IVAu n a

ativaȔ so lucions a les veis:

1893-1993

Joan (Kins

I l / VALLFOGONA • DESEMBRE 1993 • SEGONA ÈPOCA • Núm. 16 • PREU: 250 PTS

U» de>H¡a m liadai

FORMACIÓ PROFESSIONAL

AGRÀRIAG enera litä t de C ata lunya D epartam ent d 'A gricu ltu ra , R am aderia i Pesca

Escola de C a p a c ita c i A grària

Finca l'Em palm eTel. (973) 44 51 8825680 V a llfogona de B alaguer

EDITA:-XOP

Apartat de correus, 1, Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret

EQUIP DE REDACCIÚ:Mercé Plena, Ramona Torrades, Montse Térmens, Roser Bosch, Agnès Planes, Montse Simó.

COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:Jaume Mateu i Giral, Comissió de llu ita contra el cáncer, M. Assum pció Folguera, Ramón Sans i Terés, Ramona Torrades, A .P .A ., Bastanist'93, Montse Termens, Montse Simó, Roser Bosch, M. Teresa Pallisé, A. Ca­rrera, Ramona Cases Folguera, M. Teresa Reñé Olivé, Cese, Dolors Mateu, Armengol Oliva i Fon tel les, Meritxell Balasch, Joan Canut i Gallad, Joan, Teresa Codada, M. Agnès Planes, Dolors Mateu, Josep M. Cases Trilla, Pepe el Pastisser, Joan Solaní.

CORRECCIÓ:Conseil Comarcal de la Noguera

COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ:DOSSIER P&M - Tel. 4482 73

DIPÙSIT LEGAL:L - 1 3 6 -1 9 9 2

Amb la col.laboracló: Depadament de Cultura de la GaneralitatDiputació Provincial de Lleida Ajuntament de Vallfogona

La r e v i s t a za P s o rtirl els mesos de desembre, març, juny i setembre. Recordeu que [si voleu publicarun adíele l'heu d'adreçar a ZO P, apartat de correus 1, o a la Secretaría de l'A ju n ta m e n t, sempre

lu re n t els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

XOP 2

EDITA:& Í-X O PApartat de correus, 1,Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret

EQUIP DE REDACCIÓ:Mercè Plens, Ramona Torrades, Montse Térmens, Roser Bosch, Agnès Planes, Montse Simó.

COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:Jaume Mateu i Girai, Comissió de lluita contra el cáncer, M. Assumpció Folguera, Ramón Sans i Terés, Ramona Torrades, A.P.A., Bastanist'93, Montse Térmens, Montse Simó, Roser Bosch, M. Teresa Pallisé, A. Ca­rrera, Ramona Cases Folguera, M. Teresa Reñé Olivé, Cese, Dolors Mateu, Armengol Oliva i Fontelles, Meritxell Balasch, Joan Canut i Gallart, Joan, Teresa Cortada, M. Agnès Planes, Dolors Mateu, Josep M . Cases Trilla, Pepe el Pastisser, Joan Solaní.

CORRECCIÓ:Conseil Comarcal de la Noguera

COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ:DOSSIER P&M - Tel. 44 82 73

DIPÙSIT LEGAL:L - 1 3 6 - 1992

Amb la col.laboració:Departament de Cultura de la GeneralitätDiputació Provincial de Lleida Ajuntament de Vallfogona

La revista S -d a s s o r t i r à els mesos de desembre, març, juny I setembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a S d KO P, apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'A ju n ta m e n t, sem pre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

Sum ari...................................................................................................... 3EDITORIALJoan M iró ..................................................... 5RECULLS D HISTÒRIAVallfogona i els canals d 'U rge ll............................................................. 6SOCIETAT i CULTURAAssociació de lluita contra en cáncer.....................................................7Llibre del mes: La Magnitud de la tragèdia de Quim Monzó 7La Sardana, una dansa viva....................................................................8Un dia sobre rodes......................................... 9Associació de Pares d'Alumnes del Col legi Salvador Espriu ..10 i 11I tot per un fou la rd ..........................................................................11FEM PETAR LA XERRADA AMBEl Marqués de la Rápita..................................................12,13,14 i 15BIOSFERALa natura dins la literatura catalana..............................................16 i 17Els parallamps radioactius ESCRIBIM SOBRE...El nen gandul................................................ 21On hi ha amor hi ha d o lo r 22 i 23Herbes de Catalunya ....................................................................... 23Un raier de la Cudosa 24 i 25Posa'tm aca.................................. 25Parlem de pneumátics..........................................................................26Consum .................................................................................................. 27...Vallfogona zo na ................................................................................ 28Fem gimnástica......................................................................................28Vols ballar? «Fox-trot»..........................................................................29ARRELS.................................................................................................. 30COSES........................................................................ 30JOC DE TAULACrema de llagosta................................................................................. 31Espatlla de corder amb formatge rocafort......................................... 31Tronc de Nadal....................................................................................... 31PER PERDRE EL TEMPS 32 i 33SERVEIS.................................................................................................34

BUSTIALa revista £ d ZOPés oberta a totes les possibles opinions deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauran de signar l'escrit i identificar-se.

La redacció de S d “XO P no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publiquen en aquesta revista.

- E . p j . m iM

“X O V 4

•XOP 5

JOAN MIR IBé amies, s ’acaba un any i estem a punt d ’encetar-ne un altre.

Però no voldríem acabar aquest sense donar una «pinzellada» en aquesta revista a tot allò que ha estât l ’any MIRÓ, amb la commemoració del centenari del seu naixement.

Amb ¡aportada volem quequedireflectitelméssincerhomenatge de la revista «EL XOP» a aquest il.lustre pintor català JOAN MIRÓ.

Acabem l ’any donant-vos una bona noticia, sobretot, als amics i seguidors de la nostra secció «BIOSFERA». Des d ’ara la revista «EL XOP» sortirà al carrer amb «paper reciclat». Enhorabona a aquesta secció ja que e Ils han estât els impulsors perqué aixó es fes realitat.

També acabem un altre any d’aquesta nova etapa de «EL XOP» i de ferm podem dir que n ’estem satisfets. No hem estalviat esforgos i estem orgullosos perqué tots els col.laboradors han estât fidels. Segurament han hagut de deixar per unes hores els seus estudis o treballs, sacrificantl’esbarjo perqué el seu article no retardés la sortida de la revista.

Grácies amics col.laboradors. Gràcies al recolzament de publicitat. Gràcies a aqüestes persones que ens encoratgen per seguir endavant. Gràcies a tots vosaltres que feu que ens retrobem al llarg de l ’any.

Arriben aqüestes FESTES que són motiuD’IL-LUSIÓ, ALEGRIA, RECULL... Per tant, juntament amb els membres de la redacció i tots els seus col.laboradors us desitgem a tots que passeu BON NADAL,BONES FESTES, I QUE L’ANY 1994PUGUI SER EL MILLORÜ

Josefina Moreno i Garret

VALLFOGONAI ELS CANALS D'URGELLSens dubte ia construcció del canal principal

d’Urgell i del canal auxiliar d'Urgell (subcanal) representaren un abans i un després en la história del nostre terme.

Abans del canal el terme municipal de Vallfogona com tots els altres territoris urgellencs, presentava un aspecte general força desolador. El paisatge natural era esquerp, estepari, amb una mínima presènciad’arbresi unavegetacióarbóricai herbácia prôpia de les zones salitroses i subárides, on l’índex de précipitations es situa per sota deis 400 mm./ any. Una idea aproximada de la flora d ’aquestes copntrades ens la proporcionen els Monegres o els Arpres noguerencs.

El vent quan bufava fo rt arrencava i arrosegava garrics, argots o parrelles que s’arrossegaven peí carrer Major fent les delicies de la mainada, engrescada en la tasca d ’apressar-los.

L’eminent geógraf Pau Vila en el llibre «Visions geogràfiques de Catalunya» reflectiaamb claredatla situació general del territori amb aquesta máxima : «no hi ha Urgell sense flagell». Recollia, així, un sentiment que esdevenia generalitzaten el pensament deis nostres avantpassats.

Un viatger del segle XVIII que va realitzar un itinerari a peu entre Fraga i Barcelona passant per terres lleidatanes, va escriure la següent analogía: «els territo ris propers a Fraga representen el pur-gatori, les árees urgellenques són l’infern i les planes barcelonines ens apropen al cel».

A la primavera de l ’any 1862 les aigües començaren a baixar peí Canal principal d’Urgell i les esperances d’un fu tur infinitament més prometedor restaven en l’ánim de tothom.

És ben cert que l ’esperança es va veure trasbalsada en els primers vint anys posteriors a la posada en marxa del regadiu ja que ni el terreny ni les persones estaven preparades perafer ús de l'aigua. Peró també és cert que poc a poc els trossos i els homes s’anaren préparant i aquells trasbalsos primogenis es transformaren en una realitat fecun­da.

La realitat d’avui no té res a veure amb la del passat. Talment sembla dues cares d’una mateixa moneda. El territori és el mateix peró el paisatge i el taranná de les persones són ben diferents.

Quan al llarg de la tardor de l ’any 1932 les aigües començaren a baixar peí canal auxiliar de l’Urgell

(Subcanal), es completa un cicle, que havia començat 70 anys abans amb la posada en marxa del canal Principal d’Urgelí.

El paisatge ocre d’abans es transforma en una àmplia gamma de verds; els sóls deficientment treballats s’han transformat en sóls productius; les habituais collites amb escassos rendiments donaren pas a les collites bones i regulars; els ramats que hi sojomavennomésal’hivern.esdevinguerengranges permanents; les febles productivitats s’han tornat en elevades rendibilitats.

Decididament, tot i tenint present els problèmes i les incerteses que planen damunt el món rural vallfogoní, l’ara és m illor que l’abans.

En el llibre que preparem sobre la biografia del terme, tots els aspectes s’hi reflectiran i, en el moment oportú, us demanarem opinió sobre la percepció que teniu del poblé. Desitgem que amb la col.laboracióde tothom, petits i grans, puguem anar préparant un prometedor futur. Encara que moites de les decisions que ens afecten es decideixen cada vegada més lluny de casa nostra, cal no oblidar aquesta velia dita: «un poblé és allò que volen els seus moradors».

Vosaltres hi teniu molt a dir i a fer. Nosaltres recollirem el vostre missatge i l’escriurem com a testimoniatge per a les futures generacions.

Jaume Mateu i Girai Doctor per l’Universitat de Barcelona

'XOP 6

ASSOCIACKUn anyméshemdi

el Cáncer amb la col.lí que no han escatimat com més profitosa m que tingué lloc el passí éxit, grácies a la vostr representació de l'Esc

Valgui, dones, aqi vos arribar l’agraímen tots els que varen trebal sobretot també, atóte

LLIBRE DELLA MAGNITUD

Col.lecciô quinze Divertit llibre que

que desitja sortiramb Quan finalment ho at compte, i la nitnoac: vidu amb unafillastra casa. A més, quan va de vida per qué té i desconeguda.

LLIBRE DEL MESLA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA de QUIM MONZÓ

Col.lecciô quinze grans èxits.Divertit llibre que tracta sobre un trompetista,

que desitja sortiramb la vedette del teatre on treballa. Quan finalment ho aconsegueix, beu molt més del compte, i la nit no acaba precisament bé. A part, es vidu amb una fillastra la quai l’odia, i el vol treure de casa. A més, quan va al metge li donen quinze dies de vida per qué té una estranya malaltia, gairebé desconeguda.

