IVALLFOGONA • JUNY1994 • SEGONA ÈPOCA • Num. 18 • PREU: 250 PTS

Es<olg de Cqpg<itg<iò Agrària

FORMACIÓ PROFESSIONAL

AGRÀRIA Curs 94 - 95

Nois i noies a partir de 14 anys.

G e n e ra litä t de C a ta lu n ya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

E sco la de C a p a c ita c i A g rà ria

F inca l'E m pa lm e Te l. (973) 44 51 88 25680 Vallfogona de Balaguer

EDITA:

Apartat de correu: Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i

EQUIP DE REDACMercé Plens, Ran Montse Térmens, Agnès Planes, Me COL.LABOREN El MERO:Ramón Sans i Teré Unides, Alumne Simó, Montse Ti Bosch, M. Teres; Alfred, A. Oarrere Ramona Cases, l\ O livé , Cese, D AssumpcióFolgui tada, Armengol i Balash.MarioGuii M . Agnés Plai Torrades.JosepN Pepe, David Tarre CORRECCIÓ: Conseil Comarcal COMPOSICIÓ i IV DOSSIER P&M- DIPÔSIT LEGAL: L - 136 - 1992 Amb la col.labor Departament de Generalität F undació Púb d'Estudis llerdenc Provincial. A juntamenl de V;

La revi sta 2 4 3 mesos de des juny i setembre. si voleupublicar d 'a d re ç a ra £ 4 de correus 1, o de l'A jun tam durant els darre mes anteriora

> _

A P

OCOP 2

EDITA:S A - X O P

Apartat de correus, 1.Vallfogona de B.

DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret

EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens, Ramona Torrades, Montse Térmens, Roser Bosch, Agnès Planes, Montse Simó. COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:Ramón Sans ¡Terés, D.T.S., Mans Unides, A lum nes 8é, M ontse Simó, Montse Térmens, Roser Bosch, M. Teresa Pallisé, Felip Alfred, A. Carrera, Rosa Agustí, Ramona Cases, M. Teresa Reñé O livé , Cese, D o lo rs M a teu , Assum pcióFolguera, Teresa Cor­tada, Armengol Oliva, Meritxell Balash, Mario Guiu, Dolors Mateu, M. A gnè s P lanes, R am ona T orrades, Josep M . Morell i Bitriá, Pepe, David Tarragona. CORRECCIÓ:Conseil Comarcal de la Noguera COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M - Tel. 44 82 73 DIPÔSIT LEGAL:L - 136 - 1992 Amb la col.laboració: Departament de Cultura de la GeneralitatF un d a c ió P ú b lica In s t itu t d 'Estudis llerdencsdelaDiputació Provincial.A juntament de Vallfogona

La revista£ 4 7KOPsortira els mesos de desembre, març, juny i setembre. Recordeu que si voleu publicarun article l'heu d'adregara £ 4 'XOP, apartat de correus 1, o a la Secretaria de I'A ju n ta m e n t, sem pre durant els darrers 20 dies del mes anteriora la publicació.

P A P £ ^

S u m ari................................................................................................................. 3EDITORIALSant Jo an .............................................................................................................4RECULLS D'HISTÓRIAVallfogona i els seus termes conquerits peí Comte d 'U rg e ll 5Imatges peral record.................................................................... .6 ,7 i 8SOCIETAT i CULTURALa Sardana és la dansa Nacional de Catalunya........................................ 9Amor de P are ................................................................................................... 10Carta a u n jo v e ................................................................................................ 10Mans Unides inform a.................................................................................... 11Nota deis alumnes de 8 é .............................................................................. 12FEM PETAR LAXERRADA AMBEls jubilats de Vallfogona 13 i 14BIOSFERACanviarels hábits perconviure amb el p laneta.....................................15Noticia................................................................................................................ 16Bústia..................................................................................................................16Reflexions......................................................................................................... 16El riu Lleida subterrani..................................................................................17LO NOSTRE CAMPNoves sortides a la Formació Professionala la comarca de la Noguera......................................................................... 20APUNTS DE PSICOLOGIADescobrirel e o s .............................................................................................. 21ESCRIBIM SOBRE...La cuina s o la r ..................................................................................................22A la meva Vallfogona 22 i 23Herbes de Catalunya..................................................................................... 24Llibre recom anat.............................................................................................24L'Enquesta........................................................................................................25Fem G im nástica..............................................................................................25La defensa de Taita m untanya 26 i 27P o sa 'tm aca ..................................................................................................... 27ESPORTSFinal de les competicions escolare............................................................28C O S ES ............................................................................................................... 28A R R ELS.............................................................................................................29JOC DE TAULAEmpedrat de Testiu ........................................................................................30Uuç amb alls crem ats...................................................................................31Tarta de c ireres ............................................................................................... 31PER PERDRE EL TE M PS 32 i 33SER V EIS ........................................................................................................... 34

BÚSTIALa revista £ 4 % 0Pés oberta a totes les possibles opinions deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauran de signar Tescrit i identificar-se.

La redacció de £ 4 "XOP no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publi­quen en aquesta revista.

■ E i D J T Æ R l A L ,

SANT JOAN

A partir que l ’home començà a treballarla terra, tingué la nécessitât de calcular el pas de! temps. La civilitzaciô romana va aportar, entre altres avenços, el seu sjptema de calendari, basat en i ’any solar. El calendari es fixa en dqize mesos, i afegl un any dp traspàs de cada quatre.

Bonaipqrt de les festivitats gàtafynes seçjueixen e$ curs de l ’any en fundó f i t pfrm jtiu lligam amb f i s cibles. A l f i s d e jif iy sis mesos mes tard dèi com erífim erífde l ’a f i s ’esdkyé «la nit ¡fies curta d é if ia f ié s llarg» BANTJOfiN. L f i i t rtfagica. La tfid ic iô a les te rfifica tfia n e fi és

■% encendre foguâes i fa fispe lso ls tic id ’estifi amblaprfiendlp dïl.itfin inar

i « S m J O A iïF E S T k m s PAÍSOS CATALÍNS». M re u d ile s terres de% i i I I If i r l% catalana ties del Rossello al Pais Vafçncià. /

' D fits ^ n y s éüça estem assistici a un reviscolam fiit d fito te f ile s

efina Moreno i Garret

w

-R E C l

VALLFOGC PEL COMT

La reconquesta seus termes va se durantm oltdetem f cristià al Nord -do musulmà dominai Lleida.

Hi hagué, per ta la qual cosa facili' Durant aquest tem fortificaren Balague ble.

El Comte Ermei coplaguerra contra i el 1090 conqueri, bona part del Baixl frontera s’establi p

Els termes de V; i pel que afecta al nc ais termes de la Sai L’any 1090 el Coi Adelaida fan donac «almùnies de la Rà de la Saida i del Pe

Possiblement, dividits i sovintesde Precisament aque: ocupada momen Bala'guersemblaqi diverses vegades.

Els enfróntame població restave assegurar l’estabil Ermengol IV s’estc

-XOP 4

igué la necessitat va aportar, entre w t’any solar. El traspás de cada

curs de t ’any en

v sis mesopápés urp deludía k é s v s catalanes és nciód’H.¡Ominar a c$ue comenga.

d§ les terres de

fit deviotesííes 0 , nit dé toe,

■ /oreno i Garret

-R Em LLS _D lH IS X Q R IA ,VALLFOGONAI ELS SEUS TERMES CONQUERITS PEL COMTE D'URGELL

La reconquesta cristiana de Vallfogona i deis seus termes va ser bastant moguda. El Montsec, durant molt de temps, fou laf rontera entre el territori cristià al Nord -dominât pel Comte d’Urgell-, i el musulmà dominât pels sarraïns de Balaguer i de

Lleida.Hi hagué, per tant, una Marga temporada de pau,

la qual cosa facilita bones relacions comerciáis. Durant aquest temps els àrabs es reorganitzaren i fortificaren Balaguerfinsafer-lagairebé inexpugna­ble.

El Comte Ermengol IV d’Urgell emprengué altre cop la guerra contra els sarraïns. Entre els anys 1076 i el 1090 conquerí Agramunt amb la ribera del Sió i bona part del Baix Urgell anomenat el Mascançà. La frontera s’establi prop de Balaguer.

Els termes de Vallfogona eren, pertant, fronteres i pel que afecta al nostre cas, les fites es poden situar ais termes de la Saida, la Rápita, el Pedris, Linyola... L’any 1090 el Comte Ermengol i la seva muller Adelaida fan donació al monestir de Gualter d’unes «almúnies de la Rápita que confinaven amb el nord de la Saida i del Pedris».1

Possiblement, dones, els termes devien estar dividits i sovint esdevenien escenari d’enfrontaments. Precisament aquest mateix any 1090 la Rápita fou ocupada m om entàniam ent pels m usulm ans.2 Bala’guersemblaquetambéfouconqueridaiperduda

diverses vegades.Els enfrontaments eren continus i els nuclis de

poblaciô restaven deshabitats. Calia, dones, assegurar l’estabilitat, per aquest motiu el Comte Ermengol IV s ’establí a Gerb per poder preparar la

conquestade Balaguer. Aquest fort aveng, comporta que Balaguer tot i estar dominada pels sarraíns, hagués de pagar el tribut al Comte d’Urgell.3

La conquesta definitiva de Vallfogona, elTimonal, La Saida, les Penelles i Alcarbona (Carbona) l’efectuá Pedro AnsúezTutord’Ermengol, l’any 1105, quaranta anys abans que Lleida.

Tots aquests termes eren habitats per petits nuclis de població. Alguns topónims com Saida i Alcarbona i Rápita són árabs. De totes aqüestes partides sempre han destacat Vallfogona i la Rápita.

Des del principi les jurisdiccions i senyorius es diversifiquen: la Rápita amb senyorius diferents fins al S.XIX; la Carbona o Alcarbona també va a part fins al S.XVIII.

Els primers documents que parlen de Vallfogona són del S.XII. En citarem dos referents a donacions al monestir de les Franqueses on consten ja els noms de Vallfogona, Penelles i Alcarbona.4

1- Arxiu Episcopal de Solsona, pergamí Rápita.2- P.Sanahuja «Historia de la ciutat de Balaguer» 1986. Pág.893- P.Sanahuja «Historia de la ciutat de Balaguer» 1984. Pág 864- Revista Urgellina, núm.1. Pág. 297-99

díOP 5

IMATGES PER AL RECORDAra estem en temps de comunions i us volem ter memòria de com era la moda dels anys 60. Eren temps

d'anar nois i noies, rics i pobres, tots igual.

L'any 1962

DCOP 6

L'any 1962

rK07> 7

L'any 1969

'XOP Z

Aquesta afirr i Forgas va pl ampurdán», l’ar patrióticqueinsp adregat al resso catalana, a travé: totes les manlfe catalá. I, efectiv; va afavorir que I servei del redrei política que el p tanmateix ja es sardana com a b més enllá de l’el ninguno es prec valors d’aquesté

Perqué, con catalá, la sardan part deis estudie i tot, deis movlr podem dir que asslgnatura pen treure’s del da conelxements Catalunyna.

