V A L L F O G O N A

JUNY 2004

preu: 1,50 €

060hJ\

Degussa Ibéria, S.A

Productes Químlcs, Farmacèutics i altresadditius per

pinsos compostos.

Plantes medicináis

Ctra. Comarcal 13, Km. 26 - Tel. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

umanB

EHB

EEIEQ ]

IEIEIEDIEIEEEEEEEBB

Editorial

Tot Recordant

Societat

Moda i complemets

Societat i Cultura

Cartes al Xop

Societat i Esports

Per perdre el temps

Al servei de

La memòria de la vila

Arrels

Xerrada amb Hermenegildo Rubio Rubio

Poesia

Vallfogona sala de vetlla

Estimat diari

Fundació Esclerosi Múltiple

Associació Mans Unides

Escola de Capacitació Agrària

Llar de Jubilats

Hostal Nou i la Codosa

Els Museus

Vallfogona Ràdio

Música

Anti-iodur de plata

CE Vallfogona

Nota

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Dídac Mateo

SOTSDIRECCIÓ Meritxell Rosselló Mercè A. Solís

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Camarasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Ramón Porta, Esther Piqué, Joan, Àngels Camarasa, Francisco Alias Mateo, Llar de Jubilats, Associació Mans Unides, Fundació Esclerosi Múltiple, A.M.M., Viviana Company és Llvlan, CE Vallfogona, Escola de capacitació agrària, Ricard Blanch Vlllalba, Antonieta Gàzquez, Ramona Tarragona, Pere Tarragona.

DISSENY, COMPOSICIÓ I MAQUETACIÓ

creaciógràficad isse n yg rà fic

carrerea ntl lu ís, 70 baixos

25600balaguer

tel./fax973 44 50 16

creaciog rafica@ cetren cad a.com

CORRECCIÓ Montse Olivart

DIPÔSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu dàdreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicado.

El Xop, és una publicado plural. La direcció respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposats en els articles firmats ja que son d'exclusiva responsabilitat deis autors I no necesariàment l'opinió d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

IN S T IT U T

DESTUDIS

ILERDENCSFundació Pública de la Diputació de Livida

Ajuntament de Vallfogona

Símbols Dídac Mateo

Començaré amb unes definicions donades per alguns sociolingüistes:

1) Informació: relació entre un objecte i un subjecte.

2) Comunicado: relació entre dos subjectes. Relació que també pot estar mediata per un objecte. Com és ara una carta d'amor o també la mala llet deis que van desenvolupar l'ordinador d'ús personal, que tenien en ment el funcionan administratiu i gris tipus i les seves tasques habituais comptables, classificatóries i d'escriure instàncies (mentalitat que també té el que va dissenyar les proves necessàries per a ser un català de nivell C), l'exemple contrari (per excès) seria el llenguatge SMS.

La comunicado es pot dur a terme a través de:

a) Senyals: son els elements més sim ples de la comunicado. Per exemple Tabella: el nombre de voltes que dóna en forma de vuit indica a les seves companyes a quina dlstància ha trobat la mel. O com ara és trabar­te a la cuneta un mosso d'esquadra mostrant-te el palmell de la mà amb el braç estirat (o bé fent un angle de 90 o 45 graus). Potser em vol sa ludar? Si, simultàniament, marca els 90, els 45 i els 180 graus val més que t'aturis!

b) Signes: senyals amb codis socials (o almenys comunitaris). Per exemple: mostrar el puny amb el dit índex i el petit oberts, no serà igualment interprétât en un concert de música heavy que si ho fem a aigu que sospita que la seva parella li esté fent el sait. El signe és el mateix (fer banyes), canvia el context: més o menys satànic.

c) Símbols: signes amb una càrrega emotiva (afectiva). És difícil comunicar-se amb símbols en aquest suport negre sobre blanc (paper escrit) i en aquest context (un editorial). La comunicado simbólica en negre sobre blanc és més eficient en la literatura (poesia, novel la, etc.). Per tant, sobre aquest punt us emplaço que observeu bé la portada d ’aquest número d 'E l Xop.

Us ha tocat la fibra? Si la resposta és afirmativa, potser es deu que vau baixar al riu a buscar el xop que havia de presidir aquest any l'esperit de festa del nostre poblé i heu fet una cadena associativa d'emocions i records del símbol amb el fet positiu, gratificant (que és el que persegueix tota terapia psicològica i tot intent de seducció del màrqueting).

I ara continuaré la fòrmula simbòlica amb l'impagable, un cop més, Piato. En aquesta equació que estic intentant desenvolupar, eli aporta el context. Aquest grec que es feia dir filòsof (amant del saber) ara fa 25 segles, en el seu intent de dissenyar la república ideal d'Atenes, va mesurar, entre d'altres coses, quanta gent hi havia de viure. El càlcul li va donar un màxim de 5.040 ciutadans amb drets politics (politica en sentit ampli, que inclou tot allò que fa referència als assumptes comuns; per tant, inclou també els temes culturáis).

Com va fer el càlcul?Va anar al lloc on feien els débats públics (els grecs sempre aprofitaven un lloc, ja natural o ja construit per ells, amb una bona acústica) i va contar quanta gent havia sentit la intervenció de l'orador (el qual tenia un to de veu mitjá).

El que no explica en la seva República, perqué ho dona corn un fet natural, és qué s'entén en la seva época per ciutadá amb drets politics: home nascut a Atenes. Això deixa fora les dones, els esclaus i els forasters lliures (la majoria dedicats al comerç i l’artesania). Això deixava fora prop de 400.000 persones. És a dir, deixa fora tots aquells massa ocupats en feines mundanes, ja sigui a casa (les dones), al camp (els esclaus) o a la botiga o al taller; massa atabalats per ocupar-se deis assumptes collectius.

Havent especificat els dos factors de l'equació, anem a veure qué hi ha a l'altre cantó de la ¡gualtat:Símbols + context = subjectes (persones que pensen, senten, frueixen i s'emocionen).

Ara desenvolupo el résultat.

Com diu l'acudit, tinc dues noticies, una de dolenta i una altra de menys dolenta.La primera és que, entre els que pensen, entre els que se les empesquen per a mantenir l'esperit de festa del poblé, i els que s'emocionen amb aquest esperit, no arribem a 5.040. La segona és que, a diferencia de l'Atenes de fa uns segles, en principi no hi ha cap motiu d'exclusió, si més no legal, a l'hora de participar en la cultura.

El fet de ser un poblé petit no ens permet (potser m'equivoco) tenir penyes (ja siguin generacionals, tribals o de barri) de manera que en una mateixa festa puguis trabar diferents ambients i colors (sobretot per a la gent a qui agrada gaudir la varietat sense caler anar al Fòrum, amb majúscula). Però la comissió de festes és oberta a tothom. I ves per on, que en una d'aquestes reunions a algú (cree que van ser el Carlos, el Puig i el Pallissé) se li va ocórrer de fer un mocador per emmarcar un símbol (el xop) i carregar-lo d'emocions (a la Festa Major). I també van manifestar la intenció de continuar amb aquest ves tua ri s im bó lic (més endavant, possiblement, tindrem una faixa i una camisa).

Ara depén de tots nosaltres mantenir els símbols. Si no, es convertirán, en el pitjor deis casos, en senyals, i en el més pitjor deis casos (si llegeixen aquest editorial per a poder fer context historie) en mers signes per ais arqueólegs i folkloristes del futur.

I si aconseguim despertar la curiositat del foraster, assolirem un altre estatus: el d'icona. Si no ho podem fer amb l'ajut (entre d'altres coses per les caréncies en recursos materials a l'hora d’omplir el programa cultural) d'un context (escenari) espectacular, sí que podem ser icones a l'hora de contagiar les emocions i demostrar una forma especial de gaudir les coses. Sobretot per demostrar (parafrasejant algú que va escriure en el darrer Xop) que ja que no podem aspirar a un "parque temático del buen rollito" (com va definir un periodista al Forum de les Cultures), els sotmesos al Déu de les petites coses també podem fruir.

Bon estiu.... i cultura.

