Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 8

9D

esem

bre

2012

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .13

Escola-Empresa . . . . . . . . .24

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .28

Reporters en acció:

Sant Josep de Calassanç . . .30

Cicles Formatius . . . . . . . . .32

La Teca de la Mediateca . . .33

Extraescolars . . . . . . . . . . .37

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Reporters en acció

3

Ed

itorial

UN CABDELL DE BONES PREGUNTES

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, livan preguntar què li havia ajudat a ser cientí-fic, respongué:En sortir de l’escola, totes les altres mares

jueves de Brooklin preguntaven als seus fills:

“Què heu après avui a l’escola?”.

En canvi la meva mare deia:

- Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pre-

gunta?

La cita, de la professora universitària de Sin-gapur Christine Chin, és prou eloqüent perfer-nos reflexionar com a mares i pares i abo-car-nos, com qui estira el fil d’un cabdell, anoves preguntes sobre el temps i els espaisfamiliars que dediquem a escoltar els fills i apredisposar-nos al diàleg. Si voleu anar peraquí, endavant, però que ningú se senti cul-pable per les preguntes que no ha fet o no hasabut respondre. Sempre hi ha temps per ini-ciar un nou cabdell i cadascú pot trobar el seu.Potser aviat un fill us farà una pregunta trans-cendent al voltant del sentit de la vida o unade més acadèmica relacionada amb la midade l’univers, per posar només dos exemplesque podem sentir ja a les edats de primària. Siés així, esteu de sort, agafeu la pregunta alvol i deixeu la resta de feines.

Pel que fa a l’escola, la interpel·lació tambéés directa i no es pot defugir. Estirant del fil dela cita podem embastar preguntes que ensajudin a enfortir les costures del nostre pro-jecte educatiu sotmeses al desgast que pro-voquen els canvis.

Un projecte per a una escola on les pregunteses generen amb curiositat, flueixen entre lespersones i s’acullen amb paciència mentrese’n busquen les respostes. Un àmbit on esrespira la calma suficient per aturar el tempsquan calgui i on es propicia la participació detots. Un espai on es desenvolupa la capacitatd’investigar i experimentar, innata en els in-fants des de ben petits.

Amb un professorat que esporga el currícu-lum i el converteix en bones preguntes inicialsque motiven, en reptes complexos però asso-libles i que ajuda a cercar respostes en en-torns cooperatius per trobar millor les pistesque permeten avançar. Que genera ambientsde confiança i respecte per deixar que elsdubtes s’expressin i puguin arrelar o diluir-se.

I tot això amb la ferma voluntat d’ajudar l’a-lumnat a madurar en tots els aspectes del seujo: l’intel·lectual (què en sé d’això? és certel que he llegit?), el moral i social (comactuo amb responsabilitat davant d’aquestfet? quins valors em mouen?), el corporal(què em convé més? com puc millorar?),l’emocional (què faig amb el que sento?com ho comparteixo?) i l’interior o espiritual(quin sentit té per a mi? què em fa feliç?)

Si anem filant encara més prim trobaremaquells àmbits de decisió que a casa o a l’es-cola ens permeten seguir creant l’ambientadient per a que les preguntes vinguin a visi-tar-nos. Què en penseu?

Xavier Serra i SegarraCap de Projectes de Secundària

4

Infa

nti

lEL NÚMERO 1

Els nens i nenes de P3 estem treballant elnúmero 1.Voleu que us ensenyem un poema?

JO SÓC L’U, SÓC MÉS PETIT QUE TU.

AMB DOS PALS M’HAN DIBUIXAT:UN DE CURT I UN DE LLARG.

JO SÓC L’U,SÓC MÉS PETIT QUE TU.

Nens i nenes de P3

EXCURSIÓ DE P4 A LA FARGA

Els nens i nenes de P4 hemanat a La Farga del Montsenya descobrir la natura a la tar-dor.Hem pogut observar bolets,fulles, arbres, bassals (banye-res de senglars)......

Ho hem passat bé i hemaprès moltes coses del bosc ide la vida que hi ha a dins.

Nens i nenes de P4

5

Infan

tilUN CABDELL DE BONES PREGUNTES

Per fi ! A la Castanya hem anat! Després de tant esperar el temps ens ha deixat pas-sejar pel bosc , veure alzines , roures , castanyers , molts pellons plens de castanyes, fulles seques , bolets.....Cap al migdia la iaia castanyera ens esperava amb el seucistell ple de castanyes que ben torradetes i calentones ens vàrem menjar desprésde dinar.Ens ho vàrem passar d’allò més bé !

MESTRES DE P5 .

6

Pri

màr

iaESTUDIEM EL NOSTRE COS

Els nens i nenes de 1r estem estudiant el nostre cos. LaPilar de la biblioteca ens ha preparat un carro ple de llibres,endevinalles, imatges i material del cos humà. Hem anat abaix al pati a marcar la nostra silueta i a veure la nostraombra . També hem modelat amb plastilina el nostre cos ihem après un poema molt bonic. Hem estudiat molt i ensho hem passat molt bé.

1r Primària

7

Prim

àriaEXCURSIÓ A GALLECS

Els nens i les nenes de 2nde primària vam anar d’ex-cursió a Gallecs per conèi-xer de ben a prop la feina depagès. Ens vam dividir engrups per poder fer diferentsactivitats relacionades ambaquest tema. Ja veureu quebé que ens ho van passar iquanta feina vam fer!!!

