Electrificació d’un Polígon Industrialdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/732pub.pdf7. CÀLCUL LUMINOTÈCNIC 39 7.1 OBJECTIUS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 39 7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ

Electrificació d’un Polígon Industrial

TITULACIÓ: E.T.I.E.

AUTORS: David Molina Buj .

DIRECTORS: Jordi Garcia Amoros .

DATA: Setembre / 2006.

ÍNDEX GENERAL

MEMORIA DESCRIPTIVA

1. INTRODUCCIÓ 4

1.1 ANTECEDENTS 4 1.2 OBJECTE DEL PROJECTE 4 1.3 TITULAR 5 1.4 PROGRAME DE NECESSITATS I SOLUCIONS 5 ADOPTADES

1.4.1 Programa de necessitats 5 1.4.2 Solució adoptada 7

1.5 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES INSTAL·LACIONS 8 1.6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS 8 DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

1.6.1 Centre prefabricat 8

1.7 REGLAMENTS I NORMES D’APLICACIÓ 9 1.8 PLANIFICACIÓ 10 1.9 RESUM DEL PRESSUPOST 11 1.10ORDRE DE PRIORITAT DELS DOCUMENTS 11

2. LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ 12

2.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 12

2.1.1 Classificació 12 2.1.2 Entroncament de la línia 12 2.1.3 Conductors 12 2.1.4 Suports 13

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 14 3.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 14 3.1.1 Característiques dels conductors 14 3.1.2 Posada a terra dels conductors 15 3.1.3 Entroncament aeri subterrani 15 3.1.4 Creuaments i paral·lelismes 15

3.2 RASES 15 3.2.1 Obertura i tancament en voreres i passos 15 3.2.2 Obertura i tancament en creuaments i vials 16 4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ 17 4.1 CONSIDERACIONS COMUNS ALS CENTRES 17 4.1.1 Ubicació 17 4.1.2 Accessos 17 4.2 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ PREFABRICATS 17 4.2.1 Generalitats 17 4.2.2 Dimensions del centre 18 4.2.3 Ventilació 19 4.2.4 Proteccions 19 4.2.5 Connexionat 20 4.2.6 Instal·lacions auxiliars 20 4.2.7 Instal·lacions de posta a terra 21 4.2.8 Transformadors 23 4.2.9 Característiques dels aparells d’alta tensió 23

5. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ 29


5.1.1 Característiques dels conductors 30 5.1.2 Característiques tècniques de les sortides 31

5.1.3 Elements constitutius de la xarxa 32 5.1.4 Instal·lació de posada a terra 33

6. TRAÇAT DE LES XARXES SUBTERRÀNIES DE MT I BT 35

6.1 OBERTURA DE RASES 35 6.2 CONSTRUCCIÓ DE TUBS DE FORMIGÓ 36 6.3 TESA DELS CABLES 37 6.4 TESA EN TUBS 37 6.5 TAPAT I COMPACTACIÓ 38 6.6 CREUAMENTS I PARAL·LELISMES 38

7. CÀLCUL LUMINOTÈCNIC 39 7.1 OBJECTIUS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 39 7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ 40 7.3 CEMENTACIONS DELS PUNTS DE LLUM 40 7.4 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PER A ENLLUMENAT 41 7.4.1 Empresa subministradora 41 7.4.2 Dimensionat de les instal·lacions 41 7.4.3 Quadre de protecció, mesura i control 41 7.4.4 Xarxes d’alimentació 42 7.5 ARQUETES 45 7.6 DESCRIPCIÓ DE LES LLUMENERES 47

ANNEXES

A1- CÀLCULS

1 PREVISIÓ DE POTÈNCIA 3

1.1 DIRECTRIUS 3 1.2 CÀLCULS 3

2 LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ 6

2.1 CÀLCULS DE LA LÍNIA M.T. 6

2.1.1 Densitat màxima admissible 6 2.1.2 Reactància aparent 7 2.1.3 Caiguda de tensió 8 2.1.4 Potència a transportar 8 2.1.5 Pèrdues de potència 9

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 11 3.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA LÍNIA 11 4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ 15 4.1 POTÈNCIA DEMANDADA 15 4.2 INTENSITAT D’ALTA TENSIÓ 15 4.3 INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ 16

4.4 CURTCIRCUITS 16 4.4.1 Observacions 16 4.4.2 Càlcul de les corrents de curtcircuit 16 4.4.3 Dimensionat de l’embarrat 18 4.5 DIMENSIONAT DE LA VENTILACIÓ DEL C.T. 19 4.6 CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS 20 DE POSTA A TERRA 4.6.1 Investigacions de les característiques del terra 20 4.6.2 Determinació de les corrents màximes 20 4.6.3 Disseny preliminar de la instal·lació de terra 20 4.6.4 Càlcul de la resistència del sistema de terres 22 4.6.5 Càlcul de les tensions en l’exterior de la instal·lació 23 4.6.6 Càlcul de les tensions en l’interior de la instal·lació 23 4.6.7 Càlcul de les tensions aplicades 24 4.6.8 Investigació de tensions transferibles a l’exterior 25


5.2 DISTRIBUCIÓ DE POTÈNCIES 26

5.3 CÀLCUL DE LES SECCIONS 26

5.4 CAIGUDA DE TENSIÓ 27

5.3.1 Taules i resultats de les diferents sortides 28

6. CÀLCUL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 32

6.1 QUALITAT EN ELS SISTEMES D’IL·LUMINACIÓ 32 6.2 DISSENY DE LES INSTAL·LACIONS 34

6.2.1 Aspectes generals. Classificació de les vies 34 6.3 JUSTIFICACIÓ DE LA UNIFORMITAT CORRECTA 39 6.4 DETERMINACIÓ DELS PARÀMETRES BÀSICS 40 6.5 RESULTATS DELS CÀLCULS LUMINCS 41

6.5.1 Resum d’esquemes per als carrers 41 6.6 CÀLCUL DE LA LÍNIA 50

6.7 RESULTATS 50

6.7.1 Valors obtinguts 51

6.8 CÀLCUL DEL CENTRE DE COMANDAMENT 55 I CONTROL

6.9 REDUCCIÓ DEL CONSUM 55

6.10 TARIFES 56

A2- ESTUDI SEGURETAT I SALUT

7 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 59

7.1 OBJECTE 59 7.2 ABSTAMENT 59 7.3 ANÀLISI DE RISCOS 59 7.4 RISCOS GENERALS 59 7.5 RISCOS ESPECÍFICS 60 7.6 MAQUINARIA I MITJANS AUXILIARS 62 7.7 MESURES PREVENTIVES 64

7.7.1 Proteccions col·lectives 65 7.7.2 Proteccions personals 71 7.7.3 Revisions tècniques de seguretat 72

7.8 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PROVISIONALS 72

7.8.1 Riscos previsibles 72 7.8.2 Mesures preventives 73

PLÀNOLS

1 SITUACIÓ 2 EMPLAÇAMENT 3 DISTRIBUCIÓ DE POTÈNCIES 4 XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 5 RASES M.T. PER VORERA 6 RASES DE M.T EN CREUAMENTS 7 DERIVACIÓ SIMPLE 8 ENTRONCAMENT AERI-SUBTERRANI 9 TERMINAL ENDOLLABLE 10 CENTRE DE TRANSFORMACIÓ S-131-C 11 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA C.T. 12 MUNTATGE EDIFICI 13 REIXETA DE VENTILACIÓ 14 DISPOSICIÓ I SECCIÓ DELS QUADRES DE B.T. 15 ESQUEMA DELS QUADRES DE B.T. 16 XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ 17 RASES B.T. PER VORERA 18 RASES B.T. EN CREUAMENTS 19 DETALL C.G.P. 20 DISTRIBUCIÓ DE LLUMENERES 21 ESQUEMA UNIFILAR

