El COOOC opina · nos en una referència en el món de la salut visual. És només així com millorarem la percepció social de la nostra professió, po-tenciant els nostres establiments

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 1 · OCTUBRE 2012

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Campanya “Si hi veus bé,

estudiar és més fàcil”

Accions col·legials

La presència i lábsènciaEl COOOC opina

Realitat augmentada a les nostres ulleres: Un futur ja presentNoves tecnologies

EditorialDecidim el futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

L’entrevistaEntrevista al Sr . Francesc Prats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

Noves tecnologiesRealitat augmentada a les nostres ulleres: Un futur ja present . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

Jo i les meves ulleresParlem d’evolució, parlem d’innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

Flaix.cat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Accions col·legialsVols donar-te a conèixer a les escoles de l’entorn on exerceixes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

El COOOC opinaLa presència i lábsència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Oci i culturaDescartes; l’òptica, d’entre les primeres ciències modernes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Jordi Pardo i Marquès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Apunts jurídicsEmprenedors afrontant la crisi!!! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Aprovació definitiva de la Reforma Laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Accions col·legialsRoda de premsa “La protecció solar i la infància” . . . . . . . . . . . . . 25

Apunts de farmacologiaCol·liri GENTADEXA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Racó literari1000 cursets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

I Jornades Mediterrànies de la Visió . . . . . . . . . . . . . . . . 28Conferències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Sessions monogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Activitats extraordinàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36“La Gran Nit de l’Òptica”, una nit inoblidable . . . . . . . . . . . . . . . . 38Música en bona companyia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

HumorBricolatge Optomètric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Quadern científicLa retina i les seves alteracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Serveis col·legials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Sumari

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 1 · Octubre 2012

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Responsable de Redacció Elisenda Ibáñez i Herrero

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaVicenç M. Masià i AnavitarteLluís Puig i Camarero

Responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Rocafort, 6508015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www .coooc .cat

Correu electrò[email protected]

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.C/ Riera d’Horta, 40 - Local 208027 BarcelonaT. 93 243 45 06E. [email protected]

PublicitatE. [email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 0 · ABRIL 2012


Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 1 · OCTUBRE 2012


Campanya “Si hi veus bé,

estudiar és més fàcil”

Accions col·legials

La presència i lábsènciaEl COOOC opina

Realitat augmentada a les nostres ulleres: Un futur ja presentNoves tecnologies

OPTOMETRISTES .CAT · octubre 2012 · 3

Alfons Bielsa i EliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

EDITORIAL

Decidim el futur

És complicat, i pot semblar demagògic, difondre un cert optimisme en uns mo-ments difícils. La situació econòmica

no millora i ens trobem en un entorn pro-fessional marcat majoritàriament per ofertes desmesurades i promocions impossibles.

Cal anar, precisament, en direcció contrària, reforçant i potenciant el nostre paper de vet-lladors de la visió per a la societat.

Ara, més que mai, hem de jugar amb les cartes que tenim i que ens poden donar una mica de bon joc. Malgrat la crisi, estem en una societat que continua visualment activa, amb unes necessitats visuals molt definides, accentuades per les noves tecnologies. L’ús d’ordinadors, mòbils, llibres electrònics, sis-temes de visualització en 3D, alta definició... requereixen un alt rendiment visual i una bona qualitat de visió.

Ara, potser, tenim més temps per a gaudir dels nostres clients, escoltar-los, analitzar la seva visió i les seves necessitats visuals. Tenim temps per a oferir la nostra millor atenció professional. Ara és un bon moment per a posar-se al dia i reciclar-nos, aprofi-tant les ofertes de formació i reciclatge, tant del mateix col·legi, com de la universitat, empreses o altres. Els nostres clients, segur que ho agrairan i ho valoraran i nosaltres ens trobarem millor, en tots els aspectes. Invertir en millores tecnològiques dins el nostre establiment sanitari és rendible i ne-

cessari per anar endavant. La formació i el reciclatge professional, han d’anar lligats a aquesta millora per tal de poder convertir-nos en una referència en el món de la salut visual. És només així com millorarem la percepció social de la nostra professió, po-tenciant els nostres establiments. Cal passar d’expenedors d’ulleres i lents de contacte, a prescriptors de solucions visuals i gene-radors de propostes estètiques i funcionals. No venem ulleres; venem solucions visuals i estètiques.

Segur que així veurem una mica de llum al final del túnel, encara que aquest sigui llarg i fosc.

Ara és un bon moment per a posar-se al dia i reciclar-nos, aprofitant les ofertes de formació i reciclatge, tant del mateix col·legi, com de la universitat, empreses o altres .

4 · OPTOMETRISTES .CAT · octubre 2012

L’ENTREVISTA

Entrevista al Sr . Francesc PratsINDUSTRIAS DE ÓPTICA PRATS

Nom i Cognoms: Francesc Prats

Institució on treballa: Industrias de Óptica

PRATS

Adreça postal: C/ Doctor Josep

Castells, 4

08830 Sant Boi de Llobregat

Web: www.grupoprats.com

Tel. de contacte: 902 230 260

L’empresa actual va iniciar la seva activitat fa uns 45 anys i disposa de quatre plantes de producció a Barcelona, Madrid, València i Lisboa. El nostre equip humà està format per gairebé dues-centes persones que constitueixen el motor de l’empresa i la nostra quota de mercat està al voltant del 15% tant a Espanya com a Portugal.

En aquest punt crec que és important destacar que som una empresa familiar l’origen de la qual es troba als anys 30 al Mas de las Matas, Terol, gràcies a la intuïció del meu avi Alberto Prats. D’ell recordo una frase que deia “en esa empresa nunca gané dinero pero gracias a ella estamos donde estamos”. Aquest comentari s’ha d’entendre en el context que la fabrica original portava alguns anys tancada quan l’actual ja disposava de 3 centres de producció.

Els nostres darrers llançaments han estat l’Imax Màster, progressiu adaptat a l’estil de vida i necessitats de l’usuari; l’Imax Ini, progressiu ideal per a nous prèsbites; l’ampliació de la nostra oferta amb nous productes fotocròmics-polars en la línia solar-esportiva; i, com a suport en el punt de venda, el desenvolupament de l’aplicació OptiCenter per a iPad que permet mesurar les dades de posició d’us del pacient i les seves ulleres.

Tanmateix estem ultimant el proper llançament d’un nou progressiu, l’Imax Fit, en versió USR (usuari) i FRM (frame o muntura), amb un disseny suau de ràpida adaptació.

Carles BonafontCol·legiat: 4303


L’ENTREVISTA

Sr. Prats, doni’ns una visió general de cóm va el mercat de l’òptica?

Abans que res sóc optimista. Dins de la greu crisi en què està immers el país, el nostre sec-tor no és dels més afectats -com ara la cons-trucció o les enginyeries-, però reconec que és poc probable que tornem a repetir situacions de mercat com les que varem tenir fa 10 anys. Per empreses com la nostra és obligat créixer en el mercat exterior per tornar assolir nivells com els d’abans.

Està d’acord en què s’estan prescrivint lents molt bàsiques per vendre a un PVP més econòmic?

En línies generals els òptics es veuen obligats a seguir la línia que els dicta el mercat que, malauradament, en aquests temps és molt sensible al preu. Un dels punts forts de Prats és que gràcies al nostre nivell tecnològic sem-pre hem intentat fer assequible el producte superior de la gama. És a dir, que mentre una gran part del mercat està buscant productes econòmics per fer més barat un producte que ja és barat de per sí, el nostre client tipus in-tenta subministrar un producte d’altes presta-cions a uns preus més ajustats i, amb aquesta estratègia, probablement estiguin patint la crisi en un grau menor.

Amb la comunicació centrada en el preu baix que fa majoritàriament el sector, es perd l’oportunitat de personalitzar la solució vi-sual per cada client?

Recordem que estem dins el sector sanitari i que l’òptic és el prescriptor que ha de solucio-nar el problema visual del pacient. El client també hauria de valorar que l’òptic l’està aconsellant sobre la millor solució per al seu cas, al igual que un metge l’aconsella el que és millor per la seva salut.

Quines conseqüències té aquest fet per un sector on es presenten constantment inno-vacions per a millorar la visió de l’usuari?

En el nínxol de mercat en què es troba Prats, que és precisament el tecnològic, aquesta situació ens impulsa no només a continuar amb la innovació sinó a més accelerar. No-més a tall d’exemple indicar que les inver-sions de l’any 2012 encara han estat su-periors a les dels anys anteriors. Un esforç inversor que repercuteix en beneficis i llocs de feina en el propi país cada cop que algú compra una lent Prats.

Segons Prats, què podria fer el professional perquè el mercat millori?

Crec que aquesta és la pregunta més senzi-lla de respondre: ser un bon professional i, a més, semblar-ho. Crec que darrerament s’ha estat transmetent al mercat una imatge del Òptic Optometrista que no és la que real-ment li correspon.

I quina és l’aposta de Prats per acompanyar aquesta millora?

Fonamentalment imaginació per desen-volupar, innovar, millorar, canviar,... Hem d’esforçar-nos per continuar sent capaços de donar als nostres clients solucions punteres que els permetin diferenciar-se respecte als seus competidors que aparentment només estan valorant el preu.

Per acabar, quin missatge vol fer arribar als lectors d’Optometristes.cat?

Que no hi ha mal que 100 anys duri i que si volem sortir reforçats d’aquesta crisi cal tre-ballar bé i professionalment en interès d’un mateix i també del país.

Hem d’esforçar-nos per continuar sent capaços de donar als nostres clients solucions punteres que els permetin diferenciar-se respecte als seus competidors que aparentment només estan valorant el preu .


NOVES TECNOLOGIES

Realitat augmentada a les nostres ulleres: Un futur ja present

Carles Bonafont i DelgadoCol·legiat: 4303

a saber si Google pensaven solucionar això. Segons Isabelle Olsson, dissen-yadora industrial sènior de Google, la Companyia idealment va pensar que el Project Glass havia de funcionar per a tots i han estat experimentant amb dis-senys que puguin ser aplicables a dife-rents muntures.

A la xarxa es pot veure un vídeo que simula el que podrien fer les ulleres de Google. Podeu accedir des d’aquest

codi QR. En ell es po-den veure les infinites aplicacions que pot manejar, com obtenir informació en temps real de qualsevol objec-

te, direcció, producte, fer vídeo o foto-grafia, videoconferència, escriptura per veu de correus electrònics o fins i tot traduccions en temps real.

També el fabricant d’ulleres Oakley ha avançat en una entrevista, que la seva companyia treballa des de 1997 en aquesta tecnologia. “Al final, tot pas-sa a través dels ulls, i com més a prop puguem oferir alguna cosa dels ulls, més ràpid s’adaptarà el consumidor a la plataforma”, va comentar Colin Ba-den, CEO d’Oakley, afegint que les in-vestigacions anaven encaminades a ob-tenir tecnologia per al món de l’esport.

Els cinèfils del gènere de ciència ficció podem recordar infinitat d’escenes on el personatge po-

dia veure a través de les seves ulleres, dades al detall de tot el que esdevenia al seu voltant. Qui no recorda Arnold Schwarzenegger en Terminator obtenir informació de les seves víctimes amb només mirar-les. Tot allò semblava im-possible que succeís en la realitat, però, igual que ha passat en altres camps, la tecnologia s’ha apoderat de la fic-ció convertint totes aquelles idees que va plasmar un guionista en veritables avenços tècnics.

Com serà en un futur el negoci de l’òptica?. Sens dubte és complicat pre-dir-ho però ja hi ha indicis de que res tingui a veure amb el que coneixem avui dia. Ulleres electròniques, muntu-res a mida escanejant la fisonomia de l’usuari, gadgets que a més de corregir les nostres ametropies ens permetin gaudir de l’alta tecnologia, són unes

quantes de les noves propostes que ja són part del present.

Una de les grans novetats que ha sem-brat una enorme expectació són els dispositius del Project Glass de Goo-gle. Per a tots aquells que no han sen-tit parlar d’aquest invent, es tracta d’unes ulleres que a través d’un sistema òptic projecten en la retina una imat-ge semblant a la d’un smartphone la qual se superposa amb la imatge real que veiem. Això permet, per exemple, obtenir informació geolocalitzada de monuments, edificis emblemàtics o de comerços que tinguem davant nostre, conèixer la previsió del temps o realit-zar una trucada de vídeo mentre cami-nem pel carrer sense perdre de vista els obstacles que trobem en el nostre camí.

Tenint en compte la gran quantitat d’usuaris que porten ulleres i que po-drien ser candidats a utilitzar aquest tipus de tecnologia ha hagut expectació

Una de les grans novetats que ha sembrat una enorme expectació són els dispositius del Project Glass de Google .


NOVES TECNOLOGIES

De la mateixa manera, fa poc va aparèixer la notícia d’unes lents de contacte, les iOptik, desenvolupades per

Innovega, que permetran també reali-tat augmentada. El projecte que va ser finançat pel Departament de Defensa dels EUA i DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency), començarà la investigació d’aquestes lents en el te-rreny militar per a ús dels soldats. Les lents poden superposar dades sobre el que es veu, per així poder mostrar ob-jectius o una altra informació d’interès.

Una altra multinacional que s’ha pujat al carro és Sony. De moment només han anunciat el registre d’una patent però la seva intenció és prosseguir amb el des-

envolupament d’unes ulleres futuristes amb connexió a internet. La diferència respecte a les de la competència és la utilització de dues lents separades per proporcionar doble espai de treball i major camp de la imatge real. Dispo-saria també de cambra i micròfon per captar informació i poder compartir dades en temps real.


JO I LES MEVES ULLERES

Parlem d’evolució, parlem d’innovacióL’EVOLUCIÓ ÉS NECESSàRIA PER A LA SUPERVIVèNCIA . EN EL MÓN DE L’ÒPTICA, NECESSITEM EVOLUCIONAR PER A PODER OFERIR MILLORES A LA POBLACIÓ . EN UN MOMENT EN qUE SEMBLA qUE FALTEN IDEES I TOT EL qUE OFERIM SÓN MISSATGES DE PREU, TENIR NOVETATS TECNOLÒGIqUES qUE MILLOREN LA qUALITAT DE VIDA DELS NOSTRES CLIENTS O PACIENTS ÉS VITAL . DONADA AqUESTA NECESSITAT, US VOLEM PRESENTAR NOUS PROJECTES INDUSTRIALS qUE PODEN REVOLUCIONAR EL NOSTRE MÓN EN ELS PROPERS TEMPS .

