Degussa Ibéria, S.A

Productes Quimics, Farmacèutics i altresaditius per

pinsos compostos.

Plantes medicináis

Ctra. Comarcal 13, km. 26 - tel. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

t

Any GaudiEDITORIAL ................................................... 3TOT RECORDANTLa memoria de la vila................................... 4El cost humà de la Guerra Civil aVallfogona...................................................... 5Quatre generacions d’una mateixa familia. 6Sant Antoni i els pagesos.............................6Arrels ..............................................................7SOCIETAT I CULTURAConcurs de Carnestoltes a Vallfogona ..8-9Per què no hi ha més gent que ballasardanes? ...................................................... 10El futur de els emisores locáis, que funcionen per clau,el futur de Vallfogona Ràdio..................... 11La nostra historia literaria:Maria Barbai................................................. 12Practiques de l’alumnat de TECA 13Escola CEIP Salvador Espriu 14,15 i 16LA BIOSFERALa Biosfera................................................... 16PREGUNTES AMB RESPOSTESEls nostres olis..............................................18INFORMACIÓ M UNICIPALíndex deis acords de l’Ajuntament Piedes de 17/12/2001 ......................................19Altra informació municipal............. 19 i 20Esports......................................................... 21Resum fotografie hivern icultura 2002......................... 21, 22, 23 i 24ACTUALITATMais moments a l’Argentina.....................25LA RÁPITA DIUEl Rock catalá............................................. 25Els tres tombs.............................................. 26L'HOSTAL NOU-LA CUDOSA ESCRIUVil-la romana a l’Hostal N ou ....................27Carta ais Reis Mags d’Orient....................28ESCRIVIM SOBREQui són els meus veritables pares?... 29 i 30Una poma per la vida................................. 31Associació contra el cáncer a Vallfogona 31 EL RACÓ DE LA INFÀNICA- ADOLESCENCIAEls defectes visuals a la infancia.................32LECTURA A PRO P TEUUn toc m agie.................................... 34 i 35FEM UN TASTArrós caldos amb bacallá i marisc 36Tarta Saint-Honoré.................................... 36CLUB ESCACSClub d’Escacs Vallfogona...........................37PER PERORE EL TEMPSEscacs............................................................38Les 8 diferencies.......................................... 38SER V EIS ...................................................... 39

No podia passar per ait ais lectors d’EL XOP que durant aquest any 2002 es commemorará el 150é. aniversari del naixement dun geni de casa nostra, pero al mateix temps universal; es tracta de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí i Cornet nasqué a Reus l’any 1852. Fou en aquesta ciutat on visque la seva infantesa i adolescència, on realitzà els primers estudis abans d’anar a Barcelona. El seu poblé natal sempre ha donat rellevància a la vida i obra del seu fill.

Aquest any Reus celebrará l’Any Gaudí amb manifestacions i actes per sensibilitzar els ciutadans i visitants pel que fa a l’interès de les obres d’aquest gran arquitecte, creador de monuments com el PARC GUELL, LA PEDRERA, LA CASA MILÀ, LA CASA BATELO o la inacabada SA­GRADA FAMÍLIA, entre altres.

Eart del Modernisme continua sent modern. Ha passat un segle i no ha perdut la seducció amb qué va ser concebut.

Un cúmul d’exposicions que se ce­lebraran al llarg d’aquest any evocaran la mágia de l’arquitectura.

Al Museu d’Historia de la ciutat de Barcelona podrem veure una d’aquestes exposicions que vull desta-

car, la quai agermanarà dos figures de la cultura catalana en una mostra sobre les relacions entre Gaudi i el poeta Jacint Verdaguer, de qui es commemorarà durant aquest any 2002 el centenari de la seva mort.

El Castell Gala Dali de Pübol, a l’Alt Empordà, també retrà homenatge a Gaudi on es reflectirà l’admiracio que Dali va tenir per Gaudi, després que va ser un dels seus primers defensors quan havia estât proscrit per modernistes i noucentistes.

Els avenços tecnologics i la modernitzacio arriben també a l’any Gaudi celebrant-ho amb el primer joc de CD-Room basat en les obres del génial arquitecte: “Gaudi i el joc de l’arquitecte”. Recrear l’obra d’Antoni Gaudi ja està a l’abast de tothom que disposi d’un ordinador , ganes de passar-s’ho bé i imaginacio per cons- truir les maquetes de les seves obres.

Esperem que aquest any Gaudi si- gui un reclam cultural d’altres països. De tots és conegut que els japonesos son els millors exponents i seguidors de Gaudi. Des de fa molts anys reco- rren milers de quilômetres séduits per immortalitzar les obres d’aquest iHustre català.

Gaudim d’aquest any Gaudi.

Josefina Moreno i Garret

EDITA: EL XOP, Apartat de correus, 1. Vallfogona de B.DIRECCIÓ: Josefina Moreno Garret

CONSELL DE RED ACCIÒ: Mercè A. Solis, Meritxell Rosselló, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu, Mercé Aguilà i Matela Pons

COLLABOREN EN AQUEST NUMERO: Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Josep Pia Blanch, Mn. Jaume Rubio, Ramona Tarragona, Pere Tarragona, Teresa Baiget i Agelet, Joan Fontanet, Teresa

Baiaseli, Escola de Capacitació Agrària, Claustre de Mestres del CEIP Salvador Espriu, Roser Bosch, Teresa Pallisé, Anna Feliu, Matela Pons, Lourdes Ricart, Gemma Plà, Angels Camarasa, Comissió de Festes de PHostal

Nou-La Cudosa, Josep Salut, As. Espanyola contra el cáncer, Meritxell Rosselló, Mercè Solis, M. Cristina Núñez, Mercè Aguilà, Pepe Daza i Club Escacs Vallfogona.

COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M - Tel. 973 448273 CORRECCIÓ: Montse OlivartGuiu. DIPÓSIT LEGAL: L-136-1992.

La revista EL XOP sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l’Ajuntament, sempre durant els

darrers 20 dies del mes anterior a la publicado.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

I INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

* EC°<„

Pundació Pública de la Uipulacio de Ueida

A ju n tam en t de Vallfogona

e

La memòria de la vilaAcords de PAjuntament des de 1921 fins a 1925

ANY 19211. Es va posar llum pública fins a Testado de ferrocarril.2. Es va acordar de remette cada mes, una relació de les altes i les baixes deis vehicles de tracciò animal del Districte en complimentació de l’escrit remès pel Négociât de Carreteres.3. Es va donar esment d’una instancia presentada per l’alcalde Pedani de La Sentiu de Bellcaire, demanant un informe favo- rable per poder independitzar-se de Bellcaire i quedar aixi constituit el poblé de La Sentiu.4. Es va compromette la sessió de terrenys per part de propietaris del carni del Sot per l’obertura del carrer ESTACIÓ, i per altra part es tiraria a terra quatre ca­ses de la PLAÇA SANT MIQUEL per la construcció d’unes Escoles.5. Es va fer un donatiti als mutilats de la campanya d’Africa.6. Es va perdonar el pagament del canon ais perjudicats en la collita de la verema.

ANY 19221. Van facilitar la vacuna als mossos de Factual reemplaç.2. Van fixar el jornal d’un peo en quatre pessetes.3. Van augmentar la quota del telèfon.4. Van acceptar la proposta de l’alcalde Pedani de La Rápita, sobre tallar els arbres que van plantar els joves per la FESTA MAJOR, donat que dificulten el transit per la via pública.5. Van comunicar a la fabrica de la campana de FEsglésia que n’enviï una de nova perqué està trencada i encara té garantía.

aixo havia provocat que un sec- tor del poble présentés moites queixes.2. Van donar compte de les gestions a realitzar per al nou empadronament de la poblaciô. I també de la LLEI ELECTO­RAL de Senadors: formacio cada primer any de les llistes dels veïns que paguin major quota de contribucions directes.

ANY 19251. Van nomenar aS.S.M.M. els REIS ALEON- SO XIII i V IC TO R IA EUGÈNLA, alcalde i alcaldessa Honoraris d’aquest districte, protestant al mateix temps de la campanya que es va fer con­tra l’August Sobirà a l’estranger.2. Van acordar d’avisar l’arrendatari de les herbes, perquè pagués el primer termini com més aviat possible, ja que s’havia de finançar l’obra de construccio d’un edifici destinât a l’Escola Unitària.3. Van recordar a tots els deutors de les taxes municipals,

que estaven obligats a pagar-les durant un mes, perquè ja havien tingut prou temps.4. Van donar compte de la Prefactura d’Estadistica Militar sobre els caps de bestiar, articles de subsistència, producciô i consum existents al municipi.5. Van acordar de crearel BANC DE CREDIT LOCAL.6. Van fer unes normes sobre les Brigades Sanitàries.7. Van convocar una plaça de Llevadora Titular al Municipi.8.Van concedir un donatiu de 25 pessetes al Delegat Governatiu com a gratificacio pels soldats que lluiten a l’Àfrica.

Antonieta Gkzquez Esther Piqué

ANY 19231. Es va engrandir el cementiri de LA RÁPITA.2. Es va arranjar la CASA RECTORAL.3. Es va encarregar un projecte de construccio de les Escoles al Sr. Arquitecte Provincial, destinant els diners de l’arrendament de les herbes a dita construccio.4. Es va comprar una TALLA nova per efectuar la medició dels mossos.

ANY 19241. Van comunicar als propietaris d’una sèquia que havien construit al carni de l’Era Velia que la traguessin i tornessin a deixar el carni tal com estava, perquè

HÎtftëMtigftNÏEl cost humà de la Guerra Civil a Vallfogona

A partir de Pany 1986, el Centre d’H istòria Contemporània de Catalunya, va endegar un estudi, poble a poble, a fi de poder conèixer, amb la millor exactitud possible, la xifra de persones que moriren - en un i altre exèrcits - als fronts de combat, aixi com també de la poblado civil vícti­ma de bombardeigs, d’accidents derivats de la guerra, i per explosió d’artefactes abandonats tant durant com ja acabada la guerra.

Aquest treball es feia mitjançant la consulta de les défoncions inscrites als registres civils, la correspondencia dels ajuntaments, els expedients de lleves,

Amb la finalitat de poder fer les correccions que calgui, afegir llocs i dates, aixi corn esmenar possibles omissions - i per tant poder fer una

i també mercès a la memoria oral de components de les lleves mobilitzades. Per motius que desconec - malgrat haver-hi participât en les relacions dels municipis de Balaguer, Os de Balaguer i Tragó de Noguera- es va interrompre a mig fer, si bé la comarca de La Noguera ja s’havia donat per enllestida, i així es va publicar al núm. 7 de la revista URTX, de Tàrrega, Pany 1995.

La llista corresponent a Vallfogona que hi ha a Pesmentada revista, pre­senta un total de 15 noms de morts al front, i només 1 de personal no combatent. Però després de comprovar-la personalment amb els

llista definitiva de les persones del municipi de Vallfogona mortes a conseqüència de la Guerra Civil - es prega a tothom que pugui facilitar més

expedients de les lleves mobilitzades, les inscripcions als llibres de defuncions del Registre Civil, i també amb la memoria del Sr. Hermenegildo Rubio i Rubio, calgué treure alguns noms -per manca de base documental o per correspondre a d’altres poblacions - i afegir-ne d’altres, quedant les xifres establertes en 16 i 6 respectivament.

A continuado es publiquen els dos llistats. Les iniciáis LR, que figuren a continuació d’alguns noms, corresponen a victimes de l’agregat de La Rápita.

dades, ho faci saber a la Redacció de El Xop, o bé al teléfon 973.448179 de Balaguer.

Josep Pia Blanch

SOLDATS M ORTS

Nom

AL FRO N T

Edat Lleva Lloc Data A-M-D Exèrcit

Carbonell Cases, Urbá LR 21 1938 Front Castellò de la Plana 1938.06.00 Rep.Companys Torrent, Bartomeu 29 1930 Front de Terol 1938.01.04 Rep.Cote Feu, Enríe 25 1935 Front Guadalajara 1939.00.00 Rep.Enríe Clua, Francesc LR 31 1928 1939.02.01 Rep.Escudé Perera, Jaume 35 1924 Front de l'Ebre 1938.08.30 Rep.Giralt Fábregas, Pau 19 1940 Basturs 1938.12.00 Rep.Guasch Sueras, Josep 22 1937 Front de Terol 1938.02.20 Rep.Manresa Ricart, Josep LR 24 1935 Belehite 1937.06.15Oms Tribó, Bonaventura 21 1938 Nules 1938.11.12 Rep.Pallisé Oms, Lloren^ 19 1940 Front de Camarasa 1938.00.00 Rep.Pijuan, Rubio Lloren^ 29 1930 Retirada de Catalunya 1939.00.00 Rep.Rubio Abella, Pere 28 1931 Front de l’Ebre 1938.08.00 Rep.Rubio Abella, Pere 19 1940 Front de l’Ebre 1938.09.29 Rep.Rubio Guillaumet, Antoni LR 23 1936 Sector de Tremp 1938.00.00 Nac.Rubio Rubio, Josep 20 1939 Front Castellò de la Plana 1938.06.00 Rep.Torrades Rubio, Gaspar 19 1940 Sant Corneli 1938.12.00 Rep.

POBLACIÓ C IV IL MORTA A C O N SEQ Ü ÈN C IA DE LA G UERRA

Nom Edat Data A-M-D Causa

Rubió Botellé, Francese 28 1936.08.00 Mort a la torre Potetes, TermensPiqué González, Manuel 1938.00.00 Bala perdudaLlibre Serret, Ramón 75 1939.04.07 Explosió bomba abandonadaRamirez Navarro, Joan 24 1992.04.01 Explosió manipulant bomba de mà a 1’ Hostal NouRubió Ortiz, Josep 55 1938.05.26 BombardeigTorrent Cases, Josep 69 1938.05.27 Bombardeig

nrr u í i l iwináiíJ U J 9.5 b 'u î i ï J M n J

Quatre generacions d’una mateixa familia

No és freqüent trobar fotograbes familiars en què surti n més de tres generacions, però de vegades als arxius particulars surt la sorpresa.