PLEC DE CONDICIONS

1. CONDICIONS GENERALS 3

1.1 ABASTAMENT 3 1.2 REGLAMENTS I NORMES 3 1.3 MATERIALS 3 1.4 EXECUCIÓ DE LES OBRES 4

1.4.1 Inici 4 1.4.2 Plaç d’execució 4 1.4.3 Llibre d’obres 4

1.5 INTERPRETACIÓ I DESENVOLUPAMENT 4

1.6 OBRES COMPLEMENTARIES 5 1.7 MODIFICACIONS 5 1.8 OBRA DEFECTUOSA 5 1.9 MITJANS AUXILIARS 6 1.10EXECUCIÓ DE LES OBRES 6 1.11RECEPCIÓ DE LES OBRES 6

1.11.1 Recepció provisional 6 1.11.2 Plaç de garantia 6 1.11.3 Recepció definitiva 6

1.12CONTRACTACIÓ DE L’EMPRESA 7

1.12.1 Mode de contractació 7 1.12.2 Presentació 7

1.13FIANÇA 7

2 CONDICIONS ECONÒMIQUES 8

2.1 ABONAMENT DE L’OBRA 8 2.2 PREUS 8 2.3 REVISIÓ DE PREUS 8 2.4 PENALITZACIONS 8 2.5 CONTRACTE 8 2.6 RESPONSABILITATS 9 2.7 RESCISIÓ DEL CONTRACTE 9 2.8 LIQUIDACIÓ EN CAS DE RESCISIÓ DEL CONTRACTE 9

3. CONDICIONS FACULTATIVES 11 3.1 NORMES A SEGUIR 11 3.2 PERSONAL 11 3.3 QUALITAT DELS MATERIALS 11 3.3.1 Obra civil 11 3.3.2 Aparellatge de mitja tensió 11 3.3.3 Transformador 12 3.4 CONDICIONS D’ÚS I MANTENIMENT 13 3.5 RECONEIXEMENT I ASSAJOS PREVIS 14 3.6 ASSAJOS 15 3.7 APARELLATGE 16

4. CONDICIONS TÈCNIQUES 17 4.1 QUALITAT DELS MATERIALS 17 4.1.1 Materials bàsics 17 4.1.2 Neteja dels terrenys 17 4.1.3 Excavacions en qualsevol tipus de terrenys 18 4.1.4 Terraplens 20 4.1.5 Excavacions i reomplert de les rases i pous 21 4.2 EQUIPS ELÈCTRICS 22 4.2.1 Generalitats 22 4.2.2 Quadres elèctrics 25 4.2.3 Enllumenat 26 4.2.4 Xarxa de posta a terra 28 4.2.5 Instal·lacions d’escomeses 28 4.2.6 Protecció contra descàrregues atmosfèriques 28 4.2.7 Làmpada de senyalització 29

ESTAT DE MEDICIONS

1 MEDICIONS 2

1.1 Capítol 1 : Xarxa subterrània de M.T. 2 1.2 Capítol 2 : Centre de transformació 3 1.3 Capítol 3 : Xarxa subterrània de B.T. 5 1.4 Capítol 4 : Enllumenat públic 7

PRESSUPOST

1 QUADRE DE PREUS 2


2 PRESSUPOST 10


3 RESUM DEL PRESSUPOST 21

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Electrificació d’un Polígon Memòria Descriptiva

1

ÍNDEX MEMORIA DESCRIPTIVA

1. INTRODUCCIÓ 4

1.1 ANTECEDENTS 4 1.2 OBJECTE DEL PROJECTE 4 1.3 TITULAR 5 1.4 PROGRAME DE NECESSITATS I SOLUCIONS 5 ADOPTADES

1.4.1 Programa de necessitats 5 1.4.2 Solució adoptada 7

1.5 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES INSTAL·LACIONS 8 1.6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS 8 DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

1.6.1 Centre prefabricat 8

1.7 REGLAMENTS I NORMES D’APLICACIÓ 9 1.8 PLANIFICACIÓ 10 1.9 RESUM DEL PRESSUPOST 11 1.10ORDRE DE PRIORITAT DELS DOCUMENTS 11



2.1.1 Classificació 12 2.1.2 Entroncament de la línia 12 2.1.3 Conductors 12 2.1.4 Suports 13

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 14 3.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 14 3.1.1 Característiques dels conductors 14 3.1.2 Posada a terra dels conductors 15 3.1.3 Entroncament aeri subterrani 15 3.1.4 Creuaments i paral·lelismes 15 3.2 RASES 15 3.2.1 Obertura i tancament en voreres i passos 15


2

3.2.2 Obertura i tancament en creuaments i vials 16 4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ 17 4.1 CONSIDERACIONS COMUNS ALS CENTRES 17 4.1.1 Ubicació 17 4.1.2 Accessos 17 4.2 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ PREFABRICATS 17 4.2.1 Generalitats 17 4.2.2 Dimensions del centre 18 4.2.3 Ventilació 19 4.2.4 Proteccions 19 4.2.5 Connexionat 20 4.2.6 Instal·lacions auxiliars 20 4.2.7 Instal·lacions de posta a terra 21 4.2.8 Transformadors 23 4.2.9 Característiques dels aparells d’alta tensió 23



5.1.1 Característiques dels conductors 30 5.1.2 Característiques tècniques de les sortides 31

5.1.3 Elements constitutius de la xarxa 32 5.1.4 Instal·lació de posada a terra 33

6. TRAÇAT DE LES XARXES SUBTERRÀNIES DE MT I BT 35

6.1 OBERTURA DE RASES 35 6.2 CONSTRUCCIÓ DE TUBS DE FORMIGÓ 36 6.3 TESA DELS CABLES 37 6.4 TESA EN TUBS 37 6.5 TAPAT I COMPACTACIÓ 38 6.6 CREUAMENTS I PARAL·LELISMES 38


3

7. CÀLCUL LUMINOTÈCNIC 39 7.1 OBJECTIUS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 39 7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ 40 7.3 CEMENTACIONS DELS PUNTS DE LLUM 40 7.4 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PER A ENLLUMENAT 41 7.4.1 Empresa subministradora 41 7.4.2 Dimensionat de les instal·lacions 41 7.4.3 Quadre de protecció, mesura i control 41 7.4.4 Xarxes d’alimentació 42 7.5 ARQUETES 45 7.6 DESCRIPCIÓ DE LES LLUMENERES 47


4

1. INTRODUCCIÓ

1.1 ANTECEDENTS

El motiu del següent projecte es deu a la petició sol·licitada pel Magnífic Ajuntament de Vinaròs, el qual durà a terme la construcció d’un polígon industrial a la ciutat de Vinaròs, ja que el fort creixement de la població i l’interès mostrat per diferents indústries per implantar-se en la zona, obliga a la construcció d’aquest polígon.

1.2 OBJECTE DEL PROJECTE

L’objecte del projecte que ens ocupa és l’electrificació i il·luminació del polígon industrial Portal del Mediterrani, ubicat al terme municipal de Vinaròs, a la província de Castelló. Aquest polígon consta d’un total de 48 naus a alimentar de diferent superfície, a més de les 112 llumeneres per la il·luminació dels diferents vials que formen el nomenat polígon. A continuació es mostra una taula resum amb la superfície de cadascuna de les parcel·les i naus que el formen.