En resum, és una caricatura grotesca sobre els diferents estats de l’home, i una al.legoria al seu desconcert.

De ben segur peró, que quan el llegireu us agradará i reconeixereu el tipie humor que caracteritza l’autor en tots els seus llibres.

M. Assumpció Folguera

a O P 7

üle.quehaviacomençat da en marxa del canal

es transformé en una ls sôls deficientment in sôls productius; les )srendimentsdonaren lars; els ramats que hi sdevingueren granges jetivitats s’han tornat

dresent els problèmes damunt el mon rural l’abans.sobre la biografia del ii reflectiran i, en el rem opiniô sobre la Desitgemque ambia i grans, puguemanar ir. Encara que moites mesdecideixencada dstra, cal no oblidar és allô que volen els

dir i a fer. Nosaltres i l’escriurem corn a

i generacions.

laume Mateu i Girai irsitat de Barcelona

.S.OXIEIAT-ICUL.TJARA,ASSOCIACI!) DE LLUITA CONTRA EL CÁNCER

Un any més hem dut a terme la campanya contra el Cáncer amb la col.laborado de moltes persones que no han escatimat esforgos perqué aquesta fos com més profitosa millor. Com sabem la vetllada que tingué lloc el passat 31 d’octubre va ésser tot un éxit, grácies a la vostra nombrosa assisténcia, a la representació de l’Escala en Hi-fi».

Valgui, dones, aquesta petita ressenya perfer- vos arribar l’agraTment a tots: artistes, operaris i a tots els que varen treballar en altres aspectes. Grácies, sobretot també, a tot el públic en general per la seva

a s s is té n c ia ; fe n t a ix í p o s s ib le h a v e r p o r tâ t a te rm e e ls o b je c tiu s d ’a ju d a i S o lid a ritä t.

Incloem una petita mostra de la vetllada de «L’ESCALA EN HI-FI» que tingué lloc el proppassat 31 d’octubre a Vallfogona a benefici de la campanya copntra el cáncer. Fruit d’aquesta actuació benèfica ha estât, grácies a la col-laboració de tots, la recollida de 172.031 PTA. netes.

Moltes mercès a tothom, i fins a la propera campanya si Déu vol.

La Comissió

m,

LA SARDANA, UNA DANSA VIVASi estudiem la sardana com a dansa hi podem

establir tres cercles diversos d’activitat a partir d’un sol centre. Un primer cercle és l’aprenentatge mateix, que en el fu tur el dansaire adquereix en un curset, a casa seva o a través deis amies. El segon cercle seria la colla, on el sardanista lliga un perfeccionament creixent dels hàbits de la dansa i dels seus diguem- ne compléments (saber repartir i donareis aires, un mínim de coneixément del passât î présent de la sardana) a tôt un entrellat de tractes personáis. Finalment, entenc com a tercer cercle, l’assistència i partid pació d’aquest dansaire, ja sol i sense les crosses d’unaassociaciô intermèdia, en una bailada o en un aplec.

Si posem davant per davant aquest esquema teôric i la franca realitat, veiem que és en el pas del segon al tercer cercle on acostuma a haver el trencament, sovint definitiu, en la continuïtat de l’aventura. En efecte: la quantitat d’inscripcions en els innombrables cursets d ’ensenyament que s’organitzen arreu del pais ( a les nostres contrades de ponent amb el saltem i ballem, que tants bons résultats està donant), no deixa cap dubte de la promoció eficaç de la sardana, fins i tô t en el cas que aquest ensenyament s’efectuïfora de l’horari esco­lar. I vista la vigèneia, crec que bastant estable, de les colles sardanistes de competició i de les que assisteixen als aplecs, no és pas preocupant, ni de bon tros, el grau de densitat del cercle que abans he apuntat com a segon. El problema extrem , és que a partir d’aquí, i no solament per motius d’edat o professionals, la histôria es trenca. Igual com s’ha dit pel que fa a una Mengua, una dansa no es pert perqué qui no la sap no la baila, sinó perqué no la baila justament qui sí la sap.

La conclusió és fácil: allunyat del tracte personal que estava lligat a la seva activitat sardanista, el dansaire entra en un mercat de l’entreteniment en el qual, ara com ara, lasardana no es troba en condicions gaire favorables per competir. Peró aqüestes condicions favorables no solament depenen d’una plausible empenta institucional, sinó també de l’enfocament que totes les entitats especifiques do­

nen a la sardana. Segons el meu parer no és pas un métode óptim estrényer una dansa reconvertint-la cap al sentimentalisme que és el que vafer Maragall, perqué els sentiments són una cosa inestable com a mínim en dos sentits: és discontinu, inévitablement i es pot omplir, el poden complir de continguts massa arbitraris. Més aviat convindria assenyalar uns rumbs més segurs, com són la sensualitat i la racionalitat, dues constants que, a més de ben humanes, són própies de tota dansa i que, per tornar, han esdevingut avui per avui, les condicions prévies de qualsevol prestigi social ben establert, si partim de la premisa que lasardana, Dansa Nacional de Catalunya ha estât i és una dansa viva.

Per molts anys.Des de Vallfogona Sardanista, a tots Bon Nadal

i prósper any nou 1994.

Ramón Sans i Terés Informador sardanista de la F.S.C. a les Terres

de Lleida

UN DIA SOEEl passât 19 de :

primera -esperant qu ciclo-turista de Vallf

Va ser un dia corr tots al mig del carrer passât Mista, vam en Castell del Remei.

Durant elviatge v; Temps per a fer

començaven a minva Temps peraferur

veure fins on arribav: Temps perpoder

e ls nostres repre l'Ajuntament, en Màr

I és dar, un co mestresses ens van ( mental paella perxup ho.vamferdentetesa

I després amb elr romanticisme, eltem temps dels jocs.

I xino-xano, cap i L'opinió generai

hores, era d'alguna d carni i moites ganes

ON?Si us volta pel cai

a g rad ariaq u een sh o vostra ajuda.

Enviau-la a l'ai Vallfogona. Moites n

'XOP g

mista, a tots Bon Nadal

Ramon Sans j Terés i la F.S.C. a les Terres

de Lleída

Jlmeu parer no és pas un ma dansa reconvertint-la î és el que va fer Maragall, i una cosa inestable com iscontinu, inévitablement i complir de continguts ît convindria assenyalar >m són la sensualitat i la ts Que, a més de ben tota dansa i que, per

per avui, les condicions Ji social ben establert, si ¡ardana, Dansa Nacional na dansa viva.

UN DIA SOBRE RODES

Ramona Torrades

El passât 19 de setembre varem iniciar la primera -esperant que no sigui l'ultima- marxa ciclo-turista de Vallfogona.

Va ser un dia complet. Ens vam concentrar tots al mig del carrer Major, i un cop vam haver passât llista, vam emprendre la marxa cap al Castell del Remei.

Durant el viatge va haver-hi temps per a tôt.Temps per a fer un mos quan les forces

començaven a mlnvar.Temps peraferuna parada I mirarenrera per

veure fins on arribava la cua.Temps per poder veure com estan de forces

els nostres représentan ts d 'e sp o rts de l'Ajuntament, en Màrius i en Pantonet.

I és clar, un cop conquerida la fita, les mestresses ens van obsequiar amb una monu­mental paella perxupar-s'hi els dits, i no cal dir- ho.vamferdentetesatotselsaltresacampadors.

I després amb el relax, va arribar el temps del romanticisme, el temps del canvi de parella, i el temps delsjocs.

I xino-xano, cap a casa falta gent.L'opiniô général passades les vint-i-quatre

hores, era d'alguna duricla al cul pels sotracs del cami i moites ganes de tornar-hi un altre cop.

ON?Si us volta pel cap una possible sortida, ens

agradaria que ens hoféssiu saber. Necessitem la vostra ajuda.

Enviau-la a l'apartat de correus, 1 de Vallfogona. Moites mercès.

ASSOCIACI!) DE PARES D’ALUMNES DEL COL.LEGI SALVADOR ESPRIU

L’Associació de Pares d’alumnes voi informar tots els lectors del xop de les activitats que ha realitzat aquesta tardor 93.

TÓMBOLA DE PLANTES

El passât 26 de Setembre l’ A.P.A. va organitzar, un any més, una tómbola de plantes ornamentáis, per tal de recollir uns dîners que després s’empraran en benefici de tots els nen en edat escolar.

Com és habitual, la tómbola es va fer en dates properes a Sant Miquel, perqué tothom pogués aprofitar l’ocasió d’adquirir unes plantes que es puguessin Huir a casa en un dia tan senyalat.

L’èxit va ser enorme i aviat ens vam quedar sense plantes, ja que el preu de les butlletes era molt assequible i totes feien molt de goig.

Posteriorment es va procedir al sorteig d’un magnifie centre entre totes les persones que hi havien participât.

L’Associació de Pares d’Alumnes vol agrair des

d’aquestes línies la col.laboració de tots els veins que sempre han volgut participar en totes les iniciatives organitzades a favor dels nens i dels joves. Els diners obtinguts es destinaran a la compra de material que ajudia a m illo ra r la qualitat d’ensenyament dels nostres escolars. Grácles!

JOCSI CUCANYES

S’ha célébrât un any més a Vallfogona la Festa Gran i un any més no hi podien faltar els jocs i cucanyes que l’A.P.A. va organitzar per a tota la quitxalla.

Des de primeres hores de la tarda els enfeinats membres de l’A.P.A. preparaven les múltiples diversions, els nen per la seva banda ja feia estona que s’anaven amuntegant davant l’Ajuntament i ben aviat va arribar l’hora assenyalada i tots es van disposar a participar en els jocs que més els havien cridat l’atenció.

En una banda es podien veure diversos nens i

nenes intentantmos continuamente, per les cares enfarinade bufant dins un plan cara, res com intent d ’aigua!

En fi, que motiu tampoc podien f< competicions detoi sempre, el trencan embenatsi un bont que no vol estar-se nens s’aboquen a r que hi havia a l’inte improvisada quan I

Diversió no en nen participava obt es va traduiren di' nens van arribar <

I TOT PERDe vegades

un calaix el tree i j< els dies passats a < gent, amb la qualt al Perefita, al mira o ens vam trabar la del berenar, oaque sense Hum ni Hits aquella festa o les envair un ramat c travessar el cadí ar matí. La pujada al un cop dalt ens h d ’esmorzarvam de al llibre i vam baixa cop vam ser a Gósi vam anar a veure vitrina amb objecte antigam entosim f últims i ho havíe expedicions que fi

oració de tots els veíns participar en totes les favor deis nens i deis s destinaran a la compra a m illorar la qua lita t s escolars. Grácies!

s a Vallfogona la Festá Jodien faltar els jocs i rganitzar per a tota la

!e la tarda els enfeinats laraven les m últip les /a banda ja feia estona vantl’Ajuntamentiben nyalada i tots es van íes que més els havien

veure diversos nens i

caramels j reglas.Si hi ha activitats que podríem qualificar de

típiques de Festa Major, les cucanyes n’ocuparien, sense dubte, el Hoc més destacat pera tots els nens.

