Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional· La Teca · Portes obertes · Reporters en acció...

Nú

m. 9

8M

aig

2014

Èp

oca

III

el Cr!t

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .5

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .11

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .20

Reporters en acció . . . . . . .25

Formació Professional . . . . .28

Extraescolars . . . . . . . . . . .31

Especial Caminada . . . . . . .34

La Teca de la Mediateca . . .36

De cara endins . . . . . . . . . .40

Portes obertes . . . . . . . . . .42

L’Entrevista . . . . . . . . . . . .44

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .46

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Mercè León

2

Ed

itorial

FELICITAT

A la felicitat no se l’ha de perseguir molt, perquè, si

no, s’espanta. Desitjar molt una cosa és un passaport a la

infelicitat, i per això és tan difícil gaudir-ne en la nostra so-

cietat: la pastanaga que ens posen al davant és molt gran i

corre molt. Manolo García, cantant.

Ja al segle IV a.C. Aristòtil deia que totes les nostreseleccions les fem en vistes a un determinat bé i, d’entre totsels béns, el bé suprem entre tots els que podem realitzar és lafelicitat. No té sentit preguntar-se per què vols ser feliç. Lafelicitat no es busca en funció d’altres béns. Es busca per ellamateixa. El problema rau en el fet de determinar què és la fe-licitat, què ens fa feliços. Durant segles i segles s’han donatsolucions diverses per ser feliç. Fa un temps, un grup de psi-còlegs britànics encapçalats per Pete Cohen, després de feruna enquesta a més d’un milió de persones de 45 països, vandeduir una fórmula per mesurar la felicitat:

F=P+(5xE)+(3xN), en la qual

P són les característiques personals. Inclou la filosofia de vidai la capacitat d’adaptació i resistència.E és la variable més important i representa “l’existència”,que abarca la salut, l’estabilitat financera i les amistats.N representa les “necessitats prioritàries” i cobreix l’autoes-tima, les expectatives sobre la vida, l’ambició i el sentit del’humor.

I si es volen aplicar la fórmula cal que es facin lessegüents preguntes:

1. És obert, enèrgic, flexible i disposat a canviar?2. Té una actitud positiva, es recupera ràpid de si-tuacions difícils i creu que té la seva vida sota control?3. Estan satisfetes les necessitats bàsiques de la seva vida, en relació a la seva salut personal, la seva situació econòmica, la seva llibertat d’elecciói el seu paper a la comunitat?4. Pot comptar amb el suport de persones properesa vostè, sentir-se implicat en el que fa, complir amb les seves expectatives i participar en activi-tats que el facin sentir útil?

Cada pregunta es contesta de l’1 al 10. P és la suma delspunts de les preguntes 1 i 2; E, els punts de la pregunta 3; iN els punts de la pregunta 4. No pot donar més de 100.

Dubto que en puguin treure res de profitós en aplicar-sela fórmula. El que és realment interessant són els resultats del’enquesta. Els diners, fan la felicitat? Són més feliços elssolters que els casats? Les dones que els homes? Fan feliçosles mateixes coses als homes que a les dones? Hi ha una edaten la qual s’és més feliç? El clima, ajuda a ser feliç? Quinaimportància té la feina per ser feliç? Quins països tenen gentmés feliç?

Totes aquestes preguntes les poden trobar contestadesper aquesta enquesta. Només cal que vagin a qualsevol bus-cador d’Internet i posin el nom de Pete Cohen.

Sí que m’agradaria, però destacar dos aspectes fona-mentals per ser feliç:

1. Cal proposar-se reptes. Tenim un centre de la felicitatque s’activa quan tenim algun objectiu i ens fa feliços. Sicomprem un número de loteria i ens toca, s’activa aquest cen-tre. Ara bé, passat el temps s’han de buscar objectius nous.

Sembla que tots naixem amb un cert grau de predispo-sició genètica a la felicitat. Aquest grau de felicitat en néixerpot variar molt durant la infantesa. Per això, cal que els paresfixin objectius realistes als fills i, així, fer-los feliços en acon-seguir-los. Sembla que és clau que s’estableixi un vincle deseguretat entre pares i fills.

Evidentment, cadascú es fixa objectius diferents i, enfunció d’això se sent millor o pitjor. Si jo m’entesto en in-tentar superar les marques de Phelps en natació, puc frustrar-me.

2. El segon aspecte per ser feliç és fer-se un tip de riure.No és broma. Els nens riuen quaranta cops al dia; els adults,quinze. El riure i l’alegria tenen un efecte sobre les hormo-nes de l’estrès, que cauen en picat i el sistema immunitari esreforça i tenim menys malalties. A més, segreguem endorfi-nes en riure i això ens produeix calma i s’alenteix el ritmecardíac i respiratori (efectes eufòrics).

XAVIER AMBRÒS ILLA

Director Gerent3

Des de fa uns anys, l’escola rep elsuport de l’Obra social de La Caixa a travésdel Programa CaixaProinfància. Aquest ésun programa que s’adreça a nens i adoles-cents d’entre 0 i 16 anys de famílies en si-tuació de pobresa o vulnerabilitat social. Elsobjectius del Programa són els següents:Afavorir el desenvolupament de les compe-tències dels infants i els adolescents i laseva família que permetin millorar-ne elsprocessos d’integració social i autonomia.Promoure el desenvolupament social i edu-catiu de la infància i l’adolescència en elcontext familiar, escolar i social.Desenvolupar i implementar un model d’ac-ció social i educativa integral que contribu-eixi a millorar les oportunitats dedesenvolupament social i educatiu de la in-fància i les famílies.Contribuir a sensibilitzar i mobilitzar la so-

cietat en l’eradicació de la pobresa infantil.

Gràcies a aquest Programa algunsalumnes de l’escola disposen d’unes horesextraescolars de reforç i seguiment educatiua les tardes per tal d’ajudar-los a portar aldia el curs escolar, d’altres poden participaren activitats extraescolars esportives i cul-turals i, fins i tot, alguns alumnes podenrebre suport psicològic i logopèdic, i tambéhi cap la possibilitat de rebre algun ajut pera equipament escolar.

En una conjuntura com l’actual valo-rem molt positivament la contribució que fal’Obra Social de La Caixa perquè nens inenes, nois i noies amb situacions de vul-nerabilitat puguin gaudir de recursos suple-mentaris que permetin millorar la sevaeducació.

La direcció

PROGRAMA CAIXA PROINFÀNCIA

4

Ed

ito

rial

Infan

tilP3 VA D’EXCURSIÓ ALS PINETONS DE LA GARRIGA

Els nenes i les nenes de P3 hem anat d’excursió, per primera vegada, tots quatregrups alhora, als Pinetons de la Garriga.Ens ha fet un dia de primavera molt bonic, hem jugat molt i ens ho hem passat d’allò més bé!!!

P-3

TALLERS COMPARTITS EL DIA DE SANT JORDI

Sabeu què? Els nens inenes de P4 ens ho vampassar genial el dia de SantJordi!Una de les coses que mésens va agradar va ser tre-ballar amb els nens i nenesde 3r que ens van ajudar afer un titella d’un drac. Ensva quedar xulíssim!

P-45

Pri

màr

iaELS RACONS DE TREBALL A P5

Un cop per setmana els nens i nenes de P5 treballemles matemàtiques per racons. Ens ho passem genialmentre manipulem i aprenem gairebé sense adonar-nos-en. Realment és com un joc enriquidor i divertit.

Mestres de P5

Infa

nti

l

ELS ARTISTES DE 1r

Els nens i nenes de 1r somuns artistes de debò.Hem anat al Museu de Gra-nollers a fer un taller d’auto-retrat. Hem vist retrats dediferents èpoques i estils.Després ens hem pogut ob-servar detalladament ambun mirall i hem fet el nostrepropi autoretrat.Vosaltres mateixos enpodeu veure el resultat.

Nenes inens de 1r de Primària6

Prim

ària

72n de primària

Pri

màr

ia

Aquest trimestre els nens i nenes de 3r estem es-tudiant Granollers.Per començar hem parlat de la nostra història desque érem petits fins ara.

Ara estem treballant la història de la nostra ciutatque és Granollers.Per poder-ho comprovar, vàrem anar a fer el re-corregut del casc antic.

Vàrem sortir de l’escola per l’avinguda Sant Es-teve. Vam recórrer el carrer Conestable de Portu-gal fins a la plaça de la Corona. Llavors vàrempassar pel carrer Castella i vam arribar al carrerde Barcelona que hi ha una casa de l’any 1568 iuna altra casa de l’any 1603.

Vam arribar al carrerde Sant Cristòfol on hihavia hagut una cape-lla i el portal de Barce-lona. Hi havien trossosde la muralla que en-cara es conserven.Amb el bombardeigvan destruir l’església inomés va quedar elcampanar.Vàrem passar per lacapella de Santa Annai vam poder entrar pertocar la campana.Allà hi havia el portalde Caldes. Després vàrem passarpel carrer de la Cons-tància on hi havia eltros més llarg de lamuralla.Vàrem veure on hihavia hagut la capellade Sant Roc i el portal

de Bell·lloc.Vam anar a la plaça Maluquer i Salvador i al carrerSant Roc. A la plaça Maluquer i Salvador hi haviauna torre de l’any 1877 i al carrer Sant Roc hihavia una de les cases més antigues que es diu lacasa del Condestable.També vàrem veure la casa de Can Clapés. Seguidament vam anar a la Porxada, que la vaconstruir en Bartomeu Brufalt i està feta de pedra.Ens ho vam passar molt bé!!

