Embed Size (px)
DESCRIPTION
Exposició dels conceptes epistemològics claus del Llibre VII de la República de Plató.
Citation preview
La dialèctica i l´educació de l´ànimaLlibre VII, República
Continguts de la presentació:
1.La dialèctica com a ascensió de l´ànima2.Episteme i doxa3.Realitats necessàries i realitats contingents4.La idea de Bé5.Metàfora de la línia6.Mite de la caverna7.L´educació dialèctica8.El paper de les matemàtiques9.L´esquema visual en la filosofia platònica10.Textos
El coneixement de la veritat no s´acaba en la recuperació d´un record oblidat; això només és el principi.
L´objectiu de la filosofia és arribar al coneixement més perfecte i més exacte de la idea, però aquest coneixement només es podrà aconseguir amb la visió directa de la idea, la qual cosa implica el necessari retorn de l´ànima a la seva pàtria originària, al món de les idees.
El retorn de l´ànima al món espiritual no serà gens fàcil, s´han de vèncer primer les exigències de l´ànima que la lliguen al cos material: les passions.
El camí de coneixement serà descrit per Plató com el progressiu alliberament de l´ànima de la tirania del cos..
Aquest camí serà un camí de purificació, de renúncia de tota temptació del món material, una veritable ascesi, una autèntica fugida.
La dialèctica platònica
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/10/plato-i-el-paper-privilegiat-de-la.html
Els nostres sentits ens enganyen. El coneixement cal buscar-lo en el món de les idees, no en l´àmbit de les aparences. A través de l´exercici de la racionalitat, Plató creu que l´home podrà arribar a copsar la veritat: única, indiscutible i igual per a tothom, evidentment, segons ja va proposar el seu mestre, Sòcrates. L´intel.lecte penetra en el món de les idees i ens permet accedir al coneixement, però perquè d´alguna manera ja era al nostre interior: coneix-te tu mateix. És per això mateix també que conèixer no és una altra cosa que recordar. (...)
Manuel Güell i Josep Muñoz, Només sé que no sé res, Ariel, Barna 1996
La dialèctica platònica
Dialèctica és el nom amb què es coneix el procés d´ascens de l´ànima al món espiritual de les idees.
Als diàlegs de Plató hi ha diferents versions d´aquest ascens, però els més coneguts els trobem a La República: la metàfora de la línia i el mite de la caverna.
Activitats sobre el LLibre: 1. Llegiu explicació de la metàfora de la
línia (pàgina 41)2. Llegiu l´explicació del mite de la
caverna (pàgina38)
La dialèctica platònica
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
Episteme (ciència)
Doxa (opinió)
S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària)
Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent)
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
Tot i que el coneixement del que existeix absolutament, les realitats necessàries, és l´únic que mereix autènticament el nom de coneixement, el nostre procés cognoscitiu no comença amb la contemplació de les realitats immòbils, estables, sinó sobre les coses sotmeses al canvi, captades a través dels sentits. (República, 477b)
Les realitats aparents són les coses intermèdies situades en una zona de penombra , entre la foscor de la ignorància més absoluta i la llum del saber total, allò que constitueix el món humà per excel·lència, el món descrit a l´interior d´una caverna.A aquest món d´existències intermèdies li
correspon un coneixement intermedi, la doxa, entremig de la ignorància més absoluta i del saber absolut (República, 478 e).
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
Doxa (opinió)
Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent)
La doxa és més fosca que el coneixement però més lluminosa que la ignorància completa, perquè l´objecte sobre el que recau el seu interès és una barreja d´ésser i no ésser (República, 478 c)El filodoxo es conforma amb les coses que
semblen que són, opina de tot però no coneix allò sobre el que opina, capta la bellesa de les coses però desconeix què és la bellesa en si.
imaginació
creença
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
Episteme (ciència)
S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària)
És un saber del objectes estables, els més elevats i precisos (idees).
El filòsof és qui busca el veritable saber, la veritable essència de cada cosa (República, 480 a)
pensament
coneixement
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)Dialèctica (coneixement)La filosofia es confon amb la dialèctica, entesa com el mètode (533 b) o el camí (532b) per arribar a la veritat.
La dialèctica és l´educació de la “mirada” de l`anima (532 a).
Aquesta “mirada” és una mirada el més allunyada de la mirada dels sentits, una mirada de la raó. La dialèctica no significa només el procés sinó també el grau més elevat de l´educació de la mirada de l´ànima/raó, la culminació de l´ascensió de l´ànima cap a la contemplació de la idea de les idees, la idea de Bé.
La dialèctica platònicaÀmbit de la realitat(ontologia)
•Hi ha tantes maneres de conèixer com maneres de realitats.•A cada tipus de realitat li correspon un tipus de coneixement.•Els graus de coneixement es corresponen als graus de la realitat.