- ■ A i k Y J '

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C /E stac ió , 33Tel. móbil 630 257060 25680 VALLFO G O N A DE B.

tot rebordan tLa memòria de la vila Antonieta Gàzquez i Esther Piqué

Acords de l'Ajuntament de 1966 a 1970

19661. Es van iniciar les gestions per limitar el terme de la Codosa i l'Hostal Nou amb Balaguer.2. Es va oficiar la Primera Missa Solemne d'En Jaume Torrades Bergadà.3. Es va reformar i ampliar l'enllumenat públic, que va passar de 125 a 220 volts.4. Es va sol-licitar un ajut economie a la Diputació Provincial per a la construcció d'un dipòsit d'aigua potable a Vallfogona.5. Es van comprar dues estufes per a Les Escoles de Vallfogona i es van pintar Les Escoles de la Rápita.

19671. Es va nomenar metge titular el Sr. Ángel Zuazu Sil i arquitecte municipal, en Ramón Boté Cardona.2. Van prendre possessió tres nous regidors:Josep Sabanés Chandre, Constantino Piqué Farré, Josep Carbonell Castella.I en van sortir: Ramon Bergadà Companys, Lloreng Pijoan Folguera, Josep Piqué Farré.3. Es va reparar l'edifici deis habitatges deis mestres i es va adquirir unes cistelles i un tauler de bàsquet per a Les Escoles.4. Acceptació de la invitado de la Primera Missa de Mn. J.M. Aresté.5. Menjador escolar. Davant la insisténcia de creació d'un menjador escolar a Valllfogona, per part de la Junta Local d'Ensenyanga Primària, s'acorda de declarar l'obra d'urgéncia, es desestimen els trámits normáis i im- mediatament es condiciona una sala del Grup Escolar per al muntatge del menjador.

19681. En la liquidació del Pressupost Ordinari de 1967 hi va haver un superávit de 268.741 ptes.2. Aportació Municipal de 900.000 ptes., mitjangant préstec, per l'obra del dipòsit d'aigua potable, i subvenció de la D ipu tac ió P ro v in c ia l de 200 .00 0 p tes.3. Es va sol-licitar la inclusió de la finca Pietà Nova, Ptda. de Barret Picat, del Patrimoni Municipal, al reg del Grup Sindical de Colonització núm. 20 de Linyola.4. Es va reconstruir la tanca deis habitatges deis mestres de Vallfogona.

19691. Es va aprovar la relació d'entitats del Municipi: - La Rápita: "Aldea" i Vallfogona: "Lugar".2. Es va cessar el metge Sr. Ángel Zuazu i es va nomenar el Sr.Josep M. Turró Junca com a metge titular.3. Es van adquirir els terrenys contigus al dipósit d'aigua potable, a l'efecte de poder-s'hi construir el dipósit de reserva: va costar 12.000 ptes. Es van comprar ais hereus de J. Pía Cases.4. Subvencions a entitats:

- Comissió Tir al Plat: Trofeus -Agrupado sardanista: 2.000 ptes.- Club de fútbol: 2.500 ptes.- Comissió de Festes Municipals: 3.000 ptes.

5. En el mateix any hi va haver novament canvi de metge: va sortir el Dr. Josep M. Turró Junca i va entrar el Dr. Rafel Monill Rubies.6. Es va fer un reconeixement de servéis al secretan Sr. Ramón Puyané Cemeli i a l'agutzil Sr. Esteve Parramón Cots.

19701. Es va donar 1.000 ptes. per la Cavalcada de Reis.2. Es van cobrar contribucions especiá is per la construcció del dipósit de reserva d'aigua potable.3. Es va nomenar alcalde Jaume Reñé Companys, després de el cárrec Josep Sarret Cases.4. Es van donar ajudes:

- Agrupació sardanista Verge del Roser: 2.000 ptes. i un trofeu per al Concurs de Sardanes de les Festes del Roser.

- Club de fútbol local: 4.000 ptes. per a la renovado de l'equipament.

5. A la Rápita es va enderrocar l'ajuntament, es va crear un consultori mèdie i es va projectar l'ampliació i reforma de l'enllumenat públic.

y

Arrels Ramona i Pere Tarragona

na i x e m e n t s 1991 n a i x e m e n t s 1992 n a i x e m e n t s 1993Marina Farras Trilla 17-01 Reyes Ortlz Cayón 05-01 Joan Ramon Farrás Trilla 13-01Mireia Trepat Martí. La Rápita 25-01 Anna Pía Gallego. L'Hostai Nou 08-01 Josep Tribó Sarret 22-01Aída Boladeres Faura. La Rápita 16-03 Wendy Solé Melero 05-02 Alba Pons Feliu 27-02Júlia Piqué Castro 22-04 Silvia Solsona Piqué 09-04 Santiago Maria Rafael de Casanova -Joshua SolaníNúñez 17-05 Dídac Borda Cucó 16-05 Cárdenas - HabsburgAzucena Ortiz Ibáfiez 21-05 Carme Piñol Carulla 25-05 Lothringen. La Rápita 26-04Maria Agelet Piñol 19-09 Joel Nadal Bach 04-06 Caries Tudel Aguila 14-05Aída Bondia Cayuela 21-10 Nuria López de la Oliva Cases 30-06 Ivet Blanch Riasol 22-09Naida Camarasa Castel 30-10 Paula López de la Oliva Cases 30-06 Clara Badia Molins 22-09Bernat Barnés Mayoral 14-12 Clara Pijuán Sánchez de Gadeo 10-10 Francesc Josep Pascual Pons 01-10

Gerard Setó Reig 14-10 Julia Piñol Casanova 08-12

Pere Valls Corsa. La Rápita 03-12 Joan Ribó Altisent 17-12

Monica Boladeres Uoses.La Rápita 06-12

Maria Reñé Guerrero 12-12

Chistian Pericón Pujol 21-12

m a t r i m o n i s 1970 m a t r i m o n i s 1971

Joan M iralles Valls - Teresa Solé Esteve 21.03

Joan Miquel Barrera Sandiumenge - Carme Bosch Bergada 24-04

Miquel Piqué Xandre - Ramona Tarragona Seto 25-04

Benito Herranz Robisco - Nieves Mateo Cazorla 17-10

José Serret Oms - Josefa María Viladrich Prat 01-09

Jaime Navau Telia - Ramona Montpeat Barrí. La Rápita 05-09

José Ma. Cases Trilla - Montserrat Serret Girai 12-09

m a t r i m o n i s 1972

José Antonio Reixachs Baró - Ma. Antonia Vilajoliu Martínez. La Rápita 30-07

Jaime Sol Balasch - Ma. del P ilar Piqué Farré 15-11

Andrés M issé Ferrán - Ana Estany Profitós. La Rápita 31-12

d e f u n c i o n s 1970 d e f u n c i o n s 1970

Valerio Pons Trilla 28.01 68 anys Juan Barrera Solé 07-01 90 anysPascual V ilaró Llovera 04-03 93 anys Salvador Gasent Mirada. La Rápita 15-02 80 anysJaume Oms Tribó 18-03 60 anys Enrique Rubio Argilés 12-03 75 anysDolores Torra Casals 15-04 78 anys José Torrades Torres 20-03 71 anysMa Agustina Guimerá Castell.ia Rápita 01-06 69 anys Bartolomé Galcerán Botines 31-03 58 anysInés Agustí Fornés 06-07 86 anys Ramón Sandiumenge Vidal 07-04 84 anysAntonio Sabaté Vendrell 24-07 67 anys Carmen Oms Companys 10-04 22 anysFrancisco Tufet Maig 04-08 64 anys Maria Bergadá Trilla 18-06 70 anysJosé Riasol Viola 22-08 78 anys Francisco Sorribes Llobet 28-06 74 anysAntonia Fábregas Cabeza 01-09 78 anys Modesto Arnó Justribó 21-08 69 anysRamón Farnell V ilagrasa 09-09 78 anys Isidro Daura Torres. La Rápita 07-10 65 anysAntonio Carbonell Cases.La Rápita 21-09 74 anys Rosa Escolá Bros 17-11 80 anys

Josefa Maranges Augé 26-11 90 anys

societatFem petar la xerrada amb Hermenegildo Rubio

Hermenegildo Rubio Rubio neix el 22 d'octubre de 1924 a Vallfogona, a cal Farreret, fill de Josep Rubio Trilla i Francisca Rubio O rtiz (que eren cosins; com diu l’Hermenegildo, a causa de les polítiques d'aliances, en aquells temps, amb 20 cognoms es feia un poblé).Va ser el més petit de 5 germans: el Francisco de cal Pubillet (quinze anys més gran), el Ramón de la Carbona, la Teresa, casada amb el Paco el Quiterio i el Josep.