Max Cornet Héctor Pérez3r A Primària

RECORREGUT PEL CASC ANTIC DE GRANOLLERS

8

Prim

àriaA 4t FEM EL PARXÍS ORTOGRÀFIC

El parxís ortogràfic ens ajuda a no fer tantes faltes d’ortografia. Cada casella téuna paraula sense completar o un dibuix i, quan hi caus, has d’escriure la paraula completao el nom del dibuix. Si t’equivoques tornes a començar. També hi ha com uns “salvens” com al parxís. Per comprovar si has escrit bé la paraula, hi ha una mena de rodaamb els números de totes les caselles que tenen paraules o dibuixos. Quan trobes el nú-mero de la casella, et surt la paraula escrita correctament.

Ariadna Codó 4tA- Elna Prat 4tBGerard García 4tC - Clara Busquets 4tD

AUTOBIOGRAFIA

Sóc la Judith Rodríguez i vaig néixer el 30 denovembre de l’any 2002 a Granollers. Elsmeus pares són en Dani i l’Esther. Des de molt petita els meus pares em vanensenyar a espavilar-me perquè volien queaprengués a fer les coses sola.Quan tenia dos anys vaig anar al parvulari“Els Infants” perquè els meus pares treballa-ven.Tinc dos germans: un és diu Marc, té sisanys, i la Ruth que té 9 anys.

M’agrada molt la música i mai paro d’escoltarles cançons que més m’agraden.També practico molt els esports, sobretot elvoleibol. Dilluns, dimecres i divendres entrenem al pa-velló de Granollers, i els dissabtes i diumen-ges juguem partits.

Judith Rodríguez6è A

9

Pri

màr

iaEXCURSIÓ A LES COVES DEL TOLL (MOIÀ)

El divendres 7 de març vam anar d’excursióa les coves prehistòriques de Moià. Quanvam arribar el primer que vam fer va serseure en uns bancs de pedra que hi haviai vam esmorzar.Després ens van presentar a dues monito-res i vam anar amb una d’elles a veure lacova. Vam passar per diferents llocs de lacova; uns tenien el sostre alt, un altre baixi l’altre era molt estret. La monitora ens vaexplicar moltes coses que no sabíem.Quan vam sortir de la cova, vam anar ambuna altra monitora a veure una còpia de lescabanyes on vivien els homes d’abans ivam entrar en una d’elles.

Allà hi havia pells d’animals, cranis delshomes i les dones de la Prehistòria i la mo-nitora ens va explicar tot el que sabia sobreaquells cranis, com havien anat evolucio-nant, de l’ època que eren....Llavors vam anar a fer un instrument, unbrunzidor, que l’utilitzaven per comunicar-se. Ens van donar una fusta, un fil, pedresper llimar i pintura. Per fer-lo havies de lligarel fil a la fusta, llimar-lo pels costats, pintar-lo com tu volguessis i fer-lo girar per com-provar si feia soroll. Va ser una excursiómolt divertida i en la que vam aprendremolt!

Joana Borràs 5è C

10

Prim

àriaTALLER AL MUSEU CENTRAL DE GRANOLLERS

El divendres 4 d’abril els alumnes de 6è B vamanar al museu a fer una activitat “emocions pin-tades” relacionada amb l’artista Paco Merino,que va viure des de 1970 fins a 2004, va morira Granollers i va desenvolupar gran part de laseva carrera artística a Granollers.Vam veure una exposició de treballs fets per ell.Dues monitores ens van explicar moltes cosessobre l’artista i l’activitat que faríem. Vam inten-tar fer quadres a partir dels que havia fet ell. Pri-mer ens van donar carbonets i vam dibuixar unmar. Després ens van donar ceres i vam donarcolor al mar. Tot seguit, ens van donar paper hi-giènic per fer onades. A continuació ens van donar betum blau imarró per pintar el paper higiènic i donar vida alnostre quadre. Després ens van donar una sa-fata per posar pintura verda, blau clar, blaufosc, verd clar i blanca i fer les barreges. Tambéens van donar un blauet per fer més foscos elsnostres colors.

Finalment vam entregar les nostres petitesobres d’art anomenades “Marines”, semblants ales que feia Paco Merino. Fent aquesta activitat vam gaudir molt i vam co-nèixer noves tècniques de plàstica per seguirfent obres d’art.

Alumnes de 6è B - Gerard GirbauDavid Mas - Aleix Ferrer

ESPERIT DE MONTJUÏC

El passat divendres 4 d’abril d’enguany, els alum-nes i professors de la USSE vam visitar el cir-cuit de Montmeló, on s’hi estava realitzantuna fira de cotxes antics anomenada“Esperitde Montjuïc”. Vam quedar a les 9,30h a l’estaciód’autobusos Sagalés per agafar un autobús delínia que ens va portar fins a la parada del Viena,just al costat del circuit. Vam esmorzar dins el cir-cuit veient els cotxes que feien molt soroll i pas-saven com llampecs davant nostre; després vam

passejar per les instal·lacions de la fira i els pro-fes ens van deixar temps lliure per mirar les ten-des i els cotxes exposats. Abans de marxar vampujar a les graderies per veure una sessió de vol-tes. A les 13,00h vam anar a buscar el bus de tor-nada cap a Granollers. El dia va ser moltentretingut, ens ho vam passar molt bé i, a més,ens va fer molt bon temps.

Bianca, Clàudia i Judith

Secu

nd

ària

11

Sec

un

dàr

iaLES RONDALLES POPULARS

La lectura de la unitat 8 de llengua catalana és unarondalla dels Pirineus titulada El gegant de la neu.Inspirada en aquest text, a continuació us presen-tem la rondalla que va escriure la Maria Encinas, de1r d’ESO C. Esperem que us agradi!

L’HOMENET DE PAHi havia una vegada, fa molt i molt de temps en unpoble molt llunyà, una parella de forners que tenienuna botiga on venien el pa i algunes pastes. Com que només eren dos per atendre la botiga iaquell era l’únic forn del poble, quasi bé sempre eraplena o els trucaven per tal que els portessin a casael que havien demanat. Però aquella situació era in-sostenible, no tenien temps per fer res més que nofos vendre pa, i van decidir construir un ajudant fetamb pa.

Va resultar un homenet no gaire alt, però ben forniti que els ajudava molt, tant amb les feines de casacom amb el forn. Un dia que van tornar més aviat a casa, van trobarl’homenet menjant-se totes les barres de pa que ha-vien fet entre els tres. L’homenet, quan els va veureallà davant, va intentar atacar-los, però els fornersvan aconseguir amagar-se a temps. Després va sor-tir al carrer i la gent del poble estava aterrida perquètambé els havia intentat atacar. Finalment el monstre va fugir a un altre poble i ningúva tornar a saber res d’ell, però des d’aquell dianingú va tornar a aquell forn de pa i la pobre parellava haver de tancar-lo i viure d’una altra feina.

Maria Encinas1r ESO C

PAIGNTON

OUR WEEK IN PAIGNTON

The week before Easter, some students of the 2nd

year of ESO, went to Paignton, a small seasidetown in the county of Devon. We woke up at 3:00 am because we had to be atthe bus station at 4:00 am. We were very nervous!We had an amazing week ahead. Before arrivingat the airport, we had some troubles, for example,one boy left his bag on the bus, or another onedropped her passport on the floor.... Without adoubt, facts caused by our impatience. After passing the control, we had some time to eatour breakfast or buy drinks or more food, but onlythirty minutes, then we had to board. Every minutethat went on, we were more and more exited. Somepeople had never flown. We had a disappointment,because we couldn’t sit with the people that wewould like to. The worst thing of the flight was thepain in our ears, a consequence of the pressure.

We were on the plane two and a half hours andthen four hours more on the bus. It was a veryheavy time. We think that the most nervous mo-ment of the trip was the moment when, on the bus,the teachers said to us which one was our hostfamily. Then, we went to our houses, and after wehad dinner and went to sleep very early, the weekstarted.

Dartmoor12

Secu

nd

ària

The planning of the week was, in the morning, vis-its to places like Exeter, Kent’s Caverns, Coking-ton, Dartmoor... And then, have lunch. After that,classes for three hours. On our first day at Devon School the teachersseparated us in five groups. Next we went to theclassrooms and every group started the lesson.After one hour and a half, we had a break, in thebreak we could speak with our friends or eatsomething… At 5 o’clock we went to our houses. We had three free afternoons, during this time wecould speak with the family and made our familyproject and the scrapbook. At 6 o’clock approxi-mately we had dinner. And next we could study alittle more. The other afternoons we had some ac-tivities like a barbecue, or cinema. It was reallyfunny. The last day with our host family we were verysad because probably we will never see themagain. Finally we went again to the bus for goingto the airport to take our plane at 7:30pm. Afterthe flight, we arrived and met again with our fam-ilies!

