72

El teatre com a servei públic a laUniversitat Jaume I de Castelló

La primitiva Aula de Tea-tre impulsada per l’actor idramaturg Carles Ponss’ha convertit en el refe-rent de l’activitat teatral ala província de Castelló ien un exemple de la rela-ció entre el món universi-tari i les arts escèniques,enteses com a un compro-mís ètic i estètic, com unautèntic servei social, unaforma de retornar a la so-cietat el que esta dóna a laUniversitat.

Un servici públic és laresposta a una ne-cessitat social que

l’economia de mercat nopot satisfer i aleshores ésassumida per una instituciópública. En el cas del teatreaquesta necessitat social esfonamenta en un dret: eldret a la cultura. Si aquestaapreciació pot servir en unaspecte general, pel que faa la Universitat Jaume I téunes especificitats ben defi-nides en les quals es treba-lla entre altres facetes la di-fusió, la creació i la forma-ció.

Estos són els principis queregeixen el funcionamentde l’Aula de Teatre CarlesPons. Un lloc on ha de tin-

dre espai la vocació i laprovocació i ha de ser ha-bitual contestar, discutir,qüestionar o replantejar.

L’actual Aula de Teatre vacomençar al vell Col·legiUniversitari de Castelló(CUC) impulsada per l’ac-tor i dramaturg Carles Pons.Després de passar per di-versos espais provisionals,des del curs 2004-2005compta amb instal·lacionspròpies.

El funcionament de l’Aulade Teatre de la UniversitatJaume I des de la seua cre-ació ha donat una novaconfiguració al panoramateatral castellonenc, no solsa l’àmbit universitari. Això

Una de les actuacions programades dins el Reclam de l’any passat.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 72

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 73

74

ha estat possible amb laprogramació d’activitats iespectacles als diferents es-pais escènics on ha tingutaccés tot el cos de la pobla-ció de les comarques d’àm-bit d’influència on està ubi-cada la Universitat.

L’eix vertebrador d’aquestainiciativa, inserida al Serveid’Activitats Socioculturals(SASC) de l’UJI és l’organit-zació de cursos i tallers i laprogramació que s’iniciaamb la Mostra de Teatre Re-clam i es clausura amb elCiclorama a la fi del curs.Així, el que una vegada vacomençar com una activitatuniversitària, a poc a pocha esdevingut un referentcultural a Castelló, amb unslligams molt forts amb elsagents econòmics i socialscastellonencs.

Les línies d’actuació han es-tat encaminades a un enfo-cament d’activitats amb la

capacitat de projectar unecosistema cultural viu onl’objectiu principal és difon-dre el més amplament pos-sible l’art dramàtic que laUniversitat puga produir, ai-xí com les experiències i fo-naments del nostre teatre.Al mateix temps, l’Aula deTeatre Carles Pons és a Cas-telló l’espai artístic per rebretots els corrents moderns iinnovadors del teatre con-temporani d’acord amb elpaper de renovador teatralque sempre ha d’assumir laUniversitat, per a no trobar-nos davant del dilema ques’invoca en moments de cri-sis teatrals de portar el tea-tre a la Universitat o la Uni-versitat al teatre.

En línies generals l’Aula deTeatre és una factoria crea-dora de vocacions artísti-ques interdisciplinàries,una nova forma de conce-bre l’art com a llenguatgesense fronteres. Perquè el

teatre actual transita peraquest espai, el dels movi-ments estètics on la interre-lació de les diverses arts ila col·laboració en l’àmbitde la creació és cada vega-da major (actors, músics,pintors, escultors, balla-rins…), i és que en el tea-tre caben moltes més cosesque teatre, amb un horitzóinfinit que dibuixa el grancamí que hi ha al davant.

És un espai obert a tot tipusde propostes que ajuden adesenvolupar l’expressió,l’art i la comunicació entreles persones a través de lesseues activitats conforma-des pel curs regular de no-vembre a maig i els tallersmonogràfics, que combinenels exercicis pràctics i les re-flexions teòriques. S’assa-gen obres de teatre i esce-nes soltes. A la fi del curs esmostren el treballs dramà-tics acabats o aquells queestan en procés.

