Embed Size (px)
Citation preview
Electrificació d’Instal·lacions de reg a Vilalbadels Arcs
Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial Especialitat Electricitat
AUTOR: Arnau Anglès Torradeflot.DIRECTOR: Juan José Tena Tena
DATA: Setembre / 2003.
1
Índex General:
Memòria:
1. OBJECTE DEL PROJECTE
2. ABAST
3. ANTECEDENTS
4. FINALITAT DEL PROJECTE
5. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
6. REGLAMENTACIÓ
7. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA LÍNIA
8. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
9. PROGRAMES INFORMÀTICS
10. POTÈNCIA ELÈCTRICA
10.1 Previsió de carga
10.2 Potència màxima admisible
10.3 Companyia subministradora
11. REQUISITS DE DISENY
11.1 Descripció de les obres de M.T.
11.1.1 Traçat de la línia
2
11.1.2 Càlcul elèctric del conductor
11.1.3 Càlcul mecànic del conductor
11.1.4 Cable de Terra
11.1.5 Aïllament
11.1.6 Distàncies de seguretat
11.1.7 Càlcul dels suports
11.1.7.1 Descripció general
11.1.7.2 Descripció dels suports escollits
11.1.7.3 Obertura ideal de regulació
11.1.8 Creuetes
11.1.9 Obertures
11.1.10 Fonaments
11.1.11 Ferramenta
11.1.12 Preses de terra
11.1.13 Connexions
11.1.14 Seccionadors
11.2. Descripció de les obres de B.T.
11.2.1 Traçat
11.2.2 Conductors
11.2.3 Suports
11.2.4 Preses de Terra
11.2.5 Distàncies de Seguretat
11.2.6 Fonaments
12. ANÀLISIS DE SOLUCIONS
12.1. Línia de M.T.
12.2. Xarxa de B.T.
13. PROTECCIONS
14. DESENVOLUPAMENT I MUNTATGE DEL PROJECTE
3
14.1. Operacions prèvies
14.2. Preparació dels conductors
14.3. Estesa dels conductors
14.4. Tibat dels conductors
15. TERMINI D’EXECUCIÓ
16. PROTECCIÓ DE LES AUS
16.1 Introducció
16.2 Sistema Utilitzat
16. FITXA TÈCNICA
17. PRESSUPOST
4
Annexes:
1. CÀLCUL DE POTÈNCIES
2. DADES GENERALS DE LA LÍNIA DE BAIXA TENSIÓ
3. CÀLCULS ELÈCTRIC DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ
4. CÀLCULS MECÀNICS DE LA XARXA ED BAIXA TENSIÓ
5. DADES GENERALS DE LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ
6. CÀLCULS ELÈCTRICS D’ALTA TENSIÓ
7. CÀLCUL MECÀNIC DEL CONDUCTOR D’ALTA TENSIÓ
8. DETERMINACIÓ DELS AÏLLADORS
9. DISTÀNICES DE SEGURETAT DE L’ALTA TENSIÓ
10. SUPORTS I TRANSFORMADORS
11. PROCEDIMENT PER REDUÏR LES VIBRACIONS
5
Plànols:
1. SITUACIÓ
2. EMPLAÇAMENT
3. PLANTA DE DISTRIBUCIÓ
3.1 Planta de distribució
3.2 Planta de distribució
4. PERFILS LONGITUDINALS D’ALTA TENSIÓ
4.1 Perfil Longitudinal
4.2 Perfil Longitudinal
4.3 Perfil Longitudinal
5. PERFILS LONGITUDINALS DE BAIXA TENSIÓ
5.1 Perfil Longitudinal
5.2 Perfil Longitudinal
5.3 Perfil Longitudinal
5.4 Perfil Longitudinal
5.5 Perfil Longitudinal
5.6 Perfil Longitudinal
5.7 Perfil Longitudinal
5.8 Perfil Longitudinal
6. MUNTATGE DE P.T. AMB FUSIBLE I SECCIONADOR
7. ESQUEMA ELÈCTRIC
6
8. SUPORT
9. DETALL DE POSTA A TERRA I CIMENTACIONS
7
Plec de Condicions:
1. PRESCRIPCIONS GENERALS
1.1 Objecte
1.2 Abast
1.3 Normativa Aplicable
1.4 Descripció de les obres
1.5 Disposicions Generals
1.6 Desenvolupament de les obres
1.7 Responsabilitats especials del contractista
1.8 Amidaments i Abonaments d’obres
1.9 Comptabilitat i relació entre els documents que defineixen les obres
2. PRESCRIPCIONS PARTICULARS
2.1 Característiques de la línia
3. AMIDAMENTS I ABONAMENTS D’OBRES
3.1 Conductor i estesa de cable
3.2 Muntatge de castellets
3.3 Armats
3.4 Cadenes d’amarrament
3.5 Seccionadors trifàsics
3.6 Fusibles XS
3.7 Obertura i Tancament de rases
3.8 Muntatge elèctric del centre de transformació
3.9 Preses de Terra
3.10 Obtenció de permisos particulars
3.11 Obertura de pista tallafocs
8
4. ALTRES PRESCRIPCIONS
4.1 Toleràncies
4.2 Altres prescripcions
4.3 Materials
4.4 Incompliment d’aquest plec
4.5 Taxa i despeses de direcció i vigilància
4.6 Representant del contractista
4.7 Ordres al contractista i diari d’obres
4.8 Obres i materials d’abonament es cas de recisió de contracte
4.9 Obres que no són d’abonament
4.10 Reserva per a instal·lacions especials
4.11 Certificacions
4.12 Condicions Generals d’amidament i abonament
9
Pressupost:
1. AMIDAMENTS
2. QUADRE DE PREUS
3. PRESSUPOST
10
Estudi de Seguretat i Salut:
Memòria
1. OBJECTE DE L’ESTUDI
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
2.1 Descripció general de l’obra
2.2 Termini d’execusió de l’obra
2.3 Interferències i serveis afectats
2.4 Unitats constructives de l’obra
3. RISCS
3.1 Riscs professionals
3.2 Riscs de danys a tercers
4. PREVENCIÓ DE RISCS PROFESSIONALS
4.1 Proteccions individuals
4.2 Proteccions col·lectives
4.3 Formació
4.4 Medicina preventiva i primers auxilis
5. PREVENCIÓ DE RISCS A TERCERS
Anexes
1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS
11
Plànols
Plec de Condicions:
1. DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ
2. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ
2.1 Proteccions personals
2.2 Proteccions col·lectives
3. SERVEIS DE PROTECCIÓ
3.1 Servei tècnic de seguretat i salut
3.2 Servei mèdic
4. VIGILANT DE SEGURETAT I COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT
5. INSTAL·LACIONS MÈDIQUES
6. PLA DE SEGURETAT I SALUT
Pressupost
1. AMIDAMENTS
2. QUADRE DE PREUS
3. PRESSUPOST
MEMÒRIA
1
Memòria
Índex
1. OBJECTE DEL PROJECTE
2. ABAST
3. ANTECEDENTS
4. FINALITAT DEL PROJECTE
5. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
6. REGLAMENTACIÓ
7. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA LÍNIA
8. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
9. PROGRAMES INFORMÀTICS
10. POTÈNCIA ELÈCTRICA
10.1 Previsió de carga
10.2 Potència màxima admisible
10.3 Companyia subministradora
11. REQUISITS DE DISENY
11.1 Descripció de les obres de M.T.
11.1.1 Traçat de la línia
MEMÒRIA
2
11.1.2 Càlcul elèctric del conductor
11.1.3 Càlcul mecànic del conductor
11.1.4 Cable de Terra
11.1.5 Aïllament
11.1.6 Distàncies de seguretat
11.1.7 Càlcul dels suports
11.1.7.1 Descripció general
11.1.7.2 Descripció dels suports escollits
11.1.7.3 Obertura ideal de regulació
11.1.8 Creuetes
11.1.9 Obertures
11.1.10 Fonaments
11.1.11 Ferramenta
11.1.12 Preses de terra
11.1.13 Connexions
11.1.14 Seccionadors
11.2. Descripció de les obres de B.T.
11.2.1 Traçat
11.2.2 Conductors
11.2.3 Suports
11.2.4 Preses de Terra
11.2.5 Distàncies de Seguretat
11.2.6 Fonaments
12. ANÀLISIS DE SOLUCIONS
12.1. Línia de M.T.
12.2. Xarxa de B.T.
13. PROTECCIONS
MEMÒRIA
3
14. DESENVOLUPAMENT I MUNTATGE DEL PROJECTE
14.1. Operacions prèvies
14.2. Preparació dels conductors
14.3. Estesa dels conductors
14.4. Tibat dels conductors
15. TERMINI D’EXECUCIÓ
16. PROTECCIÓ DE LES AUS
16.1 Introducció
16.2 Sistema utilitzat
17. FITXA TÈCNICA
18. PRESSUPOST
MEMÒRIA
4
Títol: Electrificació d’Instal·lacions de reg a Vilalba dels Arcs
Codi: 0001
Data: 01-09-2003
Client:
Nom: Societat Agrària de Transformació Vall del Berrús
Adreça: Carrer Major 13, Vilalba dels Arcs (Tarrragona).
NIF: 603462582
Secretari: Joan Domenech
NIF: 614347440
Adreça: Carretera de Gandesa 7
Projectista:
Nom: Arnau Anglès Torradeflot
NIF: 47767789
Nº Colegiat: 23
Adreça: Camí de la Cuixa 20-22, Tarragona
Signatura:
MEMÒRIA
5
1.- Objecte del Projecte
Aquest projecte té com a objectiu l’electrificació d’una part de la Vall de Berrús,
situada al terme municipal de Vilalba dels Arcs, que pertany a la comarca de la Terra Alta,
a la província de Tarragona.
Les obres consisteixen en: La instal·lació d’una línia elèctrica de mitja tensió de 25
kV, d’una longitut de 1597 metres. Derivacions a dos transformadors, tipus intempèrie de
50 kVA, cadascun amb una relació de transformació de 25000/380 V. I la instal·lació de la
xarxa de baixa tensió que connecta la sortida dels transformadors fins als punts de consum
d’energia elèctrica.
La vall es troba situada a una altitut compresa entre 300 i 400 metres, per la qual
cosa correspon a la ZONA A del Reglament Electrotècnic d’Alta Tensió.
La superfície afectada és d’unes 500 hectàries aproximadament.
2.- Abast
L’abast del projecte és la distribució d’energia elèctrica, tant en baixa com en mitja
tensió a la vall del Berrús, des d’una linia existent fins a cada punt de consum dels
particulars.
3.- Antecedents
A la Vall de Berrús hi ha una gran quantitat d’horts que tradicionament s’havien
regat amb nòries que treien aigua de pous per mitjà de tracció animal.
Per tal de modernitzar les instal·lacions de reg existents així com transformar noves
finques de secà en regadiu, un grup d’agricultors es varen agrupar en una Societat Agrària
de Transformació (SAT) denominada SAT Vall de Berrús, els socis de la qual varen
promoure la construcció d’una línia elèctrica de mitja tensió així com la xarxa de baixa
tensió per tal de portar energia elèctrica als punts de consum.
MEMÒRIA
6
L’any 1989 es va construir l’esmentada línia de mitja tensió i posteriorment la xarxa
de baixa tensió que ha permès dur a terme els objectius que es varen proposar els
promotors.
4.- Finalitat del Projecte
Atès que la línia de mitja tensió es va construir amb els materials utilitzats en
aquella època, consistents en suports de formigó a les zones de bon accés per a la
maquinària i castellets metàl·lics en zones de dificil accés o amb grans obertures entre
suports amb armats perillosos per a les aus, el present projecte té per finalitat revisar
aquestes instal·lacions i substituir-les per unes de noves a base de suports metàl·lics amb
armats adients per a la protecció de les aus.
En aquest projecte es realitzaran tots els càlculs, començant per les potències a
instal·lar en base a les necessitats de les explotacions agrícoles així com els càlculs de les
xarxes de baixa tensió i de la línia de mitja tensió que es dissenya de nou.
5.- Situació i Emplaçament
La població de Vilalba dels Arcs es troba a la província de Tarragona, més
concretament es troba a la comarca de la Terra Alta, està a una altura mitjana de 450 metres
sobre el nivell del mar, el terme municipal és d’uns 67 km2 i la població ronda els 800
habitants. Vilalba està situat en un territori pla, al vessant occidental de la serra de la
Fatarella.
La vall del Berrús, on es preten realitzar el projecte, està situada al nord del
municipi tot just a la sortida d’aquest.
MEMÒRIA
7
6.- Reglamentació
Per a la redacció d’aquest projecte s’han tingut molt en compte les següents
reglamentacions:
Reglamento de lineas elèctricas aereas de alta tensión del 28 de novembre de 1968
(Decreto 3151/68).
Reglamento electrotécnico para baja tensión del 20 de setembre de 1973 (Decret
2413/73), i les instruccions tècniques complementàries.
Decret 1627/97 sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres, que és
un decret de la llei de riscos laborals.
7.- Descripció general de la línia
La línia de mitja tensió està disenyada per a transportar una potència de 99 kW a
nua tensió de 25 kV i una freqüència de 50 Hz, tot i que la tensió es superior a 20 kV, es
una línia de tercera categoría ja que no arriba als 30 kV de la segona categoría segons el
REGLAMENTO DE LINEAS ELECTRICAS AEREAS DE ALTA TENSION (R.L.A.T.).
La línia té una longitut de 1597 metres i consta d’un circuit simple trifàssic amb
conductors d’alumini-acer de 54,6 mm2 de secció. El cable escollit es capaç de transportar
la potència a la tensió indicada i inclús pot fer front a les sobrecàrregues de la línia.
En tot el traçat de la línia la superfície del terrenu no supera l’altitut de 500 metres
sobre el nivell del mar, per tant la línia està situada a la zona A del R.A.T.
Com a suports utilitzarem torres metàl·liques per a un circuit simple amb prou
resistència mecànica per a suportar el tir unilateral dels cables en cas de trencament, la
força del vent i el pes dels cables amb sobrecàrregues. Els suports escollits garanteixen la
seguretat en tots els casos.
La suspensió dels cables es realitza amb les cadenes d’aïlladors de vidre trempat de
tipus caputxa, amb prou resistència mecànica per no cedir amb la tensió de ruptura del
cable.
MEMÒRIA
8
8.- Prescripcions tècniques
Per a la realització del projecte s’han tingut en compte totes les normatives legals
existents en matèria d’electricaitat, i en particular, la instal·lació elèctrica es realitzarà
d’acord amb les prescripcions fixades al vigent R.A.T.
També s’han tingut en compte les recomanacions de l’associació electrotècnica
espanyola i les normes U.N.E.
Els elements i materials determinats i descrits en el projecte podran ser variats amb
l’autorització o a proposta del director d’obra sempre que les característiques mecàniques i
elèctriques dels mateixos no siguin en cap cas inferiors a les indicades en el projecte.
9.- Programes Informàtics
Per a la realització dels pressupostos del projecte, s’ha utilitzat el programa
PRESTO.
10.- Potència a intal·lar
10.1.- Previsió de carga
En l’anex núm. 1, es determina la potència necessària en funció de les necessitats de
les instal·lacions i el nombre total de socis.
La potència requerida en cada instal·lació és de 3,3 kW, hi ha 30 punts de
subministre, la potència total instal·lada puja per tant a 99 kW.
MEMÒRIA
9
10.2.- Potència màxima admisible
Aquesta és la potència que pot suportar la línia sense que resulti danyada. Com que
la densitat de corrent màxima admissible és de 4 A/mm2, i la secció del conductor és de
54,6 mm2:
Imax = ∆ · S = 218,4 A
On:
∆ = Densitat de corrent en A/mm2
S = Secció del cable en mm2
Per tant la potència serà:
P = ⊕3 · U · I = 9456997 W
On:
P = Potència elèctrica en W
U = Tensió nominal de la línia en V
I = Intensitat en A
La potència màxima que pot suportar la línia és de 9.456.997 W
10.3.- Companyia subministradora:
La companyia subministradora és FECSA-ENDESA. La freqüència de
subministrament és 50 Hz, i la tensió de subministrament és de 25 kV.
MEMÒRIA
10
11.- Requisits de Diseny
11.1.- Descripció de les obres de Mitja Tensió
11.1.1.- Traçat de la línia
La realització del traçat s’ajusta a les especificacions del R.A.T., i s’ha procurat
causar les menors molèsties possibles als terrenys afectats pel pas de la línia.
El plànol núm.1 és el de situació de la xarxa i en ell s’hi indiquen els principals
accessos a la zona.
En el plànol núm. 2, d’emplaçament, es pot veure la vall objecte de l’electrificació.
El plànol núm. 3 és el de distribució, indica el traçat de la línia de mitja tensió així
com el de la xarxa de baixa tensió, les finques atravessades, els punts de connexió a la
xarxa de baixa tensió i les derivacions als transformadors.
Els plànols núm. que corresponen als perfils longitudinals de la línia de M.T. s’hi
identifiquen els elements d’interès com són les construccions, camins, etc.
El plànol núm. 5 és el perfil longitudinal de la línia en el qual s’indentifiquen tots
els suports amb la numeració, alçada, armats i angles.
En el plànol núm. 7 s’han representat els detalls constructius de les preses de terra,
cadenes d’aïlladors, suports i elements dels transformadors.
11.1.2 Càlcul elèctric del conductor
L’ús del cable d’acer-alumini està normalitzat per la seva alta resistència mecànica i
menor cost que el coure, encara que aquest té una resistivitat més elevada.
Per triar la secció, el criteri a seguir és el de la densitat de corrent, que ha de ser més
petita que la màxima indicada en el R.L.A.T. S’utilitza aquest criteri per que limita les
pèrdues per efecte Joule.
MEMÒRIA
11
Per indicació de la companyia subministradora, en la línea d’alta tensió hem utilitzat
cables d’alumini-acer LA-56 de 54,6 mm2 de secció total per a tota la línea, i cable LA-30
de 31,1 mm2 de secció total per a les derivacions als transformadors.
En els càlculs elèctrics es comprova que aquest tipus de conductor, suporta una
corrent màxima de transport per densitat de corrent de 202 A i una potència màxima de
7005 kW.
La intensitat màxima és de 5,77 A, i la caiguda de tensió màxima és de 10,2 V, que
representa el 0,041%. La pèrdua de potència és de 72,3 W, que representa el 0,036%. La
densitat de corrent que tindrem serà de 0,11 A/mm2, molt inferior a la màxima que és de 4
A/mm2.
Com que el cable escollit ve imposat per la companyia i és de prestacions molt
superiors a les reals, no hi haura cap problema en cas de possibles ampliacions.
