EDITA:Zj í XóPApartatdecorreus,1, Vallfogona de B.DIRECTORA:Josefina Moreno i Garret EQUIP DE REDACCIÓ:Mercé Plens.RamonaTorrades, MontseTérmens, RoserBosch, Agnés Planes, Montse Simó. C O L .L A B O R E N EN A Q U E S T NÚMERO:Mosén Jume Rubió, Tere Abat, Ma. Teresa Pallisé, RoserBosch, Jaum e P lens, Esco la de Capacitació Agrària, RosaAjusti, Ma. Teresa C ortada , Ma. A ssu m p c ió Fo lguera , Joan F o n tan e t, M o n tse S im ó , RamonaTorrades.ManelSerrel, R icard B lach, M aria Pons, Dolors Mateu, Mare Balasch CORRECCIÓ:Consell Comarcal de la Noguera COMPOSICIÓ i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M IM P R IM E IX :Offset Romeu DIPÒSIT LEGAL:L - 136 - 1992 Amb la col . laboració: Departament de Cultura de la GeneralitatDiputació Provincial de Lleida Ajuntament de Vallfogona

S u m a r i.................................................................................................................. 2E d ito r ia l.................................................................................................................3RECULLS D H ISTO RIA.....................................................................................4SOCIETAT i CULTURAFesta homenatge ais m e s tre s .........................................................................5Veu d ag ra ím en t................................................................................................. 6Tres som t re s ......................................................................................................6FEM PETAR LAXERRADA AMBM aria D u ra n ........................................................................................................ 8BIOSFERAN a tu ra .................................................................................................................10Costum s més e c o ló g ic s ................................................................................11Lo nostre c a m p ................................................................................................12ESCRIBIM SOBRELes m osques i la m e l .....................................................................................14Fem g im n á s tica ................................................................................................14Vols b a ila r ..........................................................................................................15Llibre del m e s .................................................................................................. 16Des del cor de la v i la ...................................................................................... 16Rem em orant jocs in fa n t i ls ........................................................................... 17A R R E LS ............................................................................................................. 18ESPORTSBalang de la gestió e s p o rtiva ....................................................................... 18Reform a educativa i noves titu lac ions e s p o r t iv e s ................................21M O nográfic: E sca cs ....................................................................................... 23JOC DE T A U LA .................................................................................................25C O S E S................................................................................................................26PER PERORE E L T E M P S ...............................................................................26S E R V EIS ............................................................................................................27

BÚSTIALa revista S i e s t a obertaa totes les possiblesopinions deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauran de signar l'escrit i identificar-se.

La redacció de £j£ ¿cop no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publiquen en aquesta revista.

EiDJiTtC

r

A pé octubre. R decorreuí del mes ai

OCOP 2

■EDITORIAL,

COMENQA UNA NOVA ETAPA

f

■4-

A l’ inici d’un nou any tenim la gran sort de RECOMENQAR una nova etapa d’aquesta «la nostra revista», i ens dóna una certa responsabilitat.

Tot fullejant-la comprovareu que són molts i variats els canvls en el format, contingut i muntatge. L’explicació a tot aixó és que es compta amb un nou equip de redacció, que, juntament amb l’anterior, intenta donar una nova empenta a la revista, i utilitzant tots els mltjans al nostre abast, fer-la més práctica i alhora económica.

Encara que es trenca amb l’anterior format, el que no ha canviat és l’encapgalament de la portada, ja que és el que identifica la nostra revista; esperem, dones, que els canvls resultin agradables.

Vull agrair a totes aqüestes persones que amb el seu ajut desinteressat volen fer poblé, i la col.laboració de les cases comerciáis que s’han adherit a la nostra revista, quedant obert a totes les que vulguin fer-ho d’ara endavant. (Grácies a tots).

Alhora espero que aquesta nova etapa sigui la de la máxima participació, amb qué la potenciació i la continuítat d’aquesta «la nostra revista EL XOP» estigui plenament assegurada.

Amb la portada de la nostra revista volem dir-vos que les portes són obertes a tothom qui vulgui col.laborar.

Un xic d’experiénciaem vademostrant que no ens hem de quedar estátics davant els esdeveniments sócio-culturals del nostre entorn.

Hem de buscar nous al.licients que al llarg de l’any ens ajudin a passar els dies més entretinguts.

En aquest moment, si que podem dir amb totes les nostres torces. FELIQ ANY l\IOU.

Josefina Moreno i Garret

s les possibles sinteressades signar l'escrit

no participa manifestenels 3n en aquesta

A partir d ’ara la revista XOPsortirà els mesos de gener, abril, juliol i octubre. Recordeuquesivoleu publicar unarticlerheud'adregara£¿3r¿?7>apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

XOP 3

■Ri E iC lU jL L S m D ^ H iIS T lQ jR I A i

VALLFOGONA... NO de Balaguer

Hi ha dues qüestions que cal parlar i aclarir respecte al topôn im del nostre poble que avui o fic ia lm en t se'n diu VALLFOGONA DE BALAGUER: La prim era respecte a l ’adjectiu «DE BALAGUER» i la segona qüestiô es refere ix al s ign iflca t del nom «VALLFOGONA».

Ens entendrem més en el p rim e r punt perquè té més actualita t, donat que hi ha Interès a canviar el nom ofic ia l del poble.

Quan d iversos pobles, ciu tats o topon im s tenen el m ateix nom cal afegir-h i un adjectiu amb func iô déterm inant. A ix i diem Vilanova de la Barca, per a d is ting ir-la de Vilanova de Meià, de Vilanova de l’A g u d a ... Hi ha Va llfogona de R iucorp i Vallfogona de R ipollès. A nosaltres ens van im posarV a llfogona de Balaguer, s im p lem ent perquè estava s ituât a prop de la capita l de la com arca actualm ent anomenada LA NOGUERA. Fins a m itjans del segle passât mai no s ’hav ia d it V a llfo g o n a de B a laguer. A ques ta denom inaciô no ens agrada i estic segur que aquest sen tim ent és fo rça com ü.

Els lligam s que Vallfogona ha tingu t amb Balaguer han estât sov in t con flic tius. Per altra part Balaguer no ens ha valorat, m o lt al contrari, ens ha m enystingu t considérablem ent. Per exemple: no ha tingu t la delicadesa de dedicarcap carrer a Vallfogona; perô to ts els pobles del vo ltan t n ’hi tenen un. Am b un cert sen tit despectiu, solen a firm ar que «Vallfogona és un ca rre r de Balaguer». Potser els podriem d ir que a lguns ca rre rs que sem blen de Balaguer pertanyen al nostre m un ic ip i; parlem natura lm entde l'H osta l Nou, avui ja tô t un poble, i aviat potser tan gran corn la prôpia Vallfogona.

Des de la Corporaciô M unic ipal s ’han fet consultes i p ropostes als ôrgans pertinents de la Generalitat p e rta l de canviar l’esm entattopôn im (1). No em sem bla adequada la proposta suggerida per la C orporac iô m un ic ipa l de canviar el nom de «VALLFERMA»; les raons ja les dôna prou clares l ’in fo rm e de l ’ In s titu t d ’Estudis Catalans i me n’estalvio el com entari. Pe rô s i que vo ld ria fe r algunes remarques pel que fa als canvis de déterm inants proposais per la Ins tituc iô catalana. Aquest in form e s u g g e re ix d u e s p o s s ib il i ta ts de c a n v is del

d é te rm in a n t: «V ALLFO G O N A DE SEG RE» o «VALLFOGONA DE NOGUERA». Es podria acceptar raonablem ent qualsevol de les dues, perquè fan referència a algun elem ent re lacionat d irectam ent amb el poble. Tant el riu corn la com arca sôn em prats sov in t en els déterm inants de m olts pobles, Artesa de Segre, Ivars de N ogue ra ... per exemple.

A m i personalm ent no m ’acaben de fe r el pes cap dels dos canvis de déterm inants, perquè el riu ha m arcat m o lt poc la v ida del poble, am b tô t m ’agrada més que el de la com arca. El nom de la nostra com arca op ino que no és del tô t ap rop ia t i ens ha costa t fe r-nos-en la idea. No m ’a llargaré en la consideraciô del nom de la nostra com arca perquè ja se n ’ha parlât m o lt, vo ldria , perô, recordar que el nom de Noguera antigam ent feia referència a la confluència deis rius anom enats Noguera i que ha donat nom a la com arca actual. Va ser defin ida corn a tal per la reordenació te rrito ria l que féu la Generalitat el 1934; aquesta va ésser m odificada am b la creaciô de la nova «com arqueta» del Pla d ’Urgell.

El nom que veuria més ap rop ia t seria el de VALLFOGONA D ’URGELL, perquè el trobem en un docum ent del 1415, -un testam ent de Pere C ortit fe t a Vallfogona d ’U rgell- (2). Aquesta denom inaciô és T ún ica que he tro b a t d o c u m e n ta d a am b un déterm inant. Encara que actua lm ent no s igui la denom inaciô de la nostra com arca, el nom Urgell té un sentit m o lt més ample perquè fa referència sobre to t a l’antic com ta t d ’Urgell que com pren ia tô t un con jun t de pobles i com arques de la nostra geografía. P e ra ixô tenim la Seu d ’Urgell, Bellcaire d ’Urgell a la nostra Comarca, Be ll-lloc d ’Urgell tocan t a L le ida...

En d ifin itiva , queda c iar que el nom més apropiat seria el de Vallfogona d ’Urgell, se nse canviar el nom h istôric . Es podria acceptar Va llfogona de Segre i am b més reticències Va llfogona de Noguera.

Una segona qüestiô que vo lia com entar fa referència a l ’e tim olog ia del nom del nostre poble. Ja he dit, perô, que no té la im portànc ia del punt anterior, perquè seguram ent tô t el que us pue d ir m olts ja ho sabeu.

El nom de Va llfogona ve del llatí «valle fecun­da» que vol d ir valí fecunda. Ens ho d iu l’ In s titu t d ’Estudis catalans en els docum ents ja c ita ts. En to ts els docum ents escrits en lla ti des del com ençam ent del segle XII i d u ra n tto ta l’Edat M itjana se c ita el nom de «Valle Fecunda». I corn podien posar el nom de

valí fecunda o fértil La resposta no és an tigam ent estava s deS an tJaum e-, h ip d ’un pantà; sembla c portava força aigu: R eguerésel riu Onda passa per Cerve r a i l al Segre prop de Vil. el nom ja existia q i conquerir als àrabs i partida de Sant Jau haver estât conread« bons agricu ltors i cc

Una etimoloç feia derivar el nom ( «valí fogosa o fogor havia estât dedicatm bestiar oví i els pas donar-se senyals i te rm e està c reua t transhum ància del passavenl’h ivem a lp

SJGLCJiEil

S ’e n ce ta u L’Associaciô de Par vadorE spriu , aprofil co m p ta ra m b u n e sp se a to ts vosaltres | activ ita ts i projectes < in fo rm a r de tots el l ’ensenyam ent, que pares.

Tanm ateix e aquest m itjà, per 1 suggerim ents que a

FESTA HOi ALS MESTI

El passât diaFesta Homenatge a e xe rc it el seu ma V a llfogona de Balag

El procès de d ifíc il, en el cas d fin a lm e n t s ’aconse

■NA DE SEGRE» o W.Es podría acceptar les dues, perqué fan slacionat d irectam ent :om la com arca són lants de m olts pobles, juera ... per exemple, m ’acabende fe re lpes nants, perqué el riu ha ble, amb to t m ’agrada El nom de la nostra I to t apropiat i ens ha Jo m ’allargaré en la Dstra com arca perqué peró, recordar que el

t feia referéncia a la lats Noguera i que ha il.Va ser defin ida com al queféu la Generalitat lificada am b la creació Pía d ’Urgell.

is apropiat seria el de ¡rqué el trobem en un ment de Pere C o rtitfe t uestadenom inació és cum entada am b un tualm ent no sigui la tarca, el nom Urgell té perqué fa referéncia

gell que com prenia to t narques de la nostra Seu d ’Urgell, Bellcaire ie ll-lloc d ’Urgell tocant

ciar que el nom més d’Urgell, sense canviar cceptar Vallfogona de fallfogona de Noguera, que volia com entar fa om del nostre poblé. Ja im portáncia del punt t to t el que us puc d ir

k/e del llatí «valle fecun- i. Ens ho diu l’ ln s titu t jments ja citats. En tots desdelcom ençam ent

it Mitjana se cita el nom odien posare l nom de

r

valí fecunda o fé rtil en un Hoc que era tan desértic?. La resposta no és gens fác il, però pel Hoc on antigam ent estava s ituâ t el nucli de poblé, -la partida de Sant Jaum e-, hi passa el Reguer i fins hi ha indicis d ’un pantà; sem bla que aquest Reguer a tem porades portava fo rça aigua. A lguns afirm en que aquest Reguer és el riu Ondara, que ne ixprop de la Panadella, passa per Cervera i Tàrrega, es perd a Barbens i m or al Segre prop de Vilanova de la Barca. Per altra part el nom ja existia quan A rm engol VI d ’Urgell la va conquerir ais árabs i una petita part de l’esmentada partida de Sant Jaum e i de Sota del M ódol podia haver estât conreada i regada. Els m usulm ans eren bons ag ricu lto rs i cons truc to rs de séquies i recs.

Una e tim o log ia que haureu sentit anom enar feia derivar el nom de Vallfogona de «valí de foc», «valí fogosa o fogona». I es deia perqué el terme havia estât ded ica i m a jorità riam ent al pasturatge de bestiar oví i els pastors fe ien grans fogueres per donar-se senyals i per escalfar-se. Certament el te rm e es tà c re u a t p e r g ra n s c a rre ra d e s de transhum ància del bes tia r de la m untanya que passaven l’h ivern al pia. Aquesta in te rp re ta do popu-

lar com veieu no té abso lu tam ent cap fonam ent serios.

F inalm entcal saberquee l nom de Vallfogona fins al segle XVIII, en qué va ésser repoblada, anava sempre lliga t ais nom s de La Saida, el T im onal, que havien estât petits pobles. Hi ha a més a més les partides de la Carbona -c ita t amb denom inació arábiga «Alcarbona» (3 )-. També inclou el term e de Santa Maria, que abans era de Balaguer. I no cal d ir els nuclis de La Rápita, d ’orígens p reh is tórics , i el barri de l’Hostal Nou.

Notes:(1) MEMORIA DE L ’AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER. Pàgines fina ls no numerades. Hi ha fotocôpies de les instàncies ad reçades a la generalitat per canviar el nom i l ’escut de Vallfogona. També hi ha les respostes i els in form es de l ’ ln s titu t d ’Estudis Catalans.(2) A rxiu de la Paeria de Lleida. Pergamí 67. Caixó 11(3) Urgellia, Pag. 297

M o s é n J a u m e R ub io i R ubio D ire c to r de l ’e s c o la d e l t re b a ll de L le id a

» S .Q X íE iT A T . i^ C U L T .U R A ,

S 'e n c e ta una n o va e tapa de l X op i L’Associació de Pares d ’A lum nes del Col.legi Sal­vador Espriu, ap ro fitan t l ’o fe rim ent de la d irecció de co m p ta ra m b un espai f ix d ins la revista, vol d ir ig ir­se a to ts vosa ltres per tal d ’exp licar les principáis activ ita ts i p rojectes de L’Associació, a ixícom també in fo rm a r de to ts els assum ptes relacionáis amb Tensenyament, que creguem d ’interés per a to ts els pares.

Tanm ate ix ens agradaría que utilitzéssiu aquest m itjá , per fe r to ta mena d ’aportacions i suggerim ents que acolliríem de m o lt bon grat.

FESTA HOMENATGE ALS MESTRES

El passat d ia 8 de juny , l’A.P.A. organitzá una Festa Hom enatge a to ts els m estres que havien exerc it el seu m ag is te ri a Tescola púb lica de Vallfogona de Balaguer, d ’engá la Guerra Civil.

El procés de recerca fou com plica t, fins i to t d ifíc il, en el cas deis m estres més antics, peró fina lm en t s ’aconseguí localitzar gairebé to ts els

ensenyants els quals van m ostra r un gran entusias­me peí projecte.

