ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE REPARACIÓ DE ...deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1480pub.pdfELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA ÍNDEX GENERAL - 2 - 2.7.2.5.8

Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE REPARACIÓ

DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial especialit at Electricitat

AUTOR: Xavier Andreu Pons DIRECTOR: Edgardo Renard Zeppa

DATA: Juny del 2010


ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE REPARACIÓ DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

1. ÍNDEX GENERAL

AUTOR: Xavier Andreu Pons

DIRECTOR: Edgardo Renard Zeppa

DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA ÍNDEX GENERAL

- 1 -

1. ÍNDEX GENERAL ................................................................................................... 1 2. MEMÒRIA Fulla d’identificació ............................................................................................................. 14 Índex de la Memòria ............................................................................................................ 15 2.1 Objecte .......................................................................................................................... 18 2.2 Abast ............................................................................................................................. 18 2.3 Antecedents .................................................................................................................. 18

2.3.1 Activitat ................................................................................................................. 18 2.3.2 Característiques de la nau ...................................................................................... 19 2.3.3 Característiques de l’emplaçament ........................................................................ 20

2.4 Normes i referències .................................................................................................... 21

2.4.1 Disposicions legals i Normes d’aplicació .............................................................. 21 2.4.2 Bibliografia ............................................................................................................ 22 2.4.3 Recursos web ......................................................................................................... 22 2.4.4 Programes de càlcul ............................................................................................... 22 2.4.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte ........................ 23 2.4.6 Altres referències ................................................................................................... 23

2.5 Definicions i Abreviatures .......................................................................................... 23 2.6 Requisits de disseny ..................................................................................................... 24

2.6.1 Subministrament .................................................................................................... 24 2.6.2 Requisits elèctrics .................................................................................................. 24 2.6.3 Requisits lumínics .................................................................................................. 34

2.6.3.1 Enllumenat interior ...................................................................................... 34 2.6.3.2 Enllumenat exterior ..................................................................................... 35 2.6.3.3 Enllumenat d’emergència ............................................................................ 36

2.6.4 Requisits de reserva ............................................................................................... 36 2.7 Anàlisi de solucions ...................................................................................................... 37

2.7.1 Escomesa ............................................................................................................... 37 2.7.2 Instal·lació elèctrica ............................................................................................... 38

2.7.2.1 Caixa General de Protecció (CGP) .............................................................. 38 2.7.2.2 Línia General d’Alimentació (LGA) ........................................................... 40 2.7.2.3 Derivació individual (DI) ............................................................................ 40 2.7.2.4 Dispositiu General de Comandament i Protecció ........................................ 42 2.7.2.5 Posta a Terra ................................................................................................ 42

2.7.2.5.1 Unions a terra ....................................................................................... 42 2.7.2.5.2 Preses de terra ...................................................................................... 43 2.7.2.5.3 Conductors de terra .............................................................................. 43 2.7.2.5.4 Borns de posta a terra ........................................................................... 44 2.7.2.5.5 Conductors de protecció ...................................................................... 44 2.7.2.5.6 Resistència de les preses de terra ......................................................... 45 2.7.2.5.7 Preses de terra independents ................................................................ 47


- 2 -

2.7.2.5.8 Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions d’utilització i de les masses d’un centre de transformació .................................. 47 2.7.2.5.9 Revisió de les preses de terra ............................................................... 48

2.7.2.6 Règim del neutre .......................................................................................... 48 2.7.3 Mesures de Protecció ............................................................................................. 51

2.7.3.1 Proteccions contra sobreintensitats .............................................................. 51 2.7.3.2 Proteccions contra sobretensions ................................................................. 52

2.7.3.2.1 Categories de sobretensions ................................................................. 52 2.7.3.2.2 Mesures per al control de les sobretensions ......................................... 53 2.7.3.2.3 Selecció dels materials a la instal·lació ................................................ 53

2.7.3.3 Proteccions contra els contactes directes ..................................................... 53 2.7.3.4 Proteccions contra els contactes indirectes .................................................. 54

2.7.4.Compensació energia reactiva ............................................................................... 55 2.7.4.1 Tipus de compensació d’energia reactiva .................................................... 55 2.7.4.2 Formes de compensació d’energia reactiva ................................................. 57

2.7.5 Enllumenat ............................................................................................................. 58 2.7.5.1 Mètodes d’enllumenat ................................................................................. 58 2.7.5.2 Sistemes d’il·luminació ................................................................................ 59 2.7.5.3 Tipus de fonts de llum ................................................................................. 60 2.7.5.4 Aparells d’enllumenat .................................................................................. 64 2.7.5.5 Portalàmpades .............................................................................................. 65 2.7.5.6 Condicions generales de la instal·lació ........................................................ 65 2.7.5.7 Solució escollida d’enllumenat .................................................................... 66

2.7.5.7.1 Enllumenat interior .............................................................................. 66 2.7.5.7.2 Enllumenat exterior .............................................................................. 66 2.7.5.7.3 Enllumenat d’emergència .................................................................... 67

2.7.6 Protecció contra incendis (PCI) ............................................................................. 67 2.7.6.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració i ubicació en relació al seu entorn .......................................... 67 2.7.6.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec ........................................................................................ 69

2.7.6.2.1 Nivell de risc intrínsec d’un sector ...................................................... 69 2.7.6.2.2 Nivell de risc intrínsec d’un edifici o un conjunt de sectors ................ 72

2.7.6.3 Sectorització de l’establiment industrial ...................................................... 72 2.7.6.4 Evacuació dels establiments industrials ....................................................... 73 2.7.6.5 Sistemes automàtics de detecció d’incendis ................................................ 74 2.7.6.6 Sistemes manuals d’alarma d’incendi ......................................................... 75 2.7.6.7 Sistemes de comunicació d’alarma. ............................................................. 76 2.7.6.8 Sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis. .......................................... 76 2.7.6.9 Sistemes d’hidrants exteriors. ...................................................................... 76 2.7.6.10 Extintors d’incendi ..................................................................................... 77

2.7.7 Ventilació de la nau ............................................................................................... 79 2.7.7.1 Ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió als edificis industrials ............................................................................. 80 2.7.7.2 Elecció del tipus de ventilació ..................................................................... 81 2.7.7.3 Principis bàsics de la ventilació general ...................................................... 81 2.7.7.4 Sistemes de ventilació utilitzats ................................................................... 82

2.7.8 Climatització .......................................................................................................... 82 2.8 Resultats finals ............................................................................................................. 83


- 3 -

2.8.1 Subministrament d’energia .................................................................................... 83 2.8.2 Receptors de l’establiment industrial ..................................................................... 83

2.8.2.1 Motors i Maquinària de l’establiment .......................................................... 83 2.8.2.1.1 Ventilació ............................................................................................. 84 2.8.2.1.2 Climatització ........................................................................................ 84

2.8.2.2 Enllumenat ................................................................................................... 84 2.8.2.3 Receptors de força ....................................................................................... 90

2.8.3 Demanda de potència ............................................................................................. 91 2.8.3.1 Previsió de potència ..................................................................................... 91 2.8.3.2 Potència contractada .................................................................................... 94

2.8.4 Equip de compensació energia reactiva ................................................................. 94 2.8.5 Quadre general i subquadres .................................................................................. 95 2.8.6 Conductors ............................................................................................................. 95

2.8.6.1 Generalitats .................................................................................................. 95 2.8.6.2 Conductors actius ......................................................................................... 98 2.8.6.3 Conductors de protecció .............................................................................. 98

2.8.7 Canalitzacions ........................................................................................................ 98 2.8.8 Caiguda de tensió ................................................................................................. 101 2.8.9 Posta a terra .......................................................................................................... 103 2.8.10 Parallamps .......................................................................................................... 103

2.8.10.1 Objectiu .................................................................................................... 103 2.8.10.2 Instal·lació ................................................................................................ 104 2.8.10.3 Característiques ........................................................................................ 104

2.8.11 Grup electrogen .................................................................................................. 105 2.8.11.1 Introducció ............................................................................................... 105 2.8.11.2 Emplaçament ........................................................................................... 106 2.8.11.3 Grup electrogen escollit ........................................................................... 107 2.8.11.4 Commutació xarxa - grup electrogen....................................................... 107

2.8.12 Centre de transformació ..................................................................................... 107 2.8.12.1 Emplaçament del centre de transformació ............................................... 108 2.8.12.2 Potència del Centre de Transformació ..................................................... 108 2.8.12.3 Característiques del CT prefabricat ......................................................... 108

2.8.12.3.1 Xarxa d’alimentació ......................................................................... 108 2.8.12.3.2 Característiques constructives .......................................................... 109 2.8.12.3.3 Accés ................................................................................................ 109 2.8.12.3.4 Instal·lació ........................................................................................ 109 2.8.12.3.5 Ventilació ......................................................................................... 110 2.8.12.3.6 Dimensions ...................................................................................... 110

2.8.12.4 Components del Centre de transformació ................................................ 110 2.8.12.5 Instal·lació de la posta a terra del Centre de transformació ..................... 111 2.8.12.6 Proteccions del CT ................................................................................... 111 2.8.12.7 Enllumenat senyalització i material de seguretat ..................................... 112

2.8.12.7.1 Enllumenat del centre de transformació........................................... 112 2.8.12.7.2 Senyalització i material de seguretat ................................................ 112

2.8.12.8 Mesures i comprovacions ........................................................................ 113 2.8.13 Implantació del sistema de Protecció Contra Incendis ...................................... 113

2.8.13.1 Extintors escollits en aquest projecte ....................................................... 113 2.8.13.2 Senyalització ............................................................................................ 114

2.9 Planificació ................................................................................................................. 116


- 4 -

2.10 Ordre de prioritats .................................................................................................. 118 3. ANNEXES Índex Annexes ................................................................................................................... 119 3.1 Documents de partida ............................................................................................... 123 3.2 Càlcul de la instal·lació elèctrica de baixa tensió .................................................... 123

3.2.1 Demanda de potència ........................................................................................... 123 3.2.2 Dimensionat de la instal·lació ............................................................................. 128

3.2.2.1 Fórmules utilitzades ................................................................................... 128 3.2.2.2 Consideracions de càlcul ........................................................................... 132 3.2.2.3 Càlcul de la Línia: DI (des del Centre de Transformació) ......................... 135 3.2.2.4 Càlcul de la Línia: RESERVA .................................................................. 136 3.2.2.5 Càlcul de la Línea: Bateria Condensadors ................................................. 136 3.2.2.6 Càlcul de la Línia: M2 TREPANT 2 ......................................................... 137 3.2.2.7 Càlcul de la Línia: M8 SERRA 1 .............................................................. 138 3.2.2.8 Càlcul de la Línia: M11 PREMSA ............................................................ 139 3.2.2.9 Càlcul de la Línia: M13 ESMERILADORA. 2 ......................................... 139 3.2.2.10 Càlcul de la Línia: M14 CISALLA ......................................................... 140 3.2.2.11 Càlcul de la Línia: M15 ASPIRADOR ................................................... 141 3.2.2.12 Càlcul de la Línia: M16 NETEJADOR ................................................... 142 3.2.2.13 Càlcul de la Línia: PIC 2 CETACT 2 ...................................................... 142 3.2.2.14 Càlcul de la Línea: PIC 3 CETACT 3 ..................................................... 143 3.2.2.15 Càlcul de la Línea: GRUP 1 .................................................................... 144

3.2.2.15.1 Càlcul de la Línia: IEXT1 ................................................................ 144 3.2.2.15.2 Càlcul de la Línia: IEXT2 ................................................................ 145 3.2.2.15.3 Càlcul de la Línea: IEXT3 ............................................................... 146

3.2.2.16 Càlcul de la Línia: GRUP 2 ..................................................................... 146 3.2.2.16.1 Càlcul de la Línia: IT1 ..................................................................... 147 3.2.2.16.2 Càlcul de la Línia: IEMT1 ............................................................... 148 3.2.2.16.3 Càlcul de la Línia: IT2 ..................................................................... 148 3.2.2.16.4 Càlcul de la Línia: IEMT2 ............................................................... 149 3.2.2.16.5 Càlcul de la Línia: IT3 ..................................................................... 150 3.2.2.16.6 Càlcul de la Línia: IEMT3 ............................................................... 150


3.2.2.18 Càlcul de la Línia: GRUP 4 ..................................................................... 156 3.2.2.18.1 Càlcul de la Línia: IT7 ..................................................................... 156 3.2.2.18.2 Càlcul de la Línia: IEMT7 ............................................................... 157 3.2.2.18.3 Càlcul de la Línia: IT8 ..................................................................... 158 3.2.2.18.4 Càlcul de la Línia: IEMT8 ............................................................... 158


- 5 -

3.2.2.18.5 Càlcul de la Línia: IT9 ..................................................................... 159 3.2.2.19 Càlcul de la Línia: GRUP 5 ..................................................................... 160

3.2.2.19.1 Càlcul de la Línia: ISE ..................................................................... 160 3.2.2.19.2 Càlcul de la Línea: IEMSE .............................................................. 161 3.2.2.19.3 Càlcul de la Línea: ISC .................................................................... 162 3.2.2.19.4 Càlcul de la Línia: IEMSC ............................................................... 162 3.2.2.19.5 Càlcul de la Línia: PUG3 ................................................................. 163

3.2.2.20 Càlcul de la Línia: SQ2 ............................................................................ 163 3.2.2.21 Càlcul de la Línia: GRUP 6 ..................................................................... 164

3.2.2.21.1 Càlcul de la Línia: IOE1 .................................................................. 165 3.2.2.21.2 Càlcul de la Línia: IEMOE1 ............................................................ 165 3.2.2.21.3 Càlcul de la Línia: IOE2 .................................................................. 166 3.2.2.21.4 Càlcul de la Línia: IEMOE2 ............................................................ 167 3.2.2.21.5 Càlcul de la Línea: IOE3 .................................................................. 167 3.2.2.21.6 Càlcul de la Línia: IEMOE3 ............................................................ 168

3.2.2.22 Càlcul de la Línia: GRUP 7 ..................................................................... 169 3.2.2.22.1 Càlcul de la Línea: IALN ................................................................. 169 3.2.2.22.2 Càlcul de la Línia: IEMALN ........................................................... 170 3.2.2.22.3 Càlcul de la Línea: PUG2 ................................................................ 170

3.2.2.23 Càlcul de la Línia: GRUP 8 ..................................................................... 171 3.2.2.23.1 Càlcul de la Línia: M20 TERMO .................................................... 172 3.2.2.23.2 Càlcul de la Línia: M21 A/C ............................................................ 172

3.2.2.24 Càlcul de la Línia: M1 TREPANT 1 ....................................................... 173 3.2.2.25 Càlcul de la Línia: M3 TORN ................................................................. 173 3.2.2.26 Càlcul de la Línia: M4 COMPR.1 ........................................................... 174 3.2.2.27 Càlcul de la Línia: M5 COMPR.2 ........................................................... 175 3.2.2.28 Càlcul de la Línia: M6 DESM. RODES.1 ............................................... 176 3.2.2.29 Càlcul de la Línia: M7 DESM. RODES.2 ............................................... 176 3.2.2.30 Càlcul de la Línia: M9 ELEVADOR 1 .................................................... 177 3.2.2.31 Càlcul de la Línia: M10 ELEVADOR 2 .................................................. 178 3.2.2.32 Càlcul de la Línia: M12 ESMER. 1 ......................................................... 179 3.2.2.33 Càlcul de la Línia: M17 M. PORTA 1 .................................................... 179 3.2.2.34 Càlcul de la Línia: M18 M. PORTA 2 .................................................... 180 3.2.2.35 Càlcul de la Línia: M19 M. PORTA COR. ............................................. 181 3.2.2.36 Càlcul de la Línia: VI1 VENT 1 .............................................................. 181 3.2.2.37 Càlcul de la Línia: VI2 VENT 2 .............................................................. 182 3.2.2.38 Càlcul de la Línia: VE1 EXTRACTOR 1 ............................................... 183 3.2.2.39 Càlcul de la Línia: VE2 EXTRACTOR 2 ............................................... 184 3.2.2.40 Càlcul de la Línia: PIC 1 CETACT 1 ...................................................... 184 3.2.2.41 Càlcul de la Línia: PIC 4 CETACT 4 ...................................................... 185 3.2.2.42 Càlcul de la Línia: SQ1 ............................................................................ 186 3.2.2.43 Càlcul de la Línia: GRUP 9 ..................................................................... 186

3.2.2.43.1 Càlcul de la Línia: IM ...................................................................... 187 3.2.2.43.2 Càlcul de la Línia: IEMM ................................................................ 188 3.2.2.43.3 Càlcul de la Línia: PUG1 ................................................................. 188 3.2.2.43.4 Càlcul de la Línia: IV ....................................................................... 189 3.2.2.43.5 Càlcul de la Línea: IEMV ................................................................ 190

3.2.2.44 Càlcul de l’embarrat quadre general de comandament i protecció .......... 190 3.2.2.45 Resultats del càlcul de les corrents curtcircuits ....................................... 191

3.2.3 Càlcul de la secció de les canalitzacions ............................................................. 194


- 6 -

3.2.4 Càlcul de la posta a terra ...................................................................................... 196 3.2.5 Càlcul del parallamps ........................................................................................... 198

3.2.5.1 Procediment de verificació ........................................................................ 198 3.2.5.2 Descripció de la instal·lació ....................................................................... 199

3.2.6 Càlcul de la compensació d’energia reactiva ....................................................... 200 3.2.6.1 Fórmules utilitzades pel càlcul de la compensació d’energia reactiva ...... 200 3.2.6.2 Càlcul de la Bateria de Condensadors ...................................................... 201

3.3 Càlcul del Centre de Transformació ........................................................................ 202

3.3.1 Càlcul de la potència del C.T. .............................................................................. 202 3.3.2 Càlcul de les intensitats d’alta i baixa tensió ....................................................... 202 3.3.3 Càlcul de les corrents de curtcircuit ..................................................................... 203

3.3.3.1 Corrent de curtcircuit al costat d’alta tensió .............................................. 203 3.3.3.2 Corrent de curtcircuit al costat de baixa tensió .......................................... 204

3.3.4 Dimensionat de l’embarrat ................................................................................... 204 3.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent ......................................................... 204 3.3.4.2 Comprovació per sol·licitació electrodinàmica. ........................................ 204 3.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit. .................................. 205

3.3.5 Protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ..................................................... 205 3.3.6 Dimensionat de la ventilació del C.T ................................................................... 206 3.3.7 Dimensionat del pou apagafocs ........................................................................... 207 3.3.8 Instal·lació de posta a terra del C.T ..................................................................... 207

3.3.8.1 Investigació de les característiques del terreny.......................................... 207 3.3.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim corresponent a l’eliminació del defecte. ......................................... 207 3.3.8.3 Disseny preliminar de la instal·lació de posta a terra ................................ 208 3.3.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra .............................................. 208 3.3.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació ................................... 210 3.3.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de la instal·lació ................................... 210 3.3.8.7 Càlcul de les tensions aplicades ................................................................. 210 3.3.8.8 Investigació de les tensions transferibles a l’exterior ................................ 212

3.4 Càlcul del grup electrogen ........................................................................................ 212 3.5 Càlculs lumínics ......................................................................................................... 215

3.5.1 Criteris de càlcul .................................................................................................. 215 3.5.2 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el DIALux 4.7 .................................. 215

3.5.2.1 Enllumenat interior .................................................................................... 216 3.5.2.2 Enllumenat exterior ................................................................................... 236

3.5.3 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el Daisalux ........................................ 239 3.5.3.1 Càlculs Enllumenat d’emergència ............................................................. 239

3.6 Càlcul de la protecció contra incendis ..................................................................... 261

3.6.1 Càlcul de la densitat càrrega ponderada .............................................................. 261 3.6.2 Càlcul del nivell de risc intrínsec ......................................................................... 263 3.6.3 Sectorització de l’establiment industrial .............................................................. 264 3.6.4 Ocupació .............................................................................................................. 265 3.6.5 Evacuació ............................................................................................................. 266

3.7 Càlcul de la ventilació ............................................................................................... 266


- 7 -

3.8 Càlcul de la climatització .......................................................................................... 267

3.9 Catàlegs ...................................................................................................................... 269

3.9.1 Catàleg equips climatització ............................................................................... 269 3.9.2 Catàleg enllumenat emergència .......................................................................... 271 3.9.3 Catàleg equip compensació energia reactiva ...................................................... 272 3.9.4 Catàleg quadre general i subquadres ................................................................... 274 3.9.5 Catàleg grup electrogen ....................................................................................... 277 3.9.6 Transformador ..................................................................................................... 279 3.9.7 Catàleg elements de la PCI .................................................................................. 280 3.9.8 Catàleg preses d’ús industrial tipus CETACT ..................................................... 287 3.9.9 Catàleg ventilador/extractor ................................................................................. 288

4. PLÀNOLS Índex de plànols ................................................................................................................. 290 Situació ....................................................................................................................... Plànol 1 Emplaçament .............................................................................................................. Plànol 2 Ubicació CT, quadres, subquadres, equip compensació energia reactiva i sistema de transmissió automàtica ........................................................................................... Plànol 3 Distribució de maquinària .......................................................................................... Plànol 4 Il·luminació interior .................................................................................................... Plànol 5 Il·luminació exterior ................................................................................................... Plànol 6 Preses de la nau .......................................................................................................... Plànol 7 Protecció contra incendis ............................................................................................ Plànol 8 Posta a terra i parallamps ............................................................................................ Plànol 9 Quadre general part 1 ............................................................................................... Plànol 10 Quadre general part 2 ............................................................................................... Plànol 11 Quadre general part 3 ............................................................................................... Plànol 12 Subquadres 1 i 2 ....................................................................................................... Plànol 13 Dimensions CT ......................................................................................................... Plànol 14 Posta a terra, esquema unifilar i dimensions de les cel·les del centre de transformació....................................................................................... Plànol 15 Detall bàculs enllumenat exterior ............................................................................. Plànol 16


- 8 -

5. PLEC DE CONDICIONS Índex del Plec de Condicions ............................................................................................ 291 5.1 Disposicions Generales .............................................................................................. 294

5.1.1 Disposicions de caràcter general .......................................................................... 294 5.1.1.1 Objecte del Plec de Condiciones ............................................................... 294 5.1.1.2 Contracte d’obra ........................................................................................ 294 5.1.1.3 Documentació del contracte d’obra ........................................................... 294 5.1.1.4 Reglamentació urbanística ......................................................................... 294 5.1.1.5 Formalització del Contracte d’Obra .......................................................... 294 5.1.1.6 Jurisdicció competent ................................................................................ 295 5.1.1.7 Responsabilitat del Contractista ................................................................ 295 5.1.1.8 Accidents de treball ................................................................................... 295 5.1.1.9 Danys i perjudicis a tercers ........................................................................ 295 5.1.1.10 Anuncis i cartells ..................................................................................... 296 5.1.1.11 Còpia de documents ................................................................................. 296 5.1.1.12 Subministrament de materials .................................................................. 296 5.1.1.13 Troballes .................................................................................................. 296 5.1.1.14 Causes de rescissió del contracte d’obra.................................................. 296 5.1.1.15 Omissions: Bona fe .................................................................................. 297

5.1.2 Disposicions relatives a treballs, materials i mitjans auxiliars ............................ 297 5.1.2.1 Inici de l’obra i ritme d’execució dels treballs .......................................... 297 5.1.2.2 Ordre dels treballs ...................................................................................... 298 5.1.2.3 Facilitats per a altres contractistes ............................................................. 298 5.1.2.4 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major .............. 298 5.1.2.5 Interpretacions, aclariments i modificacions del projecte ......................... 298 5.1.2.6 Pròrroga per causa de força major ............................................................. 298 5.1.2.7 Responsabilitat de la direcció facultativa en el retard de l’obra ................ 299 5.1.2.8 Treballs defectuosos .................................................................................. 299 5.1.2.9 Procedència de materials, aparells i equips ............................................... 299 5.1.2.10 Presentació de mostres ............................................................................. 299 5.1.2.11 Materials, aparells i equips defectuosos .................................................. 299 5.1.2.12 Despeses ocasionades per proves i assajos .............................................. 300 5.1.2.13 Neteja de les obres ................................................................................... 300

5.1.3 Disposicions de les recepcions d’instal·lacions i obres annexes ......................... 300 5.1.3.1 Consideracions de caràcter general ........................................................... 300 5.1.3.2 Recepció provisional ................................................................................. 301 5.1.3.3 Documentació final de l’obra .................................................................... 301 5.1.3.4 Medició definitiva i liquidació provisional de l’obra ................................ 301 5.1.3.5 Termini de garantia .................................................................................... 302 5.1.3.6 Conservació de les obres rebudes provisionalment ................................... 302 5.1.3.7 Recepció definitiva .................................................................................... 302 5.1.3.8 Pròrroga del termini de garantia ................................................................ 302 5.1.3.9 Recepcions de treballs on el seu contracte hagi estat rescindit ................. 302

5.2 Disposicions Facultatives .......................................................................................... 303 5.2.1 Definició i atribucions dels agents de l’edificació ............................................... 303

5.2.1.1 El Promotor ................................................................................................ 303 5.2.1.2 El Projectista .............................................................................................. 303


- 9 -

5.2.1.3 El Constructor o Contractista ..................................................................... 303 5.2.1.4 El Director d’Obra ..................................................................................... 304 5.2.1.5 El Director de l’Execució de l’Obra .......................................................... 304 5.2.1.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació ............ 304 5.2.1.7 Els subministradors de productes .............................................................. 304

5.2.2 Agents que intervenen en l’obra segons Llei 38/99 (L.O.E.) .............................. 304 5.2.3 Agents en matèria de seguretat i salut segons R.D. 1627/97 ............................... 304 5.2.4 La Direcció Facultativa ........................................................................................ 305 5.2.5 Visites facultatives ............................................................................................... 305 5.2.6 Obligacions dels agents intervinents .................................................................... 305

5.2.6.1 El Promotor ................................................................................................ 305 5.2.6.2 El Projectista .............................................................................................. 306 5.2.6.3 El Constructor o Contractista ..................................................................... 307 5.2.6.4 El Director d’Obra ..................................................................................... 308 5.2.6.5 El Director de l’Execució de l’Obra .......................................................... 309 5.2.6.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació ............ 310 5.2.6.7 Els subministradors de productes .............................................................. 310 5.2.6.8 Els propietaris i los usuaris ........................................................................ 310

5.2.7 Documentació final d’obra: Llibre de l’Edifici ................................................... 310 5.2.7.1 Els propietaris els usuaris ......................................................................... 311

5.3 Disposicions Econòmiques ........................................................................................ 311 5.3.1 Definició .............................................................................................................. 311 5.3.2 Contracte d’obra .................................................................................................. 311 5.3.3 Criteri General ..................................................................................................... 312 5.3.4 Fiances ................................................................................................................. 312

5.3.4.1 Execució de treballs amb càrrec a la fiança ............................................... 312 5.3.4.2 Devolució de les fiances ............................................................................ 312 5.3.4.3 Devolució de la fiança en el cas d’efectuar-se recepcions parcials ........... 312

5.3.5 Dels preus ............................................................................................................ 312 5.3.5.1 Preu bàsic ................................................................................................... 313 5.3.5.2 Preu unitari ................................................................................................. 313 5.3.5.3 Pressupost d’Execució Material (PEM) ..................................................... 314 5.3.5.4 Preus contradictoris ................................................................................... 314 5.3.5.5 Reclamació d’augment de preus ................................................................ 314 5.3.5.6 Formes tradicionals de mesurar o d’aplicar els preus ................................ 315 5.3.5.7 De la revisió dels preus contractats ........................................................... 315 5.3.5.8 Recollida de materials ................................................................................ 315

5.3.6 Obres per administració ....................................................................................... 315 5.3.7 Valoració i abonament dels treballs ..................................................................... 315

5.3.7.1 Forma i terminis d’abonament de les obres ............................................... 315 5.3.7.2 Relacions valorades i certificacions ........................................................... 316 5.3.7.3 Millora d’obres lliurement executades ...................................................... 316 5.3.7.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada .......................... 316 5.3.7.5 Abonament de treballs especials no contractats ........................................ 316 5.3.7.6 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia ................. 317

5.3.8 Indemnitzacions Mútues ...................................................................................... 317 5.3.8.1 Indemnització por retràs del termini de finalització de les obres .............. 317 5.3.8.2 Demora dels pagaments per part del Promotor .......................................... 317

5.3.9 Varis ..................................................................................................................... 317


- 10 -

5.3.9.1 Millores, augments i/o reduccions d’obra.................................................. 317 5.3.9.2 Unitats d’obra defectuoses ......................................................................... 318 5.3.9.3 Assegurança de les obres ........................................................................... 318 5.3.9.4 Conservació de l’obra ................................................................................ 318 5.3.9.5 Ús pel Contractista d’edifici o béns del Promotor ..................................... 318 5.3.9.6 Pagament d’arbitraments ........................................................................... 318

5.3.10 Retencions en concepte de garantia ................................................................... 318 5.3.11 Terminis d’execució: Planning d’obra ............................................................... 319 5.3.12 Liquidació econòmica de les obres .................................................................... 319 5.3.13 Liquidació final de l’obra .................................................................................. 319

5.4 Condicions tècniques ................................................................................................. 319

5.4.1 Condicions tècniques de la instal·lació de baixa tensió ....................................... 319 5.4.1.1 Condicions generals ................................................................................... 319 5.4.1.2 Canalitzacions elèctriques ......................................................................... 320

5.4.1.2.1 Instal·lacions en safata ....................................................................... 320 5.4.1.2.2 Instal·lacions sota tub ......................................................................... 320

5.4.1.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no elèctriques 322 5.4.1.4 Accessibilitat a les instal·lacions ............................................................... 322 5.4.1.5 Conductors ................................................................................................. 322

5.4.1.5.1 Materials conductors .......................................................................... 323 5.4.1.5.2 Dimensionat dels conductors ............................................................. 323 5.4.1.5.3 Identificació dels conductors ............................................................. 323 5.4.1.5.4 Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica ..................................... 324

5.4.1.6 Caixes de connexió .................................................................................... 324 5.4.1.7 Mecanismes i preses de corrent ................................................................. 324 5.4.1.8 Paramenta de comandament i protecció .................................................... 324

5.4.1.8.1 Quadres elèctrics ................................................................................ 324 5.4.1.8.2 Interruptors automàtics ...................................................................... 325 5.4.1.8.3 Interruptors diferencials ..................................................................... 326 5.4.1.8.4 L’embarrat .......................................................................................... 326 5.4.1.8.5 Fusibles .............................................................................................. 326

5.4.1.9 Receptors d’enllumenat ............................................................................. 326 5.4.1.10 Receptors de motors ................................................................................ 327 5.4.1.11 Posta a terra .............................................................................................. 328 5.4.1.12 Inspeccions i proves a fàbrica .................................................................. 329 5.4.1.13 Seguretat .................................................................................................. 329 5.4.1.14 Neteja ....................................................................................................... 330 5.4.1.15 Manteniment ............................................................................................ 330


- 11 -

6. ESTAT D’AMIDAMENTS Índex Estat d’Amidaments ................................................................................................ 331 6.1 Acondicionament del terreny ................................................................................... 332 6.2 Centre de Transformació .......................................................................................... 332 6.3 Instal·lacions ............................................................................................................... 333 6.4 Varis ............................................................................................................................ 336 7. PRESSUPOST Índex Pressupost ................................................................................................................ 337 7.1 Preus unitaris ............................................................................................................. 338 7.2 Preus descompostos ................................................................................................... 347 7.3 Pressupost ................................................................................................................... 382 7.4 Resum pressupost ...................................................................................................... 390


- 12 -

8. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA Índex Estudi amb Entitat Pròpia ........................................................................................ 392 8.1 Prevenció de Riscos Laborals ................................................................................... 394

8.1.1 Introducció ........................................................................................................... 394 8.1.2 Drets i obligacions ............................................................................................... 394

8.1.2.1 Dret a la Protecció enfront dels Riscos Laborals ....................................... 394 8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva ................................................................... 394 8.1.2.3 Avaluació dels riscos ................................................................................. 395 8.1.2.4 Equips de treball i mitjans de protecció ..................................................... 396 8.1.2.5 Informació, consulta i participació dels treballadors ................................. 396 8.1.2.6 Formació dels treballadors ......................................................................... 397 8.1.2.7 Mesures d’emergència ............................................................................... 397 8.1.2.8 Risc greu e imminent ................................................................................. 397 8.1.2.9 Vigilància de la salut ................................................................................. 397 8.1.2.10 Documentació .......................................................................................... 397 8.1.2.11 Coordinació d’activitats empresarials ...................................................... 398 8.1.2.12 Protecció de treballadors especialment sensibles a determinants riscos . 398 8.1.2.13 Protecció de la maternitat ........................................................................ 398 8.1.2.14 Protecció als menors ................................................................................ 398 8.1.2.15 Relacions de treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal ................................................................................. 398 8.1.2.16 Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos ............ 398

8.1.3 Serveis de prevenció ............................................................................................ 399 8.1.3.1 Protecció i prevenció de riscos professionals ............................................ 399 8.1.3.2 Serveis de Prevenció .................................................................................. 399

8.1.4 Consulta i participació dels treballadors .............................................................. 400 8.1.4.1 Consulta dels treballadors .......................................................................... 400 8.1.4.2 Drets de participació dels treballadors ....................................................... 400 8.1.4.3 Delegats de prevenció ................................................................................ 400

8.2 Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball ........................... 401

8.2.1 Introducció ........................................................................................................... 401 8.2.2 Obligacions de l’empresari .................................................................................. 401

8.2.2.1 Condicions constructives ........................................................................... 401 8.2.2.2 Ordre, neteja i manteniment. Senyalització ............................................... 403 8.2.2.3 Condicions ambientals ............................................................................... 403 8.2.2.4 Il·luminació ................................................................................................ 403 8.2.2.5 Serveis higiènics i locals de descans.......................................................... 404 8.2.2.6 Material i locals de primers auxilis ............................................................ 404

8.3 Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball ........................................................................................... 404

8.3.1 Introducció ........................................................................................................... 404 8.3.2 Obligacions generals de l’empresari .................................................................... 405

8.4 Disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització per part dels treballadors dels equips de treball ......................................................................... 405

8.4.1 Introducció ........................................................................................................... 405


- 13 -

8.4.2 Obligacions de l’empresari .................................................................................. 406 8.4.2.1 Disposicions mínimes generals aplicables als equips de treball ................ 406 8.4.2.2 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball mòbils .................................................................................... 407 8.4.2.3 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per elevació de càrregues ............................................................................................. 408 8.4.2.4 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per moviment de terres i maquinària pesada en general .............................................. 408 8.4.2.5 Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinària eina .......... 409

8.5 Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció ................. 410

8.5.1 Introducció ........................................................................................................... 410 8.5.2 Estudi bàsic de seguretat i salut ........................................................................... 411

8.5.2.1- Riscos més freqüents en les obres de construcció. ................................... 411 8.5.2.2 Mesures preventives de caràcter general ................................................... 412 8.5.2.3 Mesures preventives de caràcter particular per a cada ofici ...................... 413

8.5.3 Disposicions específiques de seguretat i salut durant la execució de les obres ... 419 8.6 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual .............................................................. 420


8.6.2.1 Protectors del cap ....................................................................................... 420 8.6.2.2 Protectors de mans i braços ....................................................................... 420 8.6.2.3 Protectors de peus i cames ......................................................................... 421 8.6.2.4 Protectors del cos ....................................................................................... 421

Firmat: Tarragona, 04 de Juny del 2010 Xavier Andreu Pons Enginyer Tècnic Industrial Elèctric Núm. col·legiat: 64852-T



2. MEMÒRIA


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA MEMÒRIA

- 14 -

Full d’identificació

Títol: Electrificació d’un taller de maquinària agr ícola Codi: 141183 Emplaçament: Av. de la Sardana núm. 13, Les Borges Blanques, Lleida. Sol·licitant del Projecte Sol·licitant: Garatge Central S.L. CIF: A43818554 Representant legal: Salvador Vallés Farran DNI: 47681169-J Direcció: C/ Ausias March 22, Les Borges Blanques CP: 25400 Telèfon: 659565273 Correu Electrònic: [email protected] Projectista Nom i Cognoms: Xavier Andreu Pons Titulació: Enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electricitat. Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona Nº de col·legiat: 64852-T DNI: 47681079-T Direcció Professional: C/ Joan Serra i Vilaró núm. 10, Tarragona CP: 43007 Telèfon: 660287770 Correu electrònic: [email protected] Entitat tramitadora del projecte Nom Entitat: Universitat Rovira i Virgili CIF: L-198848938 Direcció: Avinguda dels Països Catalans, 26 Telèfon: 977 559 675 Correu electrònic: [email protected] Tarragona, 04 de Juny del 2010 Firma del representant Firma del autor Firma de l’entitat


- 15 -

Índex de la memòria Índex de la Memòria ............................................................................................................ 15 2.1 Objecte .......................................................................................................................... 18 2.2 Abast ............................................................................................................................. 18 2.3 Antecedents .................................................................................................................. 18

2.3.1 Activitat ................................................................................................................. 18 2.3.2 Característiques de la nau ...................................................................................... 19 2.3.3 Característiques de l’emplaçament ........................................................................ 20

2.4 Normes i referències .................................................................................................... 21

2.4.1 Disposicions legals i Normes d’aplicació .............................................................. 21 2.4.2 Bibliografia ............................................................................................................ 22 2.4.3 Recursos web ......................................................................................................... 22 2.4.4 Programes de càlcul ............................................................................................... 22 2.4.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte ........................ 23 2.4.6 Altres referències ................................................................................................... 23

2.5 Definicions i Abreviatures .......................................................................................... 23 2.6 Requisits de disseny ..................................................................................................... 24

2.6.1 Subministrament .................................................................................................... 24 2.6.2 Requisits elèctrics .................................................................................................. 24 2.6.3 Requisits lumínics .................................................................................................. 34

2.6.3.1 Enllumenat interior ...................................................................................... 34 2.6.3.2 Enllumenat exterior ..................................................................................... 35 2.6.3.3 Enllumenat d’emergència ............................................................................ 36

2.6.4 Requisits de reserva ............................................................................................... 36 2.7 Anàlisi de solucions ...................................................................................................... 37

2.7.1 Escomesa ............................................................................................................... 37 2.7.2 Instal·lació elèctrica ............................................................................................... 38

2.7.2.1 Caixa General de Protecció (CGP) .............................................................. 38 2.7.2.2 Línia General d’Alimentació (LGA) ........................................................... 40 2.7.2.3 Derivació individual (DI) ............................................................................ 40 2.7.2.4 Dispositiu General de Comandament i Protecció ........................................ 42 2.7.2.5 Posta a Terra ................................................................................................ 42

2.7.2.5.1 Unions a terra ....................................................................................... 42 2.7.2.5.2 Preses de terra ...................................................................................... 43 2.7.2.5.3 Conductors de terra .............................................................................. 43 2.7.2.5.4 Borns de posta a terra ........................................................................... 44 2.7.2.5.5 Conductors de protecció ...................................................................... 44 2.7.2.5.6 Resistència de les preses de terra ......................................................... 45 2.7.2.5.7 Preses de terra independents ................................................................ 47 2.7.2.5.8 Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions d’utilització i de les masses d’un centre de transformació .................................. 47 2.7.2.5.9 Revisió de les preses de terra ............................................................... 48


- 16 -

2.7.2.6 Règim del neutre .......................................................................................... 48 2.7.3 Mesures de Protecció ............................................................................................. 51

2.7.3.1 Proteccions contra sobreintensitats .............................................................. 51 2.7.3.2 Proteccions contra sobretensions ................................................................. 52

2.7.3.2.1 Categories de sobretensions ................................................................. 52 2.7.3.2.2 Mesures per al control de les sobretensions ......................................... 53 2.7.3.2.3 Selecció dels materials a la instal·lació ................................................ 53

2.7.3.3 Proteccions contra els contactes directes ..................................................... 53 2.7.3.4 Proteccions contra els contactes indirectes .................................................. 54

2.7.4.Compensació energia reactiva ............................................................................... 55 2.7.4.1 Tipus de compensació d’energia reactiva .................................................... 55 2.7.4.2 Formes de compensació d’energia reactiva ................................................. 57

2.7.5 Enllumenat ............................................................................................................. 58 2.7.5.1 Mètodes d’enllumenat ................................................................................. 58 2.7.5.2 Sistemes d’il·luminació ................................................................................ 59 2.7.5.3 Tipus de fonts de llum ................................................................................. 60 2.7.5.4 Aparells d’enllumenat .................................................................................. 64 2.7.5.5 Portalàmpades .............................................................................................. 65 2.7.5.6 Condicions generales de la instal·lació ........................................................ 65 2.7.5.7 Solució escollida d’enllumenat .................................................................... 66

2.7.5.7.1 Enllumenat interior .............................................................................. 66 2.7.5.7.2 Enllumenat exterior .............................................................................. 66 2.7.5.7.3 Enllumenat d’emergència .................................................................... 67

2.7.6 Protecció contra incendis (PCI) ............................................................................. 67 2.7.6.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració i ubicació en relació al seu entorn .......................................... 67 2.7.6.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec ........................................................................................ 69

2.7.6.2.1 Nivell de risc intrínsec d’un sector ...................................................... 69 2.7.6.2.2 Nivell de risc intrínsec d’un edifici o un conjunt de sectors ................ 72

2.7.6.3 Sectorització de l’establiment industrial ...................................................... 72 2.7.6.4 Evacuació dels establiments industrials ....................................................... 73 2.7.6.5 Sistemes automàtics de detecció d’incendis ................................................ 74 2.7.6.6 Sistemes manuals d’alarma d’incendi ......................................................... 75 2.7.6.7 Sistemes de comunicació d’alarma. ............................................................. 76 2.7.6.8 Sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis. .......................................... 76 2.7.6.9 Sistemes d’hidrants exteriors. ...................................................................... 76 2.7.6.10 Extintors d’incendi ..................................................................................... 77

2.7.7 Ventilació de la nau ............................................................................................... 79 2.7.7.1 Ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió als edificis industrials ............................................................................. 80 2.7.7.2 Elecció del tipus de ventilació ..................................................................... 81 2.7.7.3 Principis bàsics de la ventilació general ...................................................... 81 2.7.7.4 Sistemes de ventilació utilitzats ................................................................... 82

2.7.8 Climatització .......................................................................................................... 82 2.8 Resultats finals ............................................................................................................. 83

2.8.1 Subministrament d’energia .................................................................................... 83 2.8.2 Receptors de l’establiment industrial ..................................................................... 83

2.8.2.1 Motors i Maquinària de l’establiment .......................................................... 83


- 17 -

2.8.2.1.1 Ventilació ............................................................................................. 84 2.8.2.1.2 Climatització ........................................................................................ 84

2.8.2.2 Enllumenat ................................................................................................... 84 2.8.2.3 Receptors de força ....................................................................................... 90

2.8.3 Demanda de potència ............................................................................................. 91 2.8.3.1 Previsió de potència ..................................................................................... 91 2.8.3.2 Potència contractada .................................................................................... 94

2.8.4 Equip de compensació energia reactiva ................................................................. 94 2.8.5 Quadre general i subquadres .................................................................................. 95 2.8.6 Conductors ............................................................................................................. 95

2.8.6.1 Generalitats .................................................................................................. 95 2.8.6.2 Conductors actius ......................................................................................... 98 2.8.6.3 Conductors de protecció .............................................................................. 98

2.8.7 Canalitzacions ........................................................................................................ 98 2.8.8 Caiguda de tensió ................................................................................................. 101 2.8.9 Posta a terra .......................................................................................................... 103 2.8.10 Parallamps .......................................................................................................... 103

2.8.10.1 Objectiu .................................................................................................... 103 2.8.10.2 Instal·lació ................................................................................................ 104 2.8.10.3 Característiques ........................................................................................ 104

2.8.11 Grup electrogen .................................................................................................. 105 2.8.11.1 Introducció ............................................................................................... 105 2.8.11.2 Emplaçament ........................................................................................... 106 2.8.11.3 Grup electrogen escollit ........................................................................... 107 2.8.11.4 Commutació xarxa - grup electrogen....................................................... 107

2.8.12 Centre de transformació ..................................................................................... 107 2.8.12.1 Emplaçament del centre de transformació ............................................... 108 2.8.12.2 Potència del Centre de Transformació ..................................................... 108 2.8.12.3 Característiques del CT prefabricat ......................................................... 108

2.8.12.3.1 Xarxa d’alimentació ......................................................................... 108 2.8.12.3.2 Característiques constructives .......................................................... 109 2.8.12.3.3 Accés ................................................................................................ 109 2.8.12.3.4 Instal·lació ........................................................................................ 109 2.8.12.3.5 Ventilació ......................................................................................... 110 2.8.12.3.6 Dimensions ...................................................................................... 110

2.8.12.4 Components del Centre de transformació ................................................ 110 2.8.12.5 Instal·lació de la posta a terra del Centre de transformació ..................... 111 2.8.12.6 Proteccions del CT ................................................................................... 111 2.8.12.7 Enllumenat senyalització i material de seguretat ..................................... 112

2.8.12.7.1 Enllumenat del centre de transformació........................................... 112 2.8.12.7.2 Senyalització i material de seguretat ................................................ 112

2.8.12.8 Mesures i comprovacions ........................................................................ 113 2.8.13 Implantació del sistema de Protecció Contra Incendis ...................................... 113

2.8.13.1 Extintors escollits en aquest projecte ....................................................... 113 2.8.13.2 Senyalització ............................................................................................ 114

2.9 Planificació ................................................................................................................. 116 2.10 Ordre de prioritats .................................................................................................. 118


- 18 -

2.1 Objecte

El present projecte d’electrificació d’una nau industrial destinada a la reparació de maquinària agrícola, té com a objectiu l'elaboració de la documentació necessària requerida per la instal·lació, complint amb totes les normes establertes per la legalització vigent, així com podrien ser dels càlculs d’il·luminació interior, exterior i d’emergència de la nau, dimensionats de la instal·lació elèctrica en funció dels receptors, sistemes de protecció contra incendis, sistemes de protecció per als equips elèctrics, condicionament tèrmic, ventilació del taller, contractació de l’energia elèctrica a la companyia elèctrica subministradora, etc..

2.2 Abast

L’abast d’aquest projecte comprèn el disseny i el càlcul de les següents instal·lacions:

• Abastiment Elèctric: Càlcul dels materials necessaris per a la connexió a la xarxa de la companyia subministradora. En aquest cas es valorarà si és necessari instal·lar un centre de transformació o pel contrari es garanteix des d’un existent.

• Electrificació interior de l’edifici. Disseny i càlcul de les instal·lacions elèctriques en Baixa Tensió de l’edifici, instal·lació d’enllaç i instal·lacions interiors/exteriors d’enllumenat, força, ventilació, climatització, el disseny de la xarxa de posta a terra i del sistema de protecció enfront dels llamps.

• Càlcul i dimensionament del CT en cas de ser necessària la instal·lació d’un CT.

• Electrificació de reserva. Tenint en compte l’activitat realitzada a l’edifici i les necessitats d’aquesta, es requerirà a la instal·lació d’un Grup Electrogen per satisfer aquestes necessitats.

• Instal·lació del Sistema de Protecció Contra Incendis. Disseny i càlcul de les instal·lacions de detecció d’incendis, risc intrínsec, extinció d’incendis, senyalització de les vies d’evacuació i sortides d’emergència.

2.3 Antecedents

2.3.1 Activitat Aquest projecte té com a finalitat l’electrificació de la nau en la qual anirà el taller

de reparació de maquinària agrícola. S’ha de realitzar de nou la instal·lació ja que aquesta nau és de nova construcció.

L’empresa titular de la instal·lació donarà un ús a la nau com a taller de reparació de maquinària agrícola, així com l’administració d’aquest taller a l’oficina que està situada a la planta altell (1a planta).


- 19 -

2.3.2 Característiques de la nau El taller de reparació de maquinària agrícola està dins una nau la qual es troba

ocupant una part de la parcel·la on està ubicada. El perímetre de la parcel·la està ballat tret de la part on es troba el frontal de la nau

que dona al carrer Comerç, que la nau dona directament al carrer. A l’interior del ballat es troba la nau, l’aparcament de treballadors i clients, la zona de residus i la zona de neteja de vehicles. A l’interior d’aquest ballat s’hi accedeix per una porta corredissa de 8 metres d’amplada i situada a la part del ballat que dona al carrer Comerç.

La nau té dos tipus d’accessos, l’accés peatonal i l’entrada de vehicles: - L’accés peatonal es fa per la façana principal, per una porta de 0,9 metres

d’ample, la qual dona accés als vestuaris, al taller i a l’escala que va a la primera planta. A més d’aquesta porta també consta d’una altra porta peatonal de 0,9 metres situada a la part posterior de la nau que serveix per accedir a la zona de residus i de rentat de vehicles.

- L’accés més utilitzat per l’entrada de vehicles i maquinària és el de la façana principal que fa 5 metres d’ample i 5 metres d’alt, però en cas d’haver d’entrar algun vehicle més voluminós com podria ser una recol·lectora s’utilitza l’entrada de 6,5 metres d’ample i 6 metres d’alt, que està situada al frontal de la nau del carrer Comerç. Aquesta porta també es utilitzada per la recepció de material.

L’edifici està dividit en tres parts, la part de taller, la part d’oficines i la parte del

magatzem i vestuaris. - La part de taller consta d’una sala on es troba tota la maquinària i eines per la

reparació de maquinària agrícola i de dues sales petites en un racó, que serà on s’ubicarà el grup electrogen i la sala elèctrica (quadre general, equip de compensació d’energia reactiva, central d’incendis i sistema de transferència del grup electrogen).

- La part d’oficines consta de l’oficina en general, l’arxiu, els vestuaris, la sala de neteja i un petit lavabo. Aquesta part està situada a la primera planta.

- La part de magatzem de recanvis i de vestuaris està situada sota de la primera planta (oficines).

La superfície de la parcel·la és de 3.326 m2 i la de la nau de 1.266 m2. Les dimensions de la nau són les següents: - Amplada: 30 m. - Llargada: 42,2 m. - Altura mínima: 8 m. - Altura màxima: 10.2 m. - Altura planta baixa vestuari i magatzem: 3 m. - Altura primera planta oficines: 3m.


- 20 -

La superfície útil que hi ha a la nau es pot descompondre en:

Denominació Descripció Superfície útil (m2)

1 Taller general 1.114,3

2 Sala elèctrica 7,83

3 Sala grup 22

4 Magatzem 38,64

5 Vestuaris 32,94

6 Oficina 35,71

7 Arxiu 13,02

8 Lavabo 5,85

9 Sala neteja 10,76

Superfície útil total 1.281,05

Taula 2.1: Descripció superfícies útils nau

Pel que fa al recinte ballat de l’exterior, aquest té una superfície de 1.961,56 m2

entre zona de pas, estacionament de vehicles, zona de neteja de vehicles i zona de residus.

2.3.3 Característiques de l’emplaçament L’empresa Garatge Central S.L. està situada dins el nucli urbà de la població de les

Borges Blanques, Avinguda de la Sardana núm. 13. El subministrament elèctric en aquesta zona el realitza la companyia Fecsa-Endesa.

Figura 2.1: Emplaçament de la nau


- 21 -

2.4 Normes i referències 2.4.1 Disposicions legals i Normes d’aplicació

El present projecte recull les característiques dels materials, els càlculs que justifiquen el seu ús i la manera d’execució de les obres a realitzar, donant compliment a les següents disposicions:

• Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i totes les Instruccions Tècniques Complementàries que li són d’aplicació (ITCs).

• Modificacions de les Instruccions Tècniques Complementàries a data del 10 de març de 2000.

• Llei de Regulació del Sector Elèctric 54/1997 del 27 de novembre. • Ordre de la Conselleria d’Indústria i Treball per la qual s’estableix el

contingut mínim amb projectes d’indústria i d’instal·lacions industrials, a més del que s’estableix a l’Annex I del Nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

• Llei 40/1994 sobre Autoritzacions d’Instal·lacions Elèctriques. • Nou Codi Tècnic de l’Edificació i els seus DBs (Documents Bàsics) i

Annexes. • Normes DIN 3050 para il·luminacions en zones de treball. • Reglament de Seguretat Contra Incendis als Establiments Industrials

(RD2267/2004 del 3 de desembre de 2004). • Reial Decret 1942/1993, del 5 de novembre pel qual s’aprova el Reglament

d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis. BOE núm.298 de 14 de desembre de 1993.

• Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 del 8 de novembre. • Reial Decret 614/2001 del 18 de juny, sobre disposicions mínimes per la

protecció de la Salut i Seguretat dels Treballadors davant el Risc Elèctric. • Reial Decret 1955/2000 del 1 de desembre, pel que es regulen les Activitats

de Transport, Distribució, Comercialització, Subministra i Procediments d’Autorització d’Instal·lacions d’Energia Elèctrica.

• Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). • Normes UNE d’aplicació i Recomanacions UNESA. • Condicions imposades pels Organismes Públics afectats. • Ordenances Municipals de l’Ajuntament de Les Borges Blanques. • Normativa Tècnica Particular NTP-IEBT sobre Embrancaments i

Instal·lacions d’Enllaç en Baixa Tensió de les Condicions Tècniques de Seguretat de les Instal·lacions de Distribució de FECSA/ENDESA. (Vademecum Companyia Subministradora).

• Norma Tècnica Particular per a Centres de Transformació en edificis (NTP-CT) d’octubre de 2006.

• Real Decret 1627/1997 de 24 d’octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres.

• Real Decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut al treball.

• Reial Decret 486/1997. del 14 d’abril, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.


- 22 -

• Norma UNE 157001 per la que estableix els criteris generals per a l’elaboració de projectes.

2.4.2 Bibliografia

Títol: Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió Editorial: Marcombo Títol: Codi Tècnic de l’Edificació Editorial: Paraninfo

2.4.3 Recursos web

www.coitiab.es www.maquinariamadrid.com www.e-nergias.com www.solerpalau.es www.siemens.com www.exmon.es www.daisalux.com www.circutor.cat www.mediambient.gencat.cat www.endesa.es www.ide.es www.ormazabal.com www.grupolerand.com www.philips.com www.tabalsa.net www.prysmian.com

2.4.4 Programes de càlcul

• Autocad 2008: Programa de dibuix assistit per ordenador. • Dialux 4.7: Programa per al càlcul de l’enllumenat interior i exterior. • Daisalux: Programa per al càlcul de l’enllumenat d’emergència i recorreguts

d’evacuació. • Arquímedes: Software que forma part del programa CYPE Enginyers, el qual

s’utilitza per la realització de pressupostos. • DMelect 2008 CIEBT: Software per al càlcul i disseny d’instal·lacions

elèctriques de Baixa Tensió. • OpenProject: Software per a la planificació de la duració del projecte.


- 23 -

2.4.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte Per la realització del següent projecte s’ha seguit l’indicat en la norma UNE

157001. Amés, en previsió de que es puguin produir errors tipogràfics, es procedirà a la

revisió de les dades més significatives per evitar errors de comprensió d’aquestes.

2.4.6 Altres referències Catàlegs tècnics de fabricants.

2.5 Definicions i Abreviatures BT: Baixa Tensió LGA: Línia General d’Alimentació AT: Alta Tensió DI: Derivació Individual REBT: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió SQ: Subquadre RITE: Reglament Instal·lacions Tèrmiques als Edificis Unip.: Unipolar CTE: Codi Tècnic de l’Edificació Superf.: Superfície ITC: Instrucció Tècnica Complementària Emp.: Empotrat RD: Reial Decret Mult.: Multipolar UNE: Una Norma Espanyola Prot.: Protecció BIE: Boca d’Incendis Equipada fdp: factor de potència CT: Centre de Transformació c.c.: curtcircuit PCI: Protecció Contra Incendis cdt: caiguda de tensió CGPM: Caixa General de Protecció i Mesura Inter. Aut.: Interruptor Automàtic CGP: Caixa General de Protecció Transf.: Transformador


- 24 -

2.6 Requisits de disseny 2.6.1 Subministrament

El subministrament d’energia elèctrica es realitza mitjançant la xarxa elèctrica de baixa tensió i serà a càrrec de l’empresa FECSA-ENDESA.

El subministrament serà trifàsic amb una tensió de 400 V entre fases i de 230 V entre fase i neutre, amb una freqüència de 50 Hz. 2.6.2 Requisits elèctrics

La instal·lació elèctrica del taller està dividida en diferents parts segons les zones de treball degut a que segons la zona de treball, aquesta tindrà receptors amb diferents demandes que haurem de tenir en compte per fer el disseny i el càlcul de la potència instal·lada.

Per fer un anàlisis adequat de la previsió de potència haurem de tenir en compte els

receptors de la nau. En aquest apartat es fa una descripció del tipus de maquinària a instal·lar:

• Trepant fix: és una eina que s'utilitza per perforar materials diversos. Els forats es fan per un procés d'arrencament de material mitjançant unes eines anomenades broques. El taller consta de dos trepants fixes o de columna, un d’engranatges i l’altre de corretges.

Figura 2.2: Trepants columna engranatges i corretges


- 25 -

• Torn: és una màquina que permet mecanitzar peces de forma geomètrica. Aquesta màquina opera fent girar la peça a mecanitzar (subjecta al capçal o fixada entre els punts de centratge) mentre una o varies eines de tall són empeses en un moviment regulat d’avanç contra la superfície de la peça, tallant la viruta d’acord amb les condicions tecnològiques de mecanitzat adequades. El taller consta d’un torn elèctric per tal de mecanitzar peces en detall o per fer modificacions a peces ja existents.

Figura 2.3: Torn paral·lel

• Compressor: màquina que està construïda per augmenta la pressió i desplaçar

certs tipus de fluids anomenats compressibles, tal i com ho són els gasos i els vapors. A la nau es disposa de dos compressors per utilitzar una sèrie d’eines com ara la desmuntadora de rodes, pistola pneumàtica, inflar rodes, etc..

Figura 2.4: Compressor insonoritzat

• Desmuntadora de rodes: màquina que serveix per facilitar el desmuntatge dels pneumàtics. Bàsicament serveix per desenganxar la coberta de la llanta, per destalonar la coberta i per tornar a col·locar la coberta a la llanta. El taller disposa de dos tipus de desmuntadores, una per les rodes petites (cotxes, furgonetes, carreta de tractor petita, rodes davanteres del tractor, etc.) i una altra per rodes de dimensions més grans (rodes posteriors del tractor, carretes grans, recol·lectores, etc.).


- 26 -

Figura 2.5:Desmuntadores de rodes petites i grans

• Serra de cinta: és una màquina que serveix per tallar peces metàl·liques de cert gruix, consta d’una tira metàl·lica dentada, llarga, estreta i flexible. La tira es desplaça sobre dues rodes que es troben al mateix pla vertical amb un espai entre elles. Per tallar metalls, s’utilitzen serres especials que requereixen d’un refrigerant que vagi subministrant-se constantment sobre la fulla. El refrigerant manté la serra fresca, impedint un sobreescalfament que segurament provocaria defectes als talls i escurçaria la vida útil de la fulla dentada. El taller consta d’una serra de fulla per tallar peces de cert gruix com podrien ser passamans.

Figura 2.6: Serra de cinta


- 27 -

• Comprovador d’injectors: és una màquina dissenyada amb tecnologia ultrasònica i control de pressió de combustible. El comprovador és un producte electromecànic que pot netejar i comprovar els injectors, simulant les condicions d treball d’un motor. També pot netejar els injectors i el sistema d’alimentació de combustible sense haver de desmuntar-los.

Figura 2.7: Comprovador i netejador d’injectors

• Soldador: màquina que realitza la unió de dos materials metàl·lics, usualment

aconseguit a través de la fusió en la qual les peces són soldades desfent ambdós peces i agregant un material desfet de reompliment. Són màquines que funcionen en corrent contínua per provocar l’arc elèctric però s’alimenten de corrent alterna i mitjançant rectificadors es transforma en contínua. Al taller disposem de dues màquines de soldar per elèctrode.

Figura 2.8: Soldador d’arc

• Elevador 4 columnes: aquesta màquina serveix per elevar els vehicles per poder treballa fàcilment per davall d’aquests i d’aquesta manera adaptar l’alçada del vehicle a treballar d’acord a l’alçada més còmoda pel treballador. El taller té dos elevadors de 4 columnes enlloc dels d’estisores ja que suporten més pes.


- 28 -

Figura 2.9: Elevador 4 columnes

• Premsa: és un mecanisme conformat per vasos comunicants impulsats per

pistons de diferent àrea que, mitjançant petites forces, permet obtindre altres forces majors. El taller consta d’una premsa hidràulica motoritzada.

Figura 2.10: Premsa amb capçal desplaçable

• Esmeriladora: és una màquina també coneguda com a mola. És una màquina molt simple que te diferents usos segons sigui el tipus de discos que es muntin a ella. Hi ha esmeriladors petites de sobretaula, però les més comuns són les que consten d’una bancada damunt la qual s’acobla la màquina que consisteix en un motor elèctric al gir del qual s’acoblen a ambdós extrems uns discos de diferents materials. El taller consta de dos esmeriladores amb discos de diferents dureses i materials segons la tasca que hagi de realitzar.

Figura 2.11: Esmeriladora


- 29 -

• Cisalla: màquina de tall que s’utilitza per tallar làmines metàl·liques de diferents gruixos. Per tallar làmines d’un cert gruix s’utilitzen cisalles accionades per un motor elèctric tal i com consta el taller.

Figura 2.12: Cisalla

• Aspirador industrial: aquest aparell serveix per aspirar la brutícia de llocs on no ho podem netejar amb aigua. El taller consta d’un aspirador industrial per poder netejar la maquinària a reparar.

Figura 2.13: Aspirador industrial

• Netejador amb aigua a pressió: és un aparell que incorpora una pistola que dispensa aigua a alta pressió (entre 50 i 100 bars) amb la intenció de facilitar el rentat del vehicle. L’aigua dispensada pot contenir additius com ara sabó. El taller té un aparell de rentat a pressió ja que la majoria de maquinària a reparar està molt bruta de pols i terra entre altres.

Figura 2.14: Netejador aigua a pressió


- 30 -

• Carregador-arrancador de bateries: és un dispositiu utilitzat per subministrar la corrent elèctrica que emmagatzemarà una bateria. El taller consta d’un carregador-arrancador que a més de fer la funció de carregador de bateries, incorpora una bateria pròpia que permet arrancar vehicles en general, quan aquests s’han quedat sense bateria.

Figura 2.15: Carregador-arrancador de bateries

• Carregador d’aire condicionat: és un aparell que s’utilitza per tractar la pèrdua de gas i executa una gran varietat de funcions incloent el reciclat, purgat, evacuat, pes i recàrrega. És una solució econòmica, pràctica i necessària en el manteniment actual de tot vehicle. El taller disposa d’una màquina de carregar aire condicionat per carregar de gas l’aire condicionat de diferents vehicles, com pot ser tractor amb cabina, recol·lectora, etc..

Figura 2.16: Carregador aire condicionat

• Netejador de peces: Aparell que utilitza un líquid netejador que serveix per netejar de brutícia (com podria ser grassa) peces mecàniques petites. El taller consta d’un aparell d’aquests.


- 31 -

Figura 2.17: Netejador de peces

• Màquines de mà: El taller disposa de diferents màquines de mà com ara trepants, radials, mola, etc.. Aquestes màquines de mà tenen una potència entre 300 i 3000 W.

Figura 2.18: exemple de màquines de mà

• Assecador de mans: Aparell que treu aire calent per poder assecar les mans després del rentat d’aquestes. Aquest aparell disposa d’un sensor òptic que detecta automàticament quan ha de treballar. El taller consta d’un aparell d’aquests per a cada rentador de mans.

Figura 2.19: Assecador de mans

• Generador de calor de gasoil: És un aparell que produeix escalfor a partir de

la combustió de gasoil. Aquesta escalfor és extreta a través d’un ventilador. El taller consta de 2 calefactors industrials per a la zona de reparació.


- 32 -

Figura 2.20: Generador calor de gasoil

• Termo elèctric: Aquesta aparell disposa d’un tanc on acumula aigua i aquesta

s’escalfa fins arribar a una temperatura seleccionada pel seu termòstat. Té una capacitat de 15 a 1000 litres segons el model. Per escalfar l’aigua utilitza una resistència elèctrica. En el nostre cas tenim un termo de 200 litres.

Figura 2.21: Termo elèctric

• Motor portes entrada: El taller disposa de 3 portes automatitzades de les quals una és corredissa (exterior) i les altres dues són basculants (interior nau).

Figura 2.22: Porta corredissa i portes basculants industrials


- 33 -

• Extractor aire: Sistema de ventilació que ens serveix per fer la renovació d’aire adequada en el taller.

Figura 2.23: Exemples d’extractors (de mur i de teulada)

• Equip inverter: Sistema de climatització que consta d’una unitat exterior i una altra d’interior per tal de climatitzar (en calent i en fred) la zona d’oficines. El taller consta de 2 aparells de paret.

Figura 2.24: Equip inverter de paret


- 34 -

2.6.3 Requisits lumínics

2.6.3.1 Enllumenat interior En aquest apartat s’analitzen les condicions necessàries d’il·luminació segons el

tipus de feina a realitzar en cada zona, ja que segons la zona de treball es requerirà una quantitat de llum diferent. El REAL DECRET 486/1997, de 14 d’abril indica els nivells mínims d’il·luminació que es mostren en la següent taula:

Zona o part del lloc de treball (*)

Nivell d’il·luminació (lux)

Mínim Recomanat segons la tasca a realitzar

1. Exigències visuals baixes

100 200

2. Exigències visuals moderades

200 500

3. Exigències visuals altes

500 1000

4. Exigències visuals molt altes

1000 2000

Àrees o locals d’us ocasional

50 100

Àrees o locals d’us habitual

100 200

Vies de circulació d’us ocasional

25 50

Vies de circulació d’us habitual

50 100

(*) El nivell d’iluminació d’una zona en la que s’executa una tasca, es maldirà a la altura on aquesta es realitza; en el cas de zones d’us general a 85 cm. del terra i en el de les vies de circulació a nivell del terra

Taula 2.2: Nivells mínims d’il·luminació segons el REAL DECRET 486/1997

Aquests límits no seran aplicables en aquelles activitats on la seva naturalesa ho impedeixi. La il·luminació dels llocs de treball haurà de complir, a més, en quant a la seva distribució i altres característiques, les següents condicions:

• La distribució dels nivells d’iluminació serà el més uniforme possible.


- 35 -

• Es procurarà mantindre uns nivells i contrastos de luminància adequats a les exigències visuals de la tasca, evitant variacions brusques de luminància dins de la zona d’operació i entre aquesta i els seus voltants.

• S’evitaran els enlluernaments directes produïts per la llum solar o per fonts de

llum artificial d’alta luminància. En cap cas aquestes es col·locaran sense protecció en el camp visual del treballador.

• S’evitaran, així mateix, els enlluernaments indirectes produïts per superfícies

reflectants situades a la zona d’operació o a les seves proximitats.

• No s’utilitzaran sistemes o fonts de llum que perjudiquin la percepció dels contrastos, de la profunditat o de la distància entre objectes a la zona de treball, que produeixin una impressió visual de intermitència o que puguin donar lloc a efectes estroboscòpics.

Els llocs de treball, o part dels mateixos, en els que un fallo d’enllumenat normal

suposi un risc per la seguritat dels treballadors disposaran d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat.

Els sistemes d’il·luminació utilitzats no han d’originar riscos elèctrics, d’incendi o

d’explosió, complint, a tal efecte, el disposat a la normativa específica vigent.

En el nostre cas la uniformitat mínima serà de 0’4 en totes les zones i amb uns nivells mínims d’il·luminació segons les exigències visuals de cada zona de treball que són els següents:

• Exigències visuals baixes (200 lux): vestuaris dels treballadors, lavabos, sales

material neteja, zones de pas, escales i magatzem. • Exigències visuals moderades (500 lux): oficines. • Exigències visuals moderades (350 lux): taller. Pel taller és suficient 350 lux ja

que consta de làmpades mòbils de suport per poder tenir una bona il·luminació quan es realitzin treballs amb exigències visuals més elevades.

• Exigències visuals altes no en tenim. • Exigències visuals molt altes no en tenim.

2.6.3.2 Enllumenat exterior

Per la il·luminació exterior s’ha agafat de referència la ITC EA-02 del Real Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07. El nostre cas es tracta d’una via classe D1-D2 pel que s’estableix una classe d’enllumenat CE3/CE4 per tant haurem de tenir una il·luminació mitja de com a mínim 10 lux i una uniformitat mínima de 0,4.


- 36 -

2.6.3.3 Enllumenat d’emergència

• Contaran amb una instal·lació d’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació els sectors d’incendi dels edificis industrials quan: - Estiguin situats en planta sota rasant. - Estiguin situats en qualsevol planta sobre rasant, quan l’ocupació, P, sigui

igual o major de 10 persones i siguin de risc intrínsec mig o alt. - En qualsevol cas, quan l’ocupació, P, sigui igual o major de 25 persones.

• Contaran amb una instal·lació d’enllumenat d’emergència: - Els locals o espais on estiguin instal·lats quadres, centres de control o

comandaments de les instal·lacions tècniques de serveis o dels processos que es desenvolupin a l’establiment industrial.

- Els locals o espais on estiguin instal·lats els equips centrals o els quadres de control dels sistemes de protecció contra incendis.

• La instal·lació dels sistemes d’enllumenat d’emergència complirà les següents condicions: - Serà fixa, estarà proveïda de font pròpia d’energia i entrarà automàticament

en funcionament al produir-se un fallo del 70 % de la seva tensió nominal de servei.

- Mantindrà les condiciones de servei durant una hora, com a mínim, des del moment en que es produeixi el fallo.

- Proporcionarà una luminància d’1 lux, com a mínim, al nivell del terra als recorreguts d’evacuació.

- La luminància serà, com a mínim, de 5 lux als espais definits en l’apartat anterior.

- La uniformitat de la il·luminació proporcionada als diferents punts de cada zona serà tal que el quocient entre la luminància màxima i la mínima sigui menor que 40.

- Els nivells d’iluminació establerts han d’obtenir-se considerant nul el factor de reflexió de parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que comprengui la reducció del rendiment lluminós degut a l’envelliment de les làmpades i a la brutícia de les lluminàries. La dotació mínima per a la distribució de les lluminàries serà de 5 lm/m2.

2.6.4 Requisits de reserva

La instal·lació elèctrica que es presenta s’ha dissenyat pensant en l’opció d’ampliar-se i a més de garantir uns mínims de confort i subministrament durant un temps determinat, degut a la seva possible ocupació a l’interior de l’edifici, seguint així, totes les normatives d’aplicació referents a un establiment industrial mitjançant un Grup Electrogen.


- 37 -

2.7 Anàlisi de solucions En aquest apartat s’analitzen les alternatives de disseny més rellevants que no estan

prefixades pels requisits exposats a l’apartat anterior. Les connotacions pel fet d’escollir una o l’altra alternativa seran econòmiques i de rendiment, ja que totes elles han d’estar establertes al reglament vigent.

2.7.1 Escomesa

Atenent al seu traçat, al sistema d’instal·lació i a les característiques de la xarxa, les connexions de servei poden ser:

- Aèria posada sobre façana: Abans de realitzar la connexió, si és possible, s’ha d’efectuar un estudi previ de les

façanes perquè aquestes es vegin afectades el mínim possible pel recorregut dels conductors que han de quedar prou protegits i resguardats.

En aquest tipus de connexions de servei els cables s’han d’instal·lar distanciats de la paret i la seva fixació s’ha de fer mitjançant accessoris apropiats.

Els cables posats sobre façana han de ser aïllats de tensió assignada 0,6/1 kV i la seva instal·lació s’ha de fer preferentment, sota conductes tancats o canals protectores amb tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina.

Els trams en que la connexió de servei quedi a una alçada sobre el terra inferior a 2,5 m, s’han de protegir amb tubs o canals rígids i s’han de prendre les mesures adequades per evitar l’emmagatzemament d’aigua en aquests tubs o canals de protecció.

Per als encreuaments de vies públiques i espais sense edificar i segons la longitud de l’obertura, els cables es poden instal·lar lligats directament a ambdós extrems, bé utilitzant el sistema per a connexió de servei tensada, bé utilitzant un cable fiador, sempre que es compleixin les condicions de la ITC-BT-06.

Aquests encreuaments s’han de realitzar de manera que l’obertura sigui el més curta possible, i l’alçada mínima sobre carrers i carreteres no serà en cap cas inferior a 6 m.

- Aèria tensada sobre pals: Els cables han de ser aïllats de tensió assignada 0,6/1 kV i es poden instal·lar

suspesos d’un cable fiador, independentment i degudament tensat o també mitjançant l’ús d’un connector neutre fiador amb una resistència mecànica adequada, i degudament calculat per aquesta funció.

Tots els suports han d’anar proveïts d’elements adequats que han de permetre la subjecció mitjançant suports de suspensió o d’amarratge, indistintament.

Les distàncies en alçada, proximitats, encreuaments i paral·lelismes, compliran el que indica la ITC-BT-06.

Quan els cables creuin sobre vies públiques o zones de possible trànsit rodat, l’alçada mínima sobre carrers i carreters no ha de ser en cap cas inferior a 6 m.


- 38 -

- Subterrània: Aquest tipus d’instal·lació s’ha de realitzar d’acord amb el que indica la ITC-BT-

07. Cal tenir en compte les separacions mínimes que indica la ITC-BT-07 als

encreuaments i paral·lelismes amb altres canalitzacions d’aigua, gas, línies de telecomunicació i amb altres conductors d’energia elèctrica.

- Aerosubterrània: Són les connexions de servei que es fan part en instal·lació aèria i part en la

instal·lació subterrània. El projecte i instal·lació dels diferents trams de la connexió de servei s’ha de

realitzar en funció del traçat, d’acord amb els apartats que li corresponen d’aquest instrucció, tenint en compte les condicions de la seva instal·lació.

En el pas de connexions de servei subterrànies a aèries, el cable ha d’anar protegit des de la profunditat establerta segons ITC-BT-07 i fins a una alçada mínima de 2,5 m per sobre del nivell del terra, mitjançant un conducte rígid.

La solució escollida per la connexió de servei en aquest projecte és la següent: S’ha escollit l’opció de l’escomesa subterrània ja que és la que s’adapta millor al

traçat per al sistema d’instal·lació de la nau, ja que s’alimenta a través d’un CT prefabricat.

2.7.2 Instal·lació elèctrica

2.7.2.1 Caixa General de Protecció (CGP) És la caixa que allotja els elements de protecció de la línia general d’alimentació. Aquesta caixa s’ha d’instal·lar preferentment sobre façanes exteriors dels edificis,

en llocs d’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar en comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora.

En el cas d’edificis que alberguin a l’interior un centre de transformació per a distribució en baixa tensió (com és el nostre cas), els fusibles del quadre de baixa tensió del centre esmentat es poden utilitzar com a protecció de la línia general de protecció. En aquest cas la propietat i el manteniment de la protecció han de ser de l’empresa subministradora.

Quan la connexió de servei sigui aèria es poden instal·lar en muntatge superficial a una altura sobre el terra compresa entre 3 m i 4 m. Quan es tracti d’una zona en la qual estigui previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la caixa general de protecció s’ha de situar com si es tractés d’una connexió de servei subterrània.

Quan la connexió de servei sigui subterrània (com és el nostre cas) s’han d’instal·lar sempre un nínxol en paret, que s’ha de tancar amb una porta preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn i ha d’estar protegida contar la corrosió, i ha de disposar d’una tanca o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora. La part inferior de la porta s’ha de situar com a mínim a 30 cm del terra.


- 39 -

Al nínxol s’hi han de deixar previstos els orificis necessaris per allotjar els conductes per a l’entrada de les connexions de servei subterrànies de la xarxa general, de conformitat amb el que estableix la ITC-BT-21 per a canalitzacions encastades.

En tots els casos s’ha de procurar que la situació escollida, estigui el més propera possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida adequadament d’altres instal·lacions com ara les de l’aigua, gas, telèfon, etc., segons indica la ITC-BT-06 i ITC-BT-07.

Quan la façana no afronti amb la via pública, la caixa general de protecció s’ha de situar en el límit entre les propietats públiques i les privades.

Els usuaris o instal·lador electricista autoritzat només tenen accés i poden actuar sobre les connexions amb la línia general d’alimentació, amb la comunicació prèvia a l’empresa subministradora.