Característiques:
LA-30
Diàmetre total 7,41 mm
Secció nominal 31,1 mm2
Cordons 6 +1
Massa 108 kg/km
Càrrega de ruptura mínima 1010 kp
Resistència elèctrica a 20ºC 1,074 Ω/km
Mòdul d’elasticitat 8,1 x 103 kp/mm2
Coeficient de dilatació linial 19,1 x 10-6 ºC-1
LA-56
Diàmetre total 9,45 mm
Secció nominal 54,6 mm2
Cordons 6 +1
Massa 189 kg/km
Càrrega de ruptura mínima 1670 kp
Resistència elèctrica a 20ºC 0,614 Ω/km
Mòdul d’elasticitat 8,1 x 103 kp/mm2
MEMÒRIA
12
Coeficient de dilatació linial 19,1 x 10-6 ºC-1
11.1.3.- Càlcul mecànic del conductor
A l’annex núm.4 s’han adjuntat les taules de fletxes màximes, i de tensions per a les
diferents hipòtesis de càlcul indicades en el Reglament Electrotècnic d’Alta Tensió i també
les taules de tesat per a un EDS de 10,86% en el cas del LA-56 i del 10% en el cas del LA-
30, així com per a les diferents temperatures entre 0 i 50 graus.
En els annexes s’ha determinat per a cada tram, la longitut de l’obertura de
regulació, les fletxes, les tensions màximes de cada obertura, i la resistència dels suports
escollits.
En tots els càlculs els valors obtinguts cumpleixen amb el reglament.
L’obertura de regulació més gran és la del suport núm. 4, i la tensió que ha de
suportar és de 503 kg, que és inferior a la de ruptura dividida per tres.
Les fletxes màximes corresponen al valor màxim de les dues hipòtesis posibles, la
de vent o la de temperatura.
11.1.4.- Cable de Terra
Com a cable de terra utilitzarem un cable de coure un amb les següents
característiques.
Cordons 7+0
Composició 7 x 3,6 mm
Secció efectiva 49,40 mm2.
Secció nominal 50 mm2.
Diàmetre 9 mm
Pes 400 kg/km
Càrrega de ruptura 6300 kg
Mòdul d’elasticitat 18.500 kg/mm2.
MEMÒRIA
13
Coeficient de dilatació per grau de temperatura 11,5·10-6 ºC-1.
11.1.5.- Aïllaments
Els aïlladors són els elements que aïllen el conductor de la resta de la línia. Poden
ser de porcelana, vidre o qualsevol altre material de característiques adequades.
Els aïlladors poden ser rígids, de suspensió o especials.
Els aïlladors de suspensió, que són els que utilitzarem, estan formats per cadenes
d’elements on el nombre d’aquests és variable, depenent de la tensió de servei.
Per a l’aïllament de la línia utilitzarem cadenes d’aïlladors, formades per tres
elements 1503, les caracetrístiques de les quals s’indiquen en l’annex núm. 6.
Les cadenes d’aïlladors poden ser de dos tipus, d’ancoratge o de suspensió.
Els elements que formen una cadena d’aliniació són: Un caragol-anella, una
forquilla-bola, els aïlladors de vidre esperanza, una ròtula curta, una grapa de suspensió i si
la cadena és de protecció a més porta la vareta de protecció. S’adjunta fotocopia explicativa
en l’annex núm. .
En l’anex es determinen les característiques elèctriques i mecàniques que
corresponen a les cadenes projectades.
Hem comprobat el grau d’aïllament, que ens dona de 1,85 cm/kV, que és superior al
mínim exigit que en zones forestals és de 1,7 cm/kV. I també hem realitzat els càlculs
mecànics dels dos tipus de cadenes, d’ancoratge i de suspensió, i els coeficients de
sueguretat obtinguts són de 15,9 en la cadena de suspensió i de 7,95 en la cadena
d’ancoratge.
MEMÒRIA
14
11.1.6.- Distàncies de Seguretat
S’han calculat les distàncies de seguretat entre conductors, verificant que totes les
prescripcions marcades pel reglament es cumpleixen.
La distància entre conductors i terreny serà de 6 metres ja que calculant-la amb la
fòrmula dóna una distància inferior i s’ha d’escollir la més gran de les dues indicades en el
R.L.A.T.
Les distàncies de seguretat entre el conductor i el terra, s’han comprobat mitjançant
la fòrmula de la paràbola sobre el perfil longitudinal (plànol núm 5), i a partir d’aquí s’han
determinat les altures dels suports.
La separació mínima entre conductors amb l’armat escollit es cumpleix per a
obertures iguals o inferiors a 250 metres i en el nostre cas l’obertura més gran és de 197
metres.
La separació mínima entre els conductors i els seus accesoris en tensió i els suports
exigits en el reglament, es cumpleixen degudament amb els elements projectats, ja que
l’alçada mínima que hauriem de tindre és de 0,27 meteres i la distància que enim nosaltres
amb els armats i les cadenes d’aïlladors escollides és de 0,77 metres.
11.1.7.- Càlcul dels Suports
11.1.7.1.- Descripció general
Els suports són els elements que aguanten la línia i que li donen resistència
mecànica. Els conductors van units a ells mitjançant les cadenes d’aïlladors i els cables de
terra van units directament.
Segons la funció que realitzen en la línia, els suports es poden classificar de la
següent forma:
Suports d’aliniació: Serveixen per sostindre als conductors en els tram rectes de la línia.
Suports d’angle: Sostenen als conductors en els angles del traçat de la línia.
MEMÒRIA
15
Suports d’ancoratge: Són els que proporcionen punts ferms en la línia, evitant la propagació
dels esforços longitudinals excepcionals.
Suports de fi de línia: Han de resistir totes les solicitacions longitudinals dels conductors i
dels cables de terra.
Classificació segons la seva naturalesa:
Suports de fusta: S’utilitzen principalment el castanyer i l’acacia entre les espècies
frondoses i el pi silvestre, el pi larici, el pi pinyoner i l’avet entre les espècies coníferes. El
diàmetre mínim dels suports serà de 11 cm a l’extrem superior en les espècies coníferes,
reduint-se a 9 en el castanyer. En línies d’alta tensió no es gens recomanable utilitzar aquest
tipus de suports.
Suports de formigó: Els postes de formigó armat, han de tindre una armadura feta amb
barres rodones longitudinals, per la qual cosa el recobriment de formigó ha de ser molt
cuidat.
Suports d’acer: Són els que més s’utilitzen, per la seva duració, la facilitat de transport i
maneig.
Estan constituits per montants angulars i per presetes de dimensions variades
depenent de l’esforç que hagi de resistir el suport.
La característica que defineix el suport és l’esforç útil en punta, és l’esforç
horitzontal màxim que es pot aplicar al suport dividit pel coeficient de seguretat.
11.7.1.2.- Descripció dels suports escollits
Les torres de suport seran metàl·liques, de ferro laminat, l’estructura serà de gelosia
de forma tronc-piramidal, de secció quadrada, amb un sol circuit i els conductors estaran
situats al portell.
Els suports portaran un pòrtic al qual aniran subjectes els conductors mitjançant les
cadenes d’aïlladors.
MEMÒRIA
16
Per a la elecció del suport hem tingut en compte, l’alçada, la disposició i separació
dels conductors, la distància entre conductors i massa, la longitut de les cadenes d’aïlladors,
la fletxa màxima i l’alçada mínima del conductor a la superfície del terreny.
Hem escollit suports de gelosia per la facilitat de transport i muntatge, el fàcil
menteniment que requereixen i la gran quantitat de formes i fabricants, cosa que fa que en
puguem trobar per a totes les situacions.
Estaran construïts per perfils en “L” laminats en calent i units mitjançant caragols.
El sistema de protecció anti-corrosiva utilitzat és el galvanitzat en calent per immersió en
bany de zenc.
Les torres aniran encastades al terra mitjançant blocs de formigó en massa.
Tenim suports de tres tipus, d’aliniació, d’ancoratge i de fi de linia.
En tots ells hem realitzat els càlculs mecànics i hem determinat els esforços
equivalents en punta per a la hipòtesi més desfavorable, de vent o de desequilibri de
traccions.
En el primer suport hem posat el seccionador, i en el segon els fusibles, tots ells
verticals per a no danyar a les aus, ja que aquest és el millor sistema de cara a la protecció
de les aus que es recolzen als suports.
Els suports escollits són del tipus M.T. 1A110S de U.N.E.S.A, designats per algunes
marques com serie C o Acàcia.
S’adjunten corquis dels suports en els plànols.
RELACIÓ DE SUPORTS:
Suport Tipus Longitut (m) Observacions
Obertura Aliniació
Arranc CN-2000-14-T1 - - Fi de línia
1 CN-500-16-H3-Trifassic 69 Aliniació
2 CN-500-16-H3-Fusibles 95 Aliniació
3 CN-1000-18-T1 148 Aliniació
4 CN-2000-16-T1 84 396 Angle
MEMÒRIA
17
5 CN-500-20-T1 197 Aliniació
6 CN-500-18-T1 142 Aliniació
7 CN-500-16-T1 164 Aliniació
8 CN-1000-16-T1 74 577 Angle
9 CN-500-16-T1 92 Aliniació
10 CN-500-16-T1 146 Aliniació
11 CN-500-16-T1 82 Aliniació
12 CN-1000-14-T1 79 399 Angle
13 CN-500- 16-T1 80 Aliniació
14 CN-1000-16-T1 145 225 Fi de línia
TOTAL...........................................1.597 m
Tipus de suports i longitut de les obertures en derivacions a P.T.
Núm Tipus Longitut (m)
PT1 CN-1000-12-Trafo-fusibles xs i Parallamps 15
PT2 CN-1000-12-Trafo-fusibles xs i Parallamps 10
TOTAL............................................... 25 m
11.1.7.3 Obertura ideal de regulació
Com en un tram de linía constituit per una sèrie de suports d’aliniació, limitada per
dos d’anclatge, les cadenes de suspensió són verticals, aquestes no absorbeixen les
diferències de tensat, degudes a les diferents longituts de les obertures de la sèrie, als
desnivells, a les variacions de temperatura, o a les condicions meteorològuiques, el tensat
MEMÒRIA
18
dels cables és igual en totes les obertures. A aquesta sèrie d’obertures amb el mateix tensat
tot i tindre diferents condicions se l’anomena obertura ideal de regulació. Si no s’utilitzés
aquest sistema al regular s’hauria de tensar diferentment en obertures contigües.
I com que els cables pengen de les cadenes d’aïlladors de suspensió, les diferencies
de tensions quedarien automaticament anulades per l’inclinació que en sentit longitudinal
de la línia prendrien les cadenes, i que la seva posició correcta és la vertical, no pas la
inclinada.
La tensió pot variar però haurà de tindre el mateix valor al llarg de tot el tram.
11.1.8.- Creuetes
Al igual que els suports les creuetes són de perfils laminats en calent en forma de
“L” i el sistema de protecció anti-corrosiva utilitzat és el galvanitzat en calent per immersió
en bany de zenc.
Tots els conductors hauran d’anar situats per sota de les creuetes a fi de dificultar el
contacte per part de les aus de dos conductors alhora en tensió, cosa que actualment passa
bastant sovint i provoca gran nombre de morts d’aquestes.
Hem calculat i escollit unes creuetes al portell, que compleixen amb totes les
exigències de càlcul i garanteixen en totes les situacions la seguretat.
Les creuetes utilitzades són les que estan indicades en l’anex núm. 5, i estan
detallades en el plànol núm. 7.
S’han escollit armats del tipus T1 en tota la línia excepte en el primer i el segon
suports que s’han col·locat armats H3 amb seccionador trifàsic i fussibles de 400 A
respectivament.
11.1.9.- Obertures
Tant els conductors com els cables de terra, tindran una càrrega de trencament
superior a 1200 kg i no podran tindre cap empalme.
MEMÒRIA
19
Les grapes de fixació del conductor a les cadenes de suspensió seran anitlliscants i
antivibratòries.
La fixació dels conductors al suport es realitzarà mitjançant una cadena d’aïlladors
per a cada conductor
11.1.10.- Fonaments
Els suports metal·lics es fixaran a terra per mitja de massissos de formigó en massa
de 200 kg/cm2 de resistència característica, fabricats al terreny, i utilitzant per a la seva
fabricació ciment, àrids i graves, dosificats de la següent forma:
MATERIAL PROPORCIÓ PER m3 TANT PER CENT kg/m3
Ciment 1 0,077 7,7 170
Arids 4 0,038 30,8 677
Graves 8 0,615 61,5 1354
Aigua - - - 200 litres
Les dimensions de l’excavació i formigó venen indicades en l’annex núm. 5 així
com en els amidaments dels pressupostos. Les taules han estat facilitades per la companyia
subministradora.
La cimentació que realitzarem serà un sol bloc de formigó.
S’ha suposat un terreny de consistència mitjana per a la seva medició en els
pressupostos.
MEMÒRIA
20
11.1.11.- Ferramenta
Són tots els elements que s’utilitzen per a la fixació dels aïlladors al suport i al
conductor, els de fixació del cable de terra al suport, els elements de protecció elèctrica dels
aïlladors i els accessores dels conductor, com separadors i antivibradors.
La ferramenta tindrà un diseny adequat a les seves funcions, tant mecàniques com
elèctriques, i hauran de ser practicament invulnerables a l’acció corrosiva de l’atmòsfera,
especialment a fenomens electrolítics.
Les grapes d’amarre del conductor han ed suportar una tensió mecànica en el cable
del 90 per cent de la càrrega de ruptura sense que es proueixi lliscament.
11.1.12.- Preses de Terra
Hem dimensionat les xarxes de terra segons les especificacions d’UNESA.
Tots els suport metal·lics han d’estar connectats a terra com a mesura de precaució
per evitar tensions perilloses quan una part de la instal·lació es posa en contacte amb massa.
També és efectiu quan hi ha descàrregues atmosfèriques, per a poder derivar cap a
terra la corrent provocada per la descàrrega. Quan menor sigui el valor de la resistència de
presa de terra, més eficaç serà la protecció del cable de terra contra les corrents de xocs
provocades pels llamps.
L’objecte de la presa de terra és limitar la tensió que respecte de terra puguin
presentar en un moment donat les masses metàl·liques. La presa de terra també assegura el
correcte funcionament del altres sistemes de protecció.
La presa de terra es realitza sense fusibles ni cap altra mena de protecció,
simplement es tracta d’unir les parts metàl·liques de la instal·lació, mitjançant uns
conductors de secció adequada als electrodes de dispersió que estan enterrats al terra,
permeten el pas a terra de les corrents de defecte o descàrregues atmosfèriques.
La resistència de presa de terra ha de ser inferior a 20 Ω segons l’article 12.6 i 26 de
R.L.A.T.
MEMÒRIA
21
El càlcul del sistema de terra es realitza d’acord amb el “Método de cálculo y
proyecto de instalaciones de puesta a tierra para centros de transformación a redes de
tercera categoria”, elaborat per U.N.E.S.A.
La posta a terra es pot realitzar mitjançant Electrodes de difusió o un Anell tancat.
ELECTRODES DE DIFUSIÓ:
Es posen tants electrodes de difusió com sigui necessari per a obtindre una
resistència de difusió inferior a 20 Ω. Aquests electrodes es connectaran entre si i amb el
suport, estaran separats l’un de l’altre una vegada i mitja la seva longitut. Hauran d’estar
enterrats a una profunditat mínima de 0,50 metres.
ANELL TANCAT:
La realització de la posta a terra mitjançant anell tancat s’efectuarà enterrant l’anell
a una profunditat de 0,50 metres i de forma que tots els punts de l’anell estiguin a una
distància mínima d’un metre resprecte les arestes de les cimentacions.
Els conductors de posta a terra cumpliran amb les especificacions de l’apartat 6 de
l’article 12 i l’apartat 1 de l’article 8 del R.L.A.T. Seran de coure de 1 x 50 mm2 amb
terminals adeqüats al punt d’unió del castellet.
Les característiques de la presa de terra varien depenent per on transcorri la línia
elèctrica.
Zona de pública concurrència: Són les zones urbanitzades, arees d’acumulació de
persones, sorties de poliesportius, discoteques, etc. En aquestes zones utilitzarem l’anell
tancat.
Zona freqüentada: Són les zones situades entre els 5 i 20 metres de les vies de
circulació, tant de vehicles com de peatons.
Zona no freqüentada: Són les zones situades a més de 20 metres de qualsevol via de
circulació, tant de vehicles com de peatons.
Depenent del tipus de zona per on transcorri la línia adoptarem una disposició de
presa de terra o de l’altra. La configuració disposarà d’un paràmetre concret “Kr” amb el
MEMÒRIA
22
qual obtindrem un valor de presa de terra per a la configuració escollida. Aquest valor no
haurà de ser superior al valor màxim de posta a terra.
Un cop realitzada la presa de terra es comprobarà la resistència del terra. Degut a la
naturalesa del terreny no serà necessari realitzar cap tractament químic. Com a màxim, cada
sis anys es revisarà la instal·lació de posta a terra.
En els transformadors hi haurà d’haver dos terres diferents, el terra del neutre del
transformador i el terra del suport metal·lic. Es imprescindible que els dos terres siguin
independents, per al correcte funcionament de la línia i de les proteccions d’aquesta.
11.1.13.- Connexions
Les connexions que es puguin realitzar als conductors de la línia no augmentaran la
resistència elèctrica dels mateixos, ni podran realitzar-se amb conductors amb la mateixa
resistència mecànica.
Les peces de connexió estaran disenyades per evitar que es malmetin les cordes
d’alumini, ja que és un material molt tou que es desgasta fàcilment amb el fregament. Per
això s’evitarà la unió directa dels conductors i en les connexions sempre se situaran els
conductors l’un al costat de l’altre.
11.1.14.- Seccionadors
Tindrem tres seccionadors, un al principi de la linia i un a cada transformador.
Estaran preparats per estar a la intempèrie i seran d’accionament manual, col·locats
verticalment. Es disposarà d'una
MEMÒRIA
23
11.2.- Descripció de les obres de baixa tensió
11.2.1.- Traçat
Per al traçat de la línia de Baixa Tensió s’ha intentat també de causar les menors
molèsties possibles. En el plànol núm. 3 es pot veure el traçat de la línia.
11.2.2.- Conductors
A la xarxa de baixa tensió utilitzarem cables aeris aïllats i trenats i suports de
formigó. El conductor serà d’alumini de 50 i 95 mm2 de secció.
Els conductors seran de coure, que compleix amb les normes U.N.E., la formació és
de classe 2, l’aïllament és de polietilè reticulat, i la coberta és de policlorur de vinil.