Fabio Delgado i CastellanosComptador del COOOC

Col·legiat: 5582

Elisenda Ibáñez i HerreroCol·legiada: 3826

carrega. La unió entre les capes és a nivell molecular, per tant no és possible separar-les o diferenciar-ne la interfase. Les cares an-terior i posterior es retallen com els altres progressius Free-Form: a la anterior s’hi re-talla la graduació esfèrica i a la posterior la progressió que va de lluny fins a la zona de mitja distància, ja que el total de la adició la dona el cristall líquid quan està activat. Això permet retallar un passadís amb menys adició de la necessària, reducció de la dis-torsió lateral i ampliació del camp de visió. L’activació del cristall líquid no modifica el passadís del progressiu, la qual cosa provo-ca que no augmentem les aberracions i així aconseguim l’addició necessària per la visió de prop amb un camp més ampli que el d’un progressiu Free-Form convencional. El reta-llat digital i l’alt índex de la lent permeten tenir un ampli rang de fabricació, addicions, corbes base i prismes. Al ser una lent feta a mida, quantes més dades aportem en la seva fabricació més gran serà el grau de persona-lització i podrem parametritzar-la en funció de la muntura.

Els mòduls electrònics estan amagats dins les varetes, aïllats totalment i són segurs. Es-tan connectats entre tots dos i a les capes de cristall líquid amb unions invisibles, així que no afecten en res a la visió.

emPower treballa en 2 modalitats diferents:

- Modalitat fixa: Tocant suament la vareta, s’accionen uns micro-elèctrodes que envien

EMPOwER!El gran desenvolupament de la tecnologia electrònica dels darrers anys ja deixava pre-veure que acabarien apareixent noves aplica-cions viables en el món de l’òptica oftàlmica.

Pensar en unes ulleres amb lents que modifi-quessin la seva potència en un zona delimita-da i de forma controlada sense desplaçar l’ull, no fa gaire, semblava ciència ficció. Però, ara, ja és una realitat. En fotografia, poder modu-lar el focus d’un sistema òptic per aconseguir una imatge nítida, ja fa molt de temps que és possible. Ens faltava trobar solucions que poguessin muntar-se amb unes ulleres funcio-nals i còmodes, que no necessitessin un casc i una motxilla per a poder portar-les. L’empresa Nord-americana Pixel Optics ha començat la comercialització a EEUU d’ emPower, les pri-meres ulleres electròniques que canvien el seu focus de forma automàtica.

Només amb un toc suau a la vareta o amb la inclinació cap avall del cap, s’activa una capa interna feta de cristall líquid, modificant la potència efectiva en una zona determinada de la lent i generant una zona de visió nítida de prop. (Figura 1)

La lent està formada per 3 capes, dues capes de material Poly-Thyol-Uretano (MR-10) d’índex 1,67 i un capa interna de cristall lí-quid que modifica el seu índex de refracció al rebre una petita descarrega elèctrica, variant el focus de la zona baixa de la lent, que co-rrespon a la visió de prop, durant aquesta des-



… les ulleres emPower només necessiten activar el cristall líquid un terç del temps mentre les utilitzem .

FIGURA 1CONTROL EN VARETA

FIGURA 2CARREGADOR

impulsos elèctrics a la capa de cristall líquid, canviant el seu índex de refracció i activant la visió de prop. Quan tornem a tocar els elèctrodes de la vareta, es talla l’impuls elèctric a la làmina de cristall líquid i des-apareix la zona de prop de la lent. Aquest canvi dura menys que un parpelleig, 25 mi-lisegons. Amb aquesta modalitat les ulleres funcionen com les altres lents progressives, cobrint tot el rang de distàncies.

- Modalitat automàtica: Desplaçant el dit so-bre la vareta activem un sensor d’inclinació. Aquest actua activant la zona de visió de prop quan inclinem el cap cap a baix, i desactivant-lo quan recuperem la posició. L’acceleròmetre inclòs a la vareta detecta 15º d’inclinació del cap i activa de manera automàtica el mòdul de control que envia l’impuls elèctric que modifica la lent. En aixecar el cap, per parlar amb el nostre in-terlocutor o veure la TV, es detecta el canvi d’inclinació i es desactiva el mòdul.

Diferents estudis demostren que el 70 % del temps estem enfocant a distàncies llunyanes o mitges, més enllà de la longitud dels braços: conduir, passejar, veure la televisió, treballar amb l’ordinador, menjar, etc... Per això, les ulleres emPower només necessiten activar el cristall líquid un terç del temps mentre les utilitzem. Les ulleres emPower porten, pel seu funcionament, bateries dins de la vareta i es carreguen per inducció, posant-les en el seu suport durant la nit. Amb l’ús habitual, la carrega pot durar de 2 a 3 dies. (Figura 2)

Per indicar l’estat de la càrrega o la posició de funcionament actiu, la vareta porta, a la part interna, uns leds que canvien de color o parpellegen i només són visibles per l’usuari.

A Espanya, la distribució d’emPower la farà l’empresa Optical Technology i esperem, en breu, veure aquest innovador producte al nostre mercat.

MADE4UEl passat 8 de juny es va presentar a l’edifici de l’ITEC de Barcelona el projecte d’investigació MADE4U (www.made4U.info) liderat per INDO i patrocinat per la CE. Un projecte dut a terme per 13 empreses europees que ha comptat amb una subvenció de la CE de 3,5 milions d’euros, amb el qual han treballat més de 50 investigadors con-juntament durant quatre anys. El projecte persegueix dos objectius principals:

- En primer lloc, desenvolupar una sèrie de tecnologies de rapid-manufacturing per a la fabricació d’ulleres totalment personalitza-des, com per exemple: el disseny de la mun-tura paramètrica, la fabricació de la mun-


a fer moltes peces a la vegada, amb les quotes diferents per cadascuna (Figura 5). D’aquesta manera, s’han aconseguit peces de poliamida més resistents i lleugeres. Aquesta tecnologia també permet fer pe-ces amb titani.

- També s’ha desenvolupat l’aplicació de decoració per ink-jet printing. Una tècnica d’impressió similar a la de les impressores amb raig de tinta que permet l’aplicació dels colors i els motius decoratius que vul-gui l’usuari a la part frontal i les varetes. (Figura 6)

- Les lents estan fabricades amb les tecnolo-gies MAXIMA i MAXIMA UNI de INDO, realitzades amb tecnologia Free Form i amb les propietats òptiques optimitzades a la zona útil definida pel contorn de la mun-tura i les dades de posició.

- Finalment tenim el procés de coloració de les lents per spin-coater que permet triar el color dins d’una gamma molt amplia, gai-rebé al gust exacte de l’usuari. I l’aplicació de tractaments mitjançant equips de reac-tive sputtering que tracten la lent en lots molt petits i per tant, obren la possibilitat a fer tractaments personalitzats. Fins ara els tractaments que es feien en campanes al buit, feien necessari el fet de tractar moltes lents a la vegada perquè fossin rentables. Aquest nou sistema permet aplicar-los de dues en dues lents.

El projecte, iniciat al Juliol del 2008, ha completat la fase de desenvolupament de les tecnologies i ara es troba a la fase final on s’han instal·lat dos equips de captura de dades. El primer, en una òptica de França i el segon en una altra, a Portugal. En total hi ha 158 persones que han participat en el co-disseny de les seves pròpies ulleres per-sonalitzades, les estan provant i aportaran dades de la seva experiència. Les sensacions

tura per sinterització làser, l’optimització de la lent amb les dades de la prescripció del contorn de la muntura, els tractaments de superfície ( capa dura, anti-reflectant, tintat), etc.

- En segon lloc, definir un model de negoci sostenible per obtenir ulleres personalitza-des, basat en configuracions flexibles de la cadena de valor i que garanteix beneficis per a cadascun dels participants de la cadena de subministrament.

La personalització permet adaptar les dimen-sions de les ulleres a les característiques mor-fològiques i a les preferències estètiques de l’usuari. En quant a les lents, suposa dissen-yar-les tenint en compte tots el paràmetres de posició i que els seus tractaments s’adaptin a la muntura escollida, ús previst, prescripció i característiques visuals de l’usuari.

J.C. Dürsteler (Cap d’Innovació a INDO) i alma mater del projecte va presentar les tec-nologies que fan possible la realització de les ulleres personalitzades:

- Un innovador escàner que digitalitza la morfologia facial en 3 segons i que permet extreure’n la informació amb la que parame-tritzar les ulleres. (Figura 3)

- Un software per a dissenyar la muntura que assisteix a l’usuari a l’hora de triar la forma més idònia adaptant-se a la seva activitat i morfologia facial. A més, on pugui selec-cionar la decoració que vol i després l’ajudi en la venda de les lents per triar el color del tractament o de la lent. (Figura 4)

- La sinterització làser. Una tècnica de fabri-cació additiva que permet realitzar peces complexes en 3D. El sistema funciona de-positant capes molt primes de material en pols en una cubeta que va sinteritzant el làser amb la forma definida pel software. Amb la mateixa cubeta es poden arribar

FIGURA 3VISUALITzACIÓ DEL ESCàNER

FIGURA 4VISUALITzACIÓ DEL ESCàNER

Les sensacions inicials dels usuaris són molt positives i valoren els beneficis de la personalització .



inicials dels usuaris són molt positives i valo-ren els beneficis de la personalització.

Durant la presentació feta a Barcelona el mes de juliol, es van fer demostracions de les tec-nologies desenvolupades; en particular, una captura de dades morfològiques mitjançant l’escàner creat per un dels socis, l’Institut de Biomecànica de València (IBV). També es va presentar la plataforma d’Internet que dóna suport a la fabricació distribuïda, l’innovador model de negoci i la metodologia aplicada en l’estudi.

Com a conclusió es va destacar que, encara que hi ha aspectes a optimitzar, els marges comercials dels models de negoci analitzats demostren que els concepte és viable.

ULLERES FETES A MIDAPer primer cop, cada persona es pot fer unes ulleres a mida i personalitzades segons els seus gustos i característiques físiques. De la mà del creador d’ulleres TOM DAVIES, el món de l’òptica incorpora un producte total-ment fet a mida que trenca amb les tendències imposades per les grans marques comercials.

Es tracta d’una nova experiència de com-pra per l’usuari d’ulleres i d’una nova forma d’entendre la venda de les mateixes. I és que, per primer cop els usuaris podran escollir les ulleres que més els agradin, i modificar-ne els materials, el disseny de muntura, el disseny de la vareta, els colors i fer-ne les combinacions que vulguin; personalitzar-les fins a fer-se-les seves. Cada ullera projectarà la personalitat i la imatge de cada client.

Aquesta solució innovadora ja està a les òp-tiques de ciutats com Nova York, Londres, Berlín o Ginebra. Les ulleres fetes a mida s’han presentat, per primer cop a tot l’estat espanyol, a Catalunya. Reus, de la mà de La Creu Blanca, és la ciutat capdavantera on es presenta aquest servei de personalització.

“La innovació segura és la filosofia de treball que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història” apunta el gerent de La Creu Blan-ca, òptica que complirà els seus 100 anys el 2014.

Aquestes ulleres personalitzades acosten al professional al món de l’estètica, dissenyant unes ulleres que permeten aplicar els conei-xements d’optomorfisme a l’hora d’escollir-

les. El resultat és un producte que s’elabora responent a les necessitats i gustos de cada usuari, únic, exclusiu i a un preu assumible pel client.

A més a més de les modificacions estètiques, es poden variar les diferents parts d’una muntura:

• la mida total de la muntura• la mida parcial de cada part de la muntura• la mida, la forma i la posició del pont• la longitud de la vareta• la curvatura de la muntura• el color de cada part• I moltes altres variables...

Veient aquests 3 projectes, la innovació és una realitat en el món de l’òptica i hi ha mol-tes novetats de gran interès si volem fer-les arribar als nostres clients-pacients.

Un sector que evoluciona, on s’innova en producte, en serveis professionals, on cons-tantment es presenten solucions per a millo-rar la visió de la població..., cal empobrir-lo parlant només de preu?

FIGURA 6IMATGE D’UNES ULLERES PERSONALITzADES DE-CORADA PEL USUARI .

FIGURA 5UNA DE LES ULLERES PER PRENDRE MIDES .



FLAIX .CAT

Fruit de la col·laboració universitat-empresa, l’any 2007 es va crear un Patronat empresarial, en col·laboració amb 10 empreses del sector, el Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya i la Federación Española de Asociaciones del Sector Óptico (FEDAO).

El dia 9 de juliol passat, les empreses i institucions que integren el Patronat de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) es van reunir al Rectorat de la UPC per realitzar una Junta extraordinària en la qual es va valorar com un èxit la posada en marxa

dels estudis semi presencials del grau i es van analitzar també els reptes actuals del sector de l’òptica i l‘optometria.

A la reunió organitzada a la seu del COOOC, el 19 de juliol, es va presentar el projecte de detecció precoç de les patologies retinianes i es van comentar diversos casos de retines diagnosticades.

En col·laboració amb lémpresa Diagsum, s´ha creat la xarxa OPT-RETINA. Aquesta iniciativa, creada pel Dr Miguel Ángel Zapata, oftamòleg de l´Hospital Vall d´Hebró, farà més accessible, còmode i ràpida la detecció de les malalties retinianes de la població, reforçant el paper de l´òptic optometrista com a professional dátenció visual primària. Cada membre de OPT-RETINA podrà fer arribar, per la xarxa i encriptades, les retinografies a un equip de retinòlegs per a fer lórientació diagnòstica.

Aquest projecte, realitzat a Catalunya i pioner a léstat espanyol, pretèn crear una xarxa amb més de 200 col.legiats. Els òptics optometristes participants en la prova pilot expliquen l´èxit del projecte: : “Gràcies a OPT-RETINA, hem pogut oferir un servei professional inèdit i de qualitat, confirmant ràpidament la sospita de presència de patologia i el grau de prioritat en la seva atenció otalmològica. Sens dubte el valor afegit que representa poder disposar del informe dún oftalmòleg especialista en retina, quasi bé de manera inmediata, obre les portes a una nova i millor manera de treballar.”

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que agrupa més de 90 Col·legis Professionals de diferents sectors i representa a més de 150.000 col·legiats catalans, ha commemorat el seu primer aniversari en un acte conjunt en el marc del saló Bizbarcelona.

Presidents, degans i representants dels diferents Col·legis Professionals es van donar cita a Montjuïc per fer balanç i reivindicar el paper fonamental de les entitats col·legials i sumar esforços.

La Intercol·legial ha participat en el Saló Bizbarcelona, celebrat el dies 13 i 14 de juny a Barcelona, amb un espai de networking interprofessional, on emprenedors i col·legiats han establert centenars de contactes amb professionals de qualsevol sector.

La UPC impulsa la col·laboració entre empreses del sector òptic, el Col·legi i la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)

Xarxa de detecció precoç de les patologies de la retina

La Intercol·legial commemora el seu primer aniversari amb un ‘Manifest en defensa dels Col·legis Professionals’

ASSISTENTS A LA REUNIÓ DEL 9 DE JULIOL .