2n Primària

8

Pri

màr

ia Al llarg d’aquest trimestre hem treballat elsanimals vertebrats i per finalitzar el tema, hemanat al zoo! Allà, hem pogut veure un muntd’animals dels cinc grups que hem estudiat:els mamífers, les aus, els peixos, els rèptils iels amfibis. Hem vist serps, cocodrils, tortu-gues, micos, goril·les, titis, estruços, zebres,lleons marins, cérvols, peixos, ases, cavalls,tigres, camells, dromedaris, panteres, lloros,vaques, flamencs, el dragó de komodo i mol-tíssims animals més. I tot i que ara ja no hi és,per tot el parc hi ha penjades fotografies delfloquet de neu.Fins i tot, hem tingut la gran sort de poderveure la cria de dofí que feia només setzedies que havia nascut; no la vam veure saltarperò sí que va participar en l’espectacle delsdofins. Vam conèixer les elefantes, vam veure comes rebolcaven per la sorra i com n’hi haviauna que era la que manava. Ens van explicar i ens van ensenyar moltescoses: vam tocar un eriçó, el crani d’un gue-pard, la pell d’una serp, d’un ós polar, d’unlleopard, d’un hipopòtam, d’un porc senglar iun ou d’estruç.

Vam esmorzar al costat dels cangurs i vamdinar molt a prop dels lleons.Vam tocar les cabres i per entrar al seu hàbi-tat havíem de passar per una escala; la veri-tat és que feia una mica de pudor! I sabeuquè? Doncs que els galls d’indi i les gavinespassejaven lliurement pel parc. Hem passat un dia fabulós! Ha estat una ex-cursió fantàstica!

Els alumnes de 3rB Primària

ELS ALUMNES DE 3r HEM ANAT AL ZOO

9

Prim

àriaL’ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ

Els nens i nenes de 4t creiem que l’ortografiad’aquest any és millor que la de l’any passat.Ara no fem dictats ni res semblant sinó quefem jocs per entrenar la memòria visual i aixíser capaços de recordar les paraules que tre-ballem. Tot seguit us explicarem com hem estat tre-ballant l’ortografia des de principi de curs. Pri-mer de tot vam jugar amb fotografiesd’animals i després amb diferents formes de

molts colors. A continuació vam jugar a re-cordar paraules en la nostra ment. Ara tambéestem jugant amb paraules però aquestessón les que per a nosaltres són difícils, és adir, estem jugant amb aquelles paraules queens costa escriure-les per poder-les aprendrede debò. Així l’ortografia sí que és divertida!

4t Primària

10

Pri

màr

iaELS POLLETS A 5è

A 5è ja tenim pollets!!! El procés per a quenasquessin ha estat llarg.El16 d’octubre al matí vam posar la incuba-dora entre 37,5º i 38º; també vam posar aiguaen uns forats que estan dins. Aquell mateix dia qui va poder, va portar ousfecundats de granja. Els vam numerar ipesar. Seguidament els vam posar a la incubadora.Al cap de tres dies, el 19 d’octubre, vam co-mençar a girar la incubadora tres cops al dia.Tots els dies ens havíem d’ocupar que dins laincubadora hi hagués aigua entre els fora-dets.El 26 d’octubre vam tornar a pesar els ous ivam observar que pesaven menys, s’haviendeshidratat. Al cap de 21 dies ens vam trobarmolts ous picats.

No acostumen a néixer abans que passin 21dies. Si un pollet triga més de 24 hores ensortir a partir de l’ou picat, és més probableque es mori, perquè pateix massa i es va de-bilitant.Quan neixen han d’estar unes hores dins laincubadora si no es poden morir de fred. Pas-sat aquest temps els posem a la caixa.Mengen pinso i beuen aigua. Cada dia enshem de preocupar de posa’ls-hi menjar, aiguai canviar el paper de diari del terra.

Estem molt contents d’haver estat tietes itiets!!!!

Cristina LleonartÀlex Viaña

5èD de Primària

11

Prim

àriaL’ADOLESCÈNCIA

En primer lloc l’adolescència no em diu res,és a dir, no sé que explicar sobre ella. Peròbé m’ho prendre com si fos el meu diari se-cret.Hola diari,He de parlar-te d’un tema bastant personal.Per això necessito la màxima confiança ambtu. Bé, em sembla que ja la tinc. Mira, doncsper començar et comento que segons elspares, els mestres... l’adolescència ja és aquí!La veritat és que jo no ho noto gaire, potsertinc més memòria de peix que fa uns anysperò no li dono importància. El meu germàestà acabant aquesta etapa ja que té 16 anys.Ell és com si hi estigués. Tot li sembla “yupi”,sembla graciós, oi? Segons la meva opinió, algun cop és conve-nient parlar d’aquest tema. Perquè amb lesexplicacions de persones sàvies pots apren-dre molt. Ara, diari, et preguntaràs qui és savi.Doncs per a mi ser savi, no és saber quant fa24 per 345 en un segon, sinó que només te-nint una experiència de l’adolescència, enaquest cas ja em val. Fins aquí he arribat. Ja t’he explicat proucoses. No et queixaràs eh... la nostra con-fiança és confidencial.Diari, demà ja t’explicaré més històries.

Tania Moya6èC Primària

12

Pri

màr

iaCOM ES VIU L’ADOLESCÈNCIA AVUI EN DIA?

Diari Diga, dissabte 20 d’octubre de 2012

COSES DE LA VIDA

COM ES VIU L’ADOLESCÈNCIA

AVUI EN DIA?

L’adolescència és una etapa difícil pels noisi noies d’entre 11-12 anys fins als 17. És unperíode de temps on els adolescents patei-xen molts canvis, tant físics com psíquics.La pubertat sol començar abans a les noies,que als nois, se’ls produeixen una sèrie decanvis. A nosaltres se’ns eixamplen els ma-lucs i a ells la veu se’ls torna més greu. Lapubertat dura des dels 10 anys fins als 20. Els nois i noies també viuen canvis emocio-nals. Com per exemple que et sents milloramb els amics, hi parles més. Algunes vega-des plores per tonteries. No saps que etpassa, creus que ningú t’entén.Hem parlat amb un adolescent i la seva fa-mília per saber més com es viu l’adolescèn-cia:Jaume López, 14 anys: “Jo penso que l’ado-lescència és un temps on nois i noies com jopateixen canvis. Pot ser que en alguns mo-ments no ens comportem com alguns fami-liars o amics esperen o creuen que hofarem.”Jordi López, 7 anys: “A vegades el meugermà es posa trist i va a la seva habitació.No vol parlar amb ningú. Ah! I està creixentmolt!”