Les caracetrístiques del conductor són:
CONDUCTOR 3 x 50
Secció nominal: 50 mm2
Diàmetre del conductor: 8,1 mm
Diàmetre exterior del cable: 38,9 mm
Pes del cable: 3,978 kg/km
Resistència màxima en cc a 20ºC: 0,378 ohm/km
Reactància a 50 Hz: 0,071 ohm/km
Intensitat admisible a l’aire a 40ºC: 260 A
CONDUCTOR 3 x 95
Secció nominal: 95 mm2
Diàmetre del conductor: 11,6 mm
Diàmetre exterior del cable: 38,9 mm
Pes del cable: 3,978 kg/km
Resistència màxima en cc a 20ºC: 0,193 ohm/km
MEMÒRIA
24
Reactància a 50 Hz: 0,071 ohm/km
Intensitat admisible a l’aire a 40ºC: 260 A
El neutre fiador de 54,6 mm2 de secció serà d’un aleatge d’alumini de forma que
pugui suportar sense trencar-se una càrrega de 1660 dN.
El cable escollit serà de tipus RZ (aïllament de polietilè reticulat amb els cables
reunits en feix multipolar cablejat en hèlix visible).
La tensió d’aïllament serà de 1 kV, de valor eficaç entre conductors.
11.2.3.- Suports
Els suports de baixa tensió seran de formigó prefabricat són tots ells d’11 metres i
l’esforç en punta que suportaran serà de 400 kg en els de aliniació i de 800 kg en els
d’angle i de fi de línia. El coeficient de resistència secundària és de 0,4.
Els fonaments seran de formigó en massa de 200 kg /cm2 de r.c., les dimensions són
les indicades en l’annex núm. 4 així com ens els amidaments del pressupost.
11.2.4.- Preses de Terra
Les preses de terra es realitzaran amb una pica de dos metres de longitut i quinze
milímetres de diàmetre, connectada al suport mitjançant un cable de coure nu de 50mm2 i
situada a una profunditat mínima de 0,50 m.
11.2.5.- Distàncies de Seguretat
Segons l’apartat 5 de la instrucció 003 el R.E.B.T. els conductors aïllats se situaran
a una alçada mínima de 2,5 metres del terra.
MEMÒRIA
25
11.2.6.- Fonaments
Els fonaments de la Baixa tensió, els hem calculat gràcies a unes taules gràfiques
per a la determinació de les cimentacions.
12.- Anàlisis de Solucions
12.1- Línia de Mitja Tensió
Pel que es refereix al traçat de la linia, s’ha intentat produir els menors danys
possibles al medi ambient i provocar les menors pèrdues als agricultors, aixo si buscant
també el menor recorregut possible.
El conductor escollit, el d’acer-alumini ofereix vetatges significatives respecte el
conductor de coure. És més econòmic, pesa menys i té més resistència mecànica., tot i que
és menys bon conductor que el coure, per això limitem la densitat de corrent, per evitar
l’escalfament i per no tindre moltes pèdues d’energia.
El cable de terra és de coure ja que així ho exigeix el R.L.A.T. A més aquest està
enterrat i n’utilitzem menor quantitat.
Els aïlladors escollits, són els més econòmics i cumpleixen perfectament amb les
especificacions dels reglaments.
Els suports escollits són d’un sol peu i en forma de tronc piramidal, tenen resistència
suficient per als esforços previstos.
12.2- Xarxa de Baixa Tensió
Pel que fa a la Baixa Tensió, el sistema que ja existia encara és adequat i hem
decidit de no canviar-lo, però hem refet tots els càlculs per comprobar que estava tot
correctament disenyat anteriorment.
MEMÒRIA
26
13.- Proteccions
Les proteccions que utilitzarem en aquesta línia seran seccionadors i fusibles, que
aniran situats al principi de la línia i a cada transformador.
14.- Desenvolupament i Muntatge del projecte
14.1.- Operacions Prèvies
No es muntaran els conductors fins que no estiguin muntats els suports, les creuetes,
les cadenes d’aïlladors i els ferratges. Abans de muntar tot això s’ha de compreobar el
fraguat del formigó dels fonaments i que els ancoratges estiguin ben assegurats.
14.2.- Preparació dels conductors
Els conductors es subministren en bobines de fusta, al costat de la bobina hi ha
marcada una fletxa que indicara el sentit en que s’ha de desenrotllar el conductor. Per a
efectuar la operació correctament, es posa una barra d’acer al forat central de la bobina, que
actua com a eix, suportada per dos gats d’elevació solidament afirmats sobre el terreny.
14.3.- Estesa dels conductors
L’estesa compren dues operacions, el desenrotllat i l’elevació del conductor.
En el desenrotllat s’ha de fixar la bobina i s’ha d’estirar el conductor sense que
aquest toqui el terra per a que no es malmeti.
En el procediment d’estesa, s’utilitza un cabrestan accionat manualment o a motor
situat a un extrem de la línia, a l’altre extrem se situarà la bobina dels cables amb el
corresponent fiador.
MEMÒRIA
27
Un cop realitzades totes aquestes operacions es procedeix a desenrotllar el
conductor pel traçat de la línia.
14.4 Tibat del conductor
Per al tibat del conductor es va d’obertura ideal de regulació per obertura ideal de
regulació, i comprobant la temperatura es tiba el conductor segons les taules per a
aconseguir la tensió mecànica desitjada.
15.- Termini d’execució
D’acord amb els volum de l’obra es preveu que l’obra tingui una durada de cinc
mesos.
Mesos
Tasca M1 M2 M3 M4 M5
S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4
Replanteig ______
Excavació _______
Armats _____________ ______
Hissat ____________ ____________
Estesa conductor _________
Proves ____
MEMÒRIA
28
16.- Protecció de les Aus
16.1 Introducció
Actualment la causa de mortalitat no natural més comú entre les aus, són els
derivats d’entrar en contacte amb les línies aèries elèctriques, per derivació de la corrent o
per col·lisió amb els conductors.
Normalment, aquests accidents es produeixen entre les poblacions d’aus amb certa
massa corporal, com són les rapaces, cigonyes, aguiles, incidint de forma mínima sobre les
aus més petites.
Hi ha dos causes d’accidents que sufreixen les aus amb les línies elèctriques. El
primer és la colisió amb algun dels conductors, principalment els de terra que són de menor
secció o amb els suports. El segon és l’electrocució produida per entrar en contacte amb dos
conductors o per una derivació entre un dels cables i un suport metàlic.
Les espècies que normalment moren electrocutades, són aus d’un tamany mitjà o
gran, les aguiles, corbs, cigonyes, etc. Aquestes utilitzen els suports com a llocs per reposar,
i és en aquest moment quan poden sufrir l’accident.
L’electrocució de les aus és mñes freqüent que la colisió degut principalment al
diseny dels suports i la disposició normal dels conductors, sumada a més a la humitat
ambiental quan les condicions meteorològiques no són bones, elevant el risc d’electrocució
perquè l’augment de la humitat de l’ambient provoca un augment de la conductivitat de
l’aire.
Les espècies afectades són molt variades, però les que sufreixen major nombre
d’accidents per electrocució són les de tamanys més grans, mentre que les més afectades
per le colisions acostumen a ser les aus de comportament gregari com les aus aquàtiques,
gavines, etc.
Segons un estudi recent de la universidad complutense de Madrid, es pot estimar
una mitja de 2,95 individus colisionats per kilòmetre de línia i any. Aquesta xifra es
ultiplica en les zones de trànsit de les aus, prop de les zones d’obtenció de menjar, etc.
Aquests valors no són molt importants per algunes espècies, però si que pot ser perillós per
a aquelles que estan en perill d’extinció.
MEMÒRIA
29
Al juliol de l’any 2000, la comissió nacional per a la protecció de la naturalesa va
decidir l’elavoració d’una nova normativa per a la regulació de les mesures necessàries per
portegir les aus de les línies elèctriques. Com a conseqüència es va aprovar el Reial Decret
1955/200, de l’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució,
comercialització, suministre i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia
elèctrica. Aquesta normativa recull les condicions que han d’acomplir les instal·lacions
elèctriques de nova construcció, així com les modificacions necessàries a les existents.
Entre les solucions anticolisió, les més utilitzades són les encaminades a millorar la
visibilitat del cable, sobretot en el neutre de les línies de transport. Normalment s’utilitzen
espirals enrotllades sobre el conductor, o en forma de boles. També es s’acostuma a posar
tires de diverses siluetes d’aus o altres disenys. L’objecte final és el de disenyar mesures de
encaminades a que l’animal vegi amb claretat els cables, evitant així les colisions.
Pel que fa a les mesures contra les electrocucions, la que suprimiria totalment aquest
problema seria l’enterrament de totes les línies, o la subtitució dels actuals suports per
d’altres amb disenys més segurs, però com que aquestes solucions no són viables a tota la
xarxa existent, amb solucions senzilles i econòmiques es pot reduir en gran part el risc
d’electrocució.
Avui en dia existeixen tècniques molt eficaces i senzilles amb les quals no es
necessari modificar els suports en la seva totalitat, i es poden establir en els llocs on es
produeixen més accidents. Normalment per evitar l’electrocució de les aus, lo que
s’acostuma a fer és aïllar els conductors de forma total o parcial, aïllar la creueta o instal·lar
uns dispositius que impideixin que les aus provoquin un curcircuit.
Totes aquestes mesures intenten reduir el nombre de morts d’aus anuals, sobretot
aquelles que estan especialement protegides pel seu baix nombre d’individus o per alguna
característica especial.
MEMÒRIA
30
16.2 Sistema utilitzat
La solució que utilitzarem per evitar en tot lo possible el nombre de morts de gran
part de les aus que actualment acostumen a morir per culpa del seu contacte am les línies
elèctriques, és el de posar l’aparamenta de forma vertical, i no horitzontal, que és com
s’acostuma a fer. Pel que fa als conductors s’intentarà que sempre estiguin situats per sota
dels armats.
17.- Fitxa tècnica
Número de suports CN-2000 14 m ................................................................1
Número de suports CN-500 16 m.................................................................7
Número de suports CN-1000 16 m ................................................................2
Número de suports CN-500 18 m ...............................................................1
Número de suports CN-1000 18 m ...............................................................1
Número de suports CN-500 20 m ...............................................................1
Número de cadenes d’amarrament ...............................................................36
Número cadenes de suspensió.......................................................................30
Número de trafos de 50 KVA de 25 KV/380 V .............................................2
M.l. de conductor LA-56 ..........................................................................1738
M.l. de conductor LA-30 ..............................................................................51
UT armat T1 .................................................................................................13
UT armat H3 amb 2 D1 i seccionador trifàssic .............................................2
Número de suports PH 11/400 .....................................................................27
Número de PH 11/800 ..................................................................................21
M.l. conductor RZ 3 x 95 / 54,6 .................................................................902
M.l. conductor RZ 3 x 50 / 54,6 ...............................................................3009
MEMÒRIA
31
18.- Pressupost
El Pressupost d’Execució material puja a la quantitat de CENT SEIXANTA-UN
MIL CINC-CENTS EUROS AMB NORANTA-SET CÈNTIMS (161.500,97 €).
El pressupost d’execució per contracte puje a la quantitat de DOS-CENTS VINT-I-
DOS MIL NOU-CENTS TRENTA-CINS EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS
(222.935,95 €).
Tarragona, juny de 2003
L’alumne
Arnau Anglès Torradeflot
ANNEXES
1
Annexes:
Índex
1. CÀLCUL DE POTÈNCIES
2. DADES GENERALS DE LA LÍNIA DE BAIXA TENSIÓ
3. CÀLCULS ELÈCTRIC DE LA XARXA DE BAIXA TENSIÓ
4. CÀLCULS MECÀNICS DE LA XARXA ED BAIXA TENSIÓ
5. DADES GENERALS DE LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ
6. CÀLCULS ELÈCTRICS D’ALTA TENSIÓ
7. CÀLCUL MECÀNIC DEL CONDUCTOR D’ALTA TENSIÓ
8. DETERMINACIÓ DELS AÏLLADORS
9. DISTÀNICES DE SEGURETAT DE L’ALTA TENSIÓ
10. SUPORTS I TRANSFORMADORS
11. PROCEDIMENT PER REDUÏR LES VIBRACIONS
ANNEXES
2
Annexe 1: Càlcul de potències
Introducció:
Per al càlcul de la potència elèctrica total el procediment que hem seguit és el de
calcular les necessitats hidràuliques d’una finca per a poder determinar la bomba hidràulica
necessària per al correcte funcionament de la instal·lació, i li hem sumat la resta de
potències requerides, (enllumenat, bomba d’adobs i subministrament de força). Un cop
determinada la bomba i coneguda la potència elèctrica total hem multiplicat pel nombre de
finques i hem determinat el consum elèctric. Com que en la zona on construirem la línia, les
finques són majoritariament horts de superfícies més aviat reduides, hem suposat una finca
tipus de 2 hectàries de superfície.
Cabal de Bombament:
Tenint en compte de que es tracta majoritariament de finques que produeixen
hortalizes, en el mes de màximes necessitats i en aquesta zona, la demanada d’aigua dels
cultius és de 1000m3/ha/mes que correspon al consum del mes de juliol.
Cabal Fictici continu: Qfc = (1000·103)/(31·24·3600) = 0,37 l/s ha.
On:
1000·103 = Demanda d’aigua dels cultius en l/ha/mes.
31 = Dies del mes.
24 = Hores d’un dia.
3600 = Segons en una hora.
Tenint en compte que només es rega 25 dies al mes i un màxim de 16 hores al dia, i
que tenim dos hectàries, el cabal serà:
Cabal de reg: Qr = (2·0,37·24·31)/(16·25) = 1,38 l/s
ANNEXES
3
On:
2 = Hectàries de la finca.
0,37 = Cabal fictici continu (l/s ha).
24 = Hores d’un dia
31 = Dies del mes de juliol.
16 = Hores de reg màximes en un dia.
25 = Dies màxims de reg al mes.
Alçada manomètrica:
L’açada manomètrica ve donada per la següent expressió:
Hm = Hg + Hr + Hf
On:
Hm = Alçada manomètrica.
Hg = Alçada geomètrica, correspon al desnivell entre la cota d’aigua del pou (nivell
dinàmic), i el punt més alt de la finca (20m).
Hr = Pressió requerida en el capçal de reg per donar la pressió necessària a la xarxa. Es
considera a 25 m.c.a.
Hf = Pèrdua de carga per fregament des de la bomba al capçal de reg (5 m.c.a).
Càlcul de la Potència:
Potència de la bomba
Per a una alçada manomètrica de 50 m, la potència necessària del grup motor-
bomba serà:
Pb = (Q · H) / (75 · η)
ANNEXES
4
Pb = (1,38 · 50) / (75 · 0,60) = 1,53 CV
1,53 CV · 0,736 = 1,1 kW
On:
Q = Cabal de bombament. (l/s).
H = Alçada manomètrica. (m.c.a.).
η = Rendiment del grup motor-bomba.
Buscant a catàlegs comercials, amb les condicions desitjades el constructor ens
recomana d’agafar el grup electrobomba submergit format per una bomba de dotze
impulsors. La potència del grup motor-bomba serà de 1,1 kW
La corba característica del grup seleccionat està especificada en la taula. Les
especificacions són:
BOMBA: Centrífuga submergida de 12 etapes
MARCA: Grundfos
MOTOR: Elèctric
POTÈNCIA: 1,1 kW
ALÇADA MANOMÈTRICA: 50 m
CABAL: 1, 8 l/s (4.300 l/h)
Altres Potències
Suposarem que la il·luminació la realitzarem amb dos tub fluorescents de 40 W, ja
que els fluorescents tenen millor rendiment que les bombetes d’incandescència normals, i
amb aquesta suposició tindrem llum suficient amb un consum reduit d’electricitat.
La bomba d’adob consumeix 80 W.
Per a força suposarem 1500 W.
ANNEXES
5
Potència a Contractar:
La potència a contractar serà:
Grup motor-bomba 1,10 kW
Enllumenat 0,08 kW
Equip d’adob 0,08 kW
Endoll monofàssic 1,50 kW
Total: 2,76 kW
Els promotors han sol·licitat una potència de 3,3 kW per subministre, que és la
normalitzada immediatament superior a la calculada. Per tant cada consumidor contractarà
la potència de 3,3 kW.
ANNEXES
6
Annexe 2: Dades generals de la xarxa de Baixa Tensió
Les diferents línies de B.T. que surten de cada un dels dos PT i van a parar a cada
punt de consum les seves característiques són les següents:
En la Baixa tensió només hi ha dos tipus de suports, els que suporten 400 kg
d’esforç en punta i els que en suporten 800 kg. Són tots de formigó excepte els que són
comuns per a la alta i la baixa tensió.
Hi ha dos seccions de conductors de coure, de 50 mm2 i de 95 mm2.
CT Tram Suport Tipus Llargada Nº Escomeses Tipus Conductor
Obertura
1 1 1 PH 11/800 - 4
2 PH 11/800 90
6 PH 11/800 60
7 PH 11/800 60
8 PH 11/400 65
9 PH 11/400 65
10 PH 11/800 30 1
11 PH 11/400 65
12 PH 11/400 60
CT1 H 11/1000(MT) 75 1
570m 6 RZ 3x50+54,6 Alt
1.1 3 PH 11/400 80
4 PH 11/400 70
5 PH 11/800 70 1
220m 1 RZ 3x50+54,6 Alt
ANNEXES
7
CT Tram Suport Tipus Llargada Nº Escomeses Tipus Conductor
2 13 PH 11/800 90
14 PH 11/800 90
180m 1
3 15 CN 2000(MT) 30 1
16 PH 11/400 70
17 PH 11/400 70
18 PH 11/400 60
19 PH 11/800 55 1
20 PH 11/400 60
21 PH 11/400 70 1
22 PH 11/800 60 1
23 PH 11/400 70
24 PH 11/400 70
25 PH 11/400 70
26 CN 500(MT) 60
27 PH 11/800 60 1
805m 5 RZ 3x50+54,6 Alt
2 4 28 PH 11/800 - 1
29 PH 11/400 65
30 PH 11/800 70 1
32 PH 11/400 75
33 PH 11/800 75 1
34 PH 11/400 75 1
35 PH 11/400 75 1
36 PH 11/400 70
37 PH 11/400 70 1
40 PH 11/800 70 1
41 H13 11/1000(MT) 140 1
ANNEXES
8
CT Tram Suport Tipus Llargada Nº Escomeses Tipus Conductor
42 H13 11/1000(MT) 15
CT2 H11/1000(MT) 15 1
820m 9 RZ 3x95+54,6 Alt
4.1 31 PH 11/800 50 1
50m 1 RZ 3x50+54,6 Alt
4.2 38 PH 11/800 75 2
39 PH 11/800 75 1
150m 3 RZ 3x50+54,6 Alt
5 43 PH 11/400 70
44 CN 500(MT) 50
45 PH 11/400 70
46 PH 11/400 60 1
47 PH 11/400 80
48 PH 11/800 90
49 PH 11/400 75
50 PH 11/400 80 1
51 PH 11/400 70
52 PH 11/800 60 1
53 PH 11/800 55 1
805m 4 RZ 3x50+54,6 Alt
ANNEXES
9
Annexe 3: Càlculs elèctrics de la xarxa de baixa tensió
Introducció:
Els conductors tenen una resistència ohmica al pas de la corrent elèctrica que causa
pèrdues calorífiques i caigudes de tensió. A més si la corrent és alterna les línies presenten
també una reactància de tipus inductiu degut als fluxos magnètics variables.