Idebensegi contribuít a ac Importancia a I movlment sarda d ’esforgos, d’lni

-S O XLA SARD

L'any 1964

-S O X IE T A T -i-C U L m R ALA SARDANA ÉS LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA

Aquesta afirm ado emblemàtica que Josep Pella i Forgas va plasm ar en la seva «Historia del ampurdán», l’any 1883, és una forma de fervor

üjn patriòticque inspirava els escriptors de la Renaixenga, adregat al ressorgiment cultural de la personalitat catalana, a través de la potenciado i revalorització de totes les manifestacions característiques del poblé català. I, efectivament, aquell entusiasme romántic va afavorir que la sardana fos una excel.lent eina al servei del redregament durant els anys d’opressió política que el poblé català va haver de patir. Però tanmateix ja es va considerar suficient utilitzar la sardana com a bandera de catalanitat i no es va anar més enllà de l’elogi i el discurs exultant sense que ningú no es preocupes d’aprofundiren l’estudi deis valors d’aquesta manifestado cultural.

Perqué, com a element primordial del poblé català, la sardana es mereixia una majoratenció per

^ part deis estudiosos de l’art, de l’antropologia i, fins i tot, deis moviments sòcio- culturáis. Així, dones, podem dir que la sardana continua essent aquella assignatura pendent que ningú no es preocupa de treure’s del dam unt a l’hora de revalidar uns coneixem ents sobre el patrim oni cultural de

. Catalunyna.I de ben segur que els mateixos sardanistes hem

contribuít a aquesta situació, tot donant més importància a les formes que ais continguts. El m ovim entsardanistas’h a fe tis ’hamantingutabase d ’esforgos, d ’iniciatives i de neguits de moltes per-

sonesque,am bvoluntatiam bafany,hanaconseguit fe r rea litat l’a firm ació de Pella i forgas. El desenvolupament de les activitats sardanistes han hagut de plantejar-se, dones, en moltes ocasions, amb el simple voluntarisme deis amants d ’aquesta dansa. Perô el bagatge, en aquest camp, és certament ric i variât i aixô ha permés d ’obtenir résultats prou satisfactoris per suplir les mancances que tot sovint s'han produit. La suma d’interessos deis dansaires, deis instrumentistes de cobla i deis compositors ho ha fet possible.

Per tôt aixô, qualsevol aproximació a un millor coneixement de la sardana ha de ser rebuda amb satisfacció i orgull. Amb satisfacció, perqué repre­senta un enriquiment efectiu; i amb orgull ja que permet comprovar l’abast d’un fet que, en molts casos, només ens ha estât possible d’intuir.

És peraquests i altres motius de pes que, quan afirmem que, la Sardana és la dansa nacional de Catalunya, ho diem amb el convenciment que, aitaí expressió aglutina fets i sentiments profunds i al mateix temps ens dona un punt de mira necessari i auténtic, el qual ens va demostrar una vegada més que la sardana com a tal ha estât i és una dansa viva.

Que sigui per molts anys.

Lleida.gener de 1994 Ramón Sans i Terés

Informador sardanista de la F.S .C .de la dem arcado Territorial de Lleida.

'XOP 9

AMOR DE PARE CARTA A UN JOVEPare quina missió més preciosa la que en aquest món t’ha tocat, formant una familia a m b a m o ri amistat.

Pare, el cap de casa amb la mare i els teus filis treballant fot el d ia i, procurant sempre estar units.

Quan esclata ralba, el pare s’ha de llevar a petons se’ns menjaria, pero, ha d’anara treballar.

Quan s’acaba la jornada, i el pare ja ha arribat, quina pau s’experimenta, tots junts dintre la llar.

Quinafelicitat peral pare cuidar de la familia, procurant que no falti el pa de cada dia.

Quina alforja més gran portes, que entre tots t ’hem carregat, i que tu, la descarregues, amb la mare al teu costat.

Pare.com t’estimem quants consells que ens ha donat, seguint el teu exemple, peí cón podem caminar.

Quina felicitat per ais filis, teñir uns pares com els nostres, a Déu li donem «grácies», que ens ha fet «homes i dones».

A m b a m o ri comprensió, pare i mare, els dos junts Déu us doni protecció, perajudarals vostres filis.

Estimât fill,Espero que quan rebis aqüestes quatre rattles ja

hagis arribat al teu lloc de destí, i hagis arribat bé.Només etvoldriadirque no perdis mai laserenitat,

i quan vagis a prendre alguna copa, pensa en els pares, en els consells que t'han donatabans de sortir de casa, que de ben segur ni els has escoltat.

Vosaltres els filis de Mare, no us adoneu del patiment que tenim els pares, quan arriben els caps de setmana. Vosaltres els espereu per divertir-vos i nosaltres no voldríem que arribessin mai, per la por a perdre-us.

Suposo que ja saps fill meu que una copa no fa mal, dues potser tampoc, preô tres i quatre ja són massa i més encara si després has de conduir; pensa que una copa de més es pot pagar molt cara. Cada dia hi ha més accidents durant els caps de setmana i la majoria són de gent jove.

Des del moment que te'n vas de casa fins que tornes se'm fan hores interminables, cada cop que sentó els cotxes del carrer que paren o el timbre pensó que pots ser tu, que arribes bé, o que ens vénen a avisar que ens ha tocat rebre a nosaltres i que t'ha passat alguna cosa.

Peraixó fill meu et prego que no facis gaire tard, no beguis ni corris gaire, pensa que t'ho diu una mare, que encara que et sembla pesada, només pateix per tu i pel teu bé ja que ets el que més m ’importa d'aquest món.

Dones, sense res més a dir-te m'acomiado, esperant veure't aviat.

UNA ABRAÇADA DELS TEUS PARES

P/ M'agradaria que aqüestes quatre ratlles t'hagin arribat al cor i t'adonis del que volem dir.

«T'ESTIMEM».

M aría Altisent

I

MANS UNUn any més he

MANSUNIDES.gr; venen butlletes an altres activitats cc una tómbola ben mena.

Aquest any l’es m arca «Sharp» l’afortunada); i e coberte ria d’acer i

La col.lecta v; després de restar com la compra de més durant la carni

Una filia que tam bé és MARE

fE

stes quatre ratlles ja i hagis arribat bé.

îrdismai laserenitat, copa, pensa en els onatabans de sortir ; has escoltat. no us adoneu del

lan arriben els caps îu per divertir-vos i ssin mai, perla por

que una copa no fa tres i quatre ja són s has de conduir; ot pagar molt cara, lurant els caps de : jove.s de casa fins que oles, cada cop que paren o el timbre tes bé, o que ens rebre a nosaltres i

tofacis gairetard, que t ’ho diu una

a pesada, només 3 ets el que més

r-te m'acomiado,

PARES

tre ratlles t'hagin lem dir.

MANS UNIDES INFORMAU nanym és hem portât a terme la campanyade

MANS UNIDES, gracies a l ’ajuda de moites senyores venen butlletes amb entusiasme; i col.laborant en altres activitats corn donacions per poder muntar una tombola ben assortida, amb objectes de tota mena.

Aquest any l’estrella de la tombola era un video m arca «Sharp» (una fam ilia de Linyola fou l’afortunada); i el segon en categoría era una coberteria d'acer inoxidable molt bonica.

La col.lecta va ser de 225.000 .- ptes netes, després de restar les despeses que hi varen haver, corn la compra del vídeo i altres petites despeses més durant lacampanya. Per tant, s’enviàa la Missió

les 225.000.- ptes ressenyades.Així.ara sois ens queda donar les grácies a

tothom que hi ha tingut la gentilesa de col.laborar en el sentit que sigui, ja que així.entre tots,també fem poblé.

No podem deixar de remarcar l’agraíment a les aportacions deis restaurants locáis «Cal Farré», «La Dida» i la del Excm. Ajuntament.

A tots dones, un cop més, moltes grácies. Fins l’any que ve, si Déu vol.

La Comissió -MANS UNIDES Vallfogona de Balaguer

María Altisent

Ens dirigim a tot el poble amb agraiment:Ja que el dia 16-5-94 podrem gaudir d'allò que durant tot el curs hem esperat, anar a Madrid, i no

solament per divertir-nos sino també per conèixer de més a prop el que durant tot l'any hem estudiat.També voldriem agrair la collaboració de l'A.P.A. i de l'Ajuntament. Ara només ens falta desitjar als de

l'any que bé que tinguin tanta sort com hem tingut nosaltres.

Alumnes de 8è del Col legi Salvador Espriu

NOTA DELS ALUMNES DE 8è ELS JUBIAvui hem ana

de Vallfogona. Els costum, on es afeccions: la llar Bona tarda a tots Bona tarda.1. Com va sorg jubilats?

Va ser una ini falta de local no v les obres de l ’Aju aquesta llar. E n . Balaguerentenle gracia tenir-ne l

aquesta idea.2. Quantssociss

Som uns 27 paguem una quo fer-la bastant as¡3 . Té alguna org

Tenim diferí

-F.EM .BEIAR-LA.XERRADA-AM B.,,.ELS JUBILAIS DE VALLFOGONA

Avui hem anat a passar una estona amb els avis de Vallfogona. Els hem anat a trobar en el seu lloc de costum, on es reuneixen ¡ practiquen algunes afeccions: la llar de jubilats.Bona tarda a tots Bona tarda.1. Com va sorgir la idea de crear una llar de jubilats?

Va ser una iniciativa propia de l ’any 84, pero per falta de local no vam poder tenir-la fins al 87, ja que les obres de l ’Ajuntament i les escoles van retardar aquesta llar. En Benjamí Simó respon: com que a Balaguer en temen una i jo era de la junta, em va fer gracia tenir-ne una al meu poblé, i vaig impulsar aquesta idea.2. Quantssocissón? Paguen algún tipus de quota?

Som uns 270 i escaig, és el segon any que paguem una quota i és de 1.200 pessetes, intentem fer-la bastant assequible.3. Té alguna organització: president,secretan ...?

Tenim diferents carrees. B.Simó: President,

P. Plens: Vice-president, A. Solé: vocal i C. Bergé també vocal.4 . El fet de ser soci té algún tipus d ’avantatge i de servei?

Dones mira, tenim dret a participar en testes, anar a la perruqueria, a practicar natació i fer gimnástica (els dilluns i els divendres) i també a bailar aquí a la llar.Peí que fa a la gimnástica som més de vint i pera la natació uns vint o vint-i-cinc, més bornes que dones.5. Dins de la llar desenvolupen alguns cursets, conferencies,vídeos...?

Fem alguna que altra conferencia, no massa, pero. Hi ha en perspectiva fer algún curs de treballs manual, amb aixó volem que s ’afegeixi gent d ’altres edats. Heu de pensar que les dones sol baixem a la llar els diumenges, en canvi els bornes hi baixen entre setmana.6. L’ INSERSO proporciona una serie d ’activitats lúdiques com excursions a part de diverses agénciesde viatges,elsagrada en general anar-hi?

quines son les destinations que escolleixen més habitualm ent? Quants dies hi acostumen a estar?