Per altra banda, to thom tenia una veritable il.lus ió per to rna r a veure aquell m estre /m estra que havia com partitam b ell aquells anys tan especiáis de la seva vida.

L ’A c te fo u p re s id it peí D e le g a t de l Departament d ’Ensenyam ent a Lleida Sr. Josep Varela i elcap d ’inspecció Sr. J. Doménech, juntam ent amb el nostre batlle Sr. Josep M 3 Cases, el claustre actual de pro fessors del co l.leg i i els m em bres de

I’A.P.A.La fe s ta s ’ in ic iá am b una re ce p c ió a

l’A jun tam ent des d ’on ens d irig írem a l’escola per v is ita r- la to ts plegats. Fou una vis ita m o lt detallada

i agradable especialm ent pa rticu la r per aquells que feia fo rça tem ps que no hi anaven.

Posteriorm ent es passa a la Sala Social on es féu un berenar de germ anor, en el curs del quai les autorita ts feren breus Parlaments e log iant aquesta in iciativa que poques vegades s ’ha d u t a bon term e.

Per acabar es féu entrega a cada un dels mestres d ’una placa com m em ora tiva i un llibre obsequi de l’A.P.A. i del Departam ent d ’Ensenyament respectivament.

La festa fou, dones, un acte entranyable que to ts guardarem en el nostre record. Corn a m ostra voldríem fe r-vos arribar l’escrit que en Jaum e Ca­ses, «lo nostre senyor Cases» va adreçar a to ts els assitents.

A .P .A .

V ili D'AGRAÏMENTSr. Vare la, D elegat d ’Ensenyam ent, Sr.

Domènech Inspecto r en Cap, Sr. Batlle, autorita ts locals, i Srs. i Sres. de l’A.P.A. de Vallfogona de Balaguer.

Em com plau, en gran manera partic ipar en aquesta Trobada d ’Homenatge als Ensenyants que des de l ’any 1940-1991 hem desfila t com a tais per aquesta localitat.

Jo cree que a to ts ens afalaga i ens satisfa que els o rgan itzadors hagin tin g u t aquesta pensada tan natural, aquestgesttan délicat, s im pàtic i enraonat de d u r a term e un acte tan curu ll de c iv ism e i d ’am or a la cu ltura . L làstim a que en passar Mista dels ass is ten ts trobem a fa lta r a lguns Companys o com panyes que p e rd isso rt, i sem pre en edat prem a­tura, ens deixaren en ser crida ts a la casa del Pare.

Per a to ts ells, un piados record.Sabem i ens consta que alguns pobles hem

hom enatja t al M estre o M estra que en el seu m odest i eficaç pas per la corresponen t localita t deixaren

ferm a petjada corn a bons ensenyants. En canvi, no és freqüent, i s i bastant rar (en el bon sentit de la paraula) troba r algún poble que corn V a llfogona de Balaguer, s ense fe rd is tinc io ns, ens acuii a to ts en un sol homenatge, perqué to ts estiguem contents i sa tis fe ts . Am b una paraula (i va lga el s ím il o com parança), en Hoc d ’hom enatjar ind iv idua lm en t al general v ic to riós, han p re te rit hom enatjar ais hum ils i sacrificats so ldats desconeguts. A ctitud que diu m o lt del seu m agnifie tarannà dem ocrà tic i del seu bon Seny Català.

Una de les satis faccions més grans que hem de ten ir els hom enatjats (al m enys jo la tinc) és que aquesta inesperada Trobada de civ ism e progress iu hagi estât inspirada i duta a term e per aquests c o m p o n e n ts de l ’A .P .A . que re c o lz a ts p e r l’A juntam ent, to ts plegats, fo rm en avui les fo rces vives de Va llfogona i que, en realitat, son els nostres estim áis i benvolguts ex-alum nes.

M oites g rades poble de Vallfogona.J a u m e C ases

TRES SOM TRESJa fa tres estius, de to ts és sabut, que

p rom ogu t pel nostre A juntam ent, es va realitzar la Prim era Trobada de tres pobles amb la mateixa anom enada... VALLFOGONA és aquest nom.

Encara que més o menys s ’hagués sentit parlar que a Catalunya hi havia dos pobles més que es deien com el nostre, mai no hi havia hagut cap

intercanvi de relació entre la seva gent, llevat que al 1984 i des de la regidoria de cu ltu ra de l ’A juntam ent d ’aleshores, es va organitzar una sortida a Va llfogona de R iucorb. Estava encarada al jovent, pero po tse r ja era, ja com ençava a ésser un in ten t de coneixença i relació, perô calia preparar-ho, calia que la gent es m otivés, calia parlar. Aixo es va aconsegu ir al 1989, fou la prim era d ’aquestes trobades, a V a llfogona de

Ripoll6sunpobl< diferent en hist diferent, pe rd ig i Va llfogonins, igt les portes als no m ostra de sim p

El matei) I’any vinent. Un perqud 6s a la | Vallfogona, tarn I ensobresortia la poeta Viceng Gar 6s un dels prir Vallfogona, aqo de Catalunya.

L’any pa: nostra Vallfogor que per a to ts el a vis ita r-nos, v sentiem i vdien diferents.

Doncs si som de Lleida, I i uns altres idf Va llfogona, igu brindar-los el q to ts ells ho fere

De Vallf I’u n a d e l’a ltra ii

cular per aquells que iven.i a la Sala Social ones in el curs del qual les ;nts elogiant aquesta s ’h a d u ta b o n terme, rega a cada un dels morativa i un llib re im entd’Ensenyament

acte entranyable que 3cord. Com a m ostra it que en Jaume Ca­va adregar a to ts els

A .P .A .

enyants. En canvi, no m el bon sentit de la e com Vallfogona de , ens acuii a to ts en un estiguem contents i (i valga el s ím il o

tatjar ind iv idua lm ent ferit hom enatjar als lesconeguts. Actitud tarannà dém ocratie i

sm ésgrans que hem inys jo la tin e ) ésque e civisme progressiu i terme per aquests que re c o lz a ts p e r -men avui les forces alitat, sóne ls nostres nes.e Vallfogona.

Jau m e Cases

3va gent, llevat que al iltura de l’A juntament a sortida a Vallfogona jovent, pe ròpo tse rja ntent de coneixenga i i, calia que la gent es a aconseguirai 1989, ades, a Vallfogona de

Ripollès un poble de la p riv inc ia de Girona, to ta lm ent d iferent en h is to ria i s ituació , fins i to t la parla diferent, però iguals a nosaltres amb l’o rgu ll d ’ésser V a llfogon ins, iguals a nosaltres amb el desig d ’o b rir les portes als nouvinguts . Ens varen donar una bona m ostra de s im patia i acollim ent.

El m ate ix es repetí a Vallfogona de R iucorb l’any vinent. Un poble que ens toca més de prop perqué és a la prov inc ia de Tarragona. D ’aquesta Va llfogona, tam bé tan d iferent a nosaltres amb tot, en sobresortia la coneixengadel balneari i del conegut poetaV iceng García, Rector de Vallfogona, po tsere ll és un deis princ ipá is pro tagonistes que fa que Vallfogona, aquest nom , estigui anomenada arreu de Catalunya.

L ’any passat es va realitzar la III Trobada a la nostra Va llfogona, la de Lleida, la de Ponent, segur que per a to ts ells, els V a llfogon ins que varen venir a v is ita r-nos, van sen tir el m ate ix que nosaltres sentíem i vèiem quan els v isitàrem a e lls ... són diferents.

Dones sí, som diferents, és c iar que ho som, som de Lleida, hem tin g u t i tenim una altra h istòria i uns altres ideáis perqué llu ita r, però a la fi de Va llfogona, igual que ells i amb tantes ganes de b rindar-los el que tenim de la mateixa manera que tots ells ho feren am b nosaltres.

De Va llfogones n ’hi ha tres, ens d is ting im l’una de l ’altra i de l’altra, però perarreu on anem tots

diem sóc de Vallfogona, a pa rtir d ’ara ho podem d ir amb més forga encara, perqué hem aconseguit una bona unita t de germ anor. I aixó, ha de con tinuar al llarg dels anys.

De l’ú ltim a trobada que várem teñ ir, que va ésser la nostra, hem rebut una carta d ’un senyor de Califórnia expressant-nos la seva s im patia per la festa tan bonica i per alió que representa per una gent tan d iferent entre ella mateixa, te ñ ir un nom en com ú. Aquí la transcriv im íntegram ent.

Sr. A lca lde de l A yuntam ien to de Vallfogona de Balaguer

Sr. A lcalde:Durante la reciente visita que h ic im o s a Bar­

celona, m i esposa y e l que suscribe, fu im os inv ita ­dos p o r la fam ilia Com any/Pons a pasarnos unos días en e l pueb lo de Vallfogona de Balaguer, en donde ellos, ju n to con la fam ilia, tom an residencia p o r varios meses de l año.

Nuestra instancia en Vallfogona de Balaguer co inc id ió con el festiva l que esta m un ic ipa lidad celebró hom enajeando a los ciudadanos de las otras 2 poblaciones llam adas VALLFOGONA, festiva l que anualm ente ha s ido ce lebrado; cada año en una pob lac ión diferente. Suerte nuestra que este año la celebración fué en Vallfogona de Balaguer. Fué una celebración de gran alegría y congenia lidad que recordarem os p o r m uchos años. Esperam os que continué la costum bre.

Queremos expresarle a todos los residentes, a s í com o a los fu n c io n a rio s de Va llfogona de Balaguer, nuestra m ás sincera apreciación p o r las m uchas atenciones recibidas. Todas aquellas fa m i­lias que tuv im os el h o n o r de conocer, cuyas fam ilias son am igas de nuestros queridos am igos Agustín C om pany i M aria Pons, nos recib ie ron con m arcada alegría y tra ta ron p o r todos los m edios de hacer nuestra visita agradable. A todos les estam os m u y agradecidos y les p rom etem os que volverem os a v is ita rlos cuando las c ircunstanc ias lo perm itan.

Y fina lm ente no querem os te rm ina r esta carta s in expresarles la sorpresa que re c ib í cuando Ilegam osa vuestro pueblo. La im pres ión que rec ib i­m os fué magnífica. Consideram os Vallfogona de Balaguer uno de los m ás acogedores de tos pueb los que yo personalm ente he v is itado en España. Nues­tras m ás sinceras congratu laciones a todos los func ionarios de esa m unicipalidad.

Sinceram ente M igue l Jorba Prats y C oncepción Ligarte Jorba

T e re A b at

iFE’/yiilgiEiTAR^L-AyX^R'R'A'DvATA’MiB:

MARIA DURANAvui aquesta tarda hem decid it d ’anar amb la

Maria del to rn , p e rta l de saber una m ica com ha estât la seva experiencia dins d ’aquest m ón de fo rne rs i pastissers.

La M a r ia D u ra n és la re p re s e n ta d o carism àtica de la dona treballadora, a ixò ho constata els anys de d u r treba ll ja in ic ia ts abans de la Guerra Civil.

1 En quin any va com ençara endinsar-se en aquest m on? Esp liqu i’ns en les seves paraules corn va ser l’ in ici de la seva professió.

Vaig com ençar l ’any tren ta -c inc , i l ’ in ic i d ’aquesta pro fessió és perqué em vaig enam orar d ’un fo rne r.

2 .- Suposem que la tècnica en els fo m s ha canviat d ’aleshores ençà, com era el seu fo m ? El p rim er tem ps era un dels m odem s ja que nosaltres el feiem anar amb escopeta, per escopeta s ’entén aque llfo rn que era a lim etat amb troncs de llenya. Els antics d ’aleshores es feien anar amb feixos.

El fe t que n o s a ltre s no tin g u e m cap descendent dins la fam ilia que vu lgu i con tinuaren la p ro fessió fa que aquest fo rn que tenia fins ara s ’hagi quedat antic respecte als que hi ha actualm ent.

3 .- A nosaltres ens han d it els nostres pares que fa uns anys, bastants anys, que la com pra del pa es feia aportant els clien ts uns determ inants quilos de farina, feu-nos-en cinc cèntim s d ’aixô.

Els vostres pares tenien raô. Després de la Guerra C ivil els pagesos portaven el b la t a les farineres, on s ’elaborava la farina i al seu tem ps la portaven al fo rn ; segons l ’època el va lo r quantitatiu era d iferent. En un princ ip i el 120% : cent quilos de farina per ce n t-v in t de pa, després el 110% i després tant a ta n t,... i d ’a lli als tem ps actuals. I en aquell tem ps tam bé hi havia pagesos que s ’amassaven la seva farina i es feien el seu propi pa i per coure ’l ens el portaven al fo rn .

4.- Exp liqu i’ns corn va viure els tem ps de Guerra re lacionáis amb els raccionaments.Us he de d irq u e això dels racc ionam entsnoera igual a to ts els pobles. Segons I’a juntam ent que hi havia es donava la farina als pastissers i les cartilles de raccionam ents a les fam ilies pel que corresponia a cada m em bre. Una altra fo rm a per la qual es podia optar era repartir la farina que tocava a cada fam ilia

i aquesta la portava als fo rners.5.- Ens agradaría que ens com parés l’abans

amb l’ara del pa, el canvi que aquest bé de consum ha expérim entât.

Cal d ir que actua lm ent el consum del pa ha baixat al 90% . A part del consum del pa, és im po rtan t d ir que en tem ps de Festa M a jo r es fe ien coques, perqué la gent en menjava m o lts cops per postres, i el que és cro issants i bo lleria als pobles encara no es coneixia.

Abans el pa es feia de lliu ra o m ig qu ilo , amb fo rm es diferents: barres, bo igos, colzes i el de lliu ra próp iam ent d it, és el de rodó amb el tali al m ig . Pel que fa a la venda del pa, quan venia la Festa M ajor, la casa que m enys pa com prava era uns c inc qu ilos, la m ajoria en com prava de deu a v in t qu ilos. Les masies encara en com praven més, ja que nom és en c o m p ra v e n una ve g a d a a la s e tm a n a i se n ’em portaven 20 o 30 I fin s i to t 40 qu ilos de pa.

I fina lm en t vu ll a fegir, que quan la gent anava a com pra r el pa no hi anava am b les conegudes bosses d ’avui en dia sinó que ho fe ien am b sacs i panistres.

6.- Corn era per vostè un dia norm al fe iner, corn d is tribuía el seu tem ps de treba ll am b el de Heure?

Un dia norm al fe iner era llevar-m e a les cinc de la m atinada fica r-m e a la fe ina fin s a les dues del m igdia, i a la tarda havia de preparar el recapte per les coques: escalivar, pelar i de ixar-ho arreg la t per l’endemà.

7.- Pel que fa als productes que vostè elabora: -qu ina era la seva especiallta t? -qu in era el que per vosté li sortia m illo r?

Els productes que elaboraven eren m o lt bons, ja que no escatimavem res hi posaven de to t i el

l ’endemà.7 - Pel quefa

-qu ina era la seva e vosté li sortia m illo

Elsproducte ja que no escatima m illo r. Intentavem qi i no utilitzavem ni o

T a n te n la co i cro issants i pa, enc m o lt bona anomena

8 - Va estat pastissers? Quina?

Si. A l ’any set, sòc ia fundadorade l£ h i ha dins d 'aquest g estem m o lt units. Ca que és Sant Honorat fi arreu de Catalunya. V dels hotels on vam et

9.- Q uèend iufu tu r?

Els fo rners ser és un a lim ent deprime cada dia». Lesvendes dietes, però, s ’increrm

?C07> X

ns comparés l’abans iquest bé de consum

el consum del pa ha n del pa, és im portan t ijo r es feien coques, Its cops per postres, als pobles encara no

¡uraom ig quilo, amb )s, colzes i el de lliura im be l tali al m ig. Pel venia la Festa Major, a era uns cinc quilos, ìu a v in t quilos. Les nés, jaque només en

la s e tm a n a i se tot 40 quilos de pa. jequan la g e n ta n a va amb les conegudes ho feien amb sacs i

jn dia norm al feiner, de treball amb el de

a llevar-me a les cinc na fins a les dues del epararel recapte per eixar-ho arreglat per

tes que vostè elabora: ’ -quin era el que per

ravenerenm oltbons, i posaven de to t i el

T"''

r

l’endemà.7.- Pel que fa als p roductes que vostè élabora:

-quina era la seva especia lita t? -qu in era el que per vosté li so rtia m illo r?