DR . MIGUEL ÁNGEL zAPATA

SESSIONS DE NETwORkING INTERPROFESSIONAL .

REUNIÓ DE L’ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNyA .


FLAIX .CAT

El passat dia 27 de Juny, a l’Hotel AC de Lleida, es va fer la presentació del llibre d’optometria, editat en català “Predominis Visuals”, d’en Manel Roure.

En Juan Carlos Viñuela, Delegat Provincial de Lleida, va ser l’encarregat de conduir l’acte, destacant la perseverança d’en Manel per avançar i divulgar l’optometria.

Ramon Porqueres, Òptic Optometrista que exerceix a Andorra i Dr. en Optometria pel New England College of Optometry de Boston va destacar que els predominis visuals són “l’organització més eficaç que té el cervell per integrar el món que ens envolta”.

A la seva intervenció, el Dr. Porqueres va reivindicar l’ús del català com a llengua científica i el deure que tenim com a científics a publicar en català.

El nombrós públic assistent va seguir amb interès l’exposició científica de l’autor, Manel Roure, el qual va destacar el paper de l’optometrista “en l’evolució dels nens” en problemàtiques com l’analfabetisme funcional. Així va considerar que “bona part de les disfuncions dislèxiques” tenen a veure en els “creuaments laterals que es donen entre ull dominant sensorial i mà preferida”.

S’ha fet la presentació a Barcelona, a la seu del COOOC, el dia 18 d’octubre a les 21h, dintre dels actes de celebració del Dia mundial de l’Optometria.

Ens plau comunicar-vos que al Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya hem signat un conveni de col·laboració amb el Grup PSN (Previsión Sanitaria Nacional), una entitat amb més de 80 anys d’experiència en el sector de les assegurances.

PSN és avui en dia una empresa moderna amb una clara orientació de servei al/a Mutualista i amb productes asseguradors especialment dissenyats i adaptats a satisfer les necessitats de protecció familiar i d’estalvi.

A més a més PSN ens ofereix, de manera gratuïta i durant un any, una pòlissa amb cobertura de 3.000€ en cas de mort per accident, per a tots els integrants del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, com a promoció de benvinguda a PSN.

També PSN, com a patrocinador de les Jornades Mediterrànies de la Visió, ha ofert a tots els congressistes una assegurança de 3.000€ vàlida pels dies de les jornades.

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya ha signat un conveni de col·laboració amb Assistència Sanitària, per oferir unes millors condicions amb aquesta mútua a tots els col·legiats.

El conveni el signà el President del COOOC, Sr. Alfons Bielsa i Director Comercial d’Assistència Sanitària, Sr. Enric Sells, el dia 20 de setembre, data des de la que ja és efectiu.

Aquest conveni conté unes condicions afavoridores i va adreçat a tots els col·legiats i a les vostres famílies.

A la web del COOOC www.coooc.cat trobareu els arxius amb les condicions econòmiques i el formulari per a sol·licitar informació.

Per a més informació, podeu contactar amb Yolanda Sánchez al telèfon 93 495 44 61/62, o per correu electrònic a [email protected]

Presentació a Lleida del llibre “Predominis Visuals” d’en Manel Roure

Acord del COOOC amb PSN

Condicions especials amb Assistència Sanitària

SRA . PURIFICACIÓN PAñOS, ADVOCADA DEL COOOC, SR . ALFONS BIELSA, PRESIDENT DEL COOOC, DR . MIGUEL TRIOLA, VICEPRESIDENT 2º PREVISIÓN SANITARIA I SR . JOAqUIM GRAU, SECRETARI DEL COOOC .

Festa

de Santa Otília

Reserva’t la nit del dissabte

15 de desembre .

Serà espectacular!


FLAIX .CAT

El passat dia 28 de juny, la nostra companya Elisabeth Companyó, va presentar el seu treball final de Màster, dins el programa del Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió.

El títol del mateix és “Gestión de los servicios de salud en establecimientos de optica: justificación bioética de la optometría como profesión sanitaria”.

Aquest tipus de treball sociopolític és possiblement un dels primers que es tracta de manera oficial i reglada al nostre país. Per tal d’exposar temes relacionats amb la nostra actuació professional des d’una vessant ètica, i en la qual es poden tocar tots els aspectes que poden afectar a la tasca d’un professional de la salut visual.

La percepció que la societat té de la nostra professió, la pròpia imatge interna que en tenen els professionals que ja exerceixen i la integració entre necessitats socials i programes de formació són alguns dels conceptes que es veuen reflectits en aquest treball.

El jovent de la nostra professió, com responsables de la salut visual de la població, ens ha de permetre poder millorar cada dia més, intentant integrar el màxim possible de conceptes, i assumint la nostra tasca de professionals d’atenció primària (CLÍNICS) amb el fet de ser els que també proporcionem, en la majoria dels casos, el sistema de compensació, de prevenció o de millora, especialment en el cas dels establiments d’òptica (DISPENSADORS).

Us animem a llegir el treball que l’Elisabeth va presentar i que va tenir, per part del tribunal una gran valoració, especialment pel fet de donar importància a poder exposar en treballs reglats, també com elements de la professió, els debats socio-polítics, juntament amb els específicament clínics i/o científics.

La crítica i la reflexió professional són tan importants com els coneixements tècnics, precisament per a poder ser conseqüents amb el nostre codi deontològic. Així doncs no podem obviar aquest tipus de coneixement.

Adjuntem l’enllaç al document en PDF d’aquest treball.

El comportament ètic en l’entorn de la nostra professió present a la formació acadèmica, com element de millora professional .

Ramon SolàCol·legiat: 3720

Més de 45 persones es donaren cita al curs organitzat pel COOOC el dia 7 de juliol conjuntament amb l’empresa TOPCON.

El curs va començar amb una introducció als mètodes d’exploració del fons d’ull, a càrrec del Sr. Jaume Artés (Topcon), on va explicar els diferents tipus d’exploració fent un repàs als instruments per a l’exploració del fons d’ull i a l’evolució des dels sistemes no midriàtics a la telemedicina.

Tot seguit, el Sr. Juan Carlos Viñuela, Delegat Provincial de Lleida, va fer un repàs de la fisiologia retiniana introduint les diferents condicions que afecten al fons d’ull, en les que cal fixar-se a l’hora de explorar-lo, definint quina part del fons explorem, quines alteracions podem trobar a nivell

macular, de nervi òptic, a nivell dels vasos retinians, etc.

En acabar es van poder fer practiques amb retinògrafs no midràtics i es van comentar les retinografies fetes pels propis assistents.

Curs: “De l’oftalmoscopi a la telemedicina: l’exploració de la retina i tomografia OCT pas a pas” .

ASSISTENTS AL CURS .

JAUME ARTÉS DE TOPCON, XAVIER LLOBET DELEGAT PROVINCIAL DE BARCELONA, CARLOS

LÓPEz DE TOPCON I JUAN CARLOS VIñUELA, DELEGAT PROVINCIAL DE LLEIDA


ACCIONS COL·LEGIALS

ENTRE ELS OBJECTIUS DE LA JUNTA DE GOVERN DEL COL·LEGI, HI HA DOS qUE DESTAqUEN PER LA SEVA IMPORTàNCIA I PER LA PRIORITAT qUE ELS HI ASSIGNEM:

Vols donar-te a conèixer a les escoles de l’entorn on exerceixes?

Un és la formació continuada, de qualitat, que garanteixi l’evolució professional de tots els que pertanyem al Col·legi.

L’altre és fer més reconeguda la nostra professió, que la societat sàpiga qui és i que fa l’òptic optometrista, i com una bona visió, amb la nostra feina d’avaluació, diagnosi i determinació de la solució visual, influeix en la qualitat de vida de les persones.

La “Campanya 3D a les Escoles” de promoció professional, i amb la frase “Si hi veus bé, estudiar és més fàcil”, busca donar resposta activa a aquests dos objectius i fer-nos cada cop més visibles i necessaris per la societat.

Volem facilitar, a tots els que hi estigueu interessats, l’accés a les escoles de Catalunya per fer una formació als alumnes de 1er de l’ESO, on s’explicarà la importància de gaudir d’una bona visió binocular i se’ls hi proposarà una sèrie de proves que poden fer ells mateixos a les seves famílies. També podran accedir a una web on podran veure imatges en 3D, i consells per a tenir cura de la visió.

Per fer tota aquesta activitat, el COOOC està treballant amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per visitar les escoles de Catalunya, i impartir als alumnes el taller de visió binocular.

COM ENS PREPARAREM PER ANAR A LES ESCOLES?La Vocalia de prevenció, visió infantil i teràpia visual ha preparat la formació “Intervenció de l’optometrista en els problemes d’aprenentatge”.

Aquesta formació s’ha donat durant les I Jornades Mediterrànies de la Visió, on un grup de companys ja han vist els materials dels que disposarem per anar a les escoles i com es vol enfocar el taller.

Durant el mes de gener de 2013, l’equip de la Vocalia farà 6 formacions per Catalunya, per tots aquells que vulgueu participar en aquesta iniciativa.

Us mantindrem informats!

Volem facilitar, a tots els que

hi estigueu interessats, l’accés

a les escoles de Catalunya per

fer una formació als alumnes de

1er de l’ESO


EL COOOC OPINA

La presència i lábsència

2. ELS QUATRE ARGUMENTS ESSENCIALS

Abans de proposar els quatre arguments ins-piradors, existeix un argument zero previ a tots ells i es basa amb dues qüestions poc valorades: la informació i la pedagogia.

La informació, perquè molts de nosaltres pensem que els nostres clients/pacients ja venen informats de casa, creiem que tots te-nen la capacitat de reconèixer en nosaltres la feina ben feta perquè entenen perfectament totes les proves optomètriques, les mesu-res tècniques del centratge i les reiteratives bondats dúna ajuda òptica, per exemple. Podem creure que els clients/pacients as-soleixen conceptes i perspectives que són evidents, quan només ho son per nosaltres. Sens dubte, partir dáquest supòsit és per-dre lóportunitat de canviar la percepció del consumidor poc exigent i, en conseqüència, renunciar a treballar per canviar el seu grau déxigència.

La pedagogia, perquè sovint sabem el que volem explicar però no som capaços de fer-nos entendre. Un professional que li agrada la seva feina segur que fa bé les coses i, si a més a més, és capaç déncomanar en els seus clients/pacients la il·lusió i de transme-tre tot allò que fa per cercar la millor so-lució al problema visual, arribarà a l´èxit. Fer pedagogia és sembrar respectes i recollir confiances.

2.1 Primer argument: objecte “en sí mateix” versus objecte “com a conseqüència de”

Una de les raons per les quals certs consu-midors s´han tornat poc exigents pel que fa a la selecció de qui els li fa les seves ulleres o lents de contacte neix a les nostres pròpies files. Com hem comentat sovint, léstratègia dels grans grups dínversió desembarcats en el sector en els darrers anys, ha descansat en

1. PREOCUPAR-SE versus OCUPAR-SE

Encara que els temps canvien tan ràpidament com perquè el que pensem avui no sigui ne-cessàriament el que pensem demà, existeix allò que anomenem léssència, una mena de concepció primària sobre les coses i les cir-cumstàncies que té un caràcter prou atempo-ral com per mantenir-se subtilment en el fons de les formes, encara que sovint aquestes la confonguin.

Avui en dia sembla que no podem concebre el món sense internet, la xarxa ha anat provo-cant canvis en les relacions personals, socials, culturals, econòmiques i de salut, de tal mane-ra que apareixen noves i interessants propos-tes com, per exemple, la possibilitat dádquirir bens de consum des de casa, consultar infor-mació sense límits o enviar al retinòleg una retinografia amb sospita de patologia des del nostre gabinet optomètric.

Però com no hi ha res que sigui absoluta-ment positiu o absolutament negatiu, quan comencen a aparèixer pàgines web en les que sófereixen lents de contacte, muntures i, fins i tot, lents òptiques, en la majoria dels casos per part démpreses estrangeres i, per tant, fora de l’acció dels col·legis professionals, ens comen-cem a preocupar.

La paraula “preocupar”, etimològicament vol dir “ocupar-se abans” i certament no és el ve-ritable sentit que li donem al terme, retornar a létimologia de les paraules és retornar a la essència de la que parlàvem. Cal ocupar-nos, ara per ara, de defendre léstabliment òptic físic davant de la virtualitat de les webs de venda de productes òptics, la qual cosa no vol dir que renunciem a la nostra presència a la xarxa, estant-hi però com a reflexa i comple-ment de la nostra presència física davant del consumidor, molt més enllà dels moviments convulsius del ratolí sobre la taula.

Lluis Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat: 3979


EL COOOC OPINA

centrar-se sobre lájuda òptica com un objec-te de venda més, pervertint el seu veritable sentit que passa per entendre-la com la conse-qüència final de tot un procés. Si el consumi-dor entén les ulleres com un pur i dur objec-te anunciat, en léntorn de dispensació real, amb descomptes, obsequis i altres estratègies pròpies de qualsevol altre producte de venda com un rentavaixelles o un paquet de llet, no tindrà cap tipus de reserva per adquirir-los a lémpresa que li facin millor preu, encara que sigui en léntorn virtual.

Per tant, el primer argument essencial és fer-li assolir que les ulleres són la conseqüència dún procés que comença en léstreta i per-sonal relació del client/pacient en el gabinet i segueix mentre les ulleres del client descansin còmode i establement sobre el seu nas.

L´ òptic optometrista no solament escolta a la persona i li pregunta en funció del que li

explica, sinó que també lóbserva, identifica el seu perfil postural, psicològic i cultural, ajudant-lo a explicar les seves demandes i expectatives visuals. A continuació, si lájut òptic passa per dur ulleres, cal seleccionar les muntures adequades i això només és possi-ble -si es fa bé- provant-les físicament, valo-rant les seves dimensions en funció del tipus de lents i de lócupació, la seva estabilitat, pes i comoditat. Aquesta estreta i personal relació no es dona omplint un formulari de dades tècniques a la xarxa.

Aspectes tècnics com les distàncies naso-pupil·lars, lángle pantoscòpic, el dièdric i la distància de vèrtex acompanyen a les reco-manacions sobre el material, disseny i trac-taments específics de les lents oftàlmiques. Ja no parlem dels lents progressius, especial-ment els personalitzats, que requereixen va-lorar més paràmetres amb instruments més

Aquesta estreta i personal relació no es dona omplint un formulari de dades tècniques a la xarxa .


EL COOOC OPINA

Si durant dos anys té un problema amb les ulleres o lents de contacte… ficarà les ulle-res com un arxiu adjunt per retornar-les o haurà de confiar que li enviïn un missatger -per tal de no pagar-lo ell- a recollir-les i so-lucionar-li el que en un establiment òptic li podrien resoldre al moment, encara que fos amb una solució provisional, per no haver dánar a les palpentes durant un dies?