La participado en viatgesla solem fer una vegada al mes. Fem viatges d ’un dia o bé de dos o tres dies.EIs llocs on acostumem a anar són: Be ni do rm, Galicia, Expo, Palma de Mallorca,...aquests són alguns deis que ja hem visitat.Són viatges m olt ben organitzatsja veritat és que ens tráeten d ’allò més bé. Quasi sempre, però, hi anem els mateixos.7. Apartdeserunsexpertsjugadors/esdebotifarra, quins altres joes practiquen?

Pel que fa ales dones juguem a cartes i a més amb pesseta, i les campiones acostumen a ser sempre la Carme Escada i la Maria Villar; a part d ’això passem la tarda parlant o m irant la TV. Els homes juguen a cartes i a bitlles, també parlen moltes vegades als bancs de fora i miren afeccionats el fútbol tots plegats.8. Quina diferencia hi ha entre les a d iv i tats de cap de setm ana i de diari?

Pera les dones no varíen donat que sois vénen els diu meng es. En canvi els homes du rant la setmana vénen a jugar i a llegir el diari.9. Hem vist que tenien una petita biblioteca, n’acostumen a fer ús, deis llibres?

Més avi at Ileg im el diari que llibres, algú però en llegeix algún que altre, com la Carmeta Bergé.10. A part del ball de cada dium enge, organitzen festes especiáis: com Carnaval, sopars...?

Celebrem carnaval, cap d ’any, santa Àgata,1 a

mona, la cassolada de T11 de setembre, el pessebre de Nadal i els sants de cadascú.11. La gran festa d’aquest any, alm enys la que més coneixem nosaltres, ha estat «L’Homenatge a la Vellesa». Com va anar en general,en resum qué ens dirien?

En tenim m olt bon record, va venir molta gent. Aquell dia vam anar a missa, a dinar i després a ballar, això amb la companyia de T. Ribes i el nostre Tinent-Alcalde.12. Ens podrien explicar alguna anècdota que els hagi passat?

En Josep Abella quan anem a fer excursions sempre explica algún que altre acudit i poema, que ens fan passar una estona m olt divertida.

Sempre recordem algunes anècdotes en qué participaven alguns avis ja morts, cada anyperdem, per desgracia, algún que altre company.13. Els agraTm que hagin passat una estona amb nosaltres, voldrien dir algunes paraules per ais lectors del Xop i per al poblé en general?

És una cosa m olt bonica dins el nostre poblé aquesta revista. L ’acostumem a llegir i ens agrada molt. Ja parlarem si des d'aquí us expliquem coses nostres.

Aprofitem l’ocasió peranim ar els avis del nostre poblé queens expliquin les seves vivéncies i es pe rem que segueixin tan trempats com fin ara.

Montse Simó i Montse Térm ens

CANVIAFPercontribui

comengar per le: que puguem peí primer pas que f la consciéncia ci COM ESTALVIAI

Reduir el con deure politic i i noves formes d'i prenent mesure: de carboni i asse sobre la utilizaci i u tilizar l’energi decanviarsubst una nova forma

Un deis puní malbaratament nivells, però sobi moltclarde malb de les festes na< molts els pobles diesdelm esder carrers i places

tembre, elpessebre

alm enyslaquem és <L’Homenatge a la eral,en resum qué

'a venir molta gent. ì dinar i després a i T. Ribes i el nostre

i anècdota que els

7 a fer excursions 'cudit i poema, que divertida.anecdotes en què , cada any perdem, rnpany.it una estona amb ; paraules per ais i general?7s el nostre poblé llegir i ens agrada s expliquem coses

els avis del nostre '¡vendes i esperem fin ara.

Montse Térmens

■BJfìS/,ERAiCANVIAR ELS HABITS PER CONVIURE AMB EL PLANETA

Per contribuirà millorar el medi ambienthem de comengar per les petites coses de cada dia, i encara que puguem pensar que són insignificants són el primer pas que hem de donar per un enfortiment de la consciència col.lectiva a favor del medi ambient. COIVI ESTALVIAR ENERGIA

Reduir el consum energètic és, primer de tot, un deure politic i una responsabilitat civica; assolint noves formes d’utilització més racional de l’energia prenent mesures per reduir les emissions de diòxid de carboni i assolint una nova consciència mundial sobre la utilització de l’energia. La manerade produir i utilitzar l’energia tal com ha tingut Hoc fins ara, ha de canviar substancialment. Peraixò, però, cal crear una nova forma d ’entendre la vida.

Un dels punts més punyents, avui en dia, és el malbaratament que es fa de l’energia a tots els nivells, però sobretota nivell de governs. Un exemple m oltciarde malbaratament d’energiaés l’enllumenat de les festes nadalenques. Des de fa uns anys són molts els pobles i ciutats que, en arribarels darrers dies del mes de novem bre, ja il.luminen tots els seus carrers i places amb milers i milers de bombetes.

Arriben a estar enceses un mes i mig. ÉS AlXn UNA FORMA RACIONAL D’UTILITZAR L’ENERGIA? Ara multipliquem: tantes bombetes per tantes hores, per tants llocs.RESULTAT: la despesa de milers de KW d’energia (la despesa de milers de diners que ha de pagar de la seva butxaca el ciutadà) que per produir-la genera uns résidus tôxics que contami­nen, i a més a més si aquesta energía arriba des de les centrais nuclears que pot ser que si, aquests résidus, ja no es destaran mai més, i així, es queda­ran en aquesta terra, que deixarem als que ens succeiran com un trist heretatge.l una vegada més hem de fer-nos la mateixa pregunta: És aquesta una forma racional d’utilitzar l’energia? I aixi, poc a poc es van sumant aquests actes irresponsables de la follia humana, que des de llocs públics i privats amb una visió de futur equivocada i amb el nom de progrès mal entés, malbaraten uns recursos que no són propietat seva, sinô que són propietat de... TOTA LA HUMANITAT.

Roser Bosch M. Teresa Pallisé

HOP 15

NOTICIA EL RIU LL

(TOTS) Quaderns d’educaciô ambiental(Tots) és una publicaciô d’educaciô ambiental

promoguda pel Centre Unesco de Catalunya, a partir d’una idea d ’en Ramon Folch. (Tots) s’ha concebut com un quadern de vuit pàgines, éditât en quatre liengües alhora. Inicialment, s’havia dissenyat com un annex al Correu de la Unesco, perô finalment, s’havia dissenyat com una publicaciô propia. (Tots) s’adreça a tots i a tothom, i el seu lema és educar per canviar, canviar per viure tots. L’interès de la revista, que es repartira per tôt el mon, és que ha estât integrament produïda a Catalunya. El Conseil de Redacciô està intégrât per diversos experts dels ternes ambientals.

(Tots) ha estât concebuda com una eina per

arribar arreu del planeta.Per aixô s’ha tingut molta cura que, tant respecte a la imatge com a la redacciô sigui el màxim de plural. El primer numéro està présentât pel director General de la UNESCO, Sr. Frédéric MayorZaragoza, i en el seu prôleg destaca que «el primermôn, doncs, ha d’admetre la nécessitât del canvi, i fins l’ha de propiciar, baldament que aixô li provoqui ce rts sacrificis i la d ’algunes espectatives exagerades, concebudes en moments d’ofuscaciô expansionista», i que peraixô «cal educarpercanviar, educar per tal de contribuir a la formulaciô del nou model sôcio-econômic que el mon nécessita».

Roser Bosch i M . Teresa Pallisé

BUSTIAVallfogona,- 25-4 -94

Us escric ara perqué sinó ja no me’n recordada. Quan vaig sentir la proposta d'arreglar una mica tot allò del riu se'm va ocórrer una idea i és que si es planta arbres al riu, quan aquests siguin grans, es p o tte r tallers i fer caixes niu, aqüestes es podrien posarais arbres.

També cree que al poblé hi hauria d’haver contenidors de paper i si hi ha altres coses miilorque

millor.La revista el xop podria ser escrita en paper

reciclat, i es podriafom entaraixí l’ús d’aquest paper.Aquesta és només la meva idea i si puc ajudar en

alguna altra cosa, no dubteu a d ir-m ’ho

Felip Alfred

P.D. A l’ajuntament i a l'escola es Heneen cada setmana molts papers. Si es poguessin agafar es podrien reciclar, sempre que no siguin papers que comprometin.

REFLEXIONSAmb motiu de les leccions al Parlament Europeu

els polítics han parlât de la construcció d'Europa, quan hi ha un Hoc d'Europa (Bòsnia-Hercegovina) que Testan destruint. La pregunta és: Els polítics han posât tot el seu esforç per poder aturar aquesta guerra i totes les guerres que hi ha arreu?

Des de la secció de la Biosfera volem donar el nostre rebuig més energie contra totes les guerres i lafabricació d'armament, i fern una cridaals homes de bona voluntat perqué amb el seu esforç puguin canviar el món.

Fem un extrae* Genescá:

«Els rius subtei Barcelona i Petit o

Aqüestes aigü sobretot de Finlánd passar per Alemán divideixen a Àustr Franga a Catalunya

El riu Gran o Llt un cabal de 50.00C de profunditat.

A Áger vam m s’han fet, i esperen que vam d ira l’Aju

Aquest Riu té d i Tarragona, i és i passa perPobletie falles de l’Espluga

Roser Bosch i M . Teresa Pallisé

El passat diumi lurosa excursió, u cursionista, ens co historia, a caball c llegenda.

A la superficie n de l’aigua dolga.

UnpagésdelMi car que,fa moltde d ’un poblé de la i destinat a les co descansant en un c bocabadat mirantl que el va veure t preguntar qué mire

Livasenyalarur que flotava i li va ci era de la seva com

El capitátotsori nicaral quarter gei cidir de fer una pro' del Montsec, els c te m p s hi tira re g u la rm e n t, i e telegráfica amb els

EL RIU LLEIDA SUBTERRANI

<ò s’ha tingut molta gecom ala redaccló rimer numero està de la UNESCO, Sr.I seu pròleg destaca idmetre la nécessitât baldamentqueaixò Igunesespectatives jments d’ofuscació il educar percanviar, formulació del nou lón necessita». -V

M. Teresa Pallisé

r escrita en paper l’úsd’aquest paper, ea i si pucajudar en ir-m ’ho

Felip Alfred

a es Heneen cada iguessln agafar es siguin papers que

íra volem donar el a totes les guerres inacrida ais homes seu esforç puguin

M. Teresa Pallisé

El passat diumenge, en una ca­lurosa excursió, un vell veterá ex­cursionista, ens contava la següent historia, a caball de la realltat i la llegenda.

A la superficie només hi ha el 3% de l'algua dolça.

Un pagés del Montsec II va expli­car que.fa molt de temps un soldat d ’un poblé de la serralada va ser destinât a les colonies d’Afrlca, descansant en un oasi es va quedar bocabadat mirant l’aigua. Un capitá que el va veure tan absort, II va preguntar qué mlrava.

Li va senyalar una b ranea d’herba que flotava I li va contestar que allô era de la seva comarca.

El capità totsorprésho va comu­nicar al quarter general. I es va de- cidir de fer una prova. En unes fonts del Montsec, els científlcs d ’aquell tem p s hi tira re n co lo ran t re g u la rm e n t, i en c o m b in a d o telegráfica amb els mllitars de l’oasi

Fem un extracte del radioestesista Sr. Jaume Genescá:

«Els rius subterranls són Gran o Lleida, Mltjá o Barcelona I Petit o Girona.