Els productes que elaboraven eren m o lt bons, ja que no escatim avem res hi posaven de tô t i el m illor. Intentavem que foss ine lm és naturals possible i no utilitzavem ni co lorants ni aditius.

Tant en la coca de recapte con en la de sucre, cro issants i pa, encara que hi hagi gustos, teniem m o lt bona anomenada.

8 .- Va es ta b lir re lació amb el g rem i de pastissers? Quina?

Sí. A l ’any setanta-quatre vaig ser nomenada sôcia fundadora del grem i de fo rners. La relació que hi ha d ins d ’aquest grup és m o lt bonica ja que to ts estem m o lt un its . Cada any pel patró dels fo rners que és Sant H onorât fe iem un d inar de germ anor per arreu de Catalunya. Vo ld ria rem arcar que la qualita t dels hotels on vam estar sem pre era im m illo rab le .

9 .- Què en diu vostè del fu tu r dels forners, téfu tu r?

Els fo rn e rs sem pre tindran fu tu r, ja que el pa és un a lim ent de prim era nécessitât. «El pa nostre de cada dia». Les vendes de pa poden baixar quan a les dietes, perô, s ’increm enten amb la venda de bollería

i reposteria de les postres actuals.10.- Què li ha représentât to ts aquests anys

de treball?Per a m i m olta satisfaccio, ja que és un treball

que m ’ha agradat m o lt i he tin g u t m olta sa lu t per d u r-lo a term e. M ’ha donat alegrles i també d isgus­tos perqué quan em marxava un c lien t el p rim e r que pensava és -què li he fe t? no m ’ho preguntava amb mala in tendo , ni m o lt menys, i si és que hi ha aigu que crec que no, que em perdon i, que jo també perdono a tots.

A m i el treball em donava alegria i sempre pensava que si em toqués la Rifa continuaria treballant igual.

Corn a dona treballadora que em considero, us he de d ir que penso que la gent que diu que perd la salut pel treball no és ve rita t perqué el que traballa a gust en Hoc de perdre-la la troba.

11.- Per fina litza r ens podria explicar alguna anècdota que li hagi passât.

Ara us n’explicaré una que per a m i va ser a la vegada una lliçô. «Als com ençam ents, la barra de pa costava sis pessetes, després ja costava sis i m itja, i aleshores tenia una d ien ta que un dia em diu: et dono sis pessetes perqué un altre dia que no tenia l’escaig te ’n vaig donar set, i a mi em va sem blar que això li havia sentit d ir una altra vegada. Vaig agafar la llibreta de deutes deixant constància del que m ’havia pagat, la próxim a vegada va ven ir amb la mateixa cangó, llavors li ensenyo la llibreta, i en ensenyar-li ella em va fe r un ram blatge, ja que jo en anotar-la ho vaig fe r pel renom de la casa, i ella em va retreure que to thom tenin nom s i cognom s. La s itu a d o era doblem ent to rta però per a m i va ser una véritable lliçô i a casa nostra no hi ha hagut mai més cap renom.

Bé, fina lm en t us dono les gracies a to ts, ja que crec que ningú al poble no ha estât un dia a casa meva, i en particu lar als c ilen ts que des del p rim er dia han estât a la meva vora I tam bé a la revista «EL XOP» per haver-me tingu t aquesta considerado.

Després d ’aquesta agradable estona que hem passât amb la Maria, hem pogut veure una m ica més de prop el seu carism a personal que l ’ha abocat en aquesta tasca que ha desenvolupat durant tant de tem ps. Per això m oites gracies, Maria.

T e re A b at M o n ts e T é rm e n s

Biosfera: (de bio + estera) pari de la terra on hi ha els éssers vius.Biosfera: Nom que es dóna a la pari de l’estera terrestre en la qual es manifesta la

vida. (S’extén a l’atmosfera fins a uns 6.000 m. d’altitud en la superficie terrestre la vida s’extingeix normalment a poc més de 1m. de profunditat.

NATURABurke: «N ingú va poder com etre més gran

e rro r que aquell que no va fe r res perqué sols podia fe r poc»

Els hum ans estem acostum ats a veure la Natura com quelcom del qual no form em part; fins i to t, ens a rriba a ser hostil. Pensem que l’hem de d o m in a r i aconsegu ir-ne els m àxim s benefic is possibles; hem a rriba t a creure que els altres éssers v ius han estât creats per estar a la nostra d isposic ió ; per ús i gaudi exclusivam ent nostre.

Vaig lle g ir que «L ’home s ’ha convertit en el paràsit de la biosfera, però sem bla que no l ’interessi que el seu patró es m ori, ja que això sign ificaría la fi de la seva pròp ia existencia». És a d ir, l ’hom e és part íntegra de la Natura, és d ’a lli d ’on ha s o rtit i és Ella qui el manté. Aixi, que si Ella m or, eli, al seu darrera.

Ara és quan ens com encem a adonar dels danys ocasionats a la Natura, i, malauradam ent, cal pensar que quan els efectes es fan sentir sobre nostre -p e rd u rq u e s igu i-, aquests són irreversib les, en la m a jor part dels casos.

Jacques Delors, président de la CE, va dir: «L ’estat del m edi am bient és inquiétant».

L ’efecte hivernacle (que provoca l’augm ent generai de la tem peratura del g lobus), la pluja àcida (cauen jun tam en t amb la pluja, l’àcid su lfú ric i el n itric , p rovocant l’ac id ificac ió de les aigües, exercint efectes n e ga tius sob re els éssers aquàtics, i p rovocant la m o rt de les plantes), la Capa, ja fam osa, d'Ozó (la destrucc ió d ’aquesta fa que es filtr in els rajos u ltrav io la ts , nocius per a la Natura i per a l’home -poden p rovocar l ’augm ent notori del cáncer de peli, etc.-), to t plegat, són exemples de desastres ecològics de gran m agnitud derivats de l ’abùs hum à sobre el medi am bient.

Són degu ts ais gasos que con tam inen l’atm osfera, procedents en la seva m ajoria, de la com bustió del carbó, del petro li i dels derivats, aixi com deis d iferents processos industriá is ; deguts tam bé, a la idea h is tó rica de l ’home de considera l’a tm osfera i els océans com dos d ipòs its d ’in fin ita

capacita i, on és possible abocar-h i in fin ités deixalles de tota classe.

«Home lliure sem pre estim aràs la m ar», deia Baudelaire; és prou s ign ifica tiu : som presoners del desti que nosaltres m ateixos ens estem fab rican t.

Els po litics ja com encen a adonar-se del paperfonam enta l de la po litica medi am bienta i en el con jun t de les po litiques com unitàries.

Però els po litics, què són sense el c iu tadans?Hi ha Hoc per a l’esperança: Tu, Ell/a i Jo

podem fer-ho , cal que to ts preguem consciència que la Terra és la Natura, la nostra Mare. Nosaltres, a la fi, en som una part intégrant.

Segons Delors, «la pro tecc ió de la v ida m a­rina, la re c u p e ra c i de les zones m alm eses i la llu ita contra la contam inació han d ’ésser aspectes centrais no sois de cadascun dels governs, s inó tam bé del tarannà de cadascun dels ciutadans».

Cal q u e , p e r e v ita r que e ls n o s tre s descendents es trob in en un m ón con tam inâ t i que s ’avanci cap a la poss ib ilita t, esperem que m o lt fu tura , d ’un m ón sense recursos natura ls, eduquem ja les fu tu res generacions en l ’ecologia. Que no perdin la connexió amb la Natura i la vegin objecte de respecte; de quelcom que fo rm a part de la nostra vida.

Es tracta, al cap i a la fi, de sa lvar-nos.

M 9 T e re s a P a llis é i R o s e r Bosch

r

COSTUMIECOLÒGI<

Sovint, al arreu, sempre hi més que altres. E m om ents o aqui Explicat a compai coses més enlluer amb nosaltres misem pre que se’n nom és aconsegue algunes paraules < desconegut.supo;0 imatge. M alaur sov in t ens oblidei ben tra n q u il. la n d 'atem ptats que I’ contra la natura.

El fe t que im portantn ive llde pot arribar a fe r-r cadascun dels obj tenen el seu origen De to t el cicle qui comenga gestar f sem bla que els hu e lm o m e n te n qué1 estem a punt < l’home to t alió q aquest producte després que ell I’

Només ali fe r reviure les im d ’aquestescrit: q e lxo fe rd e lco txe davant deixa caí finestre ta? 0 bé, i m u n t de burille: abocadesdel cer quan es Heneen conseqüéncies ii

Qué ens se n z illa m e n t qi aconsegu irque hum á i respectu Es fa d ifíc il trobe to ts aquests tenr to ts hem come: sa tis fe ts ni nosa

es manifesta la terrestre la vida

hi infinites deixalles

m arás lam ar» ,de ia som presoners del s estem fabricant. n a adonar-se del ledi am biental en el itáries.sense el c iutadans? inga: Tu, Ell/a i Jo ¡m consciencia que lare. Nosaltres, a la

cc ió de la v ida ma- malmeses i la llu ita eraspectes centráis ns, sino també del lans».que e ls n o s tre s m contam inat i que esperem que m o lt natura ls.eduquem l’ecologia. Que no ilave g in ob jec te de a part de la nostra

de salvar-nos.

lisé i R o ser Bosch

COSTUMS MÉS ECOLÒGICS

Sovint, al llarg deis viatges que to ts fern arreu, sem pre hi ha alguns details que recordem més que altres. Ens és més fácil recordar aquells m om ents o aquells paisatges més agradables. Explicat a Companys i fam ilia rs, sempre tre iem les coses m és enlluem adores, p e rò s i volem sers incers amb nosaltres m ateixos, hi ha altres im atges que sempre que se’ns fan presents als nostres ulls, només aconsegueixen arrencar de la nostra Mengua algunes paraules de llàstim a o d ’acusació cap a algù desconegut, suposadam ent responsable de l’escena0 im atge. M alauradam ent, uns m etres més enllà, sov in t ens ob lidem del fe t i seguim el nostre carni ben t ra n q u il. la m e n t, em re fe re ix o al s e g u it d ’a tem ptats que l ’home d ’avui és capag de com etre contra la natura.

El fe t que la nostra societat hagi asso lit un im portant nivell de qualitat de vida id ’industrialització, pot a rriba r a fe r-nos ob lida r que, en el tons, to ts i cadascun dels objectes i productes que consum im , tenen el seu origen en aquesta natura que m altractem . De to t el cicle que segueix un producte des que es comenga gestar fins que to rna a la mateixa natura, sem bla que els hum ans només estem intéressais en el m om ent en qué tenim l’objecte a les nostres mans1 estem a pun t de consum ir-lo . Poe li im porta a l’home to t a llò que s ’ha hagut de fe r per ob ten ir aquest producte i m o lt m enys encara que se’n farà després que eli l’hagi u tilitzat.

Nom és alguns exem ples gens rebuscats per fe r reviure les im atges a què feia referèneia a l’in ici d ’aquest escrit: quantes vegades ens hem troba t que el xo fe r del cotxe que ci rcula perla carretera al nostre davant deixa caure algun paper o objecte per la finestra ta? O bé, en quants llocs hem pogut veure un m unt de burilles apagades a terra que han estât abocades del cendrar d ’un cotxe? (No parlem ara de quan es Heneen enceses, fe t m o lt més greu i de conseqiiències incalculables).

Què ens ve a in d ica r, to t a ixò? Dones se n z illa m e n t que encara ens queda m o lt per aconseguir que el nostre com portam ent sigui més huma i respectuós am b la natura del que ho és ara. Es fa d ifíc il traba r algú que estigu i lliu re de culpa en to ts aquests tem es: sens dubte, una vegada o altra, to ts hem cornés actes dels quais no n ’estem pas satisfets ni nosaltres ni la natura. Ara bé, la situació

actual és la que és, i per m o lt que busquem nom s i cognom s als culpables, la situació nom és es pot m illo ra rfe n t que el nostre com portam en t tingu i més en com pte l ’harm on ia am b la natura . Heus a c o n t in u a c i un pareil de suggerim ents que, sense cap mena de dubte, poden ajudar a m illo ra r aquesta harmonia.

C la s s ifiq u e m le s d e ix a lle sÉs un costum fo rça estès en nom brosos

països d ’Europa. Potser no podrem fe r-ho d ’una fo rm a to ta l, però cal que a p ro fitem to tes les oportun ita ts que se’ns donen. Sense anar més llu n y , tenim al nostre abast conten idors per d ipos ita r-h i el vidre. Què ens costa fe r-ho? En algunes ciutats s ’han arribat a realitzar accions concrètes am b els beneficis provinents del vidre reco llitd ’aquesta form a. Am b tot, el principa l benefici és la gran quantita t de vidre que evitem que vagi a para a les deixalles. Per alguna cosa cal com ençar!

U tilitz e m p a p e r re c ic la tMés enllà de la s im ple m oda o el «quedar

bé», hi ha raons ben solides que ens poden m oure a u tilitza r paper reciclat. Ens hem aturat mai a pensar en la quantita t de paper que hem llançat a les deixalles i que després s ’ha destruït? Som conscients de la gran quantita t d ’arbres que ens son necessaris per ob ten ir el paper que necessitem duran t un any? Son preguntes que potser no ens les hem form ulades mai, però que tenen la seva im portància . El reciclatge de paper ens perm et de recuperar-lo una i altra vegada. És un procès ben senzill (del quai en podem parlar en una altra ocasió), i que fin s i to t es duu a term e en algunes escoles. Si heu u tilitza t alguna vegada aquesttipus de paper, us haureu adonat que té un tacte una m ica d iferent, però, en realitat, ens dona el mateix servei. A fo rtunadam ent, el seu us es va estenent, fins i to t en algunes adm in is trac ions pübliques, de la qual cosa ens n ’hauriem d ’alegrar tots. Novament, però, el m a jor benefici el torna a rebre la natura, que es veu lliure d ’una gran quantitat d ’abocaments. És m o lt dem anar que intentem tots u tilitza r aquest tipus de paper?

Corn podeu veure, hi ha fo rm es ben senzilles de co l.laborar en la c o n s e rv a c i del medi am bient. Depèn de cadascun de nosaltres anar avançant amb pas lent, però segur, cap a un nou equ ilib ri entre l’home i el seu medi. El fu tu r ens ho agrairà.

J a u m e P len s

LO NOSTRE CAMPNECESSITAT DE LA REFORMA DE LA POLÌTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC)

El desenvo lupam ent de l ’ac tiv ita t agrària constitue ix , encara, una ocupació m o lt im portan t de la població activa dels països que to rm en el Mercat Cornu. Gai rebé 10.000.000 de treballadors en viuen actualm ent. Pera ixò, la Po litica Agrària Com unitària c o n s titu e ix un m écanism e m o lt im p o rta n t per assegurar unes rendes adients per als agricu lto rs i ramaders.

En q u è c o n s is te ix la PAC a c tu a l?Segons l ’a rtic le 39 del Tractat de Roma, els

5 ob jec tius fonam enta ls e indisociables de la politica agrària com una és: augm enta r la p ro d u c tiv ita t a fa v o r in t el p ro g rè s tè c n ic i g a ra n t in t el desenvo lupam ent racional de la p roducció , a ix icom un üs òptim de ls fa c to rs de p roducció , especialm ent de la mà d ’obra; garan tir a ixi un nivell de vida equitatiu pels agricu lto rs ; estabilitzar els m ercats; garan tir la segureta t dels provei'ments i uns preus raonables pels consum idors.

Els d iferents m ercats dels productes agraris han estât p rogress ivam ent organitzats per ob ten ir aquests ob jectius, al m ateix tem ps que es tenien en com pte les obligacions internacionalsde la Comunitat i la sevavo lun ta t de cooperar amb e lïe rc e r M ón, per desenvoiupar les zones desfavori des i p ro teg ir m illo r el sec to r i al consum idor.

Aquestes organitzacions de m ercat tenen com a bases la u n ita t de m erca t europeu, la

preferència com unità ria i la so lid a rita t financera.La unita t del m ercat im p lica la llibe rta t to ta l

dels in tercanvis, i per tant, l ’e lim inaciô dels drets d ’aduana i els obstacles no arancelaris, a ix i com l’amonitzacióde les reglamentacions adm inistratives, sanitàries, veterinàries etc., que protegeixen el con ­su m id o r i el p roducto r.