El pas de la corrent pels cables en fa augmentar la temperatura per efecte Joule, fins
a valors que poden arrivar a ser perjudicials per a la bona conservació dels aïlladors.
L’escalfament depen de la resistència del conductor, a major resistència, major escalfament.
En una línia en coneixem la intensitat que hi haurà de circular, i depenent d’aquesta
intensitat determinarem el conductor i la seva secció, per evitar escalfaments excessius.
Els sobreescalfaments en les línies també es poden deure als curcircuits. Les
intensitats de curcircuit poden ser molt elevades i els aparells de protecció han de limitar la
duració de la fallada per no danyar als conductors i els aïlladors.
Característiques elèctriques de la xarxa
Corrent: Alterna Trifàsica
Tensió: 380V
Potència mitjana prevista: 3,3 kW/usuari
Factor de Potència: 0,85
Nombre d’usuaris: 30
Potència Total: 99 kW
ANNEXES
10
Conductors
Secció 3x50/54,6 3x95/54,6
Resistència elèctrica a 20ºC (Ω/km) 0,641 0,321
Reactància (Ω/km) 0,075 0,071
I. Admissible (A) 150 230
Caiguda de tensió entre fases(V/km) 1,26 0,68
Diàmetre exterior (mm) 45,2 45,2
Pes del cable (kg/m) 3,978 5,086
Intensitat màxima de servei
I=P/(√3 · V · cos ϕ)
On:
P = Potència transportada en W
V = Tensió en V
cosϕ = Factor de potència
Caiguda de tensió
∆Tensió= √3 · I · (R · cosϕ +X · sinϕ) · L
I = Intensitat de la línea. (A).
X = Reactància per fase i per kilòmetre. (Ω/km)
R = Resistència per fase i per kilòmetre. (Ω/km)
cosϕ = Factor de potència
L = Longitut de la línia
ANNEXES
11
Pèrdua de potència
∆P = 3 · R · L · I2
∆P = Pèrdua de Potència
R = Resistència del conductor ohms/kilòmetre
L = Longitut de la línea en kilòmetres
I = Intensitat de la línea en Ampers
Taula Auxiliar de càlcul:
Tram Extrems Secció Longitut Potència Intensitat ∆Tensió ∆U acum ∆P ∆P acumu
1 CT1-10 50 200 19,8 37,6 7,27 7,27 543,73 543,73
1 10-2 50 280 16,5 31,3 8,47 15,74 527,50 1071,23
1 2-1 50 90 13,2 25,1 2,18 17,92 109,04 1180,27
1.1 2-5 50 220 3,3 6,2 1,32 19,24 16,26 1196,53
2 CT1-14 50 180 3,3 6,2 1,08 1,08 13,31 13,31
3 CT1-15 50 30 16,5 31,3 0,91 0,91 56,52 56,52
3 15-19 50 255 13,2 25,1 6,18 7,09 308,93 365,45
3 19-21 50 130 9,9 18,8 2,36 9,45 88,36 453,81
3 21-22 50 60 6,6 12,5 0,72 10,17 18,03 471,84
3 22-27 50 330 3,3 6,2 1,98 12,15 24,39 496,23
4 CT2-41 95 30 39,6 75,2 1,17 1,17 163,37 163,37
4 41-40 95 140 36,6 68,9 5,00 6,17 640,02 803,39
4 40-37 95 70 33 62,7 2,28 8,45 265,00 1068,39
4 37-35 95 140 19,8 37,6 2,73 11,18 190,60 1258,99
4 35-34 95 75 16,5 31,3 1,22 12,40 70,76 1329,75
4 34-33 95 75 13,2 25,1 0,98 13,38 45,50 1375,25
ANNEXES
12
Tram Extrems Secció Longitut Potència Intensitat ∆Tensió ∆U acum ∆P ∆P acumu
4 33-30 95 150 9,9 18,8 1,46 14,84 51,05 1426,30
4 30-28 95 135 3,3 6,2 0,43 15,27 5,00 1431,30
4.1 30-31 50 50 3,3 6,2 0,30 15,04 3,70 1430,00
4.2 37-38 50 75 9,9 18,8 1,36 9,81 50,97 1480,97
4.2 38-39 50 75 3,3 6,2 0,45 10,26 5,54 1486,51
5 CT2-46 50 250 13,2 25,1 6,06 6,06 302,88 302,88
5 46-50 50 325 9,9 18,8 5,90 11,96 220,89 523,77
5 50-52 50 130 6,6 12,5 1,57 13,53 39,06 562,83
5 52-53 50 55 3,3 6,2 0,33 13,86 4,07 566,90
Intensitat màxima = 75,2 Inferior a l’admissible
La caiguda de tensió més gran és de 19,24 V = 5,06%
Pèrdua de potència:
Tram1: 1196,53 W
Tram 2: 13,31 W
Tram 3: 496,23 W
Tram 4: 1486,51, W
Tram 5: 566,90 W
Total: 3139,33 W
El percentatge de pèrdua de potència és de 3,17%
ANNEXES
13
Annexe 4: Càlculs mecànics de la xarxa de baixa tensió
Accions a considerar:
D’acord amb la instrucció MIBT 003, el càlcul mecànic dels elements de les línies
ed baixa tensió s’efectuaran tenint en compte les seguents càrregues:
Càrregues permanents, que són els pesos propis de tots els elements (Conductors,
aïlladors i suports).
Sobrecàrregues del vent:
Sobre conductors: 50 kg/m2.
Sobre superfícies planes: 100 kg/m2.
Sobre superfícies cilíndriques de suports: 70 kg/m2.
Sobrecàrrega del gel:
No la tindrem en compte ja que la zona de la línea, és la Zona A (menys de
500m sobre el nivell del mar), i en aquesta zona no es té en compte les sobrecàrregues
degudes al gel.
Càlcul de la tensió màxima dels conductors
Al construir-se la línia en la Zona A, la tracció màxima no serà superior a la seva
carga de ruptura dividida per 2,5 sotmesa a la hipòtesi més desfavorable de les següents:
- Per propi i sobrecàrrega del vent a la temperatura de 15ºC.
- Pes propi i sobrecàrrega del vent dividida per tres a la temperatura de 0ºC.
La càrrega màxima admesa serà 1660/2,5 = 664 dN
A les taules de càlcul facilitades per la companyia subministradora es pot
comprobar que la tensió màxima és de 315 dN, per tant és admissible en tots els casos que
s’ens presenten el les nostres línies.
ANNEXES
14
Fletxes màximes
D’acord amb la instrucció MIBT 003, els conductors aïllats s’han de col·locar a una
alçada del terreny superior a 2,5m. Segons els plànols del perfil longitudinal que s’adjunten,
per a les fletxes màximes (temperatura 50ºC), les distancies que nosaltres tensim sobre el
terreny són sempre superiors a 3,5m.
Càlculs de Suports
1. Acció del vent:
Els esforços en punta dels suports escollits són de 400 i 800 kg
Per l’acció del vent, la semi-obertura màxima del suport de 400 kg és:
2 · l · 0,0452 · 50 = 400.
l = 88,50 m. que es cumpleix en tots els casos.
On:
2 · l = Longitut de dues semiobertures.
0,0452 = Diàmetre del conductor en (m).
50 = Sobrecàrrega del vent sobre els conductors (kg/m2).
400 = Esforç en punta màxim que pot resistir el suport (kg).
2. Tracció dels conductors
Aliniació:
Pel que fa a la diferència d’esforços, pel suport de 400 kg, amb el coeficient de
resistència secundària de 0,6 perquè posarem la part que pot suportar menys esforç en la
direcció del conductor, no serà superior a:
400 · 0,6 = 240 kg
En el nostre cas tenim:
ANNEXES
15
Suport Diferència de traccions (kg)
4 0
8 0
9 42,5
11 3
12 4
20 3
23 0
24 0
25 3
29 1
34 0
36 0
44 9
45 9
46 5
47 1
49 1
50 2
51 3
Angles:
Els esforços dels suports d’angle són els següents:
Suport Diferència de traccions (kg)
2 165,11
3 51,97
6 151,71
7 47,22
10 115,23
13 52,39
ANNEXES
16
15 68,31
16 26,21
17 17,90
18 15,26
19 103,18
21 15
22 52,8
30 177
32 16,36
33 61,89
35 9,84
37 166
38 132,38
40 109,64
41 174,86
42 217,70
43 10,81
48 93,74
52 158,40
Es col.locaran suports PH-800 amb coeficient de resistència secundària de
0,60.
L’esforç màxim que poden suportar és:
800 · 0.60 = 480 kg
Per tant, són vàlids en tots els casos
Fi de línia:
Com a suports de fi de línia posarem suports de 800 kg.
Fv = 0,5 · 70 · 0,0452 · 60 = 99,44 kg
ANNEXES
17
On:
0,5 · 88 = Obertura d’un semivano
50 = Sobrecàrrega del vent sobre els conductors (kg/m2).
0,0452 = Diàmetre del conductor en (m).
Tmàx = 315 kg
R = (Fv2 + T2)1/2 = 330 kg
On:
R = Esforç resultant
Fv= Esforç provocat pel vent
T = Tracció màxima
Els suports escolllits aguantaran perfectament, ja que l’esforç que hauran de
realitzar serà de 330 kg, i en pot aguantar 800 kg.
ANNEXES
18
Annexe 5: Dades generals de la línea d’Alta tensió:
Introducció:
Els conductors utilitzats en l’alta tensió són el LA-56 i el LA-30, són conductors
d’acer-alumini. Els suports són tots metal·lics de gelosia.
Longitut
Suport Tipus Obertura Alineació
Arranc CN-2000-TB-12U -T - -
1 CN-500-TB-12U -Trifàsic 69
2 CN-500- TB-12U -T-Fusible xs 95
3 CN-1000- TB-12U 148
4 CN-2000- TB-12U -T 84 396
5 CN-500- TB-12U-S 197
6 CN-500- TB-12U-S 142
7 CN-500- TB-12U-S 164
8 CN-1000- TB-12U-T 74 577
9 CN-500- TB-12U-S 92
10 CN-500- TB-12U-T 146
11 CN-500- TB-12U-S 82
12 CN-1000- TB-12U-T 79 399
13 CN-500- TB-12U 80
14 CN-1000- TB-12U 145 225
ANNEXES
19
Tipus de suports i longitut de les obertures en derivacions a P.T.
Nom Tipus Longitut obertura
PT1 CN-1000-12-D1-Trafo-fusibles xs i Parallamps 15
PT2 CN-1000-12-D1-Trafo-fusibles xs i Parallamps 10
ANNEXES
20
Annexe 6: Càlculs elèctrics d’Alta tensió
Característiques generals de la línia
Corrent: Alterna trifàsica.
Freqüència: 50 Hz
Tensió composta a l’origen: 25 kV
Densitat màxima de corrent: 4,00 A/mm2 per al LA-56
4,55 A/mm2 per al LA-30
Potència prevista: Tram Intèrval a l’origen Potència
A De 0 a 400 m 250 kVA
B De 400 a 1640 m 200 kVA
Factor de Potència: cosϕ = 0,85
Conductors:
Tipus LA 56 LA 30
Secció total 54,6 mm2 31,1 mm2
Diàmetre total 9,5 mm 7,14 mm
Resistència elèctrica 0,614 Ω/km 1,074 Ω/km
Intensitat:
I = P/√(3 · U) (A)
On:
I = Intensitat nominal de la línia
P = Potència que transporta la línia
U = Tensió nominal de la línia
Tram Intensitat (A)
A 5,77
B 4,62
ANNEXES
21
Caiguda de tensió
Coeficient d’autoinducció:
La = (1/2 + 4,6 · log (D/r) H/m
D = 3√(D12 · D23 · D31)
On:
La = Coeficient d’autoinducció
D = Distància entre conductors, en centímetres.
r = Radi del conductor en centímetres
Les distàncies entre els conductors les podem obtindre a l’annex de les distàncies de
seguretat.
D12 = D13 = 1,92m
D23 = 3m
D = 3√(1,92 · 1,92 · 3) = 2,23 m
r = d/2 = 4,75mm
La= (1/2 + 4,6 · log(2.230/4,75)= 12,79·10-6 H/m = 12,79·10-4 H/km
La reactància serà: 2 · π · f · La. = 0,402 Ω/km
f = Freqüència de la corrent = 50 hz.
La caiguda de tensió serà:
Tram Longitut Intensitat Resistència Reactància ∆U=√3 · I (R·cosϕ+ X·sin ϕ)
A 400 5,77 0,246 0,161 2,9
B 1.240 4,62 0,761 0,498 7,3
Total : 10,2 V
En tant per cent: 0,041 %
ANNEXES
22
Pèrdua de Potència
En el cas més desfavorable:
Tram Perdua = 3 · R · I2
A 24,57 W
B 48,73 W
Total: 72,30 W
En tant per cent: 0,036%
Densitat de corrent
d =I/S = 5,77/(53,6 · 0,926) = 0,11 A/mm2.
La densitat ed corrent que obtenim dels càlculs es molt inferior a la màxima
permesa, per tant no tindrem cap problema en aquest sentit.
I = Intensitat en Ampers
S = Secció = π·r2
r = Radi del conductor en milímetres.
Efecte Corona:
Si un conductor d’una línia elèctrica adquireix un potencial suficientment elevat per
a donar lloc a un gradien de camp elèctric radial, igual o superior a la rigideç dielèctrica de
l’aire, es produeixen corrents de fuga. Aquestes corrents produèixen pèrdues de potència.
Es com si l’aire es fes conductor.
En els conductors aeris el fenòmen és visible a la foscor, podent-se observar com els
conductors queden envoltats per un halo blavós de secció transversal circular.
La tensió a la que el gradient abans citat és igual a la rigideç dielèctrica se
l’anomena tensió crítica disruptiva, i aquella per a la qual comencen els efluvis se
l’anomenta tensió crítica visual, aquesta és més gran que la disruptiva.
ANNEXES
23
En els càlculs de les pèrdues de potència degudes a l’efecte corona, s’opera sempre
amb els valors de la tensió crítica disruptiva i no amb els valors de la visual.
La primera produeix pèrdues d’energia importants quan la tensió arriba al valor
crític, donat que llavors es trenca parcialment el dielèctric, que en aquest cas és l’aire. Fins
que no s’arriba al crític les pèrdues per efecte corona són poc importants.
Les pèrdues per efecte corona comencen a produïr-se des del moment en el qual la
tensió crítica disruptiva és menor a la tensió de la línia.
El càlcul del valor de la tensió crítica disruptiva es fa amb la fòrmula de l’enginyer
nord-americà PEEK, que la va formular l’any 1912.
A continuació indiquem la fòrmula de l’enginyer PEEK que ens permetrà de trobar
el valor de la tensió crítica disruptiva per a la qual es produeix l’efecte corona.
Uc = 84 · mc · δ · mt · r · n · lg (D/r’)
On:
Uc = Tensió composta crítica eficaç en kilovolts per a la qual comença l’efecte corona, la
tensió crítica disruptiva.
mc = Coeficient de rugositat del conductor, els valors són els següents.
mc = 1, per a fils de superfície llisa.
mc = de 0,93 a 0,98 per a fils oxidats o rugosos.
mc = de 0,83 a 0,87 per a cables.
δ = Factor de correcció de la densitat de l’aire, és funció directa de la presió baromètrica i
inversa de la temperatura absoluta del medi ambient.
δ = (3,926 · h) / (273 + σ)
On:
h = Presió baromètrica en centímetres de columna de mercuri. Aquesta la podem
aconseguir mitjançant taules que resulten de la fòrmula de Halley.
ANNEXES
24
σ = Temperatura mitja en graus centígrads corresponent a l’altitut del punt que es
consideri.
mt = Coeficient per tindre en compte l’efecte que produeix la pluja fent descendre el valor
de Uc.
mt = 1 Amb temps sec.
mt = 0,8 Amb temps plujós.
r = Radi del conductor en centímetres.
n = Nombre de conductors en feix de cada fase.
n = 1 , amb fases simples.
n = 2 , amb fases dúplex
n = 3, amb fases tríplex
n = 4, amb quadrúplex
D = Distància entre els eixos dels conductors de cada fase, en centímetres
r’ = Radi fictici en centímetres, definit per la següent expressió.
r’ = n⊕ ( n · r · Rn-1)
On:
n = Nombre de conductors del feix de cada fase.
r = Radi del conductor en centímetres.
R = Radi de la circumferència que passi pels centres dels conductors que formen la
fase.
Pèrdua de Potència
La pèrdua de potència per efecte corona per a cada conductor es calcula amb la
següent fòrmula que també és de PEEK.
P = 241/δ · (f+25) · ⊕(r/D) · [(Umax/⊕3) – (Uc/⊕3)]2 · 10-5 kW / km
ANNEXES
25
On:
δ = Factor de correcció per densitat de l’aire
f = Freqüència de la xarxa elèctrica (50Hz)
r = Radi del conductor en centímetres
D = Distància geomètrica entre les fases, en centímetres.
Umax = Tensió composta més elevada, en kilovolts.
Uc = Tensió composta crítica disruptiva capaç de produïr l’efecte corona en kV.
Factor de Potència
Es preveu que el factor de potència sigui del 0,85
Intensitat màxima de curcircuit
Segons la companyia subministradora la potència de curcircuit (Pcc) serà de 500
MVA. Llavors la intensitat de curtcircuit (Icc) serà:
Icc = Pcc/(⊕3 ·U) = 11,54 kA
On:
U = Tensió nominal de la línia
Pcc = Potència de curcircuit
Icc = Intensitat de curcircuit
ANNEXES
26
Càlcul de les xarxes de Terra
Característiques de la xarxa de M.T.