After speaking about how was the trip and whatwe did, we would like to talk about the benefits ofthe trip and the experience. The first thing that the people think when some-one does a trip in a foreign country is this personhas learnt a lot of the foreign language. And whyis it like this? Because it is one of the main things!Really, we learnt a lot of English in Paignton. Wehad to speak in English all the time, with the fam-ily in the house, with the instructors in the visitsand with the teacher in the classes! And it’s eas-ier to learn in this way. Speaking with a nativehelps a lot. We recommend it to everybody! Another thing of the experience is that it is for therest of our lives. The learning that we obtainedduring the travel, doesn’t end with our return, it isuseful for all the life. We also met a lot of people! We met our families,and we also met more students from Germanyand Melilla. We had some of their contacts andnow we have friends from three different places!And we knew a lot of cultures!

Anna Ayguasanosa - Berta RusiñolMarta Terrades - 2nD ESO

13Beach Huts in Paignton

Sec

un

dàr

ia Durant la setmana del 17 de març, vaig aco-llir una francesa que venia d’Orleans. Aquestgrup de francesos venia a Catalunya peraprendre més castellà i posar-lo en pràctica.Van arribar el diumenge 16 de març a latarda, i van marxar el divendres 21 durantl’hora del pati. Quan vaig recollir la meva “correspondant”,que es deia Emilie, vam anar cap a casa iens vam conèixer una mica. Tot i que abansque arribés aquí, vam tenir la possibilitat deparlar amb els nostres correspondants permail o alguna altra xarxa social per tal desaber el seus gustos, aficions, etc.Durant la resta del diumenge, vaig estar unamica nerviosa, ja que se’m feia estrany teniruna persona més a casa, perquè no la co-neixia gaire i no ens teníem massa con-fiança.Durant tota la setmana, els alumnes france-sos tenien excursions al matí a Barcelona,Girona, Figueres... per a què poguessin co-nèixer una mica Catalunya. En acabar les nostres classes, ens ajuntà-vem amb altra gent que acollia algun fran-cès a casa i fèiem activitats amb ells comanar al cinema, comprar, passejar per Gra-nollers... Això també ens va servir per rela-cionar-nos amb gent de l’escola d’altrescursos i conèixer-los. De les activitats extraescolars que tenia du-rant la setmana, només vaig anar a les horesimprescindibles en què no podia faltar, i crecque va estar bé que la meva correspondantveiés l’ambient que hi havia i com es feienles classes...

A mida que anava passant la setmana méscòmoda em trobava amb la meva corres-pondant, i més confiança ens agafàvem mú-tuament. L’últim dia, divendres al matí, els alumnesfrancesos van anar a les classes del seu cor-respondant, per tal de poder veure l’ambientque hi havia, com es comportava la gent, lesdiferències amb el seu país... Ells ho van tro-bar molt diferent, ja que com em va comen-tar l’Emilie després de classe, se’ns veiamolt aplicats i atents al professor, i allà a Or-leans era diferent.Una vegada acabades lestres primeres classes abans del pati, vammarxar cap a l’estació de tren, per poderacomiadar els alumnes francesos.

ACOLLIDA DELS ALUMNES D’ORLEANS

14

Secu

nd

àriaAquesta va ser la part de la setmana quemenys em va agradar, ja que em va costarmolt acomiadar-me de la meva correspondantperquè ens havíem agafat molta confiança. Poder acollir una francesa a casa durant unasetmana va ser una experiència molt positiva,ja que vaig aprendre moltes coses i vaig co-nèixer molta gent nova (tant francesos comgent d’altres cursos de l’escola). M’agradariamolt poder-la repetir, ja que va ser molt inte-ressant i em va agradar molt.En aquestes fotos sortim una part del grupdels francesos amb els seus correspondantscatalans.

Alba Graupera Costa2n ESO B

TREBALL DE SÍNTESI: Una Setmana a Àsia

La setmana abans de les festes de SetmanaSanta, concretament del dia 7 a l’11 d’abril, al-guns nens de 2n d’ESO ens vam quedar al’escola elaborant el nostre treball de síntesi:una revista sobre Àsia.Haig d’acceptar que fer aquest treball va sermillor del que em pensava i vaig aprendremoltes coses. Suposo que la idea que teniasobre aquest treball era dolenta ja que prefe-ria anar a Paignton. Us explico: durant la set-mana del treball de síntesi hi havia duesopcions, viatjar a Paignton o quedar-se fent-loa l’escola. És clar, jo preferia anar de viatge,però era massa car i em vaig haver de que-dar. Per tant, això també implicava estarsense gran part dels amics i no poder divertir-me. Això era el que pensava, però em vaigequivocar. Durant el treball vaig fer moltsamics en el grup (i ens vam divertir moltíssim). El primer dia de treball, el Lluís ens va explicar

com havíem d’elaborar la revista i ens vamposar mans a la feina. La veritat és que fer lesnotícies de la revista va ser molt fàcil però, na-turalment, ens va costar més repartir-nos lafeina i vam tenir alguns problemes, però elsvam arreglar bé (després d’un temps, és clar)i vam aconseguir acabar el treball a temps. Al-gunes de les coses que vaig aprendre sónque els nens de Corea del Sud estan moltpressionats per treure bones notes (això emfa ràbia ja que no els haurien d’obligar a estu-diar ) i que hi ha molta superpoblació a Àsia.

Finalment haig de dir que aquest treball em vainteressar molt i va ser molt divertit (sobretot lapel·lícula que vam veure al final, Slumdog Mi-llionaire, que us la recomano).

Nicole De Leon - 2n ESO C 15

Sec

un

dàr

iaEn aquest segon trimestre hem estat estu-diant i practicant els massatges. La nostraprofessora ens ha ensenyant aspectes im-portants i tècniques bàsiques per aprendrea fer un bon massatge.

Què cal fer? :

Portar les mans molt netes sensepolseres ni cadenes.Portar les ungles ben tallades, queno facin mal.Abans de fer el massatge adequar ellloc i preparar el material necessari( llum, llit, oli, manta...)Escalfar una mica el cos, començaramb les mans calentes i tenir cura dela postura en tot moment.Tenir uns coneixements bàsics i apli-car les tècniques amb una intensitat iritme adequat, seguint un ordre de-terminat.Un cop començat el massatge nos’ha de perdre el contacte de lesmans sobre el cos de l’altre i vigilarsempre .Durant el massatge és important lacomunicació i actuar amb respecte.S’ha de sentir bé en tot moment lapersona que rep el massatge.

Què hem après fent els massatges?Nosaltres hem anat com a parelles de mas-satge i ens ha semblat molt interessantaprendre cuidant-nos el cos d’una maneraque és agradable i saludable. I estem con-tentes d’haver pogut aprendre el llenguatgedels massatges.

MASSATGES

16Blanca Roma - Aina Camats

2n ESO

Secu

nd

àriaCAMINADA CIUTADANA

El divendres dia 28 de març a les 10:00 delmatí els alumnes de 3r d’ESO d’algunes es-coles de Granollers (Vallbona, Bellera, Cu-mella, L’Emi i l’ Escola Pia) ens vam reunirper fer una activitat conjunta, es basava a se-guir un itinerari guiat per unes pistes. El temade l’itinerari era la història dels carrers deGranollers. Vam començar tots reunits al parc TorresVilà, on l’alcalde ens va donar la benvingudaamb un discurs sublim. Un cop finalitzat ensvam dividir en diferents grups i vam comen-çar a caminar per Granollers. Les diferentspistes les havies de desxifrar amb el mòbil jaque eren codis QR. Quan hi entraves, et feiaun seguit de preguntes del carrer que haviesd’esbrinar amb els diferents grups.

Quan ho resolies et portava cap a la següentpista on havies de fer el mateix, descobriruna petita cosa de la teva gran ciutat, Gra-nollers. Per acabar ens donaven una lletra per feruna paraula amb la qual havíem d’expressarel que havíem après o sentit en aquesta ex-cursió. Ho vam escriure en una cartolina i hovam dir davant de totes les escoles quan ensvam tornar a reunir. Vam dir les paraules, l’al-calde va tornar a fer un discurs i vam acabar.

Per finalitzar el gran dia de l’excursió vamtornar cap a l’escola.

3r ESO

TOP 10 MUSICALS

Els alumnes de l’optativa de músicavam estar preparant durant tot el segon tri-mestre una obra que consistia a explicartota la història dels musicals, i de cadaèpoca cantar una cançó del musical mésconegut. El títol era TOP 10 MUSICALS, elqual estava compost per les següents can-çons: Sonrisas y lágrimas (Do, re, mi),

West Side Story (América), Hair (Aquarius– Let the sunshine in), Cats (Memory),Evita (Don’t cry for me Argentina), El magode Oz (somewhere over the rainbow), Losmiserables (Do you hear the people sing?),Mamma mia (Dancing queen), Grease(Greased lightning), Mar i cel (¿Per què he

plorat?). 17

Sec

un

dàr

ia

Els del’optativa deplàstica vanestar pre-parant unsprojectes ivan escollirel que era

el millor per a la representació. Van ser unsdecorats dinàmics i anaven canviant al llargde les cançons.

Aquest segon trimestre ens ha servitper poder millorar la nostra veu a l’hora decantar. A les classes primer estàvem uns cinc minutspreparant la veu i aprenent totes les cançons.

Creiem que ha estat una experiènciaúnica i ens ho vam passar molt bé.