Les caixes generals de protecció per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que han estat aprovades per l’Administració Pública competent. Dins de les caixes s’hi ha d’instal·lar tallacircuits fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual al corrent de curtcircuit previst en el punt de la seva instal·lació. El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de les fases, col·locada la CGP en posició de servei, i també ha de disposar d’un born de connexió per a la seva posada a terra, si és procedent.

L’esquema de la caixa general de protecció per utilitzar depèn de les necessitats del subministrament sol·licitat, del tipus de xarxa d’alimentació i l’ha de determinar l’empresa subministradora. En el cas de l’alimentació subterrània, les caixes generals de protecció poden tenir prevista l’entrada i sortida de la línia de distribució.

Per al cas de subministraments per a un únic usuari o dos usuaris alimentats des del mateix lloc conforme a la ITC-BT-12, com que no existeix línia general d’alimentació, es pot simplificar la instal·lació col·locant en un únic element la CGP i l’equip de mesura; l’esmentat element es denomina caixa general de protecció i mesura (CGPM).

Aquestes caixes de protecció i mesura han de complir tot el que sobre el particular indica la norma UNE-EN 60.439-1, han de tenir grau d’inflamabilitat segons indica la UNE-EN 60.439-3, un cop instal·lades han de tenir un grau de protecció IP43 segons UNE 20.324 i IK 09 segons UNE-EN 50.102 i han de ser precintables.

L’embolcall ha de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi la no formació de condensacions i el material transparent per a la lectura ha de ser resistent a l’acció dels raigs ultraviolats.

Els dispositius de lectura dels equips de mesura han d’estar instal·lats a una altura compresa entre 0,7 m i 1,8 m.

La solució escollida en aquest projecte és: Al ser un subministrament per a un únic usuari i estar alimentat des d’un Centre de

Transformació, s’instal·larà una CGPM dins de l’edifici del Centre de Transformació, per tant aquesta instal·lació no consta de LGA.


- 40 -

2.7.2.2 Línia General d’Alimentació (LGA)

Al cas que ens ocupa no existeix la Línia General d’Alimentació ja que coincideixen al mateix lloc la CGP i la situació de l’equip de mesura. En conseqüència, el fusible de seguretat coincideix amb el de la CGP.

2.7.2.3 Derivació individual (DI)

És la part de la instal·lació que partint de la línia general d’alimentació, subministra

energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. La DI s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt

de mesura i el dispositius generals de comandament i protecció. Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per: - Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats. - Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats. - Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial. - Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals només

es pugui obrir amb l’ajut d’un estri. - Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN

60.439-2. - Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats

i construïts a l’efecte. Les canalitzacions han d’incloure, en qualsevol cas, el conductor de protecció. A

més, cada DI ha de ser totalment independent de les derivacions corresponents a altres usuaris.

Pel que fa a la instal·lació: - Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti

ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%. - Els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs han de ser de 32 mm. - Si es produeix una agrupació de dues o més DI, aquestes poden ser esteses a

l’interior d’una canal protectora mitjançant un cable amb coberta. - S’ha de disposar d’un tub de reserva per cada deu DI o fracció. - En locals on no estigui definida la seva partició, s’ha d’instal·lar com a mínim

un tub per cada 50 m2 de superfície. - Quan les Di discorrin verticalment s’han d’allotjar a l’interior d’una canaleta o

conducte d’obra de fàbrica amb parets de resistència al foc RF 120, que pot anar encastat o adossat al buit d’escala o zones d’ús comú, excepte quan siguin recintes protegits de conformitat amb el que estableix la NBC-CPI-96.

- Les dimensions mínimes de la canaleta o conducte d’obra de fàbrica s’han d’ajustar a la taula següent:


- 41 -

Dimensions (m)

Nombre de derivacions

Amplada L (m) Profunditat P = 0,15 m

una fila

Profunditat P = 0,30 m dues files

Fins a 12 0,65 0,50 13-24 1,25 0,65 25-36 1,85 0,95 36-48 2,45 1,35

Taula 2.3. Dimensions mínimes de la canaleta o conducte d’obra

- L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i la seva amplada,

igual a la canaleta. La seva part superior ha de quedar instal·lada com a mínim, a 0,20 m del sostre.

- Cada 15 m es poden col·locar caixes de registre precintables, sense fer empalmaments de conductors. Aquestes caixes seran aïllants, no propagadores de la flama i grau d’inflamabilitat V-1, segons UNE-EN 60695-11-10.

- Per al cas de cables aïllats en tubs soterrats, la DI ha de complir el que indica la ITC-BT-07.

Pel que fa als cables: - El nombre de conductors el fixa el nombre de fases necessàries per la

utilització dels receptors i la seva potència. - Cada línia porta el seu corresponent conductor neutre així com el conductor de

protecció. - Cada DI ha d’incloure el fil de comandament per possibilitar l’aplicació de

diferents tarifes. - Els cables no poden presentar empalmaments i la seva secció ha de ser

uniforme. - Els conductors que s’han de fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i

normalment unipolars i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V. - Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19. - Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals a

l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensió assignada 0,6/1 kV.

- Han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

- La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.

- Pel que fa al càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista per a cada usuari i la caiguda de tensió màxima admissible que en el nostre cas és un subministrament per a un únic usuari i és de 1’5 %.


- 42 -

2.7.2.4 Dispositiu General de Comandament i Protecció

S’han de situar tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la DI al local o habitatge de l’usuari. En habitatges i en locals comercials i industrials en què sigui procedent, s’ha de col·locar una caixa per a l’interruptor de control de potència, immediatament abans de la resta de dispositius, en un compartiment independent i precintable.

Als locals industrials s’ha de situar tan prop com sigui possible d’una porta d’entrada i a una alçada mínima d’1 m des del nivell del terra.

Els dispositius generals i individuals de comandament han de ser coma mínim: - Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, que permeti l’accionament

manual i que estigui dotat d’elements de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits. Aquest interruptor ha de ser independent de l’interruptor de control de potència.

- Un interruptor diferencial general, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits; llevat que la protecció contra contactes indirectes s’efectuï mitjançant altres dispositius d’acord amb la ITC-BT-24.

- Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors de l’habitatge o local.

- Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons la ITC-BT-23, si és necessari.

L’interruptor general automàtic de tall omnipolar ha de tenir prou poder de tall com

per a la intensitat de curtcircuit que es pugui produir al punt de la seva instal·lació, de 4.500A com a mínim.

Els altres interruptors automàtics i diferencials han de resistir els corrents de curtcircuit que es puguin presentar al punt de la seva instal·lació. La sensibilitat dels interruptors diferencials ha de respondre el que assenyala la instrucció ITC-BT-24.

2.7.2.5 Posta a Terra

Les posades a terra s’estableixen principalment per tal de limitar la tensió que,

respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats.

La posada o connexió a terra es la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora no pertanyent a aquest mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes soterrats.

Mitjançant la instal·lació de posada a terra s’ha d’aconseguir que al conjunt d’instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no pareguin diferències de potencial perilloses i que, alhora, permeti el pas a terra dels corrents de defecte o els de descàrrega d’origen atmosfèric.

2.7.2.5.1 Unions a terra

Les disposicions de posada a terra poden ser utilitzades alhora o separadament, per

raons de protecció o raons funcionals, segons les prescripcions de la instal·lació.


- 43 -

L’elecció i la instal·lació dels materials que assegurin la posta a terra han de ser: - El valor de la resistència de posada a terra sigui de conformitat amb les normes

de protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d’aquesta manera al llarg del temps, tenint en compte els requisits generals que indica la ITC-BT-24 i els requisits particulars de les instruccions tècniques aplicables a cada instal·lació.

- Els corrents de defecte a terra i els corrents de fuga puguin circular sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i elèctriques.

- La solidesa o la protecció mecànica quedi assegurada amb independència de - les condiciones estimades d’influències externes. - Contemplin els possibles riscos a causa d’electròlisi que poguessin afectar a - altres parts metàl·liques.

2.7.2.5.2 Preses de terra

Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per: - barres, tubs; - platines, conductors nus; - plaques; - anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves

combinacions; - armadures de formigó enterrades (amb excepció de les armadures

pretensades); - altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades.

Els conductors de coure utilitzats com a elèctrodes han de ser de construcció i

resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat d’enterrament de les preses de terra han d’impedir que la

possible pèrdua d’humitat del terra, la presencia del gel o altres efectes climàtics augmentin la resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior de 0,50 m.

Els materials utilitzats i la realització de les preses de terra han d’evitar que es vegi afectada la resistència mecànica i elèctrica per efecte de la corrosió de manera que comprometi les característiques dels disseny de la instal·lació.

2.7.2.5.3 Conductors de terra

La secció dels conductors de terra quan estiguin soterrats, han d’estar d’acord amb els valors de la taula següent. La secció no ha de ser inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció.

TIPUS Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corrosió* Igual a conductores de protecció

16 mm² Coure 16 mm² Acer galvanitzat

No protegit contra la corrosió

25 mm² Coure 50 mm² Ferro

*La protecció contra la corrosió es pot obtenir mitjançant un embolcall. Taula 2.4. Seccions mínimes convencionals dels conductors de terra


- 44 -

Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra ha

d’extremar-se la cura perquè resultin elèctricament correctes.

2.7.2.5.4 Borns de posta a terra

En tota instal·lació de posada a terra s’ha de preveure un born principal de terra, al qual s’han d’unir els conductors següents:

- Els conductors de terra. - Els conductors de protecció. - Els conductors d’unió equipotencial principal. - Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris.

S’ha de preveure sobre els conductors de terra i en lloc accessible un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra, ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà d’un estri, ha de ser mecànicament segur i ha d’assegurar la continuïtat elèctrica.

2.7.2.5.5 Conductors de protecció Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses d’una

instal·lació a alguns elements a fi d’assegurar la protecció contra contactes indirectes. Al circuit de posada a terra, els conductors de protecció han d’unir les masses al conductor de terra.

La secció dels conductors de protecció ha de ser la indicada a la taula següent o s’ha d’obtenir per càlcul de conformitat amb el que indica la norma UNE 20.460-5-54 apartat 543.1.1.

Secció dels conductors de fase de la instal·lació

S (mm2)

Secció mínima dels conductors de protecció

Sp (mm2) S≤16

16<S≤35 S>35

Sp= S Sp=16 Sp=S/2

Taula 2.5. Relació entre les seccions dels conductors de protecció i de fase

Si l’aplicació de la taula condueix a valors no normalitzats, s’han d’utilitzar conductors que tinguin la secció normalitzada superior més pròxima.

Els valors de la taula anterior només són vàlids en el cas que els conductors de protecció hagin estat fabricats del mateix material que els conductors actius; si no és així, les secció dels conductors de protecció s’han de determinar de manera que presentin una conductivitat equivalent a la que resulta de l’aplicació de la taula anterior.

En tots els casos els conductors de protecció que no formen part de la canalització d’alimentació han de ser de coure amb una secció, com a mínim de:

- 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d’una protecció mecànica. - 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen d’una protecció mecànica.


- 45 -

Com a conductors de protecció es poden utilitzar: - Conductors als cables multiconductors, o - Conductors aïllats o nus que tinguin un embolcall comú amb els conductors actius, o - Conductors separats nus o aïllats.

Els conductors de protecció han d’estar convenientment protegits contra deterioraments mecànics, químics i electroquímics i conta els esforços electrodinàmics.

Les connexions han de ser accessibles per a la verificació i els assaigs, excepte en el cas de les efectuades en caixes segellades amb material de rebliment o en caixes no desmuntables amb juntes tancades.

Cap aparell ha d’estar intercalat al conductor de protecció, encara que per als assaigs s’ha de poder utilitzar connexions desmuntables mitjançant estris adequats.

Les masses de els equips que s’han d’unir amb els conductors de protecció no han d’estar connectades en sèrie en un circuit de protecció, a excepció dels embolcalls muntats en fàbrica o canalitzacions prefabricades.

2.7.2.5.6 Resistència de les preses de terra

L’elèctrode es dimensiona de manera que la seva resistència de terra, en qualsevol circumstància previsible, no sigui superior al valor especificat per a aquesta, en cada cas.

Aquest valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a 24 V en local o emplaçament conductor o 50 V en els altres casos.

Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte superior als valors assenyalats anteriorment, s’ha d’assegurar la ràpida eliminació de la falta mitjançant dispositius de tall adequats a la corrent de servei.

La taula 2.6 mostra, com a orientació, uns valors de la resistivitat per a un cert nombre de terrenys. Per tal d’obtenir una primera aproximació de la resistència aterra, els càlculs es poden fer utilitzant els valors mitjans que indica la taula 2.7.


- 46 -

A continuació, es mostra una taula general de resistivitat del terreny segons la naturalesa d’aquest:

Naturalesa terreny Resistivitat en Ohm.m Terrenys pantanosos D’algunes unitats a 30 Llim 20 a 100 Humus 10 a 150 Torba humida 5 a 100 Argila plàstica 50 Margues i argila compactes 100 a 200 Margues del juràssic 30 a 40 Sorra argilenca 50 a 500 Sorra silícia 200 a 3.000 Sòl pedregós coberts de gespa 300 a 500 Sòl pedregós nu 1.500 a 3.000 Calcàries blandes 100 a 300 Calcàries compactes 1.000 a 5.000 Calcàries esquerdades 500 a 1.000 Pissarra 50 a 300 Roca de mica i quars 800 Granit i gres procedents d’alteració 1.500 a 10.000 Granit i gres molt alterats 100 a 600

Taula 2.6. Valors orientatius de la resistivitat en funció del terreny

Naturalesa del terreny Valor mitjà de la resistivitat (ohm·m)

Terrenys cultivables i fèrtils, terraplens compactes i humits

50

Terraplens cultivables poc fèrtils i altres terraplens 500 Terres pedregosos nus, sorres seques permeables 3.000

Taula 2.7. Valors mitjans aproximats de la resistivitat en funció del terreny

La mesura de la resistència de l’elèctrode es pot permetre, aplicant les fórmules de

la taula 2.8, estimar el valor mitjà local de la resistivitat del terreny.

Elèctrode Resistència de terra en Ohm Placa soterrada Pica vertical Conductor soterrat horitzontalment

R = 0,8 ρ/P R = ρ/L R = 2 ρ/L

ρ : resistivitat del terreny (ohm·m) P : perímetre de la placa (m) L: longitud de la piqueta del conductor (m)

Taula 2.8. Fórmules per estimar la resistència de terra en funció de la resistivitat del terreny i les característiques de l’elèctrode


- 47 -

2.7.2.5.7 Preses de terra independents

Es considera independent una presa de terra respecte a una altra, quan una de les preses de terra no assoleixi, respecte a un punt de potencial zero, una tensió superior a 50 V quan per l’altra circula el màxim corrent de defecte a terra previst.

2.7.2.5.8 Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions d’utilització i de les masses d’un centre de transformació.

S’ha de verificar que les masses posades a terra en una instal·lació d’utilització, així

com els conductors de protecció associats a aquestes masses o a els relés de protecció de massa, no estan unides a la presa de terra de les masses d’un centre de transformació, per evitar que, durant l’evacuació d’un defecte a terra al centre de transformació, les masses de la instal·lació d’utilització puguin quedar sotmeses a tensions de contacte perilloses. Si no es fa el control d’independència del punt anterior, entre les posades a terra de les masses de les instal·lacions d’utilització respecte a la posada a terra de protecció o masses del centre de transformació, es considera que les preses de terra son elèctricament independents quan es compleixen totes i cadascuna de les condicions següents:

a) No hi ha canalització metàl·lica conductora (coberta metàl·lica de cables no aïllada especialment, canalització d’aigua, gas, etc.) que uneixi la zona de terres del centre de transformació amb la zona on es troben els aparells d’utilització. b) La distància entre les preses de terra del centre de transformació i les preses de terra o altres elements conductors soterrats als locals d’utilització és almenys igual a 15 metres per a terrenys la resistivitat dels quals no sigui elevada (<100 ohms·m). Quan el terreny sigui en molt mal conductor, la distància s’ha de calcular aplicant la fórmula:

(Equació 2.1)

On: D distància entre elèctrodes (m) ρ resistivitat mitjana del terreny (ohms·m) Id intensitat de defecte a terra (A), per al costat d’alta tensió, que ha de facilitar l’empresa elèctrica U 1200V per a sistemes de distribució TT, sempre que el temps d’eliminació del defecte a la instal·lació d’alta tensió sigui menor o igual a 5 segons i 250V. c) El centre de transformació està situat en un recinte aïllat dels locals d’utilització o bé, si es troba contigu als locals d’utilització o a l’interior d’aquests, està establer de manera tal que els seus elements metàl·lics no estan units elèctricament als elements metàl·lics constructius dels locals d’utilització.

Només es poden unir la posada a terra de la instal·lació d’utilització (edifici) i la posada a terra de protecció (masses) del centre de transformació, si el valor de la resistència de posada a terra única és prou baixa perquè es compleixi que en el cas d’evacuar el màxim valor previst del corrent de defecte a terra (Id) al centre de transformació, el valor de la tensió de defecte (Vd = Id · Rt) sigui menor que la tensió de contacte màxim aplicada.


- 48 -

2.7.2.5.9 Revisió de les preses de terra.

Per la importància que ofereix, des del punt de visa de la seguretat qualsevol

instal·lació de presa de terra, ha d’estar obligatòriament comprovada pel director de l’obra o instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per a la seva posada en marxa o en funcionament.

Personal tècnicament competent ha d’efectuar la comprovació de la instal·lació de posada a terra, almenys anualment, en l’època en què el terreny estigui més sec. Per a això, s’ha de mesurar la resistència de terra, i s’han de reparar amb caràcter urgent els defectes que es trobin.

Als llocs on el terreny no sigui favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i els conductors d’enllaç entre ells fins al punt de posada a terra s’han de posar al descobert per al seu examen, almenys un vegada cada cinc anys.

2.7.2.6 Règim del neutre

Per a la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra xocs

elèctrics en cas de defecte (contactes indirectes) i contra sobreintensitats, així com de les especificacions de l’aparellatge encarregat d’aquestes funcions, cal tenir en compte l’esquema de distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de distribució o de l’alimentació, per una banda, i de les masses de la instal·lació receptora.

La denominació es realitza amb un codi de lletres amb el significat següent:

Primera lletra: es refereix a la situació de l’alimentació respecte a terra. T = Connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra. I = Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecta a terra o connexió

d’un punt a terra mitjançant una impedància. Segona lletra: es refereix a la situació de les masses de la instal·lació receptora respecte a terra. T = Masses connectades directament a terra, independentment de l’eventual

posada a terra de l’alimentació. N = Masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a terra (en

corrent altern, aquest punt és normalment el punt neutre).

Els règims de neutres existents són: - Esquema TN Els esquemes TN tenen un punt de l’alimentació, generalment el neutre o

compensador, connectat directament a terra i les masses de la instal·lació receptora connectades a aquest punt mitjançant conductors de protecció. En aquest sistema les corrents de defecte són molt elevades, ja que un defecte fase-massa és equivalent a un curtcircuit fase-neutre.

Dins del règim TN es poden distingir tres tipus de règims segons la disposició relativa del conductor neutre i del conductor de protecció:


- 49 -

Esquema TN-S: El conductor neutre i el de protecció són diferents en tot l’esquema.

Figura 2.25. Esquema de distribució TN-S

Esquema TN-C: Les funcions del neutre i protecció estan combinades en un sol

conductor en tot l’esquema.

Figura 2.26: Esquema de distribució TN-C

Aquest tipus d’instal·lació és la més econòmica, encara que cada ampliació

requereix d’un nou estudi de les proteccions. I s’utilitza per a instal·lacions temporals com grups electrògens.

- Esquema TT L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador,

connectat directament a terra. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació.


- 50 -

Figura 2.27. Esquema de distribució TT

Les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir valors inferiors als de

curtcircuit, però poden ser suficients per a provocar l’aparició de tensions perilloses. És el sistema més segur per a les persones, ja que les tensions entre massa i terra

són molt petites. Les instal·lacions TT solen ser més cares que les TN degut al elevat preu dels interruptors i relés diferencials. Per contra, resulta més econòmica per a realitzar ampliacions. Aquest règim s’utilitza per les xarxes públiques i a la majoria de instal·lacions industrials.

- Esquema IT Aquest esquema no té cap punt de l’alimentació connectat directament a terra. Les

masses de la instal·lació receptora estan posades directament a terra.

Figura 2.28. Esquema de distribució IT

La intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-terra, té un valor lo

suficientment reduït com per no provocar l’aparició de tensions de contacte perilloses. La limitació del valor de la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o

fase-terra s’obté bé per l’absència de connexió a terra en l’alimentació, o bé per la inserció d’una impedància suficient entre un punt de l’alimentació (generalment el neutre) i terra. Com a conseqüència pot resultar necessari limitar l’extensió de la instal·lació per a disminuir l’efecte capacitiu dels cables respecte a terra. En aquest tipus d’esquema es recomana no distribuir el neutre.


- 51 -

Les instal·lacions IT solen resultar cares degut a l’elevat preu dels controladors d’aïllament i s’utilitza per a instal·lacions en les que no és possible un tall de subministra, ja que les avaries es poden reparar sense la necessitat d’interrompre l’alimentació.

La solució escollida pel règim del neutre en aquest projecte és la següent: L’esquema utilitzat en aquesta instal·lació és el TT, el qual s’utilitza per

subministres alimentats directament des d’una xarxa de distribució pública en Baixa Tensió.

Aquesta solució no requereix vigilància permanent i resulta més econòmica de cara a fer-hi ampliacions.

La presència dels interruptors diferencials permet una millor prevenció contra contactes directes, indirectes i contra incendis. 2.7.3 Mesures de Protecció

Tots els circuits de la instal·lació estaran protegits contra possibles faltes que poden ser curtcircuits, contactes directes o indirectes i sobrecarregues. Els aparells que s’utilitzen per protecció, connexió i desconnexió dels circuits seran interruptors diferencials contra contactes directes i per últim la connexió a terra contra els contactes indirectes.

2.7.3.1 Proteccions contra sobreintensitats.

Tot el circuit ha d’estar protegit contra efectes de les sobreintensitats que s’hi

puguin presentar, i per això la interrupció del circuit s’ha de fer en un temps convenient o ha d’estar dimensionat per a les sobreintensitats previstes.

Les sobreintensitats poden estar motivades per: - Sobrecarregues degudes a els aparells d’utilització o efectes de aïllament de gran

impedància. - Curtcircuits. - Descàrregues elèctriques atmosfèriques.

a) Protecció contra sobrecarregues. El límit d’intensitat de corrent admissible en un conductor ha de quedar en tot cas garantida pel dispositiu de protecció utilitzat. El dispositiu de protecció pot estar constituït per un interruptor automàtic de tall omnipolar amb corba tèrmica de tall, o per tallacircuit fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades. b) Protecció contra curtcircuits. A l’origen de tot circuit s’estableix un dispositiu de protecció contra curtcircuits la capacitat de tall del qual ha d’estar d’acord amb la intensitat de curtcircuit que es pugui presentar en el punt de connexió. S’admet,això no obstant, que quan es tracti de circuits derivats d’un de principal, cada un d’aquest circuits derivats disposi de protecció contra sobrecàrregues, mentre que un sol dispositiu general pugui assegurar la protecció contra curtcircuit per tots els circuits derivats. La norma UNE 20.460-4-473 defineix l’aplicació de les mesures de protecció

exposades en la norma UNE 20.460-4-43 segons sigui a causa de sobrecarregues o curtcircuit, assenyalant en cada cas el seu emplaçament o omissió.


- 52 -

2.7.3.2 Proteccions contra sobretensions 2.7.3.2.1 Categories de sobretensions. Les categories de sobretensions permeten distingir els diversos graus de tensió

suportada a les sobretensions a cadascuna de les parts de la instal·lació, equips i receptors. Les categories indiquen els valors de tensió suportada a l’ona de xoc de sobretensió

que han de tenir els equips, determinant al seu torn el valor límit màxim de tensió residual que han de permetre els diferents dispositius de protecció de cada zona per evitar el possibles dany d’aquests equips.

A la taula 2.29 es distingeixen 4 categories diferents,i s’indica en cada cas el nivell de tensió suportada a impulsos , en kV, segons la tensió nominal de la instal·lació.

Categoria I S’aplica als equips molt sensibles a les sobretensions i que estan destinats a ser connectats a la instal·lació elèctrica fixa. En aquest cas, les mesures de protecció es prenen fora dels equips que cal protegir, ja sigui a la instal·lació fixa o entre la instal·lació fixa i els equips, per tal de limitar les sobretensions a un nivell específic. Exemple: ordinadors, equipaments electrònics molt sensibles, etc.. Categoria II S’aplica a els equips destinats a connectar-se a una instal·lació elèctrica fixa. Exemple: electrodomèstics, eines portàtils i altres equips similars. Categoria III S’aplica als equips i materials que formen part de la instal·lació elèctrica fixa i a altres equips per als quals es requereix un alt nivell de fiabilitat. Exemple: armaris de distribució, embarrats, aparellatge, canalitzacions i els seus accessoris, motors amb connexió elèctrica fixa, etc. Categoria IV S’aplica als equips i materials que es connecten a l’origen o molt pròxima a l’origen de la instal·lació, aigües amunt del quadre de distribució. Exemple: comptadors d’energia, aparells de telemesura, equips principals de protecció conta sobreintensitats,etc.

Tensió nominal de la

instal·lació Tensió suportada a impulsos 1,2/50 (kV)

Sistemes trifàsics

Sistemes monofàsics

Categoria IV

Categoria III

Categoria II

Categoria I

230/400 230 6 4 2,5 1,5

400/690 1000

-- -- 8 6 4 2,5

Taula 2.29. Classificació sobretensions


- 53 -

2.7.3.2.2 Mesures per al control de les sobretensions Cal distingir dos tipus de sobretensions:

- Les produïdes com conseqüència de la descàrrega directa del llamp. Aquesta instrucció no tracta aquest cas.

- Les causades per la influència de la descàrrega llunyana del llamp, commutacions de la xarxa, defectes de la xarxa , efectes inductius, capacitius, etc.

És poden presentar dues situacions diferents: Situació natural: Quan es preveu un baix risc de sobretensions en una instal·lació

(perquè està alimentada per una xarxa subterrània en la seva totalitat), es considera suficient la resistència a les sobretensions dels equips que s’indica a la taula 2.29 i no es requereix cap protecció suplementària contra les sobretensions transitòries.

Situació controlada: Quan una instal·lació s’alimenta per una línea aèria amb conductors nus o aïllats,o la inclou, es considera necessària una protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric a l’origen de la instal·lació.

El nivell de sobretensions es pot controlar mitjançant dispositius de protecció contra les sobretensions col·locats en les línies aèries o a la instal·lació elèctrica de l’edifici.

Els dispositiu de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric s’han de seleccionar de manera que el seu nivell de protecció sigui inferior a la tensió suportada a impuls de la categoria dels equips i materials que es preveu que es vagin a instal·lar.

En xarxes TT com es el nostre cas, els descarregadors s’han de connectar entre cada un dels conductors, incloent-hi el neutre o compensador i el terra de la instal·lació.

2.7.3.2.3 Selecció dels materials a la instal·lació. Els equips i materials s’han d’escollir de manera que la seva tensió suportada a

impulsos no sigui inferior a la tensió suportada que prescriu la taula 2.29, segons la seva categoria. Els equips i materials que tingui una tensió suportada a impulsos inferiors a la que indica la taula 2.29 es pot utilitzar, no obstant:

- En situació natural, quan el risc sigui acceptable - En situació controlada, si la protecció contra les sobretensions és adequada.

2.7.3.3 Proteccions contra els contactes directes

Aquesta protecció consisteix a prendre les mesures destinades a protegir les persones contra els perills que poden derivar d’un contacte amb les parts actives de les materials elèctrics.

Protecció per aïllament de les parts actives. Les partes actives han d’estar recobertes d’un aïllament que només pot ser eliminat destruint-lo. Les pintures, els vernissos, les laques i els productes similars no es considera que constitueixin prou aïllament en el marc de la protecció contra els contactes directes.


- 54 -

Protecció per mitja de barreres o evolvents. Les parts actives han d’estar situades a l’interior dels embolcalls o darrere de barreres que tinguin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNE 20.324. Si es necessiten obertures més grans per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s’ha d’adoptar precaucions apropiades per impedir que les persones o els animals domèstics toquin les parts actives i s’han de garantir que les persones siguin conscients del fet de que les parts actives no han de ser tocades voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o embolcalls horitzontals, que són fàcilment accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD. Les barreres o embolcalls s’han de fixar de manera segura i ser d’una robustesa i durabilitat suficient per mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les influències externes. Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir els embolcalls o treure’n parts, això només ha de ser possible: - Amb l’ajut d’una clau o d’una eina. - Desprès de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o aquests embolcalls, i no pot ser restablerta la tensió fins desprès de tornar a col·locar les barreres o els embolcalls. - Si hi ha interposada una segona barrera que tingui com a mínim el grau de protecció IP 2X o IP XXB, que només pugui ser treta amb l’ajut d’una clau o d’una eina i que impedeixi qualsevol contacte amb les parts actives. Protecció complementaria per dispositius de corrent diferencial-residual Aquesta mesura de protecció està destinada només a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L’ús de dispositius de corrent diferencial-residual, amb un valor de corrent diferencial assignat de funcionament que sigui inferior o igual a 30 mA, es reconeix com mesura de protecció complementària en cas de fallada d’una altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas d’imprudència dels usuaris. Quan es prevegi que els corrents diferencials puguin ser no senoïdals (com per exemple en sales de radiologia intervencionista), els dispositius de corrent diferencial-residual utilitzats han de ser de classe A que asseguren la desconnexió per a corrents alterns senoïdal així com per a corrents continus polsants.

2.7.3.4 Proteccions contra els contactes indirectes.

Aquesta protecció s’aconsegueix mitjançant l’aplicació te tall automàtic de l’alimentació desprès de l’aparició d’una fallada està destinat a impedir que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pot donar com a resultat un risc.

Ha d’existir una adequada coordinació entre l’esquema de connexions a terra de la instal·lació utilitzat d’entre els descrits a la ITC-BT-08 i les característiques dels dispositius de protecció.

A l’esquema TT (que és el cas del nostre projecte) totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, s’han de connectar i unir per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. Si diferents dispositius de protecció


- 55 -

van muntats en sèrie , aquesta prescripció s’aplica per separat a les masses protegides per cada dispositiu.

El punt neutre de cada generador o transformador, o si no existeix, un conductor de fase de cada generador o transformador, s’ha de posar a terra.

S’ha de complir la condició següent:

(Equació 2.2) On: RA és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de

protecció de masses. Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de

protecció. Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial-residual és el corrent diferencial-residual assignat.

U és la tensió de contacte límit convencional ( 50, 24 V o d’altres , segons els casos).

En l’esquema TT,s’utilitzen els dispositius de protecció següents:

- Dispositius de protecció de corrent diferencial-residual. - Dispositius de protecció de màxim corrent, com ara fusibles, interruptors automàtics. Aquests dispositius només són aplicables quan la resistència RA té un valor baix.

2.7.4.Compensació energia reactiva

L’energia reactiva requerida a les càrregues inductives, no es transforma en treball útil, tot i així, ha de ser generada, transportada i distribuïda per la xarxa elèctrica. Un fdp baix origina una major potencia aparent, cosa que origina una major dimensió dels generadors. Un augment de la secció dels cables i dels generadors provoca un cost superior de la instal·lació. Això no resulta pràctic per a les companyies elèctriques, i és per això que penalitzen la existència d’un fdp baix, obligant a la seva millora o imposant costos addicionals.

Per aquest motiu, en tots els subministraments elèctrics trifàsics, amb càrrega contractada igual o superior a 15 kW, com és el nostre cas, s’instal·laran mesuradors d’energia reactiva a efectes de poder controlar el nivell òptim previst de cos φ i aplicar les tarifes corresponents. Amb aquesta finalitat UTE ha implantat un sistema de tarifes de forma gradual, depenent dels valors de cos φ inferiors al nivell establert, podent arribar fins ha la suspensió del servei quan el valor mig del cos φ sigui inferior a 0,60.

2.7.4.1 Tipus de compensació d’energia reactiva

Compensació global Consisteix en instal·lar en cada receptor o grup de receptors que funcionen

mitjançant un sol interruptor, és a dir, que funcionen simultàniament. Els avantatges d’aquest tipus de compensació són l’eliminació de les penalitzacions

pel consum excessiu d’energia reactiva, ajusta la potència aparent (S en kVA) a la necessitat real de la instal·lació.


- 56 -

Figura 2.30. Compensació global

La corrent reactiva (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 1 fins als receptors i les pèrdues per efecte Joule als cables no queden disminuïts.

Compensació parcial Consisteix en la instal·lació d’un grup de condensadors en cada secció de la

instal·lació elèctrica. Amb el cas de tenir una instal·lació elèctrica dividida en seccions (subquadres que parteixen del quadre general), es compensarà cada secció per separat.

Els avantatges d’aquest tipus de compensació són l’eliminació de les penalitzacions per un consum excessiu d’energia reactiva, optimitza una part de la instal·lació, la corrent reactiva no es transporta entre els nivells 1 i 2, descarrega el centre de transformació (potència disponible en kW).

Figura 2.31. Compensació parcial

La corrent reactiva (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 2 fins als

receptors i les pèrdues per efecte Joule als cables disminueixen.


- 57 -

Compensació individual Consisteix en la instal·lació d’un condensador als borns de cada receptor de caràcter

inductiu. Els avantatges d’aquest tipus de compensació són l’eliminació de les penalitzacions

per un consum excessiu d’energia reactiva, optimitza tota la instal·lació elèctrica, la corrent reactiva (Ir) s’abasteix al mateix lloc de consum, descarrega el centre de transformació (potència disponible en kW).

Figura 2.32. Compensació individual

La corrent reactiva (Ir) no està present ala cables de la instal·lació i les pèrdues per

efecte Joule als cables es suprimeixen totalment.. Compensació mixta D’acord al tipus d’instal·lació i de receptors, coexisteixen la compensació

individual i la parcial o global. 2.7.4.2 Formes de compensació d’energia reactiva Quan tenim calculada la potència reactiva necessària per realitzar la compensació,

se’ns presenta la possibilitat d’escollir entre una compensació fixa i una compensació variable.

Compensació fixa És aquella en la que subministrem a la instal·lació, de manera constant, la mateixa

potència reactiva. Ha d’utilitzar-se quan es necessiti compensar una instal·lació on la demanda reactiva sigui constant.

És recomanable en aquelles instal·lacions en les que la potència reactiva a compensar no superi el 15% de la potència nominal del transformador (Sn).


- 58 -

Compensació automàtica És aquella en la que subministrem la potència reactiva segons les necessitats de la

instal·lació. Ha d’utilitzar-se quan ens trobem davant una instal·lació on la demanda de reactiva sigui variable.

És recomanable a les instal·lacions on la potència reactiva a compensar superi el 15% de la potència nominal del transformador (Sn).

Segons la ITC-BT-44 apartat 2.7, es podrà realitzar la compensació de l’energia reactiva però sense que en cap moment l’energia absorbida per la xarxa pugui ser capacitiva.

Per compensar la totalitat d’una instal·lació, o parts de la mateixa que no funcionin simultàniament, s’haurà de realitzar una compensació automàtica, de manera que s’asseguri que la variació del factor de potència no sigui major d’un ± 10% del valor mitjà obtingut durant un període de funcionament prolongat.

La solució establerta en aquest projecte: S’ha escollit una compensació centralitzada automàtica, ja que no tots els motors de

cada màquina estan funcionant contínuament, és a dir, perquè la demanda de reactiva és variable.

Els costos d’instal·lació són petits, elimina els recàrrecs de la factura d’energia elèctrica i la potència total dels condensadors és inferior a la requerida en la compensació individual. 2.7.5 Enllumenat

En aquest es fa una introducció dels diferents aspectes que ens afecten alhora d’escollir el tipus de lluminària a instal·lar en cada zona de la nau.

El consum de l’enllumenat és un dels principals factors a tenir en compte, ja que

aquest ha d’estar dissenyat per un funcionament de llarga durada. Quan es tracta d’il·luminació industrial, és important que hi hagi una bona il·luminació per tal d’evitar possibles accidents i augmentar el rendiment dels treballadors.

Una vegada fet l’anàlisi de les possibles solucions, es seleccionen diferents solucions

segons cada zona, tal i com es pot veure a l’apartat 2.8.2.2 de Resultats Finals.

2.7.5.1 Mètodes d’enllumenat

- Enllumenat General: És un mètode de distribució uniforme del nivell d’iluminació, aconseguint unes condicions de visió idèntiques en totes las zones. És el mètode més normal en fàbriques, aules, oficines, etc.

- Enllumenat General Localitzat: En moltes naus industrials, s’agrupen les

màquines en llocs determinats, per tant, no és necessari mantindre un nivell uniforme d’il·luminació.

- Enllumenat Individual: S’utilitza quan es necessita una il·luminació alta en la

zona de treball individual, degut a la precisió del treball a realitzar.


- 59 -

- Enllumenat Combinat: En moltes ocasions s’obté el millor resultat combinant

dos o més mètodes d’enllumenat. S’ha de tindre en compte que la relació de luminància entre zones de treball i ambient general no ha d’excedir de deu a un.

- Enllumenat Suplementari: S’utilitza per destacar un objecte o un article. Els

aparells d’enllumenat són especials, per poder concentrar la llum.

2.7.5.2 Sistemes d’il·luminació

- Il·luminació directa: El flux lluminós es dirigeix directament a la superfície a il·luminar i una petita part del flux reflexa a les parets i sostres, de l’ordre del 10% al 40%. S’ha de tenir en compte que aquest sistema provoca ombres dures i profundes, i hi ha la possibilitat de enlluernament.

- Il·luminació Semi-directa: El flux lluminós es dirigeix directament fins la

superfície que es tracta d’il·luminar, essent questa superfície petita. - Il·luminació Mixta: La meitat del flux lluminós es dirigeix cap avall i l’altra

meitat cap amunt. Això fa que la llum es reflecteixi a la superfície a il·luminar després de reflectir-se varies vegades a les parets o sostres. D’aquesta manera s’ eliminen las ombres. L’efecte que s’aconsegueix amb aquest sistema es agradable, però monòton visualment.

- Il·luminació Semi-indirecta: Una petita part del flux lluminós, del 10% al 40%

es rebuda directament, i la resta indirectament. El rendiment lluminós es baix, ja que la llum es reflexa successivament abans de reflectir-se a la superfície a il·luminar.

- Il·luminació indirecta: Quasi be tot el flux lluminós es dirigeix cap al sostre,

indirectament a la superfície a il·luminar. Econòmicament es la més cara, no obstant, l’efecte lluminós és el millor, ja que no té enlluernaments ni ombres laterals. Essent també les més similars a la llum natural.


- 60 -

Figura 2.33: Classificació de lluminàries segons la radiació del flux lluminós

2.7.5.3 Tipus de fonts de llum:

Les fonts de llum poden ser naturals (com ara el Sol) o artificials. En el nostre cas recorrerem a la il·luminació artificial ja que solament amb il·luminació natural no garantim les condicions visuals adequades. Els diferents tipus de làmpades que podríem utilitzar en la il·luminació artificial serien:

a) Incandescents b) Descàrrega c) Altres tipus

A continuació s’indiquen les característiques més importants dels principals tipus

de làmpades.

a) Làmpades incandescents:

Un dels avantatges d’aquestes, és que es poden trobar en una àmplia gamma de potències i un dels desavantatges és que tenen un baix rendiment lluminós i una curta durada.

Una classificació d’aquest tipus de làmpades seria segons les seves característiques

constructives i tindríem:

- Incandescents normals: Compostes per filament, gas de farcit, ampolla i casquet. Té un espectre continu i una eficàcia de 6 a 20 lm/w.

- Incandescents halògenes: Tenen una major temperatura de funcionament, menor

mida, existeixen del tipus dicroic i tenen una eficàcia de 10 a 30 lm/w.


- 61 -

En la gamma d’halògens, l’efecte és més semblant a la llum solar, però hem de tenir la mateixa cura com si es tractés de llum natural i, per tant, evitar l’enfocament directe sobre l’objecte que hem de mirar en períodes llargs de temps.

Segons les seves aplicacions diferenciem entre:

- Làmpades incandescents estàndards, esfèriques, vela, etc.: Fonamentalment s’utilitzen per a usos domèstics. Existeix una gran varietat de tipus i formes.

Figura 2.34: Formes més comuns utilitzades de làmpades d’incandescència

- Làmpades incandescents reflectores: S’utilitzen per a usos domèstics de lluminària

encastable i petits projectors com a llum concentrada. També s’utilitzen com a usos comercials en aparadors, vitrines, tendes, galeries comercials, en decoració en general, muntades en projectors.

- Làmpades incandescents reflectores tipus par: Aplicacions tant en interiors comen

exteriors. S’utilitzen allí on es necessiti projectar llum de forma econòmica. Àmplia utilització en enllumenat de jardineria.

- Làmpades incandescents lineals: Aplicacions decoratives en muntatges en línies

contínues amb enllumenat indirecte, il·luminació interior de mobles. Molt indicada per enllumenat de miralls. Làmpades halògenes d’alt voltatge (230 V) d’un casquet: Per enllumenat concentrat i extensiu per aparadors i exposicions en general. Il·luminació directa o indirecta de parets i sostres, amb banyadors de llum. També s’utilitzen en projectors i lluminàries penjants per l’enllumenat de sales de recepció, sales de conferències, restaurants, centres de venda. També per a ús domèstic en sales, en pantalles de sobretaula o peu. Admeten regulació i qualsevol posició de funcionament.

Figura 2.35: Làmpada halògena d’un casquet

- Làmpades halògenes d’alt voltatge (230 V) de dos casquets: En enllumenats interiors tenen un ampli ús per enllumenat de projecció en sales de venda, aparadors, vestíbuls, pavellons esportius i, en general, on es necessiti una


- 62 -

encesa instantània. També utilitzades en enllumenat decoratiu i en ús domèstic, muntades sobre làmpades de peu. Admeten regulador amb drimmer. En exteriors per a enllumenats d’edificis, petites instal·lacions esportives, obres, cartells, parcs i jardins, estàtues en general. Tenen un cost econòmic d’implantació però un alt cost d’explotació, pel seu elevat consum.

- Làmpades halògenes de baix voltatge: S’utilitzen sobretot per a ús decoratiu com a

llums encastades.

b) Làmpades de descàrrega:

La il·luminació elèctrica mitjançant làmpades de descàrrega es degut al fenomen de luminescència. Aquest fenomen consisteix en la producció de radiacions lluminoses per mitjà de la descàrrega elèctrica que es realitza en un gas.

Les llums de descàrrega es poden classificar segons el gas utilitzat (vapor de mercuri o de sodi) o la pressió (alta o baixa pressió):

- Llum de vapor de mercuri a baixa pressió: són els llums fluorescents. És un tub on les seves parets interiors estan recobertes amb pols fluorescent que converteixen els rajos ultraviolats en radiacions visibles. Està format per un tub de diàmetre normalitzat, normalment cilíndric, tancat en cada extrem per un casquet de dos contactes on s’allotgen els elèctrodes. El tub de descàrrega està farcit amb vapor de mercuri a baixa pressió i una petita quantitat d’un gas inert que serveix per a facilitar l’encesa i controlar la descàrrega d’electrons. Perquè funcioni necessita la presència d’elements auxiliars, que són les reactàncies, cebadors i autotransformadors. La duració d’aquest llum se situa entre les 6.000 i 9.000 hores. Les làmpades fluorescents , a l’oferir la millor i més amplia gama de tons de llum (2.700 a 6.500 ºK), i la reproducció quasi bé exacta del color, als trifòsfors, admeten una gran amplitud d’aplicacions.

Figura 2.36: Làmpada fluorescent

- Llum de vapor de mercuri a alta pressió: el seu funcionament és igual que als llums de vapor de mercuri de baixa pressió, però amb una pressió alta, com indica el seu nom. La seva vida útil, tenint en compte la depreciació, s’estableix entre 6.000 i 9.000 hores i la seva eficiència oscil·la entre 30 i 90 lm/W. Per a poder encendre’l es recorre a un elèctrode auxiliar pròxim a un dels elèctrodes principals que ionitza el gas inert contingut en el tub i facilita l’inici de la


- 63 -

descàrrega entre els elèctrodes principals. A continuació s’inicia un període transitori d’uns quatre minuts, caracteritzat, perquè la llum passa d’un to violeta a blanc blavós, en el qual es produeix la vaporització del mercuri i un increment progressiu de la pressió del vapor i el flux lluminós fins a arribar els valors normals. Si en aquests moments s’apagués el llum no seria possible la seva reencesa fins que es refredés, ja que l’alta pressió de mercuri faria necessària una tensió de ruptura molt alta. Aquest tipus de làmpades s’utilitza en tot tipus d’enllumenat públic, parcs i jardins, molls, estacions de ferrocarril, aparcaments, etc.. A l’interior s’utilitza en tot tipus d’indústries, com a enllumenat en general de naus.

Figura 2.37: Làmpada de vapor de mercuri

- Llum de vapor de sodi a baixa pressió: la descàrrega elèctrica en un tub amb vapor de sodi es produeix una radiació monocromàtica, característica formada per dos ratlles en l’espectre. La radiació emesa, de color groc, és molt pròxima al màxim de sensibilitat de l’ull humà. Per això, l’eficàcia d’aquestes lluminàries és molt elevada (entre 160 i 180 lm/W). Altres avantatges que ofereix és que permet una gran comoditat i agudesa visual, a més a més una bona percepció de contrastos. Per contra, els seus monocromatismes fan que la reproducció de colors i el rendiment en color siguin molt dolents fent impossible distingir els colors dels objectes. La vida mitja d’aquests llums és molt elevada, d’unes 15.000 hores i la depreciació del flux lluminós que pateixen al llarg de la seva vida és molt baixa per la qual cosa la seva vida útil és entre 6.000 i 8.000 hores. El temps d’arrencada d’un llum d’aquest tipus és de deu minuts. És el temps des de què es comença la descàrrega en el tub en una barreja de gasos inerts (neó i argó) fins que s’evapora tot el sodi i comença a emetre llum. Per la seva característica monocromàtica, el seu ús està limitat a il·luminació de seguretat, enllumenat en autopistes, túnels, obres, ports, exteriors de fàbriques, etc..

Figura 2.38: Làmpada de vapor de sodi a baixa pressió

- Llum de vapor de sodi a alta pressió: aquests tenen una distribució espectral que abasta gairebé tot l’espectre visible proporcionant una llum blanca molt més agradable que la que proporciona el llum de vapor de sodi de baixa pressió.


- 64 -

També és millor que les de baixa pressió en el rendiment en color i la capacitat per a reproduir els colors. La vida mitja és de 20.000 hores i la seva vida útil és entre 8.000 i 12.000 hores. Les condicions de funcionament són molt exigents degut a les altes temperatures, la pressió i les agressions químiques produïdes pel sodi que té que suportar el tub de descàrrega. En el seu interior hi ha un barreja de sodi, vapor de mercuri que actua com a amortidor de la descàrrega i xènon que serveix per a facilitar l’arrencada i disminuir les pèrdues tèrmiques. És utilitzat sobretot per enllumenat públic, com ara, carreteres i autovies de tràfic intens, il·luminació interior de naus altes, il·luminació de àrees extenses amb projectors, zones d’emmagatzemament en l’industria, enllumenat viari a les ciutats.

Figura 2.39: Làmpada de vapor de sodi a alta pressió

c) Altres tipus de làmpades

Actualment existeixen altres tipus de làmpades de cost més elevat, que en general posseeixen alts rendiments i vides mitges molt prolongades.

En aquest sentit hem de mencionar les làmpades fluorescents d’alta potència sense elèctrodes i les làmpades de descàrrega de gas a baixa pressió per inducció.

D’altra banda, la il·luminació per díodes Leds no deixa d’avançar en possibilitats d’ús, no solament per a senyalització i petits fluxos, sinó per aplicacions d’enllumenat.

2.7.5.4 Aparells d’enllumenat

Les lluminàries són els equips per distribuir, filtrar i transformar la llum emesa per una o varies làmpades. També contenen tots els accessoris per fixar i suportar les làmpades i connectar-les al circuit d’alimentació elèctrica.

La seva selecció es fa segons les característiques òptiques, mecàniques, elèctriques i estètiques que es determinen en cada caso.

Segons la forma de distribució tenim:

- Lluminàries difusores: estan constituïdes per cobertes, generalment de plàstic o

vidre, i la distribució del flux lluminós és pràcticament uniforme en totes les direccions per disminuir els efectes d’enlluernament.

- Lluminàries reflectores: Constituïdes per superfícies especials, com l’alumini,

xapa de ferro, etc., que reflecteixen la llum emesa en determinades direccions.


- 65 -

Els reflectors es caracteritzen per la situació de màxima radiació de les corbes fotomètriques del reflector.

- Lluminàries refractores: Constituïdes per recipients de materials transparents,

dissenyades de forma que modifiquen significativament la distribució del flux lluminós.

Hem de tenir en compte que les lluminàries en suspensió i amb dispositius de

regulació, la massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han de superar els 5 Kg.

Els conductors, han de ser capaços de suportar aquest pes. No han de presentar

empalmes entremig i l’esforç ha de realitzar-se sobre un element diferent al dels bornes de connexió. La secció nominal total màxima de la qual la lluminària està suspesa, serà tal que la tracció màxima a la qual estaran sotmesos els conductors sigui inferior a 15 N/mm2.

En el cablejat intern, la tensió assignada dels cables utilitzats serà com a mínim la

tensió d’alimentació. Amés els cables seran de característiques adequades a la utilització prevista, sent capaços de suportar la temperatura a la qual pugui estar sotmesa.

En el cablejat extern, quan la lluminària té la connexió de la xarxa al seu interior, és

necessari que el cablejat extern que penetra en ella tingui l’aïllament elèctric i tèrmic adequat.

Les parts metàl·liques accessibles de la lluminària que no siguin de classe II o III, hauran de tindre un element de connexió per a la toma de terra. S’entén como accessible aquelles parts incloses dins del volum d’accessibilitat definit en la ITC-BT- 24 del reglament de baixa tensió. A més, les lluminàries hauran de complir la instrucció ITC-BT-44.

2.7.5.5 Portalàmpades

Els portalàmpades, hauran de ser del tipus, forma i dimensions especificades en la norma UNE-EN 60061-2. Quan a la mateixa instal·lació existeixin llums que han de ser alimentades a diferent tensió, es recomana que els portalàmpades respectius siguin diferents entre si, segons el circuit al que hagin de ser connectats.

Quan s’utilitzin portalàmpades amb contacte central, s’ha de connectar a aquests, el

conductor de fase o polar, i el neutre al contacte corresponent a la part exterior.

2.7.5.6 Condicions generales de la instal·lació

A la instal·lació d’iluminació amb llum de descarrega realitzada en locals en els quals funcionen màquines amb moviment alternatiu o rotatiu ràpid com poden ser el motors, es tindran que adoptar les mesures convenients per evitar la possibilitat d’accidents per l’efecte òptic estroboscòpic.


- 66 -

Les parts metàl·liques accessibles dels receptors d’enllumenat que no siguin de classe II o III, haurien de connectar-se de manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit. S’entén com a accessible aquelles parts incloses dins del volum d’accessibilitat definit en la ITC-BT-24 del reglament de baixa tensió.

Els circuits d’alimentació estaran previstos per al transport de càrrega degut als propis receptors, als seus elements associats i a les seves corrents harmòniques i d’arrencada.

Per a receptors amb làmpades de descàrrega, la càrrega mínima prevista serà d’1,8 vegades la potència de consum de la làmpada.

En el cas de distribució monofàsica, el conductor neutre tindrà la mateixa secció

que la de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cada un dels elements associats a les làmpades i corrents d’arrencada. En aquest cas, el coeficient serà el que resulti. En el cas de receptors amb làmpades de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor de potència fins a un valor mínim de 0,9.

2.7.5.7 Solució escollida d’enllumenat Tant per la il·luminació interior com exterior, s’utilitzarà un mètode d’il·luminació

general directa, tret d’alguna màquina, com pot ser el torn, que ell mateix incorpora un sistema d’il·luminació individual per cobrir la necessitat d’il·luminació alhora de realitzar treballs més precisos.

A l’apartat 2.8.2.2 de Resultats Finals es pot veure tots els tipus de lluminàries que

s’han d’instal·lar a la nau. 2.7.5.7.1 Enllumenat interior

Per la il·luminació de la zona del taller s’han escollit llums de vapor de mercuri

d’alta pressió, ja que ofereixen una única combinació de llum de color blanc natural. La seva aparença i alta eficàcia lluminosa, tant inicialment como a través de les seves llargues vides, donant molts anys de funcionament confiable, les fan l’opció de làmpades ideals per aquesta zona.

A la resta de zones s’han escollit 5 models diferents de llums de fluorescència, segons la zona a il·luminar, el muntatge (encastat o de superfície) i les necessitats lumíniques de cada zona.

2.7.5.7.2 Enllumenat exterior Per escollir el tipus de llum a utilitzar s’ha de tenir en compte els següents factors:

- Reproducció del color: amb vapor de mercuri la llum és blanca i per tant té millor capacitat per a reproduir els colors, en canvi, amb vapor de sodi la llum és groga. - Flux lluminós: per a arribar a una mateixa il·luminació en una regió determinada, és necessari més potència per a un llum de mercuri que per a un llum de sodi.


- 67 -

S’ha optat per l’enllumenat exterior les de vapor de sodi d’alta pressió, perquè donen una millor qualitat, pel seu rendiment i perquè la qualitat de llum no és un factor important en la il·luminació de l’exterior de la nau.

Les lluminàries que van al perímetre de la nau aniran collades a aquesta mentre que les lluminàries que van pel perímetre de la finca van muntades sobre pals.

2.7.5.7.3 Enllumenat d’emergència S’ha optat per dos tipus de lluminàries segons la seva ubicació dins de la nau.

Aquests dos models són amb llums de fluorescència i tant a un model com a l’altre es poden enganxar rètols informatius. Els pilots testimonis de càrrega són tipus LED.

2.7.6 Protecció contra incendis (PCI)

Els requisits que han de complir la nau en la qual hi ha el taller s’emmarquen dins del Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials (RD 2267/2004). Aquest reglament ens diu que els establiments industrials es classifiquen segons:

- La seva configuració i ubicació segons l’entorn. - El seu nivell de risc intrínsec. 2.7.6.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració i ubicació en relació al seu entorn.

Les diverses configuracions i ubicacions que poden tindre els establiments

industrials es consideren reduïdes a: Establiments industrials ubicats en un edifici: - Tipus A: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici que te a més,

altres establiments, ja siguin aquests d’ús industrial o d’altres usos.

Figura 2.40: Tipus A en vertical i horitzontal

- Tipus B: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici que està adossat a

un altre o altres edificis, d’un altre establiment, ja siguin aquests d’ús industrial o bé d’altres usos. Per a establiments industrials que ocupin una nau adossada amb estructura compartida amb les contigües, que en tot cas hauran de tenir coberta independentment, s’admetrà el compliment de les exigències corresponents al tipus B, sempre que es justifiqui tècnicament que el possible col·lapse de l’estructura no afecti a les naus confrontants.


- 68 -

Figura 2.41: Tipus B

- Tipus C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici, o varis, en el seu

cas, que està a una distància major de tres metres de l’edifici més pròxim d’altres establiments. Dita distància haurà d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermitjos susceptibles de propagar l’incendi.

Figura 2.42: Tipus C

Establiments industrials que desenvolupen la seva activitat en espais oberts que no constitueixen un edifici:

- Tipus D: l’establiment industrial ocupa un espai obert, que pot estar totalment

cobert, alguna de les seves façanes manca totalment de tancament lateral.

Figura 2.43: Tipus D

- Tipus E: l’establiment industrial ocupa un espai obert que pot estar parcialment

cobert (fins un 50 % de la seva superfície), alguna de les seves façanes en la part coberta manca totalment de tancament lateral.

Figura 2.44: Tipus E


- 69 -

Quan la caracterització d’un establiment industrial o una part d’aquest no coincideixi exactament amb algun dels tipus definits anteriorment, es considerarà que pertany al tipus amb que millor es pugui equiparar o assimilar justificadament.

En un establiment industrial poden coexistir diferents configuracions, pel que

s’hauran d’aplicar els requisits d’aquest reglament de forma diferenciada per a cada una d’elles.

Configuració establerta per al present establiment: En aquest cas es te una configuració tipus C, ja que l’establiment ocupa totalment

l’edifici, la distància a l'establiment més pròxim és superior a 3 metres de distància i està lliure de combustibles en la superfície de pas.

2.7.6.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec.

Els establiments industrials es classifiquen, segons el seu grau de risc intrínsec,

atenent als criteris simplificats i segons els procediments que s’indiquen a continuació. Els establiments industrials, en general, estaran constituïts per una o varies

configuracions dels tipus A, B, C, D i E. Cada una d’aquestes configuracions constituirà una o varies zones (sectors o àrees d’incendi) de l’establiment industrial.

- Per als tipus A, B i C es considera sector d’incendi l’espai de l’edifici tancat per

elements resistents al foc durant el temps que s’estableixi en cada cas.

- Per als tipus D i E es considera que la superfície que ocupen constitueix una àrea d’incendi oberta, definida solament pel seu perímetre.

2.7.6.2.1 Nivell de risc intrínsec d’un sector

El nivell de risc intrínsec de cada sector o àrea d’incendi s’avaluarà:

1. Calculant la següent expressió, que determina la densitat de càrrega de foc, ponderada corregida, d’aquest sector o àrea d’incendi:

(Equació 2.3) on:

QS = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector o àrea d’incendi, en MJ/m² o Mcal/m². Gi = massa, en kg, de cada un dels combustibles que existeixen al sector o àrea d’incendi (inclosos els materials constructius combustibles).


- 70 -

qi = poder calorífic, en MJ/kg o Mcal/kg, de cada un dels combustibles que existeixen al sector d’incendi. Ci = coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la combustibilitat) de cada un dels combustibles que existeixen al sector d’incendi. Ra = coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat industrial que es desenvolupa al sector d’incendi, producció, muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, etc. Quan existeixen varies activitats all mateix sector, s’agafarà com a factor de risc d’activació l’inherent a la activitat de major risc d’activació, sempre que dita activitat ocupi al menys el 10 % de la superfície del sector o àrea d’incendi. A = superfície construïda del sector d’incendi o superfície ocupada de l’àrea d’incendi, en m².

Els valores del coeficient de perillositat per combustibilitat, Ci, de cada combustible poden deduir-se de la taula 1.1 de l’annex I del RD 2267/2004, del Catàleg CEA de productes i mercaderies, o de taules similars de reconegut prestigi, l’ús del qual ha de justificar-se.

Els valors del coeficient de perillositat per activació, Ra, poden deduir-se de la taula

1.2 de l’annex I del RD 2267/2004. Els valors del poder calorífic qi, de cada combustible, poden deduir-se de la taula

1.4 de l’annex I del RD 2267/2004. 2. Com a alternativa a la fórmula anterior es pot avaluar la densitat de càrrega de

foc, ponderada i corregida, Qs, del sector d’incendi aplicant les següents expressions.

a) Per a activitats de producció, transformació, reparació o qualsevol altra diferent

a l’emmagatzematge:

(Equació 2.4) on:

QS, Ci, Ra i A tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. qsi = densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent segons els diferents processos que es realitzen al sector d’incendi, en MJ/m² o Mcal/m². Si = superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de foc, qsi diferent, en m².


- 71 -

Els valors de la densitat de càrrega de foc mitja, qsi, es poden obtenir de la taula 1.2 de l’annex I del RD 2267/2004.

NOTA: a efectes de càlcul, no es comptabilitzen els apilaments o dipòsits de materials o productes reunits per a la manutenció dels processos productius de muntatge, transformació o reparació, o resultants d’aquests, on el seu consum o producció és diari i constitueixen el nomenat magatzem de dia. Aquests materials o productes es consideraran incorporats al procés productiu de muntatge, transformació, reparació, etc., al que hagin de ser aplicats o del que procedeixin.

b) Per a activitats d’emmagatzematge:

(Equació 2.5)

on:

QS, Ci, Ra i A tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. qvi = càrrega de foc, aportada per cada m³ de cada zona amb diferent tipus d’emmagatzematge existent al sector d’incendi, en MJ/m3 o Mcal/m³. hi = altura de l’emmagatzematge de cada un dels combustibles, en m. si = superfície ocupada en planta per cada zona amb diferent tipus d’emmagatzematge existent al sector d’incendi en m².

Els valores de la càrrega de foc, per metre cúbic qvi, aportada per cada un dels

combustibles, es poden obtenir de la taula 1.2 de l’annex I del RD 2267/2004.

A partir dels valors obtinguts de càrrega de foc es pot determinar el nivell de risc intrínsec en cada zona de la nau i de l’edifici en general, mitjançant la següent taula:

Nivell de risc intrínsec

Densitat de càrrega de foc ponderada i corregida

MJ/m2

BAIX 1 2

Qs ≤ 425 425 < Qs ≤ 850

MIG 3 4 5

850 < Qs ≤ 1275 1275 < Qs ≤ 1700 1700 < Qs ≤ 3400

ALT 6 7 8

3400 < Qs ≤ 6800 6800 < Qs ≤ 13600

13600 < Qs Taula 2.9: Nivell de risc intrínsec segons la densitat de càrrega de foc


- 72 -

2.7.6.2.2 Nivell de risc intrínsec d’un edifici o un conjunt de sectors Per calcular el nivell de risc intrínsec d’un edifici o un conjunt de sectors i/o àrees

d’incendi d’un establiment industrial, als efectes de l’aplicació d’aquest reglament, s’avaluarà calculant la següent expressió, que determina la densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, Qe, de tal edifici industrial.

(Equació 2.6)

on:

Qe = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, de l’edifici industrial, en MJ/m² o Mcal/m². Qsi = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, de cada un dels sectors o àrees d’incendi, que composen l’edifici industrial, en MJ/m² o Mcal/m². A i = superfície construïda de cada un dels sectors o àrees d’incendi, que composen l’edifici industrial, en m².

El nivell de risc intrínsec de la nau o del conjunt de sectors d’incendi és BAIX amb valor 1, ja que es troba Qe < 425 MJ/m2 segons els càlculs de l’apartat 3.6 de l’Annex de Càlculs.

2.7.6.3 Sectorització de l’establiment industrial Segons l’annex I del RD 2267/2004,tot establiment industrial constituirà, al menys,

d’un sector d’incendi quan adopti la configuració de tipus C. Segons el risc intrínsec de cada sector i el tipus de configuració de l’establiment, tenim uns límits constructius que es mostren a la següent taula:


- 73 -

Risc intrínsec del sector de l’incendi

Configuració de l'establiment

TIPUS A (m²)

TIPUS B (m²)

TIPUS C (m²)

BAIX (1)-(2)-(3) (2) (3) (5) (3) (4)

1 2000 6000 SENSE LÍMIT

2 1000 4000 6000

MIG (2)-(3) (2) (3) (3) (4)

3 500 3500 5000

4 400 3000 4000

5 300 2500 3500

ALT

NO ADMÉS

(3) (3)(4)

6 2000 3000

7 1500 2500

8 NO

ADMÉS 2000

Taula 2.9: màxima superfície construïda admissible de cada sector d’incendi

Solució establerta en aquest projecte: L’establiment d’aquest projecte al ser de tipus C i tenir un risc intrínsec baix es pot

constituir d’un sol sector. En aquesta nau s’han diferenciat tres sectors: sector 1 (taller, sales, vestuaris i lavabo), sector 2 (oficina) i sector 3 (arxiu i magatzem).

2.7.6.4 Evacuació dels establiments industrials

Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, es determinarà la seva ocupació, P, deduïda de les següents expressions:

P = 1,10 p, quan p < 100. P = 110 + 1,05 (p - 100), quan 100 < p < 200. P = 215 + 1,03 (p - 200), quan 200 < p < 500. P = 524 + 1,01 (p - 500), quan 500 < p.

On p representa el número de persones que ocupa el sector d’incendi, d’acord amb

la documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat. Els valors obtinguts per a P, segons les anteriors expressions, s’arrodoniran a l’enter immediatament superior.

El recorregut màxim d’evacuació depenent del nivell de risc intrínsec ens el marca

la següent taula extreta de l’annex II del RD 2267/2004.


- 74 -

Longitud del recorregut d’evacuació segons el número de sortides

Risc 1 sortida recorregut únic 2 sortides alternatives

Baix(*) 35 m(**) 50 m

Mig 25 m(***) 50 m

Alt - 25 m Taula 2.10: longitud del recorregut d’evacuació segons el número de sortides

(*) Per a activitats de producció o emmagatzematge classificades com a risc baix nivell 1, en les que es justifiqui que els materials implicats siguin exclusivament de classe A i els productes de construcció, inclosos els revestiments, siguin igualment de classe A, podrà augmentar-se la distància màxima de recorreguts d’evacuació fins a 100 m. (**) La distància es podrà augmentar a 50 m si l’ocupació és inferior a 25 persones. (***) La distància es podrà augmentar a 35 m si l’ocupació és inferior a 25 persones. Solució establerta en aquest projecte: En el cas que ens ocupa, el recorregut d’evacuació pot ser com a màxim de 50 m ja

que tenim un establiment amb risc intrínsec Baix i 2 sortides alternatives. L’origen d’evacuació es considera tot punt ocupable. Tot i així, en tot recinte que no sigui de densitat elevada i la seva superfície sigui menor de 50 m2, l’origen d’evacuació pot considerar-se situat a la porta d’accés de l’anomenat recinte.

Aquesta nau compleix amb la normativa, ja que, el nombre de sortides alternatives i la situació d’aquestes, fan que es compleixi amb els requisits esmentats en aquest,és adir, tots els recorreguts d’evacuació són inferiors als 50 m.

2.7.6.5 Sistemes automàtics de detecció d’incendis S’ instal·larà sistemes automàtics de detecció d’incendis als sectors d’incendi dels

establiments industrials quan en ells es desenvolupin:

a. Activitats de producció, muntatge, transformació, reparació o altres diferents a l’emmagatzematge si:

1. Estan ubicats en edificis de tipus A i la seva superfície total construïda és de 300 m² o superior.

2. Estan ubicats en edificis de tipus B, el seu nivell de risc intrínsec és mig i la seva superfície total construïda és de 2.000 m² o superior.

3. Estan ubicats en edificis de tipus B, el seu nivell de risc intrínsec és alt i la seva superfície total construïda és de 1.000 m² o superior.

4. Estan ubicats en edificis de tipus C, el seu nivell de risc intrínsec és mig i la seva superfície total construïda és de 3.000 m² o superior.

5. Estan ubicats en edificis de tipus C, el seu nivell de risc intrínsec és alt i la seva superfície total construïda és de 2.000 m² o superior.


- 75 -

b. Activitats d’emmagatzematge si: 1. Estan ubicats en edificis de tipus A i la seva superfície total construïda és de

150 m² o superior. 2. Estan ubicats en edificis de tipus B, el seu nivell de risc intrínsec és mig i la

seva superfície total construïda és de 1.000 m² o superior. 3. Estan ubicats en edificis tipus B, el seu nivell de risc intrínsec és alt i la seva

superfície total construïda és de 500 m² o superior. 4. Estan ubicats en edificis de tipus C, el seu nivell de risc intrínsec és mig i la

seva superfície total construïda es de 1.500 m² o superior. 5. Estan ubicats en edificis de tipus C, el seu nivell de risc intrínsec és alt i la

seva superfície total construïda es de 800 m² o superior.

NOTA: quan és exigible la instal·lació d’un sistema automàtic de detecció d’incendi i les condicions del disseny donin lloc a l’ús de detectors tèrmics, aquella podrà substituir-se per una instal·lació de ruixadors automàtics d’aigua.

Solució establerta en aquest projecte: En aquest projecte no és necessària la instal·lació d’un sistema automàtic de

detecció d’incendis, ja que, a l’edifici es duu a terme una activitat de producció, muntatge, transformació, reparació o altres diferents a l’emmagatzematge, és de tipus C, té un nivell de risc intrínsec Baix i té una superfície total construïda inferior a 2000 m2.

2.7.6.6 Sistemes manuals d’alarma d’incendi

S’instal·laran sistemes manuals d’alarma d’incendi als sectors d’incendi dels establiments industrials quan en ells es desenvolupin:

a. Activitats de producció, muntatge, transformació, reparació o altres diferents a

l’emmagatzematge, si: 1. La seva superfície total construïda és de 1.000 m² o superior, o 2. No es requereix de la instal·lació de sistemes automàtics de detecció

d’incendis. b. Activitats d’emmagatzematge, si:

1. La seva superfície total construïda es de 800 m² o superior, o 2. No es requereix de la instal·lació de sistemes automàtics de detecció

d’incendis. Quan sigui requerida la instal·lació d’un sistema manual d’alarma d’incendi, es

situarà, en tot cas, un polsador juntament a cada sortida d’evacuació del sector d’incendi, i la distancia màxima a recórrer des de qualsevol punt fins arribar a un polsador no ha de superar els 25 m.

Solució establerta en aquest projecte: En el cas d’aquest projecte s’instal·larà un sistema manual d’alarma d’incendi

mitjançant tres polsadors manuals situats en cada sortida de la nau i una altra al costat de l’entrada de vehicles voluminosos. D’aquesta manera no s’arriba als 25 m de distància màxima des de qualsevol punt de la nau fins a un polsador d’alarma.


- 76 -

En el plànol 8 es pot observar la distribució d’aquests polsadors.

2.7.6.7 Sistemes de comunicació d’alarma.

S’instal·laran sistemes de comunicació d’alarma en tots els sectors d’incendi dels establiments industrials, si la suma de la superfície construïda de tots els sectors d’incendi de l’establiment industrial és de 10.000 m² o superior.

La senyal acústica transmesa pel sistema de comunicació d’alarma d’incendi

permetrà diferenciar si se tracta d’una alarma per emergència parcial o per emergència general, i serà preferent l’ús d’un sistema de megafonia.

Solució establerta en aquest projecte: En aquest establiment industrial no farà falta instal·lar sistemes de comunicació

d’alarma d’incendi ja que la superfície construïda entre tots els sectors no arriba als 10.000 m2, però si que s’instal·larà una sirena i una senyals òptica prop de la sortida principal del taller (no se’n ficarà a la porta de vehicles voluminosos, ja que, aquesta porta normalment està tancada) que seran accionades pels polsadors manuals d’alarma. L’alarma acústica es sentirà en tota la nau i la situació d’aquesta es mostra al plànol 8.

2.7.6.8 Sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis.

S’instal·larà un sistema d’abastiment d’aigua contra incendis (xarxa d’aigua contra incendis), si:

a. Ho exigeixen les disposicions vigents que regulen activitats industrials sectorials o específiques.

b. Quan sigui necessari per donar servei, en les condicions de caudal, pressió i reserva calculats, a un o varis sistemes de lluita contra incendis, tals com

- Xarxa de boques d’incendi equipades (BIE). - Xarxa d’hidrants exteriors. - Ruixadors automàtics. - Aigua polvoritzada. - Escuma.

Solució establerta en aquest projecte: En aquest projecte no fa falta instal·lar una xarxa d’aigua contra incendis ja que no

requereix de cap dels equips mencionats anteriorment. 2.7.6.9 Sistemes d’hidrants exteriors.

S’instal·larà un sistema d’hidrants exteriors si:

a. Ho exigeixen les disposicions vigents que regulen activitats industrials sectorials o específiques.

b. Concorren les circumstancies que es reflecteixen a la taula següent:


- 77 -

Configuració de la zona d’incendi

Superfície del sector o àrea d’incendi

(m²)

Risc Intrínsec

Baix Mig Alt

A ≥300 NO SÍ -

≥ 1000 SÍ* SÍ -

B

≥ 1000 NO NO SÍ

≥ 2500 NO SÍ SÍ

≥ 3500 SÍ SÍ SÍ

C ≥ 2000 NO NO SÍ

≥ 3500 NO SÍ SÍ

D o E ≥ 5000 - SÍ SÍ

≥ 15000 SÍ SÍ SÍ Taula 2.11: Hidrants exteriors en funció de l’establiment

Nota: quan es requereixi d’un sistema d’hidrants, la instal·lació ha de protegir totes

les zones d’incendi que constitueixen l’establiment industrial. Solució establerta en aquest projecte: En aquest projecte no fa falta instal·lar un sistema d’hidrants exteriors, ja que, és un

local Tipus C i te una superfície del sector o àrea d’incendi inferior a 2000 m2 i un risc intrínsec Baix.

2.7.6.10 Extintors d’incendi S’instal·laran extintors d’incendi portàtils en tots els sectors d’incendi dels

establiments industrials, es mostren al Plànol 8. En las zones dels emmagatzematges operats automàticament, en els que l’activitat impedeixi l’accés de persones, podrà justificar-se la no instal·lació d’extintors.

L’agent extintor utilitzat serà seleccionat d’acord amb la taula I-1 de l’apèndix 1 del Reglament d’Instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Real Decret 1942/1993, de 5 de novembre.

Quan al sector d’incendi coexisteixin combustibles de la classe A i de la classe B, es considerarà que la classe de foc del sector d’incendi és A o B quan la càrrega de foc aportada pels combustibles de classe A o de classe B, respectivament, sigui, almenys, el 90 % de la càrrega de foc del sector. En un altre cas, la classe de foc del sector d’incendi es considerarà A-B.

Si la classe de foc del sector d’incendi és A o B, es determinarà la dotació d’extintors del sector d’incendi d’acord amb la taula 3.1 o amb la taula 3.2 de l’annex III del RD 2267/2004, respectivament.

Si la classe de foc del sector d’incendi és A-B, es determinarà la dotació d’extintors del sector d’incendi sumant els necessaris per a cada classe de foc (A i B), avaluats independentment, segons la taula 3.1 i la taula 3.2 de l’annex III del RD 2267/2004, respectivament.


- 78 -

Quan al sector d’incendi existeixin combustibles de classe C que puguin aportar

una càrrega de foc que sigui, almenys, el 90 % de la càrrega de foc del sector, es determinarà la dotació d’extintors d’acord amb la reglamentació sectorial específica que els afecti. En un altre cas, no s’incrementarà la dotació d’extintors si els necessaris per la presència d’altres combustibles (A i/o B) són aptes per a focs de classe C.

Quan al sector d’incendi existeixin combustibles de classe D, s’utilitzaran agents

extintors de característiques específiques adequades a la naturalesa del combustible, que podran projectar-se sobre el foc amb extintors, o mitjans manuals, d’acord amb la situació i les recomanacions particulars del fabricant de l’agent extintor.

Grau de risc intrínsec del sector d’incendi

Eficàcia mínima de l’extintor

Àrea màxima protegida del sector d’incendi

BAIX 21 A Fins 600 m² (un extintor més per cada 200 m², o fracció, en excés)

MIG 21 A Fins 400 m² (un extintor més per cada 200 m², o fracció, en excés)

ALT 34 A Fins 300 m² (un extintor més per cada 200 m², o fracció, en excés)

Taula 2.12: Dotació d’extintors per combustibles de classe A

Volum màxim, V (1), de combustibles líquids al sector d’incendi (1) (2)

V ≤ 20 20 < V ≤ 50 50 < V ≤ 100 100 < V ≤ 200

Eficàcia mínima de l’extintor

113 B 113 B 144 B 233 B

Taula 2.13: Dotació d’extintors per combustibles de classe B

NOTES:

1. Quan més del 50 % del volum dels combustibles líquids, V, aquest contingut en recipients metàl·lics perfectament tancats, l’eficàcia mínima de l’extintor pot reduir-se a la immediatament anterior de la classe B, segons la Norma UNE-EN 3-7.

2. Quan el volum de combustibles líquids al sector d’incendi, V, superi els 200 l, s’incrementarà la dotació d’extintors portàtils amb extintors mòbils sobre rodes, de 50 kg de pols BC, o ABC, a raó de:

o Un extintor, si: 200 l < V ≤ 750 l.

o Dos extintores, si: 750 l < V ≤ 2000 l.

3. Si el volum de combustibles de classe B supera els 2000 l, es determinarà la protecció del sector d’incendi d’acord amb la reglamentació sectorial específica que l’afecti.