Voldríemacabaraquestacol.laboració informant tots els pares de l’existència d’una CONCESSI Ó D’AJUTS A ALUMNES D’EDUCACIÓ GENERAL BÀSI CAPER ADQUIRIR LU B RES DE TEXT. Els ajuts s ’han de sol.licitar al Conseil Escolar del Centre i el termini de presentació acostuma a ser durant la primera setmana d’octubre.

Per tant, quan llegireu aqüestes línies ja no será possible fer aquest curs, però volem informar-vos de cara al curs que ve, i sapiguen que des de l’APA ens encarregarem de tramitar les sol.licituds que ens feu arribar.

A.P.A.

I TOT PER UN FOULARDDe vegades quan trobo el foulard colgat sota

un calaix el tree i jo mirat-me’l encara recordo tots els dies passats a coldnies i especialment amb una gent, amb la qual t ’ho vas passartan be: vam pujar al Pere fita, al mirador de I’estacid d ’esqui d’Aransa o ens vam trobar la xocolata desfeta dins de la bossa del berenar, oaquell refugi que estavatan malament, sense Hum ni Hits i aquells que ens van convidar a aquella festa o les migdiades tan llargues i ens van envair un ramat de vaques aviades o quan vam travessar el cadi amb el fred que hi feia a les nou del mati. La pujada al Pedra forca va ser molt cansada, un cop dalt ens hi vam trobar mes gent, despres d’esmorzarvam descansarunaestona.vam escriure al llibre i vam baixar-lo «esquiant per les pedres», un cop vam sera Gdsol vam comprar records i despres vam anar a veure I’esgl6sia de G6sol on hi ha una vitrina amb objectes de I’esglesia que s’havien utilitzat antigament o simplement ens haviem de dutxar els ultims i ho haviem de fer amb aigua freda, les expedicions que feiem a la n it..., pero sobretot la

gent, tothom hi ténia la seva penya. I tôt aixô mirant un foulard pie de records de quinze dies passats en comunitat.

Bastanist’93

nenes intentant mossegar una poma que es bellugava continuamente, però això no era res comparât amb les cares enfarinades d’aquells que buscaven diners bufant dins un plat d’aquest element. I per netejar la cara, res com intentar pescar una poma en un cubell d’aigua!

En fi, que motius per a riure no en faltava, com tampoc podien fa lta r les «curses de sacs» i competicions de tota mena. La prova reina, és, com sempre, el trencamente de les olles: amb els ulls embenats i un bon bastó tots intenten encertar l’olla que no voi estar-se quieta, per fi es trenca i tots els nens s’aboquen a recollir les llaminadures o diners que hi havia a l’interior, sense oblidar alguna dutxa improvisada quan l’olla trencada contenia aigua...

Diversió no en va faltar, per cada joc en qué el nen participava obtenía una puntuado que després es va traduir en diversos régals. Résultat, tots els nens van arribar a casa contents i carregats de

KOP U

-E E M -R E T A R -L A -X E R R A D A -A M B -

EL MARQUES DE LA RÁPITAEl marc de la riostra entrevista està enfocat

aquest cop, en un personatge que és ben conegut per tota la comarca.

Nosaltres hem tingutel plaerde poder conversar una agradable estona amb el conegut «Marqués de la Rápita», i la seva esposa i els seus quatre filis: Baltasar, Gabriel, Rafel i en Santiago.•Bona nit.

Bona nit.-En Huís Gonzaga de Casanova i Cárdenas, duc de Santàngelo, Marqués d’Elx i Comte de Logosa i l ’arxiduquessa Monica d’Habsburg, ens voldrien explicar una mica les sevesarrels généalogiques?

En prim er lloc sóc conegut com el Marqués de la Rápita, perd aquest títol és inexistent, aixó és així perqué vise en un castell situât a l terme de la Rápita. Peraltra banda, les mevesarrelspaternals remonten al regne de Catalunya i Aragó, i per part de mare, pertanyen a Castella la Vella i Galicia.

I jo, diu la Mónica, el meu pare és austríac i la meva mare és alemanya.-El que ens estranya d’una familia noble com vostès, és que ben bé no segueixen una vida com el que estem acostumats a veure en cert tipus de premsa, quin dirien vostès qué ésel motiu d’haver renunciat a aquest tipus d’ambient social?

La prem sa fa veure una p e tita p a r t de l ’aristocràcia, la major part restant és més normal, com jo. Cree que no h i ha cap motiu en especial, és solament qüestió d ’aficions.-Nosaltres creiem que un castell no és un tipus d'habitatge convencional, qué representa per vostès viure en un castell? I per als nens?

LLUIS: Sembla curids, perd per a m i és casa meva, d a r que h l ha diferèneies com la grandària, la ubicacid, perd no h i ha cap tipus de personatge fantasmagdric, és solament un costum.

MÔNICA: Pera m i no ha représentât m olt canvi,

El Marqués de La Rápita, en Lluis Gonzaga de Casanova i Cárdenas

'XOP 12

neu pare és austriac i la

ma familia noble corn ¡egueixen una vida com a veure en cert tipus de ¡qué éselm otiud’haver ’ambient social?» una pe tita p a r t de restant és més normal,3p motiu en especial, és

castell no és un tipus , qué representa per I per ais nens?

perd per a m i és casa 'íes com la grandária, la o tipus de personatge un costum.représentât moltcanvi,

alemanya.-Tôt i tenir la familia bastant repartida, mantenen un contacte continu amb els familiars? Els visiten o son més aviat visitants?

Real ment la familia la tenim lluny de nosaltres, perd perla banda de la Mdnica, la seva familia és un clan, donat que fan moites reunions amb tots els germans. Nosaltresaquestanyhi hem anatdiferents cops, per casaments i aniversaris.

A nosaltres també ens visiten, normalment en dues époques concretes de l ’any: Per Nadal i a l ’estiu.

Per part meva, la meva familia, viu a Barcelona i per part d ’ella, els seus pares tenen una casa a la costa.-A qué es dedica habitualment? La seva senyora l’ajuda en alguna d’aquestes tasques? Vosté ha cursat Ciències Economiques, en algún moment s’ha dedicat a l’economia?

Em dedico a la pagesia, la meva dona m ’ajuda amb to t el re fe renta la burocrácia, i junts també ens dediquem a 1’educació deis nens.

Els con re us que tenim a qu i són: pomers,, perers, cirerers, presseguers i hiwis.

Peí que fa a l ’economia, mai m ’h i he dedicat, és una antítesi barrejar economia i agricultura. Just

ja que quan era petita havia viscut en un poblé molt petit d ’uns 600 habitants aproximadament, però en una casa m olt gran.

A les criatures tampoc no els representa cap cosa inèdita, s ’h i han acostumat des de petits, a ells el que els fa grada és anar en un bloc de pisos per pujar i baixar en ascensor.-El fet que vosté provingui d’una fam ilia d’ascendents espanyols i la seva muller d’arrels alemanyes, va suposar una gran dificultat a l’hora de poder-se conèixer, és a dir, com i quan van ser presentats?

La primera vegada va sera Barcelona, jo era molt amie de la seva cosina, el lloc va ser un hotel de la Diagonal. La parla no va ser cap problema, donat que entenien el francés tots dos i després, fins i tot, ens entenien en espanyol.-Adoptar una vida matrimonial amb dos Mengües tan diferents és tot un repte. Els seus filis han sabut coordinar les dues Mengües? Quina Mengua parlen habitualment a casa?

Habitualment parlem l ’espanyol, els nens amb la mare parlen l ’alemany des de ben petits, i a l ’escola parlen el cataté.

Que sapiguin tantes llengües trobem que és bàsic perqué molts deis seus familiars són de parla

Una instantánia de / 'entrevista amb el Marqués de La Rápita

■XCP 13

acabar els estudis, vaig fer-me cárreg de la finca, l ’ajudant del meu pare va emmalaltir i jo em vaig traslladar aquí-Apartde terrenysdeconreu, tenen bestiardlns la seva finca? Com el tenen condicional?

Per explotació no, els animáis básicament són pera l ’abastamentde l ’alimentació familiar. A parí, tenlm gallines, ases i cavalls.-Tenen algún tipus de hobbies al qual es dediquin en les seves estones de lleure?

LLUIS: Molts: la lectura, la música clàssica, pintar, escriure, l ’equltació...

MÒNICA: M ’encanta llegir, practicar ioga. A estones munto a cavali; a l ’estiu faig natació i a l ’hivem, equitació.

NENS: Els encanta pescar, a part practiquen altres esports.-Vostè sempre ha estat vivint en un castell?

No, fins que no valg acabar d'estudiar no em vaig traslladar al castell, però sempre venia per vacances de Setmana Santa o d ’estiu. Des deis 24 anys que vise aquí.-Ha deixat el castell en algún període de temps considera­ble?

No només en període de vacances, però relativament poc temps.-Canviant de terg, parlem so­bre el «Castell de la Rápita», ens podría fer una ¡ntroducció histórica per ais nostres lectors? Ha sofert moltes restauracions?

El Castell té influéncia de bastants estils, des de la torre Nord que és del 200 a.C. d ’origen i bòrie, passant per les bòvedes, cadiratge árab. El s o te rra n i d ’e s t il rom án ic (s.X IV ,X V), les fines tres gòtiques I també n ’h i ha de renalxentistes.

El cas te ll p e r la seva ublcacló era un lloc de defensa,

rodejat per una muralla.De restauracions n'ha sofert moltes, la més

important però l ’ha fet el meu pare. Eli va ser el que va recuperar ¡'aspeóte actual del castell, ja que va ser utilitzatperla guerra civil, molts deis mobles van ser ere mats durant aquesta cruel guerra. El meu pare el va rehabilitar amb instai, lacions elèctriques i hidràuliques.- Suposem que una obra arquitectónica d’aquest caire, després de tants anys pot tenir tendèneia a deteriorar-se, com duen a terme el manteniment del castell i la finca que l’envolta?

Lluís i Monica al seu Castell

S ’ha de vig ilare manteniment regulai damunt.Amésalsei veuen amb antelacu tampoc un retaule re durant la guerra. -Fa uns anys es va i destinai a la dlvul l ’entorn d’un castel portes al públic am

LLUÍS: A m i m'B ha estatpromogutpe nosaltres tan sols h

MÒNICA: Ha et experiència de la mi 1aitava un lloc i nos

És una escena il.lum inat i una mùs -A part d’estar visit vostès estableixen

Ésundom icilip i Enshoconvinemam per tal que el pugui -En quin aspecte p canviat la noblesa amb Tactual? 0 bé un noble és encara conte de fades?

Ha canviat en mi abans era un oflci territorial i administ de govern. Però ai noble no té cap fu nom és té una manteniment i intei tura.

Un dels aspect canvia t ha estat l'educació familiar d ’un conte de fadi estat, és una prem: da la que intenta c imatge.-Enaquestsmomei d’algun tipus d’an

Fa vint-i-cinc a duent a terme unes

ofert moites, la més 1 pare. Eli va ser e l que lelcastell, ja que va ser 'ts deis mobles van ser guerra. El meu pare el acions eléctriques i

luitectónica d’aquest pot tenir tendència a irme el manteniment volta?

4-

S’ha de vigilar molt, no seguim cap sistema de mantenimentregular, p t rò sempre fem un repàs per damunt. A m ésalseruna vivenda, els problèmes es veuen amb antelació. No conservem els mobles, i tampoc un retaule romànic que també va ser cremai durant la guerra.-Fa uns anys es va posar eri funcionament un pia destinât a la divulgacié de la mùsica unida a l’entorn d’un castell. Què els ha suposat obrir les portes al public amant de la mùsica clàssica?

