dans Strindberg, le conflit d’intérêt mène à la violence, surtout

Foto: PEDRO ALBORNOZ

Teatre de Salt

Dissabte 4 d’octubre a les 21h

www.temporada-alta.net

A-CREEDORESDE CLAUDIA FACI A PARTIR D’ACREEDORES DE STRINDBERG

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

A-CREEDORESDE CLAUDIA FACI A PARTIR D’ACREEDORES DE STRINGBER

02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

Direcció: Claudia Faci. Basada en Acreedores d’August StringberDramatúrgia: Jaime Conde-SalazarVersió del text: Claudi Faci. Inclou extractes de textos d’Ingar Bergman i Sarah KaneAssistent de direcció: Paloma DíazEspai sonor: Óscar VillegasIl·luminació: Carlos MarquerieIntèrprets: Pablo Messiez, Fernanda Orazi, Claudia Faci i Mr XVestuari: Soledad SeseñaMúsica: Óscar Villegas, Talking HeadsFotografia: Pedro Albornoz i Jesús PlasenciaDisseny gràfic: ARTWCartell: Rafael MejíasProducció: Claudia Faci i Paz Santa Cecilia (Magaleprods)Col·laboració en la producció: Teatros del Canal, La Casa Encendida, Teatro Pradillo, Nave 73, El curro DT, Circo Price i Temporada Alta 2014

Dia i hora: Dissabte 4 d’octubre, 21 hLloc: Teatre de SaltPreus: 28,10 €Durada: 1 h 30 min

Espectacle en castellà

ESTRENA ABSOLUTA


03

PRESENTACIÓ

Mirada contemporània sobre Strindberg: no estracta d’explicar-lo ni de separar-se’n versionant-lo,sinó d’activar-ne aspectes, de subratllar-ne elque encara ens inquieta. En l’original, la lluita desexes i la violència latent, perquè a Acreedoresels deutes no són econòmics, sinó emocionals:és el passat el que passa factura. En l’adaptacióde Claudia Faci, organitzar una mena de polifoniaentre aspectes de l’obra i el mateix fet teatral coma representació i com a institució. Què volem ser?A-creedores presenta l’enfrontament de mentsque es volen destruir. S’hi prepara el crim perfecte.

En Strindberg, el conflicto de intereses desemboca en

violencia, sobre todo psíquica. Expuestos, al servicio de

la intensidad en diálogos y situaciones, tres interpretes in-

vitan al públic a elegir su propia versión de los hechos.

Dans Strindberg, le conflit d’intérêt mène à la violence,

surtout psychique. Exposés, au service de l’intensité des

dialogues et des situations, trois interprètes partagent leurs

auto-réflexions avec le public.

In Strindberg, conflicts of interest culminate in violence, espe-

cially of the psychological kind. Exposed, working to maximize

the intensity of dialogue and situations, three actors

share their self-reflection with the audience.


04

A-creedores ens serveix per activar una sèrie de qüestions sobre com ens construïm a través de la mirada i com la idea de veritat és, sobretot, una posada en escena. No es tracta de fer un comentari ocurrent, ni de proposar una reflexió acurada sobre l’obra original, ni tan sols d’actual-izar el text d’Strindberg. En aquest sentit no ens interessa l’obra com a objecte de la Història, ni com a resta arqueològica: no perseguim reforçar la institució del teatre, ni reafirmar els límits ofi-cials de la disciplina. Del que es tracta aquí sim-plement és de fer l’obra.

No ignorem que el material amb què treballem és un text escrit per ser representat en un escenari. Però aquest fet no ens obliga a quedar-nos atra-pats en l’economia establerta de l’ espai teatral.

El repte consisteix en aconseguir que l’obra tras-cendeixi el propi edifici del teatre i es desplegui com una acció múltiple que succeeix simultània-ment en diverses direccions.

“(...) perquè jo també estic començant a sentir una immensa necessitat de convertir-me en un salvatge i crear un nou món”. (A. Strindberg).