2.3 Tercer argument: l´òptic optometrista de capçalera.

La comunicació i la presa dínformació pre-sencial és global, permet anar més enllà de les paraules per descobrir la mirada, el to, els gestos, la postura … en definitiva permet observar i exercir una comunicació més am-plia i definida. Una persona que ens contesta lánamnesi amb el cap inclinat ens pot fer pensar amb una hipertropia, igual que un nen que sápropa molt al llegir ens pot fer pensar en un problema acomodatiu.

Un portal de salut pot ser útil en la seva dimensió informativa i fins i tot formativa per la societat, però mai podrà substituir la qualitat en la comunicació que permet la relació professional presencial. Potser pot arribar un dia que tots acabem parlant amb màquines i, de fet, ja ho estem fent en gran part de la nostra vida però encara som molts els que creiem que, en aspectes vitals (mai millor dit) com el de la salut, la comunicació presencial representa una relació professio-nal déficiència i satisfacció interpersonal indiscutibles.

Avui més que mai, la relació presencial pro-fessional és un valor afegit i si al llarg dels anys tendeix a reduir-se no serà per altres raons que les econòmiques, perquè surt més barat un petit despatx i un mòdem que crear un establiment òptic presencial amb tot el que representa dínversió en personal quali-

sofisticats, ara per ara, no es poden mesurar des de casa amb fiabilitat si no és amb la par-ticipació presencial dún professional amb el seus instruments reals.

L´èxit en léntrega de les ulleres va associada al seu ajustament final en viu i en directe, in-dispensable per una bona adaptació i també en el seu manteniment al llarg del temps. Tots sabem com sovint un petit toc sobre lángle pantoscòpic pot representar la diferencia en-tre anar o no anar bé. Potser algú li explicarà a lúsuari com ajustar les seves ulleres obser-vant-lo per la webcam de la pseudòptica des de Hong Kong? És evident la diferència entre entregar un paquet de llet o entregar presen-cialment unes ulleres graduades.

2.2 Segon argument: la relació contínua o el manteniment acurat.

Si qualsevol persona experimentés les ma-nipulacions físiques que experimenten unes ulleres, molt probablement acabaria a la uni-tat de cures intensives. Amb una mitjana de sis vegades al dia de posar-les i treure-les (si són de prop o mitja distància encara més), les ulleres es manipularien més de 2000 vegades lány. A més a més aguanten el fred, la calor, la humitat, la pluja, la neu, la suor, el dormir-se amb elles posades, el nen que tot ho toca o el gos juganer, per exemple. O sigui que les ulleres es desmaneguen i, per tant, s´han dájustar periòdicament. Què potser sortiran uns braços invisibles de la pantalla del PC per ajustar periòdicament les ulleres al comprador internàutic?… Què potser el mateix consu-midor les haurà dénviar amb un paquetet a una illa perduda de la costa xinesa perquè les arreglin a partir de les descripcions que faci de les seves molèsties per mail?... Pensem que, a part de lájustament periòdic, cauen cargolets, s´han de canviar plaquetes i terminals… tam-bé ho faran per mail?

Si qualsevol persona experimentés les manipulacions físiques que experimenten unes ulleres, molt probablement acabaria a la unitat de cures intensives


de lents de contacte adquirides per internet sáixeca amb els ulls com dos pizzes barba-coa… ¿escriurà un mail a la xarxa o acabarà cercant la presència física del professional?

Tenint en compte que, malgrat totes aques-tes reflexions, sempre existirà un percentat-ge dúsuaris molt poc exigents i impermea-bles a qualsevol argumentació, es seguiran adquirint ulleres i lents de contacte a la xarxa. Independentment que seria interes-sant aconseguir de ládministració que les prescripcions òptiques tinguessin data de caducitat i estiguessin sempre signades per un professional col·legiat, volem proposar unes estratègies practiques amb clara inten-ció pedagògica i de fàcil aplicació. Suggerim que constin per escrit en un lloc visible de léstabliment:

1) Qualsevol manipulació o ajustament dúlleres no adquirides en aquest establi-ment té un cost, així com la fornitura i components que facin falta per posar-les en condicions.

2) Si les ulleres no adquirides en aquest es-tabliment es fan malbé per la manipula-ció o ajustament, tant la muntura com els vidres, no ens fem càrrec de la repa-ració ni de substituir-les per unes altres, ni sábonarà cap tipus de compensació econòmica ni de material.

3) No es gestionen garanties de muntures no adquirides en aquest establiment

4) Considerant que una bona adaptació no depèn solament de la graduació sinó del tipus, disseny i adaptació de la muntura sobre el rostre i aquest aspecte no el po-dem controlar, no responem de proble-mes de tolerància o adaptació a les ulleres si se’ns demana la prescripció òptica per fer-se-les fora dáquest establiment.

ficat, instruments, estocs, decoració, lloguers, impostos i llicències.

2.4 Quart argument: el valor de la confiança.

La garantia absoluta de que les ulleres gradua-des compleixen la seva funció, és a dir, que són còmodes, estables i eficients, passa pel control de tot el procés sota la coordinació i vigilància dún director tècnic col·legiat -l´òptic optome-trista- que coneix cada persona i cada cas. La presència física del director tècnic representa una garantia real i efectiva de confiança per al consumidor. La disponibilitat i accessibilitat personal del director tècnic, amb la seva fun-ció de consultor sobre salut visual i responsa-ble que les ulleres estiguin en perfecte estat i ajustades convenientment mentre lúsuari les faci servir, és un extraordinari valor afegit que no es pot oferir virtualment.

3. REFLEXIONS I ESTRATÈGIES FINALS

Insistim en que podria semblar que anem en contra de la possibilitat de la presència d´òptiques a la xarxa i res més lluny dáixò. L´òptica en xarxa, com a representació de léstabliment òptic físic i com a complement al servei professional presencial, amb tot el que determina la legislació, evidentment és una bona opció. La pseudòptica virtual que redueix la dispensació dúlleres a la venda dóbjectes i que, a més a més, no tenen es-crúpols a proposar als potencials clients que demanin la prescripció, fins i tot les mesures naso-pupil·lars i alçades, a una òptica física, no es pot acceptar.

Fixeu-vos en el parasitisme dúnes empreses virtuals que les úniques despeses correspo-nen a una infraestructura mínima i que se’n aprofiten de lénorme despesa que representa, per un establiment òptic, oferir un servei òp-tic i optomètric de qualitat. Quan un usuari

quan un usuari de lents de contacte adquirides per internet sáixeca amb els ulls com dos pizzes barbacoa… ¿escriurà un mail a la xarxa o acabarà cercant la presència física del professional?

EL COOOC OPINA


Descartes; l’òptica, d’entre les primeres ciències modernes .

Durant el Renaixement, inici de l’Edat Moderna, s’inicia la introducció d’un model de visió basat en l’ull, des de la

piràmide de Lenó Batista Alberti (1436) a la proposta de Kepler de l’ull com a càmera fos-ca, (1610).

Descartes, pren la idea de Kepler de l’ull com a càmera fosca en el seu tractat La Dioptri-que, part fonamental del Discurs del Mètode (1637).

Les observacions cartesianes sobre la llum, la visió i els fenòmens òptics, el porta con-juntament amb d’altres científics coetanis a formular les bases del Mètode, un sistema d’observació, proposició d’hipòtesi i for-mulació de Llei o Teoria, que trencarà amb

l’escolàstica anterior. El Ra-cionalisme fa servir el procés visual com a recurs per ex-plicar el funcionament de la ment humana.

A la Dioptrique, Descartes tracta successivament dels discursos, o capítols de la llum, de la refracció, de l’ull, dels sentits en gene-ral, de les imatges que es formen al fons de l’ull, de la visió, dels mètodes per perfeccionar la visió, dels aparells òptics com el telescopi i de la talla de vidres

Amb el Discurs del Mètode, s’inicien 4 regles bàsiques de la ciència moderna:

OCI I CULTURA

La primera consisteix en no admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb evi-dència que així és.

La segona, consisteix en dividir cada una de les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible i necessari per a una mi-llor solució.

La tercera, consisteix en conduir amb ordre els propis pensaments, començant pels ob-jectes més simples i fàcils de conèixer, per ascendir mica a mica, gradualment, fins al coneixement dels més complexes.

I la quarta, consisteix en fer enumeracions tan completes i revisions tan àmplies, que s’arribi a estar segur de no haver omès res.

Vicenç Masià i Anavitarte

Col·legiat: 5815


De quantes generacions de constructors par-lem?

A la meva família, va començar el meu avi Fidel Pardo, va continuar el meu pare Pere Pardo i ara ho faig jo.

Les tenores Pardo són reconegudes des de fa molts anys dins del món de la sardana; es poden considerar com una mena de “Stradi-varius” de la cobla?

Allò que a mi m’han transmès és que el més important és fer la feina ben feta (i gaudir fent-la) i del preu ja en parlarem més tard.

Que si per haver fet una feina molt ben feta de vegades no es pot cobrar el que seria ne-cessari, ja queda compensat amb la satisfac-ció d’haver-la gaudit fent-la bé.

Comparant, no és el mateix graduar a una persona tenint tot el temps que es vulgui i havent adquirit el coneixements de post grau que s’ha volgut, encara que no es pu-gui cobrar tot el que hauria de valdre per la inversió feta, que haver-la de graduar sense poder-hi estar més de xx minuts i amb els co-neixements mínims que et dona la titulació, perquè s’ha de rendibilitzar el temps invertit.

Creus que el treball de constructor de teno-res, t’enriqueix també com a òptic optome-trista, i a l’inrevés?

Per a mi, canviar de feina equival a descan-sar. És a dir, quan em sento amb el cervell sa-turat per la feina, en lloc de descansar canvio d’activitat.

Per tant, crec que és més enriquidor mante-nir una activitat creativa i mantenir el cervell ~i el cos~ actiu que no pas estar-se sense fer res.

OCI I CULTURA

Alfons Bielsa President del COOOCCol·legiat: 4206

Jordi Pardo i MarquèsÒPTIC OPTOMETRISTA I LUTHIERDE LA VISIÓ I LA CONSTRUCCIÓ DE TENORES

Quants anys portes exercint com a òptic op-tometrista?

Com a òptic, des de l’adolescència que ja muntava ulleres al taller de casa.

Com a optometrista des que vaig acabar la carrera al 1975.

I com a constructor de tenores?

Des de l’adolescència que sempre vaig ajudar al meu pare en tot el procés. Ja de petit, en sortir del col·legi, de vegades ajudava al meu pare al taller. Per a mi era un joc.

Explica’ns breument com és exactament una tenora i com sona...

Tant la tenora com el tible i les gralles són instruments musicals de vent de la família dels oboès, adaptats al folklore local.

El seu timbre és molt característic i molt ade-quat per a ser escoltat a l’aire lliure, doncs és molt difícil d’emmascarar per els altres sons de la natura (fulles d’arbres que belluguen amb el vent, gent que parla, etc.)

A Catalunya tenim aquests timbres musicals de la cobla tan rics (físicament complerts) que a altres ja els agradaria per el seu folklore. Probablement és el timbre folklòric més ple i al mateix temps net que existeix al món.

Recordo, com a exemple, que fa aproximada-ment un mes vaig anar a la trobada de basto-ners de Catalunya que es va fer a Terrassa, i hi havia una colla de bastoners que els acom-panyava un acordió i gairebé no se sentia al costat de les gralles.

Actualment tinc diferents tipus de tenores, ti-bles i tres tipus de gralles: la seca, la de dues claus i la de quatre claus.

Nom i Cognoms: Jordi Pardo i Marquès Col·legiat: 2223

Delegat Territorial de Girona


OCI I CULTURA

Què és més complicat, una anàlisi visual o una tenora?

Són dues coses molt diferents i per tant són molt difícils de comparar:

Una anàlisi visual és una bateria de tests amb unes conclusions finals.

Construir un instrument de vent artesanal-ment és un treball mecànic (manual) que dura mesos ~per tant hi hauràs de dormir entre mig~, i aplicant els coneixements tant dels que t’han ensenyat com de l’experiència pròpia.

Tant en una cosa com en l’altre, el més impor-tant és la professionalitat:

Si ve un músic i em diu que li faci un forat més gros a la seva tenora perquè vol que aquella nota li soni més greu jo, que he de ser profes-sional, he d’entendre si el que convé és el que em demana o bé desplaçar el forat per aconse-guir el resultat desitjat.

De la mateixa manera que si ens ve un client que ens demana unes gotes pels ulls perquè li piquen, el professional ha d’entendre si el que necessita són les gotes que demana, o bé canviar les lents de contacte que ja son mas-sa velles, o bé un canvi en la graduació de les seves ulleres.

L’única similitud de l’òptica amb la música és que tant la llum com el so, són físicament moviments ondulatoris, tot i que l’òrgan sen-sorial es comporti molt diferent.

A la vista, podem veure imatge, però no po-dem discernir separadament la suma de colors ja que sols veiem un color resultant.

En el so no tenim tanta sensibilitat en la direc-ció d’on bé com per discriminar imatges, però en canvi si que entenem la suma de sons com diferents sons separadament, sentim un acord, no una nota resultant.

Cada tenora té el seu so com cada persona té la seva visió?

Naturalment que no hi ha dues tenores iguals. En ser de fusta natural, cada fusta té les seves particularitats. Fins i tot la fusta d’un mateix arbre sonarà diferent segons de quina part de l’arbre sigui.

Jo m’atreveixo a contestar-te que cada teno-ra té el seu so de manera encara més exage-rada que les diferències de visió de les per-sones.

Com veus la continuïtat de l’empresa fami-liar i quin futur veus, tant en el camp de les tenores com en el de la Visió?

Tinc dues filles, la gran ha decidit dedicar-se a la joieria, mentre que l’altre ha decidit dedicar-se a l’òptica.

Entenc que l’optometria que practica la meva filla és molt diferent de la que poso en pràctica jo.

La meva filla entén més que jo de malalties de l’ull i jo soc més funcionalista.

Serveixi d’exemple:

Si la meva filla considera que s’ha de canviar l’ull dominant no té cap problema en fer-ho perquè té unes bateries de tests i uns conei-xements que així li aconsellen, mentre que jo prefereixo fer treballar els dos amb igualtat de condicions i que sigui la naturalesa qui es defineixi en cada cas, organitzant-se de forma natural i amb igualtat d’oportunitats, que si hi ha una dominància mal organitza-da ja sortirà de manifest i amb els exercicis proposats es corregirà sol sense haver de penalitzar-ne cap.

Vols afegir alguna cosa?

1/ Agrair-te el teu interès en el tema.

2/ La paraula Luthier, bàsicament es refe-reix als constructors d’instruments de corda ~violins, violes, contrabaix, etc.~

Últimament sembla que es generalitza a tots els fabricants d’instruments musicals, però si a un fabricant de violins li dius que un fabricant d’instruments de vent és un luthier, probablement se t’enfadarà.