La present imatge feta al carrer Major de Vallfogona, cal datar-la cap al Roser de l’any 1954, i per ordre d’edat, les persones que hi surten són: Paula Reñé Regué ( + 01.05.1955), Pauleta Reñé Boladeres ( + 07.10.1988), Pepita Blanch Reñé (+26.04.1985) i el nostre col-laborador Josep Pia Blanch.

Sant Antoni i els pagesosLa festa de Sant Antoni Abad,

anomenat també Sant Antoni del Porquet, era el patró dels pagesos i ramaders. Cal teñir present que també hi ha Sant Antoni de Pàdua, franciscà, que se celebra el 13 de juny Actualment el patró dels pagesos de fet és Sant Isidre Llaurador, naturai de Madrid. Però Sant Antoni Abad és més antic i més autèntic patró a les nostres terres catalanes i a tota l’antiga corona d’Aragó. Madrid és Madrid i la capi­tai de les Espanyes és la més important i la que sempre guanya, penseu que fins i tot en el fútbol el Madrid és l’equip preferit per molts i també en algún temps protegit per alguns àrbitres, què hi farem!, sempre ens toca la de perdre.

Històricament a Vallfogona es feia una gran festa d’hivern, perqué hi havia la Corferida o Germandat de Sant Antoni, que ha tingut una gran importància en la nostra perita pàtria. Llàstima que no s’hagi conservai l’arxiu escrit. Potser en alguna casa; la del darrer confrare que va ser president d’aquesta institució. Seria molt interessant poder trobar documents, perqué era una associació de solidari tat i germanor, ja

que pagaven una quota de socis. Quan un dels socis confrares estava malalt, els companys el vetllaven, i quan es moria també i en l’enterrament el portaven entre quatre. Tenien una ban­dera pròpia de l’entitat que acompanyava el difunt fins a Pesglésia i al cementiri. També portaven la ban­dera a les processons. Repeteixo que si algú tingués algun document o fotografia seria molt interessant poder- ho donar a conèixer. En sortir de missa els confrares anaven a casa del president nou que es renovava cada any. Lantic president li passava la ban­dera i el llibre de comptes.

Una de les coses sobresortints de la festa de Sant Antoni era encendre fogueres com per Sant Joan. Aquest costum d’encendre fogueres la vigilia

de Sant Antoni era molt estesa a les terres de València; els valencians sempre han estât molt amies de les fa- lles, dels focs artificials i de la “cremà”.

En alguns pobles, i si mal no recordo, també a Vallfogona, es rifava un porc, cal remarcar que en aquest dia es repartien panets beneïts durant la missa.

Un costum que encara dura a molts pobles és la benedicciô d’animals de peu rodò i domèstics, com mules, cavalls, rues, someres; avui en dia es beneeixen els gats, gossos, ocells. En sortir de missa desfilaven tots els animais davant de la porta del temple i el Sr. Rector tirava aigua beneïda a cada cap de bestiar.

Dins de la varietat d’activitats, durant la festa, hi havia la desfilada

“Dels très tombs” amb els animais ben guarnits i en alguns pobles grans desfilaven carrosses.

Avui es fan carrosses que tenen un sentit reivindicatiu i de protesta amb tendèneies ironiques. Avui dia a Lleida s’expressen amb ironies politiques i de critica del moment per mitjà de figu­res destacades.

M n . Jau n ie R u b iô

6 ■ ■ ■ ■ ■ ■

Arrels

NAIXEM ENTS D EL 1975

Pere Joan Puigfel Palacin - 04-01- Vallfogona Anna Maria Manuel Canals - 17-01- Vallfogona Maria Neus Piqué Palacin - 28-01 - Vallfogona

Joan Barò Solsona - 03-04- Vallfogona JosepM . Torrades Grà - 24-04- Vallfogona Xavier Guimet Rossell - 14-05- Vallfogona

Maria Montserrat Barrera Bosch - 25-05- Vallfogona Maria Del Meritxcll Serret Aleu - 19-06- Vallfogona

Jose Carbonell Sas - 14-07- La Rapita Jordi Carrabina Farré - 25-07- Vallfogona Josep Piqué Garcés - 21-08- Vallfogona

Carme Serret Viladrich - 14-09- Vallfogona Josefa Oms Orrit - 26-11- Vallfogona

NAIXEM ENTS D EL 1976

Rosa M. Riasol Conesa - 31 -01 - Vallfogona Elena Cudolà Simó - 30-03- Vallgogona

Olga Galitó Trilla - 09-04- Vallfogona Montse Simó Solsona - 23-05- Vallfogona José Rubió Boladeres - 26-05- La Rapita

Anna Boladeres Fernández - 18-06- La Rapita Maria Teresa Clop Manuel - 30-06- Vallfogona

Francese Puig Fontelles - 10-07- Vallfogona Meritxell Balasch Moreno - 26-08- Vallfogona

Cecilia Piqué Majós - 18-09- Vallfogona Joan Oms Pallisé - 22-09- Vallfogona

Ratael Vicent Ruiz - 26-11 - Vallfogona

M ATRIM ONIS D EL 1949

Joaquín Solaní Banch - Maria Companys Sol - 26-01-

Miquel Roma Chimó - Magdalena Joval Planes -04-02-

Cristóbal García Carrillo - Dolores Guimet Bertrán - 10-02-

José Blanch Profitós - Angela Sirera Granollers - 07-04- La Rápita

Ángel Femando Salud Folguera-ConcqxiónRcxaspanaBasrida-31-10-La Rápita

Modesto Amigó Marco - Ramona Sol Boldú - 15-12-

José Amigó Marsá - Rosa Sol Boldú - 15-12-

Ambrosio Gardeñes Teixidó - Dolores Cases Bergadá - 17-12-

M ATRIM ONIS D EL 1950

Agustín Delgado Bosch - Francisca Trilla Rubió - 09-01 -

José Torrent Escola - Delfína Puig Montané - 21-01- La Rápita

José Roigé Garrofé - Teresa Carbonell Caus - 07-03- La Rápita

Vicente Llena Mateu - Encarnación Farré Vilamajó - 18-03-

José Briansó Birum - Teresa Borda Torrent - 20-05-

Jaime Roig Cairo - Antonia Tarragona Vilaró - 20-06-

Rarnón Boladeres Rosell - Cándida Rubió Abella -25-10- La Rápita

Jaime Oms Tribó - Montserrat Sala Torra - 13-11-

Lorcnzo Oms Tribó - Enriqueta Rubió Fontanet - 25-11 -

D EFU N C IO N S D EL 1956

Juan Sabanés Reixachs - 13-02- La Rápita Pablo Daviu Rúbies - 21-02-

Rosa Llaudet Gabarrella - 05-03- Remedios Farré Ricart -14-03- Francisco Villar Giné -28-03-

Montserrat Torregasa Batalla - 03-04- Domingo Borda Gilabert - 03-05-

Isaac Guillen G arriga- 18-05- La Rápita Maria Pinos Jou - 27-07-

Teresa Tolosa Esteve -31-10- Ramón Torres Talavera -19-11- La Rápita

Carme Tribó Teixidó - 26-12-

D EFU N CIO N S D EL 1957

Ramona Bergadá Trilla - 04-02- Ramón Caballol Solé - 05-02-

Francisco Tarsá Baró - 14-03- La Rápita Francisco Terrés Teixans - 13-05- La Rápita

Montserrat Folguera Joval -27-05- Cecília Balasch Torrent - 02-06-

Daniel Mateu Trilla - 12-07- José Aleu Camarasa - 14-09-

Francisco Pacheco Murillo - 21-09- Fidel Pijuán Rubió - 30-12-

Rctmona Tarragona Pere Tarragona

socK-miJ eutíofiftConcurs Carnestoltes a Vallfogona 2002

MODALITÄT G R IIR concurs de TARDA Prim er prem i "Les bombolles Freixenet"

MODALITÄT GRUP concurs de NIT Prim er prem i

"Les bombes"

MODALITÄT CARROSSA, concurs de TARDA Prim er prem i "Peter Pan i Companyia"

m & t ìu m r n r n

Carnestoltes a Vallfogona 2002

MODALITÄT INDIVIDUAL, concurs de TARDA Primer premi "L'Espantaocells"

MODALITÄT INDIVIDUAL, concurs de NIT Primer premi "Telèfon mobil"

MODALITÄT PARELLES, concurs de TARDA Primer premi "Cam breres"

MODALITÄT PARELLES, concurs de NIT Primer premi "Ep oca "

Per qué no hi ha més gent que baila sardanes?

Aquest va ser un deis temes centrais de la xerrada-col-loqui que el passât 18 de gener va tenir lloc a la sala d’actes del Conseil comarcal de la Noguera a 2/4 de 9 del vespre.

La xerrada va comptar amb les aportacions de dos oradors amb prou coneixement del sardanisme i de la docéncia. Per una banda el balaguerí Josep M. Simón i Auberni, especialitzat en Orientació Escolar i Professional, formador de professorat i mestre de català a més de flaviolaire i també autor, entre d’altres, de la ponència “Les sardanes a Pescóla: com fer-ho possible” . Per una altra, en Jaume Nonell i Juncosa, sabadellenc, llicenciat en Ciències Economiques, cap de projecte, analista i programa­dor informàtic en árees de gestió de l’empresa privada. Bailador i entrena­dor de colles. Articulista, promotor i dissenyador d’innovadors programes sardanistes en diferents mitjans de comunicado.

De tot plegat se’n va treure unes conclusions a les quais fa temps s’ha

arribat i pel que sembla son de difícil solució:1) Si deixem de banda Pevolució de la sardana-música que té molt bona salut i en les últimes décades ha anat a més, pel que fa a la sardana-dansa correm el perill de trobar-nos ben aviat amb un cadáver molt saludable.2) La sardana, com a acte lúdic, té molts i molt forts competidors (esports, festes de tot tipus, activitats diverses...).3) De la m otivado per possibles connotacions nacionals val més no parlar-ne perqué podriem prendre mal.4) Si els més menuts no hi tenen interés, no ens ha d’estranyar ja que no és res més que una extensió dels mateixos pares i és tan contundent com preocupant: molts cops utilitzem els cursos d’ensenyament de sardanes com a “guarderia”.5) La d ivulgado ais mitjans de comunicació és gairebé ofensiva i la promoció prácticament inexistent.6) Eabandó de la sardana per part dels politics i intel lectuals és simplement

vergonyós.7) Per part dels organitzadors dels nombrosos actes sardanistes de tota mena, que durant l’any es fan arreu del país, cal una major unió d’esforços: treballar d’una manera més coordina­da i poder acabar l’excessiva atomització d’actes sardanistes amb poca assistència de public.8) Finalment tothom va estar d’acord (a les comarques de Lleida no hi ha discrepàncies fortes en això) que és urgent i necessari una reestructurado del tiratge i les tirades de la sardana: 10 tirades són massa tirades i per més inri els 39/85 són massa habituais.

Ja veieu com està el pati. O ens conscienciem i ens hi fiquem tots de debò o caldrà respondre afirmativament a Pencapçalament d’un article d’uns Xops enrere que deia “Ja acabemr”

Teresa Baiget i Agelet

m M M JEl fiitur de les emissores locáis, que funcionen

per clau, el futur de Vallfogona RàdioEls propers temps un repte seriós

i professional marcará la supervivencia de les emissores municipals, que do­naran un gir molt important a causa de Pevolució deis temps que vivim cap a altres realitats, encara que hi ha per­sones que no volen o no saben evolu­cionar i, per tant, es queden fermades ais temps deis jocs floráis.

Aqüestes realitats dins del món de la ràdio municipal i també de la ràdio privada, que no en queda fora, passen per adaptar-se a les noves tecnologies que cada cop es presenten a l’abast a un ritme més frenétic i que ens porta­ran a canviar la manera de treballar i de fer la ràdio, d’acord al potencial economie de cada emissora i a l’index d’audiència real que obrirá sens dubte, nous cànons de supervivéncia econòmica, via publicitat, dones tampoc no hi ha cap dubte que cada cop més, les grans empreses comerciáis es fixaran amb el potencial economie que representen les emissores locáis en detriment de les grans cadenes que avorreixen, cansen i saturen del mateix a l’audiéncia urbana; és a dir, que les campanyes publicitáries d’aquestes empreses , grans o bé multinacionals, es decantaran per la ràdio local a no molt tardar, agrupant les técniques d’aproximació a l’oient, possible com­prador de productes que elles creuen més adient, inclòs l’idioma. I és que en aqüestes noves formes i sistemes de treball ens hi hem d’anar familiaritzant, perqué será sens dubte un deis fonaments de supervivéncia en un fiinir d’avui mateix, ja que la realitat multicultural és un fet fonamental a teñir en compte, ens agradi o no, si volem presumir de democrátics i tolerants amb les altres cultures que de veli i de nou acampen pels nostres pobles i viles. El contrari té un altre nom.Catalans, castellans, gitanos, árabs, senegalesos, xinesos, colombians, romanesos, polacs, argentins i altres

nouvinguts formen la xarxa social i cul­tural de pobles com Térmens, Menárguens, Corbins, Torrelameu, Bellvís, Bellcaire, Os, Ager, Camarasa i altres pobles i fins i tot de la mateixa capital Balaguer que agradi o no, n’és plena. I si teniu miralls a casa vostra observeu Vallfogona, que tampoc se n’escapa. Jo mateix tinc un grapat de senegalesos per vei'ns.