Aqüestes algües vénen del nord d ’Europa, sobretot de Finlàndia i Rùssia, es fan radioactives en passar per Alemanya a 2.600m de profunditat; es divideixen a Austria, Italia, Su'issa i franga. De Franga a Catalunya.

El riu Gran o Lleida té 1.775 m d’amplada, porta un cabal de 50 .000 .000 litres/hora i passa a 300 m de profunditat.

A Àger vam marcar tres pous, que encara no s’han fet, i esperem que aviat sigui una realitat allò que vam dir a l’Ajuntament d’Àger.

Aquest Riu té diverses sortides al sud de Lleida i Tarragona, i és important la que passa per Poblet i emplena les dues falles de l’Espluga de Francoli...»

d’Africa s’esperava l’arribada del tenyit.Passat un mes es va decid ir abandonar

l’experiment per falta de resultats. I va ser al cap d’uns dies quan va aparéixer sorprenentment el colorant.

Es podria pensar que el colossal Riu Gran o Ueidadel qual ens parla el radioestesistaSr. Genescà que ve de Rùssia passa també pel nord d’Àfrica?.

A. Carrera

'XOV 17

COOPERATIVAVALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i peraixó ofereix aquests servéis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATERIES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.

- PRODUCTES VETERINARIS- CANALITZACIÓ OFERTES

COM PRA-VENDA VESTIAR

c/ Balaguer, s/n.Teléfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

W P ?8

m v A

3NINA

operativa»»

una C o o p era tiva d em a n d es d e ls

quests servéis:

Ó D E L L E T >L L L E T E R IE S>rs, Soja, i de remolatxa, ria, etc. RINARIS ERTES ESTIAR

>/n.25

>1E BALAGUER

" árids daniel, s.a.

• Formigons• Árids Rentats:

Naturals i Artificials• Transports

PLANTA ÁRIDS IFO R M IG Ó : Afores - Vailfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: C/ Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

ZÓ P 79

■ L f lu N Æ S iT iR 'E m C A 'M i6

NOVES SORTIDES A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA COMARCA DE LA NOGUERA

f

AR.UN

DESCOBRIEls nens, des d

activitats masturbat reconéixerunacosa en la vida de lahun cadascun de nosalt gent ho acceptl am

Moltes persone s’han ocupat d’a< masturbació d’entr, o com una malaltla

En el desenvo progressivament v comengament tot zones aniran cride explorar-les, fent-s ell i com és.

El nadó arriba , seus genitals i al m la persona que se bolquers, banyar-li Les carícies que reí que abans ignorava especial, agradable

Si abans tot s’ht manetes buscaran r els genitals, sobreti nadó está lliure del

Aqüestes activi són més evldents e juguen amb el seu estimulada s’exclta crida, s’agita, mou descobrir noves fo

En la nena,les c seva constitució an, una expressió tan i

Els passos qui reconelxement de qualltatlves de les l ’evo lu ció i só desenvolupament desitjada, tanfísica que les coses vac possibles dificulta!

No hi ha dubte que tant els sistemes de producció com els económics i socials està en evolució continua. AraJ’oferta d’ocupació abandona els esquemes tradlcionals, massa orientats capa la priorització de les titulacions, i evoluciona progressivament capa la recerca de nous perfils i de nous professionals que tinguin un currículum formatiu i una experiéncia real més propera i adient amb l’evolució tecnològica i amb l’entorn geográfic.

L’alt percentatge d'atur fa considerar prioritària la formació professional, realment encaminada a sectors productius concrets. Unes etapes formatlves amb un desti professional definii.

En el cas de la comarca de la Noguera, tenim, que el 28% deja població activa, es dedica a l'agricultura. El 14% a la indùstria agroalimentària. I un alt percentatge, al sectorde serveis relacionats directament amb l'agricultura: vendes d'adobs, insecticides, productes veterinaris, assesorament, jardinería, agroturismes etc.. La Indùstria de maquinària agricola també és significativa.

Tot això representa més del 60% de la població activa de la comarca. Segueixen, en ordre d’importància, el sector de serveis, la confecció, metall I construcció.

Peraltra banda, el 80% dels municipisdeCatalunya també són rurals. Cosa que actúa com un fre important de l’emigració i fa possible la conservació deis recur­sos naturals.

Cada dia més es valoren conceptes relativament nous: l’ecologia, la pianificaci del territori, les reser­ves biològiques etc.

L’Institut català de Noves Professions proposa, entre moltes altres teenologies lligades al sector rural, les següents:•Transferència d’embrions.• Robotització del munyiment.• Insemlnador.• Tècnic en domatge, equitació i manelg de bestiar cavalli.• Manteniment d’explotaclons horticoles• Conservació i manteniment de jardins.• Direcció de planters.• Especialistes en cultius forçats i dirigits.• Tècnics en mercat ornamental.• Tècnics en producció de plantes.• Assesor i venedor de l’empresa hortícola.• Aqü icu ltu ra .P isc ifacto ries.•Tècnic frigorista•Tècnic de centrais hortofructfcoles i hlpermercats

Aqüestes són ocupacions ja présents a la nostra comarca, tot i que la formació ha estât en la majoria de casos autodidacta, aprenentatge d’encert-errada. Cal però, que les futures generacions s’hi incorpori ben preparades.

L'Escola de Capacitaci Agrària està encarada a formar la gent que restarà en el medi rural, ja siguí com

a agricultor o ram ader, o realitzant una deis centenars d ’ocupacions que hi són relacionades.En resum, l’agricultura aglutina un seguit de professions i oficis tradlcionals, però en costant renovaci tecnològica. Són part important del nostre patrimoni cultural i, al marge de la seva relativa importància econòmica, representen un element dar d'identitat, que cal potenciar.

Rosa Agustf ¡ Tribó Professora de l'Escola de

Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer

¡IONAL A

conceptes relativament i del territori, les reser-

Professions proposa, lligadesal sector rural,

ió i maneig de bestiar

horticoles e jardins.

ts I dirlgits. il.tes.sa hortfcola.

coles i hlpermercats a presents a la nostra aestatenla majorlade je d'encert-errada. Cal ms s’hi incorpori ben

jrària està encarada a nedi rural, ja siguí com ultor o ram ader, o t una deis centenars iclons que hi són ides.i, l'agrlcultura aglutina t de professlons i oflcis lals, però en costant ó tecnològica. Són part it del nostre patrimoni i, al marge de la seva nportància econòmica, iten un element ciar it, que cal potenciar.

Rosa Agustí i Tribó essora de l'Escola de jpacitació Agraria de llfogona de Balaguer

AR UN .T,S.BE,BSim LPJG iA,

DESCOBRIR EL COSEls nens, des de que són molt petits, realitzen

activitats masturbatôries. Afirmaraixô és simplement reconèixeruna cosaque hasucceït, succeixi succeirà en la vida de la humanitat i en el procès evolutlu de cadascun de nosaltres. Perô alxô no significa que la gent ho accepti amb facilitât.

Moites persones, i de diferents punts de vista, s ’han ocupat d ’aquesta qüestió i han près la masturbació d’entrada com un problema a resoldre o com una malaltia a tractar I a curar.

En el desenvolupament del nen veiem que progressivament va descobrint el seu cos. Si al començament tot és boca, més endavant altres zones aniran crldant-li l’atenció i es dedicará a explorar-les, fent-se una idea més precisa de que és ell i com és.

El nadó arriba a descobrir espontànlament els seus genitals i al mateix temps que rep l’atenció de la persona que se n’encarrega de canviar-li els bolquers, banyar-lo, assecar-lo i posar-li cremes. Les caricies que rebrà a diferents parts del seu cos que abans ignorava sabra que tenen una sensibilitat especial, agradable en moites ocasions.

Si abans tot s’ho portava a la boca, ara les seves manetes buscaran noves àrees del seu eos com són els genitals, sobretot en els moments del dia que el nadó está lllure dels bolquers i de la roba.

Aqüestes activitats, i les seves conseqüencies, són més évidents en els nens, es toquen, estiren i juguen amb el seu penis, aquesta part del seu cos estimulada s’excita I canvia el seu aspecte i el nen crida, s’agita, mou els peus content, ha arribat a descobrir noves fonts de plaer en el seu cos.

En la nena,les coses són per l’estil,encara que la seva constitucióanatómicasigui diferent i no permet una expressió tan manifesta com en el nen.

Els passos que va dorant el nen petit en el reconeixement del seu eos i de les diferències qualitatives de les diferents zones corresponen a l ’evo lu c ió i són necessàries perqué el desenvolupament permeti arribar a la maduresa desitjada, tanfisicacom mental. Posarimpediments que les coses vagin a un ritme natural es crear possibles dificultáis en el futur.

És natural que un nen es masturbi, com que es xupi el dit o jugui amb el seu cabell.D avant d ’aquestes com portam ents els ad u lts hem de com prendre el seu significati sltuar-loon correspongui: en un eos menut i una ment infantil. Segurquetots estem disposats a accep ta r que els nadons no pensen com els grans i que les seves intencions i crlterls són diferents.

Els nens una mica més grans es permeten anar una mica més enllà del simple coneixement corpo­ral. L’excitació del seu cos va acompanyada de fantasia, ¡dees i emocions excitants. Ara podem entendre alguna cosa més de la cond ucta masturbatoria, amb ella no sols té Hoc un coneixement del eos i unes excitacions físiques, sinó també unes fantasies i emocions que s’han d’anar vivlnt perqué el creixement mental sigui possible.

Si la masturbació es presenta per part del nen com una cosa més en el seu desenvolupament, si recorre a ella esporàdicament i forma part d’un conjunt ampli d’interessos i si es rebuda per les persones grans amb serenitat, no fomentant-la ni tam p oc im p e d in t-la i c u lp a b ilitza n t el seu protagonista,és segur que no farà mal ni fisicament ni mental al nen petit.

Quan la masturbació ésfreqüent i compulsiva, si existeix una ansietat que s’intenta alleugerir amb aquesta activitat, o quan es realitza d’una manera exhibicionista davant els grans, s’had’entendre com expressió d’un estat de dificultat en el nen, que s’ha de cuidar.

Ramona Cases Folguera M . Teresa Reñé Olivé

PSICÒLOGUES

M P 21

, .ES.CRIBI/y\-S,QBRE

LA CUINA SOLARNi petroli, ni electricitat, ni gas. Només sol. Aixi

funciona l’anomenada «Cuina Solar». La ONG, Solar Box Cookers Internacional (California),té l’objectiu que l’any 2000,2400 milions de persones cuinin amb el sol.

Barat i durader. Els materials base poden ser cartró i paper d’alumini, tan barats que están a l’abast de tothom. Aqüestes cuines tan senzilles i a la vegada practiques, arriben a temperaturas de 135QC. Les cuines solara que arriben ais 1502 i 200gC. tendeixen a assecar i a cremar el menjar. Si l’aiguaes pasteuritzaa65sC .iesco u a80QC.,aqüestes cuines són ideáis.