Nº PARCEL·LA SUPF.PARCEL·LA(m2) SUPF. NAU(m2) 1 1081,4 560 2 1003,7 675 3 1053 692 4 1053 693 5 1053 693 6 1053 693 7 1053 693 8 1521 693 9 1521 693 10 1053 693 11 1053 693 12 1053 693 13 1053 693 14 1053 693 15 1053 693 16 1521 693 17 1521 693 18 1053 693 19 1053 693 20 1053 693 21 1053 693 22 1053 693 23 1053 693 24 1521 693 25 1862,8 1155 26 1862,8 1155 27 1862,8 1155 28 1862,8 1155


5

29 1862,8 1155 30 1862,8 1155 31 1862,8 1155 32 1862,8 1155 33 1862,8 1155 34 1862,8 1155 35 1862,8 1155 36 1862,8 1155 37 1862,8 1155 38 1862,8 1155 39 1862,8 1155 40 1862,8 1155 41 1862,8 1155 42 1862,8 1155 43 1862,8 1155 44 1862,8 1155 45 1862,8 1155 46 1862,8 1155 47 1862,8 1155 48 1862,8 1155

L’ alimentació es durà des d’una línia aèria de mitja tensió ja existent i per mitjà d’un entroncament aeri subterrani, aquesta passarà a ser enterrada fins arribar als diferents centres de transformació, des dels quals es realitzarà una distribució subterrània en baixa tensió cap a les diferents naus i enllumenat. 1.3 TITULAR

Peticionari : Magnífic Ajuntament de Vinaròs Direcció : C/ Major nº 1

CIF : 73.564.945 Representant : Sr. Javier Balada Mestre

DNI : 73362145-X Direcció : C/ Major nº 1 Telèfon : 964451236 Fax : 964451236 1.4 PROGRAMA DE NECESSITATS I SOLUCIONS ADOPTADES 1.4.1 Programa de necessitats Aquest projecte naix de la necessitat d’abastir de subministrament elèctric el polígon industrial Portal del Mediterrani, per tal de poder posar en funcionament les diferents activitats industrials que tenen previstes instal·lar-se en aquest, a més de dotar de l’enllumenat adient els diferents vials que el formen. Per obtenir una referència en quant a la càrrega necessària total a instal·lar, s’ha d’atendre a l’exposat en el Reglament de Baixa Tensió aprovat pel Reial Decret 842/2002, i concretament a la instrucció ITC-BT-10 “Previsión de cargas para suministros en baja tensión”. En aquesta s’especifica que la càrrega corresponent a


6

edificis destinats a concentració d’ indústries, es calcularà considerant un mínim de 125 w per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 10350 w a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

Així doncs atenent al dit en el paràgraf superior, es resumeix en el quadre següent la càrrega prevista per a cadascuna de les naus :

Nº PARCEL·LA SUPF. NAU(m2) CÀRREGA (Kw) 1 560 70 2 675 84,375 3 692 86,5 4 693 86,625 5 693 86,625 6 693 86,625 7 693 86,625 8 693 86,62 9 693 86,62 10 693 86,62 11 693 86,62 12 693 86,62 13 693 86,62 14 693 86,62 15 693 86,62 16 693 86,62 17 693 86,62 18 693 86,62 19 693 86,62 20 693 86,62 21 693 86,62 22 693 86,62 23 693 86,62 24 693 86,62 25 1155 144,375 26 1155 144,375 27 1155 144,375 28 1155 144,375 29 1155 144,375 30 1155 144,375 31 1155 144,375 32 1155 144,375 33 1155 144,375 34 1155 144,375 35 1155 144,375 36 1155 144,375 37 1155 144,375 38 1155 144,375 39 1155 144,375 40 1155 144,375 41 1155 144,375 42 1155 144,375


7

43 1155 144,375 44 1155 144,375 45 1155 144,375 46 1155 144,375 47 1155 144,375 48 1155 144,375 Pot. Total (Kw) 5525,00 Pot. Total (KVA) 6906,17

Per tant la càrrega total prevista serà de 6906,17 KVA, però cal tenir en compte que totes les naus no funcionaran al 100% i al mateix temps, i per tant la càrrega total reial s’obtindrà considerant un funcionament al 40% de cada subministrament, així es tindrà :

6906,17 x 0,4 = 2762,46 KVA

D’aquesta manera s’obtindrà que la càrrega total a instal·lar serà de 2762,46

KVA. També s’haurà de tenir en compte la potència de l’enllumenat, que aquesta s’obtindrà considerant una potència per llumenera de 250 w i amb un total de 112 llumeneres :

112 x 250 = 28000 w ≅ 35 KVA

Obtenint una càrrega prevista total de :

2762,46 + 35 = 2797,46 KVA

Una volta calculada la càrrega total prevista, ja es podran determinar el nombre total de transformadors necessaris per alimentar tot el polígon.

1.4.2 Solució adoptada

D’acord amb les característiques de la zona i el lloc d’emplaçament , pel tipus d’instal·lació i atenent a les exigències de la companyia subministradora, s’optarà per instal·lar centres de transformació prefabricats, ja que aquestos estaran en edificis independents i així ho estableix IBERDROLA en la seva normativa pròpia. Caldrà tenir en compte que els centres de transformació passaran a ser propietat de la companyia subministradora, per a que se’n faci càrrec del seu manteniment, així per aquest tipus d’instal·lació i de la càrrega total prevista, IBERDROLA aconsella transformadors de 630 KVA com a màxim. Així seguint les pautes de la companyia i atenent al punt anterior on es preveu la càrrega total del polígon, el nombre de transformadors a instal·lar s’obté de dividir la càrrega total prevista per la potència dels centres :

2797,46 / 630 = 4,44

Com que amb quatre transformadors no serà suficient per abastir amb garanties tots els receptors, s’optarà finalment per dotar-la de 5 centres de transformació de 630 KVA cadascun.


8

1.5 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES INSTAL·LACIONS

El projecte es dividirà en : Recepció de la línia de 20 kV Fet que en la zona on es pretén construir el polígon transcorre una línia de M.T. amb la qual la companyia ens assegura el subministrament i que aquesta serà capaç de suportar la càrrega, s’interceptarà aquesta línia existent per abastir el polígon. Aquesta línia ve de la subestació de Vinaròs I en connexió amb la de Benicarló, alimentant a més diversos subministraments rurals. S’interceptarà la línia fent-ne una conversió a subterrània per tal d’alimentar als centres de transformació i connectant aquestos en anell amb una línia subterrània de mitja tensió. Transformació de la tensió 20 kV∼380V Els centres ubicats segons s’indica als plànols seran els encarregats de la transformació de mitja a baixa tensió i s’ubicaran seguint un criteri de distribució de càrregues. Xarxa de baixa tensió Per a la xarxa de baixa tensió es seguiran els criteris de tipus de distribució, encreuaments i paral·lelismes, característiques dels cables, procés de tesa, connexions, empalmes. Il·luminació del polígon Es realitzaran els pertinents càlculs lumínics pertinents per al tipus d’instal·lació. 1.6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE DE

TRANSFORMACIÓ

1.6.1 Centre prefabricat Per a la conversió de mitja a baixa tensió s’ha optat per centres de transformació prefabricats, per les característiques de la zona i pel tipus de subministrament. Aquestos seran del tipus ORMAZABAL fins a 24 kV, i s’utilitzaran centres monobloc tipus caseta PFU.

Aquest tipus de centres consten d’una envoltant de formigó, d’estructura

monobloc, i al seu interior s’incorporen tots els components elèctrics. Aquestos centres presenten com avantatge essencial el fet de que tant la construcció, com el muntatge i equipament interior poden ser realitzats íntegrament en fàbrica, garantint amb això una qualitat uniforme respecte als centres d’obra civil.


9

L’entrada al centre de transformació es realitza a través d’una porta en la seva part frontal, que dóna accés a la zona d’aparells.

En quant a les característiques constructives l’ envoltant és de formigó vibrat i es

composa de dues parts : una formada per el fons i les parets, que incorpora les portes i reixetes de ventilació natural, i una altra que constitueix el sostre.