Estudiants de l’Aula, durant un exercici d’iniciació al teatre.

L’Aula de Teatre és un espai obert

a tot tipus de projectes que desenvolupen

l’expressió entre les persones

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 74

75

ReclamFestival

Internacional de l’Oralitat

ProjecteAlcover

Ciclorama

En l'actualitat s'imparteixen regularment dos cursos d'i-niciació al teatre, un d'interpretació i un taller de muntat-ge, a més dels monogràfics de caràcter intensiu que s'im-parteixen puntualment. A més dels diferents cursos, les fi-nalitats de l'Aula es concreten en les següents activitats:• Reclam. Mostra de teatre • Projecte Alcover • Festival Internacional de l’Oralitat• Col·laboracions diverses• Ciclorama

L’Aula de Teatre Carles Ponsde la Universitat Jaume I vaposar en marxa l’any 1993 laMostra de Teatre Reclam. ElReclam manté un segell pro-pi de programació teatral,diferenciada i compromesaamb l’art contemporani, quepretén impregnar tant l’àm-bit universitari com la pobla-ció en general amb la inten-ció d’incidir i remoure l’en-torn territorial del qual for-ma part. I ho fa amb la il·lu-sió de créixer cap a la reali-tat individual i col·lectiva ac-tual mantenint un compro-mís ètic i estètic des del llen-guatge de les arts escèni-ques.

La programació s’escampaper diferents municipis deles comarques de Castellóon els respectius ajunta-ments i entitats locals patro-cinen la Mostra a les seuscorresponents. La Mostra técaràcter anual, es du a termeal mes de novembre i hi par-ticipen les poblacions d’Al-massora, Benicàssim, Beni-carló, Betxí, Borriana, Caste-lló de la Plana, la Vall d’Ui-xò, Morella, Onda, Vilafran-ca, Vila-real, Vinaròs i de

forma excepcional les po-blacions de l’Alt Palància através de la Fundación Ban-caja de Segorbe.

Enguany a les seus habitualshem afegit, amb un notableèxit, el Centre PenitenciariCastelló 1. Açò ha estat l’ini-ci d’una col·laboració amb elcentre en l’àmbit formatiuque es prolongarà durant totel curs.

En cada edició de la Mostraparticipen més de vint com-panyies professionals i lamitjana d’espectadors superales dotze mil persones. Perl’època de l’any, els especta-cles que s’exhibeixen sónmajoritàriament de sala iamb format mitjà; per aquestmotiu requereixen una dota-ció tècnica dels espais, tretdels que es fan als pubs coma complement lúdic i festiu.

La Mostra es patrocina a mésdels recursos propis de laUniversitat, amb les aporta-cions de la Diputació Pro-vincial, les regidories de Cul-tura dels ajuntaments partici-pants i Bancaixa, FundacióCaixa Castelló.

A les comarques de Caste-lló, el Projecte Alcover té ala Universitat Jaume I l’úni-ca seu. El Projecte Alcoveres defineix com l’associaciólliure, oberta i noprotocol·lària d’una sèried’entitats municipals i pro-gramadors teatrals de l’àm-bit geogràfic de la llenguacatalana amb l’objectiu decrear una estructura establed’intercanvi, que permeta larealització de gires coordi-nades d’espectacles teatralsen català.

El Projecte Alcover parteixde dues consideracions bà-siques. D’una banda, el pre-domini dels criteris culturalssobre els comercials; de l’al-tra, la voluntat de promoure

la circulació i la contracta-ció d’artistes i espectaclesteatrals que desenvolupenla seua tasca en català. Elmercat natural del teatreque es fa amb les diferentsmodalitats de la llenguacompartida pels diferentsterritoris no s’acaba per acadascun d’ells a casa seua.Hi ha una clara voluntat d’a-judar a ampliar el mercat ales companyies balears, ca-talanes, andorranes i valen-cianes.