Jo prefereixo més anomenar-me simple-ment fabricant (i reparador) artesanal d’instruments musicals de vent.

Moltes gracies.


INICI D’ACTIVITAT PER COMPTE PROPI: CAPITALITzACIÓ O PAGAMENT úNIC DE LA PRESTACIÓ CONTRIBUTIVA

APUNTS JURÍDICS

Emprenedors afrontant la crisi!!!

Davant l’actual situació econò-mica i del mercat laboral són molts els professionals que es

plantegen la possibilitat d’iniciar una activitat com a treballador per compte propi. Per fomentar aquesta modalitat d’autoocupació i per aquelles persones que siguin perceptores d’una prestació d’atur pel cessament definitiu d’una re-lació laboral, s’obre la possibilitat de la capitalització o pagament únic de la prestació no contributiva.

En funció del tipus d’activitat que tingueu previst dur a terme podeu sol·licitar les modalitats i els imports següents:

Inici d’activitat com a treballador autònom

Es pot sol·licitar en un sol pagament la quantitat que justifiqueu com a inver-sió necessària per iniciar l’activitat; el límit màxim és el 60% de l’import total de la prestació que tingueu pendent de percebre.

Aquest límit s’eleva al 100 % per a ho-mes de fins a 30 anys i dones de fins a 35 anys, ambdós inclosos, a la data de la sol·licitud del pagament únic.

En el supòsit de no obtenir l’import de la prestació en un sol pagament per finançar la inversió inicial podeu sol·licitar simultàniament l’abonament de l’import restant per finançar les quotes de la Seguretat Social que hau-reu d’abonar quan dugueu a terme l’activitat com a treballador autònom.

En aquest cas, cada mes rebreu una quan-titat fixa equivalent a l’import de les quo-tes que hagueu ingressat com a treballa-dor per compte propi del RETA durant el primer mes des de l’inici de l’activitat .

Només podeu sol·licitar i rebre la quantitat que justifiqueu com a inver-sió d’acord amb els paràmetres indicats anteriorment.

Inici d’activitat com a soci treballador o de feina de caràcter estable en una societat laboral anònima o de responsabilitat limitada (SA o SL)

En aquest cas teniu tres alternatives:

1. Sol·licitar i obtenir en un sol paga-ment una quantitat equivalent al que hagueu de desemborsar per esdevenir soci en concepte d’accions o participa-cions del capital social de l’empresa.

Si aquest desemborsament fos inferior a la prestació que teniu pendent de per-cebre, podeu sol·licitar simultàniament l’abonament de l’import restant per fi-nançar les quotes de la Seguretat Social que haureu d’abonar quan dugueu a terme l’activitat.

2. Sol·licitar i rebre només la quantitat que justifiqueu com a desemborsament per esdevenir soci en concepte d’accions o participacions del capital social de l’empresa, segons apartat anterior.

3. Rebre l’import de la prestació pen-dent de percebre com a subvenció de les quotes de la Seguretat Social segons l’indicat a l’apartat 1

Requisits

• Estar a l’atur i no haver iniciat l’activitat per la qual es sol·licita el pagament únic i no estar donat d’alta a la Seguretat Social

• Ser perceptor d’una prestació d’atur contributiva derivada del cessament definitiu d’una relació laboral.

• Tenir com a mínim 3 mesos de presta-ció de percebre.

• No haver tingut el reconeixement d’un pagament únic durant els 4 anys anteriors a la data de sol·licitud del dret que ara preteneu.

• Iniciar l’activitat en un termini màxim d’un mes des de la resolució de con-cessió del dret.

On i quan cal presentar la sol·licitud de pagament únic?

Per presentar la sol·licitud:

• Personalment a l’oficina de presta-cions que us correspongui

• Per correu postal dirigint-lo a les ofi-cines del Servei Públic d’Ocupació

• Als Registres del Servei Públic d’Ocupació

• A través de la pàgina https://sede.sepe.gob.es

La sol·licitud d’abonament ha de ser sempre anterior a la data d’incorporació a la societat o a l’inici de l’activitat com a treballador autònom.

En els supòsits en que el treballador hagi impugnat el cessament de la relació la-boral que origina la prestació d’atur, la sol·licitud ha de ser posterior a la reso-lució del procediment de que es tracti.

Purificación PañosAdvocada

Gabinet jurídic


EL PASSAT DIA 28 DE JUNy DE 2012 VA SER APROVADA DE FORMA DEFINITIVA LA REFORMA LABORAL PEL CONGRÉS DELS DIPUTATS, CONVALIDANT EL DECRET LLEI 3/2012, DEL 10 DE FEBRER .

APUNTS JURÍDICS

Aprovació definitiva de la Reforma Laboral

La llei queda llista per ser publicada en el BOE una vegada ratificades totes les esmenes incorporades pel Senat.

Com a modificacions significatives:

1. Acomiadamentsa) Eliminació de l’exigència de autorit-

zació administrativa prèvia per pre-sentar un ERO.

b) La indemnització per acomiadament improcedent es generalitza i es redueix en els contractes indefinits de 45 a 33 dies per anys treballat, amb un màxim de 24 mensualitats. Els contractes fixes que actualment tinguin dret a 45 dies per any, la mantindran fins a l’entrada en vigor de la norma

c) Les indemnitzacions en acomiadaments reconeguts com improcedents amb an-terioritat a l’acte de conciliació no esta-ran exemptes de tributar per l’IRPF.

2. Acomiadament objectiu a) Permet a les empreses acomiadar per

causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció amb una indemnització de 20 dies per any

b) S’entendrà que concorren causes econòmiques quan existeixin pèr- dues actuals o previstes o una disminució persistent del nivell d’ingressos ordinaris o de vendes.

Es considerarà disminució persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d’ingressos o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix període de l’any anterior.

c) Les empreses amb beneficis que aco-miadin a treballadors de 50 anys o més hauran de fer una aportació econòmica al Tresor Públic.

d) El FOGASA, en empreses de menys de 25 treballadors, respon i abona directament al treballador part de la

indemnització equivalent a 8 dies per any de servei, i la resta queda a càrrec de l’empresa. Subsisteix l’exempció de qualsevol responsabilitat del FO-GASA en els acomiadaments o deci-sions extintives improcedents.

3. Acomiadament per absentisme laboral

Es consideraran causes d’acomiadament les absències d’un treballador, justifi-cades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els 12 mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils, o el 25% en 4 mesos discontinus dintre d’un període de 12 mesos.

L’anterior s’aplicarà amb les limita-cions establertes en la pròpia llei.

4. Autònoms Bonificacions per noves altres de fami-liars col·laboradors de treballadors autò-noms equivalent al 50% de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima el tipus de cotització vigent en el RETA

5. Formació Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació professional a l’any pagades per l’empresa entenent-se com un permís retribuït.

6. Distribució Irregular de la JornadaL’empresa podrà distribuir al llarg de l’any el 10% de la jornada de treball. El treballador haurà de conèixer amb un preavís mínim de 5 dies i hora de la prestació de treball resultant de la dis-tribució irregular de la jornada.

7. Clàusules de jubilació dels ConvenisEs deixen sense efecte i es declararan nul·les totes les clàusules dels convenis que possibilitin l’extinció del contracte

de treball per compliment del treballa-dor de l’edat ordinària de jubilació.

8. Contractes

a. Contracte de suport a emprenedorsEs crea un contracte per a PIMES amb període de prova d’un any en el que no hi haurà indemnització per acomiada-ment, i que desapareixerà quan la taxa d’atur baixi del 15%.

No ho podran celebrar les empreses que en el 6 mesos anteriors a la celebració del contracte es duguin a terme aco-miadaments improcedents posteriors a l’entrada en vigor de la nova llei de la RL.

El treballador podrà comptabilitzar durant la vigència del contracte la per-cepció del 25% de la prestació d’atur sempre que ho sol·liciti durant els 15 dies següents a l’inici del contracte.

El treballador podrà comptabilitzar durant la vigència del contracte la per-cepció del 25% de la prestació d’atur sempre que ho sol·liciti durant els 15 dies següents a l’inici del contracte.

b. Encadenament de contractes temporals

La suspensió de la limitació d’encadenament de contractes tempo-rals es manté fins al 31 de desembre de 2012.

9. Convenis Col·lectius a) Entre altres motius es justificarà el

“descuelgue salarial” per la disminu-ció persistent del ingressos ordinaris. Es considerarà persistent si durant dos trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior.

b) Excepte pacte en contrari, el termini màxim d’ultraactivitat dels conve-nis col·lectius, des de la seva denún-cia, es reduirà a un any.

Purificación PañosAdvocada

Gabinet jurídic


ACCIONS COL·LEGIALS

EL PASSAT 31 DE MAIG, EL COL·LEGI VA CONVOCAR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AMB L’OBJECTIU D’INFORMAR A LA SOCIETAT DE LA IMPORTàNCIA DE PROTEGIR ELS ULLS DELS MÉS PETITS DE LA RADIACIÓ SOLAR .

Roda de premsa “La protecció solar i la infància”

Aquests tipus d’activitats de comunicació van adreçades a la societat, a informar de la necessitat de tenir cura de la visió i a fer visible i rellevant la feina de l’òptic optometrista com a professional sanitari en atenció primària.

Adjunt, us detallem els resultats de la roda de premsa.

El dia 31, al Col·legi, assisteixen 8 mitjans de comunicació, entre ells hi ha 3 televisions.

APARICIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓLa notícia es va emetre a 4 cadenes de televisió: LA SEXTA 1, a les Noticias mediodía; ANTENA 3 a les notícies; XTVL (Xarxa de televisions locals) al programa Informatiu Al Dia, i al programa de TV3 Els Matins, on l’Alfons Bielsa va parlar de la necessitat de protegir els ulls del sol juntament amb una dermatòloga, que parlava dels efectes nocius del sol a la pell.

10 ràdios: Notícies o entrevistes

3 articles de premsa: AVUI EL PUNT, ABC MADRID, MUNDO DE LA ÓPTICA

Agències: EuropaPress i EuropaPress Catalunya.

VALORACIÓ DE LA CAMPANyAAmb un total de 91 aparicions i més de 34 minuts en antena, la majoria a telenotícies de diferents televisions, segons els índex d’audiències, 5,6 milions de catalans van veure, escoltar o llegir en premsa escrita la importància de protegir els ulls de la radiació solar. També s’haurien de comptabilitzar els lectors de les 72 webs on es va publicar la nota de

premsa que no es recullen pels sistemes habituals de mesurar les audiències.

El que ha sortit als mitjans es tracta d’una notícia que publiquen sense cost per ser d’interès general de la població. Si totes les notícies emeses o publicades s’haguessin pagat com a espais publicitaris, el cost hagués estat de 186.405€.

Al no ser publicitat, l’índex de credibilitat fa que aquest import, segons ens informa l’agència, multipliqui per 10 el valor, i parlaríem d’un cost en publicitat de 1.864.050€.

RODA DE PREMSA AL COOOC (31 DE MAIG) . FABIO DELGADO I ALFONS BIELSA .

REPORTATGE PER A LES TELEVISIONS .

MITJANS DE COMUNICACIÓ .

“ELS MATINS” DE TV3 . ALFONS BIELSA I LA DERMATÒLOGA MONTSERRAT PÉREz PREPARANT EL PLATÓ .


APUNTS DE FARMACOLOGIA

Col·liri GENTADEXA

1. Composició:• GENTAMICINA• DEXAMETASONA fosfat sòdic• TETRIZOLINA

2. PropietatsGentamicina: antibiòtic actiu en amplia va-rietat de microorganismes patògens Gram+ i Gram –

Dexametasona: potent corticosteroide amb propietats antial·lèrgiques, antiexsudatives i antiproliferatives que inhibeix la resposta an-tiinflamatòria provocada per agents de natura immunològica, mecànica o química.

Tetrizolina: simpaticomimètic vasoconstrictor

3. IndicacionsTractament tòpic d’infeccions del polo ante-rior de l’ull amb component inflamatori cau-sat per gèrmens sensibles a la Gentamicina. Conjuntivitis i blefaroconjuntivitis infeccioses i al·lèrgiques. Queratitis (superficial, profunda, flictenular, esclerosant, de l’acne rosàcia). Escle-ritis i epiescleritis.

4. Posologia1-2 gotes cada 4 hores, màxim de tractament 2 setmanes.

5. A recordar per OptometristesPot produir elevació de la pressió intraocular, especialment en pacients amb antecedents fa-miliars de glaucoma.

Efectes secundaris de picor, irritació, petit do-lor, i ardor (si és excessiu, lògicament, inte-rrompre el tractament)

Vigilar la possibilitat d’infecció fúngica paral·lela, o altres microorganismes no sen-sibles l’antibiòtic.

Una vegada obert, el col·liri té una vida d’un mes, guardar-ho cap per avall, en nevera, i mantenir-ho entre les mans uns instants, per aconseguir una temperatura semblant a la del cos. La fredor provocaria contracció.

Evitar el contacte directe de l’envàs amb el cos, i la reabsorció d’alguna gota a dintre del envàs.

6. AdvertènciesAvis als esportistes, l’administració del trac-tament pot donar positiu a les proves de con-trol de dopatge.

El Clorur de benzalconi, que porta com a excipient per a la seva millor conservació, pot acolorir les lents de contacte, és necessa-ri treure-les i esperar, mínim 15 minuts, per col·locar-les de nou.

Lluís PuigCol·legiat: 4616


RACÓ LITERARI

Sara Palome Desvilar Col·legiat: 141891000 cursets

a coordinar els dos ulls, que la retina ja manipula la imatge. M’ho crec. Una vegada, en un curs d’aquests, em van dir que no m’ho creies tot, que demanes sempre que m’ho ensenyessin o m’ho demostressin, doncs desprès de deu anys intentant fer ulleres, m’ho crec!!

I és que, a mi, em van ensenyar que quan graduava havia d’apuntar Rx, re-fracció objectiva, resultat de la retinos-còpia o autorefractòmetre i Sx subjec-tiu, ara desprès de 10 anys entenc que entre un pas i l’altre se’n pot escriure una enciclopèdia sencera. Desprès de tants cursos, i preguntant opinions, tothom està d’acord que el més impor-tant és una bona anamnesi, i estic se-gura que hi ha grans professionals que desprès d’aquesta ja saben la combina-ció guanyadora que anirà a les ulleres.

Per això, espero que mai s’inventi l’autorefractòmetre amb orelles, per-què arribats aquest punt haurem d’aprendre a fer una altre feina i tal com està el panorama no se pas quina.