Com recordeu la infancia?Fins ais 12 anys l'educació me la va donar el mossén Miquel d ’Alentorn, que ja era mestre ais Escolapis amb 18 anys.Després esclatá la Guerra Civil i ens obligaren a anar a l'escola fins ais 14 anys. Era una escola mixta i jo, que venia ben preparat, aviat vaig destacar com a a lum ne, fin s al pun t que a judava a p o rta r la comptabilitat deis sous de tots els mestres de la zona.

I qué recordeu de la Guerra Civil?En primer lloc vull dir que va ser una guerra entre germans i, en segon, que la majoria deis que en van morir (per ambdós bándols) van ser els bons. És més, tenia dos germans al bándol república i un altre al nacional i no sabien que es disparaven entre ells. Els més veterans evitaven estar a primera línia de foc i hi posaven els més jovenets de 18 i 19 anys (de Vallfogona van morir una vintena de joves d'aquestes edats).

I vós, tan jove, com la vau viure?Recordo que casa meva era una de les cases bones del poblé (actualment ca l'Àngel de la Margarida, cal Ciego, cal Pejan, la casa on vivia jo i cal Canyet) i se'ns van instal lar 8 oficiáis (de la Rioja i Navarra).

Eren requetés (part deis requetés serán després fu n d a d o rs d 'E T A , i una d ita que re c o rd a l'Hermenegildo és que els oficiáis es deien entre ells: "requetés, som els que més perdrem encara que guanyem", enfrontats al falangism e i al franquisme i alguns d'ells monárquics.

Aquests o fic iá is ens deien que tinguéssim cura de l'artilleria lleugera, instal-lada a l'altre costat del canal i que ens amaguéssim al celler.

El meu onde (el Josep Rubio Ortiz) va venir a refugiar­se a casa nostra perqué semblava més segura. Un obús va entrar per la finestra de l'esgolfa mentre sopàvem i va morir, juntam ent amb algún oficial. Va ser el segon civil que va morir al poblé (el primer va ser en Josep Torrent, de cal Millones). Vam estar dos dies a poder-lo enterrar perqué el cementiri estava en mans de les trapes franquistes.

Quant al dia a dia, recordo que l'Ajuntament, presidit per Jaume V iladrich, va emetre paper moneda (de dos rals, una i dues pessetes) amb el qual podies anar a com prar a Balaguer, a Lleida, etc., i que després ells pagaven (havien de portar la firma d'ell a més de la de Manel Porta i Joan Prat).

M'heu dit que éreu molt bailador... i tinc entés que us agradava ballar molt amb una noia més alta que vós...Hom e... a ixó no és gaire difícil. Tenia molta am istat amb la Treseta del Pejan i la de cal Moreno.A m é s , h a v ia e s ta t escolanet i sabia cantar una mica...Avui plourà (diu mentre fa un sol que peta les pedres, i és que l'Herm enegildo té un humor m olt peculiar...; mentre riem ens explica una a ltra s itu a c ió xo ca n t: a l'hivern li va demanar al seu gendre, el m ecànic, si li podia posar anticongelant a les sabates...).

El 1969 fe ia la granja de mon cosí l'Á nge l i quan féiem el primer trébol vaig caure, em vaig donar un cop al cap amb la biga i vaig e s ta r un mes en com a.

Vull recalcar que, dintre del mal, i d'una errada médica (que seria Marga d'explicar) he es ta t de sort perqué sempre m'he récupérât bé.

I quan vau c rea r la vo s tra p rop ia fa m ilia ?Em vaig casar amb la Teresa Escrivá Borda, de cal Mort, l’any 1953.La meva sogra havia nascut a Vallfogona pero es va casar a Golmés. La germana de la meva dona, que era la pubilla, s'hi va quedar.El 1955 vam teñ ir la Teresina i el 1958 l'Adela. Llavors em vaig fer granger (de pollastres) juntament amb el meu cosí.

I ja per acabar, voleu afegir alguna reflexió sobre Vallfogona?Ja que hem parlat de la guerra, voldria dir que, dintre de la desgrácia que va ser (i que penso que molts politics no n'haurien de parlar tant sense propietat i tergiversant-la), vam estar de molta sort, perqué a diferència d'altres pobles no massa llunyans del nostre, cree que vam saber conviure i que no es va fer sang entre nosaltres.

I acabada la guerra...De pagés, a casa (el 80% del cabdal era per a l'hereu). I vam arrendar el Cine al Salud i el vam posar a dessota de casa. R ecordó que quan passávem Rebeca , en el moment en qué es cremava la casa (a la p e llíc u la ) tam bé es va crem ar la pantalla . També feia Huríes, és a dir, venia peí meu compte algún sac de gra per a pagar-me les festes (recorría totes les festes majors del voltant), tant la de per amunt com la de per avall (ja que el poblé, llavors, estava dividit, i era una solució de compromís). Un jornaler, treballant de sol a sol, guanyava 5 pessetes al dia. Amb una lluna te 'n podies treu re 1.000.

Tinc entés que vau tenir alguns accidents laboráis oi?A part d 'haver-m e trencat unes quantes costelles, t'explicaré els dos més greus.El primer va ser al febrer del 1967.Era la una de la matinada i estava on ara tenim el pis (llavors era una granja). Se'm va trencar la fusta que tapava el forat per on tirava la gallinassa i vaig ca u re al p r im e r p is . V a ig e s ta r 5 ho res (i afotunadam ent que no em vaig fer sang ni em vaig quedar inconscient, si no, se m 'haurien menjat els po llas tres) cridan t sense que ningú em sentís i després vaig estar 70 dies a l'hospital lligat amb els

peus enlaire perqué tenia la pelvis trencada.E ls m e tg e s es v a n sorprendre perqué el primer dia que em vaig poder llevar vaig poder caminar.

societalPoesia • Un pueblo honrado y trabajador Francisco Alias Mateo

El pueblo de Vallfogona Honrado y trabajador,Por su humilde condición Debe de llevar corona.

Es un pueblo acogedorY siendo de esta manera Los que venimos de fuera Ha tratado con amor.

Las razas e ideologías Ha sabido respetar A todos sabe tratar Con la misma simpatía.

No hay rencillas no hay quimeras No hay diferencias sociales Aquí todos son igualesY de la misma manera.

Vallfogona tiene fama De agrícola y ganadera En Lérida es la primeraY quizás en toda España.

Aquí la gente se aferra A trabajar noche y día Con ilusión y alegría Para cultivar sus tierras.

Todo el pueblo preguntaba Por mi estado de salud Mostrando su gratitud Cuando en el hospital estaba.

Al pueblo de Vallfogona Quisiera darle las gracias Reciban mi amor sin tasa Para tan buenas personas.

Y mientras esta persona Tenga un poquitín de aliento Diré en todo momentoDe que viva Vallfogona.

Yo no he intentado vivir Jamás en un mundo aislado Porque vivir apartado Es igual que no existir

Y quien no sabe sentir De la vida el aliciente Llega inevitablementeA encontrarla muy amargaY para aguantar la carga No halla fuerza suficiente.

En la humana sociedad Está el vicio y la virtud La enfermedad, la salud La mentira y la verdad La soberbia, la humildad La avaricia, la largueza La actividad, la pereza El valor, la cobardía El desorden, la armonía La alegría y la tristeza.

Todo es eterno contraste Todo es lucha y competencia Un movis cuya existencia No sufre ningún desgaste Pues no hay fuerza que lo aplaste Ni le haga retroceder Porque en el humano ser Las diferencias son tales Que en las esferas sociales Nada se logra entender.