El Projecte Alcover naix perreforçar l’agermanamentcultural de les Illes Balears,Catalunya, Andorra, la Fran-ja de Ponent i el País Valen-cià a través d’un esforç con-junt d’entitats participants.

El Festival Internacional del’Oralitat és un projecte in-tercultural que dóna cabudaa persones de procedènciadiversa que tenen com a filconductor la difusió d’histò-ries que s’han anat transme-tent per via oral generaciórere generació; les narra-cions que formen part del’univers mitològic i real decada poble. Per fer-se unaidea de la dimensió del pro-jecte, només cal fer una re-passada al programa delfestival d’enguany on parti-cipen narradors i narradores

d’Alemanya, Argentina, Ca-merun, Xile, Colòmbia, Ve-neçuela, República ÀrabSahrauí Democràtica, Israel,Euskal Herria i País Valen-cià. Aquest projecte té unadimensió que aplega a totl’estat espanyol i juntamentamb la Universitat Jaume Itambé són seus del festivalla Universitat d’Alacant,Universitat Miguel Hernán-dez, Universitat de València,Universitat de Valladolid, elGran Teatre d’Elx, la FNACd’Alacant, Hondón de lasNieves, Ordizia i Tolosa.

Aquesta peça de la decora-ció teatral serveix per do-nar nom a un cicle d’activi-tats al voltant del teatre(representacions, xarrades,

cursos monogràfics, etc.)Amb el Ciclorama mostremel treball realitzat a l’Aulade Teatre Carles Pons i tan-quem el curs anual.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 75

76

”La programació de teatredintre les activitats cultu-rals de les universitats pú-bliques és habitual. Tot iaixò, la Universitat Jaume I(UJI) de Castelló ha fet del’art escènic un signe iden-titari de la seua programa-ció anual.

Esta oferta cultural s’articu-la a través de l’Aula de Te-atre Carles Pons. El seu di-rector, Antoni Valesa, enténla didàctica i la praxi teatralcom un tot que ha de res-pondre a un compromísètic a més d’estètic. Espe-cialment quant es tracta deteatre universitari.

De quina manera s’inte-gra el teatre dins l’ofertad’activitats culturals de laJaume I?Els cursos que programema l’Aula de Teatre comen-cen amb el curs acadèmic.A cada exercici oferim doscursos i un taller; i cadacurs realitza una posada aescena, un muntatge tea-tral. El teatre, com a tal, nopertany a l’ensenyament re-glat de la universitat, peròsí que s’insereix dins delServei d’Activitats Sociocul-turals (SASC), on obté unaampla resposta. Durant ca-da curs acadèmic uns 62

ToniValesaDirector Aulade Teatre UJI

“La Jaume I té unasensibilitat especialvers el teatre que la diferencia

La sensibilitat de la queparlàvem es veu tambéamb projectes diferents. Ai-xí, treballem a la presó. Ésun treball social amb el te-atre, que ens ha portat atindre teatre al penal du-rant l’any; un teatre senzillal què els reclusos respo-

nen molt bé. El teatre, queserveix per a tantes coses,pot esdevindre també unmitjà de reinserció. Els fasentir-se lliures.

La Mostra Reclam tal ve-gada és el mascaró deproa de l’Aula de Teatre

Antoni Valesa, director de l’Aula de Teatre Carles Pons de la Universitat Jaume I.

“Al curs 2009/2010 laUniversitat comptarà ambel principal espai escènicde la província, al nou

Paranimf, amb capacitatper 620 persones”

alumnes participen directa-ment a l’Aula de Teatre Car-les Pons (50 als dos cursosanuals i altres 12 als ta-llers). No obstant això, elsgrups que han anat sorgintd’anys anteriors continuenvinculats a l’aula i s’hi im-pliquen.

