VALLFOGONA MARÇ 1989 PRIMERA EPOCA Ns 0

. -C C S V > •

• •M • s

» \

t»

N

yV FESTA DE LA VACA

A VALLFOGONAv _____________________ yy a

PERQUE ENS OPOSEM A L EMBASSAMENT

DE RIALBV y

VALLFOGONA APROVA EL PRESUPOST

DE L AN Y 1989v y

/ CLUB ESCACS ^ VALLFOGONA

1984 - 1989^ _____________________ y

Editorial

¿&cIa fil\AKeH \4iOi Ae te¡t/fvÿ X <Mfvt La \LXmaxÓ

tleA^AetAl t**v COA^x q u e c&hAxteieA*^ AxC ideiA H eht x1rXeieMúifaL¿Vlx6

ep*e KMAÁXcJULcfaeAnX fiOAÁtxu fieL 'h& itie 4txu4\x¿xfix, -fvev* "EL XOP" -lev x itA L á a x c a > / * v k |¿ ) k m ^ LocaL-, \eAx\e aiX ie* f ile te fv¿*¿VH4 í « Á ll^ e \ti M v AÁxehX f ie l Â&txAi acty^eÍA\cei eLt e*Á^e+¿AKe+Xi O v¿i x iK fio iícvfU t epue e4 f iio /u e i-

aJL A m od ie f ie b te ,A e i Á e L ó fitx C A / «

¿ O f K h M O i ^ \AñJ*efieAnJ*eArX .

De« / Aif*eA\s fiàÿvHe* u4 L ix i^etK a \A^X\Xu£xCi^,AiiOexAei^f\A

x veúhA La fianiJLxLÁXat Áexfiienai Leí v&itiei GfixA^x&hA

n^^yx'hXA'hX La vcdiA ccLJLakoiACxóEXa Cfue cernee^cevK xJLJmaLC'h aU AcpueÁÍA le/uxiUi ef\A xHf̂ fiLxCA u^v lefiXe x whzt cca-XxAtmaXoX epue Xaax *cLa e i ficÁ iÁ eñxAArXeyXi OAhJb La^ut /e tdU x ax tx ACOAxieÿuxi uAxA \¡aXa efxCOAlxxabLe « fv W e [ í ¿ í AeL AxOitie ficbL e x whA ccw xuèixC xA AKOÁeL.

------------------------------------------------------------------------ u \ m f ic a o -------------

EDICIO:ELXOPApartat de correus, 1 VALLFOGONA DIRECTOR: VICENÇ RICARTEQUIP DE REDACCIO: TERE ABAT, RAMONA TORRADES, MONTSE CASES

CORRECTORA: DOLORS PIJUAN FOTOCOMPOSICIO: CADENA PLA (Mollerussa).

AMB LA COL.LABORACIO DE L'AJUNTAMENT DE VALLFOGONA

ZATCOP 3mmim m

:::à - --ÿaailIMM

HQCII VflLLFOQONflMm MI

EL CARNESTOLTES A VALLFOGONA CLUB ESCACS VALLFOGONA

El 1989 retoma la prehistoria a Valltogona

El carnestoltes ha pasat, però un altre en vindrá, l'enrenou que promou quant arriba "el rei dels pocasoltes , Don Carnestoltes” és tan gran , ho trasbalsa tot.

Els senyors vestits de nenes, de vidues, de gita­nes, de padrines de dones Les senyores aMnrevés, de senyors grans, malfargats, de gangs­ters, de nens...

Les colles totes unides, evocant als nostres avant- passats, els primitius de les cavernes, am b pells i amb garrots i tam bé els troglodites arribant a extrems semblants a la fura deis baus, agençaçts amb earns crues i animais que volen morts pels aires.

Unes senyeres catalanes déambulants, portant la catalanitat més amunt i fent-la més propera, astronautes, marcians, rates, i ratolins, gats i pa­llassos. arlequins, indis, africans i drabs, fades i donzelles. princeses i reines, futbolistes i mecd- nics, doctors i enfermeres, rodamons i espantao- cells..., i un llarg etcétera de personatges de tots els estaments socials són i están representats, sempre en la gran festa.

Les petites i grans sorpreses que hi solen concó­rrer ens acaben d'alegrar la vetllada, com pot ser el premi-concurs deis disfressats,En aqueta oca- sió era una càmera fotgràfica que recaigué en una rateta que s'havia escapat del niu, per anar a ballar.Ara només ens cal esperar al proper camestol-

tes per a veure si aquest cop podem ser els afortunats, però el que reaiment importa i de debó és no perdre l'animació i disfressar-se per a passar-ho força bé.

f\baX

INICIATIVAL'any 1884 dos nois es proposen la pos-

sibilitat de crear un club d'escacs a la vila. Les provabilitats de tirar endevant eren poques degut a la minsa aflció arrelada al poblé, però gracies a l'es- forç personal d'ells, varen sorgir més ju- gadors que els van fer costat i amb els quals es va poder arribar a formar l'e- quip.NAIX UN CLUB:Amb els jugadora poc preparats, però sí amb ganes de competir i tirar ende­vant, naix un club dins la gran familia escaquistica. Les confrontacions de la provincia estoven molt per damunt del nivell fins llavors aconseguit i aixó es fa notar en el primer any de competició, ocupant els últims llocs de la classifica- ció, però no cal dir que ens va servir per enriquir els nostres coneixements esca- quistes.SEGON ANY DE COMPETICIO (1965-86)Havien canviat les coses i amb l'ajut de la cantera del club, la quai havia pros­pérât molt, l'equip va registrar uns résul­tats excel.lents, aconseguint col.locar­se dins del grup capdevanter de la ter­cera categoria i assolit un títol dintre les competicions d'escacs actius (partides rápides ).

