1
39 El Triangle • número 930 • 13 de juliol de 2009 CULTURA NOVETATS JOAN B. CULLA ‘La dreta espanyola a Catalunya’ ★★★★ LA CAMPANA, 2009 ■ ■ Aquest assaig és la crònica d’un fracàs per- durable, el dels intents de la dreta espanyola d’a- conseguir un suport polític i electoral a Catalunya. Culla torna a mostrar la vocació d’oferir assajos referencials (en aquest cas, d’un tema «antipà- tic», segons paraules prò- pies), i en aquesta ocasió ofereix un monumental repàs cronològic de la vida de les plataformes electorals del fraguisme i del PP. El buidatge d’he- meroteca i de bibliogra- fia és intensíssim i molt complet, conduït amb ri- gor en la descripció i amb una certa ironia subtil en el comentari. l Ignasi Franch M. PÉREZ NESPEREIRA ‘La Ciutadella. Símbol d’opressió...’ ★★★ EDITORIAL BASE, 2009 ■ ■ En la llarga història de desavinences catalanes amb la monarquia hispa- na destaca la construcció de la Ciutadella, fortalesa militar i símbol del domini castellà. Fou caserna, presó i patíbul per doble- gar la resistència del país a perdre la capacitat d’autogovern i de negocia- ció directa amb el monar- ca. El llibre, interessantís- sim, ens endinsa en la Barcelona il·lustrada del XVIII i en la democràtica i liberal del XIX per relatar el procés de construcció i de desballestament d’a- quest símbol d’opressió, que passà a esdevenir la principal zona enjardina- da de la nova ciutat en ex- pansió. l Fèlix Villagrasa RESSONADORS ‘Ressonadors’ ★★★ RESSONADORS, 2008 ■ ■ Ressonadors busca re- cuperar el folklore d’Eïvis- sa i de Formentera sota co- dis genèrics contempora- nis. A algun tall d’ortodoxa orientació de cançó medi- terrània amb ressons folk, s’hi afegeixen irrupcions de rock, de pop i de jazz, i fins i tot alguna cadència caribenya en una peça d’e- videntíssim origen popu- lar. El conjunt, tan divers, pot ser dispers, però inclou temes realment bells. Exclosa la cohesió estilística, resta la unitària vocació pedagogicodifusora del cançoner tradicional, de manera eclèctica i accessi- ble, per part d’un duet que compta amb una amplíssi- ma nòmina de solistes i de grups col·laboradors. l I. F. DIJOUS PAELLA ‘Vol. 2’ ★★★★ PROPAGANDA PEL FET!, 2009 Mirada referencial al gran fracàs de la dreta espanyola Crònica d’un símbol d’opressió militar ■ ■ La nova entrega de Dijous Paella es replega en la rumba i abandona la fu- sió coblística que el grup explorà encertadament en el seu primer disc. El segon volum potser sem- bla més simple per estar més delimitat estilística- ment, però resulta plena- ment reivindicable pels diferents colors i sensa- cions que projecta. Lluny de fiar-ho tot al ventilador, el grup teixeix melodies i ritmes diversos, no sem- pre festius i en algunes ocasions amb molt de gan- xo, com a «Blaus». També hi fan acte de presència te- mes amb l’empremta de Marc Xerramequ Ser- rats, als quals la producció té força pes. l I. F. Reivindicable rumba de colors i tons variats Eclèctica difusió de cultura balear modernitzada LLIBRE LLIBRE CD CD TEATRE. ‘REBUFAPLANETES’ ■ ■ Feia dos anys que Pep Bou no actuava a Barcelona amb les seves bombolles de sabó. Aleshores va ser al Tívoli, amb l’espectacle Clar de llunes. Ara, Bou pre- senta Rebufaplanetes al Poliorama. Ho fa amb una re- visió del seu mític Bufaplanetes, que va estrenar fa just vint-i-set anys i que va deixar bocabadat un Joan Brossa, que va definir el que feia l’artista de Granollers com a «poètica de les bombolles de sabó». Això és aquest espectacle, amb el qual ell va donar un dia un gir a la seva vida, deixant enrere la seva feina com a apare- llador per endinsar-se en un món màgic, fet a partir d’un material tan fràgil com una bombolla, fràgil i molt més difícil de dominar del que el públic potser es pensa. Acompanyat per Isaías Antolín, que introdueix ele- ments de paròdia en l’espectacle, Pep Bou torna a cap- tivar-nos. Des del 1982, volta el món amb un material efímer que deixa sempre empremta. Després de Barcelona, Hong Kong l’espera, per continuar cap a França. Pep Bou sempre ha dit que treballa més a fora que en el seu país. Que no ens passi amb ell el que ha passat amb altres creadors. Valorem l’elegància i l’originalitat d’aquest gran engendrador d’experiències. l Pep Martí El retorn del trobador de les bombolles de sabó Director: Pep Bou Intèrprets: Pep Bou, Isaías Antolín Lloc i data: Teatre Poliorama, fins al 25 de juliol

El retorn del trobador de les bombolles de sabó...amb les seves bombolles de sabó. Aleshores va ser al Tívoli, amb l’espectacle Clar de llunes. Ara, Bou pre-senta Rebufaplanetesal

