V A L L F O G O N A • D ESEM BRE 2002 • S E G O N A È P O C A • PREU : 1 ,50€ 50

Degussa Ibéria, S.A

Productes Quimics, Farmacèutics i altresaditius per

pinsos compostos.

Plantes medicináis

ldi. deiitífem un ßon Nadal i un psiàipen. 3.003

Ctra. Comarcal 1 3, km. 26 - tel. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALACUER (Llelda)

o I J j 'j J A í j J

Contra aquesta plagaEDITO RIAL ....................................................... 3TOT RECORDANTLa memòria de la vila............................... 4 i 5Vallfogona en els documentes de laGuerra Civil ( I I ) ................................................6Arrels ...................................................................7ESCRIVIM SOBRE Pacte letal del«Pian Hidrológico Nacional» .........................8SOCIETAT i CULTURAOn són les colles «Grans»? ................... 9Des de Vallfogona ràdio............................... 10La nostra història literària:Aguster Bartra i Lleonar.............................. 10Fem petar la xerrada amb...Salvador Farré B o te t 11 i 12INFORMACIÓ M UNICIPALPie extraordinari 23 de setembre’02 .........14Pie ordinari 28 d’octubre’02 .......................14Altra informació municipal 14 i 15Obres de pavimentatd’accessos a Vallfogona................ 15, 16 i 17Resum Estiu i Cultura 2002 ..... 18, 19 i 20Homenatge a la Gent G ran 21, 22 i 23Esport municipal............................................24PROGRAM ACIÓHIVERN i CULTURA 25, 26, 27 i 28PREGUNTES AMB RESPOSTAEstem en temporada de: carabassa, boniato,castanyes, bolets, figues i nous...................29ACTUALITATPrimer trimestre,curs escolar 200 2 -2 0 0 3 ................................ 30Activitats de PEscola Agrària......................31E1 80è aniversari del descobrimentde la tomba de Tutankamón........................32LA RAPITA DIURecordant les escoles....................................33Uns anys d’escola ...........................................34Molt dol^ament repetim el seu nom,M ontse.............................................................. 35L'HOSTAL NOU-LA CODOSA ESCRIUComissió de festes de l’Hostal Nou ...... 36La P laça........................................................ 36EL RACO DE LA INFANICA-ADOLESCENCIAEls valors de Nadal..................................... 37FEM UN TASTPerdius farcides amb delicies del temps . .38

38ESPORTSCampionat provincial del bitlles............ 39

40Club Escacs Vallfogona............................. 41PER PERDRE EL TEMPSEscacs............................................................. 47

49SERVEIS 43

Els mitjans de comunicacio, dia si i altre també, ens van informant reiteradament de la sinistralitat a les carreteres.

Diuen:- Aquest any 2002 es disparen les morts a les carreteres de Lleida...- Amb el d’ahir ja son “tantes” les persones que han perdut la vida a...- La mort en el sinistre de dissabte eleva a tants i tants els morts per trànsit...

Tots som conscients que els accidents de circulacio son una de les principals causes de mortalitat, una véritable plaga, tan danyosa o mes que les drogues i no if hi ha prou de fer campanyes de prevencio o fer crides a la prudència per aconseguir una acti- tud més atenta per part dels conductors.

Es cert que son moites les cau­ses dels accidents, pero com demostren les estadistiques, la imprudència, la falta d’atencio, l’excès de velocitat i l’alcohol i de vegades diverses d’aquestes circumstàncies combinades, son l’origen de la mort de persones i

moltes d’elles a la flor de la vida.Fem un crit a 1’Administració

perqué redoblin els estorbos per lluitar efica5ment contra aquesta plaga. I nosaltres els ciutadans hem de col-laborar-hi aportant tota la nostra capacitat de prudencia.

Tant de bo aquest any que estem a punt d’encetar sigui l’encap^alament de portades i editorials anunciant la davallada de sinistralitat durant el 2003. Si més no, que no augmenti.

I ja per acabar, voldria fer un incís per felicitar, valorar i agrair a aquests col-laboradors de la revista “El Xop” que amb la seva participado desinteressada fan que puntualment tots puguem gaudir sense interrupció d’aquest intercanvi d’idees i opinions.

EIem de felicitar també les noves seccions de La Rapita i EHostal Nou - La Codosa per la seva assiduitat, enfortint el nivell cultural i social d’aquest municipi.

Bones Festes i Bon Any 2003.

Josefina Moreno i Garret

EDITA: EL XOP, Apartat de correus, 1. Vallfogona de B.DIRECCIÓ: Josefina Moreno Garret

CONSELL DE REDACCIÓ: Mercè A. Solís, Meritxell Rosselló, Antonieta Gazquez, Esther Piqué, Anna Feliu, Mercé Aguiià i Matela Pons

COL-LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Antonieta Gazquez, Esther Piqué, Josep Pía Blanch, Ramona Tarragona, Pere Tarragona, Frederic Forest, Teresa Baiget i Ageiet, Joan

Fontanet, Ramón Porta, Teresa Balasch, Escola de Capacitació Agraria, Claustre de Mestres del CEIP Salvador Espriu, Anna Feliu, Matela Pons, Lourdes Ricart, Dolors Piñol, Gemma Pia, Angels Camarasa, Comissió de Festes de l’Hostal Nou-La Cudosa, Meritxell Rosselló, Mercè

Solís, Mercè Aguilà, Pepe Daza, Club Fútbol Vallfogona i Club Escacs Vallfogona.

COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M - Tel. 973 448273 CORRECCIÓ: Montse Olivart Guiu. DIPÒSIT LEGAL: L-136-1992.

La revista EL XOP sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de

PAjuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

Amb la col.laboració de:

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

IN STITU T r V y j D’ESTUDIS I I I I ILERDENCS

Ajuntament de Vallfogona

l i b i m i

La memòria de la vilaAcords de P Ajuntament des de 1936 fins a 1940

ANY 19361- Acord d’adquisició d’un cotxe fù­nebre amb els estris necessaris per a l’animal i construir un magatzem al cementiri municipal per a aquest cotxe.2- Obligar a tots el propietaris de vivendes que facin les conduccions de desguàs de les seves cases fins a les clavegueres generáis que es van cons­truir.3- Amb dades del mes de maig, tenim Túltim acord, escrit i a causa de la guerra civil no en tornen a teñir fins a l’octubre, quan es constituid un nou ajuntament i un comité permanent amb els següents membres:Alcalde: Jaume Viladrich Torrent Consellers: Pere Agelet Tornants

Josep Salud Farré4- Acord de crear una “borsa de treball” sol licitant ais treballadors i empresaris que s’inscriguin a la secre­taria de Fajuntament ais efectes de po­der facilitar els treballs que siguin soHicitats.5- Es dipositen els fons de Fajuntament en un compte bancari ais efectes d’obtenir-ne un rendiment.6- Nomenat Alcalde Pedani de La Rápita a Rosendo Sàrries Valí, i es reuneixen els veins del poblé per deci­dir si están d’acord a sol-licitar la disgregació del municipi de Vallfogona, i formar un municipi independent.7- Es treu la barricada de la carrete­ra, per la vigiláncia deis vehicles i es fa pagament de 151 sacs malmesos per les incleméncies del temps.8- La Conselleria de Defensa de Balaguer ordena que en el pla<¿ de 5 dies es treguin les campanes del campanar i es duguin a Balaguer.9- Es deixen desprecintades les rádios existents ais locáis de la C.N.T. i E.R.C. i uns dies després els aparells de ràdio del municipi.10- Acord d’acondiciar un departament tancat per a l’arxiu mu­nicipal.11- Es reuneix tota la població a l’Església per a proposar la reconstrucció de tota la casa de la vila,

ja que segons el parer deis paletes, la reconstrucció en les condicions en les quals es troba l’edifici es fa molt perillosa.12- S’estudia la possibilitat d’acollir els infants evacuats de Madrid, mitjan^ant la Comissió Comarcal de Balaguer de protecció a la infancia.13- El guarda jurat municipal ha de fer un viatge a La Rápita un o dos cops per setmana.

ANY 19371- Una sol-licitud d’augment de l’arroba de pa en 0.50 ptes, és denega­da per haver existéncies de fariña al municipi, i dies després s’acorda de portar el control del pa que es ven en el municipi mitjant^ant una llibreta que han de teñir tots els veins, en la qual s’anota cada dia el pa que se’ls ven.2- Es controla la fariña que surt del terme municipal.3- Revisaren totes les tendes de queviures per comprovar els preus deis arricies de primera necessitat, al mateix temps també es fa un recompte del bestiar de llana del municipi, per evi­tar vendes clandestines.4- Acord de fer imprimir paper mo­neda per import de 2000ptes, d’una pesseta i 2000ptes, de 0.50ctms.5- Els flequers del municipi es consi­deren finalment com a treballadors a carree de FAjuntament, quedant el pa a compte de FAjuntament.6- Fixació de racionament de pa i carn

al municipi: tres quarts de pa i 100 grams de earn per persona.

ANY 1938Tenim un sol acord fet el mes de

gener, el qual exposa: reunir els venedors de earn per a arribar a un acord sobre el preu de la earn, dene­gar la sol-licitud de targes racionament a una persona per no viure habitualment al poblé, i per últim, acord per part del Sindicat Agrícola de recollir tot el blat existent al municipi a efectes d’assegurar-ne les existéncies.

ANY 19391- Es va constituir un nou Ajuntament:Alcalde: Valeri Pons Trilla Regidors: Constantino Piqué Sol

Josep Rubio Trilla Josep Rocaspana Solé

Secretan: Valeri Delgado Roig Dipositari Municipal: Manuel Sarret Sandiumenge2- Es va arranjar la Rectoria i es va construir un nínxol al Cementiri per a la Parroquia.3- Es va demanar a FExcm. Cap Na­cional de propietaris i contribucions, Fexempció de pagament de les contribucions de l’any 1938 i 1939 ja que a causa del bombardeig que va parir el poblé va quedar malmés i també en van quedar les collites.

Església i vivendes deis mestres de Regions Devastades a La Rápita

4 - Es va nomenar Guarda Jurat a Alejandro Oms Camarasa.5- Es van retirar els bidlets del bañe que van posar en circulació el Rojos i es va acordar de fer per la Festa Major un homenatge pels caiguts per Déu i per la pàtria.6- Al setembre es va constituir un nou Ajuntament:Alcalde: Valeri Pons TrillaRegidors: Francisco Rubio Rubio

Francisco Piqué Berenguer Lloren^ Pijuan Rubio Fernando Fábregas Tribó

7- Es va repassar la Báscula Municipal, l’Escola i el Cementiri de La Rápita.8- Es va acordar l’assistència a la festa de Bellvís en honor a la Verge de Les Sogues, i també l’assistència ais actes de trasllat de la imatge

del Sant Crist de Balaguer.9- Es va acordar d’acomiadar el dol a la sorrida del poblé, ja que era desaconsellable per a la salut pública acompanyar els cadávers fins al Cementiri Municipal.

A N Y 19401- Es va acordar seguir les normes quea la Junta Provincial la recuperació agrícola d’algunes cavalleries per a donar-les ais veins del poblé que no en tenien.2- Només es podia vendre 500gr. per perso­na de sucre i cigrons. I els pastissers havien de fer una declaració jurada quan rebien la farina per fer el pa el qual havien de vendre amb les targes de racionament.3- Es va acordar d’assistir a una manifestació a Madrid per donar les gràcies al Caudillo per haver adoptat el poblé de La Rápita per la reconstrucció pel Pia de Regions Devastades.4- Es van comprar les plaques per ais carros i les bicicletes i també una máquina d’escriure a cal Romeu de Balaguer.5- La Báscula Municipal els dies festius estará tancada i el ball es tancarà a les 9 de la nit.6- Es va contractar Explotacions Hidroelèctriques S.A. per al subministrament d’energia eléctrica.I es va acordar de parlar amb els veins sobre la construcció d’una séquia per poder regar les terres de secá.

Antonieta Gazquez i Esther Piqué

daniel, s.a.• Formigons• Arids Rentats: Naturals i Artificials• Transports

cbeAiUjejH, un lion Haded i un pA&ifieSi 2003

PLANTA ÀRIDS i FORM IGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 432199 OFICINES: C / Urgell, 43 ■ Balaguer • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

Í U Í \ \ í U U I Í J J j ü J í c

Vallfogona en els Documents de la Güera Civil (II)

Continuant amb la transcripció de les mencions a Vallfogona i La Rápita en el “partes” i diaris d’operacions de les Divisions del bándol nacional desplegades al sector del Cap de Pont de Balaguer, una vegada creuat el riu i fixades les posicions del front, després d’una breu pausa, la resposta per part de l’Exercit Popular no tardaría gaire en produir-se i precisament en direcció a Vallfogona.