Hi ha 4 tipus p rinc ipá is d ’organ itzac ions com unes de m ercat que cobreixen en el seu con jun t més del 94% de la p roducció europea:

Al vo ltant del 70% dels productes (b la ttendre , ord i, sègol, blat de m oro, arròs, sucre, productes làctics; carns de bovi, oví i porc i, a lgunes fru ité s i llegum s, v ins de taula) tenen un s istem a basat en un preu de m antenim ent i que garantisa, sota cond ic ions en cas de nécessitât, al m ate ix tem ps la so rtida dels productes i els seus preus. Quan els preus de m ercat baixen a ce rt n ive ll i es com p le ixen els a ltres interessos possibles, uns organ ism es d ’ in tervencio adquireixen les quantita ts que els són proposades i les emmagatzemen o els donen so rtida segons la reglamentació com unitària. El m erca tpo t, igualm ent, sostenir-se amb m esures més flex ib les: a ju ts, a l’em magatzematge o a la destil.laciô , re tirades per agrupacions de p roductora , etc.

Al vo ltan t del 21 % de la p roducc ió (els altres fru its i llegum s, els ous i les aus de corra l) so lam ent tenen pro tecc ió amb relació a les im po rtac ions a baix preu procedents de la resta del m ón.

L’a ju t com pensatori als productes, equival al 2 ’5% de la p roducc ió : b la t dur, o li d ’oliva, algunes oleaginoses, tabac.

Es reserva productes en els quais la com unita t

«Perqué encara hi som a temps cal l’ajut de tothom per aconseguir la força que eviti la destrucció impune i irreparable del nostre entorn natural.»

IPC EN A, és la in s titu e ra de P o n e n t p e r a la c o n s e rv a c ió i l ’e s tu d i de l ’e n to rn n a tu ra l.P e r a m é s in fo rm a c ió p o ts a d re ç a r- te al te lè fo n 4 2 0 2 50 .

A q u e s t p e t it m is s a tg e d ’a m o r a la N a tu ra va a d re ç a t a tu b e n v o lg u t le c to r.La re v is ta EL X O P c o n v id a a to ts e ls q ue v u lg u e u a c o l. la b o ra en una s e c c ió de « C artes

al d ire c to r» en les q u a is p o d re u d o n a r e ls v o s tre s p u n ts de v is ta p e r a ju d a r a s a lv a g u a rd a r la N a tu ra .

E sp e re m les v o s tre s c a rte s !

Revista EL XOP - Secció La Biosfera - Aparatat de correus nüm. 1 - Vallfogona

M i «liai

6s genera lm ent L ’a ju t tai

quantitats afecte cotö flu ix , fa rra t llavors.

Lapreferi lögic a la un itat i europeu contra fluctuacions del les fron te res de arancelaris i/o e en fu n c iö dels p fixats p e r la Cor

Dins d ’ai d ’O rientaciö i de seccions: La se de despeses pül nes de m ercat.

La secc financiaciö de la agräries, defens les e s t ru c tu r in f ra e s tru c tu r comercialitzacid com mesures l’a g r ic u ltu ra ia ji reg ions o categ

Des de 1 l’agricu ltu ra de ¡Portugal. Els dr l ’ap rox im ac iöd un s« m u n ta n ts i en creuar les fri encara existeixe

A q u e s t: fonam enta lm en

• M il afar fa k pnfanUa «rafa fari fari r i II M M (V 1N7|

lidaritat financera, plica la llibertat to ta l lim inaciô dels drets rancelaris, a ixi com lions administratives, 3 protegeixen el con-

ils d ’organitzacions xe n e n e lse u co n ju n t luropea:oductes (b lattendre, is, sucre, productes rci, algunes fru ités i s is tem abasa tenun

itisa, sota condicions emps la sortida dels le lsp re u sd e m e rca t npleixen els altres lismes d ’in tervenciô ils sôn proposades i n sortida segons la ercatpot, igualment, s flexibles: ajuts, a l.laciô, retirades per

jroducc iô (els altres decorra l) solam ent les im portacions a

a del môn. jroductes, equival al oli d ’oliva, algunes

Is quais lacom unitat

ir la força que

în to rn n a tu ra l.

ic to r.c ió de «Cartes i sa lva g u a rd a r

allfogona

La agricoitm m li Monomia dt lot pafiM dt la Comunidad Europtatafefali*ricrikn(t,1NO« OM i__

MiVM

I K I II f F Ili 1 I XI r SK

és genera lm ent defic itària.L ’a ju t tan t alçat, per Ha., en func ió de les

quantita ts afecta al 0 ’5% de la producció: grans de cotó flu ix , farra tges deshidratá is, lúpul, Ili, cànem, llavors.

La pre fe rènc iacom un ità riaés un com plém ent lòg ic a la un ita t de m ercat. La pro tecció del mercat europeu con tra les im portac ions a baix preu i les fluc tuac ions del m ercat m undia l s ’aconsegueix en les fron te res de la Com unitat, m itjançant uns drets arancelaris i/o exaccions, drets variables calculats en fu n c ió deis preus de l’oferta m undial i els preus fixa ts per la Com unitat.

D ins d ’aquest pressupost, el Fons Europeu d ’O rientació i de Garantía Agrària (FEOGA) inclou 2 seccions: La secció «Garantía» financia el con junt de despeses públiques de les organitzacions com u­nes de m ercat.

La secc ió «O rien tac ió» co n trib u e ix a la financ iac ió de la política com una de les estructures agràries, defensant accions encom anades a m illo ra r les e s t ru c tu re s de les e x p lo ta c io n s , les in f ra e s t ru c tu re s ru ra ls i les c o n d ic io n s de com erc ia litzac ió i trans fo rm ac ió dels productes, així com m esures que afavore ixin la reconversió de l’ag ricu ltu ra i a juts com pensatoris concedits a certes régions o catégories d ’explotacions.

Des de 1986, el M ercat Comò està in tégrant l ’agricu ltu ra de dos nous Estats m em bres: Espanya i Portugal. Els drets arancelaris s ’elim inen per etapes, l ’aprox im ació dels preus es fa gradualm ent, m entre uns «m untants com pensatoris d ’adhesió» elim inen, en creuar les fron teres, les diferéncies de preu que encara existeixen.

A q u e s ta t r a n s ic ió h a u rà a ca b a t fonam enta lm ent al 1992. Peróel període de transició

a Espanya s ’am plia fin s a fina ls d ’octubre de 1995 per a l’oli d ’oliva, les fru ités i llegum s, el blat tendre, els productes làctics i la carn d ’ovi.

La nécessitât d ’estab lir una nova PACEls résultats de l ’am pliaciô de la PAC ha

ocasionatresu lta tsm oltpos itius.com sôn, l’augment de la producc ió que ha assegurat l’autoabastam ent. També s ’ha aconseguit el m anten im ent de preus raonables al consum i l’estab ilita t dels m ercats de la m ajoria dels productes. Però aquest augm ent de producció ha ocasionat un augm ent d ’excedents, que han provocat una d ism in ució dels preus pagats als agricu ltors, i conseqüentm ent una d ism inució de la renda agrària.

E n tre 1 9 6 8 -6 9 i 1 9 6 8 la ta ssa d ’autoabastam ent de la C om unitat ha passât del 86 al 111 % pels cereals, del 82 al 127% pel sucre, del 95 al 108% per la carn de bovi, del 92 al 105% per la mantega (després d ’un nivell 130% en 1985- 1986)

L’expansió de la p roducc ió ha arribat, doncs, al seu lim it.

L ’ e l im in a c ió d e ls e x c é d e n ts e x ig e ix l’establim ent d ’una nova po litica agrària com una, que garanteixi una renda apropiada pels agricu lto rs i un n ive ll d ’a c tiv ita t s u fic ie n t. Aquesta nova orientació haurà de te n ir en com pte les necessitats reals del mercat i els condicionants socials, regionals, i ecològics.

D urant els p rope rs m esos cone ixe rem defin itivam ent els nous tre ts d ’aquesta PAC, que condicionaran m oites de les explotacions de la com arca i que possib lem ent ocasionaran canvis en les orientacions p roductives que es feien fins ara.

E sco la de C a p a c ita c ió A g rà ria

LES MOSQUES I LA MELLa setm ana passada, a la classe de Llengua

Castellana, varem repassar alguns dels refranys, que jo, persona ja gran, creia, que to thom coneixia. Però els joves, més atents a la te levisió que a les retoriques de les padrenes, en saben pocs de refranys, I encara menys esbrinen el seu s ign ifica t o es plantegen la seva utilita t, considerant-los una reliquia del passai.

De fe t els refranys han estat una fo rta base de re fe rènza de com portam ents, si bé no tan fo rm á is com la re lig ió o les lié is, m oltes vegades més práctics i efectius: Vegem si més no la precisió de les dites referides al tem ps «Sol rogenc pluja o vent». «Neu al gener, apuntala el graner». Dones encara poden èsser més ú tils les quals tenen una clara referència a les relacions entre persones, a les que la m oderna Psicologia poques vegades po t desbancar, i que de fe t es basen en els m ateixos princip is.

A ixí m ’agrada com entar aquell que diu «Es cacen més m osques am b una gota de mel que amb un barril de fe l ». Deixant a part el fe t que els alum nes de la meva classe no entenen perqué m ’entretinc cagant m osques, es poden trobar referències a aquesta m anera d ’actuar, que ens indica que per aconseguir uns objectius, el carni més recte és el bé,

en totes les filoso fies, sob re to t en les orienta is , que ara d ivu lguen K rishnam urti, S idelsky i a ltres amb m o lt d ’éxit.

En totes les s ituac ions, per desesperades que sigu in, podem tro b a r un o més aspectes p os itius per seguir, de ixant de banda la v io léncia ja s igu i fís ica o m ental, es po t a rriba r a unes cotes de fé lic itâ t més altes que per l’altre carni, que so lam ent ens porta a les desavinences, al conflicte , a la guerra. A més, to ta l’energia que u tilitzem per llu ita r contra el mal no la podem 1er se rv ir per aconseguir el bé.

A ixí si volem que la sogra ens regali unes arrecades, p rim eram ent li portarem una flo r, si sospitem que el m arit m ira la vei'neta, res d ’escenes de gelosia, és més útil un nou co n ju n t de roba in terior. Abans de dem anar la m oto, sorprendrem la fam ilia amb unes notes inesperades o una bona pred isposic ió per les tasques de casa.

Hom es tanca en banda davant els c rits , les c ritiques i les bufetades i fins i to t hi ha algú que s ’hi torna, però poques persones queden insensib les a un som riure , un regai, una caricia, una ajuda, una m ica de m e l... després nom és cal dem anar.

Ah! i en aquesta com arca hi ha m o lt bonamel!

Rosa A ju s ti i T ribo P s icò loga

FEM GIMNASTICAEl sedentarism e, com a mal m ajor de la

nostra societat, és el m àxim responsable de la m ajoria d ’a lteracions que so fre ix el nostre cos.

La manca d ’exercici fis ic , va reduint dia a dia, la capacitat norm al per al m ov im en t i l ’associa entre d ’altres a una a trò fia m uscular, defic ient respiració i c ircu lació , cosa que fa que el nostre cos pateixi els més corren ts deterioram ents, com poden èsser: obesitat, varius, deform acions postura ls, ce l.lu litis , etc.

La g im nàtica és la manera més senzilla, práctica i còm oda per a com pensar aquests efectes tan desequilib radors que com porta el sedentarisme.

No passarà m o lt de tem ps sense que els efectes de la g im nástica es deixin sen tir en el seu cos.

La g im nástica afecta d irectam ent el sistem a m uscular, que és el transm isso r a les altres parts del cos. Tonifica la m usculatura i m illo ra el to postu ra l, del qual depenen la m a jo r part de les postures incorrectes que adopta el cos.

Qualsevol e xe rc ic ifis ic exigeix un a gu ttreba ll respiratori que amb el tem ps produe ix un m illo r desenvolupam ent toràcic.

In te n s ifica co n s id é ra b le m e n t el regatge sanguini per to t el cos i al s istem a nervios li p roporciona una m ajor harm onía i estabilita t.

El cos hum à no pot passar d irectam ent del repòs a l’esforg hi ha d ’haver una entrada en calor que prepari les fib res m uscu la rs i suavitz i les articu lacions que han d ’en tra r en func ionam ent. La manca d ’exercicis per entrar en ca lo r suposaria augm entar les poss ib ilita ts de lésions m uscu lars.

Després d ’aquesta breu explicació, podem

r

1 ,

VOLS BALIPerqué ñopa

punt a la pista?Percomenga

parella. L’home am dreta de la dona i am la má esquerra la i L ’hom esem preése l mana, la dona simpl

Com més ba de ixem -nos de llaun

Bail de sis ci c o m e n c e n am b e la te ra lm ent i suau.

Els peus marc qué el peu no toca a

'XOP 14

en les orientais, que idelsky i altres amb

;, per desesperades lésaspectespositius la violència ja sigu i mes cotes de fé lic itâ t i, que solam ent ens nflicte, a la guerra. A i per llu ita r contra el aconseguirei bé. igra ens regali unes rtarem una flo r, si iïneta, res d ’escenes du conjunt de roba loto, sorprendrem la lerades o una bona le casa.davant els crits , les

ot hi ha aigu que s ’hi lueden insensibles a ic ia , una ajuda, una ; cal demanar. rca hi ha m o lt bona

Rosa A justi i T rib o P sico lo g a

com ençar a m oure el nostre cos.M * T e re s a C o rtad a

1- Agafarem una cadira, recolzarem les mans i estirem l ’esquena, com pta rem fins a vu it i ens relaxarem, ho repetirem quatre cops.2- A peu dret, cames estirades i una m ica separades, inclinarem el tronc cap al davant amb vu it tem ps, rebotarem suaum ent vu it tem ps i pujarem vu it tem ps. Ho repetirem quatre cops.3- A peu dret, cames estirades i mans recolzades a la cintura, girarem cap a la dreta vu it tem ps i cap a l ’esquerra v u itte m p s més. Ho repetirem quatre vegades.4- Sentades a terra amb les cames estirades i les mans recolzades al dam unt de les cuixes, estirarem l ’esquena al màxim , com ptarem fins a vu it i ens relaxarem, ho repetim quatre cops.5- En la mateixa posició , baixarem el tronc fins a terra amb vu itte m p s amb un ritm e lent i pujarem am b vu it tem ps ho repetirem quatre cops. Començarem l ’exercici dob legante l cap i a continuació l’esquena.6- Am b l ’esquena estirada a terra, farem la bicicleta durant uns cinc m inu ts aproxim adam ent.7- De genolls amb les cames una m ica separades, estirarem una cama com ptarem fins a v u it i ens relaxarem, ho repetirem amb l’altra, quatre vegades cada cama.8- Per acabar ens estirem uns m inuts a terra, relaxant tô t el cos.

VOLS BALLAR?rectament el sistema ra les altres parts del nillora el to postural, art de les postures

¡xigeix un aguttreball produeix un m illo r

jlem en t el regatge sistema nerviós li lia i estabilitat.>sar directam ent del jna entrada en calor ulars i suavitzi les snfuncionam ent. La en calor suposaria lesions m usculars. j explicació, podem

Per qué no passes de la barra i et m arques un punt a la pista?

Per com ençar explicaré com hem d ’agafarla parella. L ’hom e am b la má esquerra agafa la má dreta de la dona i am b la má dreta la cin tura i la dona la má esquerra la recolza a l’espatlla de l ’home. L’home sem pre és el que porta la dona, és a d ir el que mana, la dona s im p lem ent el segueix.

Com més bailarás més en sabrás per aixó deixem-nos de llaunes anem per passos.

M 1 T e re s a C o rta d a .

« S W I N G »Ball de sis com passos. Els hom es sempre

com encen am b el peu e sq u e rre m o v e n t-s e lateralment i suau.

Els peus m arcats amb puntets son aquells en qué el peu no toca a terra per a fe r el punt.

LLIBRE DEL MESW IL T , de T O M S H A R P E .ED. C O L U M N A

Aquest, és el p rim e r d ’una trilog ia on es pot veure c laram ent re flectit i ’hum or anglés, de la mà de Tom Sharpe.