Los granjeros también tienen Parte de este bien estar Dan trabajo y humildad A los emigrantes que vienen.

Todo este movimiento No debe retroceder Que el pueblo se sienta bien Y vaya todo en aumento.

Esta poesía la hago Para poder demostrar La simpatía y el agradado Que no merecí jamás.

societalVallfogona estrena una sala de vetlla municipal

L'A juntam ent de Vallfogona de Balaguer ha posât en funcionament el servei de tanatori al municipi. En una part de les despeses de la posada en funcionament, han col laborât les dues empreses funeràries de la localitat, a través de la signatura d'un conveni. El cost total d'aquest nou projecte és d'uns 15.000 euros i el nou servei municipal s'ha ubicat a la plaça Sant Miquel, aprop del carrer de Balaguer.

El cost de cada servei és d'uns 140 euros per difunt i ja ha entrai en funcionam ent al mu­nicipi.

El tanatori esté préparât per a un difunt, perô es pot habilitar per a dos en cas de ne-cessitat.

En aquests moments s'han de finalitzar les tasques d'adequaciô de la façana de la nova sa la de ve tlle s de Vallfogona de Balaguer.

COOPERATIVA VALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

AFORES, S/NTELÈFON: 973 432 125 - FAX 973 432 26125680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

La VALLFO G O N IN A és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis soc is i per aixó ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIO DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARI.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

• ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

• VENDA DE GAS-OIL

B U I

saçietatEstimât Diari,

Ja ho veus torno a estar amb tu per explicar-te les coses que están passant i, aprofitant l'avinentesa, ter una mica de terápia.Hi ha tantes coses que no tinc clares, que no sé pas si mai podré entendre el món adult. Darrerament tothom parla dels EUA, de la Guerra de l'Iraq i de si és o no justa. La veritat és que no entenc massa quina raó pot ser tan poderosa, i vàlida, per assassinar tanta gent. A Europa no ho vam entendre massa, crec. Però qué en pensen als EUA? Fa força temps que hi tinc una amiga amb la qual em comunico pel xat, la web-cam i el correu electrònic, i l'altre dia em va enviar la conversa que va tenir amb el seu pare sobre l'Iraq.Hola Livian, ahir a la nit vaig tenir una conversa molt interessant amb el Pare que m'ha deixat una mica inquieta, hi ha tantes coses que no entenc i tantes per aclarir-ne, que no sé pas si mai podré entendre el món adult. Darrerament tothom parla dels Estats Units, la Guerra de l'Iraq i si és just o no tot el que passa. La veritat és que no entenc massa quina raó pot ser tan poderosa, i vàlida, per voler massacrar tot un país i la seva gent. Realment hi alguna excusa prou ferma per fer això? Suposo que és el que em va motivar a tenir aquesta, i per qué no, tan peculiar xerrada amb el pare, ja que ell sempre ho ha defensat! Et faré 5 cèntims d'aquesta conversa. Potser a tu t'aclarirà les coses, jo continuo confosa, si més no, pensant el mateix: que continuo sense tenir una bona raó per d o n a r s u p o rt a a q u e s ta g u e rra .- Pare, per què hem hagut d 'a ta ca r l'Iraq?- Perqué tenien armes de destrucció massiva.- Però els inspectors no en van trobar cap, oi?- Això és perqué els iraquians les tenien ben amagades.- I és per això que vam enva ir el seu país?- Sí. Les invasions sempre han funcionat molt millor que les inspeccions- Però desprès d'envair-los, tampoc no les van trobar, veritat?- No et preocupis, segur que traben alguna cosa abans de les eleccions del 2004.- Per qué l'Iraq vol totes aqüestes armes de destrucció massiva?- Per utilitzar-les en cas de guerra, caralloteta.- Estic confosa. Si les tenen per usar-les, llavors, per qué no ho han fe t quan els hi em envaít?- Óbviam ent no volien que ningú sabes que les tenen, així que han pre ferii deixar m orir m ilers i m ile rs de persones abans que de fensa r-se .

Livian

- Però això no té ni cap ni peus. Per què preferien m orir si ten ien aquestes arm es per a llu ita r?- És una cultura diferent. No està fet per entendre- ho, es aixi tal qual.- Jo no sé tu, però jo no crec que tinguessin res del que el Govern del nostre pais deia que tenien- Bé, saps què?, de fet és ben igual si les tenien o si no. Teniem una altra bona raó per envair-los.- A, si? Quina!?- Saddam Hussein era un dictador, molt cruel, i això ja és una altra bona raó per envair un pais, no?- Per què? Què fa un dictador cruel que provoca que estigui bé envair el seu pais?- Bé, primer de tot, va torturar la seva pròpia gent.- Més o menys el m ateix que passa a la Xina?- Bah! No comparis. A la Xina milions de persones treballen esclavitzades per m iserables sous, per enriquir les empreses americanes!- A ix i doncs, si un pais deixa a la seva gent ser e x p lo ta d a en b e n e fic i de les e m p re se s americanes, és un bon pais, encara que torturi al seu poble, veritat?- Correcte.- I per què es to rtu ra v a la gen t a l'Ira q ?- M ajoritàriam ent per criticar el seu govern. Qui e l c r i t ic a v a e ra e m p re s o n a t i to r tu ra t .- No és això exactament el que passa a la Xina?- Ja t'he dit que la Xina és diferent- Quina és la diferència?- Bé, primer de tot, l'Iraq estava regulat pel Partii B a 'a th , m en tre que la X ina és com un is ta .- No em vas d ir tu un cop que els com unistes eren els dolents?- N ooo , n om és e ls c o m u n is te s cu b a n s .- I com és això que només el comunisme cubà és dolent?- Bé, la gen t que c ritica al govern cubà és empresonada i torturada.- Com a l'Iraq?- Exacte- I com a la Xina!- Ja t'he d it que la Xina és un amie economie. Cuba, per l'altra banda, no ho és.- Per què Cuba no ho és?- Perquè als anys 60 el nostre Govern va fer unes lle is que prohib ien als am ericans com erciar o negocia r amb Cuba fins que no a turessin el com unism e i engeguessin el capita lism e com nosaltres.

SGCieíat- Però si ens d e s fe ss im d 'a q u e s te s lié is i comerciéssim amb Cuba, això no l'ajudaria a ser capitalista?- No siguis tan Desta!- No pensava que ho fos!- Bé, de totes maneres, no tenen llibertat religiosa a Cuba.- Com la Xina, que reprim eix el m ovim ent Falun Gong?- Ja t'he dit que paris de dir coses de la Xina! A m és, Saddam H usse in va a rr ib a r al poder m itjançant un cop d'estat, així que no és un líder massa legitim que diguem!- Qué és un cop d'estat?- Quan un m ilitar pren el govern per la força en comptes de fer unes eleccions lliures, com fern aquí.- Escolta ... al Pakistan no va haver-h i un cop d'estat?- Tu parles del General Pervez Musharraf? Eehh... sí... sí, tens raó, però el Pakistan és amie nostre.- Perqué és amie nostre si el seu líder no es legitim?- Jo no he d it que M usha rra f fos il le g itim !- Però si acabes de dir que el poder obtingut amb un cop d'estat és il legitim !- Només en Saddam. En Musharraf és amie nostre perqué ens va a ju d a r a e n va ir l'A fg a n is ta n- Per qué vam envair l'A fganistan?- Pel que va p a ssa r l'o n ze de s e te m b re- Que ens va fer l'Afganistan l'11-S?- Bé, 19 homes -1 5 d 'e lls de l'Aràbia Saudita - varen segrestar 4 avions i els van estimbar contra uns edificis a Nova York i Washington, i van matar3.000 persones innocents.- I què hi té a veure l'A fganistan, en to t això?- El govern ta libà de l'A fgan is tan va entrenar aquest hom es do len ts per fe r l'a te m p ta t de l'11-S.- No son els talibans aquells islàmics radicals que ta lla v e n les m ans i e ls caps de la gen t?- No només feien això, sino que van oprim ir les dones.- Però Bush no va donar als ta libans 43 m ilions de dòlars al maig del 2001?- Sííí, però els hi va donar perqué van fer una fe ina m olt bona en la llu ita contra la droga.- En la llu ita contra la droga? I com s'ho varen fer?- Molt senzill. Si atrapaven algù cultivant opi, els talibans li tallaven les mans i el cap!