12.04.1938.División 54. Parte de Guerra.En la noche de este día se pasa a nuestras filas una escuadra de Caballería que da cuenta de la concentración de nuevas unidades p ara atacar la cabeza de puente.En el sector de la 2a Brigada comienza la preparación artillera al mediodía y hacia las 13 h. inicia su avance el enemigo en varias columnas de Batallón, por los oli­vares de Bellvís, desplegando a unos dos mil metros de Vallfogona y lanzándose decididamente al asalto del pueblo con el apoyo de seis carros de combate. Nuestra artillería y piezas anti-tanque abren rápido fuego alcanzando un carro e inutilizando otro que luego fueron retirados por el enemigo durante la noche. Detenida la progresión del enemigo, hacia las 15 h. repite su intento sobre Vallfogona con mayor codicia, al mismo tiempo que atacaba en todo el frente de la cabeza de puente, desde Asentiu a Vallfogona, siendo rechazado en todas partes.A las 17, cuando se creía ya agotada la impulsión del enemigo, se observó que nuevos contingentes avanzaban desde Bellvís, comenzando poco después el enemigo una nueva preparación de artillería, mientras su aviación de caza am etrallaba nuestras líneas. Comprendiendo el Mando de la División que el agotam iento de las fuerzas enemigas, a juzgar por las propias, había de ser grande, se envía al sector de Vallfogona la unidad de carros y se dispone que con ella y el 7o Batallón de América, se efectuase un contraataque al rechazar el ataque que el enemigo preparaba de nuevo, y en efecto, al rechazar a la infantería enemiga, la unidad de carros y el 7o Batallón de América, despegan de la propia línea y se lanzan sobre el enemigo que huye, persiguiéndolo encarnizadamente hasta las líltimas luces del día. Los presentados

posteriormente hacen ascender los muertos sufridos por el enemigo en este contraataque a varios centenares. Quedan en nuestro poder 34 prisioneros y 4 ametralladoras completas.Sufre la División: 2 oficiales muertos y 1 herido. 1 suboficial muerto y 4 heridos, y 11 de tropa muertos y 42 heridos.

13.04.193854 División. Parte de Guerra.En este día se combate continuamente en todo el límite de la cabeza de puente con la máxima intensidad desde Asentiu hasta Vallfogona.En la 2a Brigada el enemigo realiza, durante todo el día, insistentes ataques en el sector de Vallfogona sobre los frentes del 7o Batallón de América y Tercio de Valvanera, empleando bastantes carros. Resalta en este día la labor desarrollada por la artillería divisionaria y la del Cuerpo de Ejército afecta, formando barreras defensivas delante de nuestras líneas y cortando muchos ataques del enemigo. Según los pasados a nuestras líneas, nuestra artillería inutilizó cuatro carros que fueron transportados a Mollerusa.Las bajas sufridas por la División en este día, fueron las siguientes: 1 jefe herido, 5 oficiales heridos, 8 suboficiales heridos, y de tropa: 10 muertos y 114 heridos.

14.04.1938. División 54. Parte de Guerra.En este d ía se reanudan, desde el amanecer, los ataques enemigos y, si bien se advierte que su infantería, sin duda agotada, no se emplea tan afondo como en días anteriores, la acción de su artillería y el juego de sus carros es de mayor intensidad que nunca.Aunque el combate fue general desde Asentiu hasta Vallfogona, adquirió su máxima violencia en su ataques sobre las cotas 347y 361, defendidas por el Bon. n°287.

Las bajas sufridas por la División en este día fueron las siguientes: Oficiales: 5 muertos y 6 heridos. Suboficiales: 5 muertos y 7 heridos. Tropa: 59 muertos y 83 heridos.

15.04.1938.División 54. Parte de Guerra.En la madrugada de este día intenta el enemigo un ataque por sorpresa sobre el sector Este de Vallfogona, ocupado por el 3er. Batallón de Palma, el cual repele la agresión con juego de armas automáticas y bombas de mano. El enemigo se repliega en desorden dejando 12 muertos en nuestros puestos avanzados y un teniente que es hecho prisionero.El resto del día el enemigo se limita a cañonear el frente de la División.Bajas sufridas: 1 muerto y 10 heridos de tropa.

Després d’aquests quatre dies d’atacs infructuosos, s’iniciá un mes llarg de calma relativa, només alterada, de tant en tant, per trets áillats i algunes cano- nades sobre qualsevol indret del cap de pont així com també sobre la ciutat de Balaguer.

Amb només quatre dies de combats un deis dos bàndols va tenir 94 mortsi 281 ferits. Curiosament molts histo- riadors acostumen només a fer men- ció de l’ofensiva republicana del mes de maig i ignoren aquests quatre dies d’abril que també van tenir la seva importáncia.

Josep Pía Blanch

Arrels

NAIXEMENTS 1981

Carme Cases Sánchez (05-03) Vallfogona Oriol Clop Manuel (18-04) Vallfogona

Jordi Companys Caba (21-04) Vallfogona Keiko Solé Melero (30-05) Vallfogona Esteve Oms Roca (21-08) Vallfogona

Baltasar - Carlos de Casanova Habsburg Lothringen (17-08) La Rápita

Joan Térmens Canals (24-08) Vallfogona Marta Setó Reig (07-10) Vallfogona

Eloi Farré Bó (31-12) Vallfogona

NAIXEMENTS 1982

Ivan Tarragona Fernández (29-03) Vallfogona Pau Pinol Teixidó (17-04) Vallfogona

Gemma Prim Carrero (19-04) Vallfogona Albert Rubio Balagué (07-05) Vallfogona María IsabelBoladeres Fernández (26-05) La Rápita

Marc Gatnau Sarret (12-07) L’Hostal Nou Francesc Solans Alsinella (20-07) Vallfogona María del Carme1Tarragona Beigadá (31-08) Vallfogona

Anscari Toribio Torrades (16-10) Vallfogona Rosa Piqué Tomé (05-12) Vallfogona

Nuria Rocaspana Castellano (29-12) La Rápita

DEFUN CIONS 1962

Juan Molí Canut (22-01) La Rápita Brídida Vilageriu Vilalta (28-02) Vallfogona

Pedro Porta Morada (14-03) Vallfogona Jaime Joangrán Camats (29-03) La Rápita

Elisa Trepat Palou (19-06) Vallfogona Elvira Mascaró Farré (30-06) Vallfogona Francisco Duran Coll (12-07) Vallfogona Eusebio Sol Llobet (03-09) Vallfogona

Carmen Chandre Farrando (05-09) Vallfogona Maria Mercedes Sarret Plens (08-09) Vallfogona Rosario Clara Moliné Costa (06-11) La Rápita

Luís Roigé Llovera (13-12) Vallfogona Agueda Torrades Torres (14-12) Vallfogona Amadeo Roig Ávila (23-12 de l’any 1938)

MATRIMONIS 1957

JoséMolíns Freixes-Maria Carmen Costa'Trepat (19-03) La Rápita Franosa) Falip Manzano-Teresa Compan}« Manent (04-10) Vallfogona Bonaventura Ricart Puig-Trinidad GilabertMaitínez (04-11 ) La Rápita

José LópezMéndez-Maria Carmen Pérez Juárez (01-12) LaRápita Cándido ReguéMasana-Montscrrat Bemaus Camprobí (05-12) La Rápita

Ramón BordaTorrent-Maria QiaschTrilla (07-12) Vallfogona José Garda Safont-Maria Rosa Fábregas Rubio (15-12) La Rápita

MATRIMONIS 1958

Miguel Torrades Rubio - Carmen Porta Camps (03-02) Vallfogona José Peries Esoolá - Ramona Rúbies Vilalta ( 15-02) Vallfogona

Frandsco Noguer Rondi - Encamadón Rovira Sancho ( 19-03 ) La Rápita Lorenzo PijuánTepat-Antonia VilageriuPan-amón (20-03) Vallfogona

AtdriánPascualMentuy-CarmenBonetSabanés (22-03) Vallfogona José Prim Roigé-Cándida BillartMateu (29-03) Vallfogona JoséVinuesaOliol-MariaBergés Mases (01-06) Vallfogona

Bruno Masot Lloberas - Rosenda Caballol Torra (26-06) Vallfogona Ramón SerretLlibre-MariaSerret Cases (30-07) Vallfogona JuanParrotPedra-Dolores Freixat Vila (15-10) LaRápita

Miguel Trilla Vilageriu - Rosa Cases Castellò (15-11) Vallfogona

MATRIMONIS 1959

Roque AbatMorell-Teresa Paravera Santacreu (26-02) Vallfogona Salvador LlopCasanoves-Filomena Porta Camps (07-03) Vallfogona

Franásco Closa Galseran - Maria Poas Palau ( 10-04) Vallfogona Ramón Erill Gui - Encamadón Castro Gutiénez ( 11 -04) Vallfogona

Antonio Tudel Costa - Rosa Mondéis Anigó ( 12-04) Vallfogona Tomás Ricart Puig - Encamadón Fábregas Rubio (23-08) La Rápita

José BalaschRegany- Rosario Bosch Coté (30-08) Vallfogona Tomás González Cebas-Andrai Sánchez Sánchez ( 13-09) Vallfogona Ramón Sabaté Berengueres - Maria Borrcll Costa (03-10 ) La Rápita

José GuimetFolguera-MariaVillar Borda (17-10) Vallfogona Ramón Sarret Oses-Maria Pijuán Trepat (03-12) Vallfogona

Antonio Mullet Vila-Maria Parramón IriEa (30-12) Vallfogona

DEFUN CION S 1963

Laureano Fusté Pons (06-01) La Rápita Magdalena Chandre Farrando (26-02) Vallfogona

Rosario Pampalona Cuñat (12-03) Vallfogona José Vilageriu Vilalta (01-04) Vallfogona Francisca Rubio Ortiz (15-04) Vallfogona Cándido Coma Farré (06-07) Vallfogona

Raimunda Orpella Porta (08-07) Vallfogona Francisco Torrades Español (31-08) Vallfogona

Antonia Rubio Argilés (19-09) Vallfogona Gregorio Camarasa Taribó (09-12) Vallfogona

Sabina Tribó Cases (26-12) La Rápita

Ramona Tarragona i Pere Tarragona, us desitgem unes Bones Testes

Pacte Letal del “Plan Hidrológico Nacional”

Fa temps ja, que els governs d’Espanya i el de Catalunya han signât un pacte contra els interessos dels catalans. Alerta ciutadans de Catalunya! Aquest pacte pot esclatar d’un moment a l’altre i pot ésser per als catalans, d’unes conseqüències nefastes, impré­visibles i fins i tôt catastrôfiques. Aquest pacte desafortunat, no es que hagi passât desapercebut ni molt menys, ja que en el seu moment, va aixecar un gran rebombori a tots els mitjans de comunicacio, premsa, ràdio, televisiô, etc., etc., pero el pac­te subsisteix, segueix en peu i l’amenaça per a Catalunya, també segueix continuadament, mentre no es pari o surti una declaraciô anuHant- lo.

Em refereixo al PLAN H ID R O L Ô G IC O NACIONAL. (P.H.N.) que consisteix a desviar les aigües de l’Ebre, vers les terres de València, Mürcia i Almeria. Aquest projecte continua ferm en el seu objectiu antinomie, contra les terres que banyen les seves aigües i poden destruir els regadius dels seus entorns i el famôs i valuos Parc Natural del Delta de l’Ebre.

El riu Ebre, és el més cabalos de la xarxa fluvial de Catalunya (908 Ion. de llargada i 83.093 Km2 de conca). S’inicia prop de Reinosa, recollint les aigües de la serralada Cantàbrica, amb un petit cabal d’uns 11 m3/segon, segueix recollint les de la serralada Pi- renaica i a Tortosa, el gruix és de 600 m3/segon. Des del seu origen, té nombrosos afluents que van engrossint el seu cabal d’aigua, fins a desembo- car al Delta de l’Ebre, a la Mediterrània. Les aigües varien força d’un any a l’altre amb revingudes serioses, des de 1986 hi ha construits 140 pantans, amb una capacitat total de 6 .8 4 2 hm3. Llevat del de Maquinensa, 1.566 hm3 , la majoria son d’escassa capacitat; l’Ebre ha tingut sempre una importància econômica considérable per a les comarques de Catalunya i de la franja de Ponent que travessa, sobretot, pel que fa a les millores de les condicions agricoles;

ha permés l’ampliació constant del regatge amb obres hidráuliques com el canal d’Aragó i Catalunya, el canal d’Urgell i els dos canals de l’Ebre. Quant a la producció d’energia eléctrica, aquesta és, especialment important a Mequinensa, a Ribarroja i a la conca del Segre. Quant al delta de l’Ebre, que abarca les comarques del Baix Ebre i el Montsiá, fou originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al-luvials en temps histories, damunt una plataforma submarina prou extensa que evidencia una submersió quaternária. La superficie conreable del Delta és d’uns 245 km2, la major part dels quals ha estat destinada al

cultiu de farros. El 1983 la Generalität de Catalunya, decretá la creado del Pare Natural del Delta de d’Ebre.