El menjar no necessita ser remenat i no fa por que es cremi o s’enganxi a les olles. Es potabandonar durant horas o per tot el dia.

La cuina ideal consisteix en 2 caixes de cartó ondular que es col.loquen una dins de l’altra. Les mides han de ser com a mínim 56x66x25 i 46x56x20 respectivament. És necessari encolar el paper d ’alumini per tots els costats de la caixa petita i de la tapa reflectora.

La tapa: 61 x71 x8 hi va un vidre comú de finestra, de 50x60. Ais pai'sos que es cuina amb llenya, s'evita

la deforestació i no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle.

Qui vulgui dades pera la seva construcció es pot adregar per demanar més informació.

A. Carrera

A LA MEVA VALLFOGONAEn l’apartat de refranys avui voldria reflectir-vos i

donar una pinzelladaperexplicar-vosanècdotes.fàbules i contarelles del nostre poble.

Vallfogona un poble de la Noguera, poble «jove», amb uns 230 anys d’història, un poble fundat per canonges, gent intelligent. Veiem el nostre terme molt ben tallat, simètricament; mirant al nostre entorn ens adonem de la diferència que hi haamb els altres pobles; i també el nostre carrer Major, amb els seus 16m d’amplària, orgull nostre i del nostre entorn, on si no hagués estât esgarrat per motius que no fa falta anomenar, tindrfem una tirada des de la plaça del Roser finsa «Cal Daviu», avui «Cal Solans», amb quasi un Km de carrer. Un carrer que els pobles veïns anomenaven: «Dallas», ja que als vallfogonins ens consideraven «jugadors i trôneras» avui tot això ha passât a la

história.També les lluites que hi havia entre «ELS DE

PARAMUNTI ELS DE PARAVALL». L’Església partía el poble ja que es considerava a la meitat. Quines picabaralles...Es col.locaven al carrer la quitxalla i «pedrada que te crio», i quan estaven encarnissats no hi havia forma humana de parar-ios. Aixó continuava amb els fadrins, ja que llavors, a les Festes Majors s'armaven uns debats i uns enfrontaments per veure qui es podia quedar la Festa Major, els de Paramunt o els de Paravall. Concentracions: els de «Paramunt» a «Cal Cobet» o sigui Cine Núria, i els d e «Paravall» a «Cal Farré» o sigui .restaurant Farré.

Els dos cafetera anaven a l’Ajuntament amb els seus incondicional i qui podia es quedava la Festa Major. Com que estaven encoratjats peí seus Acondicionáis, fins i tot van arribar a fer la Festa Major de franc sol peí fet de poder-se-la quedar.' També teníem una taverna anomenada «La Mina» (Ca

l'Encarnación). A Cantfn»,»Tonet di «Ramon del Guineu hores de la nit.

Una altra taver Xina» queestavaalir 68" i «La Xina», ai* Valeri», avui Pere C «La Pelets», antiga Grabat», sala de d’informació no en Al nostre poble tam l'hereu del Farreret l’hereu del Farreretl recte i si no em m; Farreret. L’hereu de: per assumpte de fa

Aixi mateix, cal d’un «Mort Viu». T seus difunts abans ( Al nostre poble es ' enterrar-ne un, pas: l’olor del pa el va de o perquè «Algu» nc aquesta casa li va c

També hemtinc unviduescasava,ai El cas era, que pel fi pagar. A Vallfogon; l'ùltim, el més «son esquetllots van dur; fins itotactuacionsi espantada dejovent gent estava més enc Al final es va «rend: per a tothom. Una

XOV 22

a augmentar l’efecte

a construcció es pot mació.

A. Carrera

via entre «ELS DE >. L'Església partia el

la meitat. Quines :arrer la quitxalla i ven encarnissats no os. Això continuava ì les Festes Majors ntaments per veure

els de Paramunt o Is de «Paramunt» a de «Paravall» a «Cai

juntament amb els 3 quedava la Festa oratjats pel seus 'a ter la Festa Major -la quedar.' També a «La Mina» (Ca

l’Encarnación). Allí es reunien «el Xirrinau»,»el Cantin»,»Tonet del M inguet»,»Xel»,»Pastelero» i « Ramon del Guineu»,on feien les seves tertúlies a altes hores de la nit.

Una altra taverna que hi havia s’anomenava «La Xina» que estavaalineadaper«Cal Coreano», »Paral, lelo 68" i «La Xina», això era «Ca la Laura» i «Cai Bep del Valeri», avui Pere Guardia.Hi havia, a més, la taverna «La Pelets», antiga casa caballol, avui casa Ino. «Cai Grabat», sala de ball I café i altres que per falta d’informació no en poden donar dades.Al nostre poble també hem tingut el Duel a Mort: entre l’hereu del Farreret i l’hereu del Caba, duel a pistola on l’hereu del Farreret li diguéa l’hereu del Caba: «Tira i tira recte i si no em mates, ets mort», i va morir l’hereu Farreret.L'hereu del Caba a la garxola ho va pagar (tot perassumpte de faldilles).

Així mateix, cal dir que vàrem tenir l’enterrament d’un «Mort Viu». Temps enrera la gent enterrava els seus difunts abans de les 24 hores, per por a les pestes. Al nostre poble es va donar el cas que quan anaven a enterrar-ne un, passaven per devant de la pastisseria i l’olor del pa el va despertar, sigui per la gana que tenia o perqué «Algú» no va voler que morís enterrât viu. A aquesta casa li va quedar el nom de «Cal Mort».

També hem tingut els nostres «Esquetllots». Quan un vidu es casava, amb un solter se li feia «esquetllots». El cas era, que pel fet de «robar» un solter ho havia de pagar. A Vallfogona n'hi ha hagut molts.Us contaré l’últim, el més «sonai», el de «La Maria del Forn»; Els esquetllots van durar bastants dies, hi va haver de tot, fi ns i tot actuacions de la G uàrdia Civil, trets a l’aire amb espantada de jovent i alguna que altra bufetada. Però la gent estava més encoratjada i amb més ganes que mai. Al final es va «rendir» van pagar orquestra i xampany peratothom . Una altra cosa que tenim són les nostres

«cobles» i,per no allargar-me massa, us en contaré una:Autors-compositors i cantants... »Xel», »Pió» i companyia, dedicada a la filia de «Cai Farré» (Farré de Paramunt)a qui van robar la filia per assumpte dels festejos.

- A les dotze de la nit truquen a la porta seva;Josep Panton baixa obrir que mas de llucià la relia, i em farraràs el cavali de les potes del darrera.Estant en aqüestes raons tres punyalades li pegà l’una li pegà al cap, l’altra li pegà a l’esquena, i l’altra a la boca del cor que és la qui li dóna pena.Adéu...Francisca Farrera adéu...Sa mare surt al baleó, deu-me,la raó si és meva! m’han matat el marit i m’han robat la filia meva!I segueix... però per falta de memòria amb aqüestes quatre estrofes deixem la «Cobla Closa».

Tot això que he escrit, dintre d'una olla i ben remenat, ja em diran vostès, què en pot sortir. La Vallfogona on avui som, a tots ells moites gràcies, i nosaltres seguim la tasca deixada, per continuar-ne una altra amb molta més esplendor.

Cese

HERBES DE CATALUNYA L’ENQUEST

R a v e n is s a (R a b in iz a co m ú n) (R a p h a n u s raphanistrum)Planta herbàcia anual, de 25 a 50 cm d’alçària, de tulles interiors llrades I tulles superiors oblongues i sinuades, de flors blanques amb la nervadura vio­lada, arranjades en raïms i de fruits en siliqua. D’altres varietats son: la ravenissa borda, ravenissa groga, ravenissa incana. És afrodisiaca. S’empra per a escròfules, asma, constipais crònics de pulmó i s’utilitzen les tulles i els arrels.És una mena de rave silvestre i d ’aspecte semblant. R egalèssia (Regaliz)(G lycyrrhlza glabra)Planta herbàcia perenne de 50 a 100 cm d’alçària, de soca llenyosa, rizomatosa i dolcenca, de flors blaves0 violades, reunides en raïms cilindri es i de fruits en llegum comprimit. Creix en sols argilosos i humits de terra baixaa l’Europa meridional i oriental.També es conreada. L’arrel, que és masticatoria,contéun glucòcid enteroide édulcorant (àcid glicirrizic) de tipus saponinlc. L’extret i el glicirrizinat amônic son emprats corn a édulcorants en bromatologia i en farmacia. L’extret sec, anomenat «pega dolga», es presentaten barreteso pastilles.El consum excessiu pot èsser perjudicial en persones afectades de transtorns càrdio-vasculars.Ricf (R icino) (Ricinus communis)Arbust de fins a 4m d’alt, de fulles grosses, alternes1 palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula,les femenines a la part superior i les masculines a la part inferior, i de fruita seca deshiscents, grossos i puats.

LLIBRE RECOMANATVICENÇ VILLATORO: TITANIC

Oriündde l’Àfricatropical, s’hanaturalitzatals països mediterranis. És conreat perles llavors que forneixen l’oli de rici, de propietats purgants.Romani (rom ero)(Rosm arinus officalis)Arbusts perennifoli de 50 a 150 cm d’altu.a, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, deflors blavoses apegades en petits ramells axil.lars, i de fruits en tetraqueni. Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània.És una planta remeiera amb virtuts vulneàries, estimulants, antiespas- môdiques, colagogues, etc. Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades son emprades corn a condiment.Rosella o Ruella (A m apola)(Papaver rhoeas)Planta herbácea anual de 30 a 100 cm d ’alt, de fulles pinnatipartides, de flors de color vermeil viu i de fruits en capsula. És una mala herba común,sovint abundant en les messes. Varietats: rosella borda, rosella marina, rosella morada. Remei pulmonar, tos, constipais, insomni. La llet que conté fa de lleuger adormidor.Ruda (ruda)(R utasp)Gènere de plantes herbàcies perennes, subllenyoses, d’olorforta i característica,amb fulles alternes, dues otres vegades pinnatisectes.freqüentmentglauques, amb flors de 4 pétais groes i generalment fimbriats i amb fruits en capsules lobulades. Tenen propietats emmenagoguesiavortives entre altres. Lluressència és emprada en homeopatía i en la preparado de certs médicaments.

Dolors Mateu

Alain Saurel, periodista, arriba a Barcelona amb l’encárrec de fer un reportatge sobre l’onadad de pluges estraordináriament intenses que abaten la ciutat. Plou. L’aigua s’estanca, els soterranis es neguen. Sembla que pugi el nivell del mar. Alain va

filmant tôt aixô, fins que el sedueix aquella noia que surt a les filmacions i que no coneix.Diuen que Barcelona s’enfonsa, i aixi ho sembla. Corn és possible? Alain Saurel, ens ho explica, i aixi ens atansa al mon sempre inquiétant que és l’altra realitat.

Assumpciô Folguera

Corn ja vam inicie gent de Vallfogona, é EL XOP s’ha trasllac Rápita. L’ordre de le llegienel xop, i el 80' bél.

Lasegona, si elsa tal com era i el 80% re que sí.

La tercera pregur li afegirien alguna ct 60% va dir que res i alguna plana am t histories referentsa a fets del poblé.