SINOPSI

“A-CREEDORES” ENS SERVEIX PER ACTIVAR UNA SÈRIE DE PREGUNTES SOBRE COM ENS CONTRUÏM PERSONALMENT A TRAVÉS DE LA MIRADA


05

Entenem A-creedores com una acció: és al-guna cosa que es fa. Alguna cosa que es fa en el moment i l’espai concrets en els que té lloc la cita entre els espectadors i els artistes. A-cree-dores és decididament efímera i està profun-dament unida a la seva pròpia desaparició. Fer l’obra consisteix en crear les condicions per a l’acció. L’obra funciona gairebé com un joc: coneixem les regles -és a dir, les condicions de l’esdeveniment- i sabem què volem, però igual que els personatges de l’obra desconeixem quin serà el resultat de cada partida. Cada representació serà única i irrepetible, sempre estarem preparats per sorprende’ns davant dels diferents aspectes d’allò desconegut

que es desvetllarà a cada vetllada. Concebim la proposta com l’acumulació succesiva de capes d’acció que es van superposant i que, al funcionar simultàniament, donen lloc a una espècie de polifonia o d’organisme en què cada part treballa en relació amb les altres i amb el tot. No es tracta d’un exercici de dis-secció on s’expsen les parts com a realitats aïllades per a la seva anàlisi, sinó més aviat d’un intent d’alliberar l’acció de la peripècia obligada del drama clàssic i de l’exhibició dels caràcters psicològics.

Aspirem a retornar la responsabilitat de l’obra a les persones concretes que estiguin presents

a cada funció, independientement dels rols que la institució teatral els hagi assignat. Per a això hem creat una estructura de representació sot-mesa a múltiples focus, ritmes i temps, que deixa espai per tal que cadascú es faci càrrec de la seva pròpia experiència i de la seva pos-ició dins d’aquesta obra en concret.

Ja que ens hem establert de ple en la repre-sentació i ja que la nostra inteligència se sot-met gairebé per complet al llenguatge, almenys duem a terme pràctiques que convoquen a la sensibilitat –que és més fina, més profunda i més segura- involucrant la carn i els nervis.

SOBRE L’ESPECTACLE...

ALMENYS PORTEM A TERME PRÀCTIQUES QUE CONVOQUIN A LA SENSIBLILITAT ( QUE ÉS MÉS FINA I PROFUNDA)


06

STRINDBERG i “ACREEDORES (Fordringsägare)”

en un acte i en prosa, pertany a la seva etapa naturalista. Estructurada en tres quadres que se succeeixen sense solució de continuïtat, ex-plica la història d’una venjança entre una dona, el seu ex-marido i l’actual parella.

Toda la peripècia es desenvolupa a través d’un joc amb el que es pot veure i el que no, amb la visió com una font ingènua de veritat i amb la posició del testimoni.

Johan August Strindberg (Estocolm, 22/01/1849 – ibídem, 14/05/1912) és con-siderat l’escriptor i dramaturg més important del seu país. La seva obra va inaugurar una sèrie de vies per les quals transitarien després alguns dels més excel·lents renovadors del teatre occidental.

Acreedores, estrenada a Copenhaguen al1889 i qualificada pel propi autor de tragicomèdia


07

L’EQUIP ARTÍSTICDIRECCIÓ CLAUDIA FACI

Claudia Faci és ballarina, coreògrafa, actriu, direc-tora, docent i autora independent.

Formada com a ballarina i com a actriu, ha treballat com a intèrpret a tot tipus de produccions de dansa i teatre així com en algunes de cinema i de televisió. L’any 2006 estrena Nur Für Dich al festival Madrid en Danza, sota l’heterònim Klara von Himer. A partir d’aleshores se centra en la seva faceta d’autora per produir una obra que ofereix una peculiar visió de les arts escèniques i que es nodreix de l’experièn-cia amb la dansa, el teatre, la performance i la lit-eratura.

AL 2008 estrena el solo Agnès, basat en la seva rel-ació amb l’obra de la filòsofa i poeta Chantal Mail-

lard, i Le spectre de la rose, juntament amb Jaime Conde-Salazar, amb qui forma la companyia Los Suecos. L’any 2009 presenta A.n.a al Festival In-ternacional Escena Contemporánea (Madrid) que coprodueix la peça; Qué sería de mi en una noche como esta si no fuera por ti...? (La Noche en Blanco, Madrid); Cual, en colaboració amb Chantal Maillard, (Poetas por Km2, Madrid) i PLOT, proposta on cola-boren diversos directors de l’escena madrilenya. Al 2010 produeix i estrena No se como se llama esto pero es robado i El título lo pones tu, peces que, juntament amb l’anterior, formen la Trilogía del De-sastre. L’any 2011, Einfach so - La Pastoral. Al 2012 presenta Construyo sobre el olvido, una proposta coproduida pel teatro Pradillo text del qual publica la colecció Pliegos de Danza y Teatro.