A tota aquesta realitat social s’haurà d’adre^ar la ràdio local i haurà de teñir en compte el moment de vertebrar la convivéncia ais nostres pobles i ciutats. La ràdio municipal jugará un paper important i capdavanter que servirà de connexió integradora i coherent de totes les realitats multiculturals que es­colten la ràdio, amb tots els idiomes possibles, encara que a certes perso­nes els faci mal a les orelles.

De fet, nombroses emissores municipals ja ho están fent: programes en francés, anglés i alemany a l’estiu a les zones costaneres i durant l’any, a la parla habitual, a part del catalá i castellà, s’empra la llengua árab, dones la realitat social de la zona ho requereix: Maresme, Barcelonés, Delta de l’Ebre, Baix Camp, Tarragonés, etc.

D ’aixó em sembla que se’n diu globalització i per tant tan sois la gent i els professionals que ja fa temps que hagin deixat de mirar el seu melic com a centre del món, podran sobreviure enmig d’aquesta competéncia ferotge que comporta la publicitat com a mitjá de subsisténcia.

De fet, totes les televisions catala­nes, inclosa la de Lleida, les emissores municipals importants amb audiéncia, no subvencionades, i la mateixa TV3 i K33 ja fa temps que idiomáticament ja están globalitzades perqué “la pela és la pela” i els professionals que hi

treballen a fi de mes han de cobrar, i no cal que es digui perqué cada dia es pot comprovar que Danone, Ariel, Fairy, begudes dermoestétiques, automòbils, agroassegurances i altres productes del món comercial no hi fan cap fàstic d’emprar a la ràdio i televisió pública el missatge que creuen oportú.

I Vallfogona Ràdio com que sembla que avui per avui és de les més escoltades, qui sap, encara que a algú li faci mal d’orelles potser s’haurà de deixar festejar publicitàriament per la globalització que ve, que ja és aquí, si voi sobreviure i adaptar-se a les macro- empreses que almenys paguen, ni que sigui tard, perqué amb les petites cada dia patim més.Reconforta observar que persones tan il-lustres com l’Honorable President Pujol també està globalitzat perqué ara mateix mentre escric aquest article, 12 de febrer de 2002, ja fa una hora que parlamenta amb el periodista Sr. Mariñas a Televisión Española al pro­grama matinal del “almuerzo” i com que es tracta de rendibilitat, la situado, no cal ni dir-ho, la fa amb l’idioma que creu oportú perqué al Sr. President afortunadament, li agrada de tant en tant practicar idiomes, “tota la resta, si no hi ha subvencions, és fer volar coloms”.

De veritat, és un consol.

Joan11

sijíjtí fítíw m m m

La Nostra Historia Liter àriaMaria Barbai

Maria Barbai va néixer a Tremp l’any 1949. Va viure la infantesa i primera joventut als Pallars. Els seus pares li van donar allò que ells no havien pogut tenir: “instrucció de ben xica” .Els estius els passava a la Vali d’Assua, a casa de la seva padrina. Als 14 anys, emprengué una emigració cultural cap a Barcelona, per continuar el Batxillerat. Més tard, estudià Filosofia i Lletres a la Universität Central.Actualment es dedica a la literatura, a impartir classes en un institut i a fer el paper de mare i esposa, tasques ben difícils de compaginar.El fet d’haver nascut al Pallars ha jugat un paper preponderant en les obres que ha publicat fins ara. Maria Barbai, a través de les historiés que ens narra, recrea un mon que ha conegut de prop. Molts dels seus personatges, com va fer ella mateixa per poder continuar els estudis, opten per deixar el poblé i traslladar-se a un nudi urbá.

La crítica ha dit:

• Pedra de tartera (1985)Es una obra rodona, rít­

mica, ben acabada, molt més ben escrita i, sobretot, finalitzada en el moment just, sense allargar-se més del compte ni buscar excuses per arribar a les fatidiques dues- centes pagines (...) El llenguatge: un bombódelirios! No perqué embrutis habitants de ciutat embrutida ens embadalim amb la [lengüeta deis pagesos, sino perqué altra volta ens hem trobat amb la frescor i l’agilitat (...). Un paisatge fet a la mida d’un personatge, una llengua feta a la mida d’unes vivències, uns sentiments viscuts a la mida d’unes possibilitats (...). Es pot recomanar Pedra de tartera per molts, moltíssims motius, pero ens ve de gust fer-ho , especialment, peí que té d’actitud literaria: és un deis pocs llibres catalans, des de fa molt, que ens ha recordat qué és escriure, quin exercici intel-ligent, reflexiu i bell, pot arribar a ser aixó d’escriure. Pilar Rahola (ELMÓN, 26- IV-1985)

• Mei i metzies ( 1990)Mei i metzies pertany al mateix tou

referencial de Pedra de tartera. Com en el cas anterior, narra en primera persona el fil d’una vida, en aquest cas la d’Agustí Ribera que torna a la seva terra quaranta anys després d’haver-la deixada. Empés per una força que barreja la nécessitât i la nostalgia, el protagonista retorna a la geografia de les arrels, on nasqué, s’esquerà i es féu adult. Voreja els setanta anys i, davant d’un paisatge que li és absolutament essencial, es deixa endur pels records i refa lentament els topants de la seva biografia, una vida que barreja mel i metzines com indica clarament el títol de la novel-la.

El lector que s’hi engresqui trabara una historia ti bada pel gruix d’un dra­ma interior i a la vegada amable per la tendresa que respira; tensa per al­guna atzagaiada a la impensada i amorosida tot seguit per un deix suau de melangia. Una novel-la a moments de notoria intensitat, tècnicament ben resolta i definida per la sintesi melodramática del títol: tendresa i tragèdia, mel i veri, uns tocs de tristesa i uns altres d’alegria, just perqué aixi és, senzillament, la vida.Isidor Consul (AVUI, 21-IV-1993)

• Càmfora (1992)Es una bona novel-la, de les que

queden en la memoria del lector. I el que hi quedará, sobretot, són tres carácters: el de la Paimira, una dona amb intel-ligéncia instintiva que l’orienta a la supervivéncia i a domi­nar el pànie ais costums ancestrals en qué ha estat formada; en Maurici, el seu marit, un home dominai pel carácter prepotent i tirànic del seu pare i que viu acovardit entre frustracions i ánsies que el determinen i destrueixen; i en Leandre, el sogre, un pagés d’instint violent i egoista a qui la condició de cap de familia estimula a imposar la seva voluntat sense contemplacions ni febleses. Però malgrat que allò que el lector trabará explícitament a l’argument de Càmfora és l’aventura que comparteixen, allò que s’hi expressa literàriament no és altra cosa, em sembla, que una patètica sensació de solitud. Perqué allò en qué la novel la -la vida- fa encarar els personatges és amb l’evidéncia del seu radical aillament, el fet que ningú no pot decidir per ells, que ningú no els salvará deis naufragis, o que ningú no els será més companyia i suport que el que ells es procurin. (...)Ramon Pía i Arxé (EL PAÍS, 14-V- 1992)

Teresa. Baiaseli

12 tmm

í J U l T U H í i

Pràctiques de l’alumnat de PECAEn granges de la Comarca

Com cada any, FEscola Agrària, durant els mes de febrer, ha portât a terme la realització de pràctiques de l’alumnat del Cicle d’Explotacions Ramaderes en granges de la zona. Aqüestes pràctiques s’han realitzat amb la coblaboració d’un total de set granges de porcí i de bovi de llet , quatre de les quais son a Vallfogona de Balaguer, dues a Balaguer i una a Bellcaire.

Eobjectiu d’aquestes estades és do­nar ais alumnes una visió real de la professió. Estar amb persones professionals del sector amb molts anys d’experiència els dona confiança i els fa adonar que els coneixements teórics que han assolit son importants. A mes, fora deis límits de l’Escola, poden ter­se una idea clara del sector.

Les pràctiques en les granges de porcí i boví es realitzen de la següent manera: els alumnes, en grups de dos, están quinze dies en una granja de vaques i quinze més en una de porcs . Durant aquest mes, veuen i realitzen les feines própies d’una granja. Els tutors/es es posen en contacte amb el responsable de la granja per saber el comportament i les dificultats que s’han pogut trobar. Existeix una comunicado permanent entre el professional , l’aprenent i el

professorat, perqué l’aprenentatge si­guí el correcte. Els alumnes porten un llibre diari on apunten qué fan durant la jornada, per després poder-ho valo­rar i analitzar. Al finalitzar les pràctiques, es realitza una avaluado.

De moment, les opinions tant de l’alumnat com dels professionals que ens están prestant la seva col-laboraciô és molt bona. Ealumnat aprèn al costat d’una persona entesa en el tema i els professionals veuen la forma de treballar d’un personal intéressât a se­

guir aprenent.Des de l’Escola, valorem molt

positivament que els ramaders de la zona ens hagin ofert la seva coblaboració, ja que tots sabem la problemática que comporta entrar a les granges.

Esperem que aquest gran esforç per posar en contacte el món estudiantil i el professional doni els seus fruits.

Escola de Capacitado Agraria de Vallfogona

na Rádio107.9 FM

13

fjGHTAm m r n r n

La vostra Escola CEIP Salvador Espriu Vallfogona de Balaguer

JORNADA PORTES OBERTESdissabte 16 de febrer de 2002 de les 18 a 20 hores.

Formem part de la Zona Escolar Rural “El Jone”.

Comptem amb mestres especialistes en:- Educació física.- Educació musical.- Llengua anglesa.- Educació especial.

Com a ZER:- Creem vineles d’amistat i de relació entre els/les alumnes.- Tenim un projecte educatiu comú amb valors com: democracia, pluralisme, coeducació, tolerancia, civisme...- Organitzem sortides i colonies per potenciar aprenentatges en el medi natural i la convivéncia amb els/les companys/es.

S O M A L VOSTRE C O S T A TLa nostra escola us ofereix:

- Desdoblaments en Educació Infantil i Primaria.- Grups réduits de classes.- Atenció individualitzada.- Mestres especialistes en educació in­fantil.- Aula de reforç.- Aula d’informàtica a partir de 3 anys, amb accès a Internet.- Aula d’audiovisuals (televisió, vídeo, Via digital).- Aula d’anglès (a partir de Primer de Cicle Inicial).- Biblioteca.- Aula de música.- Material de laboratori i de ciéncies 6 - 12.

- Assessorament d’un psicóleg de l’E.A.P.- Realització d’activitats extraescolars a través de PAMPA del centre: esports, informàtica, mecanografía, balls de saló...

El nostre objectiu és l’educació deis/

de les vostres fills/es.L’educació que us oferim es fonamenta:1- A nivell individual:- Potenciar l’equilibri emocional.- Eautonomia.- La creativitat.- Les competències básiques2- A nivell social.- Respecte i Solidarität amb tota la comunitat educativa.

- Educació per a la pau i la tolerancia.- Respecte a les normes démocratiques.- Integració a la realitat propera.

El/la nen/a ha de créixer i formar-se al seu poblé i a la seva escola.CEIP “Salvador Espriu” Plaça Sant Miquel, 4Tel: 973432214,25680 Vallfogona de B. e-mail: c5004851@centres.xtec.es Pàgina Web: http://www.xtec.es/zereljonc

14 mamm

ì ì O ì M Ì M Ì J B M Ì 'Ì W fS M

Festa de Carnestoltes a l’EscolaTots/es els/les alumnes i mestres que

formera part de la ZER “El Jonc” ens vam reunir a Vallfogona de Balaguer el passat dia 12 de febrer per dur a terme la celebració de la festa de Carnestoltes. Aquest curs hem continuât coneixent i treballant els diferents aspectes relacionats amb Peix transversal “l’aigua” .

Quan van haver arribat tots i totes a la nostra escola els vam fer una salutació de benvinguda, a continuació vam esmorzar per invitació de PAMPA de Vallfogona a la qual donem el nostre agraïment per la seva coHaboració.

Després vam acompanyar els

nostres companys/es de la ZER a visitar tota l’escola.

A continuació ens vam distribuir per Cicles per treballar en grups i realitzar les activitats en els diferents tallers sota el lema “Necessitem l’aigua per viure” .

Més o menys cap a la una del migdia vam dinar tots junts al poliesportiu.

Posteriorment ja ens vam disfressar de flors, fruités i hortalisses (pastanagues i tomates), i vam realitzar la ma pels carrers de Vallfogona. Els alumnes de 6è van fer la lectura del testament del Carnestoltes al pati, vam cremar el rei Carnestoltes i després vam organitzar un divertit ball.Ens ho vam passar molt bé i ja estem pensant de què ens disfressarem el

proper curs.

Claustre de Mestres del

C.E.I.P. Salvador Espriu

j euíTUAtíAlumnes del CEIP. Va de premisi

Carme Piñol Carulla

Organitzat per l’Associació de Comerciants de Balaguer i el Pia Comarcal de Dinàmica Educativa, es va realitzar al desembre de 2001 un concurs de dibuix escolar amb el tema “Decora un aparador de Nadal” .

El nostre centre hi va participar i els treballs realitzats es van exposar els dies 23 i 30 de desembre en el local que aquesta Associació té al Passeig de 1’ Estació de Balaguer.

Ealumna de 4t curs de Primària de la nostra escola Carme Piñol i Carulla va quedar finalista de la seva categoria i va rebre de premi un lot d’obsequis deis establiments de 1’ associació.

Claustre de Mestres del C.E.I.P. Salvador Espriu

Anna Aiguabella Roselló

Ealumna del CEIP Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer Anna Aiguabella i Rosselló va estar guardonada amb el 2n premi de la seva categoria a nivell de Catalunya en el 19è Certamen Literari Infantil i Juvenil convocat pel Departament d’Ensenyament durant el curs 2000-01 per commemorar el 40Ò aniversari de la mort d’en Josep M. de Sagarra.