Totes les armadures de formigó estan unides entre sí i al col·lector de terra, segons RU 1303, i les portes i reixetes presenten una resistència de 10KΩ respecte a la terra de l’envoltant. L’acabat estàndard es realitza amb pintura acrílica rugosa, de color blanc a les parets, i color marró al sostre, parets i reixetes. 1.7 REGLAMENTS I NORMES D’APLICACIÓ En la redacció del present projecte s’han considerat les següents normes i reglaments que són d’aplicació : .- Línies Elèctriques d’Alta Tensió de 30 de novembre de 1968 .- Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Centrals

elèctriques, Subestacions i Centres de transformació (B.O.E. 25-10-84) .- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i instruccions complementaries .- Reglament de verificacions elèctriques i regularitat en el subministrament .- Reglament sobre línies subterrànies de M.T .- Normes UNE .- Recomanacions UNESA .- Ordenances generals de seguretat i higiene al treball .- Recomanacions del comitè internacional per al enllumenat públic .- Ordenances municipals .- Reial Decret 614/2001, disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front al risc elèctric .- Reial Decret 2949/1982, d’Escomeses elèctriques .- NTE-IEP, norma tecnològica per a instal·lacions elèctriques de posada a terra .- Normativa IBERDROLA

1.8 PLANIFICACIÓ


10


11

1.9 RESUM DEL PRESSUPOST

La realització de l’electrificació i enllumenat del complex industrial PORTAL DEL MEDITERRANI, situat a la localitat de Vinaròs, ascendeix a la quantitat de :

Pressupost d’execució material : 499.308,39 € Pressupost total : 689.245,31 €

1.10 DOCUMENTS BÀSICS DEL PROJECTE L’ordre de prioritat dels documents serà el següent : .- Plànols .- Plec de condicions .- Pressupost .- Memòria Vinaròs, 15 de Juliol de 2006 L’enginyer Tècnic en Electricitat David Molina Buj


12

2. LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ 2.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

Per sobre dels terrenys on s’està acabant de construir el polígon, transcorre una línia aèria de M.T. LA-56, la qual s’estudia interceptar per tal d’abastir el polígon . Consultant la companyia subministradora, en aquest cas IBERDROLA, garanteix que la línia serà capaç de suportar sense problemes la càrrega prevista per al polígon, garantint d’aquesta manera el subministrament. Per tant, s’interceptarà aquesta al punt indicat en els plànols que s’adjunten, transcorreguent en forma subterrània per l’interior del polígon, i passant de nou a aèria a l’alçada del punt quilomètric 1053 aproximadament.

2.1.1 Classificació

D’acord amb el Reglament de línies elèctriques d’alta tensió, la línia de M.T. queda classificada com a línia de tercera categoria, atenent a la seva tensió nominal que és de 20 kV fet que la companyia subministradora és IBERDROLA i treballa amb aquesta tensió d’alimentació, sent 24 kV la tensió més elevada.

2.1.2 Entroncament de la Línia Per tal d’interceptar la línia serà necessari substituir la creueta existent per una

creueta de derivació senzilla del tipus CP-1, d’aquesta manera es podrà derivar la línia cap al polígon, on es construirà un nou suport el qual rebrà la línia i des d’on es realitzarà la conversió aèria subterrània.

2.1.3 Conductors Els conductors utilitzats en la línia aèria és el d’alumini-acer LA-56, de la

Recomanació UNESA 3403 amb les característiques següents : .- Secció d’alumini..................... 46,80 mm2 .- Secció d’acer........................... 7,79 mm2 .- Secció total.............................. 54,60 mm2 .- Composició.............................. 6 + 1 filferros .- Diàmetre dels filferros............. 3,15 mm .- Diàmetre aparent del cable...... 9,45 mm .- Càrrega mínima de ruptura...... 1.666 kg .- Mòdul d’elasticitat teòric......... 8.100 kg/mm2 .- Coeficient de dilatació linial.... 19,1 · 10 6 ºC-1 .- Pes........................................... 189,10 kg/km .- Resistència elèctrica a 20ºC.... 0,614 O/km .- Densitat de corrent màxima.... 3,70 A/mm2


13

2.1.4 Suports Els suports d’alineació seran metàl·lics galvanitzats per immersió en calent, del

tipus ventalla dels inclosos en les Recomanacions UNESA, tots ells de resistència adequada a l’esforç que han de suportar.

Les cementacions dels suports seran de formigó en massa d’un sol bloc, havent-

se considerat el tipus de terreny. Les característiques principals d’aquestos suports són :

Esforços i coeficients de seguretat Denominació

Alçades (Valors de H)

m Nominal daN

C.Seg Torsió daN

C.Seg

Esforç vertical simultani amb

Nominal o Torsió daN

C1000 H UNESA 1000 1,5 700 1,2 600 C2000 H UNESA 2000 1,5 1400 1,2 600 C3000 H UNESA

12-14-16 18-20-22

3000 1,5 1400 1,2 800


14

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 3.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

La línia subterrània de mitja tensió partirà des d’un entroncament aeri subterrani

fins al centre de transformació nº1, ubicat en les proximitats del suport construït per a tal efecte. Des d’aquest centre sortirà de nou la línia de M.T. amb la qual es realitzarà la connexió en anell per tal d’abastir la resta de centres de transformació, de manera que es podrà tenir sota tensió tots els centres en el cas que es produeixi una avaria en una de les línies que uneix dos d’aquestos centres. La connexió en anell també es realitza pel fet que les instal·lacions passaran a ser propietat d’IBERDROLA, per tal d’assumir el manteniment de les mateixes, i en aquest tipus d’instal·lacions en la seva normativa interna obliga a realitzar la connexió en anell de tots els centres.

3.1.1 Característiques dels conductors S’utilitzaran conductors d’alumini, segons Recomanació UNESA 3305 i

l’indicat en el capítol III de la NT-IMBT 1400/0201/1, amb les següents característiques:

.- Seccions................... 95-150-240-400 mm2

.- Aïllament.................. Sec del tipus ERP o XLPE

.- Nivell d’aïllament.... 12/20 kV

.- Coberta exterior....... Capa de PVC Tots els cables seran unipolars amb pantalla sobre l’aïllament format per una

corona de 16 mm2 composta per fils de coure i contraespires de coure, segons Recomanació UNESA 3305.

En les següents taules es podran observar altres característiques importants dels cables :

Seccions

mm2 R a 20º C O/km

C µ F/km

X O/km

I (A) EPR XLPE

1 x 95 0,320 0,286 0,139 240 250 1 x 150 0,206 0,334 0,123 300 315 1 x 240 0,125 0,401 0,106 400 415 1 x 400 0,077 0,505 0,090 515 530

Intensitat de c.c. admissible, en kA, per a cables d’aïllament sec :

Duració del curtcircuit (s) Seccions mm2 0,1 0,2 0,3 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 95 27,9 19,2 16,1 12,5 8,8 7,2 6,2 5,6 5,1 150 44,1 30,4 25,5 19,8 13,9 11,4 9,9 8,8 8,1 240 70,5 48,7 40,8 31,6 22,3 18,2 15,8 14,1 12,9 400 117,6 81,2 68,0 52,8 37,2 30,4 26,4 23,6 21,6


15

3.1.2 Posada a terra dels conductors En els extrems de la línia subterrània situada en els C.T. es col·locarà un

seccionador de posta a terra, que permetrà posar a terra els cables en cas de treballs o reparacions d’avaries, a fi d’evitar possibles accidents originats per l’existència de càrregues per capacitat. Les pantalles metàl·liques dels cables deuran d’estar en perfecta connexió amb el terra.

3.1.3 Entroncament aeri subterrani En la unió del cable subterrani amb la línia aèria s’hauran de tenir en compte les

següents consideracions : .- A sota de la línia aèria s’instal·laran un joc de seccionadors unipolars d’intempèrie de les característiques necessàries d’acord amb la tensió i la intensitat nominal del cable. Així mateix també serà necessari instal·lar sistemes de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric, constituït per parallamps autovalvulars.