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

• 39El Triangle • número 930 • 13 de juliol de 2009

CULTURANOVETATS

JOAN B. CULLA‘La dreta espanyola a Catalunya’★★★★LA CAMPANA, 2009

■ ■ Aquest assaig és lacrònica d’un fracàs per-durable, el dels intents dela dreta espanyola d’a-conseguir un suport polítici electoral a Catalunya.Culla torna a mostrar lavocació d’oferir assajosreferencials (en aquestcas, d’un tema «antipà-tic», segons paraules prò-pies), i en aquesta ocasióofereix un monumentalrepàs cronològic de lavida de les plataformeselectorals del fraguisme idel PP. El buidatge d’he-meroteca i de bibliogra-fia és intensíssim i moltcomplet, conduït amb ri-gor en la descripció i ambuna certa ironia subtil en elcomentari. l Ignasi

Franch

M. PÉREZ NESPEREIRA‘La Ciutadella. Símbol d’opressió...’★★★EDITORIAL BASE, 2009

■ ■En la llarga història dedesavinences catalanesamb la monarquia hispa-na destaca la construccióde la Ciutadella, fortalesamilitar i símbol del dominicastellà. Fou caserna,presó i patíbul per doble-gar la resistència del paísa perdre la capacitatd’autogovern i de negocia-ció directa amb el monar-ca. El llibre, interessantís-sim, ens endinsa en laBarcelona il·lustrada delXVIII i en la democràtica iliberal del XIX per relatarel procés de construcció ide desballestament d’a-quest símbol d’opressió,que passà a esdevenir laprincipal zona enjardina-da de la nova ciutat en ex-pansió.l Fèlix Villagrasa

RESSONADORS‘Ressonadors’★★★RESSONADORS, 2008

■ ■ Ressonadors busca re-cuperar el folklore d’Eïvis-sa i de Formentera sota co-dis genèrics contempora-nis. A algun tall d’ortodoxaorientació de cançó medi-terrània amb ressons folk,s’hi afegeixen irrupcionsde rock, de pop i de jazz, ifins i tot alguna cadènciacaribenya en una peça d’e-videntíssim origen popu-lar. El conjunt, tan divers,pot ser dispers, però incloutemes realment bells.Exclosa la cohesió estilística,resta la unitària vocaciópedagogicodifusora delcançoner tradicional, demanera eclèctica i accessi-ble, per part d’un duet quecompta amb una amplíssi-ma nòmina de solistes i degrups col·laboradors.l I. F.

DIJOUS PAELLA‘Vol. 2’★★★★PROPAGANDA PEL FET!, 2009

Mirada referencialal gran fracàs de ladreta espanyola

Crònica d’unsímbol d’opressiómilitar

■ ■ La nova entrega deDijous Paella es replega enla rumba i abandona la fu-sió coblística que el grupexplorà encertadamenten el seu primer disc. Elsegon volum potser sem-bla més simple per estarmés delimitat estilística-ment, però resulta plena-ment reivindicable pelsdiferents colors i sensa-cions que projecta. Llunyde fiar-ho tot al ventilador,el grup teixeix melodies iritmes diversos, no sem-pre festius i en algunesocasions amb molt de gan-xo, com a «Blaus». Tambéhi fan acte de presència te-mes amb l’empremta deMarc Xerramequ Ser-rats, als quals la produccióté força pes.l I. F.

Reivindicable rumba de colorsi tons variats

Eclèctica difusióde cultura balearmodernitzada

LLIBRELLIBRE CD CD

TEATRE. ‘REBUFAPLANETES’

■ ■Feia dos anys que Pep Bou no actuava a Barcelonaamb les seves bombolles de sabó. Aleshores va ser alTívoli, amb l’espectacle Clar de llunes. Ara, Bou pre-senta Rebufaplanetes al Poliorama. Ho fa amb una re-visió del seu mític Bufaplanetes, que va estrenar fa justvint-i-set anys i que va deixar bocabadat un JoanBrossa, que va definir el que feia l’artista de Granollerscom a «poètica de les bombolles de sabó». Això ésaquest espectacle, amb el qual ell va donar un dia un gira la seva vida, deixant enrere la seva feina com a apare-llador per endinsar-se en un món màgic, fet a partird’un material tan fràgil com una bombolla, fràgil i moltmés difícil de dominar del que el públic potser es pensa.Acompanyat per Isaías Antolín, que introdueix ele-ments de paròdia en l’espectacle, Pep Bou torna a cap-tivar-nos. Des del 1982, volta el món amb un materialefímer que deixa sempre empremta. Després deBarcelona, Hong Kong l’espera, per continuar cap aFrança. Pep Bou sempre ha dit que treballa més a fora queen el seu país. Que no ens passi amb ell el que ha passatamb altres creadors. Valorem l’elegància i l’originalitatd’aquest gran engendrador d’experiències. l Pep Martí

El retorn del trobador de les bombolles de sabóDirector: Pep BouIntèrprets: Pep Bou, Isaías AntolínLloc i data: Teatre Poliorama, fins al 25 de juliol