L’Anna va illustrar un poema d’en Sagarra el curs passât quan feia P-3, i va anar a recollir el seu premi el passât 28 de novembre al Salò Sant Jordi del Palau de la Generalität acompanyada dels seus familiare i représentants de l’escola.

Era l’any 1929, la gent del Pia d’Urgell i la Noguera estaven d’enhorabona, contentava a baixar aigua per la segona sèquia del Canal d’Urgell.

Aquest fet representà una gran millora econòmica i de tot tipus. Al llarg de quilòmetres i quilòmetres, a les voreres del canal es van piantar centenars i centenars de plataners, aquest esdeveniment representà per a la zona un patrimoni naturai i paisatgistic d’una gran bellesa, molt

La Biosferaimportant.

La casa Canal sembla que ara no té en compte el valor d’aquests espais naturals, amb una politica poc respectuosa amb la natura, el medi ambient i el territori, està fent actuacions, projectes, que posen en perill la conservado d’aquest patrimoni natural tan important.

Aprovat ja el projecte de tornar a omplir l’Estany d’Ivars, les banquetes arbrades del canal d’Urgell represen­ten per a les comarques del Pia d’Urgell

i la Noguera, uns espais d’esbarjo (passejades amb bicicleta fins a l’estany) molt importants. Es per aixô que no sols s’han de conservar sino millorar aquests indrets que ara tenim i que podriem perdre.

Roser Bosch Teresa Pallisé

16

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATI US DE GRAU MITJÀ CURS 2002-2003- TÈCNIC EN JARDINERIA

- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES* Durada deis cicles: 2.000 hores. Formació a l'Escola: 1.590 hores. Pràctiques en empreses: 410 hores.

* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUFJ Proves d'accés ais cicles formatius (majors de 1 7 anys)* Convalidacions: Crèdits convalidables amb altres CFG M branca agrària (Forestáis, Agricultura intensiva I extensiva)

• AUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUÀRIES(Programa de G arantía Social)

* Durada del curs: 750 hores.* Requisits d'accés: 16 anys (no cal haver aprovat TESO)

* Informació: telèfon 973 445188Finca l'Empalme s/n

|2Tf|?S Generalitat de Catalunya 25680 Vallfogona de Balaguer(111D Departament d’Agricultura Tel./Fax 973 445188l y j j ' j l Ramaderia i Pesca e-mail: aecaval@correu.gencat.es

d a n ie l , s . a• Formigons• Àrids Rentáis: Naturals i Artificiáis• Transports

PLANTA ÀRIDS ! FORMIGÓ: Afores - Vallfogona ■ Tel. 973 432199 OFICINES: C/ Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

MÉttiJNÏÎS fliSKJSÏfSEls nostres olis

L’oli d ’oliva és l’herència mediterrània per excellència amb el qual ens alimentem i ens assegurem la nostra salut i benestar.

El reconeixement actual de la seva importància es basa en estudis que han arribat a la conclusió que és un aliment preventiu de moites malalties d’avui en dia.

Si bé una cuina sense olis, ja sigui d’oliva , de Uavors o amb margarina resulta poc apetitosa, la combinació d’aquests o per separai fa més gusto­sos i agradables els menjars. Però què en sabem d’ells:

resultin excessivament caloriques. escalfar a temperatures molt altes.

- L’oli d’oliva per esmorzar és salu­dable?

Un esmorzar amb una llesca de pa amb oli d’oliva o bé una conserva qualsevol amb oli o millor una llesca de pa amb tomàquet i una sardina de llauna és la clau per mantenir les nostres artèries netes de greixos. Però no ens ha de preocupar, perqué aquesta llesca de pa té la meitat de calories que qualsevol producte de “bolleria” elaborat amb greixos d’origen animai a més d’aportar-nos colesterol, en canvi, el pa no en té.

- Quina graduació d’oli d’oliva és la més adient?

La primera idea és saber que la major o menor graduació d’un oli no té cap efecte sobre la salut. Els olis d’oliva indiquen la seva acidesa en graus (0.4°,0.8°,Io,2°...) que farà que ais qui els agrada l’oli de sabor suau prefereixin els de poca graduació i com més grau, més fort sera el seu aroma i sabor.

Avui en dia, en generai, ens decantem pels olis amb baixa graduació però en canvi els olis de més grau tenen un avantatge i és que els plats resulten més gustosos posant poca quantitat i per tant estalviant calories i diners. És bo prendre oli, però sense passar-se, per tal que les menjades no

18

- La margarina engreixa més o menys que l’oli d’oliva?

No és qiiestió de calories sino del tipus de greix que a través dels diferents menjars arriba al nostre cos. Per tant més que mirar quin engreixa més, és millor plantejar-se quin és més saludable. Sense cap mena de dubte el millor és l’oli d’oliva. Mai una marga­rina será igual que l’oli perqué el seu greix és més saturat. I per no engreixar és qiiestió de cuinar i amanir amb poc oli.

- Com engreixa més l’oli cru o fregit?Exactament igual, tenen les

mateixes calories. Per tant podem amanir la verdura en cru o passar-la per una paella amb una mica d’oli. Resulta un bon mètode per estalviar calories, perqué encara que estiguin ben escorregudes sempre deixen anar aigua i d’aquesta manera no s’arriba a

- Els olis de soja o de gira-sol es fan servir poc, per què?

Aquests olis no ens perjudiquen, el problema és que a partir de 160°-170° C es cremen amb facilitât, per aquesta raó s’han de fer servir amb moderació i a baixa temperatura de cocció, recomanació que serveix per a tot tipus d’oli. I sens dubte, el millor per fregir és l’oli d’oliva.

- Barrejar oli d’oliva amb oli de gira-sol és adéquat?

A l’hora de cuinar mai s’han de barrejar els olis, perquè en escalfar-se solen cremar-se amb més facilitai. En canvi en fred, podem barrejar-los sense problèmes a l’hora de preparar una amanida o bé una salsa que no necessita cocció.

- Si em vull mantenir, prescindiré d’uns bons xurros per esmorzar?

Els xurros i altres productes fregits com les porres, les torrades, els bunyols, poden ser un esmorzar salu­dable sempre que es compleixin dues condicions:

Que estiguin fregits amb oli d’oliva calent per sota de 180° C.I que durant el matí es desenvolupi una activitat física suficient per cremar les calories d’aquest energétic esmorzar.

Anna Feliu

índex dels Acords de PAjuntament Pie des del 17/12/2001

Pie Ordinari num. 8/2001, de data 17 de desembre de2001

I r - Aprovació acta sessió anterior.2n - Expedient num. 7 de modificació puntual de les normes subsidiaries del planejament. proposta de concreció d’us comercial, arts. 32.1 i 32.3. 3r -Obra “’’ACCESSOS A EHOSTAL NOU: Carni de Bellmunt i Carni de Linyola, PUOSC num. NA-2001/88-PG., aprovació certificació num. 1 i unica.4t - Proposta de convocatòria de subhasta per a la concessió del servei de bar sala social poliesportiva i piscines municipals.5è - Modificació contraete arrendament pis vivenda metge C/Major, 1 i dos pàrquings-Vallfogona.6è -Precs i preguntes.

Pie Ordinari num. 1/2002, de data 18 de febrer de 2002Ir - Aprovació acta sessió anterior.2n - Aprovació memories tècniques valorades:- Memòria tècnica valorada corresponent a l’obra ’’PAVIMENTACIO CAMI DE LA SENTILI I CAMÍ DE MOLLERUSSA, FRAGMENTS” .- Memòria tècnica valorada corresponent a l’obra ARRANJAMENT COBERTA EDIFICI “’’CASA DELS MESTRES-VALLFOGONA” .3r - Proposta nomenament Jutge de Pau substitut.4t - Adjudicació convocatòria de subhasta per a la concessió del servei de bar sala social poliesportiva i piscines municipals.5è - Expedient modificació de crédits 2/2001 per aplicació de romanents de tresoreria liquidació exercici 2000.6è - Acord d’incoació d’expedient per a la inclusió en l’inventari de drets i béns d’aquest ajuntament i inscripció en el registre de la propietat de finca rùstega sense titularitat situada a la partida “LA SERRA” del municipi.7è.-Expedient núm. 7 de modificació puntual de les normes subsidiaries del planejament. proposta de concreció d’ùs comercial, arts. 32.1 i 32.3. 8è.-Obra PUOSC’OO ACCES A LA RÁPITA: CAMÍ DE LA BÁSCULA I OBRES COMPLEMENTÀRIES-aprovació liquidació obra ( punt exclòs de l’ordre del dia per no haver-se presentai la documentado corresponent). 9è-Aprovació PRESSUPOST ECONOMIC EXERCICI DE 2002, les seves bases d’execució i plantilla orgànica.10è-PUOSC’02: ADEQUACIÓ ACCESSOS A VALLFOGONA: CAMÍ DEL COMU I SANT JAUME. aprovació financiado, plec de clausules administratives i convocatòria licitació mitjançant concurs.U è -Precs i preguntes

ALTRA IN F ORM ACIÓ

M UNICIPAL

Carretera Mollerus s a-Vallfogona

El passat dia 4 de febrer de 2002, l’Alcalde de VALLFOGONA, juntament amb els alcaldes de BELLVÍS i dels ARCS, es varen reunir amb el Di­rector General d’Obres Públiques de la Generalität, per tal de conèixer la situado actual del tema carretera de Mollerussa-Vallfogona.

Per part de la Direcció Gene­ral s’informà que el projecte d’obra està fet, i que la previsió és que en el 2002 es farà l’obra “’’variant de Palau d’Anglesola”” i el 2003 està previst el tram de “’’carretera els Arcs-Vallfogona. ””

Per part d’aquesta Alcaldia i davant el compromis del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sr. Grau, de defensar l’execució de l’obra i d’estar present en una entrevista amb el Conseller d’Obres Públiques, amb carácter d’urgència, i a través dels alcalde de Bellvís i els Arcs s’ha demanat la concertado d’entrevista amb els Consellers i Alcaldes per tal que hi hagi un compromis formal i fiable en relació amb el tema.

19

jjj/ujÁjií̂ Ju mmmmAltra informació Municipal

PR ESSU PO ST EXERCICI DE 2002,aprovat amb el vot favorable dels grup AIPN, PP i ERC, vots en contra del grup CIU.

RESUM PER CAPÎTOLS:

INGRESSO S Pta. EurosA) OPERACIONS CORRENTS1.-Impostos directes................... 56.489.000,- 339.505,732.-Impostos indirectes.................. 5.000.000,- 30.050,613.-Taxes i al très ingressos............ 21.371.000,- 128.442,304.-Transferències corrents.............. 33.390..000,- 200.677,945.-Ingressos patrimonials.............. 150.000,- 901,52B) OPERACIONS DE CAPITAL------------7.-Transferències de capital........... 34.826.801,- 209.313,298.-Variacio d’actius fïnancers......... 300.000,- 1.803,049.-Variacio de passius financers.... 9.123.199,- 54.831,53Total Ingressos.................... 160.650.000,- 965.525,96

DESPESESCapitol,-Denominacio.-ImportA) OPERACIONS CORRENTS------------l.-Remuneracions de personal........... 28.852.400,- 173.4065,422.-Compra béns corrents i serveis..... 55.151.500,- 331.467,193.-Interessos............................. 3.400.000,- 20.434,614.-Transferències corrents.............. 4.650.000,- 27.947,06B)OPERACIONS DE CAPITAL------------6.-Inversions reals...................... 61.156.100,- 367.55,569.-Variacio de passius financers.... 7.440.000,- 44.715,30Total despeses....................... Pta. 160.650.000,- 965.525,96

Aprovades les Bases d’execució del Pressupost i Plantilla Orgánica del Personal de l’Ajuntament.

SERVEIS MUNICIPALS:Aquest Ajuntament R EC O R D A :

En relaciô al transit de bestiar i transport de résidus ramaders dins de les vies publiques de la zona urbana del Municipi, i en.base a l’Ordenança que el régula,

“ QUEDA PR O H IBIT U TILITZ A R LA VIA PÜ BLICA DE LA ZONA URBANA COM A LLO C DE PAS PER AL TRÀ N SIT DE BESTIA R I TRANSPO RT DE R ESID U S RAM ADERS: D IV EN D R ES, D ISSA BTES, D IU M EN G ES I D IES

F E S T IU S .”

HI ESTAN OBLIGATS TO TS ELS PRO PIETARIS, PASTORS, RAM ADERS I TRAN SPO RTISTES SIG U I Q U IN A SIG U I LA Q UALIFICACIÓ

JURID ICO A D M INISTRA TIVA .

Esport MunicipalDes de l’última publicació del Xop

les activitats esportives han continuât realitzant-se, les competicions de fútbol sala infantil i benjamí han disputât ja la práctica totalitat deis partits, i també s’ha realitzat la tradicional sortida a la neu organitzada per la regidoría d’esports.

Peí que fa a les competicions de fútbol sala, cal felicitar tots els components deis diferents equips ja que han expérimentât una notable millora del joc a mesura que ha avançat la temporada; peí que respecta a l’equip benjamí, després de començar la temporada de forma irregular, amb diferents derrotes, els nens i nenes han expérimentât una evolució molt posi­tiva i ocupen la segona posició de la classificació, a falta de dos partits per concloure la primera fase, i peí que fa a l’equip infantil, també ha millorat el joc i després de perdre els dos primers encontres amb Carmélites, ha arribat el primer triomf contra l’IES Ciutat de Balaguer. A part deis résultats esportius, voldria destacar, i conside­ro que és més important, una evolució molt positiva del comportament durant els entrenaments i competició, fet que mereix de nou una felicitació.

Properament tindrá lloc finid de la competició de Bádminton, organitzada de forma conjunta peí Consell Esportiu de la Noguera i la regidoría d’esports de l’ajuntament de Vallfogona de Balaguer.