- 79 -

No es permet la utilització d’agents extintors conductors de l’electricitat sobre focs que es desenvolupin en presència d’aparells, quadres, conductors i altres elements sota tensió elèctrica superior a 24 V. La protecció d’aquests es realitzarà amb extintors de diòxid de carboni, o pols seca BC o ABC, la carga dels qual es determinarà segons la mida de l’objecte protegit amb un valor mínim de cinc kg de diòxid de carboni i sis kg de pols seca BC o ABC.

L’emplaçament dels extintors portàtils d’incendi permetrà que siguin fàcilment

visibles i accessibles, estaran situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat d’iniciar-se l’incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del sector d’incendi fins a l’extintor, no superi 15 m.

Diferents tipus d’extintors:

• Extintors Tipus"A":

Són extintors que contenen aigua pressuritzada, espuma o químic sec, combaten focs que contenen materials orgànics sòlids i formen brases. Com la fusta, paper, plàstics, teixits, etc. Actua per refredament del material i remullant el material per evitar que torni a encendre’s.

• Extintors Tipus"B": Són extintors que contenen espuma, diòxid de Carboni, els d’ús múltiple de químic sec comú i d’haló; i s’utilitzen als incendis provocats per líquids i sòlids fàcilment inflamables: aiguarràs, alcohol, grassa, cera, gasolina, etc. Impedeixen la reacció química en cadena.

• Extintors Tipus"C": Són els de gas carbònic o diòxid de carboni, el químic sec comú, els extintors de foc d’haló i de químic sec d’ús múltiple; són els recomanats per incendis provocats per equips elèctrics. Com els electrodomèstics, interruptors, caixes de fusibles i eines elèctriques. Els de Diòxid de Carboni s’han d’utilitzar amb poca pressió, per que amb molta potència poden espargir el foc. Impedeixen la conducció de la corrent elèctrica.

• Extintors Tipus"D": Són de pols seca especial per ser utilitzats en incendis que intervenen metalls que cremen a molta temperatura i necessiten molt oxigen per a la seva combustió i que amb l’aigua o químics reaccionen violentament. Refreden el material per davall de la seva temperatura de combustió.

2.7.7 Ventilació de la nau

La ventilació de la nau té com a objectiu el manteniment de la puresa de l’aire, controlar la calor, la toxicitat dels ambients o l’explosivitat potencial dels mateixos, garantint en molts casos la salut dels operaris que es trobin en dits ambients de treball.

La ventilació fa que s’extregui l’aire viciat a l’exterior del local i s’introdueixi aire de l’exterior per tal de renovar l’ambient de treball i evitar així la concentració d’aire viciat.

La ventilació pot ser de forma natural (a través de finestres obertes als costats del local) o forçada (per mitjà de potents ventiladors elèctrics situats en buits per tal efecte).


- 80 -

Dins la ventilació forçada podem diferenciar entre ventilació localitzada (utilitzant extractors on es produeix la contaminació) o general (utilitzant extractors o ventiladors que renoven tot l’aire del local).

2.7.7.1 Ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió als edificis industrials

El Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials (RD 2267/2004) indica el tipus de ventilació a realitzar segons les característiques de la nau.

L’eliminació dels fums i gasos de la combustió, i, amb ells, del calor generat, dels espais ocupats per sectors d’incendi d’establiments industrials ha de realitzar-se d’ acord amb la tipologia de l’edifici en relació amb les característiques que determinen el moviment del fum.

Disposaran de sistema d’evacuació de fums: a. Els sectors amb activitats de producció:

1. De risc intrínsec mig i superfície construïda ≥ 2000 m². 2. De risc intrínsec alt i superfície construïda ≥ 1000 m².

b. Els sectors amb activitats d’emmagatzematge: 1. De risc intrínsec mig i superfície construïda ≥ 1000 m². 2. De risc intrínsec alt i superfície construïda ≥ 800 m².

Per a naus de menor superfície, es podran aplicar els següents valors mínims de la

superfície aerodinàmica d’evacuació de fums. a. Els sectors d’incendi amb activitats de producció, muntatge, transformació,

reparació i altres diferents a l’emmagatzematge si: 1. Estan situats en planta sota rasant i el seu nivell de risc intrínsec és alt o

mig, a raó d’un mínim de superfície aerodinàmica de 0,5 m²/150 m² o fracció.

2. Estan situats en qualsevol planta sobre rasant i el seu nivell de risc intrínsec és alt o mig, a raó d’un mínim de superfície aerodinàmica de 0,5 m²/200 m² o fracció.

b. Els sectors d’incendi amb activitats d’emmagatzematge si: 1. Estan situats en planta sota rasant i el seu nivell de risc intrínsec és alt o

mig, a raó d’un mínim de superfície aerodinàmica de 0,5 m²/100 m² o fracció.

2. Estan situats en qualsevol planta sobre rasant i el seu nivell de risc intrínsec és alt o mig, a raó d’un mínim de superfície aerodinàmica de 0,5 m²/150 m² o fracció.

La ventilació serà natural a no ser que la ubicació del sector ho impedeixi; en tal

cas, podrà ser forçada. Els buits es disposaran uniformement repartits a la part alta del sector, ja sigui en

zones altes de façana o coberta. Els buits hauran de ser practicables de manera manual o automàtica. A més, s’haurà de disposar de buits per a entrada d’aire a la part baixa del sector, en

la mateixa proporció de superfície requerida per als de sortida de fums, i es podran computar els buits de les portes d’accés al sector.


- 81 -

2.7.7.2 Elecció del tipus de ventilació

Als tallers, com a conseqüència de posar els motors en marxa i els productes

volàtils que s’utilitzen (gasolines, etc) i altres materials és fàcil que l’ambient del local s’enrareixi, a més, els gasos d’escapament poden ser molt verinosos ( en especial el CO) i resulta sempre perjudicial per als operaris que treballin en ell.

Haurem de ventilar el local de manera que hi hagi una corrent d’aire permanent que arrastri a l’exterior els gasos nocius, això és el que constitueix la ventilació del local.

En general s’efectua de forma natural però si això no és possible, o en les zones de gran concentració es fa necessària la ventilació forçada.

La ventilació la podem efectuar de dos formes: • Extraient l’aire - Adequat per a tots aquells processos en els que es creen

gasos que s’han d’eliminar. • Introduint l’aire - Per renovar l’aire viciat, adequat per exemple en oficines.

En aquest cas, davant la impossibilitat de realitzar la ventilació localitzada ja que

les emissions de contaminants no tenen un lloc fix, i al ser necessària una renovació d’aire constant, s’ha escollit un sistema de ventilació general forçada que està constituït per un sistema d’impulsió d’aire exterior en una banda de la nau i un sistema d’extracció de l’aire interior al costat oposat del sistema d’impulsió.

2.7.7.3 Principis bàsics de la ventilació general

A l’hora de realitzar una instal·lació de ventilació general forçada es poden tenir en compte alguns principis com ara:

• Assegurar-se de que la solució de ventilació localitzada és tècnicament impossible.

• Forçar un flux d’aire de les zones netes a les zones contaminades. • Intentar fer passar el màxim d’aire per les zones contaminades • Evitar les zones de flux mort. • Compensar les sortides d’aire per les corresponents entrades d’aire. • Evitar corrents d’aire. • Utilitzar els moviments naturals dels contaminants. • Utilitzar preferentment una instal·lació amb introducció i extracció

mecànica. • Les entrades d’aire han d’estar diametralment oposades a la situació dels

ventiladors, de forma que tot l’aire utilitzat creui l’àrea contaminada. • Procurar que els extractors no es trobin a prop d’una finestra oberta, o d’una

altra possible entrada d’aire, per evitar que l’aire expulsat torni a introduir-se o que es formin bosses d’aire estancat al local a ventilar.


- 82 -

2.7.7.4 Sistemes de ventilació utilitzats Impulsió Per al sistema d’impulsió s’ha optat per distribuir 7 ventiladors helicoïdals murals

amb hèlice d’alumini a una alçada de 7 m del nivell del terra a la part superior dels ventiladors i centrats entre pilars de l’estructura lateral. Es col·locaran al llarg de tota la paret del taller que està encarada al nord-est (la façana de l’Av. de la Sardana).

S’ha escollit aquesta façana per realitzar la impulsió ja que és la que té menys contaminació per la part interior i a més, és la que està més ben encarada al vent que normalment bufa en aquesta zona.

Expulsió Per al sistema d’expulsió s’ha optat per distribuir 7 extractors helicoïdals murals

amb hèlice d’alumini a una alçada de 7 m del nivell del terra a la part superior dels ventiladors i centrats entre pilars de l’estructura lateral. Es col·locaran al llarg de tota la paret del taller que està encarada al sud-oest (la façana oposada a l’Av. de la Sardana).

2.7.8 Climatització La climatització consisteix en tractar l’aire d’un local per aconseguir unes

condicions de temperatura i humitat adequades amb independència de les condicions climatològiques exteriors. Per raons tècniques i econòmiques, el sistema de climatització sol ser amb recirculació d’aire, és a dir, el sistema agafa aire del local a través d’un circuit anomenat de retorn, el condiciona i el reintrodueix al local.

Els locals de treball tancats han de complir les següents condicions per tal de garantir

un confort tèrmic al lloc de treball: - Temperatura: entre 17ºC i 27ºC, si es realitzen treballs sedentaris o entre 14ºC i

25ºC, si són treballs lleugers. - Humitat relativa : entre 30% i 70%, excepte si hi ha risc per electricitat estàtica, en

aquest cas, el límit inferior serà el 50%. - Velocitat de l’aire: inferior a 0,25m/s en ambients no calorosos; inferior a 0,5 m/s

en treballs sedentaris en ambient calorós i inferior a 0,75 m/s en treballs no sedentaris en ambients calorosos. (Per als sistemes d’aire condicionat, els límits son 0,25 m/s en treballs sedentaris i de 0,35 m/s, als demés casos). La solució establerta en aquest projecte és la instal·lació d’un equip inverter

multisplit amb 2 aparells interiors, un per l’oficina i l’altre pels vestuaris.


- 83 -

2.8 Resultats finals 2.8.1 Subministrament d’energia

La companyia subministradora d’energia elèctrica és FECSA-ENDESA. Després de l’estudi tècnic detallat on figuren la relació dels receptors i potències a consumir en l’activitat, la companyia ens obliga a instal·lar un centre de transformació, ja que es superen els 100kW.

La companyia subministradora es compromet a la realització de connectar el centre

de transformació a una xarxa de distribució elèctrica. La contractació de potència es realitza en B.T, trifàsica a 400 V i 50 Hz. 2.8.2 Receptors de l’establiment industrial

2.8.2.1 Motors i Maquinària de l’establiment

Encara que en el present projecte no és d’aplicació l’elecció de la maquinària, sí que s’ha hagut de tenir en compte la potència dels receptors a instal·lar a l’establiment per poder realitzar el càlcul de demanades de potència i pel dimensionament de les línies que alimenten els receptors. La maquinària instal·lada ve donada pel client, tret dels elements del sistema de ventilació i l’equip de climatització que s’han d’especificar en aquest projecte.

Seguidament s’exposa la maquinària instaurada en (la freqüència és de 50 Hz per a

tots els receptors):

Ref. Descripció Pn (kW) Tensió (V) Cos φ M1 Trepant de columna engranatges 3 400 0,82 M2 Trepant de columna corretges 1,5 400 0,85 M3 Torn 7,5 400 0,85 M4 Compressor 1 7 400 0,85 M5 Compressor 2 7 400 0,85 M6 Desmuntadora rodes petites 1,2 400 0,82 M7 Desmuntadora rodes grans 3,3 (1,8+1,5) 400 0,82 M8 Serra de cinta 3 400 0,85 M9 Elevador 1 3 400 0,86 M10 Elevador 2 3 400 0,86 M11 Premsa motoritzada 7,5 400 0,84 M12 Esmeriladora 1 1,1 400 0,82 M13 Esmeriladora 2 1,1 400 0,82 M14 Cisalla 7,5 400 0,85 M15 Aspirador 4 400 0,84 M16 Netejador a pressió 8,4 400 0,84 M17 Motor porta 1 0,74 400 0,85 M18 Motor porta 2 0,74 400 0,85 M19 Motor porta corredissa 0,2 400 0,85 VI1 Ventiladors impulsió (4) 1,8 400 0,84 VI2 Ventiladors impulsió (3) 1,35 400 0,84


- 84 -

VE1 Ventiladors extracció (4) 1,8 400 0,84 VE2 Ventiladors extracció (3) 1,35 400 0,84 M20 Termo elèctric 2 230 1 M21 Equip inverter 1,5 230 0,85

Taula 2.14. Maquinària instal·lada al taller

2.8.2.1.1 Ventilació Una vegada s’han analitzat els requisits de ventilació de la nau només s’ha cregut

oportú utilitzar ventilació forçada a la zona de la nau pels possibles fums i gasos generats. Els resultats dels càlculs de ventilació els veurem més endavant a l’apartat 3.7. Tipus de ventilador/extractor utilitzat

S’utilitzarà el mateix ventilador per a la impulsió que per a l’expulsió, i serà un

ventilador axial mural model HCBT/8-710/H de la casa S&P.

Com que tenim 7 ventiladors d’aquests amb un caudal màxim de 11960 m3/h tenim: Caudal màxim total = 7·11960 = 83720 m3/h Per tant, el volum d’aire per hora que es renova és més elevat del mínim exigit a 6

renovacions/hora, i d’aquesta manera assegurem una correcta ventilació del local.

2.8.2.1.2 Climatització

Per realitzar la climatització del la nau s’ha tingut en compte les sales on realment

fa falta que s’aclimatin, ja que hi ha sales que normalment no estan ocupades com pot ser l’arxiu o el magatzem. En aquest sentit s’ha cregut oportú climatitzar la sala on està l’oficina i la sala de vestuaris mitjançant un kit multisplit de paret i la zona del taller mitjançant 2 calefactors industrials. S’ha decidit calefactar la zona del taller ja que és la zona més oberta a l’exterior i als mesos més freds es podrien tindre temperatures inferiors als 10ºC.

L’equip utilitzat per l’oficina i vestuaris és un KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic, i per la zona del taller s’han escollit dos calefactors industrials amb regulador de potència per tal d’ajustar la potència segons l’escalfor necessària. El model escollit és el BV77 de la marca MASTER.

2.8.2.2 Enllumenat Una vegada s’han analitzat els requisits lumínics de cada zona de treball i s’han

analitzat les diferents possibilitats, s’han escollit els diferents models de lluminàries que s’instal·laran i amb el programa Dialux 4.7 hem realitzat la distribució de l’enllumenat escollit, complint amb la normativa actual.

Els resultats dels càlculs lumínics els veurem més endavant a l’apartat 3.5 dels Annexes.


- 85 -

• Enllumenat zona taller

En aquesta zona s’instal·laran 27 lluminàries pendulars de la marca Philips model Cabana o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips Cabana Model 1xHPI-P400W-BU Carcassa HPK 150 Flux 32500 lm Difusor P-WB+GPK150 R+ZPK150GC Color 743 Potència 428W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.15. Característiques tècniques de l’equip de la zona taller

Figura 2.45. Philips Cabana Philips HPK150 1xHPI-P400W-BU

• Enllumenat oficina

En aquesta zona s’instal·laran 6 lluminàries fluorescents de la marca Philips model

TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips TBS600 Model 2xTL5-28W Carcassa TBS600 2x28W Flux 2600 lm Difusor C6 Color 840 Potència 62W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.16. Característiques tècniques de l’equip de la zona oficines


- 86 -

Figura 2.46. Philips TBS600 2xTL5-28W HFP C6

• Enllumenat vestuaris

En aquesta zona s’instal·laran 6 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips TBS600 Model 1xTL5-28W Carcassa TBS600 1x28W Flux 2600 lm Difusor C6 Color 840 Potència 32W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.17. Característiques tècniques de l’equip de la zona de vestuaris

Figura 2.47. Philips TBS600 1xTL5-28W HFP C6


- 87 -

• Enllumenat magatzem

En aquesta zona s’instal·laran 7 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. El model utilitzat és el mateix que el cas anterior (enllumenat vestuaris).

• Enllumenat sala neteja

En aquesta zona s’instal·laran 4 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. El model utilitzat és el mateix que el cas d’enllumenat vestuaris.

• Enllumenat arxiu

En aquesta zona s’instal·laran 2 lluminàries fluorescents de la marca Philips model

TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. El model utilitzat és el mateix que el cas d’enllumenat vestuaris.

• Enllumenat lavabo

En aquesta zona s’instal·larà 1 lluminària fluorescents de la marca Philips model

TBS600 o característiques similars i el seu muntatge serà encastat. El model utilitzat és el mateix que el cas d’enllumenat vestuaris.

• Enllumenat escales

En aquesta zona s’instal·laran 6 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TMS028 o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips TMS600 Model 2xTL-D58W Carcassa TMS028 2x58W Flux 5200 lm Difusor GMS028 2x58W L Color 840 Potència 72W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.18. Característiques tècniques de l’equip de la zona de les escales


- 88 -

Figura 2.48. Philips TMS028 2xTL-D36W HFP +GMS028 L

• Enllumenat sala elèctrica

En aquesta zona s’instal·laran 2 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TCW060 o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips TCW060 Model 2xTL5-28W Carcassa TCW060 2x28W Flux 2600 lm Difusor -- Color 840 Potència 62W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.19. Característiques tècniques de l’equip de la zona de la sala elèctrica

Figura 2.49. Philips TCW060 2xTL5-28W HF

• Enllumenat sala grup electrogen

En aquesta zona s’instal·laran 3 lluminàries fluorescents de la marca Philips model TCW060 o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:


- 89 -

Lluminària Làmpada Model Philips TCW060 Model 2xTL-D36W Carcassa TCW060 2x36W Flux 3350 lm Difusor -- Color 840 Potència 72W Tensió alimentació 230 V Taula 2.20. Característiques tècniques de l’equip de la zona de la sala elèctrica

Figura 2.50. Philips TCW060 2xTL-D36W HF

• Enllumenat sala dipòsit (exterior)

En aquesta zona s’instal·larà 1 lluminària fluorescent de la marca Philips model TCW060 o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. El model utilitzat és el mateix que el cas d’enllumenat de la sala elèctrica.

• Enllumenat exterior

En aquesta zona s’instal·laran 25 lluminàries de vapor de sodi de la marca Philips model RVP251 o característiques similars i el seu muntatge serà superficial. Les lluminàries que van al perímetre de la nau van collades a aquesta, mentre que les que van pel perímetre del pati exterior van muntades sobre pals. Aquestes llums aniran automatitzades per mitjà d’un temporitzador setmanal. A continuació es detallen les característiques principals del model escollit:

Lluminària Làmpada Model Philips RVP251 Model 1xSON-T70W Carcassa RVP251 Flux 6000 lm Difusor A/45 Color -- Potència 83.2W Tensió alimentació 230 V

Taula 2.21. Característiques tècniques de l’equip de la zona exterior


- 90 -

Figura 2.51. Philips RVP251 1xSON-T70W A/45

• Enllumenat emergència

Les instal·lacions d’enllumenat d’emergència tenen per objectiu assegurar, en cas de fallida de la alimentació de l’enllumenat normal, la il·luminació als locals i accessos fins les sortides, per una eventual evacuació del públic. La alimentació de l’enllumenat d’emergència serà automàtica amb un tall breu.

Les línies que alimenten directament els circuits individuals dels enllumenats d’emergència alimentats per font central, estaran protegits per interruptors automàtics amb una intensitat nominal com a màxim de 10 A.

Les canalitzacions que alimenten els enllumenats d’emergència alimentats per font central, es disposaran, quant se instal·lin sobre parets o encastats en elles, a 5 cm com a mínim, d’altres canalitzacions elèctriques i quant s’instal·lin en forats de la construcció estaran separades d’aquestes per envans incombustibles no metàl·lics.

Per al càlcul i la distribució s’utilitzarà el programa DAISALux seguint el que indica el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)

L’enllumenat d’emergència estarà compost per equips autònoms no permanents de la marca DAISA que garanteixen una autonomia d’una hora. Els models escollits són 33 del HYDRA-RE C7 i 4 del NOVA N8 model HYDRA de 8 W tots dos models.

2.8.2.3 Receptors de força S’han previst una sèrie d’endolls o preses de corrent d’ús general de 16A 230V

(totes amb presa de terra) per la connexió dels aparells mòbils a les sales que no són taller. S’instal·laran a una distància del terra de 30cm.

Per les connexions de la maquinària mòbil de la zona del taller s’ha optat per 4 preses industrials tipus cetact o similar protegides, que consta de 3 preses de 230 V (16A) i 3 preses de 400 V (32 A) i les proteccions magnetotèrmiques corresponents. Aquestes aniran instal·lades a una distància 1’5m del nivell del terra.


- 91 -

Figura 2.52. Presa CETACT instal·lada

2.8.3 Demanda de potència

2.8.3.1 Previsió de potència

En aquest apartat es detallen els valors de les potències demanades, amb les quals es realitzarà la contractació d’energia, els càlculs del dimensionament de les seccions dels cables de les línies, els mecanismes de protecció, etc..

Les potències es recullen en una taula resum. En aquesta taula consten tots els receptors i càrregues de la nau industrial.

Les potències que es mostren a la taula són les següents: • Pn: P. nominal segons placa de característiques o catàleg fabricant[kW]. • P calc: P. de càlcul aplicant a la Pn, els coeficients Ks, Ku i Km [kW]. • S calc: P. aparent absorbida, es la relació entre la potència de càlcul i el

factor de potència. [kVA]. • També s’ha de tenir en compte el factor de potència de l’element a instal·lar

(cosφ), que també ens l’indica el fabricant.

Els coeficients que apareixen a la taula són: • Ku > Coeficient d’utilització: Adopta valors per davall de la unitat i

s’utilitza per reduir la potència nominal del receptor, sabent que aquest no treballa al 100% de la potència que indica la placa de característiques.

• Ks > Coeficient de simultaneïtat: Té valors per davall de la unitat i s’utilitza per reduir la potència de consum a cada ramal o en un grup de circuits, tenint en compte que no tots els receptors treballen alhora.

• Km > Coeficient de majorització: També adopta valors per davall de la unitat i s’utilitza tenint en compte que hi ha aparells que en un moment donat poden consumir més de la potència nominal, com per exemple l’encesa de làmpades de descàrrega que té un Km de 1,8 (segons ITC-BT-44) i l’arranc de motors que es considera un Km de 1,25 (segons ITC-BT-47).


- 92 -

Ref. Descripció Pn (kW) Cos φ Ku Ks Km Pcalc

(kW) Scalc (kVA)

M1 Trepant de columna

engranatges 3 0,82 0,9 0,8 1,25 2,70 3,30

M2 Trepant de columna

corretges 1,5 0,85 0,9 0,8 1,25 1,35 1,60

M3 Torn 7,5 0,85 0,8 0,8 1,25 6,00 7,06 M4 Compressor 1 7 0,85 0,8 0,8 1,25 5,60 6,59 M5 Compressor 2 7 0,85 0,8 0,8 1,25 5,60 6,59

M6 Desmuntadora rodes

petites 1,2 0,82 0,9 0,8 1,25 1,08 1,32

M7 Desmuntadora rodes

grans 3,3

(1,8+1,5) 0,82 0,9 0,7 1,25 2,60 3,17

M8 Serra de cinta 3 0,85 1 0,8 1,25 3,00 3,53 M9 Elevador 1 3 0,86 1 0,8 1,25 3,00 3,49 M10 Elevador 2 3 0,86 1 0,8 1,25 3,00 3,49 M11 Premsa motoritzada 7,5 0,84 0,9 0,8 1,25 6,75 8,04 M12 Esmeriladora 1 1,1 0,82 0,9 0,8 1,25 1,00 1,22 M13 Esmeriladora 2 1,1 0,82 0,9 0,8 1,25 1,00 1,22 M14 Cisalla 7,5 0,85 1 0,8 1,25 7,50 8,82 M15 Aspirador 4 0,84 1 0,8 1,25 4,00 4,76 M16 Netejador a pressió 8,4 0,84 1 0,8 1,25 8,40 10,00 M17 Motor porta 1 0,74 0,85 1 0,8 1,25 0,74 0,87 M18 Motor porta 2 0,74 0,85 1 0,8 1,25 0,74 0,87 M19 Motor porta corredissa 0,2 0,85 1 0,8 1,25 0,20 0,24

IT1 Il·luminació taller

encesa 1 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 2 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 3 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 4 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 5 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 6 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 7 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 8 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31


encesa 9 1,284 1 1 1 1,8 2,31 2,31

ISE Il·luminació sales

elèctriques 0,34 1 1 1 1,8 0,61 0,61

ISC Il·luminació sala

combustible 0,124 1 1 1 1,8 0,22 0,22

IV Il·luminació vestuaris 0,192 1 1 1 1,8 0,35 0,35 IM Il·luminació magatzem 0,224 1 1 1 1,8 0,41 0,41

VI1 Ventiladors impulsió

(4) 1,8 0,84 1 0,8 1,25 1,80 2,14


- 93 -

VI2 Ventiladors impulsió

(3) 1,35 0,84 1 0,8 1,25 1,35 1,61

VE1 Ventiladors extracció

(4) 1,8 0,84 1 0,8 1,25 1,80 2,14

VE2 Ventiladors extracció

(3) 1,35 0,84 1 0,8 1,25 1,35 1,61

PIC1 Preses industrials

CETACT 1 9,7 0,8 0,5 0,4 1 1,94 2,43


CETACT 2 9,7 0,8 0,5 0,4 1 1,94 2,43


CETACT 3 9,7 0,8 0,5 0,4 1 1,94 2,43


CETACT 4 9,7 0,8 0,5 0,4 1 1,94 2,43

IEMT1 Llums emergèn. taller

1 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03


2 0,024 1 1 1 1,8 0,04 0,04


3 0,024 1 1 1 1,8 0,04 0,04


4 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03


5 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03


6 0,024 1 1 1 1,8 0,04 0,04


7 0,024 1 1 1 1,8 0,04 0,04


8 0,008 1 1 1 1,8 0,01 0,01

IEMSE Llums emergèn. sales

elèctriques 0,024 1 1 1 1,8 0,04 0,04

IEMSC Llums emergèn. sala

combustible 0,008 1 1 1 1,8 0,01 0,01

IEMM Llums emergèn.

magatzem 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03

IEMV Llums emergèn.

vestuaris 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03

IEXT1 Il·luminació exterior 0,75 1 1 1 1,8 1,35 1,35 IEXT2 Il·luminació exterior 0,67 1 1 1 1,8 1,20 1,20 IEXT3 Il·luminació exterior 0,67 1 1 1 1,8 1,20 1,20 PUG1 Preses d’ús general (8) 3,45 0,8 0,25 0,2 1 1,38 1,73

IOE1 Il·lum. Oficina i

escales 1 0,196 1 1 1 1,8 0,36 0,36


escales 2 0,196 1 1 1 1,8 0,36 0,36


escales 3 0,268 1 1 1 1,8 0,48 0,48

IALN Il·luminació arxiu, lavabo i sala neteja 0,192 1 1 1 1,8 0,35 0,35

PUG2 Preses d’ús general

(10) 3,45 0,8 0,25 0,2 1 1,73 2,16

IEMOE1 Llums emergèn. oficina i escala 0,016 1 1 1 1,8 0,03 0,03


- 94 -



IEMALN Llums emergèn. arxiu,

lavabo i sala neteja 0,032 1 1 1 1,8 0,06 0,06

M20 Termo elèctric 2 1 1 1 1 2,00 2,00 M21 Equip inverter 1,5 0,85 1 0,8 1,25 1,50 1,77

PUG3 Preses d’ús general (4) 3,45 0,8 0,25 0,2 1 0,69 0,86 TOTAL 113,80 130,10

Taula 2.22. Previsió de potència

El resum de potències queda de la següent manera:

Potència activa instal·lada total: 145,4 kW Potència activa de càlcul total: 113,8 kW Potència aparent total: 130,1 kVA

2.8.3.2 Potència contractada

La potència a contractar la obtenim a partir de la potència de càlcul obtinguda que és de 114 kW aprox.. Es creu convenient contractar 125 kW per assolir la punta de consum de l’establiment.

Com que la potència a contractar supera els 100 kW la companyia elèctrica ens obliga a instal·lar un Centre de Transformació, el qual veurem més endavant. 2.8.4 Equip de compensació energia reactiva

En aquesta instal·lació s’ha escollit el sistema de compensació centralitzada automàtica. Un equip d’aquest tipus està constituït per tres elements principals:

• El regulador.

La seva funció és mesurar el cos φ de la instal·lació i donar les ordres als contactors per intentar aproximar-se el més possible al cos φ desitjat, connectant els diferents escalons de potència reactiva.

• Els contactors. Són els elements encarregats de connectar els diferents condensadors que configuren la bateria. El número d’escalons que és possible disposar en un equipo de compensació automàtic depèn de les sortides que tingui el regulador.

• Els condensadors. Són els elements que aporten l’energia reactiva a la instal·lació. Normalment la connexió interna dels mateixos està feta en triangle.

La potència de la bateria de condensadors serà la immediatament superior a la potència reactiva a compensar, que en aquest cas és de 60kVAr.


- 95 -

L’equip escollit s’instal·larà pròxim al quadre general de distribució, dins de la sala elèctrica, i és un equip amb bateries de compensació automàtica de la marca Circutor model STD 4-80-440 (4x20), que té una potència de bateria de condensadors de 66 kVAr a 400V 50 Hz.

Aquest model és un equip dissenyat per a la compensació d’energia reactiva en

xarxes on els nivells de càrregues són fluctuants i les variacions de potència tenen carència de segons, amb el qual, la maniobra ha de realitzar-se mitjançant contactors.

2.8.5 Quadre general i subquadres

El quadre general estarà format per dos armaris muntats sobre el terra, a base de mòduls de doble aïllament, model ALPHA 630 Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 240 (10x24) mòduls disponibles per cada armari i amb portes transparents. Les dimensions de cada armari són 2.000 mm d’alçada, 600 mm d’amplada i de 250 mm de profunditat.

Aquests armaris s’ajusten a les normes UNE EN 60.439-1 i IEC60.439-1 amb un grau de protecció de IP 43. Aquest estarà situat a l’interior de la sala elèctrica (dins del taller), com es pot observar al plànol 3.

Per als 2 subquadres s’utilitzarà el model Simbox Universal de la marca Siemens o

de característiques similars, amb 36 mòduls (2x18) per al SQ1 (Magatzem i Vestuaris) i amb 54 mòduls (3x18) per al SQ2 (Oficina). L’amplada i profunditat dels dos subquadres són de 355 mm d’amplada i 150 mm de profunditat. L’alçada és de 450 pel SQ1 i de 600 pel SQ2.

Aquests armaris s’ajusten a les normes IEC 23-48, IEC 23-49 i adaptades a IEC 23-51 amb un grau de protecció de IP 40. La situació d’aquests es veu al 3.

2.8.6 Conductors

2.8.6.1 Generalitats

Els conductors i els cables que s’utilitzin en les instal·lacions seran de coure majoritàriament o d’alumini i estaran sempre aïllats. La tensió assignada serà 0,6/1 kV i l’aïllament serà mitjançant XLPE+Pol,RF - No propagador d’incendi i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc -. Desig. UNE: RZ1-K(AS+).

En instal·lacions interiors, per tenir en compte les corrents harmòniques degudes a

les càrregues no lineals i possibles desequilibris, tret de justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a varis circuits.

Els conductors de la instal·lació han de ser fàcilment identificables, especialment

pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació o es prevegi per a un conductor de fase el seu canvi posterior a conductor neutre, s’identificarà aquests pel color blau clar. El conductor de protecció se l’identificarà pel color verd - groc. Tots els conductors de fase, o en el cas, que aquells per als que no es


- 96 -

prevegi el seu pas posterior a neutre, s’identificaran pels colors marró o negre. Quan es consideri necessari identificar tres fases diferents s’utilitzarà també el color gris.

A continuació es mostren unes taules amb la secció de cada conductor de la instal·lació interior resultants del càlcul així com el material del conductor.

Quadre general

DI (Al trafo) 3x185/95Cu RESERVA 4x120+TTx70Cu

Bateria Condensadores 3x50+TTx25Cu M2 TREPANT 2 3x2.5+TTx2.5Cu

M8 SERRA 1 3x2.5+TTx2.5Cu M11 PREMSA 3x2.5+TTx2.5Cu M13 ESMER. 2 3x2.5+TTx2.5Cu M14 CISALLA 3x2.5+TTx2.5Cu

M15 ASPIRADOR 3x2.5+TTx2.5Cu M16 NETEJADOR 3x2.5+TTx2.5Cu PIC 2 CETACT 2 4x2.5+TTx2.5Cu PIC 3 CETACT 3 4x2.5+TTx2.5Cu

GRUP 1 4x2.5Cu IEXT1 2x2.5+TTx2.5Cu IEXT2 2x2.5+TTx2.5Cu IEXT3 2x2.5+TTx2.5Cu

GRUP 2 4x4Cu IT1 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMT1 2x1.5+TTx1.5Cu IT2 2x2.5+TTx2.5Cu

IEMT2 2x1.5+TTx1.5Cu IT3 2x2.5+TTx2.5Cu

IEMT3 2x1.5+TTx1.5Cu GRUP 3 4x6Cu

IT4 2x2.5+TTx2.5Cu IEMT4 2x1.5+TTx1.5Cu


IT6 2x2.5+TTx2.5Cu IEMT6 2x1.5+TTx1.5Cu GRUP 4 4x4Cu



IT9 2x2.5+TTx2.5Cu GRUP 5 4x4Cu

ISE 2x1.5+TTx1.5Cu IEMSE 2x1.5+TTx1.5Cu

ISC 2x1.5+TTx1.5Cu IEMSC 2x1.5+TTx1.5Cu PUG3 2x2.5+TTx2.5Cu SQ2 4x2.5+TTx2.5Cu

M1 TREPANT 1 3x2.5+TTx2.5Cu


- 97 -

M3 TORN 3x2.5+TTx2.5Cu M4 COMPR.1 3x2.5+TTx2.5Cu M5 COMPR.2 3x2.5+TTx2.5Cu

M6 DESM. RODES.1 3x2.5+TTx2.5Cu M7 DESM. RODES.2 3x2.5+TTx2.5Cu

M9 ELEVADOR 1 3x2.5+TTx2.5Cu M10 ELEVADOR 2 3x2.5+TTx2.5Cu

M12 ESMER. 1 3x2.5+TTx2.5Cu M17 M. PORTA 1 3x2.5+TTx2.5Cu M18 M. PORTA 2 3x2.5+TTx2.5Cu

M19 M. PORTA COR. 3x2.5+TTx2.5Cu VI1 VENT 1 3x2.5+TTx2.5Cu VI2 VENT 2 3x2.5+TTx2.5Cu

VE1 EXTRACTOR 1 3x2.5+TTx2.5Cu VE2 EXTRACTOR 2 3x2.5+TTx2.5Cu

PIC 1 CETACT 1 4x2.5+TTx2.5Cu PIC 4 CETACT 4 4x2.5+TTx2.5Cu

SQ1 4x2.5+TTx2.5Cu Taula 2.23. Secció dels cables del Quadre General

Subquadre SQ1

GRUP 9 4x2.5Cu IM 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMM 2x1.5+TTx1.5Cu PUG1 2x2.5+TTx2.5Cu

IV 2x1.5+TTx1.5Cu IEMV 2x1.5+TTx1.5Cu

Taula 2.24. Secció dels cables del SQ1

Subquadre SQ2

GRUP 6 4x2.5Cu IOE1 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMOE1 2x1.5+TTx1.5Cu IOE2 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMOE2 2x1.5+TTx1.5Cu IOE3 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMOE3 2x1.5+TTx1.5Cu GRUP 7 4x2.5Cu IALN1 2x1.5+TTx1.5Cu

IEMALN 2x1.5+TTx1.5Cu PUG2 2x2.5+TTx2.5Cu

GRUP 8 4x2.5Cu M20 TERMO 2x2.5+TTx2.5Cu

M21 A/C 2x2.5+TTx2.5Cu Taula 2.25. Secció dels cables del SQ2


- 98 -

2.8.6.2 Conductors actius Es consideren conductors actius en tota la instal·lació aquells que estan destinats a

la transmissió d’energia elèctrica. En aquest cas, dita consideració s’aplica als conductors de fase i al conductor de neutre.

Aquests conductors seran de coure, de tensió assignada 0,6/1 kV o 450/750 V, aïllats amb polietilè reticulat (XLPE) o policlorur de vinil (PVC) i flexibles per a la distribució de força, enllumenat i en l’interior de tubs.

La secció dels conductors a utilitzar es determinarà a l’annex de càlculs elèctrics, apartat 3.2, de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització sigui inferior a 4,5 % de la tensió nominal en l’origen per a la instal·lació d’enllumenat, i del 6,5 % pels altres usos, segons ITC-BT-19.

En quant a la secció del conductor neutre en distribucions trifàsiques serà com a mínim:

- A dos fils (fase i neutre) o a tres fils (2 fases i neutre): igual a la secció dels conductors de fase.

- A quatre fils (3 fases i neutre) per a conductors de coure fins a 10 mm2, igual a la secció dels conductors de fase. Per a seccions superiors, la meitat de la secció dels conductors de fase, amb un mínim de 10 mm2.

2.8.6.3 Conductors de protecció S’aplicarà l’indica’t en la norma UNE 20.460-5-54 en l’apartat 543. Segons la ITC-

BT-19 del reglament electrotècnic de baixa tensió els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Secció conductors fase (mm2) Secció conductors protecció (mm2)

Secció dels conductors de fase de la instal·lació

S (mm2)

Secció mínima dels conductors de protecció

Sp (mm2) S≤16

16<S≤35 S>35

Sp= S Sp=16 Sp=S/2

Taula 2.26. Relació entre les seccions dels conductors de protecció i de fase

2.8.7 Canalitzacions

Per determinar el diàmetre i les característiques de les canalitzacions que han de protegir els conductors, seguirem les recomanacions de la ITC-BT-21 del Reglament electrotècnic de baixa tensió.

Cal destacar, que pel disseny de la instal·lació es pretén que es puguin fer les tirades de cable sobre safata suspesa. Trams com els baixants fins als equips o instal·lacions que no disposen de safata per al pas de conductors, es realitzaran en tub. Les canalitzacions aniran sobre les superfícies de la nau, ja sigui muntat sobre paret, falç sostre, perfil laminat o enterrades al terreny per canalitzacions subterrànies.

Els tubs en canalitzacions superficials seran corbables de PVC i el seu dimensionament es realitzarà complint la Taula 2 de la ITC-BT-21 del REBT.


- 99 -

Taula 2.27. Diàmetre exterior mínim dels tubs

Els tubs en canalitzacions enterrades, seran conformes a l’establert a la norma

UNE-EN 50 086 2-4 i les seves característiques seran, per a instal·lacions ordinàries, les indicades a la taula 8 de la ITC-BT-21 del REBT i el seu diàmetre serà tal que permetrà la fàcil introducció dels conductors una vegada fixats i col·locats, segons la taula 9 de la ITC-BT-21 del REBT.

Taula 2.28. Diàmetre exterior de canalitzacions enterrades

Com a norma general, un tub protector només contindrà conductors d’un mateix i

únic circuit, no obstant, podrà contenir conductors pertanyents a circuits diferents si tots els conductors estan aïllats per la màxima tensió de servei, tots els circuits parteixen del mateix interruptor general de comandament i protecció sense interposició d’aparells que transformin la corrent, i cada circuit està protegit per separat contra les sobreintensitats.

Les derivacions dels conductores i canalitzacions, es realitzaran en caixes de material aïllant, allotjant-se al seu interior bornes per a derivació i prolongació dels conductes. No s’utilitzarà en cap cas un neutre per a varis circuits.

En aquesta instal·lació s’utilitzaran tubs de PVC que estiguin dotats de protecció contra impactes, fets de material aïllant i que no siguin propagadors de flama.


- 100 -

Safata perforada zona taller Les safates estaran dimensionades d’acord amb el nombre de cables a transportar.

La sortida del quadre general es reparteix en 2 canalitzacions diferents (una per cada costat de la sala elèctrica) les quals s’ajunten formant un “anell” pel perímetre interior de la nau. Aquestes canalitzacions seran safates metàl·liques i estaran protegides contra la corrosió, reunint les característiques de resistència contra impactes i no propagadores de flama segons la UNE-EN 61.537.

La safata serà perforada, la qual tindrà forats en més del 30% de la seva superfície. La safata perforada permet una millor evacuació del calor generat als cables. Les safates aniran en muntatge superficial, collades a la paret mitjançant suports adequats de forma horitzontal.

Al cas dels circuits trifàsics formats per cables unipolars, aquests es subjectaran mitjançant brides que evitin possibles desplaçaments bruscos provocats pels esforços electrodinàmics en un curtcircuit. Els canvis de nivell i de direcció, derivacions creuades i reduccions, es realitzaran mitjançant accessoris adequats.

Les safates aniran proveïdes d’un cable verd-groc de protecció, per derivar a terra possibles tensions. Entre tramo i tramo de safata anirà col·locat un cable de protecció, que asseguri la continuïtat, aquest cable no suportarà cap tracció mecànica.

Entre el tram final de les canalitzacions per safata i el receptor, la canalització es

realitzarà únicament sota tub protector. Pel seu traçat es seguirà preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que formen l’estructura.

Dimensionament de les safates:

El dimensionament es realitza en funció del número de cables que allotja la safata.

Es necessari conèixer la secció total de cable i s’aplica un factor de majorització, normalment 2.

La dimensió de la safata s’obté aproximant per excés entre els catàlegs comercials. Donada la poca diferència de preu entre les diferents safates en quan a dimensions, s’opta por col·locar una safata igual per a tot el perímetre, així es preveuen futures ampliacions. Tal i com es demostra a l’apartat de càlculs 3.2.3 Càlcul de la secció de les canalitzacions, la safata perforada serà de:

600 x 30 mm.

Figura 2.53. Safata perforada 600 x 30 mm


- 101 -

Dimensionat de les canalitzacions Per a la línea del grup electrogen s’utilitzarà safata no perforada de 75 x 60 mm que

té una secció útil de 2.770mm2 i la secció que ocupen els cables és de 1540mm2. Per a la línia de Derivació Individual (des de el CT fins al quadre general)

s’utilitzarà tub enterrat de 180mm de diàmetre. Per dins del tub de 180mm passaran 3 cables de 185mm2 i un de 95mm2, els quals ocupen una secció de 1.228,75 i el tub de 140 té una secció de 25.447mm2.

Per a la línia de l’equip de regulació de l’energia reactiva, s’utilitzarà tub superficial

de diàmetre 50mm, pel qual passaran 3 cables de 50mm2 i un de 25mm2, els quals ocupen una secció de 593,92mm2 i el tub té una secció de 1.963,5mm2. 2.8.8 Caiguda de tensió

La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d’utilització sigui menys del 4,5 % per l’enllumenat i del 6,5 % pels demés usos.

A les taules següents es mostren els valors de caiguda de tensió obtinguts a l’apartat de càlculs 3.2.

Quadre General

Denominació P.Càlcul

(W) Dist.Càlc

(m) Secció (mm2)

I.Càlcul (A)

I.Adm. (A)

c.d.t. total(%)

DI (Al Trafo) 200000 15 2(3x95/50)Al 360.85 416 0.42 RESERVA 151875 10 4x120+TTx70Cu 243.58 280 0.14

Bateria Condensadors

160028.81 6 3x50+TTx25Cu 142.33 145 0.53

M2 TREPANT 2 1875 34 3x2.5+TTx2.5Cu 3.18 26.5 0.73 M8 SERRA 1 3750 44 3x2.5+TTx2.5Cu 6.37 26.5 1.23 M11 PREMSA 9375 52 3x2.5+TTx2.5Cu 16.11 26.5 2.94 M13 ESMER. 2 1375 78 3x2.5+TTx2.5Cu 2.42 26.5 0.94 M14 CISALLA 9375 38 3x2.5+TTx2.5Cu 15.92 26.5 2.26

M15 ASPIRADOR 5000 69 3x2.5+TTx2.5Cu 8.59 26.5 2.12 M16 NETEJADOR 10500 68 3x2.5+TTx2.5Cu 18.04 26.5 4.18 PIC 2 CETACT 2 9700 40 4x2.5+TTx2.5Cu 17.5 26.5 2.45 PIC 3 CETACT 3 9700 57 4x2.5+TTx2.5Cu 17.5 26.5 3.31

GRUP 1 3762 0.3 4x2.5Cu 6.79 26.5 0.42 IEXT1 1350 70 2x2.5+TTx2.5Cu 5.87 33 3.21 IEXT2 1206 88 2x2.5+TTx2.5Cu 5.24 33 3.55 IEXT3 1206 114 2x2.5+TTx2.5Cu 5.24 33 4.48

GRUP 2 7048.8 0.3 4x4Cu 12.72 36 0.43 IT1 2311.2 31 2x1.5+TTx1.5Cu 10.05 24 4.04

IEMT1 28.8 23 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 24 0.46 IT2 2311.2 45 2x2.5+TTx2.5Cu 10.05 33 3.53


IEMT3 43.2 68 2x1.5+TTx1.5Cu 0.19 24 0.57


- 102 -

GRUP 3 7034.4 0.3 4x6Cu 12.69 46 0.42 IT4 2311.2 37 2x2.5+TTx2.5Cu 10.05 33 2.98



IEMT6 43.2 56 2x1.5+TTx1.5Cu 0.19 24 0.54 GRUP 4 6991.2 0.3 4x4Cu 12.61 36 0.43

IT7 2311.2 46 2x2.5+TTx2.5Cu 10.05 33 3.6 IEMT7 43.2 46 2x1.5+TTx1.5Cu 0.19 24 0.52

IT8 2311.2 58 2x2.5+TTx2.5Cu 10.05 33 4.43 IEMT8 14.4 52 2x1.5+TTx1.5Cu 0.06 24 0.46

IT9 2311.2 55 2x2.5+TTx2.5Cu 10.05 33 4.22 GRUP 5 4342.8 0.3 4x4Cu 7.84 31 0.42

ISE 612 18 2x1.5+TTx1.5Cu 2.66 20 0.96 IEMSE 43.2 18 2x1.5+TTx1.5Cu 0.19 20 0.46

ISC 223.2 15 2x1.5+TTx1.5Cu 0.97 20 0.59 IEMSC 14.4 15 2x1.5+TTx1.5Cu 0.06 20 0.43 PUG3 3450 12 2x2.5+TTx2.5Cu 18.75 26.5 1.75 SQ2 8988.2 32 4x2.5+TTx2.5Cu 16.22 26.5 1.91

M1 TREPANT 1 3750 70 3x2.5+TTx2.5Cu 6.6 26.5 1.71 M3 TORN 9375 70 3x2.5+TTx2.5Cu 15.92 26.5 3.81

M4 COMPR.1 8750 54 3x2.5+TTx2.5Cu 14.86 26.5 2.84 M5 COMPR.2 8750 78 3x2.5+TTx2.5Cu 14.86 26.5 3.92

M6 DESM. RODES.1

1500 75 3x2.5+TTx2.5Cu 2.64 26.5 0.97

M7 DESM. RODES.2

3750 73 3x2.5+TTx2.5Cu 6.6 26.5 1.76

M9 ELEVADOR 1 3750 64 3x2.5+TTx2.5Cu 6.29 26.5 1.6 M10 ELEVADOR

2 3750 28 3x2.5+TTx2.5Cu 6.29 26.5 0.93

M12 ESMER. 1 1375 50 3x2.5+TTx2.5Cu 2.42 26.5 0.75 M17 M. PORTA 1 925 20 3x2.5+TTx2.5Cu 1.57 26.5 0.51 M18 M. PORTA 2 925 61 3x2.5+TTx2.5Cu 1.57 26.5 0.69 M19 M. PORTA

COR. 250 58 3x2.5+TTx2.5Cu 0.42 26.5 0.49

VI1 VENT 1 2250 74 3x2.5+TTx2.5Cu 3.87 26.5 1.23 VI2 VENT 2 1687.5 68 3x2.5+TTx2.5Cu 2.9 26.5 0.98

VE1 EXTRACTOR 1

2250 50 3x2.5+TTx2.5Cu 3.87 26.5 0.97

VE2 EXTRACTOR 2

1687.5 44 3x2.5+TTx2.5Cu 2.9 26.5 0.78

PIC 1 CETACT 1 9700 23 4x2.5+TTx2.5Cu 17.5 26.5 1.59 PIC 4 CETACT 4 9700 62 4x2.5+TTx2.5Cu 17.5 26.5 3.57

SQ1 4256.4 32 4x2.5+TTx2.5Cu 7.68 26.5 1.09

Taula 2.29. Resultats caiguda de tensió del Quadre General


- 103 -

Subquadre SQ1


(W) Dist.Càlc

(m) Secció (mm2)

I.Càlcul (A)

I.Adm. (A)

c.d.t. total(%)

GRUP 9 4256.4 0.3 4x2.5Cu 7.68 23 1.1 IM 403.2 11 2x1.5+TTx1.5Cu 1.75 20 1.31 IEMM 28.8 8 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 20 1.11 PUG1 3450 28 2x2.5+TTx2.5Cu 18.75 26.5 4.19 IV 345.6 17 2x1.5+TTx1.5Cu 1.5 20 1.38 IEMV 28.8 12 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 20 1.11

Taula 2.30. Resultats caiguda de tensió del SQ1

Subquadre SQ2


(W) Dist.Càlc

(m) Secció (mm2)

I.Càlcul (A)

I.Adm. (A)

c.d.t. total(%)

GRUP 6 1260 0.3 4x2.5Cu 2.27 26 1.91 IOE1 352.8 16 2x1.5+TTx1.5Cu 1.53 20 2.19 IEMOE1 28.8 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 20 1.94 IOE2 352.8 12 2x1.5+TTx1.5Cu 1.53 20 2.12 IEMOE2 28.8 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 20 1.93 IOE3 482.4 12 2x1.5+TTx1.5Cu 2.1 20 2.2 IEMOE3 14.4 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.06 20 1.92 GRUP 7 3853.2 0.3 4x2.5Cu 6.95 26 1.92 IALN1 345.6 14 2x1.5+TTx1.5Cu 1.5 20 2.15 IEMALN 57.6 14 2x1.5+TTx1.5Cu 0.25 20 1.95 PUG2 3450 13 2x2.5+TTx2.5Cu 18.75 26.5 3.35 GRUP 8 3875 0.3 4x2.5Cu 6.99 26 1.92 M20 TERMO 2000 14 2x2.5+TTx2.5Cu 8.7 26.5 2.75 M21 A/C 1875 10 2x2.5+TTx2.5Cu 9.59 26.5 2.48

Taula 2.31. Resultats caiguda de tensió del SQ2

2.8.9 Posta a terra

Per aquesta instal·lació s’ha optat per la col·locació d’un anell perimetral, que

envolta l’edifici, de cable nu de 35mm2 al fons de rases de almenys 0,8m de profunditat i es col·locaran 4 piques d’Acer recobert de Cu de 14 mm de diàmetre i 2 m. de llargada.

A l’anell es connectarà l’estructura metàl·lica de l’edifici. Les unions es faran mitjançant soldadura aluminotèrmica o autògena. Les preses de terra estaran connectades com a mínim a 0,5m de profunditat. 2.8.10 Parallamps

2.8.10.1 Objectiu L’objectiu del present apartat es dotar a la nau industrial d’una protecció adequada

enfront a l’acció del llamp. Degut a la situació i disposició geogràfica de la nau, no es


- 104 -

necessària la instal·lació d’un parallamps ja que, la freqüència esperada d’impactes es major al risc admissible.

2.8.10.2 Instal·lació

Per a protegir la nau, s’instal·larà un parallamps amb tipus "PDC" amb dispositiu d'encebament i avanç de 15 µs i radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4 segons DB SU Seguretat d'utilització (CTE), col·locat en coberta sobre pal d'acer inoxidable i 6 m d'alçada.

El parallamps es situarà al centre del rectangle que forma el perímetre de la nau.

Des del parallamps partiran dos platines conductores baixants d’acer inoxidable que aniran a parar a dos postes a terra independents de la xarxa de terres general. Aquestes baixants discorreran superficialment per la coberta i per la façana, estant sota tub protector en el segon cas.

Abans de que les platines baixants empalmin amb la toma de terra es disposaran maneguets d’unió, la funció dels quals serà permetre desconnectar la presa de terra amb el fi d’efectuar la mesura de la resistència.

2.8.10.3 Característiques

El parallamps s’instal·larà de tal forma que la seva punta ha d’estar situada 2 m per damunt de la part més elevada a protegir. Posseirà una peça d’adaptació, la qual permetrà el correcte acoblament del parallamps al màstil. Així ell mateix assegurarà el contacte elèctric entre la punta captadora i les baixants del cable.

El màstil serà d’una longitud adequada per així poder cobrir el radi d’acció necessari al present projecte, per una correcta protecció contra la caiguda del llamp. Estarà correctament subjecte a la coberta mitjançant uns anclatges.

La platina baixant assegurarà la conducció de la corrent de llamp des del dispositiu captador fins a la toma de terra. Les platines seran d’acer inoxidable i de 30x2mm.

El traçat d’aquestes serà el més rectilini possible, utilitzant el camí més curt possible, evitant corbaments bruscos. Les baixants no podran creuar ni passar pròximament davant línies elèctriques i de senyal.

En cas de que no es pogués evitar el creuament, la línia s’ubicarà a l’interior d’un blindatge metàl·lic que es prolongui 1 m a cada part del creuament. S’evitarà el contorn de cornises o elevacions. S’acceptarà una pujada d’un màxim de 0,40 m per franquejar una elevació amb una pendent igual o menor de 45º.

Les fixacions dels conductors de baixada es realitzaran prenent com a referència 3 fixacions per metre. No han d’estar en contacte directe amb material inflamable.

La instal·lació del parallamps incorporarà un comptador de descàrregues, el qual haurà de complir l’estipulat a la norma UNE 211861996. Aquest comptador s’instal·larà damunt de la junta de control i en tots els casos, 2 m per damunt del terra. S’instal·larà sobre el conductor de baixada.

Cada conductor de baixada haurà d’incorporar una junta de control que permeti desconnectar la toma de terra a fi d’efectuar la mesura de la toma de terra. S’ubicarà 2 m per damunt del terra.

A la part final del parallamps s’instal·larà un tub de protecció de xapa galvanitzada de 2 m, amb el fi d’evitar els xocs mecànics contra el conductor del baixant. S’intercalarà entre el terra i la junta de control i es fixarà mitjançant tres abraçaderes.


- 105 -

La presa de terra haurà de tenir una resistència inferior a 10 Ω i un mínim de 3 elèctrodes. 2.8.11 Grup electrogen

2.8.11.1 Introducció Segons defineix la instrucció ITC-BT-40 del REBT, les instal·lacions generadores

per mitjà de Grups Electrògens es classifiquen pel seu funcionament respecte a la Xarxa de Distribució Pública, en:

- Instal·lacions Generadores Aïllades - Instal·lacions Generadores Assistides. - Instal·lacions Generadores Interconnectades.

Aquest projecte d’instal·lació compta amb un grup electrogen que fa d’instal·lació

generadora assistida, ja que es vol garantir el subministrament elèctric (en cas de falta d’alimentació de companyia) en determinades màquines i/o zones de treball. Aquest grup entrarà en funcionament en els següents casos:

- Falta de subministrament elèctric per part de la companyia. - Descens de la tensió de subministra a un voltatge inferior al 70% del nominal.

El grup electrogen alimentarà únicament als receptors i càrregues que s’exposen en

la taula 2.32 circuits de la línia segura, on s’han escollit els elements que volem assegurar l’alimentació, com pot ser les oficines, vestuaris, etc..

Ref. Descripció M1 Trepant de columna engranatges M3 Torn M4 Compressor 1 M5 Compressor 2 M6 Desmuntadora rodes petites M7 Desmuntadora rodes grans M9 Elevador 1 M10 Elevador 2 M12 Esmeriladora 1 M17 Motor porta 1 M18 Motor porta 2 M19 Motor porta corredissa IT1 Il·luminació taller encesa 1 IT2 Il·luminació taller encesa 2 IT3 Il·luminació taller encesa 3 IT4 Il·luminació taller encesa 4 IT5 Il·luminació taller encesa 5 IT6 Il·luminació taller encesa 6 IT7 Il·luminació taller encesa 7 IT8 Il·luminació taller encesa 8 IT9 Il·luminació taller encesa 9 ISE Il·luminació sales elèctriques ISC Il·luminació sala combustible


- 106 -

IV Il·luminació vestuaris IM Il·luminació magatzem VI1 Ventiladors impulsió (4) VI2 Ventiladors impulsió (3) VE1 Ventiladors extracció (4) VE2 Ventiladors extracció (3) PIC1 Preses industrials CETACT 1* PIC4 Preses industrials CETACT 4*

IEMT1 Llums emergèn. taller 1 IEMT2 Llums emergèn. taller 2 IEMT3 Llums emergèn. taller 3 IEMT4 Llums emergèn. taller 4 IEMT5 Llums emergèn. taller 5 IEMT6 Llums emergèn. taller 6 IEMT7 Llums emergèn. taller 7 IEMT8 Llums emergèn. taller 8 IEMSE Llums emergèn. sales elèctriques IEMSC Llums emergèn. sala combustible

IEMM Llums emergèn.

magatzem IEMV Llums emergèn. vestuaris IEXT1 Il·luminació exterior IEXT2 Il·luminació exterior IEXT3 Il·luminació exterior PUG1 Preses d’ús general (8) IOE1 Il·lum. Oficina i escales 1 IOE2 Il·lum. Oficina i escales 2 IOE3 Il·lum. Oficina i escales 3 IALN Il·luminació arxiu, lavabo i sala neteja PUG2 Preses d’ús general (10)

IEMOE1 Llums emergèn. oficina i escala IEMOE2 Llums emergèn. oficina i escala IEMOE3 Llums emergèn. oficina i escala IEMALN Llums emergèn. arxiu, lavabo i sala neteja

M20 Termo elèctric M21 Equip inverter

PUG3 Preses d’ús general (4)

Taula 2.32. Circuits de la línia segura

2.8.11.2 Emplaçament

El grup electrogen es situarà a l’interior del taller, a la sala destinada a tal efecte, la

qual consta de reixes de ventilació que donen directament a l’exterior del taller però dins la propietat del taller. Aquesta sala normalment estarà tancada en clau per evitar la manipulació del grup per personal no autoritzat.

Aquest grup s’alimenta d’un dipòsit de gasoil que està situat dins una sala fabricada especialment per a situar el dipòsit de combustible. A l’exterior d’aquesta hi ha un extintor ABC i els equips elèctrics instal·lats dins aquesta sala seran de seguretat contra el risc d’explosió.


- 107 -

2.8.11.3 Grup electrogen escollit

El grup electrogen seleccionat és de la sèrie Lider de la casa Electra Molins, model EMJ-135, de 135 kVA ja que aquesta és la potència calculada màxima que hi ha a l’embarrat de línia segura.

2.8.11.4 Commutació xarxa - grup electrogen.

La commutació de Xarxa - Grup es realitzarà mitjançant un contactor previst d’enclavament elèctric i mecànic, amb dos relès, un selector, fusibles i un temporitzador, que es subministren junt amb el grup electrogen.

El sistema de commutació entre el subministrament normal de la xarxa i el

d'emergència, serà automàtic i previngut de tal forma que no puguin funcionar de manera simultània les dos alimentacions, disposant per tant, d'enclavament mecànic i elèctric.

El funcionament del sistema de commutació automàtica serà el següent:

- En primer lloc és connectaran els interruptors del circuit principal i el d’emergència o auxiliar.

- El relè de tensió rebrà tensió a través de la xarxa principal. El contactor auxiliar es connectarà immediatament, impedint als seus contactes d’obertura la connexió del contactor de la xarxa auxiliar, mentre que els seus contactes tancaran el circuit del contactor de la xarxa principal.

- El contactor de la xarxa principal es connectarà, quedant així la xarxa principal connectada al consumidor. El contactor de la xarxa auxiliar estarà enclavat mentre no existeixi un tall a la xarxa principal.

- En el cas que la xarxa principal es quedi sense tensió, o bé que la tensió baixi per sota del nivell prefixat en el relè de tensió, el contactor es desconnectarà, els seus contactes (normalment tancats) obriran el circuit principal, m’entres que els contactes del contactor auxiliar (normalment oberts) tancaran el circuit.

- El contactor auxiliar es connectarà quedant la xarxa auxiliar connectada al consumidor.

- El retorn de la xarxa auxiliar a la xarxa principal es realitzarà automàticament, a partir del moment en què la tensió principal sobrepassi el valor regulat en el relè de tensió.

2.8.12 Centre de transformació

En aquest projecte s’ha escollit un centre de transformació prefabricat de la casa ORMAZABAL model PFU-4, ja que aquesta és la solució que millor s’adapta a les necessitats de la nau que ens ocupa, tant per temes constructius, funcionals com econòmics.


- 108 -

Figura 2.54. CT prefabricat Ormazabal PFU-4

2.8.12.1 Emplaçament del centre de transformació

L’emplaçament del centre de transformació l’indica la companyia subministradora i

serà a la cantonada que delimita la parcel·la del client amb la parcel·la del seu veí, al C/ Comerç. L’emplaçament del Centre es pot veure al plànol 3.

2.8.12.2 Potència del Centre de Transformació

Aquest centre de transformació transformarà la tensió de la línia d’Alta Tensió (ens

podem trobar documents on encara es parli de Mitja Tensió, que actualment no existeix i per tant, es refereix a Alta Tensió) de 25 kV a 400 V, ja que aquesta és la tensió que alimentarà la nau.

Per saber la potència del transformador s’ha tingut en compte la potència aparent que obtenim després d’haver aplicat els coeficient de simultaneïtat, d’utilització i de majorització. En aquest cas és d’uns 130 kVA.

A aquesta potència se li ha aplicat un coeficient d’ampliació de 1,5 per preveure futures ampliacions i el resultat obtingut és de 195 kVA, per tant hem escollit un transformador de 250 kVA, ja que amb aquesta potència anem sobrats de cara al futur.

2.8.12.3 Característiques del CT prefabricat

2.8.12.3.1 Xarxa d’alimentació

El Centre de transformació s’alimenta d’una xarxa subterrània de Mitja Tensió de 25 kV i 50 Hz. i amb un nivell d’aïllament segons MIE-RAT 12. Els cables de 25 kV que aniran des d’aquesta línia subterrània fins al C.T., aniran enterrats en una rasa de profunditat 0.9 m. La responsabilitat i els costos de traçat d’aquesta línia aniran a càrrec de l’empresa subministradora FECSA-ENDESA.

Per al càlcul de la intensitat primària de curtcircuit es tindrà en compte una potència de curtcircuit de 500 MVA en la xarxa de distribució, dada proporcionada per FECSA-ENDESA.


- 109 -

Amb aquesta potència tenim una intensitat de curtcircuit primària (Iccp) de 11,55 kA.

2.8.12.3.2 Característiques constructives

El centre de transformació PFU-4 de superfície i maniobra (tipus caseta) consta d’un embolcall de formigó, d’estructura monobloc, en l’interior del qual s’incorporen tots els elements elèctrics des de la paramenta de Mitja Tensió fins als quadres de Baixa Tensió, incloent els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre els diversos elements.

Aquests Centres de Transformació presenten com a principal avantatge el fet de que

tant la construcció, com el muntatge i equipament interior poden ser realitzats integrament a fàbrica, garantint una qualitat uniforme i reduint considerablement els treballs d’obra civil i muntatge en el punt de la instal·lació. A més, el seu disseny permet la seva instal·lació tant en zones de caràcter industrial com en entorns urbans.

L’embolcall del centre és de formigó armat vibrat i es composa de dues parts: una

aglutina el fons i les parets, que incorporen les portes i les reixes de ventilació natural i una altra que constitueix el sostre.

Les peces construïdes de formigó ofereixen una resistència característica de 300

kg/cm². A més disposa d’una armadura metàl·lica que permet la interconnexió entre si i al col·lector de terra. Les portes i reixes estan aïllades elèctricament, presentant una resistència de 10 kOhm respecte de la terra de l'embolcall.

L’acabat del centre es realitza amb pintura acrílica rugosa, de color blanc en les parets i color marro en sostres, portes i reixes de ventilació.

2.8.12.3.3 Accés L’entrada al centre es realitza a través d’una porta en la part frontal, que dona accés

a la zona de l’aparamenta, en la que es troben les cel·les de Mitja Tensió, quadres de Baixa Tensió i elements de control del centre.

La porta presenta una resistència de 10 kOhm respecte l’embolcall. Obrirà 180º cap a l’exterior mitjançant frontisses i podrà mantenir-se a 90º mitjançant elements metàl·lics de subjecció. Aquesta haurà de tenir un sistema de tancament per tal de garantir-ne l’estanqueïtat en cas de situacions climàtiques adverses i per evitar l’entrada al centre de transformació de persones no autoritzades.

2.8.12.3.4 Instal·lació

La instal·lació del Centre de Transformació és senzilla, ja que les operacions “in situ” es redueixen al seu posicionament en l’excavació, i al connexionat dels cables de l’escomesa que s’introdueixen al centre a través d’uns forats semiperforats a la seva base.

Amb la finalitat d’obtenir un repartiment equilibrat de les càrregues sobre el terreny, es col·locarà una capa d’arena anivelladora de 10 cm de gruix.


- 110 -

2.8.12.3.5 Ventilació

Les reixes de ventilació natural estan formades per làmines en forma de “V” invertida, dissenyades per formar un laberint que evita l'entrada d’aigua de la pluja al centre de transformació i es complementa cada reixa interiorment amb una malla per evitar l’entrada de petits animals o insectes.

L’evacuació del calor generat a l’interior del CT s’efectuarà segons com s’indica en la MIE-RAT 014 apartat 3.3, i s’utilitzarà únicament el sistema de ventilació natural. La ubicació de les reixes de ventilació es dissenyarà de tal manera que permeti la circulació de l’aire pel voltant del transformador. L’anàlisi i el càlcul de la ubicació i la superfície de les reixes de ventilació es realitza a fàbrica.

2.8.12.3.6 Dimensions

Les dimensions del centre venen detallades a la següent taula:

CENTRE TRANSFORMACIÓ PFU-4

Dimensions exteriors

Longitud (mm) 4460 Amplada (mm) 2380 Altura (mm) 3240

Superfície (m2) 10,7 Altura vista (mm) 2780

Dimensions interiors

Longitud (mm) 4280 Amplada (mm) 2200 Altura (mm) 2550

Superfície (m2) 9,4

Dimensions excavació Longitud (mm) 5260 Amplada (mm) 3180

Profunditat (mm) 560 Pes (kg) 12500 Taula 2.33. Dimensions CT PFU-4

2.8.12.4 Components del Centre de transformació Els components bàsics que es distingeixen en aquest C.T. són aquests:

- La cel·la de Línia. - La cel·la de protecció del transformador. - El transformador A.T./B.T. - El quadre general de B.T. amb la seva paramenta de maniobra i protecció. - La cel·la de mesura.

Aquests elements venen incorporats al CT prefabricat, ja que es dimensionen i es

munten a fàbrica a partir de les dades que oferim. Per les nostres necessitats i les condicions que indica l’empresa subministradora, s’ha escollit un CT que és propietat del client, per tant dins del CT també hi haurà el comptador i les proteccions de BT. El tipus de transformador escollit és de 250 kVA en bany d’oli. Les característiques del transformador escollit es mostren en el pròxim apartat.


- 111 -

Transformador de potència Tenint en compte la previsió de potencia, hem decidit instal·lar un transformador

trifàsic reductor de tensió, amb neutre accessible en el secundari, de potencia 250 kVA, de refrigeració natural en oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria de 420 V en buit. Aquest transformador és de la casa COTRADIS amb una tensió màxima de l’equip de 36 kV i una protecció IP 33.

Ens hem decidit pel tipus de transformador en bany oli, per les avantatges que ens ofereix respecte el transformador d’oli, com poden ser el preu i les dimensions. Per contra els transformadors amb refrigeració en bany d’oli, necessiten un manteniment i un sistema de recollida d’oli.

2.8.12.5 Instal·lació de la posta a terra del Centre de transformació

Per als càlculs a realitzar s’utilitzaran els procediments del ”Mètode de càlcul i projecte d’instal·lacions de posta a terra per a centres de transformació de tercera categoria“, editat per UNESA.

Terra de Protecció Es connectaran a aquest sistema les parts metàl·liques de la instal·lació que no

estiguin en tensió normalment però poden estar-hi per defectes d’aïllament, averies o causes fortuïtes, tals com xassís i bastidors dels aparells de maniobra, envoltants metàl·liques de les cabines prefabricades i carcasses dels transformadores.

Terra de servei Es connectaran a aquest sistema el neutre del transformador i la terra dels

secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura. Per a la posta a terra de servei s’utilitzaran piques en fila de diàmetre 14 mm. i

longitud 2 m., unides mitjançant conductor nu de Cu de 50 mm2 de secció. El valor de la resistència de posta a terra d’aquest elèctrode haurà de ser inferior a 37 W.

La connexió des del centre fins la primera pica de l’elèctrode es realitzarà amb cable de Cu de 50 mm2, aïllat de 0,6/1 kV sota tub de plàstic amb grau de protecció al impacte mecànic de 7 com mínim.

2.8.12.6 Proteccions del CT En els centres de transformació en els que els transformadors estan refrigerats per

oli líquid inflamable, haurà de considerar-se la protecció contra incendis i la possible propagació d’aquests, als locals propers. En els C.T. que exigeixen una protecció contra incendis han de considerar-se dos sistemes:

- Sistema passiu. - Sistema actiu.

El sistema passiu consistirà en la construcció del pou de recollida d’oli, amb apagafocs i en obra civil que haurà de ser amb resistència al foc de parets i sostre.

El sistema actiu consistirà en un equip d’extinció del foc de funcionament automàtic, activat pels adequats censors o detectors, el qual s’haurà d’instal·lar quan se sobrepassin els 600 litres d’oli per transformador o un volum total de 2400 litres per al total dels transformadors.


- 112 -

2.8.12.7 Enllumenat senyalització i material de seguretat Els elements de senyalització i material de seguretat, venen amb el CT prefabricat

sota comanda, és a dir, que la il·luminació, extintor d’incendi, etc, ja venen muntats de fàbrica segons les necessitats i/o exigències del nostre CT.

2.8.12.7.1 Enllumenat del centre de transformació En l’interior del C.T. s’instal·laran uns focus lluminosos que estaran col·locats

sobre suports rígids i disposats de tal forma que es mantingui la màxima uniformitat possible en la il·luminació. S’haurà de poder efectuar la substitució de les làmpades sense necessitat de desconnectar l’alimentació. Els interruptors d’enllumenat estaran situats al costat de les portes d’accés, podent-se instal·lar commutadors o telerruptors.

Independentment d’aquest enllumenat pot existir un enllumenat d’emergència amb generació autònoma, el qual entrarà en funcionament automàticament davant d’un tall del servei elèctric. Tindrà una autonomia mínima de 2 hores, amb un nivell lluminós no inferior a 5 lux.

2.8.12.7.2 Senyalització i material de seguretat

El C.T. haurà de complir les següents prescripcions: - Les portes d’accés al C.T. i les portes i pantalles de protecció de les cel·les,

portaran el cartell de risc elèctric, segons dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.4.10, model AE-10.

- En un lloc molt visible de l’interior del C.T se situarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis a prestar en cas d’accident d’una persona. El seu contingut es referirà a la forma d’aplicar la respiració boca a boca i el massatge cardíac.

- En aquells C.T. en els que sigui necessari realitzar maniobres amb perxa, estaran equipats amb una banqueta aïllant, damunt de la qual es col·locarà l’operari a utilitzar la perxa.

- La instal·lació elèctrica de B.T. per al servei propi del C.T. estarà protegida per un interruptor diferencial d’alta sensibilitat (30 mA) segons la norma UNE 20.383.

En el C.T. es disposarà dels següents elements de seguretat: La perxa aïllant i perxa de salvament. També s’hauria de disposar, un parell de

guants aïllants per AT de 30kV i un altre parell per a BT de 2,5kV, verificador òptic i acústic de tensió, placa amb les cinc regles d’or de la maniobra en instal·lacions en tensió i altres elements tal com cisalla aïllada, respirador boca a boca, etc.

En el cas de les cel·les portaran una sèrie d’enclavaments funcionals que permetin: que només sigui possible tancar l’interruptor amb el seccionador de terra obert i el panell d’accés tancat, que el tancament del seccionador de posta a terra només sigui possible si l’interruptor està obert, que l’obertura del panell d’accés al compartiment de cables només sigui possible quan el seccionador de posta a terra estigui tancat i que quan el panell


- 113 -

davanter estigui retirat, sigui possible obrir el seccionador de posta a terra per a assaig de cables però no tancar l’interruptor.

2.8.12.8 Mesures i comprovacions Un cop muntat completament el C.T. abans de la seva posta en servei és necessari

sol·licitar la pertinent autorització a la Delegació d’Indústria o a les Direccions Generals de Seguretat Industrial.

Les comprovacions d’obligat compliment són: - Comprovació de les proteccions de sobreintensitats. - Fusibles. - Relès. - Comprovació de tots els enclavaments de les cel·les de A.T. - Comprovació de la temperatura de l’oli dels transformadors. - Comprovació de les línies de posta a terra.

També es realitzaran les següents mesures:

- Mesura de la resistivitat del terreny. - Mesura de la resistència de terra. - Mesura de la tensió de contacte i de la tensió de pas aplicades. - Mesura de les tensions de contacte transferides.

2.8.13 Implantació del sistema de Protecció Contra Incendis

A continuació es mostren els tipus i models dels diferents dispositius instal·lats. Les marques i models d’aquests no tenen per que ser aquests, poden ser de característiques similars:

- Polsador manual Siemens FDM223 - Alarma acústica marca Siemens model AGN 24.6 - Alarma òptica marca Siemens model ALB24.1R - Central d’incendis: Per realitzar la protecció d’incendis fa falta una central

d’incendis que s’encarrega de centralitzar les entrades (sensors, polsadors, etc.) i sortides (sirena, senyal lluminosa, etc.) i accionar les sortides segons la senyal rebuda per les entrades. El tipus elegit per aquest establiment és una central de la marca Siemens model FC 72.

2.8.13.1 Extintors escollits en aquest projecte

Extintors de pols polivalent Es col·locaran 9 extintors de pols polivalent ABC de 6 kg. i un altre de 50 kg mòbil

sobre rodes (aquest anirà col·locat al costat de la sala del dipòsit de combustible que subministra al grup electrogen), amb eficàcia 21A-113B-C per a extinció de foc de matèries sòlides, líquides, productes gasosos i incendis d’equips elèctrics, d’agent extintor


- 114 -

amb suport, manòmetre i filtre amb difusor, segons norma UNE-3110, totalment instal·lat. Certificat per AENOR.

Figura 2.55. Extintors de pols ABC de 6 i 50 kg.

Extintor de CO2 Es col·locaran 4 Extintors de CO2 de 5 kg., amb eficàcia 89B per a extinció en

zones amb corrent elèctrica i focs de classe B, extingeix el foc per dos formes, refredament per absorció de calor i desplaçament d’oxigen. Aquests es col·locaran al costat del quadre general, al costat dels subquadres i al costat del torn.

Figura 2.56. Extintor de CO2

2.8.13.2 Senyalització Es procedirà a la senyalització de les sortides d’ús habitual o d’emergència, així

com la dels mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual, quan no siguin fàcilment localitzables des d’algun punt de la zona protegida, tenint en compte el que marca el Reglament de senyalització dels centres de treball, aprovat pel Real Decreto 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut al treball.

En el nostre cas realitzarem la senyalització dels extintors i dels recorreguts d’evacuació.

La senyalització utilitzada per la localització del extintors és la següent:


- 115 -

Figura 2.57: diferents senyals utilitzades per a la indicació d’extintors

La senyalització utilitzada en els recorreguts d’evacuació i en les sortides d’aquests

és la següent:

Figura 2.58: diferents senyals utilitzades per a l’evacuació del personal

La senyalització utilitzada pels polsadors d’emergència són:

Figura 2.59: senyal utilitzada per als polsadors d’alarma

Pel que fa a la il·luminació dels recorreguts d’evacuació, s’utilitzaran senyals de sortida conforme els criteris següents:

a) Sortides del recinte. b) La senyal del rètol “Sortida d’emergència” s’haurà d’utilitzar en tota

sortida destinada a aquest ús. c) Senyals indicatives de direcció dels recorreguts. d) Senyals de bifurcacions que puguin portar a error del recorregut. e) Indicar que no són de sortida les portes que poden portar a error. f) Senyals disposades de forma coherent. g) Les dimensions seran:


- 116 -

- 210 x 210mm quan la distància d’observació de la senyal no sigui major de 10m.