.- A continuació dels seccionadors es col·locaran les caixes terminals

d’intempèrie que corresponen a cada tipus de cable. .- El cable subterrani, en la pujada a la xarxa aèria anirà protegit per un tub d’acer galvanitzat, que s’encastarà en la cementació del suport, sobresortint per sobre del nivell del terreny un mínim de 2,5 m. Al tub s’allotjaran les tres fases i el seu diàmetre interior serà 1,6 voltes el diàmetre de la terna de cables amb un mínim de 11 cm.

3.1.4 Creuaments i paral·lelismes

En el traçat de les rases existiran creuaments amb diferents vials del polígon, i en aquest cas els cables s’hauran de col·locar en l’interior de tubs protectors segons l’establert en la ITC-BT-21, recoberts de formigó en tota la seua longitud a una profunditat mínima de 0,80 m.

En el cas que es donen paral·lelismes amb conductors de baixa tensió, podran transcorre tots per la mateixa rasa paral·lelament mantenint una distància mínima de 0,25 m . En el cas que no es puguin respectar aquestes distàncies, el cable instal·lat més recentment es disposarà en l’interior de tubs. Sempre que sigui possible, els conductors de baixa tensió transcorreran per sobre dels conductors de mitja tensió. 3.2 RASES

3.2.1 Obertura i tancament en voreres i passos Les rases o canalitzacions es disposaran, en general, per terrenys de domini

públic, i en zones perfectament delimitades, preferentment sota les voreres. Es procurarà que aquestes siguin el més rectes possible i a poder ser paral·leles a referències fixes com línies en fatxades o voreres. Així mateix també s’haurà de tenir en compte els radis


16

de curvatura mínims dels cables, fixats pels fabricants i a respectar en els canvis de direcció.

Les rases per allotjar la línia de mitja tensió seran d’una profunditat mínima de

1,30 m i una amplada que permeti les operacions d’obertura i tesa, amb un valor mínim de 0,60 m. Quan la rasa hagi de discórrer per terrenys rocosos s’admetrà que la profunditat dels conductors sigui 2/3 de les indicades anteriorment.

Al fons de la rasa, que haurà de ser llis i lliure d’arestes, pedres, etc; es

col·locarà una capa d’arena de riu o mina d’un espessor de 10 cm, sobre la qual es dipositaran els cables a instal·lar, que es cobrirà amb una altra capa d’idèntiques característiques amb un espessor mínim de 15 cm; col·locant-se a sobre d’aquestes una protecció mecànica que podrà estar constituïda per maons, plaques de PVC o lloses de formigó, col·locats transversalment sobre el sentit de traçada del cable. A continuació es tindrà una altra capa, amb terra procedent de l’excavació, de 25 cm de gruix. Es cuidarà que aquesta capa estigui exempta de pedres i pedregots.

A sobre d’aquesta capa s’instal·larà una banda de polietilé de color groc-taronja

amb la que s’adverteix la presència de cables elèctrics; aquesta banda és la que figura en la recomanació UNESA 0205. Tant la protecció mecànica com la cinta d’advertència, es col·locaran per cada cable tripolar o terna d’unipolars. A es reomplirà la rasa amb terra procedent de l’excavació, deguent utilitzar per al seu piconament i compactació mitjos mecànics.

Finalment caldrà reconstruir el paviment del mateix tipus i qualitat de l’existent

abans de realitzar l’obertura. Quan per una rasa en vorera es col·loqui un cable de M.T. i un altre de B.T.,

aquest últim no es col·locarà al mateix plànol vertical. 3.2.2 Obertura i tancament en creuaments i vials En els creuaments de vials i casos especials els conductors s’allotjaran en tubs

adequats, fibrocement, PVC (IPXX7), etc., de superfície interna llisa essent el seu diàmetre 1,6 vegades el diàmetre del cable i 15 cm com a mínim. El nombre mínim de tubs a col·locar serà de tres, i quan s’ocupen diversos tubs en un creuament, serà precís disposar com a mínim d’un tub de reserva.

Si es dona el cas que les canalitzacions discorren paral·lelament a conduccions

de gas, aigua o telecomunicacions, etc; es guardarà una distància mínima de 50 cm o en el seu defecte l’indicat a la MI BT 006.

En creuaments amb altres serveis, la distància mínima serà de 25 cm. En els trams rectes i cada 15 o 20 m es construiran arquetes de formigó o maons

de dimensions adequades.


17

4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ 4.1 CONSIDERACIONS COMUNS ALS CENTRES S’utilitzaran centres de transformació S-131-c, prefabricats monobloc tipus caseta PFU per tal de realitzar la conversió de mitja a baixa tensió, a fi de poder alimentar tots els subministres amb una tensió de 400 V, tal i com indica la normativa de la companyia.

Els transformadors s’instal·laran segons la previsió de potència tal i com s’observa a la memòria de càlcul.

Una volta instal·lats els centres de transformació, passaran a ser propietat de la

companyia subministradora, IBERDROLA en aquest cas, per tal que en faci ús propi i dugui a terme un correcte manteniment de les instal·lacions.

4.1.1 Ubicació Els centres de transformació s’ubicaran seguint els següents criteris : .- Distribució de les càrregues : Els diferents centres de transformació es disposaran de manera que tindran que suportar càrregues similars per tal d’evitar la saturació d’un centre respecte l’altre. .- Longitud de la línia de B.T. : Els centres hauran d’estar situats en punts pròxims a les naus, de tal manera que la longitud de la línia des del quadre de B.T. del centre fins a la nau receptora d’aquesta més llunyana no superi els 262 metres, seguint les recomanacions de la companyia subministradora IBERDROLA. 4.1.2 Accessos L’entrada als centres de transformació es farà mitjançant una porta a la seva part frontal, que donarà accés a la zona d’aparells, on es troben les cel·les de mitja tensió, quadres de baixa tensió i elements de control del centre. Es garantirà que aquestos accessos no seran interromputs sense la conformitat de la companyia subministradora. 4.2 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ PREFABRICATS

4.2.1 Generalitats Els centres de transformació seran centres monobloc tipus caseta PFU d’ORMAZABAL. S’han escollit aquest model, degut a les coincidències de mides i característiques exigides per la companyia.


18

En quant a les característiques constructives l’ envoltant és de formigó vibrat i es composa de dues parts : una formada per el fons i les parets, que incorpora les portes i reixetes de ventilació natural, i una altra que constitueix el sostre.

Totes les armadures de formigó estan unides entre sí i al col·lector de terra, segons RU 1303, i les portes i reixetes presenten una resistència de 10KΩ respecte a la terra de l’envoltant. L’acabat estàndard es realitza amb pintura acrílica rugosa, de color blanc a les parets, i color marró al sostre, portes i reixetes.

L’edifici estarà dissenyat per suportar un vent de 120 km/h de velocitat (100

kg/m2) . Per a l’entrada i sortida de cables serà necessari disposar de tubs llisos, d’un

diàmetre no inferior a 15 cm. El seu nombre i situació serà fixat en cada cas. Després de col·locats els cables, els conductes deuran quedar perfectament segellats per impedir l’entrada de rosegadors.