LLUÌS: A m i m ’agrada m olt la musica clàssica, ha estât promogut pel Conseil Comarcal ila Diputació, nosaltres tan sois hi hem posât el mare.

MÒNICA: Ha estât m olt intéressant aquesta experiència de la musica als castells. A la musica li lattava un Hoc i nosaltres vam proporcionar-lo.

És una escena m olt bonica, amb el castell il.luminat i una mùsica de fons adient.-A part d’estar visitât per aquesta activitat lùdica, vostès estableixen algun horari de visita?

És un dom icili particular, no h i ha cap horari fixe. Ens ho convinem amb els col. legisogrups organitzats per tal que el puguin visitar.-En quin aspecte pensa que ha canviat la noblesa de fa anys amb l’actual? 0 bé creu que ser un noble és encara viure en un conte de fades?

Ha canviat en molts aspectes, abans era un ofici de protecció territorial i administrative, ia més de govern. Però avui en dia un noble no té cap funció politica, nom és té una fu n c ió de manteniment i interés per la cul­tura.

Un dels aspectes que no ha canviat ha estât la cu ltura i l ’educació familiar, la definició d ’un conte de fades mai ho ha estât, és una premsa determina- da la que intenta donar aquesta imatge.- En aquests moments es recorda d’algun tipus d’anècdota?

Fa vint-i-cinc anys s ’estaven duenta terme unes restauracions

a l castell. Un dels òperaris de l ’obra, es va quedar sol al castell i quan se’n va adonar, va comengara veure i sentir fantasmes, i sorolls per to t arreu; espantat va fugir ràpidament amb bicicleta pel carni i de tanta velocitai que portava es va estavellar contra un arbre;però eli, encara espantat, va continuara peu fin a Balaguer.-Aquest és l ’ apartat destinat perqué els personatges entrevistats diguin algunes paraules per als nostres lectors.

Perla gent que participa a la revista que continui amb aquesta iniciativa; els felicito també perqué una població tan petita, prosperi com ho està fent fins ara, i per als lectors, que la continui'n llegint, i també aprofitant l ’ocasió que se’ns dona des d ’aqui de la revista, desitjar-vos unes Bones Festes.

Moltes gràcies per tot, i també, nosaltres aprofitem el nostre racó de la revista, perdesitjar-los a tots unes bones festes nadalenques.

Montse Termens Montse Simé

El Castell de La Rápita

W P 15

7COP /6

tan desmaiada que ài nosa. En una raconai les primeras rebaves muntanyes d’ametist no es veu. El tapa el implacable i la polseï de la ratlla del segre Perô en el tombant c l’Urgell va sortint de en desvarí i el garbí i cap a seré, i es va ac aquell to de palla no pruna ciàudia i aque encalmada, aleshore màgicament davant

Si hem comença abellidor tancar, ami el poeta que ha can Segre que els aprofi progressivament. És contrada gairebé m; afegit que, en un fui paisatge serà colga Rialb.M ’agrada seraNerc a l’ull del pou, comp muntanya avall s’es pendent amunt el b< Posât aquí no m’és ans temo de la nit Pi vigia al lluny, pilot d passejo ensems pel Se m ’h ifa etern, en un hàlit dens cafitd i m ’ensenya a sofrir aquella herbeta hurt El sol a poc a poc h el cel muda color di

Així dones, la N moites obres de la li la nostra revista és li recull de peces, ce immédiats paratges la Segarra, L’Urgel trobem les «muntar defineix rescripto muntanyes, que dei dor privilégiât»... si

- B i a S I L E R . A _ ^ ^ ^ =

LA NATURA DINS LA LITERATURA CATALANAHan estât molts els escriptors que han trobat en

la Natura, séduits per la seva màgia i la seva magnificència, les sevesfontsd’inspiraciô poétiques. Aixi doncs, Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, en el seu poema «Don Jaume en Sant Jeroni», dôna la següent visiô panoràmica dels països Catalans:

Del llobregat veu les ribes, les marjades del Besôs, que coneix per les arbredes que les roses per l’olor.(...)Montsec li parla de Lleida, que el granerde Romafou;Montagut, de Tarragona, tan antiga corn lo môn; la serra de les Alberes, de l’Empordà i Rosellô, penjats en son dors enornre corn dos arganells de flors;Montseny, de Vie i Girona que lliga el Ter anguilôs;Cardona, de ses salines:Urgell, de ses messes d’or;Montjuïc, de Barcelona, la que estima més que tôt.

Més a prop en el temps i en el paratge trobem a Josep M. Espinàs, amb el seu llibre Viatge a la Segarra (1972). El caminant i escriptor parti de Cerve ra un mati d’agost del 1962 i seguiwdurant uns dies, els camins que el portaren cap a Sedò, Tarroja i Guissona. Després a Sanauja, Torà de Ruibregós, Sant Ramon de Porteli i Sant Guim de la Plana. A continuaci Timor, Talaverai Vallfogonade Riucorb, per tornar novament a Cervera. La segarra és una terra eixuta i aspra que sovint ha estat recordada com la Castella catalana.

Joan Santamaria la descriu aixi:Aquesta inacabable Segarra té un posat penitent i quaresmal, una cara d’ermita, un eixarreiment de carn colrada a sol i serena, uns ulls grisos, una flacidesa de dejunis i flagells i un respirar tranquil i reposat.

El mateix J.Santamaria ofereix, en canvi, una visió lluminosa quan s’adrega a les planes de l’Urgell i la Noguera. Ho podria fer en un dia de boira, humit i grisenc; però no, ho fa en un dia de pie estiu quan tot és una densa bafarada de xafogor:La carretera té una incandescència de brasa viva i tot el paisatge un vapor d’abrusament, una encensor carminia, una remor crepitant, una monòtona piuladissa de pardals i una nyonya

\en el paratge trobem a seu llibre Viatge a la i t ¡ escriptor partí de 962 i seguíwdurant uns 'en cap a Sedó, Tarraja ja, Torà de Ruibregós, it Guim de la Plana. A VallfogonadeRiucorb, ira. La segarra és una nt ha estat recordada

iu així:é un posat penitent I , un eixarreíment , uns ulls grisos, lells i un respirar

ifereix, en canvi, una a les planes de l ’Urgell un dia de boira, humit diade pie estiu quan

xafogor:ància de brasa viva rusament, una - crepitant, una ils i una nyonya

tan desmaiada que ádhuc la respiració us ta nosa. En una raconada de la plana, recolzat en les primeras rebaves d’un encavallament de muntanyes d’ametista, hi ha Balaguer. Al matí no es veu. El tapa el batfurient de la solellada implacable i la polseguera que flota a tot el llarg de la ratlla del segra, allà, a l’extrem de tot.Però en el tombant del sol, quan-la terra de l’Urgell va sortint de mica en mica del fogueral en desvari i el garbi encalça de pressa les fiâmes cap a seré, i es va aclarint i dibuixant, i agafa aquell to de palla nova, aquella sedositat de pruna clàudia i aquella pàl.lida verdoreta de mar encalmada, aleshores Balaguer us brolla màgicament davant dels ulls.

Si hem començat amb la mà de Verdaguer, és abellidor tancar, amb un sonet de Josep Espunyes; el poeta que ha cantat els paisatges de la vali del Segre que els aprofitaments hidràulics van colgant progressivament. És la visió d’un capaltard en una contrada gairebé màgica dei poeta i amb el valor afegit que, en un futur inmediat, una part d’aquest paisatge serà colgat per les aigiies del pantà de Rialb.M’agrada ser a Nerola cap al tard, a l'ull del pou, company de la solana; muntanya avall s’estén verdal la plana, pendent amunt el bosc arrala isard.Posat aquí no m’és l’estona vana, ans temo de la nit l’obscur fulard: vigia al lluny, pilot del meu esguard, passejo ensems pel Segre i Oliana.Se m ’hi fa etern, en punt de quietud, un hàlit dens cafit de pau arcana, i m’ensenya a sofrir la solitud aquella herbeta humil, amb poca ufana...El sol a poc a poc ha fet eixut, el cel muda color de blau a grana.

Així dones, la Natura és un element présent en moites obres de la literatura Catalana, però l’espai a la nostra revista és limitât i solament hem fet un petit recull de peces, cercant sempre els nostres mes immédiats paratges. Així trobem: Lleida, Balaguer, la Segarra, L’Urgell, Oliana, el Segre, i també hi trobem les «muntanyes d ’Ametista» corn també les defineix l ’escrip tor Joan Santamaria; aqüestes muntanyes, que des de Vallfogona, com un «mira­dor privilégiât»... sempre podem contemplar.

Roser Bosch i M .Teresa Pallisé

NADALSentó el fred de la nit . i la simbomba fosca.Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.Sentó el carro dels apis que l’empedrat recolza i els altres que l’avencen tots d’adrega al mercat.Els de casa;... a la culna prop del braserque crema amb el foc tot enees han enllestit el gall. ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena; i ells recuden les plomes, i ja enyoren demá.Demá posats a taula oblidarem els pobres i tan pobres com som Jesús ja será nat.Ens mirará un moment a l’hora dels postres i després de mirar-nos arrancará a plorar.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

L’equip de la secció la «Biosfera» us desitja unes Bones Festes.

“XOP 17

V a llfo gonaEMISSORA MUNICIPAL

Ràd io107.9 FM

Un desig de Pau i Félicitât

432268

L 'A ju n tam en t de Vallfogona de B alaguer desitja a to thom unes Bones Festes de N a d a l / un Pràsper A n y / 9 9 4

iaMUNICIPAL

at

8

C U I N A C A S O L A N A

C O P E S i T A P E S

Bon Nadal i Felig Any 1994C/ Balaguer, 10-12

Teléfons 43 22 03 - 43 22 04 25680 VALLFOGONA

i l l D.A.S.ADe&h idratadorct cíe &.Ñ.

V ,ytoc¿CARRETERA DE LERIDA A PUIGCERDÁ, KM. 19 - TELEFONO 43.20.07 - FAX 43.22.50

O a íf f e g e n a c íe b a l a g u e r(LERIDA)

ELS PARALLAMPS RADIOACTIUS EL NEN G/A l'any 1986 a Espanya, una llei prohibia la installaciô d'aquests aparells, perô fins aquell moment ja n'hi

havia installa is 70.000 a tota la peninsula.Des de llavors constitueix una nécessitât urgent la seva retlrada.

ELS PARALLAMPS RADIOACTIUS A ESPANYA

IsòtopNúmero

d'installatsActivitat*

(MeV)Vida mitja

(anys)Radioactivitat

emesa per parallamps (mCi)

Radiaciódominant

Organs en que

s'acumula

Am241 68.000 5,4 OC 0,05953 Y

432 10 o cRonyó, os, pulmó, aparell digestiu

Ra226 1.500 4,7845 C*0,1862 Y

1.600 5X

Os, pulmóaparelldigestiu

Sr*> 500 0,546 (3 29 250 /3 Ossos

C14 detectáisalguns

0,15555/3 5568P

Os

Kr*5 detectatsalguns

0,41 ¡ 3 0,57 V

10,6f i i V

-

Pulmó,ovaris,testículs

* Energia en radiació gam m a de cada isòtop.