- 420 x 420mm quan la distància d’observació estigui entre 10 i 20m.

- 594 x 594mm quan la distància d’observació estigui entre 20 i 30m.

2.9 Planificació

La planificació de l’obra a realitzar la farem utilitzant el diagrama de Gantt, on es

mostren les activitats a realitzar, la durada i relació d’aquestes. La planificació es fa seguint l’horari laboral que és de 8 hores al dia de dilluns a

divendres, per tant, fa un total de 40 hores setmanals, tenint el cap de setmana de descans. Per la realització del diagrama s’ha tingut en compte el volum de treballadors i la

simultaneïtat a l’hora de realitzar les activitats.


- 117 -

Figura 2.60. Esquema de la planificació


- 118 -

2.10 Ordre de prioritats

L’ordre de prioritat dels documents serà el següent:

- Plànols

- Plec de condicions

- Pressupost

- Memòria




3. ANNEXES


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA ANNEXES

- 119 -

Índex Annexes Índex Annexes ................................................................................................................... 119 3.1 Documents de partida ............................................................................................... 123 3.2 Càlcul de la instal·lació elèctrica de baixa tensió .................................................... 123

3.2.1 Demanda de potència ........................................................................................... 123 3.2.2 Dimensionat de la instal·lació ............................................................................. 128

3.2.2.1 Fórmules utilitzades ................................................................................... 128 3.2.2.2 Consideracions de càlcul ........................................................................... 132 3.2.2.3 Càlcul de la Línia: DI (des del Centre de Transformació) ......................... 135 3.2.2.4 Càlcul de la Línia: RESERVA .................................................................. 136 3.2.2.5 Càlcul de la Línea: Bateria Condensadors ................................................. 136 3.2.2.6 Càlcul de la Línia: M2 TREPANT 2 ......................................................... 137 3.2.2.7 Càlcul de la Línia: M8 SERRA 1 .............................................................. 138 3.2.2.8 Càlcul de la Línia: M11 PREMSA ............................................................ 139 3.2.2.9 Càlcul de la Línia: M13 ESMERILADORA. 2 ......................................... 139 3.2.2.10 Càlcul de la Línia: M14 CISALLA ......................................................... 140 3.2.2.11 Càlcul de la Línia: M15 ASPIRADOR ................................................... 141 3.2.2.12 Càlcul de la Línia: M16 NETEJADOR ................................................... 142 3.2.2.13 Càlcul de la Línia: PIC 2 CETACT 2 ...................................................... 142 3.2.2.14 Càlcul de la Línea: PIC 3 CETACT 3 ..................................................... 143 3.2.2.15 Càlcul de la Línea: GRUP 1 .................................................................... 144

3.2.2.15.1 Càlcul de la Línia: IEXT1 ................................................................ 144 3.2.2.15.2 Càlcul de la Línia: IEXT2 ................................................................ 145 3.2.2.15.3 Càlcul de la Línea: IEXT3 ............................................................... 146



3.2.2.18 Càlcul de la Línia: GRUP 4 ..................................................................... 156 3.2.2.18.1 Càlcul de la Línia: IT7 ..................................................................... 156 3.2.2.18.2 Càlcul de la Línia: IEMT7 ............................................................... 157 3.2.2.18.3 Càlcul de la Línia: IT8 ..................................................................... 158 3.2.2.18.4 Càlcul de la Línia: IEMT8 ............................................................... 158


- 120 -

3.2.2.18.5 Càlcul de la Línia: IT9 ..................................................................... 159 3.2.2.19 Càlcul de la Línia: GRUP 5 ..................................................................... 160

3.2.2.19.1 Càlcul de la Línia: ISE ..................................................................... 160 3.2.2.19.2 Càlcul de la Línea: IEMSE .............................................................. 161 3.2.2.19.3 Càlcul de la Línea: ISC .................................................................... 162 3.2.2.19.4 Càlcul de la Línia: IEMSC ............................................................... 162 3.2.2.19.5 Càlcul de la Línia: PUG3 ................................................................. 163

3.2.2.20 Càlcul de la Línia: SQ2 ............................................................................ 163 3.2.2.21 Càlcul de la Línia: GRUP 6 ..................................................................... 164

3.2.2.21.1 Càlcul de la Línia: IOE1 .................................................................. 165 3.2.2.21.2 Càlcul de la Línia: IEMOE1 ............................................................ 165 3.2.2.21.3 Càlcul de la Línia: IOE2 .................................................................. 166 3.2.2.21.4 Càlcul de la Línia: IEMOE2 ............................................................ 167 3.2.2.21.5 Càlcul de la Línea: IOE3 .................................................................. 167 3.2.2.21.6 Càlcul de la Línia: IEMOE3 ............................................................ 168

3.2.2.22 Càlcul de la Línia: GRUP 7 ..................................................................... 169 3.2.2.22.1 Càlcul de la Línea: IALN ................................................................. 169 3.2.2.22.2 Càlcul de la Línia: IEMALN ........................................................... 170 3.2.2.22.3 Càlcul de la Línea: PUG2 ................................................................ 170

3.2.2.23 Càlcul de la Línia: GRUP 8 ..................................................................... 171 3.2.2.23.1 Càlcul de la Línia: M20 TERMO .................................................... 172 3.2.2.23.2 Càlcul de la Línia: M21 A/C ............................................................ 172

3.2.2.24 Càlcul de la Línia: M1 TREPANT 1 ....................................................... 173 3.2.2.25 Càlcul de la Línia: M3 TORN ................................................................. 173 3.2.2.26 Càlcul de la Línia: M4 COMPR.1 ........................................................... 174 3.2.2.27 Càlcul de la Línia: M5 COMPR.2 ........................................................... 175 3.2.2.28 Càlcul de la Línia: M6 DESM. RODES.1 ............................................... 176 3.2.2.29 Càlcul de la Línia: M7 DESM. RODES.2 ............................................... 176 3.2.2.30 Càlcul de la Línia: M9 ELEVADOR 1 .................................................... 177 3.2.2.31 Càlcul de la Línia: M10 ELEVADOR 2 .................................................. 178 3.2.2.32 Càlcul de la Línia: M12 ESMER. 1 ......................................................... 179 3.2.2.33 Càlcul de la Línia: M17 M. PORTA 1 .................................................... 179 3.2.2.34 Càlcul de la Línia: M18 M. PORTA 2 .................................................... 180 3.2.2.35 Càlcul de la Línia: M19 M. PORTA COR. ............................................. 181 3.2.2.36 Càlcul de la Línia: VI1 VENT 1 .............................................................. 181 3.2.2.37 Càlcul de la Línia: VI2 VENT 2 .............................................................. 182 3.2.2.38 Càlcul de la Línia: VE1 EXTRACTOR 1 ............................................... 183 3.2.2.39 Càlcul de la Línia: VE2 EXTRACTOR 2 ............................................... 184 3.2.2.40 Càlcul de la Línia: PIC 1 CETACT 1 ...................................................... 184 3.2.2.41 Càlcul de la Línia: PIC 4 CETACT 4 ...................................................... 185 3.2.2.42 Càlcul de la Línia: SQ1 ............................................................................ 186 3.2.2.43 Càlcul de la Línia: GRUP 9 ..................................................................... 186

3.2.2.43.1 Càlcul de la Línia: IM ...................................................................... 187 3.2.2.43.2 Càlcul de la Línia: IEMM ................................................................ 188 3.2.2.43.3 Càlcul de la Línia: PUG1 ................................................................. 188 3.2.2.43.4 Càlcul de la Línia: IV ....................................................................... 189 3.2.2.43.5 Càlcul de la Línea: IEMV ................................................................ 190


- 121 -

3.2.2.44 Càlcul de l’embarrat quadre general de comandament i protecció .......... 190 3.2.2.45 Resultats del càlcul de les corrents curtcircuits ....................................... 191

3.2.3 Càlcul de la secció de les canalitzacions ............................................................. 194 3.2.4 Càlcul de la posta a terra ...................................................................................... 196 3.2.5 Càlcul del parallamps ........................................................................................... 198

3.2.5.1 Procediment de verificació ........................................................................ 198 3.2.5.2 Descripció de la instal·lació ....................................................................... 199

3.2.6 Càlcul de la compensació d’energia reactiva ....................................................... 200 3.2.6.1 Fórmules utilitzades pel càlcul de la compensació d’energia reactiva ...... 200 3.2.6.2 Càlcul de la Bateria de Condensadors ...................................................... 201

3.3 Càlcul del Centre de Transformació ........................................................................ 202

3.3.1 Càlcul de la potència del C.T. .............................................................................. 202 3.3.2 Càlcul de les intensitats d’alta i baixa tensió ....................................................... 202 3.3.3 Càlcul de les corrents de curtcircuit ..................................................................... 203

3.3.3.1 Corrent de curtcircuit al costat d’alta tensió .............................................. 203 3.3.3.2 Corrent de curtcircuit al costat de baixa tensió .......................................... 204

3.3.4 Dimensionat de l’embarrat ................................................................................... 204 3.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent ......................................................... 204 3.3.4.2 Comprovació per sol·licitació electrodinàmica. ........................................ 204 3.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit. .................................. 205

3.3.5 Protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ..................................................... 205 3.3.6 Dimensionat de la ventilació del C.T ................................................................... 206 3.3.7 Dimensionat del pou apagafocs ........................................................................... 207 3.3.8 Instal·lació de posta a terra del C.T ..................................................................... 207

3.3.8.1 Investigació de les característiques del terreny.......................................... 207 3.3.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim corresponent a l’eliminació del defecte. ......................................... 207 3.3.8.3 Disseny preliminar de la instal·lació de posta a terra ................................ 208 3.3.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra .............................................. 208 3.3.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació ................................... 210 3.3.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de la instal·lació ................................... 210 3.3.8.7 Càlcul de les tensions aplicades ................................................................. 210 3.3.8.8 Investigació de les tensions transferibles a l’exterior ................................ 212

3.4 Càlcul del grup electrogen ........................................................................................ 212 3.5 Càlculs lumínics ......................................................................................................... 215

3.5.1 Criteris de càlcul .................................................................................................. 215 3.5.2 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el DIALux 4.7 .................................. 215

3.5.2.1 Enllumenat interior .................................................................................... 216 3.5.2.2 Enllumenat exterior ................................................................................... 236

3.5.3 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el Daisalux ........................................ 239 3.5.3.1 Càlculs Enllumenat d’emergència ............................................................. 239

3.6 Càlcul de la protecció contra incendis ..................................................................... 261

3.6.1 Càlcul de la densitat càrrega ponderada .............................................................. 261


- 122 -

3.6.2 Càlcul del nivell de risc intrínsec ......................................................................... 263 3.6.3 Sectorització de l’establiment industrial .............................................................. 264 3.6.4 Ocupació .............................................................................................................. 265 3.6.5 Evacuació ............................................................................................................. 266

3.7 Càlcul de la ventilació ............................................................................................... 266 3.8 Càlcul de la climatització .......................................................................................... 267 3.9 Catàlegs ...................................................................................................................... 269

3.9.1 Catàleg equips climatització ............................................................................... 269 3.9.2 Catàleg enllumenat emergència .......................................................................... 271 3.9.3 Catàleg equip compensació energia reactiva ...................................................... 272 3.9.4 Catàleg quadre general i subquadres ................................................................... 274 3.9.5 Catàleg grup electrogen ....................................................................................... 277 3.9.6 Transformador ..................................................................................................... 279 3.9.7 Catàleg elements de la PCI .................................................................................. 280 3.9.8 Catàleg preses d’ús industrial tipus CETACT ..................................................... 287 3.9.9 Catàleg ventilador/extractor ................................................................................. 288


- 123 -

3.1 Documents de partida

La documentació de partida de la que disposem són les dades constructives de l’establiment industrial i dels aparells i màquines que s’hi instal·laran.

A partir d’aquests documents, es realitza el disseny de la instal·lació elèctrica, de l’alimentació de la nau industrial, del Centre de Transformació,de la protecció contra incendis, de la instal·lació d’enllumenat interior i exterior de la nau i de la ventilació i climatització. 3.2 Càlcul de la instal·lació elèctrica de baixa tensió

Els càlculs elèctrics es realitzen amb l’ajuda d’un programa informàtic amb el qual

s’ha fet el disseny de la instal·lació, segons els elements a instal·lar. Una vegada introduïts tots els paràmetres s’ha comprovat que les seccions del cable, el tipus de cable, les proteccions i les caigudes de tensió resultants eren correctes.

El programa informàtic utilitzat forma part d’una col·lecció de programes per al càlcul d’instal·lacions elèctriques. Es tracta del mòdul CIEBT del programa DMelect.

Els paràmetres per al càlcul són entre altres: coeficients de majorització, coeficients de simultaneïtat, cosφ, potència nominal, tipus de cable, longitud de càlcul, etc..

3.2.1 Demanda de potència

En l’apartat 2.8.3.1, ja s’ha explicat el significat dels valors que es mostren a la següent taula. Aquí es veu com i quines fórmules s’han aplicat per obtenir el valors de la taula.

Potència de càlcul (Pcalc): la potència de càlcul s’obté a partir de la Pn, la qual s’ha obtingut de la placa de característiques o dels catàlegs del fabricant. Amb aquesta potència i aplicant els coeficients Ku, Ks i Km, s’obté la Potència calculada.

(Equació 3.1)

Potència aparent (Scalc): La potència aparent s’obté aplicant a la Pcalc el cos φ corresponent al receptor.

(Equació 3.2)

La potència nominal de les preses industrials tipus CETACT s’ha obtingut de la

següent manera:


- 124 -

Figura 3.1. Presa CETACT escollida

3 preses de 230 V (16A) = 3 x 3.450 = 10.350 3 preses de 400 V (32 A) = 2 x 15.000 = 30.000 S’ ha agafat 2 x 15.000 ja que només es tenen dos soldadors que es connecten en

trifàsic i arriben a 15 kW i per tant, serà la màxima potència que es podria aconseguir per presa.

TOTAL = 40.350 W Aplicant un Ku de 0,6 i un Ks de 0,4 tenim: 9.684 kW de Pn per toma

Ref. Descripció Pn (kW) Cos φ Ku Ks Km Pcalc (kW)

Scalc (kVA)

M1 Trepant de columna engranatges

3 0.82 0.9 0.8 1.25 2.7 3.3

M2 Trepant de columna corretges 1.5 0.85 0.9 0.8 1.25 1.35 1.6

M3 Torn 7.5 0.85 0.8 0.8 1.25 6 7.06 M4 Compressor 1 7 0.85 0.8 0.8 1.25 5.6 6.59 M5 Compressor 2 7 0.85 0.8 0.8 1.25 5.6 6.59

M6 Desmuntadora rodes petites 1.2 0.82 0.9 0.8 1.25 1.08 1.32

M7 Desmuntadora rodes grans 3.3 (1.8+1.5) 0.82 0.9 0.7 1.25 2.6 3.17

M8 Serra de cinta 3 0.85 1 0.8 1.25 3 3.53 M9 Elevador 1 3 0.86 1 0.8 1.25 3 3.49 M10 Elevador 2 3 0.86 1 0.8 1.25 3 3.49

M11 Premsa motoritzada 7.5 0.84 0.9 0.8 1.25 6.75 8.04

M12 Esmeriladora 1 1.1 0.82 0.9 0.8 1.25 1 1.22 M13 Esmeriladora 2 1.1 0.82 0.9 0.8 1.25 1 1.22 M14 Cisalla 7.5 0.85 1 0.8 1.25 7.5 8.82 M15 Aspirador 4 0.84 1 0.8 1.25 4 4.76

M16 Netejador a pressió 8.4 0.84 1 0.8 1.25 8.4 10


- 125 -

M17 Motor porta 1 0.74 0.85 1 0.8 1.25 0.74 0.87 M18 Motor porta 2 0.74 0.85 1 0.8 1.25 0.74 0.87

M19 Motor porta corredissa 0.2 0.85 1 0.8 1.25 0.2 0.24

IT1 Il·luminació taller encesa 1 1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31

IT2 Il·luminació taller encesa 2

1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31


1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31







ISE Il·luminació sales elèctriques

0.34 1 1 1 1.8 0.61 0.61

ISC Il·luminació sala combustible

0.124 1 1 1 1.8 0.22 0.22

IV Il·luminació vestuaris 0.192 1 1 1 1.8 0.35 0.35

IM Il·luminació magatzem 0.224 1 1 1 1.8 0.41 0.41

VI1 Ventiladors impulsió (4) 1.8 0.84 1 0.8 1.25 1.80 2.14

VI2 Ventiladors impulsió (3)

1.35 0.84 1 0.8 1.25 1.35 1.61

VE1 Ventiladors extracció (4) 1.8 0.84 1 0.8 1.25 1.8 2.14


PIC1 Preses industrials CETACT 1*

9.7 0.8 0.5 0.4 1 1.94 2.43

PIC2 Preses industrials CETACT 2* 9.7 0.8 0.5 0.4 1 1.94 2.43




- 126 -

IEMT1 Llums emergèn. taller 1

0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03

IEMT2 Llums emergèn. taller 2 0.024 1 1 1 1.8 0.04 0.04




0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03




IEMSE Llums emergèn. sales elèctriques 0.024 1 1 1 1.8 0.04 0.04

IEMSC Llums emergèn. sala combustible 0.008 1 1 1 1.8 0.01 0.01

IEMM Llums emergèn. magatzem 0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03

IEMV Llums emergèn. vestuaris

0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03

IEXT1 Il·luminació exterior

0.75 1 1 1 1.8 1.35 1.35

IEXT2 Il·luminació exterior

0.67 1 1 1 1.8 1.2 1.2

IEXT3 Il·luminació exterior 0.67 1 1 1 1.8 1.2 1.2

PUG1 Preses d’ús general (8) 3.45 0.8 0.25 0.2 1 1.38 1.73

IOE1 Il·lum. Oficina i escales 1 0.196 1 1 1 1.8 0.36 0.36



IALN Il·luminació arxiu, lavabo i sala neteja

0.192 1 1 1 1.8 0.35 0.35


3.45 0.8 0.25 0.2 1 1.73 2.16

IEMOE1 Llums emergèn. oficina i escala 0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03


- 127 -

IEMOE2 Llums emergèn. oficina i escala

0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03


IEMALN Llums emergèn. arxiu, lavabo i sala neteja

0.032 1 1 1 1.8 0.06 0.06

M20 Termo elèctric 2 1 1 1 1 2 2 M21 Equip inverter 1.5 0.85 1 0.8 1.25 1.5 1.77


3.45 0.8 0.25 0.2 1 0.69 0.86

*El càlcul de la potència està sobre la taula TOTAL 113.80 130.10

Taula 3.1. Previsió de potència

El resum de potències queda així:

Potència activa instal·lada total: 145,4 kW Potència activa de càlcul total: 113,8 kW Potència aparent total: 130,1 kVA Amb aquests valors es pot obtenir el cosφ mitjà de la instal·lació que servirà per

escollir l’equip de millora del factor de potència. Aquest cosφ mitjà s’obté amb la següent expressió:

à ..

(Equació 3.3)

Aplicant aquesta equació obtenim:

à ..

,!", 0,88


- 128 -

3.2.2 Dimensionat de la instal·lació

3.2.2.1 Fórmules utilitzades

• Per al càlcul dels conductors i proteccions, s’utilitzen les següents expressions:

Sistema Trifàsic

%&. .√() * (Equació 3.4)

+ , - ..()/ 0 , - .12345

"""()673 / = V (Equació 3.5)

Sistema Monofàsic:

%&. .() * (Equació 3.6)

+ ,8- ..()/ 0 ,8- .12345

"""()673 /= V (Equació 3.7)

On: Pcalc. = Potència de Càlcul en Watts. L = Longitud de Càlcul en metres. e = Caiguda de tensió en Volts. K = Conductivitat. I = Intensitat en Ampers. U = Tensió de Servei en Volts (Trifàsica ó Monofàsica). s = Secció del conductor en mm². cos φ = Cosinus de fi. Factor de potència. η = Rendiment. (Per línies motor). n = Núm. de conductors per fase. Xu = Reactància per unitat de longitud en mΩ/m.


- 129 -

Fórmula Conductivitat Elèctrica

1/; (Equació 3.8) ; ;8"<1 0 = >? @ 20BC (Equació 3.9)

? ?" 0 <>?àD @ ?"B >%/%àDB8C (Equació 3.10)

Sent: K = Conductivitat del conductor a la temperatura T. ρ = Resistivitat del conductor a la temperatura T. ρ

20 = Resistivitat del conductor a 20ºC:

Cu = 0.018 Al = 0.029

α= Coeficient de temperatura: Cu = 0.00392 Al = 0.00403

T = Temperatura del conductor (ºC). T

0 = Temperatura ambient (ºC):

Cables enterrados = 25ºC Cables al aire = 40ºC

Tmàx

= Temperatura màxima admissible del conductor (ºC):

XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC

I = Intensitat prevista pel conductor (A). Imax

= Intensitat màxima admissible del conductor (A).

Fórmules de curtcircuit

%EFG HI√J

(Equació 3.11)

On: IpccI: Intensitat permanent de c.c. al inici de línia (kA) Ct: Coeficient de tensió V: Tensió trifàsica (V) Zt: Impedància total en mΩ, aigües amunt del punt de c.c. (sense incloure la línia o circuit per estudiar)

%EKGHIL8J (Equació 3.12)

On: IpccF: Intensitat permanent de c.c. al inici de línia (kA) Ct: Coeficient de tensió Vf: Tensió monofàsica (V)


- 130 -

Zt: Impedància total en mΩ, incloent la pròpia de la línia o circuit (per tant, és igual a la impedància en origen, més la pròpia del conductor o línia). La impedància total fins al punt de curtcircuit serà:

M NOP8 0 Q8R (Equació 3.13)

On: Rt = suma de les resistències de les línies aigües amunt fins al punt de c.c. (R1 + R2 + ....... + Rn ) Xt = suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins al punt de c.c. (Xt1 + Xt2 + ...... + Xn)

P -"""HS. >TUB (Equació 3.14)

Q 12- >TUB (Equació 3.15)

On: R : Resistència de la línia (Ω) X : Reactància de la línia (Ω) L : Longitud de la línia (m) CR : Coeficient de resistivitat K : Conductivitat del metall s : Secció de la línia (mm2) Xu : Reactància de la línia (Ωm) n : Núm. conductors per fase

W HXFYZX (Equació 3.16)

On: tmcicc : Temps màxim que un conductor suporta una Ipcc (s) Cc : Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament s : Secció de la línia (mm2) IpccF : Intensitat permanent de c.c. al final de línia (A)

W[ . [&\FYZX (Equació 3.17)

On: tficc : Temps Temps de fusió d’un fusible per una determinada int. de c.c (s) IpccF : Intensitat permanent de c.c. al final de línia (A)


- 131 -

]D ",!(L8FZ^N_ `,^

abcdXe_ f2c`gggdX (Equació 3.18)

On: Lmax : Longitud max. de conductor protegit a c.c (m) “per a protecció de fusibles” Uf : Tensió de fase (V) K : Conductivitat s : Secció del conductor (mm2) Xu : Reactància per unitat de longitud (mΩ/m) “en conductors aïllats sol ser 0,1” n : núm. de conductors per fase IF5: Intensitat de fusió en ampers de fusibles en 5 seg.

Fórmules de l’embarrat Càlcul Electrodinàmic.

hD FYX-Xi"jkl (Equació 3.19)

On: σmax : Tensió màx. a les platines (kg/cm2) σadm : Tensió admissible del material (kg/cm2) Ipcc: Intensitat permanent de c.c (kA) L : Separació entre recolzaments (m) d : Separació entre platines (m) Wy: Mòdul resistent per platina eix y-y (m3) n : núm. de platines per fase Comprovació per sol·licitació tèrmica en curtcircuit.

% ."""m

(Equació 3.20)

On: Iccs: Intensitat de c.c suportada pel conductor durant el c.c. (kA) s : Secció total de les platines (mm2) tcc: Temps de duració de c.c (s) Kc: Constant del conductor: Cu=164 Al=107


- 132 -

3.2.2.2 Consideracions de càlcul

• Caigudes de tensió Per a la comprovació de la caiguda de tensió a les línies, s’agafaran els criteris segons

la instrucció ITC-BT-19, apartat 2.2.2, on la secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la cdt. entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització, sigui menor del 3% de la tensió a l’origen de la instal·lació d’enllumenat, i del 5% pels demés usos, considerant-se sempre com a origen de la instal·lació el quadre general de comandament i protecció.

Al tractar-se d’una instal·lació que s’alimenta directament de mitja tensió mitjançant un transformador propi, es considera que la instal·lació interior de baixa tensió, té l’origen a la sortida del transformador, llavors les caigudes de tensió màximes admissibles són 4,5% per a l’enllumenat i 6,5% per a tots els demés usos.

Per al càlcul de la línia de derivació individual, segons la ITC-BT-15 apartat 3, i pel

càlcul de la línia del grup de reserva la caiguda de tensió màxima admissible és d’1,5%

• Proteccions (fusibles i dispositius regulables) Segons la norma UNE 20-460-90/4-43, les característiques de funcionament d’un

dispositiu que protegeix un conductor contra les sobrecàrregues ha de fer complir les dues condicions següents:

1) Ib = In = Iz (Equació 3.21) 2) I2 = 1,45 · Iz (Equació 3.22)

On: Ib: és la intensitat utilitzada (de càlcul) al circuit. Iz: és la intensitat admissible del conductor segons la norma UNE 20.460-5-53. In: és la intensitat nominal del dispositiu de protecció. I2: és la intensitat que assegura efectivament el funcionament del dispositiu de protecció. A la pràctica la I2 s’agafa igual:

- A la intensitat de funcionament en el temps convencional, per als interruptors automàtics. - A la intensitat de fusió al temps convencional, per als fusibles.

Als fusibles, I2 sol ser 1,6 x In, sent In la intensitat nominal del fusible. Per tant, per

complir la segona condició s’haurà de verificar:

1,6 · In = 1,45 · Iz (Equació 3.23) 1,6 / (1,45 · Iz) = Iz (Equació 3.24) 1,1 · In = Iz (Equació 3.25)

Aquesta desigualtat representa que la intensitat admissible del cable, quan la protecció

es realitzi mitjançant fusibles, que hauran de ser majors que la intensitat nominal del fusible majoritzada en una proporció de 1,1.


- 133 -

Per al càlcul dels fusibles i proteccions regulades, la intensitat de regulació i el calibre dels fusibles, estaran compresos entre el valor inferior a la intensitat màxima admissible del conductor i un valor superior a la intensitat calculada.

Pel cas dels fusibles generals (CGPM), a l’existir protecció tèrmica aigües avall, es dimensionarà únicament sota criteris de curtcircuit.

• Protecció de fusibles en curtcircuit: En aquestes condicions, es dimensionarà el fusible en funció de la seva resistència al

curtcircuit durant un període de temps inferior a 5 segons, així com la resistència del conductor davall del seu mateix efecte.

S’agafa el paràmetre IF5 com a intensitat de fusió de fusibles en 5 segons, proporcionada pel fabricant i es compara amb la intensitat de curtcircuit admissible per un conductor durant 5 segons a final de línia, IccF.

IcccF (A) > IF 5 (A)

• Curtcircuit i a corbes de tall La ITC-BT-22 ens diu que a l’origen de tot circuit s’establirà un dispositiu de protecció

contra curtcircuits, la capacitat de tall d’aquest (poder de tall) estarà d’acord amb la màxima intensitat de curtcircuit que pugui presentar-se al punt de la instal·lació.

Es calcularà doncs les corrents de curtcircuit al inici de línia (IpccI) i al final de línia (IccpF).

Pel primer cas (IccpI), s’obtindrà la màxima intensitat de c.c. que pot presentar-se a una línia, determinada per un curtcircuit tripolar, a l’origen d’aquesta, sense estar limitada per la seva pròpia impedància del conductor. Es necessita per a la determinació del poder de tall de l’element de protecció a sobreintensitats situat a l’origen de tot el circuit o línia elèctrica.

Pel segon cas (IccpF), s’obtindrà la mínima intensitat de c.c. per a una línia, determinada per un curtcircuit fase – neutre i al final de la línia o circuit a estudiar. Es necessita per a determinar si un conductor queda protegit en tota la seva longitud a c.c., ja que es condició indispensable que la IccpF sigui major o igual que la intensitat del disparador electromagnètic, per a una corba determinada en interruptors automàtics amb un sistema de tall electromagnètic, o que sigui major o igual que la intensitat de fusió dels fusibles en 5 segons, quan s’utilitzin aquests elements de protecció o curtcircuit.

Poder de tall El programa de càlcul té una base de dades de dispositius de protecció amb els

següents poders de tall que aplicarà en funció dels resultats de IccpI:

- Interruptors automàtics → 3 4 5 6 10 16 22 25 35 50 70 [A]

- Fusibles → 50 100 120 [kA]


- 134 -

Corbes electromagnètiques Els interruptors automàtics, poden actuar bàsicament a:

- Sobrecàrregues: El relé tèrmic actua per escalfament d’un element calibrat. - Curtcircuit: El relé electromagnètic actua per camp electromagnètic.

Per a un interruptor automàtic d’una intensitat nominal donada (In), podem tenir les

següents corbes electromagnètiques associades a les corrents de curtcircuit:

Figura 3.2. Corbes de dispar magnètic dels Interruptors Automàtics

El disparador electromagnètic ha de complir les dos condicions següents:

1) L’I ccpF al final del conductor ha de ser major o igual que la IMAG per algunes de les corbes senyalades, i per un interruptor d’intensitat nominal In.

B IpccF (A) = 5 In C Ipccf (A) = 10 In D i MA IpccF (A) = 20 In

2) De la condició anterior es dedueix que, amb les circumstàncies senyalades, el defecte durarà menys de 0,1 s.

Si no es verifica la 2ª condició (tmcicc = 0,1 s), significa que no podem assegurar amb con certesa que el conductor suporta la IpccF, con lo qual es pot produir un escalfament excessiu en l’aïllament (poden arribar a superar la tª de c.c.) i com ha conseqüència produir-se arcs elèctrics y possibles incendis.

Per tant s’haurà de comprovar els temps màxims en segons que un conductor suportarà una Ipcc (tmcicc).

En el caso en el que existeixen proteccions en cascada s’aplicarà la selectivitat especificada en la memòria amb la finalitat d’evitar que en cas de produir-se un c.c. en un dispositiu aigües avall, caigui tot el sistema al fallar les proteccions generales.

S’aplicarà també aquest criteri en las proteccions diferencials, actuant en la selecció de la sensibilitat de els mateixos. (30 mA – 300 mA) dins dels marges de seguretat personal aplicables.


- 135 -

Si no tenim present les corbes indicades para cada cas, i no es compleix la condició anterior, la intensitat de c.c. IpccF entrarà en la zona tèrmica, provocant la desconnexió molt probablement en temps superior a 1 s, amb la conseqüència de que es produeixi un escalfament en l’aïllament i en el pitjor dels casos un incendi.

Per últim s’ha d’assenyalar que les corbes B i C se solen utilitzar en receptors d’il·luminació i preses de corrent, i la corba D en motors, ja que es desplaçava bastant a la dreta el disparador electromagnètic permetent l’arrencada dels motors. (MIE BT 034, coeficients d’intensitat d’arrencada i intensitat nominal en receptors a motor).

3.2.2.3 Càlcul de la Línia: DI (des del Centre de Transformació) - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: Enterrats Sota Tub (R.Subt) - Longitud: 15 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0,1; - Potència aparent trafo: 250 kVA. - Índex càrrega c: 0,69. Intensitat de la línia (Equació 3.4)

% n 1000√3 p 1 250 1000

√3 400 360,85 *

Conductors Unipolars 3x185/95mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 25°C (Fc=0,8) 384 A. segons ITC-BT-07 Diàmetre exterior tub: 140 mm. Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 82,4 e(parcial)=(15x200.000/44,64x400x185)+(15x200.000x0,1x0,6/1.000x400x1x0,8)= =1,47 V=0,37 % e(total)=0,37% ADMIS (1,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Aut./Tet. In.: 400 A. Tèrmic reg. Int. Reg.: 372 A.


- 136 -

3.2.2.4 Càlcul de la Línia: RESERVA - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip.o Mult. Safata no Perforada - Longitud: 10 m; Cos φ: 0,9; Xu(mΩ/m): 0; - Potència activa: 105,53 kW. - Potència aparent generador: 135 kVA. Intensitat de la línia (Equació 3.4)

% n t 1.000√3 p 1,25 135 1.000

√3 400 243,58 *

Conductors Unipolars 4x120+TTx70mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 280 A. segons ITC-BT-19 Dimensions safata: 75x60 mm. Secció útil: 2.770 mm². Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 77,84 e(parcial)=10x121.500/45,29x400x120=0,56 V=0,14 % e(total)=0,14% ADMIS (1,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Aut./Tet. In.: 250 A. Tèrmic reg. Int.Reg.: 250 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 30 mA. Contactor: Contactor Tripolar In: 250 A. Contactor Tripolar In: 250 A. 3.2.2.5 Càlcul de la Línea: Bateria Condensadors - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 6 m; Xu(mΩ/m): 0; - Potència reactiva: 59.727,39 VAr. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% n u

√3 p

1,5 59.727,39

√3 400 129,32 *


- 137 -

Conductors Unipolars 3x50+TTx25mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 145 A. segons ITC-BT-19 Diàmetre exterior tub: 50 mm. Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 79,77 e(parcial)=6x59.727,39/43,84x400x50=0,4 V=0,1 % e(total)=0,52% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Aut./Tri. In.: 160 A. Tèrmic reg. Int.Reg.: 137 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 30 mA. 3.2.2.6 Càlcul de la Línia: M2 TREPANT 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 34 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.500x1,25=1.875 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.875√3 400 0,85 1 3,18 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,72 e(parcial)=34x1.875/51,38x400x2,5x1=1,24 V=0,31 % e(total)=0,73% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A.


- 138 -

Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.7 Càlcul de la Línia: M8 SERRA 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 44 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 3.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 3.000x1,25=3.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.750√3 400 0,85 1 6,37 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 42,89 e(parcial)=44x3.750/50,98x400x2,5x1=3,24 V=0,81 % e(total)=1,23% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 10 A. Relé tèrmic, Reg: 8÷10 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.


- 139 -

3.2.2.8 Càlcul de la Línia: M11 PREMSA - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 52 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 7.500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 7.500x1,25=9.375 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.375√3 400 0,84 1 16,11 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 58,48 e(parcial)=52x9.375/48,27x400x2,5x1=10,1 V=2,52 % e(total)=2,94% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 20 A. Relé tèrmic, Reg: 16÷20 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.9 Càlcul de la Línia: M13 ESMERILADORA. 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 78 m; Cos φ: 0,82; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.100 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.100x1,25=1.375 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.375

√3 400 0,82 1 2,42 *


- 140 -

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,42 e(parcial)=78x1.375/51,44x400x2,5x1=2,09 V=0,52 % e(total)=0,94% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 2.5 A. Relé tèrmic, Reg: 2÷2.5 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.10 Càlcul de la Línia: M14 CISALLA - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 38 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 7500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 7.500x1,25=9.375 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.375√3 400 0,85 1 15,92 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió(Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 58,05 e(parcial)=38x9.375/48,35x400x2,5x1=7,37 V=1,84 % e(total)=2,26% ADMIS (6,5% MÀX.)


- 141 -

Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 16 A. Relé tèrmic, Reg: 12.8÷16 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.11 Càlcul de la Línia: M15 ASPIRADOR - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 69 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 4000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 4.000x1,25=5.000 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 5.000√3 400 0,84 1 8,59 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 45,26 e(parcial)=69x5.000/50,55x400x2,5x1=6,82 V=1,71 % e(total)=2,12% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 10 A. Relé tèrmic, Reg: 8÷10 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.


- 142 -

3.2.2.12 Càlcul de la Línia: M16 NETEJADOR - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 68 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 8.400 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 8.400x1,25=10.500 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 10.500√3 400 0,84 1 18,04 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 63,18 e(parcial)=68x10.500/47,51x400x2,5x1=15,03 V=3,76 % e(total)=4,18% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 20 A. Relé tèrmic, Reg: 16÷20 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.13 Càlcul de la Línia: PIC 2 CETACT 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 40 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 9700 W. - Potència de càlcul: 9700 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.700

√3 400 0,8 17,50 *


- 143 -

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 61,81 e(parcial)=40x9.700/47,73x400x2,5=8,13 V=2,03 % e(total)=2,45% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.14 Càlcul de la Línea: PIC 3 CETACT 3 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 57 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 9700 W. - Potència de càlcul: 9700 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.700√3 400 0,8 17,50 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 61,81 e(parcial)=57x9.700/47,73x400x2,5=11,58 V=2,9 % e(total)=3,31% ADMIS (6,5% MÀX.)


- 144 -

Prot. Tèrmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.15 Càlcul de la Línea: GRUP 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 2090 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 3762 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.762√3 400 0,8 6,79 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,28 e(parcial)=0,3x3.762/50,91x400x2,5=0,02 V=0,01 % e(total)=0,42% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.15.1 Càlcul de la Línia: IEXT1 - Tensió de servei: 230 V. - Longitud: 70 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 750 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 750x1,8=1.350 W.


- 145 -

Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 1.350230 1 5,87 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 41,58 e(parcial)=2x70x1.350/51,22x230x2,5=6,42 V=2,79 % e(total)=3,21% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.15.2 Càlcul de la Línia: IEXT2 - Tensió de servei: 230 V. - Longitud: 88 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 670 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 670x1,8=1.206 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 1.206

230 1 5,24 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 41,26 e(parcial)=2x88x1.206/51,28x230x2,5=7,2 V=3,13 % e(total)=3,55% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A.


- 146 -

3.2.2.15.3 Càlcul de la Línea: IEXT3 - Tensió de servei: 230 V. - Longitud: 114 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 670 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 670x1,8=1.206 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 1.206230 1 5,24 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 41,26 e(parcial)=2x114x1.206/51,28x230x2,5=9,33 V=4,05 % e(total)=4,48% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.16 Càlcul de la Línia: GRUP 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.916 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 7.048,8 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 7.048

√3 400 0,8 12,72 *

Conductors Tetrapolars 4x6mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 46 A. segons ITC-BT-19


- 147 -

Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,82 e(parcial)=0,3x7.048,8/50,81x400x6=0,02 V=0,01 % e(total)=0,42% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.16.1 Càlcul de la Línia: IT1 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 31 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 48,77 e(parcial)=2x31x2.311,2/49,93x230x1,5=8,32 V=3,62 % e(total)=4,04% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A.


- 148 -

3.2.2.16.2 Càlcul de la Línia: IEMT1 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 23 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x23x28,8/51,52x230x1,5=0,07 V=0,03 % e(total)=0,46% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.16.3 Càlcul de la Línia: IT2 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 45 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1

10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu


- 149 -

Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x45x2.311,2/50,66x230x2,5=7,14 V=3,1 % e(total)=3,53% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.16.4 Càlcul de la Línia: IEMT2 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 41 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 24 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 24x1,8=43,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 43,2230 1 0,19 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x41x43,2/51,52x230x1,5=0,2 V=0,09 % e(total)=0,51% ADMIS (4,5% MÀX.)

Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A.


- 150 -

3.2.2.16.5 Càlcul de la Línia: IT3 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 58 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x58x2.311,2/50,66x230x2,5=9,2 V=4,0 % e(total)=4,43% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.16.6 Càlcul de la Línia: IEMT3 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 68 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 24 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 24x1,8=43,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 43,2

230 1 0,19 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+)


- 151 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x68x43,2/51,52x230x1,5=0,33 V=0,14 % e(total)=0,57% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.17 Càlcul de la Línia: GRUP 3 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.908 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 7.034,4 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 7.034,4√3 400 0,8 12,69 *

Conductors Tetrapolars 4x4mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 36 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 46,21 e(parcial)=0,3x7.034,4/50,38x400x4=0,03 V=0,01 % e(total)=0,43% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 30 mA.


- 152 -


% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x37x2.311,2/50,66x230x2,5=5,87 V=2,55 % e(total)=2,98% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.17.2 Càlcul de la Línia: IEMT4 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 31 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8

230 1 0,13 *



- 153 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x31x28,8/51,52x230x1,5=0,1 V=0,04 % e(total)=0,47% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.17.3 Càlcul de la Línia: IT5 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 56 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x56x2.311,2/50,66x230x2,5=8,89 V=3,86 % e(total)=4,29% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A.


- 154 -

3.2.2.17.4 Càlcul de la Línia: IEMT5 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 61 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x61x28,8/51,52x230x1,5=0,2 V=0,09 % e(total)=0,51% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.17.5 Càlcul de la Línia: IT6 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 57 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1

10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+)


- 155 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x57x2.311,2/50,66x230x2,5=9,04 V=3,93 % e(total)=4,36% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.17.6 Càlcul de la Línia: IEMT6 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 56 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 24 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 24x1,8=43,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 43,2230 1 0,19 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x56x43,2/51,52x230x1,5=0,27 V=0,12 % e(total)=0,54% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A.


- 156 -

3.2.2.18 Càlcul de la Línia: GRUP 4 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.884 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 6.991,2 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 6.991,2√3 400 0,8 12,61 *

Conductors Tetrapolars 4x4mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 36 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 46,14 e(parcial)=0,3x6.991,2/50,39x400x4=0,03 V=0,01 % e(total)=0,43% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.18.1 Càlcul de la Línia: IT7 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 46 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1

10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+)


- 157 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x46x2.311,2/50,66x230x2,5=7,3 V=3,17 % e(total)=3,6% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.18.2 Càlcul de la Línia: IEMT7 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 46 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 24 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 24x1,8=43,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 43,2230 1 0,19 *



- 158 -


% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x58x2.311,2/50,66x230x2,5=9,2 V=4 % e(total)=4,43% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.18.4 Càlcul de la Línia: IEMT8 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 52 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 8 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 8x1,8=14,4 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 14,4

230 1 0,06 *



- 159 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x52x14,4/51,52x230x1,5=0,08 V=0,04 % e(total)=0,46% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.18.5 Càlcul de la Línia: IT9 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 55 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 1284 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.284x1,8=2.311,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.311,2230 1 10,05 *

Conductors Bipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 44,64 (parcial)=2x55x2.311,2/50,66x230x2,5=8,73 V=3,79 % e(total)=4,22% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A.


- 160 -

3.2.2.19 Càlcul de la Línia: GRUP 5 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.946 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 4.342,8 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 4.342,8√3 400 0,8 7,84 *

Conductors Tetrapolars 4x4mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 31 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,19 e(parcial)=0,3x4.342,8/50,93x400x4=0,02 V=0,01 % e(total)=0,42% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.19.1 Càlcul de la Línia: ISE - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 340 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 340x1,8=612 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 612

230 1 2,66 *



- 161 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,89 e(parcial)=2x18x612/51,35x230x1,5=1,24 V=0,54 % e(total)=0,96% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.19.2 Càlcul de la Línea: IEMSE - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 24 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 24x1,8=43,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 43,2230 1 0,19 *



- 162 -

3.2.2.19.3 Càlcul de la Línea: ISC - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 15 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 124 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 124x1,8=223,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 223,2230 1 0,97 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,12 e(parcial)=2x15x223,2/51,49x230x1,5=0,38 V=0,16 % e(total)=0,59% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.19.4 Càlcul de la Línia: IEMSC - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 15 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 8 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 8x1,8=14,4 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 14,4

230 1 0,06 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7):


- 163 -

Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x15x14,4/51,52x230x1,5=0,02 V=0,01 % e(total)=0,43% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.19.5 Càlcul de la Línia: PUG3 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 12 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3450 W. - Potència de càlcul: 3450 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 3450230 0,8 18,75 *

Conductors Unipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 65,03 e(parcial)=2x12x3450/47,22x230x2,5=3,05 V=1,33 % e(total)=1,75% ADMIS (6,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 20 A. 3.2.2.20 Càlcul de la Línia: SQ2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 32 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 7.874 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47 i ITC-BT-44): 1.500x1,25+7.113.2=8.988,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)


- 164 -

% 8.998,2√3 400 0,8 16,22 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 58,73 e(parcial)=32x8.988,2/48,23x400x2,5=5,96 V=1,49 % e(total)=1,91% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica al Principi de Línia I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. 3.2.2.21 Càlcul de la Línia: GRUP 6 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip. o Mult. sobre Paret - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 700 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 1.260 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.260

√3 400 0,8 2,27 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,38 e(parcial)=0,3x1.260/51,45x400x2,5=0,01 V=0 % e(total)=1,91% ADMIS (4,5% MAX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA.


- 165 -

3.2.2.21.1 Càlcul de la Línia: IOE1 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 16 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 196 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 196x1,8=352,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 352,8230 1 1,53 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,29 e(parcial)=2x16x352,8/51,46x230x1,5=0,64 V=0,28 % e(total)=2,19% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.21.2 Càlcul de la Línia: IEMOE1 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 20 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 2.6)

% 28,8

230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19


- 166 -

Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x20x28,8/51,52x230x1,5=0,06 V=0,03 % e(total)=1,94% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.21.3 Càlcul de la Línia: IOE2 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 12 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 196 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 196x1,8=352,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 352,8230 1 1,53 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,29 e(parcial)=2x12x352,8/51,46x230x1,5=0,48 V=0,21 % e(total)=2,12% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A.


- 167 -

3.2.2.21.4 Càlcul de la Línia: IEMOE2 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x10x28,8/51,52x230x1,5=0,03 V=0,01 % e(total)=1,93% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.21.5 Càlcul de la Línea: IOE3 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 12 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 268 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 268x1,8=482,4 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 482,4

230 1 2,1 *



- 168 -

Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,55 e(parcial)=2x12x482,4/51,41x230x1,5=0,65 V=0,28 % e(total)=2,2% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.21.6 Càlcul de la Línia: IEMOE3 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 8 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 8x1,8=14,4 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 14,4230 1 0,06 *



- 169 -

3.2.2.22 Càlcul de la Línia: GRUP 7 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip. o Mult. sobre Paret - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3674 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 3.853,2 W.(Coef. de Simult.: 1 ) Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.853,2√3 400 0,8 6,95 *

Conductors Unipolars 4x2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,57 e(parcial)=0,3x3.853,2/50,86x400x2,5=0,02 V=0,01 % e(total)=1,92% ADMIS (4,5% MAX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.22.1 Càlcul de la Línea: IALN - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 14 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 192 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 192x1,8=345,6 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 345,6

230 1 1,5 *



- 170 -

Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,28 e(parcial)=2x14x345,6/51,46x230x1,5=0,55 V=0,24 % e(total)=2,15% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.22.2 Càlcul de la Línia: IEMALN - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 14 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 32 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 32x1,8=57,6 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 57,6230 1 0,25 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,01 e(parcial)=2x14x57,6/51,52x230x1,5=0,09 V=0,04 % e(total)=1,95% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.22.3 Càlcul de la Línea: PUG2 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 13 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3450 W. - Potència de càlcul: 3450 W.


- 171 -


% 3450230 0,8 18,75 *

Conductors Unipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 65,03 e(parcial)=2x13x3450/47,22x230x2,5=3,3 V=1,44 % e(total)=3,35% ADMIS (6,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 20 A. 3.2.2.23 Càlcul de la Línia: GRUP 8 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: C-Unip. o Mult. sobre Paret - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.500x1,25+2.000=3.875 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.875

√3 400 0,8 6,99 *

Conductors Unipolars 4x2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,62 e(parcial)=0,3x3.875/50,85x400x2,5=0,02 V=0,01 % e(total)=1,92% ADMIS (4,5% MAX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA.


- 172 -

3.2.2.23.1 Càlcul de la Línia: M20 TERMO - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 14 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 2.000 W. - Potència de càlcul: 2.000 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 2.000230 1 8,7 *

Conductors Unipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 45,38 e(parcial)=2x14x2.000/50,53x230x2,5=1,93 V=0,84 % e(total)=2,75% ADMIS (6,5% MAX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.23.2 Càlcul de la Línia: M21 A/C - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1500x1.25=1875 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 1.875

230 0,85 9,59 *



- 173 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 46,55 e(parcial)=2x10x1.875/50,32x230x2,5=1,3 V=0,56 % e(total)=2,48% ADMIS (6,5% MAX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. 3.2.2.24 Càlcul de la Línia: M1 TREPANT 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 70 m; Cos φ: 0,82; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 3.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 3.000x1,25=3.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.750√3 400 0,82 1 6,6 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,1 e(parcial)=70x3.750/50,94x400x2,5x1=5,15 V=1,29 % e(total)=1,71% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 10 A. Relé tèrmic, Reg: 8÷10 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.25 Càlcul de la Línia: M3 TORN - Tensió de servei: 400 V.


- 174 -

- Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 70 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 7.500 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 7.500x1,25=9.375 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.375√3 400 0,85 1 15,92 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 58,05 e(parcial)=70x9.375/48,35x400x2,5x1=13,57 V=3,39 % e(total)=3,81% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 16 A. Relé tèrmic, Reg: 12.8÷16 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.26 Càlcul de la Línia: M4 COMPR.1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 54 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 7.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 7.000x1,25=8.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 8.750

√3 400 0,85 1 14,86 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+)


- 175 -

I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 55,72 e(parcial)=54x8.750/48,73x400x2,5x1=9,7 V=2,42 % e(total)=2,84% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 16 A. Relé tèrmic, Reg: 12.8÷16 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.27 Càlcul de la Línia: M5 COMPR.2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 78 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 7.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 7.000x1,25=8.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 8.750√3 400 0,85 1 14,86 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 55,72 e(parcial)=78x8.750/48,73x400x2,5x1=14,01 V=3,5 % e(total)=3,92% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 16 A. Relé tèrmic, Reg: 12.8÷16 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.


- 176 -

3.2.2.28 Càlcul de la Línia: M6 DESM. RODES.1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 75 m; Cos φ: 0,82; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.200 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.200x1,25=1.500 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.500√3 400 0,82 1 2,64 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,5 e(parcial)=75x1.500/51,42x400x2,5x1=2,19 V=0,55 % e(total)=0,97% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.29 Càlcul de la Línia: M7 DESM. RODES.2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 73 m; Cos φ: 0,82; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 3.300 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.800x1,25+1.500=3.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.750

√3 400 0,82 1 6,6 *


- 177 -

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 43,1 e(parcial)=73x3.750/50,94x400x2,5x1=5,37 V=1,34 % e(total)=1,76% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 10 A. Relé tèrmic, Reg: 8÷10 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.30 Càlcul de la Línia: M9 ELEVADOR 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 64 m; Cos φ: 0,86; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 3.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 3.000x1,25=3.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.750√3 400 0,86 1 6,29 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19


- 178 -

Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 42,84 e(parcial)=64x3.750/50,99x400x2,5x1=4,71 V=1,18 % e(total)=1,6% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 6.3 A. Relé tèrmic, Reg: 5.04÷6.3 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.31 Càlcul de la Línia: M10 ELEVADOR 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 28 m; Cos φ: 0,86; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 3.000 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 3.000x1,25=3.750 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 3.750√3 400 0,86 1 6,29 *

Conductors Tetrapolars 3x2,5+TTx2,5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 42,84 e(parcial)=28x3.750/50,99x400x2,5x1=2,06 V=0,51 % e(total)=0,93% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 6.3 A. Relé tèrmic, Reg: 5.04÷6.3 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.


- 179 -

3.2.2.32 Càlcul de la Línia: M12 ESMER. 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 50 m; Cos φ: 0,82; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.100 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.100x1,25=1.375 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.375√3 400 0,82 1 2,42 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,42 e(parcial)=50x1.375/51,44x400x2,5x1=1,34 V=0,33 % e(total)=0,75% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 2.5 A. Relé tèrmic, Reg: 2÷2.5 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.33 Càlcul de la Línia: M17 M. PORTA 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 20 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 740 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 740x1,25=925 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 925

√3 400 0,85 1 1,57 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu


- 180 -

Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,18 e(parcial)=20x925/51,48x400x2,5x1=0,36 V=0,09 % e(total)=0,51% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 1.6 A. Relé tèrmic, Reg: 1.28÷1.6 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.34 Càlcul de la Línia: M18 M. PORTA 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 61 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 740 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 740x1,25=925 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 925√3 400 0,85 1 1,57 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,18 e(parcial)=61x925/51,48x400x2,5x1=1,1 V=0,27 % e(total)=0,69% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 1.6 A. Relé tèrmic, Reg: 1.28÷1.6 A. Protecció Diferencial:


- 181 -

Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.35 Càlcul de la Línia: M19 M. PORTA COR. - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 58 m; Cos φ: 0,85; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 200 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 200x1,25=250 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 250√3 400 0,85 1 0,42 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,01 e(parcial)=58x250/51,51x400x2,5x1=0,28 V=0,07 % e(total)=0,49% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 0.63 A. Relé tèrmic, Reg: 0.5÷0.63 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.36 Càlcul de la Línia: VI1 VENT 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 74 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.800 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.800x1,25=2.250 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)


- 182 -

% 2.250√3 400 0,84 1 3,87 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 41,06 e(parcial)=74x2.250/51,32x400x2,5x1=3,24 V=0,81 % e(total)=1,23% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.37 Càlcul de la Línia: VI2 VENT 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 68 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.350 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.350x1,25=1.687,5 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.687,5

√3 400 0,84 1 2,9 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,6 e(parcial)=68x1.687,5/51,4x400x2,5x1=2,23 V=0,56 % e(total)=0,98% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica:


- 183 -

Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.38 Càlcul de la Línia: VE1 EXTRACTOR 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 50 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.800 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.800x1,25=2.250 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 2.250√3 400 0,84 1 3,87 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 41,06 e(parcial)=50x2.250/51,32x400x2,5x1=2,19 V=0,55 % e(total)=0,97% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.


- 184 -

3.2.2.39 Càlcul de la Línia: VE2 EXTRACTOR 2 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 44 m; Cos φ: 0,84; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potència a instal·lar: 1.350 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-47): 1.350x1,25=1.687,5 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 1.687,5√3 400 0,84 1 2,9 *

Conductors Tetrapolars 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 40,6 e(parcial)=44x1.687,5/51,4x400x2,5x1=1,44 V=0,36 % e(total)=0,78% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé tèrmic, Reg: 3.2÷4 A. Protecció Diferencial: Relé i Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 3.2.2.40 Càlcul de la Línia: PIC 1 CETACT 1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 23 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 9700 W. - Potència de càlcul: 9700 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.700

√3 400 0,8 17,50 *


- 185 -

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 61,81 e(parcial)=23x9.700/47,73x400x2,5=4,67 V=1,17 % e(total)=1,59% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.41 Càlcul de la Línia: PIC 4 CETACT 4 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 62 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 9700 W. - Potència de càlcul: 9700 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 9.700√3 400 0,8 17,50 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 61,81 e(parcial)=62x9.700/47,73x400x2,5=12,6 V=3,15 % e(total)=3,57% ADMIS (6,5% MÀX.) Prot. Tèrmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A.


- 186 -

Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.42 Càlcul de la Línia: SQ1 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: E-Unip.o Mult. Safata Perforada - Longitud: 32 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.898 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 4.256,4 W. Intensitat absorbida (Equació 3.4)

% 4.256,4√3 400 0,8 7,68 *

Conductors Tetrapolars 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 44,2 e(parcial)=32x4.256,4/50,74x400x2,5=2,68 V=0,67 % e(total)=1,09% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica al Principi de Línia I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. 3.2.2.43 Càlcul de la Línia: GRUP 9 - Tensió de servei: 400 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf. o Emp.Obra - Longitud: 0,3 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.898 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 4.256,4 W.(Coef. de Simult.: 1 )


- 187 -


% 4.256,4√3 400 0,8 7,68 *

Conductors Unipolars 4x2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 23 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.5): Temperatura cable (ºC): 45,57 e(parcial)=0,3x4.256,4/50,49x400x2,5=0,03 V=0,01 % e(total)=1,1% ADMIS (4,5% MAX.) Protecció Diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. 3.2.2.43.1 Càlcul de la Línia: IM - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 11 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 224 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 224x1,8=403,2 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 403,2

230 1 1,75 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,38 e(parcial)=2x11x403,2/51,44x230x1,5=0,5 V=0,22 % e(total)=1,31% ADMIS (4,5% MÀX.)


- 188 -

Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.43.2 Càlcul de la Línia: IEMM - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 8 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x8x28,8/51,52x230x1,5=0,03 V=0,01 % e(total)=1,11% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.43.3 Càlcul de la Línia: PUG1 - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 28 m; Cos φ: 0,8; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 3.450 W. - Potència de càlcul: 3.450 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 403,23.250

230 0,8 18,75 *


- 189 -

Conductors Unipolars 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 26,5 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 65,03 e(parcial)=2x28x3.450/47,22x230x2,5=7,12 V=3,09 % e(total)=4,19% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 20 A. 3.2.2.43.4 Càlcul de la Línia: IV - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 17 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 192 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 192x1,8=345,6 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 345,6230 1 1,5 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40,28 e(parcial)=2x17x345,6/51,46x230x1,5=0,66 V=0,29 % e(total)=1,38% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A.


- 190 -

3.2.2.43.5 Càlcul de la Línea: IEMV - Tensió de servei: 230 V. - Canalització: B1-Unip.Tubs Superf.o Emp.Obra - Longitud: 12 m; Cos φ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potència a instal·lar: 16 W. - Potència de càlcul: (Segons ITC-BT-44): 16x1,8=28,8 W. Intensitat absorbida (Equació 3.6)

% 28,8230 1 0,13 *

Conductors Unipolars 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Nivell d’aïllament: 0,6/1KV, XLPE+Pol,RF. No propagador d’incendis i emissió de fums i opacitat reduïda, resistent al foc. Designació UNE: RZ1-K(AS+) I.ad. a 40°C (Fc=1) 20 A. segons ITC-BT-19 Caiguda de tensió (Equació 3.7): Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x12x28,8/51,52x230x1,5=0,04 V=0,02 % e(total)=1,11% ADMIS (4,5% MÀX.) Protecció Tèrmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. 3.2.2.44 Càlcul de l’embarrat quadre general de comandament i protecció

Dades

- Metall: Cu - Estat platines: nues - Núm. platines por fase: 1 - Separació entre platines, d(cm): 10 - Separació entre suports, L(cm): 25 - Temps duració c.c. (s): 0.5

Platina adoptada

- Secció (mm²): 150 - Ample (mm): 30 - Espessor (mm): 5 - Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 0,75; 1,125; 0,125; 0,031 - I. admissible del embarrat (A): 400

a) Càlcul electrodinàmic (Equació 3.19)


- 191 -

σmax = Ipcc² · L² / (60·d·Wy·n) = 8,34²·25²/(60 · 10 · 0,125 · 1) = =580,054 ≤ 1.200 kg/cm² Cu

b) Càlcul tèrmic, per intensitat admissible

Ical = 360,85 A Iadm = 400 A

c) Comprovació per sol·licitació tèrmica en curtcircuito (Equació 3.20) Ipcc = 8,34 kA

I6663 K6 S O1.000 √tccR 164 150 1/ ,1.000 m0,5/ 34,79 kA

3.2.2.45 Resultats del càlcul de les corrents curtcircuits Quadre general

Denominació Longitud (m)

Secció (mm²)

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

tmcicc (sg)

Corbes Vàlides

DI 15 3x185/95Cu 9.02 10 4141.36 40.81 400;B,C RESERVA 10 4x120+TTx70Cu 5.4 6 2566.15 44.72 250;B,C Bateria Condensadores

6 3x50+TTx25Cu 8.38 10 3954.82 3.27 160;B,C,D

M2 TREPANT 2 34 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 305.19 1.37 4;B,C,D M8 SERRA 1 44 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 237.71 2.26 10;B,C,D M11 PREMSA 52 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 201.97 3.13 20;B,C M13 ESMER. 2 78 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 135.65 6.95 2.5;B,C,D M14 CISALLA 38 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 274.08 1.7 16;B,C M15 ASPIRADOR 69 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 153.05 5.46 10;B,C M16 NETEJADOR 68 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 155.26 5.3 20;B PIC 2 CETACT 2 40 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 260.78 1.88 20;B,C PIC 3 CETACT 3 57 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 184.61 3.75 20;B GRUP 1 0.3 4x2.5Cu 8.38 3954.82 0.01 IEXT1 70 2x2.5+TTx2.5Cu 7.94 10 150.26 5.66 10;B,C IEXT2 88 2x2.5+TTx2.5Cu 7.94 10 120.03 8.87 10;B,C IEXT3 114 2x2.5+TTx2.5Cu 7.94 10 93 14.78 10;B GRUP 2 0.3 4x4Cu 8.38 4038.08 0.02 IT1 31 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 202.52 1.12 16;B,C IEMT1 23 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 270.49 0.63 10;B,C,D IT2 45 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 231.63 2.38 16;B,C IEMT2 41 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 154.1 1.94 10;B,C IT3 58 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 180.92 3.9 16;B,C IEMT3 68 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 93.63 5.25 10;B GRUP 3 0.3 4x6Cu 8.38 4083.44 0.04 IT4 37 2x2.5+TTx2.5Cu 8.2 10 280.33 1.63 16;B,C IEMT4 31 2x1.5+TTx1.5Cu 8.2 10 202.76 1.12 10;B,C,D IT5 56 2x2.5+TTx2.5Cu 8.2 10 187.43 3.64 16;B,C IEMT5 61 2x1.5+TTx1.5Cu 8.2 10 104.3 4.23 10;B,C IT6 57 2x2.5+TTx2.5Cu 8.2 10 184.22 3.77 16;B,C IEMT6 56 2x1.5+TTx1.5Cu 8.2 10 113.48 3.57 10;B,C GRUP 4 0.3 4x4Cu 8.38 4038.08 0.02 IT7 46 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 226.74 2.49 16;B,C IEMT7 46 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 137.64 2.43 10;B,C IT8 58 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 180.92 3.9 16;B,C IEMT8 52 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 122 3.09 10;B,C IT9 55 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 190.55 3.52 16;B,C GRUP 5 0.3 4x4Cu 8.38 4038.08 0.02 ISE 18 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 342.19 0.39 10;B,C,D IEMSE 18 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 342.19 0.39 10;B,C,D


- 192 -

ISC 15 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 406.83 0.28 10;B,C,D IEMSC 15 2x1.5+TTx1.5Cu 8.11 10 406.83 0.28 10;B,C,D PUG3 12 2x2.5+TTx2.5Cu 8.11 10 796.09 0.2 20;B,C,D SQ2 32 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 323.54 1.22 20;B,C M1 TREPANT 1 70 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 150.9 5.61 10;B,C M3 TORN 70 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 150.9 5.61 16;B M4 COMPR.1 54 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 194.65 3.37 16;B,C M5 COMPR.2 78 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 135.65 6.95 16;B M6 DESM. RODES.1

75 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 140.99 6.43 4;B,C,D

M7 DESM. RODES.2

73 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 144.79 6.1 10;B,C

M9 ELEVADOR 1 64 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 164.79 4.71 6.3;B,C,D M10 ELEVADOR 2 28 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 367.76 0.94 6.3;B,C,D M12 ESMER. 1 50 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 209.86 2.9 2.5;B,C,D M17 M. PORTA 1 20 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 505.8 0.5 1.6;B,C,D M18 M. PORTA 2 61 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 172.74 4.28 1.6;B,C,D M19 M. PORTA COR.

58 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 181.5 3.88 0.63;B,C,D

VI1 VENT 1 74 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 142.87 6.26 4;B,C,D VI2 VENT 2 68 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 155.26 5.3 4;B,C,D VE1 EXTRACTOR 1 50 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 209.86 2.9 4;B,C,D VE2 EXTRACTOR 2 44 3x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 237.71 2.26 4;B,C,D PIC 1 CETACT 1 23 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 443.44 0.65 20;B,C,D PIC 4 CETACT 4 62 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 170.01 4.42 20;B SQ1 32 4x2.5+TTx2.5Cu 8.38 10 323.54 1.22 20;B,C

Taula 3.2. Resultats Quadre general


- 193 -

SQ1


Secció (mm²)

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

tmcicc (sg)

Corbes Vàlides

GRUP 9 0.3 4x2.5Cu 0.65 320.65 1.24 IM 11 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 207.29 1.07 10;B,C,D IEMM 8 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 229.42 0.87 10;B,C,D PUG1 28 2x2.5+TTx2.5Cu 0.64 4.5 174.71 4.19 20;B IV 17 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 173.76 1.52 10;B,C IEMV 12 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 200.84 1.14 10;B,C,D

Taula 3.3. Resultats SQ1

SQ2


Secció (mm²)

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

tmcicc (sg)

Corbes Vàlides

GRUP 6 0.3 4x2.5Cu 0.65 320.65 1.24 IOE1 16 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 178.58 1.44 10;B,C IEMOE1 20 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 160.76 1.78 10;B,C IOE2 12 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 200.84 1.14 10;B,C,D IEMOE2 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 214.18 1 10;B,C,D IOE3 12 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 200.84 1.14 10;B,C,D IEMOE3 10 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 214.18 1 10;B,C,D GRUP 7 0.3 4x2.5Cu 0.65 320.65 1.24 IALN 14 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 189.06 1.29 10;B,C IEMALN 14 2x1.5+TTx1.5Cu 0.64 4.5 189.06 1.29 10;B,C PUG2 13 2x2.5+TTx2.5Cu 0.64 4.5 231.07 2.39 20;B,C GRUP 8 0.3 4x2.5Cu 0.65 320.65 1.24 M20 TERMO 14 2x2.5+TTx2.5Cu 0.64 4.5 226.21 2.5 16;B,C M21 A/C 10 2x2.5+TTx2.5Cu 0.64 4.5 247 2.09 16;B,C

Taula 3.4. Resultats Quadre general


- 194 -

3.2.3 Càlcul de la secció de les canalitzacions Per al càlcul de les dimensions de les canalitzacions a instal·lar s’han tingut en compte

el nombre de conductors que hi aniran, la secció d’aquests (amb coberta) i un coeficient de majorització de 2. Els diàmetres exteriors dels cables són:

Taula 3.5. Diàmetres exteriors dels cables instal·lats

• Per a la safata perforada del taller s’obté:

Com que l’alimentació de la maquinària del taller anirà per 2 bandes diferents, s’han calculat les seccions de cables ambdues bandes obtenint:

- Banda sud: Secció de cable

(mm2) Núm. de cables ∅∅∅∅ exterior

(mm) Secció unitària

(mm2) Secció total

(mm2) 4 4 6,7 35,26 141,04

2,5 64 6,2 30,2 1.932,8 1,5 6 5,7 25,52 153,12

TOTAL 2.226,96 Taula 3.6. Càlcul secció ocupada pels cables a la banda sud

Els cables ocupen una secció de 2.226,96 mm2. Aplicant el coeficient de 2 obtenim: 2.226,9 x 2 = 4.453,92 mm2.

- Banda nord: Secció de cable

(mm2) Núm. de cables ∅∅∅∅ exterior

(mm) Secció unitària

(mm2) Secció total

(mm2) 2,5 89 6,2 30,2 2.687,8

TOTAL 2.687,8 Taula 3.7. Càlcul secció ocupada pels cables a la banda nord

Els cables ocupen una secció de 2.687,8 mm2. Aplicant el coeficient de 2 obtenim: 2.687,8 x 2 = 5.375,6 mm2.


- 195 -

Tant per una banda com per l’altra s’utilitzarà la mateixa canal i s’acabaran ajuntant formant un perímetre al voltant del taller. Aquesta serà una canal perforada de 600 x 30mm que té una secció de 18.000 mm2. S’ha optat per aquesta safata enfront d’altres per evitar pèrdues per escalfament dels cables. Aquests es disposaran plans sobre la safata, evitant la superposició d’uns cables sobre els altres.

• Per a la safata no perforada de la línea del grup electrogen s’obté:

Secció de cable (mm2)

Núm. de cables ∅∅∅∅ exterior (mm)

Secció unitària (mm2)

Secció total (mm2)

120 4 20,5 330,06 1.320,25 70 1 16,7 219,04 219,04

TOTAL 1.539,29 Taula 3.8. Càlcul secció ocupada pels cables del grup electrogen

Els cables ocupen una secció de 1.539,29 mm2. Aplicant el coeficient de 2 obtenim: 1.539,29 x 2 = 3.078,58 mm2. S’instal·larà una canal no perforada de 75 x 60 mm que té una secció de 4.500 mm2.

• Per al tub enterrat de cada línea de la DI s’obté:




Secció total (mm2)

185 3 25,2 498,76 1.496,28 95 1 18,4 265,9 265,9

TOTAL 1.762,18 Taula 3.9. Càlcul secció ocupada pels cables de la DI

Els cables ocupen una secció de 1.762,18 mm2. Aplicant el coeficient de 2 obtenim: 1.762,18 x 2 = 3.524,36 mm2. S’instal·larà un tub soterrat de 140 mm que té una secció de 15.300 mm2.

• Per al tub superficial la línea de l’equip de compensació d’energia reactiva s’obté:




Secció total (mm2)

50 3 14,5 165,13 495,4 25 1 11,2 98,52 98,52

TOTAL 593,92 Taula 3.10. Càlcul secció ocupada pels cables de l’equip de compensació d’energia reactiva

Els cables ocupen una secció de 593,92 mm2. Aplicant el coeficient de 2 obtenim: 593,92 x 2 = 1.187,84 mm2. S’instal·larà un tub superficial de 50 mm que té una secció de 1.900 mm2.


- 196 -

3.2.4 Càlcul de la posta a terra

El terreny on està ubicat l’edifici és un terreny argilós compacte. Aquest tipus de terreny se li considera una Resistivitat del terreny de ρ = 150 Ohms · metre.

Les piquetes es dimensionaran de manera que la seva resistència de terra, en qualsevol circumstància previsible, no sigui superior al valor especificat per ella.

Aquest valor, no podrà donar lloc a tensions de contacte superiors a 24V en local o emplaçament conductor ni 50V en la resta de casos.

La resistència màxima permesa és en funció de l’existència o no de parallamps i el

tipus de local.

Tipus de local Resistència màxima (Ω) Edifici destinat parcialment a vivendes 80

Edifici sense parallamps 80 Edifici amb parallamps 15

Instal·lacions de màxima seguretat 2 a 5 Instal·lacions d’ordenadors 1 a2

Taula 3.11. Resistència màxima permesa

En aquest cas, la nau industrials està definida com edifici amb parallamps, per tant la

resistència màxima permesa és de 15 ohms.

Dades de partida

- Resistivitat del terreny: 150 Ω·m - L’elèctrode de posta a terra de l’edifici és constitueix amb els següents

elements: 1. 160 m. de conductor de Cu nu de 35 mm² al voltant de la nau enterrat a

0,8m com a mínim. 2. 4 piques d’Acer recobert de Cu de 14 mm de diàmetre i 2 m. de

llargada.

Amb aquestes dades i l’ajuda del programa de càlcul DMelect obtenim una resistència de terra de 1,7 Ω. Aquest valor es comprova mitjançant càlculs manuals, que són els següents:

Piques en paral·lel

(Equació 3.26)

(Equació 3.27) Sent:


- 197 -

Rp: resistència de la pica RpT: resistència total de piques n: número de piques en paral·lel (4) ρ: resistivitat del terreny (150Ω·m) L1: Longitud de la pica (2m) Conductor nu (Equació 3.28)

Sent: Rc: resistència del conductor nu ρ: resistivitat del terreny (150Ω·m) L2: Longitud del conductor (140m) Aplicant els paràmetres de la instal·lació de posta a terra a les expressions anteriors

s’obtenen els següents valors:

PE "8 75U

PE 4 75 300U

P 8"i" 1,875U

La resistència total és la obtinguda del càlcul del paral·lel de les resistències anteriors:

PW `

gge ``,^

1,86

Es pot veure que el valor obtingut manualment i el calculat amb el DMelect es similar,

tot i així escollirem el més desfavorable que és el de 1,86Ω. Amb aquest valor es compleix amb el valor de resistència màxima permesa i també amb el valor de tensió de contacte màxima(24V), tal i com es mostra a continuació:

p PW % 1,86 0,3 0,56 24

Els conductors de protecció, s’han calculat adequadament i segons la ITC-BT-18, en

l’apartat de càlculs elèctrics. Així mateix cal assenyalar que la línia principal de terra no serà inferior a

16 mm2 en Cu, i la línia d’enllaç amb terra no serà inferior a 25 mm2

en Cu.


- 198 -

3.2.5 Càlcul del parallamps

3.2.5.1 Procediment de verificació

Serà necessària la instal·lació d'un sistema de protecció contra el llamp quan la freqüència esperada d'impactes (Ne) sigui major que el risc admissible (Na), excepte quan l'eficiència 'E' estigui compresa entre 0 i 0.8.

• Càlcul de la freqüència esperada d'impactes (Ne)

(Equació 3.29)

sent

• Ng: Densitat d'impactes sobre el terreny (impactes/any,km²).

• Ae: Superfície de captura equivalent de l'edifici aïllat en m².

• C1: Coeficient relacionat amb l'entorn.

Ng (Les Borges Blanques) = 4.00 impactes/any,km²

Ae = 6369.56 m² C1 (aïllat) = 1.00

Ne = 0.0255 impactes/any Taula 3.12. Freqüència esperada d’impactes

• Càlcul del risc admissible (Na)

(Equació 3.30)

6110e g eN N A C −=

3

2 3 4 5

5.510aN

C C C C−=


- 199 -

sent

• C2: Coeficient en funció del tipus de construcció.

• C3: Coeficient en funció del contingut de l'edifici.

• C4: Coeficient en funció de l'ús de l'edifici.

• C5: Coeficient en funció de la necessitat de continuïtat en les activitats que es desenvolupen en l'edifici.

C2 (estructura de formigó/coberta de formigó) = 1.00 C3 (altres continguts) = 1.00 C4 (resta d'edificis) = 1.00 C5 (resta d'edificis) = 1.00

Na = 0.0055 impactes/any Taula 3.13. Resultats risc admissible

• Verificació

Altura de d'edifici = 8.0 m <= 43.0 m Ne = 0.0255 > Na = 0.0055 impactes/any

3.2.5.2 Descripció de la instal·lació

• Nivell de protecció

Conforme a l'establert en l'apartat anterior, es determina que no és necessari disposar una instal·lació de protecció contra el llamp. El valor mínim de l'eficiència 'E' d'aquesta instal·lació es determina mitjançant la següent fórmula:

(Equació 3.31)

Na = 0.0055 impactes/any Ne = 0.0255 impactes/any

E = 0.784

Com:

0 <= 0.784 < 0.80

1 a

e

NE

N= −


- 200 -

Nivell de protecció: IV

No és necessari instal·lar un sistema de protecció contra el llamp, però com que el valor d’eficiència E és pròxim al límit de 0,8, s’ha optat per la instal·lació d’un sistema de protecció enfront el llamp.

• Descripció del sistema extern de protecció enfront del llamp

Sistema extern de protecció davant del llamp, format per parallamps tipus "PDC" amb dispositiu d'encebament i avanç de 15 µs i radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4 segons DB SU Seguretat d'utilització (CTE), col·locat en coberta sobre pal d'acer inoxidable i 6 m d'alçada, de la casa "APLICACIONES TECNOLÓGICAS" o de característiques similars.

Figura 3.3. Radi de cobertura del parallamps instal·lat

3.2.6 Càlcul de la compensació d’energia reactiva

3.2.6.1 Fórmules utilitzades pel càlcul de la compensació d’energia reactiva

cos m XeX (Equació 3.32)

W

(Equació 3.33)

u tg 1 @ tg 2 (Equació 3.34)

Sent: P = Potència activa de la instal·lació (kW). Q = Potència reactiva de la instal·lació (kVAr).


- 201 -

Qc = Potència reactiva a compensar (kVAr). φ1 = Angle de desfasament de la instal·lació sense compensar. φ2 = Angle de desfasament que es vol aconseguir. 3.2.6.2 Càlcul de la Bateria de Condensadors

Al càlcul de la potència reactiva a compensar es parteix de les següents dades:

- Subministrament: Trifàsic - Tensió composta: 400 V - Potència càlcul activa: 145.396 W - Cos φ actual: 0,88 - Cos φ aconseguir: 0,99 - Connexió dels condensadors: En triangle.