Des de l’última publicació del Xop les activitats esportives han continuat realitzant-se, les competicions de fútbol sala infantil i benjamí han disputat ja la práctica totalitat deis partits, i també s’ha realitzat la tradicional

sortida a la neu organitzada per la regidoría d’esports.

Peí que fa a les competicions de fútbol sala, cal felicitar tots els components deis diferents equips ja que han expérimentât una notable millora del joc a mesura que ha avançat la temporada; peí que respecta a l’equip benjamí, després de començar la temporada de forma irregular, amb diferents derrotes, els nens i nenes han expérimentât una evolució molt posi­tiva i ocupen la segona posició de la classificació, a falta de dos partits per concloure la primera fase, i peí que fa a l’equip infantil, també ha millorat el joc i després de perdre els dos primers encontres amb Carmélites, ha arribat el primer triomf contra PIES Ciutat de Balaguer. A part deis résultats esportius, voldria destacar, i conside­ro que és més important, una evolució molt positiva del comportament durant els entrenaments i competició, fet que mereix de nou una felicitació. Properament tindrá lloc l’inici de la competició de Badminton, organitzada de forma conjunta peí Consell Esportiu de la Noguera i la regidoría d’esports de l’ajuntament de Vallfogona de Balaguer.

Resum Fotográfic Hivern i Cultura 2002

L'Ali Patxà va recollir les cartes dels nens per fer-les arribar a

S.S. Magestats els Reis

j j i i O M A U J U j 'j J I J j J J f l i l P i U

Resum Fotogràfic Hivern i Cultura 2002

C O N FEC C IÓ DE PLATS NADALENCSEls suggeriments del xef per a aquestes festes

El cuiner mostra un dels plats confeccionats

PREPAREM-NOS PERA L'EURO El conferenciant Jaum e Roca Antillach del

Patronat Català Pro Europa a Lleida

Després de la conferència els assistents van practicar i aprendre amb el ¡oc de l'Euro

22

Resum Fotográfic Hivern i Cultura 2002

Tots satisfets amb el résultat de la confecció ¡ adornament deis

pastissets. 230 en total, no en va quedar ni un

TALLER DE PIZZESFent la pasta per confeccionar 47pizzes... quina passada!Ens les vam cruspir totes

Un a un van omplir les "tartaletes", i molt atents a les explicacions que el mestre pastisser, Pepe Daza, els anava dient

TALLER DE PASTISSERIA Expectació i ganes de començar

la feina

23

Resum Fotogràfic Hivern i Cultura 2002

M 'M ftilM ÏMals moments a l’Argentina

Ens trobem actualment en un moment desenvolupat, un mon on la globalització és un fet présent en el dia a dia i pràcticament inevitable.

Aquest fet té coses bones i dolentes, com tot i com sempre, n’hi ha qui en surt perjudicat, perqué la globalització és un medi eficaç per compartir el desenvolupament però alhora accentua la pobresa.

Però deixant de banda la globalització, m’agradaria més parlar de l’Argentina, un pais llati que actualment passa per un mal moment a causa d’una errada que ara paga la gent del poblé, però molt més cara del que es pot arribar a pensar, quan el ministre d’economia argenti Carballo el 1990 va igualar el valor del peso al del dólar. Les conseqiiències han estât nefastes, tant com per a qué la poblado argentina hagi perdut la confiança to­tal en la seva moneda i hagi recorregut al dólar o a falta d’aquest a una mone­da que ells mateixos han inventât, el “Crédito”.

Podem parlar deis diners com una eina de bescanvi, que nasqué davant de la ineficàcia o el poc valor que

El rock català ha arrelat de manera profonda, però no espontània entre la gent jove dels Paisos Catalans. Com a gènere musical no fa més que imitar el que és corrent a tots els paisos, flns i tot els que no tenen una llarga tradició com Rùssia i Japó, però com a gènere especificament català deu molt al recolzament de les institucions que han vist en eli un mitjà d’aplegar el jovent en una proposta de comunicació i cohesió social. De fet, en algunes comarques de Barcelona, les administracions locals han promogut actuacions roqueres amb la creació de circuits que es repeteixen anualment comptant de vegades amb l’ajut de la Diputació de Barcelona (Interrock Barcelona, Circuit Zero, Baresme, Connexió VO, etc.).

tenien els elements que utilitzaven abans per al bescanvi.

Si en lloc d’haver nascut en aquest segle, ens hagués tocat viure una pila d’anys enrere, potser en lloc de diners utilitzaríem la sal. Por o la plata si fóssim rics, o bé els productes que nosaltres mateixos fabricaríem, si no fóssim tan rics per poder aconseguir menjar, roba ... Pero si reflexionem una mica, podem veure que aquesta manera de “comprar” no és massa eficaij, ja que potser tu necessites un producte del que jo disposo i que em vols canviar per alguna cosa que no té tan valor o que jo no necessito.

Davant d’aquesta situació, no només d’incertesa i inseguretat, perqué no es podia acumular “ riquesa” , sinó també potser d’injustícia, va aparéixer una série de monedes d’or i plata que valien el que pensaven, pero que no feia falta pesar cada vegada perqué en “acunyar-les”, s’hi feia un dibuix depenent del valor. Pero “feta la llei, feta la trampa” : com que les vores no estaven dibuixades, la gent les llimava de manera que realment no tenien tan valor.

Els centres cívics ofereixen espais per assajar, donar concerts, cursets..., a més d’establir convenis amb les sales privades. D’altres, com Interrock, han promogut l’intercanvi entre músics i l’assisténcia d’un públic crític per tal de fomentar l’associació i encara millor, el camí cap a la professionalització de tots els aspectes de la realització de l’espectacle de rock. Així dones, el rock catalá es pot defi­nir com un fenomen sorgit de la necessitat de trobar una identificació localista per part del públic jove que troba natural rebre els missatges en la seva propia llengua. A banda dels circuits comarcáis, de vegades s’han organitzat concerts coMectius, com el del 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi, on 22.000 persones es van

Més endavant, davant un frau tan evident, la gent va haver de confiar en la moneda que tots coneixem, una moneda que abans emetia el govern, i que ni molt menys tenia el valor que se li donava. Actualment confiem en l’euro, una moneda que només té el valor que nosaltres volem, per aixó, la confianza és crucial per poder utilitzar una moneda o una altra.

I aquí és on apareix el gran proble­ma de l’Argentina, la pérdua de confianza en la seva moneda que ha fet que la gent tragués capital cap a l’estranger, d’aquesta manera s’ha produit una pujada de preus que ha afectat a tothom en general.Un altre problema és el “Crédito” perqué sí que té la confianza de la gent, però no compleix els requisits mínims per a ser considerat diner, ja que no és un dipósit de valor perqué no es pot acumular riquesa, ja que de moment, fora de l’Argentina i de manera oficial no té cap valor, en canvi és actualment per als argentins un medi de canvi fia­ble.

M a tela Pons

C

apiegar per sentir Sau, Sopa de Ca­bra, els Pets i Sangtrait tot mostrant que es tracta d’un fenomen pletòric, de facultats i amb molt futur per davant.

Com en qualsevol grup de rock nacional o internacional, les lletres barregen el to intimista amb la protes­ta contra la societat actual, i en alguns casos, són un vehicle de politització i de difusió de les idees nacionalistes o independentistes présents en algunes capes de la poblado.

Lourdes Ricart

El rock català

25

El tres tombs (17de gener)LA LLEGENDA D E S A N T A N T O N I

Diu la tradició que aquest Sant va visitar Barcelona perqué el governador li va demanar que expulses els dimonis de la seva filia.Pero, tot just entrar a la ciutat, se li va presentar una truja amb un garrí esguerrat i el Sant la va guarir. Des d’aquell moment, la truja va fer sempre companyia al Sant anés on anés. I com que el Sant va morir primer, la bestia el va enterrar, per aixó se li diu “Sant Antoni del porquet” .També diu la llegenda que hi havia un ric cavaller que tenia un ase malalt i el volia matar, Pase ,que ho va sentir, ana a Permita de Sant Antoni i s’agenolla davant el Sant, aquest el va guarir i Pase pogué tornar al seu treball, per aixó se li diu també “Sant Antoni deis ases” .Abans del cristianisme, molts pobles donaven cuite a divinitats pastorals que protegien el bestiar, sobretot el peu rodó i porquí. Sant Antoni és el patró deis animals per sentiment popular, com el continuador d’aquesta tradició pagana.

LA FESTA D E LS A N IM A L SDes de sempre els homes, en

diades assenyalades, han sentit la necessitat de festejar els estris de treball i els animals doméstics. Els romans, per exemple, celebraven la festa de la coronació del ases davant Faltar de Júpiter, el Déu pare de tots els altres. Celebraven sacrificis, i després els forners i els flequers coronaven els seus ases amb corones de llorer i de murtra. Organitzaven també cavalcades on els genets imita ven el bram deis ases.

Sant Antoni deis porquets és la festa deis animals doméstics. Els qui en tenen, porten els animals a beneir, no els fan treballar i els donen un pinso extraordinari.

ELS TRES TO M B SA Barcelona, abans, la festa era

organitzada per tres gremis: els llogaters de mules, que traginaven per­sones; els traginers de ribera, que transportaven dins la ciutat el que ve­nia peí mar; i els bastaixos que

traginaven a dins i a fora tot el que no venia per mar.

Genets i traginers, tots anaven a la festa d’alló més mudats. Les colles de genets anaven presidides pel banderer que portava la senyera del gremi. Normalment era banderer el qui pagava més diners pel carree, i ell mateix escollia els cordoners.

Els animals també anaven molt guarnits: la cua amb llaços i cintes i, sobre el cap plomalls i rams de flors.

Hi ha dues explicacions del nom de “Tres Tombs” . Uns diuen que els genets feien aixecar el cavali de potes enlaire i donar tres giravolts rápids. Però és un joc una mica difícil. Sembla més probable que se’n digui d’“Els Tres Tombs ” perqué la comitiva donava tres voltes a Pentorn de Pilla de cases on hi havia Pesglésia de Sant Antoni. En aquesta església venien panellets o panets pel bestiar, i els genets en compraven un cop beneïda la béstia. Hi havia normalment dues cavalcades: la deis raes (propietaris més pobres) i la deis cavalls. Hauria estât una ofensa pels “cavaliers” anar a beneir juntament amb els genets de raes.

Avui, a Barcelona, la festa segueix el mateix ritu d’abans. Si bé de caire simbólic ja que els cavalls actualment no s’usen per al transport, només les tartanes de visita turística. Celebren la festa els qui tenen diners i temps per tenir i passejar cavalls.

L A RIFA D ELS P O R C SUna de les notes més curioses de la

festa a Barcelona era la rifa dels porcs, resulta que de la comunitat de Sant Antoni havien quedat dos frares i, per mantenir-los, es feia una rifa de dos porcs el dia de dijous gras. Per Sant Antoni començava a passejar pels carrers una comitiva que en feia pro­paganda, els dos porcs eren conduits per dos corralers que els feien avançar, els acompanyaven dos empleats de Phospital que venien bitllets i una orquestra de carrer que tocava una melodia típica amb cornamusa, flaviol i tambó. La comitiva donava lloc a escenes molt comiques. Va durar fins a l’any 1882 i n’ha quedat la frase feta

de “voltar més que el rue de Sant Antoni” .

HALLS IC U R S E SSant Antoni era festa de curses: cos

del melò, cossos de càntirs, cos de Pou, cos de la llum... i sobretot era festa d’anar a ballar: Per a Sant Antoni grans balls hi ha...

Es van començar a fer danses populars, però aviat els preferits van ser els balls d’abraçar-se i també la polca. Les ballades de Sant Antoni, a cada poble diferents, van ser unes de les més importants de Pany.

L E S T E M P T A C IO N S D E S A N T A N T O N I

A les muntanyes de Morella, al Pais Valencià, surt pels carrers un frare représentant Sant Antoni d’alt d’un rue, i uns dimonis que Pinsulten, li fan broma, li diuen coses per temptar-lo, etc. I el Sant ho aguanta tot fins que triomfa. A Artà (Mallorca) hi ha una cavalcada semblant.

En alguns punts de Catalunya també es feia això, però sobretot cal destacar les ombres xineses i els balls de diables. A les ciutats, es representaven en ombres xineses, les temptacions de Sant Antoni, fins i tot es va imprimir un full amb figures retallables. I al Penedès i al Camp de Tarragona son acostumats els balls de diables. Eargument d’aquests balls és el plany per no haver pogut pervertir la virtut del Sant.

Aquest tema de la lluita entre el bé i el mal (Sant Antoni i els diables) és força antic, es troba en ritus i cerimònies prévis al cristianisme.

L A C I V I L I T Z A C I Ó D E L E S M À Q U IN E S

La festa de Sant Antoni respon a una civilització agricola i ramadera. Els tractors avui dia simbolitzen el progrès tècnic. Aquesta festa, allà on se celebra, és el record d’una festa an- terior, és el simbol d’una civilització que ja s’està acabant, però ningü no sap, i això preocupa, cap on portarà el progrès tècnic.

Gemma Pia

m i r a c n j u i j & ï m m

Vil*la Romana a l’Hostal Nou(La vil-la en el nom romà désigna diferents tipus de cases de camp)

XX, III. Segurament indicaven la ca- buda i altres identificacions.

A moites dolies hi havia escletxes reparades amb “lanas” de plom segu­rament havien estât arreglades per po- der-se aprofltar durant molt temps.

Vidres, monedes, céramiques, marbres, ferros , foren alguns dels al­tres materials que també es van tro- bar, encara que amb petites quantitats.

Es creu que les ruines pertanyien a la part rüstica d’una important vibla, composta pel celler i habitacions al costat ( molins, magatzems ...).