Montserrat Corvera, 41 anys: “Noto com esfa gran, com canvia físicament, vaja. Amb elseu pare i amb mi ja no té tanta confiança,no parla tant amb nosaltres ni ens explica elque fa a l’institut.”Pascual López, 76 anys: “Jo quan era joveno notava tant els canvis com el jovent d’avuien dia. És veritat que els meus companysd’institut i jo sempre ens les empescàvem perimpressionar a les xicotes. Però abans eradiferent. Crec que les coses han canviat.”Això és com viu una família normal l’adoles-cència. Tothom viu el mateix, però de manera dife-rent.

Paula Rodríguez6èC

13

Secu

nd

àriaPOESIA

Durant vàries setmanes, els alumnes de 1r d’ESO han estudiat el tema de la poesia i des-prés n’han escrites. A continuació us presentem alguns d’aquests textos poètics redactatsa 1r d’ESO:

La primavera

Fent camí cap a casaal costat hi ha una bassa,

les granotes cantenperò els ocells s’espanten;

doncs he trobat un niuon ja ningú hi viu.

El cau de les guineus està ben amagat

per quan arribin les neusel tinguin ben preparat.Estem a la primavera,

el meu gos també s’esveracorre al costat del torrent

per on baixa aigua de valent.

Gemma Viure Cobo

1r ESO B

El fred

Ja s’ha acabat l’estiu,estem a plena tardor

trobem a faltar el caliuque ens dóna el sol.

A aquestes alçadesbusquem a l’armari robes apropiades

d’acord al calendari.

Una llarga faldilla li regalaré a la meva filla.Una gruixuda samarreta

per a la meva tieta.

D’aquesta època tan glaçadasempre hi ha alguna cosa que m’agrada

els reis, el pessebre, el pare Noëli a Granollers, la pista de gel

Marina Pérez

1r A ESO

14

Sec

un

dàr

iaPOESIA

La música

Sona harmonia,sona melodia,

escolto música,sento alegria.

El vent canta,la pluja acompanya,

bonic compàsque no oblidaràs.

Les notes omplenel gran silenci,

esperant que comenci el gran concert.

Sona harmonia,sona melodia,bonic compàs

que no oblidaràs.

El pentagrama de la vida,la vida que hem de composar

tindrà la companyiaque et farà caminar.

Blanca Roma

1r ESO C.

LA ROSA

En un camp de gira-solsuna rosa ressalta.

No es una flor tan sols,es el vent que canta.

Es protegeix del fred,amb un abric de puntes afilades.

I al cap porta un barretde finestres delicades.

Més petita que els seus germans,però tant distingida.

La seva bellesa la fa tant gran,que sembla de la lluna aixi sorgida.

Envoltada de mil sols,tota vermella ella.Una meravella,

que brilla sota el sol.

Aleix Terrades

2n ESO D

15

Secu

nd

àriaUNA TAULA DE PING-PONG AL COL·LEGI DE SECUNDÀRIA

Tot va començar l’any passat, quan vamanar amb el cole d’excursió a Milpins de LesFranqueses del Vallès. A allà hi havia unataula de ping-pong, i va ser molt divertit,quasi tothom hi va jugar. Per aquest motiu,vam pensar com aconseguir una taula deping-pong per jugar a l’escola.A l’octubre el Xavi i jo vam proposar a unatutoria si es podia posar una taula de ping-pong a l’edifici de secundària. En un principi es va pensar si es podia fer al’escola , però no hagués estat homologadai van decidir comprar-la. Després de molt i molt de temps esperantque l’escola aprovés la idea de la taula, hovam aconseguir.

El dia 13 de novembre, per fi, la taula va ar-ribar al cole, i ja hi estem jugant a les classesd’Educació Física i a l’hora del pati. Ho hemaconseguit col·laborant alumnes, pares, pro-fessors i direcció i, ara per ara, és tot un èxit.

Xavi TorinoÒscar Oller

QUÈ FEM AL PATI?

ESTUDIEM

BALLEM

COMPARTIM

SALTEM A CORDA

JUGUEMA

FUTBOL

JUGUEMA

VOLEIBOL

16

17

Secu

nd

àriaRETAZOS DE 1r ESO B SOBRE LAS CONVIVENCIAS

Normalmente se escoge la redacción de uno odos alumnos para que nos cuenten su experien-cia sobre las convivencias; este año hemos co-gido pequeños trozos de muchas redacciones ylos hemos ordenado. Nos ha quedado un textoque refleja desde muchos puntos de vista quéocurrió y cómo se lo pasaron.

Quedamos en la parada de autobuses a las 8:30... era una sensación extraña porque antes,enprimaria, cuando te ibas de excursión el autobúsya estaba delante de la puerta . Me gusta por-que hay más espacio ... (Marta Portillo)

Cuando llegamos a Banyoles los monitores noenseñaron el lago, había mucha vegetación, ani-males y muchas cosas más. Nos dijeron que elagua tenía forma de 8. Después nos fuimos a lacasa de colonias. ( Laura Marqués)

(La casa) tenía una estructura de piedra muy bo-nita, muy chula. ( Jordi del Valle). Estaba divididaen dos partes, en una estaba el comedor y en laotra las habitaciones. En la planta de arriba es-taban la niñas y abajo los niños. ( Marc Jorge).Había muchísimos lugares en los que jugar: unapista de fútbol y seis canchas de baloncestodonde jugábamos a todas horas. La comida erabastante buena, el último día repetí tres de pollo.( Victor Sánchez ) Si querías poco porque no tegustaba pues te ponían poco (Sara Ligero).