En primer lloc es calculen els angles de desfasament φ1 i φ2: Cos φ1 = 0,88 → φ1 = 28,36º Cos φ2 = 0,99 → φ2 = 8,11º Es busquen les tangents respectives: Tg φ1 = tg 28,36 = 0,54 Tg φ2 = tg 8,11 = 0,14 Es substitueix aquest valors a l’equació 3.34: Qc = 145,396 kW · ( 0,54 – 0,14 ) = 59,73 kVAr (Equació 3.34)

Per tant la potència reactiva a compensar és de 59,73 kVAr. Per tal d’obtenir escalons

de 5 kVAr s’arrodoneix l’energia reactiva a compensar a 60 kVAr.


- 202 -

3.3 Càlcul del Centre de Transformació 3.3.1 Càlcul de la potència del C.T.

Per determinar la potencia del centre de transformació primer de tot hem tingut de fer una previsió de potència de tot l’establiment, tenint en compte l’enllumenat, preses de corrent, així com tota la maquinària instaurada. Els càlculs estimatius de la previsió de potència es poden observar prèviament al punt 2.8.3.

Tal com podem veure en la previsió de potència mencionada anteriorment, la potència

aparent calculada ens dona un valor de → 130,1 KW. Aquest valor el multiplicarem per un coeficient d’ampliació, que serà d’1,5 en previsió d’una possible ampliació de la potència i/o de la maquinària en un futur.

St= S x Ka = 130,1 x 1,5 = 195,2 KVA (Equació 3.35)

En vista del resultat obtingut, optarem per un Centre de Transformació amb un

transformador de 250 kVA. 3.3.2 Càlcul de les intensitats d’alta i baixa tensió

En un transformador trifàsic, la intensitat del circuit primari Ip (costat A.T.) ve donada per l’expressió:

√ (Equació 3.36)

Sent:

- Ip: Intensitat primària (A) - S: Potència del transformador (kVA) - Up: Tensió composta primària (kV)

En aquest cas, la tensió primària d’alimentació és de 25 kV. Aplicant l’equació anterior

(Equació 3.36) obtenim:

√

√ ,

En un transformador trifàsic, la intensitat del circuit secundari Is (costat B.T.) ve

donada per l’expressió:

√ (Equació 3.37)

Sent:

- Is: Intensitat secundària (A) - S: Potència del transformador (kVA) - Us: Tensió composta secundària (kV)


- 203 -

En aquest cas, la tensió secundària d’alimentació és de 400 V. Aplicant l’equació

anterior (3.37) obtenim:

√

√ ,

3.3.3 Càlcul de les corrents de curtcircuit

Per al càlcul de la intensitat primària de curtcircuit es tindrà en compte una potència de curtcircuit de 500 MVA a la xarxa de distribució, dada proporcionada per la companyia subministradora.

Per al càlcul de les corrents de curtcircuit utilitzarem les següents expressions:

• Intensitat primària per a curtcircuit al costat d’Alta Tensió:

√ (Equació 3.38)

Sent:

- Scc = Potència de curtcircuit de la xarxa en MVA. - Up = Tensió composta primària en kV. - Iccp = Intensitat de curtcircuit primària en kA.

• Intensitat secundària per a curtcircuit al costat de Baixa Tensió (menyspreant la impedància de la xarxa d’Alta Tensió):

√ (Equació 3.39)

Sent:

- S = Potència del transformador en kVA. - Ucc (%) = Tensió de curtcircuit en % del transformador. - Us = Tensió composta en càrrega al secundari en V. - Iccs = Intensitat de curtcircuit secundària en kA.

3.3.3.1 Corrent de curtcircuit al costat d’alta tensió

Utilitzant l’equació 3.38, on la potència de curtcircuit és de 500 MVA i la tensió de servei 25 kV, la intensitat de curtcircuit és :

√ ,


- 204 -

3.3.3.2 Corrent de curtcircuit al costat de baixa tensió

La potència del transformador d’aquest C.T. és de 250 kVA, la tensió de curtcircuit és

del 4%, i la tensió secundària en càrrega és de 400 V. Aplicant l’equació 3.39 obtenim:

√ ,

3.3.4 Dimensionat de l’embarrat

L’embarrat està constituït per trams rectes de tub de coure, recobert d’aïllament termoretràctil.

Les barres van fixades a les connexions existents a la part superior del càrter de l’aparell funcional. La fixació de barres es realitza amb cargols M8. La separació entre les subjeccions d’una mateixa fase i corresponents a dues cel·les contigües, és de 375 mm. La separació entre barres (separació entre fases) és de 200 mm.

Les característiques de l’embarrat són:

- Intensitat assignada : 400 A. - Límit tèrmic, 1 s. : 16 kA eficaços. - Límit electrodinàmic : 40 kA cresta.

Per tant, aquest embarrat ha de suportar la intensitat nominal sense superar la

temperatura de règim permanent (comprovació per densitat de corrent), així com els esforços electrodinàmics i tèrmics que es produeixin durant un curtcircuit.

3.3.4.1 Comprovació per densitat de corrent

La comprovació per densitat de corrent te per objectiu verificar que el conductor que constitueix l’embarrat és capaç de conduir la corrent nominal màxima sense sobrepassar la densitat de corrent màxima en règim permanent.

Donat que s’utilitzen cel·les sota embolcall metàl·lic fabricades per Orma-SF6 conforme a la normativa vigent, es garanteix l’indicat per a la intensitat assignada de 400 A.

3.3.4.2 Comprovació per sol·licitació electrodinàmica. Segons la MIE-RAT 05, la resistència mecànica dels conductors haurà de verificar, en

caso de curtcircuit que: σmàx ≥ ( Iccp2 · L2 ) / ( 60 · d · W ) (Equació 3.19) Sent:


- 205 -

σmàx = Valor de la càrrega de ruptura de tracció del material dels conductors. Per coure semidur 2800 Kg / cm2. Iccp = Intensitat permanent de curtcircuit trifàsic, en kA. L = Separació longitudinal entre recolzaments, en cm. d = Separació entre fases, en cm. W = Mòdul resistent dels conductors, en cm3. Donat que s’utilitzen cel·les sota embolcall metàl·lic fabricades per Orma-SF6

conforme a la normativa vigent, es garanteix el compliment de l’expressió anterior. 3.3.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit. La sobreintensitat màxima admissible en curtcircuit per l’embarrat es determina:

Ith = α · S · √(∆T / t) (Equació 3.40) Sent: Ith = Intensitat eficaç, en A. α = 13 per al Cu. S = Secció de l’embarrat, en mm2. ∆T = Elevació o increment màxim de temperatura, 150ºC per al Cu. t = Temps de duració del curtcircuit, en s. Donat que s’utilitzen cel·les sota embolcall metàl·lic fabricades per Orma-SF6

conforme a la normativa vigent, es garanteix que: Ith ≥ 16 kA durant 1 s.

3.3.5 Protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits

Els transformadors estan protegits tant en AT com en BT. En Alta Tensió, la protecció l’efectuen les cel·les associades a aquests transformadors, i en Baixa Tensió, la protecció s’incorpora als quadres de BT.

Protecció Transformador La protecció del transformador en AT d’aquest CT es realitza utilitzant una cel·la

d’interruptor amb fusibles combinats, sent aquests els que efectuen la protecció sobre eventuals curtcircuits.

Aquests fusibles son limitadors de corrent, produint-se la seva fusió abans de que la corrent de curtcircuit hagi arribat al seu valor màxim.

Els fusibles es seleccionen per a: - Permetre el pas de la punta de corrent produïda en la connexió del transformador en buit. - Suportar la intensitat nominal en servei continu.


- 206 -

La intensitat nominal dels fusibles s’escollirà en funció de la potència (250kVA) que en aquest cas seran de 25A.

Per a la protecció contra sobrecàrregues s’instal·larà un relé electrònic amb captadors

d’intensitat per fase, la senyal del qual, alimentarà a un disparador electromecànic alliberant el dispositiu de retenció de l’interruptor.

Termòmetre El termòmetre verifica que la temperatura del dielèctric del transformador no supera els

valores màxims admissibles.

Proteccions en BT

Al circuit de baixa tensió de cada transformador segons RU6302, s’instal·larà un Quadre de Distribució de 4 sortides amb possibilitat d’extensionament. S’instal·laran fusibles en totes les sortides, amb una intensitat nominal igual al valor de la intensitat exigida a aquesta sortida, i un poder de tall major o igual a la corrent de curtcircuit al costat de baixa tensió.

La descàrrega del trafo al quadre de Baixa Tensió es realitzarà amb conductors XLPE 0,6/1kV 240 mm2 Al unipolars instal·lats a l’aire, la intensitat admissible dels quals a 40ºC de temperatura ambient és de 420 A.

Pel trafo , la potència del qual és de 250 kVA s’utilitzarà 1 conductor per fase i 1 pel neutre. 3.3.6 Dimensionat de la ventilació del C.T

Per a calcular la superfície de la reixa d’entrada d’aire en l’edifici s’utilitza la següent

expressió:

k2kZ ",8¡¢√£¤X (Equació 3.41)

Sent: WCu: Pèrdues al coure del transformador (kW) WFe: Pèrdues al ferro del transformador (kW) k: coeficient en funció de la forma de les reixes d’entrada (0,5). h: distancia vertical entre las reixes d’entrada i sortida (m) ∆T: Diferència de temperatura entre l’aire de sortida i el d’entrada, 15ºC Sr: superfície mínima de les reixes d’entrada, en m2.

No obstant, donat que s’utilitzen edificis prefabricats de Orma-mn, aquests han sofert

assajos d’homologació en quan al dimensionat de la ventilació del centre de transformació.


- 207 -

3.3.7 Dimensionat del pou apagafocs

Es disposa d’un pou de recollida d’oli de 600 l de capacitat per al transformador, cobert de grava per a l’absorció del fluid i per a prevenir el vessament del mateix cap a l’exterior i minimitzar el mal en cas de foc. 3.3.8 Instal·lació de posta a terra del C.T

3.3.8.1 Investigació de les característiques del terreny

Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·larà aquest Centre de Transformació, es determina la resistivitat mitja en 150 Ohm·m

3.3.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim corresponent a l’eliminació del defecte.

En instal·lacions d’Alta Tensió de tercera categoria, els paràmetres de la xarxa que

intervenen als càlculs de faltes a terres són: Tipus de neutre. El neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra, o a través d’impedància

(resistència o reactància), el qual produirà una limitació de les corrents de falta a terra. Tipus de proteccions a l’origen de la línia. Quan es produeix un defecte, aquest és eliminat mitjançant l’obertura d’un element de

tall que actua per indicació d’un relé d’intensitat, el qual pot actuar en un temps fix (relé a temps independent), o segons una corba de tipus invers (relé a temps dependent).

Així mateix, poden existir reenganxes posteriors al primer dispar que només influiran als càlculs si es produeixen en un temps inferior a 0,5 s.

Segons les dades de la xarxa proporcionades per la companyia subministradora, es té: - Intensitat màxima de defecte a terra, Idmáx (A): 300. - Duració de la falta. Desconnexió inicial. Temps màxim d’eliminació del defecte (s): 0,7.


- 208 -

3.3.8.3 Disseny preliminar de la instal·lació de posta a terra

Per als càlculs a realitzar, s’utilitzaran els procediments del ”Mètode de càlcul i projecte d’instal·lacions de posta a terra per a centres de transformació de tercera categoria“, editat per UNESA.

TERRA DE PROTECCIÓ. Es connectaran a aquest sistema les parts metàl·liques de la instal·lació que no estiguin

en tensió normalment però poden estar-ho per defectes d’aïllament, averies o causes fortuïtes, tals com xassís i bastidors dels aparells de maniobra, embolcalls metàl·liques de les cabines prefabricades i carcasses dels transformadors.

TERRA DE SERVEI. Es connectaran a aquest sistema el neutre del transformador i la terra dels secundaris

dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura. Per a la posta a terra de servei, s’utilitzaran piques en fila de diàmetre 14 mm. y

longitud 2 m., unides mitjançant conductor nu de Cu de 50 mm2 de secció. El valor de la resistència de posta a terra d’aquest elèctrode haurà de ser inferior a 37 Ω.

La connexió des del centre fins la primera pica de l’elèctrode es realitzarà amb cable de Cu de 50 mm2, aïllat de 0,6/1 kV sota tub plàstic amb grau de protecció al impacte mecànic de 7 com a mínim.

3.3.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra

Les característiques de la xarxa d’alimentació són:

- Tensió de servei: U = 25 kV - Posta a terra del neutre:

Rígidament unit a terra. - Nivell d’aïllament de les instal·lacions de BT: Ubt = 6.000 V. - Característiques del terreny:

• ρ de terra Ro = 150 Ohms·m • ρH del formigó R'o = 3.000 Ohm

TERRA DE PROTECCIÓ Per al càlcul de la resistència de la posta a terra de les masses (Rt), la intensitat i tensió

de defecte (Id, Ud), s’utilitzaran les següents fórmules:

• Resistència del sistema de posta a terra, Rt:

Rt = Kr · ρ(Ω) (Equació 3.42)


- 209 -

• Intensitat de defecte, Id:

Id = Idmàx (A) (Equació 3.43)

• Tensió de defecte, Ud:

Ud = Rt · Id (V) (Equació 3.44)

L’elèctrode adequat per aquest cas té les següents propietats:

• Configuració seleccionada: 50-25/5/82. • Geometria: Anell. • Dimensions (m): 5x2,5. • Profunditat de l’elèctrode (m): 0,5. • Número de piques: 8. • Longitud de las piques (m): 2.

Els paràmetres característics de l’elèctrode són:

• De la resistència, Kr (Ω/ Ω·m) = 0,085. • De la tensió de pas, Kp (V/(( Ω·m)A)) = 0,0191. • De la tensió de contacte exterior, Kc (V/(( Ω·m)A)) = 0,0386.

Substituint valors en les expressions anteriors, s’obté: Rt = Kr · ρ = 0,085 · 150 = 12,75 Ω. Id = Idmàx = 300 A. Ud = Rt · Id = 12,75 · 300 = 3.825 V. TERRA DE SERVEI L’elèctrode adequat per a aquest cas te les següents propietats:

• Configuració seleccionada: 5/32. • Geometria: Piques en fila. • Profunditat de l’elèctrode (m): 0,5. • Número de piques: 3. • Longitud de las piques (m): 2. • Separació entre piques (m): 3.


- 210 -

Els paràmetres característics de l’elèctrode són: • De la resistència, Kr (Ω/ Ω·m) = 0,135.

Substituint valors:

RtNEUTRE = Kr · ρ= 0,135 · 150 = 20,25 Ω. (Equació 3.45) 3.3.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació Amb la finalitat d’evitar l’aparició de tensions de contacte elevades a l’exterior de la

instal·lació, les portes i reixetes metàl·liques que donen l’exterior del centre no tindran cap contacte elèctric amb masses conductores que, a causa de defectes o averies, siguin susceptibles de quedar sotmeses a tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat, no serà necessari calcular les tensions de contacte a l’exterior, ja que aquestes seran pràcticament nul·les. Per altra part, la tensió de pas a l’exterior vindrà donada per les característiques de l’elèctrode i la resistivitat del terreny segons l’expressió:

Up = Kp · ρ · Id = 0.0191 · 150 · 300 = 859.5 V. (Equació 3.46) 3.3.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de la instal·lació

Al Centre de Transformació s’instal·larà un mallasso electrosoldat, amb rodons de

diàmetre no inferior a 4 mm. formant una retícula no superior a 0,30x0,30 m. Aquest mallasso es connectarà com a mínim en dos punts oposats de la posta a terra de protecció del Centre.

Dit mallasso estarà cobert per una capa de formigó de 10 cm. com a mínim. Amb aquesta mesura s’aconsegueix que la persona que hagi d’accedir a una part que pugui quedar en tensió, de forma eventual, estarà sobre una superfície equipotencial, amb lo que desapareix el risc de la tensió de contacte i de pas interior.

D’aquesta forma no serà necessari el càlcul de les tensions de contacto i de pas a l’interior, ja que el seu valor serà pràcticament zero.

Així mateix, l’existència d’una superfície equipotencial connectada a l’elèctrode de terra, fa que la tensió de pas a l’accés sigui equivalent al valor de la tensió de contacte exterior.

Up (acc) = Kc · ρ · Id = 0.0386 · 150 · 300 = 1737 V. (Equació 3.47)

3.3.8.7 Càlcul de les tensions aplicades

Per a l’obtenció dels valors màxims admissibles de la tensió de pas exterior i en

l’accés, s’utilitzen les següents expressions: Upa = 10 · k / tn · (1 + 6 · ρ / 1.000) V. (Equació 3.48)


- 211 -

Upa (acc) = 10 · k / tn · (1 + (3 · ρ + 3 · ρH) / 1.000) V. (Equació 3.49) t = t´ + t´´ s. (Equació 3.50) Sent: Upa = Tensió de pas admissible a l’exterior, en V. Upa (acc) = Tensió a l’accés admissible, en V. k , n = Constants segons MIERAT 13, depenen de t. t = Temps de duració de la falta, en segons. t´ = Temps de desconnexió inicial, en segons. t´´ = Temps de la segona desconnexió, en segons. ρ = Resistivitat del terreny, 150 Ω·m. ρ H = Resistivitat del formigó, 3000 Ω·m. El temps de duració de la falta és: t´ = 0,7 s. t = t´ = 0,7 s. Substituint valors: Upa = 10 · k / tn · (1 + 6 · ρ / 1.000) = 10 · 102,86 · (1 + 6 · 150 / 1.000) = 1954.29 V. Upa (acc) = 10 · k / tn · (1 + (3 · ρ + 3 · ρH) / 1.000) = 10 · 102,86 · (1 + (3 · 150 + 3 · 3.000) / 1.000) = 10.748,57 V. Els resultats obtinguts es presenten a la següent taula:

Tensió de pas a l’exterior i de pas a l’accés.

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible Tensió de pas a

l’exterior Up = 859,5 V ≤ Upa = 1954,29 V.

Tensió de pas a l’accés

Up (acc) = 1.737 V ≤ Upa(acc)=10.748,57 V

Tensió i intensitat de defecte Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de defecte Ud = 3.825 V ≤ Ubt = 6.000 V Intensitat de defecte Id = 300 A

Taula 3.14. Resultats de la posta a terra del C.T.


- 212 -

3.3.8.8 Investigació de les tensions transferibles a l’exterior Al no existir mitjans de transferència de tensions a l’exterior, no es considera necessari

un estudi per a la seva reducció o eliminació. No obstant, per garantir que el sistema de posta a terra de servei no agafi tensions

elevades quan es produeixi un defecte, existirà una distància de separació mínima (Dn-p), entre els elèctrodes dels sistemes de posta a terra de protecció i de servei.

Dn-p ≥ (ρ · Id) / (2.000 · π) = (150 · 300) / (2.000 · π) = 7,16 m. (Equació 3.51)

Sent: ρ = Resistivitat del terreny en Ω·m. Id = Intensitat de defecte en A. La connexió des del centre fins la primera pica de l’elèctrode de servei, es realitzarà

amb cable de Cu de 50 mm2, aïllat de 0,6/1 kV sota tub plàstic amb grau de protecció al impacte mecànic de 7 com a mínim.

3.4 Càlcul del grup electrogen

El grup electrogen alimentarà únicament als receptors i càrregues exposades a la taula següent (línea segura):

Ref. Descripció Pn (kW) Cos φ Ku Ks Km

Pcalc (kW)

Scalc (kVA)

M1 Trepant de columna engranatges 3 0.82 0.9 0.8 1.25 2.7 3.3

M3 Torn 7.5 0.85 0.8 0.8 1.25 6 7.06 M4 Compressor 1 7 0.85 0.8 0.8 1.25 5.6 6.59 M5 Compressor 2 7 0.85 0.8 0.8 1.25 5.6 6.59

M6 Desmuntadora rodes petites 1.2 0.82 0.9 0.8 1.25 1.08 1.32

M7 Desmuntadora rodes grans

3.3 (1.8+1.5)

0.82 0.9 0.7 1.25 2.6 3.17

M9 Elevador 1 3 0.86 1 0.8 1.25 3 3.49 M10 Elevador 2 3 0.86 1 0.8 1.25 3 3.49 M12 Esmeriladora 1 1.1 0.82 0.9 0.8 1.25 1 1.22 M17 Motor porta 1 0.74 0.85 1 0.8 1.25 0.74 0.87 M18 Motor porta 2 0.74 0.85 1 0.8 1.25 0.74 0.87

M19 Motor porta corredissa

0.2 0.85 1 0.8 1.25 0.2 0.24


1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31



- 213 -


1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31





1.284 1 1 1 1.8 2.31 2.31



ISE Il·luminació sales elèctriques 0.34 1 1 1 1.8 0.61 0.61

ISC Il·luminació sala combustible 0.124 1 1 1 1.8 0.22 0.22

IV Il·luminació vestuaris 0.192 1 1 1 1.8 0.35 0.35

IM Il·luminació magatzem 0.224 1 1 1 1.8 0.41 0.41

VI1 Ventiladors impulsió (4) 1.8 0.84 1 0.8 1.25 1.80 2.14

VI2 Ventiladors impulsió (3)

1.35 0.84 1 0.8 1.25 1.35 1.61

VE1 Ventiladors extracció (4)

1.8 0.84 1 0.8 1.25 1.8 2.14





0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03




0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03




- 214 -


0.024 1 1 1 1.8 0.04 0.04


IEMSE Llums emergèn. sales elèctriques 0.024 1 1 1 1.8 0.04 0.04

IEMSC Llums emergèn. sala combustible 0.008 1 1 1 1.8 0.01 0.01

IEMM Llums emergèn. magatzem

0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03

IEMV Llums emergèn. vestuaris 0.016 1 1 1 1.8 0.03 0.03

IEXT1 Il·luminació exterior 0.75 1 1 1 1.8 1.35 1.35 IEXT2 Il·luminació exterior 0.67 1 1 1 1.8 1.2 1.2 IEXT3 Il·luminació exterior 0.67 1 1 1 1.8 1.2 1.2




IOE3 Il·lum. Oficina i escales 3

0.268 1 1 1 1.8 0.48 0.48

IALN Il·luminació arxiu, lavabo i sala neteja

0.192 1 1 1 1.8 0.35 0.35




IEMOE3 Llums emergèn. oficina i escala

0.008 1 1 1 1.8 0.01 0.01

IEMALN Llums emergèn. arxiu, lavabo i sala neteja

0.032 1 1 1 1.8 0.06 0.06

M20 Termo elèctric 2 1 1 1 1 2 2 M21 Equip inverter 1.5 0.85 1 0.8 1.25 1.5 1.77


TOTAL 77.92 87.27 Taula 3.15. Circuits de la línea segura

S’obté una potència total aparent de 87,27 kVA. Si li apliquem un coeficient de

majorització d’1,25 s’obté una potència aparent de 110kVA, per tant es pren la decisió de ficar un grup electrogen de 135kVA, 108kW de potència en servei d’emergència per temps limitat


- 215 -

segons ISO 8528-1. D’aquesta manera s’assegura la línea segura actualment i en una futura ampliació.

3.5 Càlculs lumínics 3.5.1 Criteris de càlcul

Pel que fa als càlculs luminotècnics s’han realitzat a traves de dos programes

dependentment de si els càlculs eren referents a càlculs d’enllumenat interior o exterior de la nau, que s’han realitzat mitjançant el programa informàtic Dialux 4.7, de la casa Dial. Pel que fa als càlculs d’enllumenat d’emergència, s’ha decidit la utilització del programa Daisalux, de la casa Daisa, que és un programa destinat als càlculs lumínics de la protecció conta incendis.

Criteris a considerar amb el programa Dialux 4.7 Els càlculs d’enllumenat interior i exterior s’han realitzat mitjançant la introducció

d’uns valors d’entrada els quals són: - Dimensions de l’espai (alçada, longitud i amplada). - El pla de treball i pla de muntatge de les lluminàries. - Tipus de tasques a desenvolupar, reflectàncies de les parets, sostre i terra, etc. - Nivell d’il·luminació necessària. - Valors de la lluminària escollida al catàleg del programa.

Criteris a considerar amb el programa d’emergències Daisalux Pel que fa als paràmetres que s’han hagut d’introduir a l'hora de realitzar l’enllumenat

d’emergència son els següents: - Dimensions de l’espai de cada recinte (alçada, longitud i amplada). - Introduir els recorreguts d’evacuació. - Introduir l’alçada de la lluminària i la ubicació, si és sobre sostre o sobre paret,

i en aquest últim cas l’orientació. - Introduir la distribució d’elements de seguretat que tenen uns requisits mínims,

com són els quadres i subquadres elèctrics, els extintors, els polsadors d’alarma, etc..

- Model de lluminària d’emergència. -

3.5.2 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el DIALux 4.7

En aquest document s’hi mostraran els resultants obtinguts en els espais de càlcul

interior i exterior, a més de les característiques més concretes de cada lluminària i d’imatges en 3D de les diferents zones de l’establiment.


- 216 -

3.5.2.1 Enllumenat interior S’ha fet el dimensionat independentment de cada una de les sales per separat. Taller de reparació Llista de lluminàries

Resum


- 217 -

Rendering (processat) 3D de colors falsos

Figura 3.4. Vista 3D il·luminació Taller


- 218 -

Sala elèctrica Llista de lluminàries

Resum


- 219 -


Figura 3.5. Vista 3D il·luminació Sala Elèctrica


- 220 -

Sala grup electrogen Llista de lluminàries

Resum


- 221 -


Figura 3.6. Vista 3D il·luminació Sala Grup Electrogen


- 222 -

Magatzem de recanvis Llista de lluminàries

Resum


- 223 -


Figura 3.7. Vista 3D il·luminació Magatzem


- 224 -

Vestuaris Llista de lluminàries

Resum


- 225 -


Figura 3.8. Vista 3D il·luminació Vestuaris


- 226 -

Escales Llista de lluminàries

Resum


- 227 -


Figura 3.9. Vista 3D il·luminació Escales


- 228 -

Sala neteja Llista de lluminàries

Resum


- 229 -


Figura 3.10. Vista 3D il·luminació Sala Neteja


- 230 -

Oficina Llista de lluminàries

Resum


- 231 -


Figura 3.11. Vista 3D il·luminació Oficina


- 232 -

Arxiu Llista de lluminàries

Resum


- 233 -


Figura 3.12. Vista 3D il·luminació Arxiu


- 234 -

Lavabo Llista de lluminàries

Resum


- 235 -


Figura 3.13. Vista 3D il·luminació Lavabo


- 236 -

3.5.2.2 Enllumenat exterior Llista de lluminàries

Posició lluminàries


- 237 -

Resum


- 238 -


Figura 3.14. Vista 3D il·luminació Exterior


- 239 -

3.5.3 Llistat de càlculs lumínics obtinguts amb el Daisalux En aquest document s’hi mostraran els resultants obtinguts en els espais de càlcul

interiors de l’enllumenat d’emergència, a més de les característiques més concretes de cada lluminària i dels càlculs lumínics dels recorreguts d’evacuació i dels punts de seguretat.

S’han dividit els càlculs d’enllumenat d’emergència en planta baixa i 1a planta.

3.5.3.1 Càlculs Enllumenat d’emergència Segons les normatives referents a la instal·lació d’emergència (entre elles el Codi

Tècnic de l’Edificació ), no es tenen en compte la reflexió de les parets al sostre. D’aquesta forma el programa Daisalux efectua un càlcul mínim, assegurant que el nivell d’iluminació rebut sobre el sostre es sempre, igual o superior al calculat.

En cap cas es pot extrapolar resultats o altres referències d’altres fabricants per similitud en lúmens declarats. El mateixos lúmens emesos per lluminàries de diferent poden produir resultats d’iluminació totalment diferents.

La validesa de les dades es basa de forma fonamental en les dades tècniques associades a cada referència : els lúmens emesos i la distribució de la emissió de cada tipus d’aparell.

Definició d’eixos i angles

Figura 3.15. Eixos i angles de l’enllumenat


- 240 -

γ γ γ γ : Angle que formen la projecció de l’eix longitudinal del aparell sobre el pla del terra i l’eix X del pla (Positiu en sentit contrari a les agulles del rellotge quan mirem des del sostre). El valor 0 de l’angle és quan l’eix longitudinal de la lluminària és paral·lel a l’eix X de la sala.

αααα : Angle que forma l’eix normal a la superfície de fixació de l’aparell amb l’eix Z de la

sala. (Un valor 90 equival a col·locació a la paret i 0 a col·locació al sostre). ββββ : Autogir de l’aparell sobre l’eix normal a la seva superfície de collat.


- 241 -

Planta Baixa Plànol de situació dels productes

Figura 3.16. Plànol situació de les lluminàries d’emergència

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0

-1.0

43.0


- 242 -

Situació i model de les lluminàries

Núm Referència Fabricant Coordenades Rotació x y h γγγγ αααα ββββ (m.) ( º ) 1 HYDRA-RE C7 Daisalux 0.48 18.21 2.50 -90 90 0 2 HYDRA-RE C7 Daisalux 0.49 24.18 2.50 -90 90 0 3 HYDRA-RE C7 Daisalux 0.50 12.23 2.50 -90 90 0 4 HYDRA-RE C7 Daisalux 0.50 30.16 2.50 -90 90 0 5 HYDRA-RE C7 Daisalux 0.51 6.23 2.50 -90 90 0 6 HYDRA-RE C7 Daisalux 2.83 41.84 2.50 180 0 0 7 HYDRA-RE C7 Daisalux 3.64 36.88 2.50 90 0 0 8 HYDRA-RE C7 Daisalux 4.77 39.68 2.50 0 0 0 9 HYDRA-RE C7 Daisalux 5.26 0.28 2.50 0 90 0 10 HYDRA-RE C7 Daisalux 6.16 38.99 2.50 -180 90 0 11 HYDRA-RE C7 Daisalux 15.02 41.68 2.50 -180 90 0 12 HYDRA-RE C7 Daisalux 15.03 0.46 2.50 0 90 0 13 NOVA N8 Daisalux 17.18 24.28 7.60 0 0 0 14 NOVA N8 Daisalux 17.22 12.42 7.60 0 0 0 15 NOVA N8 Daisalux 17.22 18.41 7.60 0 0 0 16 NOVA N8 Daisalux 17.26 30.21 7.60 0 0 0 17 HYDRA-RE C7 Daisalux 22.17 40.75 2.50 90 90 0 18 HYDRA-RE C7 Daisalux 22.23 30.18 2.50 90 90 0 19 HYDRA-RE C7 Daisalux 22.49 0.50 2.50 0 90 0 20 HYDRA-RE C7 Daisalux 22.71 39.44 2.50 -90 0 0


- 243 -

Núm Referència Fabricant Coordenades Rotació x y h γγγγ αααα ββββ (m.) ( º ) 21 HYDRA-RE C7 Daisalux 22.77 32.92 2.50 -90 0 0 22 HYDRA-RE C7 Daisalux 27.17 31.05 2.50 90 0 0 23 HYDRA-RE C7 Daisalux 27.63 40.19 2.50 180 0 0 24 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.24 38.29 2.50 180 90 0 25 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.46 18.11 2.50 90 90 0 26 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.47 12.21 2.50 90 90 0 27 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.52 6.19 2.50 90 90 0 28 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.70 24.88 2.50 90 90 0 29 HYDRA-RE C7 Daisalux 29.71 31.03 2.50 90 90 0

Taula 3.16. Situació de les lluminàries


- 244 -

Gràfic de trames i resultats obtinguts del pla a 0 m.

Figura 3.17. Gràfic de trames

Factor de Manteniment: 0.85 Resolució del Càlcul: 0.33 m. Objectius Resultats Uniformitat: 40.0 mx/mn. 43.2 mx/mn Superfície coberta: amb 0.50 lx. o més 96.5 % de 1218.9 m² Lúmens / m²: ---- 7.6 lm/m² Il·luminació mitja: ---- 2.32 lx

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0

-1.0

43.0


- 245 -

Corbes isolux al pla 0 m.

Figura 3.18. Plànol de corbes isolux

Resultats de l’enllumenat antipànic al volum de 0 a 1 m.

Objectius Resultats Superfície coberta: amb 0.50 lx. o més 95.2 % de 1218.9 m² Uniformitat: 40.0 mx/mn. 53.6 mx/mn Lúmens / m²: ---- 7.6 lm/m²

0.1

0.1 0.1 0.1 0.1

0.1

0.2

0.2

0.2

0.2

0.2

0.2

0.2 0.2

0.2 0.2

0.2

0.2

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8 0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

0.8

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0 1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0 7.5

7.5

7.5

7.5

7.5

7.5

7.5

10.0

10.0

10.0

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

0.5

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0 1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

1.0

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0

-1.0

43.0


- 246 -

Recorreguts d’evacuació planta baixa Resultats obtinguts del recorregut 1

Figura 3.19. Recorregut evacuació 1

Figura 3.20. Luxes obtinguts al recorregut 1

Objectius Resultats

lx. mínims: 1.00 lx. 1.08 lx. lx. màxims: ---- 5.03 lx. Longitud coberta: amb 1.00 lx. o més 100.0 %

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

1

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 20.00.0

10.0

- Luxes sobre el recorrido 1 -

(m)

(lx)


- 247 -

Resultats obtinguts del recorregut 2



Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

2

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 21.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 248 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

3

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 24.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 249 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

4

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 17.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 250 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

5

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 7.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 251 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

6

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 15.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 252 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

7

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

0.0 6.00.0

10.0


(m)

(lx)


- 253 -

Resultats obtinguts als punts de seguretat i quadres elèctrics

Figura 3.33. Plànol situació punts seguretat i quadres elèctrics

Núm Coordenades Resultats Objectiu (m.) (lx.) (lx.)

x y h 1 29.69 24.96 1.20 21.98 5.00 2 29.44 12.21 1.20 21.99 5.00 3 14.99 0.50 1.20 22.27 5.00 4 5.89 0.33 1.20 14.74 5.00 5 0.64 6.30 1.20 23.80 5.00 6 0.65 18.13 1.20 24.42 5.00 7 5.90 38.88 1.20 22.55 5.00 8 22.11 40.44 1.20 20.22 5.00 9 22.64 33.79 1.20 15.83 5.00

10 22.70 40.55 1.20 10.46 5.00 11 22.68 40.15 1.20 19.99 5.00 12 4.33 40.92 1.20 10.16 5.00 13 4.34 40.61 1.20 14.92 5.00 14 4.61 0.36 1.20 14.11 5.00 15 29.61 31.69 1.20 14.92 5.00

Taula 3.17. Resultats lumínics als punts de seguretat

Y (m.)

X (m.)

0.0-1.0 31.0

0.0-1.0

43.0

21.98

1

21.99

2

22.27

3

14.74

4

23.80

5

24.42

6

22.55

7

20.22

8

15.83

9

10.46

10

19.99

11

10.16

12

14.92

13

14.11

14

14.92

15

19.04

16


- 254 -

Primera Planta Plànol de situació dels productes

Figura 3.34. Plànol situació de les lluminàries d’emergència

1

2

3

4

5

6

7

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0


- 255 -

Situació i model de les lluminàries

Núm Referència Fabricant Coordenades Rotació x y h γγγγ αααα ββββ

(m.) ( º )

1 HYDRA-RE C7 Daisalux 1.65 5.79 2.50 180 0 0 2 HYDRA-RE C7 Daisalux 1.69 7.06 2.50 -90 0 0 3 HYDRA-RE C7 Daisalux 3.20 5.76 2.50 -180 0 0 4 HYDRA-RE C7 Daisalux 3.20 10.42 2.50 -180 0 0 5 HYDRA-RE C7 Daisalux 5.97 1.80 2.50 90 0 0 6 HYDRA-RE C7 Daisalux 6.02 7.79 2.50 90 0 0 7 HYDRA-RE C7 Daisalux 6.77 8.77 2.50 0 0 0

Taula 3.18. Situació de les lluminàries


- 256 -

Gràfic de trames i resultats obtinguts del pla a 0 m.

Figura 3.35. Gràfic de trames

Factor de Manteniment: 0.85 Resolució del Càlcul: 0.1 m. Objectius Resultats Uniformitat: 40.0 mx/mn. 45.4 mx/mn Lúmens / m²: ---- 26. lm/m² Il·luminació mitja: ---- 5.89 lx

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0


- 257 -

Corbes isolux al pla 0 m.

Figura 3.36. Plànol de corbes isolux

Resultats de l’enllumenat antipànic al volum de 0 a 1 m.

Objectius Resultats Superfície coberta: amb 0.50 lx. o més 82.5 % de 85 % Uniformitat: 40.0 mx/mn. 65.4 mx/mn Lúmens / m²: ---- 26.1 lm/m²

0.5

0.8

1.0

2.5

2.5

2.5

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

5.0

7.5

7.5

7.5 7.5

7.5

7.5

7.5

7.5

10.0

10.0 10.0

10.0

10.0

10.0 10.0

12.0

12.0

12.0

0.5

1.0

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0


- 258 -

Recorreguts d’evacuació primera planta Resultats obtinguts del recorregut 8



Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0

1

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0

0.0 5.00.0

13.0


(m)

(lx)


- 259 -




Objectius Resultats


Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0

2

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0

0.0 5.00.0

13.0


(m)

(lx)


- 260 -

Resultats obtinguts als punts de seguretat i quadres elèctrics

Figura 3.41. Plànol situació punts seguretat i quadres elèctrics

Núm Coordenades Resultats Objectiu (m.) (lx.) (lx.) x y h

1 0.29 6.95 1.20 12.99 5.00 2 0.27 6.54 1.20 10.97 5.00

Taula 3.19. Resultats lumínics als punts de seguretat

Y (m.)

X (m.)

0.0 8.0

0.0

12.0

12.99

1

10.97

2


- 261 -

3.6 Càlcul de la protecció contra incendis Els requisits i les condicions que ha de complir la present nau, tenint en compte el

Reglament de Seguretat en establiments industrials (R.D. 2267/2004), per estudiar la protecció d’incendis primerament haurem de fer una classificació de l’establiment i calcular la càrrega de foc i el risc intrínsec de l’establiment.

L’establiment que estem estudiant està considerat com un establiment industrial de

TIPUS C, és a dir, l’establiment industrial ocupa totalment un edifici i està a una distància major de tres metres de l’edifici més pròxim d’altres establiments. Aquesta distància està lliure de mercaderies combustibles o element intermitjos susceptibles de propagar l’incendi.

Aquest establiment consta d’un sector d’incendi ja que es considera sector d’incendi

per tipus A, B, i C, l’espai de l’edifici tancat per elements resistents al foc durant el temps que s’estableixi en cada cas.

3.6.1 Càlcul de la densitat càrrega ponderada Per fer l’estudi de la densitat de càrrega utilitzarem el mètode que analitza per separat

les densitats de càrrega segons si es tracta d’una activitat lligada amb l’emmagatzematge o no. - En activitats de reparació, transformació, producció o qualsevol altra activitat que

no estigui lligada amb l’emmagatzematge, utilitzarem la següent expressió:

(Equació 3.52) on:

QS = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector o àrea d’incendi, en MJ/m² o Mcal/m². Ci = coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la combustibilitat) de cada un dels combustibles que existeixen al sector d’incendi. Aquest valor l’obtenim de la taula 1.1 de l’annex I del RD 2267/2004. Ra = coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat industrial que es desenvolupa al sector d’incendi, producció, muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, etc. Aquest valor l’obtenim de la 1.2 de l’annex I del RD 2267/2004. A = superfície construïda del sector d’incendi o superfície ocupada de l’àrea d’incendi, en m².


- 262 -

qsi = densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent segons els diferents processos que es realitzen al sector d’incendi, en MJ/m² o Mcal/m². Aquest valor l’obtenim de la 1.2 de l’annex I del RD 2267/2004.

Si = superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de

foc, qsi diferent, en m².

En el nostre cas tenim:

Sector Àrea Si (m2) qsi (MJ/m2) Ci Ra

Sector 1 Taller i sales 1147.27 400 1 1 Vestuaris 32.94 200 1 1 Lavabo 5.85 200 1 1 Sala neteja 10.76 300 1.3 1 Sector 2 Oficina 35.71 800 1 1.5 A = 1284.19

Taula 3.20: valors obtinguts segons la zona no emmagatzemable

Q3 >400 1 1147.27B 0 >200 1 32.94B 0 >200 1 5.85B 0 >300 1.3 10.76B1284.19 1

Q3 366.66 MJ/m2

u8 800 1 35.711284.19 1.5

u8 33.37 MJ/m2

- En activitats d’emmagatzematge utilitzarem la següent expressió:

(Equació 3.53) on:

QS, Ci, Ra i A tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. qvi = càrrega de foc, aportada per cada m³ de cada zona amb diferent tipus

d’emmagatzematge existent al sector d’incendi, en MJ/m3 o Mcal/m³. Aquest valor l’obtenim de la 1.2 de l’annex I del RD 2267/2004.


- 263 -

hi = altura de l’emmagatzematge de cada un dels combustibles, en m. si = superfície ocupada en planta per cada zona amb diferent tipus

d’emmagatzematge existent al sector d’incendi en m². En aquest cas es té:

Sector Àrea si (m2) qvi (MJ/m3) hi (m) Ci Ra

Sector 3 Magatzem taller

38.64 1200 2 1.3 2

Arxiu 13.02 8400 1.5 1.3 2 A = 1284.19

Taula 3.21. valors obtinguts segons la zona no emmagatzemable

Q3 >1200 1.3 2 38.64B 0 >8400 1.3 1.5 13.02B1284.19 2

Q3 519.9 MJ/m2

3.6.2 Càlcul del nivell de risc intrínsec A partir dels valors obtinguts en l’apartat anterior, determinarem mitjançant la taula

3.22 extreta del RD 2267/2004, el nivell de risc intrínsec en cada zona de la nau.

Nivell de risc intrínsec

Densitat de càrrega de foc ponderada i corregida MJ/m2

BAIX 1 2

Qs ≤ 425 425 < Qs ≤ 850

MIG 3 4 5

850 < Qs ≤ 1275 1275 < Qs ≤ 1700 1700 < Qs ≤ 3400

ALT 6 7 8

3400 < Qs ≤ 6800 6800 < Qs ≤ 13600 13600 < Qs

Taula 3.22. Nivell de risc intrínsec segons la densitat de càrrega de foc

Hem obtingut els següents resultats: - Sector 1: Qs1 = 366.66 MJ/m2, és nivell de risc intrínsec BAIX amb valor 1. - Sector 2: Qs2 = 33.37 MJ/m2, és nivell de risc intrínsec BAIX amb valor 1. - Sector 3: Qs1 = 519.9 MJ/m2, és nivell de risc intrínsec BAIX amb valor 2.


- 264 -

Per calcular el nivell de risc intrínsec d’un edifici o un conjunt de sectors i/o àrees

d’incendi d’un establiment industrial, als efectes de l’aplicació d’aquest reglament, s’avaluarà calculant la següent expressió, que determina la densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, Qe, de tal edifici industrial.

(Equació 3.54)

on:

Qe = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, de l’edifici industrial, en MJ/m² o Mcal/m². Qsi = densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, de cada un dels sectors o àrees d’incendi, que composen l’edifici industrial, en MJ/m² o Mcal/m². A i = superfície construïda de cada un dels sectors o àrees d’incendi, que composen l’edifici industrial, en m².

En el nostre cas tenim:

Q¦ >366.66 1196.82B 0 >33.37 35.71B 0 >519.9 51.66B>1196.82 0 35.71 0 51.66B

Q¦ 363.56 MJ/m2

El nivell de risc intrínsec de la nau o del conjunt de sectors d’incendi és BAIX amb

valor 1, ja que es troba Qe < 425 MJ/m2 segons la taula 3.22.

3.6.3 Sectorització de l’establiment industrial Segons l’annex I del RD 2267/2004,tot establiment industrial constituirà, al menys,

d’un sector d’incendi quan adopti les configuracions de tipus C. En aquest apartat certifiquem que la manera que hem realitzat la sectorització de

l’establiment per fer els càlculs en l’apartat anterior és correcta. Es pot comprovar a la taula 2.1 de l’annex II del RD 2267/2004.


- 265 -

Risc intrínsec del sector de l’incendi

Configuració de l'establiment

TIPUS A (m²)

TIPUS B (m²)

TIPUS C (m²)

BAIX (1)-(2)-(3) (2) (3) (5) (3) (4)

1 2000 6000 SENSE LÍMIT

2 1000 4000 6000

MIG (2)-(3) (2) (3) (3) (4)

3 500 3500 5000

4 400 3000 4000

5 300 2500 3500

ALT

NO ADMÉS

(3) (3)(4)

6 2000 3000

7 1500 2500

8 NO

ADMÉS 2000

Taula 3.23. Màxima superfície construïda admissible de cada sector d’incendi

En el nostre cas, al tractar-se d’un establiment tipus C i tindre un risc intrínsec Baix, no

tenim límits als sectors 1 i 2, i el sector 3 té 51.66 m2, per tant compleix ja que el límit està en 6000 m2.

3.6.4 Ocupació Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials,

es determinarà la seva ocupació, P, deduïda de les següents expressions: P = 1,10 p, quan p < 100. P = 110 + 1,05 (p - 100), quan 100 < p < 200. P = 215 + 1,03 (p - 200), quan 200 < p < 500. P = 524 + 1,01 (p - 500), quan 500 < p.

On p representa el número de persones que ocupa el sector d’incendi, d’acord amb la

documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat. Els valores obtinguts per a P, segons les anteriors expressions, s’arrodoniran a l’enter immediatament superior.

Per tant, al tenir un nombre d’empleats p < 100, tenim:

1.1 8 8.8 9


- 266 -

3.6.5 Evacuació En el cas que ens ocupa, es té una ocupació de 9 persones, per tant, al tractar-se d’un

establiment tipus C i tenir una ocupació P < 25 persones, els recorreguts d’evacuació podran ser de fins a 50 m.

Les característiques de les portes, passadissos i escales, compleixen amb el que marca

la NBE-CPI-96.

3.7 Càlcul de la ventilació En aquest apartat realitzarem els càlculs necessaris per tal d’escollir el tipus i nombre

d’extractors segons el volum del taller. En el nostre cas, encara que el RD 2267/2004 digui que en cas de tenir una nau tipus C

amb un nivell de risc intrínsec baix no fa falta ventilació artificial, hem escollit ficar ventilació forçada per garantir les renovacions d’aire que marca la normativa existent i que en els tallers de reparació és entre 5 i 10 renovacions/hora i en aquest cas serà de 6 renovacions/hora.

Per poder calcular el caudal ens fa falta saber el volum d’aire a renovar, és a dir, el

volum del taller, el qual calculem a continuació:

- Volum nau fins a l’alçada mínima (8m):

§¨T ©ª¨ ª 8T 30T 42,2T 8T 10.128T (Equació 3.55)

- Volum que ocupen les deltes: aquest càlcul l’hem realitzat considerant la unió de les dos meitats de les deltes de manera que formin un prisma rectangular.

§¨T «+§W+ 15T 42.2T 2.2T 1.392,6T (Equació 3.56) - Volum zona no taller (oficines, vestuaris, magatzem, etc.):

§¨T ¬©ª © Wª§§+ 7,5T 6T 12T 540T (Equació 3.57) El volum del taller serà el volum de la nau menys el volum de la zona no taller, per tant

tenim:


- 267 -

§¨T Wª§§+ 10.128 0 1.392,6 @ 540 10.980,6T (Equació 3.58)

Una vegada tenim el volum del taller i les renovacions d’hora a realitzar (r) podem calcular el caudal:

u ®§¨T (Equació 3.59)

Aplicant aquesta equació tenim:

¯ . , . , ° ±²³´⁄ En aquest taller es ventilaran 65883.6 m3/h. Per realitzar la ventilació, utilitzarem un

sistema d’impulsió que s’encarregarà d’introduir aire net al local, i un altre sistema d’expulsió, que s’encarregarà d’expulsar a l’exterior l’aire contaminat de l’interior de la nau.

Aquests sistemes consten de 7 ventiladors per a la impulsió i 7 extractors per a

l’expulsió, per tant haurem de calcular la capacitat de cada ventilador i extractor per tal de garantir la renovació de tot l’aire.

nª¶ª·WªW ¨©·Wà·ª i.!!,i

¹ 9.411,95 T ºª⁄ (Equació 3.60)

3.8 Càlcul de la climatització • Oficina i vestuaris

Per l’elecció de l’equip multisplit a instal·lar per la climatització dels vestuaris i de la

sala d’oficines hem tingut en compte els m2 de superfície a aclimatar i són uns 35m2 aproximadament per cada sala, però realment la que interessa aclimatar a l’estiu és l’oficina ja que sempre està ocupada i a més té finestres per on entra més escalfor. En aquest sentit hem seguit el criteri que ens mostra la taula següent per saber el nombre de frigories que necessita l’equip escollit.


- 268 -

Taula 3.24: frigories necessàries per l’elecció de l’equip a instal·lar

Ja que la càrrega tèrmica de la sala és mitjanament calorosa i es te una superfície de

35m2 i un volum de 88m3, necessitem un aparell amb una potència de refredament d’unes 4200 frigories aproximadament. D’aquesta manera complim amb les recomanacions d’alguns fabricants d’instal·lar entre 100 i 120 frigories per m2.

L’equip utilitzat és un KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic.

• Zona Taller

Per la zona taller s’han escollit dos calefactors industrials de gasoil amb regulador de potència per tal d’ajustar la potència segons l’escalfor necessària. S’ha escollit de gasoil ja que surt més econòmic que un d’elèctric. El model escollit és el BV77 de la marca MASTER.


- 269 -

3.9 Catàlegs 3.9.1 Catàleg equips climatització

Figura 3.42: Unitats interiors i exterior instal·lades de l’equip inverter

Taula 3.25: característiques tècniques del KIT-2E912-JKE ETHEREA

Capacitat Capacitat de refredament Nominal (Min - Max) (Kw) 5,00 (1,50-5,30) Nominal (Min - Max) (kCal/h) 4.300 (1.290-4.558) Classificació d’estalvi energètic A Potència nominal d’entrada en refredament, (Min - Max) (kW)

1,49 (0,25-1,54)

Capacitat para esclafar Nominal (Min - Max) (Kw) 5,60 (1,10-7,20) Nominal (Min - Max) (kCal/h) 4.816 (946-6.192) Classificació d’estalvi energètic A Potència nominal d’entrada en calor, (Min - Max) (kW)

1,23 (0,21-1,72)

Corrent Corrent nominal en calor (A) 5 Corrent nominal de refredament (A) 6

Font d’alimentació Font d’alimentació (V) 230 (Unitat exterior) Connexió (mm²) 4 x 1,5

Volum d’aire Interior (Refredament / Escalfament) Elevat (m3/h) 678 (E9) / 750 (E12) Volum d’extracció d’humitat (l/h) 1,6 (E9) / 2,0 (E12) Exterior Escalfament (m3/h) 1860 Refredament (m3/h) 2070


- 270 -

Figura 3.43: Generador d’escalfor MASTER BV77

Potència calorífica 22.000 kW/h - 18.920 Kcal/h Tipus de combustible querosè o gasoil Capacitat del dipòsit 35 l Consum 1.8 l/h Duració màx. de treball 19.5 h Diàmetre boca sortida 230 mm Diàmetre xemeneia 120 mm Àrea d’escalfament 550 m3/h Voltatge 230 V Consum Elèctric 300 W Dimensions Embalatge 1200x400x510 mm Pes 45 kg

Taula 3.26: Característiques tècniques MASTER BV77

Per al perfecte funcionament és necessari col·locar correctament una xemeneia de

sortida de fums a la connexió prevista a la part superior davantera de l’escalfador.

La xemeneia ha de ser del diàmetre apropiat i sense trams horitzontals o ondulats. Sempre cap amunt amb els mínims colzes que resultin imprescindibles, els quals mai han de ser superiors a 45º, ni més de dos.


- 271 -

3.9.2 Catàleg enllumenat emergència

HYDRA-RE C7

Taula 3.27. Característiques tècniques Hydra-RE

Figura 3.44. Lluminària emergència Hydra-RE C7

NOVA N8

Taula 3.28. Característiques tècniques Nova N8

Figura 3.45. Lluminària emergència Nova N8

Format Hydra-RE Autonomia (h) 1 Làmpada en emergència FL 8 W Pilot testimoni de càrrega Led Grau de protecció IP42 IK04 Aïllament elèctric Classe II Difusor Òpal Tensió alimentació 230 V – 50 Hz Flux emergència 300 lm

Format Nova Autonomia (h) 1 Làmpada en emergència FL 8 W Pilot testimoni de càrrega Led Grau de protecció IP44 IK04 Aïllament elèctric Classe II Color carcassa Blanc Difusor Biplà transparent Tensió alimentació 230 V – 50 Hz Flux emergència 435 lm


- 272 -

3.9.3 Catàleg equip compensació energia reactiva

Figura 3.46. Equip compensació energia reactiva STD 4-80-440 (4x20)

Taula 3.29. Característiques elèctriques equip compensació energia reactiva


- 273 -

Taula 3.30. Característiques tècniques equip compensació energia reactiva

Taula 3.47. Dimensions equip compensació energia reactiva


- 274 -

3.9.4 Catàleg quadre general i subquadres

Quadre general

Figura 3.48. Armari de distribució del quadre general

Taula 3.31. Model d’armari escollit per al quadre general


- 275 -

Taula 3.32. Característiques tècniques dels armaris del quadre general

Subquadres

Figura 3.49. Armaris utilitzats pels subquadres


- 276 -

Figura 3.50. Dimensions subquadres


- 277 -

3.9.5 Catàleg grup electrogen

Figura 3.51. Grup electrogen

Els equipaments de sèrie que incorpora aquest grup són:

1) Regulació de l’alternador tipus AREP amb alt poder de curtcircuit (3 In durant 10 s.).

2) Preinstal·lació ompliment automàtic de gasoil. 3) Protecció d'elements mòbils. 4) Protecció anticontacte i antiexplosió bateries. 5) Desconnectador de bateries. 6) Selector d'arrencada d'emergència i dispositiu d'aturada d'emergència. 7) Protecció d'elements molt calents. 8) Silentblocks amb protecció metàl·lica antidegradació. 9) Indicador de colmatació filtre d'aire. 10) Resistència de preescalfament amb termòstat (grups automàtics).

Característiques tècniques del grup

Tipus de quadre de control AUT-MP12

Motor dièsel JOHN DEERE

6068TF258

Alternador LEROY SOMER LSA

442 S7 Pot. Màxima en servei d’emergència per fallada de la xarxa (Pot. LTP “Limited Time Power) de la norma ISO 8528-1)

135 kVA 108 kW

Pot. En servei principal (Pot. PRP “Prime Power” de la norma ISO 8528-1)

123 kVA 98 kW

Intensitat en servei d’emergència per fallada de la xarxa 195 A Tensió trifàsica 400 V Precisió de la tensió en règim permanent ±1% Freqüència 50 Hz Regulador de velocitat Mecànic Variació de la freqüència en règim permanent +4% -1%


- 278 -

MIDES Llargada 2.230 mm Amplada 830 mm Alçada 1.510 mm Pes sense combustible 1.430 Kg Capacitat del dipòsit de combustible 330 l Primer graó de càrrega admissible 78 kW Nivell sonor mitjà a 1 m en sala no reverberant (El soroll en una sala "normal" augmenta de 3 a 5 dB per la reverberació)

95 dBA

Nivell sonor a 1 m del tub d'escapament sense silenciador 108 dBA Dimensions de la caseta mínimes recomenades Llarg x Ample x Alt En sala sense insonoritzar 3,8 x 2,8 x 2,4 m En sala insonoritzada 4,4 x 3,4 x 2,4 m Ventilació Entrada d’aire mínima recomanada 0,4 m2 Sortida d’aire mínima recomanada (dimensions radiador / Alçada x Amplada)

0,59 x 0,62 m

Cabal d’aire del ventilador en sortida lliure 9.000 m3/h Escapament Cabal de gasos d’escapament 1.146 m3/h Diàmetre tub d’escapament per a recorreguts curts (6 m) 1 x 100 mm

Taula 3.33. Característiques tècniques grup electrogen


- 279 -

3.9.6 Transformador

. Figura 3.52. Transformador en bany d’oli

Característiques:

- Potència nominal: 250 kVA - Tensió primària: 25 kV - Tensió secundària en buit: 420 V - Regulació tensió: ±2,5, ±5 o +2,5 +5 +7,7 +10% - Impedància de curtcircuit a 75º C: 4% - Freqüència: 50 Hz - Grup de connexió: Dyn 11

Dimensions: - Llargada: 1120 mm - Amplada: 880 mm - Alçada: 820 mm - Pes total: 990 kg


- 280 -

3.9.7 Catàleg elements de la PCI

Polsador manual Siemens FDM223

Figura 3.53: Coberta protectora polsador manual FDM223

• Funció

- Activació d’alarma indirecta trencant la peça de vidre i polsant el botó. - Per canviar la peça de vidre, obrir la porta del polsador amb la clau, rearmar el

botó abans de tancar la porta. - Una coberta protectora DMZ1197-AC (opcional) protegeix el polsador manual

contra una ruptura involuntària de la peça de vidre i l’activació involuntària. - El segello DMZ1197-AD (opcional) protegeix el polsador en ambients humits.

• Utilització

- Per l’activació immediata manual d’una alarma. - Per aplicacions interiors i exteriors, també per a ambients humits, mullats

i polsosos. - Per entrades de cables per a muntatge en superfície i muntatge encastat en llocs

fàcilment accessibles.

• Dimensions

Figura 3.54: Dimensions del polsador FDM223


- 281 -

• Característiques tècniques

Tensió d’operació 12... 33 VDC Corrent d’operació (repòs) 200 µA Indicador d’acció (IA) ext. 2 Temperatura d’ús -25... +70 °C Temperatura d’emmagatzematge -30... +75 °C Humitat (sense condensació) ≤ 95 % rel. Protocol de comunicació FDnet/C-NET Borns de connexió 0,28... 1,5 mm2

Color roig, ~RAL 3000, blau, ~RAL 5005 groc, ~RAL 1023, verd, ~RAL 6024, taronja, ~RAL 2011

Grau de protecció EN60529 / IEC529 – amb segell DMZ1197-AD

IP44 IP64

Taula 3.34: Característiques tècniques FDM223

Alarma acústica marca Siemens model AGN 24.6

Figura 3.55: Detall de la carcassa de la sirena AGN 24.6

• Utilització

- Per a usos interiors i exteriors.

• Disseny - L’allotjament és de plàstic Blanc ABS. - La base extraïble per al muntatge simple superficial. - L’adaptador base per a l’entrada de cable amb la glàndula de cable caragolada. - 28 tons diferents programables. - L’intercanvi teledirigit al to continu per l’alarma de dos etapes. - La intensitat ajustable del so. - L’electrònica encapsulada.


- 282 -

• Connexions

Figura 3.56 : Esquema de connexions de la sirena AGN 24.6

• Dimensions

Figura 3.57: Dimensions de la sirena AGN 24.6

• Dades tècniques

Taula 3.34: Característiques tècniques sirena AGN 24.6


- 283 -

Alarma acústica marca Siemens model ALB24.1R

Figura 3.57: Detall de la carcassa de l’alarma ALB24.1R

• Utilització

- Ideal per ambients sorollosos. - Per a identificar edificis, entrades i sortides: l’ajuda pot ser portada ràpidament

en cas d’emergència. - Per aplicacions interiors i exteriors.

• Disseny

- Fet amb policarbonat. - La base extraïble per a d’instal·lació simple. - L’adaptador base per a l’entrada de cable amb la glàndula de cable caragolada. - L’electrònica encapsulada.

• Connexions

Figura 3.58: Esquema de connexions de l’alarma ALB24.1R

• Dimensions

Figura 3.59: Dimensions de l’alarma ALB24.1R


- 284 -


Taula 3.35: Característiques tècniques de l’alarma ALB24.1R

Central detecció d’incendis marca Siemens model FC 721

Figura 3.60: Vista exterior de la central FC 721

- Central de detecció d’incendis compacta controlada per microprocessador, amb

panell de control integrat, amb una capacitat màxima de 126 direccions. - Capacitat d’un llaç, muntatge autònom. - Funció de mode degradat integrada. - Interfaç Fast Ethernet per a serveis remots. - Unitat d’operació de fàcil maneig integrada. - Commutador de clau (opcional). - Permet interfaç sèrie RS232 o RS485. - Font d’alimentació de 70W, permet una capacitat de bateries de fins a 72 h. - Detecció i lectura automàtiques (autoconfiguració) de tots los dispositius C-NET,

immediatament llesta per funcionar. - Compatible con los detectores Cerberus PRO FD720. - Terminals repetidors de planta i sirenes d’alarma acústiques i òptico-acústiques

alimentades directament des del llaç de detecció (C-NET). - Programació flexible d’aplicacions i controls complexos. - Possibilitat de carregar les dades emmagatzemades mitjançant accés remot. - Descàrrega del “firmware “de tots els components directament des de la central.


- 285 -

• Elements funcionals Central de detecció

A la unitat d’operació es troben: - Mòdul CPU i electrònica per a la unitat d’operació. - Connexió Ethernet. - Ranura per a mòdul RS232 o RS485. - Espai per a commutadora de clau 'Kaba' o 'nòrdic'.

Targeta perifèrica A la targeta perifèrica es troben: Terminals de connexió per a un llaç C-NET, transmissió remota (alarma, averia), sortida de sirena, entrades/sortides de control programables, sortida d’alarma i d’averia supervisada. Font d’alimentació de 24 VDC , 70 W. La font d’alimentació subministra el corrent per al funcionament de la central i la càrrega de les bateries. Les bateries subministren el corrent d’emergència en cas d’un tall del subministrament. Configuració La Cerberus-Engineering-Tool FXS7212 facilita adaptacions del sistema específiques per al client.

• Camps d’aplicació La FC721 és ideal per aplicacions petites on ses precisi una central direccionable d’un

llaç sense expansió, tals com tallers, hotels, comerços, bancs, entre altres.


Tensió de xarxa 85 … 265 VAC Alimentació elèctrica 70 W Tensió d’operació 21… 28,6 VDC Corrent d’operació màx. 2,5 A Capacitat bateries 2 x 12 V, 7 Ah

Monitorització de bateries sí Monitorització de xarxa sí Sèrie de detectors compatibles Cerberus PRO FD720 (C-NET)


- 286 -

Quantitat de línies – Llaç o – Línies obertes

1 2

Número de direccions màx. 126

Unitat d’operació integrada

Temperatura d’operació -8… +42 °C

Temperatura d’emmagatzematge -20… +60 °C

Humitat (condensació no permesa) ≤ 95 % rel.

Dimensions (A x H x F) 430 x 398 x 80 mm

Categoria de protecció (IEC 60529) IP30

Taula 3.36: Característiques tècniques central FC721


- 287 -

3.9.8 Catàleg preses d’ús industrial tipus CETACT

Figura 3.61. Vista exterior presa industrial

Figura 3.62 Esquema intern presa industrial


- 288 -

3.9.9 Catàleg ventilador/extractor

Figura 3.62. Extractor Helicoïdal Mural

Taula 3.37. Característiques extractor helicoïdal mural de la casa S&P


- 289 -

Taula 3.38. Dimensions Extractor model 710 de la casa S&P




4. PLÀNOLS


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA PLÀNOLS

- 290 -

Índex de plànols Índex de plànols ................................................................................................................. 290 Situació ....................................................................................................................... Plànol 1 Emplaçament .............................................................................................................. Plànol 2 Ubicació CT, quadres, subquadres, equip compensació energia reactiva i sistema de transmissió automàtica ........................................................................................... Plànol 3 Distribució de maquinària .......................................................................................... Plànol 4 Il·luminació interior .................................................................................................... Plànol 5 Il·luminació exterior ................................................................................................... Plànol 6 Preses de la nau .......................................................................................................... Plànol 7 Protecció contra incendis ............................................................................................ Plànol 8 Posta a terra i parallamps ............................................................................................ Plànol 9 Quadre general part 1 ............................................................................................... Plànol 10 Quadre general part 2 ............................................................................................... Plànol 11 Quadre general part 3 ............................................................................................... Plànol 12 Subquadres 1 i 2 ....................................................................................................... Plànol 13 Dimensions CT ......................................................................................................... Plànol 14 Posta a terra, esquema unifilar i dimensions de les cel·les del centre de transformació....................................................................................... Plànol 15 Detall bàculs enllumenat exterior ............................................................................. Plànol 16



5. PLEC DE CONDICIONS


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA PLEC DE CONDICIONS

- 291 -

Índex del Plec de Condicions Índex del Plec de Condicions ............................................................................................ 291 5.1 Disposicions Generales .............................................................................................. 294

5.1.1 Disposicions de caràcter general .......................................................................... 294 5.1.1.1 Objecte del Plec de Condiciones ............................................................... 294 5.1.1.2 Contracte d’obra ........................................................................................ 294 5.1.1.3 Documentació del contracte d’obra ........................................................... 294 5.1.1.4 Reglamentació urbanística ......................................................................... 294 5.1.1.5 Formalització del Contracte d’Obra .......................................................... 294 5.1.1.6 Jurisdicció competent ................................................................................ 295 5.1.1.7 Responsabilitat del Contractista ................................................................ 295 5.1.1.8 Accidents de treball ................................................................................... 295 5.1.1.9 Danys i perjudicis a tercers ........................................................................ 295 5.1.1.10 Anuncis i cartells ..................................................................................... 296 5.1.1.11 Còpia de documents ................................................................................. 296 5.1.1.12 Subministrament de materials .................................................................. 296 5.1.1.13 Troballes .................................................................................................. 296 5.1.1.14 Causes de rescissió del contracte d’obra.................................................. 296 5.1.1.15 Omissions: Bona fe .................................................................................. 297

5.1.2 Disposicions relatives a treballs, materials i mitjans auxiliars ............................ 297 5.1.2.1 Inici de l’obra i ritme d’execució dels treballs .......................................... 297 5.1.2.2 Ordre dels treballs ...................................................................................... 298 5.1.2.3 Facilitats per a altres contractistes ............................................................. 298 5.1.2.4 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major .............. 298 5.1.2.5 Interpretacions, aclariments i modificacions del projecte ......................... 298 5.1.2.6 Pròrroga per causa de força major ............................................................. 298 5.1.2.7 Responsabilitat de la direcció facultativa en el retard de l’obra ................ 299 5.1.2.8 Treballs defectuosos .................................................................................. 299 5.1.2.9 Procedència de materials, aparells i equips ............................................... 299 5.1.2.10 Presentació de mostres ............................................................................. 299 5.1.2.11 Materials, aparells i equips defectuosos .................................................. 299 5.1.2.12 Despeses ocasionades per proves i assajos .............................................. 300 5.1.2.13 Neteja de les obres ................................................................................... 300

5.1.3 Disposicions de les recepcions d’instal·lacions i obres annexes ......................... 300 5.1.3.1 Consideracions de caràcter general ........................................................... 300 5.1.3.2 Recepció provisional ................................................................................. 301 5.1.3.3 Documentació final de l’obra .................................................................... 301 5.1.3.4 Medició definitiva i liquidació provisional de l’obra ................................ 301 5.1.3.5 Termini de garantia .................................................................................... 302 5.1.3.6 Conservació de les obres rebudes provisionalment ................................... 302 5.1.3.7 Recepció definitiva .................................................................................... 302 5.1.3.8 Pròrroga del termini de garantia ................................................................ 302 5.1.3.9 Recepcions de treballs on el seu contracte hagi estat rescindit ................. 302

5.2 Disposicions Facultatives .......................................................................................... 303 5.2.1 Definició i atribucions dels agents de l’edificació ............................................... 303

5.2.1.1 El Promotor ................................................................................................ 303 5.2.1.2 El Projectista .............................................................................................. 303


- 292 -

5.2.1.3 El Constructor o Contractista ..................................................................... 303 5.2.1.4 El Director d’Obra ..................................................................................... 304 5.2.1.5 El Director de l’Execució de l’Obra .......................................................... 304 5.2.1.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació ............ 304 5.2.1.7 Els subministradors de productes .............................................................. 304

5.2.2 Agents que intervenen en l’obra segons Llei 38/99 (L.O.E.) .............................. 304 5.2.3 Agents en matèria de seguretat i salut segons R.D. 1627/97 ............................... 304 5.2.4 La Direcció Facultativa ........................................................................................ 305 5.2.5 Visites facultatives ............................................................................................... 305 5.2.6 Obligacions dels agents intervinents .................................................................... 305

5.2.6.1 El Promotor ................................................................................................ 305 5.2.6.2 El Projectista .............................................................................................. 306 5.2.6.3 El Constructor o Contractista ..................................................................... 307 5.2.6.4 El Director d’Obra ..................................................................................... 308 5.2.6.5 El Director de l’Execució de l’Obra .......................................................... 309 5.2.6.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació ............ 310 5.2.6.7 Els subministradors de productes .............................................................. 310 5.2.6.8 Els propietaris i los usuaris ........................................................................ 310

5.2.7 Documentació final d’obra: Llibre de l’Edifici ................................................... 310 5.2.7.1 Els propietaris els usuaris ......................................................................... 311

5.3 Disposicions Econòmiques ........................................................................................ 311 5.3.1 Definició .............................................................................................................. 311 5.3.2 Contracte d’obra .................................................................................................. 311 5.3.3 Criteri General ..................................................................................................... 312 5.3.4 Fiances ................................................................................................................. 312

5.3.4.1 Execució de treballs amb càrrec a la fiança ............................................... 312 5.3.4.2 Devolució de les fiances ............................................................................ 312 5.3.4.3 Devolució de la fiança en el cas d’efectuar-se recepcions parcials ........... 312

5.3.5 Dels preus ............................................................................................................ 312 5.3.5.1 Preu bàsic ................................................................................................... 313 5.3.5.2 Preu unitari ................................................................................................. 313 5.3.5.3 Pressupost d’Execució Material (PEM) ..................................................... 314 5.3.5.4 Preus contradictoris ................................................................................... 314 5.3.5.5 Reclamació d’augment de preus ................................................................ 314 5.3.5.6 Formes tradicionals de mesurar o d’aplicar els preus ................................ 315 5.3.5.7 De la revisió dels preus contractats ........................................................... 315 5.3.5.8 Recollida de materials ................................................................................ 315

5.3.6 Obres per administració ....................................................................................... 315 5.3.7 Valoració i abonament dels treballs ..................................................................... 315

5.3.7.1 Forma i terminis d’abonament de les obres ............................................... 315 5.3.7.2 Relacions valorades i certificacions ........................................................... 316 5.3.7.3 Millora d’obres lliurement executades ...................................................... 316 5.3.7.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada .......................... 316 5.3.7.5 Abonament de treballs especials no contractats ........................................ 316 5.3.7.6 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia ................. 317

5.3.8 Indemnitzacions Mútues ...................................................................................... 317 5.3.8.1 Indemnització por retràs del termini de finalització de les obres .............. 317 5.3.8.2 Demora dels pagaments per part del Promotor .......................................... 317

5.3.9 Varis ..................................................................................................................... 317


- 293 -

5.3.9.1 Millores, augments i/o reduccions d’obra.................................................. 317 5.3.9.2 Unitats d’obra defectuoses ......................................................................... 318 5.3.9.3 Assegurança de les obres ........................................................................... 318 5.3.9.4 Conservació de l’obra ................................................................................ 318 5.3.9.5 Ús pel Contractista d’edifici o béns del Promotor ..................................... 318 5.3.9.6 Pagament d’arbitraments ........................................................................... 318

5.3.10 Retencions en concepte de garantia ................................................................... 318 5.3.11 Terminis d’execució: Planning d’obra ............................................................... 319 5.3.12 Liquidació econòmica de les obres .................................................................... 319 5.3.13 Liquidació final de l’obra .................................................................................. 319

5.4 Condicions tècniques ................................................................................................. 319

5.4.1 Condicions tècniques de la instal·lació de baixa tensió ....................................... 319 5.4.1.1 Condicions generals ................................................................................... 319 5.4.1.2 Canalitzacions elèctriques ......................................................................... 320

5.4.1.2.1 Instal·lacions en safata ....................................................................... 320 5.4.1.2.2 Instal·lacions sota tub ......................................................................... 320

5.4.1.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no elèctriques 322 5.4.1.4 Accessibilitat a les instal·lacions ............................................................... 322 5.4.1.5 Conductors ................................................................................................. 322

5.4.1.5.1 Materials conductors .......................................................................... 323 5.4.1.5.2 Dimensionat dels conductors ............................................................. 323 5.4.1.5.3 Identificació dels conductors ............................................................. 323 5.4.1.5.4 Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica ..................................... 324

5.4.1.6 Caixes de connexió .................................................................................... 324 5.4.1.7 Mecanismes i preses de corrent ................................................................. 324 5.4.1.8 Paramenta de comandament i protecció .................................................... 324

5.4.1.8.1 Quadres elèctrics ................................................................................ 324 5.4.1.8.2 Interruptors automàtics ...................................................................... 325 5.4.1.8.3 Interruptors diferencials ..................................................................... 326 5.4.1.8.4 L’embarrat .......................................................................................... 326 5.4.1.8.5 Fusibles .............................................................................................. 326

5.4.1.9 Receptors d’enllumenat ............................................................................. 326 5.4.1.10 Receptors de motors ................................................................................ 327 5.4.1.11 Posta a terra .............................................................................................. 328 5.4.1.12 Inspeccions i proves a fàbrica .................................................................. 329 5.4.1.13 Seguretat .................................................................................................. 329 5.4.1.14 Neteja ....................................................................................................... 330 5.4.1.15 Manteniment ............................................................................................ 330


- 294 -

5.1 Disposicions Generales

5.1.1 Disposicions de caràcter general 5.1.1.1 Objecte del Plec de Condiciones La finalitat d’aquest Plec és la de fixar els criteris de la relació que s’estableix entre

els agents que intervenen en les obres definides al present projecte i servir de base per la realització del contracte d’obra entre el Promotor i el Contractista.

5.1.1.2 Contracte d’obra És recomana la Contractació de l'Execució de les obres per Unitats d'obra, amb

referència als documents del projecte i en xifres fixes. Amb aquesta finalitat, el director d'Obra ofereix la documentació necessària per a la realització del contracte d'obra.

5.1.1.3 Documentació del contracte d’obra Integren el contracte d'obra els següents documents, relacionats per ordre de

prelació atenent al valor de les seves especificacions, en el cas de possibles interpretacions, omissions o contradiccions:

Les condicions fixades al contracte d’obra

• El present Plec de Condicions • La documentació gràfica i escrita del Projecte: plànols generales i de

detall, memòries, annexes, amidaments i pressupost En el cas d'interpretació, prevalen les especificacions literals sobre les gràfiques i

les cotes sobre les mesures a escala preses dels plans. 5.1.1.4 Reglamentació urbanística L'obra a construir s'ajustarà a totes les limitacions del projecte aprovat pels

organismes competents, especialment les que fan referència a alçades, emplaçament i ocupació del solar, així com a totes les condicions de reforma del projecte que pugui exigir l'Administració per ajustar-lo a les Ordenances, a les Normes i al plantejament vigent.

5.1.1.5 Formalització del Contracte d’Obra Els Contractes es formalitzaran, en general, mitjançant document privat, que podrà

elevar a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. El cos d'aquests documents contindrà:

• La comunicació de l'adjudicació. • La còpia del rebut de dipòsit de la fiança (en cas que s'hagi exigit). • La clàusula en què s'expressi, de manera categòrica, que el Contractista

s'obliga al compliment estricte del contracte d'obra, de conformitat amb el que preveu aquest Plec de Condicions, juntament amb la Memòria i els seus annexes, l'Estat de Mesuraments, Pressupostos , Plànols i tots els documents que han de servir de base per a la realització de les obres definides en el present Projecte.


- 295 -

El Contractista, abans de la formalització del contracte d'obra, donarà també la seva conformitat amb la signatura al peu del Plec de Condicions, els Plànols, Quadre de Preus i Pressupost General.

Seran a compte de l'adjudicatari totes les despeses que ocasioni l'extensió del document en què es consigni el Contractista.

5.1.1.6 Jurisdicció competent En el cas de no arribar a un acord quan sorgeixin diferències entre les parts,

ambdues queden obligades a sotmetre la discussió de totes les qüestions derivades del seu contracte a les Autoritats i Tribunals Administratius d’acord amb la legislació vigent, renunciant al dret comú i al fur del seu domicili, i és competent la jurisdicció on estigués ubicada l'obra.