Com podeu imaginar-vos, el perill per totes eixes terres de Catalunya és desmesurat i exorbitant, alerta dones ciutadans de Catalunya! Cree que hem de ser tots solidaris amb tots aquests milers de catalans les vides dels quals depenen de conrear eixes terres, ja que si el pacte al ludit tira endavant les conseqüències per a ells i de retruc per a tots nosaltres poden ésser, repeteixo, nefastes, imprevisibles i fins i tot, catastrôfiques! !

Frédéric Forest i Giti

oUWÍfiHJ íMTUftóOn són les colles “Grans” ?

En començar a escriure aquest article, no fa pas gaire més d’un quart d’hora, he vist pels carrers de Balaguer l’anunci de l’ùltim concurs de colles sardanistes de les Terres de Lleida de la temporada 2002; aixô vol dir que el campionat d’enguany és ja a les acaballes. Molts cops no ha estât fins en aquest ùltim concurs que han quedat decidits els llocs definitius a la classificació final.

A Vallfogona durant les Festes de Sant Miquel, aquest setembre passât, també hi hagué concurs de colles. M’agradaria creure que les pautes generals apuntades al darrer XOP so­bre corn i qué es valora d’una colla en un concurs, hagin servit per a fer més amé i entenedor Pespectacle de la sardana de competició.

A causa del començament del concurs en hora molt primerenca de la tarda (tots sabem corn s’allarguen el àpats de Festa Major i també la difícil “ubicado” dels diferents actes a cele­brar) feia l’efecte que els vallfogonins sentien un escás interés per les sardanes, ja que en començar la pri­mera, era ben minso el public assistent; després la cosa ja es va animar més.

Cal remarcar la participado dels més joves que van seguir el curs intensiu de sardanes que no feia pas massa dies s’havia dut a terme a l’esplai tocant a les piscines municipals

conduit pel Ramon Torra. Així, mentre els grans s’ho miraven, la jovenalla feia oscil-lar Panella als compassos de Pentranyable “El Sere­no”.

Si el jovent continua, la sardana pot fer encara uns quants anys abans no es converteixi en una peça de museu i en aquella dansa no ja desconeguda - que prou bé que ho és - sinó estranya a casa seva. I aquí volia anar a parar en retolar el tito l d’aquest article; repassem les colles participants al mateix temps que la classificació del concurs:

Categoria Alevi“Dimoniets” del Crup Sardanista Montserrat de Lleida.Catagoria Infantil “Dolç Infern”(per cert, molt bo el nom) del Grup Sardanista Montserrat. Categoria Juvenil“Blau Cel” també de Grup Sardanista Montserrrat.Categoria Granlr. “Verge del Miracle” de Balaguer. 2n. “Fonts de Valldans” de Pons.3r. “Ferma de Ponent” de Bellpuig.

En vista d’això, no cal suar pas gaire per a treure’n algunes conclusions preocupants:- Aleví, Infantil i Juvenil: les tres del mateix grup; el Grup Sardanista

Montserrat de Lleida és l’unie a Ponent que té cura de la pedrera. En qualsevol àmbit o sector si no hi ha relleu generacional tôt se’n va a fer punyetes (i perdoneu la Uicència expressiva).- Les tres colles “Grans” en realitat no ho son, ja que pertocarien per mitjana d’edat a la categoria de Vétérans pero a les nostres comarques no està establerta (homologada, en dirien els esnobs) aquesta categoria al campionat. Aquí rau la pregunta: On són les colles Grans? (la categoria Gran va dels 17 anys a la trentena). Aixi dones ens falta un graó. El graô més important, de fet, d’eix del sardanisme de la colla. Aixô, juntament amb la feblesa de la resta de graons ens pot dur d’aqui a no gaire (personalment n’estic convençuda) a fer bona aquella pregunta que encapçalava l’article del primer XOP d’aquesta nova tongada: “Ja acabem?”- Nota positiva: relativament bona (en aquest mon tôt és millorable) l’assistèneia de dansaires a la bailada del diumenge. Una bailada molt ani­mada amb sardanistes (vallfogonins, per cert) que a més de comptar i re­partir la sardana en saben fer una bona interpretado dels compassos de la música. Sí senyor! Així es bailen les sardanes!

Teresa fíaújet i Ajjclet.

Grup de sadanistes a les festes de Sant Miquel

SOGtëïiïJ'-J

Des de Vallfogona RàdioFa temps que vaig observar que les

viles petites, llocs i llogarets, ünicament sortien als noticiaris informatius tan sols per motius catastròfics, mogudes socials, o bé qüestions molt puntuals, però en canvi mai per millores urbanes, de qualitat de vida, de millora social, etc. De fet, es podria dir que a nivell de globalització això no és important (????) però si que té rellevància a nivell local.

I aquesta és la qüestiô, la comunicaciô de proximitat: ofertar a l’oient la possibilitat que conegui al màxim possible tot allò de l’entorn que Penvolta en ternes de l’actualitat i progrès, activitats lüdiques, culturals, projectes, acords d’ajuntaments, construccions, fires, mercats, comerç, novetats locals, turisme, etc., motius més que suficients per dedicar-hi dues hores cada dia, al magazine matinal de 12 a 2 del migdia.

Un diari parlât (mai ben dit) que es diferencia en molt d’altres progra-

mes informatius, perqué únicament parlem de les coses de casa, les més properes, les que en definitiva cal que coneguem en primer lloc.

Aquesta és la filosofia de la programado matinal a Vallfogona Ràdio actualment i pel temps que portem i els comentaris i també estudis d’audiència que tenim, ens dóna la raô i ens sima en un lloc immillorable, en les preferències deis oients i anunciants de la comarca, la qual cosa ens encoratja a continuar en aquest linia. Vers la lotería de Nadal ja la tenim vis­ta i no vista, és a dir, exhaurida, ara esperarem que toqui com l’any passât. Que toqui! ! !

Amb motiu de la mort de Ray Coniff, un dels més grans directors i arranjadors musicals del mon amb més de 70.000.000 (setanta milions) de dis­cos venuts, havia préparât un recopilatori musical en memoria a eli i per donar gust als oients de la ràdio, ja que les cançons d’en Coniff son més

que habituáis a l’emissora, pero de moment aquest projecte el tinc aparcat (no abandonat) per motius técnics que pensó arreglar breument, agafant com es diu vulgarment “el toro per les banyes” i que “surti el sol per Vallfogona”.

En qüestions municipals direm també que l’últim pie va teñir més audiencia de la normal, en especial, l’apartat de precs i preguntes i va mo­tivar que a petició de visitants es tornés a repetir dintre del magazine matinal, per a delicia del personal i direm que, a hores d’ara, algún micrófon está renovat perqué es pugui escoltar amb claretat algún regidor que sembla que no vol parlar massa en veu alta; al próxim pie, cree que la deficiéncia estará subsanada.Res més per ara, així dones BONES FE ST E S A TO TH O M i sempre endavant!!!!

Joan

La nostra historia literáriaAguster Bartra i Lleonart

Poeta i prosista, Agustí Bartra va néixer a Barcelona 1 'any 1908. Visqué la seva infantesa a diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell. Als

26 anys guanyà un concurs de contes socials; col.laborà a les revistes ‘Amie” i “Meridià”, publicà el llibre de contes L'oasi perdut (1937) i amb Cant cor­poral inicià la seva carrera poètica. E1 1939 emprengué un llarg exili, primer a Franca on conegué Anna Murià, a qui s'uneix per tota la vida; després la República Dominicana, Cuba, Estats Units i finalment Mèxic el país que acabà acollint la parella. El seu primer llibre de la diàspora, Oda a Catalunya des deis Tròpics (Mèxic 1942) és 1 'embrió de la deu patriótica, i hi sen­tencia que la pàtria és arreu. Fou un deis fundadors de la revista “Lletres”( 1944-47 Mèxic). E1 1948 Bartra aconsegui una beca de la fundado nord-americana Guggenheim i pogué viure en una cabana enmig d 'un bosc on va escriure la prosa poemática Odisseu i, reincidint com a becari, preparà un altre any Una antologia de la lirica nord-americana

(Mèxic 1951). Aquest période esdevé com un somni per a la parella Bartra- Murià. L 'any 1970 tornen a Catalunya i sv estableixen a Terrassa, lloc des del qual exerceixen una important influèneia literária i cultural. Publica l'O bra poética completa I (1971), Poemes del retorn (1972), El himnes (1973) ... El 1982 mor a Terrassa.

Al número 48 (juny 02) de la revista el Xop hi sortia un escrit sobre l'escriptora i companya sentimental d 'A gust í Bartra. Cal recordar que Anna Murià i Romani ha mort aquesta tardor.

Teresa Balasch

10

SWÜÍftfiU íjifl'íijllll

Fern petar la xerrada ambSalvador Farré Botet (lo finster)

Salvador Farré Botet (lo fitster).Va néixer a Anglesola el 2 d’agost de 1940. Fill d’en Salvador Farré Coders d’Anglesola i na Antonia Botet Centelles de Bergos de Cervera. El tercer fill de quatre, els altres germans es deien Ramón, Manel i María Rosa.

RECORDS DE LA INFANCIA I DESCOLA

El pare era pagès i la mare mestressa de casa i els meus germans grans em portaven a Pescóla a Anglesola. Era bastant “travieso” perqué quasi sempre estava castigat. Eany de la nevada (1944) tenia quatre anys i passávem per uns passadissos per poder anar d’un lloc a un altre. Vivia en una barriada que era la bassa nova. Jugàvem a pilota, a fer cabanes i a collir magranes, figues, cireres...La padrina m’asseia a la falda i m’embotia Farros (cosa que no podia resistir).

A partir del 10-12 anys vaig anar ais escolapis de Tàrrega (fins ais 15). Hi anava en bicicleta. A Fhivern, quan anàvem a la via, esperàvem el tren de vapor per escalfar-nos les mans. Al matí (a les 8’30) ens feien anar a missa. Algún cop, peí camí, trobávem els de Vilagrassa i arribávem al col-le fets un nyap, les dues parts belligérants.

Per vacances collíem fruita a Tornabous i la Pulióla (per un tal Arnés). El famós encarregat: “el Ramonet de ca la Marina”.

M’agradava jugar a pilota i 3 cops per setmana (amb el meu amic “Canti”) donávem 3 tombs al poblé (uns 15 Km). Vam demanar un munt de vegades a Falcalde un camp de fútbol, pero ho vam haver de “solucionar” amb camps de pagès (que havíem de canviar sovint).

La nostra piscina era el canal d’Urgell.

En deixar Pescóla vaig començar d’aprenent a la fusteria de “Cal Castanya” durant un any i després vaig agafar la bicicleta i cap a Bellpuig a “mobles Farré” alhora que també treballava amb un escultor d’imatges per a esglésies. Després a Ivars (en bici, plogués, nevés o fes calor) a Mobles Ramón Ramón.

Als 18 anys em vaig comprar una Montesa Brico 82 i vaig anar a treballar a Cervera a “Mobles Germans Vidal”.

Una anècdota: la guardia civil anava en bicicleta i quan em feien «Falto» accelerava...

Una anècdota: la guàrdia civil anava en bicicleta i quan em feien “ l’alto”

accelerava...

Quan era a Cervera va sortir com a novetat la “fòrmica”. Després a Tàrrega amb en Carné, gran artista.

El traete: li vaig dir que si no estava content amb mi no em pagués, però que si m’aixecava la veu “fotria el camp”, i així va ser, al cap de 7 mesos i sense cobrar les ultimes feines. Més tard em va venir a veure, jo ja treballava per un altre, em va pagar i em va dir que tenia les portes obertes...

El tracte: li vaig dir que si no estava content amb mi no em pagués, però que si m’aixecava la veu

“ fotria el camp” , i aixi va ser al cap de 7 mesos i

sense cobrar les ultimes feines. Més tard em va

venir a veure, jo ja treba­llava per un altre, em va

pagar i em va dir que tenia les portes obertes...