Por la tarde fuimos al rocódromo y a prepararlas coreografías para bailarlas delante de todo elcurso ( Daniel Quintana) Llegó la hora de cenary todos estamos impacientes...nos dijeron quepor la noche haríamos discoteca... ( Martí Du-xans) Las niñas se maquillaron, se plancharon

el pelo y se cambiaron. (Blanca Villafañez) ¡ Fuemuy divertido! (Mireia Boix) A las diez empezó ladiversión: la discoteca. Yo creo que todo el mundo se lo pasó bien ( David Pou)... nos lo pasa-mos de miedo ( Victor Sánchez), pues para mi ladisco fue un rollo total ( Marc Jorge)

La mañana siguiente llovía, pero eso no nos im-pidió almorzar e ir a tirar con arco y hacer juegos( Alba Graupera). Después enseñamos las co-reografías a todas las clases ( Gemma Viure).He de decir que nuestro baile quedó muy bien (Judit Fernández). Finalmente nos hicimos unafoto de grupo y nos fuimos.

Las colonias han sido muy divertidas, han pa-sado cosas que no esperaba que pasaran. Cu-ando llegué allí pensé que serían aburridas, peroa medida que fue pasando el tiempo... ¡han sidounas grandes colonias ! (Victor Sánchez). Me lopasé muy bien, el único inconveniente fue quellovió cada día y fueron pocos días ( FerranIriondo) Lo mejor fue que teníamos tiempo libre( Míriam Serrajordi)

1r ESO B

18

Sec

un

dàr

ia Els alumnes de l’Escola Pia de Granollers femun cop cada any una beca solidària per unnen o una nena del Senegal. Tot això va co-mençar amb l’ exposició de l’Aniol que ens vaensenyar una presentació del seu viatge alSenegal, sincerament aquelles fotografiesens van tocar la fibra moral, ja que vam poderveure que les condicions d’aquells nens inenes, són molt diferents a les nostres. Per molts d’ells anar a l’escola és un luxe. Peraixò cada any hi posem el nostre granet desorra aportant quatre euros.

Amb aquests quatre euros fem que un nen onena de Senegal tingui una beca de 120euros per anar al col·legi. És possible queamb una mica de col·laboració poguéssim mi-llorar les condicions que tenen.

Francesc SarrateSirandi Kande Helena Perez

2n ESO A

BECA AL SENEGAL

UN DIA DIVERTIT

Dijous 18 d’octubre, l’escola tenia planejat feruna sortida col·lectiva amb segon d’ESO.L’objectiu era aconseguir que els alumnesens coneguéssim una mica millor.Vàrem sortir de l’estació d’autobusos Saga-lés de Granollers a les 9.30 h del matí. L’excursió va estar molt bé i va ser molt agra-dable, la llàstima va ser però, que hi va havermolta boira; per contra la temperatura eraideal. Tot i la boira vam fer una petita caminada idesprés ens vam quedar en un descampatper preparar les activitats esportives que enshavien organitzat alguns companys.

Abans de jugar ens vam reunir per dissenyarels espais de joc.El dinar es va fer en bancs de pedra. Va ser una excursió en la qual alumnes i pro-fessors vam jugar tots junts i vam compartirun sentiment molt agradable. A les 16.30 h dela tarda l’autobús ens van venir a recollir. En resum, un dia divertit que tornaríem a re-petir!

Silam Buendia - Marc CanudasAnna Castejón - Mercè Mayol

Clara Muñoz - Marc SolanaMarc Boada - 2n d’ESO

19

Secu

nd

àriaCom estava acordat, el dijous 18 d’octubre,a las 9 del matí, vam quedar tot tercer al’estació de Granollers centre. El nostre ob-jectiu era fer una sèrie d’activitats , mentregaudíem de la natura a Cardedeu. En l’es-tació, tot eren comentaris sobre la nostraprimera excursió del curs, com seria?, quèhi faríem?, quines serien les activitats?Un cop ja a Cardedeu, vam vorejar un riuple de pinetons, després ens vam parar enun parc per esmorzar i descansar.Vam continuar caminant , però aquest copja havíem deixat el riu, i ara el nostre pai-satge eren les cases dels habitants delpoble.Sense adonar-nos, vam començar a pujarper la muntanya, i poc a poc el paisatges’anava tornant cada cop més maco, i l’ai -re es sentia més pur. Però , les grans pu-jades i baixades que tenia el camí ensprovocà un lleuger cansament. Vàrem tenirsort, la bona companyia d’aquelles dueshores que vam passar caminant pel bosces van fer curtes.Un cop vam arribar a l’església, vam pararper descansar i ens van donar una petitaexplicació sobre el que anàvem a fer, des-prés ens vam retratar, una foto de tots.A continuació ens van separar per grupsper fer diferents activitats.

En primer lloc, voldria mencionar un joc,una variant del joc del mocador, que con-sistia que si deien dos nombres aquestsdos nombres havien de pujar un sobre l’al-tre fent un cavallet i anar a buscar el mo-cador, si era de quatre agafats de la mà iaixí successivament. Quant deien canvi, al cap de quinze mi-nuts, es canviava d’activitat. També vamfer un joc divertit que consistia a imitar unsgoril·les, també un altre anomenat el mer-cat que consistia a dir paraules que no por-tessin ni cap i ni cap o.En segon lloc voldria mencionar un joc moltinteressant que consistia en què la per-sona que estava al mig havia d’endevinarquina malaltia tenien els del voltant , tambévam fer altres jocs com el jocs de les tas-ses o a polis i cacos. Després d’acabar els jocs vam anar a dinari més tard vam fer un estona lliure i en aca-bar-la vam agafar las motxilles i vam cami-nar muntanya avall per arribar al tren quesortia des de Cardedeu i cap a casa.En definitiva ha estat una excursió tutorialdivertida pels jocs i cansada pel camí.