La dignitat d´un tipus de coneixement està vinculada a la dignitat de la realitat que li correspon.•El coneixement suprem, la dialèctica, correspon a la manifestació més perfecta de la realitat, la idea de les idees, la idea de Bé.
La dialèctica platònicaÀmbit de la realitat(ontologia)
Realitat metafísica
Realitat aparent
Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària)
Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingent)
La dialèctica platònicaÀmbit de la realitat(ontologia)
Realitat aparent
Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingent)
•Aquesta realitat se situa entre les existències absolutes (idees) i el no existir absolut (el no res).•És una zona intermèdia (metaxy) on trobem a les coses que tenen una existència relativa (República, 477b).
La dialèctica platònicaÀmbit de la realitat(ontologia)
Realitat metafísica
Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària)
Allò que fa possible que una cosa sigui (la seva causa, el seu principi)
Allò que és comú a tot allò que s´anomena de la mateixa forma.Allò que és universal en contraposició a allò que és particular o singular, les coses.
LES IDEES(República, 476a-477b)
La dialèctica platònicaÀmbit de la realitat(ontologia)
•La idea de Bé (República, 505 a) és l´objecte de l´estudi suprem (dialèctica), a partir del qual les coses justes i totes les altres coses es tornen útils i valuoses.•Actua com el Sol en el món visible: és causa de tot el que existeix. •Està present (participa) en totes les coses bones i belles.
BE
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
•L´ascens cap a la idea de Bé és el procés que segueix l´ànima des de la nit (interior de la caverna) al dia (sortida a l´exterior) amb l´ajuda de la dialèctica (República, 533 c-d)•A més de ser un principi ontològic, és un principi epistemològic: si no el coneixem, el coneixement de totes les altres coses no ens serviria de res.•És allò que permet conèixer totes les altres coses.
BE
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
Coneixement: es produeix quan s´estableix una relació cognitiva entre un enteniment i un objecte.
enteniment objecte
Perquè la relació cognitiva sigui la més precisa cal que entre l´enteniment i l´objecte no hi hagi res que la interfereixi.
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
A més llum, més claredat i més fàcil és conèixer l´objecte.
enteniment objecte
A menys llum, menys claredat i més difícil és conèixer l´objecte.
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
enteniment objecte
Bé
La idea de Bé en el món intel·ligible fa el mateix paper que el Sol en el món visible; el Sol, amb la seva llum, permet la visió correcta de l´objecte per part dels sentits, mentre que la idea de Bé permet la contemplació correcta d´una idea per part de la raó.
La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)
enteniment objecte
Bé
La conclusió que es desprèn d´aquesta analogia és que si el que pretenem és un coneixement el més adequat possible de la realitat, aquest no és possible si prescindim del coneixement previ de la idea de Bé, que il·lumina la raó perquè pugui contemplar el millor possible una idea.
imatges objectes
imaginació creença
objectesmatemàtics
pensament
idees
coneixement
Món visible(generació)
Món intel·ligible (essència)
opinió intel·ligència
Metàfora de la línia
Àmbit ontològic
Àmbit epistemològic A República 533c-534b trobem una
versió breu de la metàfora de la línia.
Retorn al fons de
la caverna
Mite de la caverna
República Vll; 514a-517c i 518b-d
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat7p0h.htm
1ª fase: viure en l´engany
En el nivell més baix del procés dialèctic s´identifica la ignorància amb una presó i l´error amb la penombra i la foscor
Els presoners creuen que les ombres són les realitats autèntiques i úniques perquè des d´infants només han pogut dirigir la seva mirada a les imatges projectades a la paret del fons de la caverna
•Les realitats que els presoners observen són realitats aparents: ombres, simulacres, còpies de les realitats autèntiques.•Aquestes realitats són també realitats virtuals: creades mitjançant artefactes amb l´objectiu d´enganyar la ment.
2ª fase: descobriment de l´engany
Un dels presoners és deslligat i té l´oportunitat de contemplar que és el que hi havia darrera: un muntatge sofisticat i premeditat per generar engany.
1ª alternativa: la realitat més enllà del món aparent podria ser d´una altra manera, aquesta realitat depèn d´una altra més autèntica, superior que cal descobrir. (Instint metafísic)
2ª alternativa: la força del costum, la comoditat de l´engany generat pels altres, la ignorància feliç s´imposa al desig de descobrir la veritat. Millor seria tornar al fons de la caverna.
3ª fase:educació de l´ànima
El descobriment de la veritat no pot ser immediat, cal una preparació perquè l´ànima acostumada a la foscor de mica en mica s´acostumi a la llum. (LLUM = VERITAT)
L´educació es planteja com una lluita constant contra les tendències que forcen l´ànima a tornar al fons de la caverna (“és un camí pendent, abrupte, escarpat ...”)
L´educació segueix un procés que comença en la instrucció en les coses més senzilles i que culmina en les coses més complicades i difícils (“primer sortiríem per la nit perquè la llum del sol no ens enlluerni, contemplaríem els reflexos de les coses abans que les coses mateixes ...”)