5.1.1.7 Responsabilitat del Contractista El Contractista és responsable de l'execució de les obres en les condicions

establertes en el contracte i en els documents que composen el Projecte. En conseqüència, quedarà obligat a la demolició i reconstrucció de totes les unitats

d'obra amb deficiències o mal executades, sense que pugui servir d'excusa el fet que la Direcció Facultativa hagi examinat i reconegut la construcció durant les seves visites d'obra, ni que hagin estat abonades en liquidacions parcials.

5.1.1.8 Accidents de treball És d'obligat compliment el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual

s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció i altra legislació vigent que, tant directa com indirecta, incideixen sobre la planificació de la seguretat i salut en el treball de la construcció, conservació i manteniment d'edificis.

És responsabilitat del Coordinador de Seguretat i Salut, en virtut del Reial Decret 1627/97, el control i el seguiment, durant tota l'execució de l'obra, del Pla de Seguretat i Salut redactat pel Contractista.

5.1.1.9 Danys i perjudicis a tercers El Contractista serà responsable de tots els accidents que, per inexperiència o

descuit, sobrevingueren tant en l'edificació on s'efectuen les obres o instal·lacions com en les confrontants o contigües. Serà per tant del seu compte l'abonament de les indemnitzacions a qui correspongui i quan fa el cas, i de tots els danys i perjudicis que puguin ocasionar o causar en les operacions de l'execució de les obres o instal·lacions.

Així mateix, serà responsable dels danys i perjudicis directes o indirectes que es puguin ocasionar davant de tercers com a conseqüència de l'obra, tant en ella com al seu voltant, fins i tot els que es produeixin per omissió o negligència del personal al seu càrrec, així com els que es derivin dels subcontractistes i industrials que intervinguin en l'obra.


- 296 -

5.1.1.10 Anuncis i cartells Sense prèvia autorització del promotor, no es podran posar en les obres ni en les

seves tanques més inscripcions o anuncis que els convenients al règim dels treballs i els exigits per la policia local.

5.1.1.11 Còpia de documents El Contractista, a càrrec seu, té dret a treure còpies dels documents integrants del

Projecte. 5.1.1.12 Subministrament de materials S'especificarà en el contracte la responsabilitat que pugui cabre al Contractista per

retard en el termini de finalització o en terminis parcials, com a conseqüència de deficiències o faltes en els subministraments.

5.1.1.13 Troballes El Promotor es reserva la possessió de les antiguitats, objectes d'art o substàncies

minerals utilitzables que es troben en les excavacions practicades als seus terrenys o edificacions. El Contractista haurà d'emprar, per extreure'ls, totes les precaucions que se li indiquin per part del Director d'Obra.

El Promotor abonarà al Contractista l'excés d'obres o despeses especials que aquests treballs ocasionin, sempre que estiguin degudament justificats i acceptats per la Direcció Facultativa.

5.1.1.14 Causes de rescissió del contracte d’obra Es consideraran causes suficients de rescissió de contracte:

• La mort o incapacitació del Contratista. • La bancarrota del Contractista. • Les alteracions del contracte per les causes següents:

a) La modificació del projecte en forma tal que representi alteracions fonamentals del mateix a judici del director d'obra i, en qualsevol cas, sempre que la variació del pressupost d’execució material, com a conseqüència d'aquestes modificacions, representi una desviació major del 20%.

b) Les modificacions d'unitats d'obra, sempre que representin variacions en més o en menys del 40% del projecte original, o més d'un 50% d'unitats d'obra del projecte reformat.

• La suspensió d'obra començada, sempre que el termini de suspensió hagi excedit d'un any i, en tot cas, sempre que per causes alienes al Contractista no es doni començament a l'obra adjudicada en el termini de tres mesos a partir de l'adjudicació. En aquest cas, la devolució de la fiança serà automàtica.

• Que el Contractista no comenci els treballs dins del termini assenyalat en al contracte.

• L'incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui descuit o mala fe, amb perjudici dels interessos de les obres.


- 297 -

• El venciment del termini d'execució de l'obra. • L'abandonament de l'obra sense causes justificades. • La mala fe en l'execució de l'obra.

5.1.1.15 Omissions: Bona fe Les relacions entre el promotor i el Contractista, regulades pel present Plec de

Condicions i la documentació complementària, presenten la prestació d'un servei al Promotor per part del Contractista mitjançant l'execució d'una obra, en base a la BONA FE mútua d'ambdues parts, que pretenen beneficiar-se d'aquesta col·laboració sense cap tipus de perjudici. Per aquest motiu, les relacions entre ambdues parts i les omissions que hi pugui haver en aquest Plec i la documentació complementària del projecte i de l'obra, s'entendran sempre faltades per la bona fe de les parts, que les sufragaran degudament per tal d'aconseguir una adequada QUALITAT FINAL de l'obra.

5.1.2 Disposicions relatives a treballs, materials i mitjans auxiliars

Es descriuen les disposicions bàsiques a considerar en l'execució de les obres,

relatives als treballs, materials i mitjans auxiliars, així com a les recepcions dels edificis objecte del present projecte i les seves obres annexes.

5.1.2.1 Inici de l’obra i ritme d’execució dels treballs El Contractista començarà les obres en el termini especificat en el respectiu

contracte, desenvolupant-se de manera adequada perquè dins dels períodes parcials assenyalats es realitzin els treballs, de manera que l'execució total es dugui a terme dins el termini establert en el contracte.

Serà obligació del Contractista comunicar a la direcció facultativa l'inici de les obres, preferiblement per escrit, almenys amb tres dies d'antelació.

El Director d'obra redactarà l'acta de començament de l'obra i la subscriurà a la mateixa obra juntament amb ell, el dia de començament dels treballs, el director de l'execució de l'Obra, el promotor i el Contractista.

Per a la formalització de l'acta de començament de l'obra, el director de l'Obra comprovarà que en l'obra hi ha còpia dels següents documents:

• Projecte d’Execució, Annexes i modificacions. • Pla de Seguretat i Salud al Treball i la seva acta d’aprovació per part del

Coordinador de Seguretat i Salud durant l’execució dels treballs. • Llicència d’Obra atorgada per l’Ajuntament. • Avís previ a l’Autoritat laboral competent efectuat pel Promotor. • Comunicació d’obertura del centre de treball efectuada pel Contractista. • Altres autoritzacions, permisos i llicències que siguin preceptives per altres

administracions. • Llibre d’Ordres i Assistències. • Llibre d’Incidències.

La data de l’acta de començament de l’obra marca el començament dels plaços parcials i total de l’execució de l’obra.


- 298 -

5.1.2.2 Ordre dels treballs La determinació de l'ordre dels treballs és, generalment, facultat del Contractista,

excepte en aquells casos en què, per circumstàncies de naturalesa tècnica, s'estimi convenient la seva variació per part de la direcció facultativa.

5.1.2.3 Facilitats per a altres contractistes D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista donarà totes

les facilitats raonables per a la realització dels treballs que li siguin encomanats als subcontractistes o altres Contractistes que intervinguin en l'execució de l'obra. Tot això sense perjudici de les compensacions econòmiques que pertoquen per la utilització dels mitjans auxiliars o els subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, tots ells s'ajustaran al que resolgui la Direcció Facultativa. 5.1.2.4 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Quan es precisi ampliar el Projecte, per motiu imprevist o per qualsevol incidència,

no s'interrompran els treballs, continuarà segons les instruccions de la Direcció Facultativa en quant es formula o es tramita el Projecte Reformat.

. 5.1.2.5 Interpretacions, aclariments i modificacions del projecte El Contractista podrà requerir del director d'Obra o del Director d'Execució de

l'Obra, segons els seus respectius comesos i atribucions, les instruccions o aclariments que es necessiten per a la correcta interpretació i execució de l'obra projectada.

Quan es tracti d'interpretar, aclarir o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols, croquis, ordres i instruccions corresponents, es comunicaran necessàriament per escrit al Contractista, estant aquest al seu torn obligat a tornar els originals o les còpies, subscrivint amb la seva signatura el assabentat, que figurarà al peu de totes les ordres, avisos i instruccions que rebi tant del Director d'Execució de l'Obra, com del director d'obra.

Qualsevol reclamació que cregui oportú fer el Contractista en contra de les disposicions preses per la direcció facultativa, haurà de dirigir-la, dins el termini de tres dies, a qui l'hagués dictat, el qual li donarà el corresponent rebut, si aquest ho demani.

5.1.2.6 Pròrroga per causa de força major Si, per causa de força major o independentment de la voluntat del Contractista,

aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre o no li fos possible acabar en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per al seu compliment, previ informe favorable del Director d'Obra. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit al Director d'Obra, la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que per això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per aquesta causa demana.


- 299 -

5.1.2.7 Responsabilitat de la direcció facultativa en el retard de l’obra El Contractista no podrà excusar de no haver complert els terminis d'obres

estipulats, al·legant com a causa la manca de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent demanat per escrit, no se li hagués proporcionat.

5.1.2.8 Treballs defectuosos El Contractista ha d'emprar els materials que compleixin les condicions exigides en

el projecte, i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb el que estipula. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, el Contractista és

responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que puguin existir per la seva mala execució, no sent un eximent què la Direcció Facultativa l'hagi examinat o reconegut amb anterioritat, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les Certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència del que s'ha expressat, quan el Director d'Execució de l'Obra adverteixi vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells i equips col·locats no reuneixen les condicions preceptuades, ja sigui en el curs de l'execució de els treballs o un cop finalitzats amb anterioritat a la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin substituïdes o enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el contractat a costa del Contractista. Si aquesta no estimés justa la decisió i es negués a la substitució, demolició i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Director d'Obra, que intervindrà per resoldre-la.

5.1.2.9 Procedència de materials, aparells i equips El Contractista té llibertat de proveir dels materials, aparells i equips de tota mena

on consideri oportú i convenient per als seus interessos, excepte en aquells casos en es preceptua una procedència i característiques específiques al projecte.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva ocupació, ubicació i posada en obra, el Contractista haurà de presentar al Director d'Execució de l'Obra una llista completa dels materials, aparells i equips que vagi a utilitzar, en què s'especifiquen totes les indicacions sobre les seves característiques tècniques, marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cada un d'ells.

5.1.2.10 Presentació de mostres A petició del director d'obra, el Contractista presentarà les mostres dels materials,

aparells i equips, sempre amb l'antelació prevista en el calendari d'obra. 5.1.2.11 Materials, aparells i equips defectuosos Quan els materials, aparells, equips i elements d’instal·lacions no fossin de la

qualitat i característiques tècniques prescrites en el projecte, no tinguessin la preparació en ell exigida o quan, a falta de prescripcions formals, es reconegués o demostrés que no són els adequats per al seu fi, el Director d'Obra, a instàncies del Director d'Execució de l'Obra, donarà l'ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o siguin els adequats al fi al que es destinen.


- 300 -

Si, als 15 dies de rebre el Contractista ordre que retiri els materials que no estiguin en condicions, aquesta no ha estat complerta, podrà fer-ho el Promotor o Propietat a compte de Contractista.

En el cas que els materials, aparells, equips o elements d’instal·lacions fossin defectuosos, però acceptables a judici del director d'obra, es rebran amb la rebaixa del preu que aquell determini, llevat que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

5.1.2.12 Despeses ocasionades per proves i assajos Totes les despeses originades per les proves i assaigs de materials o elements que

intervinguin en l'execució de les obres aniran a càrrec i compte del Contractista. Tot assaig que no resulti satisfactori, no es realitzi per omissió del Contractista, o

que no ofereixi les suficients garanties, podrà començar novament o realitzar nous assaigs o proves especificades en el projecte, a càrrec i compte del Contractista i amb la penalització corresponent, així com totes les obres complementàries que puguin donar lloc qualsevol dels supòsits abans esmentats i que el Director d'Obra consideri necessaris.

5.1.2.13 Neteja de les obres És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants tant de

runes com de materials sobrants, retirar les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com executar tots els treballs i adoptar les mesures que siguin apropiades perquè l'obra present bon aspecte.

5.1.3 Disposicions de les recepcions d’instal·lacions i obres annexes

5.1.3.1 Consideracions de caràcter general La recepció de l'obra és l'acte pel qual el Contractista, un cop acabada l'obra, fa

lliurament de la mateixa al promotor i és acceptada per aquest. Podrà realitzar-se amb o sense reserves i haurà de comprendre la totalitat de l'obra o fases completes i acabades de la mateixa, quan així s'acordi per les parts.

La recepció haurà de consignar en una acta signada, si més no, pel promotor i el Contractista, fent constar:

• Les parts que hi intervenen. • La data del certificat final de la totalitat de l'obra o de la fase completa i

acabada de la mateixa. • El cost final de l'execució material de l'obra. • La declaració de la recepció de l'obra amb o sense reserves, especificant, si

s'escau, aquestes de manera objectiva, i el termini en què hauran de quedar esmenats els defectes observats. Un cop esmenats els mateixos, es farà constar en una acta a part, subscrita pels signants de la recepció.

• Les garanties que, si escau, s'exigeixin al Contractista per assegurar les seves responsabilitats.

Així mateix, s'adjuntarà el certificat final d'obra subscrit pel director d'obra i el director de l'execució de l'Obra.

El Promotor podrà rebutjar la recepció de l'obra per considerar que aquesta no està acabada o que no s'adequa a les condicions contractuals.


- 301 -

En tot cas, el rebuig ha de ser motivat per escrit en l'acta, en la qual es fixarà el nou termini per a efectuar la recepció.

Llevat de pacte exprés en contra, la recepció de l'obra tindrà lloc dins dels trenta dies següents a la data del seu acabament, acreditada en el certificat final d'obra, termini que es comptarà a partir de la notificació efectuada per escrit al promotor. La recepció s'entendrà tàcitament produïda si transcorreguts trenta dies des de la data indicada el promotor no hagués posat de manifest reserves o rebuig motivat per escrit.

El còmput dels terminis de responsabilitat i garantia serà el que estableix la LOE, i s'iniciarà a partir de la data en què es subscrigui l'acta de recepció, o quan s'entengui aquesta tàcitament produïda segons el que preveu l'apartat anterior.

5.1.3.2 Recepció provisional Trenta dies abans de donar per finalitzades les obres, comunicarà el Director

d'Execució de l'Obra al Promotor o Propietat la proximitat del seu acabament per tal de convenir l'acte de la Recepció Provisional.

Aquesta es realitzarà amb la intervenció de la Propietat, del Contractista, del director d'Obra i del Director d'Execució de l'Obra. Es convocarà també a la resta tècnics que, si escau, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'estendrà una acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció estendran el corresponent Certificat de Final d'Obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar expressament en l'Acta i es donaran al Contractista les oportunes instruccions per esmenar els defectes observats, fixant un termini per esmenar, expirat el qual s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar resolt el contracte amb la pèrdua de la fiança.

5.1.3.3 Documentació final de l’obra El Director d'Execució de l'obra, assistit pel Contractista i els tècnics que hagin

intervingut en l'obra, redactarà la documentació final de les obres, que es facilitarà al promotor, amb les especificacions i continguts disposats per la legislació vigent. Aquesta documentació inclou el Manual d'Ús i Manteniment de l'edifici.

5.1.3.4 Medició definitiva i liquidació provisional de l’obra Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel Director

d'Execució de l'Obra al seu mesurament definitiu, amb precisa assistència del Contractista o del seu representant. S'estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada pel Director d'Obra amb la seva signatura, servirà per l'abonament pel Promotor del saldo resultant menys la quantitat retinguda en concepte de fiança.


- 302 -

5.1.3.5 Termini de garantia El termini de garantia haurà estipular en el contracte privat i, en qualsevol cas, mai

haurà de ser inferior a sis mesos. 5.1.3.6 Conservació de les obres rebudes provisionalment Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les

recepcions provisional i definitiva, aniran a càrrec i compte del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o utilitzat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja

i reparacions ocasionades per l'ús seran a càrrec de la Propietat i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec del Contractista.

5.1.3.7 Recepció definitiva La recepció definitiva es realitzarà després de transcorregut el termini de garantia,

en la mateixa manera i amb les mateixes formalitats que la provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la normal conservació dels edificis, i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin derivar dels vicis de construcció.

5.1.3.8 Pròrroga del termini de garantia Si, en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés

aquesta en les condicions degudes, s'ajornarà aquesta recepció definitiva i el Director d'Obra indicarà al Contractista els terminis i formes en que hauran de realitzar les obres necessàries. Si no s'efectua dins d'aquells, es podrà resoldre el contracte amb la pèrdua de la fiança.

5.1.3.9 Recepcions de treballs on el seu contracte hagi estat rescindit En cas de resolució del contracte, el Contractista està obligat a retirar, en el termini

fixat, la maquinària, instal·lacions i mitjans auxiliars, a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser represa per una altra empresa sense cap problema.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts anteriorment. Transcorregut el termini de garantia, es rebran definitivament segons el que disposa anteriorment.

Per a les obres i treballs no determinats, però acceptables a judici del director d'obra, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.


- 303 -

5.2 Disposicions Facultatives

5.2.1 Definició i atribucions dels agents de l’edificació Es consideren compreses en l'edificació les seves instal·lacions fixes i l'equipament

propi, així com els elements d'urbanització que romanguin adscrits a l'edifici. Les atribucions dels diferents agents intervinents en l'edificació són les regulades

per la Llei 38/99 d'Ordenació de l'Edificació (LOE). Es defineixen agents de l'edificació totes les persones, físiques o jurídiques, que

intervenen en el procés de l'edificació. Les seves obligacions queden determinades pel que disposa la LOE i altres disposicions que siguin d'aplicació i pel contracte que origina la seva intervenció.

Les definicions i funcions dels agents que intervenen en l'edificació queden recollides en el capítol III "Agents de l'edificació", considerant:

5.2.1.1 El Promotor És la persona física o jurídica, pública o privada, que individualment o

col·lectivament decideix, impulsa, programa i finança, amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació per si o per a la posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol.

Assumeix la iniciativa de tot el procés de l'edificació, impulsant la gestió necessària per dur a terme l'obra inicialment projectada, i es fa càrrec de tots els costos necessaris.

Segons la legislació vigent, a la figura del promotor s'equiparen també les de gestor de societats cooperatives, comunitats de propietaris, o altres anàlogues que assumeixen la gestió econòmica de l'edificació.

Quan les administracions públiques i els organismes subjectes a la legislació de contractes de les Administracions públiques actuen com a promotors, es regiran per la legislació de contractes de les administracions públiques i, en el que no s'hi preveu, per les disposicions de la LOE.

5.2.1.2 El Projectista És l'agent que, per encàrrec del promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i

urbanística corresponent, redacta el projecte. Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres

tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest. Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres

documents tècnics segons el que preveu l'apartat 2 de l'article 4 de la LOE, cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte.

5.2.1.3 El Constructor o Contractista És l'agent que assumeix, contractualment davant el promotor, el compromís

d'executar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al Projecte i al Contracte d'obra.

CAL EFECTUAR ESPECIAL MENCIÓ QUE LA LLEI SENYALA COM RESPONSABLE EXPLÍCIT DELS VICIS O DEFECTES CONSTRUCTIUS AL CONTRACTISTA GENERAL DE L'OBRA, SENSE PERJUDICI DEL DRET DE REPETICIÓ D'AQUEST CAP ALS SUBCONTRACTISTES.


- 304 -

5.2.1.4 El Director d’Obra És l'agent que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament

de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives, i les condicions del contracte, per tal d'assegurar la seva adequació al fi proposat.

Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del director d'obra.

5.2.1.5 El Director de l’Execució de l’Obra És l'agent que, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de

dirigir l'execució material de l'Obra i de controlar qualitativa i quantitativament la construcció i qualitat del edificat. Per això és requisit indispensable l'estudi i anàlisi previ del projecte d'execució un cop redactat pel projectista, procedint a demanar, amb antelació a l'inici de les obres, tots aquells aclariments, esmenes o documents complementaris que, dins de la seva competència i atribucions legals , estima necessaris per poder dirigir de manera solvent l'execució de les mateixes.

5.2.1.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació Són entitats de control de qualitat de l'edificació aquelles capacitades per a prestar

assistència tècnica en la verificació de la qualitat del projecte, dels materials i de l'execució de l'obra i les seves instal·lacions d'acord amb el projecte i la normativa aplicable.

Són laboratoris d'assaigs per al control de qualitat de l'edificació els capacitats per prestar assistència tècnica, mitjançant la realització d'assaigs o proves de servei dels materials, sistemes o instal·lacions d'una obra d'edificació.

5.2.1.7 Els subministradors de productes Es consideren subministradors de productes els fabricants, magatzemistes,

importadors o venedors de productes de construcció. S'entén per producte de construcció aquell que es fabrica per a la incorporació

permanent en una obra, incloent materials, elements semielaborats, components i obres o part de les mateixes, tant acabades com en procés d'execució.

5.2.2 Agents que intervenen en l’obra segons Llei 38/99 (L.O.E.)

La relació d'agents intervinents es troba en la memòria descriptiva del projecte.

5.2.3 Agents en matèria de seguretat i salut segons R.D. 1627/97

La relació d'agents intervinents en matèria de seguretat i salut es troba en la

memòria descriptiva del projecte.


- 305 -

5.2.4 La Direcció Facultativa En correspondència amb la LOE, la direcció facultativa està composta per la

Direcció d'Obra i la Direcció d'Execució de l'Obra. A la Direcció Facultativa s'integrarà el coordinador en matèria de Seguretat i Salut en fase d'execució de l'obra, en el cas que s'hagi adjudicat aquesta missió a facultatiu diferent dels anteriors.

Representa tècnicament els interessos del promotor durant l'execució de l'obra, dirigint el procés de construcció en funció de les atribucions professionals de cada tècnic participant.

5.2.5 Visites facultatives

Són les realitzades a l'obra de manera conjunta o individual per qualsevol dels

membres que componen la Direcció Facultativa. La intensitat i nombre de visites dependrà de les comeses que a cada agent li són propis, podent variar en funció dels requeriments específics i de la major o menor exigència presencial requerible al tècnic a aquest efecte en cada cas i segons cadascuna de les fases de l'obra. Hauran d’adaptar-se al procés lògic de construcció, podent els agents ser o no coincidents en l'obra en funció de la fase concreta que s'estigui desenvolupant en cada moment i de la comesa exigible a cadascú.

5.2.6 Obligacions dels agents intervinents

Les obligacions dels agents que intervenen en l'edificació són les contingudes en els

articles 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16, del capítol III de la LOE i altra legislació aplicable. 5.2.6.1 El Promotor Ostentar sobre el solar la titularitat d'un dret que li faculti per construir-hi. Facilitar la documentació i informació prèvia necessària per a la redacció del

projecte, així com autoritzar el Director d'Obra, al director de l'execució de l'Obra i al Contractista posteriors modificacions del mateix que fossin imprescindibles per portar a bon fi el projectat.

Escollir i contractar els diferents agents, amb la titulació i capacitació professional necessària, que garanteixin el compliment de les condicions legalment exigibles per a realitzar en la seva globalitat i portar a bon fi l'objecte del promogut, en els terminis estipulats i en les condicions de qualitat exigibles per mitjà del compliment dels requisits bàsics estipulats per als edificis.

Gestionar i fer-se càrrec de les pertinents llicències i altres autoritzacions administratives procedents que, de conformitat amb la normativa aplicable, comporta la construcció d'edificis, la urbanització que procedís en el seu entorn immediat, la realització d'obres que s'hi executin i la seva ocupació.

Garantir els danys materials que l'edifici pugui patir, per a l'adequada protecció dels interessos dels usuaris finals, en les condicions legalment establertes, assumint la responsabilitat civil de forma personal i individualitzada, tant per actes propis com per actes d'altres agents pels que, d'acord amb la legislació vigent, s'hagi de respondre.

Contractar als tècnics redactors del preceptiu Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic, si és el cas, a l’igual que als tècnics coordinadors en la matèria en la fase que correspongui, tot això segons el que estableix el RD 1627/97, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes en matèria de seguretat i salut en les obres de construcció.


- 306 -

El promotor no podrà donar ordre d'inici de les obres fins que el Contractista hagi redactat el seu Pla de Seguretat i, a més, aquest hagi estat aprovat pel Coordinador en Matèria de Seguretat i Salut en fase d'execució de l'obra, deixant constància expressa en l'Acta de Aprovació realitzada a aquest efecte.

Efectuar el denominat Avís Previ a l'autoritat laboral competent, fent constar les dades de l'obra, redactat d'acord a l'especificat en l'Annex III del RD 1627/97. Còpia del mateix caldrà exposar en l'obra de forma visible, actualitzant-lo si fos necessari.

Subscriure l'acta de recepció final de les obres, un cop concloses aquestes, fent constar l'acceptació de les obres, que podrà efectuar-se amb o sense reserves i que haurà de comprendre la totalitat de les obres o fases completes. En el cas de fer menció expressa a reserves per a la recepció, hauran d’esmentar-se de manera detallada les deficiències i s'ha de fer constar el termini en què hauran de quedar esmenats els defectes observats.

Lliurar a l'adquirent i usuari inicial, si escau, l'anomenat Llibre de l'edifici que conté el manual d'ús i manteniment del mateix i la resta de documentació d'obra executada, o qualsevol altre document exigible per les administracions competents.

5.2.6.2 El Projectista Redactar el projecte per encàrrec del promotor, amb subjecció a la normativa

urbanística i tècnica en vigor i que conté la documentació necessària per tramitar tant la llicència d'obres i altres permisos administratius -projecte bàsic- com per ser interpretada i poder executar totalment l'obra, lliurant al Promotor les còpies autoritzades corresponents, degudament visades pel seu col·legi professional.

Definir el concepte global del projecte d'execució amb el nivell de detall gràfic i escrit suficient i calcular els elements fonamentals de l'edifici. Concretar al Projecte l'emplaçament de sales de màquines, de comptadors, fornícules, espais assignats per pujada de conductes, reserves de buits de ventilació i, en general, d'aquells elements necessaris a l'edifici per facilitar les determinacions concretes i especificacions detallades que són d’aplicació als projectes parcials, i aquests hauran d’adaptar-se al projecte d'execució, i no podrà contravenir-lo de cap manera. S'ha de lliurar necessàriament un exemplar del projecte complementari a l’Arquitecte abans de l'inici de les obres o instal·lacions corresponents.

Acordar amb el Promotor la contractació de col·laboracions parcials d'altres tècnics professionals.

Facilitar la col·laboració necessària perquè es produeixi l'adequada coordinació amb els projectes parcials exigibles per la legislació o la normativa vigent i que sigui necessari incloure per al desenvolupament adequat del procés edificador, que hauran de ser redactats per tècnics competents, sota la seva responsabilitat i subscrits per persona física. Els projectes parcials seran aquells redactats per altres tècnics la competència pot ser diferent i incompatible amb les competències de l'Arquitecte i, per tant, d'exclusiva responsabilitat d'aquests.

Elaborar aquells projectes parcials o estudis complementaris exigits per la legislació vigent en què és legalment competent per a la seva redacció, excepte declinació expressa de l'Arquitecte i previ acord amb el promotor, podent exigir la compensació econòmica en concepte de cessió de drets d'autor i de la propietat intel·lectual si s'hagués de lliurar a altres tècnics, igualment competents per realitzar el treball, els documents i plànols del projecte pel redactat, en suport paper o informàtic.

Ostentar la propietat intel·lectual del seu treball, tant de la documentació escrita com dels càlculs de qualsevol tipus, així com dels plans continguts en la totalitat del projecte i qualsevol dels seus documents complementaris.


- 307 -

5.2.6.3 El Constructor o Contractista Tenir la capacitació professional o titulació que habilita per al compliment de les

condicions legalment exigibles per actuar com a constructor. Organitzar els treballs de construcció per complir amb els terminis previstos,

d'acord al corresponent Pla d'Obra, efectuant les instal·lacions provisionals i disposant dels mitjans auxiliars necessaris.

Comunicar a l'autoritat laboral competent l'obertura del centre de treball en la que inclourà el Pla de Seguretat i Salut a què es refereix l'article 7 del RD 1627/97 de 24 d'octubre.

Adoptar totes les mesures preventives que compleixin els preceptes en matèria de Prevenció de Riscos laborals i Seguretat i Salut que estableix la legislació vigent, redactant el corresponent Pla de Seguretat i ajustant-se al compliment estricte i permanent del que estableix l'Estudi de Seguretat i Salut, disposant de tots els mitjans necessaris i dotant el personal de l'equipament de seguretat exigibles, així com complir les ordres efectuades pel Coordinador en matèria de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra.

Supervisar de manera continuada el compliment de les normes de seguretat, tutelant les activitats dels treballadors al seu càrrec i, si escau, rellevant del seu lloc a tots aquells que poguessin menysprear les condicions bàsiques de seguretat personals o generals, per no estar en les condicions adequades.

Examinar la documentació aportada pels tècnics redactors corresponents, tant del projecte d'execució com dels projectes complementaris, així com l'Estudi de Seguretat i Salut, verificant que li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada o, en cas contrari , demanant els aclariments pertinents.

Facilitar la tasca de la direcció facultativa executant les obres amb subjecció al projecte d'execució que haurà d'haver examinat prèviament, a la legislació aplicable, a les Instruccions de l'Arquitecte Director d'Obra i del director de l'execució material de l'Obra, per tal d'assolir la qualitat exigida en el projecte.

Efectuar les obres seguint els criteris a l'ús que són propis de la correcta construcció, que té l'obligació de conèixer i posar en pràctica, així com de les lleis generals dels materials, tot i que aquests criteris no estiguessin específicament ressenyats en la seva totalitat en la documentació del projecte. A aquest efecte, té la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordina les tasques dels subcontractistes.

Disposar dels mitjans materials i humans que la naturalesa i entitat de l'obra imposin, disposant del nombre adequat d'oficials, suboficials i peons que l'obra requereixi en cada moment, bé per personal propi o mitjançant subcontractistes a aquest efecte, procedint a solapar aquells oficis en l'obra que siguin compatibles entre si i que permetin escometre diferents treballs a la vegada sense provocar interferències, contribuint amb això a l'agilització i finalització de l'obra dins dels terminis previstos.

Ordenar i disposar en cada moment de personal suficient al seu càrrec per efectuar les actuacions pertinents per executar les obres amb solvència, diligentment i sense interrupció, programades de manera coordinada amb l’arquitecte tècnic o aparellador, Director d'Execució Material de l'Obra.

Supervisar personalment i de manera continuada i completa la marxa de les obres, que hauran de transcórrer sense dilació i amb adequat ordre i concert, així com respondre directament dels treballs efectuats pels seus treballadors subordinats, exigint-los el continu autocontrol dels treballs que efectuïn, i ordenant la modificació de totes aquelles tasques que es presenten malament efectuades.

Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials utilitzats i elements constructius, comprovant els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per


- 308 -

prescripció facultativa del director de l'execució de l'obra, els subministraments de material o prefabricats que no comptin amb les garanties, documentació mínima exigible o documents d'idoneïtat requerits per les normes d'aplicació, havent de demanar de la Direcció Facultativa la informació que necessiti per a complir adequadament la seva comesa.

Dotar de material, maquinària i utillatges adequats als operaris que intervinguin en l'obra, per a efectuar adequadament les instal·lacions necessàries i no menyscabar amb la posada en obra les característiques i naturalesa dels elements constructius que composen l'edifici un cop finalitzat.

Posar a disposició de l’arquitecte tècnic o aparellador els mitjans auxiliars i personal necessari per efectuar les proves pertinents per al control de qualitat, demanant aquest tècnic el pla a seguir pel que fa a les preses de mostres, trasllats, assaigs i altres actuacions necessàries.

Tenir cura que el personal de l'obra guardi el degut respecte a la direcció facultativa.

Facilitar als Arquitectes Directors d'Obra les dades necessàries per a l'elaboració de la documentació final d'obra executada.

Subscriure les garanties d'obra que s'assenyalen en l'article 19 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i que, en funció de la seva naturalesa, arriben períodes d'1 any (danys per defectes d'acabat de les obres) o 3 anys (danys per defectes o vicis d'elements constructius o d’instal·lacions).

5.2.6.4 El Director d’Obra Dirigir l'obra coordinant amb el projecte d'execució, facilitant la seva interpretació

tècnica, econòmica i estètica als agents intervinents en el procés constructiu. Aturar l'obra per causa greu i justificada, que s'haurà de fer constar necessàriament

en el Llibre d'Ordres i Assistències, donant compte immediat al promotor. Assessorar el director de l'execució de l'Obra en aquells aclariments i dubtes que

poguessin esdevenir per al correcte desenvolupament de la mateixa, pel que fa a les interpretacions de les especificacions de projecte.

Assistir a les obres per tal de resoldre les contingències que es produeixin per assegurar la correcta interpretació i execució del projecte, així com impartir les solucions aclaridores que fossin necessàries, consignant en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises que s'estimés oportunes ressenyar per la correcta interpretació del projectat, sense perjudici d'efectuar tots els aclariments i ordres verbals que estimi oportunes.

Signar el Certificat Final d'Obra, així com signar el vistiplau de les certificacions parcials referides al percentatge d'obra efectuada i, si s'escau i a instàncies del promotor, la supervisió de la documentació que es li presenti relativa a les unitats d'obra realment executades prèviament a la seva liquidació final, tot això amb els visats que, si escau fossin preceptius.

Informar puntualment al promotor de les modificacions substancials que, per raons tècniques o normatives, comporten una variació del que s'ha construït pel que fa al projecte bàsic i d'execució i que afectin o puguin afectar el contracte subscrit entre el promotor i el destinatari final de la nau.

Redactar la documentació final d'obra, pel que fa a la documentació gràfica i escrita del projecte executat, incorporant les modificacions efectuades. Per això, els tècnics redactors de projectes i/o estudis complementaris hauran de lliurar obligatòriament la documentació final en què es faci constar l'estat final de les obres o instal·lacions per ells


- 309 -

redactades, supervisades i realment executades, sent responsabilitat dels signants la veracitat i exactitud dels documents presentats.

Al Projecte Final d'Obra s'annexarà l'Acta de recepció final, la relació identificativa dels agents que han intervingut en el procés d'edificació, inclosos tots els subcontractistes i oficis que intervenen, les instruccions d'Ús i Manteniment de l'edifici i de les seves instal·lacions, de conformitat amb la normativa que li sigui d'aplicació.

La documentació a què es fa referència en els dos apartats anteriors és part constituent del Llibre de l'edifici i el promotor haurà de lliurar una còpia completa als usuaris finals.

A més de totes les facultats que corresponen a l’Arquitecte Director d'Obra, expressades en els articles precedents, és missió específica seva la direcció mediata, anomenada alta direcció en el que fa al compliment de les directrius generals del projecte que es refereix, i a l'adequació del que s'ha construït a aquest.

5.2.6.5 El Director de l’Execució de l’Obra Correspon a l’Arquitecte Tècnic o Aparellador, segons s'estableix en l'article 13 de

la LOE i la resta de legislació vigent a aquest efecte, les atribucions competencials i obligacions que s'assenyalen a continuació:

La Direcció immediata de l'Obra. Verificar personalment la recepció a peu d'obra, previa a la seva recollida o

col·locació definitiva, de tots els productes i materials subministrats necessaris per a l'execució de l'obra, comprovant que s'ajusten amb precisió a les determinacions del projecte i a les normes exigibles de qualitat, amb plena potestat d'acceptació o rebuig dels mateixos en cas que ho considerés oportú i per causa justificada, ordenant la realització de proves i assaigs que fossin necessaris.

Dirigir l'execució material de l'obra d'acord amb les especificacions de la memòria i dels plànols del Projecte, així com, si escau, amb les instruccions complementàries necessàries que demanar al Director d'Obra.

Anticipar amb l'antelació suficient a les diferents fases de la posada en obra, requerint els aclariments a l’arquitecte o Arquitectes Directors d'Obra que fossin necessàries i planificant de manera anticipada i continuada amb el Contractista principal i els subcontractistes els treballs a efectuar.

Comprovar els materials, formigons i altres productes subministrats, exigint la presentació dels oportuns certificats d'idoneïtat dels mateixos.

Assistir a l'obra amb la freqüència, dedicació i diligència necessàries per complir eficaçment la deguda supervisió de l'execució de la mateixa en totes les seves fases, des de les tasques inicials fins a la total finalització de l'edifici, donant les ordres precises d'execució al Contractista i, si és el cas, als subcontractistes.

Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises que considerés oportú ressenyar per a la correcta execució material de les obres.

Supervisar posteriorment el correcte compliment de les ordres prèviament efectuades i l'adequació del realment executat a l’ordenat prèviament.

Verificar l'adequat traçat de instal·lacions, conductes, connexions, xarxes d'evacuació i el seu dimensionat, comprovant la seva idoneïtat i ajust tant a les especificacions del projecte d'execució com dels projectes parcials, coordinant aquestes actuacions amb els tècnics redactors corresponents.

Aturar l'Obra si, al seu parer, existís causa greu i justificada, que s'haurà de fer constar necessàriament en el Llibre d'Ordres i Assistències, donant compte immediata als


- 310 -

Arquitectes Directors d'Obra que hauran de corroborar necessàriament per la seva plena efectivitat, i al Promotor.

Després de l'oportuna comprovació, emetre les certificacions parcials o totals relatives a les unitats d'obra realment executades, amb els visats que, si escau fossin preceptius.

Col·laborar activament i positivament amb la resta d’agents intervinents, servint de nexe d'unió entre aquests, el Contractista, els subcontractistes i el personal de l'obra.

Subscriure conjuntament el Certificat Final d'Obra, acreditant amb això la seva conformitat a la correcta execució de les obres i a la comprovació i verificació positiva dels assaigs i proves realitzades.

Si es fa cas omís de les ordres efectuades per l’arquitecte tècnic, director de l'execució de les obres, es considerarà com a falta greu i, en cas que, segons ell, l'incompliment del que ordena posés en perill l'obra o les persones que hi treballen, podrà acudir a les autoritats judicials, i és responsable el Contractista de les conseqüències legals i econòmiques.

5.2.6.6 Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l’edificació Prestar assistència tècnica i lliurar els resultats de la seva activitat a l'agent autor de

l'encàrrec i, en tot cas, el director de l'execució de les obres. Justificar la capacitat suficient de mitjans materials i humans necessaris per

realitzar adequadament els treballs contractats, si s'escau, a través de la corresponent acreditació oficial atorgada per les comunitats autònomes amb competència en la matèria.

5.2.6.7 Els subministradors de productes Realitzar les entregues dels productes d'acord amb les especificacions de la

comanda, responent el seu origen, identitat i qualitat, així com el compliment de les exigències que, si escau, estableixi la normativa tècnica aplicable.

Facilitar, quan procedeixi, les instruccions d'ús i manteniment dels productes subministrats, així com les garanties de qualitat corresponents, per a la seva inclusió en la documentació de l'obra executada.

5.2.6.8 Els propietaris i los usuaris Són obligacions dels propietaris conservar en bon estat l'edificació i instal·lacions

mitjançant un adequat ús i manteniment, així com rebre, conservar i transmetre la documentació de l'obra executada i les assegurances i garanties amb que aquesta compti.

Són obligacions dels usuaris siguin o no propietaris, la utilització adequada de les instal·lacions o de part de les mateixes de conformitat amb les instruccions d'ús i manteniment contingudes en la documentació de l'obra executada.

5.2.7 Documentació final d’obra: Llibre de l’Edifici

D'acord a l'Article 7 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació, un cop finalitzada l'obra,

el projecte amb la incorporació, si escau, de les modificacions degudament aprovades, serà facilitat al promotor pel Director d'Obra per a la formalització dels corresponents tràmits administratius.

A aquesta documentació s'adjuntarà, almenys, l'acta de recepció, la relació identificativa dels agents que han intervingut durant el procés d'edificació, així com la


- 311 -

relativa a les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici i les seves instal·lacions, de conformitat amb la normativa que li sigui d'aplicació.

Tota la documentació a què fan referència els apartats anteriors, que constituirà el Llibre de l'Edifici, serà lliurada als usuaris finals de l'edifici.

5.2.7.1 Els propietaris els usuaris Són obligacions dels propietaris conservar en bon estat l'edificació i les

instal·lacions mitjançant un adequat ús i manteniment, així com rebre, conservar i transmetre la documentació de l'obra executada i les assegurances i garanties amb que aquesta compti.

Són obligacions dels usuaris siguin o no propietaris, la utilització adequada dels edificis i instal·lacions o de part dels mateixos de conformitat amb les instruccions d'ús i manteniment contingudes en la documentació de l'obra executada.

5.3 Disposicions Econòmiques

5.3.1 Definició

Les condicions econòmiques fixen el marc de relacions econòmiques per al

pagament i recepció de l'obra. Tenen un caràcter subsidiari respecte al contracte d'obra, establert entre les parts que intervenen, promotor i Contractista, que és en definitiva el que té validesa.

5.3.2 Contracte d’obra

S'aconsella que es signi el contracte d'obra, entre el promotor i el Contractista,

abans d'iniciar les obres, evitant en el possible la realització de l'obra per administració. A la direcció facultativa (director d'obra i Director d'Execució de l'Obra) se li facilitarà una còpia del contracte d'obra, per poder certificar en els termes pactats.

Només s'aconsella contractar per administració aquelles partides d'obra irrellevants i de difícil quantificació, o quan es desitgi un acabat molt acurat.

El contracte d'obra haurà de preveure les possibles interpretacions i discrepàncies que puguin sorgir entre les parts, així com garantir que la Direcció Facultativa pugui, de fet, coordinar, dirigir i controlar l'obra, per la qual cosa és convenient que s'especifiquin i determinin amb claredat , com a mínim, els següents punts:

• Documents a aportar pel Contractista. • Condicions d’ocupació del solar i inici de les obres. • Determinació de les despeses de connexions i consums. • Responsabilitats i obligacions del Contractista: Legislació laboral. • Responsabilitats i obligacions del Promotor. • Pressupost del Contractista. • Revisió de preus (si escau). • Forma de pagament: Certificacions. • Retencions en concepte de garantia (mai inferior al 5%). • Plaços d’execució: Planning. • Retraç de l’obra: Penalitzacions. • Recepció de l’obra: Provisional i definitiva.


- 312 -

• Litigi entre les partes. Atès que aquest Plec de Condicions Econòmiques és complement del contracte

d'obra, en cas que no existeixi cap contracte d'obra entre les parts se li comunicarà a la direcció facultativa, que posarà a disposició de les parts el present Plec de Condicions Econòmiques que podrà utilitzar com a base per a la redacció del corresponent contracte d'obra.

5.3.3 Criteri General

Tots els agents que intervenen en el procés de la construcció, definits en la Llei

38/1999 d'Ordenació de l'Edificació (LOE), tenen dret a percebre puntualment les quantitats meritades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes, podent exigir recíprocament les garanties suficients per al compliment diligent de les seves obligacions de pagament.

5.3.4 Fiances

El Contractista presentarà una fiança d'acord amb el procediment que s'estipuli al

contracte d'obra: 5.3.4.1 Execució de treballs amb càrrec a la fiança Si el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar

l'obra en les condicions contractades, el Director d'Obra, en nom i representació del promotor, els ordenarà executar a un tercer, o podrà realitzar directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a què tingui dret el promotor, en el cas que l'import de la fiança no sigui suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

5.3.4.2 Devolució de les fiances La fiança rebuda serà tornada al Contractista en un termini establert en el contracte

d'obra, un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. El Promotor podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i liquidació dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, com ara salaris, subministraments i subcontractes.

5.3.4.3 Devolució de la fiança en el cas d’efectuar-se recepcions parcials Si el promotor, amb la conformitat del Director d'Obra, accedís a fer recepcions

parcials, tindrà dret el Contractista que se li retorni la part proporcional de la fiança. 5.3.5 Dels preus

L'objectiu principal de l'elaboració del pressupost és anticipar el cost del procés de

construir l'obra. Descompondrà el pressupost en unitats d'obra, component menor que es contracta i certifica per separat, i basant-nos en aquests preus, calcularem el pressupost.


- 313 -

5.3.5.1 Preu bàsic És el preu per unitat (ud, m, kg, etc.) d'un material disposat a peu d'obra, (inclòs el

seu transport a obra, descàrrega en obra, embalatges, etc.) O el preu per hora de la maquinària i de la mà d'obra.

5.3.5.2 Preu unitari És el preu d'una unitat d'obra que obtindrem com a suma dels següents costos:

• Costos directes: calculats com a suma dels productes "preu bàsic x quantitat" de la mà d’obra, maquinària i materials que intervenen en l’execució de la unitat d’obra.

• Mitjans auxiliars: Costos directes complementaris, calculats en forma percentual com a percentatge d’altres components, degut a que representen els costos directes que intervenen en l’execució de la unitat d’obra i que són de difícil quantificació. Són diferents per a cada unitat d’obra.

• Costos indirectes: aplicats com un percentatge de la suma dels costos directes i mitjans auxiliars, igual per a cada unitat d’obra degut a que representen els costos dels factors necessaris per a l’execució de l’obra que no es corresponen a cap unitat d’obra en concret.

En relació a la composició dels preus, el vigent Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre) estableix que la composició i el càlcul dels preus de les diferents unitats d'obra es basi en la determinació dels costos directes i indirectes precisos per a la seva execució, sense incorporar, en cap cas, l'import de l'impost sobre el valor afegit que pugui gravar les entregues de béns o prestacions de serveis realitzats.

Consideracions costos directes: • La mà d’obra que intervé directament en l’execució de la unitat d’obra. • Els materials, als preus resultants a peu d’obra, que queden integrats en la

unitat de que es tracti o que siguin necessaris per la seva execució. • Les despeses de personal, combustible, energia, etc., que tinguin lloc per

l’accionament o funcionament de la maquinària i instal·lacions utilitzades en l’execució de la unitat d’obra.

• Les despeses d’amortització i conservació de la maquinària i instal·lacions anteriorment citades.

S'han d'incloure com a costos indirectes: Les despeses d’instal·lació d’oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de

magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratori, etc., Els del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, excepte aquells que es reflecteixin en el pressupost valorats en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, igual per a totes les unitats d'obra, que adoptarà, en cada cas, l'autor del projecte a la vista de la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del seu pressupost i de la seva previsible termini d'execució.

Les característiques tècniques de cada unitat d'obra, en les quals s'inclouen totes les especificacions necessàries per a la seva correcta execució, es troben en l'apartat de 'Prescripcions pel que fa a l'Execució per Unitat d'Obra.', Al costat de la descripció del procés de execució de la unitat d'obra.

Si en la descripció del procés d'execució de la unitat d'obra no figura alguna operació necessària per a la seva correcta execució, s'entén que està inclosa en el preu de la


- 314 -

unitat d'obra, de manera que no suposarà càrrec addicional o augment de preu de la unitat d'obra contractada.

Per a més aclariment, s'exposen algunes operacions o treballs, que s'entén que sempre formen part del procés d'execució de les unitats d'obra:

• El transport i moviment vertical i horitzontal dels materials en obra, inclús càrrega i descàrrega dels camions.

• Eliminació de restos, neteja final i retirada de residus d’obra. • Transport de deixalles sobrants a l’abocador autoritzat. • Muntatge, comprovació i posta a punt. • Les corresponents legalitzacions i permisos en instal·lacions. • Maquinària, bastides i mitjans auxiliars necessaris.

Treballs que es consideraran sempre inclosos i per no ser reiteratius no s’especifiquen en cada una de les unitats d’obra.

5.3.5.3 Pressupost d’Execució Material (PEM) És el resultat de la suma dels preus unitaris de les diferents unitats d'obra que la

composen. S'anomena Pressupost d'Execució Material al resultat obtingut per la suma dels

productes del nombre de cada unitat d'obra pel seu preu unitari i de les partides alçades. És a dir, el cost de l'obra sense incloure les despeses generals, el benefici industrial i l'impost sobre el valor afegit.

5.3.5.4 Preus contradictoris Només es produiran preus contradictoris quan el promotor, per mitjà del director

d'obra, decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan sigui necessari afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista sempre estarà obligat a efectuar els canvis indicats. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director d'Obra i el

Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el contracte d'obra o, si no, abans de quinze dies hàbils des que se li comuniqui fefaentment al Director d'Obra. Si subsisteix la diferència, s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte i, en segon lloc, al banc de preus d'ús més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi hagués es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte d'obra. Mai es prendrà per a la valoració dels corresponents preus contradictoris la data de l'execució de la unitat d'obra en qüestió.

5.3.5.5 Reclamació d’augment de preus Si el Contractista, abans de la signatura del contracte d'obra, no hagués fet la

reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres.


- 315 -

5.3.5.6 Formes tradicionals de mesurar o d’aplicar els preus En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums locals respecte de

l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades. Caldrà ajustar al que preveu el Pressupost i en el criteri de mesurament en obra recollit al Plec.

5.3.5.7 De la revisió dels preus contractats El pressupost presentat pel Contractista s'entén que és tancat, de manera que no

s'aplicarà revisió de preus. Només es procedirà a efectuar revisió de preus quan hagi quedat explícitament

determinat en el contracte d'obra entre el promotor i el Contractista. 5.3.5.8 Recollida de materials El Contractista queda obligat a executar la recollida dels materials o aparells d'obra

que el promotor ordeni per escrit. Els materials recollits, un cop abonats pel propietari, són d’exclusiva propietat

d'aquest, sent el Contractista responsable de la seva guarda i conservació.

5.3.6 Obres per administració S'anomenen "Obres per administració" aquelles en què les gestions que calen per a

la seva realització les porta directament el promotor, bé per si mateix, per un representant seu o per mediació d'un Contractista.

Les obres per administració es classifiquen en dues modalitats: • Obres per administració directa. • Obres per administració delegada o indirecta.

Segons la modalitat de contractació, el contracte d’obra es regularà: • La seva liquidació. • L’abonament al Contractista dels comptes d’administració delegada. • Les normes per l’adquisició dels materials i aparells. • Responsabilitats del Contractista en la contractació per administració en

general i, en particular, la deguda al baix rendiment dels obrers.

5.3.7 Valoració i abonament dels treballs 5.3.7.1 Forma i terminis d’abonament de les obres Es realitzarà per certificacions d'obra i es recolliran les condicions en el contracte

d'obra establert entre les parts que intervenen (promotor i Contractista) que, en definitiva, és el que té validesa.

Els pagaments s'efectuaran per la propietat en els terminis prèviament establerts en el contracte d'obra, i el seu import correspondrà precisament al de les certificacions de l'obra conformades pel Director d'Execució de l'Obra, en virtut de les quals es verifiquen aquells.

El Director d'Execució de l'Obra realitzarà, en la forma i condicions que estableixi el criteri de mesurament en obra incorporat a les Prescripcions quant a l’Execució per


- 316 -

unitat d'obra, el mesurament de les unitats d'obra executades durant el període de temps anterior, podent el Contractista presenciar la realització d'aquestes mesures.

Per a les obres o parts d'obra que, per les seves dimensions i característiques, hagin de quedar posteriorment i definitivament ocultes, el contractista està obligat a avisar el Director d'Execució de l'Obra amb la suficient antelació, per tal que aquest pugui realitzar els corresponents mesuraments i presa de dades, aixecant els plànols que les defineixin, la conformitat del qual subscriurà el Contractista.

A falta d'avís anticipat, l'existència del qual correspon al Contractista, queda aquest obligat a acceptar les decisions del Promotor sobre el particular.

5.3.7.2 Relacions valorades i certificacions En els terminis fixats en el contracte d'obra entre el promotor i el Contractista,

aquest últim formularà una relació valorada de les obres executades durant les dates previstes, segons la mesura practicada pel Director d'Execució de l'Obra.

Les certificacions d'obra seran el resultat d'aplicar, a la quantitat d'obra realment executada, els preus contractats de les unitats d'obra. No obstant això, els excessos d'obra realitzada en unitats, com ara excavacions i formigons, que siguin imputables al Contractista, no seran objecte de cap certificat.

Els pagaments s'efectuaran pel Promotor en els terminis prèviament establerts, i el seu import correspondrà al de les certificacions d'obra, conformades per la direcció facultativa. Tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la Liquidació Final.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini a que la valoració es refereix. Si la direcció facultativa ho exigís, les certificacions s'estendran a origen.

5.3.7.3 Millora d’obres lliurement executades Quan el Contractista, fins i tot amb l'autorització del Director d'Obra, utilitza

materials de més acurada preparació o de major mida que l'assenyalat en el projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra que tingués assignat major preu o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra, o, en general, introduís en aquesta i sense demanar, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a judici de la direcció facultativa, no tindrà dret més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricta subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

5.3.7.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada L'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada s'efectuarà prèvia

justificació per part del Contractista. Per això, el director d'obra indicarà al Contractista, abans de la seva execució, el procediment que ha de seguir per portar aquest compte.

5.3.7.5 Abonament de treballs especials no contractats Quan fos necessari efectuar qualsevol tipus de treball d'índole especial o ordinària

que, per no estar contractat, no sigui de compte del Contractista, i si no es contractessin amb tercera persona, tindrà el Contractista l'obligació de realitzar i de satisfer les despeses de tota classe que ocasionin, els quals li seran abonats per la Propietat per separat i en les condicions que s'estipulen en el contracte d'obra.


- 317 -

5.3.7.6 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Efectuada la recepció provisional, i si durant el termini de garantia s'hagués

executat qualsevol treball, per al seu abonament es procedirà així: • Si els treballs que es realitzen estiguessin especificats en el Projecte, i sense

causa justificada no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i el Director d'obra exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats als preus que figuren al Pressupost i abonats d'acord amb el que estableix el present Plec de Condicions, sense estar subjectes a revisió de preus.

• Si s'han executat treballs necessaris per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici o instal·lació, per haver estat aquest utilitzat durant aquest termini pel Promotor, es valoraran i s'abonaran als preus del dia, prèviament acordats.

• Si s'han executat treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la instal·lació o de la qualitat dels materials, no s’abonarà res per ells al Contractista.

5.3.8 Indemnitzacions Mútues

5.3.8.1 Indemnització por retràs del termini de finalització de les obres Si, per causes imputables al Contractista, les obres patissin un retard en la seva

finalització en relació al termini d'execució previst, el Promotor podrà imposar al Contractista, amb càrrec a l'última certificació, les penalitzacions establertes en el contracte, que mai seran inferiors al perjudici que pogués causar el retard de l'obra.

5.3.8.2 Demora dels pagaments per part del Promotor Es regularà al contracte d'obra les condicions a complir per part de tots dos.

5.3.9 Varis 5.3.9.1 Millores, augments i/o reduccions d’obra Només s'admetran millores d'obra, en el cas que el Director d'Obra hagi ordenat per

escrit l'execució dels treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com dels materials i maquinària previstos en el contracte.

Només s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, en el cas que el Director d'Obra hagi ordenat per escrit l'ampliació de les contractades com a conseqüència d'observar errors en les mesures de projecte.

En ambdós casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o ocupació, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o maquinària ordenats emprar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposen sobre l'import de les unitats contractades.

Es seguiran el mateix criteri i procediment, quan el director d'Obra introdueixi innovacions que suposin una reducció en els imports de les unitats d'obra contractades.


- 318 -

5.3.9.2 Unitats d’obra defectuoses Les obres defectuoses no es valoraran. 5.3.9.3 Assegurança de les obres El Contractista està obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que

duri la seva execució, fins a la recepció definitiva. 5.3.9.4 Conservació de l’obra El Contractista està obligat a conservar l'obra contractada durant tot el temps que

duri la seva execució, fins a la recepció definitiva. 5.3.9.5 Ús pel Contractista d’edifici o béns del Promotor No podrà el Contractista fer ús d'edifici o béns del promotor durant l'execució de

les obres sense el consentiment d'aquest. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com per

resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que s'estipuli en el contracte d'obra.

5.3.9.6 Pagament d’arbitraments El pagament d'impostos i arbitraments en general, municipals o d'un altre origen,

sobre tanques, enllumenat, etc., El pagament s'ha de fer durant el temps d'execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs que es realitzen, seran a càrrec del Contractista, sempre que en el contracte d'obra no s'estipuli el contrari.

5.3.10 Retencions en concepte de garantia

De l'import total de les certificacions es descomptarà un percentatge, que es retindrà

en concepte de garantia. Aquest valor no ha de ser mai inferior al cinc per cent (5%) i respondrà dels treballs mal executats i dels perjudicis que puguin ocasionar al Promotor.

Aquesta retenció en concepte de garantia quedarà en poder del promotor durant el temps designat com PERÍODE DE GARANTIA, podent ser aquesta retenció, "en efectiu" o mitjançant un aval bancari que garanteixi l'import total de la retenció.

Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, el Director d'Obra, en representació del Promotor, els ordenarà executar a un tercer, o podrà realitzar directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a què tingui dret el promotor, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

La fiança retinguda en concepte de garantia serà retornada al Contractista en el termini estipulat en el contracte, un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. El promotor podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació dels seus deutes atribuïbles a l'execució de l'obra, com ara salaris, subministraments o subcontractes.


- 319 -

5.3.11 Terminis d’execució: Planning d’obra Al contracte d'obra hauran de figurar els terminis d'execució i lliuraments, tant

totals com parcials. A més, serà convenient adjuntar al respectiu contracte un Planning de l'execució de l'obra on figuren de forma gràfica i detallada la durada de les diferents partides d'obra que hauran de conformar les parts contractants.

5.3.12 Liquidació econòmica de les obres

Simultàniament al lliurament de l'última certificació, es procedirà a l'atorgament de

l'Acta de liquidació Econòmica de les obres, que hauran de signar el promotor i el Contractista. En aquesta acta es donarà per acabada l'obra i es lliuraran, si escau, les claus, els corresponents butlletins degudament emplenats d'acord amb la Normativa Vigent, així com els projectes tècnics i permisos de les instal·lacions contractades.

Aquesta Acta de liquidació Econòmica servirà d'Acta de Recepció Provisional de les obres, per a això serà conformada pel Promotor, el Contractista, el Director d'Obra i el Director d'Execució de l'Obra, quedant des d'aquest moment la conservació i custòdia de les mateixes a càrrec del promotor.

Aquesta recepció de les obres, provisional i definitiva, queda regulada segons es descriu en les Disposicions Generals del present Plec.

5.3.13 Liquidació final de l’obra

Entre el promotor i Contractista, la liquidació de l'obra s'ha de fer d'acord amb les

certificacions conformades per la Direcció d'Obra. Si la liquidació es realitzarà sense el vistiplau de la Direcció d'Obra, aquesta només intervindrà, en cas de desavinença o desacord, al recurs davant els tribunals.

5.4 Condicions tècniques

5.4.1 Condicions tècniques de la instal·lació de baixa tensió 5.4.1.1 Condicions generals Tots els materials a utilitzar en la present instal·lació seran de primera qualitat i

reuniran les condicions exigides al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i altres disposicions vigents referents a materials i prototips de construcció.

Tots els materials podran ser sotmesos als anàlisis o proves, per compte del contractista, que es creguin necessaris per acreditar la seva qualitat. Qualsevol altre que hagi estat especificat i sigui necessari utilitzar haurà de ser aprovat pels tècnics, bé entenent que serà rebutjat aquell que no reuneixi les condicions exigides per la bona pràctica de la instal·lació. Els materials no consignats en projecte que donessin lloc a preus contradictoris reuniran les condicions de bondat necessàries, segons el parer de la direcció facultativa, no tenint el contractista dret a reclamació per aquestes condicions exigides.

Tots els treballs inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, conformement a les bones pràctiques de les instal·lacions elèctriques, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i complint estrictament les instruccions rebudes per la direcció facultativa, no podent, per tant, servir de pretext al contractista la baixa de


- 320 -

subhasta, per a variar aquesta acurada execució ni la primera qualitat de les instal·lacions projectades pel que fa als seus materials, mà d’obra ni pretendre projectes addicionals.

5.4.1.2 Canalitzacions elèctriques Els cables es col·locaran dins de tubs rígids i flexibles, o sobre safates o canals,

segons s’indica en la memòria, plànols i amidaments. Abans d’iniciar l’estesa de la xarxa de distribució, haurien d’estar executats els elements estructurals que hagin de suportar-la o en els quals hagi de ser encastada: forjats, parets, falç sostre etc., menys quan al estar previstes s’hagin deixat preparades les necessàries canalitzacions a l’executar l’obra prèvia, s’haurà de replantejar sobre aquesta en forma visible la situació, assenyalant de forma convenient la naturalesa de cada element.

5.4.1.2.1 Instal·lacions en safata Les safates es dimensionaran de tal manera que la distància entre cables sigui igual o superior al diàmetre del cable més gran. El material usat per la fabricació serà

fleix pregalvanitzat en calent de primera qualitat. L’amplada de les safates serà de 600mm com a mínim. La longitud dels trams

rectes serà de 2m. La càrrega màxima admissible serà com a mínim de 2 N/m. Tots els accessoris com colzes, unions, unions, suports, etc., tindran la mateixa qualitat que la safata.

Les safates i els seus accessoris es subjectaran a parets i sostres mitjançant peces de suspensió, a distàncies tals que no es produeixin fletxes superiors a 10mm i estaran perfectament alineades amb els tancaments dels locals.

No es permetrà la unió entre safates o la fixació de les mateixes als suports per mitjà de soldadura. Per les unions o derivacions de línies s’utilitzaran caixes metàl·liques que es fixaran a les safates.

5.4.1.2.2 Instal·lacions sota tub Els tubs protectors usats en la instal·lació podran ser dels següents tipus: metàl·lics,

no metàl·lics i compostos (constituïts per materials metàl·lics i no metàl·lics). Els tubs es classifiquen segons el que es disposa en les normes següents:

- UNE-EN 50.086-2-1: Sistemes de tubs rígids. - UNE-EN 50.086-2-2: Sistemes de tubs corbables. - UNE-EN 50.086-2-3: Sistemes de tubs flexibles. - UNE-EN 50.086-2-4: Sistemes de tubs soterrats.

Les característiques de protecció de la unió entre el tub i els accessoris no han de ser inferiors als declarats per al sistema de tubs.

La superfície interior dels tubs no haurà de presentar en cap punt arestes, asprors o fissures susceptibles de danyar els conductors o cables aïllats o de causar ferides a instal·ladors o usuaris.

Les dimensions dels tubs no enterrats i amb unió roscada utilitzats en les instal·lacions elèctriques són les quals es prescriuen en la UNE-EN 60.423. La denominació es realitzarà en funció del diàmetre exterior. El diàmetre interior mínim haurà de ser declarat pel fabricant.

Per l’execució de la instal·lació, sota tub protector, es tindran en compte les prescripcions generals següents:


- 321 -

- El traçat es farà seguint les línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten el local.

- Els tubs s’uniran entre si mitjançat accessoris adequats a la seva classe que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.

- Les corbes practicades als tubs seran contínues i no originaran reduccions de secció inadmissibles.

- Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de ser col·locats i fixats aquests i els seus accessoris, disposant per això dels registres que es considerin convenients i que en trams rectes estaran separats entre si en més de 15m.

- Les connexions entre conductors es realitzaran a l’interior de caixes apropiades i de materials aïllants. Les dimensions d’aquestes caixes seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que hagin de contenir.

- La seva profunditat serà igual, almenys, al diàmetre del tub major, amb un mínim de 40mm; el costat o diàmetre de la caixa serà almenys de 80mm. En cap cas es permetrà la unió de conductors, com entroncaments o derivacions per simple enrotllament entre si dels conductors, sinó que haurà de realitzar-se sempre utilitzant borns o regletes de connexió.

- Quan els tubs estiguin constituïts per matèries susceptibles d’oxidació s’aplicarà a les parts mecanitzades pintures antioxidants. Igualment, en el cas d’utilitzar tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte les possibilitats que es produeixin condensacions d’aigua a l’interior dels mateixos.

- Quan els tubs es col·loquin encastats es tindran en compte, a més, les següents prescripcions:

a) La instal·lació de tubs normals serà admissible quan la seva posada en obra s’efectuï després d’acabar els treballs de construcció i de fer les regates a les parets i sostres, podent aplicar l’arrebossat dels mateixos posteriorment.

b) Les dimensions de les fregues seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una capa d’1cm d’espessor, com a mínim, del revestiment de les parets o sostres.

c) Als canvis de direcció, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o “T” apropiats, però en aquest últim cas només s’admetran els proveïts de caixes de registre.

d) Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables una vegada finalitzada l’obra, quedant enrasades amb la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre.

e) És convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50cm, com a màxim, de sòls o sostres, i els verticals a una distància dels angles de cantons no superior a 20cm.

- Quan els tubs es col·loquin en muntatge superficial es tindran en compte, a més, les següents prescripcions:

a) Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçaderes protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà, com a màxim, de 0,80m per a tubs rígids i de 0,60m per a tubs flexibles. Es disposaran fixacions de


- 322 -

l’una a l’altra part en els canvis de direcció i dels entroncaments, i a la proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells.

b) Els tubs es col·locaran adaptant-los a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-los o usant els accessoris necessaris.

c) En alineacions rectes, les derivacions de l’eix del tub pel que fa a la línia que uneix els extrems no seran superiors al 2%.

d) És convenient disposar dels tubs normals, sempre que sigui possible a una alçada mínima de 2,50m sobre el terra, a fi de protegir-los d’eventuals danys mecànics.

- El pas de les canalitzacions a través d’elements de la construcció, tals com murs, envans i sostres, es realitzarà d’acord a les següents prescripcions:

a) En tota la longitud dels passos no es disposaran entroncaments o derivacions de conductors, i estaran suficientment protegits contra els deterioraments mecànics, les accions químiques i els efectes de la humitat.

b) Si la longitud de pas excedeix de 20cm es disposaran tubs blindats o amb protecció mecànica suficient, tal i com marquen les normatives vigents.

5.4.1.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no elèctriques En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb unes altres no elèctriques, es

disposaran de manera que entre les superfícies exteriors d’ambdues es mantingui una distància de 3cm almenys. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d’aire calent o de fum, les canalitzacions elèctriques s’establiran de manera que no puguin arribar a una temperatura perillosa i per tant es mantindran separades per una distància mínima de 150mm o per mitjà de pantalles calorífugues. Com a norma general, les canalitzacions elèctriques no se situaran paral·lelament per sota d’unes altres que puguin donar lloc a condensacions.

5.4.1.4 Accessibilitat a les instal·lacions Les canalitzacions elèctriques es disposaran de manera que en qualsevol moment es

pugui controlar el seu aïllament, localitzar i separar les parts avariades i, arribat el cas, reemplaçar fàcilment els conductors deteriorats. S’adoptaran les precaucions necessàries per evitar la introducció de brutícia, guix a l’interior dels conductes, tubs, accessoris i caixes durant la instal·lació. Els trams de conductes que hagin quedat tapats es netejaran perfectament fins a deixar-los lliures d’aquestes acumulacions, o se substituiran els conductes que hagin estat xafats o deformats.

5.4.1.5 Conductors Els conductors utilitzats es regiran per les especificacions del projecte segons

s’indica a la memòria, plànols i amidaments.


- 323 -

5.4.1.5.1 Materials conductors Els conductors utilitzats o a utilitzar seran els següents:

- De 0’6/1kV de tensió nominal. - Conductors de coure (Cu). - Aïllament de polietilè reticulat (XLPE). - Tipus RZ1-K(AS+) Afumex, lliure d’halogenurs. - Tensió de prova de 4000V. - Instal·lació a l’aire, en safata i/o sota tub. - Formacions unipolars, bipolars, tripolars i tetrapolars. - Normatives d’aplicació UNE 21.029, 21.123, etc.

5.4.1.5.2 Dimensionat dels conductors Per la secció dels conductors actius del cable adequat a cada càrrega es tindrà en

compte el cas més desfavorable entre els criteris següents: - Intensitat Màxima Admissible. Com a intensitat es prendrà la pròpia de cada

càrrega i partint de les intensitats nominals així establertes, es triarà la secció del cable que admeti aquesta intensitat d’acord amb les prescripcions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Quan a coeficients de millorament de càrrega, s’han de tenir presents les instruccions ITC-BT044 per receptors d’enllumenat i ITC-BT047 per a motors.

- Caiguda de Tensió en Servei. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de manera que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització, sigui menor del 4,5% per a enllumenat i del 6,5% per als altres usos, considerant alimentats tots els receptors susceptibles de funcionar simultàniament. Per a la derivació individual la caiguda de tensió màxima admissible serà de l’1,5%.

- Caiguda de tensió transitòria. La caiguda de tensió en tot el sistema durant l’arrencada de motors no ha de provocar condicions que impedeixin l’arrencada dels mateixos, desconnexió dels contactors, parpelleig d’enllumenat, etc.

La secció del conductor neutre serà l’especificada a la Instrucció ITC-BT-07, apartat 1, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació. Els conductors de protecció seran del mateix tipus que els conductors actius especificats a l’apartat anterior i tindran una secció mínima igual a la fixada a la taula 2 de la ITC-BT-18, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació.

5.4.1.5.3 Identificació dels conductors Les canalitzacions elèctriques s’establiran de manera que per convenient

identificació dels seus circuits i elements, es puguin procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc. Com a norma general, tots els conductors de fase o polars s’identificaran per un color negre, marró o gris, el conductor neutre per un de color blau clar i els conductors de protecció per un color groc-verd.


- 324 -

5.4.1.5.4 Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica La instal·lació haurà de presentar uns resistència d’aïllament com a mínim igual al

que indica l’apartat 2.9 de la ITC-BT 19 del REBT. 5.4.1.6 Caixes de connexió Les connexions entre conductors es realitzaran a l’interior de caixes apropiades de

material de plàstic resistent incombustible o metàl·liques, en aquest cas estaran aïllades interiorment i protegides contra l’oxidació. Les dimensions d’aquestes caixes seran tals que permetin allotjar tots els conductors que hagin de contenir. La seva profunditat serà igual, almenys, al diàmetre del tub major, amb un mínim de 40mm; el costat o diàmetre de la caixa serà de almenys 80mm. En cap cas es permetrà la unió de conductors, sinó que haurà de realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió.

5.4.1.7 Mecanismes i preses de corrent Els interruptors i commutadors tallaran el corrent màxim del circuit que estiguin

instal·lats sense donar lloc a la formació d’arc permanent, obrint o tancant els circuits. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte

seran tals que la temperatura no pugui excedir de 65ºC en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre total de 10.000 maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball.

Les preses de corrent seran de material aïllant, portaran marcades la seva intensitat i tensió nominals de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posada a terra.

Tots ells aniran instal·lats a l’interior de caixes encastades en els paraments, de manera que a l’exterior només podrà aparèixer el comandament totalment aïllat i la tapa.

En el cas que existeixin dos mecanismes junts, ambdós s’allotjaran a la mateixa caixa, la qual haurà d’estar dimensionada suficientment per a evitar falsos contactes.

5.4.1.8 Paramenta de comandament i protecció 5.4.1.8.1 Quadres elèctrics Tots els quadres elèctrics seran nous i es lliuraran a l’obra sense cap defecte.

Estaran dissenyats seguint els requisits d’aquestes especificacions i es construiran d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i amb les recomanacions de la Comissió Electrotècnica Internacional (CEI).

Cada circuit de sortida de quadre estarà protegit contra les sobrecàrregues i curtcircuits. La protecció contra corrents de defecte cap a terra es farà per circuit o grup de circuits segons s’indica al projecte, mitjançant l’ocupació d’interruptors diferencials de sensibilitat adequada, segons la ITC-BT-24.

El dimensionat del quadres es farà aplicant un coeficient d’1,5 al nombre de mòduls totals a instal·lar, d’aquesta manera s’assegura l’espai en possibles ampliacions.

Els quadres seran adequats pel treball en servei continu. Les variacions màximes admeses de tensió i freqüència seran del +5% sobre el valor nominal. Els quadres seran dissenyats per al servei interior, completament estancs a la pols, la humitat, assemblats i cablejats totalment a fàbrica, i estaran constituïts per una estructura metàl·lica de perfils laminats en fred, adequada per al muntatge sobre el terra, i panells de tancament de xapa


- 325 -

d’acer de gran espessor, o de qualsevol altre material que sigui mecànicament resistent i no inflamable.

Alternativament, la cabina dels quadres podrà estar construïda per mòduls de material plàstic, amb la part frontal transparent. Les portes estaran proveïdes amb una junta d’estanqueïtat de neopré o material similar, per a evitar l’entrada de pols.

Tots els cables s’instal·laran dins de canaletes proveïdes de tapes desmuntables. Els cables de força aniran en canaletes diferents en tot el seu recorregut de les canaletes per als cables de comandament i control.

Els aparells es muntaran deixant entre ells i les parts adjacents d’altres elements una distància mínima igual a la recomanada pel fabricant dels aparells, en qualsevol cas mai inferior a la quarta part de la dimensió de l’aparell en l’adreça considerada.

Tots els components interiors, aparells i cables, seran accessibles des de l’exterior. El cablejat interior dels quadres es durà fins a una regleta de borns situada al costat de les entrades dels cables des de l’exterior.

Les parts metàl·liques de l’embolcall dels quadres es protegiran contra la corrosió per mitjà d’una implantació a força de dues mans de pintura anticorrosiva i una pintura d’acabat de color que s’especifiqui als amidaments o, en defecte d’això, per la direcció tècnica durant el transcurs de la instal·lació.

La construcció i disseny dels quadres haurien de proporcionar seguretat al personal i garantir un perfecte funcionament sota les condicions de servei, i en particular:

- Els compartiments que hagin de ser accessibles per l’accionament o manteniment estant el quadre de servei no tindran peces en tensió al descobert.

- El quadre i tots els seus components seran capaços de suportar els corrents de curtcircuit segons especificacions ressenyades en plànols i amidaments.

5.4.1.8.2 Interruptors automàtics A l’origen de la instal·lació i el més a prop possible del punt d’alimentació a la

mateixa, es col·locarà el quadre general de tall omnipolar, així com dispositius de protecció contra sobreintensitats de cadascun dels circuits que parteixen d’aquest quadre.

La protecció contra sobreintensitats per a tots els conductors (fase i neutre) de cada circuit es farà amb interruptors magneto-tèrmics o automàtics de tall omnipolar.

En general, els dispositius destinats a la protecció dels circuits s’instal·laran en l’origen d’aquests, així com en els punts on la intensitat admissible disminueixi per canvis deguts a secció, condicions d’instal·lacions, sistema d’execució o tipus de conductors utilitzats.

No obstant això, no s’exigeix instal·lar dispositius de protecció a l’origen d’un circuit on es presenti una disminució de la intensitat admissible en el mateix, quan la seva protecció quedi assegurada per un altre dispositiu instal·lat anteriorment.

Els interruptors seran de ruptura a l’aire i de tir lliure i tindran un indicador de posició.

L’accionament serà directe per pols amb mecanismes de tancament per energia acumulada.

Serà manual o manual i elèctric, segons s’indiqui a l’esquema o sigui necessari per necessitats d’automatisme. Portaran marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador de la seva desconnexió.

L’interruptor d’entrada al quadre, de tall omnipolar, serà selectiu amb els interruptors situats aigües avall, després d’ell. Els dispositius de protecció dels interruptors seran relés d’acció directa.


- 326 -

5.4.1.8.3 Interruptors diferencials La protecció contra contactes directes s’assegurarà adoptant les següents mesures:

- Allunyament de les parts actives (en tensió) de la instal·lació a una distància tal del lloc on les persones habitualment es troben o circulen, que sigui impossible un contacte fortuït amb les mans (2,5m cap amunt, 1m lateralment i 1m cap avall).

- Interposició d’obstacles que impedeixin tot contacte accidental amb les parts actives. Aquests han d’estar fixats de manera segura i resistir els esforços mecànics usuals que poden presentar-se.

- Recobriment de les parts actives per mitjà d’un aïllament apropiat, capaç de conservar les seves propietats amb el temps, i que limiti el corrent de contacte. La protecció contra contactes indirectes s’assegurarà adoptant el sistema de classe B (posada a terra de les masses i dispositius de tall per intensitat de defecte), consistent a posar a terra mitjançant l’ocupació de conductors de protecció i elèctrodes de terra artificials, i associar un dispositiu de tall automàtic sensible a la intensitat de defecte, que origini la desconnexió de la instal·lació defectuosa.

5.4.1.8.4 L’embarrat L‘embarrat principal constarà d’una barra per a cada fase i una, amb la meitat de la

secció de les fases, per al neutre. La barra de neutre haurà de ser seccionable a l’entrada del quadre.