El nombre de portes seran dos, una d’accés directe al transformador i l’altra per

al pas de personal i altres materials. La porta d’accés del personal i resta de material tindrà les dimensions següents :

- Amplada : 0,90 m - Alçada : 2,25 m

La porta del transformador tindrà les dimensions lliures :

- Amplada : 1,25 m - Alçada : 2,25 m

4.2.2 Dimensions del centre Centres fins a 24 kV PFU-5

Longitud (mm) 5600 Amplada (mm) 2600 Alçada (mm) 3010

Superfície (m2) 14,6

Dimensions

Exteriors

Alçada vista (mm) 2465 Longitud (mm) 5400 Amplada (mm) 2400 Alçada (mm) 2360

Dimensions

Interiors Superfície (m2) 13


19

4.2.3 Ventilació La ventilació de l’interior del centre de transformació, es realitzarà per circulació natural de l’aire, a través de finestres situades en la part superior i inferior de forma que la corrent de l’aire incideixi directament sobre el transformador. Els forats de ventilació estaran protegits per reixetes metàl·liques impedint d’aquesta el pas de petits animals i de forma essent directament accessibles des de l’exterior, no puguin donar lloc a contactes inadvertits al introduir per ells objectes metàl·lics. Hauran de tenir també la forma adequada de manera que no entri l’aigua a l’interior, a més els forats de ventilació han de tenir un disseny i unes dimensions suficients per evitar la condensació i assegurar la refrigeració del transformador. En el cas de que no fora possible la ventilació natural, es podran utilitzar sistemes de ventilació forçada. Els conductes de ventilació forçada deuran disposar de tancaments automàtics per a la seva actuació en cas d’incendi. 4.2.4 Proteccions Proteccions en mitja tensió Proteccions contra sobreintensitats

Els transformadors estaran protegits contra les sobreintensitats de curtcircuit, per mitjà de tallacircuits fusibles, de 63 A segons indicacions de la companyia en ralació a la potència del transfomador. Proteccions contra sobretensions Fet que la línia subterrània de M.T. procedeix d’una conversió aèria subterrània, la protecció contra sobretensions es col·locarà en el punt on es fa la conversió, utilitzant per aquest parallamps de resistència variable. Protecció del transformador contra sobrecàrregues El transformador quedarà protegit contra sobrecàrregues mitjançant un detector de la temperatura del mitjà refrigerant, que actuarà sobre la bobina de dispar de l’interruptor de protecció corresponent. Proteccions en baixa tensió Les proteccions en baixa tensió estaran formades per :

.- Un dispositiu de seccionament que estarà intercalat en la connexió de cada transformador al quadre de baixa tensió.

.- Bases porta-fusibles amb dispositiu de tall ( pol a pol ) .- Circuits auxiliars de control i senyalització. .- Envoltant adequada.


20

A la sortida de baixa tensió es disposarà de tallacircuits fusibles de la classe gI (norma UNE 21-103-80) de 315 A segons normativa pròpia de la companyia subministradora. Aquestos deuran ser selectius amb els situats en el seu mateix circuit, inclosos els existents en la M.T. 4.2.5 Connexionat Connexionat en mitja tensió Els embarrats d’unió de les cel·les, seran de conductors de coure o alumini, per a una intensitat nominal de 400 A. La connexió dels transformadors es realitzarà amb cable unipolar de coure amb aïllament sec termoestatble, de la sèrie 12/20 kV i secció 1x25 (Cu) mm2. Connexionat de baixa tensió Els cables de connexió entre els borns de baixa tensió de cada transformador i el quadre de distribució, seran d’alumini, aïllats amb PRC de tensió nominal d’aïllament 0,6/1 kV i de les seccions que es defineixen a continuació :

Tensió Classe B2 Secció (mm2)

Potència transformador (kVA)

Intensitat (A)

Fase Neutre 630 960 3 x 240 2 x 240

La unió dels cables, als borns del transformador i al quadre de B.T. s’efectuarà mitjançant terminals bimetàl·lics Al-Cu. 4.2.6 Instal·lacions auxiliars Enllumenat

S’establiran els punts de llum necessaris per a una correcta il·luminació de tot el recinte del centre de transformació, de forma que la substitució de les làmpades pugui realitzar-se amb facilitat.

L’accionament i protecció de la instal·lació constarà d’un conjunt compost de caixa, interruptor de tall omnipolar amb portafusibles i fusibles.

En el cas de portes d’una sola fulla, l’interruptor d’enllumenat es col3locarà junt

a la porta i al costat contrari de les frontisses a una alçada de 1,20 m. Si la porta és de dues fulles, l’interruptor de l’enllumenat es col·locarà junt a les frontisses de la fulla que obri en primer lloc, i la mateixa alçada que en el cas d’una sola fulla.


21

4.2.7 Instal·lacions de posta a terra Amb el sistema de posta a terra es pretén limitar les tensions que puguin produir-se per qualsevol defecte de la instal·lació o de la xarxa unida a ella, permetent així l’actuació de les proteccions. La instal·lació de posta a terra es realitzarà de forma que cap punt normalment accessible des de l’interior o exterior del centre de transformació pugui resultar perillós tant per a les persones com per als circuits de menor tensió del centre de transformació, acomplint la instrucció tècnica complementaria MIE-RAT 13. Magnituds a considerar Intensitats màximes de defecte a terra La intensitat màxima de defecte a terra a la xarxa general de mitja tensió serà facilitada per IBERDROLA. Aquesta intensitat generalment està limitada per reactàncies de posta a terra de 500 A. S’adopta com a temps màxim d’actuació de les proteccions de sobreintensitat per a les intensitats indicades anteriorment, el de 0,7 segons. Aïllament dels circuits de baixa tensió Els valors mínims de les tensions suportades a la ona de xoc i a 50 Hz per al material B.T. entre parts actives i masses, són les següents :

CIRCUIT B.T.

TENSIÓ SUPORTADA A IMPULSOS TIPUS RAIG 1,2/50 µs (VALOR DE CRESTA) (V)

TENSIÓ SUPORTADA A 50 Hz DURANT UN MINUT (VALOR

EFICAZ) (V) d’utilització 1.500

Del C.T. 20.000 10.000 Disseny de la instal·lació de terres El sistema de terres estarà constituït exclusivament de coure, bé amb cable de 50 mm2 de secció o bé amb vareta de coure de 8mm de diàmetre i piques cilíndriques d’acer-coure. Posta a terra de protecció Amb la posta terra de protecció es limitaran eventualment la tensió a terra d’aquelles parts de la instal·lació elèctrica, normalment sense tensió, però que poden ser posades en tensió a causa d’un defecte. Aquesta compren la posta a terra de : .- Les masses dels circuits M.T. .- Les masses dels circuits B.T. .- Embolcall o pantalles conductores dels cables M.T.


22

.- Pantalles, enreixats o portes metàl·liques de protecció contra contactes directes .- Armadures metàl·liques de solera .- Cuba del transformador Posta a terra de servei Es tracta de les unides a un o diversos punts determinats del circuit elèctric o aparells, amb la finalitat de permetre el funcionament d’aquestos o un funcionament més regular i segur del circuit. Compren les postes a terra de : .- Parallamps M.T. .- Borns de posta aterra dels transformadors d’intensitat de B.T. .- Neutre dels circuits de B.T. .- Seccionadors de posta a terra .- Borns de terra dels detectors de tensió Sistema de posta a terra Existeixen dos sistemes de posta a terra : .- Sistema de posta a terra comú .- Sistemes de posta a terra separades El sistema elegit en aquesta cas serà el segon, pel fet que per adoptar el sistema de posta aterra comú, caldria que existís una xarxa de M.T. subterrània amb els embolcalls o pantalles posats a terra, constituint una malla equipotencial de manera que la resistència del sistema fora inferior a 1 O. El sistema de postes a terra separades consisteix en establir una posta a terra general del CT de o de masses, al que es connectaran els diferents elements i aparells , a excepció del neutre dels circuits de B.T. que es connectarà a l’altra posta a terra. Els valors de la resistència de terra de la toma de terra de les masses serà la següent :