Optativa de música 4t ESO

DESCOBRIM L’ANTIGA BARCINO

El passat 24 d’abril, els alumnes del’assignatura de llatí (4t ESO, 1r i 2n deBatx.) , vam anar a visitar diversos llocs deBarcelona on encara es conserven restesromanes.

Vam anar al museu d’Història deBarcelona (MUHBA), situat a la Plaça delRei, on només arribar-hi vam descobrir elnom complet de la ciutat romana: colòniaIulia Augusta Faventia Paterna Barcino.Vam poder introduir-nos en el seu món iagafar una petita idea de com era Barce-lona en època romana. Després vam bai-xar al subsòl on només arribar ens van

ensenyar una petita part de la muralla queenvoltava Barcelona.

Plaça del Rei18

Secu

nd

àriaA continuació, vam poder observar una ma-queta de la domus (casa dels patricis) ones podia contemplar les diferents parts quetenia. Tot seguit, trobàrem una fullonica (bu-gaderia) i una tinctoria (tintoreria), restesd’una factoria de salaó de peix i de garum

(una espècie de salsa feta amb restes depeix) i per últim vam veure un celler on s’hielaboraven els vins.

Després de fer tot el recorregut delmuseu vam anar a la Plaça Vil·la de Madridon hi ha la Via Sepulcral (cementiri romà).Vam seguir caminant fins arribar a una pe-tita plaça on encara s’hi conserva una partde l’aqüeducte romà (carrer Duran i Bas) itambé vam veure alguns trams de l’antiga

muralla i torres de defensa a la PlaçaRamon Berenguer, al carrer Sots-tinent Na-varro i al carrer de la Palla. Finalment, vamvisitar les quatre columnes i part del pòdiumdel temple d’August, que està localitzat alcarrer Paradís.

Va ser un matí ple de descobri-ments. Vam anar a dinar a la Plaça Vil·la deMadrid (on s’hi troba la Via Sepulcral) i ensvan deixar una estona lliure. En tornar capa casa vam sentir la satisfacció d’haveraprès coses noves, esperem repetir!

Maria MartínezBerta Palou

4t ESO

Inscripció nom complet deBarcino (MUHBA)

Necròpolis (via sepulcral)

Subsòl (MUHBA)

Restes del temple d'August 19

Bat

xill

erat

20

ROSES OBLIT

El passat 25 d’abril, a l’hora de tutoria, els alumnes de 1r de batxillerat varen portar roses irecitar poemes als avis de la nostra ciutat.

Batxillerat

I have recently seen Her,a drama and a science fic-tion film written and direc-ted by Spike Jonze andpremière in December2013. The leading rolesare played by actors likeJoaquin Phoenix, AmyAdams, Rooney Mara,Scarlett Johansonn, OliviaWilde... This film was pro-

duced in the United States of America and it hasa duration of 126 minutes. The music was put incharge of Arcade Fire and Owen Pallett andphotography was directed by Hoyte Van Hoy-tema. Warner Bros Pictures was the distributorand Megan Ellison, Spike Jonze and VincentLanday the main producers.

The story is set in Los Ángeles. Themain character, Theodore Twombly, is an alonewriter who lives writing letters. After breaking arelationship, he feels fascinated by a new andadvanced operative system. With this system,the protagonist meets Samantha, a briliant sen-sitive female voice that fascinates Theodore.Little by little, the relationship between the maincharacter and the voice, Samantha, becomes aspecial love.

What I liked most is the fact that it is adifferent love story, not like the ones that areusually told. Love is an important theme in ci-nema, specially in the commercial one, and so-metimes I feel disappointed because I find everyfilm tells the same. Her is a film that offers ano-ther perspective of human relations, and I find itabsolutely gripping and moving. By the way, Istrongly feel it isn’t an amateurish film: expertshave said there appears a perfect quality of theacting and script. The strengths are recognisedwith the different awards Her has received. In2013, this film was nominated 5 times for the

best film and script awards. The same year, Herwas awarded 3 times because of the best scriptwith Globos de Oro. National Board of Review(NBR) has considered this film the best and thebest director, too. Critics Choice has recognisedthe script 6 times and Sindicato de Guionistas(WGB) has been talking about the script of Her.Críticos de Los Angeles has recognised the bestproduction design and American Film Institutehas included Her in the TOP 10 of the best filmsof 2013. About Satellite Award, we can say it hasgiven Her 2 nominations including the best ori-ginal script.

I was pleasantly surprised finding out theparallelism with Lost In Translation, an Ameri-can film by Sofia Coppola première in 2003. Itis important to know Lost In Translation’s direc-tor was Spike Jonze’s wife, so it is interesting todiscover the common points. Both plots centreon people who are lost and they are supposedto be found by everyone somewhere. What ismore, in both films appear settings in train sta-tions, hotels... Scarlett Johansson appears inboth films.

To sum up, I believe this is a film that is worth watching because of the technicalaspects and also the message that it transmits.I can thoroughly recommend this film to eve-ryone who likes good cinema and is used toseeing more than commercial cinema. To sumup, it’s definitely one of the best films I’ve everseen.

Aïda Jiménez Torregrosa2nd Batxillerat B

21

FILM REVIEW: HER

Bat

xill

erat

FILM REVIEW: Eight Basque Surnames

The last film I sawin the cinema was a com-edy directed by EmilioMartínez-Lázaro, EightBasque Surnames. Theleading roles are playedby actors like Dani Rovira,Clara Lago, CarmenMachi and Karra Elejalde.In addition, the film is pro-duced by Alvaro AugustinJavier Ugarte and Koldo

Zuazua, amongst others.The story is set in Euskadi, but the begin-

ning of the story is also set in Sevilla. The maincharacters are Rafa (Dani Rovira) and Amaia(Clara Lago).

Rafa is a young Andalucian boy who hasnever left Sevilla, his hometown. He loves girls,his hair lotion and his football team: Real BetisBalompié. He lives an easy life until Amaia ap-pears, the first woman who is able to resist Rafa’scharms and who is Basque.

Rafa is decided to win Amaia’s heart. Dueto this, he travels to a small village of Euskadi,where, to get Amaia’s attention, he will have topretend to be a basque boy called Antxon followedby eight Basque surnames: Arguiñano, Igartiburu,Erentxun, Gabilondo, Urdangarín, Otegi, Zu-bizarreta and Clemente. Moreover, he will have towin Koldo’s confidence, who is Amaia’s father.I really liked it. The atmosphere of the film wasvery welcoming and funny. What I liked the mostwas the quality of the acting, because it’s veryamusing to watch an Andalucian boy talking as ifhe were Basque, and the jokes that he makes.The only thing I didn’t like was that, maybe, theimitation is too extravagant, and it’s clear to methat the story couldn’t happen in the real life.

All in all, I would recommend this film toeveryone, on the one hand, because it’s one of theSpanish films which I liked the most, and, on theother hand, because it‘s very funny and suitablefor all audiences.

Maria Prieto

2nd Batxillerat A

Sweet Sefed Company

Què ésS w e e tSefed?S w e e tSefed Com-pany és unaempresa si-mulada que

es dedica a la venda de diversos productes depastisseria. Està composta per a quatre línies deproductes les quals són: pastissos, xocolata, ga-letes i cupcakes.

Per a contactar amb l’empresa podeu utilitzar elweb i el blog, allà trobareu tota la informació. (Usla deixem a sota les preguntes.)

Quin problema volíeu superar oquina qüestió volíeu millorar?

Probablement va ser la nostra inexpe-riència el que ens va ocasionar més proble-mes a l’hora de treballar amb aquesta novametodologia totalment desconeguda per nos-altres. Amb això, el temps va ser el nostreprincipal obstacle.

22

Batxillerat

El que ens proposàvem fer era millorar l’or-ganització dels departaments i esbrinarnous mètodes per poder ser més eficientsamb la feina tot reduint el temps invertit encada tasca.

Per altra banda, al ser inexperts enaquest tema i començar aquesta empresades de zero ens encarava al problema deno ser coneguts. Ens havíem de fer conèi-xer i promocionar-nos per fer que l’empresaavancés.

Com ho vàreu fer: Col·laborantamb persones, entitats, organitzacions?Amb una nova metodologia? A travésde les TIC?

Amb el temps i tots els mètodes depromoció que vam utilitzar vam aconseguirdonar-nos a conèixer i assegurar el con-tacte i compromís amb empreses a nivellinternacional.

Vam aprendre també a treballar afons amb plataformes amb les quals no te-níem pràctica; creàvem tot tipus de docu-ments mercantils tals com els registres decompres, vendes i tresoreria entre d’altres,factures i albarans que eren posteriormentenviats als clients i altres programes quevam anar perfeccionant per facilitar i dina-mitzar la feina. El més important de tot aixòés que vam treballar en tot moment ambplataformes digitals, majoritàriament enl’entorn Google. Vam tenir l’oportunitat defer un blog i una pàgina web en la plata-forma Google Sites en les quals vam poderveure l’evolució de l’empresa. Per promo-

cionar-nos, d’altra banda, el departamentde comunicació va poder fer-nos conèixerper mitjà de tot tipus de xarxes socials, desdel Facebook fins a un perfil d’Instagrampassant per altres comptes com Twitter oInform.

Què va sortir bé?