SJ. 'Xcrp 4

{¡QUI VffLLFOGONffW iMmm

: :

CLUB ESCACS VALLFOGONATERCER AN Y DE COMPETICIO (1986-87 )El club perd jugadors degut a l'afició per

d'altres esports més actius, la cantera puja molt a poc a poc i es va decidir de reforçar l'equip amb fìtxes de fora Ja que el més apropiat per crear afició i assolir un bon nivell és lluitar amb els grans equlps.Aixà donà résultat i manté l'equip dins les aspiracions per a pujar a segona ca te­goria, però sense aconseguir-ho.Els es- cacs actius semblava que era la nostra especialitat i aixi es renova el titol de campions de la tercera categoria. QUART ANY DE COMPETICIO (1987-88 ) Els jugadors individualment han augmen­

tât de categoria dins de la provincia i aixà es fa notar a l'equip, el quai, ascen- deix a la segona categoria i, el que és mes important : està préparât per lluitar amb els equips de més potencial de la demarcacié.Aixà es palesa ja que en totes les compe- ticions jugades l'equip va quedar classifi- ca t dins del grup dels quatre primers. CINQUE ANY DE COMPETICIO (1988-89 )L'equip continua cultivant més éxits i puja a primera categoria.Aixà el situa com a una de les entitats capdevanteres dins de la provincia, igua- lant i fins i to t superant a clubs com: Balaguer,Tarrega, La Seu d'Urgell, Cerve­ra, Solsona, etc..., els quais tenen en un principi moites més posibilitats.En definitiva , el més important és que gràcies als ajuts rebuts de la vila i a la creació de l'escola d'escacs ha passât en cinc anys de tenir set jugadors en actiu a tenir-ne trenta c inc, cosa que per l'entitat representa el premi a aquests cinc anys d'esforç per tirar-ho endevant.

PRESSUPOST DE L'ANY 1989En el transcurs de l'ültim pie célébrât per

l'Ajuntament de Vallfogona, es va apro­var el pressupost per aquest any i que importa la quantitat de 77,5 milions de pessetes amb els vots a favor de l'equip de govern i per quatre en contra del grup de la oposiciô.El débat dels pressupostos, va enregis­

trer un enfrontament entre els dos grups degut a la voluntat de l'equip de govern de vendre uns terrenys comunals prèvia consulta amb els veïns, per invertir-los en la millora d'unes obres, que a opiniô de l'alcalde Josep Cases no és perdre patri­moni sinô fer un canvi del mateix, per obres que se'n gaudirien tô t el veïns.L'import d'aquests terrenys, s'invertirien

en l'ampliaciô del diposit d'aigua pota­ble amb més de très milions ; Acondicio- nament del Cementiri Municipal amb très milions de pressupost i millora de la Uar de Jubilats am b 2,2 milions.La oposiciô no va considerar positiva la

venda, ni la majoria dels punts del pres­supost; per la quai cosa va provocar que l'alcalde Josep Cases acusés al grup opositor d '1 inocéncia politica i que so- lament fan acte de presèneia als plens només per critlcar les propostes que porta l'equip de govern i no saver respondre amb altres alternatives, contructives i concrètes pel bé del Municipi, dins de les possibilitats \El cap de la oposiciô Manuel Serret i

Pons, va posar en dubte el treball de l'Alcalde, manifestant que * jo no sé si abans te'n preocupaves més i ara no tant, ja que durant très anys no ens han aprovat cap pla d'obres, crec que no és culpa de la Generalitat, alguna destina- ciô que ha anat a parar a altres Munici- pis, podria haver vingut a VallfogonaAquest fet provocaria que en Josep

Cases répliqués les paraules del cap de la oposiciô manifestant " que en aquest Pais està manant l'equip que tu represen

A P 6 ^

zel estiguin sincronitzats. L'animal és inséminât dues vegades i dintre de vuit dies és objecte de dos rentats mitjançant l'extracció artificial. Aquesta demostració práctica va ésser el complément de l'explicació teórica realitzada durant aquests dies i que va ésser un avanç de la col.laborado entre la Diputació i la Cooperativa i que es durà a terme molt aviat.

A l'acte de cloenda van estar-hi présents en Josep Santacana, Director General de Promoció i Desenvolupament del DAR, Fancesc Camino Cap de Servéis del DAR de Lleida, Antoni Badia, Prési­dent de la Comissió d'Agricultura de la Diputació de Lleida, Jaume Rey de Roa Président d'ENFE (Asso- c i a c i ó N a c io ­nal Fri- s o n a

E s p a n ' B y°ia)iP r e s i - ^ ^ Q B f e dent dela C o- m is s ióOrganit- z a d o raen Ma- n u e 1S e r r e t T o r r a ­des.

E n Rey de P r e s i ­A N F E s a l t a r aq u es ta E d i c i ó cola deha estât la de més qualitat i de més participado de les qué s'han fet al territori espanyol.

El Jutge principal, el Canadenc Mr. Elgin Craing de la "Asociation Holstein Friesan" del Canadá, va manifestar que "el bestiar présentât és de millor qualitat si el comparem amb el del meu país i sobre tot el vaig capacitat per a dur a terme gran nombre de parts", qualificaria també el carácter lleter"molt important", en contra de la menor capacitat corporal respecte a les del CANADA.

u e V I

de l'Es- J u t g e s

QUALITAT DE LA V FESTA DE LA VACA

Exit de la XVI Escola Nacional de Jutges Ramaders de la Raça Frisona.