- A ixí dones, si feien això per aturar l'opi estava bé, però no ho estava si ho feien per altres raons?- Si. No passa res si un fonam entalista islàmic talla mans i cap a qui cultiva opi. Però és cruel si ho fa a algù per haver robat pa, per exemple!- Però escolta, a l'Aràbia Saudita no tallen caps i mans també?- Això és diferent. L 'A fganistan estava governat per un patriarcat tirànic, que oprim ia les dones, forçant-les a portar burques si estaven en public. I les mataven a pedrades si no ho com plien.- Però les dones saudites també han de dur burea en public, no?- No, elles tot jus t han de dur un vel tradicional islàmic.- Quina és la diferencia?- El vel tradicional és un modest i alhora modem guarniment que cobreix tot el cos excepte els dits i els ulls. El burea, és una peça diabòlica i una eina de l'opressiô patriarcal, que cobreix tot el cos excepte els dit i els ulls.- Dones a mi em sona al mateix!- Bah! No comparis l'Afganistan amb l'Aràbia. Els saudites son els nostres amies.- Però jo pensava que havies dit que 15 dels 19 te r ro r is te s de l '1 1 -S e re n de l'A rà b ia .- Si, però entrenats a l'Afganistan- Qui els va entrenar?- Un home molt do lent anom enat Osama Bin Laden- Era afganès?- Eh... no... era de l'Aràbia també. Però eli és un home molt dolent, dolentissimi.- Però si no recordo malament, havia sigut amie nostre, oi?- N om és quan e ls vam a juda r, a e li i als M ujahadeens, a repe l-lir la invasió soviètica a l'Afganistan al 1980.- Qui son els soviètics? Son el diable comunista de què parlava en Reagan?- No en queden, de soviètics. La Unió Soviètica es va trencar al 1990, i ara tenen eleccions i cap ita lism e com nosa ltres. Ara s'anom enen russos.- Així dones, els soviètics, vull dir el russos, son els nostres amies?- Bé, no del tot. Veuràs, van ser amies al fer-se capita listes, però han decidit no donar suport a la nostra invasió de l'Iraq, així que ens hem enfadat amb ells. També amb els francesos i els alemanys, perqué no ens vam ajudar.

societal- A ix i que els francesos i e ls a lem anys son diabòlics també?- NO exactament...- Però no era l'Ira q am ie nos tre al 1980?- Bé, si. Durant un temps.- I Saddam no era qui governava m itjançant un cop d'estat?- Si, però en aquell m om ent eli Multava contra l'Iran, la qual cosa el va fer el nostre amie temporal.- I per què?- Perquè l'Iran en aquells moments era el nostre enemic.- I en Saddam, no ho va aprofitar per a gasejar els kurds?- Si, però corn que lluitava contra l'Iran, vam fer la vista grossa, per demostrar-li que érem amies.- Aixi, qualsevol que lluiti contra algun dels nostres enem ics, autom àticam ent es converte ix en el nostre amie?- La major part de les vegades, si.- I qualsevol que lluita contra els nostres amies es automàticament l'enemic?- A vegades, això és a ix i. Tot amb tot, si les empreses americanes poden treure profit venent armes a totes dues bandes a l'hora, doncs molt millor!- Per què?- Perquè la guerra és bona per a l'econom ia, la

qual cosa vol d ir que és bona per a Am érica. A més, des que Déu és al bàndol del nostre govern, qualsevol americà que s'oposi a la guerra és, a més de comunista, un ateu. Ara entens per qué vam atacar l'Iraq?- Crée que sí, el vam atacar perquè Deu ho va voler aixi, veritat?- Si!- Però corn sabiem nosaltres que Déu volia que ataquéssim l'Iraq?- Bé, Déu es comunica personalment amb George W. Bush i li d iu què és el que ha de fe r- Bàsicam ent i resumint, m 'estàs d ient que vam atacar l'Iraq perquè en George sent veus dins el seu cap?- Exacte!!! Per fi has entés corn funciona el mon!!! Ara tanca el ulls, posa't còmoda i dorm. Bona nit, filia!- Bona nit pare!

La veritat és que les raons del pare de la meva amiga m'han deixat encara més intranquil la perquè, si l'americà tipus pensa aixi, ara em fan més por.

Si després d'haver llegit això vols opinar, et passo la meva adreça electrónica: livian2@wanadoo.es. La teva opinió m'interessa molt, de veritat.Fins aviat, Livian.

s&cietat"Una poma per la vida" Fundació Esclerosi Mùltiple

Catalonia Qualität i Asofruit van col-laborar amb la cessió de50.000 pomes a Catalunya en la quarta edició de la campanya "Una poma per la vida", organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple."Una poma per la vida" és una campanya solidaria amb les persones afectades d'esclerosi múltiple, una campanya de participado ciutadana que té com a objectiu sensibilitzar l'opinió pública respecte a una problemática amb qué conviuen prop de4.000 families a Catalunya.

Els dies 5 i 6 de marg, al Supermercat Champion de Vallfogona de Balaguer es va instal lar l'estand on els voluntaris oferien una poma solidaria a canvi d'un donatiu. La recaptació va destinada a la consolidació deis 4 hospitals de dia que la FEM gestiona a Catalunya.20 voluntaris van fer la tasca d'informació i recaptació deis donatius, ais quals s'agraeix molt sincerament la seva inestimable tasca.La recaptació total al Supermercat Champion va ser de 684 euros i es van repartir unes 456 pomes durant els dos dies que va durar la campanya.La Fundació Esclerosi Múltiple voi donar les gràcies a l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer i al Supermercat Champion per la seva col-laborado i ajuda en tot el que va necessitar l'organització de la campanya.

àrids daniel, s.a.

- Formigons- Arids Rentats: Naturals i Artificials- Transports

PLANTA ÀRIDS i FORMIGÓ: Afores - VALLFOGONA ■ Tel. 973 432199 OFICINES: C/ Urgell, 43 ■ BALAGUER ■ Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

siKietatAssociació de Mans Unides de

Informe campanya 2004

El dia 21 de marg de 2004, l'associació de Mans Unides de Vallfogona va organitzar una tómbola de regals. La col lacoració deis vilatans va ser com cada any molt generosa. Es recolliren 1.946 euros.

Juntament amb la recaptació d'a ltres pobles de la comarca, s'enviarà una quantitat de diners considerable, la qual tara possible la construcció d'uns equipaments de Formació Professional al barri d'I-taquera a Sau Paulo (Brasil).

El primer premi va ser un DVD que correspongué a la familia de l'Anna de Cai Mas de Vallfogona, amb el nùm. 244, i el segon va ser un forn microones que va ser lliurat a la Tresina Garcia de Cai Camera de Vallfogona, amb el nùm. 105.

Moltes gràcies a tothom i fins l'any que ve si Déu voi. Molt agrai'ts a l'associació.

Generalität de Catalunya ^ ■ ■ r> p ^ a r \ r \ r \Departament d Agricultura C U K o Z U U 4 “ Z U U ORamaderia i Pesca

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATI US DE GRAU MAITJÀTÈCNIC EN JARDINERIA TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERESDurada deis cicles: 2 .000 hores. Formació a l'Escola: 1.590 hores. Pràctiques en empreses: 410 hores.Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP. Proves d'accés ais cicles formatius (majors de 1 7 anys)Convalidacions: Crédits convalidables am b altres CFGM branca agrària (Forestáis, Agricultura intensiva I extensiva)

GARANTIA SOCIALAUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUÀRIES INFORMACIÓ:(Programa de Garantía Social) Finca |IEmPalme' ^Durada del curs: 750 hores. 25680 Vallfogona de BolagueiRequisits d'accés: l ó anys (no cal haveraprovat l'ESO) Tel. 973 44 36 5 0 -Fax 973 44 53 02

a/e: aecaval.darp@gencat.net

Vallfogona Associació

societalECA - Escola Capacitació Agrària

Curs d'art floral: Auxiliar de florista (Móduls A i B)

Durant el passât mes de juny, l'Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona, amb la col-laborado de l'Escola d'Art Floral de Catalunya, va organitzar els dos primers móduls del curs d 'Auxiliar de florista, de 42 hores cadascun.Es tracta d'un curs adreçat al personal de les floristeries i a tothom qui vulgui obtenir el títol oficial d'aquesta especialitat, el quai s'aconsegueix després de superar 4 móduls. S'hi van inscriure un total de 16 alumnes de les comarques de la Noguera, el Segrià i el Pia d'Urgell.Al llarg deis dos móduls, impartits per professorat de l'Escola d'Art Floral de Catalunya, es va aprofundir en els conceptes de color i proporció i en ternes bàsics de botànica.

