La tradicional plantada del Xop

per les Festes del Roser

iva»cions a les

V A LLF O G O IM A » J U N Y 1 9 9 3 » S E G O N A É P O C A » N ú m . 13 » PREU: 2 5 0 P T S ^

Escola deCapacitado

Agrària

FORM AC IÓ PROFESSIONAL

AGRÀRIA

G eneralitä t de Cata lunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Escola de C a p a c ita c i Agrària

Finca l'Em palm eTel. (973) 44 51 8825680 Vallfogona de Balaguer

EDITA:Z¿7C0PApartat de correus, 1,Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina M oreno i Garret

EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens, Ram ona Torrades, Montse Térm ens, Roser Bosch, Agnès Planes, M ontse S im ó.

COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:M ercé P lens, A n to n i C a rre ra Torrent, R am ón Sans i Terés, A ssociac ió de llu ita c o n tra el cáncer, M ontse T é rm ens , M ontse Simó, M. Teresa Pallisé, Roser B osch , R o s a R o d ríg u e z A nteque ra , A rm e n g o l O liva i Fon te lles, M a r ia A lt is e n t, Lo Carrau, D olors Mateu, Joan, Cese, A s s u m p c ió F o lg u e ra , T e resa Cortada, M eritxe ll Balasch, Josep M. A ltisent T ru llo ls , P ilar Bernadó, Pepe, D o lo rs M a te u i Lau ra Baldomá.

CORRECCIÓ:Conseil Com arcal de la Noguera

COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ:DOSSIER P&M - Tel. 44 82 73

IMPRIMEIX:Arts G ràfiques Balaguer, S.A. DIPÔSIT LEGAL:L - 1 3 6 -1 9 9 2

Amb la col.laboració:D epartam ent de C u ltu ra de la GeneralitatD iputació P rov inc ia l de Lleida A juntam ent de V allfogona

La re v is taSj í XOPs o rtira els m esos de d e sem b re , m arç , juny i se tem b re . R ecordeu que si voleu publicar un article l'heu d 'adreçar a XGP, ap arta t de correus 1, o a la S ecre taria de I 'A ju n t a m e n t , s e m p r e durant els darrers 2 0 dies del m es a n te r io ra la publicació .

■ ¿ iliM A R AS u m a r i ............................................................................................ 3E D ITO R IA LCent anys de c a ta la n is m e .................................................................. 4R EC U LLS D 'H IS T Ó R IAT o p o n im ia de V allfo g o n a ( I I ) ......................................................................5 , 6 i 7S O C IETA T i C U L TU R AV allfo g o n a es v es tí de gala p e r a la c lo enda delPía S altem i B allem , la S ard ana a l'E s c o la .................................................8 i 9La plantada del x o p .......................................................................................... 1 0 i 11Llibre del m e s ............................................................................................................... 1 2A ju n tam en t de V allfogo na . N ota de p r e m s a .................................................12FEM PETAR L A X E R R A D A A M BD e lfí Guasch i Z u e r a s .............................................................................. 13 i 14BIO SFERAEl riu Segre: deis P irineus a l 'E b r e ......................................................... 15 i 16S o rtid a a la x o p e r a ........................................................................... 16LO N O STR E C AM PR efo rm a educativa i m ón r u r a l ............................................................. 17E S C R IB IM S O B R E ...Els contes fan p o r ais n e n s ? .......................................................................2 0 i 21N ota d 'a g r a ím e n t ........................................................................................................ 2 1Plantes s ilvestres c o m e s tib le s .............................................................................2 2Una conversa in té re s s a n t........................................................................................23H erbes de C a ta lu n y a ................................................................................................. 24R efranys p o p u la rs ............................................................................................. 2 4 i 25Posâ t m a c a ....................................................................................................................25Fem g im n á s tic a ............................................................................................................ 2 6V ols b a i la r? ............................................................................................... 2 7T O T R E C O R D A N T ...C. F. V a llfo g o n a ................................................................................................ 2 8JOC DE TA U LAP a s tís d e ta r o n ja ..........................................................................................................2 9P atates f a r c id e s ........................................................................................................... 2 9Lluç a la c a s s o la ........................................................................................................... 2 9A R R E L S ............................................................................................................................3 0C O S E S .....................................................................................................................3 0 i 31PER P ER DRE EL T E M P S ................................................................... 31 3 2 i 33S E R V E IS ....................... 34

BUSTIALa revista "XOP és obe rta a to tes les possib les op in io ns deis veins. To tes les persones ¡nteressades a fe r qualsevol aportac ió hauran de s ig n a r l'e s c rit i id en tificar-se .

La redacció de Z ¿ XOP no participa necessáriam entde les opin ions que m an ifes ten els au tors deis artic les que es publiq uen en aquesta revista.

'XOP 3

■EPJXftRIAL,CENT ANYS DE CATALANISME

Catalunya v iu a rran d e l R om an tic ism e , una Renaixença de la llengua, la h is to r ia i la lite ra tu ra próp ies , encara que a n te r io rm e n t ja tro be m p e rso na lita ts destacades que defensen e l ta rannà p o lít ic de Catalunya.

E l m es de m arç de l ’any p assâ t es co m p ila ce n t anys de la p ro c la m a c ió de les Bases p e r a la C onstituc ió R eg iona l de Catalunya, conegudes corn les Bases de M anresa p e ra l fu tu r n a c io n a l de Catalunya. L 'A ssem blea havia de d e libe ra r i, en e l seu cas, a p ro va r e l p ro je c te de Bases p e r a la C onstituc ió R eg iona l Catalana, d o c u m e n t que havia redacta t una c o m iss ió fo rm ada p e rd is t in g id e s p e rso na lita ts de la Unió.

És im p o rta n t adonar-se que les Bases so n e l p r im e r d o c u m e n t p o lít ic en la h is to r ia de la c o n s titu c ió de l m o v im e n t nac iona lis ta . ’

C u riosam en t desp rés de c e n t anys, encara no ha es tâ t p o s s ib le co n v e rtir-s e to ta lm e n t en realitat, s o b re to t vo ld ria fe r e sm e n t a la Base 3a.

P e r s i a igu no ha tin g u t a les seves m ans la s in te s i de les Bases, p asso a fe r una re c o p ila d o de ta l i co rn van quedar escrites i docum en tades a l m a rç de 1892.

SÌNTESI DE L’ARTICULAT DE LES BASES DE MANRESA

PODER CENTRALBase 1 a. Les a tribuc ions que corresponen al poder central hauran de ser les re lacions in ternaciona ls, les torces arm ades, les re lacions économ iques d ’Espanya am b la resta d ’esta ts i tam bé la c o n s tru c c ió de les g rans in f ra e s tru c tu ra s in te r re g io n a ls . El g o v e rn c e n tra l s’organitzarà sota la d iv is ió de poders leg is latiu , executiu i jud ic ia l. Pel que fa referencia al poder leg is la tiu , aquest s ’organitzarà en base d ’un rei o cap d ’estat i una assemblea form ada per représentants de les regions. El poder jud ic ia l es fo rm ará des d’ un alt tr ibuna l que in terced irá entre les regions i estará fo rm a t pels seus représentants.

PODER REGIONALBase 2a . La C onstituc ió Regional Catalana es fonam enta en l'esperit de l'an tiga legis lació catalana, adaptada a les actuals circum stáncles.Base 3a .«La llengua catalana será l'ùn ica que am b carácter o fic ia l pod ráusa r-sea C atalnyai en les re lac ionsd ’aquesta regió am b el poder central.»Base 4a . Només els nascuts o natura litza ts a Catalunya podran exercir-h i els cárrecs públics.Base 5a . La d iv is ió te rr ito r ia l s ’establirà en base ais m un ic ip is i com arques.Base 6a . «Catalunya será l’ùnica sobirana de son govern in te rio r.»

Base 7a . El poder leg is la tiu recaurà en les C orts Catalanes, fo rm ades pels d iferents estam ents socia ls.Base 8a. El poder jud ic ia l s ’o rgan itzarà restab lin t l’antiga Audiéncia de Catalunya.Base 9a . El poder executiu l’ exerciran uns func ionaris nom enats per les Corts.Base 10a. La com arca assum irà el m àxim possible d’a tribuc ions.Base 11 a. El m un ic ip i será fo rm a t de la m ateixa fo rm a que les Corts.Base 12a. Catalunya c on tribu irà , am b v o lu n ta r is o d in e rs , a un eos d ’exércit.Base 13a. El S om etent, o cossos sem blants ais Mossos d ’Esquadra o la Guarida Civil estaran sota la ju r is d icc ió del govern catalá.Base 14a. El govern catalá podrá em etre la seva propia moneda.Base 15a. L ’ensenyam ent pub lic s ’o rgan itzarà sobre les necessitats de la c iv ilitzac ió de Catalunya.Base 16a. La C onstituc ió Catalana i els d re ts deis catalans serán garantits pel poder executiu.Base 17a. Es re fo rm ará la leg is lac ió c iv il p renent com a base l'estat an te rio r al Decret de Nova Planta I les noves necessitats de la socie ta t catalana.

Josefina Moreno i Garret

—R E X imTOPONIMIA DE

La nostra singladura p< Vallfogona ens mena avui cí particulars, aquells que de term e i, fins i tot, de la vila. ju lio l proppassat (v «EIXop; deixávem explicat l ’orlgen justificàvem a Tensems els conform aven: Vallfogona, 1 Penelles altes i baixes1 Cale es que volem ser objectius, Hostal Nou: terme que fou ar Vallfogona arran de la di visló i i partits judicials, segons Re del 18342.

A ra , a fe rm a t ja I ’ «VALLFOGONA», anlrem tar i précisant gradualment l ’àrr

Començarem pels carni sístemadecoordenadesrefe ra avui, a l ’hora de localitz Passarem després a fer ur topòm m s, antics i ja perdut vigents els altres. I acabare m om ent en qué, pels volts de 1764, es dissenyá l ’ordena d is tribuc ió deis patis de cas «carrer m ajor i unie»3

Els prim ers topònims els de les llicències de conreu particulars de B a laguerid ’ali els anys que van des del 16C contractes, com que lesflnque considerables (entre 3 0 1200 les d e lim ita c io n s no ere s ’alternaven les referèneies, llocs i/o persones, la qual cosa exactament els topants i in obstant alxô i gràcies que es «tradicionals» del terme, que per vertebrar-lo abastament, idea prou fiable.

Aquests camins són els Arcs-Balaguer (carni dels Arc de da lt), Palau (Alpalau)- Balaguer, B e llca ire -m o li d Térmens, Linyola-Térmens, c¡

■RE.CIALLS-DlHISXQ.RIAìTOPONIMIA DE VALLFOGONA (II)

¡metre la seva p ròp ia

a Moreno i G arre t

La nostra s in g lad u ra pel paisatge h is toric de Vallfogona ens m en a avui cap a to p ò n im s m olt m és particulars, aquells que de lim iten els indrets del terme i, fins i to t, de la vila. A la revista del m es de juliol proppassat (v. « E IX o p » , num . 10 , ju lio l 1 9 9 2 ), deixàvem exp licat l ’origen del te rm e m unic ipa l i justificàvem a l’ensem s els antics llogarets que el conform aven: V allfo g o n a , T im o n al, la Saida i les Penelles altes i ba ixes1. C aldria a fe rg ir-h i tam bé, si es que volem ser ob jectius , el te rm e de la R áp ita / Hostal Nou: te rm e que fou annex ionat al m unicip i de Vallfogona arran de la divisici d ’Espanya en p rovincies i partits ju d ic ia ls , segons Reial D écret del 21 d 'abril del 1 8 3 4 2.

A ra , a f e r m a t ja l ’e n s t e r r i t o r ia l de «VA LLFO G O NA», an irem tan çan t poc a poc ran e lla i précisant g ra d u a lm e n t l’à m b it del nostre estudi.

C om en çarem pels cam in s i carrerades, genui s is te m a d e c o o rd e n a d es referencials , i efectiu , en ca­ra avui, a l’hora de lo calitzar paratges i partides. Passarem després a fe r un inventari precis dels topònim s, antics i ja perduts els uns, però encara vigents els a ltres. I acabarem in ten tan t reviure el m om en t en qué, pels volts del m es de fe b re r de l’any 1764 , es d issenyá l’o rdenació de la vila am b la distribució deis patis de casa, a banda i banda del «carrer m a jo r i ú n ic » 3

Els p rim e rs to p ò n im s els-trobem en els registres de les llicències de conreu a torgades a dife rents particulars de B alaguer i d ’a ltres pobles veins, entre els anys que van des del 1 6 0 6 al 1 7 6 4 4. En aquells contractes, corn que lesfinques abastaven superficies considerab les (en tre 3 0 i 2 0 0 jo rna ls p e rc o n re a d o r), les d e l im ita c io n s no e re n m a s s a p re c is e s i s ’a lternaven les re ferències , adés a cam ins adés a llocs i/o persones, la quai c o s a fa fo rça difícil localitzar exactam en t els to p an ts i indrets allí a l.lu d its . No obstant a ixó i g ra d e s que es fa e sm en t deis cam ins «trad ic ionals» del te rm e , que m és endavant servirán per ve rte b ra r-lo abas tam en t, horn pot fe r -s e ’n una idea prou fiab le .