Sens dubte, el treball cooperatiu vaser el motor que va fer que l’empresa fun-cionés i millorés. El fet que cada personatingués coneixements de cada departa-ment ens va fer eficients en tots els sentits;les feines no eren responsabilitat d’unespersones en concret sinó que teníem ca-pacitat per ajudar-nos entre nosaltres, afa-vorint així el treball en equip.

La constància, l’organització iaquest treball en equip del que parlem hanajudat a que entenguem i agafem pràcticaen la nostra tasca. D’aquesta manera,doncs, hem après com poden funcionar lamajoria dels departaments d’una empresai, per tant, el que va començar com una ex-periència dinàmica i motivadora ha acabatsent una molt bona preparació de cara alfutur.

23

Bat

xill

erat

Quins entrebancs vàreu tenir i comels vau superar... o no?

De nou, la inexperiència inicial amb laque treballàvem ens va ocasionar més d’unproblema. L’organització que ens fallava lesprimeres setmanes de treball va anar millo-rant a base de pràctica i les classes de teoriaparal·leles amb les que comptàvem.

Per altra banda, amb el treball cons-tant que dúiem a terme dia a dia vam arribara perfeccionar algunes de les plataformesque utilitzàvem. D’aquesta manera, vampoder mecanitzar el treball per fer-lo mésràpid i millorar els estancaments amb els queens trobàvem a l’inici. Va ser més fàcil, ales-hores, augmentar el nostre camp mercantilfins al punt de poder tenir contacte amb untotal aproximat de 50 empreses simulades.

Què hauria de passar en un futurper a què la vostra experiència tinguésmés impacte?

Donat que la nostra facilitat per la feinaha anat augmentant al mateix temps que lanostra experiència millorava, poder vendre enun mercat més ampli seria, probablement, elque faria que el nostre recorregut per aquestaempresa deixés petjada. Promocionar-nos ifer més publicitat entre les altres empreses si-mulades serà el que més ajuda ens propor-cionarà per treballar amb un ventalld’empreses més gran.

Donat que tots nosaltres ens trobemen l’etapa pre-universitària, el fet que aquestaexperiència ens ajudés en el nostre futurseria, clarament, un senyal d’èxit.

Com creieu que altres persones po-drien replicar a la vostra experiència?

Basant-nos en l’èxit que, personalmenti acadèmicament ha tingut aquesta experièn-cia, recomanar-ho a futurs alumnes i a altrespersones que tinguin contacte directe amb elmón acadèmic o professional faria que aixòque ha estat una empresa pilot, pogués seruna activitat que es dugués a terme a escolesde tot arreu perquè així altres persones tin-guin l’oportunitat d’aprendre com ho hem fetnosaltres al llarg d’aquest any.

https://sites.google.com/a/epiagranollers.cat/sweet/

http://sweet-sefed.blogspot.com.es/

Aquesta ha estat una de les 7 experiènciesque ha triat la Fundació Jaume Bofill perla seva innovació pedagògica.

1r batxillerat B24

25

BOMBARDEIG DE PAU, UNA EXPERIÈNCIA COMPARTIDA

El darrer dimecres 2 d’abril es vaposar en escena una experiència viscuda permolts integrants de la nostra escola. Elsalumnes de l’Escola Pia de Granollers aquestany hem tingut l’oportunitat de participar ac-tivament en la ideació i realització de l’actede commemoració del bombardeig que Gra-nollers va patir l’any 1938, recordatori quecada any té cabuda al Teatre Auditori de Gra-nollers. Aquesta preparació ha portat mesosde feina on tots els participants hem aportatla nostra col·laboració de manera voluntàriai fora d’hores curriculars.

Reprenent les activitats dutes a termeanys anteriors en els que havíem preparatactes semblants a petita escala, de manerainterna i destinats exclusivament per a ser vi-sionats per professores, professores i alum-nes del centre, aquest any se’ns ha ofertl’oportunitat d’obrir-ho a la ciutat. Amb lacol·laboració de l’Ajuntament de Granollers,el Teatre Auditori de Granollers, Can Jonch il’ajut imprescindible de la Mireia Nogués il’Agnès Boixader -tutora i professora de l’es-cola- sense el qual no hauríem pogut fer re-alitat aquesta proposta, un grup complet ipolifacètic de persones hem estat capacesde tirar endavant aquesta iniciativa ambil·lusió, ambició i diligència.

Per tal de fer possible aquest projecte,que a última instància ha esdevingut una ac-tuació al Teatre, vam dividir-nos en diversescomissions per sumar esforços. D’aquestamanera vam crear un grup de músics i can-tants, comptant amb integrants de 2n d’ESO,

1r i 2n de Batxillerat (Gemma Viure, ElisendaViure, Sara Escudero, Laura Roma, VíctorLópez, Clàudia Villa, Martí Buldó, MarionaMompart i Josep Esteve), un equip de dansade sis components capdavanters, tots de 2nde Batxillerat (Anna Vila, Esther Cunill, Sal-vador Martínez, Berta Vecilla, Natxo Bar-ranco i Aïda Jiménez), sense obviar lacol·laboració de més de vint membres entretots els participants dansaires, una comissióencarregada dels aspectes tècnics en tantque gravació de l’acte i muntatge posteriordel material audiovisual, visible a Youtubeamb la denominació “Bombardeig de pau”(Roger Casas, Arnau Costafreda i OriolPuig), i finalment, destacar les aportacions del’Anna Rovira pel que fa al disseny del cartellde l’acte i la col·laboració de la Carlota Farréreferent a la lectura i recitació del poema queva tenir lloc en el mateix acte: “Medallons” deBartomeu Rosselló-Pòrcel.

Fent referència a com ens hem sentit,val a dir que tant la preparació de l’acte comla mateixa realització han estat moments d’a-prenentatge compartit entre tots els mem-bres integradors. Llançant la vista enreresentim moltes emocions, records i sensa-cions a flor de pell: quan sonen temes musi-cals que hem anat treballant durant aquesttemps sentim nostàlgia. Encara a hores d’aratrobem a faltar quelcom semblant, un espaimitjançant el qual es puguin canalitzar lespressions i les presses del dia a dia; mo-ments on la creativitat tingui cabuda i lesidees espontànies puguin ser contempladessense prejudicis.

Rep

orters en

acció

26

Trobar moments amb els altres, aprendre dela cooperació, combinar idees, atendre la di-versitat, entendre que cal aprendre a cedir,adaptar-se a les noves circumstàncies,saber què és el companyerisme... són as-pectes que es valoren i s’integren en la nos-tra manera de ser acabant-nos configurantcom a persones sensibles al món que ensenvolta. Cal tenir en compte que no tots elsmoments han estat planers i més pensantque no ens trobem emmarcats en un batxi-llerat de modalitat artística, sinó que tot elque hem pogut anar aportant ha estat aprèsfora de l’escola i transportat a la configura-ció d’aquesta actuació. A mida que hem anatavançant els entrebancs i les dificultats s’hananat fent paleses. No obstant, malgrat sonitípic i tòpic, entre tots ha estat possible se-guir avançant fins arribar a l’escenari. La va-loració general és altament positiva irecomanable de ser viscuda, sobretot pelsenllaços personals que s’han creat i que per-duraran.

Creiem que aquest esdeveniment haestat un aprenentatge realment significatiu icompetencial. Esperem que els anys se-güents les properes promocions reprenguinla iniciativa de crear noves produccions ar-tístiques contribuint en la fonamentació de lamemòria històrica i nosaltres siguem a propper poder-ho veure. Finalment, esmentaruna vegada més que hem disposat de l’o-portunitat de comprovar que si volem,podem.

Aïda Jiménez Torregrosa2n Batxillerat B

ACTE BOMBARDEIG

Commemorar un fet luctuós, fosc en la his-tòria, no és quelcom que es faci per plaer.Es tracta de retre homenatge a algú o béperquè d’alguna manera quedi gravat en lamemòria es pugui evitar que torni a succeirde nou. Ja fa tres anys que commemorem al’escola el bombardeig de la ciutat de Gra-nollers, el del 31 de maig del 1938. El curspassat, l’acte el vàrem preparar els i lesalumnes que aleshores fèiem primer de Bat-xillerat. Degut a l’èxit que va tenir, enguany

s’ha fet el possible per a què aquest esde-veniment es pogués oferir a un públic mésampli i, per tant, que tingués lloc en un es-cenari més gran. Així doncs, setmanes d’esforços van donarfruit a l’acte – impulsat per l’Ajuntament através de Can Jonch, centre de cultura per lapau - que va ser presentat el passat dime-cres dia dos d’abril al Teatre Auditori de Gra-nollers per alumnes de secundària ibatxillerat.

Rep

ort

ers

en a

cció

Rep

orters en

acció

27

Ballarins, cantants, músics, joves tècnics i al-tres col·laboradors, ens varen presentar unacerimònia que va començar a les onze delmatí i acabà amb un últim espectacle a dosquarts d’una. Obrí l’acte l’historiador JoanGarriga, amb una breu presentació. Segui-dament, es va projectar un documentalsobre el bombardeig del 31 de maig de1938. En finalitzar aquesta part introductò-ria, hi va haver una primera intervenció de lanostra escola, una curta coreografia realit-zada pel grup de ballarins junt amb alumnesvoluntaris de la promoció de segon de Bat-xillerat, tots ells simulant ser soldats.