És un llib re d ive rtit, que parla d ’un résignât p ro fesso r aux ilia r de segon grau, que no és gens re co n e g u tm a lg ra te lsse u s in te n ts iq u e .a ca sa se va , les coses no li van m illo r.

A causa d ’aquesta ind iferència de la quai és

objecte, el seu entre ten im ent predilecte, es basa a planejar m atar la seva dona, i aixi, es posa en una d ivertida polèm ica de la quai no sap con s o rtir-s e ’n en assajar el seu pla amb una nina infable.

És fo rça en tre tingu t i, si us agrada, podeu con tinuar amb els dos següents: W ilt, els a lternatius i els te rro ris tes i W ilt, més que mai, am b els quais us fareu un bon fa rt de riure.

NI8 A s s u m p c iô F o lg u e ra

DES DEL COR DE LA VILA, FENT-VOS COMPANYA LA MUNICIPAL DE VALLFOGONA, AL 1 0 7 .9 ...

Més d ’un cop segur que teniu sentida aquesta sintonia. És la de Ràdio Vallfogona, la vostra Emissora M unic ipa l.

Hem com engat una nova etapa que sembla que ha con tac ta t de m anera extraord inària amb l ’audiència.

I, quan d ie HEM, en plural, incloc a to thom , des de la Regidoría de Cultura a l ’ú ltim conveí que escolta l’em issora. Tots som ¡m portants.

Cada dia am b em issions regulars, des de les 9 del m atí i fin s a les 10 del vespre, porto la veu de la Vila, el nom de la Vila, fin s allí on estiguis i des d ’on em pugu is escoltar.

En línie generáis és aixó en l ’actualitat Ràdio Va llfogona. Un estil de ràdio que penso que s ’escolta i s ’ha d ’esco lta r més encara, a causa de la seva senzillesa.

Falta pa rtic ipac ió de l’escola, de la 3a. edat i altres co l.lectius, però am b una m ica de calma i paciéncia es po t aconsegu ir l’éxit final.

Ràdio Va llfogona és una empresa d ifíc il de reflo tar, no ho dubteu. Existeix una com peténcia radiofònica m o lt fo rta a to t el dial.

El p rim e r punt i més im portan t, ha estat recobrar la con f ianga de la gent de la Vila (donant per descom ptat que alguna vegada l ’havia tingu t) amb la

Ràdio M unicipal.És a pa rtir d ’aquest m om ent, on la llu ita

diària amb altres opeions radiofòniques és un repte que assum eixo pie de valentia, p ro fess iona lita t i segureta tam b el que fa ig i penso fe r per aconseguir- ho.

Si no h icregués, n o tin d ria a ra un com prom is amb l’èxit d iari de la fe ina ben feta.

Aixô si, poc a poc, amb calm a, però amb ferm esa, que el nom de Va llfogona entri cada dia a cada casa de la Vila, i perquè no, tam bé de fo ra vila. I com sempre,

«Des del c o rd e la V ila » ...Gràcies a tots.

JO ANj j «Som petits, p e rò fe m so ro ll» !!

REMEMO JOCS INF,

Recuperan m ents gairebé ob passatemps tan er

E ls jocsd ’er avis o ja de més a m és s im ples que sufic ien ts m itjans é c làssic cavali de c<

Ellsjugaven pobresa i llavors l salvatges; a ix i els aquelles anècdotes ie n s ho expliquen s unies bon records d da:

Farem un ret jocs tan t particular, reco llir des dels mé ife n t-h o a m b la m à : en cap.

Des de fe r vc h i ha un am pli venta Com que es sortia m o lt m és d irecte ai per tan t un g rup di ju g a r i per d isso rt i pel cap i la tiraven b( a lliga r-la a la bici « fu llan ius» era de tam bé s ’hi posave m ira n t si la cria es abando na tso to tsa i o se ’ls estreia el cor es recorda d ’aquel encara es fan apa d ’am aga ta ll?S isen am b la natura, en c, pob le , com tirar-seï de la llet, fe n t de plat lih a q u e d a ta lg u n a c jugaven al «voli i i bastó horitzonta lrm vol.

Però to thon sem pre: les boles, co rda , e tc . . .

Ai, les boles

REMEMORANT JOCS INFANTILS

t predilecte, es basa a i aixi, es posa en una no sap con s o rtir-se ’n a nina infable., si us agrada, podeu its: W ilt, els a lte rn a te s î mai, amb els quais us

! Assum pciô F o lg u e ra

m om ent, on la llu ita jiofóniques és un repte ntia, P rofessionalität i nso fer per aconsegu ir-

ndriaarauncom prom ís an feta.amb calma, pero amb fogona entri cada dia a ¡no, també d e fo ra vila.

la»...

JO ANfern soro ll» !!

Récupérant records d ’ infantesa d ’aquelles ments gairebé oblidades, hem fe t reviure aquells passatemps tan entranyables.

Els jocs d ’entretenim ent que tenien els nostres avis o ja de més a prop els nostres pares eren m olt mes s im ples que no pas els d ’ara, no hi havia suficients m itjans econom ics ni cu lturá is p e rte n ire l clássic cavall de cartró o la pepona.

Ells jugaven dins d ’un am bient de m isèria, de pobresa i llavo rs tam bé existien uns jocs un pèl salvatges; a ix i els nostres pares ens expliquen aquelles anècdotes situades en un am bient de camp, i ens ho expliquen amb em fasi, perqué són els seus únics bon records d ’aquella infantesa tan desgracia­da:

Fa rem un recull passant p e rto ts els possibles jocs tant particu lars corn d ivu lgats arreu, intentant recollir des dels més salvatges fin s als més délicats, ife n t-h o a m b la m áx im aatenció p e rn o ob lidar-nos- en cap.

Des d e fe rvo la rse rp s fin sa ju g a r a «fullanius» hi ha un am pli ventall de jocs més o menys salvatges. Corn que es sortia m o lt més hi havia un contacte molt més d irecte am b la naturalesa que no pas ara, per tant un g rup de nois, preferentm ent, sortien a jugar i per d isso rt es trobaven una serp l’agafaven pel cap i la tiraven ben lluny, o f in s i to t algún s ’atrevia a lligar-la a la b ic ic le ta i arrossegar-la . El jo c de «fullanius» era destrossar els nius, n ’hi ha que també s’hi posaven sobre, o trencaven els ous m irant si la cria estava a pun t de néixer. Els gats abandonats o to ts aquells anim ais m orts eren ope rats ose’ls estreia el co r pe rs i encara bategava. 0 , qui no es recorda d ’aquelles cabanetes que feien i que encara es fan apartades del poblé i que servien d’amagatall? Sí senyor, eren jocs reaim ent v incu lá is amb la natura, en canvi d ’altres, són potser més de poble, corn tira r-se els uns contra els altres les tapes de la Met, fen t de platet vo lador, segur que a més d ’un li ha quedatalguna c ica triu de record. D’altres potser jugaven al «voli i dali», que consistía a posar un bastó horitzonta lm ent i p icant-lo s ’havia d ’agafar al vol.

Perô to thom es recorda d ’aquells jocs de sempre: les boles, el patacó, les pilotes, sa ltar a corda, e tc ...

Ai, les boles! Jugar a boles sempre ha estât

un joc, to thom l’ha practicat en totes les generacions. N’hi havia que hi apostaven c inc o deu céntim s, a vegades una pesseta, o s im p lem ent algunes boles. A lguns encara s ’arriscaven més i s ’hi jugaven algún santet, aquells santets que sortien com prantxocolata.

Les pilotes no eren de cu ir com ara, sinó que amb la bufeta del porc, s ’ inflaven amb una canya i alió era el més sem blant a una pilota.

D’altres eren més pe ra noies, com podia ser al palet, a fe r casetes o botigueres, i d ’altres a fe r teatre o juga r am b nines de fang. Pero el que to thom com enta era el sa ltar a corda, aquelles canqons típ iques com «el cocherito leré», o la del «Barque­ro». No tan im portan ts van ser juga r a l’anelleta, al pare carabasser, es tira r cebes, al cavall f o r t . ..

Els que sempre serán jocs són juga r al pot, a tocar i parar i potser l ’inexistent joc de les «xapetes». De jocs particu lars o m aniátics podríem destacar com fe r carreres de cargols; que consistía a posar a la ratlla uns quants cargols i a veure quin arribava prim er, sens dubte un joc lent i entre tingu t.

Podríem segu ir enum erant jocs pero cree que aquesta relació sera su fic ien t perqué s ign ifiqu i una petita in troducc ió a to ts aquells records que tenen els nostres avis i pares, i que mai oblidaran i a més, gaudeixen narrant les trapellaries que feien.

M o n ts e S im ó .

'XO P 17

rA R R E LS j aawwiwwaigiaauiiiiMMünoiuijacMOQiiiiuuioaaiifliuMiiamMaiMuuioooiiiiiBiiiaaiUint

Com vam poder esbrinar en el núm ero ante­r io r del xop, es va com ençar un artic le nou, on tots podem conéixer una m ica més de la gent del nostre poblé.

Varem com ençar al 1878 fin s al 1 8 8 9 .1 en aquest nou núm ero esbrinarem nous naixements, que hem troba t anotats en els llib res de registre de l’A juntam ent, de l’any 1890 fin s al 1895.

Será am b l ’ordre de l’altra vegada, p rim er l’any, segu itde l nom de la casa i després els cognoms. Cal te n ir en com pte que de l’any 1892 i p rinc ip is del 1893, no hi fig u ra el nom de la casa.

Ah! Per ce rt si encara no trobeu els vostres cognom s, no us desanim eu en el proper núm ero continuarem .ANY CASA1890

Cal Jaum e Sol Cal Cabalé Petit Cal Francese Roma Cal Josep Borrell

1890

1891

Cal Jaum e del Fuster Cal Pantón del Clavé Cal Ram on del Geperut Cal Polonio Cal Valeri Joval Cal Codina Cal L lució La CarbonaCal Cabalé del M onclúsCal PastorCal B isongaCal L lorençôCal EstudiantCal CavaCal Pubille tCal Cabalé del SonCal RoviraCa la M argaritaCasa RoigCasa Quadra del M orros Cal Cirera

COGNOMS M ontc lús i Fabregues

Farré i R icart Sol i Solé

Oms i Camarasa Roma i Prats

Borrell i Pedrós Vila i Fabregues

Oms i Cases Rubió i Ortiz Joval i Valls O rrit i Rogé

Joval i Torres Codina i Carbonell Torren t i Santiu lari

A rru fa t i Marbá M onclús i to rren t

Companys i S isteró Abella i Sellart Rubió i Pujuan

Cases i Folguera Cava i Graus

Folguera i Ortiz Mateu i Trilla

Mercadé i Bertrán M estre i Randar

Carbonell i Llibre Ribas i Boldú

Costafreda i Joval Planes i Joval

Cal Boladeres Cal Pons Cal Son Cal Fuliola

«1892

Cal Ton del Geperut Torre del Sandium engeSandium enge i Vidal Cal M iquel del Carreté Cases i Regue Cal Bergadà Bergadá i Trilla

Boladeres i Serentill V ila lta i Pons T rilla i Cases

Sol i Serret V ila rruv í i Bertrán

Borda i A rru fa t Serret i Sandium enge

Bergadá i Farré Cal Cabalé del TorradesTorrades i Carbonell — T ribó i T e ix idor

Cal Peritxot Cal Serret Cal Roset

Cal Fuliola Cal ClavéCal Cabalé del bosch Cal Madalen Cal Ton del Son Cal torrades

1893

Cal Bisonga Cal Ton del Son Cal Cava Cal son Cal Capredó Cal Bergadá Cal Pubillet Cal Pastor del Calvé

Sol i Mas Rubió i Oms

Bosch i Cases Rubió i A rg ilés

T rilla i Pijuan Torrades i Español

Guardia i Blanch V ila i Fabregues Palise i T o rren t Borda i G iribet

Oms i Cases V ila ró i Torres

M onc lús i Solé Codina i Carbonell

M onclús i Fabregues Joval i V ilap iñó

Carbonell i L libre Porta i Frances

T orren t i Santiu lari Borda i A rru fa t

Clua i Cases Rom a i Prats

Porta i Fort Joval i Valls

M onclús i T o rren t Sandium enge i Vidal

V ila rrub i i Bertrán Torrades i Carbonell

Enrich i Jové Abella i Se llart

T rilla i Pijuan Cava i Graus T rilla i Cases

Farre i — Bergada i Trilla Folguera i Ortiz

R ubió i Ortiz Rubió i T ribó

Cal Madalen Cal Cabale de Torre Oliva Cal Agusti Reí

1894 —

« Cal Joan del P

« Cal Polonio« Cal Paquí« Cal Cabalé del« Cal Parcero de« Cal Son« Cal Parcero de1895 C a lM ane ldeC « Cal Giribet« Cal Diego del f

BALANÇ I ESPORTIVI EQUIP DE ( DESEMBRE

A princ ip is di seus Estatuts, s ’acat rea lita t.jurid icam ent, de Va llfogona de Baia a èsser forga im port: nostre m unic ip i, perq àm b its de la realitat t insta l.lacions, pressup esportis tes), i assenti q u e e n e lfu tu rs ig u ie l Va llfogona . Peròe l se el setem bre de 199

TiO P 1Z

Boladeres i Serentill V ilalta ¡ Pons Trilla i Cases

Sol i Serret V ilarruví I Bertrán

Borda i A rru fa t Serret i Sandium enge

Bergadá i Farré ssTorrades i Carbonell

T ribó i Te ix idor Sol i Mas

Rubió i Oms Bosch i Cases

Rubió i A rg ilés Trilla i Pijuan

Torrades i Español Guardia i Blanch Vila i Fabregues Palise i Torren t Borda i G iribet

Oms i Cases V ilaró i Torres

M onclús i Solé Codina i Carbonell

M onclús i Fabregues Joval i V ilap iñó

Carbonell i Llibre Porta i Frances

Torrent i Santiu lari Borda i A rru fa t

Clua i Cases Roma i Prats

Porta i Fort Joval i Val Is

M onclús i Torrent Sandiumenge i Vidal

V ila rrub i i Bertrán Torrades i Carbonell

Enrich i Jové Abella i Sellart

T rilla i Pijuan Cava i Graus Trilla i Cases

Farre i — Bergadá i Trilla Folguera i Ortiz

Rubió i Ortiz Rubió i T ribó

« — Mateu i Trilla « Cal S im ó del Cava Cava i Borrell« — Borda i Cases « Cal Fuñóla Sol i Mas« — Codina i Carbonell « Cal X irrinau V ila rr iv i i Bertran« — Folguera i Serret « Cal Llorensó Rubiô i Pijuan« Cal Madalen Rubió i Argiles « Cal Jaum et del Fusté Oms i Cases« Cal Cabale del Capredó Farré i Joval « Cal Peijan Borda i A rru fa t« Torre Oliva Aranés i Ortiz « Cal Guineu V iladrich i Torrent« Cal Agusti Rene Reñe i Mota « Cal Panton del Clavé Rubiô i Ortiz« — Borda i Cases « Cal Agustí del Bosch Bosch i Cases« — Mestres i Randes « Cal L lució T orren t i Santiu lari1894 — Serret i Delgado « Cal Bepet del Clavé Rubiô i Oms« — Oms i Cases « Cal Capredó Farré i R icart« — Sol i Mas « Cal Costuré D om ingo i Pons« — Serret i Sandiumenge « Cal Pere del Torrades Torrades i Carbonell« Cal Joan del Pallise Pallise i Torrent « Cal Quico de Tona Torrades i Español« __ iSandiumenge i Vidal « Cal Ton del Mestre V ilaró i Torres« — Vila i Fabregues « Cal M onclús M onclús i Torrent« — Boladeres i Serentill « Cal M ajordom del Lluch Sarries i Valls« Cal Po lonio O rrit i Rogé « Cal Bergadá Bergadá ¡T rilla« Cal Paquí Masana i Llovet « Cal Ramon del Geperut Joval i Valls« Cal Cabalé del Bergadá Bergadá i Serret « Cal Codina Codina i Carbonell« Cal Parcero del Reñe Cuco i Espona « Cal Sandium enge Sandium enge i Vidal« Cal Son Trilla i Cases « Cal M oreno del Fuñóla Sol i Solé« Cal Parcero del L lovet Borrell i Pedros « — Palou i Carbonell1895 Cal M anel de Curulla Joval i V ilapiño« Cal G iribet Borda i G iribet R a m o n a T o rra d e s« Cal D iego del M onc lúsM onc lús i Fabregues Agnés P lanes

BALANÇ DE LA GESTIO ESPORTIVA EN EL NOU EQUIP DE GOVERN A 1 DE DESEMBRE DE 1991

A p rinc ip is de 1992, amb l’aprovació deis seus Estatuís, s ’acabarà el com pte enrera per fe r realitat, ju ríd icam ent, el patronat M unicipal d ’Esports de Va llfogona de Balaguer, un avenç que pot arribar a èsser fo rça im po rtan t per a la vida esportiva del nostre m un ic ip i, perqué arribará a coord inar to ts els àm bits de la realitat esportiva de la vila (activ ita ts, instal.lacions, pressupostos, gerència, fo rm ació dels esportis tes), i assentarà les bases del que es pretén que en el fu tu rs ig u i el desenvolupam ent esportiu de Vallfogona. Però el seu cam inar tècnic va com ençar el setem bre de 1991, amb la c o n t r a c ta i d ’un

Técnic M unicipal Esportiu amb la fin a lita t d ’ass istir i p rom oure l’activ ita t esportiva en to ts els seus ám bits d intre del nostre m unic ip i.