A quests cam in s són els de B ellv ís-B alaguer, A rcs -B a lag u er (carn i dels Arcs, carni travesser, carni de d a lt) , P alau (A lp a la u )- B a lag u er, T é rm e n s - B a la g u e r, B e llc a ire -m o li de l C o m te , B e llc a ire - T é rm e n s .L in y o la -T é rm e n s .c a rre te ra -c a m id e U e id a ,

carni reial; a lg unscops apare ixensota lad enom inac ió V allfogo na a . . . (pob les vei'ns) i tam b é in d ican t la « c a r re te ra -c a r re ra d a -c a m i-b o g a » de T é rm e n s , Bellvis, Tarroges , R em olin s , L inyola, Penai, Pedris (A lp ed ris ), la R àpita (te rm e del castell, del Sr. V ega, de D. Juan), (co rra ls de, a c a m p ad o r-p le ta de) Sta. M aria , C am pllonch (C ap llo nch , Cap llom ) i Balaguer. A vegades aquests m ate ixos cam ins apareixen sota d e n o m in a c io n s m és a u tò c to n e s i que un bon co n e ixed o r del te rm e fà c ilm e n t podrà identificar: carn i de les S o g u e s , del riu , de l ’a c a m p a d o r (« a s s is tid o r» , assestad o r), de les ram ades, de la pietà, de la bassa, de la Carbona, de S ant Pere (roques , sitges de S an t P ere), de la Saida, de Sant J a u m e ,...

Pel q u e fa a les partides, n ’hi ha que són fàc ilm en t trobables perquè encara avui resten vigents: reguer entre les S ogues i B alaguer o reguer de R em olins i V allfogo na , serra de les Penelles altes, « tim o n à» de Roca plana, s itjar de S an t Pere, «lo pia de la S aida», to ssa l-c reu de la Saida, sèquia del m o li de T érm en s , costa del riu, so t de da lt i de baix, vedat del senyor de T érm en s, pietà m ajo r, era velia 5. . . ; en canvi d ’a ltres, to t i ten ir un nom prou pecu lia r, han d esaparegut del tot: co m a dels safrans (la C om a ?), partida dels pouets (? ), carn idels A lbellols (Aubellons ?), tros /tossa l de les fo rq u es 6, fo m de la teula (al s o t), bassa del Dr. C am ps, roques dels S olanes (« ro caso lan a» , B arret p ic a t? ), terres del Jau m e «dit lo e s g a rra t»__

Pel que fa a l’aparta t dels antics pobladors del te rm e , cap dels cogno m s trobats retorna am b els nous repob ladors , si bé vai a d ir que alguns d ’ells sonen entre l’on o m àstica de la c iu ta t de Balaguer, Aixi tro b em a la V allfogo na de 1 3 7 1 7 els Cognom s de Clua, Fabregat, M aties, A lm enara, V iialta, Roig, Bonet, S ella ti, A rnal, Calbell, G uasch, R eguer, R icorbell i altres, fins a un total de 3 9 persones adu ltes i tam bé un tal Bernat de tob ió , del Hoc del tim ona l. L ’any 1 4 4 4 , a la cerim òn ia d ’hom enatge assisteixen nom és 1 0 persones (« o m n e s hab itan tes dicti lo c i» ) entre els qu a ls re tro b e m als C lua , C a lb e ll (C a lb e t), A m argós, V illar, Llor, M arti, Pont, Castellò i V ilalonga. A la S aida sem bla que hi viu en J au m e de F lorejachs, batlle i m asover. Poc a poc se ’n va p erd en t el rastre i a m itjans del segle X V I el te rm e queda to ta lm en t

-XOP 5

despoblat. Eis conreus, arrendats pel Capitol, passen a m ans de p articu lars dels pobles veins.

A ixí les coses, pels v o lts ... de 1 7 0 0 es fa un p rim e r assaig de rep o b lam en t que no qualla8. Perö després d ’un s egu it de raons i plets entre eis senyors del te rrito ri i eis com uns de T érm en s i B alaguer, deguts , sobreto t, als pastuaratges, fin a lm e n t es pren la g ran decisió.

R aiil Torrent i Torrent Professor i h istoriador

1ACLL. Caixó 177, LHgall2. E nundelspactesinclòs en les capitulacions del repoblament, alla a l ’any 1764, es deia: «és paclat to t... balx lo nom de Vallfogona y ses adherents».2 En un princ ip i la Ràpita (etimo!. : mesquita-fortalesa torà de poblat, -DCVB-), com a castell i llogaret, fou conquerida als moros per Ermengol VI d ’Urgell. cedida posteriorm ent a l m onestir de Ripoll i més tard, a la co lleg iata de Balaguer; de les mans de la fam ilia Cervera passa, p e r gràcia de Ferran d'Antequera, als de Vega-Copons (llinatge lleonès arrelat posteriorm ent a Balaguer i àdhuc a Lleida, - Josep LLADONOSA-); mai constitu i un n u d i de població prou consistent per a reeixir eli so l com a municipi.

A l cadastre de 1716 (AHLL. Cadastre, caixa 104), segons declaració del rector de la Sentiu i de Jaume Castellà, pagès de Balaguer, aleshores batlle del terme, s e i considera terme «rònech», o sigui. erm i ruinós, només amb «un pati de casa diruhit, sens abitació y de tots los demés capitols (moli, forn, taverna, cape Ila, families, menestrals, pagesos, . . . ) no y a cosa». Fins i to t s ’indica que el senyor, Francisco de Vega Copons i Luge, viu a les Oluges Altes, p rop de Cervera. Tan solarnentes declaren 40 jornals de terra campa de primera qualitat i 20 jornals de segona, que to t plegat produeix «blat ordi y m estali y no altra cosa perquè es de secali i 400 jornals de terra erma i mates. El conreu de les terres, tan les del castell com les del terme, el porten pagesos de Balaguer.

Anys més tard, segons el cens de Floridablanca (1787), h itrobem 18 persones(P. Vilar). Entre 1827 i 1832, en la relacló de veins i terratinents que paguen contribució a l cadastre, apareixen, a més de

D. José de Vega, resident a Barcelona, a ltres propietaris (?): Tomás Soler, Salvador Reixachs, Josep Anrich i Antoni Carbonell.

I així, als voltants de 1840, segons P. Madoz, la Rápita» contribuye a form ar el d is trito m unicipal de Vallfogona ( . . . ) consta de unas 6 cosas i una igl. parr. (Sta. Margarita), sit, en una altura aislada ( .. .) sobre la que hay también una casa denominada castilla ( ...) . Comprende 2 balsas donde se recogen las aguas pluviales ( .. .) . Le cruzan los caminos que dirigen a Balaguer, Lérida y Agramunt, existiendo sobre ellos una venta llamada el Mesón Nuevo (...) . POBL.: 3 vec, 20 almas». (Diccionario geogrático- estadístico-histórico de España... Facsímil editat per Curial, Barcelona, 1985, p. 248).

L 'annexió a Vallfogona fou a resu ltes de l ’esmentatdecretdel 1834, segons el qualelspoblets i quadres que no comptaven amb un m ínim de 10 famílies, es veien obligáis a unir-se a un m un ic ip i veí (op. cit. Próleg, p.7).3 1764, febrer, 2. «S’hapassata fe rio repartim etde les terres del *erme de Vallfogona entre los que han de poblarlo y a practicarla designa dels solos (patis) per les cases». ACLL. Actes, r.96, f.163.4 AMLL. Fons Pía Almoina, r. 106.5 ACLL. Caixó 148, carpeta 1, pergam¡259. E n fa d e de possessió de les terres de Joan Cortit per part del Capítol de canonges de Lleida, llegim que, després de rebre l ’homenatge dels vassalls de Vallfogona, accedirenalllocde la Sai da i, entre altres cerimónies, feren erig ir unes forques com a signe de poder jurisd iccional «m quodam podio ad praedictum lochum quod est era antigua adlatus caminígeneralis quod vadit ad Lineolam»/en un pu jo l davant per davantdel lloc co n e g u tp e rl’era vella, tocan ta lcam í que va devers Linyola.6 ACLL. Caixó 148, id.idib. Sortin t de Vallfogona, «accesserunt ad quaddam podium, coram dicto loco versus meridiem e tib idem erigerunt quasdam furquas fusteas»/accediren -to tsp legats- a un pujol, davant del poblé i a la banda de migdia, i h i erigiren unes forques de fusta».7 ACLL. Caixó 177, doc.1. «Títols de Vallfogona». Pergamí que fa de carpeta, partit.8 ACLL. Actes, z.80, f.257v„ 3 1 1v. /Caixó 177, lligall 2. Imprés de la crida feta a l terme de Vallfogona i pobles veins. (1700, marg, 27).

*

R 4t}a ls tot horn gtntralm tnt, vos notiftqutn,y fanAfabtr i t part Jeh moltlllùflrtt, y Reverenti S inori DegA,y Capitol Ji C ayuga Jt la Santa Igltfa Cat he irai Jt U Ciu. tat Jt LltiJa, StHors Temporals Jtls Llochs,y Ttrmtns i t h'allfagona, limonai, la Say- Ja,y PtntUn s1ltts, y Paixei ab tota lurifJkcib C iv il,y Criminal aha ,y bAixa ,m tr , y mixt Impin', que A tola,y quatftvoh ptrfones Jt qualftvoltjlat, grau, b conJtcibfun, ¡¡ut

volJrAn tornar Apoblar,y retiifcar cafes tn lofobrtiit Ttrme Jt Valtfagona, que Jit molt Jllttjlrt Capitol Jot JonarA,y btJlraurActnt llittres morseJa Barctlontfa, Aqufcun Jt aquelh per caJa cafa que hi tlificarA

f tr a fa habitacib » ab tal que itgars Jar fianfts ilontes Jt que Jim vn any i t f i t i ita queJtls Jo »ara let cent lliures , ccmptaior e» avant, lega» haver (Jifcat per lo valor i t Jofceniti Ilium j y que lo Capitol a fa fojltt los tlificarA vna Iglefu competent,yvn Torn capAt pera tot lo Policy rtfpetie Jtls Jrtts Dominicali que Jit molt Illujlre Capitol t/larA ah' matt iXOs Jrets,qnepqgaven ant ¡gam t at loiVaJJalli i t Jit Polle i t Tallfagona > Yptra major inJiviiuacib Jtls patiti tntre to StHor,y Vajjalh, qui volirA tntenireren iofo - brtiit , f t conferirai a l lot Regi Jori i t Jits Termenspfr Jit molt llluflrt Capitol norritnah, Yptra que v ia • gu t !ofobrtiit Anoticia i t tots,f t mantn Jtfpachar les prefents, publicar,y Jlxar aquelles tn los put/lot publicist Jeh (o h eiitt Ttrmtns,yen los altrts Poblts Jt confentime»t,y llictncia Jtls StHors, to Balliti Jt aqutlb, Dat. tn ifeyia als wintiftt Jits i t I mti Jt M art Jtl 4 ny Jt la N a tiv ità i t i StHor Jt mil fti . cinti.

Llocli del Si (B geli.De mwament de d iti m olt lllullrei ScRor*

/ilbtrl Picons, Notari ,y Stcrttarh

-SO riETAT-i.CUL.TJUR AVALLFOGONA ES VESTÍ DE GALA PER A LA CLOENDA DEL PLA SALTEM I BALLEM, LA SARDANA A L’ESCOLA

P e r a ls s a r d a n is te s m é s c a r is m à t ic s i c o m p ro m e s o s , la v ida que ens ha tocat viu re, cap a finals d ’aquest segle, ens ha c o m p o rtâ t gaud ir de vivències de to ta m en a , m és o m enys corn to th o m , segons el bàndol on ens vàrem situar.

Els que, p e r es tim a i f id e lita t al nostre pais, ens d ecantàrem cap al m on de la cu ltura trad ic ional i popu lar, n ’hem v iscu t de to ts co lors . Si m irem el costat bo o positiu , he d ’a dm etrp que la lluita duta a te rm e per to ts els qui corn jo vàrem tria r aquest cam i, h a v a lg u t, a m b e s c re ix , tô t l’esforç que aquest idéal d e fe r pals ens ha portâ t a fe r le s coses am b una certa o b jectiv ita t, m o ites vegades no m assa entesa per a lguns sectors de la no stra societat, po tser m és sectaris a l’hora de p re ju tja r-n o s o prendre en cons iderac iô la nostra tasca, duta a te rm e sem pre m oguts n om és per l’ideal i l ’e stim a irrenunciab le al nostre pais, a les nostres trad ic ions i a la nostra

m an era de se r i de fer.Ais anys de la « foscor» po lítica, era a d m irab le el

sen tim en t i la g e rm a n o r que, a üns i a ltres ens unia. P er aquesta I a ltres m o tivac io n s , la sa rd an a va assolir uns nivells de p a rtic ip a d o de públic a ltiss im s, els quais m olts de nosaltres vo ld ríem per avui dia, n om és co m p arab les am b la b ona pensada i l’èx it que está asso lin t aquests ü ltim s anys la « tro b a lla» del pía S altem i B a llem , la s ardana a les E sco les, que tant bons résultats està asso lin t a les n ostres con trad es ponentines, gracies a aquests n o m b ro so s co m p an ys i com panyes sardanistes els quais s ’han p o sât a disposic ió de la recent creada Federació S ard an is ta de C a ta lu n y a , D e m a r c a d o T e r r i to r ia l de les C om arq ues de L leida, esd even in t o rg an itzad o rs , m o n ito rs , balladors actius, confe renciants, g estors , etc. d ’aquesta noble tasca de vo ler e n sen yar a altri, el que a ells tan t de goig els h a fe t i els fa ara m és que

Components del curset de sardanes a /'Escola

m ai. Doncs, no dubt seu pais, al quai d’ac la sardana la seva iri que ens caracterit sardanistes i corn a ci engrandim el nostre

M ireu amies si D ’entre m oltissim s c i els pobles, ensfa vii p laer indescriptible i d a n s a d e p a u a la q u ; poetes de tots els t cercant l’enaltim ent

Retornant al pia estim a iil.lusió la clot e ld iu m e n g e d ia 2 8 d nensinenesacom pa fam ilia rs i amies, am de na Teresa Baiget rotllanes de joves sa M a jo r de la vila.