Les barres seran de coure electrolític d’alta conductivitat i adequades per a suportar la intensitat de plena càrrega i els corrents de curtcircuit que s’especifiquin en memòria.

Es disposarà també d’una barra independent de terra, de secció adequada per a proporcionar la posada a terra de les parts metàl·liques no conductores dels aparells, la carcassa del quadre i, si els hagués, els conductors de protecció dels cables en sortida.

5.4.1.8.5 Fusibles Els fusibles de protecció de circuits de control o de consumidors òhmics seran

d’alta capacitat ruptura i d’acció ràpida. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal

forma que no es pugui projectar metall al fondre’s. Duran marcades la intensitat i tensió nominals de treball.

No seran admissibles elements en els quals la reposició del fusible pugui suposar un perill d’accident. Estarà muntat sobre una empunyadura que pugui ser retirada fàcilment de la base.

5.4.1.9 Receptors d’enllumenat Els portalàmpades destinats a llums d’incandescència han de resistir el corrent

previst, i portaran la indicació corresponent a la tensió i intensitat nominals per a les quals han estat dissenyats.

Les carcasses del llums en suspensió han de tenir una pantalla protectora que eviti la caiguda de la làmpada o de parts d’aquesta, podent-se utilitzar aquesta com a pantalla deflectora.


- 327 -

Es prohibeix penjar l’armat i globus dels llums utilitzant per això els conductors que duen el corrent als mateixos. L’element de suspensió, en cas de ser metàl·lic, haurà d’estar aïllat de l’armat.

Els circuits d’alimentació a llums o tubs de descàrrega estaran previstos per a transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmònics. La càrrega mínima prevista en voltamperes serà d’1.8 vegades la potència en watts dels receptors. El conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase.

Totes les parts sota tensió, així com els conductors, aparells auxiliars i els propis receptors, excepte les parts que produeixen o transmeten la llums estaran protegides per adequades pantalles o embolcalls aïllants o metàl·liques posades a terra.

Els aparells d’enllumenat tipus fluorescència es subministraran complerts amb arrencador, reactàncies, condensadors i llums.

Tots els aparells d’enllumenat han de tenir un acabat adequat resistent a la corrosió en totes les seves parts metàl·liques i seran complerts amb portalàmpades i accessoris cablejats. Els portalàmpades per a llums incandescents seran d’una peça de porcellana, baquelita o material aïllant.

Les reactàncies per a llums fluorescents subministraran un voltatge suficientment alt per a produir l’encebament i haurien de limitar el corrent a través del tub a un valor de seguretat predeterminat. Les reactàncies i altres dispositius dels aparells fluorescents seran de construcció robusta, muntats sòlidament i protegits convenientment contra la corrosió.

Les reactàncies i altres dispositius seran desmuntades sense necessitat de desmuntar tot l’aparell.

El cablejat interior dels aparells, s’efectuarà esmeradament i de forma que no es causin danys mecànics als cables. S’evitarà el cablejat excessiu. Els conductors es disposaran de manera que no quedin sotmesos a temperatures superiors a les designades pels mateixos.

Les dimensions dels conductors es basaran en el voltatge i potència del llum, però en cap cas serà de dimensions inferiors a 1,5mm2.

L’aïllament serà de plàstic o de goma. No s’empraran soldadures en la construcció dels aparells, que estaran dissenyats de manera que els materials combustibles adjacents no puguin quedar sotmesos a temperatures superiors a 90ºC.

Els aparells a proves d’intempèrie seran de construcció sòlida, capaces de resistir sense deterioració l’acció de la humitat i impediran el pas d’aquesta al seu interior.

5.4.1.10 Receptors de motors Els motors estaran construïts o s’instal·laran de manera que l’aproximació a les

seves parts en moviment no pugui ser causa d’accident. Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor haurien d’estar

dimensionats per una intensitat no inferior al 125% de la intensitat a plena càrrega del motor en qüestió i si alimenten a diversos motors, per una intensitat no menor de la suma del 125% de la intensitat total a plena càrrega del motor més gran més la intensitat a plena càrrega dels altres.

Els motors estaran protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les seves fases, sent de tal naturalesa que cobreixin, en els motors trifàsics, el risc de la falta de tensió en una de les seves fases.

En el cas de motors amb arrencada estrella-triangle la protecció assegurarà als circuits, tant per a connexió d’estrella com per la de triangle. Les característiques dels dispositius de protecció estaran d’acord amb la dels motors a protegir i amb les condicions


- 328 -

de servei previstes per a aquests, seguint les indicacions donades pel fabricant dels mateixos.

Els motors estaran protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic de l’alimentació, quan l’arrencada espontània del motor, com a conseqüència del restabliment de la tensió, pot provocar accidents o perjudicar el motor, d’acord amb la norma UNE 20.460-4-45.

Tots els motors de potència superior a 5kW tindran 6 borns de connexió, amb tensió de la xarxa corresponent a la connexió en triangle del bobinat (motor de 220/380V per a xarxes de 220V entre fases i de 380/660V per xarxes de 380V entre fases), de tal manera que serà sempre possible efectuar una arrancada en estrella-triangle del motor.

Els motors haurien de complir, tant en dimensions i formes constructives, com en l’assignació de potència a les diverses grandàries de carcassa, amb les recomanacions europees IEC i les normes UNEIX, DIN i VDE. Les normes UNEIX específiques per a motors són les 20.107, 20.108, 20.111, 20.112, 20.113, 20.121, 20.122 i 20.324.

Per muntatge vertical, els motors portaran coixinets previstos per a suportar el pes del rotor i de la corriola. La classe de protecció es determina a les normes UNIEX 20.324 i DIN 40.050.

Tots els motors haurien de tenir la classe de protecció IP44 (protecció contra contactes accidentals amb eina i contra la penetració de cossos sòlids amb diàmetre major de 1mm, protecció contra esquitxades d’aigua procedent de qualsevol direcció), excepte per a instal·lació a intempèrie o en ambient humit o polsegós i dins d’unitats de tractament d’aire, on seran motors amb classe de protecció IP54 (protecció total contra contactes involuntaris de qualsevol tipus, protecció contra dipòsits de pols, contra esquitxades d’aigua, etc.).

Els motors amb proteccions IP44 i IP54 són completament tancats i amb refrigeració de superfície. Tots els motors han de tenir, com a mínim, classe d’aïllament B, que admet un increment màxim de temperatura de 80ºC sobre la temperatura ambient de referència de 40ºC, amb un límit màxim de temperatura dels debanats de 130ºC.

5.4.1.11 Posta a terra El conjunt de posta a terra de la instal·lació està format per:

- Piquetes verticals de barres d'acer recobert de coure de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud i conductors enterrats horitzontalment de coure nu de 35 mm ² de. Els elèctrodes es dimensiones de manera que la resistència de terra "R" no pugui donar lloc a tensions de contacte perilloses, estant el seu valor íntimament relacionat amb la sensibilitat "I" de l'interruptor diferencial:R = 50 / I, en locals secs. R = 24 / I, en locals humits o mullats. Línia d'enllaç amb terra, formada per un conductor de coure nu enterrat de 35 mm ² de secció. Punt de connexió de terra, situat fora del sòl, per a unir la línia d'enllaç amb terra i la línia principal de terra.

- Línia principal de terra, formada per un conductor el més curt possible i sense canvis bruscos de direcció, no sotmès a esforços mecànics, protegit contra la corrosió i desgast mecànic, amb una secció mínima de 16 mm².

- Derivacions de la línia principal de terra, que enllacen aquesta amb els quadres de protecció, executades de les mateixes característiques que la línia principal de terra.

- Conductors de protecció, per unir elèctricament les masses de la instal·lació a la línia principal de terra. Aquesta unió es realitzarà en les borns disposats


- 329 -

a tal efecte en els quadres de protecció. Aquests conductors seran del mateix tipus que els conductors actius.

Els circuits de posada a terra formaran una línia elèctricament contínua en la que no podran incloure’s en sèrie masses o elements metàl·lics. Tampoc s'intercalaran seccionadors, fusibles o interruptors; únicament es permet disposar un dispositiu de tall en els punts de posada a terra, de manera que permeti mesurar la resistència de la presa de terra.

El valor de la resistència de terra serà comprovat en el moment de donar d'alta la instal·lació i, almenys, una vegada cada cinc anys.

5.4.1.12 Inspeccions i proves a fàbrica L'aparamenta es sotmetrà a fàbrica a una sèrie d'assaigs per comprovar que estan

lliures de defectes mecànics i elèctrics. En particular es faran almenys les següents comprovacions:

• Es mesurarà la resistència d'aïllament amb relació a terra i entre conductors, que tindrà un valor d'almenys 1.000 ohms per volt de tensió nominal, amb un mínim de 250.000 ohms.

• Una prova de rigidesa dielèctrica, que s'efectuarà aplicant una tensió igual a dues vegades la tensió nominal més 1.000 volts, amb un mínim de 1.500 volts, durant 1 minut a la freqüència nominal. Aquest assaig es realitzarà estant els aparells d'interrupció tancats i els curtcircuits instal·lats en servei normal.

• S’inspeccionaran visualment tots els aparells i es comprovarà el funcionament mecànic de totes les parts mòbils.

• Es posarà el quadre de baixa tensió i es comprovarà que tots els relés actuen correctament.

• Es calibraran i ajustaran totes les proteccions d'acord amb els valors subministrats pel fabricant.

Aquestes proves podran realitzar-se, a petició de la Direcció d’Obra, en presència del tècnic encarregat per la mateixa.

Quan s'exigeixin els certificats d'assaig, la Entitat d’Inspecció i Mesura enviarà els protocols d’assaig, degudament certificats pel fabricant, a la Direcció d’Obra.

5.4.1.13 Seguretat En general, basant-nos en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i les

especificacions de les normes NTE, es compliran, entre altres, les següents condicions de seguretat:

• Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació elèctrica, tant en l'execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant la inexistència d'aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesura i comprovació.

• En el lloc de treball es trobarà sempre un mínim de dos operaris. • Es faran servir guants i eines aïllants. • Quan s'usin aparells o eines elèctriques, a més de connectar-los a terra

quan així ho precisin, estaran dotats d'un grau d'aïllament II, o estaran alimentats amb una tensió inferior a 50 V mitjançant transformadors de seguretat.


- 330 -

• Seran bloquejats en posició d'obertura, si és possible, cada un dels aparells de protecció, seccionament i maniobra, posant en el seu comandament un rètol amb la prohibició de maniobrar.

• No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d'haver comprovat que no existeixi cap perill.

• En general, mentre els operaris treballin en circuits o equips a tensió o en la seva proximitat, faran servir roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l'ús innecessari d’objectes de metall o articles inflamables; portaran les eines o equips en bosses i utilitzaran calçat aïllant, almenys, sense ferramentes ni claus en les soles.

• Es compliran així mateix totes les disposicions generals de seguretat d'obligat compliment relatives a seguretat, higiene i salut en el treball, i les ordenances municipals que siguin d'aplicació.

5.4.1.14 Neteja Abans de la recepció provisional, els quadres es netejaran de pols, pintura,

pellofes i de qualsevol material que pugui haver acumulat durant el curs de la obra en el seu interior o l'exterior.

5.4.1.15 Manteniment Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa

d’avaries o per efectuar modificacions en la mateixa, s'han de tenir en compte totes les especificacions ressenyades en els apartats d'execució, control i seguretat, de la mateixa manera que si es tractés d'una instal·lació nova. S'aprofitarà l'ocasió per comprovar l'estat general de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho necessitin, utilitzant materials de característiques similars als projectats.




6. ESTAT D’AMIDAMENTS


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA ESTAT D’AMIDAMENTS

- 331 -

Índex Estat d’Amidaments Índex Estat d’Amidaments ................................................................................................ 331 6.1 Acondicionament del terreny ................................................................................... 332 6.2 Centre de Transformació .......................................................................................... 332 6.3 Instal·lacions ............................................................................................................... 333 6.4 Varis ............................................................................................................................ 336


- 332 -

6.1 Acondicionament del terreny

Nº Descripció Amidament Ut

1.1.- Moviment de terres

1.1.1.- Excavacions de rases i pous

1.1.1.1 Excavació en rases per instal·lacions en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics i retirada dels materials excavats. Rasa de 0,4m d'amplada i 0,6m de profunditat per a la Posta a Terra de la nau, Posta a Terra del CT, Enllumenat exterior i Derivació Individual.

92,000 m³

1.1.1.2 Excavació en rases per fonamentacions dels bàculs d'enllumenat exterior en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics i retirada dels materials excavats.

10,000 m³

1.1.2.- Rebliments

1.1.2.1 Reblert principal de rases per instal·lacions, amb terra de la pròpia excavació, i compactació al 90% del Proctor Modificat mitjançant equip manual amb taula vibrant.

84,000 m³

1.1.2.2 Reblert principal de rases per instal·lacions, amb formigó en massa HM-15/B/20/I fabricat en central i abocament des de camió.

18,000 m³

6.2 Centre de Transformació


2.1 Edifici de transformació prefabricat 1,000 Ut

2.2 Cel·la de Línia 1,000 Ut

2.3 Cel·la de Protecció amb Fusibles 1,000 Ut

2.4 Cel·la de Mesura 1,000 Ut

2.5 Ponts Alta Tensió 1,000 Ut

2.6 Transformador amb Aïllament d'Oli 1,000 Ut

2.7 Quadre de Baixa Tensió 1,000 Ut

2.8 Ponts Baixa Tensió 1,000 Ut

2.9 Piques Posta a Terra del Centre de Transformació 11,000 Ut

2.10 Cable Posta a Terra del Centre de Transformació 21,000 m

2.11 Defensa del Transformador 1,000 Ut

2.12 Equip d'il·luminació del Centre de Transformació 1,000 Ut

2.13 Senyalització i Protecció del Centre de Transformació 1,000 Ut

2.14 Ferraments Necessaris del Centre de Transformació 1,000 Ut

2.15 Posta en Marxa del Centre de Transformació 1,000 Ut


- 333 -

6.3 Instal·lacions


3.1.- Elèctriques

3.1.1.- Connexió a terra

3.1.1.1 Xarxa de connexió a terra per a estructura de formigó de l'edifici amb 170 m de conductor de coure nu de 35 mm² i 4 piques.

1,000 Ut

3.1.2.- Quadre general i subquadres

3.1.2.1 Quadre General 2,000 Ut

3.1.2.2 Subquadre 1 Magatzem 1,000 Ut

3.1.2.3 Subquadre 2 Oficina 1,000 Ut

3.1.3.- Canalitzacions

3.1.3.1 Tub rígid PVC diàmetre 16mm 120,000 m





3.1.3.6 Tub corrugat diàmetre 180mm 15,000 m

3.1.3.7 Tub corrugat diàmetre 90mm 150,000 m

3.1.3.8 Safata Perforada 180,000 m

3.1.3.9 Safata no Perforada 12,000 m

3.1.4.- Conductors

3.1.4.1 Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 1,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

2.000,000 m

3.1.4.2 Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 2,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

2.800,000 m

3.1.4.3 Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 4 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

50,000 m


6,000 m


24,000 m


20,000 m


20,000 m


50,000 m


60,000 m

3.1.5.- Generadors d'energia elèctrica

3.1.5.1 Grupo electrògen fix trifàsic, diesel, de 135 kVA de potència, amb quadre de commutació d'accionament motoritzat.

1,000 Ut

3.1.6.- Mecanismes Elèctrics

3.1.6.1 Interruptor unipolar 16A 230V muntatge superficial 20,000 Ut

3.1.6.2 Commutador unipolar 16A 230V muntatge superficial 8,000 Ut

3.1.6.3 Presa Corrent Monofàsica 16A 230V 22,000 Ut


- 334 -

6.3 Instal·lacions


3.1.6.4 Presa monofàsica sortida de cables 3,000 Ut

3.1.6.5 Presa Corrent Tipus CETACT 4,000 Ut

3.1.6.6 Bateria de condensadors automàtica 4-80-440 (4x20) kvar. 1,000 Ut

3.1.7.- Material Vari

3.1.7.1 Regleta de connexions 20,000 Ut

3.1.7.2 Caixa de connexions 20,000 Ut

3.1.7.3 Arqueta de registre de formigó de 40x40x40 cm de dimensions interiors 1,000 Ut

3.1.8.- Proteccions

3.1.8.1 Interruptor diferencial, 4P/25A/30mA. 4,000 Ut



3.1.8.4 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A/300mA. 1,000 Ut

3.1.8.5 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/1,28-1,61A/300mA 2,000 Ut

3.1.8.6 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A/300mA 2,000 Ut

3.1.8.7 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/3,2-4A/300mA 6,000 Ut

3.1.8.8 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A/300mA 2,000 Ut

3.1.8.9 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/8-10A/300mA 4,000 Ut

3.1.8.10 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A/300mA 4,000 Ut

3.1.8.11 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/16-20A/300mA 2,000 Ut

3.1.8.12 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/160A/300mA 1,000 Ut

3.1.8.13 Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/250A/300mA 1,000 Ut

3.1.8.14 Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/10A 27,000 Ut




3.1.8.18 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A 1,000 Ut

3.1.8.19 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/1.28-1,6A 2,000 Ut

3.1.8.20 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A 2,000 Ut

3.1.8.21 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/3.2-4A 6,000 Ut

3.1.8.22 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A 2,000 Ut

3.1.8.23 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/8-10A 4,000 Ut

3.1.8.24 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A 4,000 Ut

3.1.8.25 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/16-20A 2,000 Ut

3.1.8.26 Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/160A 1,000 Ut




- 335 -

6.3 Instal·lacions


3.2.- Il·luminació

3.2.1.- Interior

3.2.1.1 Lluminària industrial suspesa per làmpades de descàrrega model Cabana HPI-P400W-BU de la casa Philips o de característiques similars.

27,000 Ut

3.2.1.2 Lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL-D36 HF. 3,000 Ut

3.2.1.3 Lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 1xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de característiques similars.

20,000 Ut

3.2.1.4 Lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL5-28W HF de la casa Philips o de característiques similars

3,000 Ut

3.2.1.5 Lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 2xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de característiques similars.

6,000 Ut

3.2.1.6 Lluminària industrial per adossar o suspendre model TMS028 2xTL-D36W HFP de la casa Philips o de característiques similars.

4,000 Ut

3.2.2.- Exterior

3.2.2.1 Lluminària per a adossar a sostre o paret, model MiniTempo RVP251 1xSON 70W de la casa Philips o de característiques similars.

25,000 Ut

3.2.2.2 Bàcul de 7 m d'altura 6,000 Ut

3.2.2.3 Bàcul de 7,5 m d'altura 1,000 Ut

3.3.- Contra incendis

3.3.1.- Detecció i alarma

3.3.1.1 Sistema de detecció i alarma format per central de detecció automàtica d'incendis per 2 zones de detecció, detector òptic de fums, 2 polsadors d'alarma, sirena interior.

1,000 Ut

3.3.2.- Enllumenat d'emergència

3.3.2.1 Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA HYDRA-RE C7

33,000 Ut

3.3.2.2 Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA NOVA N8

4,000 Ut

3.3.3.- Senyalització

3.3.3.1 Senyalització de equips contra incendis, mitjançant placa de poliestirè fotoluminiscent, de 420x420 mm.

30,000 Ut

3.3.4.- Extintors

3.3.4.1 Extintor portàtil de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor.

9,000 Ut

3.3.4.2 Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 89B, amb 5 kg d'agent extintor. 4,000 Ut

3.3.4.3 Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor.

1,000 Ut

3.4.- Protecció enfront el llamp

3.4.1 Sistema extern de protecció al llamp, format per parallamps tipus "PDC", amb radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4, sèrie Dat Controler Plus, model AT-1515 "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", col·locat en coberta sobre pal d'acer inoxidable i 6 m d'alçada, i platina conductora d'acer inoxidable. Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

1,000 Ut

3.5.- Instal·lacions Climatització i Ventilació

3.5.1 Unitat exterior d'aire condicionat. 1,000 Ut

3.5.2 Unitat interior d'aire condicionat. 2,000 Ut

3.5.3 Reinstal·lació de climatització, amb 20 m de línea de connexions entre les unitats interiors i exterior.

1,000 Ut

3.5.4 Unitat Ventilació nau. 14,000 Ut


- 336 -

6.4 VARIS


4.1 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 1,000 Ut

4.2 Posta en Marxa 1,000 Ut

4.3 Legalització 1,000 Ut




7. PRESSUPOST


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA PRESSUPOST

- 337 -

Índex Pressupost Índex Pressupost ................................................................................................................ 337 7.1 Preus unitaris ............................................................................................................. 338 7.2 Preus descompostos ................................................................................................... 347 7.3 Pressupost ................................................................................................................... 382 7.4 Resum pressupost ...................................................................................................... 390


- 338 -

7.1 Preus unitaris

CODI DESCRIPCIÓ UNITAT PREU

CL Cel·la de línia Ormazábal CGM-CML-36, del tipus , tall i aïllament íntegre en SF6 amb connexió - seccionament - posada a terra. Sistema modular de Vn = 36 kV, In = 400A

Ut 4.050,13

CMO Cel·la de Mesura Ormazábal de In = 400A, 16kA/1 s i 36kV.

Ut 6.457,00

CP Cel·la de Protecció Ormazábal amb Fusibles combinats de 25A.

Ut 5.492,00

CPAT Cables AT del tipus RHZ1, unipolars, amb conductors de secció i material 1x50 Al utilitzen 3 de 10 m de longitud, i terminacions ELASTIMOLD de 24 kV del tipus endollable i model K-158-LR.

Ut 998,70

CPBT Joc de ponts de cables de BT, de secció i mate rial 1x240 Al 0,6/1kV sense armadures, i tots els accessoris per a la connexió.

Ut 327,00

PFU Centre de transformació prefabricat PFU-4 const ruït amb embolcall de formigó, d’estructura monobloc, de dimensions exteriors de 4460mm de longitud, 2380mm d'amplada i 3240mm d'alçada. Inclou edifici, elements exteriors de muntatge, transport i accessoris.

Ut 10.125,00

QBT1 Quadre de BT, amb 4 sortides amb fusibles de sortida trifàsiques amb fusible NH3 de 425A d'In, 80kA de capacitat de ruptura i 690Vac.

Ut 1.342,00

TRANSF Transformador trifàsic reductor de tensió am b neutre accessible en el secundari, de potència 250 kVA i refrigeració natural oli, de tensió primària 25kV i tensió secundaria 420V en buit (B2), grup de connexió Dyn11, de tensió de curtcircuit de 4% i regulació primària de + 2,5%, + 5%, + 7,7%, + 10 %. Se inclou també una protecció amb Termòmetre.

Ut 4.728,00

mo001 Oficial 1ª electricista. h 16,67

mo003 Oficial 1ª instal·lador de climatització. h 1 6,67

mo011 Oficial 1ª construcció. h 16,14

mo054 Ajudant electricista. h 15,14

mo056 Ajudant instal·lador de climatització. h 15,1 4

mo062 Peó ordinari construcció. h 14,82

mq01exn030 Excavadora hidràulica s/pneumàtics 100 C V. h 43,73

mq02cia020 Camió amb cisterna d'aigua. h 36,07

mq02rod020 Safata vibrant de 300 kg, amplària de tr eball 70 cm, reversible.

h 6,39

mq04cab030 Camió basculant de 12 t. de càrrega. h 4 0,25

mq04dua020 Dúmper autorecarregable de 2 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulic.

h 9,29

mq05cop010 Compressor estacionari elèctric mitja pr essió 2 m³/min.

h 2,34

mq08vib010a Vibrador pneumàtic de formigó 50 mm. h 0,81

mt01var010 Cinta plastificada. m 0,14


- 339 -


mt10hmf010agbbbaa Formigó HM-15/B/20/I, fabricat en central, abocada des de camió.

m³ 50,56

mt34aem020ab Lluminària d'emergència estanca, amb t ub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens, classe I, IP 65, amb bateries de Ni- Cd d'alta temperatura, autonomia de 1 h, alimentació a 230 V, temps de càrrega 24 h, model DAISA HYDRA-RE C7.

Ut 94,97

mt34aem020ac Lluminària d'emergència estanca, amb t ub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens, classe I, IP 65, amb bateries de Ni- Cd d'alta temperatura, autonomia de 1 h, alimentació a 230 V, temps de càrrega 24 h, model DAISA NOVA N8.

Ut 103,36

mt34bacul Bàcul de 7 m d'altura, de xapa d'acer gal vanitzat, pernos d'anclatge i placa assentament de 400x400x8mm.

Ut 349,65

mt34bacul2 Bàcul de 7,5 m d'altura, de xapa d'acer galvanitzat, pernos d'anclatge i placa assentament de 400x400x8mm.

Ut 415,62

mt34beg010aaaa Kit complert lluminària per a adossa r a sostre o paret, model MiniTempo RVP251 1xSON 70W de la casa Philips amb grau de protecció IP 65.

Ut 126,00

mt34ode270aabaab Kit complert lluminària suspesa in dustrial amb làmpada de descàrrega model Cabana HPI-P400W-BU de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

Ut 267,41

mt34ode270aabaac Kit complert lluminària estanca pe r a làmpades TL- D i TL-5, model TCW060 2xTL- D36 HF de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

Ut 38,00

mt34ode270aabaad Kit complert lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 1xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips amb grau de protecció IP40.

Ut 145,00

mt34ode270aabaae Kit complert lluminària estanca pe r a làmpades TL- D i TL-5, model TCW060 2xTL5-28W HF de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

Ut 39,00

mt34ode270aabaaf Kit complert lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 2xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips amb grau de protecció IP40.

Ut 214,00

mt34ode270aabaag Kit complert lluminària industrial per adossar o suspendre model TMS028 2xTL-D36W HFP de la casa Philips amb grau de protecció IP20, amb reflector incorporat.

Ut 84,00

mt34www011 Material auxiliar per instal·lació d'apa rells d'il·luminació.

Ut 0,95

mt35aia010aab Tub corbable de PVC, corrugat, de col or negre, de 20 mm de diàmetre nominal, per a canalització empotrada en obra de fàbrica (parets i sostres). Resistència a la compressió 320 N, resistència a l'impacte 1 joule, temperatura de treball - 5°C fins a 60°C.

m 0,25

mt35aia16 Tub canalització superfície rígid de PVC de 16 mm de la marca Aiscan, model Aiscan R-16 de color blanc

m 0,45


- 340 -


mt35aia180 Tub corbable, subministrat en rotlle, de polietilé de doble paret (interior llisa i exterior corrugada), de color taronja, de 90 mmm de diàmetre nominal per a canalització enterrada amb una resistència a la compressió de 450N i grau de protecció IP-549.

m 0,70


m 0,50


m 0,55


m 0,60


m 0,70

mt35ar Arqueta de formigó amb dimensions interiors de 40x40x40cm per instal·lació enllumenat exterior.

Ut 50,23

mt35ata010b Pericó de polipropilè per a connexió a terra, de 250x250x250 mm, amb tapa de registre, model AT- 010H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

Ut 86,40

mt35ata020ba Pont per a comprovació de connexió de terra de l’ instal·lació elèctrica, model AT- 020H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

Ut 44,48

mt35ata030b Pot de 5 kg de gel concentrat, ecològic i no corrosiu, Conductiver Plus, model AT-010L "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a la preparació de 20 litres de millorant de la conductivitat de postes a terra.

Ut 62,28

mt35ate010b Elèctrode dinàmic per a xarxa de connex ió a terra, de 28 mm de diàmetre i 2,5 m de longitud, de llarga durada, amb efecte condensador, model AT-025H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

Ut 128,51

mt35ate020ba Elèctrode per a xarxa de connexió a te rra courejat amb 254 µm, fabricat en acer, de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud, model AT-055H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

Ut 36,41

mt35beu Base complerta presa per la sortida de cabl es per aparella amb alimentació directa (sense endoll).

Ut 3,24

mt35cc Caixa de connexions per la realització dels connexionats dels cables, 100x100x50mm superficial amb material per la seva fixació inclòs.

Ut 1,20

mt35cgm040aaaa Armari muntat sobre terra model ALPHA 630 Universal de la marca Siemens o de característiques si milars, amb 240 mòduls disponibles i amb portes transparents. Les dimensions són 2.000 mm d’alçada, 600 mm d’amplada i de 250 mm de profunditat.

Ut 682,45

mt35cgm040ab Subquadre model Simbox Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 36 mòduls per al SQ1 (Magatzem i Vestuaris). L’amplada i profunditat són de 355 mm d’amplada i 150 mm de profunditat. L’alçada és de 450mm.

Ut 90,45


- 341 -


mt35cgm040ac Subquadre model Simbox Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 54 mòduls per al SQ2 (Oficina). L’amplada i profunditat són de 355 mm d’amplada i 150 mm de profunditat. L’alçada és de 600mm.

Ut 110,25

mt35cu Base complerta commutador unipolar de 16A muntatge superficial.

Ut 7,45

mt35cun020a Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 4 mm² d e secció. m 1,97

mt35cun020ab Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 1,5 mm ² de secció. m 1,20

mt35cun020ac Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 2,5 mm ² de secció. m 1,50

mt35cun020ad Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 25 mm² de secció. m 8,60

mt35cun020ae Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 50 mm² de secció. m 15,60

mt35cun020af Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 70 mm² de secció. m 21,90

mt35cun020ag Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 95 mm² de secció. m 27,30

mt35cun020ah Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 120 mm ² de secció. m 33,90

mt35cun020ai Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de 185 mm ² de secció. m 48,64

mt35dtransf Protecció metàl·lica de defensa del tra nsformador Ut 154,00

mt35geg010aanbcaP1 Bateria de condensadors automàtica 4-80-440 (4x20) kvar de la casa Circuitor, de dimensions 460x930x235 mm. Equip complert amb els corresponents accessoris.

Ut 2.874,73

mt35geg010aanbcaP2 Grup electrògen de gasoil de 135 kVA de la casa Electro Molins de ventilació per aire. Equip complert que incorpora el quadre de commutació d'accionament motoritzat.

Ut 1.746,41

mt35int Base complerta interruptor unipolar de 16A muntatge superficial.

Ut 6,32

mt35rc Regleta de connexions per la realització del s connexionats dels cables.

Ut 0,30

mt35snp Safata metàl·lica no perforada 75x60 mm, d’ acer galvanitzat.

m 1,23

mt35sp Safata metàl·lica perforada 600x30 mm, d’ace r galvanitzat.

m 1,32

mt35tta020 Punt de separació piqueta-cable format p er creu al cap de l'elèctrode de la pica i platina de 50 x 30 x 7 mm, per facilitar la soldadura aluminotèrmica

Ut 16,10

mt35ttc010b Conductor de coure nu, de 35 mm². m 2,9 3

mt35tte010b Elèctrode per a xarxa de connexió a terra courejat, fabricat en acer, de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud.

Ut 18,74

mt35tte020bc Placa de coure electrolític pur per a connexió a terra, de 300x100x3 mm, amb brida per a conductor.

Ut 38,98

mt35tts010c Soldadura aluminotèrmica del cable cond uctor a la placa.

Ut 3,65

mt35www010 Material auxiliar per instal·lacions elè ctriques. Ut 1,54

mt35www016 Material auxiliar per tub PVC 16-20mm. U t 0,20


- 342 -


mt35www020 Material auxiliar per instal·lacions de connexió a terra.

Ut 1,20

mt35www025 Material auxiliar per tub PVC 25-32mm. U t 0,30

mt35www050 Material auxiliar per tub PVC 50mm. Ut 0 ,40

mt35www180 Material auxiliar per tub corrugat 180mm . Ut 0,20

mt35www600 Material auxiliar per safata perforada d e 600x30mm. Ut 0,75

mt35www75 Material auxiliar per safata no perforada de 75x60mm.

Ut 0,75

mt40 Interruptor diferencial, 4P/25A/30mA, de 4 mòd uls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 89,64

mt40a Interruptor diferencial, 4P/40A/30mA, de 4 mò duls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 91,74

mt40b Interruptor diferencial, 4P/63A/30mA, de 4 mò duls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 115,14

mt40c Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 79,84

mt40d Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/1,28-1,61A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 85,79

mt40e Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 85,90

mt40f Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/3,2-4A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 85,79

mt40g Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 85,79

mt40h Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/8-10A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 99,10

mt40i Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 100,82

mt40j Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/16-20A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 145,05

mt40k Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/160A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 189,61

mt40l Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/10A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 59,87


- 343 -


mt40m Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/16A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 74,52

mt40n Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/20A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 74,52

mt40o Interruptor magnetotèrmic bipolar, 4P/20A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 92,39

mt40v Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/250A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 227,64

mt41apu010a Polsador d'alarma amb senyalització lluminosa tipus recarregable i tapa de plàstic basculant, segons UNE-EN 54-11.

Ut 16,40

mt41apu021 Sirena d'alarma d'incendi de color verme ll, per muntatge interior, amb senyal òptica, alimentació a 24 V.

Ut 38,47

mt41apu022 Sirena d'alarma d'incendi l per muntatge interior, amb senyal acústica, alimentació a 24 V.

Ut 49,67

mt41dce010a Central de detecció automàtica d'incend is, muntada sobre caixa metàl·lica amb porta envidrada i pany de seguretat, amb mòdul d'alimentació, rectificador de corrent i carregador, bateria de 24 V, mòdul de control amb indicador d'alarma i avaria i commutador de tall de zones.

Ut 276,97

mt41ixi010a Extintor portàtil de pols químic ABC po livalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor, amb manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons UNE 23110.

Ut 46,07

mt41ixi020ab Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor, amb manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons UNE 23110.

Ut 354,48

mt41ixo010b Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 89B, amb 5 kg d'agent extintor, amb mànega i trompa difusora, segons UNE 23110.

Ut 135,67

mt41paa010bd Peça d'adaptació capçal-pal i acoblame nt capçal-pal-conductor, de llautó, model AT-021A "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per pal de 1 1/2" i baixant interior amb platina conductora d'acer inoxidable de 30x2 mm.

Ut 108,15

mt41paa021b Antena d'acer inoxidable AISI 304 de 1 1/2" de diàmetre i 6 m de longitud, model AT-066A "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixació a mur o estructura.

Ut 504,88

mt41paa040ba Trípode d'ancoratge per a pal, amb pla ca base de 500x500x10 mm, d'acer galvanitzat en calent, de 1 m de longitud, model AT-006B "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixar amb cargols a coberta.

Ut 302,93

mt41paa050bd Grapa model AT-028E "APLICACIONES TECN OLÓGICAS", per a fixació de platina conductora d'acer inoxidable de 30x2 mm.

Ut 4,55


- 344 -


mt41paa051b Suport cònic de polipropilè, amb tapa p el replè i base de 140x140x80 mm, model AT-005M "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixació de la grapa a superfícies horitzontals.

Ut 5,69

mt41paa052bd Maneguet seccionador model AT-010F "AP LICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió de platines conductores d'acer inoxidable de 30x2 mm.

Ut 25,05

mt41paa053bd Maneguet amb placa intermitja, model A T-028F "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió múltiple de platines conductores d'acer inoxidable de 30x2 mm.

Ut 9,31

mt41paa060b Comptador mecànic dels impactes de llamp rebuts pel sistema de protecció, model AT-001G "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

Ut 344,51

mt41paa080b Via d'espurnes, model AT-050K "APLICACI ONES TECNOLÓGICAS", per a unió de preses de terra.

Ut 141,17

mt41paa140ba Peça de llautó, model AT-090H "APLICAC IONES TECNOLÓGICAS", per a unió d'elèctrode de presa de terra a cable de coure de 8 a 10 mm de diàmetre o platina conductora de coure estanyat de 30x2 mm.

Ut 10,25

mt41pca010b Platina conductora de coure estanyat, n ua, de 30x2 mm, model AT-052D "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

m 14,80

mt41pca013b Platina conductora d'acer inoxidable, n ua, de 30x2 mm, model AT-036D "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

m 14,85

mt41pca020b Tub d'acer galvanitzat, de 2 m de longi tud, model AT-060G "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a la protecció de la baixada de la platina conductora.

Ut 35,64

mt41pea010bdmaa Parallamps tipus "PDC" amb disposit iu d'encebament de polsat elèctric, avanç en l'encebat de 15 µs i radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4 segons DB SU Seguretat d'utilització (CTE), de 1 m d'alçada, sèrie Dat Controler Plus, model AT-1515 "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", segons UNE 21186, amb certificat AENOR de producte.

Ut 1.080,84

mt41rte030c Bateria de 12 V i 7 AH. Ut 21,67

mt41sny020acb Placa de senyalització d'equips contra incendis, de poliestirè fotoluminiscent, de 420x420 mm, segons UNE 23033-1.

Ut 7,27

mt41sny100 Material auxiliar per a la fixació de pl aca de senyalització.

Ut 0,31

mt41www020 Material auxiliar per instal·lacions de detecció i alarma..

Ut 1,64

mt42lin010 Connexió entre unitat interior I unitat exterior en preinstal·lació de climatització, composta per línies frigorífiques realitzades amb tuberia de coure deshidratat per a línia de aspiració i línia de líquid aïllada amb "Armaflex", colzes, manguitos, sifons, cable elèctric d’intercon nexió i escomesa elèctrica, inclòs p/p de connexions a la xarxa de salubritat i accessoris de muntatge.

m 17,50


- 345 -


mt42mhi150aa Unitat exterior d'aire condicionat, si stema aire-aire multi-split, per a gas R- 410A, bomba de calor, amb tecnologia Inverter, gamma domèstica, alimentació monofàsica 230V/50Hz, KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic.

Ut 965,00

mt42mhi150ab Unitat interior d'aire condicionat, si stema aire-aire multi-split, per a gas R- 410A, bomba de calor, amb tecnologia Inverter, gamma domèstica, alimentació monofàsica 230V/50Hz, KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic.

Ut 162,00

mt42uvn Extractor/Ventilador mural modelHCBT/8-710/ H de la casa S&P o de característiques similars.

Ut 45,30

mt42www010 Material auxiliar per instal·lacions de climatització.

Ut 1,45

mt42www02 Material auxiliar per instal·lacions de v entilació. Ut 1,45

mt45c Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 88,75

mt45d Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/1.28-1,6A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 94,92

mt45e Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 89,23

mt45f Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 89,18

mt45h Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/3,2-4A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 89,18

mt45i Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/8-10A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 103,00

mt45j Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 111,54

mt45k Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/16-20A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 115,49

mt45l Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/160A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 194,11

mt45m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/250A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 199,76

mt45n Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/400A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

m 208,70


- 346 -


mt50eict Equip d'enllumenat que permet la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries en els equips de AT. Equip autònom d'enllumenat d’emergència i senyalització de la sortida del local.

m 174,00

mt50esp Senyalització i protecció, compost per 4 pl aques entre "Cel·la de tensió", 4 plaques "Perill de mort", 2 plaques "Primers auxilis", 2 tamborets aïllants, 2 perxes aïllants, 2 parells de guants aïllants.

m 203,50

mt50fn Ferraments necessaris, d'acord amb CIA Fecsa - Endesa, així com les reixetes de ventilació, portes i panys indicats als mateixos,tots ells ja instal·lats.

m 1.115,00

mt50pm Posat en marxa, instruccions funcionament i legalització

Ut 1.972,00

mt50ttc Conductor de coure nu, de 50 mm². m 4,93

mt60 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, mesures preventives, senyalització i Equips de Protecció Individuals.

Ut 2.000,00

mt61 Posta en marxa de la instal·lació, revisió instal·lacions i comprovacions necessàries.

Ut 17,50

mt62 Legalització de la instal·lació Ut 1.200,00


- 347 -

7.2 Preus descompostos Nº CODI UT DESCRIPCIÓ TOTAL

1 Acondicionament del terreny

1.1 Moviment de terres

1.1.1 Excavacions de rases i pous

1.1.1.1 ADE010 m³ Excavació en rases per instal·lacions en terra d'ar gila semidura, amb mitjans mecànics i retirada dels mate rials excavats. Rasa de 0,4m d'amplada i 0,6m de profundi tat per a la Posta a Terra de la nau, Posta a Terra del CT, E nllumenat exterior i Derivació Individual.

mq01exn030 0,346 h Excavadora hidràulica

s/pneumàtics 100 CV. 43,73 15,13

mo062 0,241 h Peó ordinari construcció. 14,82 3,57

% 2,000 % Mitjans auxiliars 18,70 0,37

3,000 % Costos indirectes 19,07 0,57

Preu total per m³ . 19,64

1.1.1.2 ADE010b m³ Excavació en rases per fonamentacions dels bàculs d'enllumenat exterior en terra d'argila semidura, a mb mitjans mecànics i retirada dels materials excavats.

mq01exn030 0,399 h Excavadora hidràulica

s/pneumàtics 100 CV. 43,73 17,45





1.1.2 Rebliments

1.1.2.1 ADR010 m³ Reblert principal de rases per instal·lacions, amb terra de la pròpia excavació, i compactació al 90% del Proctor Modificat mitjançant equip manual amb taula vibrant.

mt01var010 1,100 m Cinta plastificada. 0,14 0,15

mq04dua020 0,106 h Dúmper autorecarregable de 2 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulic.

9,29 0,98

mq02rod020 0,157 h Safata vibrant de 300 kg, amplària

de treball 70 cm, reversible. 6,39 1,00

mq02cia020 0,010 h Camió amb cisterna d'aigua. 36,07 0,36

mq04cab030 0,016 h Camió basculant de 12 t. de

càrrega. 40,25 0,64






- 348 -

Nº CODI UT DESCRIPCIÓ TOTAL

1.1.2.2 ADR010b m³ Reblert principal de rases per instal·lacions, amb formigó en massa HM-15/B/20/I fabricat en central i abocament des de camió.

mt10hmf010agbbbaa 1,000 m³ Formigó HM-15/B/20/I, fabricat en

central, abocada des de camió. 50,56 50,56

mq05cop010 0,176 h Compressor estacionari elèctric

mitja pressió 2 m³/min. 2,34 0,41

mq08vib010a 0,178 h Vibrador pneumàtic de formigó 50

mm. 0,81 0,14

mo011 0,078 h Oficial 1ª construcció. 16,14 1,26






- 349 -


2 Centre de Transformació

2.1 ET Ut Edifici de transformació prefabricat

PFU 1,000 Ut Centre de transformació prefabricat PFU-4 construït amb embolcall de formigó, d’estructura monobloc, de dimensions exteriors de 4460mm de longitud, 2380mm d'amplada i 3240mm d'alçada. Inclou edifici, elements exteriors de muntatge, transport i accessoris.

10.125,00 10.125,00



% 2,000 % Mitjans auxiliars 10.868,04 217,36

3,000 % Costos indirectes 11.085,40 332,56

Preu total per Ut . 11.417,96

2.2 CAT Ut Cel·la de Línia

CL 1,000 Ut Cel·la de línia Ormazábal CGM-CML-36, del tipus , tall i aïllament íntegre en SF6 amb connexió - seccionament - posada a terra. Sistema modular de Vn = 36 kV, In = 400A

4.050,13 4.050,13

mo001 1,000 h Oficial 1ª electricista. 16,67 16,67

mo054 1,000 h Ajudant electricista. 15,14 15,14




2.3 CPF Ut Cel·la de Protecció amb Fusibles

CP 1,000 Ut Cel·la de Protecció Ormazábal amb

Fusibles combinats de 25A. 5.492,00 5.492,00






2.4 CM Ut Cel·la de Mesura

CMO 1,000 Ut Cel·la de Mesura Ormazábal de In =

400A, 16kA/1s i 36kV. 6.457,00 6.457,00







- 350 -


2.5 PAT Ut Ponts Alta Tensió

CPAT 1,000 Ut Cables AT del tipus RHZ1, unipolars, amb conductors de secció i material 1x50 Al utilitzen 3 de 10 m de longitud, i terminacions ELASTIMOLD de 24 kV del tipus endollable i model K-158-LR.

998,70 998,70






2.6 TAO Ut Transformador amb Aïllament d'Oli

TRANSF 1,000 Ut Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari, de potència 250 kVA i refrigeració natural oli, de tensió primària 25kV i tensió secundaria 420V en buit (B2), grup de connexió Dyn11, de tensió de curtcircuit de 4% i regulació primària de + 2,5%, + 5%, + 7,7%, + 10 %. Se inclou també una protecció amb Termòmetre.

4.728,00 4.728,00






2.7 QBT Ut Quadre de Baixa Tensió

QBT1 1,000 Ut Quadre de BT, amb 4 sortides amb fusibles de sortida trifàsiques amb fusible NH3 de 425A d'In, 80kA de capacitat de ruptura i 690Vac.

1.342,00 1.342,00







- 351 -


2.8 PBT Ut Ponts Baixa Tensió

CPBT 1,000 Ut Joc de ponts de cables de BT, de secció i material 1x240 Al 0,6/1kV sense armadures, i tots els accessoris per a la connexió.

327,00 327,00





Preu total per Ut . 376,97

2.9 PPTCT Ut Piques Posta a Terra del Centre de Transformació

mt35tte010b 1,000 Ut Elèctrode per a xarxa de connexió a terra courejat, fabricat en acer, de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud.

18,74 18,74






2.10 CPTCT m Cable Posta a Terra del Centre de Transformació

mt50ttc 1,000 m Conductor de coure nu, de 50 mm². 4,93 4,93





Preu total per m . 11,87

2.11 DTRAN Ut Defensa del Transformador

mt35dtransf 1,000 Ut Protecció metàl·lica de defensa del

transformador 154,00 154,00






- 352 -


2.12 EICT Ut Equip d'il·luminació del Centre de Transformació

mt50eict 1,000 m Equip d'enllumenat que permet la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries en els equips de AT. Equip autònom d'enllumenat d’emergència i senyalització de la sortida del local.

174,00 174,00






2.13 SPCT Ut Senyalització i Protecció del Centre de Transformació

mt50esp 1,000 m Senyalització i protecció, compost per 4 plaques entre "Cel·la de tensió", 4 plaques "Perill de mort", 2 plaques "Primers auxilis", 2 tamborets aïllants, 2 perxes aïllants, 2 parells de guants aïllants.

203,50 203,50






2.14 FNCT Ut Ferraments Necessaris del Centre de Transformació

mt50fn 1,000 m Ferraments necessaris, d'acord amb CIA Fecsa - Endesa, així com les reixetes de ventilació, portes i panys indicats als mateixos,tots ells ja instal·lats.

1.115,00 1.115,00






2.15 PMCT Ut Posta en Marxa del Centre de Transformació

mt50pm 1,000 Ut Posat en marxa, instruccions

funcionament i legalització 1.972,00 1.972,00







- 353 -


3 Instal·lacions

3.1 Elèctriques

3.1.1 Connexió a terra

3.1.1.1 IEP010 Ut Xarxa de connexió a terra per a estructura de formigó de l'edifici amb 170 m de conductor de coure nu de 35 mm² i 4 piques.

mt35ttc010b 170,000 m Conductor de coure nu, de 35

mm². 2,93 498,10

mt35tte010b 4,000 Ut Elèctrode per a xarxa de connexió a terra courejat, fabricat en acer, de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud.

18,74 74,96

mt35tte020bc 4,000 Ut Placa de coure electrolític pur per a connexió a terra, de 300x100x3 mm, amb brida per a conductor.

38,98 155,92

mt35tts010c 8,000 Ut Soldadura aluminotèrmica del

cable conductor a la placa. 3,65 29,20

mt35tta020 4,000 Ut Punt de separació piqueta-cable format per creu al cap de l'elèctrode de la pica i platina de 50 x 30 x 7 mm, per facilitar la soldadura aluminotèrmica

16,10 64,40

mt35www020 1,000 Ut Material auxiliar per instal·lacions

de connexió a terra.. 1,20 1,20







3.1.2.1 QG Ut Quadre General

mt35cgm040aaaa 1,000 Ut Armari muntat sobre terra model ALPHA 630 Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 240 mòduls disponibles i amb portes transparents. Les dimensions són 2.000 mm d’alçada, 600 mm d’amplada i de 250 mm de profunditat.

682,45 682,45


elèctriques. 1,54 3,08







- 354 -


3.1.2.2 SQ1 Ut Subquadre 1 Magatzem

mt35cgm040ab 1,000 Ut Subquadre model Simbox Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 36 mòduls per al SQ1 (Magatzem i Vestuaris). L’amplada i profunditat són de 355 mm d’amplada i 150 mm de profunditat. L’alçada és de 450mm.

90,45 90,45








3.1.2.3 SQ2 Ut Subquadre 2 Oficina

mt35cgm040ac 1,000 Ut Subquadre model Simbox Universal de la marca Siemens o de característiques similars, amb 54 mòduls per al SQ2 (Oficina). L’amplada i profunditat són de 355 mm d’amplada i 150 mm de profunditat. L’alçada és de 600mm.

110,25 110,25









3.1.3.1 TR16 m Tub rígid PVC diàmetre 16mm

mt35aia16 1,000 m Tub canalització superfície rígid de PVC de 16 mm de la marca Aiscan, model Aiscan R-16 de color blanc

0,45 0,45

mt35www016 2,000 Ut Material auxiliar per tub PVC 16-

20mm. 0,20 0,40







- 355 -




0,50 0,50


20mm. 0,20 0,40








0,55 0,55


32mm. 0,30 0,60








0,60 0,60


32mm. 0,30 0,60







- 356 -




0,70 0,70

mt35www050 1,000 Ut Material auxiliar per tub PVC

50mm. 0,40 0,40






3.1.3.6 TC180 m Tub corrugat diàmetre 180mm

mt35aia180 1,000 m Tub corbable, subministrat en rotlle, de polietilé de doble paret (interior llisa i exterior corrugada), de color taronja, de 90 mmm de diàmetre nominal per a canalització enterrada amb una resistència a la compressió de 450N i grau de protecció IP-549.

0,70 0,70

mt35www180 1,000 Ut Material auxiliar per tub corrugat

180mm. 0,20 0,20






3.1.3.7 TC90 m Tub corrugat diàmetre 90mm

mt35aia180 1,000 m Tub corbable, subministrat en rotlle, de polietilé de doble paret (interior llisa i exterior corrugada), de color taronja, de 90 mmm de diàmetre nominal per a canalització enterrada amb una resistència a la compressió de 450N i grau de protecció IP-549.

0,70 0,70







- 357 -


3.1.3.8 SP m Safata Perforada

mt35sp 1,000 m Safata metàl·lica perforada 600x30

mm, d’acer galvanitzat. 1,32 1,32

mt35www600 1,000 Ut Material auxiliar per safata

perforada de 600x30mm. 0,75 0,75






3.1.3.9 SNP m Safata no Perforada

mt35snp 1,000 m Safata metàl·lica no perforada

75x60 mm, d’acer galvanitzat. 1,23 1,23

mt35www75 1,000 Ut Material auxiliar per safata no

perforada de 75x60mm. 0,75 0,75






3.1.4 Conductors

3.1.4.1 IED010bA2 m Cable unipolar ES07Z1 -K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 1,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

mt35cun020ab 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

1,5 mm² de secció. 1,20 1,20






3.1.4.2 IED010bA3 m Cable unipolar ES07Z1 -K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 2,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

mt35cun020ac 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

2,5 mm² de secció. 1,50 1,50







- 358 -


3.1.4.3 IED010bA4 m Cable unipolar ES07Z1 -K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 4 mm² de secció i amb aïl lament XLPE 0,6/1kV.

mt35cun020a 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

4 mm² de secció. 1,97 1,97






3.1.4.4 IED010bA6 m Cable unipolar ES07Z1 -K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 25 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

mt35cun020ad 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

25 mm² de secció. 8,60 8,60







mt35cun020ae 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

50 mm² de secció. 15,60 15,60







mt35cun020af 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

70 mm² de secció. 21,90 21,90







- 359 -



mt35cun020ag 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

95 mm² de secció. 27,30 27,30







mt35cun020ah 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

120 mm² de secció. 33,90 33,90







mt35cun020ai 1,000 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS) de

185 mm² de secció. 48,64 48,64







- 360 -


3.1.5 Generadors d'energia elèctrica

3.1.5.1 IER010 Ut Grupo electrògen fix trifàsic, diesel, de 135 kVA d e potència, amb quadre de commutació d'accionament motoritzat.

mt35geg010aanbcaP2

1,000 Ut Grup electrògen de gasoil de 135 kVA de la casa Electro Molins de ventilació per aire. Equip complert que incorpora el quadre de commutació d'accionament motoritzat.

1.746,41 1.746,41








3.1.6 Mecanismes Elèctrics

3.1.6.1 INT Ut Interruptor unipolar 16A 230V muntatge superficial

mt35int 1,000 Ut Base complerta interruptor unipolar de 16A muntatge superficial.

6,32 6,32








3.1.6.2 COM Ut Commutador unipolar 16A 230V muntatge superficial

mt35cu 1,000 Ut Base complerta commutador unipolar de 16A muntatge superficial.

7,45 7,45









- 361 -


3.1.6.3 PCM Ut Presa Corrent Monofàsica 16A 230V

mt35beu 1,000 Ut Base complerta presa per la sortida de cables per aparella amb alimentació directa (sense endoll).

3,24 3,24








3.1.6.4 PSC Ut Presa monofàsica sortida de cables


3,24 3,24








3.1.6.5 PCC Ut Presa Corrent Tipus CETACT


3,24 3,24









- 362 -


3.1.6.6 IER010c Ut Bateria de condensadors automàtica 4 -80-440 (4x20) kvar.

mt35geg010aanbcaP1

1,000 Ut Bateria de condensadors automàtica 4-80-440 (4x20) kvar de la casa Circuitor, de dimensions 460x930x235 mm. Equip complert amb els corresponents accessoris.

2.874,73 2.874,73








3.1.7 Material Vari

3.1.7.1 RCC Ut Regleta de connexions

mt35rc 1,000 Ut Regleta de connexions per la realització dels connexionats dels cables.

0,30 0,30








3.1.7.2 CCC Ut Caixa de connexions

mt35cc 1,000 Ut Caixa de connexions per la realització dels connexionats dels cables, 100x100x50mm superficial amb material per la seva fixació inclòs.

1,20 1,20









- 363 -


3.1.7.3 AR Ut Arqueta de registre de formigó de 40x40x40 cm de dimensions interiors



mt35ar 1,000 Ut Arqueta de formigó amb dimensions interiors de 40x40x40cm per instal·lació enllumenat exterior.

50,23 50,23




3.1.8 Proteccions

3.1.8.1 MAGAUT Ut Interruptor diferencial, 4P/25A/30mA.

mt40 1,000 m Interruptor diferencial, 4P/25A/30mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

89,64 89,64





3.1.8.2 MAGAUT1 Ut Interruptor diferencial, 4P/40A/30mA.

mt40a 1,000 m Interruptor diferencial, 4P/40A/30mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

91,74 91,74






mt40b 1,000 m Interruptor diferencial, 4P/63A/30mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

115,14 115,14






- 364 -


3.1.8.4 MAGAUT3 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/0,5 -0,63A/300mA.

mt40c 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

79,84 79,84





3.1.8.5 MAGAUT4 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/1,28 -1,61A/300mA

mt40d 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/1,28-1,61A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

85,79 85,79





3.1.8.6 MAGAUT5 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/2 -2,5A/300mA

mt40e 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

85,90 85,90





3.1.8.7 MAGAUT6 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/3,2 -4A/300mA

mt40f 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/3,2-4A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

85,79 85,79






- 365 -


3.1.8.8 MAGAUT7 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/5,04 -6,3A/300mA

mt40g 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

85,79 85,79





3.1.8.9 MAGAUT8 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/8 -10A/300mA

mt40h 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/8-10A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

99,10 99,10





3.1.8.10 MAGAUT9 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/12,8 -16A/300mA

mt40i 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

100,82 100,82





3.1.8.11 MAGAUT10 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/16 -20A/300mA

mt40j 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/16-20A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

145,05 145,05






- 366 -


3.1.8.12 MAGAUT11 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/160A/300mA

mt40k 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/160A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

189,61 189,61





3.1.8.13 MAGAUT12 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transforma dor, 4P/250A/300mA

mt40v 1,000 m Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/250A/300mA, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

227,64 227,64





3.1.8.14 MAGAUT20 Ut Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/10A

mt40l 1,000 m Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/10A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

59,87 59,87






mt40m 1,000 m Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/16A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

74,52 74,52






- 367 -



mt40n 1,000 m Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/20A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

74,52 74,52






mt40o 1,000 m Interruptor magnetotèrmic bipolar, 4P/20A, de 2 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

92,39 92,39





3.1.8.18 MAGAUT33 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A

mt45c 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

88,75 88,75





3.1.8.19 MAGAUT34 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/1.28-1,6A

mt45d 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/1.28-1,6A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

94,92 94,92






- 368 -


3.1.8.20 MAGAUT35 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A

mt45e 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

89,23 89,23





3.1.8.21 MAGAUT36 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/3.2-4A

mt45h 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/3,2-4A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

89,18 89,18





3.1.8.22 MAGAUT37 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A

mt45f 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

89,18 89,18





3.1.8.23 MAGAUT38 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/8-10A

mt45i 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/8-10A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

103,00 103,00






- 369 -


3.1.8.24 MAGAUT39 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A

mt45j 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

111,54 111,54





3.1.8.25 MAGAUT40 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/16-20A

mt45k 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/16-20A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

115,49 115,49





3.1.8.26 MAGAUT41 Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/160A

mt45l 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/160A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

194,11 194,11






mt45m 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/250A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

199,76 199,76






- 370 -



mt45n 1,000 m Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/400A, de 4 mòduls, inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1.

208,70 208,70





3.2 Il·luminació

3.2.1 Interior

3.2.1.1 III030 Ut Lluminària industrial suspesa per làmpades de descà rrega model Cabana HPI-P400W-BU de la casa Philips o de característiques similars.

mt34ode270aabaab 1,000 Ut Kit complert lluminària suspesa industrial amb làmpada de descàrrega model Cabana HPI-P400W-BU de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

267,41 267,41

mt34www011 1,000 Ut Material auxiliar per instal·lació

d'aparells d'il·luminació. 0,95 0,95






3.2.1.2 III031 Ut Lluminària estanca per a làmpades TL -D i TL-5, model TCW060 2xTL-D36 HF.

mt34ode270aabaac 1,000 Ut Kit complert lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL-D36 HF de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

38,00 38,00









- 371 -


3.2.1.3 III032 Ut Lluminària empotrable per a làmpades TL -5, model TBS600 1xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de caracterís tiques similars.

mt34ode270aabaad 1,000 Ut Kit complert lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 1xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips amb grau de protecció IP40.

145,00 145,00








3.2.1.4 III033 Ut Lluminària estanca per a làmpades TL -D i TL-5, model TCW060 2xTL5-28W HF de la casa Philips o de característiques similars

mt34ode270aabaae 1,000 Ut Kit complert lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL5-28W HF de la casa Philips amb grau de protecció IP65.

39,00 39,00








3.2.1.5 III034 Ut Lluminària empotrable per a làmpades TL -5, model TBS600 2xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de caracterís tiques similars.

mt34ode270aabaaf 1,000 Ut Kit complert lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 2xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips amb grau de protecció IP40.

214,00 214,00









- 372 -


3.2.1.6 III035 Ut Lluminària industrial per adossar o suspendre model TMS028 2xTL-D36W HFP de la casa Philips o de característiques similars.

mt34ode270aabaag 1,000 Ut Kit complert lluminària industrial per adossar o suspendre model TMS028 2xTL-D36W HFP de la casa Philips amb grau de protecció IP20, amb reflector incorporat.

84,00 84,00








3.2.2 Exterior

3.2.2.1 IIX005 Ut Lluminària per a adossar a sostre o paret, model Mi niTempo RVP251 1xSON 70W de la casa Philips o de caracterís tiques similars.

mt34beg010aaaa 1,000 Ut Kit complert lluminària per a adossar a sostre o paret, model MiniTempo RVP251 1xSON 70W de la casa Philips amb grau de protecció IP 65.

126,00 126,00








3.2.2.2 IIXB Ut Bàcul de 7 m d'altura

mt34bacul 1,000 Ut Bàcul de 7 m d'altura, de xapa d'acer galvanitzat, pernos d'anclatge i placa assentament de 400x400x8mm.

349,65 349,65







- 373 -


3.2.2.3 IIXB2 Ut Bàcul de 7,5 m d'altura

mt34bacul2 1,000 Ut Bàcul de 7,5 m d'altura, de xapa d'acer galvanitzat, pernos d'anclatge i placa assentament de 400x400x8mm.

415,62 415,62






3.3 Contra incendis

3.3.1 Detecció i alarma

3.3.1.1 IOD010 Ut Sistema de detecció i alarma format per central de detecció automàtica d'incendis per 2 zones de detecció, dete ctor òptic de fums, 2 polsadors d'alarma, sirena interior.

mt41apu010a 3,000 Ut Polsador d'alarma amb senyalització lluminosa tipus recarregable i tapa de plàstic basculant, segons UNE-EN 54-11.

16,40 49,20

mt41apu022 1,000 Ut Sirena d'alarma d'incendi l per muntatge interior, amb senyal acústica, alimentació a 24 V.

49,67 49,67

mt41apu021 1,000 Ut Sirena d'alarma d'incendi de color vermell, per muntatge interior, amb senyal òptica, alimentació a 24 V.

38,47 38,47

mt41dce010a 1,000 Ut Central de detecció automàtica d'incendis, muntada sobre caixa metàl·lica amb porta envidrada i pany de seguretat, amb mòdul d'alimentació, rectificador de corrent i carregador, bateria de 24 V, mòdul de control amb indicador d'alarma i avaria i commutador de tall de zones.

276,97 276,97

mt41rte030c 3,000 Ut Bateria de 12 V i 7 AH. 21,67 65,01


de detecció i alarma.. 1,64 1,64






3.3.2 Enllumenat d'emergència


- 374 -


3.3.2.1 IOA010 Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA HYDRA-RE C7

mt34aem020ab 1,000 Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens, classe I, IP 65, amb bateries de Ni-Cd d'alta temperatura, autonomia de 1 h, alimentació a 230 V, temps de càrrega 24 h, model DAISA HYDRA-RE C7.

94,97 94,97








3.3.2.2 IOA010a Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal flu orescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA NOVA N8

mt34aem020ac 1,000 Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens, classe I, IP 65, amb bateries de Ni-Cd d'alta temperatura, autonomia de 1 h, alimentació a 230 V, temps de càrrega 24 h, model DAISA NOVA N8.

103,36 103,36








3.3.3 Senyalització

3.3.3.1 IOS010 Ut Senyalització de equips contra incendis, mitjançant placa de poliestirè fotoluminiscent, de 420x420 mm.

mt41sny020acb 1,000 Ut Placa de senyalització d'equips contra incendis, de poliestirè fotoluminiscent, de 420x420 mm, segons UNE 23033-1.

7,27 7,27

mt41sny100 1,500 Ut Material auxiliar per a la fixació de

placa de senyalització. 0,31 0,47






- 375 -


3.3.4 Extintors

3.3.4.1 IOX010 Ut Extintor portàtil de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor.

mt41ixi010a 1,000 Ut Extintor portàtil de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor, amb manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons UNE 23110.

46,07 46,07





3.3.4.2 IOX010b Ut Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 89B, amb 5 kg d'agent extintor.

mt41ixo010b 1,000 Ut Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 89B, amb 5 kg d'agent extintor, amb mànega i trompa difusora, segons UNE 23110.

135,67 135,67





3.3.4.3 IOX010c Ut Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor.

mt41ixi020ab 1,000 Ut Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor, amb manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons UNE 23110.

354,48 354,48






- 376 -


3.4 Protecció enfront el llamp

3.4.1 IPE030 Ut Sistema extern de protecció al llamp, format per pa rallamps tipus "PDC", amb radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4, sèrie Dat Controler Plus, model AT-151 5 "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", col·locat en coberta sobre pal d'acer inoxidable i 6 m d'alçada, i plati na conductora d'acer inoxidable. Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'u nitats realment executades segons especificacions de Proje cte.

mt41pea010bdmaa 1,000 Ut Parallamps tipus "PDC" amb dispositiu d'encebament de polsat elèctric, avanç en l'encebat de 15 µs i radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4 segons DB SU Seguretat d'utilització (CTE), de 1 m d'alçada, sèrie Dat Controler Plus, model AT-1515 "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", segons UNE 21186, amb certificat AENOR de producte.

1.080,84 1.080,84

mt41paa010bd 1,000 Ut Peça d'adaptació capçal-pal i acoblament capçal-pal-conductor, de llautó, model AT-021A "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per pal de 1 1/2" i baixant interior amb platina conductora d'acer inoxidable de 30x2 mm.

108,15 108,15

mt41paa021b 1,000 Ut Antena d'acer inoxidable AISI 304 de 1 1/2" de diàmetre i 6 m de longitud, model AT-066A "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixació a mur o estructura.

504,88 504,88

mt41paa040ba 1,000 Ut Trípode d'ancoratge per a pal, amb placa base de 500x500x10 mm, d'acer galvanitzat en calent, de 1 m de longitud, model AT-006B "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixar amb cargols a coberta.

302,93 302,93

mt41pca013b 70,600 m Platina conductora d'acer inoxidable, nua, de 30x2 mm, model AT-036D "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

14,85 1.048,41

mt41paa051b 42,000 Ut Suport cònic de polipropilè, amb tapa pel replè i base de 140x140x80 mm, model AT-005M "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixació de la grapa a superfícies horitzontals.

5,69 238,98

mt41paa050bd 62,000 Ut Grapa model AT-028E "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a fixació de platina conductora d'acer inoxidable de 30x2 mm.

4,55 282,10


- 377 -


mt41paa080b 2,000 Ut Via d'espurnes, model AT-050K "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió de preses de terra.

141,17 282,34

mt41paa053bd 9,000 Ut Maneguet amb placa intermitja, model AT-028F "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió múltiple de platines conductores d'acer inoxidable de 30x2 mm.

9,31 83,79

mt41paa060b 1,000 Ut Comptador mecànic dels impactes de llamp rebuts pel sistema de protecció, model AT-001G "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

344,51 344,51

mt41paa052bd 2,000 Ut Maneguet seccionador model AT-010F "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió de platines conductores d'acer inoxidable de 30x2 mm.

25,05 50,10

mt41pca020b 2,000 Ut Tub d'acer galvanitzat, de 2 m de longitud, model AT-060G "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a la protecció de la baixada de la platina conductora.

35,64 71,28

mt41pca010b 22,000 m Platina conductora de coure estanyat, nua, de 30x2 mm, model AT-052D "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

14,80 325,60

mt35ata010b 6,000 Ut Pericó de polipropilè per a connexió a terra, de 250x250x250 mm, amb tapa de registre, model AT-010H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

86,40 518,40

mt35ata020ba 4,000 Ut Pont per a comprovació de connexió de terra de l’ instal·lació elèctrica, model AT-020H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

44,48 177,92

mt35ate020ba 4,000 Ut Elèctrode per a xarxa de connexió a terra courejat amb 254 µm, fabricat en acer, de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud, model AT-055H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

36,41 145,64

mt41paa140ba 4,000 Ut Peça de llautó, model AT-090H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a unió d'elèctrode de presa de terra a cable de coure de 8 a 10 mm de diàmetre o platina conductora de coure estanyat de 30x2 mm.

10,25 41,00


- 378 -


mt35ate010b 2,000 Ut Elèctrode dinàmic per a xarxa de connexió a terra, de 28 mm de diàmetre i 2,5 m de longitud, de llarga durada, amb efecte condensador, model AT-025H "APLICACIONES TECNOLÓGICAS".

128,51 257,02

mt35ata030b 4,000 Ut Pot de 5 kg de gel concentrat, ecològic i no corrosiu, Conductiver Plus, model AT-010L "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", per a la preparació de 20 litres de millorant de la conductivitat de postes a terra.

62,28 249,12








3.5 Instal·lacions Climatització i Ventilació

3.5.1 ICN150 Ut Unitat exterior d'aire condicionat.

mt42mhi150aa 1,000 Ut Unitat exterior d'aire condicionat, sistema aire-aire multi-split, per a gas R-410A, bomba de calor, amb tecnologia Inverter, gamma domèstica, alimentació monofàsica 230V/50Hz, KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic.

965,00 965,00


de climatització. 1,45 2,90

mo003 1,000 h Oficial 1ª instal·lador de

climatització. 16,67 16,67

mo056 1,000 h Ajudant instal·lador de






- 379 -


3.5.2 ICN150INT Ut Unitat interior d'aire condicionat.

mt42mhi150ab 1,000 Ut Unitat interior d'aire condicionat, sistema aire-aire multi-split, per a gas R-410A, bomba de calor, amb tecnologia Inverter, gamma domèstica, alimentació monofàsica 230V/50Hz, KIT-2E912-JKE ETHEREA de paret de la marca Panasonic.

162,00 162,00










3.5.3 ICN010 Ut Preinstalació de climatització, amb 20 m de línea d e connexió entre les unitats interiors i exterior.

mt42lin010 20,000 m Connexió entre unitat interior y unitat exterior en preinstalació de climatització, composta per línies frigorífiques realitzades amb tuberia de coure deshidratat per a línia d’aspiració i línia de líquid aïllada con "Armaflex", colzes, manguitos, sifons, cable elèctric d’interconnexió i escomesa elèctrica, inclús p/p de connexions a la xarxa de salubritat i accessoris de muntatge.

17,50 350,00

mt35aia010aab 20,000 m Tub corbable de PVC, corrugat, de color negre, de 20 mm de diàmetre nominal, per a canalització empotrada en obra de fàbrica (parets i sostres). Resistència a la compressió 320 N, resistència a l'impacte 1 joule, temperatura de treball -5°C fins a 60°C.

0,25 5,00











- 380 -


3.5.4 IV Ut Unitat Ventilació nau.

mt42uvn 1,000 Ut Extractor/Ventilador mural modelHCBT/8-710/H de la casa S&P o de característiques similars.

45,30 45,30


de ventilació. 1,45 1,45









- 381 -


4 VARIS

4.1 YSS Ut Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

mt60 1,000 Ut Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, mesures preventives, senyalització i Equips de Protecció Individuals.

2.000,00 2.000,00




4.2 PM Ut Posta en Marxa

mt61 1,000 Ut Posta en marxa de la instal·lació, revisió instal·lacions i comprovacions necessàries.

17,50 17,50






4.3 L Ut Legalització

mt62 1,000 Ut Legalització de la instal·lació 1.200,00 1.200,00





- 382 -

7.3 Pressupost

Nº CODI UT DENOMINACIÓ QUANTITAT PREU (€) TOTAL (€)


1.1.1 Excavacions de rases i pous

1.1.1.1 ADE010 m³ Excavació en rases per instal·lacions en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics i retirada dels materials excavats. Rasa de 0,4m d'amplada i 0,6m de profunditat per a la Posta a Terra de la nau, Posta a Terra del CT, Enllumenat exterior i Derivació Individual.

92,000 19,64 1.806,88

1.1.1.2 ADE010b m³ Excavació en rases per fonamentacions dels bàculs d'enllumenat exterior en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics i retirada dels materials excavats.

10,000 22,41 224,10

1.1.2 Rebliments

1.1.2.1 ADR010 m³ Reblert principal de rases per instal·lacions, amb terra de la pròpia excavació, i compactació al 90% del Proctor Modificat mitjançant equip manual amb taula vibrant.

84,000 5,88 493,92

1.1.2.2 ADR010b m³ Reblert principal de rases per instal·lacions, amb formigó en massa HM-15/B/20/I fabricat en central i abocament des de camió.

18,000 57,38 1.032,84

Total pressupost parcial nº 1 Acondicionament del t erreny : 3.557,74


- 383 -


2.1 ET Ut Edifici de transformació prefabricat 1,000 11.417,96 11.417,96

2.2 CAT Ut Cel·la de Línia 1,000 4.288,49 4.288,49

2.3 CPF Ut Cel·la de Protecció amb Fusibles 1,000 5.803,32 5.803,32

2.4 CM Ut Cel·la de Mesura 1,000 6.817,15 6.817,15

2.5 PAT Ut Ponts Alta Tensió 1,000 1.082,65 1.082,65

2.6 TAO Ut Transformador amb Aïllament d'Oli 1,000 5.000,66 5.000,66

2.7 QBT Ut Quadre de Baixa Tensió 1,000 1.460,04 1.460,04

2.8 PBT Ut Ponts Baixa Tensió 1,000 376,97 376,97

2.9 PPTCT Ut Piques Posta a Terra del Centre de Transformació

11,000 86,53 951,83

2.10 CPTCT m Cable Posta a Terra del Centre de Transformació

21,000 11,87 249,27

2.11 DTRAN Ut Defensa del Transformador 1,000 179,30 179,30

2.12 EICT Ut Equip d'il·luminació del Centre de Transformació

1,000 199,52 199,52

2.13 SPCT Ut Senyalització i Protecció del Centre de Transformació

1,000 230,51 230,51

2.14 FNCT Ut Ferraments Necessaris del Centre de Transformació

1,000 1.236,47 1.236,47

2.15 PMCT Ut Posta en Marxa del Centre de Transformació

1,000 2.105,21 2.105,21

Total pressupost parcial nº 2 Centre de Transformació : 41.399,35


- 384 -


3.1 Elèctriques

3.1.1 Connexió a terra

3.1.1.1 IEP010 Ut Xarxa de connexió a terra per a estructura de formigó de l'edifici amb 170 m de conductor de coure nu de 35 mm² i 4 piques.

1,000 1.102,26 1.102,26


3.1.2.1 QG Ut Quadre General 2,000 753,64 1.507,28

3.1.2.2 SQ1 Ut Subquadre 1 Magatzem 1,000 114,98 114,98

3.1.2.3 SQ2 Ut Subquadre 2 Oficina 1,000 135,77 135,77


3.1.3.1 TR16 m Tub rígid PVC diàmetre 16mm 120,000 2,56 307,20

3.1.3.2 TR20 m Tub rígid PVC diàmetre 20mm 400,000 2,62 1.048,00




3.1.3.6 TC180 m Tub corrugat diàmetre 180mm 15,000 4,28 64,20

3.1.3.7 TC90 m Tub corrugat diàmetre 90mm 150,000 4,08 612,00

3.1.3.8 SP m Safata Perforada 180,000 7,19 1.294,20

3.1.3.9 SNP m Safata no Perforada 12,000 8,77 105,24

3.1.4 Conductors

3.1.4.1 IED010bA2 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 1,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

2.000,000 3,92 7.840,00

3.1.4.2 IED010bA3 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 2,5 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

2.800,000 4,24 11.872,00

3.1.4.3 IED010bA4 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 4 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

50,000 4,74 237,00


6,000 11,70 70,20


24,000 19,06 457,44


- 385 -


3.1.4.6 IED010bA70 m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no

propagador de la flama, amb conductor de coure de 70 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

20,000 25,68 513,60


20,000 31,35 627,00

3.1.4.8 IED010bA120

m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 120 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

50,000 38,29 1.914,50

3.1.4.9 IED010bA185

m Cable unipolar ES07Z1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor de coure de 185 mm² de secció i amb aïllament XLPE 0,6/1kV.

60,000 53,77 3.226,20

3.1.5 Generadors d'energia elèctrica

3.1.5.1 IER010 Ut Grupo electrògen fix trifàsic, diesel, de 135 kVA de potència, amb quadre de commutació d'accionament motoritzat.