“Periodisme de guerra: no som superherois”,aquest és el nom que correspon a la confe-rència que va donar a continuació NicolásValle, periodista – corresponsal de guerra –de Televisió de Catalunya. Mitjançant expe-riències personals, va voler que es prenguésconsciència del que és fer la seva professió,així com dels horrors de la guerra, horrorsque malgrat que són relativament a prop,amb prou feines es tenen en compte, com sila realitat que es viu en determinats indretsd’un univers paral·lel es tractés.

Després d’una ronda de preguntes, l’alcaldeJosep Mayoral va realitzar un discurs decloenda i, finalment, va tenir lloc l’espectacle“Bombardejos de PAU”, a càrrec dels alum-nes participants de l’acte, un espectacle enquè es va tocar la peça “Intermezzo de ca-

valleria rusticana”, de Pietro Marcani, es re-alitzà la lectura “Medallons”, de BartomeuRossellò-Pòrcel i, finalment, es ballà una co-reografia a càrrec dels ballarins principalsacompanyada de la interpretació de la cançó“I was here”, de Beyoncé.

L’acte en conjunt, i sobretot tant la conferèn-cia de Valle com aquesta darrera part decaire més artístic, varen causar una granemoció entre el públic (de diferents institutsde Granollers). L’alumnat de la nostra escolaque va preparar l’acte va oferir un matí a l’al-çada de ser recordat, un matí, com ja hemdit, d’emoció, reflexió i presa de consciència.Davant d’aquesta nova fita completada exi-tosament, esperem que l’any que ve espugui repetir. Sempre millorant, és clar.

Anna Martín2n B Batxillerat

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

28

Fo

rmació

Pro

fession

al

29

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

30

Extraesco

lars

31

Una temporada més les jugadores de L’AEE Escola Pia de voleibol del 24 al 27 d’abril

van participar en el 6° TROFEO “FMA CUP 2014 ” que es va jugar a la localitat italiana deRho a Milà.

Durant quatre dies van compartirpista amb equips de Bòsnia, Polò-nia i Itàlia.Hem d’agrair l’excel·lent organitza-ció del torneig i la gran dedicacióque els dirigents i els familiars deles jugadores del club local vanmostrar durant tota la nostra es-tada a Rho.Moltes gràcies i fins l’any que ve!

TORNEIG “GIO...ISSA” DE VOLEIBOL INFANTIL A ITÀLIA!

TROBADA FUTBOL ESCOLA I NOU EQUIP DE DEBUTANTS

Dins del procés de facilitar l’elecciód’un esport per la propera temporadaes va oferir als nens i nenes de P4 iP5 la possibilitat de participar en la tro-bada de “Futbol Escola” organitzadapel CF Vilanova del Vallès el passatdissabte 1 de març.La trobada va ser tot un èxit, l’equip vajugar 5 partits amb diferents clubs dela comarca amb gran il·lusió, van ferequip i semblava que portessin mesosjugant junts.La bona acollida al projecte ens haanimat a crear l’equip de futbol “debu-tants” que ofereix a nens/es nascuts el2008 i 2009 començar a practicar elseu esport preferit amb l’Escola Pia.Trobareu tota la informació a la secciód’extraescolars de l’Escola. Les ins-cripcions estan obertes.

32

MARIA GARCÍA BARCELÓ, MILLOR ESPORTISTA GRANOLLERINA PROMESA2013

Maria Garcia Barceló, jugadora devoleibol a l’ AEE Escola Pia Grano-llers les darreres 7 temporades i inte-grant del programa ARC de laFederació Catalana de Voleibol va serescollida dijous passat com a MillorEsportista Promesa de la temporada2012-2013 a la Festa de l’Esport 2014de Granollers.

L’actualment jugadora del CV SantCugat va rebre aquest prestigiós gu-ardó en la festa anual de l’esport gra-nollerí el passat mes de març. La sevaprojecció com a jugadora, el Campio-

nat d’Espanya assolit amb la SeleccióCatalana Cadet a Valladolid al juliolpassat i el primer lloc a la 1a. Catalanasènior amb l’equip ARC la temporadapassada han estat claus per a la sevaelecció.

Cal destacar la importància d’aquestguardó que en anys anteriors han as-solit esportistes reconeguts mundial-ment com Laia Pons, medallistaolímpica de sincronitzada, els ger-mans Espargaró (moto GP) o AntonioGarcía, campió del món d’handbol2013, entre d’altres.

CASAL DE PRIMAVERA - SETMANA SANTA

Una trentena de nens i nenes de Granollers van gaudir de les activitats de vacances del’Escola durant la Setmana Santa. Les activitats que van fer gaudir més a tots va ser la sor-tida amb tren a Hostalric, els tallers de cuina i les activitats esportives.Ha estat un bon aperitiu pel Casal d’Estiu que es preveu molt emocionant!

Ext

raes

cola

rs

33

850 escolars de tota la comarca van córrer pels carrers que envolten l’escola del Nord de Grano-llers. Va ser un matí perfecte de festa esportiva. Sota el sol que queia amb força el bon rotllo i l’es-portivitat lluïa entre tots els participants i famílies. Cal felicitar a tots els participants pel seu esforç durant la cursa i alhora destacar els alumnes quevaren assolir la difícil tasca de quedar entre els tres primers classificats: Anna Sànchez 2a , XavierAragón 3r (infantil), Júlia Crous 1a , Isidre Gil 2n (Aleví) , Maria Granell 3a (Benjamí) i Alex Mainar 2n

( Pre-benjamí).Moltes felicitats a tots i a totes per l’Esforç de voler ser millors cada dia.

XXXV CROSS ANNA MOGAS Extraesco

lars

34

Recordeu el cartell que ha estat passejant-se per l’escola anunciant la caminada d’a-quest any? Sorgeix d’un concurs en el qualvam participar els alumnes de l’optativa dePlàstica de 4t d’ESO. Després de treballar-lo tant a casa com a classe, tots vam en-viar les nostres propostes i van ser elsprofessors qui van decidir el guanyador/a. Vaig decidir no fer servir el format de sem-pre i convertir el cartell en una conversa de“WhatsApp?” ja que, amb l’arribada delssmartphones, els joves ens trobem més aprop de la tecnologia que no pas anys en-rere. Així que vaig pensar: “per què no uti-litzar com a anunci una cosa que miremcada dia tots nosaltres?”

S’ha de dir que el cartell va passar permolts canvis d’imatge fins arribar al resul-tat que tots heu pogut veure penjat als di-ferents espais de l’escola, però no haperdut mai el missatge que volia transme-tre: anunciar la celebració de la caminadaals alumnes de l’escola i, a més, animar-los a participar-hi!

Mónica Cruz4t ESO C

El cartell de la caminadaE

spec

ial

Cam

inad

a

35

Els dies 4 i 5 d’abril va tenir lloc la XXa edició de la caminada Granollers Montserrat organitzadaper la nostra escola. Tots els participants van gaudir al màxim de la sortida i des d’aquestes rat-lles volem agrair els patrocinadors i col·laboradors que l‘han fet possible.

XXa caminada Granollers Montserrat Esp

ecial Cam

inad

a

AUTORS A L’ESCOLAL

a T

eca

de

la M

edia

teca

Durant les darreres setmanes hem continuat te-nint el privilegi de comptar amb visites d’autorsa l’escola. Abans de Setmana Santa ens va visitar laMarcy Rudo. Concretament va estar amb elsalumnes de 6è de primària, els quals han llegitel llibre La nena nova d’aquesta autora. I des-prés de Sant Jordi, els autors que s’han apropata l’escola han estat en Josep Gòrriz i en JaumeCopons. En Josep Gòrriz va donar als alumnesde 3r de primària la recepta per escriure.

Tot i que és gairebé secreta, us l’apuntem per sitambé teniu ganes d’escriure: cal fer un còctelamb 9 cullerades de pensar i 1 d’escriure. Amben Jaume Copons, finalment, els alumnes de5è de primària van riure molt perquè és moltsimpàtic i explica anècdotes.Quan vinguin els autors que ens manquentambé us ho explicarem. Mentrestant conti-nuem gaudint de la sort de conèixer de primeramà els autors d’alguns dels llibres que s’han lle-git a l’escola durant aquest curs.

ENGLISH DAY

Des de la biblioteca de primàriavam participar al seguit d’activi-tats que l’escola va organitzaren motiu de l’english day. Comja sabeu, es tracta d’una jor-nada en què les activitats esco-lar d’aquell dia es fan en anglèsi tenen relació amb aquestallengua i els països on es parla.En el nostre cas vam muntaruna exposició de llibres en an-glès perquè els nens i nenespassessin a llegir-los.

Als de cicle mitjà els va agradarmolt venir a la biblioteca i llegirllibres en una llengua que no ésla seva habitual. Des de la biblioteca esperemque en els propers cursos esrepeteixi l’english day i hi pu-guem col·laborar.