Anècdotes a part i per acabar voldria agrair a tots els companys que ara fa 10 anys, un dia es van despertar, es van aixecar del llit i van dir: -Doncs ara vaig a fer optometria. Feliç aniversari companys.

qui més qui menys, podem pen-sar, que no és el mateix un optometrista que acaba els

estudis aquest juny, que un que ha fet 1000 cursets, i que, al fer el numero 999 s’adona que és ell el que neces-sita més ajuda que els seus pacients, o que un optometrista amb 10 anys d’experiència, o que un que s’acaba de jubilar.

Però a tots o quasi tots, ens ha passat des de posar massa addició a un client que volia unes ulleres de prop, però que pel client de prop vol dir un metre i mig.

O a una mestressa de casa, a qui li hem fet unes ulleres noves, que arriba a casa seva i veu totes les taques del te-rra i torna a la nostra òptica dient que, per favor, li tornem a posar la mateixa graduació que els seus vidres vells, que amb aquells anava molt millor perquè veia el terra de casa seva net, i que aquests nous no van bé perquè hi veu massa.

I hem hagut de calmar un atac d’angoixa, quan ha perdut les ulleres un client i se li ha trencat la barnilla de les de recanvi i et diu: -Jo no puc anar sense ulleres, no veig res, eh!. I mires la graduació al fronto i veus un 0.50 de cilindre pur, en ambdós ulls.

O intentes fer unes ulleres al teu avi i et diu amb una veu ronca i seria: -pobre de tu que em canviïs els vidres que em va fer el Dr. Roca l’any 50 perquè em van molt bé. I tu veus que no arriba al 0.5 en el test de visió de prop.

I entra una clienta i et diu cridant: -OH nena!!!! tu si que m’has encertat les ulleres”

Encertat??? jo m’he passat 3 anys estu-diant, per encertar una graduació, mira vaig pensar no sabia que si hagués fet un curs de vident també hauria pogut fer ulleres.

Hi ha qui diu que la visió s’aprèn amb les experiències viscudes, que és dife-rent vista que visió, que hem d’aprendre

Una vegada, en un curs d’aquests, em van dir que no

m’ho creies tot, que demanes sempre que m’ho ensenyessin o m’ho demostressin, doncs desprès de

deu anys intentant fer ulleres, m’ho crec!!


I JORNADES MEDITERRàNIES DE LA VISIÓ

Aquestes primeres jornades s’han celebrat en un context marcat per una situació econòmica general poc engresca-dora, buscant ser un punt de trobada, de millora profes-sional, de compartir inquietuds, buscant una petita llum dins la foscor. Sortosament, continuen existint necessitats visuals i problemes de visió. La societat espera de nosaltres una resposta integrament professional i necessita la nostra atenció. Ara més que mai, ens hem de donar a conèixer pel que som i pel que fem.

Cal estar capacitats per detectar les necessitats visuals de les persones, oferint les millors solucions per a cada cas. Mai ha estat tan clara la nostra funció en atenció visual primària, i aquest serà el nostre futur.

Uns dels objectius del Col·legi és, i ha de seguir sent, pre-sentar una oferta de formació de qualitat per a tots els qui en formem part.

La formació garanteix la competència professional, per assumir íntegrament el nostre paper de “vetlladors” de la salut visual. Dins d’aquesta filosofia, heu gaudit d’aquestes jornades amb reconeguts professionals i excel·lents comu-nicadors desitjosos de compartir obertament amb tots no-saltres, coneixements i experiències.

Aquestes jornades també ens han ajudat a reforçar vin-cles professionals entre nosaltres com a col·lectiu, facilitant l’intercanvi d’experiències i les relacions socials. Ens hem retrobat amb antics companys, i n’hem conegut d’altres amb interessos comuns.

El fet de coincidir amb el saló comercial, l’OPTICAL MAR-KET MEETING, en la seva segona edició, ha estat una opor-tunitat per no perdre el contacte amb el món empresarial i les darreres novetats en tecnologia i moda.

L’ambient ha estat extraordinari. Dins el context de les Jor-nades, hem gaudit del sextet de jazz Mediterranean Swing Sextet, exclusiu per a nosaltres. Aquests sis músics de jazz, reconeguts i experimentats, representen una metàfora de les Jornades, on cal “tocar” tots junts i passar-ho el millor possible, ja que només així ens enriquim com a persones i com a professionals de la visió.

“M’omple de satisfacció “mediterrània” comunicar-vos que les JJMMV es consoliden definitivament com un esdeveni-ment que ja comença a estar present al calendari del sector, com un referent més dins de l’òptica i l’optometria”. diu l’Alfons Bielsa, president del COOOC.

La Junta del Col·legi agraeix a Vicenç Masià que ens acompanyés en les Jornades. I molt especialment al Colegio de Ópticos-Optome-tristas de la Comunidad Valenciana i al Colegio de Ópticos-Optometristas de Castilla-León pel suport i recolzament que ens donen en tot moment, acudint a les Jornades com a mostra del seu interès per tot el que femfem en benefici de la nostra professió.

De València, el President Dr. Vicente Roda i el Vicepresident Sr. Andrés Gené. De Castilla-León, el President Sr. Ignacio J. Ferreira i el Vicedegà Sr. Cosme Simón.

Optical Market Meeting

Representació dels Col·legis.



Sessió d’inauguració de les Jornades Mediterrànies de la VisióLes I Jornades Mediterrànies de la Visió es van inaugurar el diumenge dia 16 de setembre, a les 9.30h, per part del Sr. Alfons Bielsa, President del COOOC, la Sra. Ester Guaus, Degana de la FOOT i el Dr. Carles Constante, Director Gene-ral de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta primera sessió es va mani-festar la importància de la formació con-tinuada en les professions sanitàries, i el compartir les experiències dels inves-tigadors i experts en les matèries més punteres.

Les Jornades han estat acreditades pel Consell Català de la Formació Con-tinuada de les Professions Sanitàries.

Coneixement de la marca ÒPTIC OPTOMETRISTA

Sr. ALFONS BIELSA i ELIES, DOO, MSc, President del COOOC.

La societat sovint desconeix la nostra funció com a professionals de la salut visual.

Fins i tot se’ns identifica com a “vene-dors d’ulleres” i no com a prescriptors de solucions visuals i experts en la visió.

La clau està, d’una banda, en entendre realment qui som i què fem, i per altra, transmetre-ho a tothom i en tot mo-ment.

Estem en un món radicalment visual, on tot “entra pels ulls”. Pantalles d’alta de-finició, ordinadors, mòbils o tablets, ens envolten completament i requereixen una forta exigència visual. La conducció, les feines de precisió, la lectura, moltes activitats i fins i tot el rendiment esco-lar i laboral depenen, sovint, de la salut visual.

Una mala visió representa un elevat cost social i econòmic per la sanitat, i una baixa qualitat de vida.

Si existeix un professional en atenció visual primària, que pot prescriure so-lucions i sintonitza perfectament amb les necessitats visuals del seus pacients derivant-los, si cal, cap altres especialis-tes, és l’òptic optometrista.

Des del Col·legi es treballa en una do-ble pedagogia. Per una banda, ens di-rigim a la societat mitjançant campan-yes d’interès atractives, que reforcen la imatge de l’òptic optometrista (ulleres premuntades, visió 3D, protecció solar infantil…). D’altra banda, proposem al col·legiat, material, formació, assesso-rament… per a fer entendre quin és el nostre lloc com a vetlladors per la salut visual de les persones, i participar acti-vament en aquestes accions.

L’òptic optometrista no pot dubtar en transmetre la seva imatge professional: qui és, què fa, què pot solucionar… Cal sentir-se veritables referents de la visió. Prescripcions, informes escrits, articles de divulgació a les publicacions del ba-rri, xerrades a escoles… Cal valorar la nostra feina i dignificar-la de la millor manera possible.

Actualitat en el control de la miopia

Sr. Jaume Pauné. DOO, MSc, FIOA, PhD Student.

El ponent Jaume Pauné comença fent unes reflexions sobre la prevalença de la miopia denominant-la “epidèmia” donada la gran incidència que té, sobre-tot als països asiàtics. S’ha demostrat, gràcies a experiments fets amb animals, que la miopia axial és provocada per una privació de forma. És a dir, si ocluim un ull en animals, aquest ull s’elonga i aug-menta la seva longitud axial donant lloc a un desenfocament miòpic. S’ha alterat el procés d’emetropització i l’ull respon amb un creixement axial. Però el ponent encara va més enllà, ja que si després d’haver produït la miopia deixem que l’ull tingui percepció de forma, el procés, en certa mesura, es fa reversible.

Els grups d’investigacions més recents ens diuen que existeix un desenfoca-ment perifèric retinal que és el respon-sable d’aquest creixement miòpic. És a dir, quan nosaltres refraccionem un ull miop i el deixem neutre, aquest punt neutre es troba només en la zona ma-cular, tot i així la perifèria retinial serà hipermetrop per culpa de la curvatura del globus.

Si aconseguim refraccionar de forma di-ferent l’eix visual central i la perifèria, po-dríem tenir un cert control de la miopia. Per això, ens parla de diferents tipus de lents de contacte, anomenades “d’anti-miopia” i que tenen diferent refracció a la zona central i a la perifèria. Aquestes lents són lents amb centre de lluny i una progressió de potència del centre als

Conferències


laterals. Segons Pauné aquestes lents tenen un futur molt prometedor i po-drien representar un dels mètodes més eficients de control de la miopia.

En Jaume conclou dient que en el control de la progressió miòpica hem d’utilitzar una teràpia multifactorial que incideixi sobre la postura, hàbits (exte-riors), capacitats (amb ulleres, teràpia visual, etc.) i fisiologia de l’ull miop (amb lents anti-miopia, orto-k, etc.).

Lents progressives ocupa-cionals: una proposta que s’ajusta a l’estil de vida dels prèsbites d’avui .

Sra. MARTA LUPÓN BAS. DOO, Llic. en Psicologia

La conferenciant va donar les pautes per un apropament a la prescripció de les lents ocupacionals per part dels òptics optometristes. Va explicar que l’èxit de les lents ocupacionals no només ve do-nat per una bona anamnesis per part de l’òptic optometrista sinó que tant l’òptic optometrista com l’usuari han de tenir molt clares quines són les condicions de treball perquè el seu sistema òptic tingui èxit. A la part final de la seva conferèn-cia, va quedar clar que la no prescripció d’aquestes lents oftàlmiques no ve do-nada pel seu preu i que som els òptics optometristes els que hem de donar la millor solució als nostres pacients.

El parpelleig i l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal

Sr. Genis Cardona. DOO, PhD.

El conferenciant va començar la seva ponència exposant la importància de la capa lacrimal per tenir una bona visió, tractant-se de la primera superfície de l’ull és la que més potència aporta al sis-tema. La falta de regularitat i estabilitat pot provocar una pèrdua notable de la qualitat de la imatge.

Durant la seva ponència va presentar diferents estudis que analitzaven els di-ferents factors que influeixen en la qua-litat de la llàgrima. Es va centrar en dos punts concrets, destacant-los com els més importants: el ritme del parpelleig i la pèrdua de qualitat de la llàgrima, sobre tot produïda per un mal funciona-ment de les glàndules de Meibomi. Va comentar que tots dos problemes pro-voquen un cercle negatiu que genera un problema d’ull sec i canvis en la superfí-cie ocular. És per això que cada vegada és més important pensar en solucions, donat que és un problema que afecta a bona part de la població i limita el seu rendiment diari.

Lents progressives . Entenent la seva evolució

Prof. Mo Jalie. Smsa, FBDO(Hons), HonFCGI, MCMI

Durant la conferència magistral, el pro-fessor Mo Jalie va explicar l’evolució des dels primers dissenys de lents pro-gressives fins als més moderns, parlant de com han evolucionat els sistemes de fabricació i de què ens depara el futur més proper. Partint dels exemples de les diferents patents va explicar com ha anat variant el passadís de les lents progressives i la distribució de les abe-rracions. Com els fabricants han buscat el progressiu ideal entre dissenys de passadís durs i tous i com els avanços tecnològics com les tecnologies Free-Form i de control numèric han permès fabricar lents a mida, tenint en compte: la posició de la lent en relació a l’ull, els hàbits d’ús de l’usuari i la seva forma de moure’s habitualment. Finalment va explicar que s’estan comercialitzant als EEUU les lents electròniques que poden modificar la seva potència, en zones de-terminades de la lent, mitjançant impul-sos elèctrics que controla l’usuari.


Conferències


Taula rodonaUn cop acabades les conferències, s’inicià la taula rodona per respondre a les qüestions plantejades pels congres-sistes. La taula rodona va ser moderada per l’Alfons Bielsa, que va anar transme-tent les preguntes adreçades als confe-renciants. Agrair a la Marta Fransoy la seva col·laboració a les Jornades, amb la magnífica traducció de la conferència i les preguntes dirigides al Prof. Mo Jalie.


Sorteig Cap de setmana a Alacant, gentilesa de PSN

Tots els congressistes col·legiats que van sol·licitar l’assegurança d’accident vàlida per un any durant

les Jornades, van participar en aquest sorteig. En Genís Cardona, mà innocent en aquest sorteig,

va extraure la butlleta de la guanyadora. Felicitats!

Sorteig de 3 I-PADEs va anunciar a través d’un avís col·legial: Tots els col·legiats assistents a les Jornades que responguessin a l’enquesta que se’ls enviava en el correu electrònic, participaven en el sorteig de 3 I-PAD.

Dues mans innocents, la d’en Jordi Pardo, Delegat Provincial de Girona, i la d’en Nacho Ferreira, President del Colegio de Ópticos-Optometristas de Castilla-León, van extraure les paperetes dels 3 guanyadors:

La Marta Victori i en Josep Serrat recollint la seva I-PAD, i l’Alexandra Pérez de Tudela, que rep el premi per part de l’Alfons Bielsa.


Intervenció de l’optometrista en els problemes d’aprenentatge

Sra. MONTSE AUGÉ, DOO, MSc, Llic. En Psicologia.

Sra. MARTA FRANSOY, DOO, Terapeura d’Escolta

Sra. CATI POVEDA, DOO

Sra. DOLORS MUÑOZ, DOO

La sessió va començar parlant sobre el fracàs escolar i la relació amb els problemes de les habilitats visuals no detectades. Es va definir què són les habilitat visuals; la diferència entre vista i visió i que no n’hi ha pou en tenir una bona agudesa visual per veure-hi bé, i que el més important és entendre el que es veu.

Es va aprofundir sobre el complex procés neuronal.

Si tenim un sistema visual eficaç som capaços d’aprendre mi-llor a través del que veiem.

Hi ha massa casos de nens a qui s’ha posat una etiqueta equi-vocada per falta d’una visita a l’optometrista (expert en visió infantil) i no se’ls tracta de la forma adequada.

Fins als 6 o 7 anys aprenem a llegir. A partir d’aquesta edat llegim per aprendre.