La meva passió era la moto i anava a les carreres a Barcelona. Vaig patir una pleura al pulmó (Faire d’anar amb moto ho agreujava) mal curada i els metges de Lleida em deien que havia d’estar 3 anys al Hit. A través de la

El sr. Salvador Farré

muller de mon germá Manel em van internar en una clínica privada en estat de coma i vetllat peí Doctor Oriol i amb la bona sort que el primer tractament em va fer bon efecte (8 injeccions diáries i un gas que em paralitzava un pulmó i em feia respi­rar amb l’altre durant 1 any). Durant el tractament feia una vida normal (en­cara que sense treballar ni fer esport) i em van cridar a files (cosa que feia treballar encara més el meu pare i el meu germá Ramón). El Doctor Oriol em va ingressar a Fhospital militar de Barcelona.

Durant 2 anys vaig ser campió pro­vincial de futbolins.

LA MEVA JOVENTUT

Tenia 21 anys i un contractista (que tenia 120 treballadors) del poblé va muntar una fusteria i jo la vaig dirigir. Treballava 14 hores al dia i tenia tanta feina que vaig agafar 2 manobres i els vaig ensenyar l’ofici.

Els meus Companys motoristes van muntar una organització (els “palo­mos”) de festes (que aglutinava gent de diversos pobles). Qualsevol dia ens podies trobar a les 11 de la nit fent una cervesa al “Bar Riera” o anar a fer un glop a la plaça Reial de Barce­lona (“Fúltim paga”). Una anécdota: féiem sopars sovint i “casualment” sempre apareixia la “parella” de la P.G.C. per sopar amb nosaltres “per la cara”...

Vam entrar al corral de la “benemérita” els vam “fotre” els conills i els vam convidar a sopar, el licor els

Durant l'entrevista

va posar a to, ens vam vestir nosaltres de guàrdies civils i els vam dir que “gracies per la invitado”.

Vam entrar al corral de la “benemérita” els hi vam “ fotre els conills i

els vam convidar a sopar, el licor els va posar a to, ens vam vestir nosaltres de guàrdies civils i els hi vam dir que “ gràcies per

la invitació” .

Entre els “palomos” els 2 “Tetos” (Ramón i Mingo Valls), el Meià (An­tonio), JM “palanca” Balagué, Ramon Rius i Miquel Clarisó (que van morir en accident de m oto)...La nostra insignia: 2 coloms donant-se el bec. Cinc d’ells es van ajuntar amb noies que organitzaven balls particulars. L’únic del grup que va quedar “suelto” vaig ser jo.

El senyor Ambrosio ens castigava, però a la processò sempre érem els primers en oferir-nos a portar el Sant Crist (igualment en totes les activitats culturáis del poblé).

A Tàrrega agafavem al cabo dels “serenos” i el portàvem de bar en bar fins que anava “trompa” i aixi teniem carta bianca per fer el que ens donés la gana.

A Tàrrega agafàvem al cabo deis “ serenos” i el portavem de bar en bar

fins que anava “ trompa” i així tenim carta blanca per fer el que ens donés

la gana.

VJNC ULACIÓ AMB VALLFOGONA

Maig del 1965, el dia 15 (Festa Major) era al cinema de Tornabous amb uns amics. Vaig sortir a buscar tabac al cafe. Un grup de 5 o 6 noies em va cridar l’atenció. Va comentar a tronar i llampegar i vaig veure que una d’elles tenia por ais trons. M’hi vaig atansar i obrint la meva americana li vaig dir que s’acurruqués, vaig seure amb elles i les vaig convidar a beure. Sis mesos més tard era la meva muller. Na Maria Carme Torra Castells.

Vam comentar a festejar. El costum d’aquella época era passejar per la ca­rretera i anar al Cine Nuria. Lonze de setembre del 1965 ens vam casar a l’església de Sant Miquel.

Després del viatge de nuvis ens vam posar a viure amb els seus pares a la “Masia del Farreret” i em vaig posar a fer de pagés i ramader fins que per motius personáis, a l’agost del 66, vam marxar a viure a Anglesola i em vaig posar a treballar al mateix lloc on era de solter. Al cap d’un mes va néixer la nostra primera filia (Maria Lis). Hi vaig treballar 3 anys, a Anglesola i allí va néixer la segona (Yolanda) i el ter­cer (Salvador). En el 1965 vaig Hogar “Ca la Sus” a Vallfogona i hi vaig muntar una histeria. Un any després va néixer el quart (Jordi) i dos més tard la cinquena (Montse). En 7 anys 5 filis i alguns em comentaven “per qué tants?”, “perqué ens surten molt guapos” (era la nostra resposta), alhora que havíem de treballar molt per po- der-los fer grans. I de bon principi, de feina no me’n faltava i sempre agrairé

a la gent de Vallfogona l’atenció que em va dispensar, ja que al cap d’un any vam comprar casa i teníem tanta por de no poder-la pagar que l’únic pensament que tenia era treballar i treballar al costat de la meva meravellosa companya que cada pesseta que guanyava la convertía en 10 (per poder comprar 5 parells de sabates).

Pagada la casa, vam comentar a arreglar la torre. Hi vam fer una pis­cina i hi pujava tota la quitxalla de la vila. La masia es va convertir en la nostra residéncia d’estiu. Erem tremendament felinos.

El dia de Sant Miquel vam estre­nar un pis que feia anys que havíem comprat i al dia següent vam anar al metge perqué la Carme no es trobava bé. Allí van comentar 7 mesos de calvari que van acabar el 14 de juliol del 87. Vaig perdre la persona que més estimava i la vida em va canviar radicalment. Em vaig trobar amb 46 anys i 5 filis d’entre 13 i 21 anys fent el que mai havia sabut fer (fer de pare i de mare), però es diu que “Déu apreta però no ofega” i dintre de la desgracia vaig teñir la sort de comptar amb 5 filis meravellosos.

La meva forma d’ésser: no cree en res que no em dicti la meva consciéncia perqué la vida m’ha ensenyat que hi ha persones en qué hi creus i aqüestes, quan els convé, el mateix et posen a esquerra que a dreta.

Avui fa 9 anys que resideixo a la masia i estic compartint la meva vida amb una companya canadenca (na Ro­sario).

Si d’alguna cosa em sento orgullos és de teñir 5 filis que m’han donat un motiu per lluitar per la vida i sentir- me’n satisfet.

Fa 37 anys que sóc vallfogoní i sempre ha estat un plaer ser-ho.

Ramon Porta

J i i f O j j A J i l U J U j ' i l I J j J J \j\VA1

INFORMACIO MUNICIPAL

N o d a l i u n p A & b p & i 3 . 0 0 3

13

w m m m j'iJUj'jjuj]jju

Pie ordinari núm. 7 /02 , de data 28 d’octubre de 2 0 0 2

lr.-Aprovació acta sessió anterior.-2n.-Ratificació recurs d’alçada davant la Confederación Hidrográfica del Ebro-tema pont 2a sèquia principal.3r.-Obra “EMBASSAMENT AIGUA POTABLE PER ABASTAMENT NUCLIS DE VALLFOGONA, LA RÁPITA I L’HOSTAL NOU”. Aprovació canvis tècnics.4t. OBRA “EMBASSAMENT AIGUA POTABLE PER ABASTAMENT N UCLIS DE VALLFOGONA, LA RÁPITA I L’HOSTAL NOU”. aprovació certificació núm. 15. OBRA PUOSC-2002, “ADEQUACIÓ ACCESSOS A VALLFOGONA: CAMÍ DEL COMÚ I CARRERADA SANT JAUME”. aprovació certificació núm. 1 i única.6é. OBRA “PAVIMENTACIÓ CAMÍ DE LA SENTIU, CAMÍ DE MOLLERUSSA-FRAGMENTS”. inclosa en el PDR del Departament d’Agricultura, Ramaderia i pesca, aprovació certificació núm. 1 i única.7è. Eleccions a Cambres Agràries -sorteig designació membres mesa elec­toral.8è. Precs i preguntes.

Pie extraordinari núm. 6 /02 de data 23 de setembre de 2002

Ir. Adjudicació subhasta obra: EMBASSAMENT AIGUA POTA­BLE PER ABASTAM ENT VALLFOGONA, LA RÁPITA I L’HOSTAL NOU:’’Adjudicar a l’empresa CODES, GESTION I APLICACIONES HIDRÁULICAS, S.A., amb NIF A -4 3 3 5 4 3 1 5 , amb domicili a REUS, l’obra EMBASSAMENT AIGUA POTABLE P E R ABASTAMENT N U CLIS DE VALLFOGONA, LA RÁPITA I LHOSTAL NOU, per la quantitat de 215.766,09* IVA indos.”

Altra informació MunicipalTERRENYS CONEGUTS COM ELS SOTS DEL RIU SEGRE.

Es transcriu la circular passada als titulars de terrenys “els sots”

CIRCULAR INFORMATIVA PER ALS PROPIETARIS TITULARS DE FINQUES «ELS SOTS»S-1540

Per la présent, en relaciô als terrenys coneguts com “ELS SOTS” DEL RIU SEGRE al seu pas per Vallfogona,Com sigui que dits terrenys de propietat de particulars, figuren cadastrais en el Cadastre de Rüstega del Municipi a nom d’aquest Ajuntament, cadastre de 1.954 varies parcelles i a partir de la revisiô cadastral d’efectes exercici 1989, parcella 103-pol.l0, atesa la dificultat de situar les propietats, mes de 50 propietaris,Posais en contacte aquest Ajuntament amb la Gerència Territorial del Cadastre de Lleida, per part de la mateixa Gerència i amb la intervenció del Cap de la secciô de Rüstega, s’ha fet un estudi de la documentaciô al respecte obrant en la gerència i s’ha facilitât un détail parcellari dels “SOTS, cadastre de 1954”, i les fitxes corresponents amb titulars i superficies.

La Comissiô de Govern, en la seva sessió de data 21 d’octubre de l’actual, i als efectes de procedir en l’aclariment de tota la situaciô actual dels “SOTS DEL RIU SEGRE”, intentât i sense résultats per part de l’Ajuntament l’any 1990, adoptà l’acord del ténor literal següent:“’’Iniciar, una vegada s’hagin facilitât les fitxes cadastrais per part de la Gerència T. del Cadastre els treballs necessaris, per part del tècnic municipal, per a la ubicació de la parcellació facilitada per la mateixa Gerència.Proposar l’actuació conjunta amb els propietaris per tal de resoldre la situaciô, als efectes que, per part de la Gerència Territorial, i d’una forma conjunta, es procedeixi en la inscripciô cadastral dels titulars dels terrenys.Que es comuniqui a la Gerència Territorial del Cadastre de Lleida el présent acord.””El que es comunica a tots els interessats per al seu coneixement i seguiment del temaAixi mateix es comunica que en aquest moments i per part del tècnic municipal s’està procedint en els treballs tècnics.Enllestits dits treballs es farà una reunió informativa.

Vallfogona de B., 12 de novembre de 2002 L’ALCALDE,Josep M. Cases TrillaVallfogona de B., 11 de novembre de 2002.

1 4 . . . . . . . . . . . . . i l in i n n i iii i ii iin i ii ni i w n n i M m w i m i n i n i i i i m m . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i i n ■ ■ ■ — —

Problemàtica circulació interior dels nuclis urbansACORD ADOPTAT PER LA COMISSIÓ DE GOVERN D’AQUEST AJUNTAMENT EN LA SEVA

SESSIÓ DE DATA 21 .10 .2002 :La Comissió de Govern, ateses les nombroses queixes per part dels veins respecte la velocitat del transit en l’interior dels tres nuclis urbans del municipi,Atès que és una realitat palesa cada dia,Com sigui que aquest Ajuntament pretén no haver de sol. licitar del Servei Català de Transit la signatura d’un conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra perquè controlin el transit dins dels nuclis.Atès que es tracta d’una problemàtica llargament discutida i amb Tintent de buscar una solució, com sigui que la mes idònia sembla ser bandes rugoses en les vies,PER UN AN IMITAT S’ACORDA:Que pel tècnic municipal, es faci un estudi respecte dels punts concrets d’instal.lació de bandes sonores en els tres nuclis del municipi, als efectes de determinar les necessitats, mides i pressupost, i procedir en la seva instal.laciô.

AQUEST AJUNTAMENT, EN RELACIÓ AMB LA PROBLEMÀTICA RESPECTE AL TRÀNSIT EN L’IN TERIO R DELS NUCLIS, RECORDA A TOTS ELS USUARIS DE VEHICLES DE MOTOR, si-

gui quina sigui la seva condicio, de la necessitai de respectar les normes i senyals: RESPECTAR ELS LÎMITS DE VELOCITAT RESPECTAR ELS SENYALS DE TRÀNSIT

RESPECTAR ELS SENYALS DE CIRCULACIÓ OBLIGATÒRIA PER ALS VEHICLES PESATS

Obres de pavimentat d’accessos a Vallfogona.Recull de vistes

Passatge c/ 1 1 de Setembre, c/ Escoles

Passatge c/ Bellcaire, c/ Domingo Cardenal

NMHHHMNH

iJ fiJ M M J íJ M UWJ B I M

Resum Estiu i Cultura 2002A l’hora de tancar l’anterior edició d’EL XOP, va quedar pendent de poder-vos mostrar el resum fotografíe de les

ultimes activitats realitzades aquest estiu.Amb aquesta exposició donem per finalitzat un any més f Estiu i Cultura. Agraim a tots el vostre suport i participació.