El Président de la Diputació, Ramón Com­panys, va anunciar durant l'acte inaugural l'immi­nent posada en marxa del conveni entre la Institució Provincial i la Cooperativa de Vallfogona per dur a terme transplantaments d'embrions i la seva comer- cialització.

La cinquena Edició de la FESTA DE LA VACA de Vallfogona va reunir a més de 1.500 persones que contemplaren la sisena i última jom a­da práctica de la XVI Escola Nacional de Jutges, en la qual hi van participar un total de 101 Ramaders repartits entre les Comunitats d'Asturies, Cantabria,Euskadi, Zona Centro i Catalunya. Aquesta Escola s'ha desenvolupat durant 4 dies d'activitats, i ha comptât amb la col.laborado de ramaderies de les comarques de la Noguera, El Segriá i El Pía d'Ur- gell, amb nivell, no solament de participació, sinó de qualitat del bestiar, durant les 23 sessions que s'han realitzat a l'Escola.

Un deis actes més destacats dintre de les ses­sions de l'Escola de Jutges va ésser la demostració de transplantaments d'embrions realitzada pel vete­rinari de la Diputació, Antoni Vidal i Lluis, a la ramaderia de Cai Serret; Vidal va explicar tot el procès que comença amb la selecció d'una vaca d'alta qualitat morfològica i de gran producció He­tera, normalment es seleccionen vaques adultes i que porten vàries lactàncies, despés d'un tractament hormonal a base de FLH durant 7 dies, es preparen les vedelles receptores de forma que els périodes de U ^tJU^cció

J a u m e R o c a , dent de va res-

molta gresca i xerinola . En acabar es va llegir el Testament, es va crem ar el Ninot i vam posar fi a la festa amb una gran xocolatada .

SORTIDA PEL POBLEAbans d'entrar en Quaresma vam fer una sorti-

da per observar els canvis de la Natura durant les estacions

Els més grans van anar a "La Pedrera", antic poble Prehistôric, es preparà la sortida esplicant una mica la seva histôria i després de l'observaciôdirecta es van fer treballs i dibuixos per tal de complementar l'activitat.

Els més petits van anar al camp per fer una berenada, jugar i també caminar tots plegats amb la cantimplora a l'esquena com els grans excursionis- tes .PROJECCIO DE LA PEL.LICULA

"EL OSO".Vam anar a Balaguer i vam veure una gran

pel.licula que ens dôna una visiô prou significativa de com viuen reaiment alguns animais sense deixar de banda l'argument que la fa més intéressant. Ré­sulta atraient per petits i grans i en ella es contrapo­sen els valors humans als dels animais.VISITA A "COPIRINEU"

La visita a la fàbrica de productes làctics la realitzàrem per gentilesa dels organitzadors de la "Fira de la Vaca". L'objetiu principal és que els nens sàpiguen a quins llocs va la llet del seu poble , que se'n fa, com s'envasa, etc...

Destaquem la importància de la llet i de la vaca dins el mon del treball, en aquets cas el ramader.

continguts que s'imparteixen a l'escola han estat programades peí Claustre de Professors juntament amb el Cosell Escolar del Centre, la finalitat de les quals és didáctico-educatives i també, perqué no, de carácter lüdic.CARNESTOLTESEl Camestoltes es celebrá com una festa tradicional. Els nens van participar-hi confeccionant les seves disfresses. Arribat el dia tots participaren en el cercavila engalonats i passejant el Camestoltes, fen

* C am estoltes* Sortida del poble* Projecció de la pel.licula " El Oso "* Visita a "Copirineu" (Pobla de Segur)* Visita a diferents granges durant la "Fira de la Vaca"* Excursió a PonsAqüestes activitats pensades per tal d'ampliar els

PROGRAMA D'ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

PRESSUPOST DE L'ANY 1989tes, a mi em sembla que era abans quan els

ajuntaments havien d anar a llepar, creo que ara no hi hem d'anar.

Si ara tenim un Govern de la Generalität assa- bentats de les inquietuts d'aquest Ajuntament, això que dius és una ruqueria en contra del nos­tre Govern, els Ajuntaments se’ls ha de donar el que els pertoca ".També es va aprovar la contractació per

admlnistració de les obres de la "zona esportiva", aixi com la rectificació de l'inventari de Béns i Drets Patrimonials de l'Ajuntament que és d'uns vuitanta milions.

Peí que respecta a l'Hostal Nou. té aprovat del Pía d'Obres i Servéis 10 milions de pessetes, 5 dels quals són subvenció per comenqar el Projecte de l'Enllumenat Public i encintat de voreres.

D'altra banda, s'ha demostrat molt interés per part dels veins i de l'Ajuntament de dur a terme la pavimentació dels carrers.També l'agregat de la Rápita a invertit 1,5 mi­

lions de pessetes per l'acondicionament de les Escoles Publiques, interior i zona esportiva, la

construcció d' un dispensari, del qual ja en te pro­jecte el Departament de Sanitat, a l'efecte de demanar subvenció económica.

Sui'XOP 7

¿ PERQUE ENS OPOSEM A L EMBAS­SAMENT DE RIALB ?

Tota la gent que hem aprofundit en aquets tema ens indignem de veure com es manipula a la gran majoria que no té informació.