D esprés d ’efec cortesia» i to t segi «llu ïm ent» va dirigi C ultu rade l’Ajuntam va dem an ar a la m« tons del seu cor, uni de V allfogona i els

7COP F

-OENDADELCOLA

□litica, era a d m ira b le el a u n s i altres ens u n ia .

icions, la sa rd an a va icióde públic a ltis s im s , voldriem per avu i d ia , ana pensada i l ’èx it q ue anys la « trab a lla» de l i a les Escoles, q u ê ta n t les nostres c o n tra d e s

nom brosos c o m p an ys quais s ’han p o s â t a Federado S ard a n is ta

) T e r r i to r ia l de le s /en in t o rg an itzad o rs , nferenciants, g esto rs, voler e n s e n y a ra a ltr i, fe ti els fa ara m és que

'e sardanes a l'Esc ola

Instantània de la cloenda del curset a Vallfogona

m és, aquesta dansa ta n t nostra , la quai im p rim e ix carác te r corn és la sardana, pel que ella en si representa corn a m ú s ica i dansa per als cata lans. T am bé els d irig í unes breus paraules d ’encoratjam ent i d ’ag ra ïm en t, el P rés ident de la F.S .C . D e m a rc a d o Territo ria l a les C om arq ues de L leida, en Josep R am ón Fontanet, un jove am b una gran em p e m ta sardan ista , a n im an t-lo s a s e g u ir per aquest cam i, per a c o n s e g u irfe r m és g ran la fa m ilia sardan is ta . V a cloure els p arlam en ts , el P rés ident del Conseil C o­m a rc a l de la N o g u e ra el S r. J a u m e C a rd o n a enco ra tjan t-n o s a uns i a ltres a s eg u ir per aquest ca m i de la d ifus ió , l ’ap renenta tge i l’e n a ltim en t de la nostra dansa m és genuïna: la sardana.

Tota la m a in ad afo u o bsequ iada am b els d ip lom es d ’aptitud , am b régals per a to ts i per ú ltim am b una xocolatad a p o p u lar p reparada exp ressam en t per l’A ssociació de pares d ’a lu m n es de la vila. Acte seguit, la C o b la T re s T u ro n s d e B e llp u ig v a o fe r iru n a audic ió de sardanes p e ra tô t el n o m b ra s públic que va assistir a aquesta c lo enda sardan ista de la C o- m a rc a d e la N o g u e ra c e le b ra d a a la v ila d e V allfogo na .

A uns i a ltres, per m o lts anys i en nom de to ts . .. m o ites gracies.

Ramon Sans i Terés Informador sardanista

mai. D ones, no d ubteu que ho fan corn un servei al seu pais, al quai d ’a qu es ta m an era d em o stren am b la sardana la seva irren u n c iab le es tim a , per a tô t el que en s c a ra c te r itz a corn a p e rs o n e s , corn a sardanistes i corn a c a ta la n s que, e s tim e n la sardana, engrand im el no stre poble.

M ire u a m ies si en té d ’a tractius la sardana. D’entre m o ltís s im s d ’a ltres , fa es tim a r les persones i els p ob les , ens fa v iu re la seva neta g e rm an o r, és un plaer in d escrip tib le esco lta r la seva m úsica , és una dansa de pau a la quai to th o m té cabuda, els nostres poetes de to ts els tem p s n ’han d it el bo i m illo r, cercant T e n a ltim en t fin s a l’in f in it ...

R e to rn an t al p la S altem i B allem , recordo am b estim a i il.lusiô la c loenda celebrada aqu í a V allfogo na el d iu m en g e d ia 2 8 de m a rç a la tarda. Els m és de 4 0 0 nens i nenes aco m p an yats pels seus pares, germ ans, fam ilia rs i am ies , am b els conseils rebuts i encertats de na T eresa B aiget i els seus m o n ito rs , o m plien de rotllanes de jo ves sardan is tes el llarg i am ple C arrer M a jo r de la vila.

D e s p ré s d ’e fe c tu a r el m a g n if ie « G a lo p de co rtes ia» i tô t seg u it d 'h a v e r b a lla t la sardana de « llu ïm en t» va d irig ir-lo s la parau la la R egidora de C ultura de l’A ju n ta m e n t.N a Josefina M o re n o , la quai va d e m a n a r a la m a in ad a que portess in sem p re al fons del seu cor, un g ra t record del seu pas per la v ila de V a llfo g o n a i els esp ero n à a e s tim a r per sem p re

M P <?

LA PLANTADA DEL XOPDe petita, recordó la plantada com una cosa

mágica, com una cosa deis «grans».Quan els sentía pujar peí carrer amb aquells crits

d ’alegria i de triom f, em feien saltar del Hit i so rtira l baleó; em corría una mena de calfred per to t el eos, i m ’emocionava.

Ara, qué sóc una mica més gran, sentó el mateix calfred i la mateixa emoció, peró ho vise d ’una altra manera, potser més intensa.

Baixar al riu to t passejant am b la colla o els am ¡es forasters, sota un cel especialment il.lum inat pels

estels i la Duna, fent petar la xerrada i explicant el poc que sabem sobre les arrels d ’aquesta tradició, però el m olt arrelada que està, t esperar l ’ instant en què la destral fa el seu prim er cop sec sobre l ’arbre, és un moment de records i am istat entre la gent del poble i els temps passats. Però quan l’arbre comença a perdre el seu equilibri naturai, to t s’esborra, i la por de ser esclafats pel xop, ens fa córrer a buscar aixopluc en la foscor.

Comença la festa!A partir d'ara, tothom hi és convidat.

La tradicional tallada del xop

1 \ 0 P /O

Una instantània en el moment de transportar el xop

Les veus dels «d irec to rs» , es fan sentir sobre la crid ôria del jo vent i tots anem a una, I aquell arbre esvelt i pensant, es to rn a m anyac i lleuger corn una p lom a.

La pu jada del riu és tra n q u il.la i alegre, perô l’a rrib ad a al poble, és boja i d e s e n f r e n a d a , c o m un c a v a ll desbocat.

P as s a ts els p r im e rs m o m e n ts d 'eu fôrla i am b l’arbre a punt, el jovent prenem posic ion s p er a fe r l’ùltlm esforç, perô cal es tar tots units, tots alhora.

El silenci envaelx la n it I sols els crits de s o m -h l! S o m -h i! S o m -h i! I els e sp etecs de les s o g u es , tren q u en aquesta pausa. I l ’arbre puja, puja, p u ja ...

A quest és un m o m e n t m o lt esp e­cial, quan veus el que pot a rrib a r a fe r la fo rça de la gent, la fo rça d 'un poble. S O M -S O M -H I!

Agnás i Ram ona

Un petit descans

LLIBRE DEL MESLA INSUPORTABLE LLEUGERESA DE SER. de MILAN KUNDERA

A questa n o ve l.la, que a lguns han arrib at a co n ­s id erar un dels punts centra is de la literatura del nostre tem p s, i les critiques en general han estât b a s tan tim p ress io n a ts , és u n aan à lis i a lssen tim en ts , a la vida quotid iana, i hi podem tro b artam b é , diferents fo rm e s de v iu re i d ’es tim ar.

L ’a u to r ,s e s e rv e ix d 'u n s p e rs o n a tg e s ,e n T o m à s , la Teresa, la S ab ina, i en Franz, per m o stra r-n o s les d ife re n ts fo rm e s de v iu re i de p e n s a r, i a ix i aconsegu eix p o sar el lec to r dins una n o v e l.la que

c a d a c o p és m és in te re s s a n ti im p ress lo n an t, ta m b é la reflexió filosò fica , les re ferències po litiq u es de la situació de P raga, (la n ovel.la es d esen vo lu p a d u ran t la invasici d ’aq u esta ), les a lu s ions al K itsch i als co stum s de les societats de l’Est, fan que sigui encara m és enriqu id ora .

Assum pcio Fo lguera .

AJUNTAMENT DE VALLFOGONA

NOTA DE PREMSA:L’A ju n tam en t de V allfo g o n a , s 'ha

adherit a la cam p an ya «D E M O C R À C IA ÉS IG U A L T A T », segons acord adoptât per u n an im ita t de la C orporació M u n i­c ipal, reunida en sessiô de data 2 9 de m arç d ’aquest any. A questa cam panya té una vessant pub lic itaria a través d ’un anunci de te lev is ió , carte lls i d ’a ltres m a te r ia ls que g ire n a l 'e n to rn de p e rs o n a lita ts d e s ta c a d e s que son d is c r im in a d e s p e rq u é p e rta n y e n a co l.lectius « d ife re n ts » , corn és el cas de C arm en A m aya o el fis ic Hadkins.

A q u e s t A ju n ta m e n t, a m é s del c o m p ro m is ad q u irit de treb a lla r contra to ta d isc rim in ac ió , per la igualta t i el re s p e c te a la d ife r e n c ia , a p ro f ita l’existència en el nostre m un ic ip i d ’una eina de com unicació local corn és l’ediciô de la revista «EL X O P » , i reprodu ix el te x t in te g r e d e l M A N IF E S T« D E M O C R À C IA ÉS IG U A L T A T » , cam panya que p re té n in flu ire n la n o s tra soc ie ta t p e rta l d 'a c o n s e g u ire l respecte de to ta d iferencia i p o tenciar el va lo r i en riq u im en t que suposa la p luralitat.

D e m o c r a c i a és I g u a l t a t .Des de la u n ita t, en d e fen sa de la ig u a lta t, la l lib e rta t i la s o lid a rita t. En e l co nvencim ent q u e , com a persones, som to te s ig u a ls en drets i que , com a éssers lliu re s , te n im d re t a la d ife rè n c ia . DECLAREM des d 'a q u e s ta ig u a lta t , llib e rta t i d ive rs ita t el respecte a la d iferència com a base de la nostra conducta solidaria i de qualsevol acciò positiva, in te g rad o ra ¡'no d isc rim in a to ria . COM PARTIM , per a ixó , els continguts co nsagrats en la D e c la ra d o U niversal dels Drets H u m a n s , en el Pacte sobre els Drets Civils i Polítics i en el Pacte sobre els D rets Económ lcs, Socials i C u ltu rá is . El codi un iversal de conducta reco llit en aquests textos co nstltue ix la m ajo r g a ra n tía de la d e m o cra cia , la co nvivéncia, el b e n es tar, la to le ran c ia i el respecte m utu de qué ha de gaudir to t èsser h u m a . Aquests principis, en qué s 'h a n com prom és la m ajoria dels Estats que in te g ren la c o m u n ita t in te rn a c io n a l, o b lig u en ta m b é les c iu ta d a n e s i els c iu tad a n s de l 'E s ta t E spanyol. L 'esperit i la Metra d 'a q u e s ts va lors fig u ren als a r tid e s 13 i 14 de la nostra C onstitució , on s 'e s ta b le ix la ig u a lta t de les ciu tad a n es i els c iu ta d a n s d a v a n t la Ile i, sense cap d iscrim inació per raons de n a ix e m e n t, é tn ia , sexe, re lig ió , o p in ió o qualsevol a ltra c ircum stànc ia , com ara m in u sv a lid es a o o rien tac ió sexu al, a ix í com la necessària g e n e ro s ita t in stitu c io n a l i social envers els e s tra n g e rs i re fu g ia ts . COHERENTS, dones, a m b les nostres conviccions i ob ligacions com a éssers h u m a n s ,ENS COMPROAAETEM p ú b lic a m e n t en la c a m p an y a " D e m o c ra c ia és Ig u a l t a t " per llu ita r co n ju n ta m e n t contra qualsevol conducta discrim inatòria i sensibilitzar to tes les persones i institucions que el rebuig de les d iferéncies s ig n ific a una v io la d o dels drets hu m a n s in c o m p a tib le am b els genu'ins valors dem o crá tics .Igualtat per viure, diversitat per conviure.

Damocrácia és I g u a l t a t .A 100*00, fio DtMCHOl

\ u \

UNSTENO 01 ASUNTOS SOBALES

TCOP 12

MF,EM,BE,TAR^LAwXERRADvAwA/ytB>»>,DELFÍ GUASCH I ZUERAS TOTA UNA GENERACIÓ AL SERVEI DEL CANAL D’URGELL

Delfi Guasch Hueras

passem a la Comunitat General de Regants deI Canal d ’Urgell, on h i ha una nova estructura, jo h i entro amb la categoria de «Zelador de sèqules».

Aquesta feina dura fins a la jubilacio, l ’any 1989. El meu fi l l Joan, acabats els estudis superiors, ingressà a treballara l Canal als 17anys. Als 20anys, va anar a l servei m ilita r i en tornar ocupà el Hoc d ’auxiliar adm inistratiu a Mollerussa. En venir de! servei, la seva tasca era de cobraments icomptabilitat, i ara fa la tasca de com ptabilitat i caixa, i es sots-cap de négociât.

Al padri lifa r ia il.lusiô que el seu nét con tin ués el seu ofici.- Com era un dia habituai per a vostè?

Doncs, anavapelterm ea veuresih ihaviaa lguna obra, i s i h i havia alguna finca que hagués de canviar de nom. I moites altres feines administratives, com fer instàncies, e tc ...

D elti G uasch i Z u eras , ve í de Vallfogona; l’hem escollit per a la nostra e n tre v is ta pel d e s ta c a t treball que ha realitzat en la h istoria del Canal, d u ra n t tan t de tem ps.- Bona ta rd a , Sr. D e lti.

Bona tarda noies.- Quantes generac io ns de la seva fa m ilia s ’han ded ica t a la fe ina del Canal?

Tres generacions. Tot i que el meu p ad ri treballava l'any 1900 a la Junta Central. Gairebé podríem dir que quatre generacions.- Aquest o fic i li va v e n ir per vocació o per herència del seu pare?