La quarta era s’hi alguna cosa, tothom narque res, tret d’alg sona que hi treuria, la a retallat de l’aparta perdre el temps.

La quinta, i últin apartat els agrad; L’entrevistaamb el peí escollit va èsser escollida, seguit de

FEM GIMNj

EXERCICIS PECTOR

1 - Asseguts a terra, c colzes cap al darrere 2- En la mateixa posi darrere l’esquena, p cap i l’altre per baix, 1 16t, canviarem els cops cada brag.

1.

O

ia naturalitzatals països íes llavors que forneixen rgants. lus officalis)150 cm d’altu.a, molt

ib els marges revoluts, i petits ramells axil.lars, fa en brolles i en llocs És una planta remeiera timulants, antiespas- elseucontinguten olis secadessónemprades

(Papaverrhoeas)100 cm d ’alt, de tulles :olor vermeil vlu i de i herba comun,sovlnt ietats: rosella borda, ia. Remei pulmonar, llet que conté fa de

ennes, subllenyoses, ifulles alternes, dues qüentmentglauques, meralment fimbriats es. Tenen propietats r îaltres. Lluressència en la preparado de

Dolors Mateu

3ixaquella noia que neix., i aixi ho sembla, ns ho explica, I aixi étant que és l’altra

sumpció Folguera

FEM GIMNASTICAEXERCICIS PECTORALS

1 - Asseguts a terra, amb l’esquena recta, t irarem els colzes cap al darrere 16t. ho repetirem 4 cops.2- En la mateixa posició, ens agafarem les mans per darrere l’esquena, passant un braç per darrere del cap i l’altre per baix, ti rarem els colzes cap al darrere 16t, canviarem els braços I ho repetirem. Quatre cops cada braç.

1.

3- Doblegarem els braçosdavantel p itipressionarem els biceps cap a fora 16t. Ho repetirem 4 cops.4 - Rotació de les espatlles cap al darrere 16 t. Ho repetirem 4 cops.

Teresa Cortada i Pallisé

o

O

o

< ; >

L’ENQUESTA aula.Des de la redacció us volem donarles grades peí

Com javam Iniciaren el número anterioramb la vostre suport,i al mateix temps convidar-vos quegent de Vallfogona, aquest cop l’equip de la revista col.laboreu amb els vostres escrits.EL XOP s’ha traslladat a preguntar la gent de la Entre tots podem fer que la revista El Xop sigui Rápita. L’ordre de les preguntes era, la primera, si rnolt millor.Ilegien el xop, i el 80% va respondre que sí, aixó vabé!. E L X 0P

Lasegona.sielsagradava tal com era i el 80% respongué que sí.

La tercera pregunta era si l¡ afegirien alguna cosa, i un 60% va dir que res i el altres, alguna p lana am b co lor, histories referents a la gent, i a fets del poblé.

La quarta era s’hi treurien alguna cosa, tothom va opi­nar que res, tre td ’alguna per­sona que hi treuria, la foto per a retallat de Papartat de per perdre el temps.

La quinta, i última, quin a p a rta t els ag rad a m és?L’entrevistaambelpersonatge e s c o llit va ésser la més escollida, seguit de joc de

Un carrer de La Rápita

XOP 25

LA DEFENSA DE L'ALTA MUNTANYASortosament, la preocupado per la salvaguarda

del patrimoni mundial de la terra es va obrint carni. Cada vegada més augmenta el nombre de persones i col.lectius que van assumint aquesta decisiva qüestió. I .entre tots els diferents i múltiples ámbits que cal protegir.n’hi ha un que ens és molt proper: es tracta, evidenment, de l'alta muntanya.

Aquesta és la finalitat de la nostra organització, MOUNTAIN WILDERNESS, que, a través de les realitats nacional de Franga, Itàlia, Grecia, Suïssa, Catalunya i, darrerament Madrid, formen el comité executiu de Mountain Wilderness Internacional. A més, la nostra organització esta en vies de creació en altres països, corn Alemanya, Àustria, Bénélux, etc.

La filosofia i els objectius de M .W . quedaren fixats en la Tesi de Biella, promulgada en aquesta ciutat alpina italiana, el primer de novembre de 1987, en una reunió deis principáis alpinistes de tot el món i en la qual foren designats els 21 garants internacionals, entre ells Chris Bonington, Kurt Diemberger, John Hunt, Reinhold Messner, etc.; pel nostre país ho fou en Jordi Pons i, posteriorment s’hi afegí el Dr.Josep Antoni Pujante.

Dins de les primeras accions dûtes a terme pel nostre organisme cal esmentar l’oposiciô feta a la costrucció d ’un telefèric sobre el Mont Blanc; el suportal futur Parc Natural Internacional d’aquest mateix massís i, sobretot, l’expedició al K-2 (El 8000 de més dificultat), realitzada a l’agost del 1990 per e lim in ar les deixalles del camp base i dels campaments d ’alçada, aixi corn la retirada dels müers de mètres de cordes fixes abandonades per les diferents expedicions. Aquesta acciò, de la cual es va rodar un documental pera cinema i TV i se n’ha publicat un llibre de gran qualitat, va tenir una important repercussió en els àmbits expedicionaris, i, avui dia, es pot assegurar que moites de les expedicions a l’Himàlaia, tant de tipus lleuguer corn pesât, estan conscienciades que cal reti rari eliminar les deixalles, les cordes, elsferros i tots elsaccesoris que desvirtúen i agredeixen la muntanya.

Pelquefa referencia a MOUNTAIN WILDERNESS DE CATALUNYA, podem informar-vos d’algunes de les intervencions que hem fet a prop de les nostres institucions:-Ampliació de la zona perifèrica del Parc Nacional

d’Aigüestortes i Sant Maurici.-Recuperació paisatgistica de la pista i canalitzaciô a la vali del riu Malo, construises per Baqueira i Berat.-Suport a la implantació del Pia d’Espais d ’interès Natural.-Suggeriments a la Liei de Mecenatge a promulgar pel govern central.-Proposicions sobre la normativa de l’acampada a muntanya i a la circulaciô dels 4x4.-Denuncia per la reobertura d’una conflictiva pedre- ra al Cadi, que, finalment, no fou autoritzada. -Col.laboració amb un p lad’actuació per l’eliminaciô de deixalles i aigües brutes en els refugis de muntanya, en curs de preparació pel Departament del Medi Ambient.

Per altra banda hem dut a cap dues operacions d’intervenció directa en el Pirineu. La primera fou el 28 i 29 de juny de 1991, a la vali i al pie de Molieres, on, a més d’efectuar una acciò de neteja de tota aquella zona amb el suport d ’un helicòpter, fou restaurât el refugi lliure del mateix nom. La segona, el 24 i 25 d’octubre de 1992, amb la signatura d ’un conveni amb FECSA pera l’eliminació dels barracots i les restes d’instal.lacions inutilizables, dins d’unes cam panyes a re a litza r, c o n ju n ta m e n t am b l’esmentada Companyia, en els propers anys. En la primera activitatfóremacompanyats perla senyora Marta Ferrusola de Pujol, membre fundador del nostre Mountain W ilderness de Catalunya; el conseller de Benestar Social, Sr.Antoni Comas; la sindica del Conselh Generau de la Val d ’Aran,senyora Pilar Busquets, el subdirectorde l ’Esport, Sr.Ramon Llorens...i, en lasegona, comptàrem amb la presència dels directors générais de Promoció i Educació Ambientai. Sr.Joan Puigdollers; del Medi Naturai, Sr. Josep Santacana; d’Acció Civica, Sr. Josep Camps; de l’Esport, Sr.Fidel Sust; de l’alcalde de Lladorre, Sr.Lluis Colomer, i de l’enginyer-cap de zona de FECSA, Sr.Joaquim Llop.

Ens cal esmentar, també, un projecte ambiciós que titulem «Llibre Blanc de l’alta muntanya a catalunya», que ben aviat posarem en marxa gracies a la col.laboració que hem establert amb el servei de gestió i Evolució del Paisatge, de la Universität de Barcelona.Per aquesta tasca ens farà falta la

cooperació de tots el que caldrá efectuar camp imprescindible: real de l’alta muntan; poder estudiar-ne e establir i les seves vostre suport i ajuda

I vull acabar aquí fin ara coordinadorgi International,Cario A

«Nosaltres lluitai dels recursos natural les reserves del planel contra la destrucciói desaparició no prove ble dels ecosistemes contam¡nació de les:

POSA’T mTenir cura del la muntanya

Quinessónlesal el cabell en an ara

Lamésgranprec el cabell mentre es p un barret, etc... L’ac sobre els cabells é: resseca i fins i tot pe

Els banysd’aiguí Però aquest banys sense lluentori lleig, dolga i un bon xar aprofitar la riquesav mar.

Jric i.

a de la pista i canalitzaciô instruides per Baqueira i

del Pla d’Espais d ’interès

iM ecenatgeaprom ulgar

rmativa de l’acampada a dels 4x4.î d’una conflictiva pedre- no fou autoritzada. ’actuaciö perreliminaciô Jtes en els refugis de laraciö pel Departament

ta cap dues operacions irineu. La primera fou el vall i al pic de Molieres, iccio de neteja de tota rt d’un helicôpter, fou nateix nom. La segona,, amb la signatura d ’un iminaciô dels barracots utilizables, dins d ’unes co n ju n tam en t am b

sis propers anys. En la panyats perla senyora nembre fundador del ss de Catalunya; el , Sr.Antoni Comas; la e la Vald’Aran,senyora del’Esport, Sr.Ramon âremamblapresència 3romociö I Educaciô rs; del Medi Natural,16 Civica, Sr. Josep Sust; de l’alcalde de de l’enginyer-cap de lop.un projecte ambicios s l’alta muntanya a rem en marxa gracies blertambel serveide de la Universität de

î ens farà falta la

cooperació de tots els excursionistes, en general, ja que caldrá efectuar tota una serie de treballs decamp imprescindibles pertal de determlnarlasituació real de Palta muntanya catalana i, en conseqüencia, poder estudiar-ne els sistemes de salvaguarda a establir i les seves prioritats. Amics, esperem el vostre suport i ajuda quan us els demanem!

I vull acabar aquesta crida amb les paraules del finara coordinadorgeneraldelMountalnW ilderness International,Cario Alberto Pinelli:

«Nosaltres lluitarem contra qualsevol dilapació dels recursos naturals, fin i tot en el cas hipotétic que les reserves del planetafossin ¡nesgotables. Lluitarem contra la destrucció dels boscos, encara que la seva desaparició no provoqués unadegradació Irreversi­ble dels ecosistemes terrestres. Lluitarem contra la contaminació de les aigües, de Paire, del sol, encara

que la contaminació no representes una amenaga per a la nostra salut física i per a la dels nostres filis. I lluitarem, senzillament, perqué boscos, ambients naturals, animals salvatges, aigües netes, etc., han donat i donen a la nostra vida un sentit al qual no estem disposats a renunciar.

MOUNTAIN WILDERNESS, perno abdicar d’una part preciosa de la nostra ànima.