Amb aquest article només tinc espai per a tractor un vessant del problema:

L'innecessari que és Rialb per a millorar els regs de l'Urgell. deixant de moment de banda el problema sísmic, el medi ambiental, el d'a- fectacions humanes, els interessos d'hidroeléc- triques, grans constructores i aigües de Barce­lona.Si partim d'un prlncipi general que un riu no és

patrimoni exclussiu de ningú, sino que és una ri- quesa de la qual n'hauria de gaudirtota la gent de la seva conca.Si reconeixem que a la majoria de regadius

s'está malgastant l'aigua i l Urgell s'aproxima al nivell a partir del qual tam bé hi estaría inclós dins dels que malgasten.Si reconeixem aquests dos principis arribarem

a la conclusió que abans de fer una desteta a la valí del Segre de la magnitut de Rialb, és possible trobar altres altematives meyns costo- ses i meyns problemátiques.

D’un estudi fet a partir de les Memóries de la Comunitat General de regants de l'Urgell i de treballs ¡informes deconsumd'aiguaenelsregs de L'Urgell fets per la Confederaciô de l'Ebre es desprèn que per exemple al 1985 (un any bas- tant sec) sols haguera fet fatta mig embassa- ment d'Oliana, per un reg a capdal maxim, a les terres de l'Urgell.

Però és el 1987, d'aquest estudi se'n desprén que es va sobrepassar en 2,3 Hm3 el consum màxlm d'algua al que aspira arrlbar l'Urgell de 9.000 m3 per Ha.i any.

Que vol dir aixó ?* 1er. Que hi ha una molt mala distrlbució de

l’aigua perquè molts regants al 1987 encara van patir.

* 2on. Que amb un petit embassament, l'Urgell asseguraria en anys de sequera el capdal màxim de 9.000 m3 Ha. i any al qual aspira a concessió a canvi de cedir els 33m3/segon de capdal continu.

Però el que és més greu és oue:* 1er. Sense cap més embassament a la cap-

çalera del Segre hi ha uns recursos aqùlfics sub- terranis de 100 Hm3 recarrgables anualment sense nécessitât de cap embassament. I molts estudls técnics aconsellen aprofitar aquests re­cursos com a molt més économies que quanse- vol embassament.

* 20n. Hi ha possibilitats d ’augmentar els recursos pel Canal Auxiliar d aigùes del Noguera Palleresa i en canvi cada any s'ajuda amb capdals que es prenen del Canal principal.

* 3er. Hi ha estudls de la Confederaciô de l'Ebre, avortats per les eléctriques, de transbassar del Naguera Palleresa a la presa del Canal d'Urgell I aixì poder cedir aigües d'Oliana al Segarra-Garri- gues.

* 4rt. La Comunitat General de Regants de l'Urgell toléra que el Canal de Fecsa baixi pie durant l'estiu mentre s'escatima l'aigua al canal auxiliar i a tot l'Urgell.

Es a dir hi ha tantes possibilitats per incremen­tar les dotacions del Canal d'Urgell fins a 9.000 m3 per Ha. i any sense nécessitât de fer el disbarat de Rialb que cal que totom en prengui consciència, si no vol la pagesia de l'Urgell finançar una obra i els beneficis endur-se'ls eléctriques i altres sangonelles.

Jctefi PaAKxei

S ^ 'X O P g-i-M-y-y í j í í í í Í . , . v / ; ' :

CONVERSA AMB...I R © S A C A M A M N A © A I R © I L A “ © A © IR II N A **

© 1 V A I L I L I F © © © N A

Rosa Carrabina i Barò és, ais seus 97 anys, que complirà el proper mes d'agost, la persona amb més edat de Vallfogona. pertany a una familia d'onze germans i ella mateixa pot presumir de 10 néts i quinze besnéts. Originaria de Farrera, una perita localitat del Pirineu, té vineles familiars amb Marta Ferrussola, esposa de Tactual President de la Gene- ralitat, i amb el periodista Agusti Farré.

Rosa Carrabina mostra una vitalitat desbordant i una salut a proba de bomba. Un exemple, segons ens explica ella mateixa, és el fet que "ais meus 86 anys encara pujava a tots els cirerers de la meva finca per agafar la fruita".

Una altra proba de la seva lucidesa és que realitza encara feines de la llar, continua rentant a mà, "no vull saber res de les Tentadores", explica mestre es sorpren de ser objecte d una entrevista i d'un reportatge fotografie.

"Si recordo la meva juventut?..., dones, és ciar, el que més m'agradava era anar a ballar. I de fet encara m'agrada. Ara fa temps que no ho faig, però no m'importaria bailar un bon xotis o una polca que són els meus balls preferits". Es ciar que això del ball era una diversió aíllada ja que la seva vida estava marcada per les feines del camp i el bestiar.

"Solía ocupar-me de les vaques i quan, a l'hivern, ens quedávem aillats per la neu, ens de-

dicàvem a elaborar formatges per a tot l'any. Durant la guerra els formatges els posávem en capees i els amagávem sota de l'aufals per evitar que se'ns els enduguessin els soldats".

La seva memoria a l'igual que el seu bon humor, és notable.

"De Farrera vam anar a viure al Pedrís. El trasllat el férem en tartana i tardèrent tres dies en arribar. Ais vint-i-un anys em vaig casar amb Josep Farré. Em buscaren promés, sí em busca­ren promés... i em vaig casar".

La Rosa, la "padrina" de Vallfogona, viu ara amb la seva filia Maria de 73 anys. " No tinc secreta per haver arribat quasi a centenària. He gaudit de tot, però amb m oderado. Per exemple: a la meva dieta no hi falta el café i algún cop amb un xic de conyac i tot".

La Rosa se'n riu, quasi com si confessés una falta. I després afegeix que ja surt poc de casa.