Festa de les cassoles. Vigili el foc, que els caragols es tornaran "morenos"

_______

Festa de les cassoles.Aquesta colla fan un brindis ais lectors d'EI Xop. Grácies nois

Festa de les casóles. Molts a mirar i pocs a remenar

Festa de les cassoles. L'amfitriona de la taula: la cassola

18

JjJiUjjjVWUJU j’jJ U j J J IjJ}1]!!

Un grup dels tollers de plastica, manualitats i ceramica, amb la professora Roser Vendrell

Tots molt atents a les manualitats

Viatge al Monestir de Pedra. Un moment en el seu recorregut amb la guia

Un grup de viatgers al Monestir de Pedra

Uns quants mes dels 2 autocars. Mes de 100 persones varen gaudir d'aquest viatge

20 ■■■■■

j j i i * U j j j ' t J j i I j J f J j 'jJ I J j ' J J { j J i P i ü

Homenatge a la Gent Gran 1 de setemebre de 2002

El contant Josep Guardiola va oferir un recital de les seves cançons

La placa homenatge a la persones més grans per La Sra. Paulina Mases de 92 anys va recollir laal Sr. Josep Rocafort de l'Hostal Nou de 97 anys, placa de mans de la Delegada Teresa Ribes enla va recollir la seva filia ser la dona més gran del municipi

Homenatge ais matrimonis que durant els lnys 199 8 -2 0 0 2 van complir les noces d’Or. Vicent Font conseller del Conseil Comarcal de la Noguera va

fer entrega de les plaques commémoratives

Joaquim Solaní i Maria Companys (Casament any 1949)

Miquel Orrit i Carm e Escoda (Casament any 1 950)

Miquel Mateo i Antonia Moreno (Casament any 1951)

!I

1!

L ' J A J M I j A J J U A l U j I J I j J A A

Josep Mas i Maria Florensa (Casament any 1952)

Joan Clarisó i Rosa Sabanés (Casament any 1952)

Josep Farré i Francisca Joval (Casament any 1 951)

Joan Prat i Ramona Cases (Casament any 1 952)

Rafel Aguila i Francisca Sabanés (Casament any 1 952)

J j J r U J J j j J A l j J U j W J f l J l M

Esport Municipal

S’ha acabat l’estiu, i amb aquest les activitats d’aire lliure; ara i com cada any la regidoría d’esport de l’Ajuntament de Vallfogona organitza tota una serie d’activitats per ais nens i nenes de la població, totes elles emmarcades en un ámbit extraescolar, amb l’objectiu de fomentar la práctica saludable d’activitats fisicoesportives i tots els valors positius inherents a aquesta práctica.

D’aquí poques setmanes s’iniciaran les diferents competicions organitzades

pel Consell Esportiu de la Noguera, emmarcades dins dels Joes Esportius de Catalunya. Aquest any participarem en els esports de fútbol sala, bádminton, tennis taula i algún cross o trobada atlética.

Pel que fa a fútbol sala, aquest any serem quatre equips: el prebenjamí, que el formaran: Roe Rúbies, Josep Ma Reñé, Genis Borda, Arnau Pujol, Mireia Rúbies, Gerard Prat i Albert Blanch, amb el recolzament d’alguns benjamins. Eequip benjamí el forma­

ran: Caries Bergadà, Francese Ramírez, Cristina Rúbies, Juliá Piñol, Caries Tudel, Francese Josep Pasqual, Joan Ramón Farrás, Josep Tribó, Ivet Blanch, Carme Piñol i Alba Pons. Un altre equip d’infantils on jugaran: Ali Ben, Antoni Salmons, Alex Perez, Didac Borda, Marc Martínez, Mallol Closa, Xavier Roca i Jesús Vázquez. I finalment un equip de cadets on juga­ran: Arnau Galitó, Miquel Salmons, Sully Asencio, Sònia Mas, Aida Vera, Eva Castaño, Oriol Trilla, Carlos Terré. Els partits es disputaran al recinte de les piscines les catégories d’infantil i cadet, i al poliesportiu els prebenjamins i benjamins, i en dimecres i divendres a la tarda, en els partits que haguem de disputar com a visitants, al pavelló de la Cross de Balaguer. Esperem que tant ais partits de fora com de casa ens vingueu a animar!

Pel que fa a tennis taula i a Bádminton, participem en benjamí, aleví, infantil i cadet i les competicions començaran a partir del gener. A part d’aquestes activitats, també en fem altres que no formen part de cap competido, com són, patinatge, jocs esportius, jocs al poliesportiu, etc.

Finalment, cal dir-vos que aviat, quan hi hagi força neu a les muntanyes, s’organitzará la tradicional sortida a la neu, a la qual hi pot anar tothom que li agradi!

na Ràdio107.9 FM

%¿ d&Utcj&Ht Han Nadal i put pAóAsfiesi 2003

Tel. 973 432268

24 WÊÊÊÊÊÊÊ

'JjJLJjh'jlíflflU j'iJ IJflJ IjÜLíU

Programado Hivern i CulturaVallfogona 2002-2003

• Diumenge 22 de desembre de 2002

VIATGE CULTURALA L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Sortida de Vallfogona a les 8.30 del matí de davant de l’Ajuntament.

A les 10,00h. esmorzar al Celler Cooperatiu (pa amb tomáquet, embotits, vi i cafe).En acabar, visita al museu del vi, d’estil modernista. El museu ex­plica el procès d’elaboració del vi, la seva historia, les feines de pagés i les varietats de rai'm de la comarca. Visita guiada.

A les ll,30h . visita a la COVA D E LA FON T MAJOR. Una de les coves mes llargues del món formada en conglomérats, única d’aquestes caractéristiques. El museu está dedicat al món de la Prehistoria. Visita guiada.

A les 13,00h. visita al M USEU RURAL.Museu de quatre plantes situât en una antiga casa pairal del segle X V II, cada planta está dedicada a una secció: La pagesia, el pessebrisme catalá, els costums familiars i populars en el món ru­ral, els oficis tradicionals (historia, flora, fauna...). Visitalliure.

A les 14,30h. dinar a l’Hostal del Senglar.Amanida de temporada Escudella de Pagés Graellada de Carns Crema CatalanaPa, aigües, vi, copa de cava i cafe.

Arribada a Vallfogona a les 6,30 de la tarda aproximadament.

Esmorzar, dinar, autocar i entrades ais museus: PREU PER PER­SONA 31c

Cal apuntar-se a Poficina de l’Ajuntament al més aviat possible.

m m m m

KIVERN i C U L T U R A

Vallfogona2002-2003

• Dimarts 24 de desembre de 2002

HORA: 12 de la nit

MISSA DEL GALL acompanyada per “ LA CORAL VALLFOGONINA “

• Dimecres 25 de desembre de 2002

HORA: 9 de la nitBA LL DE NADAL

Tradicional ball de Nadal amb sessió llarga amb el Grup Orquestral * MANHATTAN*

• Divendres 27 de desembre de 2002

LLOC: Sala d’Actes HORA: 8 a 10 de la nit

CONFERENCIA I TALLER DE RISOTERÁPIAa carree de JO SEP M. Q U ERO L,

metge de medicina alternativa

Vols millorar l’estrés, la memoria, la digestid, la depressió, la migranya, l’insomni, l’estrenyiment, aprimar, relaxar...Tant si et sents bé com si t’hi sents identificat, vine a riure, ens ho passarem d’alló més bé. (Caldraportar coixíi “esterilla”)

PARC INFANTIL NADALf / r r j e f f f m f / r r s ¿ e s s a r m w f a n t u

Del 27 al 31 de desembre de 2002 ¡ del 2 al 4 de gener de 2003

■■■■■■■■■■■■■■

\ m w m m

HIVERN i C U L T U R A

Vallfogona2002-2003

• Divendres 27 i dissabte 28 de desembre de 2002

HORA: de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 de la tarda LLOC: Polisportiu

TALLERS DE PAPIROFLEXIAA carree d’ANTONI BOLADERES

Totes les figures que us podeu imaginar les podreu convertir en paper. Els nens i nenes ho faran..., pero segur que els pares ho provaran...

• Diumenge 29 de desmebre de 2002

HORA: 2/4 de 2 del migdia

ARRIBADA D EL MISSATGER DELS REIS MAGS LA LI PATXA

Per a recollir totes les cartes dels nens i nenes, i a canvi deixara els carrers plens de caramels

• Dimecres 2 i dijeus 3 de gener de 2003

LLOC: PolisportiuHORA: de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 de la tarda

TALLERS DE PASTISSERIA(per a tots els nens i nenes) , a carree de PEPE DAZA

En acabar, degustado de tot el que haureu confeccionat (Caldrá portar davantal o bata)

• Dijous 4 de gener de 2003

LLOC: Poliesportiu HORA : 5 de la tarda

ANIMACIÓ INFANTILamb eljjrup d}animado LA TROCA

Després de saltar i bailar haurem fet gana..., qué farem? Dones berenar!!

Coca i xocolata per a tots!!

IfJfiJUÜWJU M EJJM I c

HIVERN i C U L T U R A

Vallfogona2002-2003

• Dilluns 30 i dimarts 31 de desembre de 2002• Dijous 3 i divendres 4 de gener de 2003

HORA: 7 de la tardaLLOC: Sala de Pintura del C/. Escoles

ACTIVITAT MUSICAL(per a nens i nenes)

A carree de la professora de música PILAR CALAFELL Tots els participants d’aquesta activitat es prepararan per a cantar Nadales en el concert de Reis amb la “CORAL VALLFOGONINA”

• D ium enge 5 de gener de 2003

HORA: 2/4 d’l del migdia AUSSATot sennit CONCERT DE REIS a carree de la CORAL VALLFOGONINA i elsNENS I NENES participants..

HORA: 2/4 de 9 de la tarda

CABALGATA DE REIS

Ses majestats M ELCIOR, GASPAR I BALTASAR i els seus patges arribaran a la nostra vila carregats de molts regáis per a tots, a LA RÁPITA arribaran a 1/4 de 7 de la tarda i a LHOSTAL NOU- LA CODOSA faran l’arribada a les 7 de la tarda amb tots els regáis.

ANEM-HI TOTS A R EBR E’LS !!!

Els responsables serán ais llocs de costum, a Vallfogona d’l l a2 del migdia.

- TOTS ELS ACTES SÓN DE FRANC -

Organitza: Regidoría de Cultura i Festes de l'AjuntamentComissió de Festes

Col-labora: Consell Comarcal de la NogueraCoral Vallfogonina AMPA CoHegi Salvador Espriu Grup de Jovent de Vallfogona Comissió de Festes de La Rápita Comissió de Festes L'Hostal Nou-La Codosa

PflítlWÍÍSIMllliMíMÍS

Estem en temporada de: carabassa, boniato, castanyes, bolets, figues i nous

Des de sempre s’ha dit que és “sa” menjar de tôt. Avui en dia trobem de tôt, si bé cada temporada té els seus productes. Quan arriba el mes de novembre als aparadors trobem: castanyes, figues, nous..., que ens fan adonar que el fred ja és aqui.I què en sabem d’ells:

- M ’agrada el moniato, perà engreixa molt; oi?

Es veritat. Perquè cada 100 grams donen 100 kcal. Es un aliment molt energètic, de seguida una peça petita ja passa dels 200 grams amb la conseqüència que aixô comporta.Pot ser en canvi, un aliment idéal per guanyar pes, ja que porta molta gluco- sa per aixô résulta tan dolç.

venda pels carrers durant els dies de fred, pero aixo no vol dir que no se’n consumeixi gran part de l’any.Es preparen de tota manera: cuites a la paella, amb guisats, amb gelat, amb melmelada...

- Els nenspodenprendre carbassa i cotn s’ha de preparar de la millor manera ?

Es un aliment excel lent. Té molt poques calories, és molt saludable i de fàcil digestiô raons per les quais la podem introduir en la “papilla” dels més menuts durant el seu primer any de vida.Es pot preparar fregida, en guisats, amb puré, liquada perquè la carbassa es pot menjar crua tallada fina i també en forma d’amanides i mai perd les vitamines a la vegada que reforça la pell i la vista.