Artide publicat a la revista VERTEX òrgan oficial de la federado d ’entitats excursionistes de Catalunya per Joan Cervera i Batariu President de MOUNTAIN WILDERNESS de CATALUNYA.

Armengol Oliva Fontelles (C.E.B.)

POSA’T MACATeñir cura del cabell a la platja i a la muntanya

Quines son lesatencions que hem de teniram b el cabell en anar a la platja?.

La més gran precaució que es recomana és tapar el cabell mentre es prengui el sol amb un mocador, un barret, etc... L’acció directa dels rajos del Sol sobre els cabells és molt perjudicial, ja que els resseca i fins i tot pot cremar-los.

Els banys d ’aigua salada són molt beneficiosos. Pero aquest banys normalment deixen el cabell sense lluentor i lleig, després si es renta amb aigua dolga i un bon xampú queda molt bé, i es pot aprofitar la riquesa vitamínica que aporta l’aigua del mar.

I a la muntanya?L’aire sec actúa sobre el cabell ressecant-lo,

pero sense arribar a cremar-lo, pero de totes formes quan sigui necessari estar molt de temps al sol també és necessari tapar el cabell.

No és corréete que un mateix es recepti els productes de tractament. Pot ser fins i tot molt perjudicial perqué generalment es desconeix la vertadera causa del desananjament del cabell o de l’arrel i es corre el perill d’aplicar productes que agreugin més el mal. El millor que es potfersempre es demanar consell al dermatóleg o al professional.

BONES VACANCES

Meritxell Balasch

'XOP 27

_E.SRQ.RXS.FINAL DE LES COMPETICIONS ESCOLARS

El darrer cap de setmana d ’abrü es van disputar els últims partits de les competicions escolars d’esports d’equip. En aqüestes competicions el C.P. Salvador Espriu de Vallfogona ha participatenfutbol sala en categoria benjamí i infantil, i en basquet femení en categoria aleví.

Els jugadorque hanformat partd’aquests equips són els següents:F útb o l s a la :-B e n ja m í:R o b e r t Lun ar,Josep F ra n c o ,C o n s ta n ti P iq u é ,R oger S a rre t ,R oger C laris ó ,O rio l C lo sa .B en et V á zq u e z ,Duilio Barrientos,Josep Sarret,Antoni Parrot. lnfantil:OriolClop,Jordi Gabaldón.Jaumetorra.Jordi Serret.Eloi Farré,David Mas,JoanTérmens,Salvador Pifarré,Francese Giribet.Narcís Baldomá.Miquel Hernandez.Joan solaní.Esteve Oms.B asquet F e m e n í: A ssum pció Cases,Elisabet

Pifarré,Anna M a Segarra,Desiré Franco,Carm e Abella.Núria Torra,Rosa Piqué,Marian Baldomá i M aCarme Tarragona.

Els resultáis obtinguts han estat els sfgüents: Futbolsala:Beniam í:13 partits disputáis, 7 victo ries, 1 empat i 5 derrotes.Infantil: 12 partits disputats, 1 victoria,1 empat i 10 derrotes.Basquet fem ení: 8 partits disputats,3 victóries i 5 derrotes.

Cal destacar el gran treball realitzat durant tota la campanya per tots els jugadors deis diferents equips.Esperem poder milloraraquests resultatsal proper any.

MARIO GUIU M onitor d ’esports

—CO,SES.POMES.-EI suede poma és ideal perals esforgos de l’esport, convalescéncies, embarassos, per elimi­nar el cansament, estimulant i a mes té propietats antiinfeccioses.Les pomes bullides i reduides a puré, s ón un magníficlinimentperalsdolors reumátics, posant-los damunt la part afectada dues o tres vegades al dia. FRUITA MÉS SUCOSA.- Les fruites s’aprofiten al máxim si abans de consumir-les, al natural o en suc, s ’esca lfen al m icro o n es d u ran t uns 30 segons.D'aquesta manera será més fácil exprimir­les i estaran més sucoses.ALLEUGERIMENT PER A LA PELL.- Quan tinguis la pell vermella peí sol, ficat-hi un coto molí de vinagre, notarás una gran i rápida millora.CREMADES DEL SOL.-Agafa una bossa d’infusió de te húmida i la poses damunt la part més afectada. També pots fer una pasta amb bicarbonat i aigua. Pots ficar-te-la abans d’anar a dormir.LLAPIS DE LLAVIS TRENCAT.-EI pots arreglar si escalfes amb un llumí les dues parts trencades fins que estiguin toves, l’apretes l’un amb l’altre i es posa a refredara la nevera.

CONTRA LES PICADES.- Uns dels millors antídots per alleugerir la picor provocada per una picada d’insecte és:-Posar damunt la picada un glagó, així baixará la inflor. -Posar unes gotes d’amoniac damunt la part afectada.GUERRA A LES VARIUS.--Elimina el consum de begudes alcohóliques, café, té i tabac. -Si ets a la platja a les hores de més sol, tapa’t les carnes amb una tovallola húmida.-Fes-te massatges a la zona afectada amb cremes nutritives per tornar a la pell l’elasticitat perduda. Menja molta vitamina C la trabarás a les fruites i a les verdures.-Camina per la sorra calentona de la platja, perqué afavoreix la circulado de la sang.-Dorm amb els peus una mica més alts que la resta del cos.DESODORANT PER SABATILLES ESPORTIVES.-Cada nit empolvoreja les teves deportives amb bicarbonat sôdic i les deixes en un Hoc molt ventilât.

Dolors Mateu

Atès que en el Rei així les coneixerem te

1919 Ramon Cab» Francese R<« .Sebastià Bo« Amadeu Sa« Francese Tc« Miquel Piqi« Maria Ribas« Joan Sirera« PauGiralti« Jaume Regi« Ramon Vila« Càndida Tri« Pere Rubió« Josep Torre« Joan Fernèt« Ramona Sa« Antonia Fol« Gaspar Tor« Filomena Vi« Rosa Roma« R oser(Ros« Antoni Mon« Josep Case« Maria Arane« Miquel Orri« Anna (Anita« Josep Orrit« Francese Bi

1920 Carme Salu« Carme Cod« Jaume Seri« Josep Trilla« Josep Rias« Carme Cab« Josepa Rul« Pere Abella« Francese C« Maria Farré« David Cape« Rosa Rame« Francese D« Josep Ribe« Josep Curt

'XOP 22

esiré Franco,Carme Jé,Marian Baldomà i

n estât els srgüents: ¡disputats, 7 victô ries,

victoria,1 empat i 10

putats,3 victories i 5

'ealitzat durant tota la dors dels diferents raquests résultats al

MARIO GUIU Monitor d’esports

lels millors antídots ida per una picada

agó, així baixará la niac damunt la part

alcohóliques, café, ; hores de més sol, ola húmida, ictada amb cremes elasticitat perduda. isa lesfruites i a les

le la platja, perqué )■és alts que la resta

ES ESPORTIVES -s deportives amb n Hoc molt ventilât.

Dolors Mateu

Atés que en el Registre ja no surten els renoms de les cases, hem posât el nom complet de la persona, així les coneixerem totes.

L

i

r

1919 Ramón Caba i Pujal Francese Roma i Prat

.Sebastià Boladeres i Roseli Amadeu Sarret i Codina Francese Torrades i Rubio Miquel Piqué i Farré Maria Ribas i Borda Joan Sirera i Vilaró Pau Giralti Fabregás Jaume Regué i Bergadá Ramón Viladrich i Rubio Càndida Trilla i Rubio Pere Rubio i Abella Josep Torrent i Ricart Joan Fernández i Alòs Ramona Sandiumenje i Mesegué Antonia Folguera i Sandiumenje Gaspar Torrades i Rubio Filomena Vilaró i Sandiumenje Rosa Roma i Cocurull Roser (Rosario) Prats i Guash Antoni Monclús i Amigó Josep Cases i Billart Maria Aranés i Serentill Miquel Orrit i Jobal Anna (Anita) Santacreu i Pons Josep Orrit i Bendrell Francese Billart i Mateu

1920 Carme Salud i Farré« Carme Codina i Closa« Jaume Serret i Pons« Josep Trilla i Jobal« Josep Riasol i Vilarrobí« Carme Caba i Pujal« Josepa Rubio i Rubio« Pere Abella i Rubio« Francese Cases i Bergadá« Maria Farré i Cases« David Capestany i Castro« Rosa Ramón i Torrent« Francese Duran i Torrades« Josep Ribes i Borda« Josep Curto i Pedret

1920

1921

Ambrós Gardeñes i Teixidó Teresa Torrades i Rubio Flor Companys i Mayoral Pau Piqué i Farré Francesca Rubio i Fabregás Rosa Teixidó i Mateu Nadal Ricart i Puig Josepa Sirera i Vilaró Agustí Galceran i Botines

Paula Reñé i Oms Jaume Regué i Bergadá Francese Regué i Solans Joan Sorribes i Reñé Doménec Borda i Borda Maria Roma i Cocurull Cecilia Vila i Boldú Viceng Trilla i Delsams Teresa Borda i Torrent Rosa Monell i Rubuó Josep Torrent i Abella Francese Guimet i Folguera Josep Bosch i Botines Mercé Sol i Boldú Matilde Oms i Fabregas Adriá Huguet i Monter Eugeni Ribas i Revert Ramón Sandiumenje i Mesegué Consol Rubio i Abella Mercé Bergadá i Xandre Teresa Girai i Fabregas Josep Monclús i Vila Maria Fernández i Alós Filomena Jobal i Planes Gertrudis Serret i Cases Josepa Serret i Cases Mercé Sarret i Codina Josepa Delgado i Bosch Dolors Torrades i Rubio Montserrat Perera i Caba Empar Bruñera i Cortés Jaume Coma i Monta Josep Oms i Tribó

M. Agnés Planes i Ramona Torrades

9COP 29

J.O.C-QE-TAULA,EMPEDRAT DE L'ESTIUPer a 4 persones

Ingredients:400 gr de bacallá esqueixat i dessalat 250 gr de mongetes blanques bullides2 tomáquets madurs cuits 1 pebrot verd mig fregit3 grans d’all1 vas d’oli de qualitat Pebre vermell 1 branqueta de safra 1 cebatrinxada molt fina Pebre negre 6 ametlles torrades 1 cullerada sopera de vinagre Sal1 trosset petit de bitxo (molt poc)

Preparado:Una vegada tenim el bacallá esqueixat, el

col.locarem en un recipient de vidre. Li anirem afegint el pebrot, l’oli, el pebre vermell i el pebre negare, la ceba i els tomáquets sense pelar. Una vegada tot ben rem enat, perqué el gust deis ingredients impregnin el bacallá aixafarem les ametlles en el morter, junt amb el bitxo, els alls i el safrá. Una vegada fet aixó, li afegirem la cullerada sopera de vinagre, ho barrejarem encara més i ho afegirem al bacallá.

L ’ú ltim a operació d ’aquest s in g u lar plat estiuenc.consisteix en afegir les mongetes seques. Ho hem de remenar tot amb molta cura, sino les mongetes quedarien destetes i aplanades, i no aconseguirien el genuí «empedrat».