INTENSITAT DE DEFECTE A TERRA RESISTÈNCIA DE TERRA DE LES TOMES DE TERRA

500 A Rm = 20 O 1.000 A Rm = 10 O


23

4.2.8 Transformadors Els transformadors seran de refrigeració natural, en bany d’oli, regulació en el debanat primari mitjançant dispositiu commutador a accionar sense tensió, complint la Recomanació UNESA 5201 i l’indicat al capítol III de la NT-IMBT 1400/0201/1 .- Potència 630 kVA .- Tensió primària 20.000 V .- Tensió secundària 400-231 V .- Tensió de c.c. 4% .- Servei continu .- Regulació ± 2,5 % ± 5 % .- Grup de connexió D yn 11 .- Nivell d’aïllament Tensió d’assaig a ona de xoc 1,2/50 s 125 kV Tensió d’assaig a 50 Hz 1 min 50 kV 4.2.9 Característiques dels aparells d’alta tensió Descripció de les cel·les SF6 Les cel·les SF6 estan formades per les següents parts : .- Base i frontal : L’altura i disseny d’aquesta base permet el pas de cables entre cel·les sense necessitat de fossa, i presenta l’esquema unifilar del circuit principal i eixos d’accionament de l’aparellatge a l’alçada idònia per a la seua operació. Igualment l’alçada d’aquesta base facilita la connexió dels cables frontals d’alimentació. La part frontal inclou, en la seua part superior, la placa de característiques elèctriques, la mira per al manòmetre, l’esquema elèctric de la cel·la i els accessos als accionaments de comandament, en la part inferior es troben les tomes per a làmpades de senyalització de tensió i el plafó d’accés als cables i fusibles. En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la, que permeti la connexió a la mateixa del sistema de terres i de les pantalles dels cables. .- Cubeta : La cubeta, fabricada amb acer inoxidable de 2 mm d’espessor, conté l’interruptor, l’embarrat i portafusibles, el gas SF6, es troben al seu interior a una pressió absoluta d’1,3 bars ( excepte en casos especials). El segellat de la cubeta permet el manteniment dels requisits d’operació segura durant més de 30 anys, sense necessitat de reposició de gas. Aquesta cubeta conta amb un dispositiu d’evacuació de gasos que, en cas de l’arc intern, permeti la seua sortida cap a la part del darrere de la cel·la, evitant així, amb


24

l’ajuda de l’alçada de les cel·les, la seua incidència sobre les persones, cables o l’aparellatge del centre de transformació. .- Interruptor, seccionador i seccionador de posta a terra : L’interruptor disponible en el sistema CGM tenen tres posicions : - Connectat - Seccionat - Posta a terra L’actuació d’aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d’accionament sobre dos eixos diferents, un per a l’interruptor (que commuta entre les posicions d’interruptor connectat i interruptor seccionat) i un altre per al seccionador de posta a terra del cables de l’escomesa (que commuta entre les posicions de seccionat i posta a terra). .- Comandament : Els comandaments d’actuació són accessibles des de la part frontal, poden ser accionats de forma manual o motoritzada. .- Fusibles (Cel·la CMP-F) : Els fusibles es munten a sobre d’uns carros que s’introdueixen en els tubs portafusibles de resina aïllant, que són perfectament estancs respecte al gas i de l’exterior. L’actuació d’aquestos es produirà per fusió d’un dels fusibles o quan la pressió interna dels tubs portafusibles s’elevi, degut a la fallada en un dels fusibles o al calentament excessiu d’aquestos. .- Connexió entre els centres : La connexió elèctrica i mecànica entre cel·les es realitza mitjançant un element que es denomina conjunt d’unió patentat per ORMAZABAL, que permet la unió de l’embarrat de les cel·les del sistema CGM fàcilment i sense necessitat de reposar el gas SF6. El conjunt d’unió està format per tres adaptadors elastomètics endollables que muntats entre les sortides dels embarrats existents als laterals de les cel·les a unir, donen continuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per mitjà de les corresponents capes semiconductores. .- Connexió de cables : La connexió dels cables als passatapes corresponents en les cel·les es realitzarà mitjançant terminals endollables apantallats de la marca ELASTIMOLD, tipus M-400LR.


25

.- Enclavaments : Els enclavaments inclosos a totes les cel·les CGM pretén impedir : - Connectar el seccionador de posta a terra amb l’aparell principal tancat, i que no es pugui tancar aquest si el seccionador de posta a terra està connectat. - Llevar la tapa frontal si el seccionador de posta a terra està obert, i al inversa, que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal hagi sigut extreta. .- Característiques elèctriques : Cel·les de línia CGM-CML

Nivell d’aïllament Intensitats Freq. Industrial 50 HZ (1 min)

Impuls tipus raig

Tensió Nominal

(kV)

A terra i entre fases (kV)

A la dist. de seccionament

(kV)



(kV)

Intens. Nominal

(A)

Intens. de

curta durada

(kA)

Capacitat

de tancament

(kA)

24 50 60 125 145 400 16 40 Cel·les de protecció CGM-CMP-F

Nivell d’aïllament Intensitats Freq. Industrial 50 HZ (1 min)

Impuls tipus raig

Tensió Nominal

(kV)



(kV)



(kV)

Intens. Nominal

(A)

Intens. de

curta durada

(kA)

Capacitat de

tancament abans/desp de fusibles

(kA) 24 50 60 125 145 400 16 40/2,5

.- Dimensionat de l’embarrat : Les cel·les fabricades per ORMAZABAL han sigut sotmeses a assatjos per a certificar els valors indicats en les plaques de característiques, per la qual cosa no es necessari realitzar càlculs teòrics ni hipotètics de comportament de cel·les.


26

Les cel·les elegides per al centre de transformació tenen les següents característiques elèctriques :

Tensió

Nominal

(kV)

Tensió màx. de servei

(kV)

Intensitat nominal

(A)

Tensió d’assaig a

50 Hz (1min) (kV)

Tensió d’assaig tipus raig

(kV)

Intensitat tèrmica

(kA)

Intensitat dinàmica

(kA)

20 24 400 50 125 16 40 Les principals característiques de l’embarrat utilitzat a les cel·les CGM són : - Està constituït a base de platines de coure electrolític dur de 50x5 mm - Està calculat per a suportar un curtcircuit en el tancament de 16 kA, durant 1 s - Intensitat nominal permanent de 400 A - Embarrat col·lector de terra a base de platina de coure de 30x3 mm al llarg de la cel·la .- Comprovació per densitat de corrent : La comprovació per densitat de corrent té per objectiu verificar que el conductor indicat és capaç de conduir el corrent nominal màxim sense superar la densitat màxima admissible per al material de l’embarrat. Això, a més de mitjançant càlculs teòrics, pot comprovar-se realitzant un assaig d’intensitat nominal que, amb objecte de disposar del suficient marge de seguretat, es considerarà que és la intensitat del bucle, que en aquest cas és de 400 A. Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 93101901 realitzat per els laboratoris ORMAZABAL. .- Comprovació per sol·licitud electrodinàmica : La intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2,5 vegades la intensitat eficaç de curtcircuit :

Icc (din) = 2,5x Iccp

Icc (din) = 2,5x10,1= 25,25 kA < 40kA

.- Comprovació per sol·licitud tèrmica : La comprovació tèrmica té per objecte demostrar no es produirà un escalfament excessiu de la cel·la per efecte d’un curtcircuit. Aquesta comprovació es pot realitzar mitjançant un assaig segons la normativa vigent. En aquest cas, la intensitat considerada és la eficaç de curtcircuit, el valor de la qual és :

Icc (ter) = 10,1 kA < 16 kA


27

.- Característiques tècniques de les cel·les modulars SF6 : Cel·les de línia : Les cel·les d’entrada/sortida 1 i 2 seran del tipus CGM-CML (interruptor-seccionador). És una cel·la amb envoltant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de Un= 24 kV i In= 400, amb unes dimensions de 300 mm d’amplada, 940 mm de profunditat i 1600 mm d’alçada. Aquestes cel·les estaran preparades per a la connexió de cable sec monofàsic de 240 mm. La cel·la CML d’interruptor-seccionador, o cel·la de línia, està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora al seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a terra dels conductors de l’escomesa inferior frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitius per a detecció de tensió en els cables d’alimentació. Cel·la de protecció : La cel·la CGM-CMP-F és la cel·la encarregada de protegir el transformador mitjançant tres fusibles de 40 A, amb una tensió assignada de 24 kV. És una cel·la amb una envoltant metàl·lica fabricada per ORMAZABAL, amb dimensions idèntiques a la cel·la de línia i amb Un= 24 kV i In= 400 A (200 A a la sortida inferior).