Xavi DelgadoLara Llobet

3r D ESO

JORNADA DE CONVIVÈNCIA

20

Sec

un

dàr

iaUN BON MASSATGE

En un massatge hi ha unes determi-nades característiques que s’han de com-plir. Aquestes, fan referencia tant almassatgista, al massatge o bé a l’entorn.

Si has de fer un massatge has detenir en compte de no portar les ungles llar-gues, no pots portar braçalets, anells (jaque aquests poden molestar o fer mal a lapersona que rep el massatge) i tenir lesmans netes, hidratades i calentes. S’had’estar concentrat sempre en el massatge,evitar pensar en altres coses, ni tampocs’ha de conversar massa amb el que rep elmassatge ja que això et pot distreure tant aun com a l’altre.

A l’hora de fer un massatge has detenir en compte de mantenir-te sempre encontacte amb la zona a massejar, el ritmedel massatge hauria de ser constant i hihauria d’haver una pressió adequada percada circumstància.

L’ambient hauria de ser càlid (22º-25ºC) per afavorir la relaxació, la llum hau-ria de ser tènue i també ajuda molt unabona música de relaxació, un encens o oliessencial amb una olor suau i agradable, ellloc ha d’estar ventilat, net i que tots els ac-cessoris transmetin pau i pulcritud.

Per fer un bon massatge cal una pre-paració i material que facilitin les tasques almassatgista algunes de les coses més re-comanades a utilitzar són:

- Una llitera- Un ungüent per aplicar fent el mas-

satge- Paper o tovallola per posar sobre la

llitera- Coixins

És recomanable que abans de co-mençar el massatge el massatgista practi-qui uns escalfaments per evitar lesions alscanells i a l’esquena i ha de vigilar la pos-tura durant tot el massatge.

M’ha agradat l’experiència de fermassatges ja que trobo que és una cosamolt gratificant i a tothom li va bé un de tanten tant.

Arnau Valls

21

Secu

nd

ària

L’Arnau m’ha fet un massatge a l’esquena.Malgrat l’hora tardana, el telèfon i altres impediments, ha estat una experiència molt

agradable. Ha estat un massatge estimulant. El que més m’ha agradat han estat les per-cussions tangencials i les percussions cóncaves. El que he trobat que més li costa són lesvibracions, però hem rigut mentre ho feia. Demà hi intentarem tornar ( i la resta de la famíliaja fa cua.)

Teresa Pagès Entrena

EXPERIÈNCIA PERSONAL

22

Sec

un

dàr

iaEXCURSIÓ A LA CASA MOGENT

El dijous dia 18 d’octubre, els alumnes de 4tvam anar d’excursió tutorial a la casa de co-lònies Mogent, propietat dels Germans Ma-ristes de Catalunya, situada als afores deLlinars del Vallès. A les 9:00h del matí ens vam reunir tots a l’es-tació de tren Granollers Centre per agafar unrodalies fins a Cardedeu. Des de l’estació deCardedeu vam caminar fins a una plaça onens vam asseure tots junts a esmorzar. Alparc vam poder gaudir dels últims momentsde descans abans de començar la gran ca-minada que ens esperava.Al llarg de les dues hores següents vam re-córrer camins, carreteres, zones verdes i car-rerons, mentre conversàvem sobre els gransdebats i temes actuals amb els companys iamics. Alguns ens vam cansar més que d’al-tres però tots ens ho vam passar molt bé con-nectant amb la natura i fent noves amistatsamb aquells que no coneixem tant.En arribar a la casa de colònies, vam podercomprovar que era una zona molt bonica,gran i acollidora. Ens vam organitzar en 12grups de 9 o 10 persones escollides anterior-ment per a fer unes fotografies.

Aquestes serviran per a fer un calendari queajudarà a finançar el viatge de fi de curs.Cada fotografia representa un mes de l’any

que cada grup l’ambientava al seu gust. Un cop acabada la sessió fotogràfica vamtenir una estona lliure, on vam jugar a volei-bol, a futbol, a bàsquet... Fins que va arribarl’hora de dinar.El temps també volia participar i va dir-hi laseva. Així que tots ens vam veure obligats acórrer sota una gran carpa de circ per aixo-plugar-nos de la pluja. Després de dinar, elsol va treure una mica el cap i ens va deixartornar a jugar i parlar fins que va ser l’horad’acomiadar-nos. A les 15:30h de la tarda,cansats, vam anar a l’estació de tren de Lli-nars i al voltant de les 16:30h vam arribar aGranollers.En definitiva, l’excursió va valdre la pena per-què, tot i el mal temps, vam estar tots junts iens ho vam passar de meravella.

Maria Martín Agnès Soldevila

4t D ESO

23

Secu

nd

àriaHola, som en David i en Pere, alum-

nes de la USEE de 4t ESO. Aquest any heminiciat un projecte en el qual sortim de l’es-cola durant 6 hores al matí per anar a ferpràctiques en empreses de Granollers. Elprojecte està dins dels projectes singularsimpulsats per l’Ajuntament de Granollers ivaris instituts de la població. Es tracta de pro-porcionar una pràctica laboral a gent queestà fent 4t ESO i té com a objectiu accediral món laboral el més abans possible, d’a-questa manera, els alumnes prenen cons-ciència de quines seran les característiquesi habilitats els demanaran en qualsevol feinaa la que puguin accedir.