Les habitacions de residència se- nyorial estarien situades mes al nord- est on el terreny era molt més elevat.

La gran quantitat de cendres que aparegueren en tota l’excavacio indi­caven una destruccio violenta de la vib- la, segurament a mitjans del segle V

La privilegiada situacio de la vibla al costat del cami natural, que des del Pla d’Urgell i la Vall del Sio condueix a Balaguer, era la porta d’entrada a la muntanya per la via que conduïa a Ager i el lloc tan apropat per dominar la part alta del Segre.

Aitgels Camarasa i Santesmasses

causa de la pressio de les terres, d’altres per diferents motius només en quedava una part. Su- mant unes i altres un total de vint-i-vuit. Es creu que per la zona ubicada de la vibla i les ca­ractéristiques agricoles del pais, el seu contingut era vi, oli i cere­als, encara que no es van trobar tapes, potser les uti- litzaren de fus- ta o teules pla­nes.

A lgu n esportaven inscripcions del terrisser o propietari de la vila: L-AC II.., G IRRIVS.E., MODERATVS.E la L de “fècit” . També es trobaren lletres i numeracions, gravades amb estilet: A,

Segons informació del “Butlleti del Centre Excursionista “ del desembre de 1933, es varen trobar fragments de cerámica romana a la zona de l’Hostal Nou, que s’atribuïren a un mas o vib­la romana.

Aquest jaciment es troba dividit entre els termes de Balaguer i Vallfogona de Balaguer i és a finals del juliol del 1968, en iniciar-se els fona- ments d’una vivenda quan varen to- par-se amb un conjunt de dolies (te- nalles) de grans dimensions que indi­caren l’existència d’uns cellers .

Les investigacions que varen dur- se a terme, ens diuen que es tractava d’un celler romà de tipus clàssic de la Vibla de Boscoreale, prop de Pompeia i de Permita de la Salut, a Sabadell.

Es tractava de diferents comparti­ments amb paviment de terra aplana­da i separada per murs de pedres irre- gulars unides amb fang.

El més espectacular fou el conjunt de dolies coblocades una al costat de Paître. Moites estaven senceres, enca­ra que aixafades per la part superior a

HOSTAL NOU - BALAGUER

27

Carta als Reis Mags d’Orient

£ SoWltS

V sc r iv i aque:

oent P«b)bUdabVeq^

frut-Vi esp

Vo\emLu à b aVs

FE D ’ERRATES

tits ' n° tan . -x

a tot espcl

■sss«̂

En la passada edició d’El Xop va comen9ar un nou

apartat de l’Hostal Nou - La Cudosa.

Per error en l’anterior xop, es va

encapijalar “La Cudosa escriu...” , el correcte és “L’Hostal

N ou - La Cudosaescriu33

28

m m

Qui són els meus véritables pares ?

Aquest escrit que ens el va fer a rrib ar pocs dies abans de deixar-nos. Un adéu per sem pre, al nostre

am ie Jo sep Salut.

Feia un instant que havia tret la roba de la rentadora i em disposava a col-locar-la als estenedors de la terrassa, aprofitant que feia un dia esplèndid, amb un cel clar. Gaudeixo molt fent aquesta feina, que he fet des de molt jove. Tinc per costum de cantussejar en veu baixa, alguna cançoneta agra­dable, que recordo de la joventut.De sobte vaig sentir la presencia d’una persona a la meva esquena, era la Laura, la meva filia de disset anys d’edat. La seva cara estava engrogueïda, insinuant una gran preocupado.- Caram Laura! Quin espant, qué passa?- Qui sóc jo? - va preguntar amb una veu apagada.Vaig sentir una forta esgarrifança que va recorrer tota la meva persona. Vaig procurar asserenar-me i li vaig indi­car que entréssim dins la casa, ja que a la terrassa no era el lloc adéquat per parlar d’aquell assumpte.- Be! Que vols dir amb això? Ets Laura Serra, vaig contestar amb un somriure.- No, no! El que vull dir és qui sóc jo reaknent.Tenia una cara trista, d ’una preocupació que em va alarmar.

Joaquim, el meu marit, i jo érem pares adoptius de la Laura. Quan va complir els set anys li vàrem explicar tot el relatiu a la seva adopció, des de llavors ençà s’havia comportât sempre com si comprengués que la vollem profundament. De vegades desitjava que fos mes expressiva en les seves demostracions d’afecte cap a nosaltres, però el cert és que sempre havia sigut una nena encantadora, un goig constant que nosaltres valoràvem amb molta satisfaccio.Passats uns moments de silenci, la Laura va reclamar amb una veu tremolosa.- Qui són els meus pares?- Laura, amor meu, be saps que et vàrem adoptar, però papà i jo som els teus ...- Vosaltres no sou els meus autèntics pares i tu no ets la meva mare de veritat! Vull saber qui és ella!- No ho sé, ho ignoro Laura.

- Tu saps qui és ! - va insistir apretant les dents en un esfoiy per a reprimir les llàgrimes-. Ets tu la qui em manté separada d’ella! - i va abandonar violentament la sala d’estar en tant que jo em vaig quedar sentada a la butaca, atordida, pensant en el greu problema que se’ns presentava i de moment no sabia quin podia ser el carni a seguir. La realitat és que no sabia qui era la mare naturai de la Laura.

Fent memòria vaig recordar una escena que va teñir lloc disset anys abans, en un consultori de Buenos Aires, on un metge em parlava dels problemes de l’adopció.“Los niños en general no crean nin­gún problema, no se acuerdan de sus padres naturales ”, em va dir, “pero ha habido algunas niñas para quienes este tema se ha convertido en una gran obsesión” .

Es que nosaltres volem una nena, li vaig dir. El doctor va afegir “hay una chica que debe cumplir esta se­mana, como máximo dentro de dos semanas, lleva una niña y quiere darla

en adopción, por cuanto su novio, un oficial de la armada argentina murió en un accidente” .

Al cap d’una setmana, ais 38 anys, tenia ais meus bracos una nena que m’enviava la Providència, sempre havia pregat a Déu que ens enviés una Laura i ara teníem una filia que era la nostra més gran il-lusió.

Mai vam saber el que va provocar l’obsessió de la Laura per trobar la seva mare natural, l’únic que sabíem era que havia trobat la seva partida de naixement i que s’havia posat en contacte amb el seu tocòleg que la va ajudar a venir al món. Va parlar amb un advocat, però ni encara quan va veure en el tribunal, que la seva documentació estava precintada, no es va donar per vencpida.

A mesura que passava el temps, la Laura es mostrava cada vegada més ansiosa i insegura, el seu rendiment escolar es veia molt afectat. La seva actitud amb el Joaquim i amb mi era molt reservada, bastant distant. Feia visites regulars al psiquiatra, però això

no va millorar les coses.Aquell estiu va complir els divuit

anys i va caure en una alarmant depressici, nosaltres estàvem molt espantats.En Joaquim intentant animar-la va comprar un cotxe Opel Corsa, que llavors havien sortit al mercat, el va posar al seu nom i li seria entregat el dia que présentés el seu permis de conduir. Aquest regai tampoc va produir cap efecte positiu.

Avui la meva filla adoptiva està obsessionada per saber qui son els seus pares naturals, la volia jo tant com per ajudar-la... i córrer aixi el rise de perdre-la?.

Sempre repetia: “mai seré feliç fins que no sàpiga qui soc... a qui pertanyo reaiment... qui son els meus pares naturals...”, sempre que la sentia amb aquesta expressió se m’encongia el cor.

Si la Laura troba la seva véritable mare, desapareixerà per sempre de les nostres vides?

En passar davant la porta del seu dormitori estava tancada, això era nor­mal actualment. “Ai Laura!” - vaig murmurà-, “perquè failles aixi?Saps que et volem i sols desitgem el millor per tu”, però per la Laura el millor era conèixer als seus pares naturals.

De matinada estant al Hit, no podia dormir, el meu pensament estava fixât en el problema de la nostra filla, llavors vaig tenir una idea: si en veritat jo te­nia fe suficient en la Laura, en mi mateixa i en Déu, no havia de trencar el cercle d’amor egoista en què tractava de tancar-la? La volia el suficient per buscar els seus pares naturals? Em vaig esgarrifar sols de pensar-ho, si aconseguia de trobar-los podria perdre- la però vaig comprendre clarament que volia tant la Laura com per renunciar a ella.

El Joaquim feia uns dies que tenia febre, per aquest motiu vam anar a veure el seu germà metge, vam parlar força estona i en la conversa ens va dir que dins de quinze dies es faria un congres de metges a Barcelona, que eli hi assistiria i el tema principal que es tractaria era el de les adopcions i que estaven invitais molts metges dels països sud-americans, que son els que mes adopcions han tramitat

últimament i probablement també hi hauria el doctor que va tramitar Fadopció de la Laura.

Quan tornàvem a casa en el cotxe vaig sentir una dolorosa sensació, d’una pèrdua estimada, em cremaven les entranyes.

Vam anar a l’hotel Colon, on estava allotjat el doctor argenti que va trami­tar Fadopció de la Laura, per a salu- dar-lo i conversar amb eli, ens va re­cordar i fent memoria va prendre nota de totes les dades necessàries per a complaure’ns.

Dies després, per telèfon ens va dir el nom, Fadreça i el número de teléfon de la mare, i va afegir que vivia amb la seva mare de 68 anys, vídua, i un germà de 30 anys solter.

Vaig mirar el nom atordida, assaltada pel dubte de si seria capaç d’arribar fins al final.

Dos dies després la Laura parlava per telèfon amb la seva mare natural, va estar a Faparell més de mitja hora i seguidament va baixar corrent les es­cales, i llavors cridà: “Vindrà a veure’ns!”, ens va dir visiblement emo­cionada, “vindrà a veure’ns dissabte!” ; em vaig quedar gelada, tot passava a ritme frenétic, Déu meu! vaig mur­murar, no permetis que la perdi !.

Vaig sentir confusament els plans que feia la Laura per reunir-se amb la seva mare, en un centre comercial de la ciutat i després la portaria aquí a casa.

Al dia següent, la Laura va sortir aviat, de matí; jo vaig continuar a la cuina demanant a Déu ajuda per acollir amb naturalitat la mare de la Laura i perqué entengués els nostres sentiments.

Dues hores després estaven en el llindar de la porta, una junt a l’altra, la mateixa estatura, els mateixos ulls, els mateixos cabells negres brillant. La semblança em va deixar sense poder parlar, en contemplar les boniques faccions de la mare de la Laura, vaig veure en elles la viva imatge d’aquesta.

Vam estar parlant tota la tarda, la mare li va donar els retrats de l’àvia, del seu germà i del seu pare amb Funiforme d’oficial de l’armada, les dos estaven tan emocionades que no van poder contenir les llágrimes.“Es guapíssim!”, va dir la Laura, i va

afegir, “el volies molt?” i ella contestá: “era mi vida y nunca se separa de mi, nunca he querido conocer a otro hom­bre”, i l’impuls d’un sentiment d’amor va unir mare i filla amb una forta i pro­longada abraçada.I cosa molt estranya, en veure l’escena els vaig entregar immediatament el meu cor.

El món de la Laura semblava que s’havia complétât, Fobsessió de buscar la seva identitat havia acabat afortunadament i la Laura estava més segura de si mateixa, però una doloro­sa temença turmentava el meu pensament: I ara qué?

A l’endemà la Laura va agafar el cotxe per anar a passar el dia amb la seva mare natural, en veure que marxava vaig sentir un viu impuls d’abraçar-la per a acomiadar-me d’ella, però em va dir adéu aixecant la má alegrement. Quan torni, vaig pensar angustiada, no vindrà a recollir les seves coses? La Laura legalment ens pertany però, de qué valen els légalismes quan el cor ansia la llibertat?

Les hores del dia es van allargant interminablement, quan va començar a fer-se fose, vaig sentir que un cotxe es parava davant la porta, i després uns passos que s’apropaven, em vaig esforçar a dissimular el meu sentiment en veure-la entrar a la cuina.

Es per a mi una gran alegria de veure’t a casa, li vaig dir amb un somriure, llavors la Laura es va atansar a mi i posant-me els braços al coll em va dir: “i jo m’alegro d’haver trobat els meus pares naturals, espero que sempre serem bons amies, però la meva casa és aquesta”, em va estrènyer amb tota la força i va murmurar quelcom estrany que no havia sentit abans, “t’estimo marna, t’estimo més que mai” .

Aixi abraçades, la sinceritat d’aquell moment em va emocionar, l’amor que està disposât a sacrificar-se és precios, mai en surt perdent. El que fa en realitat és obrir la porta perquè l’amor retorni amb més força que mai.

J.S.

30 m

m m í

Una poma per la vida15 i 16 de Febrer de 2002

Els passais dies 15 i 16 de febrer, la Fundacio Esclerosi Multiple va organitzar la segona ediciö de campanya “Una poma per la vida”, als supermercats Champion d’arreu d’Espanya.

Com tots sabeu, a Vallfogona de Balaguer també tenim ubicat un supermercat Champion, el quai es va sumar a la campanya.

En total es van repartir entre divendres i dissabte 560 pomes

solidarles amb una recaptació total de 840 Euros (139.764 pts).

La Fundado Esclerosi Múltiple va donar les grácies a totes les persones que van participar a la campanya i que van adquirir pomes que representa la vida de moltes persones afectades d’Esclerosi Múltiple.

D ’una manera molt especial, vol agrair ais voluntaris que van ajudar a oferir ais clients que compressin la “Poma per la Vida”. Grácies a ells es va poder dur a terme la campanya oferint ais clients del Supermercat Champion una poma a canvi d’un donatiu de 1’50 Euros.