- Quittes propietats té la castanya?Un fruit sec amb poca grassa és la

castanya. La imatge de la castanya s’ha associai amb freqüència als llocs de

- Qué en podem dir dels bolets?Es en aquest temps quan podem

gaudir de la temporada de bolets. A les nostres terres en trobem amb diversitat: rovellons, fredolics, llenegues...,que fets a la brasa o en acompanyament resulten exquisits. Direm que són ideáis per a les perso­nes hipertenses perqué tenen poca sal. Són lleugers, perqué tenen molt poc greix però el que és més important és la seva riquesa en fibra.

-M ’han nmnattnenjarrwus. Peraqué són bones?

S’han fet estudis que demostren que és bo per a la salut menjar 20 grams diaris de nous. Amb aixó s’ha comprovat que després d’uns quants mesos fa pujar “el colesterol bo”. El secret no és menjar-ne en quantitat sino menjar una petita quantitat diària.

- Que en són de bones les figues, oi?Si es vol gaudir de la fuita, sobretot

als qui els agrada, i a la vegada a con­seguir una bona dosi d’energia, les figues són una bona elecció.Però cal saber que en la mateixa quantitat les figues seques tenen sis vegades més calories que les fresques i no cal dir que barrejant-les amb nous “figues amb nous” encara augmenten més, per tant moderado.També a la vegada, són un bon remei contra l’estrenyiment, ja que la fibra ajuda al moviment de l’intesti.

- Si cm vull mantenir, prescindiré d’uns bons xurros per esmorzar?

Els xurros i altres productes fregits com les porres, les torrades, els bunyols, poden ser un esmorzar salu­dable sempre que es compleixin dues condicions:Que estiguin fregits amb oli d’oliva calent per sota de 180° C.I que durant el matí es desenvolupi una activitat física suficient per cremar les calories d’aquest energètic esmorzar.

Anna Feliu

M í M i m í

Primer Trimestre, curs escolar 2002-2003Ens trobem en el primer trimestre del curs escolar 2002-

2003 i ens tornem a adre^ar a tots/es els lectors i lectores de la revista El Xop.

En primer Uoc volem agrair a totes les persones que for­men part de l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer la com­pra i la instal.lacio d’una caseta al pati de Pescóla. El joc és una part molt important en el desenvolupament de la personalitat deis infants i per tant li hem de donar la importancia que es mereix i procurar la seva potenciado.

Festa de la Castanyada:La vam realitzar al refugi “Els Quatre Vents” del Monestir

de Santa Maria de les Avellanes el dia 31 d’octubre de 2002.Vam sortir amb l’autocar i ens vam dirigir cap al refugi.

Allí vam esmorzar. A continuació ens vam distribuir per grups i vam realitzar les següents activitats:- Ed. Infantil “Marrameu amaga les castanyes”- Cicle Inicial i Ir nivell de Cicle Mitjá, gimcana “Buscant la castanya perduda”- Cicle Superior i 2n nivell de Cicle Mitjá, gimcana d’orientació “Brúixoles i castanyes”.

Tot seguit els/les alumnes d’Educació Infantil, Cicle Ini­cial i Cicle Mitjá van fer el taller de panellets i els/les alumnes de Cicle Superior van preparar i torrar les castanyes.

Vam diñar tots plegats i de postres ens vam menjar els panellets i les castanyes.

A la tarda els /les alumnes d’ Educado Infantil i Cicle Inicial van fer jocs dirigits pels monitors/es i els /les alumnes de Cicle Mitjá i Cicle Superior van dur a terme una visita guiada al Monestir.

En acabar totes aqüestes activitats, vam recollir les motxilles i jaquetes i vam tornar cap a casa, tot esperant la propera excursió i amb ganes de passar-ho molt bé.

Consell Escolar:Durant aquest Ir trimestre s’ha dut a terme el procés

electoral per elegir els membres deis consells escolars deis centres docents públics de nivell no universitari de Catalunya. Els sectors representáis en el Consell Escolar són els pares i mares d’alumnes, PAMPA del centre, l’Ajuntament i el Claustre de mestres, juntament amb la secretária i la directora.El Consell Escolar és Porgan de participado de tots els membres que formen part de la Comunitat educativa en la gestió del centre. Es per aixó que hem de procurar la participació en aquest procés tant a nivell de presentar candidatures com en el fet de participar en les votacions.

Claustre de Mestres del CEIP Salvador Espriu

3 0 WÊÊÊÊÊtÊÊÊmÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊKtÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊÊÊÊÊÊiÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtmÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊÊmÊtÊÊÊÊÊÊm

mkhluimy

Actívitats de l’escola agràriaUn cop més som amb vosaltres,

amb binici d’un nou curs escolar, i us volem assabentar de les activitats que fem a l’ Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer durant aquest primer trimestre.

E1 passat 27 de setembre, alumnes i professors, vam realitzar una visita a la Fira de Sant Miquel de Lleida (Eurofruit), on vam poder veure les ultimes tendències en el sector agrari.

També està prevista, per al dia 6 de novembre, una sorrida a Expoaviga amb els alumnes d’Explotacions ramaderes i al Pare del Laberint d’Horta, amb els de Jardineria.

Com a novetat d’aquest curs 2002- 2003, i amb la fìnalitat de difondre les especialitats dels cicles que impartim a PEscola, hem programat set Tallers de jardineria i de ramaderia, adre^ats als alumnes d’ESO dels instituts de la comarca. Amb aquests tallers convi- dem alumnes i professors a conèixer més de prop la nostra oferta formativa i les nostres instal-lacions.

Una altra activitat, engegada des del passat mes de maig, és la co llaboració amb el Servei d’Agricultura del DARP per dur a terme un assaig de diverses varietats d’alfals. En una parceMa de la finca es realitzen els Controls fenologie i de postcollita d’aquestes varietats.

I, per acabar, presentem la proposta de cursos de formació continua per a l’any 2003 amb la intenció d’informar i animar a parti- cipar-hi totes les persones del municipi interessades en aquests temes:

Per a més informació, us podeu adreij'ar al nou numero de telèfon de l’Escola de Capacitació Agrària: 973 44 36 50.

Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer

C U RSO S 2003 Durada

Incorporado de joves 150 hAplicadors de productes fitosanitaris (Nivell bàsic) 20 hAplicadors de productes fitosanitaris (Nivell qualificai) 60 h Producció integrada a la fruita dolija 50 hBones pràctiques agricoles 30 hManeig i manteniment d’instal-lacions de reg 35 hArranjaments florals 40 hBonsai avan^at 50 hGuia de rutes a cavali 50 hCurs bàsic de jardinería 30 hCurs bàsic de maneig i tractaments veterinaris 30 hCurs de personal experimentador 60 hProducció de planta ornamental i forestal 90 hTreballs floristics (Rams de mà i composicions comerciáis) 40 h Prevenció de riscos laboráis en explotacions ramaderes 30 h Dona i empresa agrària 60 hGestió de l’empresa agrària 50 hInformàtica (Mètode WIT) 50 h

: JÜÎT HJttftAÎ

El 80è Aniversari del descobriment de la Tomba de Tutankamón

En aquest numéro, he pensât de parlar-vos d’en Tutankamón, un faraó egipci, perquè el dia 1 de novembre, va fer 8 anys del descobriment més important per l’egiptologia, el descobriment de la tomba d’en Tutankamón. La importància d’aquest, no és per ser un faraó dèspota o per fer grans conquestes, és important perquè la seva tomba es va trobar in­tatta.

Al Valle de los Reyes de El Cairo, és on s’han trobat més tombes, entre elles, la d’Amenotep,... però en faltava una que sabien que hi era, però no la trobaven. En Howard Carter i lord Carnavon, dos arqueòlegs anglesos, la van estar buscant durant més de 15 anys en aquesta vali, que és un gran desert, fins que un dia, FI de novembre de 1922, un pic va xocar contra un

bloc de pedra..., és el bloc de pedra d’una primera escala, l’havien trobat! !

Van anar descendint per una escala fins a una porta, enmig d’inscripcions esborrades, a la porta, hi ha escrit, un símbol, és el d’en Tutankamón. Tot i que a la porta hi havia molts Jeroglígics parlant de la maledicció de la momia, una famosa maledicció, segons la qual qui trenca el segell de la tomba del faraó, será mort per la momia del faraó, perqué no l’han deixat descansar en pau, els dos arqueólegs fascinats el van trencar i van entrar en un passadís, al llarg del qual está dibuixat amb jeroglífics tota la vida del faraó, les batalles..., i al final, una paret. En Carter fa un forat i mira amb una espelma, és orü! Darrere de la paret hi ha un gran escampall, llits, cofres, armes, en total més de 3000 objectes

de valor i és que als faraons els enterraven amb totes les seves pertinences. I l’ültima càmara estava ocupada per una gran capsa daurada amb set sarcôfags encaixats l’un dins de l’altre, a l’ultim, dins una gran mascara d’or, reposava la mômia del farao.

No ens hem d’oblidar dels dos arqueolegs, que van m orir per circumstàncies estranyes, hi ha qui diu que va ser la malediccio de la mômia, perô el que es pensa és que dins d’una tomba de més de 3000 anys, hi havia molts microbis, als quais no estem acostumats i podien ser els causants de la mort.

Matela Pons

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATI US DE GRAU MITJÀ CURS 2002-2003

- TÈCNIC EN JARDINERIA - TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

* Durada dels cicles: 2 .000 hores. Formació a l'Escola: 1 .590 hores. Practiques en empreses: 410 hores.* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP Proves d'accés ais cicles formatius (majors de 17 anys)* Convalidacions: Crèdits convalidables amb altres CFGM branca agrària (Forestáis, Agricultura intensiva I extensiva)

- AUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUÀRIES(Programa de Garantía Social)

« * Durada del curs: 750 hores.* Requisits d'accés: 16 anys (no cal haver aprovat l'ESO)

* Informació: telèfon 973 445188

n n Finca l'Empalme s/nGeneralität de Catalunya w d aeA¿t<fe¿n IM I ß&H rJauxxxl 25680 Vallfogona de Balaguer (INI) DePartamer|t d’Agricultura . , ? Tel./Fax 973 445188Ramaderia i Pesca * ^ pA&lfieA. 2 0 0 3 e-mail: aecaval@correu.gencat.es

32

i à M ñ m mu

Recordant les escoles...Tôt i que a la Rápita la natalitat va

en augment, aquest any la manca d’alumnes ha obligat a tancar l’escola. Van ser construïdes després de la gue­rra civil, als anys 1952-1954 per régions devastades.

Viure a prop de Balaguer, és un punt que també influeix negativament, ja que molts pares en sortir a treballar fora, opten per deixar els filis en d’altres centres de la ciutat, que en ser més grans també ofereixen més avantatges, com és el servei de menjador, activitats extraescolars...

Tenir l’escola de la Rápita tancada ens dóna sentiment de tristor al poble, veure ais minyons jugar al pati i sortir i entrar a l’escola regalava alegria als grans.

Qui no recorda la senyora Carmen Pifarré, la Carmen i el Wilfredo entre d’altres mestres que durant molts anys han passât per la nostra escola amb l’objectiu d’ensenyar els nens i nenes de la Rápita?

Poder gaudir d’una escola és també poder gaudir d’una dinámica educati­va, com aixi d’altres activitats emmarcades a potenciar l’inteHectualitat dels alumnes.

Recordó també la Rosa, mestra que ens va fer classe als 14 alumnes que anàvem a l’Angel Guimerà fa aproximadament 21 anys, i de la quai vam poder aprendre els seus coneixements pédagogies. Ens va assajar per a una petita obra de teatre que vam representar als porxos de la plaça, i va ser d’allô més bonic veure veïns del poble i els pares com a espectadors.

M’agradaria poder aprofundir més sobre el motiu del tancament o per què l’Angel Guimerà ha arribat on ha arribat, perô em costa trobar un motiu amb claredat.

Si que és cert que la demografía en els últims anys ha passât per una important davallada. La Rápita no ha estât una excepció. Actualment el creixement del poble és una realitat i em fa pensar en una futura recuperado de l’escola.

De totes maneres crec que l’administració catalana que té totes les competències amb ensenyament, podia haver fet més per l’Angel

Guimerà; intentant aguantar almenys durant un période de temps l’escola oberta, ja que tancar-la tan de pressa ha estât desagradable.

Die haver fet més perqué em sembla que no s’ha seguii el carni més adient per a resoldre el problema, fet que ha provocat que l’alumnat marxés a d’altres escoles.

Alumnes del curs 1981-82

Per als qui hem anat a l’Angel Guimerá, solament ens en queda el record. Un record que seria millor si es tornés a obrir les portes de la nostra escola, perqué actualment l’expansió de la Rápita és una realitat.

Lourdes Ricart

Durant la representació d'una obra de teatre

i\ «jüpflft ümUns anys d’escola

En comcnçar aquest curs em vaig assabentar del tancament de l’escola de la Rápita i un conjunt de records em van venir a la ment.