Va venir per herencia del meu pare.- Durant quants anys van ocupar apro x im ad am en t aquesta fe ina cadascuna de les persones que ens ha d it abans?

El meu pare va entrar a l Canal l ’any 1913-14, fent l ’o fic i de guardia conservador d'Anglesola. El jo rna l del dia en aquell temps era 2'50/dia. Més tacd, va canviar de feina, i el van posar guardia volant, era el que havia de proteg ir les boque res i arranjar les banquetes, ja que Taigua era escassa en aquells temps.

Al 1 9 2 8 , va ser tras llad a t a V allfo g o n a am b la categoria de g u ard ia a d m in is tra tiu , arran de la m o rt del que hi havia . A bastava els te rm es de Balaguer, V allfo g o n a , T é rm e n s i es pagava en «novens».

De cada nou g arbes, una garba era per al Canal, i els a ltres fru its es peritaven per d iners . (A ixò durà fins a l’any 1 9 6 3 ) , quan el Canal d ’Urgell acaba l’exp lo tac ió deis 1 0 0 anys.

Pel que fa a mi, l'any 1947, retirat del servei militar, entro a fo rm arpa rt del Canal, aleshores tenia uns 23 anys. Vaig acupar la categoria de guàrdia conservador, i reemplago el meu pare de guardia adm inistratiu fins a l 63. Del 63-66, es passa a la Confederado Hidrográfica de TEbre. A partir del 66,

- Creu que ha expérimentât un canvi molt brusc des del seu pare fins a vostè, i des de vostà, fins al seu fill?

Si, en un p rinc ip i sí. El meu pare anava æ-peu, jo en canvi anava amb bicicleta, després amb m oto i finalment amb cotxe. La feina però era la mateixa.- Què ens pot dir d’aquesta feina durant l’època que vostè l’ocupava?

Era una feina rutinària, em relacionava m oltam b la gent, i aixô et distreia durant e l dia.- Pel que fa al Canal, quan es va fer?

El Canal es va fe ra Tany 1863, i es va acabar a l 1866.

■ I el sots-Canal?Es va in ic iar a Tany 1927 dins a l 31, quan van

donar d'alta per regar la part baixa de TUrgell. _ PART BAIXA: L iny ola, Borges, Lleida...PARTMITJA: Vallfogona, Bellvis...PART AL TA: Anglesola, C a s te lle rà ...■ Quins mètodes van usar?

Es va fer to t manualment, a l túnel de Montclar, h i van estar treballant m olts presoners. Heu de ten ir en compte que en aquells temps, no h i havia n i excavadores n i cap tipus de màquines. Aquest túnel té Torigen entre Artesa i Ponts.

- Corn es van fer les concentracions parcel.làries? Donat que es diu que estant molt ben tallades.

Per part dels enginyers, ells es van ocupar, entre altres moites tasques, de fer el croquis del Canal, i a més, van establire l número de parcel, les. Lam ediciô es feia per jom á is de terra, m itjançant cadenes. Actualment h i ha màquines m olt més sofisticades. ■ Què se’n recorda vostè, de qui estava al capdavant d'aquest projecte?

El croquis el portà Francese Teixidó del Palau.- Ens podría explicar alguna anècdota curiosa?

Quan es pagava amb espécies, m ’havia trobat alguns cops amb algú que em posava les garbes dolentes a la punta, «sense cap mala in tendo»; però m ai m ’ha passat cap historia curiosa.- Bé, dones moites gràcies per concedir-nos una estona i parlar amb nosaltres i poder informar de la seva tradició familiar ais nostres lectors.

Moites gràcies a vosaltres.I pel que fa a nosaltres, el nostre espai s'acaba aquí i us esperem al proper número.

Montse Térmens Montse Simó

Montse Térmens i Montse Simó durant Tentrevista am b Delfi Guasch

EL RIU SEGRI

Una instantània de les cigony

El riu Segre neix sot 2800m d ’algada hi ha l’a entre aquest i el de Fines ventali de petits corrents els in ic is del nostre riu.

Josep Vallverdù en F escriu sobre el riu Segre:

D’entrada, el Segre és m gntanya que va a escola c francesa. Són les becero

B J tQ tS Æ E iR AEL RIU SEGRE: DELS PIRINEUS A L’EBRE.

El riu S egre neix sota m ate ix del P uigm al; a 2800m d ’a lçad a hi ha l’a n o m e n a t Pic del S egre, i entre aquest i el de Flnestre lles d e te rm in en to t un ventali de petits co rren ts que s ’a junten per fo rm a r els inicis del nostre riu.

Josep V a llve rd ù en P roses de P onent (1 9 7 0 ) escriu sobre el riu Segre:

D ’entrada, el S eg re és un hom enet, un m inyó de m untanya que va a escola cap a terres d ’adm inistraciôfrancesa. S on les becero les d ’un riu e n g o rja t cjue

p ren p rim e r una d irecciô de sud a n ord i que com ença a to m b a r cap a l’o est a S allagosa, d ib u ixan t un arc que acaba a la G uingueta m o lt a prop de P u igcerdà. Ha passât la fro n tera , sense passap o rt perquè el S egre té sa lco n d u it des de m o lt abans que l’hom e inventés aquestes barreres . A pocs q u ilôm etres vénen a fe r co m panyia el Que roi, l’Er, l’A gostrina i e l , R aur, que els de P u igcerdà consideren corn a propi. El S egre, doncs, no es troba tan sol corn a la seva naixença. T ravessa la C erdanya i sem p re per la d reta

va rebent des de la S eu d ’U rgell fin s a Corbins els seus afluents m és im portan ts : la V a lira , que ve d ’A n d o r r a , i le s d u e s N o g u e re s , la P a lla re s a i la R ib ago rçana. De B a lag u erfin s a l’Ebre és un riu ca lm és . Evocat p e r m é s d ’un p o e ta . J o rd i P àm ies, per exem p le , en una v is ié p a n o r à m ic a d e s d e l ca m p an ar de S anta M a ria de Balaguer, escriu :

Ara co n tem p lo la petita c iu ta t i el riu ca lm és ,

e m b u ll d e ls c a rre ro n s , a p rim e r te rm e ,

i m és enllà, grisenca o verda, horta,que esc latarà am b gerdors de

prim avera .Un grap at d ’anys enrere , en

canvi, el riu, la boira , el sol i el vent s ’havien co n fig u râ t corn els e le m e n ts cab d a ls p e r a M àriu s T o rres quan, des del s a n a to r i de P u ig d o le n a , recuperava en un p o em a els topans m is tics de la seva c iu ta t i la te rra m és im m ed ia ta :

S é u n a c iu ta t , m o lt llu n y d ’aqui, do lça i sécréta,

Una instantània de les cigonyes al campanar de l'església

on els anys d ’alegria son Dreus com una nit, on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit.L’Orient hi dixà la seva sang de roses, la m itja lluna càlida del seu m invant etern i, enllà d ’un gran silenci de persianes closes, un riu profund que corre per una nit d’hivern.

( . . . )Res no crida el cor amb més tendresa, ara, que aquells caminsfondals de Xbps i de canyars. El seu record fa un ràssec de recança al meu pas; torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare. El Segre que corre uns 300 quilômetres abans de

deixar-se caure, abraçat amb el Cinca, a l ’Ebre, en té

consciència i els fa quedar bé. El Segre té salts na tu ra ls , m eandres, ràp ids , em bassam ents , engorjats, canals que li xuclen l ’aigua i afluents que la hi porten: trenca o travessa roques calcàries, conglomérats, margues de tots colors i argiles. El Segre no s’està de res: fendeix poblacions, voreja ermites, llepa les parets de masies i castells, i quan se surt de mare, fertilitza les ribes, la vegetació de les quais va des dels àlbers, joncs, freixes i salzes fins a la prada de pastura o la parcel.la cerealista.

Roser Bosch M1 Teresa Pallisé

SORTIDA A LA XOPERAPer fi és dissabte, el sol, que des de feia dies

s ’amagava també ha volgut fer acte de presència en aquesta sortida a la xopera tan esperada pels nens i pels que no som tan nens.

A les 10 ja hi havia davant les escoles un gran «girigall» de nens, amb les seves motxiles i gorres que formaven un assortit variât de colors vius i alegres sorolls, disposats a iniciar la caminada.

Els més grans van encapçalar la marxa i sota un bon sol, vam anar fent cami, primer el canal, el reguer, la torre del «Tantull»,... i la xopera.

El primer que ens va cridar l ’atenció en arribar va serel borrisol quedesprenienelsxopsi quecertament semblava una suau nevada de flocs «volves» de cotó. (La realitat era una mica menys poética ja que produïen una certa picor al eos).

En un moment tots els nens es van distribuir segons el seu interés, els més menuts van fer una rotllana i allí es van explicarcontes, o cantar cançons, altres es van decantar per la pilota o la música. Perö el que realment va resultar un éxit total van estar els tolls (bassals) que s’havien form at amb les pluges, i que estaven plens de granotes. «La búsqueda i captura» de caps grossos o culleretes es va organitzar en un tres i no res. L’aigua n’estava plena i, pots, bosses de plástic o qualsevol estri, es van convertir

en peixeres improvisades on es recollien els tan apreciats animalons.

- Ja en tinc 20! doncs jo 32! ja els has posât menjar? jo, me’ls emportaré a casa! eren les frases que s ’escoltaven en tô t moment. Va ser realment una experièneia excitant per a m olts nens que descobrien per primera vegada la metamorfosi de les granotes.

I és clar després d ’una aventura tan intrèpida la gana que tenien era d ’espant: carn, llonganissa, patates... desapareixien dels p lats amb gran rapidesa, i el geladet de les postres els va acabar de posar el cos a gust. A la tarda vam tornar a tenir més gresca, jocs i descobriments de tots tipus.

Per fi després d’un breu descans, que es va aprofitar per berenar, va arribar l’hora de marxar i xino-xano, amb molts menys ànims que al mati, vam tornar cap a casa.

Tôt plegat résulta un dia ben aprofitat, els nens van fe r salut, van gaudir a l’aire lliure i fins i tôt van fer classes pràctiques de natura, que son les més ütils. No trobeu que en les coses més senzilles s’hi podendescobrirsovintles aventuresmésfascinants?

ASSOCIACIO PARES D’ALUMNES DEL COL.LEGI PÚBLIC SALVADOR ESPRIU DE VALLFOGONA DE BALAGUER

NOTICIESABOQUEM-NOS EN SAI

El passat mes de feb reral van reuni reís alcaldes de. Alfa Os de Balaguer, Castellenroy E lm otiude l'encon tre fouper d e l’entornderem bassam er lema «Aboquem-nos en S¡ l ’ inventari dels valors cultur ja q u e s ó n d ’unagranim pon i arqueológica, per aixó í museu h istóric i un ecomu

Els prom otors de la inic ais plans de restauració i crear una estació de diném l ’escola d 'Agrónom s de Ll Josep M a Torrelles creu qu a terme, donaría feina, dur 200 persones.

bé. El Segre té salís ds, em bassam ents , n l ’aigua i afluents que ssa roques calcarles, 3ts colors i argiles. El iix poblacions, voreja asies i castells, i quan )es, la vegetado de les s, freixes i salzes fins :el.la cerealista.

Roser Bosch M? Teresa Pallisé

es recollien els tan

S2! ja els has posat ;asa! eren les frases nt. Va ser realment a molts nens que i la metamorfosi de

tura tan intrépida la carn, llonganissa,

¡ plats amb gran res els va acabar de n tornara ten irm és tots tipus. sscans, que es va l’hora de marxar i

nsquealm atí, vam

aprofitat, els nens liure i fins i to t van , que son les més més senzilles s ’hi esmésfascinants?

IEL COL.LEGI PUBLIC GONA DE BALAGUER

■BLOfSEEiRAiNOTÍCIESABOQUEM-NOS EN SANTA ANNA

El passat mes de febrer a la localitat d ’Alfarrás es van reuniréis alcaldes de: Alfarrás, Ivars de Noguera, Os de Balaguer, Castellenroy, Baldellou i Estopinyan. El motiude l’encontrefou per parlarde la recuperació de l’entorn de 1’embassament de Santa Anna, amb el lema «Aboquem-nos en Santa Anna». El pía és: l’inventari deis valors culturáis i naturals de la zona, ja que són d ’una gran importancia artística, histórica i arqueológica, per aixó es voldria constru ir un museu historie i un ecomuseu.

Els prom otors de la iniciativa voldrien acollir-se ais plans de restauració i manteniment forestal, i crear una estació de dinámica forestal, entroncada a l’escola d ’Agrónoms de Lleida. L’alcalde d ’Alfarrás Josep M 2 Torrelles creu que si el projecte es dugués a terme, donaría feina, durant uns 4 o 5 anys, a unes 200 persones.

CAMPANYA «PLANTA UN ARBRE AQUI I UN ALTRE ALLÁ»

El 12 de març passat, va tenir Hoc a Catalunya la Festa de l'Arbre. Només a la localitat de Granollers, van participar prop de 11.000 nens de 140 escoles catalanes. Però aquest any s’hi ha afegit una important novetat: per cada arbre piantai aquí, es propcisa piantar un altre a l’Àfrica. A iniciativa d ’INTERMÓN, la Generalitat ha enviât a les 4.000 escoles de Catalunya proposta de cooperació amb tres països africans, de manera que, percada arbre reforestaten l ’Autonomia, els nens cooperin amb les 50 pts. que costa piantar un arbre aTogo, Burkina Faso i el Txad.

Roser Bosch M2 Teresa Pallisé

'XOP

LOM íREFLEXIONS

En les reflexions del nùmero anterior vàrem denunciar algunes de les coses que s ’havien perdut al llarg dels anys, i deiem: prou de perdre coses, volem un equilibri.