En l’atenció interdisciplinària del nen és imprescindible que també hi hagi un optometrista treballant en equip amb altres professionals.

Es va explicar el procés visual de la lectura i les seves disfun-cions i de com l’optometrista pot aportar solucions tant als problemes ja existents com en la seva prevenció. Tant en terà-pia visual com en consells ergonòmic-posturals.

Finalment es va parlar de la propera campanya 3D a les esco-les, on hi podran participar tots els òptics optometristes inte-ressats.

L’establiment òptic: propostes i estratè-gies pràctiques per a un model d’èxit

Sr. LLUÍS BIELSA ELIES.

DOO, MSc. Vicepresident del COOOC.

En Lluís va començar la seva ponència amb unes frases per

fer-nos entendre que no tots els propietaris d’establiments

d’òptica saben trobar les bones solucions per als seus negocis, encara que aquestes solucions les poden tenir, en molts casos, davant seu.

En primer lloc, hem de diferenciar si volem tenir un establi-ment enfocat a les promocions o a la professionalitat. Tenint en compte que si ens dediquem a les promocions mai serem els més barats, dons sempre hi haurà algú que podrà oferir un millor preu.

Sessions monogràfiques



Per contra, si preferim enfocar-ho de cara a la professionalitat, venent uns serveis més que no pas uns productes, aconsegui-rem una clientela molt satisfeta i molt més fidel.

En un establiment d’òptica enfocat a la professionalitat, l’òptic optometrista ha d’estar sempre omnipresent. Sense òptic op-tometrista no hi ha establiment, i a més no n’hi ha prou amb ser bon professional, sinó que en tot moment s’ha d’estar de-mostrant-ho.

Per en Lluís, no cal ser un professional extraordinari, és millor fer extraordinàriament bé les petites coses habituals.

Refracció en pacients implantats amb lents intraoculars

Sr. CÉSAR ALBARRÁN. DOO, MSc, Llic. en Psicologia

El Sr. César Albarrán Diego ens ha exposat les particularitats en la determinació de l’estat refractiu de pacients amb lents intraoculars implantades. Ens ha recordat que en el seguiment optomètric post-operatori és important saber quan realitzar la refracció, conèixer els factors que poden modificar i/o falsejar la refracció i tenir presents els errors més comuns que es po-den cometre.

Parlant de lents intraoculars multifocals ha fet especial menció a la corba de desenfocament com a eina de verificació de la correcta refracció i ha presentat un parell de casos reals.

Finalment, ha plantejat l’actitud que ha de tenir l’optometrista quan existeix un residu refractiu després d’un implant de lent intraocular fàquica.

Avaluació de la funció visual: de la reixeta d’Amsler a la microperimetria maia

Sr. ALBERT PIFERRER. DOO, Direcció de Marquèting

El Sr. Albert Piferrer ha començat fent una comparació entre la perimetria i la microperimetria, destacant-ne les seves diferèn-cies procedimentals i les seves diferents utilitats diagnòstiques.

Ha fet un esbós històric des de l’aparició de la microperimetria fins a l’estat actual. Avui en dia es pot avaluar la sensibilitat ma-cular i la fixació del pacient mitjançant la tecnologia eyetrac-ker combinat amb SLO (que controla els moviments de l’ull a

temps real). Això assegura la repetibilitat de la microperimetria tant d’aquest examen com en controls posteriors.

Finalment, ha exposat algunes aplicacions clíniques fent espe-cial esment a l’entrenament de la fixació en pacients amb baixa visió.



Maneig optomètric de la degeneració macular seca: diagnòstic campimètric i protocol terapèutic .

Dr. ADOLFO VIVAR BADIA. Oftalmòleg.

El Dr. Adolfo Vivar Badia ha començat exposant el factors de risc en l’aparició de la DMAE seca i explicant les altera-cions anatomopatològiques que es troben en el fons de l’ull d’aquests pacients.

Ha insistit en la importància del diagnòstic precoç. L’exploració bàsica ha d’incloure: agudesa visual, exploració oftalmoscòpi-ca, retinografia i camp visual de màcula. Aquesta exploració de cribatge pot fer-la perfectament l’òptic-optometrista.

Finalment, ha parlat del tractament farmacològic de la DMAE seca. Aquest inclou: antisquèmics, elements nutricionals (ome-ga 3 DHA/EPA i la luteïna/zeaxantina), antioxidants (vitamina C i vitamina E) i oligoelements (zinc, coure, manganès, seleni).

queratocon: informació al pacient, solucions integrals i relació metge-optometrista .

Sr. PERE DEL CAMPO. DOO, Diplomat en Ciències Empresarials.

Durant la sessió de treball, el ponent va parlar dels diferents aspectes relacionats amb la ectàsia corneal coneguda com queratocon. Va començar explicant què és el queratocon i la seva etiologia, fent referència a les diferents etapes, i la im-portància de saber-ne l’estat per decidir quin és el tractament més adequat. A posteriori va parlar dels diferents tractaments, centrant-se en les LC, com a solució visual però no de control, els diferents tipus d’ anells intra-estromals, el crosslinking o els fronts de microones. A la darrera part del curs va parlar de

la importància de la comunicació entre els especialistes de la visió i els pacients, fent servir les eines de la Web de que ara disposem, com Facebook, Twiter, ..... Potenciar aquest canal i animar els pacients a que s’apropin per aquests mitjans, faci-litarà tant el seguiment com el control de problemes com el queratocon.

Claus en l’Orto-k

Sr. JOAN PÉREZ CORRAL. DOO, MSc.

Va ser una sessió molt planera i entenedora per a tots els òp-tics optometristes, encara que no facin Orto-k en la pràctica diària.

Ens va desvetllar alguns “trucs” per a realitzar una bona adaptació: des de seleccionar el pacient fins a la clínica. Ens va orientar molt bé sobre com ha de ser una bona praxi en aquesta tècnica. Va posar molt d’èmfasi en la bona selecció del pacient i amb les instruccions que els optometristes hem de donar al pacient i en les expectatives d’èxit. Va parlar so-bre com interpretar els fluorogrames, i els possibles problemes que ens poden sorgir en una adaptació.

També ens va ensenyar a fer fotografies amb una càmera di-gital domèstica, ja que considerava molt important tenir regis-tres de l’adaptació.

Va ser una sessió entretinguda, amb continguts per a posar en pràctica en el nostre gabinet.


Sessions monogràfiques


quan el client no sempre té raó? Drets i deures de l’òptic optometrista

Sra. PILAR GOMÀ. Diplomada en Dret i RRPP.

Durant la sessió, la ponent Pilar Gomà va explicar com es troba la legislació actual en referència als drets del consumi-dor. Partint de que és competència de cada autonomia, es va centrar en la normativa catalana, que a l’ésser la més estricte, el seu compliment assegura el fet d’estar dins de la resta. Va remarcar la importància de complir uns punt bàsics com són: la disposició de tota la informació al consumidor de forma cla-rament visible, tant siguin els preus dels articles com les ga-ranties i drets dels consumidors o els fulls de reclamació. En la seva exposició va posar exemples de situacions quotidianes de l’òptica i com resoldre les incidències. Va explicar la im-portància de tenir documentades totes les accions que es fan durant la venda i així poder demostrar que s’han complert tots els requisits necessaris davant d’una reclamació. També va fer incidència en que moltes vegades una actitud oberta i conci-liadora davant de les reclamacions ens pot evitar el fet d’haver de recórrer a l’Administració per trobar una solució.

Patologies oftalmològiques freqüents al gabinet optomètric

Dr. ALBERTO ARANDA. Oftalmòleg

La ponència del Dr. Aranda Yus, oftalmòleg de reconeguda trajectòria professional, es va caracteritzar per la transmissió de manera senzilla, ràpida i directe de les patologies més ha-bituals que ens podem trobar en el gabinet. Imatges força il·lustratives dels diferents signes oculars associats a cadascuna amb les corresponents explicacions. Va fer de l’ exposició una proposta atractiva i especialment útil.

L’objectiu d’aquest curs va ser instruir els optometristes en les patologies més freqüents que es poden trobar en el dia a dia, de manera que puguin assessorar el pacient de la urgència o banalitat del procés, mitjançant una simple anamnesi, una exploració macroscòpica o mitjançant la utilització d’una làm-pada d’escletxa.

Va explicar molts detalls d’assistència ambulatòria i primària, i va puntualitzar en el paper tan important de la nostra profes-sió, com a sanitaris d’atenció primària, formats per a reconèi-xer i derivar problemes i patologies d’àmbit oftalmològic.

Al llarg de les explicacions, no va faltar el toc d’ humor típic del Dr. Aranda, fins i tot en la selecció d’algun cas especial-ment estrany que contrastava amb la normalitat de les patolo-gies esmentades.




Cribatge de malalties de la retina mitjançant càmera no midriàtica

Dr. Miguel Ángel Zapata. Oftalmòleg.

L’interès que ha despertat el projecte sobre CRIBATGE DE MALALTIES DE LA RETINA MITJANÇANT CÀMERA NO MI-DRIÀTICA promogut pel prestigiós retinòleg Dr. Miguel Ángel Zapata, centrat en la creació d’una xarxa professional d’òptics optometristes destinada a la detecció precoç de les malalties de la retina des del propi gabinet, s’ha traduït en una eleva-da participació dels col·legiats tant a les sessions informatives com a les demostracions pràctiques de les JJMMV.

Amb la pedagogia i excel·lent capacitat comunicativa que el caracteritza, el Dr. Zapata va exposar els objectius, material, mètodes, resultats i conclusions finals d’un projecte que ja s’ha fet realitat i es troba plenament operatiu. Una iniciativa que, sens dubte, obre nous i atractius horitzons professionals en el camp de l’atenció visual primària, oferint un enorme valor afe-git al paper de l’òptic optometrista en l’àmbit de la salut.

Presentació de l’Observatorium 3D

Iván Cabrera. Director del BCN MUSIC3D FILM FESTIVAL

Durant les Jornades es va obrir la Sala 3D, un espai destinat a la visualització de pel·lícules en 3D, on descansar una estona, gaudint de les darreres produccions en 3D.

La Sala 3D, promoguda pel Col·legi, va estar oberta a tots els participants de les I Jornades Mediterrànies de la Visió, als visitants i expositors del Optical Market Meeting i als professionals del món de la producció i comercialització de tecnologia i pel·lícules en 3D. Aquests darrers van assistir-hi dissabte a les 14h. Des del COOOC s’ha recolzat la creació de l’OBSERVATORIUM 3D, que a mitjans de febrer del 2012 es constituí com el primer observatori a tot l’estat, i un dels primers del món, relacionat amb l’entorn 3D. El ressò de la Campanya del nostre Col·legi “Viu en 3D”, va determinar que altres entitats i professionals del sector 3D es posessin en con-tacte amb nosaltres. D’aquesta relació i de la constatació, per part de tots, de que l’entorn 3D demana un ens que actuï com element de cohesió, neix la idea de l’observatori amb el nom d’“OBSERVATORIUM 3D”. Aquest observatori està constituït per representants d’empreses i per professionals del sector 3D, com Iván Cabrera, Director del BCN MUSIC3D FILM FES-TIVAL, l’EUROSTEREO FOUNDATION, INTERNATIONAL STE-REOSCOPIC UNION, TV3, la FOOT i el nostre Col·legi, restant obert a altres entitats que ho demanin.

Activitats extraordinàries

El “Dinar de les Promocions”, un punt de trobada de companys d’estudi i de professióUns dels objectius del Col·legi és reunir-nos i formar-nos per fer créixer la professió. El dinar de diumenge, on coincidien els més de 200 participants a les Jornades, va ser el “Dinar de les Promocions”. La sala estava ambientada amb uns cartells que servien com a punt de trobada de les diverses generacions d’òptics optometristes, gairebé el 100% formats a l’Escola d’Òptica i Optometria de Terrassa.

30anys

< 40<anys40<

anys

50>anys



C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ANUNCI A4 OPTICS traz.pdf 1 25/09/12 14:45



“La Gran Nit de l’Òptica”, una nit inoblidable

Dissabte a la nit es va celebrar el gran sopar conjunt de les Jornades i l’exposició comercial Optical Market Meeting als jardins de l’hotel Juan Carlos I.

En José Martín, Director d’Optimoda i organitzador de l’Optical Market Meeting va fer entrega dels premis Optimo-da Awards a les empreses més destacades en els àmbits de les solucions de manteniment de LC, lents de contacte, innovació en muntures, muntures de moda, lents oftàlmiques i tecnolo-gia d’equipament.

Les 6 empreses guanyadores, fruit d’una consulta realitzada per correu a més de 6000 òptics optometristes són:

Solucions de manteniment de LC: Bausch + Lomb

Muntures de moda: Marchon

Lents de contacte: Cooper Vision

Lents oftàlmiques: Indo

Innovació en muntures: Silhouette

Tecnologia d’equipament: Topcon



També es va entregar el premi “A una trajectòria” que en-guany ha estat atorgat a Jesús Gómez, representant d’Òptica Jesús de Bilbao, inaugurada el 1950. Va fer entrega d’aquest premi en Ramon Noguera, President executiu de FEDAO.

Gràcies als patrocinadors de les I Jornades Mediterrànies de la Visió .El Col·legi va voler agrair a cada un dels seus patrocinadors el recolzament rebut per aquestes empreses a les I Jornades Mediterrànies de la Visió.

El president del Col·legi, l’Alfons Bielsa, va obrir aquesta ses-sió afirmant que les Jornades han estat possibles gràcies a la col·laboració de les mateixes, empreses inquietes que aposten per la formació continuada de l’òptic optometrista.

Empresa patrocinadora de les Jornades.

Recull el premi l’Ariadna Canadell, Directora de Vendes d’Iberia i li entrega en Jordi Vecino, Delegat Provincial de Tarragona.


Recull el premi l’Alfons Bielsa en nom d’ARTLENS i li entre-ga en Lluís Puig, Tresorer del Col·legi.

Bausch + Lomb, en la seva constant recerca de la inno-vació i recolzament al professional, no volia deixar passar l’oportunitat d’estar al costat d’aquest nou projecte for-matiu com han estat les I Jornades Mediterrànies de la Visió. Estem convençuts que el trasllat dels aprenentatges adquirits en els congressos com aquest al gabinet profes-sional, conduiran a donar resposta als reptes que dia a dia ens plantegen els pacients, la qual cosa ens condueix a la fidelització del client, aspecte molt important a dia d’avui per aconseguir l’èxit clínic i empresarial.

Recull el premi en Julián Román, Regional Sales Manager, Vision Care Iberia i li entrega en Fabio Delgado, Compta-dor del Col·legi.




Recull el premi l’Anabel Ortega de Bloss i li entrega en Xavi Llobet, Delegat Provincial de Barcelona.