Després de 3 mesos de treball (tem ps m olt cu rt cons iderant-lo en el m arc del que dura un curs o una tem porada esportiva més concretam ent), creiem que podem presentar ja una v is ió de la realitat en la qual veiem envoltat el panorama esportiu actual de Vallfogona.

A nivell d ’activ ita ts, la tasca que s ’ha emprés con jun tam ent am b les d ife ren ts associacions i entita ts esportives del m unic ip i ve a co m p lir en els següents apartats:

S’estan duent a term e d iferents escoles de prom oció esportiva per ais joves en edat escolar del m un ic ip i. De fu nc ionam en t con tinua t du ra n t el període del que será el curs escolar 1991 -92, s ’está entrenant un o dos cops per setm ana i jugan t els dissabtes les com petic ions escolars organitzades peí Consell Esportiu de la Noguera en les d iferents

m odalita ts esportives:Esports ind iv idu á is : patinatge, atle tism e,

tennis taula i badm inton (i que s'han de contem plar amb natació i tennis a pa rtir de l ’estiu).

Esports co l.lectius: bàsquet, handbol i fú tbo l sala (w ater polo du ran t l ’estiu).

En aqüestes escoles esportives el que estem contem plan t és tan t la in ic ia d o corn el més ait n ivell que ens és possible de perfeccionam ent en els d is tin ts esports, m o lts cops amb el suport dels m ateixos pares dels esportis tes que col.laboren tras l.ladant-los ais partits , o Centres de Tecnificació d ’aquell esport concret.

Hem engegat dues propostes d iferents (el P rogram a de M u scu la d o i Acond ic ionam ent Físic, i el Program ade Rehabilitado Funcional) encaminades al m anten im ent i/o m illo ra de la cond ic ió fís ica de to thom qui ho vu lgu i, lligan t-ho a més a més amb unes m illo rs cond ic ions per poder treba lla r la seva p re p a ra d o fís ic a aque lles e n tita ts e sp o rtive s m un ic ipa ls que ho cregu in oportú .

S ’e s ta n p ro m o c io n a n t les a c t iv ita ts d ’anim ació esportiva de la vila, activ ita ts de caire re c re a tiu -e sp o rtive s encam inades a o fe rta r de d iferents m aneres una o cupado del tem ps de Heure dels va llfogon ins que ho desitg in, amb diferents propostes corn són:

A ju ts hum ans, d ’organitzaciô, économ ies i d ’insta l.lac ions als d iferents clubs esportius del m un ic ip i: Club d ’Escacs, Club de Tae-Kowndo, Club de Bitlles, Club de Fútbol Sala, Club de Bàsquet.

Organització i patrocini d ’activitats récréatives i esportives duran t les Festes Locals del M un ic ip i: patroc in i de les com petic ions d ’Auto Cross, Proves de T ir i C iclisme duran t la Festa M ajor, etc..

Estem in c id in t en l ’a d e q u a c iô de les ins ta l.ac ion s i rec in tes esp o rtiu s del m un ic ip i: p ropostes i so l.lic itud de subvencions per rem odelar i con tru ir nous equipaments esportius perVallfogona, en llum enat i adqu is ic ió de m aterial per la pista po liesportiva descoberta de les piscines, u tilització deis sistem es de calefacció del po liesportiu , etc.

S ’està treba llan ten la poss ib ilita t d ’organitzar unes estades esportives d ’estiu pels joves esportistes del poblé, amb l’ob jectiu de con tinuar vivenciant els e spo rts que els agraden d u ra n t l ’es tiu , i que in co rp o ra rie n a esp o rtis te s ja més grans dels m ate ixos clubs esportius va llfogon ins en el paper de m o n ito rs d ’aquestes.

A ixLm ate ix s ’està treba llant en la poss ib ilita t d ’o fe rir d ife ren ts ac tiv ita ts en la natura: esquí, excurs ion ism e, c ic lo tu rism e, tant amb una v is ió per

part nostra recreativa, com fís ica-esportiva corn de m illo r coneixem ent del nostre prop i país.

A nivell d ’o rganitzaciô i func ionam en t de la nostra tasca però, és on hem cregu t m és urgent una in te rvenc ió en el se n tit d ’a g ilitza r la d ire cc ió i coord inació de les anteriors activ ita ts que és la nostra in te n d o d 'anar continuant.

Davant la s ituaciô , creiem que el Patronat M unicipa l d ’Esports podria cons titu ir-se com una em presa que podria estar dotada de m écanism es prop is que, encara que de ben segur i du ran t un bon période de tem ps s ’hauran d ’anar perfecc ionant i conso lidan t i podrá « funcionar».

Les propostes d ’activ ita ts del Patronat M u n i­cipal d ’Esports de V a llfogona de Balaguer giraran entorn de les següents lin ies d ’actuaciô:

P rom oure to t un s e g u it d ’a c tiv ita ts de p a rtic ipado i p rom oció esportiva i social en el m unic ip i: des del fom en t de les escoles esportives en d iferents m odalita ts, a les activ ita ts p e radu lts i de la tercera edat, potenciaciô de les entita ts esportives que encarrilin l’esport de com pe tic iô a p a rtir dels 16 anys, program es específics per in tro d u ir i po tenc iar nous esports, etc.

Activ ita t esportiva encam inada a o m p lir un espai d ’anim ació sòc io -esportiva de la vila: p rog ra ­mes de torne jos de d iferents esports pels périodes vacacionals, activ ita ts com plem entàries al recinte de la p iscinadurante ls estius, organització d ’activitats en la natura (cam panyes d ’esqui, excurs ion ism e, esports d ’aventura, etc.), do tac ió de b ib liog ra fia i material de caire esportiu en la B iblioteca M un ic ipa l al servei de les d iferents entita ts esportives de Vallfogona i de particu lars, organ ització d ’Estades Esportives i Campus duran t els périodes vacacionals estim u lació dels m ateixos esportis tes va llfogon ins perqué treballin amb els més petits en la seva fo rm ac ió esportiva, etc..

És pe rtan t en base a aqüestes lin ies de treball que el Patront p lanificará i p rogram ará les activ ita ts de l’Àrea d ’Esports del nostre m un ic ip i, sota la d irecció de la Junta de Govern que regirá els seus destins.

Des de fa uns dos mesos, un nucli bàsic de treball s ’ha com ençat a m oure, descob rin t els eixos com uns d ’experièneies s im ilars arreu de la provincia, i que podrien sentar els p ilars del que seria un treball en com ü entre to ts nosaltres.

Crée que de m om ent la c o n s t itu e r d ’un Patronat a Vallfogona, un m un ic ip i de nom és unes 1.400 persones i en el que l’usuari passaria a pagar a canvi d ’uns serveis que se li o fe ririen , hem d ’ésser

conscients que de m és que un proje p robab lem ent d ’éss d ’anarap renen tde lf les quais ens haurei que po t ésser una actua lm ent és la no:

Latascaque fàc il. A la dificultat canv ia r la tra jectôri func ionantdesde ja f; i desconnectada ada Patronat, crec que p com ençar el funcic l ’exercici del 92.

Per tant, en < davantdos fronts: pot i llençar i consolidar 1 van desenvolupant < poblaciô vallfogonin« a la tasca tècn ica-geri la ben com plicada fe treball que, guiats [ l’esport va llfogon i el

El com ençar com près per una pari

REFORMANOVESESPORTIVI

Arran de la ni E d u ca tiu q u e se ’nsve de Reform a Educati D éportés està projet ensenyam entsesporl joves va llfogon ins q i tem a, i que pugueu < fis ica i l ’e sport com v ida professiona lm er

Si és aquest < q u e p re té n e s proporr que fin s ara és prévis e t p o t ésser d ’u tilita t

A vu i en dia e fis ica i l ’e spo rt estan très cam ps diferents:

física-esportiva com de tre propi país.:ió i funcionam ent de la ic re g u tm é s urgent una l’ag ilitzar la d irecc ió i irs activitats que és la nuant.creiem que el Patronat i constitu ir-se com una dotada de m écanism es en segur i duran t un bon i d'anar perfeccionant i mar».vitats del Patronat M un i- ina de Balaguer g iraran ís d ’actuació: segu it d ’a c tiv ita ts de sportiva i socia l en el e les escoles esportives s activitats per adu lts i de de les entitats esportives im petició a p a rtir dels 16 : per in tro d u ir i po tenc iar

ìncaminada a o m p lir un jortiva d e la v ila : p rogra- its esports pels périodes nplementàries al recinte s, organització d ’activitats d ’esqui, excurs ion ism e, dotació de b ib liog ra fia i in la Biblioteca M un ic ipa l ! entitats esportives de >, organització d ’Estades tels périodes vacacionals esportistes va llfogon ins més petits en la seva

i aqüestes lin ies de treball programará les activ ita ts ìostre m un ic ip i, sota la ivern que regirá els seus

mesos, un n u d i basic de Dure, descobrin t els eixos ìilars arreu de la provincia, ars del que seria un treball res.nent la constituc ió d ’un m unicip i de només unes

! l'usuari passaria a pagar ;e li oferirien, hem d ’ésser

conscients que de m om ent no po t passar d ’ésser més que un projecte expérim ental, que costarà probablem ent d ’ésser acceptai, i en el quai s ’haurà d ’anaraprenentde les deficiències i mancances amb les quais ens haurem d 'anar trobant, però que crec que pot ésser una bona idea de fu tu r en la que actualm ent és la nostra responsabilitat.

La tasca que es presenta davant nostre no és fàcil. A la d ificu lta t que com porta en si mateix canviar la tra jectò ria d ’uns serveis que han anat funcionantdes de ja fa te m p s d ’una manera autònoma i desconnectada adaptant-los a una sola empresa, al Patronat, crec que podriem afeg ir-h i la pressa per com ençar el fun c io n a m e n t des de p rinc ip is de l’exercici del 92.

Per tant, en aquests m om ents ens trobem davant dos fron ts : posaren funcionam ente l Patronat, i llençar i conso lida r to t un segu it d ’activ ita ts que es van desenvo lupant dia a dia en el con jun t de la poblaciô va llfogon ina i dels agrégats, el que fa que a la tasca tècn ica-gerencia l del Patronat s ’hi afegeixi la ben com plicada fe ina de fo rm a r to t un equip de treball que, guiats pels m ateixos interessos, tiri l ’esport va llfogon i el més endavant possible.

El co m e n ç a m e n t de l c u rs 1 9 9 1 -9 2 ha com près per una part l ’adqu is ic ió en un marge m olt

cu rt de tem ps per part de la Regidoría d ’Esports, d ’ un c o n ju n t d ’e ines que c o n f ig u ra un x ic l ’equipam ent bàsic sobre el quai hem com ençat a treballar, i que s ’ha ajuntat a Tintent de d issenyar i properam ent posar e n fu nc ionam en ttècn icam en te l Patronat M unic ipa l d ’Esports.

En aquests m om ents estem , dones, intentant in tro d u ir uns canvis en el func ionam ent de l ’àrea d ’esports perô sense ta lla r amb el que s ’ha v ingu t fe n tfin s ara, i po tenc ia rles noves in ic ia tives que van s o rtin t en el si del nostre m un ic ip i.

Ens trobem ara davant la fase de c la rifica r idees, program es i projectes am b aquests clubs i associacions que desenvolupen actua lm ente l treball de p rom oció esportiva de Vallfogona, un cop ja fe ts els prim ers contactes amb ells i que hem v is tf in s on po t i es com prom et a a rriba r cada una d ’aquestes en tita ts . El segon pas ha de c o n s is t ir ara en racionalitzar el lloc de cadascú, les tasques i actituds que ha d ’adoptar tothom en func ió dels seus objectius i manera de func ionar que hom presenta, i aquesta será la tasca que pensem ten ir encomanada pels in ic is d ’aquest proper any 1992.

Qué gaudiu d ’un prósper i esportiu any 1992! !M a n e l S e rre t i Pons

R e g id o r d ’esp o rts

REFORMA EDUCATIVA I NOVES TITULACIONS ESPORTIVES

Arran de la nova estructu rac ió del Sistema E d uca tiuquese ’n s v e a s o b re a m b la L.O.G.S.E. (Llei de R eform a Educativa), el Consejo Superior de Deportes está pro jectan t tam bé una reform a dels ensenyam ents esportius i que poden afectaraquells joves va llfogon ins que tingueu inquietuds sobre el tema, i que pugueu a rriba r a con tem plar l ’activ ita t física i l ’esport com una fo rm a de guanyar-vos la vida pro fess iona lm en t el dia de demá.

Si és aquest el vostre cas, aquest article el que pretén es p roporc iona r-te una lleugera v is ió del que fin s ara és p rev is t de cara que t ’in fo rm is per si et pot ésser d ’u tilita t en el fu tu r.

Avui en dia els professionals de l’activ ita t física i l ’esport están requerits fonam enta lm ent en tres cam ps d iferents:

En l’ám bit educacional. Treba lla r en l’ám bit educatiu inclou des de l’ensenyam ent p rim ari fin s a la Universität, ja dins de l’assignatura Educació F ísica, com des de les a c tiv ita ts e s p o rtiv e s extracurricu lars.

En l ’ám bit de la recreació i de tem ps de Heure. Aquest és un cam p re lativam ent nou, i en el qual avui en dia és preveu que en el fu tu r pugui haver-hi força demanda de gent que s ’hi dediqui. Aquest camp inc louria «l’esport per a to thom », o sigui, activ ita ts per co l.lectius (g im nástica per a dones adultes, te rceraedat, antics esportistes, etc.), I’esport com a terapia per m anten ir una bona fo rm a fís ica o estética i tam bé els program es de rehabilitació i recuperació, la práctica dels «esports en la natura», i dels quals a Lleida tenim una fo rta activ ita t i auge, i fin s i to t el tu rism e esportiu .

Avui en dia, i per atendré to ts aquests camps, els ensenyaments esportius están basats en:

a) La llicenciatura en Educació Física, que es fa als INEF.

b) Les t itu la c io n s de les fe d e ra c io n s esportives.

c) Els ensenyam ents no o fic iá is que es do ­nen en entita ts privades.

A pa rtir dels propers anys, quan s ’im planti la L.O.G.S.E., està p rev is t que totes les titu lac ions esportives les atorgui el M inisteri d ’Educació i Ciència. El qual d ’acord am b les Federacions Esportives, im plantà els tres n ive lls de titu lac ions segiients:

a) Via Escoles Esportives: a pa rtir de 2n. d ’Ensenyam ent Secundan O bligatori, 2n. de BUP o 2n. de F.P. actual es podrá opo ta r ais títo ls de:

1.- M o n ito r d ’un esport concret. Serán cu r­sos de 300 hores am b la fina lita t que els que els supe rin pugu in treba lla r en Escoles d ’ ln ic iac ió Esportiva dels co l.leg is (A.P.A.S.), o treba llin en la in ic iac ió esportiva amb gent gran (m on ito rs d ’esquí, de natació, etc.). A ques ttíto l es podrá treure a través de l’Escola Catalana d ’Entrenadors o altres centres hom ologats o fic ia lm en t. Será una fo rm ac ió que no p roporcionará un títo l académie, s ino tan sois un certifica t.