S’entén que el progrés de vegades, fa mal a la natura, però si l’home posa to t el seu esforg i enginy per respectar-la, si l’estima, sabrà trobar la mane'ra de viure junts, amb la natura; i no contra ella. De vegades s ’ha de denunciar perquè malauradament no hi ha cap més remei, però avui farem el contrari de denunciar. Avui anunciarem que:

- Al campanar del nostre poble s ’hi han instai.lat un niu de cigonyes, que amb el seu pori majestuós fan m olt goig de veure.

- El passat 7 de maig, vigilia del Roser, es va fer la tradicional plantada del XOP, un costum m olt antic que any rera any torna amb tota l’alegria que donen les festes populars, i on es barreja la màgia de la nit, de la mùsica, de la natura, de la gen t... I quant al mati del dia del Roser es pot contemplar el xop piantai, amb la senyera dalt de tot, tothom ja pot dir: avui és el Roser.

- Les passades festes del roser, els dies 8 i 9 de Maig, es va fer un concurs de pintura ràpida per plasmar el nostre poble. Aquell qui llegeixi només aquesta ressenya i no hagi anat a veure l ’exposició pensará que no és adéquat posar-ho en aquesta secció de la Biosfera, dedicai només a temes de Natura.

Però, amics lectors, creieu que noés aixi, aquelis quadres cadascun diferent, però tots amb el seu encant, amb el nostre poble pintat des de diferents indrets, però a tots hi havia el seu bocinet de natura. Els arbres del carrer major amb les fulles recent sortides, el cel blau o no tan blau, l ’església, l’ajuntament, aquelis camps d ’alfals, les paques de palla, totes aquelles coses que veus cacfa dia i que et poden semblar insignificants per la seva senzillesa i quotidianitat, plasmades per a la posteriorrtatam b la màgia de l ’art.

Roser Bosch M* Teresa Pallisé

REFORMA EEl sector agricola (

expérimentât una trai que, en pocs anys, s comportaments socia vigents des de segles. dos grans fenômens (- Per un cantò, la co grans ciutats, que ha [ i dels valors que li doi- Per l’altre, el desenvc ha afavorit la incorpor l’agricultura.

Avui s’està adopt reconversió per assol cal tenir en compte: -L a comercial itzaciô ii camp s ’han emportât sense afavorir el pagè- L’ùs incontrolat del: extraccions i segones degradado del medi r- Cada dia es valoren nous, corn l ’ecologia, reserves biologiques,

Així, activitats de cu ltius i la ramaderia, la la jardinería i els es

OCÔP

-LO-NOS.T.RE-CAM R.REFORMA EDUCATIVA I MÓN RURAL

El sector agrícola deis països desenvolupats ha expérimentât una transform ado tan espectacular que, en pocs anys, s ’han modificat totalment els comportaments soclals i sistemes de producció, vigents des de segles. Aquests canvis han de rivât de dos grans fenômens coïncidents:- Per un cantó, la concentrado de la poblado en grans ciutats, que ha provocat la crisi del mon rural i dels valors que li donen suport.- Per l ’altre, el desenvolupament de la indûstria, que ha afavorit la incorporado de mitjans tecnolôgics a l'agricultura.

Avui s ’està adoptant importants mesures de reconversió per assolir un nou equilibri, en el quai cal tenir en compte:- La comercialització i el transportdels productes del camp s ’han emportât una gran part dels beneficis, sense afavorir el pagès ni el ramader.- L’ùs incontrolat dels espais naturals, abocadors, extraccions i segones residències, porta a una greu degradació del medi natural.- Cada dia es valoren més conceptes relativament nous, corn l ’ecologia, la planificado territorial, les reserves biologiques, els parcs naturals, etc.

Aixi, activitats de serveis relacionades amb els cultius i la ramaderia, la industria artesanal d ’aliments, la jardinería i els espais verds, el transport, la

comercialització, el turisme rural, els esports de rise, el viatge, etc. ja están contemplades com a noves especialitats a impartir, en form a de Móduls Professionals-2 i Móduls Professionals-3, per la nova Ilei de reforma educativa. L’ lnstitu t Catalá de les noves Professions ha realitzat un catàleg de noves ocupacions, relacionades amb l ’aprofitament del medi natural, que contem pla un centenar d ’opcions diferents per les persones que vulguin dedicar-s’hi i que, fins fa poc, estaven incloses en l’apel.latiu genèric de «pagès».

Tinc noticia que, just al mig de Barcelona, ja funciona una Escola que prepara per a aqüestes noves ocupacions a nois i noies de la capital que els agradi el camp i s’hi vulguin instai.lar. Els nois i noies del camp están, gairebé tots, realitzant estudis d ’automocióiadm inistratiu.Estudisqueseguram ent nofinalitzaran i acabaran per retornara una ocupado, per la qual no han estat preparáis, relacionada amb el medi natural, que a la fi és el nostre medi.

Solament vull remarcar que Vallfogona té una Escola encarada a form ar la gent que restará en el medi rural, ja sigui com a pagès o ramader, o realitzant una dels centenars d ’ocupacions que aquesta evolució de les estructures agráries ens porta.

Escola de Capacitado Agraria

que no es aixi, aquells >erö tots amb el seu intat des de diferents ;eu bocinet de natura, mb les fulles recent tan blau, l ’esglösia, 'alfals, les paques de veus cacfa dia i que et erlaseva senzillesai aposterioritatam bla

Roser Bosch M* Teresa Pallisé

roser, els dies 8 i 9 de de pintura ràpida per tell qui llegeixi només tat a veure l ’exposició posar-ho en aquesta it només a temes de

'XOP í7

r - ---------------------------------- . ---------------------------------------------------------------------------------------------i

Vallfogona^ ^ E M IS S O R A MUNICIPAL

Radio107.9 FM

432268

Z ¿ " X O V

La revista del Terme Municipal de Vallfogona

¿ < Z H 6 4 Ú U I i c v c t á i

Revista EL XOP: Apartat de correus núm. 1 - VALLFOGONA

8

C U I N A C A S O L A N A C O P E S i T A P E S

0/ Balaguer, 10-12 Teléfons 43 22 03 - 43 22 04

25680 VALLFOGONA

D.A.S.A

gona deshidrata daña de Ñ ¡faifa, Q.Ñ.

GONA

C A R R E TE R A DE LE R ID A A P U IG C E R D À , K M . 19 - TELEFO NO 4 3 .2 0 .0 7 - FAX 4 3 .2 2 .5 0

Oafffogona de Baíagaer(L E R ID A )

-E S X iR IBJifW -S^QBRE..ELS CONTES FAN POR ALS NENS?

D’un temps enga hi ha un notable interés peí tema del conte tradicional, és bo explicar-lo? perju­dica ais nens? s ’hauria de canviar la imatge del llop dolent, per un llop més bo? el llop es menja la caputxeta o no se la menja? s ’enduen el llop al zoo?...

Succeix prácticament en tots els ámbits, (escola, casa, ca rre r...) que hi ha aquesta controversia, i en arribar a la seqüéncia final, no se sap ben bé com acabar, llavors cadascú li diu la seva, la que han sentit a casa seva normalment.

Uns es justifiquen dient que hi ha d’altres tipus d 'históries i narracions m illors i que no es obligatori explicar la caputxeta. En canvi d’altres pares, mestres, no están tranquils si no expliquen els contes que els van explicar a ells de petits.

El tema de fons i el més comú és la POR. La por que poden sentir els nens en veure com l ’ávia i la caputxeta són cruspides peí llop, llavors el llop i altres personatges (dimonis, ogres, gegants), indrets (coves, cases de la bruixa) i situacions (perduts al bosc, abandonats) sovint són abandonats per evitar el tema de la por.

Molts autors han exposat la seva opinió al res­pecte, uns amb una crítica severa a aquest tipus de fabulacions (Rosseau, Montessi) fins a postures més d ’acord i fins i to t a favor deis contes de fades o contes de la vora al foc com diem aquí a Catalunya. Deis autors defensors (Bettelheim, Soriano) desta­quen els seus treballs on exposen teories de defensa absoluta del conte de fades dient:

«És possible que una historia en concret provoqui una certa ansietat en alguns infants, pero un cop s ’han fam iliaritzat amb la historia, els aspectes terrorífics semblen desaparéixer per donar pas ais aspectes reconfortants» Bettelheim.

És a dir, negant ais nens les imatges del llop, la b ru ixa... o donant la imatge que aquests personatges són bons, el que fem és privar al nen (que inconscientment s ’identifica amb l ’heroi) del valor de la seva victoria final.

Com diu Jaume Centelles: «Cree que la por és originada, no pel tema de conte, ni pels personatges, sinó per la form a de narrar, el to de la veu, l’ambient del Hoc on s ’explica, la cara que es posi en el moment de la narració. Segons com ho facis, sí que pots espantar una criatura. És a d ir pots posar-li els cabells de punta a un nen en parlar-li d ’un gos o pots fer-lo riure m olt en parlar del d im oni, to t depén de com s ’expliqui. És més el com que no pas el qué.

El conte té diverses funcions, una podria serla de proporcionar plaer, entreteniment ais infants i una altra podria ser la d’ajudar-lo a descobrir problèmes, patiments i crueltats de la vida, utilitzant per aixó el món simbólic.

El problema que planteja aquest tema és trobar amb quin ritme s’ha de fe r aquest descobriment, segons l ’edat, l’evolució personal del nen.

Però to t i aquests problèmes, el nen amb el conte el que fa és entendre m illor que alió que se li explica és fantasia i pot comprendre m olt m illor aspectes com l’odi, l ’enveja. ..

Hi ha un altre aspecte amb el qual ens podem trobar i és que una narració, a algún nen, pot provocar-li maisons. S’hauria de parlar amb elspares, perpoderdescobrirsi és un problemainherent del nen o bé és un nen ja traumatitzat anteriorment i el conte el que fa és que surti el problema, aixó es pot comprovar si deixant d ’explicar aquest tipus de contes, el nen en qüestió m illora. Normalment, no succeix pas així, suprim int els relais no deslliurem el nen del seu problema.

Els que pensin que els contes de fades poden influ ir a traumatitzar un nen, tenen dues postures: o bé fan silenci i no expliquen res o bé expliquen histories cursis que no tenen res a veure amb el seu món.

Els contes de fades o meravellosos, són paraules i tota paraula crea una imatge i aquesta imatge igual que passa amb els somnis no és duradera ni crea fixació, ans al contrari, estimula el nen, la. seva imaginació, li dónaevasió, plaer i Ufa viure situacions.

NOTA D'AGF

Anna, Irene, M. Teres;

OCOP 20

3S: «Cree que la p o r és ite, ni pels p e rso n a tg es , ¡I to de la v e u . l ’a m b ie n t uees posi en el m o m e n t i ho facis, sí que p o ts i dir pots p o s a r-li els )arlar-li d ’un gos o p o ts

dim oni, to t d ep én de m que no pas el qué, ins, una podria s e r la de ¡ment ais in fan ts i una

id e s c o b rirp ro b le m e s , !a, u tilitzant p e r a ixó el

aquest tem a és tro b a r aquest d e s c o b rim en t, onal del nen.

es, el nen a m b el c o n te e alió que se l¡ exp lica m olt m illo r asp ec tes

b el qual ens p o d e m ó, a algún nen, p o t ) de p arlar am b els un prob lem a in h eren t natitzat a n te rio rm e n t el p rob lem a, a ixó es

dicar aquest tipus de ira. N o rm alm en t, no alats no des lliu rem el

•tes de fades po d en len dues postures: o res o bé exp liq u en s a v e u re a m b e ls e u

liosos, s ó n p a ra u le s questa im atge igual 3S duradera ni c rea Jla el nen, la seva

lifav iu res itu ac io n s .

fan tas ía siguí o be p er la p in tu ra , escu ltu ra , c in em a, etc, o per la in iciació a la narrac ió de conte trad ic io ­nal. El conte trad ic ional té aq u est rol, a juda el nen a vencer els seus fan tasm es , és per to t el que hem dit, fo rca in teressant.

La rea lita t que ens envo lta i que envolta al nen, la raó, les exp licac io ns ja s ’encarreg u en de fe r fo rm a r al nen eñ la q uotid ian ita t.

A judar un nen no vol d ir pas p reservar-lo de qualsevol xoc , ev ita r que confongu i la realitat que l’envolta, s inó que vol d ir ap ro p a r-lo a la realitat, a les dificultáis d ’una m an era progressiva i d ’acord am b les capacitats de cadascú.

L’in fan t ha de te n ir una fo rm a d ap ro p ar-se a la

Ramona Cases Folguera M5 Teresa Reñé Olivé

Psicólogues

NOTA D'AGRAÍMENTEls a lu m n es de 8é . d 'E G B del Col legi P úblic S alvad o r Espriu; volem des d 'a q u í exp ressar el nostre

ag ra im ent a l'A ju n ta m e n t, a l'A .P .A . i a tot el poblé en general, perqué am b la seva col lab orac ió i l'a ju t deis nostres pares hem pogu t rea litzar el nostre desig:Fer el v ia tge de fi de curs a M a llo rca .

A to ts M O L T E S G R ÀC IES! !

Anna, Iren e, M . T eresa, R osa M aria , M . Teresa, M ario n a , M are , M iq u e l Á ngel, Jord i, R am o n i A lbert.

•XOP 21

PLANTES SILVESTRES COMESTIBLESB astant tem p s endarrera , la v e g e ta d o en ribes i

séquies era abu'ndant i variada. Les padrines, om plien els fa rd e lls am b el que la natura lesa els obsequiava.

Avui d avan t la d e s a p a n d ó pau latina d ’aquestes plantes és necessari fe r un reg istre . Heu aquí un esbós del que hauria d ’ésser un extens tem a.