Tensió de servei: U = 25000 V
Presa de terra del neutre de MT: R0 = 0 Ω X0 = 25 Ω
Nivell d’aïllament del material de B.T. del C.T. Ubt = 8000 V
Valor Ia d’ajust en cas de falta: Ia = 120 A.
Característiques del terreny:
Intèrval entre piques: a = 8m
Resistivitat del terreny: h = 70,37 Ω · m
Electrode tipus escollit:
Anell tancat de forma quadrada, enterrat a 0,8m amb una pica a cada angle i longitut
dels costats de 3m
Codi UNESA : 30-30/8/42
Paràmetres característics:
Kr = 0,105 Ω / Ω · m
Kp = 0,0178 V / (Ω · m)·A
Kc = Kp(acc) = 0,0545 V / (Ω · m)·A
Kp = tensió de pas
Kc = tensió de contacte
Kr = Resistència de terra
ANNEXES
27
Resistència de presa de terra de les masses:
Rm = Kr · h = 0,105 · 70,37 = 7,39 Ω
Intensitat de la corrent de defecte:
I = U/(√3.√ ((Ro · Rm)2+Xo2)) = 554 A
Superior als 120 A i per tant és vàlid
Tensions de pas i de defecte:
Tensió de pas a l’exterior: V’p = Kp · h · Id =693 V
Tensió de contacte: V’c = V’pacc = Kpacc ·h· Id = 2123 V
Tensió de defecte: V’d = Rm · id = 4091 V
Durada de la falta:
L’interruptor s’acciona a través d’un relé a temps dependent amb reengantxament
ràpid. El temps de durada serà:
T = K’/(rn’-1)
K’ = 24
n’ = 2
r = Id / ad = 4,61
Substituint els valors obtenim un valor de t = 1,18 seg.
ANNEXES
28
Valors màxims admesos:
D’acord amb la instrucció MIE-RAT 13 i les recomanacions d’UNESA tindrem:
Tensió de pas màxima admissible a l’exterior: V = 10·K/t’n·(1+(6·h/1000))
Amb K = 78,5 n = 0,18
Substituint els valors obtindrem: Vp=956 V
Tensió de pas a l’accés màxima admissible:
Vpacc = 10·k/t,n·(1+(3·h/1000)+(3·hformigó/1000))
Per una resistivitat de formigó de 3000 ohms-m
Vpacc = 6867 V
Tots els valors màxims són admissibles.
Croquis del diseny del sistema:
Secció del conductor de coure = 50 mm2
Diàmetre de les piques = 14 mm
Longitut de les piques = 2 m
Profunditat mínima del conductor = 0,8m
A = b = 3m
ANNEXES
29
Annexe 7: Càlcul Mecànic del conductor d’alta tensió
Càlcul de la tensió màxima
El càlcul mecànic dels conductors el realitzarem tenint en compte les següents
condicions:
El coeficient de seguretat de trencament del conductor, serà com a mínim igual a
tres en les condicions atmosfèriques que provoquin la màxima tensió dels conductors.
Que la tensió de treball dels conductors a 15ºC, sense cap sobrecàrrega, no
sobrepassi el 15% de la carga de trencament del conductor.
A l’establir aquestes dues condicions ens assegurem de cumplir la quarta hipòtesi en
al càlcul dels suportsd’aliniació i d’angle i de que no tindrem problemes de fenòmen
vibratori provocats pel vent en els cables.
La línia es troba a una altura inferior a 500 metres sobre el nivell del mar, per tant a
efectes de càlcul ens trobem a la Zona A.
El càlcul es realitza amb les taules dels conductors LA-56 amb un EDS de 10,89% i
la del conductor LA-30 amb un EDS del 10%, és a dir, inferior al 15% segons s’ha
especificat anteriorment.
L’ obertura de regulació més llarga és el del suport núm. 4, i medeix 163 metres, la
tensió màxima és de 503 kg, que és inferior a la tensió de trencament dividida per tres.
Fletxes màximes
Les fletxes màximes s’especifiquen a la taula següent, i corresponen al major valor
de les dues hipòtesis posibles, vent (vent i 15ºC de temperatura) o temperatura (50ºC).
ANNEXES
30
Taula de regulació del cable
A la taula que s’adjunta, es calculen les longituts de les obertures de regulació per a
cada tram.
A més hi ha les taulesde tesat, on es faciliten les dades d’estesa en esgraons de
temperatura de 5ºC i temperatures desde –10ºC fins a 45ºC.
7.4. Obertura ideal de regulació
Es calcula amb el conjunt de les obertures d’alineació que hi ha entre dos suports
d’amarrament. Com que els diversos trams tenen diferentes longituts i diferents desnivells,
s’ha d’assegurar que en les condicions més adverses la tensió dels cables serà inferior a la
màxima admisible. A l’hora de tensar els cables si es fes obertura per obertura les cadenes
d’amarrament estarien inclinades, per la diferència de tensions i això s’ha d’evitar.
La longitud de l’obertura de regulació serà: ar = √((Sai3)/(Sai))
On ai són les distàncies de cada obertura d’aliniació.
Tram Obertura Longitut Obertura de regulació Tensió max obertura reg Fletxa màxima
(m) (m) (kg) (m)
I Arr–1 69 69 427 1,11
II 1-2 95 95 455 1,78
III 2-3 148 3,78
3-4 84 129 137 1,22
IV 4-5 197 6,28
5-6 142 3,27
6-7 164 4,36
7-8 74 163 503 0,89
ANNEXES
31
Tram Obertura Longitut Obertura de regulació Tensió max obertura reg Fletxa màxima
(m) (m) (kg) (m)
V 8-9 92 1,45
9-10 146 128 483 3,69
VI 10-11 82 1,45
11-12 79 81 441 1,35
VII 12-13 80 1,12
13-14 145 126 482 3,66
ANNEXES
32
Annexe 8: Determinació dels Aïlladors
Per l’aïllament dels conductors de la línia, s’utilitzaran cadenes d’aïlladors de tres
elements Esperanza 1.503.
Característiques elèctriques dels aïlladors
Les característiques mínimes exigides són:
Tensió més elevada 30kV
Tensió d’assaig al xoc 150kV
Tensió d’assaig a freqüència industrial 60kV
Amb la situació projectada obtindrem:
3 ESA 1503
Tensió d’assaig
Al xoc
Positiva 200 kV
Negativa 215 kV
A freqüència industrial
En sec 130 kV
Sota pluja 79 kV
Tensió de contorneig
En sec 145 kV
Sota pluja 85 kV
Grau d’Aïllament
Tipus Long. Linea fuga Grau aïllament
3 ESA 1503 18,5 cm 1,85 cm/kV
ANNEXES
33
Que es vàlid en tots els casos, perquè en zones agrícoles i forestals el grau
d’aïllament ha de ser superior a 1,7 cm/kV
Càlcul mecànic
D’acord amb el reglament, el grau de seguretat no ha de ser inferior a 3. La càrrega
de trencament és de 4000 kg.
Cadena de suspensió:
Càrregues normals:
Pes del conductor, (obertura de 197 m) 0,189 · 197 = 33,83 kg
Pes 3 aïlladors 1,650 · 3 = 4,95 kg
Pes ancoratges i accesoris 3 kg Total = 41,78 kg
Coeficient de seguretat 4000 / 41,78 = 95,73
Càrregues anormals
50% de la tensió del cable trencat: 0,50 · 503 = 251,5
Coeficient de seguretat 4000 / 251,5 = 15,9
Cadena d’ancoratge:
Càrregues normals: Es menys restrictiu que l’anterior
Càrregues anormals: La tensió més desfavorable serà la de l’obertura que suporta
més tensió que és de 503 kg.
Coeficient de seguretat = 4000 / 503 = 7,95
ANNEXES
34
Annexe 9: Distàncies de Seguretat de l’alta tensió
Distància dels conductors al terreny
Segons l’article 25 del R.A.T. La distància mínima dels conductors al terreny ve
donada per la fórmula:
5,3 + U/150 (m)
On:
U = Tensió de la línia en kV
Però com a mínim la distància dels conducctors al terreny ha de ser de 6 metres.
En el nostre cas tenim:
5,3 + 25/150 = 5,47 m
Com que la distancia és inferior a la mínima permesa, agafarem una distància de 6
metres.
En el perfil longitudinal s’han representat les paràboles de màxima fletxa per a les
diferents obertures. S’han dissenyat els suports per tal que el conductor en tot cas estigui a
una altura superior a 6 metres del terreny.
9.2. Separació entre conductors
D = K · √(F + L) + U/150
D = Separació entre conductors
K = Coeficient que depen de la oscil·lació = 0,65
F = Fletxa màxima
L = Longitut en metres de la cadena de suspensió.
U = Tensió nominal de la línea en kV.
ANNEXES
35
Suports metàl.lics amb armats al portell T1
Fmax = 1/0,652 · (1,92 – 25/150)2 – L
Per a cadenes de suspensió (L=0,5), Fmax = 11,41 m.
Es vàlid per a tots els casos, ja que serveix fins a obertures de 250 metres.
9.3. Distància mínima entre conductors i massa
Segons l’article 25 del RAT, les creuetes cumpleixen les distàncies mínimes
exigides són:
D = 0,1 + U/150 = 0,27 m
U = Tensió electrica de la línia: 25 kV.
D = Distància entre conductors i masa.
D mínima ha de ser de 0,2 m.
Tenint en compte que la longitut de la cadena més la longitut de seguretat, ens dóna
una distància de 0,77 és vàlid en tots els armats.
ANNEXES
36
Annexe 10: Suports i Transformadors
Aliniació
Els suports de la línia de mitja tensió resistiran com a mínim un esforç en punta de
500 kg.
Hipòtesi de vent:
3 · 0,0095 · l · 60 = 500; l = 292 m.
On:
0,095 = Diàmetre del conductor.
3 = El nombre de conductors que passen per cada suport.
l = Longitut màxima que resisteix el suport en estudi.
60 = Sobrecàrrega del vent sobre els conductors (kg/m2).
Que en la nostra línia és vàlid per a tots els suports.
Hipòtesi de desequilibri de traccions:
Pels suports de 500 kg, amb un coeficient de resistència secundaria de 1, la tensió
màxima per fase serà del 8% segons el Reglament:
0,08 · T · 3 = 500
T = 2083 kg,
que ès vàlid en tots els casos.
Angle
Els suports d’angle també són d’ancoratge
ANNEXES
37
1era Hipòtesis (resultant d’angle)
Suport Angle sex. Resultant Vent Total
4 132 3 x 402 210 1416
8 160 3 x 172 144 660
12 171 3 x 84 120 372
On:
3 · Resultant = Mòdul de la força resultant en el suport d’angle multiplicada per 3
que són els conductors.
Vent = Força del vent sobre els conductors en les semiobertures anterior i posterior del
suport.
Ancoratge:
Desequilibri de traccions
Suport 3 · T · 0,50 (kg)
Arranc 640,5
14 744,0
Tots els suports escollits cumpleixen les exigències d’aquests càlculs.
Fi de Línia:
El cas més desfavorable és en el PT1, on la distància és de 40 metres i per tant la
tensió màxima serà de 236 kg
R = √(V2 + D2)
V = 3 · 41 · 0,00714 · 60 = 52,7 kg
D = 3 · 236 = 708 kg
R = 710 kg
ANNEXES
38
On:
V = Força provocada per l’acció del vent
D = Força provocada per les tensions dels conductors
El suport escollit resisteix la resultant calculada.
ANNEXES
39
Annexe 11: Procediment per Reduïr les Vibracions
Les ruptures de conductors per les vibracions es produeixen a la pinça o prop d’ella.
Per culpa de que en aquest punt el conductor no pateix nomès la tensió mecànica natural,
sino que també pateix les tensions provocades per les accions entre el conductor i la pinça,
així com la compressió de la pinça deguda al seu propi pes i a l’esforç de subjecció.
Les mesures preventives contra l’efecte perjudicial de les vibracions tendeixen a
reduir les sol·licitacions als punts de fixació dels conductors a la pinça.
Per aconseguir que les vibracions als conductors de la línia no resultin perillosos, i
provoquin la ruptura d’aquests, adoptarem un sistma de protecció passiu, les pinces
antivibratòries, així no eliminem les vibracions, però en disminuirem els seus efectes
perjudicials, aconseguint un allargament de la vida útil dels conductors i els altres elements
de la línia.
Mitjançant la utilització de les pinces de suspensió de lliure oscil·lació a les quals la
reduida massa i el petit moment d’inèrcia de la part oscilant respecte als eixos de rotació
permeten a la pinça seguir facilment el moviment del conductor quan es produeixen
vibracions.
PLEC DE CONDICIONS
1
Plec de Condicions:
Índex:
1. PRESCRIPCIONS GENERALS
1.1 Objecte
1.2 Abast
1.3 Normativa Aplicable
1.4 Descripció de les obres
1.5 Disposicions Generals
1.6 Desenvolupament de les obres
1.7 Responsabilitats especials del contractista
1.8 Amidaments i Abonaments d’obres
1.9 Comptabilitat i relació entre els documents que defineixen les obres
2. PRESCRIPCIONS PARTICULARS
2.1 Característiques de la línia
3. AMIDAMENTS I ABONAMENTS D’OBRES
3.1 Conductor i estesa de cable
3.2 Muntatge de castellets
3.3 Armats
3.4 Cadenes d’amarrament
3.5 Seccionadors trifàsics
3.6 Fusibles XS
3.7 Obertura i Tancament de rases
3.8 Muntatge elèctric del centre de transformació
3.9 Preses de Terra
3.10 Obtenció de permisos particulars
3.11 Obertura de pista tallafocs
PLEC DE CONDICIONS
2
4. ALTRES PRESCRIPCIONS
4.1 Toleràncies
4.2 Altres prescripcions
4.3 Materials
4.4 Incompliment d’aquest plec
4.5 Taxa i despeses de direcció i vigilància
4.6 Representant del contractista
4.7 Ordres al contractista i diari d’obres
4.8 Obres i materials d’abonament es cas de recisió de contracte
4.9 Obres que no són d’abonament
4.10 Reserva per a instal·lacions especials
4.11 Certificacions
4.12 Condicions Generals d’amidament i abonament
PLEC DE CONDICIONS
3
1. Prescripcions Generals:
1.1 Objecte:
Aquest plec de condicions tècniques, té per objecte en primer lloc estructurar
l’organització general de l’obra, en segon lloc, fixar les característiques dels materials a
emprar, igualment, establir les condicions que ha de complir el procès d’execusió de l’obra,
i per últim, organitzar el mode i manera en què s’han de realitzar els amidaments i
abonaments de les obres. Totes aquestes prescripcions són d’obligat compliment per part
del contractista.
1.2 Abast:
Aquest plec s’aplicarà a totes les obres necessàries per a la realització del projecte.
1.3 Normativa Aplicable:
Seran d’aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries de les
contingudes en aquest Plec les disposicions que a continuació amb caràcter no limitatiu es
relacionen.
En cas que aquestes modifiquin i/o s’oposin a allò especificant en el present plec, el
director d’obra tindrà facultat de determinar quina és la d’obligat compliment, sense que
l’aplicació de la condició més restrictiva pugui donar lloc a cap tipus de reclamació.
Lleis
Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refús de la
“Ley de Contratos de las Adiministraciones Públicas”.
Llei de bases de contractes de l’Estat. Decret 923/1965 de 8 d’abril
PLEC DE CONDICIONS
4
Modificació parcial de la Llei de bases de contractes de l’Estat. Llei 5/1973, de la
“Jefatura del Estado” de 17 de març de 1973
Reglament general de contractació. Decret 3410/1975 de 25 de novembre.
Plec de clàusules administratives generals per a la contractació d’obres de l’Estat.
Decret 3854/1970 de 31 de desembre.
Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.
Llei de promoció de l’accessibilitat i la supresió de les barreres arquitectòniques
Reglament nacional del treball a la construcció i obres públiques i disposicions
complementàries, aprovat per l’Ordre Ministerial de l’11 d’abril de 1946 i 8 de febrer de
1951.
Reglament de seguretat en el treball a la indústria de la construcció i obres
públiques, aprovat per l’ordre ministerial de l’1 d’abril de 1964
Ordenança general de seguretat i higiene en el treball, aprovada per l’Ordre
Ministerial de 9 de març de 1971.
Ordenança de treball en la construcció, vidre i ceràmica, aprovada per l’ordre
ministerial de 28 d’agost de 1970.
Estudi de seguretat i salut en el treball en els projectes d’edificació i obres
públiques, aprovat pel reial decret 1627/1997 de 24 d’Octubre.
Reial decret 1955/2000, de 1 de Desembre, pel que es regulen les activitats de
transport, distribució, comercialització, subministre i procediments d’autorització
d’instal·lacions d’energia elèctrica.
Llei 6/2001 de 8 de maig, de modificació del Reial Decret legislatiu 1302/1986, de
28 de Juny, de evaluació d’impacte ambiental.
Decret 328/1992 de 14 de Desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès
natural.
Plecs de Prescripcions Tècniques
Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts. PG-3
Plec de prescripcions tècniques generals per la recepció de blocs de formigó en les
obres de construcció. EHE-99.
Plec general per a la recepció de totxos ceràmics en les obres de construcció. RL-88
PLEC DE CONDICIONS
5
Plec general de condicions per la recepció de guixos i escaloies. RY-85
Recomanacions de l’Institut Eduardo Torroja de la Construcció i del Ciment per a la
fabricació, transport i muntatge de tubs de formigó en massa.
Normes i Instruccions
Instrucció per a la recepció de ciments. RC-97.
Instrucció per a la recepció de calç en obres d’estabilització en sòls. RCA-92.
Instrucció pel projecte i l’execusió d’obres de formigó en massa o armat. EH-91.
Instrucció pel projecte i l’execusió d’obres de formigó pretensat. EP-93.
Instrucció pel projecte i l’execusió de forjats unidireccionals de formigó armat o
pretensat, EF-88.
Instruccions per a la fabricació i subministre de formigó preparat. EHPRE-72.
Instrucció relativa a les accions a considerar en el projecte de ponts de carretera.
Instrucció d’estructures d’acer de l’Institut Eduardo Torroja de la construcció i del
ciment. EM-62.
Instrucció 8.1 I.C. “Senyals de tràfic”
Instrucció 8.3 I.C. “Senyals d’obra”
Eurocodi núm.3 “Projecte d’estructures d’acer”
Eurocodi núm.4 “Projecte d’estructures mixtes de formigó i d’acer”
Norma de construcció sismoresistent. NCSE-94.
Normes ISO
Normes UNE
Normes NLT
Normes MELC ( Mètodes d’assaig del Laboratori Central d’assaigs de materials)
Normes ASTM
Normes API
Normes ASME
Normes ANSI
Normes CEI
Normes BS
Normes NBE-MV
PLEC DE CONDICIONS
6
Reglaments
Reglaments d’Estacions de transformació d’energia elèctrica.