L'alumnat va treballar sobre la práctica diferents tècniques corn: la tècnica de respirai, el ram de mà, el centre formai, l'enfilferrat, el ram de nùvia, les composicions asimètriques, les garlandes i les corones.L'alumnat va traballar sobre la práctica diferents tècniques corn: la tècnica de respirai, el ram de mà, el centre formai, l'enfilferrat, el ram de nùvia, les composicions

NOM DEL CURS HORESCURS DATA DE REALITZACIÓ LLOC

• INCORPORACIÓ A L’EMPRESA AGRÀRIA 150 h 22-09-04 al 20-12-04 ECA

• INFORMÀTICA 51 h 05-10-04 al 09-12-04 ECA

• PROD. INTEGRADA DE FRUITA DOLQA (MÒDUL A) 27 h 28-10-04 al 23-11-04 ECA

BENESTAR ANIMAL 21 h 02-11-04 al 21-12-04 ECA

• RECONEIXEMENTI CONTROL DE

PLAGUES I MALALTIES EN JARDINERIA 30 h 03-11-04 al 15-12-04 COELL Llleida

APLICADORS PRODUCTES

FITOSANITARIS (NIVELL BÀSIC) 21 h 03-11-04 al 29-11-04 Montgai

• PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Nivell bàsic 30 h 03-11-04 al 15-12-04 ECA

PROD. INTEGRADA DE FRUITA DOLQA (MÒDUL A) 27 h 03-11-04 al 29-11-04 El Poal

APLICADORS PRODUCTES

FITOSANITARIS (NIVELL BÀSIC) 21 h 04-11-04 al 30-11-04 Artesa de Segre

INICIACIÓ AL TU RISME RURAL 30 h 16-11-04 al 14-12-04 Bell-lloc

APLICADORS PRODUCTES

FITOSANITARIS (NIVELL BÀSIC) 21 h 25-11-04 al 21-12-04 ECA

il fri

asimètriques, les garlandes i les corones.Cada dia, els alumnes marxaven havent confeccionat un o dos treballs floráis.En definitiva, va resultar un curs molt vistos i interessant, amb una magnífica acollida per part de tots.En aquesta línia de reciclatge i formado d’adults, l’Escola té previst realitzar els següents cursos durant la tardord ’enguany:

societal7è Concurs de Botifarra Llar de Jubilats de Vallfogona

Com cada any s'ha organitzat el 7è Concurs de Botifarra, en qué participen dotze parelles. Després de jugar dues partides entre parelles els guanyadors han estât:

- Ira parella: Francisco Pérez - Josefa (premi gentilesa de l'Ajuntament de Vallfogona i el Conseil Comarcal)

- 2na parella: Josep Bergé i Francisco Oms (premi gentilesa de Construccions Justo Flores i Àrids Daniel)

- 3ra parella: Francisco Closa i Justo Flores (premi gentilesa de Champion i Grefacsa).

La llar dóna les gràcies a tots els col laboradors, per premiar les dotze parelles, així com també a tots els participants.

Fem una crida a tots els col laboradors i participants per al proper concurs.

GREFACSAGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, km 257 • Apartat de correus 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

s&çietatVeins de l'Hostal Nou i la Codosa A nge ls C am a rasa i San tesm asses

Clara Mur i Tudel i Ricardo Castells Clement deis pobles de Massos de Tamursia i Escarlá, localitats properes a Areny (Noguera Ribargoçana), es van casar l'any 1969 i van venir a viure a Balaguer, on durant trenta dos anys el ricardo Castells, va conduir autobusos de l'Alsina Graells i diferents generacions van poder gaudir deis seus viatges.

La torre de la familia Castells-Mur, es troba situada a l'anomenat Camí de Bellmunt, entre la zona del carrer Josep Pía i la C-13, amb una fantàstica panoràmica deis camps de conreu. Al fons es pot admirar el Castell de la Rápita.

Des de quan viuen a la torre?L'any 1971 vam comprar el terreny I durant uns anys, corn moites cases de pagès, tenlem hort i una petita granja de pollastres, conills i galls d'indi, aquests son uns animais molt délicats i qualsevol soroll els espantava, especialment les tormentes. L'any 1983 ja ens vam instal lar aquí definitivament.

Com recordem aquesta zona?Tranquil-la, a més dels camps de conreu, també hi havia camps d'ametllers i el camí que actualment es troba enquitranat i enllumenat, estava tallat per la séquia i era difícil passar-hi amb cotxe.

Quins costums conserven de quan vivien a Escarlá?Com altres vei'ns de la zona del Ribargogana ens féiem el vi i aquest costum encara el continuem. Amb el raím de l'hort (classe macabeu) ens elaborem el vi blanc (uns quatre-cents ó cinc-cents litres), amb una premsa que la va fabricar el Ricardo i al celler de casa fem les premsades.

Cree que els hi agrada viatjar?Sí, ens agrada fer excursions amb els amics i amb la nostra filia Jenifer, visitant indrets de Catalunya i de tot arreu com la Vali Fosca, B o i...

roda i comptent entiMuseus: Visitem la moda

De Bèlgica a Japó fent escala a Nova York, viatjant pel planeta, ens trobem espectaculars museus, grans edificis que semblen inspirats en els films de ciència-ficció corn el KOBE FHASHION MUSEUM (Japó), MUSEUM AT FIT (Nova York), MODE MUSEUM- MOMU (Amberes).

Els darrers anys la moda ha assaltat museus, galeries i sa les d 'e xpos ic ions , amb form a de m ostres retrospectives corn: Armani, Sybilla, Pertegaz...Els museus dedicats integrament a la indumentària amb mostres permanents que impulsen tot un món de form ado amb biblioteques, arxius, tallers didàctics, incorporen espais m ultifuncionals amb les últimes tecnologies, corn sales per a discapacitats que permeten palpar la historia de la silueta i la textura dels teixits.

Àngels Camarasa i Santesmasses

SeccionsUn ampli recorregut per la indumentària civil i contemporània, amb compléments, accessoris, mocadors commemoratius i també teixits egipcis, romans, bizantins; brodats, tapissos, aixovar domèstic... repartits en dotze sales i diferents seccions, ens permet realitzar un ampli viatge per la historia de la indumentària.

Sala Pedro Rodríguez ( Valencia 1895 - Barcelona 1990)Va ser el primer modista que va obrir un saló d'alta costura a Barcelona, l'any 1917. La seva obra és intemporal, i cal destacar-ne les técniques de drapejats i vestits brodats amb pedrería. Va treballar sempre directament sobre el eos femení. En l'exposició monográfica dedicada a aquest modista, s'hi exposen de manera rotativa vestits que pertanyen al fons del

Corn exemple mes proper tenim el Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona. Aquest museu és un espai de conservaci d'un valuós patrimoni historié tèxtil i cultural.

L'any 1883, a fi de crear un museu monografie del qual aleshores moites ciutats europees de tradiciô tèxtil com la ciutat de Lió (Franga) disposaven, la c iutat de Barcelona va rebre els primers fons tèxtils del llegat Martorell.Després de diferents recorreguts i noms, que el van portar de seu en seu, finalment a principis del anys vuitanta s'installa al Palau del Marqués de Llió.