Multitud de Comissions, Associacions i Cientifics han demostrat la seva ineficàcia i el seu rise.

És evident que la corrosió, vent o pluja poden deteriorar o produir la caiguda del portaisòtops i esparcir les substàncies radioactives.

Existeix una afectació menys coneguda sobre el medi ambient, com va demostrar el Dr. W. Reich, al nefast experiment Oranur, on unes minimes quantitats de material radioactiu, en unes condicions encara ara desconegudes, van disseminar una espècie de putrefaccio difosa per l'aire, afectant física i psicològicament als sers vius.

Tant els propietaris que van adquirir els parallamps radioactius com els ciutadans van ser mal informats per part de les empreses que van comercialitzaraquests aparells ambl'enganyôs nom

de «parallamps ionitzants».Tal i com estableix el Reglament, la manipulació

de material radioactiu, per la màxima cura que requereix, incumbeix només a personal autoritzat. A Catalunya hi ha quatre empreses autoritzades pel Departament d'industria i Energia. La persona que vulgui tenir coneixement d'aquestes empreses pot passar per l'Ajuntament.

El Departamentd'Industriai Energiaobligavaels propietaris a una revisió anual, del contrari es realitzava la seva retirada.

En aquests moments l'empresa estatal ENRESA ja ha comengat a efectuar la reti rada lenta de tots els aparells d'Espanya.

A. Carrera

A mesura que vegada resulta mé¡ ambels seus bonsi deures escolars, c< dies. L’entusiasme quan el nen va de; estudiar com l’any l’esperanga d’éxit t

Pares i educadc i altra vegada, que com és que no s' amenaces de cásti; regal desitjat no se

La majoria de le tenenunrendimeni capacitat intel.lecti vegades, que «aqu estudiar peró no ve que el que necessit de pensaría augme el nen, i aquest cad

Com és natural deis seus filis i evii fa els deures aquei Malgrat tot, dir qi gandul no deixa d descriure el carác hauríem de posar- está passant al nc d ’altres coses.

El nen que evol i aprendre deis grai creixement diferen estimular. A vegad pares els porta a vi£ un excessiu contri cosa no fa mes qu

Forgar un nei d ’ansietatmésgrar destinatalfracás.E seus resultats escc utilltzar les seves sens dubte a tenir mateix. Peí contrai conducta que noe: un nen deprimit, a que es creu tonto i

Ronyó, os, pulmó, aparell digestiu

Os, pulmóaparelldigestiu

Ossos

Os

Pulmó,ovaris,testículs

ment, lamanipulació i màxima cura que )ersonal autoritzat. A ses autoritzades pel già. La persona que lestes empreses pot

Energia obligava els •al, del contrari es

esa estatal ENRESA rada lenta de totsels

A. Carrera

A mesura que el curs escolar avança, cada vegada resulta més difícil per alguns nens complir amb els seus bons propòsits de realitzarcada dia els deures escolars, com s’havia proposât els primers dies. L’entusiasme del començament va marxant quan el nen va descobrint que li resulta tan difícil estudiar com l’any anterior, i poc a poc va perdent l’esperança d ’éxit en els seus estudis.

Pares i educadors, cansats de repetir al nen, una i altra vegada, que ha d ’estudiar més, no entenen com és que no s’esforça i es sorprenen que les amenaces de càstig i fins i tot les promeses d’algun regal desitjat no serveixin de res.

La majoria de les vegades es tracta de nens que tenen un rendiment escolar molt per davall de la seva capacitat intel.lectual. Aixó porta a creure moites vegades, que «aquest nen és un gandul» o que «pot estudiar però no voi», cosa que porta a la conclusió que el que necessita és «mà dura». Aquesta manera de pensarfa augmentar l’exigéncia i la pressió sobre el nen, i aquest cada vegada se sent més malament.

Com és natural, els pares es preocupen pel futur deis seus filis i evidentment, si el nen no estudia ni fa els deures aquesta inquietud paterna augmenta. Malgrat tot, dir que un no estudia perqué és un gandul no deixa de ser una manera superficial de descriure el carácter del nen. En aquests casos hauríem de posar-nos a reflexionar sobre el que li està passant al nostre fili i potser ens adonariem d ’altres coses.

El nen que evoluciona favorablement vol créixer i aprendre deis grans, ara bé, cada nen té un ritme de creixement diferent, que no podem forçar, però si estimular. A vegades, l’excessiva preocupació deis pares els porta a vigilarconstantment el nen, exercint un excessiu control sobre els seus estudis, la quai cosa no fa mes que augmentar la seva desgana.

Forçar un nen es posar-lo en una situació d’ansietat més gran que la que pot suportar i aixi està destinât al fracàs. En canvi interessar-se per eli i pels seus résultats escolars, i estimular-lo perqué pugui utilitzar les seves pròpies capacitats contribuirà sens dubte a tenir més confiança i seguretat en si mateix. Pel contrari, dir-li que és un gandul, és una conducta que no estimula el nen. Podria ser que fos un nen deprimit, amb poca seguretat en si mateix, que es creu tonto i que pensa que qualsevol esforç

perla seva part resultará inútil. Igualment, hi ha nens que no es conformen amb aprovar, o ser un mes del curs, i es retiren abans de temps, si l’èxit no està assegurat.

Així en no ser tan brillant com el germá o el primer de la classe el posa davant uns sentiments de gelos i enveja molt dolorosos per a eli que no pot suportar i poden provocar-li un rebuig a aprendre deis que l’ensenyen.

Hi ha nens ais quals els pot resultar molt difícil abandonar la creenga que els éxits es poden aconseguir només desitjant-ho i no suporten la decepció que aixó no sigui així. Reconéixer que un no sap i que pertant, han d’ensenyar-li requereix una capacitat de toleráncia i acceptació deis seus propis límits que no és fácil d’aconseguir i que el nen ha d’anar aprenent poc a poc.

L’aprenentatge és difícil i provoca intenses ansietats en el nen. Dependrá de la capacitat emo­cional de qué disposi per a poder-les tolerar i que farà que predomini l’interés i les ganes d’aprendre o la passivitat i el desánim. Perqué el nen aprengui, ja sigui en els estudis o en un altre aspecte, no sois és necessari que pugui fer-ho per la seva capacitat intel.lectual, sinó que tingui una suficient maduresa emocional que li permeti acceptar les frustacions i els seus propis límits.

No és necessari recordar l’important que és per al nen la comprensió i ajuda deis seus pares. Trobar en ells la seguretat que a eli li falta, l’ajudarà a tolerar m illor les decepcions i com a conseqüéncia, a teñir una més gran confianga en si mateix.

Ramona Cases Folguera M. Teresa Reñé Olivé

ON HI HA AMOR HI HA DOLORAvui us contaré la história en qué es compagina

l’amor i el dolor i que difícil és saber interpretar-la i posar-la a la práctica. Us vaig a contar com amb un acte d’amor es va engendrar un ser, i també corn en un acte d’amor se li dóna vida.

Era una vegada una mare embarassada. Que ténia dins la seva panxa un fillet. Perqué ell es fes gran l’alimentava amb molta cura. El metge li havia dit que cada matí mengés ous frescos, pa amb mantega i llet. I la mare aixi ho feia. En acabar, la mare li preguntava al fillet que duia a la panxa.

I bé? t ’ha agradat?.I eli responia: «hum» (que volia dir que li havia

agradat molt).Després, cada matí, la mare se n’anava al seu

estudi de pintora, afiafava els pinzells i feia boniçs quadres de flors. Pintava algunes flors grogues, altres de vermelles i blaves. I preguntava al fillet:

T’agraden les flors que he pintat per a tu?.I eli responia: « Hum» (que volia dir que li

agradaven molt).Els dies passaven tranquil.lament. Fins que una

tarda, passejant pel bosc ( el metge li havia dit com era de bo per a ella i pel seu fili que caminés), la mare va dir:

Ai fillet si veiessis els ocells, si sabessis que boniques i perfumades són les flors ¡ Quan neixeràs les veuràs!

No vull néixer (va contestar el nadó)Però es que has de néixer! - li va dir la mareNo vull néixer! aquí estic molt bé va insistir ell.La mare va començar a plorar.I ara, que he de fer?I se n’anà cap a casa.Els fills grans, el Manel i la Caterina, ja havien

arribat de l’escola i els va explicar el que havia passât.

No ploris, mare, nosaltres sabem com fer-lo sortir, li van dir ells.

Llavors la Caterina va acostar el seu cap a la panxa de la mare.

Bebé, ets aqui? em sents?Si- va dir el nadó.SURT ARA MATEIX- va cridar la Caterina amb

totes les seves forces.Uaaaaa- va cridar el nadó.- no vull sortir,

m’espantes.

Després el Manel va acostar la seva cara també a la panxa de la mare.

Bebé, em sents?- va dir el Manel.Si,- va contestar el nadó.Dones, mira, si surts et donaré un duro!.AH! OH!- va direi nadó- un duro ¡aixó que és? no

vull sortir! no necessito cap duro!.I la mare plorava. I el Manel i la Caterina també.I va arribar l’àvia que també va acostar el seu cap

a la panxa de la mare convenguda que amb la seva experiència no tendría cap problema perfer sortir el bebé.

Bebé, em sents? sóc la teva avia.Ah, si?- va d ire i nadóMira, si surts etfaré un gran pastis de xocolata.Hum- va dir el nadó- m ’agrada molt el que em

dóna la mare per menjar i no vull sortir d’aqui.I va arribar l’avi, que va acostar el seu cap al

ventre de la seva filia.Bebé, em sents? sóc l’avi.Ah, si- va dir el nadó.Escolta, si surts et portaré a passejar amb el meu

cotxe.Hum- va dir el nadó estic molt bé aquí. La mare

ja em porta a passejar.El bebé es va adormir.Tota la familia es lamentava.Qué podem fer? Qué em de fer?.Va seren aquell moment que el pare va arribara

casa. Primer va fer un petó a la mare, després un altre a la Caterina i un altre al Manel, i també a l ’avi i a l’àvia.

Eh! que és aquest soroll aquí afora?- va preguntar el nadó.

Ens estem fent petons els uns als altres- va direi pare- i aquí n’hi ha un altre per a tu.

El pare va acostar la seva boca bigotuda a la panxa de la mare i li va fer un petó molt gran: «muuuuua».

No he notat res !- va dir el bebé.És ciar, no pots notareis nostres petons perqué

encara no has nascut. A més, entre els meus llavis i la teva gaita hi ha la panxa de la mare.... però si surts, tots et farem petons, molts, i ja veuràs com t ’agradaran.

ARA VULL NÉIXER! va cridar el nadó.Espera una mica espera!- van dir tots.