1,000 1.852,48 1.852,48

3.1.6 Mecanismes Elèctrics

3.1.6.1 INT Ut Interruptor unipolar 16A 230V muntatge superficial

20,000 13,27 265,40

3.1.6.2 COM Ut Commutador unipolar 16A 230V muntatge superficial

8,000 14,46 115,68

3.1.6.3 PCM Ut Presa Corrent Monofàsica 16A 230V

22,000 10,03 220,66

3.1.6.4 PSC Ut Presa monofàsica sortida de cables 3,000 8,36 25,08

3.1.6.5 PCC Ut Presa Corrent Tipus CETACT 4,000 10,03 40,12

3.1.6.6 IER010c Ut Bateria de condensadors automàtica 4-80-440 (4x20) kvar.

1,000 3.043,47 3.043,47

3.1.7 Material Vari

3.1.7.1 RCC Ut Regleta de connexions 20,000 3,61 72,20

3.1.7.2 CCC Ut Caixa de connexions 20,000 7,89 157,80

3.1.7.3 AR Ut Arqueta de registre de formigó de 40x40x40 cm de dimensions interiors

1,000 69,03 69,03

3.1.8 Proteccions

3.1.8.1 MAGAUT Ut Interruptor diferencial, 4P/25A/30mA.

4,000 95,05 380,20


6,000 97,25 583,50


3,000 121,84 365,52

3.1.8.4 MAGAUT3 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A/300mA.

1,000 84,75 84,75

3.1.8.5 MAGAUT4 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/1,28-1,61A/300mA

2,000 91,00 182,00

3.1.8.6 MAGAUT5 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A/300mA

2,000 91,11 182,22


- 386 -


3.1.8.7 MAGAUT6 Ut Interruptor diferencial regulable relé

i transformador, 4P/3,2-4A/300mA 6,000 91,00 546,00

3.1.8.8 MAGAUT7 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A/300mA

2,000 91,00 182,00

3.1.8.9 MAGAUT8 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/8-10A/300mA

4,000 104,99 419,96

3.1.8.10 MAGAUT9 Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A/300mA

4,000 106,79 427,16

3.1.8.11 MAGAUT10

Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/16-20A/300mA 2,000 153,26 306,52

3.1.8.12 MAGAUT11

Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/160A/300mA 1,000 200,08 200,08

3.1.8.13 MAGAUT12

Ut Interruptor diferencial regulable relé i transformador, 4P/250A/300mA 1,000 240,03 240,03

3.1.8.14 MAGAUT20

Ut Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/10A 27,000 63,77 1.721,79

3.1.8.15 MAGAUT21

Ut Interruptor magnetotèrmic bipolar, 2P/16A 11,000 79,17 870,87

3.1.8.16 MAGAUT22


3.1.8.17 MAGAUT23


3.1.8.18 MAGAUT33

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/0,5-0,63A

1,000 94,11 94,11

3.1.8.19 MAGAUT34

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/1.28-1,6A

2,000 100,60 201,20

3.1.8.20 MAGAUT35

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/2-2,5A

2,000 94,62 189,24

3.1.8.21 MAGAUT36

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/3.2-4A

6,000 94,56 567,36

3.1.8.22 MAGAUT37

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/5,04-6,3A

2,000 94,56 189,12

3.1.8.23 MAGAUT38

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/8-10A

4,000 109,09 436,36

3.1.8.24 MAGAUT39

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/12,8-16A

4,000 118,06 472,24

3.1.8.25 MAGAUT40

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/16-20A

2,000 122,21 244,42

3.1.8.26 MAGAUT41

Ut Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, 4P/160A

1,000 204,81 204,81

3.1.8.27 MAGAUT42


1,000 210,74 210,74

3.1.8.28 MAGAUT43


1,000 220,13 220,13


- 387 -


3.2 Il·luminació

3.2.1 Interior

3.2.1.1 III030 Ut Lluminària industrial suspesa per làmpades de descàrrega model Cabana HPI-P400W-BU de la casa Philips o de característiques similars.

27,000 295,84 7.987,68

3.2.1.2 III031 Ut Lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL-D36 HF.

3,000 54,82 164,46

3.2.1.3 III032 Ut Lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 1xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de característiques similars.

20,000 167,23 3.344,60

3.2.1.4 III033 Ut Lluminària estanca per a làmpades TL-D i TL-5, model TCW060 2xTL5-28W HF de la casa Philips o de característiques similars

3,000 55,87 167,61

3.2.1.5 III034 Ut Lluminària empotrable per a làmpades TL-5, model TBS600 2xTL5-28W HFP C6 de la casa Philips o de característiques similars.

6,000 239,72 1.438,32

3.2.1.6 III035 Ut Lluminària industrial per adossar o suspendre model TMS028 2xTL-D36W HFP de la casa Philips o de característiques similars.

4,000 103,14 412,56

3.2.2 Exterior

3.2.2.1 IIX005 Ut Lluminària per a adossar a sostre o paret, model MiniTempo RVP251 1xSON 70W de la casa Philips o de característiques similars.

25,000 138,59 3.464,75

3.2.2.2 IIXB Ut Bàcul de 7 m d'altura 6,000 377,36 2.264,16

3.2.2.3 IIXB2 Ut Bàcul de 7,5 m d'altura 1,000 446,67 446,67

3.3 Contra incendis

3.3.1 Detecció i alarma

3.3.1.1 IOD010 Ut Sistema de detecció i alarma format per central de detecció automàtica d'incendis per 2 zones de detecció, detector òptic de fums, 2 polsadors d'alarma, sirena interior.

1,000 854,93 854,93

3.3.2 Enllumenat d'emergència

3.3.2.1 IOA010 Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA HYDRA-RE C7

33,000 107,62 3.551,46

3.3.2.2 IOA010a Ut Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal fluorescent, 8 W , flux lluminós 300 lúmens,model DAISA NOVA N8

4,000 116,44 465,76

3.3.3 Senyalització

3.3.3.1 IOS010 Ut Senyalització de equips contra incendis, mitjançant placa de poliestirè fotoluminiscent, de 420x420 mm.

30,000 11,65 349,50


- 388 -


3.3.4 Extintors

3.3.4.1 IOX010 Ut Extintor portàtil de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor.

9,000 50,02 450,18

3.3.4.2 IOX010b Ut Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 89B, amb 5 kg d'agent extintor.

4,000 144,48 577,92

3.3.4.3 IOX010c Ut Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor.

1,000 373,23 373,23

3.4 Protecció enfront el llamp

3.4.1 IPE030 Ut Sistema extern de protecció al llamp, format per parallamps tipus "PDC", amb radi de protecció de 52 m per a un nivell de protecció 4, sèrie Dat Controler Plus, model AT-1515 "APLICACIONES TECNOLÓGICAS", col·locat en coberta sobre pal d'acer inoxidable i 6 m d'alçada, i platina conductora d'acer inoxidable. Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

1,000 7.376,85 7.376,85

3.5 Instal·lacions Climatització i Ventilació

3.5.1 ICN150 Ut Unitat exterior d'aire condicionat. 1,000 1.050,29 1.050,29

3.5.2 ICN150INT Ut Unitat interior d'aire condicionat. 2,000 189,96 379,92

3.5.3 ICN010 Ut Preinstalació de climatització, amb 20 m de línea de connexió entre les unitats interiors i exterior.

1,000 426,94 426,94

3.5.4 IV Ut Unitat Ventilació nau. 14,000 55,80 781,20

Total pressupost parcial nº 3 Instal·lacions : 86.162,80


- 389 -


4.1 YSS Ut Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 1,000 2.101,20 2.101,20

4.2 PM Ut Posta en Marxa 1,000 553,10 553,10

4.3 L Ut Legalització 1,000 1.260,72 1.260,72

Total pressupost parcial nº 4 VARIS : 3.915,02


- 390 -

7.4 Resum pressupost CAPÍTOL IMPORT

1 Acondicionament del terreny


1.1.1 Excavacions de rases i pous . 2.030,98

1.1.2 Rebliments . 1.526,76

Total 1.1 Moviment de terres ..........: 3.557,74

Total 1 Acondicionament del terreny ..........: 3.557,74

2 Centre de Transformació . 41.399,35

3 Instal·lacions

3.1 Elèctriques

3.1.1 Connexió a terra . 1.102,26

3.1.2 Quadre general i subquadres . 1.758,03

3.1.3 Canalitzacions . 3.806,24

3.1.4 Conductors . 26.757,94

3.1.5 Generadors d'energia elèctrica . 1.852,48

3.1.6 Mecanismes Elèctrics . 3.710,41

3.1.7 Material Vari . 299,03

3.1.8 Proteccions . 10.547,42

Total 3.1 Elèctriques ..........: 49.833,81

3.2 Il·luminació

3.2.1 Interior . 13.515,23

3.2.2 Exterior . 6.175,58

Total 3.2 Il·luminació ..........: 19.690,81

3.3 Contra incendis

3.3.1 Detecció i alarma . 854,93

3.3.2 Enllumenat d'emergència . 4.017,22

3.3.3 Senyalització . 349,50

3.3.4 Extintors . 1.401,33

Total 3.3 Contra incendis ..........: 6.622,98

3.4 Protecció enfront el llamp . 7.376,85

3.5 Instal·lacions Climatització i Ventilació . 2.6 38,35

Total 3 Instal·lacions ..........: 86.162,80


- 391 -

CAPÍTOL IMPORT

4 VARIS . 3.915,02

Pressupost d'execució material 135.034,91

13% de despeses generals 17.554,54

6% de benefici industrial 8.102,09

Suma 160.691,54

16% IVA 25.710,65

Pressupost d'execució per contracta 186.402,19

Puja el pressupost d'execució per contracta a l'exp ressada quantitat de CENT VUITANTA-SIS MIL QUATRE-CENTS DOS EUROS AMB DINOU C ÈNTIMS.




8. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA


DATA: Juny del 2010

ELECTRIFICACIÓ D’UN TALLER DE MAQUINÀRIA AGRíCOLA ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA

- 392 -

Índex Estudi amb Entitat Pròpia Índex Estudi amb Entitat Pròpia ........................................................................................ 392 8.1 Prevenció de Riscos Laborals ................................................................................... 394

8.1.1 Introducció ........................................................................................................... 394 8.1.2 Drets i obligacions ............................................................................................... 394

8.1.2.1 Dret a la Protecció enfront dels Riscos Laborals ....................................... 394 8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva ................................................................... 394 8.1.2.3 Avaluació dels riscos ................................................................................. 395 8.1.2.4 Equips de treball i mitjans de protecció ..................................................... 396 8.1.2.5 Informació, consulta i participació dels treballadors ................................. 396 8.1.2.6 Formació dels treballadors ......................................................................... 397 8.1.2.7 Mesures d’emergència ............................................................................... 397 8.1.2.8 Risc greu e imminent ................................................................................. 397 8.1.2.9 Vigilància de la salut ................................................................................. 397 8.1.2.10 Documentació .......................................................................................... 397 8.1.2.11 Coordinació d’activitats empresarials ...................................................... 398 8.1.2.12 Protecció de treballadors especialment sensibles a determinants riscos . 398 8.1.2.13 Protecció de la maternitat ........................................................................ 398 8.1.2.14 Protecció als menors ................................................................................ 398 8.1.2.15 Relacions de treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal ................................................................................. 398 8.1.2.16 Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos ............ 398

8.1.3 Serveis de prevenció ............................................................................................ 399 8.1.3.1 Protecció i prevenció de riscos professionals ............................................ 399 8.1.3.2 Serveis de Prevenció .................................................................................. 399

8.1.4 Consulta i participació dels treballadors .............................................................. 400 8.1.4.1 Consulta dels treballadors .......................................................................... 400 8.1.4.2 Drets de participació dels treballadors ....................................................... 400 8.1.4.3 Delegats de prevenció ................................................................................ 400

8.2 Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball ........................... 401

8.2.1 Introducció ........................................................................................................... 401 8.2.2 Obligacions de l’empresari .................................................................................. 401

8.2.2.1 Condicions constructives ........................................................................... 401 8.2.2.2 Ordre, neteja i manteniment. Senyalització ............................................... 403 8.2.2.3 Condicions ambientals ............................................................................... 403 8.2.2.4 Il·luminació ................................................................................................ 403 8.2.2.5 Serveis higiènics i locals de descans.......................................................... 404 8.2.2.6 Material i locals de primers auxilis ............................................................ 404

8.3 Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball ........................................................................................... 404


8.4 Disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització per part dels treballadors dels equips de treball ......................................................................... 405

8.4.1 Introducció ........................................................................................................... 405


- 393 -

8.4.2 Obligacions de l’empresari .................................................................................. 406 8.4.2.1 Disposicions mínimes generals aplicables als equips de treball ................ 406 8.4.2.2 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball mòbils .................................................................................... 407 8.4.2.3 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per elevació de càrregues ............................................................................................. 408 8.4.2.4 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per moviment de terres i maquinària pesada en general .............................................. 408 8.4.2.5 Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinària eina .......... 409

8.5 Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció ................. 410

8.5.1 Introducció ........................................................................................................... 410 8.5.2 Estudi bàsic de seguretat i salut ........................................................................... 411

8.5.2.1- Riscos més freqüents en les obres de construcció. ................................... 411 8.5.2.2 Mesures preventives de caràcter general ................................................... 412 8.5.2.3 Mesures preventives de caràcter particular per a cada ofici ...................... 413

8.5.3 Disposicions específiques de seguretat i salut durant la execució de les obres ... 419 8.6 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual .............................................................. 420


8.6.2.1 Protectors del cap ....................................................................................... 420 8.6.2.2 Protectors de mans i braços ....................................................................... 420 8.6.2.3 Protectors de peus i cames ......................................................................... 421 8.6.2.4 Protectors del cos ....................................................................................... 421


- 394 -

8.1 Prevenció de Riscos Laborals 8.1.1 Introducció

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals té per objecte la determinació del cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per a establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors, enfront dels riscos derivats del treball.

Com a llei estableix un marc legal a partir del qual defineix, com les normes reglamentàries aniran fixant i concretant els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquestes normes complementàries queden resumides a continuació: - Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el

treball. - Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels

treballadors dels equips de treball. - Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. - Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels

treballadors d’equips de protecció individual. 8.1.2 Drets i obligacions

8.1.2.1 Dret a la Protecció enfront dels Riscos Laborals Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en

el treball. Amb aquesta finalitat, l’empresari realitzarà la prevenció de riscos laborals

mitjançant l’adopció de quantes mesures siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, amb les especialitats que es recullen en els articles següents en matèria d’avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels treballadors, actuació en cas d’emergència i de risc greu i imminent i vigilància de la salut.

8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva L’empresari aplicarà les mesures preventives pertinents, d’acord amb els següents

principis generals : - Evitar els riscos. - Avaluar els riscos que no es poden evitar. - Combatre els riscos en el seu origen. - Adaptar el treball a la persona, en particular en el que respecta a la

concepció dels llocs de treball, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

- Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual. - Donar les degudes instruccions als treballadors.


- 395 -

- Adoptar les mesures necessàries a fi de garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

- Preveure les distraccions o imprudències no temeràries que puguin cometre els treballadors.

8.1.2.3 Avaluació dels riscos L’acció preventiva en l’empresa es planificarà per l’empresari a partir d’una

avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que es realitzarà, amb caràcter general, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, i en relació amb aquells que estiguin exposats a riscos especials. El mateix tipus d’avaluació haurà de fer-se per a l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball.

D’alguna manera es podrien classificar les causes dels riscos en les següents categories:

- Insuficient qualificació professional del personal dirigent, caps d’equip i peons.

- Utilització de maquinària i equips en treballs que no es corresponen amb la finalitat per a la qual foren dissenyats.

- Negligència en la utilització i conservació de les màquines i instal·lacions. Control deficient de l’explotació.

- Insuficient instrucció del personal en matèria de seguretat. Pel que fa a les màquines eina, els riscos que poden sorgir en utilitzar-les es poden

resumir en els següents punts : - Es pot produir un accident o deteriorament d’una màquina si es posa en

marxa sense conèixer la seva manera d’utilitzar-la. - La lubrificació deficient condueix a un desgast prematur per la qual cosa cal

tenir en compte els punts de greixat manual i han d’ésser greixats regularment.

- Pot haver certs riscos si alguna palanca de la màquina no està en la seva posició correcta.

- El resultat d’un treball pot ésser poc exacte si les guies de les màquines es desgasten, i per això s’han de protegir contra la introducció d’encenalls.

- Poden haver riscos mecànics que es deriven fonamentalment dels diversos moviments que realitzen les diferents parts d’una màquina i que poden provocar que l’operari:

a) Entri en contacte amb alguna part de la màquina o quedi atrapat entre ella i qualsevol estructura fixa o material.

b) Sigui colpejat o arrossegat per qualsevol part en moviment de la màquina.

c) Sigui colpejat per elements de la màquina que resultin projectats. d) Sigui colpejat per altres materials projectats per la màquina.

- Pot haver riscos no mecànics tals com els derivats de la utilització d’energia

elèctrica, productes químics, generació de soroll, vibracions, radiacions, etc...


- 396 -

Els moviments perillosos de les màquines es classifiquen en quatre grups:

- Moviments de rotació. Són aquells moviments sobre un eix amb independència de la inclinació del mateix i encara que girin lentament. Es classifiquen en:

a) Elements considerats aïlladament com arbres de transmissió, broques, acoblaments.

b) Punts d’empresonament entre engranatges i eixos girant i altres fixes amb moviment lateral respecte als primers.

- Moviments alternatius de translació. El punt perillós es situa en el lloc on la peça que té aquest tipus de moviment s’aproxima a una altra peça fixa o mòbil i la sobrepassa.

- Moviments de translació i rotació. Les connexions de les bieles amb rodes i volants són alguns dels mecanismes que generalment estan dotats d’aquest tipus de moviments.

- Moviment d’oscil·lació. Les peces amb moviments d’oscil·lació pendular generen punts “tisora” entre elles i altres peces fixes.

Les activitats de prevenció hauran de ser modificades quan es detecti per part de

l’empresari, com a conseqüència dels controls periòdics previstos en l’apartat anterior, la seva no adequació a la protecció requerida.

8.1.2.4 Equips de treball i mitjans de protecció Quan la utilització d’un equip de treball pugui representar un risc específic per a la

seguretat i la salut dels treballadors, l’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de que:

- La utilització de l’equip de treball quedi reservada als encarregats d’aquesta utilització.

- Els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats pels treballadors específicament capacitats per això.

L’empresari haurà de proporcionar als seus treballadors equips de protecció

individual adequats per al compliment de les seves funcions i vetllar per l’ús efectiu dels mateixos

8.1.2.5 Informació, consulta i participació dels treballadors L’empresari adoptarà les mesures adequades per a què els treballadors rebin totes

les informacions necessàries en relació amb: - Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. - Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als riscos.

Els treballadors tindran dret a efectuar propostes a l’empresari, així com als òrgans

competents en aquesta matèria, dirigides a la millora dels nivells de la protecció de la seguretat i la salut en els llocs de treball, en matèria de senyalització en aquests llocs, quant a utilització pels treballadors dels equips de treball, en les obres de construcció i quant a la utilització per part dels treballadors dels equips de protecció individual.


- 397 -

8.1.2.6 Formació dels treballadors L’empresari haurà de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i

pràctica suficient i adequada, en matèria preventiva.

8.1.2.7 Mesures d’emergència L’empresari, tenint en compte la mida i l’activitat de l’empresa, així com la

possible presència de persones alienes a la mateixa, haurà d’analitzar les possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors, designant al personal encarregat de posar en pràctica aquestes mesures i comprovant periòdicament, el seu correcte funcionament.

8.1.2.8 Risc greu e imminent Quan els treballadors estan exposats a un risc greu i imminent amb ocasió del seu

treball, l’empresari estarà obligat a: - Informar el més aviat possible a tots els treballadors afectats sobre la existència

d’aquest risc i de les mesures adoptades en matèria de protecció. - Donar les instruccions necessàries per a què, en cas de perill greu, imminent i

inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i a més estar en condicions, d’acord amb els seus coneixements i dels mitjans tècnics posats a la seva disposició, d’adoptar les mesures necessàries per evitar les conseqüències d’aquest perill.

8.1.2.9 Vigilància de la salut L’empresari garantirà als treballadors al seu servei la vigilància del seu estat de

salut en funció dels riscos inherents al seu treball, optant per la realització d’aquells reconeixements o proves que causin les menors molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.

8.1.2.10 Documentació L’empresari haurà d’elaborar i conservar a disposició de l’autoritat laboral la

següent documentació: - Avaluació dels riscos per a la seguretat i salut en el treball, i planificació de

l’acció preventiva. - Mesures de protecció i prevenció a adoptar. - Resultat dels controls periòdics de les condicions de treball. - Pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors. - Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al

treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball.


- 398 -

8.1.2.11 Coordinació d’activitats empresarials Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o

més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

8.1.2.12 Protecció de treballadors especialment sensibles a determinants riscos L’empresari garantirà, avaluant els riscos i adoptant les mesures preventives

necessàries, la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin alguna discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball.

8.1.2.13 Protecció de la maternitat L’avaluació dels riscos haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el

grau i la duració de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus, adoptant, en el seu cas, les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc.

8.1.2.14 Protecció als menors Abans de la incorporació al treball dels menors de divuit anys, i prèviament a

qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, l’empresari haurà d’efectuar una avaluació dels llocs de treball a desenvolupar pel mateixos, amb la finalitat de determinar la naturalesa, el grau i la duració de la seva exposició, tenint especialment en compte els riscos derivats de la seva falta d’experiència, de la seva immaduresa per avaluar els riscos existents o potencials i del seu desenvolupament encara incomplet.

8.1.2.15 Relacions de treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal

Els treballadors amb relacions de treball temporals o de duració determinada, així

com els contractats per empreses de treball temporal, hauran de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que la resta de treballadors de l’empresa en la presten els seus serveis.

8.1.2.16 Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el

compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a les que pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes o omissions en el treball, d’acord amb la seva formació i les instruccions de l’empresari.


- 399 -

Els treballadors, segons la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari, hauran de:

- Utilitzar adequadament, d’acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i en general qualsevol dels mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat.

- Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari.

- No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.

- Informar de manera immediata d’un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.

- Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent.

8.1.3 Serveis de prevenció

8.1.3.1 Protecció i prevenció de riscos professionals En compliment del deure de prevenció de riscos professionals, l’empresari

designarà a un o diversos treballadors per ocupar-se d’aquesta activitat i constituirà un servei de prevenció o concertarà aquest servei amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa.

Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps i dels mitjans precisos i ésser suficients en nombre, tenint en compte la mida de l’empresa, així com els riscos als quals estan exposats els treballadors.

En les empreses de menys de sis treballadors, l’empresari podrà assumir personalment les funcions senyalades anteriorment, sempre que desenvolupi de forma habitual la seva activitat en el centre de treball i tingui la capacitat necessària.

L’empresari que no hagués concertat el Servei de Prevenció amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa haurà de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d’un auditoria o avaluació externa.

8.1.3.2 Serveis de Prevenció Si la designació d’un o diversos treballadors fora insuficient per a la realització de

les tasques de prevenció, en funció de la mida de l’empresa, dels riscos als quals estan exposats els seus treballadors o de la perillositat de les activitats desenvolupades, l’empresari haurà de recórrer a un o diversos serveis de prevenció propis o aliens a l’empresa, que col·laboraran quan sigui necessari.

S’entendrà com a servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per realitzar les tasques preventives a fi de garantir una adequada protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, assessorant i assistint per això a l’empresari, als treballadors i als seus representants i als òrgans de representació especialitzats.


- 400 -

8.1.4 Consulta i participació dels treballadors

8.1.4.1 Consulta dels treballadors L’empresari haurà de consultar als treballadors, amb la deguda antelació, l’adopció

de les decisions relatives a: - La planificació i l’organització del treball en l’empresa i la introducció de

noves tecnologies, en tot el relacionat amb les conseqüències que aquestes pogueren tenir per la seguretat i salut dels treballadors.

- L’organització i desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels riscos professionals en l’empresa, inclosa la designació dels treballadors encarregats d’aquestes activitats o el recurs d’un servei extern.

- La designació dels treballadors encarregats de les mesures d’emergència. - El projecte i la organització de la formació en matèria preventiva.

8.1.4.2 Drets de participació dels treballadors Els treballadors tenen dret a participar en l’empresa en les qüestions relacionades

amb la prevenció de riscos laborals. En les empreses o centres de treball que es trobin amb sis o més treballadors, la

participació d’aquests es canalitzarà a través dels seus representants i de la representació especialitzada.

8.1.4.3 Delegats de prevenció Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors amb funcions

específiques en matèria de prevenció de riscos en el treball. Seran designats per i entre els representants del personal, d’acord amb la següent escala:

- De 50 a 100 treballadors : 2 Delegats de Prevenció. - De 101 a 500 treballadors : 3 Delegats de Prevenció. - De 501 a 1000 treballadors : 4 Delegats de Prevenció. - De 1001 a 2000 treballadors : 5 Delegats de Prevenció. - De 2001 a 3000 treballadors : 6 Delegats de Prevenció. - De 3001 a 4000 treballadors : 7 Delegats de Prevenció. - De 4001 en endavant : 8 Delegats de Prevenció.

En les empreses de fins a trenta treballadors el delegat de prevenció serà el delegat

de personal. En les empreses de trenta-un a quaranta-nou treballadors hi haurà un delegat de prevenció que serà elegit per i entre els delegats de personal.


- 401 -

8.2 Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball 8.2.1 Introducció

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats, precís per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les que fixaran i concretaran els aspectes més tècnics de les mesures preventives, a través de normes mínimes que garanteixin una adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben necessàriament les destinades a garantir la seguretat i la salut en els llocs de treball, de manera que la seva utilització no se’n derivin riscos per als treballadors.

Per tot l’exposa’t, el Real Decret 486/1997 de 14 d’Abril de 1997 estableix les disposicions mínimes de seguretat i de salut aplicables als llocs de treball, entenent com a tals les àrees del centre de treball edificades o no, en les que els treballadors hagin d’estar o a les que puguin accedir per raó del seu treball, sense incloure les obres de construcció temporals o mòbils. 8.2.2 Obligacions de l’empresari

L’empresari haurà d’adoptar les mesures necessàries per a que la utilització dels llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i salut dels treballadors.

En qualsevol cas, els llocs de treball hauran de complir les disposicions mínimes establertes en el present Real Decret quant a les seves condicions constructives, ordre, neteja i manteniment, senyalització, instal·lacions de serveis o protecció, condicions ambientals, il·luminació, serveis higiènics i locals de descans, i de primers auxilis.

8.2.2.1 Condicions constructives El disseny i les característiques constructives dels llocs de treball hauran d’oferir

seguretat enfront als riscos de relliscades o caigudes, xocs o cops contra objectes i caigudes de materials a sobre dels treballadors. Amb aquesta finalitat el paviment constituirà un conjunt homogeni, pla i llis, de material consistent, no relliscós i de fàcil neteja, les parets seran llises, lluïdes o pintades en tons clars i amb la possibilitat d’ésser netejades i blanquejades i el sostre haurà de resguardar als treballadors de les inclemències del temps i ésser suficientment consistent.

El disseny i les característiques constructives dels llocs de treball hauran també de facilitar el control de les situacions d’emergència, en especial en cas d’incendi, i possibilitar, quan sigui necessari, la ràpida i segura evacuació dels treballadors.

Tots els elements estructurals o de servei ( fonaments, pilars, forjats, murs i escales) hauran de tenir la solidesa i resistència necessàries per suportar les càrregues o esforços als que siguin sotmesos.

Les dimensions dels locals de treball hauran de permetre que els treballadors realitzin la seva feina sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables, adoptant una superfície lliure superior a 2 m2 per treballador, un volum major a 10 m3 per treballador i a una altura mínima del terra al sostre de 2,50 m.


- 402 -

Les zones dels llocs de treball en les que existeixi el risc de caiguda, caiguda d’objectes o de contacte o exposició a elements agressius, hauran d’estar clarament senyalitzades.

El terra haurà de ser fix, estable i no relliscós, sense irregularitats ni pendents perillosos. Les obertures, desnivells i les escales es protegiran mitjançant baranes de 90 cm d’altura.

Els treballadors hauran de poder realitzar de forma segura les operacions d’obertura, tancament ajust i fixació de les finestres, sense suposar un risc afegit.

Les vies de circulació s’hauran de poder utilitzar d’acord al seu ús previst, de forma fàcil i amb total seguretat. L’amplada mínima de les portes exteriors i dels passadissos serà de 80 cm.

Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista i hauran d’estar protegides contra el trencament.

Les portes d’accés a les escales no s’obriran directament a sobre dels seus esglaons, sinó sobre descansos d’amplada almenys igual a la d’aquells.

Els paviments de les rampes i escales seran de materials no relliscosos i en cas d’ésser perforats l’obertura màxima dels forats serà de 8 mm. El pendent de les rampes variarà entre un 8 % i 12 %. L’amplada mínima serà de 55 cm. per a les escales de servei i de 1 m. per a les d’ús general.

En cas d’utilitzar escales de mà, aquestes tindran la resistència i els elements de suport i subjecció necessaris per a que la seva utilització en les condicions requerides no suposi un risc de caiguda, per trencament o desplaçament de les mateixes. En qualsevol cas, no s’utilitzaran escales de més de 5m d’altura, es col·locaran formant un angle aproximat de 75 º amb l’horitzontal, els seus travessers hauran de prolongar-se almenys 1m per sobre la zona a accedir, l’ascens i el descens i els treballs des d’escales s’efectuarà enfront de les mateixes, els treballs a més de 3,5 m d’altura, des del punt d’operació al terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si s’utilitza cinturó de seguretat i no seran utilitzades per dos o més persones simultàniament.

Les vies i sortides d’evacuació hauran de romandre expedites i desembocaran a l’exterior. El nombre, la distribució i les dimensions de les vies hauran d’estar dimensionades per poder evacuar tots els llocs de treball ràpidament, dotant d’enllumenat d’emergència aquelles que ho requereixin.

La instal·lació elèctrica no haurà de comportar riscos d’incendi o explosió, per això es dimensionaran tots els circuits considerant les sobreintensitats previsibles i es dotarà als conductors i a la resta d’aparellatge elèctric d’un nivell d’aïllament adequat.

Per evitar el contacte elèctric directe s’utilitzarà el sistema de separació per distància o allunyament de les parts actives fins a una zona no accessible pel treballador, interposició d’obstacles i/o barreres i recobriment o aïllament de les parts actives.

Per evitar el contacte elèctric indirecte s’utilitzarà el sistema de posta a terra de les masses (conductors de protecció connectats als xassís dels receptors elèctrics, línees d’enllaç amb terra i elèctrodes artificials) i dispositius de tall per intensitat de defecte (interruptors diferencials de sensibilitat adequada al tipus de local, característiques del terreny i constitució dels elèctrodes artificials).


- 403 -

8.2.2.2 Ordre, neteja i manteniment. Senyalització Les zones de pas, sortides i vies de circulació els llocs de treball i en especial, les

sortides y vies de circulació previstes per a l’evacuació en casos d’emergència, hauran de romandre lliures d’obstacles.

Les característiques dels terres, sostres i parets seran aquelles que ens permetin la seva neteja i manteniment. S’eliminarà amb rapidesa les deixalles, les taques de greix, els residus de substàncies perilloses i altres productes residuals que puguin originar accidents o contaminar l’ambient de treball.

Els llocs de treball i, en particular, les seves instal·lacions, hauran de tenir un manteniment periòdic.

8.2.2.3 Condicions ambientals L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un

risc per a la seguretat i la salut dels treballadors. En els locals de treball tancats hauran de complir-se les següents condicions:

- La temperatura dels locals on es realitzin treballs sedentaris propis d’oficines o similars estarà compresa entre 17 ºC i 27 ºC. En els locals on es realitzin treballs lleugers estarà compresa entre 14 ºC i 25 ºC.

- La humitat relativa estarà compresa entre el 30 i el 70 per cent, excepte en els locals on hi hagi riscos per electricitat estàtica, en els quals el límit inferior serà el 50 per cent.

- Els treballadors no hauran d’ésser exposats de forma freqüent o continuada a corrents d’aire la velocitat de la qual excedeixi els següents límits:

a) Treballs en ambients no calorosos: 0.25 m/s. b) Treballs sedentaris en ambients calorosos: 0.5 m/s. c) Treballs no sedentaris en ambients calorosos: 0.75 m/s.

- La renovació mínima d’aire en els locals de treball serà de 30 m3 d’aire net per hora i treballador en el cas de treballadors sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats per fum de tabac i 50 m3 en la resta de casos.

- S’evitaran els olors desagradables.

8.2.2.4 Il·luminació La il·luminació serà natural amb portes i finestres envidrades, complementant-se

amb la il·luminació artificial en les hores de visibilitat deficient. Els llocs de treball tindran a més punts de llum individuals, amb la finalitat d’obtenir una visibilitat notable.

Els nivells de il·luminació mínims establerts (lux) són els següents: - Àrees o locals d’ús ocasional: 50 lux. - Àrees o locals d’ús habitual :100 lux. - Vies de circulació d’ús ocasional : 25 lux. - Vies de circulació d’ús habitual : 50 lux. - Zones de treball amb baixes exigències visuals : 100 lux. - Zones de treball amb exigències visuals moderades : 200 lux. - Zones de treball amb exigències visuals altes : 500 lux. - Zones de treball amb exigències visuals molt altes : 1000 lux.


- 404 -

La il·luminació anteriorment especificada haurà de tenir una uniformitat adequada, mitjançant la distribució uniforme de lluminàries, evitant els enlluernaments directes per equips d’alta luminància.

S’instal·larà a més el corresponent enllumenat d’emergència i senyalització amb la finalitat de poder il·luminar les vies d’evacuació en cas de fallada de l’enllumenat general.

8.2.2.5 Serveis higiènics i locals de descans En el local es disposarà d’aigua potable en quantitat suficient i fàcilment accessible

pels treballadors. Es disposaran vestuaris quan els treballadors hagin de dur roba especial de treball,

proveïts de seients i d’armaris individuals amb clau, amb una capacitat suficient per guardar la roba i el calçat. Si els vestuaris no fossin necessaris, es disposarà de penjadors o armaris per desar la roba.

Existiran lavabos amb miralls, excusats amb descàrrega automàtica d’aigua i paper higiènic i piques amb aigua corrent, calenta si fos necessari, sabó i tovalloles individuals o altres sistemes d’assecat amb garanties higièniques. Disposarà a més de dutxes d’aigua corrent, calenta i fred, quan es realitzin habitualment treballs bruts, contaminants o que originin una elevada sudoració. Portaran enrajolats els paraments fins una alçada de 2 m. del terra, amb rajoleta ceràmica esmaltada de color blanc. El terra serà continu i impermeable, format per lloses de gres rugós anti-lliscant.

Si el treball s’interrompés regularment, es disposaran espais on els treballadors puguin romandre durant aquestes interrupcions.

8.2.2.6 Material i locals de primers auxilis El lloc de treball disposarà de material per a primers auxilis en cas d’accident, que

haurà d’ésser adequat, en quant a la seva quantitat i característiques, al nombre de treballadors i als riscos als quals estiguin exposats.

Com a mínim es disposarà d’un lloc reservat i a la vegada de fàcil accés, d’una farmaciola portàtil, que contindrà en tot moment , aigua oxigenada, alcohol 96º , tintura de iode, mercurocrom, gasses estèrils, cotó hidròfil, bossa d’aigua, torniquet, guants esterilitzats i d’un sol ús, xeringues, bullidor, agulles, termòmetre clínic, gasses, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces, antiespasmòdics, analgèsics i benes 8.3 Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball 8.3.1 Introducció

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les que fixaran i concretaran els aspectes més tècnics de les mesures preventives, a través de normes mínimes que garanteixin una adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes


- 405 -

es troben necessàriament les destinades a garantir que en els llocs de treball existeixi una adequada senyalització de seguretat i salut, sempre que els riscos no puguin evitar-se o limitar-se suficientment a través de mitjans tècnics de protecció col·lectiva.

Per tot l’exposa’t, el Real Decret 486/1997 de 14 d’Abril de 1997 estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, entenent com a tals aquelles senyalitzacions que referides a un objecte, activitat o situació determinada, proporcionen una indicació o una obligació relativa a la seguretat o a la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de panell, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual. 8.3.2 Obligacions generals de l’empresari

L’elecció del tipus de senyal i del nombre i emplaçament d’aquestes a utilitzar en cada cas es realitzarà de forma que la senyalització resulti el mes eficaç possible, tenint en compte:

- Les característiques del senyal. - Els riscos, elements o circumstàncies que hagin de realitzar-se. - L’extensió de la zona a cobrir. - El nombre de treballadors afectats.

Per a la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que originin risc de

caiguda de persones o cops, així com per a la senyalització de risc elèctric, presència de matèries inflamables, tòxiques, corrosives o risc biològic, es podrà optar per un senyal d’advertència de forma triangular, amb un pictograma característic de color negre sobre fons groc i perímetre negre.

Les vies de circulació de vehicles hauran d’estar delimitades amb claredat mitjançant franges contínues de color blanc o groc.

Els equips de protecció contra incendis hauran de ser de color roig. La senyalització per a la localització i identificació de les vies d’evacuació i dels

equips de salvament o socors (farmaciola portàtil) es realitzarà mitjançant un senyal de forma quadrada o rectangular, amb un pictograma característic de color blanc sobre fons verd.

La senyalització dirigida a alertar als treballadors o a tercers de l’aparició d’una situació de perill i de la conseqüent i urgent necessitat d’actuar d’una forma determinada o d’evacuar la zona de perill, es realitzarà mitjançant un senyal lluminós, un senyal acústic o una comunicació verbal.

Els mitjans i dispositius de senyalització hauran de ser netejats, mantinguts, i verificats regularment. 8.4 Disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització per part dels treballadors dels equips de treball 8.4.1 Introducció



- 406 -

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les que fixaran les mesures mínimes que s’han d’adoptar per una adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben les destinades a garantir que de la presència o utilització dels equips de treball posats a disposició dels treballadors en l’empresa o centre de treball no se’n derivin riscos per a la seguretat o salut dels mateixos.

Per tot l’exposa’t, el Real Decret 1215/1997 de 18 de Juliol de 1997 estableix les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball, entenent com a tals qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball.

8.4.2 Obligacions de l’empresari

L’empresari adoptarà les mesures necessàries per a que els equips de treball que es posin a disposició dels treballadors siguin adequats al treball que hagi de realitzar-se i convenientment adaptats al mateix, de forma que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors quan utilitzin aquests equips.

Haurà d’utilitzar únicament equips que satisfacin qualsevol disposició legal o reglamentària que li sigui d’aplicació.

Per a l’elecció dels equips de treball l’empresari haurà de tenir en compte els següents factors:

- Les condicions i característiques específiques del treball a desenvolupar. - Els riscos existents per a la seguretat i salut dels treballadors en el lloc de

treball. - Les adaptacions necessàries per a la seva utilització per treballadors

discapacitats. Adoptarà les mesures necessàries per a que, mitjançant un manteniment adequat,

els equips de treball es conservin durant tot el temps de utilització amb unes condicions adequades. Totes les operacions de manteniment, ajust, desbloqueig, revisió o reparació dels equips de treball es realitzarà desprès d’haver aturat o desconnectat l’equip.

Aquestes operacions hauran d’ésser encarregades al personal especialment capacitat per a la seva realització.

L’empresari haurà de garantir que els treballadors rebin una formació i informació adequades als riscos derivats dels equips de treball. La informació subministrada preferentment per escrit , haurà de contenir com a mínim, les indicacions relatives a:

- Les condicions i forma correcta de utilització dels equips de treball, tenint en compte les instruccions del fabricant, així com les situacions o formes de utilització anormals o perilloses que es puguin preveure.

- Les conclusions que, en el seu cas, es puguin obtenir de l’experiència adquirida en la utilització dels equips de treball.

8.4.2.1 Disposicions mínimes generals aplicables als equips de treball Els òrgans d’accionament d’un equip de treball que tinguin alguna incidència en la

seguretat hauran de ser clarament visibles i identificables i no hauran de comportar riscos com a conseqüència d’una manipulació involuntària.

Cada equip de treball haurà d’anar proveït d’un òrgan d’accionament que permeti l’aturada total en condicions de seguretat.


- 407 -

Qualsevol equip de treball que comporti risc de caiguda d’objectes o de projeccions haurà d’anar proveït de dispositius de protecció adequats a aquests riscos.

Qualsevol equip de treball que comporti un risc per emanació de gasos, vapors o líquids o per emissió de pols hauran d’anar proveïts de dispositius adequats de captació o extracció prop de la font emissora corresponent.

Si fos necessari per a la seguretat o la salut dels treballadors, els equips de treball i els seus elements hauran d’estabilitzar-se per fixació o per altres mitjans.

Quan els elements mòbils d’un equip de treball puguin comportar risc d’accident per contacte mecànic, hauran d’anar equipats amb dispositius que impedeixin l’accés a les zones perilloses.

Les zones o punts de treball o manteniment d’un equip de treball hauran d’estar adequadament il·luminats en funció de les tasques s’hagin d’efectuar.

Les parts d’un equip de treball que assoleixin temperatures elevades o molt baixes hauran d’estar protegides quan correspongui conta els riscos de contacte o la proximitat dels treballadors.

Tot equip de treball haurà d’ésser adequat per protegir als treballadors exposats contra el risc de contacte directe o indirecte de l’electricitat i els que comportin riscos per soroll, vibracions o radiacions hauran de disposar de les proteccions o dispositius adequats per limitar, la generació i propagació d’aquests agents físics.

Les eines manuals hauran d’estar construïdes amb materials resistents i la unió entre els seus elements haurà d’esser sòlida, de manera que s’eviti els trencaments o projeccions dels mateixos.

La utilització de tots aquells equips no podrà realitzar-se en contradicció amb les instruccions facilitades pel fabricant, comprovant abans d’iniciar una feina que totes les seves proteccions i condicions d’ús són les adequades.

S’hauran de prendre les mesures necessàries per evitar l’atrapada del pèl, roba de treball o altres objectes del treballador, evitant en qualsevol cas, sotmetre als equips a sobrecàrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessives.

8.4.2.2 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball mòbils Els equips amb treballadors transportats hauran d’evitar el contacte d’aquestos amb

les rodes i erugues i l’atrapada per aquestes. Amb aquesta finalitat disposaran d’una estructura de protecció que impedeixi que l’equip de treball s’inclini més d’un quart de volta o una estructura que garanteixi un espai suficient al voltant dels treballadors transportats quan l’equip pugui inclinar-se més d’un quart de volta. No es requeriran aquestes estructures de protecció quan l’equip de treball es trobi estabilitzat durant la seva utilització.

Els carretons elevadors hauran de estar condicionats mitjançant la instal·lació d’una cabina per al conductor, una estructura que impedeixi la bolcada, una estructura que garanteixi que en cas de bolcada, quedi espai suficient per al treballador entre el terra i determinades parts del carretó i una estructura que mantingui al treballador a sobre del seient de conducció en bones condicions.

Els equips de treball automotors hauran de comptar amb dispositius de frenat i aturada, amb dispositius per garantir una visibilitat adequada i amb una senyalització acústica d’advertència. En qualsevol cas, la seva conducció estarà reservada als treballadors que hagin rebut una formació específica.


- 408 -

8.4.2.3 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per elevació de càrregues Hauran d’estar instal·lats fermament, tenint present la càrrega que han d’aixecar i

les tensions induïdes en els punts de suspensió o de fixació. En qualsevol cas, els aparells d’elevar estaran equipats amb un limitador del recorregut del carro i dels ganxos, els motors elèctrics estaran proveïts de limitadors d’altura i del pes, els ganxos de subjecció seran d’acer amb “pestell de seguretat” i els carrils per al desplaçament estaran limitats a una distància d’1 m. del seu final amb topes de seguretat de final de carrera elèctrics.

Haurà de figurar clarament la càrrega nominal. Hauran d’instal·lar-se de manera que es redueixi el risc de que la càrrega caigui en picat, es solti o es desviï involuntàriament de forma perillosa. En qualsevol cas, s’evitarà la presència de treballadors a sota les càrregues suspeses. En cas d’anar equipades amb cabines per treballadors s’haurà d’evitar la caiguda d’aquestes, la seva aixafada o xoc.

Els treballs d’ alçat , transport i descens de càrregues suspeses, quedaran interromputs en cas de vents superiors als 60 Km / h.

8.4.2.4 Disposicions mínimes addicionals aplicables als equips de treball per moviment de terres i maquinària pesada en general

Les màquines per als moviments de terres constaran de fars de marxa cap endavant

i de marxa enrere, servofrens, fre de mà, botzina automàtica de marxa enrere, retrovisors als dos costats, pòrtic de seguretat anti-bolcada i anti-impactes i un extintor.

Es prohibeix treballar o romandre dins del radi d’acció de la maquinària de moviment de terres, per evitar els riscos per atropellament.

Durant el temps d’aturada de les màquines es senyalitzarà el seu entorn amb “senyals de perill “, per evitar els riscos per fallada de frens o per atropellament durant la posada en marxa.

Si es produís un contacte amb les línees elèctriques el maquinista romandrà immòbil en el seu lloc i sol·licitarà auxili per mitjà de les botzines. De ser possible el salt sense risc de contacte elèctric, el maquinista saltarà fora de la màquina sense tocar a la vegada la màquina i el terreny.

Abans de l’abandonament de la cabina, el maquinista haurà deixat en repòs, en contacte amb el paviment ( la pala o estri utilitzat ), posat el fre de mà i aturat el motor extraient la clau del contacte per evitar els riscos per fallades del sistema hidràulic.

Les passarel·les i esglaons d’accés per a conducció o manteniment romandran nets de graves, fangs i oli, per evitar riscos de caiguda.

Es prohibeix el transport de persones a sobre les màquines per al moviment de terres, per evitar els riscos de caiguda o d’atropellaments.

S’instal·laran topalls de seguretat de fi de recorregut abans d’arribar a la coronació dels talls (talussos o terraplens) als que s’han d’aproximar la maquinària utilitzada en el moviment de terres, per evitar els riscos per caiguda de la màquina.

Es senyalitzaran els camins de circulació interna mitjançant corda de banderoles i senyals normalitzats de trànsit. Es prohibeix l’apilament de terres a menys de 2 m. de la vora de l’excavació (en general).

No s’ha de fumar quan s’abasteixi de combustible la màquina, doncs podria inflamar-se. En realitzar aquesta tasca el motor haurà de romandre aturat.

Es prohibeix realitzar treballs en un radi de 10 m. al voltant de les màquines de clavat, en prevenció de cops i atropellaments.


- 409 -

Les cintes transportadores estaran dotades de passadís lateral de visita de 60 cm d’amplada i baranes de protecció d’aquest de 90 cm d’altura. Disposaran de canalitzacions anti-despreniments d’objecte per desbordament de materials. A sota les cintes, en tot el seu recorregut s’instal·laran safates de recollida d’objectes despresos.

Els compressors seran del tipus silenciós amb la intenció de reduir el nivell de soroll. La zona dedicada per a la ubicació del compressor quedarà acordonada en un radi de 4m. Les mànegues estaran en perfectes condicions d’ús, es a dir, sense esquerdes ni desgasts que puguin produir una rebentada.

Cada tall amb martells neumàtics, estarà treballat per dues quadrilles que s’alternaran cada hora, en prevenció de lesions per permanència continuada rebent vibracions. Els picons mecànics es guiaran avançant frontalment, evitant els desplaçaments laterals. Per realitzar aquestes tasques s’utilitzarà una faixa elàstica de protecció de cintura, canelleres ben ajustades, botes de seguretat, orelleres anti-soroll i una mascareta amb filtre mecànic recanviable.

8.4.2.5 Disposicions mínimes addicionals aplicables a la maquinària eina Les màquines eina estaran protegides elèctricament mitjançant doble aïllament i els

seus motors elèctrics estaran protegits per la carcassa. Les que tinguin capacitat de tall tindran el disc protegit mitjançant una carcassa

antiprojeccions. Les que s’utilitzin en ambients inflamables o explosius estaran protegides

mitjançant carcasses antideflagrants. Es prohibeix la utilització de màquines accionades mitjançant combustibles líquids en llocs tancats o de ventilació insuficient.

Es prohibeix treballar a sobre de llocs entollats, per evitar els riscos de caiguda i els elèctrics.

Per a totes les tasques es disposarà d’una il·luminació adequada, entorn a 100 lux. En prevenció dels riscos per inhalació de pols, s’utilitzarà en via humida les eines

que el produeixin. Les taules de tall circular, talladores de material ceràmic i serres de disc manuals no

s’ubicaran a distàncies inferiors a tres metres de la vora dels forjats, amb l’excepció dels que estiguin clarament protegits (xarxes, baranes, ...) Sota cap concepte es retirarà la protecció del disc de tall, utilitzant-ne en tot moment ulleres de seguretat anti-projecció de partícules. Com a norma general, s’hauran d’extreure els claus o parts metàl·liques clavades en l’element a tallar.

Amb les pistoles fixa-claus no es realitzaran trets inclinats, s’haurà de verificar que no hi hagi ningú a l’altra banda de l’objecte sobre el qual es dispara, s’evitarà clavar sobre fabricacionss de maó calat i s’assegurarà l’equilibri de l’operari abans d’efectuar el tret.

Per a la utilització dels trepants portàtils i màquines elèctriques de fer regates s’elegiran sempre broques i discs adequats al material a perforar, s’evitarà efectuar perforacions en una sola maniobra i forats o regates inclinades a pols i es tractarà de no reescalfar les broques i discs.

Les polidores i abrillantadores de terres, polidores de fusta i allisadores mecàniques tindran el manillar de maneig i control revestit de material aïllant i estaran dotades d’arc de protecció anti-atrapaments o abrasions.

En les tasques de soldadura per arc elèctric s’utilitzarà pantalla de mà, no es mirarà directament a l’arc voltaic, no es tocarà les peces recentment soldades, es soldarà en un lloc ventilat, es verificarà la inexistència de persones en l’entorn vertical del lloc de treball, no es deixarà directament la pinça al terra o a sobre els perfils metàl·lics, s’escollirà


- 410 -

l’elèctrode adequat al cordó a executar i es suspendran els treballs de soldadura amb vents superiors a 60 Km/h i a la intempèrie i en cas de pluja.

En la soldadura oxiacetilènica no es mesclaran les ampolles de gasos diferents, aquestes es transportaran en posició vertical i lligades, no s’ubicaran al sol ni en posició inclinada i els encenedors estaran dotats de vàlvula anti-retrocés de la flama. Si es desprenen pintures es treballarà amb mascareta protectora i es farà a l’aire lliure o en un local convenientment ventilat. 8.5 Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció 8.5.1 Introducció


D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les que fixaran les mesures mínimes que s’han d’adoptar per una adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben les destinades a garantir la seguretat i la salut en les obres de construcció.

Per tot l’exposa’t, el Real Decret 1627/1997 de 24 d’ Octubre de 1997 estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, entenent com a tals qualsevol obra, pública o privada, en la qual s’efectuïn treballs de construcció o enginyeria civil.

L’obra en projecte referent a l’execució d’una edificació d’ús industrial o comercial es troba inclosa en l’ Annex I d’aquesta legislació, amb la classificació a) Excavació, b) Moviment de terres, c) Construcció, d) Muntatge i desmuntatge d’elements prefabricats, e)Condicionament o Instal·lació, l)Treballs de pintura i neteja i m)Sanejament.

En tractar-se d’una obra amb les següents condicions: - El pressupost d’execució per contracta inclòs en el projecte és inferior a

450.000,00 Euros. - La duració estimada és inferior a 30 dies laborables no utilitzant-se en cap

moment a més de 20 treballadors simultàniament. - El volum de mà d’obra estimada, entenent com a tal la suma dels dies de

treball del total dels treballadors en l’obra, és inferior a 500. Per tot l’indicat, el promotor estarà obligat a que en la fase de redacció del projecte

s’elabori un estudi bàsic de seguretat i salut. En cas de superar-se alguna de les anteriors condicions s’haurà de realitzar un estudi complet de seguretat i salut.


- 411 -

8.5.2 Estudi bàsic de seguretat i salut

8.5.2.1- Riscos més freqüents en les obres de construcció. Els oficis més comuns en les obres de construcció són els següents:

- Moviment de terres. Excavació de pous i rases. - Reomplerta de terres. - Encofrats. - Treballs amb ferralla, manipulació i posta en obra. - Treballs de manipulació del formigó. - Muntatge d’estructures metàl·liques. - Muntatge de prefabricats. - Ram de paleta. - Cobertes. - Enrajolats. - Esquerdejats i lluïts - Enrajolat amb marbres, terrassos, plaquetes i semblants. - Ram de fuster, tancaments metàl·lics, manyeria. - Muntatge de vidre. - Pintura i envernissats. - Instal·lació elèctrica definitiva i provisional d’obra. - Instal·lació de fontaneria, aparells sanitaris, calefacció i aire condicionat. - Instal·lació d’antenes i parallamps.

Els riscos més freqüents durant aquests oficis són els descrits a continuació:

- Lliscaments, despreniments de terres per diferents motius (no utilitzar el talús adequat, per variació de la humitat del terreny, etc...).

- Riscos derivats de la utilització de màquines-eina i maquinària pesada en general.

- Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinària per al moviment de terres.

- Caigudes al mateix o diferent nivell de persones, materials i utensilis. - Els derivats dels treballs amb gran quantitat de pols. - Contactes amb el formigó (dermatitis pel ciment, etc...). - Caiguda dels encofrats al buit, caiguda de personal en caminar o treballar

sobre les bigues, trepitjades sobre objectes punxants, etc... - Despreniments per mal apilat de la fusta, planxes metàl·liques. - Talls i ferides en mans i peus, aixafaments, ensopegades i torcedures en

caminar per sobre de les armadures. Talls per objectes i/o eines. - Enfonsament, ruptura o rebentada d’encofrat i fallades de l’apuntalament. - Contactes amb l’energia elèctrica (directa e indirecta), electrocucions,

cremades, etc ... - Els derivats del trencament fortuït de les planxes de vidre. - Cossos estranys als ulls, etc ... - Agressions per soroll i vibracions en tot el cos. - Microclima laboral (fred - calor), agressió per radiació ultraviolada,

infraroja. - Agressió mecànica per projecció de partícules.


- 412 -

- Cops. - Talls per objectes i/o eines. - Incendis i explosions. - Risc per sobreesforços musculars i mal gestos. Càrrega de treball físic. - Efecte psico-fisiològic d’horaris i torns. - Deficient il·luminació.

8.5.2.2 Mesures preventives de caràcter general S’establiran al llarg de l’obra cartells divulgatius i senyalització dels riscos

(bolcada, atropellament, col·lisió, caiguda en altura, corrent elèctric, perill d’incendi, materials inflamables, prohibit fumar, etc, ...) així com mesures preventives previstes (ús obligatori del casc, ús obligatori de les botes de seguretat, ús obligatori de guants, ús obligatori del cinturó de seguretat, etc).

S’habilitaran zones o estances per a l’apilament de material i utensilis (ferralla, perfils metàl·lics, peces prefabricades, tancaments metàl·lics i de fusta, vidre, pintures, vernissos i dissolvents, material elèctric, aparells sanitaris, canonades, aparells de calefacció i climatització, etc...).

Es procurarà que els treballs es realitzin en superfícies seques i netes, utilitzant els elements de protecció personal, fonamentalment calçat antilliscant reforçat amb protecció contra cops als peus, casc de protecció per al cap i cinturó de seguretat.

El transport aeri de materials i utensilis es farà suspenent-los des de dos punts mitjançant slingues, i es guiaran per tres operaris, dos d’ells guiaran la càrrega i el tercer ordenarà les maniobres.

El transport d’elements pesats (sacs d’aglomerat, maons, arenes, etc) es farà sobre carretons de mà i així evitar sobreesforços.

Les bastides, per a treballs en altura, tindran sempre plataformes de treball d’amplada no inferior a 60 cm (3 taulons travats entre sí), prohibint-se la formació de bastides mitjançant bidons, caixes de material, banyeres, etc.

S’estendran cables de seguretat amarrats als elements estructurals sòlids en els que fixar el mosquetó del cinturó de seguretat dels operaris encarregats de realitzar treballs en altura.

La distribució de màquines, equips i materials en els locals de treball serà l’adequada, delimitant les zones d’operació i pas, els espais destinats a llocs de treball, les separacions entre màquines i equips, etc.

L’àrea de treball estarà a l’abast normal de la mà, sense necessitat d’executar moviments forçats.

Es vigilaran els esforços de torsió i flexió del tronc, sobre tot si el cos es troba en posició inestable.

S’evitaran les distàncies massa grans d’elevació, descens o transport, així com un ritme massa elevat de treball.

Es tractarà que la càrrega i el seu volum permeti agafar-se amb facilitat. Es recomana evitar els fangars en prevenció d’accidents. S’haurà de seleccionar l’eina correcta per al treball a realitzar, mantenint-la en bon

estat i ús correcte d’aquesta. Després de realitzar les tasques, desar-la en lloc segur. La il·luminació per desenvolupar els oficis convenientment oscil·larà entorn 100lux. Es convenient que els vestits estiguin configurats amb diverses capes al comprendre

entre elles quantitats d’aire que milloren l’aïllament al fred. Utilització de guants, botes i orelleres.


- 413 -

Es resguardarà al treballador de vents mitjançant apantallaments i s’evitarà que la roba de treball es xopi de líquids evaporables.

Si el treballador sofrís estrès tèrmic s’haurien de modificar les condicions de treball, amb la finalitat de disminuir el seu esforç físic, millorar la circulació d’aire, l’apantallament del calor per radiació, dotar al treballador de vestimenta adequada (barret, ulleres de sol, locions solars), vigilar que la ingestió d’aigua tingui quantitats moderades de sal i establir descansos de recuperació si les solucions anteriors no són suficients.

L’aportació alimentària calòrica ha de ser suficient per compensar la despesa derivada de l’activitat i de les contraccions musculars.

Per evitar el contacte elèctric directe s’utilitzarà el sistema de separació per distància o allunyament de les parts actives fins a una zona no accessible pel treballador, interposició d’obstacles i/o barreres (armaris per quadres elèctrics, tapes per a interruptors, etc.) i recobriment o aïllament de les parts actives.

Per evitar el contacte elèctric indirecte s’utilitzarà el sistema de posada a terra de masses (conductors de protecció, línees de enllaç a terra i elèctrodes artificials) i dispositius de tall per intensitat de defecte (interruptors diferencials de sensibilitat adequada a les condicions de humitat i resistència a terra de la instal·lació provisionals).

Les vies de sortida d’emergència hauran de romandre expedites i desembocaran el més directament possible a una zona de seguretat.

El nombre, la distribució i les dimensions de les vies i sortides d’emergència dependran de l’ús, dels equips i de les dimensions de l’obra i dels locals, així com del nombre màxim de persones que puguin ser-hi presents.

En cas d’avaria el sistema d’enllumenat, les vies i sortides d’emergència que requereixin il·luminació hauran d’estar equipades amb il·luminació de seguretat de suficient intensitat (1 lux).

Serà responsabilitat de l’empresari garantir que els primers auxilis puguin prestar-se en tot moment per personal amb la suficient formació per fer-ho.

8.5.2.3 Mesures preventives de caràcter particular per a cada ofici

Moviment de terres. Excavació de pous i rases Abans del inici dels treballs, s’inspeccionarà el tall amb la finalitat de detectar

possibles esquerdes o moviments del terreny. Es prohibirà l’apilament de terres o materials a menys de dos metres de la vora de

l’excavació, per evitar sobrecàrregues i possibles bolcades del terreny, senyalitzant a més mitjançant una línia aquesta distància de seguretat.

S’eliminaran totes les viseres dels fronts de l’excavació que per la seva situació ofereixin el risc de despreniment.

La maquinària estarà dotada d’esglaons i agafadors per pujar o baixar de la cabina de control. No s’utilitzaran com a suports per pujar a la cabina les llantes, cobertes, cadenes o parafangs.

Els desplaçaments pel interior de l’obra es realitzaran per camins senyalitzats . S’utilitzaran xarxes tensades o malla electrosoldada situades a sobre dels talussos,

amb un cavalcament mínim de 2 m. La circulació dels vehicles es realitzarà a un màxim d’aproximació a la vora de

l’excavació no superior als 3m per a vehicles lleugers i de 4m per a pesats. Es conservaran els camins de circulació interna cobrint sots, eliminant els flonjalls i

compactant mitjançant graves.


- 414 -

L’accés i sortida dels pous i rases s’efectuarà mitjançant una escala sòlida, ancorada a la part superior del pou, que estarà proveïda de sabates antilliscants.

Quan la profunditat del pou sigui igual o superior a 1,5 m. , s’apuntalarà el perímetre en prevenció d’esfondraments.

S’efectuarà l’extracció immediata de les aigües que aflorin o caiguin al interior de les rases, per evitar que s’alteri l’estabilitat dels talussos.

En presència de línees elèctriques en servei es tindran en compte les següents condicions:

- Es procedirà a sol·licitar de la companyia propietària de la línea elèctrica el tall del fluid i posta a terra dels cables, abans de realitzar els treballs.

- La línea elèctrica que afecta l’obra serà desviada del seu actual traçat al límit marcat en els plànols.

- La distància de seguretat respecte a les línees elèctriques que creuen l’obra, quedarà fixada en 5 m , en zones accessibles durant la construcció.

- Es prohibeix la utilització de qualsevol calçat que no sigui aïllant de l’electricitat en proximitat amb la línea elèctrica.

Reomplerta de terres Es prohibeix el transport de personal fora de la cabina de conducció i/o en nombre

superior als seients existents en el interior. Es regaran periòdicament els talls, les càrregues i les caixes dels camions, per evitar

polsegueres. Especialment si s’ha de conduir per vies públiques. S’instal·larà, al voral dels terraplens d’abocament, sòlids topalls de limitació de recorregut per a l’abocament en retrocés.

Es prohibeix la permanència de persones en un radi no inferior als 5 m . al voltant de les compactadores i piconadores en funcionament.

Els vehicles de compactació i piconat, aniran proveïts de cabina de seguretat de protecció en cas de bolcada.

Encofrats Es prohibeix la permanència d’operaris en les zones de batuda de la càrrega durant

les operacions de hissat de taulons, sotaponts, puntals, ferralla; igualment es procedirà durant l’elevació de biguetes, nervis, armadures, pilars, revoltons, etc.

L’ascens i descens del personal als encofrats, s’efectuarà a través d’escales de mà reglamentàries.

S’instal·laran baranes reglamentàries en els fronts de lloses horitzontals, per impedir la caiguda al buit de les persones.

Els claus o puntes existents en la fusta utilitzada, s’extrauran o es reblaran, segons els casos.

Queda prohibit encofrar sense abans haver cobert el risc de caiguda des d’altura mitjançant la ubicació de xarxes de protecció.

Treballs amb ferralla, manipulació i posta en obra Els paquets de rodons s’emmagatzemaran en posició horitzontal sobre llanta

d’empostissar de fusta capa a capa, evitant les altures superiors a 1,5 m.


- 415 -

S’efectuarà una escombrada diària de puntes, filferros i retalls de ferralla entorn al banc de treball.

Queda prohibit el transport aeri d’armadures de pilars en posició vertical. Es prohibeix grimpar per les armadures en qualsevol cas. Es prohibeix el muntatge de cèrcols perimetrals, sense abans estar correctament

instal·lades les xarxes de protecció. S’evitarà en la mesura del possible caminar per sobre de les bigues en els encofrats.

Treballs de manipulació del formigó S’instal·laran forts topaments final de recorregut dels camions formigonera, per

evitar bolcades. Es prohibeix apropar les rodes dels camions formigonera a menys de 2 m de la vora

de l’excavació. Es prohibeix carregar el cubilot per damunt de la càrrega màxima admissible de la

grua que el sosté. Es procurarà no colpejar amb el cubilot els encofrats ni els apuntalaments. A la canonada de la bomba de formigonat se li donarà suport mitjançant cavallets,

travant-ne les parts susceptibles de moviment. Per vibrar el formigó des de posicions a sobre la cimentació que es formigona,

s’establiran plataformes de treball mòbils formades per un mínim de tres taulons, que es disposaran perpendicularment a l’eix de la rasa o sabata.

El formigonat o vibrat del formigó, es realitzarà des de “torretes de formigonat”. En el moment en el qual el forjat ho permeti, s’hissarà entorn als buits la fàbrica en

prevenció de caigudes a diferent nivell. Es prohibeix transitar trepitjant directament a sobre dels revoltons, en prevenció de

caigudes a diferent nivell.

Muntatge d’estructures metàl·liques El perfils s’apilaran ordenadament a sobre de llantes d’empostissar de fusta de

suport de càrregues, establint capes fins a una altura no superior a 1,5 m. Un cop muntades “ la primera altura” de pilars, s’estendran a sota d’aquests xarxes

horitzontals de seguretat. Es prohibeix elevar una nova altura, sense que en la immediata inferior s’hagin

finalitzat els cordons de soldadura. Les operacions de soldadura en altura, es realitzaran des del interior d’una guindola

de soldador, proveïda d’una barana perimetral d’ 1m d’altura formada per passamans, barra intermèdia i sòcol. El soldador, a més amarrarà el mosquetó del cinturó a un cable de seguretat, o a argolles soldades al perfil.

Es prohibeix la permanència d’operaris dins del radi d’acció de càrregues suspeses. Es prohibeix la permanència d’operaris directament a sota dels talls de soldadura. Es prohibeix grimpar directament per l’estructura i desplaçar-se a sobre de les ales

d’una biga sense lligar el cinturó de seguretat. L’ascens o descens a /o un nivell superior, es realitzarà mitjançant una escala de mà

proveïda de sabates antilliscants i ganxos d’immobilitat disposats de tal forma que sobrepassi l’escala 1 m. l’altura de desembarcament.


- 416 -

El risc de caiguda al buit per façanes es cobrirà mitjançant la utilització de xarxes de forca o safata.

Muntatge de prefabricats El risc de caiguda d’altura, s’evitarà realitzant els treballs de recepció i instal·lació

de prefabricats de l’interior d’una plataforma de treball envoltada de baranes de 90 cm d’altura, formades per passamans, llistó intermig i sòcol de 15 cm a sobre de bastides.

Es prohibeix treballar o romandre en llocs de trànsit de peces sospeses en prevenció del risc de desplomament.

Els prefabricats s’apilaran en posició horitzontal a sobre de llates d’empostissar disposades per capes de tal manera que no facin malbé els elements d’enganxada per al seu hissat.

Es paralitzaran els treballs de instal·lació dels prefabricats quan els vents siguin superiors a 60 Km/h.

Ram de paleta Els grans buits (patis) es cobriran amb una xarxa horitzontal instal·lada

alternativament cada dues plantes, per a la prevenció de caigudes. Es prohibeix concentrar les càrregues de maons sobre zones volants de l’estructura.

L’apilament de palets, es realitzarà en les proximitats de cada pilar, per evitar sobrecàrregues de l’estructura en els llocs de menor resistència.

L’enderroc i la runa s’evacuaran diàriament mitjançant un tub de descàrrega muntat amb aquesta finalitat per evitar el rics de trepitjades per sobre del material.

Les rampes de les escales estaran protegides en el seu voltant per una barana sòlida de 90 cm d’altura, formada per passamans, llistó intermedi i sòcol de 15 cm.

Cobertes El risc de caiguda al buit, es controlarà instal·lant xarxes de forca al voltant de

l’edifici. No es permetran caigudes sobre xarxa superiors als 6 m d’altura. Es paralitzaran els treballs a sobre de les cobertes quan hi hagi vents superiors a 60

Km/h, pluja, gelada i neu.

Enrajolats El tall de les plaquetes i altres peces ceràmiques, s’executarà en via humida, per

evitar la formació de pols ambiental durant el treball. El tall de plaquetes i altre peces ceràmiques s’executarà en locals oberts o a la

intempèrie, per evitar respirar aire amb gran quantitat de pols.


- 417 -

Esquerdejats i lluïts Els regles, taulons, etc. es carregaran a coll en cas de ser necessari, de manera que

al caminar, l’extrem que va per davant, es trobi per damunt de l’altura del casc de qui el transporta, per evitar colpejar a altres operaris, les ensopegades entre obstacles, etc.

S’acordonarà la zona en la que pugui caure pedra en les operacions de projecció de “pinyolet” a sobre del morter, mitjançant cinta de banderoles i cartells de prohibit el pas.

Enrajolat amb marbres, terratzos, plaquetes i semblants El tall de peces de paviment s’executarà en via humida, per evitar lesions per

treballar en atmosferes pulverulents. Les peces de paviment s’hissaran a les plantes sobre plataformes, correctament

apilades a dintre de les seves caixes de subministrament , que no s’estriparan fins el moment d’utilitzar el seu contingut.

Els llots producte dels polits, es canalitzaran cap a les zones que no siguin de pas i s’eliminaran immediatament de la planta.

Ram de fuster, tancaments metàl·lics, manyeria Els retalls de fusta i metàl·lics, objectes punxants, rebles i serradura produïdes

durant els ajustos es recolliran i s’eliminaran mitjançant tremuges d’abocament. Els bastiments seran rebuts per un mínim d’una quadrilla, per tal d’evitar cops,

caigudes i bolcades. Els llistons horitzontals inferiors contra deformacions, s’instal·laran a una altura al

voltant dels 60 cm. S’executaran en fusta blanca, preferentment, per fer-los més visibles i evitar els accidents per ensopegades.

La “penjada” de fulles de portes o de finestres, s’efectuarà per un mínim de dos operaris, per evitar accidents per desequilibri, bolcades, cops i caigudes.

Muntatge de vidre Es prohibeix romandre o treballar en la vertical d’un tall d’instal·lació de vidre. Els

talls es mantindran lliures de fragments de vidre, per evitar el risc de tallades. La manipulació de les planxes de vidre, s’executarà amb l’ajuda de ventoses de

seguretat. Els vidres ja instal·lats es pintaran immediatament a base de pintura a la calç, per

detectar clarament la seva existència.

Pintura i envernissats Es prohibeix emmagatzemar pintures que puguin emanar vapors inflamables amb

els recipients malament o incompletament tancats, per evitar accidents per generació d’atmosferes tòxiques o explosives.

Es prohibeix realitzar treballs de soldadura i oxitall en llocs pròxims als talls en els que s’utilitzin pintures inflamables, per evitar risc d’explosió o incendi.


- 418 -

S’estendran xarxes horitzontals subjectades a punts ferms de l’estructura, per evitar el risc de caiguda des d’altura.

Es prohibeix la connexió d’aparells de càrrega accionats elèctricament (ponts grua per exemple) durant les operacions de pintura de carrils, suports, topalls, baranes, etc., en prevenció d’atrapades o caigudes a diferent altura.

Es prohibeix realitzar “proves de funcionament” en les instal·lacions, canonades de pressió, equips motobomba, calderes, conductes, etc. Durant els treballs de pintura de senyalització o de protecció de conductes.

Instal·lació elèctrica provisional d’obra El muntatge d’aparells elèctrics serà executat per personal especialista, en

prevenció del risc per muntatges incorrectes. La secció del cablejat serà sempre l’adequada per a la càrrega elèctrica que ha de

suportar. Els conductors tindran funda protectora aïllant sense defectes apreciables. No

s’admetran trams defectuosos. La distribució general des del quadre general d’obra fins als quadres secundaris o

de planta, s’efectuarà mitjançant mànega elèctrica antihumitat. L’estesa dels cables i mànegues, s’efectuarà a una altura mínima de 2 m en els llocs

per als vianants i de 5 m en els de pas de vehicles, mesurat a sobre del nivell del paviment. Les derivacions provisionals entre mànegues s’executaran mitjançant connexions

normalitzades estanques antihumitat. Les mànegues “d’allargament” per ser provisionals i de curta estada es poden dur

esteses pel terra, però arrimades als paraments verticals. Els interruptors s’instal·laran a l’interior de caixes normalitzades, proveïdes de

porta d’entrada amb pany de seguretat. Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada a terra. Els quadres elèctrics es penjaran de taulers de fusta rebuts als paraments verticals o

bé a “peu drets” ferms. Les maniobres a executar en el quadre elèctric general s’efectuaran des de dalt de la

banqueta de maniobra o alfombreta aïllant. Els quadres elèctric disposaran de preses de corrent per a connexions normalitzades

blindades per a intempèrie. La tensió sempre estarà en la clavilla “femella”, mai en la “mascle”, per evitar els

contactes elèctrics directes. Les parts metàl·liques de tot equip elèctric disposaran de presa de terra. El neutre de

la instal·lació estarà connectat a terra. La presa de terra s’efectuarà a través de la pica o placa de cada quadre general. El conductor de presa de terra, sempre estarà protegit amb funda aïllant de colors verd i groc. Es prohibeix expressament la seva utilització per a altres usos.

La il·luminació mitjançant portàtils complirà les següents normes: - Portalàmpades estanc de seguretat amb mànec aïllant, reixeta protectora de

la bombeta amb ganxo de penjada a la paret, mànega antihumitat, clavilla de connexió normalitzada estanca de seguretat, alimentats a 24 V

- La il·luminació dels talls es situarà a una altura al voltant dels 2 m. mesurats des de la superfície de suport dels operaris en el lloc de treball.

- La il·luminació dels talls, sempre que sigui possible, s’efectuarà creuada amb la finalitat de disminuir les ombres.


- 419 -

- Les zones de pas de les obres, estaran permanentment il·luminades evitant la existència de racons foscos.

No es permetrà les connexions a terra a través de conduccions d’aigua. No es permetrà el trànsit de carretons i personal per sobre de mànegues elèctriques,

es poden pelar i produir accidents. No es permetrà el trànsit per sota de línees elèctriques de les companyies amb

elements longitudinals transportats a coll (perxes, regles, escales de mà, etc.). La inclinació de la peça pot arribar a produir el contacte elèctric.

Instal·lació de fontaneria, aparells sanitaris, calefacció i aire condicionat El transport de trams de canonada a coll per un sol home, es realitzarà inclinant la

càrrega cap a enrere, de tal manera que l’extrem que va per davant superi l’alçada d’un home, en evitació de cops i ensopegades amb altres operaris en llocs poc il·luminats o il·luminats a contra llum.

Es prohibeix l’ús d’encenedors i bufadors al costat de materials inflamables. Es prohibeix soldar amb plom, en llocs tancats, per evitar treballs en atmosferes

tòxiques.

Instal·lació d’antenes i parallamps Sota condicions meteorològiques extremes, pluja, neu, gel o fort vent, es

suspendran els treballs. Es prohibeix expressament instal·lar parallamps i antenes a la vista de núvols de

tempesta pròximes. Les antenes i parallamps s’instal·laran amb l’ajuda de la plataforma horitzontal,

suportada sobre les falques en pendent de punta a la coberta, envoltada de barana sòlida de 90 cm. d’altura, formada per passamans, barra intermèdia i sòcol.

Les escales de mà, tot i que s’utilitzin de forma momentània, s’ancoraran fermament a el suport superior, i estaran dotades de sabates antilliscants , i sobrepassaran en 1 m l’altura a salvar.

Les línees elèctriques pròximes al tall, es deixaran sense servei durant la realització dels treballs. 8.5.3 Disposicions específiques de seguretat i salut durant la execució de les obres

Quan en l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant la execució de l’obra, que serà un tècnic competent integrat en la direcció facultativa.

Quan no sigui necessària la designació de coordinador, les funcions d’aquest seran assumides per la direcció facultativa.

En aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut, cada contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el que s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en l’estudi desenvolupat en el projecte, en funció del seu propi sistema d’execució de l’obra.


- 420 -

Abans del inici dels treballs, el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent. 8.6 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual 8.6.1 Introducció


Així són les normes de desenvolupament reglamentari les que han de fixar les mesures mínimes que s’han d’adoptar per una adequada protecció dels treballadors.

Entre aquestes es troben les destinades a garantir la utilització per part dels treballadors en el treball d’equips de protecció individual que els protegeixin adequadament d’aquells riscos per a la seva salut o seguretat que no es puguin evitar o limitar suficientment mitjançant la utilització de mitjans de protecció col·lectiva o l’adopció de mesures d’organització en el treball. 8.6.2 Obligacions generals de l’empresari

Farà obligatori l’ús dels equips de protecció individual que a continuació es desenvolupen.

8.6.2.1 Protectors del cap

- Cascs de seguretat, no metàl·lics, classe N, aïllats per a baixa tensió, amb la finalitat de protegir als treballadors dels possibles xocs, impactes i contactes elèctrics.

- Protectors auditius acoblables als cascs de protecció. - Ulleres de muntura universal contra impactes i antipols. - Mascareta antipols amb filtres protectors. - Pantalla de protecció per soldadura autògena i elèctrica.

8.6.2.2 Protectors de mans i braços

- Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions). - Guants de goma fina, per a operaris que treballin amb formigó. - Guants dielèctrics per a B.T. - Guants de soldador. - Canelleres - Mànec aïllant de protecció de les eines.


- 421 -

8.6.2.3 Protectors de peus i cames

- Calçat proveït de sola i puntera de seguretat contra les agressions mecàniques.

- Botes dielèctriques per a B.T. - Botes de protecció impermeables. - Polaines de soldador. - Genolleres.

8.6.2.4 Protectors del cos

- Crema de protecció i pomades. - Armilles, jaquetes i mandils de cuir per a protecció de les agressions

mecàniques. - Vestit impermeable de treball. - Cinturó de seguretat, de subjecció i caiguda, classe A. - Faixes i cinturons antivibracions. - Perxa de B.T. - Banqueta aïllant classe I per a maniobres de B.T. - Llanterna individual de situació - Comprovador de tensió.