En Pere va a la botiga de Mr. Guau ien David a la botiga de La Magrana. En Pereha triat Mr Guau perquè li agrada estar encontacte amb animals, mentre que en Davidli agrada treballar de cara al públic en qual-sevol botiga, aquesta dedicada als alimentsecològics i naturals.

Les feines que fem són de caire ma-nipulatiu, i van des d’ordenar la botiga, ne-teja, reposar aparadors amb els productesnecessaris, cuidar els animals, fer caixes decomandes amb verdures i fruites, atendre lagent i moltes coses més.

La veritat és que estem molt contentsde tenir aquesta oportunitat tan bona i pen-sem que aprendrem moltes coses de cara alnostre futur. Esperem que tot vagi bé i queels professors i els nostres tutors de les em-preses estiguin satisfets amb la nostra feina.

David CarodPere Doncel

FEM UN TASTET DEL MÓN LABORAL

24

Esc

ola

- E

mp

resa

VISITA A CAFES NOVELL

El passat dia 7, els alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de Gestió administrativa i elsalumnes del curs de formació ocupacional del programa SEFED vàrem fer una visita a l’em-presa Cafès Novell de Vilafranca del Penedès. Cafès Novell (www.cafesnovell.com) és unaempresa familiar que des de fa més de 50 anys es dedica a comercialització del cafè. Al llarg de tot el matí els alumnes de les dues formacions varen poder conèixer tot el pro-cés d’elaboració del cafè des de la seva arribada de diferents llocs del món, fins la seva coc-ció i emmagatzemen per la posterior venda (principalment al sector de la restauració). Alfinal de la visita tothom va quedar gratament sorprès en descobrir aquest món del cafè.

TREBALL DE CAMP DELS ALUMNES DE CFGM A LA MAQUINISTA

El passat dijous 8 de novembre, els alumnes de segon curs de CFGM de Gestió Adminis-trativa han estat duent a terme un treball de camp en el Centre Comercial La Maquinista.

Es tracta d’una anàlisi d’un centre comercial obert en el que han estudiat els diferents es-tabliments i les seves estratègies comercials així com el tracte i l’atenció al client.

SORTIDES DEL MES DE NOVEMBRE

25

Esco

la - Em

presa

26

Esc

ola

- E

mp

resa

27

Esco

la - Em

presa

28

PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONAB

atxi

ller

atEl passat dijous 22 de novembre de

2012, els estudiants de l’Escola Pia de Gra-nollers vam tenir l’oportunitat d’assistir a unaconferència sobre el Parc de Recerca Bio-mèdica de Barcelona (PRBB), en commemo-ració de la setmana de la ciència.

L’Elvira López Arnal, relacions públi-ques del Parc de Recerca Biomèdica, ens vafer cinc cèntims sobre aquest centre i, segui-dament, la Sara Capdevila, exalumne de l’Es-cola Pia i actual veterinària, que treballa alParc de Recerca Biomèdica de Barcelona,concretament en el Benestar de l’animal delaboratori, ens va donar més informació sobreel treball que es realitza en relació amb l’es-tabulari.

El Parc de Recerca Biomèdica de Bar-celona és una gran infraestructura científica,incentivada per la Generalitat de Catalunya,l’Ajuntament de Barcelona i la UniversitatPompeu Fabra (UPF). Aquest centre està in-teressat en el descobriment dels enigmes dela vida i els problemes de salut de la societat.Un dels objectius principals del centre és, pertant, la millora de la qualitat de vida de la so-cietat, com també la formació de personalcientífic.

Així és com, en un únic edifici, queconsta d’unes instal·lacions molt avançades,s’hi desenvolupen projectes d’àmbits cientí-fics diversos, com ara la genètica humana ola biologia cel·lular. Així doncs, aquest centreprodueix, perquè ens en fem una idea, el 60%de la indústria farmacèutica que utilitzem,degut als nous descobriments que genera.

El motiu de la seva construcció va ser,principalment, el fet que hi havia molts cen-tres de recerca que no gaudien d’un espai su-ficient per investigar, ni de les correctesinstal·lacions, o bé que no estaven prou pre-parades per totes les proves que calia exe-cutar. És per això que, en un sol centre, vanreunir diferents disciplines de la biomedicinaper una correcta investigació. També es va ferper tal d’atraure els estrangers cap a un nuclidel descobriment al sud d’Europa, i així, depassada, evitar la fuga de cervells per partdels estudiants de Barcelona, obligats a mar-xar del país per trobar feina en aquest àmbit.

En quan a l’edifici, va ser construit pels ar-quitectes Manel Brullet i Albert de Pineda, iestà situat a Barcelona, entre l’Hospital delMar, amb el qual col·labora, i el Port Olímpic,amb vistes al mar Mediterani. Va ser construïtentre el 2000 i el 2006, i té una façana defusta que li dóna una forma el·líptica.

29

Batxillerat

El centre disposa de més de 55000m2 de superfície útil, que reuneix diferentscentres i institucions de recerca indepen-dents, totes elles focalitzades cap a la bio-medicina. Allà hi treballen l’IMIM (Institut deRecerca de l’Hospital del Mar), el Departa-ment de Ciències Experimentals i de la Salutde la Universitat Pompeu Fabra, el Centre deRegulació Genòmica, el Centre de MedicinaRegenerativa de Barcelona, el Centre de Re-cerca en Epidemiologia Ambiental, l’Institutde Biologia Evolutiva (IBE) i la Fundació Pas-cual Maragall, centrada en les malalties neu-rodegeneratives, com ara l’Alzehimer.

És, per tant, un centre molt ben equi-pat, que consta també d’un estabulari. L’es-tabulari del PRBB és una unitatcientífico-tècnica que dóna servei als grupsde recerca dels centres que utilitzen modelsanimals en els seus experiments. És una ins-tal·lació molt cara, no només per les despe-ses derivades de la cura dels animals, sinótambé per tots els especialistes (veterinaris,tècnics...) que se n’han de fer càrrec.