36

La T

eca de la M

ediateca

EXPOSICIÓ DELS TREBALLS DE LA FESTA DE LES ARTS

Com ja és habitual en els darrers cursos,els treballs de plàstica, fotografia, tecnolo-gia i audiovisuals que s’han presentat a laXIVa edició de la Festa de les Arts s’hanexposat a la mediateca. D’aquesta manera,tothom que ha passat pels nostres espaisdurant els mes d’abril i principis de maig hapogut gaudir de la creativitat i talent delsnostres alumnes. A més d’aquestes mo-dalitats, ja sabeu que a primària n’hi ha al-tres com vitrall, fang, pintura o plastilina ique tant a primària com a secundària, bat-xillerat i familiars, exalumnes i personal do-cent i no docent també es fomenta i espremia la literatura (tant en prosa com envers i en català, castellà, anglès i francès).

Tots els treballs guanyadors els podreugaudir en una publicació que recull totesles obres premiades.

MOVIMENTS A L’EQUIP DE MEDIATECARIS

Si aquestes darreres setmanes heu passatper la biblioteca o la mediateca haureu com-provat que hem tingut novetats a nivell decares. Per una banda, l’Olga Robado, que ja fa unparell de cursos que està amb nosaltres, haagafat la baixa perquè està embarassada.Des d’aquí li enviem els millors desitjos, es-perem que es trobi molt bé i que gaudeixi almàxim de la nova maternitat. La seva subs-tituta és la Marina Colorado, a qui també de-sitgem una bona incorporació i la quals’encarregarà de la mediateca a l’horari detarda i també del procés de la venda de lli-bres.D’altra banda, des de finals d’abril i durantles primeres setmanes de maig hem tingut lasort de comptar amb la col·laboració de

l’Empar Pérez, la qual està realitzant el màs-ter en Biblioteques infantils i foment de la lec-tura de la Universitat Autònoma deBarcelona i ha realitzat les pràctiques ambnosaltres.

37

38

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caELS LLIBRES D’AMOR

En el marc de les activitats dutes a terme a1r i 2n d’ESO per fomentar i consolidar l’hà-bit lector, durant la darrera setmana del mesd’abril, i tot aprofitant la diada de Sant Jordi il’ambient de llibres, roses i estimació queaquesta jornada representa, tots els alumnesde 1r cicle d’ESO van passar per la media-teca per conèixer llibres juvenils que, d’unamanera o altra, tractaven el tema de l’amor.Així, durant la sessió d’una hora que durava

l’activitat es van mostrar i comentar títols enprosa i poesia, es va fer la lectura en veu altade poemes i fragments de llibres, també esva escoltar algun poema musicat sobre l’e-namorament i es van poder fullejar, comen-çar a llegir i apuntar-se els títols que més vancridar l’atenció a cadascun dels assistents ala dinàmica per tal que més tard poguessinagafar en préstec o comprar aquelles obresque els haguessin despertat el gust de llegir.

Ens fa molta il·lusió presentar-vos el llibretCaminada Granollers Montserrat. EscolaPia Granollers, ja que parla d’una activitatmolt arrelada a la nostra escola, la caminadaa Montserrat. A més, els autors són duespersones també molt vinculades al centre i ala mateixa caminada: en Frederic Monmanyi la Maria Parera. En Frederic va ser profes-sor a l’edifici de secundària durant moltsanys i és l’ànima de la caminada. La Maria,per la seva banda, és professora en actiu itambé una fidel participant de la sortida. Aixídoncs, aprofitant l’experiència de tots dos,amb la impagable col·laboració de l’EditorialAlpina i donat que enguany n’hem celebratla vintena edició, la publicació d’aquest llibretha estat una manera fantàstica de comme-morar l’efemèride.

Al llarg d’una trentena de pàgines en què escombina el text i les il·lustracions, es fa unrepàs de la història de l’activitat, la qual vacomençar un ja llunyà any 1992 d’olimpíadesa Barcelona; es continua amb una descrip-ció primer general i tot seguit detallada delrecorregut; segueix la descripció de l’orga-nització, és a dir, el suport logístic i l’avitua-llament (i és que muntar-ho tot perquè 300caminants realitzin l’activitat sense cap con-tratemps no és evident, sobretot quan t’hasde passar una nit sencera sense dormir); acontinuació trobem l’apartat de consells i re-comanacions prèvies; en el cinquè capítol laMaria entrevista en Frederic; al sisè trobemun dels apartats més bonic i entranyable delllibre: “El conte de la il·lustració i el record”.

El conte de Montserrat; segueix un text ambles anècdotes més divertides de tots aquestsanys (els plàtans de l’edició del 2013, elcotxe mòbil d’en Josep Bach, el fang que ensdeixa servits i altres) i s’acaba amb una re-flexió sobre el passat, present i futur de la ca-minada i unes adreces d’interès.El llibre Caminada Granollers Montserrat.Escola Pia Granollers el teniu a la vostradisposició a la mediateca perquè us l’endu-gueu en préstec sempre que ho desitgeu.Per la nostra banda, el conservarem com untresor, ja que és el que representa per a nos-altres.

39

La T

eca de la M

ediateca

CAMINADA GRANOLLERS MONTSERRAT

ENGLISH DAYD

e C

ara

En

din

sEl passat dia 17 de març va tenir lloc a la nostra escola l’English Day. Al llarg de tot elmatí vàrem estar fent activitats en anglès. Ja portàvem dies preparant la jornada i l’es-cola estava d’allò més bufona amb elements anglesos per tot arreu.Vam començar el matí amb música en viu típica anglesa i també hi va haver música almigdia.Els alumnes vam passar un dia fantàstic gaudint de l’anglès en els tallers organitzats,passejant en el bus tour, a la biblioteca, escoltant contes, cantant cançons, als ordina-dors....I a l’hora de dinar el menú anglès Fish and Chips.We enjoy this different day!!!

Podeu veure més fotografies i vídeos a la pàgina web de l’escola.

Departament d’anglès Primària

40

De C

ara En

din

sXIVa FESTA DE LES ARTS

El dimarts 29 de juny va tenir lloc el lliuramentde premis de la XIVa edició de la Festa de lesArts. Com ja és habitual en els darrers cur-sos, l’acte es va celebrar a l’església de l’edi-fici de primària i, també com sempre, elsassistents van omplir l’espai de gom a gom.La Festa de les Arts és una activitat que pro-mou l’esperit artístic de l’alumnat en múltiplesmodalitats com el fang, la plastilina, el vitrall,la pintura, el dibuix, la fotografia, la tecnolo-gia, l’audiovisual, la literatura... Però també ésuna fantàstica oportunitat per posar de mani-fest el talent i la generositat dels nois i noiesque omplen les aules. I no ens referim nomésals que van presentar treballs a l’actual edi-ció de la festa, sinó que volem destacar Iatasca dels presentadors, lectors, fotògrafs,músics i ballarins de l’acte de lliurament depremis. Tots ells eren alumnes de 1r i 2n deBatxillerat, els quals, de manera altruista iamb molta qualitat, van conduir l’acte amb en-cert i entreteniment.Els presentadors de l’acte de lliurament d’a-questa edició van ser l’Aïda Jiménez i en Sal-vador Martínez, de 2n de Batxillerat;

els lectors, de 1r de Batxillerat, van ser laQueralt Castells, la Maria Ramal i en GuillemRaich; també van ser de 1r de Batxillerat elsfotògrafs (en Pol Moreno i l’exalumne JavierRamos), mentre que en Max Pinet i la Cris-tina Martínez, i novament de 1r de Batxillerat,van posar la nota musical i de coreografia a lafesta (ella dansant i ell tocant al piano ambuna composició pròpia).En aquesta ocasió la taula presidencial va serocupada per en Xavier Ambròs (director ge-rent), la Teresa Casalí i la Núria Asturgó (di-rectores acadèmiques), mentre que l’artistaconvidat va ser l’escriptor Arturo Padilla, elqual va destacar en la seva intervenció quetots tenim un artista dins i el que cal és des-envolupar-lo.Per acabar volem agrair la participació a lafesta i l’assistència al lliurament de premis detothom que ha pres part en aquesta edició dela Festa de les Arts i a tots i a totes esperemretrobar-vos a la propera convocatòria, que jaserà la quinzena.

41

Les élèves de 1e et 2e de Batxillerat du cours deFrançais, nous avons participé au concours«Mots Passants», organisé pour la dix-huitièmeannée par le Département de Philologie Fran-çaise et Romane de l’Universitat Autònoma deBarcelona. Certains d’entre nous ont gagné et le2 avril, quelques élèves de 1e année avec deuxprofesseurs, nous sommes allés à l’Université àla remise des prix.Nous nous sommes donnés rendez-vous à 8heures du matin à la gare de train et noussommes partis à l’Université. Quand noussommes arrivés là-bas nous sommes allés aubar tandis qu’on regardait le campus. Après, lesactivités de la journée pédagogique ont com-mencé.Vers 10 heures, on nous a fait une introductiondes études linguistiques offerts par l’Université etensuite, nous avons regardé les vidéos qui ont

été finalistes au concours. La remise des prix a com-mencé à l’auditorium. D’abordCécilia Debergh, une chan-teuse de Strasbourg, a chantédes chansons typiques fran-çaises par ordre chronolo-gique. Ensuite desreprésentants de la franco-phonie ( le consul de laFrance, de consul de laSuisse, le représentant duCanada...) et de l’Universiténous ont fait un discours surl’importance de la languefrançaise. C’était alors quandils ont commencé à remettreles prix, aussi des prix de tra-duction. À la fin, ils nousavaient préparé un «appéro»pour tous les participants et

vers 14h nous sommes retournés. Les adversaires de notre catégorie étaient de 1eet 2e de Batxillerat. Parmi tous les travaux pré-sentés, deux groupes de l’école ont obtenu untroisième prix:Lídia Bermúdez, Maria Ramal, Laura Roma etAgnès Soldevila, avec Qu’est-ce que nous

avons?