P rác ticam en t en el te rm e de V a llfo g o n a no hi ha h e rb e s ve rin o s e s , p ero ev ita rem les e s p e c ie s la b ia d e s c o m u n e s d ’aquí.

P erexem ple : H erb ag a llin era (L a m iu m p u rp u re u m ), peí seu c ontin gut en saponines po t p ro - vocar hem olis is (destru cc ióde ls globus ve rm e ils ). De la fam ilia de les u m b e lífe res , la cicuta, a lta m e n tv erin o s a , i s em b lan t al ju livert, no e rrarem perqué en xafar les tu lles extreu una o lo r nauseabu nda. Era constum e n ­tre els íb ers (p e n s e m en la població de la P edrera) p o rta r­la a sobre en s ituacions lím it (g u erra , e tc .).

N o co n fo n g u em la porrassa ( g a m ó n ) a m b la v e r in o s a gam o n ita .

A ix í , t e te s a q ü e s te s declarac ions, ens atenem a les herbes s ilvestres a lim entarles , que m oites veg ad es fan la func ió tam bé de m ed ic iná is , de la qual ens dóna c o m p le ta in fo rm ació en aqüestes pag ines, la nostra co l.lab o rad o ra D olors.

C o m en cem entre elles, am bla:

- H erba poned ora (A ls ina): al g en er i fe b re r ens p ro p o rc io ­na unes exquisites am an ides.

- C u n ie lls (C o lle ja s ): Les tu lles una vegada bullides, són excel lents en tru ites. (Q ui no les ha provat?)

- R o ser Bord (R o sa can ina): Les seves baies verm elles contenen gran q uantita t de v itam in a C.

Ull! am b els pelets p ica -p ica cen tra ls . S ’han de treu re les llavors. Els pétals de la f lo r s ’a fege ixen a les am an ides.

- Bàbols: A feg ir a les am an id es o v e rd u res . Actúa com a co n d im en t pel seu gust p ican t. P ro p o rc io n a tam b é v itam in a C.

- C in c -e n -ra m a : les tu lle s ten d res com a am an id a .

- V erd o lag a: com a am an id a , a m a n it am b sal, olí i v in agre . M au rice M e s e g u é ens patria de la sopa de verd o lag u es .

S e g o n s e ls a n t ic s es a n t ia f r o d is ia c a . C o n tr a les in flam ac io n s , m acerad a .

- L len g u a de vaca: Es pot m e n ja r com a am a n id a p er ser re fre s c a n t i tó n ic a . P el seu c o n t in g u t en o x a la ts , n o la utilitzaran els que pate ixen de c a lc u ls r e n a is . L e s tu l le s serveixen per en g re ix a r paons.

- Blet: Abans es m en javen am b freq ü èn c ia am b patates com a v erd u ra . C onté fe rro , B 1 /, calç i prote ïn es . Els brots ten d res corn a espàrrecs. Al N eo litic era m olt c o n s u m it ; de le s l la v o r s , b arre jades am b civad a, es feia fa rin a de pa.

- Cardo co rred o r: Les arrels són co m estib les , es couen corn a verd u ra .

- P orrassa (g a m ó n ): el seus tuberc les són sub s titu ts de les patates.

La llista seria m o lt extensa, per la qual cosa co n tin u arem en una altra ocasió .

P er acabar, p a ra frasejarem a Karlos A rgu iñano:

«R ico , bueno y b arato»

A nton i C a rre ra T o rren t

«UNA CONVBé am ics , un alti

v o s a ltre s , aquesta veg d ife ren t.

L ’a ltre dia, vaig esi av is , és igual) que parí; g an es , pero a m esura c o s a e s v a a n a ra n im a r ja que el que deien vai i in te ressan t.

El te m a de la conve so m ja tan joves» i un

- Ai pobres, que s1 p atir! ja hauran d ’estalv v in d rá un dia que se n ’h e s ta lv ia t i no h averfe t g ran els donávem .

Q uan vaig sentir ai- A pa ja hi som !, I

p e ro a v ia te m vaig que de l’a ltre avi (padrí).

- Q u ed iu s ara, quee que els quedará , quar c o n tin u a d ien t- No te p ares i p adrins , tam bé ells van fa lta r prou qui ells fa ra n igual i més b

J a saps que nosalt p a s s a r la g u erra i la p tra b a ra n (p e r sort), v í

a m b m o lta p e n a , perp< canvi e lls , qui m és qui t re b a ll o tre b a lle n a a rre g la d e ts .

De segu ida contes- A rreg lad ets ! i grá- G rác ies a qui sigu

e s ta r així!El p r im e r padrí, no \

li les pessigolles p e ru n ; « b u sca rao n s» , li va di

W P 22

«UNA CONVERSA INTERESSANT»ica centrals. S ’han de de la f lo r s ’a fe g e ixen a

nides o ve rdu res . A c tu a JSt p icant. P ro p o rc io n a

D -en-ram a: les tu lle s :om a am an ida. olaga: corn a a m a n id a , mb sai, oli i v in ag re . Resegué ens patria de la rerdolagues. is e ls a n t ic s es f is ia c a . C o n tr a le s tns, macerada.3 ua de vaca: Es p o t >m a am anida p e r s e r it i tò n ic a . P el s e u t en o x a la ts , n o la

els que pa te ixen de re n a is . L e s t u l le s per en g re ixar p ao n s , b an s e s m e n ja v e n am b i am b patates com a onté fe rro , B 1/, ca lç i Elsbrots ten d res com s. Al N eolitic era m o lt ; de le s f la v o r s , am b civada, es fe ia

a.corredor: Les a rre ls tibjes, es couen com

sa (g am ó n ): el seus ón substitu ts de les

seria m olt extensa, Dosa contin uarem en :asió.ar, para frase ja rem a libano:jen o y barato»

oni Carrera Torrent

Bé am ics , un a ltre cop em d irig e ixo a tots vosaltres, aquesta vegada, però , am b un tem a ben diferent.

L ’altre dia, vaig e sco lta r dos «padrins» (si vols avis, és igual) que parlaven , al princip i sense m assa ganes, però a m esu ra que avangava la conversa, la cosa es va a n a r a n im an t i vaig p o sar-h i m és aténció , ja que el que deien vaig tro b a r que era torga curiós i in teressant.

El te m a de la co n versa era el jo ven t i els que «no som ja tan jo ves» i un deis avis es queixava dient:

- Ai pobres , que s ’esperin ! ja sabran el que és patir! ja hauran d ’esta lv iar, ja! ara no m iren res, però vindrà un dia que se n ’hauran de p ened ir de no haver estalviat i no h aver fe t cas deis consells que la gent gran els d o n àvem .

Quan vaig sen tir això, vaig pensar:- A pa ja hi s o m !, la m ate ixa cangó de sem pre,

però av ia t em vaig q u ed ar sorpresa per la resposta de l’a ltre avi (p a d ri).

- Que dius ara, que en vas d ’equivocat! El descans que els q uedará , quan nosaltres no hi serem ! - i continua d ie n t- N o te ’n récordes que els nostres pares i pad rin s , ta m b é ens deien el m ate ix? , i quan ells van fa lta r prou que ens vam espavilar, així que ells ta ran igual i m és bé encara, si m ’apures.

Ja saps que nosaltres vam teñ ir la desgracia de passar la g u erra i la postguerra , cosa que ells no trab aran (p e r s o rt), vam haver de trab a lla r m o lt, i am b m o lta pena, per p o d er t ira re i país endavant. En canvi ells, qui m és qui m enys, to ts tenen un Hoc de tre b a ll o tre b a lle n a casa , p e rò es tan b as tan t arreg ladets .

De segu ida contesta l’a ltra.- A rreg lad ets ! i g ràcies a qui!- G ràc ies a qui s ig u i, i d itxosos d ’ells que poden

estar així!El p rim e r padri, no va quedar conten t i va buscar­

li les pessigolles per un altre cantó, a ix íl’avi «burxeta» «busca ra o n s » , li va dir:

- S í, però que s ’esperin , els seus filis els ta ran el m ate ix que ens tan a nosaltres.

L ’altre li respong ué, ja una m ica en fadat.- P erò que et queixes h o m e de Déu! qualsevol

que et senti pensaría que estás m o lt m a lam en t.- Qué no estás ben cu idat? , Qué no estás ben

atés?, Qué et fa lta a lguna cosa?- Calla, calla, que Déu et pot castigar! i afegí:- Ells sí que ho tenen c o m p lica t am b el jovent

d ’avui en dia, però nosaltres? si no podem d em an ar res m é s !. Tenim uns filis que vam ed u car com vam vo ler i ells ho van acceptar sense d ir res. A bans s ’haguessin g u ard at prou bé de co n tes tar com ho fa el jo ven t d ’avuf en dia, i a ra que ells són pares no saben com fe r -s ’ho perqué els filis els esco ltin i obeeixin , la m eita t del que ho varen fe r e lls. Jo trab o que són una g e n e ra d o que en aquest aspecte no han tingu t gens de sort.

A leshores li diu l’a ltre padri:- Bé ja veig que am b tu no si po t parlar! sem p re

dones la rao ais joves! A lgún dia ja m e la donaran a m i!

I l ’a ltra contesta:- P o tser sí, po tser no, però seria una llástim a

m o lt gran , que algún dia te l ’hagués de donar, perqué vo ldria d ir que el m ón ha anat en d arrera en lloc d ’anar endavant.

- Au, adéu! li d igué una m ica enfadat.quan vu lgueu ja en to rn arem a parlar.- M a i m és, li respongué l’a ltre en veure que no li

donava la rao.Bé am ics que us ha s e m b la ts e m p re é s in teressant

esco lta r les persones grans, no creieu que n ’hi ha per pensar-h i i re flex ionar una m ica.

María Altisent

HERBES DE CATALUNYA

LL- L le itim o (d ic tam o , corona de rey) (D ictam us albus). P lanta herbàcia perenne de 4 0 a 8 0 cm d ’alçada. d e fu lle s im p a rip in n a d e s , d e flo rs blanques0 rasades, a rra im ad es i de fru its capsu lars . Es troba en m ato lls o boscs clars, a la garro txa , la Selva, les m u n ta n y e s de P ra d e s , e tc . Té p r o p ie ta ts em m enag ogues i avortives; tam bé antispasm odiques1 ton iq ues estom acals .- L le tu g a , en c ia m (le ch u g a) (Lactuca sativa).Planta herbàcia am b fu lles basais g rosses, de 10 a 2 5 cm de llarg, oblongues i ovals i enteres o dentades. Fa tiges flo rifè res de 5 0 a 1 0 0 cm . de alçaria am b capito ls grocs. N 'h i ha de m oites varietats: esciam escaro ler, francès , llarg , bord, boscà, de m a r .. . De gran co n su m , és aprec ia t en am an ides.- L li (lin o ) (L inu m u s itatiss in um ). Planta herbàcia anual de 4 0 a 8 0 cm d ’alt, de flo rs blaves i de fru its capsulars am b els quai hom obté la fib ra tèxtil ano m en ad a lli. Les llavors son em prades en fa rm à c ia corn a p roducte eriro l.lien t i an tiflo g is tic i p e r l’oli que p ro p o rc io n en , el quai s ’em pra per a la confecciô d ’em p lastres i per a d ism in u ir la co les tero lèm ia . La farina ha estât em p rad a en m ed ic ina popu lar p e r fe r catap lasm es.- L lim o n e r ( lim o n e ro ) (C itru s lim o n ). A rb re perennifo li de 3 a 6 m . d ’alt de fu lles àm p liam en t e llip tiq u e s , flo rs b lanqu inoses i fru it an o m en at

llim ona que és de fo rm a ovoide d ’uns 6 cm de diàm etre i 10 cm de llargada; la peli de c o lo r groc, rugosa; la polpa sucosa d iv id ida en grills , de gust àcid, es em prada en gastro n o m ia corn a arom atitzant; s ’e m pra tam b é en la m ed ic in a cassolan a.- Lli ri (L ir io ) (Ir is s p ). P lan ta h e rb àc ia , fu lles allargades, de flo rs am b el perian t am b 6 d iv is ions, fru its capsulars . Hi ha espècies esp o n tàn ies i de jard i.- El lliri de m ar: s ’e m p ra per les angines en fo rm a de catap lasm a.- Lliri de m aig , flo r de lis: S ’em p ren pel m al de cor, còlie. Són ca lm ants .- L lorer (L au re l) (Laurus nob ilis ). A rbre perennifo li de 2 a 15 m. d ’alt, de fu lles c b ’.^ n yu es agudes i arom àtiques , d e flo rs petites banqu inoses y de fru its bacciform es, ovo ides i negres. Es tro b a en barrancs hum its , al costat de les m asies , etc. És m o lt apreciat per les fu lles , que són un co n d im e n t e x c e lle n t. S ’em pra per a la d igestiô , nervis , ca lm an t.- Llupol (Lüpulo) (Hum ulus lupulus). Planta herbàcia perenne, enfilad issa, d io ica, de fu lles oposades, dentades i de flo rs verdes. Es fa en tanques i bardisses, en zones h u m id es. Les flo rs fem en in es s ’e m pren per a feg ir-les a la cervesa, Il donen arom a i el sabor am arg .

Dolors M ateu

REFRANYS POPULARS...QUI LA FA LA PAGA

C ontinuan t rem en an t el llibre dels adagis, em va so rtir una h is torie ta que vaig creure ad ient poder-la explicar.

Era una veg ad a un pagès que tenia un cavali al qual li ten ia m o lta es tim a ja que d ’eli en depenia per a fe r to tes les fe ines del cam p.

Un dia varen passar uns lladregots i a la nit li varen ro b ar el cavali. A l’en d em à al m a ti el pagès s ’adonà que li fa ltava el cavali, i m o lt angoixat digué -Q ué fa ré ara, pobre de m i sense Teina que em fa tota la fe in a del c a m p i.