4ª fase:contemplació de la veritat
L´ascensió dialèctica (el procés educatiu) culmina amb la sortida completa de la caverna i arriba a la plenitud amb la contemplació del Sol (SOL = IDEA DE BÉ = PRINCIPI ABSOLUT DE LES COSES)
Una vegada s´ha educat l´ànima aquesta té l´ocasió d´entendre què és el que domina i quina és el principi suprem del que depenen totes les coses: tant les del món intel·ligible com les del món visible.
El filòsof arribat a la categoria de savi compara la nova situació amb la seva situació original: aquesta és la situació ideal de l´ésser humà, la d´un ésser autènticament lliure (alliberat totalment de les cadenes de la ignorància i de l´error)
Bé
5ª fase:descens al fons de la caverna
Al filòsof que té l´oportunitat d´arribar a aquest nivell li resulta inconcebible, en un principi, tornar al lloc d´on provenia: aquest és el lloc de la llibertat i de l´autèntica felicitat.
Cal persuadir-lo que el procés dialèctic no s´ha acabat del tot: se l´ha de fer entendre per les bones o per la força, si és precís, que la seva obligació és tornar al fons de la caverna per tal de convèncer els cavernícoles que el seu estat no és el millor i que cal millorar-lo seguint les directrius del saber dels filòsofs.
El camí de baixada, com el de pujada, tampoc és fàcil. Cal educar de nou l´ànima del filòsof per readaptar-la a la foscor, per poder vèncer l´escepticisme i la força dels prejudicis dels captius. Tot podria ser que els revoltessin contra ell, fins al punt d´assassinar-lo.
Bé
La dialèctica platònica
Dialèctica = educació de l´ànima
Distinció de dos tipus d´educació, República, 518 b-d
Educar és fonamentalment subministrar coneixements a una ment que no els té.
Educar és, a partir dels coneixements que la ment ja disposa (en forma de records*), alliberar-la de les tenebres entre les que es mou i elevar-la cap a la contemplació d´allò més excel·lent de la realitat: la idea de Bé. Aquesta és l
´educació dialèctica* reminiscència
La dialèctica platònica
Dialèctica = educació de l´ànima
L´educació dialèctica (el procés complet descrit en el mite de la caverna) estava adreçada especialment a la formació dels filòsof, sobretot, d´aquells que acabarien governant la polis somiada per Plató.
Plató dissenya un programa educatiu en què totes les matèries que s´imparteixen estan subordinades a l´assoliment de l´objectiu últim: la contemplació de la idea de Bé.
En aquest sentit, les matemàtiques ocupen un lloc destacat en el disseny curricular proposat per Plató.
La dialèctica platònicaDialèctica = educació de l´ànima
Els objectes matemàtics són entitats que pertanyen al món intel·ligible.
El pensament matemàtic és qui s´encarrega de captar l´essència d´aquestes realitats.
L´interès que les matemàtiques desperten a Plató no és l´instrumental (econòmic), sinó la seva potencialitat per esperonar la part més noble de l´ànima: sobretot quan planteja problemes i paradoxes de naturalesa intel·lectual.
La dialèctica platònicaDialèctica = educació de l´ànima
Si bé les matemàtiques ocupen un lloc destacat en l´educació dialèctica, no són la ciència suprema.
Les matemàtiques operen per hipòtesis: ajuden al filòsof a “somiar que toquen la realitat”, “capten alguna cosa del que existeix”, però estan per sota i al servei de la ciència suprema, la dialèctica.
Els desafiaments matemàtics ensinistren la intel·ligència del filòsof i són un bon entrenament abans que s´enfronti al moment transcendental de la contemplació de la idea de Bé.
La dialèctica platònicaEn el pensament platònic, l´ull és l´òrgan filosòfic per excel·lència, no en va, “theoria” significa en grec, visió, vista, espectacle.La mirada del filòsof és diferent de totes les altres perquè és sinòptica (República, 536 c). Observa el món des d´una posició més elevada, superior, privilegiada (República, 445c). Però no tothom està disposat a accedir a aquesta posició, només aquells que mostren una tendència innata a fer un feixuc i llarg camí ascendent.
Curiós tot plegat en un defensor de la raó per damunt dels sentits.En qualsevol cas, pren el model de l´esquema visual de coneixement per explicar com coneix la raó, l´ànima.
La dialèctica platònica
Qüestions més importants del Llibre VIIè de La República:
1- Què és la dialèctica? 533c-534b, 534e-535e, 533b-c, 532a-c, 518b-d2- Per què són importants les matemàtiques? 524d-525a3- Educació de la classe política 520e-521b, 519e-520a4- Descens al fons de la caverna 520a-b, 519c-520d5- L´educació platònica 518 b-d
Podeu trobar una selecció de textos en https://sites.google.com/site/cavernicoles/caverna