"Per qué ho he de fer, si estic emboltada de tot allò que més estimo", explica referint-se al fet que té com a ve'ins el domicili de l'alacalde de Vallfogona, el seu comerç favorit, i el café.

Abans encara sortia per anar a missa, però ara l'escolta per la tele.

"Es un programa que no em perdo mai. Cada diumenge al matí encenc la televisió i és com si em trobés en una església".

Posada a demanar coses diu que: "únicament demanaria salut per a les meves filies i per a tota la familia" . M entrestant passa el temps révisant els seus objectes més estimât, entre els quals destaca una "mantellina" que li regalé, fa ja molts, molts anys el seu marit, o confeccionant mitjons amb quatre agulles a la vegada, una de les eves millors afección s.

Una de les seves grans penes però, és no poder cobrar cap pensió, a pesar d'haver treballat tota la seva vida, però: " me les arreglo per poder fer algún regal ais meus néts i besnéts".

Mentrestant i, encara que ella no ho vulgui, la Rosa Carrabina s'ha convertit en tota una institució a Vallfogona i els seus veins comencen ja a comptar en darrera a l'espera del dia, dins de tres anys, en qué la "padrina" de Vallfogona arribará a centenaria.

Vicenç Ricard

x o p <?

COSE S% r «P Iw :;; MF

CINOFILIA

He buscat aquests mot en un pa­reil d'enclclopèdies i malgrat conéixer bé el seu significai mai no se m'havia acudit de resumir-ho. Be, em sembla que podré resumiren una definició curta i alhora entenidora.Un Cinófil, és aquella persona que s'inté­ressa per l'estudi i millorament de les races canines.I ara ! Que potser ens voi parlar de gossos aquest?.Dones sí !, si haguéssiu vist un Gos d'Atura passejar-se amb la seva mestressa pel bell mig de Burdeus com jo í he vist, també us faria goig saber que els catalans te- nim una raga originària de casa nostra, i apreciada arreu del món.I corn que l'objetiu primer d'aquest escrit és fer unes consideracions envers els gossos mestissos o barrejats i de pura raga, vull assenyalar ambdós extrems.

Parlarem d'un gosset de vora casa meva, estacat amb vuitanta centime­tres de cadena, alimentât només a base de pa see i parlar, tanmateix, deis gossos de raga Wells Corghi de la reina d'Angla- terra, que gaudeixen del propi psicoa­nalista, anomenat Roger Mugford.

Sovint, s'escolta el veli adagi que els gossos creuats són més intelligents que els seus germans de rag a . Si be aixó no és cert, vull aprofitar l'ocasió per trencar una llan- ga en favor dels cans sense raga recone-

guda. Mentre els superbis exemplars de pura estirp a vegades no tenen altra qua- litat que la seva acurada tipicitat, el gos barrejat, depén exclusivament de la pro­pia válua per fer-se estimar i guanyar-se un Hoc a la casa.Malgrat aquesta conclusió, augmentant cada cop més, els partidaris de l'animal de raga; tots coneixem amb quina facili­tâ t es col.loquen els cadellets d'una gos- sa parida, quant el seu aspecte s'apropa al d'un pastor alemany, pointer, bretó, ect. Altrament, quines dificultats si en llur aparenga, no hi ha el desitg atatavisme racial.

F. BetLe+¿.

SABIEU QUE...FA 50 ANYS

Al any 39 amb sessió ordinària es va aprovar per I' ajuntament de Vallfogo- na d'acom iadar el dòl a la sortida del poblé, ja que és desaconsellable, per la salut pública l'acompanyar els ca ­dàvere fins al cementiri municipal.En sessió ordinària es va acordar cridar ais vei'ns i dir-los que cada veí netegi la par de claveguera que li pertoca.......

En sessió ordinària es va aprovar els pressupostos pel 1940 per un total de 19.614 pessetes.

L'any 40 en sessió ordinària es va acor­dar la venda de 500 gr. de sucre per persona i clgrons de racionament..En sessió Extraordinària es va acordar que els forners farien una declarado jurada en rebre la farina per fer el pa, i que donin el pa ais vei'ns d'acord amb les targes de racionament....

INGREDIENTSiXiries 250 grMusclos 24 uniColamarssos grans 4 uniTaildelluç | 4 uniTail de rap 4 uniLlagostins 4 uniGambes 8 uniCeba 1 uniTomàquet 3 cuüarades de puré Vi blanc 1 gotRom 1 culleradaSuc de llimona 1 culleradaPebre Juiivert OU Sal

S^'XOP JO

Per a e l.laborar quansevol p la t, s'han de teñir p rév iam ent p re p a ­ráis els ingredients necessaris (que estaran ben tallats i ben nets ). Ja que si s'ha de proced ir a lhora a la pesada i c o c c ió deis com ponents, és m olt p robab le que ens ob lidem algún deta ll, o que a lguna cosa ens surti m alam ent.