2.- Técnic d ’un esport concret. A pa rtir del títo l anterior, i a la mateixa Escola d ’Entrenadors podrá preparar-se aquest títo l de fo rm ac ió in te rm e­dia.

3 .- Técnic Esportiu S uperior en un esport concret. A pa rtir de Batxillerat o COU actual, i amb una durada de 1.000 hores, podrá estudiar-se en una escola federativa o bé en l ’Escola Catalana d ’Entrenadors. V indria a su b s titu ir ais actuals títo ls d ’Entrenador Nacional en un esport, i nom és podria a c c e d ir -s ’ h i, dones, a p a r t ir d ’ haver co n c ló s l’Ensenyam ent Secundan O bligatori.

Aquest títo l estará encarat a traba lla r en l’en trenam ent esportiu d ’alt nivell, i per la fo rm ació dels m o n ito rs i técnics in term edis dels quals ja hem parla t abans.

b) Via Form ació Professional:1 .-Técnic en activitats Esporti ves en la Natura.

(Està prev is t que tam bé es facin técnics en altres fam ílies d ’esports, però encara no està tan avançai el pro jecte). En els centres d ’Ensenyament M itjá (actua lm ent BUP i F.P.) es creará aquesta nova especia lita t a la qual s ’accedirà a pa rtir de 2n. curs d ’Ensenyam ent Secundan, 2n. de BUP o 1 r. grau de F.P. Aquest títo l constará de 1.000 hores (800 a l ’ ln s titu t i 200 en Centres de Treball), i perm etria especialitzar-se en activ itats esportives de muntanya, o en aquàtiques i nàutiques. Amb eli podrá treballar- se com a guia d ’esquí, m untanya o sem blants per una part, o per ensenyar p iragüism e, vela, etc. per altra.

2.- Técnic Supeioren activ ita tfísica i animació

esportiva. A pa rtirde Batxillerat o COU actual podran fer-se aquests estudis que constaran de 1 .000 hores (800 teòriques a l’ ln s titu t i 200 práctiques en un Hoc de tre b a ll). Es correspondria , dones, al que ara és un m ódul 3 de Form ació Professional.

Am b aquesta titu lac ió podrá treba lla r-se en anim ació esportiva, en hotels, etc., realitzar les activ itats esportives extraescolars d ’un c o lle g i o traba lla r en Servei M unic ipa ls d ’Esports.

c) Via Ensenyament Superior:1.- M estre especialista en Educació Física i

Esportiva. A pa rtir de Batxillerat o del COU actual podrá es tud ia r-se aquesta branca en Esco les Universitáries, i contará amb una durada d ’entre 1.800 i 2.700 hores. Actua lm ent aquesta especia lita t ja s ’està ¡m partin t per aquells m estres d ’E.G.B. que vu lgu in declinar-sea donar l ’assignatura d ’Educació Física.

A m b a q u e s t t í to l p o d rá im p a r t i r - s e l ’ass igna tu ra d ’Educació Física en els Centres d ’Ensenyament Prim ari, o podran dur-se equips i organitzar activ itats esportives escolars.

2.- L licenciat en Ciéncies de l’A c tiv ita t Física i de l ’Esport. A pa rtir del Batxillerat i després d ’haver agafat aquesta especialita t en Secundária o el COU actual, i després de passar la S e lectiv ita t i les Proves d ’lngrés podrá estudiar-se aquesta especia lita t en els INEF, amb una durada d ’entre 3 .000 a 4 .600 hores.

O b te n ir a q u e s t tí to l p e rm e trà im p a r t ir l’assignatura d ’Educació Física en Ensenyam ent Secundan O bligatori, en Batxillerat i en F.P., traba lla r en E d u c a c ió F ís ica A d a p ta d a en a lu m n e s discapacita ts, investigaren Centres d ’A It R endim ent Esportiu, i d irig irtécn ica m en t entita ts i ins ta i.lacions esportives, amb la categoria de Técnic S upe rio r de l’A dm in is trac ió Pública.

Ja veieu dones, que en el fu tu r per acced ir a titu lac ions esportives será necessari haver a rriba t a uns m ín im s nivells en el S istem a Educatiu, i que deixarà pas a tres vies d iferents: l ’esportiva (a pa rtir de l ’ensenyam ent secundan ob liga to ri (16 anys), i després el M ódul 3, o Batxillerat especialitzat en a c t iv ita ts f ís iq u e s i a n im a c ió e s p o r t iv a ) , i l’Ensenyament S uperior (tan t pel que contem pla l’especialització dels m estres d ’Educació Prim ària, com la licen c ia tu ra en Educació Física).

El présent artic le ha extre t dades a p a rtir dels textos de treball de la C om issió especial creada pel Consejo S uperior de Deportes el 15-3-91.

RICARD BLACH I V ILLALBA TECNIC M UNICIPAL D ’ ESPORTS

MONOGR/ ELS ESCAC

És un joc que sense fonam entperò un esport basai en pensar cada cop tri fàc ilm ent; pe rtan tpo t

Però to t i se aquell que li agrada é bé; un hobbie.

ORIGEN I HIST ESCACS.

Hom localitza I Grècia i sobre to t a l ’Ii p re c e d its d ’a ltre s M esopotàm ia ...).

El joc del «xati relacionat amb l ’actual laX ina, Corea, J a p ó il 'l ben diferents al que no: llocs, els àrabs conque a la Peninsula Ibèrica i so rg i la versiô actual.

Eren coneguts Carlemany i arribaren 1

Apartirde l 1100 entre la noblesa.

E ls esca cs a nom brosos document«

A lfons X el Savi En el jo c del

nom broses quantitas d bi.

Però el joc, con to rn e ig d e la h istòria, l ’( guanyà l'ita lià Giovanni

El 1 6 0 0 s ’acom| en la no rm ativa escaqu

A p a r t france : tra d ic io n a lm e n t els ar l ’hegem onia sobre aque serioses i sistem àtique

Des de la meita sov iè tics els qui gairet guanyante ls cam pionati pels EUA de Fisher).

Actua lm ent e lea Kasparov.

"XOV 22

¡rato COU actual podran onstaran de 1.000 hores00 pràctiques en un lloc i, dones, al que ara és un ssional.¡ó podrà treballar-se en itels, etc., realitzar les iscolars d ’un co l.leg i o als d’Esports.Superior:

sta en Educació Física i ¡Ilerat o del COU actual ta branca en Esco les mb una durada d ’entre fient aquesta especia lita t lis mestres d ’E.G.B. que l’assignatura d ’Educació

il p o d rá im p a r t i r - s e Física en els Centres podran dur-se equips i ives escolars. ncies de l’Activ ita t Física xille ra t i després d ’haver en Secundaria o el COU a S e lec tiv ita tilesP roves1 aquesta especialita t en i d ’entre 3 .000 a 4 .600

itol pe rm etrà im p a r t ir Física en Ensenyam ent tx ille ra ti en F.P., treba lla r dap tada en a lu m n e s i Centres d ’AIt Rendim ent int entitats i ins ta l.lacions ia de Técnic S uperio r de

i en e lfu tu rp e ra c c e d ira necessari h a ve ra rr ib a ta Sistema Educatiu, i que rents: ¡’esportiva (a pa rtir ir i ob ligatori (16 anys), i itx ille ra t especialitzat en n im a c ió e s p o r t iv a ) , i ta n t peí que contem pla res d ’Educació Prim aria, ucació Física), lex tre tdades a pa rtir dels íissió especial creada peí irtes el 15-3-91.;a r d b l a c h i v i l l a l b a M U N IC IP A L D ’ E SP O R TS

MONOGRÀFIC: ESCACS ELS ESCACS CONI A JOC

És un joc que a sim ple vista sem bla avo rrit i sense fonam ent però to t és qüestió de posar-s ’hi; és un esport basat en l’exercici mental que ajuda a pensar cada cop troban t resolucions, etc., més fácilment; p e rta n tp o ts e ru n bonexerc ic i «d’estudi».

Però to t i sem blar un esport serios, per aquell que li agrada és una m anera de passar-s ’ho bé; un hobbie.

ORIGEN I HISTORIA DEL JOC DELS ESCACS.

Hom localitza l’origen dels escacs a Egipte, Grècia i sob re to t a l’ India. Aquests, però, ja foren p re c e d its d ’a lt re s l lo c s (R o m a , X in a , M esopo tám ia ...).

El jo c del «xaturanga» es creu el joc més relacionat am b Tactual joc del escacs. D’a llí passé a la Xina, Corea, Japó i l ’ Iran (d ’on se’n derivaren jocs ben d iferents al que nosaltres coneixem ); d ’aquests llocs, els àrabs conqueridors, l ’exportaren a Sicilia, a la Península Ibèrica i a l ’Europa cristiana, d ’on en sorgi la vers ió actual.

Eren coneguts, els escacs, a la co rt de Carlemany i a rribaren fin s a Escandinàvia.

A p a rtird e l 1 100erenato ta rreu ,especia lm ent entre la noblesa.

E ls e s c a c s a p a re ix e n e s m e n ta ts en nom brosos docum ents catalans de l ’Edat M itjana.

A lfons X el Savi, tam bé els dedicé un llibre.En el jo c de ls escacs s ’ hi a p os taven

nom broses quantitas de diners i TEsglésia el p roh i­bí.

Però el joc , continué estenent-se. El p rim er torneig de la h istoria , l ’organitzà Felip II, el 1574, i el guanyà Titalié Giovanni Leonardo.

El 1600 s ’acom plí la un ificació , no-m undia l, en la norm ativa escaquista.

A p a r t fra n c e s o s i ita lia n s , han es tâ t trad ic iona lm en t els anglesos els posse idors de Thegemonia sobre aquest esport (del qual se’n feren serioses i s istem étiques investigacions).

Des de la m e ita t del présent segle són els soviètics els qui gairebé any rera d ’any han anat guanyant els cam pionats m undials (amb un parentesi pels EUA de Fisher).

A c tua lm ent el cam pió m undial és el soviétic Kasparov.

C am p io n s d e l m on d ’escacs

Steinitz Austria 1866-1894Lasker Alemanya 1894-1921Capablanca Cuba 1921-1927Alekhin França 1927-1935Euwe Holanda 1935-1937Alekhin França 1937-1946Botvinnik URSS 1948-1957Sm ysloy URSS 1957-1958Botvinnik URSS 1958-1960Tal URSS 1960-1961Botvinnik URSS 1961-1963Petrosian URSS 1963-1969Spassjik URSS 1969-1972Fischer EUA 1972-1975Karpov URSS 1975-1985Kasparov URSS 1985

ESCACS A CATALUNYA. COMPETICIONSActualm ent, a Catalunya, el nivell general en

aquest esport ésa lt: el Més ait de to t l’Estat espanyo l.De C a ta lu n y a han s o r t i t f ig u re s

im portantíss im es com el cam pió m undia l in fantil, un cam pió d ’Europa juven il, i un te rcer lloc a Europa, també en categoria juvenil.

De catégories, n ’hi ha quatre: tercera, la segona, la prim era i la preferent.

La tercera s 'adqu ire ix au tom éticam ent en com ençar a jugar. Es van com ptab ilitzan t els punts que vas guanyant en els to rne jos que es d isputen, i així es va accedint a la categoria im m edia tam ent superio r (depenent, és ciar, dels résulta ts), fins a poder arribar a la m áxim a, la preferent.

Les catégories anomenades no están en func ió de l’edat.

També hi ha pero, com petic ions per edats (ens referim a aquelles d isputades entre jugadors de les mateixes edats): juven il, in fantil, etc.

Si quan hom arriba a la preferent, allí obté bons résultats, pot aconseguir ser M.C. (M estre Catalé), un títo l ben reconegut i dotat d ’un cert prestig i.

A Catalunya, els escacs, s ’hi están arrelant; i encara que continuí essent una m inoría la que par­tic ipa d ’aquest esport, cada cop més, esté guanyant terreny entre les afic ions o fin s i tô t «dédicacions» - per així d ir-ho-, entre el poblé catalé.

EL CLUB D’ESCACS DE VALLFOGONAL’in ic i del Club d ’Escacs de Vallfogona fou,

ara ja fa uns quatre anys, entre espirá is de fum i o lo r de xerrades i jocs de cartes, al bar «Cal Farré». Després, el Club ja cons titu ït com a tal, va canviar de local: es traslladaren a l ’antiga casa dels m estres - que perdura encara actualm ent-.

És un local dels més acondic ionats de la prov inc ia de Lleida, tô t cal d ir-ho , ja que es tracta d ’un pis destinâ t exclusivam ent als escacs.

Els socis que en fo rm en part, han de pagar ún icam ent la seva quota al cap de l ’any. Actualm ent, són una trentena de soc is i hi ha quatre equips: un de sub-16 (m enors de setze anys), o quart equip: són quatre jugadors, com el segon equip (segons categoria). Per ù ltim , hi ha el p rim er equip que són els que juguen a la m áxim a categoria, la Preferent, hi ha vu it jugadors.

Cal d ir, que en relació als hab itants de Va llfogona i els jugadors que hi ha, el C lub es troba actualm ent, ben am unt quan a nivell provincia l: un a la m áxim a de to ta Lleida i els altres dos en catégories in fe rio rs , que així mateix, m antenen el nivell.

De la can te ra han s o r t it dos ju g a d o rs destacables; un d ’ells perô, ho hagué de deixar per m o tius d ’estudis.

No po t de ixar de d ir-se que el c lub ha a co n se g u it.m eritô riam en tl’ascens: Durant tres anys seguits, hi ha hagut jugadors del Club que han quedat cam pions i so ts-cam pions de la provincia, en la seva respectiva categoria, aconsegu in ta ix il’ascens corresponent, fin s a a rriba r on es troba ara.

El Club d ’Escacs está fen tuna tasca im portant donant classes a to thom que hi va, i esta d isposât a fe r-ne a to ts aquells que hi vu lgu in anar; tant els més petits, els qui com encen, com aquells a qui se’ls desperti l ’ in terès per saber-ne.Esté obert a tots.

BIOGRAFIA ESCAQUISTA I ENTREVISTAAquest apartat, ens ha sem blât convenient

de ded icar-lo a un jove vallfogon i, en Josep Oms i Pallisé; personatge destacable dins de l ’esport dels escacs a tô t l ’à m b it català, i a vo ltes, tam bé a l ’espanyol.

Als dotze anys com ençà a jugar i als tretze ja quedà cinquè del cam pionat in fantil de Catalunya. L ’any següent en quedà tercer.

Als quinze, es trobava a la m áxim a categoria, la preferent.

L ’any 1989 representé, ju n t amb d ’altres

jugadors, l’equip català; a més, quedà cinquè en el cam pionat juven il català, i, partic ipé per prim era vegada, al cam pionat d ’Espanya cadet d ’on s o rti amb un m o lt bon Hoc: el cinquè. Aquest m ate ix any, en el cam pionat d ’Espanya abso lu t (no hi ha lim its d ’edat), quedà en el Hoc núm ero v in t-i-c in c .

Al 1990, quedà so ts -cam p ió prov inc ia l ju ve ­nil i su rt per prim era vegada en l ’ »Elo» català, és a d ir, en la llista de jugadors que tenen més punts acum ulats de tô t Catalunya.

Aquest présent any, ha juga t en el cam pionat juven il català, on ha quedat desè i on ha estât a un p u n td ’aconsegu ire l p restig ios títo l de M .C .(M es tre Català), d ’altres vegades perô, ha estât tam bé a punt d ’aconseguir-lo : a l’Open d ’O lot s ’hi posà a un punt, i al del Vendrell ún icam ent a m ig.

També d isputà una partida am b el cam pió m undial d ’escacs, Kasparov, amb qui feu taules. Igualm ent, ha guanyat el to rne ig de ràpides a Ando­rra, i, ha estât cam pió juven il de la p rovincia , amb poss ib ilita ts de quedar cam pió p rov inc ia l absolut.

Fa sis anys seguits que va al C am pionat de Catalunya i aquest any, to rna a anar-hi.