Quan s’ha acabat de fer el plat, ha de deixar-se en repós una hora com a mínim, perqué el bacallá agafi el gust de tots els ingredients. Cal recordar que sempre és millor treure el pebrot de la paella a mig f regir, del contrari els trobaríem durs i amb un sabor fort. L’empedrat són un conjunt d’ingredients molt tous llevat de la ceba, és peraquesta rao que l’hem de tallar m olt fina.

Aquest plat és tipie de la Costa de Llevant, si bé en aquesta zona no es menjaf red com ho recomanem nosaltres, sinó calent.

Aquest plat deliciéis té diverses maneres de

fer-se. Si vostè el vol guisar calent, ha de seguir les següents instruccions: quan el bacallà estigui dessalat, esfregeixenfarinatjuntam entam b els alls i una mica de safrà, mig pebrot i un polset de pebre. Quan estigui ja bullint cinc minuts(abans hi haurem posât unes raccions d’arrôs), tastarem el gust de la sal i afegirem les mongetes seques que ja tindrem bullides. Una vegadafetel plat, el deixarem reposar 10 minuts.

Peracom panyarl’em pedratfresc, podem beure un vi blanc benfresc.

Si l’empedrat és dels calents, recomanem un bon vi negre. El Cabernet, que tan bé s'ha adaptat a la climatologia de les nostres comarques, ens pot servir. I, tan sols ens resta dir:Bon profit!

LLUÇ AIVIB /Per a 4 persones

Josep M . M orell i Bitrià Restaurador Gastronomie de Balaguer

Ingredients:2 rodanxes de llu1 trosset de bitxo 6 dents d’all treni2 cullerades sope 1 vas pie de fumé 1 fulla de llorertr10 boletes de pet3 branquetesdej 1 branqueta de fa Farina per arrebo:011 de qualitat La sai necessària

Preparaciô:Percomençar El netejarem

utilitzar si volem, El tallarem i f;

grosses que de ci Amb el cap, la

un brou anomena amb l’aigua nece deixant-lo bullirui da. Més tard, l’util

Aquest plat s’f a la taula totjusta de fer, en uns vinl

En una casso miqueta més del i hi posarem elsalli remenarem amb i siguindaurats hi pi

Donarem un \ procurant que d’e fons.

Trobarem del afegirem el vinagi sal necessària. Te vagi fent durant perquè es faci el |

Cal recordarq eltem psjustdecc cuit, pot ferm albi

L’hem de du

lient, ha de seguir les i el bacallà estigui mtamentamb els ails : i un polset de pebre. uts(abans hi haurem astarem el gust de la iques que ja tindrem el deixarem reposar

tfresc, podem beure

nts, recomanem un tanbés’ha adaptai a comarques, ens pot Bon profit!

p M. Morell i Bitrià norme de Balaguer

i

*

LLUÇ AMB ALLS CREMATSPer a 4 persones

Ingredients:2 rodanxes de lluç per persona1 trosset de bitxo picant(poc)6 dents d’ali trencats per la meitat2 cullerades soperes de vinagre 1 vas pie de fum et blanc de peix1 fulla de llorer trencada en quatre trossos10 boletes de pebre negre en gra3 branquetes de julivert mig fregit1 branqueta de farigola sense fior (molt poca) Farina perarrebossarel peix011 de qualitatLa sai necessària

Preparado:Per començar hem de tenir un bon lluç.El netejarem amb poca aigua, podem també

utilitzar si volem, un drap de cuina humit.El tallarem i farem les rodanxes una mica més

grosses que de costum.Amb el cap, lacua, i la resta que ens sobri, farem

un brou anomenat «fumet blanc», el quai bullirem amb l'aigua necessària i una mica de vi blanc, deixant-lo bullir uns quinze minuts amb l’olla tapa­da. Més tard, l’utilitzarem.

Aquest plat s’ha de preparar al moment, i dur-lo a la taula tot just acabat de fer. És un plat molt ràpid de fer, en uns vint minuts ja està enllestit.

En una Cassola de fang, hi posarem l’oli, una miqueta més del normal. Quan aquest sigui calent, hi posarem els alls, el bitxo, el llorer i la farigola. Ho remenarem amb una cullerà de fusta i quan els alls siguin daurats hi posarem el lluçprèviamentenfarinat.

Donarem un vaivé a la Cassola amb les mans, procurant que d ’aquesta manera no s’enganxi ais fons.

Trobarem de l’altra banda el lluç i ràpidament hi afegirem el vinagre, el brou, el pebre, el julivert i la sai necessària. Taparem la Cassola deixant que es vagi fent durant uns vuit minuts, temps suficient perqué es faci el peix.

Cal recordar que un bon peix, ha d’ésser al foc, el tem ps just de cocciô, ja que el peix excessivament cuit, pot ferm albé el plat.

L’hem de dur a taula tot just fet.el podem

acompanyar, amb trossets de pa fregit untats amb all, però suaument. Ens ha de quedar una salsa d ’un color blanc i una mica espessa, amb sabor de vinagre, però de gust molt suau. No podem abusar de picant, solament ha de tenir-ne un petit toc. Al brou o fumet de peix li posarem el necessari, ja que aquest plat no és de molta salsa.

Amb la resta del fumet, podem fer una crema de peix, una sopa del mateix nom o bé utilitzar-lo per a preparar una salsa relacionada amb peix.

Josep M. M orell i Bitria Restaurador Gastronomie de Balaguer

TARTA DE CIRERES

Ingredients:-250 gr.de cireres-6 rovells d’ou-190 gr.de sucre-190 gr. de fariña-90 gr. de mantega-3/4 de bossa de llevat en pols-6 clares d ’ou-3 cullerades soperes de sucre glas.Untar el motile amb margarina i fariña.

Preparado:Rentar i deixar escórrer i desossar cireres. Ca­

lentar el forn a 190Q (termostat 5).Batre els rovells d’ou amb la meitat del sucre i la

mantega fins a aconseguir una barreja escumosa, poca poc.

Incorporar la fariña tamisada juntament amb el llevat en pols a la barreja de rovells.

Muntar les clares juntament amb la resta del sucre. Posarla pasta en el motile i repartir per sobre les cireres. Coure de 50 a 60 minuts a temperatura mitja. Durant la cocció les cireres s’uneixen al bescuit. Passats els 50 minuts punxaram b un escuradents el bescuit per comprovar si está a punt. Després de cuit, treure la tarta del motile i deixar-la refredar.Per servir posar-hi per sobre el sucre glas.Nota: També es pot fer amb raím seguint el mateix procediment.

PEPE

7COP 3 /

RFR-RERDRE.EL-T.EMRS

Retallar com a trenca-closquesIntenteu esbrinar de qui es tracta

BER.

FE D'ERRAOESsinóque é s d ’u

S O L U C IAN

BUSCAR 15 IV

E S S K W A

'XOV 32

Busca el nom de 7 equips de fútbol

David Tarragona

FE D'ERRADES: En el número anterior no corresponia a una persona de l'Hostal l\lou, La Cudosa, sinó que és d'una veïna de Vallfogona.

SOLUCIÓ NÚMERO ANTERIOR

BUSCAR 15 MARQUES D AUTOMÒBILS

Solució del trenca-closques del número anterior

La cara amagada era la de M aría V illa r Borda

‘XO P 33

TELEFONS ÚTILS SERVEIS

AJUNTAMENTO F IC IN E S .......................................................................................43 20 08REGIDURIA D E SP O R TS .........................................................43 20 97P O LIE SP O R TIU ...........................................................................43 20 02METGE D 'A .P .D ....................... - ................................................. 43 20 55FA R M A C IA .................................................................................... 43 21 51A.T.S. P R A C TIC A N T..................................................................4 3 21 14SERVEI FU N E R À R IA .................................................................43 22 84COL LEGI S. ESPRIU ............................................................... 4 3 22 14LLAR DE J U B IL A T S ..................................................................43 22 75RÀDIO V A LLFO G O N A 43 22 68TELÈFON PÚBLIC ATÈSVALLFO G O N A ..............................................................................43 20 02TELÈFON PÚBLIC ATÈSLA RÁPITA - C O L L E G I........................................................... 44 50 18CASA PARROQ UIAL..................................................................43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA .......................................44 51 88GUARDIA CIVIL (B a la g u e r)....................................................44 53 53BOMBERS (B a la g u e r) 44 50 80SERVEI D URGÈNCIES (B a la g u e r)..................................... 44 77 14C R E U R O J A ..................................................................................44 57 96ALSINA GRAELLS (B a la g u e r).............................................. 44 54 76CORREUS (B a lag u er)............................................................... 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PRIM ÀRIA C.A.P. (Balaguer):U R G È N C IE S 44 77 14A D M IN IS T R A C IÓ ....................................................................... 44 60 28

ASSISTÉNCIA SOCIAL. Horari:Tots els dimarts de 9 a 11 '30 h a l'Ajuntament.BIBLIOTECA M UN IC IPAL. Horari:De dilluns a divendres de 17 '30 a 19 '30 de la tarda.REGIDORIAD'ESPORTS. Horari: de 1 0 a 12. A jun tam ent2n .p is .

HORARI D'AUTOBUSOS

SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:S eud'U rgell 9 '5 9 (1 )Balaguer 11 '30 (Agost no)Agram unt 13 '03Solsona 13 '58; 14 '40 de dill, a div.S eud'U rgell 1 6 '2 9 (1 )Balaguer 18 '30 de dill, a div. (Estiu No)Agram unt 1 9 '3 3 (2 )SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:7 '4 8 - 7 '5 5 (1 ) - 8 '2 4 - 9 ‘30 -1 1 '4 0 (2 ) - 1 5 '18 (2 ) - 1 7 '2 5 (1 )(1 ) Passen també els dissabtes, diumenges i festius.(2 ) No passen els dissabtes.La resta passen tots els dies feiners de dilluns a divend res excepte festius.

NOUS HORARIS DE TRENSLLEIDA-BALAGUER: 7 ,50 (no diumenges ni festius); 10 ,15 (nom és diumenges i festius); f 3 ,55 diari; 21 ,10 diari. BALAGUER-LLEIDA: 8 ,0 5 ,1 6 ,0 6 i 19 ,10 diari. Horaris vàlids fins al dia 22 -5 -9 3 .

VallfogonaEMISSORA MUNICIPAL

Ràdio107.9 FM

4322687COP 34

untament.

'30 de la tarda. 0 a1 2 .A ju n tam e n t2 n .p is .

roBusos

. a div.

(Estiu No)

) LLEIDA:!) - 15'18 (2 ) - 1 7 25 (1 ) anges i festius.

illunsadivendres excepte

I

CUIN A CASOLANA C O P E S i T A P E S

C/. Balaguer, 10-12 • Telèfons (973) 43 22 03 / 43 22 04 • 25680 VALLFOGONA

DE TRENS¡es ni festius); 10,15 ari; 21,10 diari.0 diari. Horaris vàlids

aNICIPAL

?

D.A.S.Aù e e h id ra ta d o ra de O (fa ifa ,

CARRETERA DE LERIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFONO 43.20 .07 - FAX 43 .22 .50

D a ( /fo g o n a d e B a / a g a e r(LERIDA)

•XOP 35

Placa del Roser de Vallfoaona