Què diferencia la progra-mació i activitats teatralsde l’UJI de la que ofereixla resta d’universitats pú-bliques valencianes?Pense que la Jaume I té unasensibilitat especial vers elteatre. A banda de les obresde caire universitari, el tea-tre a la universitat de Caste-lló té una implantació pro-fessional. La gent professio-nal del món teatral de laprovíncia té uns lligamsmolt forts amb la Universi-tat, bé perquè han eixit del’Aula o bé perquè venenací a fer projectes conjuntsamb nosaltres.

A més, la programació del’UJI compta amb la MostraReclam, que és singular ique té una gran implanta-ció territorial a la provínciaon ja tretze pobles hi parti-cipen. N’hi ha cada vegadamés que volen integrar-s’hiperò considerem que esmillor fer-ho a poc a poc.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 76

77

Carles Pons, però què hiha al seu voltant? S’acabaahí?El Reclam és la part mésprofessional i la que vessaa l’exterior de la Universi-tat. Però a més està la partinterna, l’Aula pròpiamentdita, que no és veu tant,però que sí que està moltarraigada.

L’UJI, dins de Castelló, ésl’entitat que més hores deformació en arts escèni-ques ofereix, una oferta re-gular i continuada duranttot l’any.

És el món universitariun món propici per es-cenificar i rebre un altretipus de teatre, ètic icompromés?Sí. A més, nosaltres treba-llem en eixe sentit de do-nar oportunitat i cabuda alteatre menys comercial. In-tentem canalitzar propostesque arribarien amb moltadificultat al circuit habitual.Intentem mostrar treballs

més arriscats estèticament iètica. Per a altres coses jaestan les sales habituals. LaUniversitat Jaume I com-pleix amb esta filosofia iels estudiants són més re-ceptius a estes propostes.

Les activitats de l’Aula deTeatre es queden al cam-pus de Riu Sec?Gràcies al programa Perifè-ric de la Universitat podemfacilitar teatre i formaciópels pobles de menys de5.000 habitants amb insta-lacions xicotetes, sense in-fraestructura. També orga-nitzem tallers als pobles,segons van solicitat-ho elsmunicipis.

Els alumnes de l’Aula parti-cipen també en activitatsd’intercanvi amb altres uni-versitats. Però la formacióbàsica es fa al campus.

Creu que la crisi afectaràa la programació teatralde l’UJI?En principi no. Sempre s’ha

dit que el teatre està en cri-si amb el que supose queara està al seu medi habi-tual. Pense que la crisiafectarà més a companyiesprofessionals, o a que esretallen els contractes ambl’Administració.

Hi ha un públic per a lesactivitats de teatre uni-versitari fora de la Uni-versitat?Sí que n’hi ha. A més, l’Au-la de Teatre està obertatambé a la població no uni-versitària. Per tal de facili-tar la seua participació, lesactivitats de vesprada co-mencen a les 19:00h.

Respecte al públic de lesrepresentacions, com amostra et diré que el ba-lanç d’espectadors del Re-clam 2008 fou de 13.000persones.

Quina serà la principalnovetat de l’Aula de Tea-tre Carles Pons per al2009?

Continuarem amb els cur-sos i muntatges nous. Peròla gran novetat serà quedurant el 2009 la Universi-tat Jaume I comptarà ambun nou espai escènic ambnoves tecnologies que seràel principal espai escènic ala província.

Estarà al nou Paranimf, do-tat amb una caixa escènicatotalment equipada i ambuna fossa per orquestraamb capacitat per a 80 mú-sics. La capacitat de públicserà de 620 persones. Esta-rà operativa per al propercurs 2009/2010.

Es pot ensenyar a anar alteatre?És clar. De fet, quan propo-sàrem crear l’Aula, vamplantejar fer-la una escolade l’espectador. Quant mésteatre es veu, més ganes entens d’anar.

El teatre és un virus que sit’infecta t’acompanya du-rant tota la vida.

Imatge d’un dels treballs de fi de curs de l’Aula de Teatre.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:07 Página 77