SARSUELA CATALANA

Primer ta llem els calam arsos a rodanxes i els fregino. Mentre, co iem a fo c lent els musclos i les xirles fins que s'obrln, l'a igua que ens ha que da t, la guardem , després , fre­gino la c e b a ben trlnxada am b una m ica d'oli, a feg int-h i fo t el peix.Quan estigui to t ben freigit, hi

posem el puré de tom à q ue t, els alls i el ju libert ( to t ben trossejat ), la sal, el pebre i el vi.A con tinuac ió hi a feg im el rom i

ho flam egem .Després de deixar-ho coure du ­

rant c inc minuts, hi fiquem l'a igua de coure els musclos i les xirles, i un raig de brou de peix.Un co p ho hàgim tre it del fo c hi

posem el suc de llimona.I la sarsuela ca ta la n a està ja pre­

pa rada per a ser servida./ U h a Í To\á í*áx>

S d L(IT BA ‘XOP t t

EL G R I PLa grip és una malattia,virica aguda del

traete respiratori. La simptomatologia consisteix en:

1.- Enici brusc,mal de cap intens, miàl- gies (dolor muscular generalitzat;2.- Febre d 'aparició brusca fins a 39-40g.3.- Simptomatologia de vies respiratò-

ries altes, tos, estornuts, mal de coll en empassar-se la saliva, secrecio i conges- tió nassal.

La importància de la grip es deu fonda- mentalment:A.- A la capacita t del virus d'originar

importants épidémies.B- Freqüents complicacions de les vies

respiratòries (pulmonars, sinositis, otitis,mal de oïda ).C.- Gran nombre de visites als serveis

d'atenció de salut.D.- Baixes laborals i incrément de la

despesa econòmica.E.- Excès de normalitat generai en els

grups de " alt rise " que després enumera- rem a l'hora de rebre la vacuna.LA FONT D'INFECCIOEs per transmissió aéria (estornuts, tos,

petons, etc...) i el période d'incubació és de 24-72 hores. La susceptibilitat és uni- versal (és a dirtothom pot patir la malal- tia ) però la incidència és més elevada en nens d'edad escolar i adults- joves.TRACTAMENTEl tractament passa per ter una bona

campanya de vacunació antigripal a la tardor, ja que en ses una malattia que no té tractament és purament simptomà- tic, el malalt ha de guardar repòs al Hit i rebre analgésies, antitermics a dosis frac- cionades, évitant baixades brusques de la temperatura sobretot en persones d'e­dad.

Bona hidratado general (aigua, sucs de fruita natural e tc .)Ela antibiótics és reserven peí tracta­

ment de les complicacions bacterianes (pulmonies, otitis, sinusitis, bronquitis)Per tal com hem esmentat a l'hora de

parlar del tractament, alió prioritari és fer una bona profilaxi amb una campanya de vacunació antigripal.ELS GRUPS PRIORITARIS A L'HORA DE LA

VACUNACIO SON PER AQUEST ORDRE1.- Persones amb afectació crónica

cardiobascular i o pulmonar ( cardíacs, bronquítics cronics, asmátics)2.- Persones amb malalties cróniques

(diabétics)3.- Malalts renals cronics (insuficiéncia

renal)4 - Malats amb anémia crónica.5.- Persones amb deficiéncies deis seus

mecanismes inmunitáris ( cáncer, tera­péutica immunosupresiva).6.- Individus de 65 anys.7.- Els treballadors de serveis comunita-

ris ( sanitaris, personal de comunicacions, bombers, policía etc..) no tenen un risc superior a la resta, pero han d'ésser con­sideráis pels programes de vacunació per tal de no interompre les activitats essencials en les epidémies més serioses.LA VACUNA TAN SOLS ESTA CONTRAIN­

DICADA A LES PERSONES QUE PRESENTEN ALERGIA A LES PROTEINES DE L'OU, ja que la vacuna 'obté per cultiu amb embrions d'ou.Cada any l'OMS (organització mundial de la salut) d'acord amb la si­tua do epidermatológica i les variants aillades durant l'any anterior recomana la vacuna per a l'any proper.La vacuna consesteix en una sola injec-

ció i sempre a la tardor (octubre, novem- b re ).

D*. OK S CoÁÁsHA

SAXOV tZ

L C r i l r V i f I !

En aquest primer número farem una explica- ció de l'esport escolar com a tem a monogràfic.

El col.legi Salvador Espriu està inclôs dlns els programes que organitza el conseil esportiu de la Noguera, totes aquelles activitats venen subven- cionades per la dlrecciô general de l'esport de la Generalität, tant pel que fa als desplaçaments que duen a terme, dépendent de l'activitat com amb el material.

Pel que fa el curs 88-89 els actes que organit­za el conseil Esportiu de la Noguera fan referéncia a:

Lliga de Bàsquet, el col.legi hi participa amb les catégories, Benjamí, femeni-masculi(8-9 anys), Alevi femeni-masculi (10-11 anys),lnfantil femeni- masculi (12-13 anys) i cade t fernen! (14-15 anys).

Lliga d'handbol, s'hi participa en les mateixes catégories que am b bàsquet i entren en funciona- ment quan s'acaba aquest.

Temporada de cross, en qué tam bé es parti­cipa en d'altres cross desenvolupats per iniciatives privades, com pot ser el que es va realitzar de la lliga comarcal a Vallfogona.

Temporada d'Atletisme de pista, que comen- ça a partirde la primavera i que perm ancança de pista aquí a la com arca ,probablem ent aquest any s'anirà a participar a les pistes d'Arbeca.

Les trobades d'escacs que s'organitzen quan no hi ha com petició en d'altres esports, l eseóla queda sempre en un deis millors llocs.

Trobades de tenis -taula amb idèntic funcio- nament que les d'escacs.

Campionats escolars de natació, en els quais el col.legi hi participa aprofitant restructura del club natació, perô obert als nés no federats.

ACTIVITATS DIVERSES

Com la sortidc al saló de l'infància subvencio- nat al 80% entre el conseil i els participants.

Sortida un cap de setmana a esquiar, que enguany está encara pendent degut a la man- cança de neu.

Trobades de bitlles pels pares etc..