Reglament sobr centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació.
Reglament de recipiens a pressió
Reglament de linees elèctriques d’alta tensió. Decret 3151/68 de 28 de Novembre.
Reglament electrotècnic de baixa tensió. Decret 2413/1975 de 20 de setembre de
1973
Instruccions tècniques complementàries MIBT, segons allò disposat en el reglament
electrotècnic de baixa tensió.
Instruccions MIE-RAT segons allò disposat en el reglament electrotècnic d’Alta
tensió.
Totes aquestes disposicions obligaran, en la seva redacció original, les
modificacions posteriors declarades d’aplicació obligatòria, o bé les que les substitueixin o
declarin com a tals fins i durant el termini de les obres.
Així mateix, el contractista restarà obligat al compliment de totes les instruccions,
plecs o normes de tota índole promulgades per l’administració de l’Estat, Autonomia,
Ajuntaments, i altres organismes competents que tinguin aplicació als treballs a realitzar,
tant si són citats com no ho són en la relació anterior, quedant a la decisió del Director
d’Obra resoldre qualsevol discrepància que pugui existir entre aquestes i allò disposat en el
present plec, sense que l’aplicació de la condició més restrictiva pugui donar lloc a cap
tipus de reclamació.
1.4 Descripció de les obres:
Les obres consisteixen en la construcció d’un tram d’una línea de 25 kV sobre
castellets normalitzats, i una xarxa de distribució de baixa tensió.
PLEC DE CONDICIONS
7
1.5 Disposicions generals:
Direcció d’obra
La direcció, seguiment, control i valoració de les obres del projecte, així com les
que corresponguin a ampliacions o modificacions establertes per l’Administració, estarà a
càrrec d’una direcció d’obra, pròpia o contractada, encapçalada per un enginyer que serà
designat com a director d’obra. L’Administració participarà en la direcció d’obra en la
mesura que ho cregui convenient.
Per a poder complir amb la màxima efectivitat la missió que li és encarregada, el
director d’obra gaudirà de les més àmplies facultats, podent conèixer i participar en totes
aquelles previsions o actuacions que dugui a terme el Contractista.
Seran base per al treball del director d’obra:
Els plànols del projecte.
El plec de prescripcions tècniques
Els quadres de preus.
El preu i termini d’execució contractats.
El programa de treball formulat pel contractista i acceptat per l’administració.
Les modificacions d’obra establertes per l’Administració.
Sobre aquestes bases, correspondrà al director d’obra:
1. Impulsar l’execució de les obres per part del contractista
2. Assitir al contractista per a la interpretació dels documents del Projecte i fixació dels
detalls de la definició de les obres i de la seva execusió a fi que es mantinguin les
condicions de funcionalitat, estabilitat, seguretat i qualitat previstes al projecte
3. Formular amb el contractista l’acta de replanteig i l’inici de les obrs, tenint present els
replanteigs de detall es facin degudament per ell mateix.
4. Requerir, acceptar o corregir si s’escau, els plànols d’obra que ha de formular el
contractista.
5. Requerir, acceptar o corregir si s’escau, tota la documentació que, d’acord amb allò que
estableix aquest plec, el programa de treball acceptat i el que determina les normatives
que, partint d’ells, formuli la pròpia direcció d’obra, correspongui formular al
PLEC DE CONDICIONS
8
contractista als efectes de programació de detall, control de qualitat i seguiment de
l’obra.
6. Establir les comprovacions dels diferents aspectes de l’obra que s’executi que estimi
necessàries per tindre un coneixement complert i donar testimoni de si s’acompleixen o
no amb la seva definició i amb les condicions d’execusió i d’obra prescrites.
7. En cas d’incompliment de l’obra que s’executa, ja sigui en la seva definició o en les
condicions prescrites, ordenar al contractista la seva substitució o correcció paralitzant
els treballs si ho creu convenient.
8. Proposar les modificacions d’obra que impliquin modificació d’activitats o que cregui
necessàries o convenients.
9. Informar de les propostes de modificacions de l’obra que formuli el contractista.
10. Proposar la conveniència d’estudi i formulació, per part del contractista,
d’actualitzacions del programa de treballs inicialment acceptat.
11. Establir amb el contractista documntació de constància de característiques i condicions
d’obres ocultes, abans de la seva ocultació.
12. Establir les valoracions mensuals a l’origen de l’obra executada
13. Establir periodicament informes sistemàtics i analítics de l’execució de l’obra, dels
resultants del control i del compliment del programa de treballs acceptat, posant ed
manifest els problemes que l’obra presenta o pot presentar i les mesures preses o que es
proposin per a evitar-los o minimitzar-los.
14. Preparació de la informació de l’estat i condicions de les obres i de la valoració general
d’aquestes, previament a la recepció per part de l’Administració
15. Recopilació dels plànols i documents deinitoris de les obres tal com s’han executat, per
a lliurar a l’Administració el projecte “As built” o “Estat de dimensions i
característiques de l’obra executada” un cop acabats els treballs.
El contractista haurà d’actuar d’acord amb les normatives i instruccions
complementàries que, d’acord amb allò que estableix aquest plec, li siguin dictades pel
director d’obra per a la regulació de les relacions entre ambdós en allò referent a les
operacions de control, valoració i en general, d’informació relacionsdes amb l’execusió de
les obres.
PLEC DE CONDICIONS
9
Per altra banda, el director d’obra podrà establir normatives reguladores de la
documentació o altre tipus d’informació que hagi de formular o rebre el contractista per a
facilitar la realització de les obres.
El contractista designarà formalment le spersones de la seva organització que
estiguin capacitades i facultades per tractar amb els director d’obra, de tal forma que
sempre han d’estar presents a l’obra persones capacitades i facultades per executar les
decisions del director d’obra i establir documentació formal de constància, conformitat o
objeccions.
El director de l’obra podrà aturar qualsevol treball en curs que al seu criteri no
s’executi d’acord amb les prescripcions contingudes a la documentació definitòria de les
obres.
Contractista
Personal del contractista:
El contracista facilitarà al director d’obra tot el personal i els mitjans auxiliars de
què disposarà a l’obra abans de l’inici dels treballs.
El director d’obra, quan pel bon funcionament de les obres ho estimi necessari,
exigirà al contractista l’augment o la substitució de la maquinària, personal i/o mitjans
auxiliars. El contractista estarà obligat al seu compliment sense que se’n pugui derivar cap
increment econòmic ni modificació del termini d’execusió. Això s’estén en les mateixes
condicions a qualsevol part de l’obra que estigui subcontractada.
Subcontrates:
S’haurà de complir tot allò que en aquest sentit es disposa en la Llei de contractes
de l’Estat, decret 13/1995 de 18 de maig, la Llei de bases de contractes de l’Estat, decret
923/1965 de 8 d’abril ( amb les seves modificacions posteriors), i el Reglament general de
contractació, decret 3410/1975 de 25 de novembre.
PLEC DE CONDICIONS
10
Cap part de l’obra podrà ser subcontractada sense l’autorització expressa del
director d’obra.
Les sol·licituts per a cedir a qualsevol part del contracte hauran de formular-se per
escrit i acompanyar-se amb un testimoni el qual acrediti que l’organització que s’ha
d’encarregar de la realització dels treballs objecte del subcontracte, està capacitada i
equipada per a la seva execusió, i adjuntant la documentació tècnica que, a judici del
director d’obra, sigui necessària per a garantir l’execusió i qualitat exigida en aquest plec.
El director d’obra tindrà una relació completa, facilitada pel contractista, de tots i
cadascun dels subcontractistes que han treballat, treballen, o poden treballar en les obres
objecte d’aquest plec.
L’acceptació del subcontracte no rebaixarà al contractista de la seva responsabilitat
contractual.
S’estarà subjecte, a més, a totes aquelles clàusules administratives particulars que
s’estableixin al contracte.
Així mateix, i a judici del director d’obra, es facilitarà al subcontractista la
informació que s’estimi necessària en relació a les condicion d’execusió, amidament,
abonament i control de qualitat de les obres objecte d’aquest plec, comunicant-ho al
contractista sense que sigui necessària l’aprovació d’aquest.
Materials
Condicions Generals:
Tots els materials que s’emprin en les obres hauran de complir les condicions que
s’estableixen en el present plec i ser aprovats pel director d’obra. Qualsevol treball que es
realitzi amb materials no assajats, o sense estar aprovats pel director d’obra, seran
considerats com a defectuosos o rebutjables.
PLEC DE CONDICIONS
11
Normes Oficials:
Els materials que quedin incorporats a l’obra i per als quals existeixin normes
oficials establertes en relació amb la seva utilització en les Obres Públiques, hauran de
complir amb les normes vigents trenta (30) dies abans de l’anunci de la licitació, llevat de
les derogacions que s’especifiquin en el present plec, o que es convingui de mutu acord.
Materials que no compleixin les especificacions:
Quan els materials no satisfaguin el que per a cadascun en particular determina
aquest plec, el contractista s’atendrà al que determini el director d’obra conforme allò
previst en els apartats següents.
1.6 Desenvolupament de les obres:
Programa de treballs
L’adjudicatari haurà d’adaptar els treballs a la programació requerida pel director
d’obra. Així mateix, aquesta programació serà congruent amb ell pressupost de les obres o
bé amb la reestructuració que acodin el director d’obra i el contractista, de manera que un
cop aprovada passarà a ser contractual.
La programació haura d’especificar els terminis parcials i la data d’acabament de les
diferents activitats, de forma que sigui compatible amb el termini total d’execusió. També
reflectirà les dates d’inici i final de les obres elementals subjectes a terminis parcials
d’acabament. Aquesta programació haurà de representar-se abans del començament de les
obres.
El programa de treballs també comprendrà:
PLEC DE CONDICIONS
12
1. La descripció detallada del mode com s’executaran les diferents parts de l’obra, definint
amb criteris constructius les activitats, lligams entre activitats i durades que formaran el
programa de treball.
2. Avantprojecte de les instal·lacions, mitjans auxiliars i obres provisionals, incolsos
camins de servei, oficines d’obra, allotjaments, magatzems, sitges, etc, i justificació de
la seva capacitat per assegurar el compliment del programa.
3. Relació de la maquinària que s’emprarà, les seves característiques, on es troba cada
màquina al temps de formular el programa i la data en què estarà a l’obra , així com la
justificció d’aquelles caractrístiques per a realitzar, en quan a condicions, les unitats
d’obra en les quals s’hagin d’emprar i les capacitats per a assegurar l’acompliment del
programa.
4. Organització de personal que es destina a l’execució de l’obra, expressant on es troba el
personal superior, mitjà i especialista quan es fomuli el programa i les dates en què es
trobi a l’obra.
5. Procedència que es proposa per als materials a utilitzar a l’obra, ritmes mensuals de
subministrament, previsió de la situació i quantia dels emmagatzematges.
6. Relació de serveis que resultaran afectats per les obres i previsions tant per a la seva
reposició com per a l’obtenció, si s’escau de les llicències necessàries.
7. Programa temporal d’execució de cada una de les unitats que componen l’obra,
establint el pressupost d’obra que cada mes es concretarà, i tenint en compte
explícitament els condicionaments que per a l’execució de cada unitat representen les
altres, així com altres particulars no compreses en aquestes.
8. Valoració mensual i acumulada de cada una de les activitats programades i del conjunt
de l’obra.
El contractista es sotmetrà, tant en la redacció dels programes de treballs generals
com parcials de detall, a les normes i instruccions que li dicti el director d’obra.
L’adjudicatari presentarà igualment, una relació complerta dels serveis i material
que es comprometi a utilitzar en cadascuna de les etapes del pla d’obra. Els mitjans
proposats i acceptats pel director d’obra quedaran adscrits a les obres, i no podran ser
retirats pel contractista sense autorització expressa del director de l’obra.
PLEC DE CONDICIONS
13
L’acceptació del pla i de la disposició de mitjans proposats, no implicarà cap
excepció de responsabilitat per part del contractista en cas d’incompliment dels terminis
totals o parcials convinguts.
Inici de les Obres
L’inici de les obres coincidirà amb la data que en el seu moment es fixi per a la
comprovació del replanteig. Des del dia següent s’efectuarà el còmput de temps de tots
aquells efectes del contracte que, en qualsevol mesura, depenguin d’un termini a comptar
des del començament de les obres i amb les excepcions que es puguin recollir a l’acta de
replanteig.
Control de Qualitat
El director de l’obra té facultat per realitzar els reconeixements, comprovacions i
assaigs que cregui adients en qualsevol moment, havent-li d’oferir el contractista
assistència humana i material necessària a tal efecte. Les despeses de l’assistència no seran
d’abonament especial
Quan el contractista executès obres que resultessin defectuoses en geometria i/o
qualitat, segons els materials o mètodes de treball utilitzats, el director d’obra apreciarà la
possibilitat o no de corretgir-les, i en funció d’això disposarà:
- Mesures a adoptar per a procedir a la correcció de les corregibles, dins dels termini que
assenyali.
- Les incorregibles, on la discrepància entre característiques obtingudes i especificades
no comprometin els requisits tècnics o de funcionalitat de les obres, seran tractades a
criteri del director d’obra o l’Administració, com a defectuoses acceptades previ acord
amb el contractista, amb una penalització econòmica.
- Les incorregibles en què quedin compromesos els requisits tècnics o de funcionalitat de
les obres, seran enderrocades i reconstruïdes a càrrec del contractista, dins del termini
que s’assenyali.
PLEC DE CONDICIONS
14
Totes aquestes obres no seran d’abonament fins a trobar-se en les condicions
especificades, i en cas de no ser reconstruïdes en el termini concedit, l’Administració podrà
encarregar el seu arranjement a tercers, a càrrec del contractista.
El director de l’obra podrà, durant el curs de les obres o prèviament a la recepció
provisional d’aquestes, realitzar quantes prové cregui adients per a comprovar el
compliment de condicions i l’adequat comportament de l’obra executada.
Aquestes proves es realitzaran sempre en presència del contractista que, per la seva
part, estarà obligat a donar totes les facilitats per a la seva correcta realització i a posar a
disposició els mitjans auxiliars i personal necessaris per a tal objecte.
De les proves que es realitzin s’aixecarà acta, les quals es tindran present per a la
recepció de l’obra.
Interrupció dels treballs
Quan les obres iniciades hagin de quedar interrompudes per un temps determinat o
indefinit, es comunicarà al director d’obra de la mateixa forma que se li va comunicar
l’inici.
És obligació del contractista, durant la interrupció dels treballs a l’obra, retirar tots
aquells bastiments o elements de construcció que suposin un perill o destorbi a tercers.
Represa dels Treballs
A la represa dels treballs a l’obra, aquests circumstància haurà d’ésser comunicada
al director de l’obra de forma oficial, ja que aquest no es responsable de les obres o parts
d’obra que s’executin sense el seu coneixement, i que no està obligat a tindre coneixement
de la reanimació imprevista dels treballs de qualsevol de les obres que es trobessin
paralitzades.
PLEC DE CONDICIONS
15
Mitjans del contractista per a l’execució de les obres
El contractista està obligat a tindre a l’obra l’equip de personal directiu, tècnic,
auxiliar i operari que resulti de la documentació de l’adjudicació i quedi establert al
programa de treballs. Designarà de la mateixa forma, les persones que assumeixin, per la
seva part, la direcció dels treballs que, necessàriament, hauran de residir a les proximitats
de les obres i tindre facultats per a resoldre totes les questions que depenguin del director
d’obra, havent de donar compte a aquesta per a poder absentar-se de la zona d’obres.
Tant la idoneïtat de les persones que constitueixen aquest grup directiu, com la seva
organització jeràrquica i especificació de funcions, serà lliurement apreciada pel director
d’obra que tindrà en tot moment la facultat d’exigir al contractista la substitució de
qualsevol persona o persones adscrites a aquesta, sense obligació de respondre de cap dels
danys que el contractista poguès causar l’exercici d’aquesta facultat. No obstant, el
contractista respon de la capacitat i de la disciplina de tot el personal assignat a l’obra.
De la maquinària que amb arranjament al programa de treballs s’hagi compromès de
tindre a l’obra no podrà el contractista disposar-ne per a l’execució d’altres treballs, ni
retirar-la de la zona d’obres, excepte expressa autorització del director d’obra.
Normes i Precaucions per a l’execució de les obres
La direcció executiva de les obres correspon al contractista, que haurà de disposar
de l’equip adient i que serà responsable de l’execució material de les obres previstes i dels
treballs necessaris per a realitzar-les, així com de les conseqüències imputables a la seva
execució. En particular es tindrà especial cura i precaució quan concorrin condicions
climatològiques adverses, ja que els danys derivats d’aquestes circumstàncies hauran de ser
reparats al seu càrrec.
En cas de pluges, les obres es mantindran en perfectes condicions de drenatge, sense
que es produeixin erosions, arrossegades o desperfectes.
En cas de gelada el contractista protegirà totes les zones que poguessin quedar
perjudicades pels efectes de la mateixa, suspenent l’execució dels treballs que no puguin ser
PLEC DE CONDICIONS
16
desenvolupades en condicions normals de qualitat (formigonat, moviment de terres, etc.).
Les parts malmeses de les obres s’aixecaran i es reconstruiran al seu càrrec.
El contractista ha de tindre molt present que una climatologia adversa, degut a les
característiques particulars d’aquestes obres i dels materials que es troben el llarg de la
traça, pot tindre conseqüències molt negatives en el ritme de l’execució. Per tant des del
primer dia, s’hauran d’extremar les precaucions per garantir el compliment dels terminis
fixats i s’haurà de disposar dels mitjans i personal necessari per a fer front a aquestes
circumstàncies adverses.
Els materials necessaris per a les obres d’aquest projecte, hauran d’abassegar-se en
parcel·les fora de les obres, i de forma que permetin el seu fàcil reconeixement i
mesurament. L’Administració no es compromet a facilitar les parcel·les que puguin ser
necessàries.
Les ocupacions temporals previstes per aquest tipus d’obres són especialment
sensibles a la quantitat i la qualitat dels danys produïts, així com al temps que durin. És
responsabilitat del contractista minimitzar-les en tots aspectes amb una correcta execució
dels treballs.
Seguretat i Salut a les Obres
El Contractista haurà de complir totes aquelles disposicions que es trobin vigents en
matèria de seguretat i higiene al treballar i totes aquelles normes de bona pràctica que
siguin aplicables en aquestes matèries.