I cridaven, i corrie El doctor Flors va Va ser una nena,

abragades. El pare, la l’avi, l’avia, tots li van

Hum-feia el bebé Com esteu veien

l’amor i quina forga i l’amor és. L’ENTREG ESPERAR RES A CAN

HERBES DEN-Nap (Nabo) (BrassicPlanta herbácia anual d ’alçària, d’arrel carn comestible i farratgen estés a totes les regic afrodisiac.-Nenúfar (Nenúfar) (INom aplicat a diven Planta de tulles grans creix en aigües fluvia d ’Europa,¡ també ésp pera l mal de cap. -Nepta(Nébeda)(Ne Planta herbácia peren d ’o lor forta, pubescer i crenades i de flor purpúries. Es troba e vegetació ruderal d’un remeiera de molta a catarros, mais de ven -Neret (Rododendror Arbust de 40 a 120 ci alternes oblongues, v d ’esquames rubigionf agrupades en raïms, i troba als Pirineus, er d ’estatge subalpí. -Nesprer (Níspero) (I Petit arbre de fins 6 n de flors blanquesi sol bruns, arrodonits i cc Altura la diarrea i tam

arla seva cara també

Manel.

inaré un duro!, duro jaixó queés?no uro!.il i la Caterina també, va acostar el seu cap uda que amb la seva )lema perfer sortire i

a avia.

npastísde xocolata. rada molt el que em ull sortir d’aquí. costar el seu cap al

cassejarambelmeu

olt bé aquí. La mare

fer?.i el pare va arribar a i mare, després un anel, i també a l ’avi

fora?-va preguntar

sais altres-va d ire ii tu.>oca bigotuda a la n petó molt gran:

ibé.tres petons perqué tre els meus llavis la mare.... però si :s, i ja veuràs com

el nadó, i dir tots.

I cridaven, i co rrien ,, van cridar el metge.El doctor Flors va ajudar el nadó a néixer.Va ser una nena. I li van fer molts petons i

abraçades. El pare, la mare, el Manel, la Caterina, l’avi, l’avia, tots li van fer petons molt grans.

Hum- feia el bebé- m ’agraden, són dolços.Com esteu veien amies meus, que bonic és

l’amor i quina força que té, quan es dóna, ja que l’amor és. L’ENTREGA DESINTERESSADA SENSE ESPERAR RES A CANVI.

Que n’és de bonica aquesta paraula, i que poc la posem en práctica, en aquests moments, quan estem donant tant de valor al diner, i deixem apartats tots aquests valors que són la base de les famílies, deis pobles, i de les nacions. I que si no tornem a les nostres arrels, i deixem l’egoisme, la mentida, l’orgull, la falcedat etc, no aixecarem el vol, i podrem tornar a recollir el fru it que els nostres avantpassats ens varen donar, ensenyar i deixar.

Cese

HERBES DE CATALUNYA

t

N-Nap (Nabo) (Brassica napus).Planta herbácia anual o biennal de fins a 150 cm. d’alçària, d’arrel carnosa, de flors grogues i arrel comestible i farratgera. El seu conreu, molt antic, és estés a totes les régions temperades. L’arrel és un afrodisiac.-Nenúfar (Nenúfar) (Nymphaea)Nom aplicat a diverses espécies de nimfeácies. Planta de tulles grans que surten damunt de l’aigua; creix en aigües fluvials o estancades en gran part d’Europa, i també és plantada en jardinería. S’empra per al mal de cap.-Nepta (Nébeda) (Nepeta cataría)Planta herbácia perenne de 40 a 100 cm. d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espumes purpúries. Es troba espontánia i naturalitzada a la vegetació ruderal d ’una gran part d’Europa. És planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mais de ventre.-Neret (Rododendron ferrugineum)Arbust de 40 a 120 cm. d ’alt, de tulles persistents, alternes oblongues, verdes a l ’envers i recobertes d’esquames rubigiones al revers, de flors vermelles agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits. Es troba ais Pirineus, en matolls i boses de pi negre d’estatge subalpí.-Nesprer (Níspero) (Nespilus permanica)Petit arbre de fins 6 m . d ’alt, de fulles lanceolades, de flors blanques i solitàries i de fruits, els nespres, bruns, arrodonits i comestibles un cop madurs. Altura la diarrea i també és molt astringent.

-Olivera (Olivo) (Olea europaea)Arbre de soca i tronc gruixuts, de fulles rigides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil.lars, i de fruits primerament verds i després negres. Els fruits són comestibles i d’ells s’obté l’oli que és conegut arreu del mon. Antigament era conegut per la seva virtut guaridora, i no solament l’oli era utilitzat en la práctica d’untar-se (certs esports), sinó sobretot en els diversos ritus d’unciô, sia amb un sentit mágico-medicinal, en casos de malaltia, sia com a símbol d’incorrupciô en les sepultures, sia en els ritus consecratoris, a través dels quais hom rebia poders extraordinaris.

A part del seu ùs culinari, l’oli d’oliva és particularment útil per ais qui van restrets.-Ordi (Cebada) (Hordeum hexasticum)Planta herbácia anual de 50 a 100 cm. d’alçaria, d ’arrel fibrosa, de fulles allargades, d’espigues amb llargues arestes i amb 6 rengles longitudinals d’espicules fértils. Conegut des de tem ps molt antic, és un dels cereals més importants. És emprat en dietètics, en la preparado de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del café.-Ortiga (Ortiga) (Urtica sp)Généré d’herbes anuals o perennes, amb pèls urticaris, de fulles oposades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aquevi. Creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc. Per a les ferides, diarrea, reuma, ofeg.etc.

Dolors Mateu

'XOP 23

raconada com dona esquivaríem aquella compon de dues barr i una al darrera i quel dostimonelsoencarr han d ’estar molt be arribar a fer un «Tron mateixitrencar-seob pérdua de les bigues

I aixi ens va pass tren una gran roca qui la de lluny ens agafá de segons s’esfonsai ser riostra i deis boml ja que l’aigua té unafi lo poguerem sortir- tinguérem; arribant davant l’aclamació p talgia deis més gran: anysenreraeraunae

POSA'T mAny rera any els

tenen les seves inqi cada temporada.

Les tendènciesdi manera:

La moda es créa : d ’alta perruqueria perruquers. Quasi si de la temporada, i se es fan uns apunts i e

Després es proce membres que ha d’ mercat.

Una vegada aco conéixeral public, q

El normal és que de ser llençada. Perô llençaments sôn do: estiu i el de tardor-l dues tendències a s

Esperoqueperai el pentinat més adii ocasiô i edat.

BONES FESTES!

UN RAIER DE LA CUDOSAEl veli ofici de raier era una barreja de treball i

d’aventura al mateix temps, com molt bé ho exposa la pel.licula « El rio que nos lleva» d'Alfredo Landa. Els raiers del Noguera Pallaresa no eren tan trifulques com passa a la pel.licula, eren més tranquils i amants de la seva feina, com he pogut observar,

Avui en dia sols s’utilitza el rai en aventura i divertiment però en els pai'sos del nord d’Europa i del Canadà encara avui dia s’utilitza la via fluvial per a baixar la fusta.

Els rais acostum en a compondre's d’unes 12 bigues a juntades i lligades amb «retortes», que són matolls que es troben a la Vali de Cardós i posats a estobar es tornen flexibles i molt resistents, els rais poden ser de tres o bé de quatre tramades. .

Aquest estiu tinguèrem l’ocasió de poder-los veure de prop en la celebració del 1r.Rai P irineu M editerràn ia . sortiren de la Presa del Partidor de Gerb fins a Balaguer, i vaig tenir la sort de ser-ne un dels tripulants dels dos rais que hi participaven. L’experiència vai la pena. Jo, antic baixador de les primeres Transegres em pensava que més o menys se­ria per l’estil, però un cop vaig estar a sobre d’aquelles dotze bigues que veies que s’algaven o s ’esfonsaven segons deixessis pel pes en una o altra cama, em vaig adonar que allò era una tasca on s’hi havia de posar els cinc sentits si no volia anar a parar al riudecap; però ull! el riu no era el mateix que sempre tenia acostumat ja que hi baixava el doble d’aigua

i el corrent que portava no era per a riure, desfigurant tots els «passos» i l’orientació que jo coneixia.

Més d’una vegada,arrosegats per l’empei a de l’aigua ens porté a la vora i van haver de posar-nos més plans que una xapa a térra del rai si no volíem quedar penjats per les típiques branques que llepen el riu de les buitres. No és broma peró no podies mirar mai enrera, sempre endavant i esperant a cada

En Armen gol, tripulantdel 1r. Rai Pirineu-Mediterránia

'XOP 24

raconada com donariem aquell tomb o bé com esquivaríem aquella roca; vull dir que el rai es compon de dues barres molt Margues, una al davant i una al darrera i que fan a vegades de timó, però els dos timonels o encarregats de portar el rai a bon port han d ’estar molt ben compenetráis o si no pot arribar a fer un «Trompo», és a dir, girar-se sobre si mateix i trencar-se o bé deslligarse amb la conseqüent pèrdua de les bigues i la desfeta del rai.

I aixi ens va passar, passât el pont de ferro del tren una gran roca que hi ha al mig del riu, tot i veient- la de lluny ens agafà el rai al tram final i en qüestio de segons s’esfonsaren dues tramades. La feina va ser nostra i dels bombers per a treure’l de l’encallada ja que l’aigua té una força brutal i a base de sacsejar- lo poguerem sortir-ne, però una bona suada hi tinguèrem; arribant a Balaguer, entre pont i pont, davant l’aclamació popular de la gent jove i la nos­talgia dels més grans que revivien uns fets que 60 anys enrera era una estampa corrent de cada dia del

Balaguer dels anys 30.Tôt aixô no hagués estât pas possible sense els

bons oficis de l’Associaciô Culturel dels raiers del Noguera Pallaresa de la quai en tinc el goig de ser un membre.

Si usagradael tema raiertenim un Museu al Pont Claverol que es pot visitar i perfer-se una idea clara del moviment raier de tôt el môn. Vàl la pena i és força intéressant. Podeu trucar al telèfon 973-68 01 32 demanant per l’Angel Portet, véritable erudit del môn raier.

I si algü de vosaltres se sent atret i amb ganes de tirarëndavanteimuntatge de rais i baixarperrius.no deixeu de connectar amb un servidor, ja que som un pareil o très més posats en aquesttema i amb moites ganes de donar canya raiera.

Armengol Oliva i Fontelles Président del centre excursionista de Balaguer

POSAT MACAAny rera any els professionals de perruqueria

tenen les seves inquietuds sobre els pentinats de cada temporada.

Les tendències de la moda es creen de la seguent manera:

La moda es crea a Paris, en un club de creacions d ’alta perruqueria on es reuneixen uns trenta perruquers. Quasi sempre s’inspiren en els vestits de la temporada, i seguint la seva linea i el seu estil, es fan uns apunts i es proposen els nous pentinats.

Després es procedeix a la votació entre els trenta membres que ha d ’escollir la moda i llengar-la al mercat.

Una vegada acceptada per majoria, es dona a conéixer al public, que serà el qui l'accepti o no.

El normal és que una moda s’accepti al mig any de ser llengada. Però s’ha de tenir en compie que els llengaments són dos, el de la moda de primavera- estiu i el de tardor-hivern. Aixi que cada any hi ha dues tendències a seguir.

Esperò que per aquestes festes sapigueu escollir el pentinat més adient a la vostra forma de cara, ocasió i edat.

BONES FESTES!!Meritxell Balasch

PARLEM DE PNEUMATICSB a n d a d e r o d o l a me n t

PneumàticsComposició: coberta+cambra

Coberta:- ESTRUCTURA: Segons disposició de les Iones: diagonal o radial. Quantitat de 2 a 10. Identificació del número de Iones, «Ply Rating o PR».- RECOBRIMENT.- BANDA DE RODOLAMENT.- PESTANYA I TALÓ.