Us animem des d’aquestes pagines, dones, que el proper 7 de juliol participeu en la novena edició de la campanya “Mulla’t per l’Esclerosi M últiple” que com cada any, la poblado s’adherirá a aquesta iniciati­va per tal de recaptar fons per a l’atenció ais malalts d’Esclerosi Múlti­ple.

Associació contra el cáncer a VallfogonaInforme campanya 2001

La Comissió Organitzador de 1’ Associació a Vallfogona, un any més i amb la col-laborado de tot el poblé i el suport de diferents entitats i firmes comerciáis, va organitzar el ja tradi­cional dinar de germanor “PRODUCTES D EL PORC, CA SSO LA TÍPICA A VALLFOGONA” el passat dia 8 de desembre de 2001.Lacte va ser un éxit de participado, més de 500 persones que van poder gaudir d’un excel-lent i abundant menú i un gran sorteig de regáis, així com de recaptació, 1.138.000 pts. que serán donades a l’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÁNCER DE LLEIDA per tal de continuar desenvolupant totes les activitats i prestacions que, gratuites per tothom, ofereix l’Associació a Lleida i comarques.

ASSOCIACIO ESPANYOLA CONTRA EL CÁNCER

C/ Pallars, 25 Tel. 973238148 - 25004 LLEID A

C éta la a y é tm tr a A C ' j â t j tUeidit

31

i l m m M i à m m m - A

Els defectes visuals a la infanciaLaugment del nivell de vida de la

societat i el coneixement per part dels professionals del desenvolupament vi­sual durant la infància han servit perquè els pares estiguin cada cop més preocupats i sensibilitzats a Phora de fer revisions oculars en edats més primerenques. Un nen amb un defécte visual no corregit estarà en inferioritat de condicions vers els seus companys de classe. La quai cosa pot afectar al seu desenvolupament intel lectual i produir-li problèmes de rendiment es- colar. Es per aixo molt important de- tectar-ho al més aviat possible.

Els simptomes que pot presentar un nen amb defectes visuals son:

- No li agrada llegir- Quan llegeix se salta paraules o linies- Llegeix més poc a poc de l’habituai- S ’apropa més del compte al text- Arruga el front en llegir- Té dificultats per escriure- Confon lletres i canvia l’ordre- Es queixa de mal de cap o marejos- Acluca els ulls quan mira la tele o s’apropa massa- Té les parpelles inflades i vermelles- Inclina el cap en mirar alguna cosa fixa- Prefereix jugar dins de casa que a l’exterior

En els dos primers anys de vida els nens acostumen a ser hipermètropes malgrat aixo, durant aquest période el mateix creixement de Pull fa que disminueixi aquest defecte visual.

Dels très als cinc anys es produeixen els canvis fonamentals en els components optics de l’ull. S’arribarà a la normalitat de la visiô cap als onze0 dotze anys.

A l’adolescència hi ha un lleuger augment de la miopia. S’ha comprovat que aquest defecte visual es manifesta abans en les nenes.

El procès visual consisteix en una série d’estimuls lluminosos que rep l’ull1 els transmet al cervell, els quai es

transformen en sensacions visuals. Lull veu i el cervell ho interpreta.

Les estadistiques ens diuen que un 5% deis nens pateix estrabisme i un 17% defectes de refracció (miopia, hipermetropia i estigmatisme) que podrien influir en el seu desenvolupament visual que dura aproximadament fins els dotze anys.

Els exàmens oculars es realitzen per determinar si la fundó visual és nor­mal i valorar la correcció óptica més adequada. En el cas delsnens aquesta revisió ha de tenir Hoc en una zona tranquil la i amb joguines. Per dur a terme aqüestes proves procurarem que el nen no estigui cansat ni tingui son. Hi ha tests especiáis per a nens com el de Pigassou que té imatges o dibuixos que el nen pot identificar fàcilment. A partir dels sis anys es poden utilitzar test de lletres i números.

A diferència de la correcció d’un adult, en el cas d’un nens és convenient corregir al més aviat possible els defectes de refracció, és per aixó que seria bo practicar controls periódics cada sis mesos aproximadament.Les muntures ha de ser de materials irrom pibles, antial-lérgiques i Ueugeres, a més a més, de tenir un pont anatomie.

C O N SE LLS P E R A UN A BO NA H IG IEN E

VISUAL

1. Estudiar amb bona il luminació2. Respectar la distancia normal de lectura3. Descansar cada quinze minuts4. Mantenir una posició correcta (esquena dreta, pía de la taula d’estudi 20°)5. No veure la televisió agitat ni llegir al Hit6. Teñir la taula d’estudi davant la finestra per poder mirar de lluny7. Intentar ser conscient del camp periferic per tal de no ai'Uar-se8. Passejar una hora al dia sense fixar la vista en visió próxima9. Fer exercicis de visualització10. Dieta sana11. Practicar esport que millori les habilitats visuals

BIBLIOGRAFIA- García GE. Manual de refracción- Keith, LL. Optometría- Castiella, P. La refracción en el niño

M eritxell Roselló Mercé Solís

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Teléfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

■ COMERCIALITZACIO DE LLET■ NUCLI DE CONTROL LLETER■ PRIMERES MATÈRIES Pinsos, adobs, llavors, soja, llavor de coto, polpa de remolatxa, fitosanitaris, ferretería, etc.

- PRODUCTES VETERINARI■ CANALITZACIÓ OFERTES- COMPRAVENDA BESTIAR

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDA, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

V a li fo g o n a d e 13a la g u e ?(LLEIDA)

HHH 33

16-ÏUHM fWWTIU

Un toc màgicSegur que a hores d’ara, la majoria

de vosaltres coneixeu en Harry Potter malgrat no hagueu llegit cap dels seus llibres, sobretot després de l’estrena de la seva primera adaptació cinematográfica “Harry Potter i la pedra filosofal” . Les multinacionals han aprofitat la campanya nadalenca per a saturar-nos amb la seva imatge i el seu nom reproduit fins a l’infinit, en cada fragment de mirall màgic fet miques: objectes promocionals fins alla on arribi la imaginació dels creatius publicitaris, fotografíes en envasos, disfresses, ninots que Mattel ha fabricat a marxes forçades, roba, videojocs per aprendre a levitar, joguines, mascotes virtuals, ma­terial escolar...

A aquest aprenent de mag créât per Pescriptora escocesa Joane K. Rowling algù Phauria d’advertir que el seu gran repte consistirá a no perdre la seva màgia peí camí, conser­var l’emotivitat dels llibres, la seva proximitat a no deixar- se petrificar convertint- se en una simple marca comercial. Podrá con­servar el seu toc màgic després que la Warner Bros l’hagi convertit en una estrella del cine i la publicitat?

De moment ja ha créât diverses polémiques: l’assignatura de catalá li ha quedat pendent. I ais Estats Units s’ha creat una comunitat virtual que lluita perqué J. K. Rowling desvinculi la seva criatura de Coca-cola, patrocinadora de la pel-lícula a canvi de substanciáis drets publicitaris. Descriptora va exigir de Coca-cola que part de la seva inversió a Warner es destinés a la promoció de la lectura i que no s’havia de citar ni veure cap Coca-cola en tota la pel-lícula. També ha intentât controlar la fidelitat estética dels primers productes de marxandatge. Lamentablement, tôt

s’ha desbordat amb les estrenes mundials del film i la campanya de Nadal. L’embogiment està servit i també l’agressivitat comercial.

A la fi, i tal com diu l’escriptor Joan Miñana al seu arricie del Periódico de fa uns mesos: “l’autèntica màgia és la d’haver creat una nova promoció de lectors que llegeixen sense permís, al Hit, amb una llum sota els llen^ols. La resta només és il-lusionisme mercan­til, rendibilitat sense encantaments i amb data de caducitat” .

Suggeriments“El ultimo adiós” ( Per a adults ) Mary Higgins Clark

La Nell M acDerm ott, dona intel ligent i élégant, és néta d’en Cornélius MacDermott, llegendari congressista de Nova York. Als seus 82 anys i després de 50 dedicat a la politica pretén que la Nell segueixi les seves passes presentant-se pel càrrec que eli ha deixat vacant. Tan sols l’oposició del seu marit, n’Adam Cauliff, la fa dubtar. Aquest problema crea gran tensió en la parella que discuteix amargament. Tot seguit l’Adam mor a causa de l’explosió del seu vaixell on estava réunit amb els seus

socis. Accident o assassinat?A partir de la investigado policía­

ca surten rumors d’un escàndol financer en qué suposadament estaría implicat l’Adam. Aixo amenaça la fu­tura carrera de la Nell que a més se sent culpable per no haver pogut fer les paus abans de la seva mort. Vol netejar el nom del seu marit, i per fer- ho es posa en contacte amb una vident que diu que pot parlar amb l’Adam.

Aleshores la Nell descobreix aspectes del passât del seu marit que

desconeixia i que la po­sen en un greu perill... Mary Higgins Clark, amb més de 30 milions de llibres venuts a tôt el mon és a l’actualitat la reina del généré policiac. Des que el seu primer triller “<Dônde están los niños?” es con­vertí en best-séUer, les seves novel-íes han estât sempre als primers Hocs a les llistes de vendes.

Mary H iggins arriba a un public molt ampli, dones té una gran capacitat per reproduir situacions quotidianes que facili­ten la identificado del lector, pero a més, moites de les seves

histories resulten familiars al públic perqué tracten de ternes molt actuals: política, crims passionals, moda, manipulacions génétiques, segrests, cirurgia plástica, robaments, pena de mort...També utilitza la suggestiô: a les seves obres no trobem sexe explicit ni violèneia gratuita. I és que segons les seves própies paraules l’autèntic suspens té Hoc a la imaginació.

“ CoMecció folklore”(nens d’Educació Infantil i Primària) Teresa Sabaté Rodié - Rita Culla PerarnauEditorial SalvateUa.

Aquesta col-leccio de contes comprèn una diversitat de ternes

mum à mw mrelacionats amb el nostre folklore, amb la vida i amb Feducacio de l’infant, ells l’ajudaran a conèixer la nostra cultura popular. Titols publicats: “Endevina, endevinalla”, “Els mesos de Fany”, “Ara ve Nadal”, “Els dies de la setmana”, “Anem al mercat”, “Un mal somni”, “Juguem als oficis” , ”Una guineu tranquilla” , “Ara ve Carnestoltes” , “Eabella va a fer un tomb”, “Ara ve la tardor”, “La soca de Nadal”, “Ara ve la primavera”, “El caganer” . Aquests contes ajuden el nen en la construccio global del pensament, la creativitat, l’enriquiment del llenguatge, la incorporacio de conceptes nous, de lèxic, de percepcio i seqüenciacio en l’espai i el temps.

Els contes dels refranys consten de catorze il lustracions de dues pàgines cada una. A la primera pàgina hi ha escrit el conte en lletra cursiva i, a continuacio, a la segona, els refranys referents al text del conte i a la illu straciô . Els refranys donen amenitat a la parla, son la saviesa po­pular, tenen una sonoritat, una cadència, que els fan molt agradosos d’escoltar i fàcils de retenir.

Teresa Sabaté i Rodié va néixer a

Alguaire (Lleida) i va estudiar a Fescola de Mestres de Lleida. Treballa corn a mestra de pre- escolar a Alguaire. S’introdui en el mon de les publicacions éducatives amb uns llibres de lectura i han seguit: quaderns de pre-escriptura, escriptura, plástica, contes, matemàtiques, etc.Rita Culla i Perarnau va néixer a Barcelona on va créixer i va estudiar Belles Arts a FEscola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. Dedicada a la il lustraciô, és autora de llibres, contes, jocs i quaderns pedagogics, tasca quecomparteixen ambFensenyament de d’expressiô plástica a FEscola Pia de Sant Antoni.

Una abraçada a tothom i que llegiu de gust.

M. Cristina Núñez i Company

TLLAVORS i ADOBS

NETEJA DE LLAVORS

Us desitgem un Bon Nadal i prosper 2002

Estado, 33 - Tel. 973 432195 VALLFOGONA

Arròs caldos amb bacallà i marisc

Ingrédients :200 gr. d’arròs, 300 gr. de cloïsses, 300 gr. de gambes, 300 gr. de bacallà esqueixat i dessalat, 1 tasseta de vi blanc, 1 branca d’api, 1 pastanaga, Vi porro, 1 cullerada de conyac, 3A de litre de brou de pollastre o bé gallina, 2 cebetes, sai, sucre, pebre, all, julivert i oli d’oliva.

Preparació:Primerament fregirem en una paella amb oli ben calent el bacallà,

les gambes i les cloïsses (tot per separat) i només un pareil de minuts cada ingrédient, els reservarem i passarem a picar les verduretes (pastanaga, api i porro), les saltejarem a la mateixa paella amb Poli que hem fregit el peix, a continuaciô traurem el cap de les gambes i els posarem a les verdures, la cullerada de conyac, el vi blanc, un pessic de sucre i un de pebre, ho remenarem una mica i tot seguit hi afegirem el brou de pollastre, deixarem que bulli uns 20 minuts, ho colarem amb un colador xinès i el reservarem.

Ara ja podem passar a preparar l’arròs. En una Cassola de fang posarem bastant d’oli, un pareil d’alls pelats i xafats, les cebetes picades i l’arròs, i tot seguit, hi abocarem el brou que teniem préparât. Deixarem que es faci l’arròs durant 15 o 18 minuts. Ja per ültim, i cinc minuts abans d’acabar la cocciô, hem d’afegir el bacallà, les eues de gamba, les cloïsses i el julivert trinxat. Per acabar ho traurem del foc, deixarem que reposi uns minuts i cap a taula que ja està a punt.