Kobe Fhashion Museum

Secció de puntesLes puntes catalanes del fons del museu ocupen dues sales on s'hi exposen la malla, els punts de fils trets, punt a l'agulla, blondes brodades, guipurs...La blonda d'Arenys o ret fina catalana, com a técnica de punta de boixets o al coixí, ocupa un lloc preferent. També son de gran interés la col lecció de mantellines del segle XIX, generalment negres, fetes amb diferents varietats de blonda i xantillí i els mantons de Manila.

toda i complements

OBSERVACIONS:

VESTITS AMB QUARANTENAPer a les peces que vénen de l'exterior aban? de l'exposició al públic, s'imposa per norma una quarantena. Es netegen per microaspiració i després de desinfectar cada pega de fongs i altres parásits, s'emboliquen amb bosses de plástic i s'hi injecta gas argó, per eliminar qualsevol microorganisme que puguin portar. De fet, les peces exposades al públic han de ser reem plagades ais vuit mesos per altres de similars i descansar a la foscor durant dos anys (es calcula que el temps de descans és el triple que el d'ex- posició).

Tallers de restauracióL'activitat és Constant i de molta paciència, el temps no te impor- táncia, algunes restauracions son de "llarg recorregut", és a dir, per una sola pega es pot trigar un any o més.

TintoreriaUn expert colorista va a la recerca de la im itació exacta deis tints naturals del passat a través deis mitjans químics.

FotografíaDesprés d'una lectura técnica i histórica, de les peges restaurades es realitza una sessió fotográfica destinada ais arxius del museu.

ManiquinsAntigament els vestits es podien veure en tres dimensions, mitjangant la nina maniquí. Les més antigües, del segle XVIII, són de cera, després es feien amb la cara de paper m aixé i posteriorment amb la cara de porcellana i el eos de "cabritilla" o cotó. Actualment, es reprodueixen els suports amb materials que no suposin un rics per ais teixits.

Aquest rapid recorregut peí món de la indumentária ens apropa molt més al complex món de la moda.

Els fons del museu s'amplien cada any amb moltes donacions.

s&çietat i çuUuraDes del cor de la vila. Vallfogona Ràdio

Hom sap que fins no fa massa temps era costum teñir certa devoció, fe, a sant Panera?, a qui sense massa m iram ents es penjava al d it co lom bi una moneda, pega de cinc duros (d 'abans), a l'espera que les penúries económiques fugissin de per vida. Us esteu preguntant que pot fer el sant a la Ràdio? Dones mireu, la Paeria de Lleida intenta posar remei a la d isbauxa econòm ica de la seva em issora municipal (que com ja sabeu està connectada a la veu de l'amo: la COM). I, ves per on, han trobat la solució m iraculosa i sa lvadora perqué no passi a m illor vida.El ritual és el següent:• En primer Hoc, la via més fácil i més sabuda per tothom : qui no plora no mama. I sem bla que la capgalera COM podria e ixugar els plors de molts lleidatans si el suport, economie, fos més generós.• La segona solució passaria per fer-se autònoma, a u to su fic ie n t (com ara és la nostra em isso ra municipal).• La tercera, enviar al personal a meditar a l'INEM o al Servei Catalá de Col-locació i deixar-hi només un director (honorífic) i un redactor submís (ambdós de pagament). I un comercial espavilat que la reviscoli amb contractes publicitaris m ilionaris (a com issió). Però n'hi ha una quarta que, per dràstica, liquidaría el problema des de l'arrel: tancar-la.És la proposta deis polítics opositors a l'equip de govern de l'A juntam ent de Lleida, que m anifesten que la tercera solució deixaria la cosa en precari. Im possib ilitaria continuar em etent amb solvéncia. Dit aixó, espero que serveixi aquest exemple proper (el de la nostra capital provincial) per m ostrar com no s 'ha de g e s tio n a r una em isso ra m un ic ipa l mantinguda amb caler públic. I per dem ostrar que en Goliat té peus de fang i les carnes li fan figa ais sis anys d ’haver nascut. Una pena!I dit allò, i com que les com paracions sempre són odioses, però de vegades molt oportunes, vull dir això:• Cree que Vallfogona Ràdio té un pressupost tan mínim que ja no en podem extreure més recursos (técnics) per molt que els estirem i continuem la bona gestió duta fins ara.Veniu i feu-me preguntes!

I ara les comparacions:EMISSORA MUNICIPAL DE LLEIDA:Pressupost anual60 milions de les antigües pessetesPérdues80 milionsNo és c ié n c ia - f ic c ió , és re a lita t pura i dura . Jo, a la Ràdio, no hi tin c cap san Pancrag (ja m'agradaria!). Però cree que tinc la cinquena solució per a aquest bons nois de Lleida: els regalo un sant, a veure si... Naturalment, els cinc duros els haurien de posar ells. Faltaria!

Més noticiesa) Hem com prai m icròfons a fi que n'hi hagi per a tots els regidors i perqué els plens es puguin escoltar amb més qualitat de so.b) Hem tingut problèmes tècnics i els hem resoli al costat de la Pilarica, a Saragossa, que és on hi ha el ta ller de reparacions urgents.c) Actualment tenim problèmes greus amb els video- reproductors (ja tenen 8 anys). No trobem recanvis per ais capgals. Però "estam os en ello", i de ben segur que ho solucionarem.Que bonica és la vida, oi? I com que som molt positius i pràctics (oi?), us avango que tinc la impressió que ben avia t estrenarem una em issora d ig ita l (una passada)... o ho he somiat?

PeticionsUn grup d'oïdors m'han fet arribar una petició perqué la faci arribar al consistori de la vila. M'han dit que tenim la creu de terme més bonica de la comarca, al costat deis tubs Garcam. Però que está en un estât lam entable de conservació. I s'ha to rna i perillosa perqué qualsevo l dia pot caure dam unt d 'a lgú o d'algun cotxe. Pensen que fóra bo que l'Ajuntament en prengués nota i fes els possibles per arranjar-la. Queda dit! Ara a esperar la solució.I per ara res més.

Bon estiu, bones vacances, bones festes majors i bones musiques boniques.

Us ho desitja el vostre amie Joan.

s&çietai i cutturaMúsica

r?M.

L A S T E X I T

JUNIOR BOYSLast exit Pop-electrònic

THE STREETSA grand d o n ’t come fo r free UK-Garage

MR FINGERSIntrocution (1992) House

Abans de Last exit el seu pop nocturn i microscopic es reduïa a dos maxis, Birthday (2003) i High come down (2004), tots dos molt ben rebuts en el panorama musical actual.

A q u e s t p r im e r d is c d e ls canadencs Junior Boys no viu de les bones critiques dels seus maxis anteriors, ja que ell sol és un disc que sobresurt, recollit en cinquanta m agistra ls m inuts, perfectes cançons vocalitzades amb una suavitat que envolta les melodies amb subtils textures digitals. Aquest será el disc que possiblement definirà la musica pop en el 2004, sempre que el pop d ’avui s ’entengui frág il, audaç i cons tru it corn si es tractés d ’una formula química POPTRÒNICA?... més omenys.

Tots són aquí. De The Kinks i The Specials fins a Public Enemy i Blur. Tots els artistes que han fet anar i han canviat el pop, tots están representats en A grand don’t come for free.

Aquest dise, igual que l’anterior Original pirate material (2002) reafirm a que un nou corrent m usical naixia a Ang la terra , musica rave m inimalista amb rapers (no parlem de hip hop). Els ternes d ’aquest segon dise no només marquen un territori unie en el UK-Garage sino també en la musica actual, i confirmen Mike Skinner = The Streets com el creador més insp irâ t del moment.

RECO RDANT UN CLASSIC Si hi ha algú amb el qualificatiu de mite en el planeta house, aquest és Larry Heard. Després de publicar a finals dels 80 el seu disc Amnesia, Mr Fingers va editar aquest tractat de música de ball lluminosa, sofisticada i espiritual alhora que va influenciar substancialment en el futur de l’escena dance. Cal destacar canqons com "Closer", una joia de jazz-atmosféric , "On a córner called jazz", "Dead end alley",

etc... Es por dir amb tota seguretat que des d'Everything But the Girl fins a Kevin Yost, passant per tots els

es tils de house actual, son molts els qui cerquen la seva inspirado en el t a l e n t del

senyor Mr Fingers. Podem dir-li ambient

soul, house o fu tu r jazz, pero del que no hi ha dubte és de que aquest

Deixeu els nûvols en pau!______________ Ricard Blanch Villalba

Reproduit amb el permis exprès del Col.lectiu Anti-iodur de Plata de les terres de Lleida Campanya

d'objecciô a la Taxa del Ioudur de Plata.