Està content, i diu, am b agraïm ent, que la seva tra jectô ria esportiva sense el Club, no hagués estât possible.

P- Josep Oms, com va ser que s ’in ic ià en els escacs?

R- Tenia dotze anys i es donaven classes al bar»Cal Farré». Feia un any que hi havia el «Club». Hi anava tota la quitxalla , i un dia vaig anar-h i.

No sabia m oure les peces, i és clar, fo u el p rim er que m ’ensenyaren. Qui donava les classes eren en Josep Lluís Cortés, l ’Enric Farré, i en Jaum e Parramón.

P-1 la continuació?R- És qüestió que t ’agradi. Al p rin c ip i és

d ifíc il, aprens a m oure les peces, perô a rriba un m om ent que no poden ensenyar-te ’n m és; llavors, has d ’estudiar.

P-1 estudies m olt?R- No m o lt, perô requereix constància.P-1 el teu idol, qui és?R- En Karpov: peí seu estil i carácter. A en

Kasparov, el trobo massa arrogant.P- Quin va ser el p rim e r to rne ig que vas

guanyar?R- Fou a Balaguer, l’abril del 85, on vaig

quedar p rim er dels in fantils.P- En quina categoria jugues ara?R- En la preferent, la més alta.P- És d ifíc il fe r-se un bon Hoc d ins l ’esport

dels escacs en l’àr en un poble petit?

R- Bé, el qu ba ix com parât am t sobre to t, Barcelon

P- Et sents R- La Fede

gaire; ni a m i, ni al bénéficiât. No n ’esl

P-1 per pan R- Pel quefs

els estic m o lt agr desplaçaments, etc

REMENADA D MONGETES SI

4 talls de bac gus t 7 o 8 ails.

Es bull el bac una picada al m ortf prépara una cassola bacallà calent, ben e la cassola, s ’afegeix quasi co b rir els ta lls les nances, aguanta rem ena ram b fo rçae i el bacallà.

Es serveix f m ongetes seques eu bacallà am bsalsa, p

Les raccions q u an tita t de m onget

CARXOFES PET a lla rlacarxo

ca rxo fesdepènde lnu per la paella no mas cassola.

A la paella, s ’I de fa rina i seguidam bexamel no m assa e b u llir s ’hi posa el suc i c o m e n c ia fe r« x u p -x

OCÔP 2 4

nés, quedà cinquè en el , participa per p rim era ipanya cadet d ’on s o r t i què. Aquestm ate ix any, absolut (no hi ha lim its mero v in t-i-c inc.-campiô provincia l juve - la en l ’»Elo» català, és a s que tenen més punts th a ju g a te n e lca m p io n a t tdesè i on ha estât a un jiôs tito l de M.C. (M estre rô, ha e s ta tta m b é a p u n t O lo ts ’hi p o s à a u n p u n t, a mig.partida amb el cam piô

dv, amb qui feu taules, rneig de ràpides a Ando- mil de la provincia, am b ip iô provincial absolut, que va al Cam pionat de na a anar-hi. amb agraïment, que la

;ense el Club, no hagués

vaserque s ’in ic iàen els

> i es donaven classes al y que hi havia el «Club», un dia vaig anar-hi.

s peces, i és clar, fo u el Qui donava les classes

,1’Enric F a rré .ie n Ja u m e

t ’agradi. Al p rinc ip i és s peces, però a rriba un senyar-te’n més; llavors,

iquereix constància. és?seu estil i carácter. A en arrogant.prim er torneig que vas

f, l’abril del 85, on vaig Is.iria jugues ara? la més alta.un bon Hoc d ins l ’esport

dels escacs en l’àm b it català o Testât a un nivell ait en un poble petit?

R- Bé, el que passa, és que Lleida té un nivell baix com parât am b la resta de provincies catalanes; sobretot, Barcelona.

P- Et sents recolzat a nivell de Federaciô?R- La Federaciô de Lleida no m ’ha ajudat

gaire; ni a m i, ni al Club. M ’ha perjud icat més que bénéficiât. No n ’estic massa content.

P-1 per part de Va llfogona?R- Pel que fa al Club d ’Escacs de Vallfogona,

els estic m o lt agraït, m ’ha ajudat m o ltiss im en desplaçaments, etc., a la fi, en a llô que m ’ha calgut.

P-1 a casa, com ho viuen?R- Están contents, encara que representa

esforg i sacrific i i s ’han de deixar d ’altres coses de banda.

P- Quin paper tindran els escacs en el teu fu tu r? T’hi dedicarás de pie?

R- D edicar-m ’hi no; intentaré peró, com b i- nare ltreba ll am belsescacs, que són m o ltim po rtan ts per a mi.

Tan de bo així s igu i. M olta so rt i grácies.Grácies a vosaltres.

M 1 T e re s a P a llis é

REMENADA DE BACALLA AMB MONGETES SEQUES

4 ta ils de bacallà del «M orro» , rem ullat al seu gust 7 o 8 alls.

Es bull el bacallà sense que es desiaci. Es fa una picada al m o rte r amb els alls, ben xafats. Es prepara una Cassola de terra fo ra del foc. S ’agafa el bacallà calent, ben escorregut i es posen els ta ils a la Cassola, s ’afegeix la picada d ’alls i l ’oli cru, fins quasi c o b rir els ta ils . Tapeu la Cassola i s ’agafa per les nances, aguantant la tapadora i es com ença a remenar am b fo rça energia, fins que s ’hagi lliga t l’oli i el bacallà.

Es serve ix posant p rim e r en el p la t les mongetes seques cuites (calentes) i segu idam ente l bacallà am b salsa, per dam unt.

Les raccions depenen dels tails de bacallà i quantitat de m ongetes.

CARXOFES PER PRIMER PLATTallar la carxofa en 4 o 5 trossos (quantita t de

carxofes depèn del núm ero de com ensals). Es passen per la paella no massa freg ides i es posen en una Cassola.

A la paella, s ’hi afegeix una cullerada sopera de fa rina i seguidam ent, AIGUA, com si es fes una bexamel no massa espessa. Quan aixô comença a b u llirs ’hi posa el suc de m itja llim ona i tan tav ia tcom com enci a fe r «xup-xup» s ’aboquen a la Cassola les

carxofes, es posa to t a poc fo c i al seu punt de sal, fins que estigu i cuit.

R e c e p te s c a s o la n e s de M a r ia Pons "La M a r ia de B a rc e lo n a *

PLUM CAKE DE FRUITES200 gr. de matega 200 gr. de sucre 5 ous400 gr. de farina 1 cullerà de Royal 1 vaset de rom 100 gr. de fru ita 100 gr. de panses

En un recipient es bat la mantega fins a posar-la esponjosa, s ’afegeix el sucre i es bat una bona estona, s ’incorporen els ous un a un treb a llan t bé la massa, després s ’afegeix la farina i la llevadura, i fina lm ent el rom , la fru ita i les panses (que s ’han de posaren rem ull un pareil d ’hores i s ’eixuguen abans de posar-les a la massa).

S’unten amb mantega un pareil de m otiles m itjans, s ’om plen amb la massa i es cou a forn modérât.

Per saber si està cuit, passais 35 m inu ts es van punxat amb una agulla Marga, quan l’agulla surt neta ja està al punt.

P ep e « e l p a s tis s e r m é s do lç»

IDEES SOBRE ELS OUSPer d ife renc ia r un ou du r d ’un de frese cal

fe r-lo g ira r sobre si mateix. Si g ira fàc ilm en t és dur i si bam boleja g iran t am b d ificu lta t, és cru.

Perqué un ou no es trenqu i al b u ilir- lo fes-li un fo râ t a la punta am b una agulla de cosir.

Si poses unes quantes gotes de vingre a l’aigua, evitarás que els ous escalfats s ’escampin.

Tam bé pots afegir vinagre a l’aigua si has de b u llir ous am b la elosea trencada i no vols que els surti la clara.

Els ous m itjans són els m illo rs per a la reposteria. Els ous massa grans poden fe r que un pastis es «desinfli» en refredar-se.

Les tru ite s a la fra n ce sa queden m és esponjoses si afegeixes un pessic de Maicena abans de com ença ra batre-les.

COM NETEJAR LES RAJOLES

Abans de com engar la neteja de les rajóles del bany, obre l ’aixeta de l ’aigua calenta du ran t una bona estona. Am b el vapor la bru tíc ia s ’estova i és més fácil de netejar.

Si les rajóles están m o lt brutes, fes una pasta amb b icarbonat i lle ix iu , frega-ho amb un respall petit i després esbandeix-ho bé.

D o lo rs M a te u

B E R -B E R P .R E .E L J .E M B S ,

s T 0 I N T X P Q S N 0A A M 0 R I R s T B W VB N L S T Z B z U U N KJ J 0 I R V P R V S A EC Z T V N M B S T Q F UI R V B P A 0 R T U E SV T I M N 0 S 0 L E R CM T I 0 S 0 Q K B T R SF X J D S D S 0 P S E QK L M N 0 N S T K X R 0S K 0 E M A N T X 0 R TI 0 B T R N S T X Q P Z

Dins aquesta "Sopa de lletres" hi ha vu it nom s de jugadors del F.C. Barcelona. Es poden tra b a r en totes d ireccions.

M a rc B a la s c h

T E L É F CAJUNTAMENTOFICINES..............REGIDURIA D'ESP POLIESPORTIU ... METGE D'A.P.D. ...FARM ACIA.............A.T.S. PRACTICAN COL.LEGI S. ESPRI LLAR DE JUBILATE RADIO VALLFOGOf TELÉFON PÚBLIC /VALLFOGONA.......TELÉFON PÚBLIC fi LA RÁPITA - COL.L CASA PARROQUIAI ESCOLA EXTENSIÓ GUARDIA CIVIL (Ba BOMBERS (Balague SERVEI D'URGÉNCICREU R O JA ............ALSINA GRAELLS ( CORREUS (Balague

H O R A R I

LLE ID A -B A LA G UE R :7 45 - 10 - 13 45 - 15'

B A LA G U E R -LLE ID A :6 45 - 8 - 14 - 15 50 -

N A I X E M E N 1M arina Farrás Trilla M ireia Trepat Marti Aída Boladeres Faura Júlia Piqué Castro Joshua Solanl Núñez Azucena Ortiz Ibáñez M aria Agelet Piflol Aída Bondia Cayuela Naida Camarasa Castel Bernat Barnés Mayoral

M A T R I M O NJoaquim ortiz Rueda Esmeralda Azucena Iban Ram ón Solé Tomás Carme Piqué Balasch Bernardo constantl Caba M a Dolores Agustí Cruz

J C C P 2 6

mmsimmmmsmmmmm

francesa queden m és pessic de Maicena abans

r la neteja de les rajóles aigua calenta du ran t una r la brutícia s ’estova i és

no ltb ru tes.fes una pasta rega-ho amb un respall 10 bé.

D o lo rs M a te u

tres" hi ha vu it nom s de na. Es poden tra b a r en

M a rc B a lasch

SERxVí E IS j

T E L È F O N S Ú T I L SAJUNTAMENT0FIC INES............................................ ...43 20 08REGIDURIA D 'ESPORTS................ ...43 20 97PO LIESPO RTIU ................................ ...43 20 00METGE D 'A .P .D ................................. ...43 20 55FARM ACIA.......................................... ...43 21 51A.T.S. PRACTICANT........................ ...43 21 14COL.LEGI S. E S P R IU ...................... ...43 22 14LLAR DE J U B IL A IS ........................ ...43 22 75RADIO VALLFO G O NA..................... ...43 22 68TELEFON PUBLIC ATES VALLFOGONA.................................... ...43 20 02TELEFON PUBLIC ATES LA R Á P IT A -C O L .L E G I.................. ...44 5 0 1 8CASA PAR R O Q U IAL....................... ...43 20 63ESCOLA EXTENSIO A G R A R IA ..... ...44 51 88GUARDIA CIVIL (B a la g u e r)........... ...44 53 53BOMBERS (B a la g u e r)..................... ...44 50 80SERVEI D'URGENCIES (Balaguer) ...44 77 14CREU R O J A ....................................... ...44 57 96ALSINAGRAELLS (B a la g u e r)...... ...44 54 76CORREUS (B a laguer)...................... 44 58 26

H O R A R I D E T R E N S

LLE ID A -B A LA G UE R :7 45 - 1 0 - 1 3 45 - 1 5 20 - 1 8 35 - 20 45 B A LAG U E R-LLE ID A :6 45 - 8 - 14 - 15 50 - 19 25

S E R V E I S

A S S IS T È N C IA S O C IA L . Horari:Tots els d im arts de 9 a 11 '30 h. a l'A juntam ent.

B IB LIO TEC A M U N IC IP A L . Horari:De d illuns a divendres de 16 a 20 h. de la tarda. CÁMARA AGRÀRIA. Horari: Tots els d im arts de 9 a 13 h. A juntam ent, 2n. pis.

R E G ID U R IA D 'E S P O R T S Horari:M atins de 10 a 12 h. els d illuns, d im arts i d im ecres. A juntam ent 2n. pis.

H O R A R I D ‘ A U T O B U S O S

S 0 R T ID A DE L L E ID A D E S TIN A C IÓ :Seu d 'U rge ll 9 '5 9 (1 )Balaguer 11 '30Agram unt 1 3 0 3Solsona 13 '58Seu d 'U rge ll 16 29(1)Balaguer 1 7 (2 )Agram unt 19 '33 (2)S 0 R T ID A DE BALAG UER D E S T IN A C IÓ LLE ID A :7 48 - 7 55 (1) - 8 24 - 9 '30 - 11 40 (2) - 15 '18 (2) - 17 25 (1)(1) Passen tam bé els dissabtes, d ium enges i festius.(2) No passen les dissabtes.La resta passen to ts els dies fe iners de d illuns a divendres excepte festius.

N A I X E M E N T S 1 9 9 1Marina Farrás Trilla 17-01-91 Xavier Salvia PriorMireia Trepat Marti 25-01-91 M - Carme Camprubl Badia 27-07-91Aída Boladeres Faura 16-03-91 Gregorio Lacasa LacasaJúlia Piqué Castro 22-04-91 Aurelia Millan Ruiz 21-09-91Joshua Solanl Núñez 17-05-91Azucena Ortiz Ibáñez 21-05-91 D E F U N C I O N SMaria Agelet Pinol 19-09-91 Rosa Carrabina Baró 29-01-91Aída Bondia Cayuela 21-10-91 José M ? Martínez Ecija 18-02-91Naida Camarasa Castel 30-10-91 Maria Llobet Queraltó 19-02-91Bernat Barnés Mayoral 14-12-91 M aria Fontanet Mayoral 21-02-91

José Puig Roseli 11-03-91M A T R I M O N I S Francisco Oms Tribó 14-03-91Joaquim ortiz Rueda Antonio Bergadá Sarret 05 -04-91Esmeralda Azucena Ibañez Martínez 04-02-91 Josefa Lapiedra Chordi 12-04-91Ramón Solé Tomás Federico Guimet Folguera 04 -05-91Carme Piqué Balasch 09-03-91 Miquel V iladrich Sol 02 -08-91Bernardo constantí Cabariego Maria Coll Pijuan 17-08-91M - Dolores Agustl Cruz 08-06-91

CURSOS PE PRIMAVERAE S C O L A D E C A PA C ITA C IÓ A G R À R IA

D E V A LLFO G O N A D E B A L A G U E R

• CURS D'HORTICULTURADel 12 de febrer al 22 d'abril Dim ecres de 3 a 7 de la tarda

• CURS DE JARDINERIA D'INTERIORDe 11 de febrer al 21 d'abril Dim arts de 3 a 7 de la tarda

• CURS DE CUNICULICULTURADel 28 de febrer al 15 de maig Divendres de 3 a 7 de la tarda

• CURS D'INFORMATICA. NIVELL IIIDel 23 de marg al 25 de maig D ivendres de 3 a 6 de la tarda

• CURS D'APICULTURADel 27 d'abril al 2 de maig Tota la jornada

Finca l'Empalme Tel. (973) 4 4 51 8 825680 V allfogona de Balaguer

G e n era litä t de C a ta lu n ya I I ) D e p arta m en t d'Agricultura

SUJlS. R a m a d e ria i P e sca