08

ACTRIU FERNANDA ORAZI

Fernanda Orazi es actriu, directora i docent. Llicenciada a l’Escuela Municipal de Arte Dramático de Buenos Aires, es forma també amb Ciro Zorzoli durant més de cinc anys dins del marc de la compa-nyia La Fronda, en un permanent treball d’investigació i experimentació sobre l’actuació. Desde 1994 treballa com a docent d’interpretació a diverses institucions i de forma particular, a Buenos Aires i Madrid. Des de 1996 treballa a Buenos Aires com a actriu a: El organito (dir:

Celina Andaló), La gata sobre el techo de zinc caliente (dir: Graciela Balleti), Mujeres de carne podrida y Por-nografía emocional, de José María Muscari. De 1998 a 2005 forma part de la companyia de teatre La Fronda, dirigida per Ciro Zorzoli, i actua a: Living, último paisaje, a Un beso de distancia i Ars Higiénica. Per Ars Higiénica és nominada com a millor actriu als premis Teatro del Mundo (Buenos Aires). Ja instalada a Madrid, ha partic-ipat amb aquests directors als muntatges: Noventa por Siento humedad, con Juan Branca; Monstruos de Ma-rina Wainer; Muda, de Pablo Messiez; Ahora, de Pablo Messiezz; Algo de ruido hace, de Lauta ro Perotti; Los Ojos, de Pablo Messiez; La Realidad de Denise Despey-roux; Las Criadas, de Jean Genet amb direcció de Pablo Messiez; Las Palabras, de Pablo Messiez; La Palabra Verde, adaptació i direcció de Pablo Messiez de Así que pasen cinco años, de F. García Lorca, per a la Fundación Federico García Lorca. Com a directora els seus treballs són: El Futuro, amb la seva companyia El Rumor; El ru-mor analógico de las cosas; Susana en el agua y con la boca abierta; Teo con Julia.

ACTOR PABLO MESSIEZ

Pablo Messiez és actor, dramaturg, director i professor d’interpretació.

Va estudiar amb Cristina Banegas, Ricardo Bartís, Juan Carlos Gené, Rubén Szuchmacher així com a l’Escuela Nacional de Arte Dramático de Buenos Aires. Ha trebal-lat per a directors argentins com Leonor Manso, Cristián Drut, Rubén Szuchmacher, Daniel Suárez i Daniel Vero-

nese. Al 2010 es trasllada a Madrid i estrena com a au-tor i director Muda. A partir d’aquí arribaran: Los ojos; Ahora; una versió de Las Criadas de Jean Genet; Las plantas; Rumbo a peor, de Samuel Beckett, Las palabras (Una historia de amor). Recentment ha estrenat a Miami (EEUU) La palabra verde, obra sobre alguns dels textos que Federico García Lorca va escriure durant el seu vi-atge a Nova York.

Com a actor, ha treballat a Hamlet, de W. Shakespeare, direcció de Will Keen; La noche canta sus canciones, de Jon Fosse i direcció de Daniel Veronese (Nominat al Premio Clarín com a Actor Revelació); Un hombre que se ahoga, sobre Tres hermanas d’A. Txèjov i direcció de Daniel Veronese; Últimos remordimientos antes del olvido, de J.L. Lagarce i direcció de Laurent Berger; ROMCOM, de Glen Neath i direcció d’Ant Hampton/ Grupo Rotozaza Londres; Enrique IV, de L. Pirandello, direcció de Rubén Szuchmacher; La forma que se des-pliega, texto i dirección de Daniel Veronese.


016

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


017

Els mitjans oficials:

Amb el patrocini de:

Documents

DOSSIER DE L’ESPECTACLE A-CREEDORES - … · vitan al públic a elegir su propia versión de los hechos. Dans Strindberg, le conflit d’intérêt mène à la violence, surtout