Ariadna Baldich, Aina Rodríguez et ElizabethVey, avec C’est quoi la vie?

Nous sommes tous très contents d’y avoir parti-cipé et on espère y retourner l’année prochaine!Félicitations à tous ceux qui y ont participé!

Lídia Bermúdez Elizabeth Vey

1r B Batxillerat

CONCOURS MOTS PASSANTSP

ort

es O

ber

tes

42

TOTS “FEM RUTA” Po

rtes Ob

ertesAquest any, el dia de Sant Jordi ha

estat diferent, els nostres companys delGR-Fènix realitzaven una activitat dirigida atots els alumnes de l’escola.

“Fem Ruta” consistia en un recorre-gut literari al voltant de la Porxada -centrede la ciutat on la ruta acabava-. Des de lesvuit del matí fins l’hora de dinar, els nostrescompanys van dividir-se en set grups re-partits pels punts estratègics ja triats. Totsells comptaven amb l’ajuda d’uns plafonsrealitzats a classe on s’hi trobava plasmadala història de la literatura catalana i caste-llana des de l’Edat Mitjana fins l’actualitat.

Tots els cursos de l’Escola de Se-cundària vam poder gaudir de la diada totescoltant les seves explicacions. Tanmateix,l’activitat era oberta a totes aquelles perso-nes de Granollers que hi estiguessin inte-ressades. Per tant, podem dir que tota laciutat va poder escoltar el que els alumnesdel grup GR-Fènix tenien preparat.

L’activitat va ser molt ben acollidatant per tots els companys de l’escola compels granollerins i granollerines que es vanparar tot encuriosits a llegir els plafons i es-coltar tot allò que es deia. Així que tot i elsnervis inicials que tenien els nostres com-panys l’activitat va ésser molt original i in-novadora.

Nosaltres, per la nostra part, noméspodem i volem felicitar-los tant pel seu en-tusiasme a l’hora d’explicar-nos els plafonscom per l’esforç i el treball dur que vanhaver de fer a l’hora de preparar aquestanova activitat que ha acabat resultant tot unèxit.

Fem Ruta!

Mònica CruzDani Córdoba

43

L’E

ntr

evis

taENTREVISTA A JAUME COPONS

El divendres 25 d’abril ens ha visitat en JaumeCopons. Els delegats de 5è li hem fet una en-trevista per a conèixer-lo millor.En Jaume Copons és un escriptor català. Haescrit molts llibres. Entre ells hi ha Mà negra

que hem llegit aquest curs a 5è. També ha escritL’espasa de Galerna que és la continuació deMà negra i el llegirem aquest últim trimestre. Quan era petit explicava històries a l’escola.Sempre li ha encantat explicar històries... I ésper això que s’ha fet escriptor. La gent del seuvoltant l’ajuda a inspirar-se, a crear i a imaginar.Amb les seves històries vol compartir cosesapreses, coses que l’han fet vibrar... D’aquestamanera vol fer-ho passar bé als seus lectors ifer-los més rics en paraules, en idees i en ex-periències.

A quina edat vas començar a escriure lli-bres?

Jo vaig escriure el primer llibre amb 28 anys.

Quan eres petit volies ser escriptor?

Quan era petit no m’agradava gens escriureperò m’agradava molt jugar!

T’agradaria viure alguna de les històriesque has explicat en els teus llibres?

Suposo que totes perquè quan les escric lesvisc.

Quin tipus de llibre t’agrada llegir?

M’agrada llegir tot tipus de llibres, de temesben diferents.

Quan eres petit t’agradava llegir?

Quan era petit anava a una escola on no li do-naven gaire importància a la lectura, així quequan jo arribava a casa meva o a casa de lameva àvia llegia llibres petits com, per exem-ple, llibres de Walt Disney, el Rei León, PeterPan...

Tens algun animal que t’acompanyi quanescrius?

Sí, el meu gos que es diu Mot. Quan treballosempre està al meu despatx. Tinc més animals, un hàmster i una tortugaque mossega molt!

Vas tenir alguna dificultat per escriure elprimer llibre?

Sí, tothom en té. Jo sempre ho reviso i veiafaltes d’ortografia i coses per arreglar.

Quants llibres has escrit?

He escrit moltíssims llibres. N’he signat com aJaume Copons i també com a Bono Bidari,que som quatre persones que conjuntamentfem llibres i també en tradueixo amb el nomde la meva àvia.

Què et va fer escriptor?

Les casualitats. Jo mai sabia que seria es-criptor però un dia vaig obrir un diari on po-sava: “Jaume Copons, escriptor de Barcelona” ivaig pensar: doncs, sóc escriptor.

44

L’E

ntrevista

Què vas estudiarper ser escrip-tor?

Vaig estudiar ma-gisteri i vaig treba-llar deu anys deprofessor peròvaig aprendre aser escriptor lle-gint. També grà-

cies a l’Eulàlia, una professora que vaig tenir.

Quants llibres has publicat?

Busqueu-ho.

Quan escrius llibres, estàs posat en algunpersonatge? Quin?

Normalment estic posat en la pell del prota-gonista però, en general, en la de tots els per-sonatges.

Com et sents escrivint llibres?

Depèn del moment. Hi ha moments que pa-teixo, que m’encallo, que em sento alegre,...

Com et vas sentir quan vas escriure el pri-mer llibre?

Em vaig sentir content però insegur perquèno sabia si agradaria a la gent.En què t’inspires quan escrius?

Treballant i pensant la inspiració ve sola.

Què t’agrada de ser escriptor?

M’agrada molt escriure perquè tinc el meu ho-rari, no tinc “jefe” i m’agrada explicar histò-ries. Quin ha estat el primer llibre que has es-crit? I l’últim?

El primer llibre que he escrit ha estat H.BASS

que va de la segona guerra mundial. L’últimha estat L’August i els monstres.

Quin és el llibre que t’ha agradat més es-criure?

No tinc cap llibre en concret. M’agraden totsper igual.

Totes les històries estan basades en fetsreals? Quines?

No totes les històries estan inventades a par-tir de fets reals tot i que algunes ho són. Hiha històries que els hi han passat als meusnebots.

Tens algú a la família que sigui escriptor?

No. No tinc ningú a la família que sigui es-criptor però sí un pintor.

Arnau Jaen i Clàudia Torres, 5è AJordi Masvidal i Alba Yuste, 5è B

Mireia Rodríguez i David Nèriz, 5è CGeorgina Carol i Sergi Segura, 5è D

45

Mo

u-t

e

46

DIADA DE SANT JORDI

Durant la diada de Sant Jordi, els nois i noiesdel MOU-TE ens vam dedicar a vendre llibresde segona mà i roses a preus populars perdues bones causes.

Els diners aconseguits amb els llibres anirandestinats a la iniciativa “Recicla Cultura”, através de la qual es pretén contribuir a l’alfa-betització de persones nouvingudes. Si voleusaber més sobre aquesta campanya, podeuvisitar el web www.reciclacultura.org.

Pel que fa a les roses, tots els diners recap-tats serviran per cobrir despeses del MOU-TE, costejar noves activitats i finançar futuresiniciatives solidàries.

L’equip de monitors volem aprofitar aquesteslínies per agrair el suport de totes aquellespersones que d’alguna manera o altra vàreucontribuir a fer-ho possible. Gràcies i fins l’anyque ve.

Equip de monitors del MOU-TE

Mo

u-te

47

El diumenge 27 d’abril, els nois i noies delMou-te vam celebrar l’Aplec, que segur quetots recordeu ja que l’any passat va tocar ala nostra escola. Aquest any, en canvi, hemanat d’excursió fins a Igualada, ciutat amfi-triona. Allà, vàrem fer un esmorzar conjunt ambtots els companys i companyes de les al-tres escoles i seguidament, ens vam distri-buir per grups per poder realitzar una grangimcana per tota la ciutat. Ens ho vam pas-sar d’allò més bé enrotllant als companyscom si fossin mòmies o apagant espelmesamb xeringues d’aigua! A més a més,també vam poder conèixer el centre de laciutat d’una manera especial, ja que aquellcap de setmana feien activitats i teatre alcarrer.

Un cop vam haver finalitzat totes les activi-tats, i ja a l’hora de dinar, vàrem anar al patide l’escola a celebrar un fi de festa ambl’actuació castellera dels Falcons de Cape-llades i dinant fideuà conjuntament.Va ser un gran dia de retrobament amb totsels companys i companyes del Mou-te detotes les Escoles Pies, però sobretot, i grà-cies a totes les activitats preparades, hemaprès que JUNTS, MÉS I MILLOR!

Ja estem esperant que sigui l’any vinent percompartir tots un altre Aplec, aquesta ve-gada a la ciutat de Calella!

Equip de Monitors del Mou-teElisenda Viure

APLEC DEL MOU-TE 2014 A IGUALADA