ACTIVITATS A NIVELL FEDERAL

Club d'eccacsTae-kowndoClub de natació, hi ha dues fases molt dife-

rents durant l'any, l'estiu: On la seva activitat és desenvolupa a les piscines municipals, i la resta de l’any, on els entrenaments es fan en una piscina coberta de Lleida.

Aquesta fase que és on ens trobem, en­guany es realitza a la piscina coberta dels Camps Elisis de Lleida, on els nens van a entrenar un cop lai setmana (dissabtes tarda) hi ha setmanes que el diumenge pel mat! tenen com petició, aquest any es com pta amb 39 nens i disposa de 3 moni­tors.

Econòmicament el club subsisteix a base de les aportacions individuals de cada participant. Ara per exemple la tem porada com pleta d'ivem d'enguany costa 7.800 pessetes per nen (950 al més) que és el que costa el lloguer de la piscina i el transport en autocar fins allí.

Per aquesta primavera, per primer cop, el club de natació posará en funcionament una secció de water-polo tant en nes com en nenes que participai an en una lliga, en un principi co ­marcal am b la partic ipado de 6 equips i que a l’estiu podria ampliar-se a nivell provincial.

CLUB DE BASQUETEl cub com pta am b 6 equips federats 4 de

nois i 2 de noies, que engloben un total de 80f itxes. en nois els 4 equips abracen una cadena des dels 12 anys fins a grans, on tothom pot jugar segons la seva edad.

Són infantil, cadet, juvenil i sènior, tots ells participen en Migues de carácter provincial.

Econòmicament el club de bàsquet funcio­na a partir de : Cases comerciáis els socis col.laboradors. que aporten una quantitat anual i ais que anguany han com ençat, s'ha intentât fer un detall i a més a més des d'aquí expresar-lis l'a- graíment del club bàsquet. I tam bé per part de la publicitat, en el pabelló, on es com pta am b car- tells anunciadors deis quais anualment es passa rebut a les cases interessadesj en els cartells anun­ciadors.

Mitjançant totes aqüestes col.laboracios, s'intenta fer front a totes les despeses de la tempo­rada, que fan referéncia a desplaçaments, arbi- tratges, fitxes, equipament i materai.

A nivell no competitiu, l'Ajuntament i la Llar de Jubilats organitzen activitats de gimnástica co­rrectiva i de manteniment per adults, activitats fisiques per la tercera edad, en la qual poden par­ticipar tots els vein que els interessi i tam bé és de carácter gratuit.

A fi i efecte de potenciar precisament les activitats, a més a més de totes les altres, s'estan acondicionant les instalacions de la piscines amb la construcció d'uns vestidors. un gimnás munici­pal, un circuit natural per correr, passejar i la remo- delació de la pista polisportiva.

ZJi'X&P 13

I fi TP i? i? f i

^ \ W

iS t ' > "

:>aMV/ f i Iy ^ y ^ r 2-v^-

À**j|'<si ■Wì'ì*^

f i s£*!'í¿f^Kf* • r*r

De la fertilització de la terra en depén Talimenta- ció de la humanitat.

De dos punts oposats en depèn la fertilització de la terra:

MINERALITZACIO I VITALITZACIO

Mineralitzacló és la desaparicló de la matèria orgànica i de la seva vida microscòpica, que- dant la capa natural nua I morta.

Com obtè Thome els fruits de Id terra en Tactua- litat? L'agriculture am b Tactual aportado de sol- sament sais solubles de N, P, i K tendelx a la mineralltzació o a una altra cosa ben bé Igual: la creació de desert. -

Contràriament, molts agricultors pensen que Taportació dels abonaments de sintesi són per­qué la "terra no es cansi" o "restitucló d'allò que surt" i signora el fet que solament són sals molt solubles de ràpida assimilacló per les plantes i que la terra significa solament un substrat on allotjar- se, i per tant pot prescindlr-se d ella corn ocorre amb els cultius hidropànics

Els perjulcis que aqüestes sals solubles causen a la terra són:

Els bloqueigs i antagonismes! excès de N pro­voca caréneles de Cu i to ta la cadena de resso- nància que pertany al Cu (magnesi, zinc, cobalt, bor...) ;amb exés de P es torna deficient el zinc. A,b excès de K, el magnesi, però aquítam bé hi ha molts equilibris que queden perturbais (na/Mg, P/M g,M o/Mg etc).

Secar el sol. La reducció i lenta desaparicló de la vida microscópica terrestre, encarregada de

la descompocició de la matèria orgànica i l'ali- mentació de la planta.

Aixó sol pot conduir a les generaclons futures a l'herència d'un desert inert.

Apesar de tot aixó. Tactual agricultura ha apor- ta t un precios benefici: La prbductivitat.Com a contrapociciótenim el descens de la qualitat I les caréncies deis aliments.

El vegetal o fruit alimentât mitjançatn N, p i k absorbeix aqüestes sais, prescindint dels altres macroéléments i microelements.

Tenim, llavors, un vegetal mal alimentai i una terra desequilibrada, com a consecuéncia es produeix Taparicià de malalties i plagues i Tagri- cultor es veu obllgat a recorrer a l'arsenal fitosa- nitari, cada cop amb més potèneia i perill, cosa que repercuteix en una contam inado del medi ambient, em possibles accidents o inhalacions per part de Tagricultor,...i la salut de la seva butxaca.

El résultat és a Ilare termini un regressiu deterio- rament dels elements que fan possible la fertilit­zació de la terra.