Era l'any 1984 quan la Generalitat de Catalunya creava una mesura que privilegiava una associació de dubtoses pràctiques i procedència.

Concretament establia, per a la pagesia de 77 municipis de Ponent, una taxa de pagament obligatori destinada a finançar les campanyes antipedra de l'ADV Terres de Ponent. La taxa, que es cobrava conjuntament amb el rebut de la contribució, anava a parar al compte corrent d'aquesta organització.

Afectava els propietaris d'unes 250.000 ha i podia arribar a suposar ingressos propers als 75 milions de les antigües pessetes. Així, naixia un IMPOST excepcional a la pagesia que es veia obligada a finançar una agrupado impulsada, a més en els seus inicis, pels sectors agraris més fidels al franquisme. I és que l'ADV Terres de Ponent havia existit fins al moment sota el nom d'Associación Antigranizo, el primer président de la quai havia estât Pau Barri, président també del sin- dicat unie agrari, la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Lérida.

Amb un o altre nom, aquesta organització s'ha dedicai durant 27 anys a la lluita contra el natural desplegament de les nuvolades de primavera a tardor. Ho ha fet sense demostrar l'eficàcia contra les pedregades i sota la

sospita que la seva acciò (juntament amb la de les avionetes) impedeix les quatre gotes que poden aportar les tronades d'estiu i que tan vitals són per al territori. A més, la sembra del iodur de plata comença a plantejar greus riscos sanitaris per a les persones i les altres espècies del medi. Es tracta d'un contaminant modérât però que, corn que es tracta d'un metall pesant, s'acumula en el terreny i pot arribar a la cadena alimentària. A pesar d'això, el iodur de plata s'aplica cada any sense cap mena de control de les institucions i de forma altament imprudent.

Per tot això, el CoHectiu Anti-iodur de Plata inicia una campanya destinada a aconseguir la prohibido d'aquesta tècnica contra la pedra, la m illora deis sistemes d'asseguranga i el foment d'altres sistemes respectuosos amb el medi i el cicle hidrològic natural. Al segle XXI, no haurien de ser imaginables 27 anys més acumulant residus a les nostres terres ni empipant el natural creixement deis núvols. En conseqüéncia, demanem al Govern de la Generalitat de Catalunya que anul li la normativa que fa obligatori el pagament de l'esmentada taxa i retiri els fons que dedica a l'ADV Terres de Ponent per al funcionament deis seus 55 cremadors de iodur de plata. No es tracta de cap mesura extraordinària, sinó d'assum ir a la práctica els discursos sobre la sostenibilitat, sobre la prevenció d'incendis o el medi ambient, presents en moltes campanyes institucionals. Sense això no hi ha futur. També es reclama a la Confederació Hidrográfica de l'Ebre que retiri els permisos a aquesta organització.

Mentre això no sigui així i es continui donant suport als qui viuen de la tècnica del iodur de piata, als qui especulen amb el temps, el medi, els ingressos i la salut de les persones, com a mesura de pressió, proposem a tota la pagesia negar-se al pagament de la taxa que s'acostuma a requerir durant el mes d'octubre adjunta al rebut de la contribució. Per ais que fa anys que no la paguen i també per a la resta, fem una proposta voluntària per al finangament de les campanyes del co llectiu i per a la realització d'analítiques sobre els nivells de contaminació. Podeu convertir l'import de la taxa en font de finangament del Col lectiu Anti-iodur de Piata mentre no s'aturi aquesta tècnica. Per això, el Col lectiu ha obert un compte corrent on es pot ingressar vo- luntàriament aquest import i tota la resta d'aportacions voluntàries que vulguin contribuir a aquesta lluita per un món rural viu.

NÙMERO DE COMPTE DEL COL LECTIU: 2085-9459-11 -03300127954 (Ibercaixa)

societal esmrtsEscacs Club Escacs Vallfogona

El Club Escacs Vallfogona, us recorda que al setembre es tornará a celebrar a Vallfogona un nou Open Internacional d'Escacs i el Campionat de partides rápides.Us hi esperem a tots.

nota Memoria biográfica iRecull poétic

La revista, agraeix la dedicatoria feta peí seu fidel col laborador, Frederic Forest i Gili, en el seu llibre i encoratja a que es repeteixin iniciatives com aquesta. Moltes grácies, Frederic.

Frederic Forest i Gili

gona Radio1 0 7 . 9 F M

Tel. 973 43 22 68

<er perdre et temps

K W A U>'!. Ajuntament de% > l ( VaUfy<ma

Val per l'entrada de 10 persones al recinte de les piscines.(*).

(*) Al mateix dia.

Les tres prim eres persones de cada població (Vallfogona, l'Hostal Nou i la Codosa ¡ la Rápita), que truquin a l'Ajuntament de Vallfogona (973 43 20 08), obtindran una entrada per a 10 persones per gaudir gratuitament de la piscina. Val per a entrar-hi un mateix dia les 10 persones que tu triis.Només endevina quina diferéncia hi ha entre aqüestes dues fotografíes.

Deshidratados d'Alfals, s.a.Carretera de Lleida a Puigcerda, Km. 19 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida) Telefon 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

RMi

a( seu seiveiAjuntament de Vallfogona de Balaguer

Bombers - Balaguer

Tel. 973 44 50 80

Major, 29 Tel. 973 43 20 08 Creu Roja

Casa del Metge ATS Practicant

Tel. 973 44 57 96

Alsina Graells

Major, 1 Tel. 973 43 2114 Balaguer

Tel. 973 43 20 55 Tel. 973 44 54 76

Collegi Salvador Espriu Ràdio Vallfogona Correus - BalaguerPlaga Sant Miquel, 4 Major, 29 Tel. 973 44 58 26Tel. 973 43 22 14 Tel. 973 43 22 68

Llar de Jubilats Escola C. Agrària CAP Balaguer

Escoles, 2 Tel. 973 44 5188 Urgències

Tel. 973 43 22 75 Tel. 973 44 7714

Regidoría d'esports Poliesportiu CAP BalaguerMajor, 29 Tel. 973 43 22 00 Adm inistradoTel. 973 43 20 97

Tel. 973 44 60 28

Farmacia Casa ParroquialCAP BalaguerTel. 973 43 21 51 Tel. 973 43 20 63

Funerària Borràs Funerària Torné

Servei Ambulàncies

902 45 09 02

Tel. 973 43 22 84 Tel. 973 43 20 13 Mossos d'Esquadra

Serveis Assistència SocialTots els d im arts de 9 a 13 h a l'A juntament de Vallfogona

Balaguer

Tel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinació Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16 .00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13 .30de dilluns a divendres -19 .00

Solsona divendres -16 .00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17 .00de dilluns a divendres - 20.00

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17 .55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13 .30 -15 .18dimarts, dimecres i divendres -17 .55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10 .45

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari21.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16 .00 de dilluns a dissabte - 11.00 - 12.30 - 16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00

Agent Col.laborador de

( V

gasNaturalServeis

pïquIN S T A L .L A C IO N S R EP A R A CI ON S

E L E C T R I C I T A T * F O N T A N E R I A * C A L E F A C C I Ó * G A S * A I R E A C O N D .

PROMOTORS

AL SERVEI DE

PARTICULARS INDUSTRIES

REVISIONS I INSTAL.LACIONS

DE GAS -CENTRE AUTORITZAT-

VENTA I MUNTATGE DE

CUINES

INST AL. LACIONS DE CALEFACCIÓ IN ST AL. LACIONS ELECTRIQUES(Pressupost sense compromis)

97 3 432 332 Cl NORD, 1 - VALLFOGONA DE B. (LLEIDA)97 3 711 742 AVDA. CATALUNYA, 6 - MOLLERUSSA (LLEIDA)