Vint anys han passât del meu pri­mer dia d’escola a La Rápita, llavors, jove, tôt era il lusió, tôt i que l’escola com a edifici deixava molt que desitjar, pero els alumnes i els alumnes eren encantadors i amb moites ganes d’aprendre.

Feia tôt just cinc anys que haviem estrenat democràcia i semblava que tots en sortiriem beneficiats, incloent-hi naturalment Pescóla pública. Dones, els qui aixi ho pensàvem ho vàrem encertar. Els ajuntaments poc a poc van anant destinant diners a Pescóla públi­ca. Van fer obres a Pescóla deixant-la força més confortable. Vam disposar de calefacció eléctrica, van canviar les rajóles de terra, pintaren les parets, persianes noves, etc. També el Departament d’Ensenyament va des- tinar-hi més recursos: enciclopèdies, llibres de lectura, atles..., i diners per a comprar tant material fúngible com no fungible. La societat també va prendre més consciència de la importancia de Peducació i van ésser ja els pares i Pajuntament de Vallfogona qui van voler incorporar PEducació Física a Pescóla amb professor especialitzat., la Rápita com a localitat del municipi de Vallfogona també va beneficiar-se d’aquest servei.

No hem d’oblidar l’ensenyament de la religió católica (aquest tema ja sabem que té defensors i detractors) fet pel mossèn del poble.

Amb la LOGSE (Llei d’Ordenacio General del Sistema Educatiu, 3 d’octubre de 1990) hi ha una reforma educativa que s’anirà imposant fins a substituir PEducació General Básica. El nou sistema educatiu que s’imposarà a les escoles sera PEducació Infantil de 3-6 anys i PEducació Primaria de 6 -12 anys, amb la incorporado de les noves matèries d’Educacio Musical i ensenyament d’un idioma (Anglès o Francés).

Aquesta reforma implica que a totes les escoles arribin els ensenyaments d’aquestes matèries i per

tant es crei'n unes places de professors itinerants que es desplacen a diversos pobles per impartir aqüestes matéries.

Paral-lelament es crea en aquests anys la Zona d’Escoles Rurals “ ZER El Jone” formada per les escoles deis pobles de Camarasa, Sant Lloren^, Vallfogona i La Rápita.

Amb el poble de Vallfogona ja havíem fet algunes activitats junts abans de la formado de la ZER, com és ara el Carnaval, alguna excursió, la festa de la vaca, etc.

No ens hem d’oblidar tampoc de l’ajut de l’EAP (Extensió d’Atenció Psicopedagógica) que ens oferia els servéis d’un psicopedagog/a i també de logopédia (reeducació de la parla).

En aquests últims anys han arribat a Pescóla ordinadors amb els corresponents periférics.

Pero amb tots aquests servéis, ha fallat alió més important que és els alumnes i les alumnes.

S’ha tancat Pescóla de La Rápida i aixó em fa pena perqué pensó que la gent del poble no ha valorat els servéis que se li oferien tan a prop de casa.

Els temps han canviat, molts pares i mares treballen fora de la localitat i a Pescóla manquen servéis de menjador i d’alguna hora de tutorització fins que els pares vinguin a buscar les nenes i els nens a Pescóla, pero tots aquests

inconvenients es poden solucionar si hi ha ganes de teñir escola.

Es només una simple solució, pero cree que totes les nenes i nens de La Rápita ja tindran temps de conéixer nuclis més grans de població, cree que és important en la infantesa viure al poble, conviure amb la gent del poble, donar-los el bon dia cada matí, conéixer l’entorn del poble, dibuixar els paisatges del teu poble, correr i fer gimnástica pels camins del teu poble i senzillament caminar i jugar matí i tarda pels carrers del teu poble. A més conéixer els pobles de la ZER “El Jone”.

I des d’aquesta revista del municipi de Vallfogona vull encoratjar el poble de La Rápita a replantejar-se la qüestió de Peducació.

Dolors Pinol Sorribes mestra de Pescóla de La Rápita

(1982-1997)

34

U J I J

Molt dolçament repetim el seu nom, Montse

En els nostres ulls, avui han tornat a brollar les llágrimes, llágrimes d’enyoran^a.

Hem demanat al cel que ens porti quelcom més que simples pensaments. Pensem molt en ella, i aquest pensar encara ens fa més gran el buit que alhora ens l’omple. Se’ns fa present en les petites coses i és en elles que la recordem.

Ho donariem tot per abra<jar-la i estimar-la tan sols una vegada més...

Tants bons records se’ns acumulen, que poc espai deixen a la tristesa i la vivim intensament sense tenir-la.

Es bo tenir sempre a punt el recurs

d’un mot que empleni el buit, per fer- ne una cuirassa que ens preservi del malson de l’enyor i la melangia.

No tornarà més, perô perdura en les coses i en tots nosaltres de tal ma- nera que ens costa imaginar-la absent per sempre. El seu record és una viva presència de l’abans.

Gracies per haver-nos deixat tant de tu!

Fa dos anys que reposa en pau qui sabé estimar amb tota la força i l’alegria...

Gemma Pla

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

ldi. d&üUfesn u*i Bo*i Nadal i u*i pAàip&l 3.003

Estado, 33 - Tel. 973 432195 VALLFOGONA

WÊÊÊÊÊÊÊIÊÊIÊlÈtÊÊÊÊÊÊÊIBSÊIKËÊÊÊÊÊÈÊÊÈHIÊÊÊÊÊÊÊiÊÊÊÊÊÊÊÊKÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊHÊÊÊÊÊÊlÊtÊÊÊilÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊliÊÊÊÊËÊSÊÊÊÊÊÊHÊÊÊÊÊÊÊÊÈHÊÊÊÈÊtÊÊÊÊÊÊ 3 5

Comissió de Festes de l’Hostal NouEls components de la comissio de

festes de l’Hostal Nou 2002, agraeix a tots els veins, entitats col-laboradores i al Excel-lentissim Ajuntament els ajuts i la col-laboracio per a dur a terme els actes que varen tenir Hoc per la nostra festa.

Desitgem que aquesta hagi estat del grat de grans i petits. Per altra banda, ens plau comunicar-vos que una vegada comptabiHtzades totes les despeses res- ten en caixa 3833€ que seran emprats per organitzar les properes Festes de Sant Joan i Festa Major.

Salutations cordials

La comissio.

La PlaçaA la part alta de la Codosa, del nucli

l’Hostal Nou la Codosa es troba la Plaça de la Constitucio.

Aquesta plaça de grans dimensions, permet que els veïns de les cases que l’envolten puguin gaudir de les multi­ples activitats que es porten a terme. Com és évident no sempre ha sigut aixi.

Tôt passejant i amb el sol de la tardor que ens acompanya, la Senyora Anna, una persona amable i agradable amb moites vivències i anècdotes de la zona m’explica :-A mitjans dels anys cinquanta juntament amb el meu marit vam ve­nir a viure a aquesta zona. Tôt aixô (senyalant-me la plaça i els voltants) eren camps amb matolls i maies herbes, solitaris i on només i havia el Butano i la Torre Sala. Tampoc hi havia aigua ni llum.

Tôt aixô no va ser motiu perquè juntament amb el matrimoni Ortega i altres families com: Perales, Alcolea, Lopez, Luque ..., van fer del Hoc una zona per viure-hi. Alguns dels homes treballaven a la desapareguda Impacsa ja que els quedava a dos passes de casa.

Van ser temps dificils per a la Senyora Anna. Poe després de quedar- se viuda va prestar els seus serveis a “Cal M isser” durant 17 anys.

(actualment hi ha el restaurant el Turo). També guarda molts bons records dels 11 anys que va prestar el seu servei al “CasteU de la Ràpita”.

Anys després, en construir-se la Plaça es va encarregar de regar els arbres, rosers, gespa..., i quan la seva salut no li va permetre, se’nvacuidar la Senyora Dolores.

Poe a poc s’hi ha anat fent remodelacions. Primer es va pavimen- tar i després es va construir una pista amb el seu escenari on es fan espectacles, concerts, bail i d’altres

activitats. També es va equipar amb bancs, una font i un petit parc infan­til.

En breu hi ha el projecte d’un edifici d’equipament.

Les altres cases s’han anat edificant durant els últims 10 i 15 anys.

Els carrers Rafel de Casanovas, Gaspar de Portola, Francese Macià i San Miquel son els que condueixen a aquesta Plaça.

Angels Camarasa Santesmasses

Primeres cases a la Codosa

iti: hag ij i jí iâ m m s ma

Els valors del NadalApropem-nos al Nadal amb la

il.lusió de sempre,perö també amb la idea d un concepte que ens és fami­liar a tots eis adults i en canvi un cami a treballar en el món deis nens i adolescents.

Ja que son dies mägics aprofitem 1 avinentesa per inculcar-los eis valors mes humans i no tan consumistes d 'aqüestes Festes Nadalenques.

Estariem parlant d 'una idea molt positiva si som capados de potenciar­la al mäxim SOLIDARITÄT.

Podem iniciar eis mes petits o joves en el tema apropant-los a actes o institucions relacionats amb aixö. Les vacances escolars són un espai que dona per dedicar-lo a activitats familiars,fer sortides i així observar altres ämbits que no siguin exclusivament eis locals.

Seria bo i oportu atansar-nos a institucions que se solidaritzessin amb el tercer món o ambients margináis per tal de conéixer per altres persones noves idees i maneres de col.laborar amb els seus iguals, ja sigui donant una joguina,o aquell llibre que ens agrada tant.La importancia és el fet que

mitjançant aquest actes entendre que creixem corn a persones en una educació més integral que ens enriquirà en un futur no molt llunyà i alhora ho farà extensiu als més propers

Institucions relacionades amb el tema. UNICEF -Plaça Sant Joan (Lleida) Mà oberta-Ajuntament de Lleida/ Balaguer

Parcs Lüdics-Cucalocum (Lleida/ Mollerussa)Parc de Nadal La Cross (Balaguer) Parc de Nadal, Polisportiu (Vallfogona)

Bones Festes

Mercè Solis Meritxell Rossetto

d & tiicf& H l 44*L ß o *L NgAqI i 44*1 {M Á ifie S l 2003

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFON 973 432007 - FAX 973 432250

V a llfog on a d e B a la g u er(LLEIDA)

37

Perdius farcides amb delicies del temps

Ingrédients per a 4 persones:

1 perdili per persona,150 gr. de bolets (ceps, xampinyons), 7 o 8 nous,7 o 8 orellanes,1 ceba,1 branca d’api,1 pastanaga,conyac, 1 vas de brou d’au,2 o 3 falles de llorer,1 cullerada de ratlladura de taronja,1 xupito de licor d’avellana,1 cullerada de farina, oli, sal i pebre.

Preparado:Agafarem les perdius, les passarem per la flama

perqué no quedi cap ploma, les netejarem amb un drap, les salpebrarem i ja les podrem posar a la cassola amb oli ben calent, les rostirem durant uns 10 min. i les reservaran en una plata per anar al forn, A continuado trossejarem els bolets, les nous i les orellanes, ho sofregirem una mica en una paella i ho introduirem dintre de les perdius, les regarem amb una mica de conyac (no massa) i les posarem al forn, almenys uns 30 o 40 min. a foc mitjá. Mentre es fan les perdius prepararem la salsa que acompanyara el plat; trossejarem la pastanaga, la ceba i l’api i ho posarem a la cassola on havíem fet les perdius; quan comencin a agafar color les verdures hi afegirem el llorer, la ratlladura de taronja, el xupito d’avellana, la cullerada de fariña i el brou d’au, deixarem que cogui uns 10 min. i ho passarem per un co­lador xinés, traurem les perdius del forn i les taparem amb aquesta salsa.

Hem de servir les perdius sense deixar que es refredin massa i si pot ser marcant-les una mica perqué a l‘hora de tallar-les no resulti difícil per al comensal.

Alguna eosa més:Hi ha moltes comarques a Catalunya que ens

ofereixen una gran varietat de productes obtinguts a partir de la caija com ara la perdiu, el porc senglar, la liebre i el conill. Aquests productes els podem trobar en botigues especialitzades pero ara la perdiu no és difícil d’aconseguir ja que també es cria en captivitat i no deixa de ser igualment gustosa, encara que hauríem de procurar posar-li més amaniment com ara farigola i romaní o altres herbes del camp.

M . Aguila

Torró de XocolataIngredients per a 4 persones:

400 gr. de xocolata pura.200 gr. de fruits secs (ametlles, avellanes, nous, “pistatxos”)

Es trenca la xocolata i es fon al bany maria, s’agafa un motile o una llauna, es folra amb un full de plástic que ho cobreixi completament. Un cop s’ha fos la xocolata s’agafa un recipient on hi posarem els fruits secs que primerament hauríem torrat. Remenem la xocolata i l’aboquem en la llauna o motile corresponent, es deixa refredar i ja ho tenim elaborat.