Enfront a aquesta prespectlva, nasqué l'escola Biodinàmica, la Biològica.. J'objectiu de les quais és el contrari de la mineralitzacló: La vitalitzacló de la terra, desterrant els abonaments de sintesi i els productes fitosanltaris.

En el nostre país, l'aplicació d'aquestes tècni- ques biologiques, biodlnàmiques...,arribades d ’Europa, és recent, i a vegades de difícil aplica­d o práctica. Malgrat tot n'existeix ja résultats, amb un moviment economie creixent."A la terra no se l'estima tirant-li veri".

A. (W w u

S^'XOV 14

INTERESSANTCOSTURA IDEAS PRACTICAS

ROBA GRUIXUDA: Sovint ens passa que el cosir roba gruixuda es trenquen les agulles. per poder-ho evitar, avans de cosir, clavar dues o tres vegades l'agulla amb una pastilla de sabó i repetir-ho de tant en tant.

BRICOLAGEPROBLEMES PER AFLUIXAR UN VIS: Un remei rápit i segur es ficar unes gotes d'algua oxigenada al cap del vis i deixar- ho amb remull uns minuts.

EVITAR QUE LES EINES ES ROVELLIN: Sois hem de ficar un tros de carbó, guix o un pareil de boles de naftalina a la caixa de les eines, així xuclaran l'humitat.

CINTES DE CASSETTE: Si volem empalmar una cinta de cassette, cal ficar una gota de disolvent d'ungles.

N ETE J ACRISTALLERIA-. Mai posis una copa de

cristall, de peu dins l'aigua calenta, es pot trencar degut a la dilatació . Es millor ¡ntroduir-la al aigua de costat, evitarem que es trenqui.

PER TREURE LES TAQUES : Taques fres­ques, farém anar sifo, es instantani. Tireu una mica de sitó damunt la taca i des- prés de uns minuts secar-ho bé amb una esponja.Xiclet.es pot treure bé amb gasolina o amb gel.Bolígraf,mulle-ho amb laca del cabell, esperar una mica i després respallar-ho bé amb una barreija d'aigua i vinagre. Ulleres, pernetejar-les sense rallarles el millor es utilitzar una gota de vinagre o vodka a cada vidre.

FLORSSEQUES: La millor manera de treu­re el pols es posarles amb una bossa de plástic amb molta sal fina, aguantar les flors peí tany. Després sacsexar la bossa amb energía. Amb un minut quedaran com a noves.

CRÍTICA LITERARIA

SABATES ITALI A N ES (Rafael Vallbona )

Es tracta d'un aplec de contes fugaços i instantanis, escrits a Cestii de la nova narrativa nord-americana.Ens mostren una realitat a voftes crua, a voltes implacablement rutinària, però sempre prèviament desfigurada per l'autor(molt abii en ia matèria). L'absèn- cia de descripcions d'ambients i de per- sonatges acom panyada de l'im mesura­ble cinisme del compositor ens dona la impressió d'estar com pletam ent a un rit­me vertlglnós un cert nombre de se- quèncìes, d ’episodis de l'existència bru­ta I freda, criticada per fautor aprofitant titols de composicions musicals de noms tan representatius com THE BEATLES, CHUCK BERRY, LOU REED, BRUCE SPRINGNTEEN o THE ROLLING STONES. Per això mateix , el llibre se subtitula CLIPS, perqué les brevissimes historiés que se'ns mostren no són res més que instan- tànies de la realitat, preses en moments més o menys sôrdits, tràgics i/o cruament enginyosos.Narracions de dotze ratlles, copsades per fàgli càmera del compositor en frac- cions de segon.

D . H . H .

XOP 15

l 2 3 4 5 6 7 8 9 101

23

45

67

8

910

11

12

r sT vostè està intéressât en domiciliar la nostra I revista per tal de rebre-la puntualment a casa I> seva, ompli la butlleta i tramiti-la a: 1I REVISTA EL XOP APARTAT No. 1 VALLFOGONA I| NOM............................................... ........ ................. |I I| DREÇA......................................................................... |I I

POBLE........................................................................ |

■ ■■ ■ ■

1 ■■ ■

= 1 1

■1

1 1

■■

HORITZONTALS1 Un bell ta jecte en dlllgéncia.2.- Paté - Setzena part de la r'p la - Fa pensar en santa Barbara.3.- Ballga-balaga4.- Municipi de l'Alta Cerdanya - Meva - Municipi de Cundlnamarca, a Colombia5.- Dispensa i com m ença - Conforme als bons costums6.- Culpable - Que tingui el coratje sufisient - Una eia7.- Té el poder d'imposar-se8.- Una ema - Prefix de navegado - Manava a Pèrsia - Ulàcia9.- Una e - Inspirado de la Trinca - Tractament10.- Una ena - De llargada superior a la normal o la mlljana1 ! - La farlen sortir d'on era - Una 1 12.- Carbanat de sodi hidratat - Acuii

VERTICALS1.- Uns bancs que mal no paguen interesos2.- Parlarieu sense que calgués emetre cap so - Patró capgirat3.- Una te - Una erra - Es poden mudar per altres4.- Un munt de paper - A Oviedo, entre Vlllayón i Luerca5.- S'oposa a to t allò oposable - Mitja grua - Donar6.- Qualitat de saber adoptar aire d'innocèncla7.- Una u - Una a - Han adquirlt per força una dramática condició8.- Era a Italia, però ja fa molt de. temps - Va enganxar9.- Hom la troba en les arrels de la violeta - Desballestat Nero - Una eia10.- Plovisquejaria

AMB LA COLLABORACIÓ DE

CAIXA DE BARCELONA