És per això que només té sentit en uncentre com aquest, on hi ha un estabulari de4000 m2, principalment perquè només aixímolts especialistes poden utilitzar-lo. Gràciesa aquest estabulari, es pot dur a terme co-rrectament la recerca pre-clínica, un delspassos de la producció d’un nou fàrmac en ellaboratori, que consisteix en l’experimentacióanimal. És una de les etapes més reguladeslegalment, on hi treballa, per exemple, laSara Capdevila, assessorant als investiga-dors per evitar el sofriment dels animals du-rant els experiments.

A més, és un centre on hi treballen es-pecialistes de molts tipus. El parc consta de1400 treballadors d’unes 50 nacionalitats di-ferents. Tots aquests especialistes, la majo-ria molt joves (el 54% dels treballadors tenenmenys de 35 anys) són necessaris, ja que elcentre consta d’unes 700 línies de recercasobre malalties, estudis biomèdics, i uns 100grups de recerca, formats per set o vuit es-pecialistes, ja siguin tècnics, estudiants dedoctorat o el mateix investigador.

En definitiva, el Parc de Recerca Bio-mèdica de Barcelona (PRBB) és un centremolt a prop nostre, format per una gran co-munitat científica que pretén connectar di-versitat i ciència en un espai creatiu únic, pertal de millorar les condicions de salut i dequalitat de vida de les persones.

A la conferència, vam poder conèixeruna mica més aquest centre d’investigació,tot passant per un dels espais més caracte-rístics i complexes de l’edifici; l’estabulari. Enel cas que es vulgui visitar el parc de recercaper tal d’obtenir informació de primera mà, espot assistir cada any el 6 d’octubre, dia dePortes Obertes.

Amb tot plegat, ens fem una idea decom és la vida professional dedicada a laciència, i al descobriment de nous fàrmacs,un futur que ens espera a molts de nosaltresi que hem començat a descobrir aquest ma-teix dijous, gràcies a la setmana de la ciència.

Gisela Pérez2n BATX B

30

Rep

ort

ers

en a

cció

31

Rep

orters en

acció

32

El passat dia 29 de octubre es va iniciar la pri-mera formació de delegats de l’Escola Pia deGranollers, es va fer un curs intensiu de cinchores diàries durant dos dies amb la col·laboració de les monitores de les EscolesPia de Mataró i Sabadell. Al curs, hi van as-sistir els delegats de 5è de Primaria, 1r i 3rd’ESO, els delegats de batxillerat i Cicles.El contingut del curs estava organitzat enquatre blocs dels quals es treballaven doscada dia. El primer dels blocs, et permetia tro-bar el delegat ideal, les seves característiquesprincipals i seves tasques drets i deures d’unaforma molt dinàmica i didàctica.El segon bloc buscava la relació polític - de-legat, com representen al seu poble o com-panys.

Dins d’una classe els delegats han de saberestar i saber fer participar als companys enles activitats mitjançant les tècniques de par-ticipació. Intentant fer-ho el mínim monòtonpossible.Per finalitzar vam fer unes reunions sobre re-solucions de conflictes entre companys. Fentexercicis dinàmics on interactuava tothom,debatent diferents conflictes, representacionsde conflictes en les quals s’hi buscava la re-acció del delegat.En conclusió aquest curs ha estat un èxit a ni-vell moral dels delegats ja que han dut aterme un aprenentatge curt però molt profitós.Estem agraïts a les monitores Núria i Mireia,que han portat el curs d’una manera moltpràctica i amena.

Marc GendraDaniel Sànchez

CFGM Gestió Administrativa

FORMACIÓ DE DELEGATS

CAMINADA A MONTSERRAT

Apunteu en vermell la següent data per re-servar-la al calendari familiar: divendres 19i dissabte 20 d’abril de 2013: XIX EDICIÓDE LA CAMINADA A MONTSERRAT!Més endavant us anirem informant de l’es-deveniment, us explicarem les novetats,etc., però tant si voleu sortir de Granollers,de Castellar del Vallès o de Monistrol,aquesta és la vostra caminada i us hi es-perem!Per a més informació podeu escriure amediatecaris@epiagranollers.cat

Cic

les

Fo

rmat

ius

33

CONTES IL·LUSTRATS AL CAFÈ LITERARI

Sovint considerem com a literatura de debòles obres de narrativa, la poesia... mentreque els llibres il·lustrats, tot i que els trobemmolt bonics, no sempre ens semblen dignesrepresentats de la literatura amb majúscu-les.Al cafè literari del divendres 14 de desem-bre de 2012 vam comentar aquest i altresaspectes dels llibres il·lustrats amb elspares i mares que vàreu venir a la media-teca a compartir una tarda de llibres, cafè,pastes i bon ambient.