Sense p e n s a r-s ’ho un m o m e n t e m p rè n carni i va seguint m ercats confian t que allí el podria trabar; i així va ser, quan n ’havia segu it uns quants , en un dels m ercats va veure el seu cavali. T o t seguit va buscar la g uàrd ia civil i es van p resen ta r davant els lladres i el cavali. El pages els d igué. A q u est cavali és m eu! i els (ladres II d igueren: Com pots d ir que és teu si aquest cavali és nostre, com veieu no té pas cap senyai que pugui d e m o s tra r que és seu; i el pagès repetí: És m eu! i l ’hom e es treu l’a m erican a i tapant- li el cap a l’an im al els d igué. De quin ull és guerxo el cavali?. Els dos lladres no hi havien ca ig u t que el fes a q u e s ta p re g u n ta ; hi m ira n t -s e l ’un a l ’attre

ALGUNS REF

Historia de Toni

ovoide d ’uns 6 cm de a; la pell de c o lo r g ro c , '¡dida en g rills , de g u s t m ia co m a a ro m a titz a n t; na cassolana.'lanta h e rbàcia , fu lle s eriant amb 6 d iv is io n s , ic ies esp on tàn ies i de

es angines en fo rm a de

im pren pel m al de c o r,

lilis ). A rbre p e re n n ifo li s c b ;„ ,iyu es a gu de s i aanquinoses y de f ru its s. Es troba en b a rra n cs s, etc. És m o lt a p re c ia t con d im e nt e xce l.len t, rvis, ca lm ant, p u lus).Planta herbàcia

de fu lles o po sa de s , Es fa en ta n q u e s i

. Les flo rs fe m e n in e s rv e s a . l id o n e n a ro m a

Dolors Mateu

ìe n te m p rè n carn i iv a adì el podria tro b a r; i it uns quants, en un cavali. T o t s eg u it va presentar d a v a n te ls gué. A q u e s tc a v a llé s im p o ts d irq u e é s te u i veieu no té pas cap uè és seu; I el pagès l ’am ericana i ta p a n t- quin ull és g u erxo el i/le n c a lg u tq u e e lfe s 't-se l ’un a l ’a ttre

d igueren ... el dret.A leshores el pagès d estap an t-li el cap a l’an im al

els digué dones com podeu veure no és guerxo de cap.

S eg u id am en t els lladregots van fe r cap a la garxola.

A m ies m eus corn veieu «s ’agafa m és haviat un, lladre que un coix».

A prenem la lliçô i m al ens faci gracia el que no sigui d ’un m ateix , perquè a la llarga porta m aies conseqüències.

ALGUNS REFRANYS RELACIONATS AMB L’AMOR, LA DONA, I EL MATRIMONI

Am or am b a m o re s paga.M úsica li fas? N o t ’hi casarás.A m or de vella a igua en cistella.Amor, penes i d iners no poden es tar secrets. On hi ha a m o r h i ha do lor.Qui tira pedretes tira m oretes .La noia que té casera es to rna finestrera .De ponen t, ni ven t, ni gent, ni casam en t. M onja de S an t A gustí, dos cops en un cuixí.

Corbata torta busca xicota.El m o cad o r de cap to rt busca xicot.Una n'oia espera una rei, si el rei la vol.Cap on el co r s ’en cam in a , el peu cam ina. A m o r i senyoria no volen com panyia.A m o r que p rest és v in guda prest és perduda. Abans de d ir que sí, p reg u n ta -h o al cuixí.

Cese

POSA’T MACA!Historia de l ’ondulació.

Les escu ltu res trobades a les excavacions fetes en el T ig irs i l ’E ufrates (Ira c ) ens revelen que 2 0 0 0 anys abans de Jesu cris t van d e sco b rir la m anera de arrissar el cabell pero el rull no era perm anent, se suposa que u tilitzaven agulles de sílex calentes.

El g recs , cap al segle V I abans de Jesucris t, ja utilitzaven un fe rro en fo rm a de clau llarg en el qual enrotllaven el ble de cabell.

Ais te m p s de les grans perruqu es a Franga a l ’época del Rei S o l, m u llaven i en ro tllaven les perruques a uns palets c ilín drics els quals després p o rtaven a s e c a r ais fo rn s de p as tisseria , les perruques es fe ien am b cabells de cadávers.

Les p rim eres p erm an en ts que van co m en g ar a sorg ir eren m o lt perilloses perqué fin s i to t es podia arrib ara m o rir p era ixó les prohibiren perqué agafaven el ble de cabell i (’en ro tllaven a uns fe rro s calents i unes bosses i les endollaven .

L ’any 1 9 0 0 Cari N ess ler va ap licar el rull de les p erruques o p eran t d irec tam en t sobre la cabellera n a tu ra l. V a b a te ja r l’ in v e n t co m a o n d u la c ió p erm an en t i el va co m en g ar a exp lo tar a Londres

l’any 1 9 0 6 ob ten in t un gran èxit, però ten ien un petit detecte trencaven els ponte de sofre i l’a rre l quedava co m p le tam en t llisa. L ’any 1 9 4 6 -1 9 4 8 va treu re un nou sistem a; el liquid fred aconsegu in t no tren car els ponts de sobre i fixan t m és el rull quasi im itan t l ’onda n a tu ra l. A q u es ta p e rm a n e n t se s e g u e ix practican t ara.

Com podeu c o m p ro v a r to t un gran in ven t p e r a l’estètica fem en in a i avui en dia tam bé m asculina .

Meritxell Baiaseli

'XOP 25

FEM GIMNÁSTICA1- Baixarem el eos cap al davant am b 8 T. girarem d ’un costat cap a l’atre 16T. pujarem el eos a m b 8T. Ho repetirem 4 cops.

2- A peu dret, estirarem els bragos ais costats am b els punys tancats. Farem rotacions 8T. cap a fo ra i 8T. cap a d in t r e , ho repetirem 4 c o p s . Aquestexercic i s ’ha de fer len tam ent i sense doblegar els bragos.

3- A m b les carnes separades i els peus m irant cap ais costats, doblegarem una c am a i estirarem l’altra alternant un cop a cada costat 1 6 T Ho repetirem 4 cops.

4- A ssegudes a te rra a m b les carnes obertes, recolzarem les m ans a terra i estirarem l’esquena el m axim des deis ronyons 16T. Ho repetirem 4 cops.

5- Estirats a terra am b les carnes doblegades, creuarem els bragos i recolzarem les m ans a les espatlles, pujarem al cap i les espatlles 8T. lent i re laxarem . Ho repetirem 4 cops.

6 - Estirats de costat a terra, recolzarem el colze a terra, aixecant una m ica el eos-, a ixecarem les carnes estirades i juntes 8T. Ho repetirem 4 cops, canviarem de costat i repetirem el mateix.

7- Estira ts d ’e s q u e n a a te rra a m b les carnes d o b le g a d e s , e s t i ra re m un brag al d a rre ra 8T. re laxarem i estirarem l’altre. Quatre cops cada brag.

8 - Estirats a térra am b les carnes doblegades i els bragos relaxats al costat del eos, inspirarem agafant tot l ’aire que pugu em i espirarem am b 8T. Ho repetirem vuit cops.

Teresa Cortada ¡ Pallisé

•XOP 26

VOLS BALLAR?SAMBA

x/l

3Bail de tres compassos. L'home comença el 5fn , Rprimer pas ambel peu esquerrepicant al mateix Hoc, ™ ™el segon amb el dret igual. La dona fa el mateix perô "**■' hom*!començant ambel peu dret. . . ^

Després del «paseíllo», es poden fer botafogos, ’ m * u u 'ÜJcol locant-se l'un davant de l'altre, se'n poden fer els que es vulgui, mentre sigui nombres pareils. Després es giren de cara i segueixen fent-ne, acabant amb una volta i tornant a començar.

Botufofo dona:

g»

-TOT-RECORD,AN.T....,

C. F. VALLFOGONAPel C F. VA LLFO G O N A , la decada deis anys 8 0 ,

podría èsser la m illo r.D urant l'any 7 6 es tra n s fo rm a el cam p de Fútbol

en un gran treball per d e ixa r-lo pia, arrencant m o lta pedra, am b el C ater-p ille r del Sr. C astro i els T ractors grans del C oru lla i m o lts vo lun taris , m es es podría dir que to t el poblé hi va posar el coll, després es va vallar i es van fe r vestuaris nous, una vegada acabat el te rren y de joc , les tardes de gran fú tbo l van prem ia r l’esforç.

D u ra n t2 a n y s ,v a m te n ir l’h o n o rd e ser C am pions P rovincia ls d ’A fecclonats , recordant l’e lim inatòria am b el C am pió P rovincia l de Barcelona, el C.F. G ram an et de S an ta C olom a de G ram anet, població d ’uns 5 0 .0 0 0 hab itan ts, la d iferència de població tam b é es va veure al final de l’e lim inatòria , m olt favo rab le al C.F. G ram anet, però va caure, deixant m o lt a lt el P avelló Lleidatà.

Al segon any, l’e lim in a tò ria , am b un equip d ’una barriad a de S ab ad e ll, i després d ’un résu lta t a V allfo g o n a d e 3 -0 i un dels m illo rs equips que m ai ha tin g u t el C.F. V a llfo g o n a . El partit de v o lta v a esser un calvari, es va h aver de perdre l’e lim in atò ria per s a lv a rla peli, si l’a rrib ada ja anuncia tronada, el partit va èsser un in fern , però el C.F. V a llfogo na era tan s u p erio r que ni ten in t l’arb itre en contra, aquella

gent podia fe r un gol, perô fa ltaven 15 m in u ts am b el résu ltat de 0 -0 , allô va exp lo ta r i, am b les m ans , els peus i corn els va d o n ar la gana, van e n tra r quatre vegades la p ilo ta a portería , acabant el p a rtit 4 -0 .

No direm que l’a rb itre estaba «cagat» p erqué ho estaven to ts , i algú va a rrib a r a l’a u to c a r am b m és d ’un cop i un equip que podia a rrib a r m o lt lluny, fins i tô t a la final am b el B arcelona o E spañol, va ésser m axacan t per la rao de la fo rça . D esprés van ven ir étapes m és o m enys bones, perô una que ta m b é va ser m o lt brillan t, va ésser la del C o m ad ran , un ju g ad o r que to ta la P rovincia de Lleida sab ia qui era corn a ju g ad o r i corn a persona. En aquella época el C.F. V allfogo na, tenia un equip d ’a fecc ionats i dos m és de juvenils , o sigui, que era to ta una institució fu tbo lís tica . A V allfogo na hi havia grans tardes de fú tb o l, pero com to t el bo, es va acabar.

Tam b é el C.F. V a llfo g o n a va a nar rodant, pendent avait, a rrib an t a l'e tapa m és tris ta que va ésser la m a n c a d e ju g a d o rs , per acabar el Cam p ionat i la total d esap aric ió fin s al m o m e n t p résen t de to t un S en yor Club,

Esperem que no sigui d efin itiva , aquesta etapa, i que un nou C.F. V a llfo g o n a tingui la m iss ió de donar n ovam ent llum fu tb o lís tica al llarg i am p ie de la nostra estim ada Lleida.

Josep M a ria A ltisen t Tru llo ls

J.O.C.D.E—TAll.LA,PASTIS D E TARONJA,

Preparació: 4 5 m inuts Cocció: 4 0 m inuts .

Peral pa de pessic:- 8 o u s- 2 0 0 g rs de sucre -1 2 5 grs d ’a m etlla m ó lta- 40 grs de pela de ta ron ja confitada- La ra tlladura d ’una ta ron ja - 1 2 0 grs de fa rin a- 70 grs de m an teg a desfeta-1 cu llerada sopera de Cointreau - 6 0 grs de sucre glas

Pera la crema:- 2 di de c rem a pastelera- 2 0 0 grs de m anteg a- 2 cullerades soperes de C ointreauPeles co n fitad es de ta ron ja , i nata per a d eco rar al gust de l’a rtis ta

PREPARACIÓ:Es treba llen els rovells dels ous am b el sucre, a

continuació s ’afegeixen les am etlles , les peles de taronja p icades i la ratlladura.

D esprés s ’hi posa la fa rin a , la m an teg a desfeta i el C oin treau .

Es baten les c lares a punt de neu i s ’a fegeix el sucre glas i la pasta, acu rad am en t.

Es m u lla un m o tile am b m an teg a i s ’aboca la pasta, i s ’in tro d u e ix al fo rn , d u ran t uns 4 0 m inuts.

A co n tin u ac ió s ’in corpora la m an teg a batuda i el C ointreau a la c rem a pastelera.

El pa de pessic es d iv ideix en tres capes i es m ullen am b la c rem a, es decora am b la pela de taron ja co n fitad a i la nata.

PEPE El pastisser

PATATES FARCI DES

Ingredients:- 8 patates petites i 1 0 0 g r d e tonyina am b oli- 2 pebrots verm eils escalivats.- 1 6 olives farc ides i Salsa m aionesa

Preparació:P osar una olla d ’a igua am b sai al fo c . Quan

c o m e n c ì a bullir p osar-h i les patates netes i sense pelar i d e ixar-les coure fins que sigu in toves. Es treuen de l’o lla i es deixen refredar. A co n tin u ac ió es pelen i es buiden una m ica am b l’a juda d ’una cullerà. B arregem la patata que hem tre t am b la tonyin a les olives picades i la m aionesa . O m p lir les patates am b la barreja i ho adornem am b. tires de p eb ro t i una oliva. Es pot a c o m p a n y a re l p lat am b enciam a sobre les patates. És un plat ideal per a l’estiu si abans de s erv ir-lo es posa a la nevera un pareil d ’hores.