D’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre (BOE 30875), el
contractista haurà d’elavorar un “Pla de seguretat i salut” en el qual desenvolupi i adapti
“L’estudi de seguretat i salut” contingut en el projecte, a les circumstàncies físiques, de
mitjans i mètodes en què executi els treballs.
Aquest pla, previ coneixement del director d’obra i aprovació per part de l’autoritat
competent, es remetrà al vigilant de seguretat i al comitè de seguretat i salut (o als
representants dels treballadors).
PLEC DE CONDICIONS
17
El contractista restarà obligat a complir tot allò especificat pel director de l’obra pel
que fa referència a la seguretat i higiene en el treball, sense que comporti cap increment
econòmic envers al pla de seguretat i higiene presentat i aprovat.
L’augment de l’import dels treballs corresponents a les obres objecte d’aquest plec
no comportarà un augment de l’import del pla de seguretat i salut.
El contractista disposarà, al seu càrrec, de les instal·lacions sanitàries prescrites per
la legislació vigent.
Serà també al seu càrrec la dotació de personal sanitari suficient en qualitat i
nombre.
El contractista de les obres, estarà obligat a la senyalització d’aquestes, tant diurna
com nocturna, d’acord amb les reglamentacions vigents i les instruccions del director
d’obra.
Tant les senyals com la seva utilització i manteniment seran a càrrec del
contractista.
El contractista s’haurà d’atendre a les disposicions vigents per a la prevenció i
control d’incendis.
En tot cas, adoptarà les mesures necessàries per evitar que s’encenguin focs
innecessàris i serà responsable de la propagació dels mateixos, encara que fossin necessàris
per a la execució de les obres, i dels danys i perjudicis que es puguin produir.
Efectes al medi ambient
El contractista adoptarà en totes les feines que realitzi les mesures necessàries
perquè els efectes al medi ambien siguin mínims. Els moviments dins de la zona d’obra es
produiran de forma que només s’afecti la vegetació existent en allò estrictament necessàri
per a la implantació dels mateixos, tota la maquinària utilitzada disposarà de silenciadors
per rebaixar la contaminació acústica.
El contractista serà l’únic responsable de les agressions que, en els sentits abans
apuntats i qualsevol altre, dificilment identificables en aquest moment, produeixi al medi
ambient, havent de canviar els medis i mètodes utilitzats i reparar els danys causats seguint
les ordres del director d’obra o dels organismes institucionals competents en la matèria.
PLEC DE CONDICIONS
18
El contractista està obligat a facilitar les tasques de correcció mediambiental, tals
com plantacions, hidrosembrats i d’altres, encara que aquestes no les tinguès contractades,
permetent l’accés al lloc de treball i deixant accessos suficients per a la seva realització.
Execució d’obres no especificades en el plec
L’execució de les unitats d’obra del present projecte, les especificacions del qual no
figuren en aquest plec de prescripcions tècniques, es faran d’acord amb allò especificat per
aquestes a la normativa vigent, o en el seu defecte, amb allò que ordeni el director d’obra,
dins de les regles de la bona pràctica per a obres similars.
Informació a preparar pel contractista
El contractista haurà de preparar periòdicament per a la seva remisió al director
d’obra informes sobre els treballs de projecte, programació i seguiment que li estiguin
encomanats.
Les normes sobre el contingut, forma i dades per al lliurement d’aquesta
documentació vindrà fixada pel director d’obra.
Serà, de la mateixa forma, obligació del contractista deixar constància de les dades
bàsiques de la forma del terreny que obligatòriament haurà pres abans de l’inici de les
obres, així com les de definició d’aquelles activitats o parts d’obra que hagin de quedar
amagades.
Això darrer estarà, a més, degudament comprovat i conformat del projecte “As
built” o “Estudi de dimensions i característiques de l’obra executada”, a redactar pel
director d’obra, amb la col·laboració del contractista.
L’administració no es fa responsable de l’abandonament d’activitats per a les que no
existeixi comprovació formal de l’obra oculta i, en tot cas, es reserva el dret de què
qualsevol despesa que comportès la comprovació d’haver estat executades, sigui a càrrec
del contractista.
PLEC DE CONDICIONS
19
Normes per a la recepció de les obres
Una vegada acabades les obres, es sotmetran a les proves necessàries de
funcionament, d’acord amb les especificacions i normes vigents. Totes aquestes proves
aniran a càrrec del contractista.
Una vegada aprovada la prova general, es procedirà a la posada en marxa
d’instal·lacions sense interrupcions durant dos mesos, a partir dels quals es procedirà a la
recepció provisional de les obres.
La recepció de les obres es durà a terme d’acord amb el que es disposa en el
contracte entre l’Administració i el contractista.
Despres del període de proves i a partir de la data de la posterior recepció
provisional, es comptabilitzarà el termini de garantia, fixat inicialment en dos (2) anys, a la
fi dels quals es procedirà a la recepció definitiva.
1.7 Responsabilitats especials del contractista:
Obligacions socials
L’Administració podrà exigir durant l’execució de l’obra, els comprovants en els
quals s’hi indiqui que la contracta es troba al corrent dels pagaments referents a
Assegurances Socials, accidents, règim fiscal, etc.
La inexistència d’aquests comprovants podrà donar lloc a la proposta de recisió amb
la corresponent pèrdua de la fiança.
Permisos i Licències
L’Adjudicatari haurà d’obtindre per ell mateix i al seu càrrec tots els permisos i
llicències precises per a l’execució de les obres. Sera al seu càrrec els avals, taxes, dipòsits,
etc. Pertinents.
PLEC DE CONDICIONS
20
Indemnitzacions
Aniran a càrrec del contractista les indemnitzacions ocasionades a tercers, per
interrupció de serveis públics o particulars, danys causats a béns per obertura de rases o
reposició de marges, habilitació o arranjament de camins, tallers, dipòsits de maquinària i
materials, accidents en abocadors, i totes les operacions que requireixin l’execució de les
obres, tant si es deriven d’una actuació normal com si existeix culpabilitat o negligència per
part de l’Adjudicatari. Queden naturalment exclosos, els supòsits en què aquestes
indemnitzacions quedin expressament assumides per l’Administració en el present projecte.
L’Adjudicatari estarà obligat a reposar els elements de la carretera i en particular les
senyalitzacions verticals, danyades o suprimides durant l’execució de les obres, sent a
càrrec del contractista l’abonament d’aquests treballs.
Es tindrà en compte que l’execució de les obres permeti en tot moment, el
manteniment del trànsit, així com dels serveis de pas pels camins externs, no sent motiu
d’abonament les possibles obres que siguin necessàries executar per a complir l’esmentat
requeriment.
En aquest mateix sentit aniran a càrrec del contractista les despeses originades per la
reposició de paviments, arranjament de camins, etc, que han estat deteriorats com a
conseqüència del trànsit originat per les obres, a fi i efecte de restituir la xarxa viària
existent (carreteres, camins, etc.) al seu primitiu estat.
Aniran a càrrec del contractista els possibles danys que pugui ocasionar un
allargament no justificat i aprovat en el termini d’execució de les obres.
També aniran a càrrec del contractista les possibles reclamacions que pugui
ocasionar un allargament del termini de les obres pel que fa referència a les ocupacions
temporals d’aquestes. És evident, i així s’ha de preveure, que la minimització en el temps
de les ocupacions temporals amb l’aplicació d’un estricte control en l’execució de les obres
per part del mateix contractista, reduirà les molèsties que una obra d’aquest tipus origina.
En cas que aquesta norma de bona pràctica no es compleixi, el director d’obra ordenarà
l’execució dels treballs necessaris per la correcció d’aquestes deficiències, sent el cost
derivat d’aquests a càrrec del contractista.
PLEC DE CONDICIONS
21
Sancions per incompliment del termini
L’Administració tindrà dret a aplicar i percebre penalitzacions, la quantia de les
quals es fixarà en el seu moment i en els següents casos:
1- Defecte de qualitat de l’obra executada
2- Deficiències i/o endarreriments en la informació
3- Incompliments dels terminis parcials
4- Incompliment del termini global
Període de garantia
El període de garantia començarà a comptar des del dia següent a la recepció
provisional de les obres
El contractista està obligat a la conservació i manteniment de les obres així com a la
reparació urgent de qualsevol avaria, sempre que no es degui a un ús inadequat
Per aquesta conservació no es preveu abonament independent, sinó que es considera
que les despeses ocasionades per aquestes reparacions, i tot el que d’elles se’n derivi,
quedaran incloses en els preus unitaris corresponents a les diferents unitats d’obra.
Com a termini de garantia es marca el de dos (2) anys, llevat que s’indiqui un altre
diferent al contracte.
Si a l’efectuar el reconeixement final de les obres alguna d’aquestes no és correcte
per a la seva recepció, es concedirà un temps per a corregir els defectes, a càrrec del
contractista, amb un nou termini de garantia que fixarà el director d’obra, allargant-se en el
temps en què roman fora de servei sense que es contractista tingui dret a cap indemnització
per aquest concepte.
Durant aquest període es podrà emprar normalment l’obra, realitzant els assaigs no
destructius que l’Administració o el director d’obra cregui oportuns, havent d’abonar el
contractista l’import dels mateixos, així com la resta de despeses que impliquin. Si els
resultats i/o conclusions derivats dels mateixos s’ajusten a allò especificat en aquest plec, o
en el seu defecte a les normes legals vigents o regles de bona pràctica, l’Administració
PLEC DE CONDICIONS
22
podrà abonar aquests imports sempre que estiguin degudament documentats i justificats,
tenint en compte els preus que figuren en els Quadres de preus.
Amidament i Abonament de les Obres:
Amidaments
El director de l’obra realitzarà mensualment i en la forma que estableix aquest plec
de prescripcions tècniques, l’amidament de les unitats d’obra executades durant el període
de temps anterior.
El contractista o el seu delegat assistiran i confrontaran aquests amidaments.
Per les obres o parts d’obra les dimensions i característiques de les quals hagin de
quedar posterior i definitivament ocultes, el contractista està obligat a avisar al director
d’obra amb la suficient antelació, a fi que aquesta pugui realitzar els corresponents
amidaments i presa de dades, aixecant els plànols que les defineixin, la conformitat de les
quals subscriurà el contractista o el seu delegat.
Si no hi haguès avís amb antelació, l’existència de qualsevol discrepància es
resoldrà acceptant el contractista les decisions de l’administració sobre el particular.
La forma d’ús de l’amidament i les unitats de mesura a emprar seran les definides
en el present plec, per a cada unitat d’obra, aplicant quan no es prevegui unitat o se’n
previnguin diverses, la que es dedueix en els Quadres de preus i, en el seu defecte, la que
fixi el director d’obra.
Totes les mesures de longitut, superfície o volum, així com els pesos, es faran amb
el sistema mètric decimal, llevat prescripció en contra.
No es podran convertir els amidaments de pes a volum o viceversa, llevat que
expressament s’autoritzi en el present plec. D’estar autoritzada la conversió, el factor de
transformació es fixarà a la vista dels resultats del laboratori o dels assaigs realitzats en
obra.
No es tindran en compte, a aquests efectes, els factors que apareixen en la
Justificació de preus o en els amidaments del projecte.
PLEC DE CONDICIONS
23
Els excessos que resultin de l’amidament d’obra realment executada, en relació amb
l’obra projectada, no seran d’abonament si aquests excessos són evitables, podent el
director exigir que es corregeixin les obres perquè corresponguin exactament a les
dimensions, pendents, etc. Fixades en els plànols.
Encara que aquests excessos siguin, a judici del director d’obra inevitables, no seran
abonats si els mateixos formen part dels treballs necessaris per a l’execució de la unitat,
segons estableix el plec de clàusules administratives generals, ni si aquests excessos estan
inclosos en el preu de la unitat corresponent on finalment, si s’especifica en l’amidament i
abonament de la unitat d’obra corresponent, que no seran d’abonament.
Quan els excessos inevitables no estiguin en alguns supòsits del paràgraf anterior,
seran abonats al contractista als preus unitaris que figuren al quadre de preus.
Si l’obra realment executada té dimensions inferiors a l’obra projectada, és a dir, si
els amidaments reals són inferiors als amidaments segons els plànols del projecte, els
amidaments que s’abonaran seran els reals corresponents a l’obra executada, sempre que es
tracti d’una obra defectuosa.
Preu Unitari
El preu unitari que apareix en lletra en el quadre de preus serà el que s’aplicarà als
amidaments per obtindre l’import d’execució material de cada unitat d’obra.
Abonament
Totes les unitats d’obra s’abonaran als preus establerts en el quadre de preus
contractual, augmentant-se posteriorment el sis (6) per cent en concepte de benefici
industrial i el tretze (13) per cent en concepte de despese generals, i al resultat d’aquest
l’IVA vigent.
Aquests preus s’abonaran per les unitats acabades i executades segons les
condicions que s’estableixin en el present plec, i que comprenen el subministrament,
transport, manipulació, i ús dels materials, maquinària i mà d’obra necessària per a la seva
PLEC DE CONDICIONS
24
excució, així com totes aquelles que es requereixin, perquè l’obra realitzada sigui acceptada
per l’Administració.
Partides Alçades
Les partides que figuren com d’abonament ítegre en els quadres de preus o
pressupostos parcials o generals, s’abonaran íntegrament al contractista, un cop executats
els treballs a què corresponen.
Les partides alçades a justificar s’abonaran d’acord amb l’estipulat en el plec de
clàusules Administratives generals per la contractació d’obres de l’estat.
Relacions valorades i certificacions
S’estarà d’acord a l’establert en el plec de clàusules Administratives generals, així
com en el reglament general de contractació de l’estat i a l’establert a les clàusules
particulars del contracte.
Les obres executades s’abonaran al contractista mitjançant certificacions mensuals o
periòdiques, que incloguin relacions valorades de les obres realment executades en el
període al que fa referència cada certificació
Els imports de les certificacions seran considerats a compte de la liquidació final,
sense que això impliqui l’acceptació o conformitat amb les obres certificades.
Obres que no són d’abonament
No es pagaran les obres que no s’ajustin al projecte o a les no autoritzades per escrit
del director d’obra i que el contractista hagi executat per errada, per comoditat o per
conveniència.
PLEC DE CONDICIONS
25
Despeses de caràcter general a càrrec del contractista
Seran per compte del contractista, sempre que al contracte no es prevegi
explícitament el contrari, les següents despeses, a títol indicatiu i sense que la relació sigui
limitadora.
1- Les despeses, impostos, arbitratges o taxes per motiu del contracte i de l’execució de
l’obra, excepte l’IVA, en cas de ser procedent.
2- Les despeses que originin al contractista el replanteig, programació, projecte
constructiu, reconeixements i assaigs de control de materials, control d’execució,
proves, recepció i liquidació de l’obra
3- Despeses corresponents a permisos o llicències pròpies del contractista i necessaris per
a l’execució de les obres, a excepció de les corresponents expropiacions i serveis
afectats.
4- Despeses de construcció, millora, manteniment, reparició i reposició de camins d’accés
als talls.
5- Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per abocaments i/o prèstecs, així com les
corresponents als arranjaments d’aquests.
6- Despeses d’explotació i utilització de prèstecs, pedreres, cabals i abocadors, així com
les corresponents als arranjaments d’aquests.
7- Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per dipòsits de maquinària i materials, així
com les corresponents als arranjaments d’aquests.
8- Despeses corresponents a la retirada de materials rebutjats, deixalles i brossa, evacuació
de restes, neteja i arranjament general de les zones afectades per les obres i zones
limítrofes, que comprenen les zones d’instal·lacions, preses de corrent, prèstecs i
abocaments, després de l’acabament de l’obra.
9- Despeses de protecció dels abassegaments de materials i de la pròpia obra contra tota
mena de deteriorament, dany o incendi, acomplint els requisits vigents per a
l’emmagatzematge d’explosius i carburants.
10- Les despeses de retirada dels materials rebutjats i correcció de les deficiències
observades i posades de manifest pels corresponents assaigs i proves
11- Despeses dels arranjaments derivats de les ocupacions temporals, restituint els terrenys
afectats al seu primitiu estat
PLEC DE CONDICIONS
26
12- Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals, en
excessos, no necessàries.
13- Les despeses de subministrament, col·locació i conservació de senyals de trànsits i
altres mesures necessàries per a proporcionar seguretat dins de les obres i de les zones
de tercers, així com en les zones d’inici i final de l’obra, la guarda de l’obra i la
vigilància d’afeccions a tercers, amb especial atenció al trànsit.
14- La conservació i policia de la zona d’obres durant la seva execució i durant el termini
de la garantia
15- Els danys a tercers ocasionats per la forma en què s’ha executat l’obra, amb les
excepcions que marca la llei.
16- Els majors costos que poguessin derivar-se amb motiu de la realització de treballs
nocturns, en hores extraordinàries o dies festius i necessaris per a complir el programa
de treballs i el termini acordats, llevat que l’adopció de les esmentades mesures es
produeixi a petició de l’Administració i sigui motivada per retards no imputables al
contractista.
17- Totes les despeses generals i d’empresa del contractista estaran incloses en el
percentatge citat en la clàusula anterior. El benefici del contractista també estarà
totalment inclòs en el percentatge citat en la mateixa clàusula.
18- Seran a càrrec del contrctista les despeses del pla d’autocontrol de qualitat que es
detalli a les clàusules particulars del contracte, tenint en compte que aquest s’haurà
d’adaptar, corregir o ampliar segons les especificacions de l’Administració i/o el
director d’obra.
Compatibilitat i relació entre els documents que defineixen les obres
D’una forma no limitativa i tenint en compte les possibles clàusules que
s’estableixin posteriorment al contracte, els documents contractuals del present projecte
són:
1- Plec de Prescripcions
2- Plànols
3- Quadres de preus i pressupost
PLEC DE CONDICIONS
27
Devant de possibles discrepàncies entre els diferents documents esmentats serà
d’aplicació el que correspongui i respectant l’ordre de la seva enumeració.
Dins d’un mateix document serà sempre d’aplicació la condició més restrictiva.
Les omissions i les descripcions errònies dels detalls de l’obra que existeixin en els
plànols i plec de prescripcions no eximeixen al contractista de l’obligació d’executar-los
correctament sinó que hauran se ser realitzats com si haguessin estat complerts o
correctament especificats en els plànols i en el plec de prescripcions tècniques.
2. Prescripcions Generals:
2.1 Característiques de la línea:
Les línees que s’han projectat, tant les d’alta com les de baixa tensió, per tal de
poder transportar energia elèctrica amb les següents característiques:
Corrent Alterna trifàsica
Freqüència de 50 Hz
U = 25000 V. En les línees d’alta tensió
U = 380 V. En les línees de baixa tensió
2.2 Conductor:
Els conductors utilitzats són: LA-56, LA-30 en les línees d’alta tensió i RZ 0,6 / 1
kV 3x50 Al/54,6 alm i RZ 0,6 / 1 kV 3x95 Al/54,6, per a la xarxa de baixa tensió.