Mesures:- Ampiada nominal, B.- Diámetre de la llanta, D.- Diámetre exterior, 2 R1.- Algada de la secció, H H = 1/2 (2 R1 - D)- Relació de forma, H/B %- Baix perfil, L.

Consells útils:- Pressió adequada.- Evitar sobrecárregues.- Evitar patinaments.- Evitar el contacte amb productes derivats del petroli.- Per a la seva conservació dipositar-los en llocs tancats, sense llum solar directa, ben airejats, lluny de fons de calor i máquines que produeixin ozó tais com: soldadora eléctrica, motors eléctrics, etc.- Revisió periódica exterior.

Joan Canut i Gallart Professor Àrea Tecnològica

E.C.A. Vallfogona de Balaguer

SJ jP n e u m à t i c d i a g o n a l

P o e u a à t i c r a d i a l

La Biotecno Manipulació Genè arribat al sector ; introduintalmercat dissenyat».

Si adquirim productes alimentar es probable que en arriscanti cap admin ho ha advertit.

Les cerveses «C «Heniken» utilitzer recom binats geni «Koor» i «Maggie g lu ta m a t de m< genètica, submin l’Empresa japonesa

Especial cura productes de repost embotits, cerveses de verdures proced nam arca, Holant Bretanya.

Si avui en dia es té cura del medi n; no n’hem de tenirc

Hi ha una sèr normalment als in per la seva repercu

'XOP 26

CONSUMLa B io tecno log ia o

Manipulació Genètica ja ha arribat al sector alimentari, introduintal mercatel «menjar dissenyat».

Si adq u irim aquests productes alimentaris artificiáis es probable que ens estiguem arriscant i cap administració ens ho ha advertit.

Les cerveses «Calsberg» y «Heniken» utilitzen ferments recom binats genéticament.«Koor» i «Maggie» utilitzen g lu tam a t de m an ipu lac ió genètica, subm in is tra t per l’Empresa japonesa Ajinonoto.

Especial cura amb els productes de reposteria lactics, embotits, cerveses i conserves de verdures procedents de Di­nam arca, Holanda i Gran Bretanya.

Si avui en dia es valora i es té cura del medi natural, com no n’hem de teñir de la salut humana.

Hi ha una sèrie de noticies que no surten normalment ais informatius convencionals, però per la seva repercussió a la persona, és necessari

Aquest és el distintiu del aliments irradiais, que pocs consumldors coneixen

conè ixe r-les , per ta l que l ’ in d iv idu pugui op tar lliurement un cop informât. Sobre aquesta base i sense

intenciô de sensacionalismes, donarem com pte de les novetats actuals.Un altre tema és el dels

aliments irradiats.Aquest és un procès on la

irradiació travessa els aliments amb la fina lita t d ’extingir insectes fongs o microorganismes que puguin causar putrefacció o originar malalties.Els seus riscos son que no

destrueix les toxines dels bacteris perjudicials, tampoc des true ix certs bacteris perillosos, però si els bacteris que pudreixen l’aliment per indicar el mai estât. La seva irradiació danya les vitamines i redueix la qualitat.

Les Aflatoxines, agents causants del càncer po- dencrèixeramb major rapidesaals aliments irradiats. Segons alguns autors, la radioactivitat, en ser una energia post-material, explica tota accció negativa en allò que posseeix vida.

El negoci de les empreses i «trust» del «lobby»nuclear és donar-li una altra sortida «pacifica» all’excedent d’energia nuclear. Al mateix tempsrivalitzar econòmicament amb la indùstria delsadditius i conservants.

Aixi doncs, davant els riscos del consum exterior una bona alternativa és el consum de productes comarcals, i felicitem l’Administració quan dóna suportacampanyescom la de «Fruita fresca, fruita de lleida».

Antoni Carrera

?Í07> 27

..VALLFOGONA SONAEl dia 9 d’agost de 1993 a les 6 45 de la tarda,

sonava el telèfon de la ràdio.«Sóc el Josep M. de Ràdio Artesa de Segre i

voldria saber si seria possible sortir en antena connexionats amb Vallfogona Ràdio.»

Sis reunions anteriorde lesemissores municipals no van aconseguir el que en un moment de xerrada cordial van decidirel responsable de Ràdio Artesa de Segre i el de Vallfogona Ràdio.

Les 7.00 de la tarda en punt. Un moment històric per a la Ràdio Municipal a les terres de LLeida.

«Des del cor de la Vila, Ràdio Artesa de Segre 90.2. F.M. en connexió amb Vallfogona Ràdio 107.9».

Era el 9 d’Agost de 1993.Agrai'm la confianga de Ràdio Artesa de S. a

Vallfogona Ràdio i els donem les gràcies pel fet d ’ haver-nos e sco llit d ’entre a ltres opcions radiofòniques.

Un altre «tanto» que ens vàrem apuntar:La radiació en primicia en el programa d’ «Això

és de Cine» de la fantàstica pel.licula de la Disney « La Bella i la Béstia», un excel.lent regai per a la mainada. Com a regai de Nadal oferirem en primicia també : «El libro de la Selva».

Destaquem la labordel nostre enviat Jordi Esteve al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges durant 9 dies, des d’on ens comentava dos cops al dia totes les incidències del Festival. Gràcies Jordi.

Un altre «tanto» : Vallfogona Ràdio va ser l’unica

em issora de la provincia acreditada al Festival : «Som petits però fem soroll» fins i tot a Sitges.

Cal destacar el viatge amb tren organitzat per la ràdio a la Pobla de Segur, on varen participar un nombrós nombre d’oients i amics. Una delicia de sortida i un bon mal de cap de la Diputació.

Cal destacar també que els divendres a la nit la ràdio no tanca per tal d’oferir «pluja d ’Estels» un programa eminentment musical de matinada amb connexió amb Ràdio Artesa de Segre.

Un altre programa nou és «Mercallotja», els dimarts i els dimecres a la tarda, oferint informado de les llotges de Catalunya.

Un punt i a part mereix la tasca del «Padri tafaner», que parla amb plata sobre el que passa al món.

Més endevantfarem un recull exclusiu sobre el padri Artemi Barba. Gràcies padri.

Hem tornai a radiar el Programa de Seguretat Vial en col.laboració amb Tarragona Ràdio.

I sobre moda i perruqueria hem comptat amb la inestimable col.laboració de la Imma Salut, que ha posat el seu granet de sorra a la Ràdio.

Això i molt més és Vallfogona Ràdio a l’actualitat. Per avui us deixo amb I’ «això», al proper nùmero continuaré amb el «molt més» que de segur serà molt i variat.

Gràcies a tots.Joan

FEM GIMNÁSTICA1- A peu dret i els bragos estirats al costat, baixarem el eos cap al davant i anirem a tocar el peu contrari girant el eos cap al costat sense doblegar els bragos 16t. alternats. Ho repetirem 4 cops.2- A peu dr^t, recolzarem les mans a la nuca sense pressionari tirarem els colzes cap al darrera 161. Ho repetirem 4 cops.3-A peu dret obrirem les carnes al máxim en doblegarem una i rebotarem 16t, ho repetirem amb l’altra cama. En aquest exercici l’esquena ha d’estar molt estirada. Ho farem 4 cops amb cada cama.4- Estirades d ’esquena al térra, aixecarem les carnes estirades i aguantarem 16t. Ho repetirem 4 cops.

5- De panxa al terra, doblegarem les carnes, agaf arem els peus i els apretarem cap a les natges 16t. Ho repetirem 4 cops.

1

Teresa Cortada

ditadaal Festival: «Som tot a Sitges.

b tren organitzat per la Dn varen participar un amics. Una delicia de le la Diputació. ìls divendres a la nit la 'ir «pluja d’Estels» un ¡cal de matinada amb le Segre.és «Mercallotja», els da, oferint informació

: la tasca del «Padri sobre el que passa al

¡culi exclusiu sobre el adrí.ograma de Seguretat ■agona Ràdio, ihem comptatamb la a Imma Salut, que ha la Ràdio.

ia Rádioa l’actualitat. K al proper núm ero » que de segur será

Joan

les carnes, agafarem i les natges 16t. Ho

t

Ball de tres compassos. L'home comengaamb el peu dret endarrera, i al segon pas, l'esquerra endavant. La dona peu i direcció al revés.

Vty'T-W W.TW

t u

Un q u art d e v o lta dona:

081 i*

1* V !\ '08

P a u e lg en «V» d e la dona:

5 0

l . ' T9 0

«Paseíllo» hom e: «Paseíllo» dona:

Teresa Cortada tZ G P 2<?

m / V R iR E i I t S j

1914 Salut i Farré Guimet i Bertrán Balasch i Torrent Fábregas i Tribó

Botaderas i Borrell Coté i Feu

Torrades i Fábregas Torra i Roca Serret i Cucó

Palación i Roque Trilla i Rubió

Flauria i Cosljafreda Santacreu i Pons Delgado I Bosch

Forradellas i Melindres Domingo i Figueres

Bergues i Bertrán Folguera i Sandiumenge

Perles i Torrades

1915

Sabanés i Agulló Teixidó i Mateu

Vilageriu i Vilalta Folguera i Pijuan

Piqué i Farré Guimet i Monclús

Roma i Cocorull Torrades i Sarret

Reixachs i Rúbies Trilla i Jobal

Rubió i Rubió Duran i Torrades

Busquets i Buixadera Coma i Monta Sarret i Cases

Galceran i Botines Cases i Bergadá

M. Agnès Planes i Ramona Torrades

—CO/S.ESPERFUM- Posa’t el perfum ais polsos del eos i ais plegs, com per exemple: darrera el genoll, a l’avantbrag.-Si vols que el teu perfum sigui més discret, vaporitza el cabell molt lleugerament, deixa’l eixugar i després pentina’t corn de costum.-Perqué un perfum no s’alteri s’ha de guardar en un Hoc fose i see, amb el fiasco ben tancat.COM RELAXAR-SE A LA BANYERA -Dins de la banyera, fica’t damunt els ulls unes compreses amarades amb infusió de canramilla. -Procura no tenir Hum directa, la llum tènue et resultará més beneficiosa. Una música suau pot èsser el complement ideal.-Un bany d ’escuma pot èsser, a més de sofisticai, molt relaxant.REMEIS PER ALS EMPATXOS I LES RESSAQUES.-Després de una dinar abundant, res m illor que una refrescant infusió de camamilla, sàlvia o poleo. -Per millorar les ressaques, beu molta aigua amb mel, llet i sucs de fruita.- Perqué els nens no abusin deis dolços, prepara postres amb fruités am b almíbar, yogourts barrejats amb fruités i fruits secs. Si mengen torrons, recorda que el d’ametlla és m illor que el massapá. El de xocolata és m illor si té una proporció de cacao superior al 40% (mira l ’etiqueta).-Perprevenir.sem preésm illorferunam icad’esport

abans d’asseure’s a dinar. Després de menjar un passeig ens ajudarà a pairtotes les delicies culinàries que haurem près.COMPTE AMB LES ARESTES.-Si has engollit sense voler una aresta de peix i se t'ha quedat clavada a la gola, podràs desferte’n si menges una molla de pa i te l’empasses poc a poc. COM EVITAR LES BORRATXERES.-Evidemment és no bevent res, perd pren nota per si et vols estalviar els desagradables efectes que produeix l’exés d’alcohol:

-Beu poc a poc i amb l’estomac pie.-No barregis el rom amb begudes de cola, perquè

acceleren l’absorciô de l’alcohol a la sang.-No prenguis ponxes que combinin licors forts.