Alguna cosa més:Avui dia portem una vida més sedentària que anys enrere, per tant,

les nostres necessitats énergétiques han canviat. Si abans una persona adulta gastava i necessitava unes 3000 o 4000 Kcal. Ara hem de parlar d’unes 3000 Kcal., i si la nostra feina no requereix molt d’esforç amb unes 2000 o 2500 Kcal. n’hi hauria prou. Però hem de pensar que l’aportaciô de minerais i vitamines per al nostre cos ha de ser la mateixa, això vol dir que si un dia fem un plat com ara el que presento en aquest escrit, el qual ja ens aporta de 400 a 500 Kcal. ens decidirem per acompanyar-lo amb una amanida verda i un postres ben refrescant, d’aquesta manera, podrem repartir millor, al llarg del dia, l’aportació energètica que li fa falta al nostre organisme.

Merce Ajjuila

Tarta Saint-Honoré

Ingrédients :85 gr. de mantega, 35 gr. de sucre,1 pessic de sai,1 rovell d’ou,165 gr. de farina

230 gr de farina 250 cc d’aigua 80 gr de mantega 1 pessic de sai 4 ous

1/2 litre de llet Vainilla al gust 1 èssic de sai 6 rovells d’ou 175 gr de sucre1 bosseta de pólvores per puding de vainilla 5 clares d’ou Gelatina d’albercoc

Preparació:

Treballar la mantega, el sucre, la sai, el rovell i la farina tamisada damunt la taula per obtenir una massa “quebrada” i deixar - la reposar 30 minuts a la nevera.

Estendre la massa en ima safata de 26 centímetres. Calentar el forn a 210° C. Bu­llir l’aigua amb la mantega i la sai, posar-hi la farina “tamisada” i remenar fins que la massa es desprengui del fons del cassò, canviar la massa a un bol i afegir els ous d’un en un sense deixar de remenar. Posar la massa a una mànega “pastelera”, fer una rodona al voltant del fons de la pasta “que­brada” i 8 o 10 lioneses petites al voltant. Coure de 18 a 20 minuts a meitat de forn.

Bullir la llet amb la vainilla i la sai, batre els rovells amb la meitat de sucre i, afegir les pólvores de puding i barrejar amb la llet bullint sense deixar de remenar. Batre les clares amb la resta de sucre, afegir-les a la crema bullint i deixar que es refredi. Posar la crema a la rodona de la massa cuita, pin­tar la rodona i les lioneses amb la gelatina calenta.

Pepe Daza

36 MM

Uí IJU UJÍo ijjKJo

Club d’Escacs

t

El dia 29 de desembre, va fmalitzar el Campionat Soci­al del C.E. Vallfogona en el qual hi participaven 15 juga­dora del club.Després de 7 rondes la classificació final va quedar de la següent manera:Campió del Grup-A Josep Lluís Cortés amb 6.5 punts i sots-campió del Grup-A Angel Fernández amb 4.5 punts. Campió del Grup-B Roger Clarisó també amb 4.5 punts i sots campió del Grup-B Jordi Puigfel amb 4 punts. Campionat Provincial.

Del dia 12 de gener fins el dia 24 de febrer es van dur a terme les competicions individuáis de la Federació d’Es­cacs de Lleida a la poblado de Vallfogona i amb col laboració del Club d’Escacs Vallfogona.

Les categories de les competicions són les següents: juvenil, femení, gent gran, sub-16, sub-14, sub-12 i sub- 10 .Un total de 70 jugadora i jugadores de la provincia de Lleida han pogut gaudir de les instaUacions que han preparat el Club d’Escacs Vallfogona, per portar a terme aqüestes com­peticions durant set dissabtes i que són classificatóries per les fináis territorials i les fináis catalanes, representant la provincia de Lleida.El campionat juvenil i el campionat de gent gran falta tres setmanes per finalitzar.

Peí que fa referencia al campionat femení, que hi han participat 15 jugadores, la classificació final ha quedat de la següent manera:Campiona: Iris Sola del C.E. Benavent Sots-campiona: Imma Montoliu del C.E. Vallfogona Laltra jugadora del C.E. Vallfogona que participava en la competició Marta Vilalta ha finalitzat en 4a posició.

En la modalitat sub-16, sub-14, sub-12 i sub-10, es una competició que es juga en un sol grup (tots junts), i es classifiquen segons l’edat que tenen.La classificació final l’han encapcalat el jugador del C.E. Tárrega Marc Balcells i el jugador del C.E. Guissona Os­car Tresens.

Peí que fa referencia ais jugadors del C.E. Vallfogona que participaven en aquesta competició s’ha aconseguit molt bones posicions quedant de la següent manera:Eloi Vilamajó en 4a posició i 3er Sub-14 amb 5 punts Miquel Segués en l i a posició i 3er Sub-16 amb 4 punts Joshua Solaní en 13a posició i 3er Sub-12 amb 4 punts

Per acabar el resum d’escacs d’aquest mes de gener, s’ha de destacar que el dissabte dia 19 de gener es van dur a terme les competicions escolara d’escacs de la Comarca de La Noguera, a les instablacions del Club d’Escacs Balaguer, quedant la classificació final de la següent mane­ra:ler classificat el jugador Marc Guirao del C.E. Balaguer amb 7.5 punts, 2on Eloi Vilamajó del C.E. Vallfogona amb 6 punts, 3er Miquel Segués del C. E. Vallfogona amb 5.5 punts, 4rt Joshua Solaní del C.E. Vallfogona amb 5 punts, a partir del 5é lloc i fins al 8é van fer 4.5 punts, del 9é al

12é 4 punts, etc.Després de dues setmanes al mateix local de joc, es va

dur a terme la Competició per equips de Sub-16 on partici­paven tres equips del C.E. Balaguer, dos equips d’Artesa de Segre i un equip del C.E. Vallfogona, quedant Campió de la comarca de La Noguera, fent 18 punts de 20 possi­bles l’equip de Vallfogona.

A part d’aquestes competicions el dia 20 de gener i fins una durada de 9 diumenges es va iniciar un deis campio- nats més importants dins del món deis escacs, que és el Campionat Provincial per equips i categories, en el qual el C.E. Vallfogona participa amb tres equips, un a primera provincial, un a segona provincial i un a tercera provincial. Després de la 6a ronda que es va dur a terme el dia 24 de febrer la classificació esta de la següent manera:El Vallfogona-A (Primera) en primera posició de 10 equips amb 20.5 punts i seguit del Andorra-B amb 20 punts. Fal­tará esperar les tres rondes que falten per saber si aquest any el Vallfogona-A puja de categoría a Primera Preferent.

El Vallfogona-B (Segona) en aquests moments está en quarta posició de 10 equips amb 16 punts, la qual cosa es de ben meritori ja que és el primer any que aquest equip ha pujat a aquesta categoría.

El Vallfogona-C (Tercera) va segon classificat amb 23 punts. En aquesta categoría tant sols es fan 7 rondes i des­prés semifinals i finals.Lequip que va tercer ja no té opcions de passar al Vallfogona, ja que tant sois té 15 punts a falta d’una ronda, on es juguen 4 punts en cada encontre.Per tant el Vallfogona-C com a mínim ja té la segona plaça garantida.

Per un altre costat volem informar que al C.E. Vallfogona des de el mes de setembre de 2001 i fins que acabi la tem­porada ofereix classes d’escacs per tots els que en vulguin aprendre a carree d’un jugador del club Franklyn Alcántara de la República Dominicana.

Per més informado sobre els campionats o qualsevol activitat d’escacs podeu consultar la web del club: http:// www.vallfogona.com

37

m v m m í i í m n

Club d’Escacs Vallfogona Troba les 8 diferències d’aquestes dues fotografíes:

2 si mè a i 1i

sa i

& § <£> s &A B C D E F G H

Problema 1Juguen blanques

8 £ 4 £7 4 ^ i6 s

é l5 a ¿4 & i âS3 &2 Ä s1 H

A B C D E F G H

Problema 2Juguen blanques

Solucions

0-T # + S§x<X£+ s §xa + s § t ( # + z §v t w < X " i ) z j xi ¡9331

z euiajqoaj

0-1 # + m a 'Z 9§XM ¡+ 9 ^ 3 'I X exuajqojj

38

TELÈFO N S Ú TILSAJUNTAMENT, O FICIN ES..................... 973432008REGIDORIA D’ESPO RTS........................ 973432097POLIESPORTIU........................................ 973 432200METGE D’A P D .......................................... 973432055FARMÀCIA.................................................. 973432151ATS PRACTICANT.................................... 973432114FUNERÀRIA BO R R A S........................... 973432284....................................................................... 606 856818

FUNERARIA T O R N É .............................. 973432013COL.LEGI S. E SP R IU .............................. 973432214LLAR DE JU BILA TS................................ 973 432275RÀDIO VALLFOGONA.......................... 973 432268TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - COL.LEGI 973 445018CASA PARROQUIAL................................ 973 432063ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA 973 445188GUÀRDIA CIVIL (Balaguer).................... 973445353BOMBERS (Balaguer)................................ 973 445080SERVEI D’URGENCIES (Balaguer) 973 447714CREU R O JA ................................................ 973 445796ALSINAGRAELLS (Balaguer) ................. 973445476CORREUS (Balaguer)................................ 973445826CENTRE D ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer) :U RG ENCIES.............................................. 973 447714ADMINISTRACIÓ...................................... 973 446028SERVEI AMBULÀNCIES......................... 902 450902MOSSOS D’ESQUADRA.......................... 973450450

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h a PAjuntament

HORARI D’AUTOBUSOS SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ(Telèfon Lleida 973 27 14 70)Seu d’Urgell - 9.30 i 16.00 diariBalaguer -11.00 de dilluns a dissabte (feiners)Agramunt -12.30 i 19.00 de dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13.30 Dii., dt., dj. i ds. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA: (Telèfon Alsina Graells Balaguer 973 44 54 76)7.45, 8.00, 9.15, 15.15, 17.00 i 17.25 feiners16.00 festiusSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9.30, 11.00, 12.30, 13.30, 16.00, 16.30, 18.30 i 19.00 feiners16.00 festius* S’ha d’establir una diferència d’uns 8-10 minuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA (sorrida de Lleida):Diari: 13.25 i 20.45. De dilluns a dissabte: 08.40.Dilluns, dimarts, divendres i diumenge: 09.35. VALLFOGONA - LLEIDA (sorrida de Vallfogona)Diari: 07.40, 14.21 i 19.45* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer

Naixements, Matrimonis i Defuncions any 200 X

Inscrites al registre civil i enterraments al cementiri de Vallfogona i La Rápita

NAIXEMENTS (ANY 2001)Marc Subirada Millan (19.12.2000) La Rápita Susanna Aranés Gili (31.12.2000) Vallfogona

Maria Salud Boladeres (18.01.2001) La Rápita Magda Piqué Bosch (06.03.2001) Vallfogona

Laura Gutiérrez Roger (24.06.2001) LHostal Nou Alba Cortada Nolla (01.10.2001) Vallfogona David Oms Farré (23.10.2001) Vallfogona Eudald Oms Solá (12.11.2001) Vallfogona

Julia Jiménez Carbonell (26.11.2001) La Rápita Manel Cabrera Barea (15.12.2001) La Rápita

Walid Ramdani (27.12.2001) Vallfogona

MATRIMONIS (ANY 2001)Antonio Rúbies Roure - Immaculada Vázquez Garrido

(12.05.2001) VallfogonaJulián Garcia Vallecillos - M. Teresa Piqué Garcés

(12.10.2001) Vallfogona

Defuncions inscrites en el Registre Civil i enterraments al cementiri de Vallgoona i de la Rápita (Any 2001 )Casilda Farré Cases (08.04.2001) VallfogonaMaría García Rodríguez (10.04.2001) LHostal NouMagdalena Sola Palou (14.04.2001) LHostal NouSergio Pérez Anido (27.04.2001) accident - terme de VallfogonaFrancisco Piño! Folguera (08.05.2001) VallfogonaJosep Mur Roigé (04.06.2001) accident - terme de VallfogonaTeresa Trilla Sarret (05.06.2001 ) VallfogonaJaume Cases Mirada (05.06.2001) VallfogonaLorenzo Rubio Guillaumet (24.06.2001) La RápitaJosé M. Camarasa Camarasa (02.07.2001 ) La RápitaMiguel Freixes Novell (19.07.2001) accident - terme deVallfogonaLuís García Parra (24.07.2001) accident - terme de VallfogonaBalbina Farré Caus (27.07.2001) VallfogonaRemei Corbella Badal (05.08.2001) VallfogonaTeresa Balasch Seguí (10.08.2001) VallfogonaLluís Regany Sansalvadó (13.08.2001) VallfogonaEncarnación Esquerra Orús (08.11.2001 ) VallfogonaJaume Durany Taribó (13.11.2001) La RápitaAntonio Pía Borras (13.11.2001) La RápitaJosep Tugues Blanch (06.12.2001) VallfogonaEnric Sorribes Llovet (18.12.2001) VallfogonaCarme Piqué Chandre (31.12.2001) Vallfogona

pquI N STAL • L ACION S R E P A R A C IO N S

E L E C T R I C I T A T • F O N T A N E R I A • C A L E F A C C I O * G A S

REV1SIONS I MODI FICACIONS

DE GAS -CENTRE AUTORITZAT- Agent col laborador de

/gasNatural

Serveis

SANITARIS, MAMPARES, GRIFERIES, ...

PROTECCIONS ELECTRIQUES

PER A LA SEVA SEGURETAT

► FRANCESC JOSEP t ► PIQUE“ ► 973 43 23 32< ¡LfCTBlCITAT ,

* í S g j tMIoMwtefl Ii í f f l s I jt Co4it’

i GenetaWat de Catalura !í Departamertl tí'lodustna

9 7 3 4 3 2 3 3 2 • C / N o r d , 1 • V a l l f o g o n a de B. ( L l e i d a )

9 7 3 7 1 1 7 4 2 • A v d a . C a t a l u n y a , 6 ■ M o l l e r u s s a ( L l e i d a )