BONES FESTESPepe Daza

38 W ÊÊÊtÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊtÊÊÊKk

f J

o

Campionat Provincial de Bitlles

CAMPIONAT PROVINCIAL “TERRES DE PONENT” PER “L LEU R E”

GRAN PREM I “FRUBELSA - TORRES DE SEGRE” LLIGA LLEIDATANA “ARA LLEIDA 2 002-2003”

5a JORNADA. 10/11/2002. RESULTATS. Ir. GRUP.

CLASSIFICACIO 3r. GRUP.PJ.PG.PE.PP.PUN.

VALLFOGONATORREGROSSA-MCORBINSPARDINYESJUNEDAMENÀRGUENSROSSELLÓ-S-AMONTOLIUTORREGROSSA-FARTESA-LLEIDA

5....5....0....0....105....5....0....0....105....3 ....0 .... 2 ..... 65....3 ....0 .... 2 ..... 65 ....2 ....0 .... 3 ..... 45 ....2 ....0 .... 3 ..... 45 ....2 ....0 .... 3 ..... 45 ....2 ....0 .... 3 ..... 45 ....1 ....0 .... 4 ..... 25....0 ....0 .... 5 ..... 0

CLASSIFICACIO Ir. GRUP.TORRES-S-B 670 FALBI 559 PJ.PG.PE.PP.PUN.BAIX-SEGRE-S 699 AITONA-B 607 BAIX-SEGRE-S 5....5....0....0....10AFGANO 638 SUNYER 650 G-D’ESCARP 5....4 ....0 ....1 .....8AITONA-A 574 TORRES-S-A 652 TORRES-S-A 5....4 ....0 ....1 .....8MEQUINENZA 537 MASSALCOREIG 573 MASSALCOREIG 5....3 ....0 ....2 .....6G-D’ESCARP 562 ALBATÀRREC-S-S 535 MEQUINENZA 5....3 ....0 ....2 .....6

SUNYER 5....3 ....0 ....2 .....65a JORNADA. 10/11/2002. RESULTATS. 2n. GRUP. ALCANO 5....3 ....0 ....2 .....6ALPICAT-A 489 ROSSELLO-C-B 497 TORRES-S-B 5....2 ....0 ....3 .....4ALPICAT-B 441 MITJANA-LL 362 AITONA-A 5....1 ....0 ....4 .....2SUCS 544 ALMENAR 506 AITONA-B 5....1 ....0 ....4 .....2ALGUAIRE 642 ALFARRÀS 542 FALBI 4 ....0 ....0 ....4 .....0TORREFARRERA 541 ALMACELLES 534 ALBATÀRREC 5....0 ....0 ....5 .....0

5a JORNADA. 10/11/2002. RESULTATS. 3r. GRUP. CLASSIFICACIO 2on. GRUP.ARTESA-LL 581 ROSSELLO-S-A 631 PJ.PG.PE.PP.PUN.CORBINS 749 VALLFOGONA 790 s u e s 5....5....0....0....10JUNEDA 529 PARDINYES 546 ALMENAR 5....4 ....0 ....1 .....8MONTOLIU 638 TORREGROSSA-F 627 ROSSELLÓ-C-B 4 ....3 ....0 ....1 .....6MENÀRGUENS 565 TORREGROSSA-M 625 ALGUAIRE 5....3 ....0 ....2 .....6

RESUM : En el grup primer el baix-segre-s continua al front del seu grup amb tots els partits guanyats. En el segon grup continua com equip revelacio el Sues al front de la classificacio comptant tots els partits jugats amb victoria. En el tercer grup continua la lluita per encap^alar la classificacio comptant els equips de Vallfogona i Torregrossa-M amb tots els partits guanyats.

TORREFARRERAALPICAT-AALPICAT-BALMACELLESALFARRÀSMITJANA-LL.

5....3 ....0 .... 2 ..... 65 ....3....0.... 2 ..... 65....2....0....3.5....1....0....4.

.4

.24....0 ....0 .... 4 ..... 05 ....0 ....0 .... 5 ......0

NBMBNMNI 3 9

Club Fútbol VallfogonaBenvolguts amics:

La junta directiva i jugadors del C. F. VALLFOGONA us desitgem que passeu unes FE L IC E S FESTES i que el proper any nou us sigui molt bo per a tots.

P. D: Que tinguem sort en la loteria. C.F. Vallfogona

Oscar OrteuLa junta directiva del C.F. Vallfogonaiuim Orteu

Albert Rubio

Jordi SarretMiquel Cases Julián GarciaDomingo Serret

Jaume AgeletJoan Térmens Xavier Rubio

Jordi Hidalgo

Carlos Herrera

Jordi PuigJordi Rubio

A^IJJÍÍo

Club d’EscacsEls dies 21 i 22 de setembre es va

dur a terme el X Campionat d’Escacs Actius de Vallfogona amb una partici­pado de 114 jugadors/es.

Aquest any el lideratge va ser pel G.M. Marc Narciso amb 10 d’l 1 pos­sibles, adquirint la màxima puntuado que s’havia fet mai. Seguit del Marc van quedar el M.I. Javier Campos, el M.I. Josep Oms i M.I. Miguel Muñoz amb 8’5 punts cadascun. Pel que fa referencia ais jugadors locals el primer lloc va ser per Angel Fernández i en segon Hoc Imma Montoliu amb 6 punts cadascun.

Per aquest 10 è aniversari es va organi tzar el 1er campionat de menors de 16 anys amb la participado de 40 nens/es. El campionat va estar molt renyit fins a l’ùltima ronda, però al fi­nal es va atorgar el primer lloc al juga­dor Mare Guirao.

En referencia ais campionats fede­ráis iniciats el mes d’octubre hem de destacar que el C.E. Vallfogona ha par- ticipat al Campionat Individual amb 19 jugadors, cosa que demostra el seu gran moment en que està el C.E. Vallfogona.

D’aquest campionat cal destacar el jugador Miquel Segues que ha quedat

campió del Crup E i 3er classificat el jugador Roger Clarisó de la mateixa categoria

En les mateixes dates s’ha realitzat el campionat juvenil, fernem, gent gran i menors de 16 anys, en el qual el C.E. Vallfogona ha adquirit dos títols, Cam­pió en la categoria Sub-16 que ha es- tat pel jugador Miquel Segues amb 6 punts de 7 possibles i Campiona del campionat Femení Imma Montoliu

amb 6’5 punts de 7 possibles.E1 jugador Eloi Vilamajó ha estat 4rt de la categoria Sub-16, el jugador Joshua Solani 3er de la categoria Sub- 12 i Alex Farré, el jugador més jove del club ha obtingut el segon lloc de la categoria Sub-10. Tots aquests juga­dors entre altres hauran de disputar les finals Territorials de la provincia de Lleida per poder classificar-se pels campionats de Catalunya.

El dia 14 de desembre es disputarà el Campionat “Ciutat de Barcelona”, on el C.E. Vallfogona participarà amb 5 jugadors menors de 16 anys, els quals esperem que quedin en una bona po- sició.

Com a novetat important pel C.E. Vallfogona hem d’explicar que aquest mes de setembre es van dur a terme les eleccions de la Representació Ter- ritorial d’escacs de Lleida, en la qual ha entrat la nova junta encapqilada per la jugadora del C.E. Vallfogona Imma Montoliu, la qual cosa demostra que el C.E. Vallfogona es avui un dels clubs que apart de fer un dels campionats més importants de Catalunya amb aquesta modalitat, també voi aportar el seu granet d’arena en la millora dels escacs de la Federació de Lleida.

41

9MNÏT5

Problema 11... C ß + ! 2.Rxg3 (Si 2.gxf3 D f2#) 2...f4+! (Fantàstic, cal sacrificar els dos cavalls per fer mat) 3 .R xß (No serveix 3.Rg4 por 3...h5+ 4 .R xß De3#)3...De3+ 4.Rg4 Dg3#

Problema 2l.Ae5! Txe5 2.Ce8 C ß 3.Cf6+ Rh8 4.Dg8#

suopnjos

sonbuqq uanSnf Z BUi3|qoaj

H 0 d 3 a 0 8 V

m § 1 1

§ ? § Î 'T T § z

? €

§? g

? ? y 9

A ?9 i

9

sruSou uonSnf 1 eiu3[qojj

H 0 i 3 a 0 8 V

§ ».

§ § ? 2

§ l €

■ ? ? P

T $ ? § 9

? f• # 9

? tm ¿

A I 8

isayejSoaoj sanp satsonbi^p sapuaaajip g sa| eqoax saeDsgtp qnj3

JWííSífí

SUMAIS

SUMAIS

O J j J j 3 L J «J

TELÈFO N S Ú TILSAJUNTAMENT, O FIC IN ES....................... 973432008REGIDORIA D’ESPO RTS......................... 973432097PO LIESPO RTIU ........................................... 973432200METGE D ’A P D ............................................. 973432055FARMÀCIA..................................................... 973432151ATS PRACTICANT....................................... 973 432114FUNERARIA B O R R A S.............................. 973 432284........................................................................... 606 856818

FUNERÀRIA T O R N É ................................ 973 432013COL.LEGI S. E S P R IU ................................ 973 432214LLAR DE JU BILA TS.................................. 973 432275RÀDIO VALLFOGONA............................. 973 432268TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - COL.LEGI 973 445018CASA PARROQUIAL.................................. 973 432063ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA 973 445188GUÀRDIA CIVIL (Balaguer)..................... 973 445353BOMBERS (Balaguer).................................. 973445080SERVEI D’URGENCIES (Balaguer) 973 447714CREU R O JA ................................................... 973 445796ALSINA GRAELLS (Balaguer)................. 973 445476CORREUS (Balaguer).................................. 973 445826CENTRE D’ASSISTÉN CIA PRIMÀRIA CAP (Balaguer) :U RG ÈN CIES.................................................. 973 447714ADMINISTRACIÓ........................................ 973 446028SERVEI AMBULÀNCIES........................... 902 450902MOSSOS D’ESQUADRA............................. 973 450450

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL. Tots els dimarts de 9 a 13 h a PAjuntament

HORARI D’AUTOBUSOS SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ(Telèfon Lleida 973 27 14 70)Seu d’Urgell - 9.30 i 16.00 diariBalaguer -11 .00 de dilluns a dissabte (feiners)Agramunt - 12.30 i 19.00 de dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13.30 Dii., dt., dj. i ds. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA: (Telèfon Alsina Graells Balaguer 973 44 54 76)8.00, 9.15, 15.15, 17.00 i 17.25 feiners16.00 festiusSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ B ALAGUER:9.30, 11.00, 12.30, 13.45, 16.00, 16.30, 18.30 i 19.00 feiners16.00 festius* S’ha d’establir una diferència d’uns 8-10 minuts de trajecte entre Vallfogona i Balaguer

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA (sortida de Lleida):Diari: 13.25 i 20.45. De dilluns a dissabte: 08.40.Dilluns, dimarts, divendres i diumenge: 09.35. VALLFOGONA - LLEIDA (sortida de Vallfogona)Diari: 07.40, 14.21 i 19.45* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

deddicjetn u*t Ho*i NaAai i *4*t pA&ifiesi 2003

La VALLFOGONINA és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

- COMERCIALITZACIO DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES Pinsos, adobs, llavors, soja, llavor de cotó, polpa de remolatxa, fitosanitaris, ferreteria, etc.

- PRODUCTES VETERINARI- CANALITZACIÓ OFERTES- COMPRAVENDA BESTIAR

% ¿ d eA iU f& n t u s i

ß o + i N o d a l i u * t

'pA&ipesi 2003

pquI N S T A L ' L ACION S RE PA RAC IONS

E L E C T RI CITAT • F O N T A N E R I A • C A L E F A C C I O • G A S

R E V I S I O N S 1 MODI F I C A C I O N S

DE G A S - C E N T R E A U T O RITZ AT- Agent col-laborador de

v

gasNaturalServéis

S A N I T A R I S , M A M P A R E S ,

G R I F E R I E S , ...

P R O T E C C I O N S E L E C T R I Q U E S

P E R A LA S E V A S E G U R E T A T

9 7 3 4 3 2 3 3 2 • C / N o r d , I • V a l l f o g o n a d e B . ( L l e i d a )

9 7 3 7 1 1 7 4 2 • A v d a . C a t a l u n y a , 6 • M o l l e r u s s a ( L l e i d a )

t G enerato! da Catalunya .Qgpartament tfmoustna. Gomerç i Tunyra

M ►

f \\ 3 ►IUCTXICITAT ►

ERANCESC JO SEP PIQ UE973 43 23 32