Recull el premi l’Antonio Cárdenas, Director General i li en-trega en Lluís Puig, Tresorer del Col·legi.

CONOPTICALes activitats formatives suposen una part important de l’ADN de CONOPTICA des de la seva fundació. Com a primera empresa a l’estat dedicada a la fabricació i comer-cialització de lents de contacte, formar professionals pio-ners en l’adaptació de lents de contacte va ser una neces-sitat ineludible per obrir mercat. Avui en dia però, l’Òptica optomètrica és reconeguda com a Professió Sanitària i disposem de Facultats d’Òptica i Optometria i múltiples màsters, jornades i congressos que any rere any eleven el nivell dels nostres professionals. Des de CONOPTICA entenem que aquest és un camí que no s’atura i estem orgullosos de seguir recolzant iniciatives com les Jornades Mediterrànies de la Visió.

Recull el premi en Carles Hervás, del Departament Comer-cial de Conoptica i li entrega la Purificación Paños, Advo-cada del Col·legi.

CooperVision, empresa líder del sector i com a patrocina-dor de les Jornades Medite-rrànies, aposta per oferir el millor servei als professionals de la visió, no només a través de la investigació en tecno-logia –desenvolupament de materials i dissenys d’última

generació- sinó, també, amb una formació continuada als òptics i optometristes. El coneixement actualitzat per part de l’adaptador dels últims productes en lents de contacte fa que arribi a més usuaris, augmentant així el seu pres-tigi professional i incrementant el seu volum de mercat. A Coopervision ens comprometem amb els professionals de la visió per satisfer les seves necessitats i les dels seus clients.

Recull el premi l’Alejandro Lara, Director Comercial de CooperVision i li entrega en Juan Carlos Viñuela, Delegat Provincial de Lleida.



A Diagsum pensem que la formació continuada és el pilar bàsic pera aconseguir els objectius de la xarxa OPT RETI-NA. Els òptics optometristes han de ser el primer esglaó en la vigilància de la salut visual, i això només serà possible amb professionals adequadament formats. Per a nosal-tres, patrocinar les Jornades ha estat un orgull i esperem poder repetir aquesta experiència en el futur.

Recull el premi el Dr. Miguel Ángel Zapata, fundador i Director Mèdic de Diagsum i li entrega en Lluís Bielsa, Vicepresident del Col·legi.

PSN té la seva raó de ser en el professionals universitaris i un especial arrelament en el sector sanitari. Els nostres esforços es dirigeixen a col·laborar amb les corporacions professionals, possibilitant que els seus membres acce-deixin d’una manera òptima a les avantatges que oferim.

Precisament, el Col·legi ha firmat recentment un conve-ni de col·laboració amb PSN, que no només possibilita l’accés preferent dels seus col·legiats als seus productes i serveis (protecció personal i familiar, gestió d’inversions, consultoria en protecció de dades, desenvolupament in-formàtic...), sinó que també implica un compromís de la Mútua amb ells mateixos, que s’estendrà a tantes accions com el Col·legi necessiti, com aquesta participació i recol-zament a les Jornades Mediterrànies de la Visió.

Recull el premi la Mª Carmen López de PSN i li entrega en Joaquim Grau, Secretari del Col·legi.

Topcon com a fabricant i distribuïdor de productes tecno-lògics per òptica, optometria i oftalmologia, ha recolzat les Jornades Mediterrànies de la Visió conjuntament amb Optical Market Meeting, perquè entén que configuren un escenari ideal per difondre els últims avenços tecnològics i oferir, a la vegada, una excel·lent plataforma de formació per a l’evolució constant de l’Optometria.

Recull el premi en Raúl Bellés, Director Comercial de Top-con i li entrega en Lluís Bielsa, Vicepresident del Col·legi.


Recull el premi en Javier Bello, Director General de Servilens i li entrega en Fabio Delgado, Comptador del Col·legi.



A Indústrias de Óptica Prats conside-rem que l’avenç en la formació dels professionals i la difusió de les noves tecnologies és bàsic tant pel futur de la nostra empresa com del sector òp-tic al que ens dirigim. Aquest objec-tiu compartit és el que ens motiva a recolzar iniciatives com les Jornades organitzades pel COOOC. La mostra clara d’aquest compromís de Prats

amb el sector òptic és haver estat l’únic fabricant de lents oftàlmiques present en l’Optical Market Meeting i patroci-nador de les Jornades organitzades pel COOOC. És amb el recolzament a aquest tipus d’accions com aconsegui-rem, junts, assolir nous reptes en la visió del futur.

Recull el premi en Francesc Prats, Director General i li en-trega en Carles Bonafont, Responsable de noves tecnolo-gies del Col·legi.


Per a Vistamax ha estat una gran satisfacció col·laborar en les jornades formatives, som una empresa jove que apos-ta per la qualitat i la formació en el sector òptic i esperem poder contribuir conjuntament amb els nostres clients òp-tics en la millora continua en l’atenció de la salut visual. Desitgem que l’òptic ens vegi com una empresa en que es pot confiar i que apostin per col·laborar amb nosaltres en un futur, ens agradaria recórrer un llarg camí junts. Grà-cies.

Recull el premi en Camilo Llorens, Director Comercial de Vistamax i li entrega en Xavi Llobet, Delegat Provincial de Barcelona.

Distinció Col·legiat HonoríficLa Junta del Col·legi va atorgar la distinció de Col·legiat Honorífic al ‘expresident del COOOC, Sr. Vicenç Masià, qui ha estat al càrrec del mateix durant 40 anys. El Sr. Masià, acompanyat de la seva esposa Mª Enriqueta Anavitarte, va recollir el diploma acreditatiu i un cap de setmana a Alacant, gentilesa de PSN.



GRÀCIES A TOTS!L’equip del COOOC vol, des d’aquestes pàgines, donar les gràcies a tots els congressistes que heu pogut assistir a les Jornades, amb la il·lusió de seguir treballant per fer d’aquesta trobada professional i formativa, un espai del que tots els òptics optometristes catalans ens sentim orgullosos.

La vetllada va continuar amb música, amb el Me-diterranean Swing Sextet, un grup de jazz que va fer les delícies dels assistents. Aquests sis músics de jazz, reconeguts i experimentats, van repre-sentar la metàfora de les Jornades, on el missat-ge va ser que cal “tocar” tots junts, passar-ho el millor possible i enriquir-se com a persones i com a professionals de la visió. La nit, els jardins, l’ambient relaxat i la bona companyia, regat amb uns bons còctels, varen fer d’aquesta vetllada un moment irrepetible.

Música en bona companyia


HUMOR

Bricolatge Optomètric

Amb la nova invenció del Dr. Nistag-mus aquests problemes desaparei-xeran ràpidament. Fent servir el nou

el CLI3000 (Contact Lens Inserter) l’usuari podrà col·locar-se les seves lents de contacte sense cap problema.

També es pot optar pel CLI2500, on si ens po-dem trobar algun petit problema, o bé (o ma-lament, segons com es miri) pel CLI1000 que afavoreix tot tipus de lesions als teixits oculars i molts, molts problemes, i que la pòlissa de res-ponsabilitat civil es dispara.

El CLI consisteix en un sistema mecànic - hi-dràulic que a la seva base disposa d’un seient er-gonòmic amb dos suports complementaris per braços i abdomen. Aquestes superfícies conte-nen milers de terminals que produeixen micro-vibracions per tal de relaxar el pacient. Si la superfície que està en contacte amb l’abdomen detecta moviment de gasos, automàticament el seient es refrigera per evitar qualsevol desajust gastrointestinal mentre s’estigui realitzant la in-serció de les lents. Això perquè és summament important que l’usuari estigui completament quiet en el moment de la col·locació ja que sinó

podria passar algun accident indesitjable. A la part superior de l’instrument és on està tota la seva màgia. Un sofisticat entramat d’engranatges amaga un dispositiu magistral. A la zona central trobem un forat conoïdal on s’introduirà el nas. Aquest orifici pot gra-duar-se per a: nas xato, nas normal, aguilenc, romà, nas gran, nas super-gran i nas tipus co-gombre. A la zona inferior trobem unes rodes per introduir els valors de les distàncies naso-pupil·lars. (important no equivocar-se).

FUNCIONAMENT I MèTODE DE MESURA DE L’ARTEFACTE CLIL’usuari col·loca les lents de contacte sobre els suports del costat dret i esquerre, respec-tivament, prèvia una entusiasta esterilitza-ció alcohòlica dels suports lenticulars. Per a l’obertura automàtica de les parpelles es poden utilitzar dos sistemes diferents: El pri-mer consisteix en enganxar-se en les parpelles superior i inferior unes petites plaques ana-tòmiques que van connectades a uns cordills rígids. En el moment de la inserció els cables

Professor Franz Nistagmus

SOVINT ENS TROBEM ALGUNS CLIENTS INCAPAçOS DE COL·LOCAR-SE LES LENTS DE CONTACTE, MALGRAT ENS DEIXEM LA PELL TRANSMETENT LES PRECISES INSTRUCCIONS, AMB LA CONSEqüENT PèRDUA DE MELANINA .

Fent servir el nou el CLI3000

(Contact Lens Inserter) l’usuari podrà

col·locar-se les seves lents de contacte

sense cap problema .


HUMOR

es tensen estirant les parpelles en direcció con-trària. L’altra opció, per tots aquells que els doni desconfiança la primera alternativa, es tracta d’un dispositiu meravellosament efectiu que martelleja sense avisar, donant un cop sec al carpó (en castellà, rabadilla). D’aquesta ma-nera, això provoca que els ulls s’obrin de cop i per tant obtindrem una immensa superfície ocular per introduir les lents de contacte amb la millor precisió possible. En aquest moment es dispararà per mitjà d’unes molles hiperflexi-

bles els suports on es situen les lents de con-tacte, directament cap als ulls. El pacient pot notar des d’un lleuger frec fins a un dolor in-tensament profund per la qual cosa l’inventor recomana ingerir abans de la inserció dos o tres comprimits antiinflamatoris combinats amb 20 cc de qualsevol beguda blanca, de gra-duació alcohòlica superior a 40º (per exemple Miopirinha, Orujo das Uollos, Aguardiente Tio Nelo, Grappa di Portafoglio, Schnapps Pera Williams o Licor Laporra Genuino).

CLI3000 CLI2500 CLI1000

MATERIALS Tots Tots (rpg opcional) Hidrogel convencional

RENDIMENT 30 Introduccions /hora 22 Introduccions /hora 9 Introduccions /hora

DISSENy Multiergonòmic binocular . Amb estabilitzador “eyeplus+”

Convencional, amb suport de goma reciclada .

CONSUM 1500w 1250w 700w

CILCLE DURADA 789 .000 Ulls 663 .000 Ulls 1800 Ulls

PVO 79 .501 € 62 .002 € 2 .364 €

CONTACTE Tapcon catalunya Tapcon catalunya Manoli eye inc


qUADERN CIENTÍFIC

Junta de Govern del COOOC.

La retina i les seves alteracions

Un dels referents més importants, pel que fa al perfil d’òptic optometrista es-pecialment implicat en l’atenció visual

primària, és en Juan Carlos Viñuela. Amb un brillant i extens curriculum acadèmic, la seva llarga experiència professional l’ha portat a participar directa i activament amb el disseny de láctual graella d’atribucions de l’òptic op-tometrista a la sanitat pública, un pas de ge-gant dins l’evolució de la nostra professió a Catalunya.

Per aquesta raó, la Junta de Govern del COOOC, vàrem proposar a en Juan Carlos el projecte de fer un monogràfic es-pecífic sobre la retina i les seves alteracions més significatives, en l’esperit de crear un manual pràc-tic i sintètic sobre la part més no-ble de l’ull.

Pensat per a léxercici professional diari, “La retina i les seves altera-cions” mostra la suficient informa-ció i formació com per convertir-se en una publicació de base, tant pels nous col·legiats com a reforç pels més experts.

No ens cansarem mai dínsistir en la importància de treballar la nostra ves-sant sanitària davant de les pressions de

determinats grups i franquícies que reduei-xen el sector a una possibilitat més de ne-goci, transmetent una imatge déstabliment òptic més propera a les botigues de roba o d’electrodomèstics que a la dún establiment de salut.

Podem tenir la certesa que només una pràc-tica professional rigorosa, amb un bon equi-pament instrumental i un generós temps de dedicació als clients/pacients, ens podran permetre aixecar el vol. La satisfacció per-sonal de la feina ben feta va més enllà del fet de patir menys durant els moments econò-micament difícils, la clau del nostre èxit professional apareix en la mesura que som capaços de ser útils al conjunt de la societat.

Esperem, per tant, que gaudiu tant com no-saltres amb el monogràfic que avui us ofe-rim.

Néstem segurs que ens servirà per mantenir el grau d’excel·lència implícit en la nostra activitat com òptics optometristes.

COOOC professional

El fons de l’ull: Observació

i descobertes clíniques

(Part I)

Juan Carlos Viñuela Rodríguez

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 2 · Octubre 2012


ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA

ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona, temporada 2011-2012 .

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA

VISITES Preu entrada, 2€mostra carnet

ESPECTACLESDescomptes varis entrades espectacles

internet

MUSEU DEL CIMENT

VISITES20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURA

COMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda .

identifi-car-se

TEATRE20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones . 8 € a les prèvies . 1 € de descompte per infantils .

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU

VISITES 2x1 entrada .mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE25% descompte . 1€ de descompte infantils .

mostra carnet

GUASCH TEATRE

TEATRE50% descompte entrada adults .

mostra carnet

VISITES2x1 entrada . 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà .

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art .

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA

VISITES20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TRIVIUM GES-TIÓ CULTURAL

ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

internet

COMPRES 15% descompte compres i projectesmostra carnet


mostra carnet

COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS

ESCOLA10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM

VISITES 50% descomptemostra carnet

TANGRAM PSICOLOGIA


mostra carnet

VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS

VISITESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRES 10% descomptemostra carnet

BARCELONA HEART BURGER

RESTAURANTS 12% descomptemostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descomptemostra carnet

RESTAURANTEntre un 5% i un 10% de descompte .

mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 25% De descomptemostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER

VIATGES 5% de descomptemostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TEATRECondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA



mostra carnet

VIATGES 20% descomptemostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS


mostra carnet


COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA


mostra carnet

VIATGES 10% descomptemostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descomptemostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta .mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis .mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS

VISITESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

FRANCESC MESTRE ART SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

SERVEIS COL·LEGIALS

Apunta’t a la Campanya

“Si hi veus bé, estudiar és més fàcil”que fem a les escoles de Catalunya

L’òptic optometrista guanya visibilitat com a professional de la visió a l’entorn on exerceix

Informa’t a www.coooc.cat

Documents

El COOOC opina · nos en una referència en el món de la salut visual. És només així com millorarem la percepció social de la nostra professió, po-tenciant els nostres establiments