LLUÇA LA CASSOLA

Ingrédients:- 1 Kg de liuç de la part central en un sol tros .- 1 Kg de patates i2 cebes m itjanes.- 2 pebrots verm eils cuits.- 1 cullerada de pebre verm eil dolç.- 3 grans d ’all i pebre blanc am b polç- Oli, a igua o brou de peix, sal i ju livert.

Preparació:En una cassola de fang es posa oli i es cou la ceba

ta llada a rodanxes a foc m o lt flu ix , a ix í la ceba quedará cuita i tova. T rin x a re ls alls al m o rte r i a feg ir- los a la cassola.

Pelar les patates, ta lla r-les a rodanxes i a fex ir-les tam bé a la cassola ju n t am b el pebre verm eil i dos gots de brou. D e ixeu -lo coure deu m inuts i a fex iu -h i el lluç. P osar-h i sal i pebre ia n e m m o ven t la cassola perqué no s ’apegui.

T a lla re is pebrots cuits a tires , nets sense pells ni llavors i a feg iu -los a la cassola'. T ap ar i de ixar-lo coure uns v in t-i-c in c m in u ts , p ro cu ran t m o u re la cassola i que el fo c s igui m o lt flu ix . Quan estigui cuit s ’hi posa ju livert p icat al dam unt.

Nuri Plà Paul

r

1 9 1 2 Guimet i Bertrán Sorribes i Clovet« Cal Cirera Flauria i Costafreda « Cal Boteret Bonet i Farré« ---- Torrades i Serret « — Oms i Tribó« ---- Daura i Huguet « — Trilla i Serret« ---- Rubio i Guillaument 1 9 1 3 — Ribas i Gilabert« ---- Berges i Bertrán « — Galceran i Botines« ---- Folguera i Joval « — S aure ti Sol« --- Reixachs i Rubies « — Camarasa i Llaudet« --- Folguera i Bergadá « — Carbonell i Cases« ---- V illar i Mateu « — Gili i Ariasol« __ Picó i Sastre « — Villar i Mateu« --- Torrades i Caldero « — Viladrich i Sol« ’---- Fabregas i Vidal « — Rubio i Rubio« ---- Trilla i Rubio « — Oms i Fabregas« ---- Folguera i Sandiumenge « — Roma i Cocurull« ---- Solanes i Fontanet « — Mateu i Mas« --- Reñé i Boladeres « — Trilla i Delsams« ---- Sabanes i Vilaro « — Guimet i Folguera« --- Fernandez i Boladeres « — Bosch i Botines« Cal Pauerris Teixidó i Mateu « — Rubio i Rubio« __ Perles i Torrades « — Coma i Monja« __ Planes i Tribo « — Rubio i Guillaumet« ---- Oms i Coma « — Bergadá i Xandre« ---- Companys i Torrent

M. Agnès Planes i Ramona Torrades

SUOR A LES MANS- F re g a r-Ie s cada diaar f ic a t-h i polvors de t rà p id a m e n t.

VERDURES-E s c o u e n m illo ra m b no e s ta r am untegade;

,RER_Fse

—CO.SESNETEJAR LES JOIES- Les perles s ’han de nete jar sovin t i es fa am b aigua fred a sabono sa i s ’e ixuguen.- B rillan ts , robins, m aragdes i safirs, es netegen d e ixan t-lo s to ta la n it en un bany d ’a lcohol de 9 0 s. Per a ixu g ar-lo s s ’em p ra p ap er de seda m olt fi i am b suavitat.- El cora l si présen ta un aspecte opac, el rem ei ideal séria n e te ja r-lo am b aigua de m ar, perô corn a alte rnativa es pot «rev iu re» n e te jan t-lo am b una b arre jad e 3 p a r ts d ’oli i u n a d ’essèn e iad e trem en tin a .- P er n e te ja re l m arfil, es repassa aquest am b un drap suau m oll am b s u e d e llim o n a a m b sal. T am b é es pot nete jar am b essèneia de trem en tin a .- P er d o n a r llu en to r a l’o r es fa anar un respall de d en ts am b una m ica de pasta de dents. S ’esvandeix

am b aigua freda.- La p iata, quan es to rna negra, es po t ne te ja r am b bicarbonat. P erò si vols ev ita r que es to rn i lletja, guarda els ob jectes una vegada nets, em b o lica ts en un p aper de seda negra o en qualsevo l a ltre tipus de roba fin a , però tam b é de c o lo r negre.

MANS SUAUS- P osar en una tassa un g rap at de sal, una m ica d ’oli d ’o liva i una m ica de sue de llim o n a fre g a 't be les m ans am b aquesta b arre ja . V eu ras quin resultat!- Pero si vo ls ten ir m ans de seda, barre ja vaselina, m el i oli d ’o liva a parts iguals . A p lica ’t una capa d ’aquesta crem a i f ic a 't d a m u n t uns guants de cotd, d e ixan t-h o aix i to ta la nit. Es una c rem a nutritiva m o lt eficag i m o lt natural.

SOLUCION

Sorribes i Clovet Bonet ¡ Farré Oms i Tribó

Trilla i Serret Ribas i Gilabert

Galceran i Botines Sauret i Sol

Camarasa i Llaudet Carbonell i Cases

Gili i Ariasol V illar i Mateu

Viladrich i Sol Rubió i Rubio

Oms i Fabregas Roma i Cocurull

Mateu i Mas Trilla i Delsams

Guimet i Folguera Bosch i Botines

Rubió i Rubió Coma i Monja

Rubió i Guillaumet Bergadá i Xandre

ís i Ramona Torrades

■a, es pot netejar amb ar que es torni lletja, lanets.em bolica tsen ualsevol altre tipus de r negre.

de sal, una mica d ’oli limona frega i bé les ìuràs quin resultati ida, barreja vaselina, s. Aplica’t una capa tunsguan tsdeco tó , una crema nutritiva

forme.- Si a l ’aigua de coure la co l-i-flo r li fiques 2 terronets de sucre mantindrá el seu color blanc.- Una manera sencilla de coure els espinacs és posar-los en una cassola sense aigua, tapada, després de rentar i escorrer bé els espinacs.

Dolors Mateu

RE,R-BE,R,PJtE,E,LJ.EM ,BSSOLUCIONS DEL NUMERO ANTERIOR

ENDEVINA ENDEVINALLA

La cara amagada era la de Hermenegildo Rubió Abella

Tant serveixo per menjar, com serveixo per tocar, com per cridar e l vigilant com per cridar un cantant.

Qué és? LA BOCA

Tinc cap i no tinc peus, i jugues a ix í qu em veus.

Qué és? LA PILOTA

A l costat tinc un forat, cinc que es mouen s 'h i han ficat.

Qué és? ELS GUANTS

SOLUCIONS DELTRENCA-CLOSQUES NÚMERO ANTERIOR

*-XÔP 3 Î

_ R E R -B E R ,D R E -E L-T .E /yV R S i

Retallar com a trenca-closquesIntenteu esbrinar de qui es tracta. És un personatge de la nostra Vila.

EN DEVINA-ENDEVINALLA

Com argent viu salto i corro, fug in t del gat traidor; vise amagada en la fosca i m enjoform atge tou.

Les abelles van form ant i en un rusc aparegué jo cremo davant l'altar, i també quan és de nit.

Jo sóc nat a Llobregat i ñopas al Llobregós; no podem viure plegats, car jo menjo peix, i eli l os.

Sóc m olt petit ¡ esquifit, més, poso fi a to t escrit.Endevineu qui és qui?

Joan Térmens

Busca 8 noms de comarques de Catalunya

l ________________________________

G A R R 1 G U E S B

E V L L 1 R 0 S E A

V A L T A S A R A R

A M G A 1 A G A 1 E

N A 1 0 N A T U C E

G R R N D T 0 1 V L

E E 0 A T A R R A 0

L S N A R E ü G 0 N

1 M E R C E T E S E

S A S E N 0 S L 0 S

'XOP 33

TELEFONS ÚTILS

A JU N TA M E N TO F IC IN E S 4 3 20 08R E G ID U R IA D E S P O R T S 4 3 20 97P O L IE S P O R T IU 4 3 20 0 2M E T G E D 'A .P .D 4 3 20 55F A R M A C IA 4 3 21 51A T S P R A C T IC A N T 4 3 21 14COL LEGI S .E S P R IU 43 22 14

LLAR DE J U B IL A T S 4 3 22 75R À D IO V A LLFO G O N A 4 3 22 68

TELÈFON PU B LIC ATÈSV A L L F O G O N A 4 3 20 02

TELÈFON PU B LIC ATÈSLA R Á PITA • C O L L E G I 4 4 50 18CASA P A R R O Q U IA L 4 3 20 6 3ESCOLA C APACITACI Ó A G R À R IA 4 4 51 88G U A R D IA C IV IL (B a la g u e r ) 44 53 53B O M B ER S (B a la g u e r ) 4 4 50 80SER VEI D U R G È N C IE S (B a la g u e r ) 44 77 14C R E U R O J A 44 57 96

A LS IN A G R A ELLS (B a la g u e r ) 4 4 54 76C O R R E U S (B a la g u e r ) 4 4 58 26

SERVEIS

A SS IS TÉN C IA S O C IA L. Horari:Tots els d im arts de 9 a 11 '3 0 h a l'A juntam ent.BIBLIO TECA M U N IC IP A L . Horari:De d illuns a d ivendres de 1 7 '3 0 a 1 9 '3 0 de la ta rda CA M B R A A G R A R IA . Horari: Els dijous 9 a 13 h. A ju n tam ent, 2n.

pis.R E G ID O R IA D 'E SP O R T S. Horari: de 1 0 a 12. A ju n ta m e n t2 n . pis.

HORARIDAUTOBUSOS

S O R T ID A DE LLEIDA D E STIN A C IÓ :S e u d 'U rg e ll 9 '5 9 ( 1 )Balaguer 1 1 '3 0 (A g ost no)A gram un t 1 3 '0 3S olsona 13 58 ; 14 4 0 de d ill. a div.S e u d 'U rg e ll 1 6 ’2 9 (1 )B alaguer 18 30 de dill. a div. (Estiu N o)

A gram unt 1 9 '3 3 ( 2 )S O R TID A DE BALAGUER D E STIN A C IÓ LLEIDA:7 4 8 - 7 '5 5 (1 ) - 8 24 - 9 3 0 - 11 40 (2 ) - 15 18 (2 ) - 17 25 (1 )(1 ) Passen tam bé els dissabtes, d ium enges i festius .

(2 ) N o passen ei« dissabtesLa resta passen tots els dies fe iners de d illuns a d ivend res excepte

festius .

NOUS HORARIS DE TRENS

LLE ID A -B A LA G U E R : 7 ,5 0 (n o d ium enges ni festius): 1 0 ,1 5 (n om és d ium enges i festius); 1 3 ,5 5 diari; 2 1 ,1 0 d iari.

B A LA G U ER -LLEIO A : 8 ,0 5 ,1 6 .0 6 i 1 9 ,1 0 diari. Horaris và lids fins al dia 2 2 -5 -9 3

AVÍS IMPORTANT PER ALS USUARIS LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR

Per part de la Gerencia Territorial de RENFE, s ha passat el comunicat següent:«a partir d'ara, i ais efectes d'agilitar el servei línia Lleida-La Pobla de Segur, es crea una PARADA FACULTATIVA, que consisteix en:• Parada del tren en l'estació de sempre i quan hi hagi viatgers per c d'ella, eliminant- se en cas contrari aquesta parada.• En conseqüéncia els viatgers que vulguin pujar al tren, en atanqar-se, hauran de ter senyals al maquinista.• Per altra banda, aquells viatgers que haguin de baixar ho dirán a l'lnterventor de ruta, qui assegurará la parada del tren en la seva estació.

A aquests eíectes es dlsposará d aquesta informació a les parades d estacions obertes i a l’interior del vehicles».

'A juntam ent.

1 19 '30 de la tarda.ijous 9 a 13 h. A ju n ta m e n t, 2n .

1 e 1 0 a 1 2 .A ju n ta m e n t2 n .p is .

JTOBUSOS

i:

dill. a dlv.

tiv. (Estiu N o)

ICIÓ LLEIDA:0 (2 ) - 1 5 '1 8 (2 ) - 1 7 '2 5 (1 ) um enges i testius.

de dilluns a dlvend res excep te

1.10 diari.

A DE SEGUR

licat següent: e Segur, es crea

Iella, eliminant-

r-se, hauran de

Nnterventor de

les d'estacions

*

àrids daniel, s.a

Formigons Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis Transports

PLANTA ÀRIDS IFORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Baiaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y Cerámica M etionina y otros aditivos para piensos compuestos Plantas medicinales

C t r a . C o m a r c a l 1 3 1 3 , k m . 1 9 • T e l é f . ( 9 7 3 ) 4 3 . 2 0 . 5 2 • F a x . ( 9 7 3 ) 4 3 . 2 0 . 9 2

2 56 8 0 V A L L F O G O N A DE B A L A G U E R ( L é r i d a )

7K6P 35

r

COOPERATIVA VALLFOGONIN A

« L a n o s t r a C o o p e r a t i v a »La VA LLFO G O N IN A, és una C oopera tiva que dona so luc ions a les dem andes de is socis i per aixó o fere ix aquests servéis:

- C O M E R C IA LITZA C IÓ DE LLET- NUCLI DE C O N TR O L LLETER- PR IM ER ES M ATERIES

Pinsos, Adobs, L lavors, Soja, L la vo rd e coto, Polpa de rem olatxa, F itosanitaris, Ferretería, etc.

- PR O D U C TES VE TER IN AR IS- C AN A LITZAC IÓ O FE R TES C O M P R A -V E N D A

BESTIAR

c/ Balaguer, s/n - Te léfon 43 21 25 - Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lle ida)