Els de vodka son menys perillosos; els pitjors els de whisky i de conyac.

-P rocura no fe r barre iges de begudes alcohôliques de molta graduaciô.TARGETES DE NADAL-Si te’n faltan pots fer anar les de l’any passât, sols has de passar un drap humit amb una mica de llegiu damunt l’escriptura.-Si vols guardar les targetes especials les vaporitzes amb laca del cabell aixiesconservaran corn a noves.

—JjQtCaCREMA DE LU

Posarem la II prèviament hi haï ceba, el julivert, l’< posar-hi només ingredients. Ho de

Quan la llagos: traurem tota la ca fina.

En un paella posarem la earn d mica. Tôt seguit h batuts, el mig got la llagosta.

Ho escalfarerr remenant fins que a encetar un exqui INGREDIENTS: Una llagosta viva. Très o quatre cebe Sal. Quatre ous (e

ESPATLLA DE ROCAFORT

Farem quatre t¡ d ’obrir-la, i hi posa

Hi posarem sal i ho deixarem co temperatura mitjai

Mentrestantfa una paella el form crema de llet,.

Quan la carnja amb la salsa prepa consistent i de sat INGREDIENTS: Una espatlla de co lOOgramsde form: 50 grams de manti

Dolors Mateu

Sabanés i Agulló Teixidó i Mateu

Vilageriu i Vilalta Folguera i Pijuan

Piqué i Farré Guimet i Monclús

Roma i Cocorull Torrades i Sarret

Reixachs i Rúbies Trilla i Jobal

Rubió i Rubió Duran i Torrades

iusquets i Buixadera Coma i Monfa Sarret i Cases

Galceran i Botines Cases i Bergadá

i Ramona Torrades

sprés de menjar un es delicies culináries

i aresta de peix i se Jodrás desferte’n si npasses poc a poc ES.leròpren nota persi lables efectes que

nac pie.ides de cola, perqué a la sang,

mbinin llcors forts, is; els pltjors els de

es de begudes

! I any passat, sois una mica de llegiu

:ials les vaporitzes aran com a noves.

Dolors Mateu

,10X-D,E-TA,U,LA.CREMA DE LLAGOSTA

Posarem la Magosta en vlu en una olla on prèviament hi haurem fet bollir en perca aigua la ceba, el jullvert, Tapi, la sal i el pebre. És important posar-hi només l ’aigua justa per a cobrir els ingredients. Ho deixarem bullir uns 7 o 8 minuts.

Quan la Magosta s’hagi refredat, la partirent i en traurem tota la earn aprofitable, que picarem ben fina.

En un paella farem un sofregit de ceba i hi posarem la earn de la Magosta deixant-la fregir una mica. Tot seguii hi afegirem els quatre rovells ben batuts, el mig got de Met i mig got del bro de coure la Magosta.

Ho escalfarem a foe molt suau i ho anirem remenant fins que n’obtinguem una crema ideal per a encetar un exquisit àpat.INGREDIENTS:Una Magosta viva.Tres o quatre cebes. Julivert. Api. Pebre en gra. Sai. Quatre ous (els rovellons). Mig got de Met.

Josep M. Cases Trilla Restaurant La Dida

ESPATLLA DE CORDER AMB FORMATGE ROCAFORT

Farem quatre talls a l’espatlla, però sense acabar d ’obrir-la, i hi posarem dins els ails tallats a làmines.

Hi posarem sal i pebre al gust i un bon raig d’oli i ho deixarem coure al fom durant una hora a temperatura mitjana.

Mentrestant farem la salsa barrejant molt bé en una paella el formatge, el conyac, la mantega i la crema de Met,.

Quan la carn ja estigui cuita, la servi rem coberta amb la salsa preparada, obtenint un segon plat molt consistent i de sabor deliciosament intens. INGREDIENTS:Una espatlla de corder. Ails. Sal. Pebre. Oli d’oliva. 100 gram s de formatge rocafort. Una copa de conyac. 50 grams de mantega. 100 grams de crema de Met.

Josep M. Cases Trilla Restaurant la Dida

TRONC DE NADAL

INGREDIENTS:7 Rovells d ’ou 85 g. de Sucre Pela de 1/2 llimona Ratllada 5 clares d’ou 85 g. de farina

275 g. de Xocolata 275 g. de Mantega 150 g. de Sucre en pois 1 copa de Rom 4 cireres de confitura 3 fulles fines de xocolata

Per la safata del forn paper de barba.

Preparado:Folrar la safata amb el paper de barba.Calentar el forn a 230 graus.Batre els rovells amb una cullerada de sucre i la

pela de la llimona fins a aconseguir una massa espumosa.

Batre les clares amb la resta del sucre a punt de neu i s’incorpora la massa'dels rovells.

Tamisarlafarina persobre de la massa ibarrejarla amb cura. Estendre la massa del Bescuit sobre el paper i coure durant 10 o 12 minuts a temperatura mitjana.

Buidarel bescuitsobre un drap i espolsar-loamb sucre. Retirarel paper i cobrir-lo amb un drap humit.

Desfer la xocolata al bany maria. Deixar refredar. Batre la mantega amb el sucre en pois tamisat i fer una massa espumosa. Reservar 3 cullerades de la massa. Afegir la xocolata i el rom a la resta de la massa. Cobrirel bescuit amb les dues te ree res parts de la crema i enrollar-lo. Amb la resta de la crema fer tires al llarg del bescuit amb la mànega pastelera. Partir les cireres per la meitat. Tallar les fulles de xocolata en forma de petites fulles. Amb les tres cullerades de la crema reservada, adornar el pastis, les cireres i les fulles de xocolata. Tallar una rodanxa del tronc i posar-la aun costat corn si fos una branca.

Bones Festes.

«Pepe el Pastiser...»

•XOP 31

RER-RERDRE.EL-T.EMBS,

Retallar com a trenca-closquesIntenteu esbrinar de qui es tracta. És un personatge de l'Hostal Nou-La Cudosa

i 3

H

i

i 1

• Hi havia una pasti que el cabell d'Àng

• Un Home va al ba- Quant cobra per fc- 2.000 pessetes.- 1 afaitar?- 1.000 pessetes.- Dones afaitem els

ACUDITS• Hi havia una pastisseria tan tan bruta que el cabell d'Àngel tenia caspa.

• Un Home va al barber i li pregunta:- Quant cobra per tallar els cabells?- 2.000 pessetes.- 1 afaitar?-1.000 pessetes.- Doncs afaitem els cabells.

Joan Solanf

Busca sis races de gossos

Solució del trenca-closques del número anterior

La cara amagada era la de Bárbara Gásquez Moreno

7C0P 33

TELÈFONS ÚTILS SERVEIS

AJUNTAMENTOFICINES ........................................................... 43 20 08REGIDURIA D'ESPORTS 43 20 97POLIESPORTIU 43 20 02METGE D'A.P.D................................................................... 43 20 55FARMACIA.............................................................................43 21 51A.T.S. PRACTICANT............................................................43 21 14COL.LEGI S. E S P R IU ..........................................................43 2 2 1 4LIAR DE J U B IL A IS ............................................................ 43 22 75RÁDIOVALLFOGONA 43 22 68TELÉFON PÚBLIC ATÉSVALLFOGONA................................... 43 20 02TELÉFON PÚBLIC ATÉSLA R Á PITA -C O L.LEG I 44 50 1 8CASA PARROQUIAL............................................................43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÁRIA................................... 44 51 88GUARDIA CIVIL (Balaguer)...............................................44 53 53BOMBERS (B alaguer) 44 50 80SERVEI D'URGÉNCIES (Balaguer)..................................44 77 14CREU R O JA .......................................................................... 44 57 96ALSINA GRAELLS (B alaguer)................................ 44 54 76CORREUS (Balaguer)..........................................................44 58 26

ASSISTÉNCIA SOCIAL. Horari:Tots els dimarts de 9 a 11 '30 h a l'Ajuntament.BIBLIOTECA MUNICIPAL. Horari:De dilluns a divendres de 17'30 a 19'30 de la tarda.CAMBRA AGRARIA. Horari: Els dljous 9 a 13 h. Ajuntament, 2n. pis.REGIDORIA D'ESPORTS. Horari: de 10 a 12. Ajuntament 2n. pis.

HORARI D‘AUTO BUSOS

SORTIDA DE LLEIDA OESTINACIÓ:Seu d'Urgell 9'59 (1)Balaguer 11'30 (Agost no)Agramunt 13'03Solsona 1358; 14'40 de dill. a div.Seu d'Urgell 16'29(1)Balaguer 18'30 de dill. a div. (Estiu No)Agramunt 19'33 (2)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÚ LLEIDA:7 48 - 7 55 (1) - 8 24 - 9 '30 -1 1 40 (2 ) -1 5 1 8 (2) -1 7 25 (1)(1) Passen també els dissabtes, diumenges I testlus.(2) No passen els dissabtes.La resta passen tots els dies feine rs de dilluns a divend res excepte festius.

NOUS HORARIS DE TRENS

LLEIDA-BALAGUER: 7,50 (no diumenges ni festius); 10,15 (només diumenges i festius); 13,55 diari; 21,10 diari. BALAGUER-LLEIDA: 8 ,05 ,16 ,06 i 19,10 diari. Horaris vàlids fins al dia 22-5-93.

NOTA

Es c o m u n ic a a to th o m que q u a ls e v o l p e rso n a que reb i

una rev is ta d e fe c tu o s a pot p a s s a r a c a n v ia r - la p e r

l 'A ju n ta m e n t .

I'Ajuntament.

19'30 de la tarda.¡ous9a 13 h. Ajuntament, 2n

le10a 12.Ajuntament2n.pis.

i t o b u s o s

lill. a div.

v. (Estiu No)

:iÓ LLEIDA:(2) - 15'18 (2) - 17'25 (1) menges i festius.

! dilluns a divendres excepte

10 diari.

ue3 b ii

ler

árids daniel, s.a,Formigons

• Árids Rentals: Naturals i Artificials

• Transports

11» deiifja Boa Hadat i F UmPLANTA ÁRIDS I FORMIGÓ: Afores - Vollfogono • Tel. 43 21 99

OFICINES: C/ Urgell, 43 • Bolaguer • Tel. 44 SO 57 PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y Cerámica M etionina y otros aditivos para piensos com puestos Plantas medicinales

Us desitja Bon Nadal i Felig Any Nou

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

*XOP 35

COOPERATIVA VALLFOGONIN A

«La nostra Cooperativa»La V A LLF O G O N IN A , és una C oopera tiva que dona so luc ions a les dem andes de is socis i per aixó o fere ix aquests servéis:

C O M E R C IA L ITZA C IÓ DE LLETNUCLI. DE C O N TR O L LLETERP R IM ER ES MATERI ESPinsos, Adobs, L lavors, Soja, L lavor de coto,Polpa de rem ola txa, F itosanitaris, Ferretería, etc.P R O D U C TES VE TE R IN A R ISC A N A LITZA C IÓ O FE R TES C O M P R A -V E N D ABE STIAR

B oa Hodflt i Felty Any Hm

c/ Ba laguer, s/n - Te lé fon 43 21 25 - Fax 43 22 61 25680 V A L LFO G O N A DE B A LA G U ER (L le ida)