Ja sabeu que des de fa alguns cursos, unavegada al trimestre i sempre divendres a latarda (de les 3 fins a quarts de 5), a la me-diateca organitzem cafès literaris oberts atots els pares i mares de l’escola.En realitat es tracta d’una bona excusa perconèixer l’espai de la mediateca i passarplegats la tarda xerrant de llibres i literaturatots els pares i mares de l’escola interessatsen el món dels llibres..També van presentar les darreres novetatseditorials, tant de petits com de grans, comaquelles obres que val la pena de llegir i/oregalar durant les festes nadalenques.Per cert, tots vam coincidir en què els llibresil·lustrats, tot i que estan destinats als in-fants, s’han de considerar alta literatura.Si voleu participar als propers cafès literaristindran lloc els divendres 15 de març i 31 demaig de 2013

La T

eca de la M

ediateca

34

Si abans de Nadal vau passar pel passa-dís del segon pis de primària, just davantde la cartellera de la biblioteca, aleshoresvau poder gaudir de l’exposició de llibresd’imaginació que hi vam muntar durantvàries setmanes.Quan parlem de llibres d’imaginació ensreferim a obres que desvetllen precisa-ment la nostra imaginació, és a dir, queens fan reflexionar, que ens plantegendubtes, que ens ofereixen una perspec-tiva diferent a l’habitual... En definitiva,uns llibres que ens fan pensar, reflexionar,créixer i gaudir.Alguns d’aquests llibres són Imagina’t undia, Pobby i Dingam, ¿Puede volar uncangrejo? i altres del mateix estil.Tots aquests llibres, així com qualsevolaspecte relacionat amb la biblioteca i lamediateca, els podeu consultar al bloc deLa teca de la mediateca.

També relacionat amb la biblioteca, desde principi de curs comptem amb la col·la-boració d’uns alumnes molt especials:són els encarregats de biblioteca. Gràciesa ells la biblioteca està més ordenada,també col·laboren amb la seva decoració,muntant exposicions, etc. Nois i noies en-carregats de biblioteca: moltíssimes grà-cies per la vostra tasca.

LLIBRES AMB MOLTA IMAGINACIÓL

a T

eca

de

la M

edia

teca

35

Aprofitant que per Tots Sants recordem elséssers estimats que ja ens han deixat, peraquelles dates a la mediateca vam organit-zar una exposició de llibres de misteri i ter-ror. A més, també vam convidar totes lesclasses de 1r i 2n d’ESO a venir a la media-teca i presentar-los llibres d’aquest gènere.L’activitat va servir per engrescar els nois inois a llegir i a gaudir amb novel·les que elseu argument se centra en el misteri i el ter-ror.

La sessió durava al voltant d’una hora enquè es combinava la lectura de fragmentsde llibres o relats curts amb la presentacióde llibres adequats a la seva edat. Tambéconvidàvem els alumnes a què expliquessinles obres que havien llegit d’aquest gènereliterari i, finalment, els darrers minuts els de-dicàvem a remenar els llibres exposats, queeren molts.

En definitiva, va ser una bona ocasió per tre-pitjar la mediateca i fomentar l’hàbit lectorentre els alumnes.

LLIBRES DE MISTERI I TERROR La T

eca de la M

ediateca

36

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caL’explorador de llibres és un concurs enquè els alumnes de l’escola, des de 1r deprimària fins a 4t d’ESO, llegeixen 4 obresi han de valorar la seva qualitat: el llibreque més ha agradat rep un 4 i el quemenys rep un 1. No obstant això, tots els tí-tols de l’explorador són fantàstiques lectu-res, algunes de les quals uns volemdestacar i animar-vos a llegir durantaquestes festes nadalenques:

-1r de primària: Elselefants mai noobliden, de l’edito-rial Thule.- 2n de primària: Elpinzell màgic, del’editorial Joventut.

- 3r de primària:Las aventuras dela familia Melops,de l’editorial Anaya.- 4t de primària: Ennuvolat amb risc demandonguilles, de l’editorial Corimbo. Sius agrada el llibre podeu mirar la pel·lículaPluja de mandonguilles.

- 5è de primària: El senyor Silvestre, del’editorial Takatuka. Si us agrada podeu lle-gir la continuació (El retorn del senyor Sil-

vestre).

- 6è de primària: En Tolstoi, un conte defades, de l’editorial Takatuka. - 1r d’ESO: Tigre, tigre, de l’editorialBambú.- 2n d’ESO: Las verdaderas confesionesde Charlotte Doyle, de l’editorial Bambú.

- 3r d’ESO: Tiempo de milagros, de l’edi-torial Edelvives.- 4t d’ESO: L’evolució de la CalpurniaTate, de l’editorial La Galera.

Tot i que no són del’Explorador de lli-bres, per a infantil re-comanem:- Les girafes nosaben ballar, de l’e-ditorial Brúixola.I per als més gransde la casa (fins als120 anys) acabemamb la recomanaciódels següents llibre:

- Que ningú no etsalvi la vida, de Flà-via Company.

- Las leyes de la frontera, d’en JavierCercas.- Memòria d’uns ulls pintats, d’en LluísLlach.

Bon Nadal i bona lectura!

RECOMENEM... EXPLORADORS PER NADAL!

37

Extraesco

larsObrint els actes de celebració de Sant Josepde Calassanç vàrem celebrar la V Diada deSant Calassanç. Particular “Festa Major” detots els equips esportius i grups culturals queformen part de les activitats extraescolars ide l’Associació Esportiva de la nostra Escola.

Durant tot el dissabte 24 de novembre mésde 450 infants, joves i “no tan joves”, amb lesseves famílies, varen participar a les compe-ticions i activitats organitzades per l’Escola.L’acte principal va ser la desfilada de pre-sentació de tots els grups i equips, seguit dela lectura del poema “El Poble” d’en MiquelMartí i Pol per part de la Mercè Oliveras i laJúlia Gómez.

A la celebració ens van acompanyar elSr.Josep Mayoral - Alcalde de Granollers -, laSra. Pietat Sanjuán -regidora d’Educació-,que en els seus parlaments van destacar lanostra escola com a referent educatiu a laciutat.

Va tancar l’acte la fotografia de família i el lliu-rament d’una samarreta tècnica als partici-pants.

La Diada va ser tot un èxit i cal agrair la tascarealitzada pels coordinadors/es de les activi-tats, entrenadors/es, monitors/es i a tots/esels voluntaris/es que hi van col·laborar. Mol-tes gràcies a tots/es !

V DIADA DE SANT CALASSANÇ

38

Ext

raes

cola

rs

39

Extraesco

lars