Caractrístiques:
Canductor: LA-56 LA-30 RZ 50 RZ 95
Secció (mm2): 54,6 27,6 54,6 54,6
Diàmetre (mm): 9,5 6,7 8,1 11,6
Composició fils: 6+1 6+1
Càrrega trencament (kg): 1670 905
PLEC DE CONDICIONS
28
Pes (kg/km): 189 96 211,9 397,8
Resistència a 20ºC: 0,614 1,215 0,727 0,268
Mòdul d’elasticitat (kg/mm2): 8100 8100 6000 6000
Coef. Dilatació lineal (x 10-6): 19,1 19,1 23 23
2.3 Aïllament:
Per a la construcció de la línea, utilitzem dos tipus d’aïlladors:
2.3.1 Cadenes d’Aïlladors:
Estaran formades per aïlladors de vidre de tres unitats, ajustant-se a la normativa.
Les característiques més importants són:
Esperanza 1503 Arvi-42
Material: Vidre Vidre
Esforç de trencament electromecànic (kg): 4000 1200
Línea de fugida nominal (mm): 185 700
Tensió de perforació en oli (kV): 72 185
Pes net aproximat (kg): 1,650 6,710
2.3.2 Ferramenta:
La ferramenta utilitzada per a la formació de les cadenes s’ajustarà a les
especificacions de la R.U. 6617.
2.3.3 Grapes:
Les grapes per a la subjecció dels conductors seran d’amarrament.
PLEC DE CONDICIONS
29
2.3 Suports Metal·lics:
En la part de la línea d’alta tensió, els castellets seran metal·lics, formats per perfils
d’acer laminat, units per caragols i galvanitzats per immersió en calent, complint la norma
de UNESA 6704.
En la xarxa de baixa tensió els suports seran de formigó normalitzats.
2.3.1 Armats i disposició dels conductors:
Les creuetes seran adeqüades a cada obertura, per a que la separació entre
conductors compleixi la normativa especificada pel RAT.
2.4 Cimentacions:
Totes les cimentacions compliran el RAT.
La fòrmula de Sulzberger, que dona el moment estabilitzador
El coeficient de seguretat resultant entre el moment estabilitzador i el moment capaç
de tombar el castellet no serà inferior a 1,5 metres en les hipòtesis normals i 1,2 metres en
les anormals.
La cimentació serà de formigó en massa d’un sol bloc. La dosificació mínima serà
de 200 kg/m3.
Els valors de les dimensions de les cimentacions utilitzarem els valors utilitzats per
la companyia FECSA-ENDESA, calculats pel mètode de Sulzberger.
PLEC DE CONDICIONS
30
2.5 Preses de Terra:
Els castellets es connecten a terra tenint en compte amb allo que s’indica en el RAT.
En el fons de la cimentació del castellet, s’hi instalarà una pica d’acer, clavada al
terreny i lligada al muntant utilitzant un cable de coure de secció de 50 mm2.
En els castellets on s’hi instali el seccionador trifàsic, la posta a terra es realitzarà
mitjançant un anell enterrat al terra a una profunditat mínima de 0,5 metres, de forma que
qualsevol punt de l’anell quedi situat a una distància mínima d’un metre de les arestes del
massis de la cimentació. A aquest anell s’hi connctaran les piques necessàries per obtindre
els valors necessaris de la resistència de terra, que no podrà superar a 20Ω.
Per als castellets on s’hi muntin preses de terra normals, les piques es situaran en un
eix paralel a la traça de la canonada d’impulsió o gravetat.
2.6 Prescripcions especials:
En el R.L.A.T, s’hi indicarà que en certes situacions especials (encreuaments,
paralelismes amb altres linees o amb vies de comunicació, pasos sobre boscos, zones
urbanitzades, lleres d’aigua navegables, etc), amb l’objectiu de reduir la provabilitat
d’accident, s’adopten mesures de seguretat complementàries. No serà necessàri adoptar
mesures de seguretat complementàries en encreuaments i paralelismes de lleres de rius no
navegables, camins de ferradura, camins d’accès poc transitats i tancats no edificats.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
1
Estudi de Seguretat i Salut
Índex:
Memòria
1. OBJECTE DE L’ESTUDI
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
2.1 Descripció general de l’obra
2.2 Termini d’execusió de l’obra
2.3 Interferències i serveis afectats
2.4 Unitats constructives de l’obra
3. RISCS
3.1 Riscs professionals
3.2 Riscs de danys a tercers
4. PREVENCIÓ DE RISCS PROFESSIONALS
4.1 Proteccions individuals
4.2 Proteccions col·lectives
4.3 Formació
4.4 Medicina preventiva i primers auxilis
5. PREVENCIÓ DE RISCS A TERCERS
Anexes
1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
2
Plànols
Plec de Condicions:
1. DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ
2. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ
2.1 Proteccions personals
2.2 Proteccions col·lectives
3. SERVEIS DE PROTECCIÓ
3.1 Servei tècnic de seguretat i salut
3.2 Servei mèdic
4. VIGILANT DE SEGURETAT I COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT
5. INSTAL·LACIONS MÈDIQUES
6. PLA DE SEGURETAT I SALUT
Pressupost
1. AMIDAMENTS
2. QUADRE DE PREUS
3. PRESSUPOST
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
3
MEMÒRIA
1. Objecte del Projecte:
Aquest estudi estableix per a l’execució d’aquesta obra les previsions respecte a la
prevenció de riscs d’accidents i malalties professionals, així com els derivats dels treballs
de reparació, conservació i manteniment, i de les instal·lacions preceptives de salut i
benestar dels treballadors.
Servirà per donar unes directives bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme
les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscs professionals, facilitant el seu
desenvolupament, sempre sota el control de la direcció facultativa, d'acord amb el Reial
Decret 1627/1997 de 24 d'Octubre, pel que s’implanta l’obligatorietat de la inclusió d’un
Estudi de Seguretat i Salut en els projectes d’Edificació i Obres Públiques.
2. Característiques de l’Obra:
L’objecte d’aquest projecte és la definició i valoració de les obres de construcció
d’una línia elèctrica de 25 kV, des d’una línia ja existent fins a un transformador anomenat
PT2, i una xarxa repartidora de Baixa Tensió.
La línea d’alta tensió alimenta a la xarxa de baixa tensió que per la seva banda
alimenten a una serie de bombes per a regar els camps de cultiu.
Les obres consisteixen en la construcció de la línia d’alta tensió amb cables LA-56 i
LA-30, i suports metal·lics. La xarxa de baixa tensió amb cables 3x50/54,6 i 3x95/54,6, i
suports metal·lics i de formigó.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
4
2.1 Descripció General de l’Obra:
Les obres a realitzar són:
Excavació dels fonaments i rases.
Formigonat de la base.
Hissat dels castellets
Estesa dels conductors aeris.
Connexiont.
Totes les obres estan definides en aquest projecte, i s’han d’executar d’acord amb el
que en ell s’hi indica, conforme a les especificacions d’aquestes prescripcions tècniques i
de les ordres i instruccions que dicti el director d’obra.
2.2 Termini d’execució i mà d’obra:
Es preveu que la realització d’aquesta obra duri 5 mesos, i un nombre de
treballadors de 8 en total.
2.3 Interferències i serveis afectats:
Es produeixen interseccions amb camins.
2.4 Unitats constructives que composen l’obra:
Excavació de fonaments i rases.
Formigonat de la base.
Hissat de castellets.
Estesa de conductors aeris.
Connexionat.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
5
3. Riscs:
3.1 Riscs Professionals:
Els riscs es poden classificar en funció de l’activitat professional que els genera:
En explanacions:
Atropellament per maquinària i vehicles
Atrapament
Col·lisions i Volcades
Caigudes a diferents nivells
Esllavisaments
Pols i sorolls
Cops i talls
Formigonat:
Esquitxades als ulls
Caigudes
Danys a la pell
Hissat de castellets
Caigudes de material
Atropellaments
Atrapaments
Estesa de conductors aeris
Caigudes de personal de dalt dels castellets
Caigudes de material
3.2 Riscs de danys a tercers:
Pels accessos a les finques properes a l’obra, hi haurà riscs derivats de l’obra,
fonamentalment per la circulació de vehicles, es podrien realitzar desviaments provisionals
i passos alternatius.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
6
4. Prevenció de Riscs Professionals:
Per evitar aquests riscs, existeixen una sèrie de materials i mesures preventives que
poden ser a nivell personal o a nivell col·lectiu.
4.1 Proteccions Individuals:
Cascs
Guants d’ús general
Guants de goma
Guants de soldador
Guants dielèctrics
Botes d’aigua
Botes de seguretat
Granota
Vestits d’aigua
Ulleres contra impactes antipols
Màscares antipols
Proteccions auditives
Armilles reflectants
4.2 Proteccions Col·lectives:
Tanques de limitació i protecció
Senyals de trànsit
Senyals de seguretat
Cartells informatius
Cintes antivalissament
Banderoles de senyalització
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
7
Balissament lluminós
Extintors
Pòrtics protectors de línees elèctriques
Límits de desplaçaments de vehicles.
4.3 Formació:
Tot el personal haurà de rebre quan s’incorpori a l’obra, una exposició dels
mètodes de treball i els riscs que aquests generen, juntament amb les mesures de seguretat
que hauran d’utilitzar.
Amb el personal més qualificat s’impartiran cursets de socorrisme i primers auxilis,
de forma que tots els trams disposin d’algun socorrista.
Es donarà formació en matèria de seguretat i salut en el treball a tot el personal de
l’obra.
4.4 Medicina Preventiva i Primers Auxilis:
Per tal de garantir una assistència ràpida i eficaç a possibles accidents, es convenient
disposar a l’obra de certs elements.
Farmacioles: Es disposaran farmacioles que contindran el material especificat en
l’ordenança general de seguretat i salut en el treball.
Assistència a accidentats: S’haurà d’estar informat a l’obra de l’emplaçament dels
diferents centres mèdics on s’hagin de traslladar als accidentats per obtindre el tractament
més ràpid i efectiu. Convé disposar a l’obra d’una llista amb els telèfons i adreces dels
serveis d’urgència, i ha d’estar col·locada en un lloc visible.
Reconeixement mèdic: Tot el personal que comenci a treballar a l’obra haurà de
passar un reconeixement mèdic previ a la incorporació al treball. S’analitzarà l’aigua
destinada al consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat si no prové de la xarxa
de proveïment de la població.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
8
5. Prevenció de Riscs de danys a Tercers:
Es senyalitzarà d’acord amb la normativa vigent, l’enllaç amb les carreteres i
camins, prenent-se les adequades mesures de seguretat que cada cas requereixi.
Es senyalitzen els accessos naturals a l’obra prohivint el pas a tota persona aliena a
la mateixa, col·locant-hi si es necessari tancaments.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
9
Plec de Condicions
1. Disposicions Legals d’Aplicació:
Són d’obligat compliment les disposicions contingudes en:
- Obligatorietat de la inclusió d’un estudi de seguretat i salut en el treball en els projectes
d’edificació i obres públiques.
- Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995 de 8 de novembre.
- Estatut dels treballadors.
- Reglament de serveis mèdics a l’empresa (O.M. 21-11-59) (B.O.E. 27-11-59).
- Ordenança de treball de la construcció, vidre i ceràmica (O.M. 18-8-70)
(B.O.E. 5/7/8/9-9-70).
- Homologació de medis de treball de protecció personal dels treballadors (O.M. 17-5-
74) (B.O.E. 29-5-74).
- Reglament electrotècnic de Baixa tensió (O.M. 20-9-73) (B.O.E. 9-10-73).
- Reglament de Línies d’Alta Tensió. (O.M. 28-11-68).
- Normativa de carreteres 83-IC de senyalització de carreteres publicades pel
M.O.P.T.M.A. en data d’abril de 1990.
- Conveni col·lectiu provincial de la construcció.
- Senyalització de seguretat en centres de treball (R.D. 1403 de 9 de maig de 1986)
(B.O.E. 8-7-86).
- Reglament de serveis de Prevenció (R.D. 39/199 de 17-1-1997).
- Reglament d’equips de Treball. (R.D.1225/1997, de 18-7-97).
- Reglament d’aparells elevadors per a obres (O.M. 23-5-70) (B.O.E. 9-10-73)
- Ordenances Municipals.
- Reglament sobre tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de
transformació (R.D. 3275/82) i Ordenances posteriors aprovant les instruccions
tècniques complementàries (B.O.E. 1-12-82)
- Normes UNE i ISO que qualsevol de les disposicons anteriors assenyalin com d’obligat
compliment.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
10
- Altres disposicons oficials relatives a la seguretat, higiene i medicina del treball que
poden afectar als treballs que es realitzin a l’obra.
2. Condicions de Mitjans de Protecció:
Tots els elements tant de protecció personal com col·lectives tindran fixat un
període de vida útil, rebutjant-ne l’ús pasat aquest termini.
Quan per les circumstàncies del treball es produeixi un deteriorament més ràpid
d’un determinat element, aquest es reposarà independentment de la duració prevista o data
de lliurament.
Tot element que hagi sofert un tracte límit, serà rebutjat i reposat al moment.
Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més toleràncies de les admeses pel
fabricant, seràn reposades inmediatament.
L’ús d’una peça o equip de protecció mai representarà un risc en si mateix.
Totes les reposicions de material personal i col·lectiu que s’hagin de realitzar
durant el transcurs de l’execusió de l’obra, seran a càrrec del contractista.
2.1 Proteccions Personals:
Tot element de protecció personal s’ajustarà a les normes d’Homologació del
ministeri de treball (O.M. 17-5-74) (B.O.E. 29-5-74), sempre que existeixin en el mercat.
En els casos on no existeixi norma d’hologació, els elements seran de qualitat
adequada a les seves respectives prestacions.
A continuació es descriuen els elements més comunts d’aquesta obra:
Casc: Serà d’ús personal i obligatori inclòs pels visitants o personal aliè a l’obra que es
trobi exposat a risc d’accident per culpa de l’obra. Seran de classe N i pes inferior a 450 gr.
Aquells que hagin sofert impactes violents o tinguin més de 10 anys, encara que no hagin
estat utilitzats, seran substituits per altres de nous. Estan homologats per la norma MT1.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
11
Botes: Al existir risc d’accident mecànic als peus i donar-se la possibilitat de perforació de
les soles per claus, serà obligatori l’ús de calçat de seguretat. Estan homologats per la
norma MT5. Seran de classe III amb puntera i plantilla, i de pes inferior a 800 gr. Quan els
treballs s’hagin de realitzar en zones humides o rebin esquitxades d’aigua o morter les
botes seran de goma, en aquest cas estaran homologades per la norma MT27 i seran de
classe E.
Guants: Per evitar les agressions a les mans (dermatosis, talls, esgarrapades, ..)
s’utilitzaran guants que seran de diferents materials en funció del tipus de treball que
calgui realitzar. Estaran homologats per la norma MT11 si s’utilitzen per a protecció front
elements químics i per la norma MT 14 si hi ha risc d’electrocució.
Cinturons de Seguretat: Tot el personal que treballi a una altura superior a dos metres
haurà de portar un cinturò de seguretat. Homologats segons la norma corresponent.
Proteccions Auditives: Seran taps, orelleres o cascs antisorolls, de classe A, B, C, D o E
segons l’atenuació requerida. Estaran homologats per la norma MT2.
Proteccions de la vista: Quan els treballadors estiguin exposats a la projecció de
partícules, pols o fums, esquitxades de líquids, radiacions perilloses o enlluernaments,
hauran de protegir-se la vista mitjançant ulleres de seguretat o pantalles. Seran
Homologades segons la norma MT16 i MT17. Les pantalles de protecció contra cossos
físics hauran de ser de material orgànic, transparent i lliure de ratlles o deformacions.
Proteccions de les vies respiratòries: Per protegir les vies respiratòries dels treballadors
dedicats a les operacions de tall amb disc de les peces ceràmiques o prefabricats de
formigó, s’utilitzaran màscares amb filtre mecànic, segons la homologació amb les normes
MT17, MT18 i MT19.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
12
Roba de Treball: Els treballadors hauran d’utilitzar roba de treball facilitada gratuïtament
per la pròpia empresa. Serà de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements
adicionals i de fàcil neteja. En cas de pluja serà impermeable.
2.2 Proteccions col·lectives:
Es distingiran els equips que garanteixin la impossibilitat d’un accident (prevenció)
d’aquells que encara no evitin l’accident, si poden evitar lesions o disminuir la seva
gravetat (protecció).
Baranes: Seran rígides de 90 cm d’alçada mínima, barra intermèdia o banderoles verticals
separades cada 15 cm. Les baranes envoltaran el perímetres de la planta de les obres,
nomès deixant lliures els accessos previstos. Tindran una resistència suficient per garantir
la retenció de persones, a les zones d’avocament de deixalles seran practicables.
Il·luminació: Es disposarà de llum artificial adequada als treballs, extremant-se si s’han de
fer operacions delicades o de major risc.
Senyalització: Es disposaran senyals en els accessos de forma visible:
Cordó d’abalissament: S’utilitzarà conjuntament amb les senyalitzacions corresponents
per delimitar clarament les zones de treball, en les quals estarà prohivida l’entrada a
persones o vehicles aliens a l’obra.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
13
3. Serveis de Protecció:
Pel correcte funcionament de l’obra a nivell de seguretat, aquesta ha de disposar
dels següents serveis:
3.1 Servei tècnic de seguretat i salut:
L’obra ha de comptar amb un servei tècnic de seguretat i salut, en règim
permanent. La seva missió és la de prevenir els riscs que puguin aparèixer a l’obra durant
la seva execusió i assesorar al cap d’obra de les mesures que ha d’adoptar. També
investigarà les causes dels accidents per tal de modificar els condicionaments que els van
produir, per tal d’evitar que es repeteixi.
3.2 Servei mèdic:
L’empresa constructora disposarà d’un servei mèdic d’empresa propi o
mancomunat.
4. Vigilant de seguretat i cmitè de seguretat i salut:
Es nomenarà un vigilant de seguretat, d’acord amb l’Ordenança General de
Seguretat i Salut en el Treball.
5. Instal·lacions Mèdiques:
La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material
consumit.
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
14
6. Pla de Seguretat i Salut:
El contractista està obligat a redactar un pla de seguretat i salut, adaptant aquest
estudi als seus medis i mètodes d’execusió.
Aquest pla haurà de ser aprovat per la direcció facultativa de l’obra, aquesta controlarà la
seva aplicació a la pràctica.