La cel·la CMP-F d’interruptor-seccionador, o cel·la de línia, està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora al seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a terra dels conductors de l’escomesa inferior frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitius per a detecció de tensió en els cables d’alimentació. .- Elecció dels fusibles : La protecció en MT del transformador es realitzarà utilitzant una cel·la d’interruptor amb fusibles, essent aquestos els que efectuaran la protecció enfront dels possibles curtcircuits. Aquestos fusibles realitzaran la seua funció de protecció de manera ultraràpida, molt inferiors que els interruptors automàtics, ja que eviten inclús el pas del màxim de les corrents de curtcircuit per tota la instal·lació. El transformador estarà protegit per tres fusibles, un per fase, d’intensitat nominal 40 A, sent funció de la potència del transformador. Els fusibles han sigut seleccionats per assegurar que : - Permetin el funcionament continuat a la intensitat nominal.


28

- No disparin durant l’arrancada en buit dels transformadors, temps en el qual la intensitat és molt superior a la nominal, i d’una durada intermitja. - No disparin quan es produeixin corrents d’entre 10 i 20 vegades la nominal, sempre que la seua duració sigui inferior a 0,1 s, evitant així que els fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministrament. No obstant, els fusibles no constitueixen una protecció suficient contra les sobrecàrregues, que tindran que ser evitades incloent-hi un relé de protecció de sobrecàrregues, o en el seu defecte una protecció tèrmica del transformador.


29

5. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ 5.1 DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS La línia de B.T. partirà des de els diferents transformadors instal·lats, amb una tensió de 400 V entre fases a una freqüència de 50 Hz, fins a les diverses naus a alimentar. Des dels transformadors 1, 2 i 3 partiran quatre línies mentre que des dels transformadors 4 i 5 tant sols ho faran tres. La relació es pot observar a la següent taula :

Transformador Línia Nau que alimenta Línia 1 25-26 Línia 2 37-38 Línia 3 27-28

Transformador 1

Línia 4 39-40 Línia 1 29-30 Línia 2 41-42 Línia 3 31-32

Transformador 2

Línia 4 43-44 Línia 1 33-34 Línia 2 45-46 Línia 3 35-36

Transformador 3

Línia 4 47-48 Línia 1 9-12 Línia 2 5-8

Transformador 4

Línia 3 1-4 Línia 1 13-16 Línia 2 17-20

Transformador 5

Línia 3 21-24 Segons denominació d’IBERDROLA la línia subterrània de B.T. serà del tipus SG, constituïda per cables amb aïllament de polietilé reticulat i coberta de PVC. La denominació de BT SG ve determinada per les següents característiques principals : BT : Tensió nominal de 230/400 V S : Línia subterrània G : Xarxa general Aquesta línia discorrerà per les rases obertes per a tal fi, amb possible coincidència amb conductors de mitja tensió, per a la qual cosa s’hauran de prendre les mesures convenients.


30

5.1.1 Característiques dels conductors S’utilitzaran conductors d’alumini, segons recomanació UNESA 3304, i de

coure o alumini per al neutre, de les següents característiques : .- Secció dels conductors de fase : 95, 150 i 240 mm2 .- Secció del conductor neutre : 50, 95 i 150 mm2 d’alumini i 50, 95 mm2 coure .- Aïllament : sec termoestatble de polietilé reticulat i coberta de PVC .- Tensió nominal : 0,6/1 kV

Totes les línies seran de quatre conductors, tres per a les fases i un per al neutre. Les connexions dels conductors subterranis s’efectuarà seguint mètodes o sistemes que garanteixin una perfecta continuïtat del conductor i del seu aïllament. Les derivacions a aquestes xarxes seran realitzades des de caixes de derivació situades per sobre de la rasant del terreny. Les línies seran de secció constant en tot el seu recorregut, essent aquesta de 240 mm2, ja que la companyia subministradora en la seua normativa pròpia, obliga que per a centres de transformació de 630 kVA, les sortides en baixa tensió es facin amb conductors de la secció indicada en més a dalt. Per a la elecció d’un tipus de cable s’hauran de tenir en compte, en general, quatre factors principals : .- Tensió de la xarxa i el seu règim d’explotació .- Intensitat a transportar en determinades condicions de la instal·lació .- Caigudes de tensió en règim de càrrega màxima prevista .- Intensitat i temps de curtcircuit Les característiques dels conductors a títol orientatiu són les següents :

Secció R-20º C X I K(cos f =0,8) K(cos f =0,9) mm2 O/km O/km A 95 0,320 0,076 260 0,2611 0,2471 150 0,206 0,075 330 0,1816 0,1678 240 0,125 0,070 430 0,1229 0,1100

A aquestos valors orientatius caldrà aplicar els coeficients de reducció segons l’especificat a la MI BT 007. Per ajustar la secció caldrà tenir en compte les següents consideracions : a) Intensitat màxima per el cable : En funció de la potència dels transformadors utilitzats, la companyia subministradora té normalitzades unes seccions del conductor i el fusible de protecció corresponent per a cada secció, com es pot observar en la següent taula :


31

b) Caiguda de tensió : La caiguda de tensió en cap cas podrà ser superior al 5%. Per a la adequada protecció dels cables contra sobrecàrregues, mitjançant fusibles de la classe gI (Norma UNE 21-103-80) s’indica en el següent quadre la intensitat nominal dels mateixos :

Cables Intensitat màx. admisible In fusible (A) RV 0,6/1 kV 3 x 95 + 1 x 50 Al 325 A 200 RV 0,6/1 kV 3 x 150 + 1 x 95 Al 415 A 250 RV 0,6/1 kV 3 x 240 + 1 x 150 Al 540 A 315

Per a la protecció del conductor amb fusibles contra curtcircuits, es deurà de

tindré en compte la longitud de la línia que realment protegeix i que s’indica en el següent quadre en metres :

Intensitat nominal del fusible (A)

Cables 100 125 160 200 250 315 RV 0,6/1 kV 3 x 95 + 1 x 50 Al 387 295 238 182 RV 0,6/1 kV 3 x 150 + 1 x 95 Al 649 494 399 305 236 RV 0,6/1 kV 3 x 240 + 1 x 150 Al 917 699 564 432 333 262

Totes aquestes longituds es consideraran partint del quadre de BT des del centre de transformació.

5.1.2 Característiques tècniques de les sortides Les principals característiques tècniques de les sortides són :

CT Sortida Potència (kW) Longitud (m) C.d.t. % 1 115,50 234 2,99 2 115,50 62 0,80 3 115,50 221 2,83

CT 1

4 115,50 48 0,61 1 115,50 231 2,96 2 115,50 59 0,76 3 115,50 223 2,86

CT 2

4 115,50 50 0,64 1 115,50 232 2,97 2 115,50 60 0,77 3 115,50 224 2,87

CT 3

4 115,50 52 0,67 1 138,60 50 0,77

CT 4 2 138,60 169 2,60


32

3 131,00 241 3,50 1 138,60 139 2,14 2 138,60 45 0,69

CT 5

3 138,60 100 1,54

Com s’ha dit en punts anteriors, la secció dels conductors serà de 240 mm2 i la distribució es farà per mitjà de rases amb els conductors directament soterrats. Aquestes línies partiran des del quadre de distribució de baixa tensió del transformador fins a la caixa general de protecció de cadascuna de les naus.

5.1.3 Elements constitutius de la xarxa La xarxa de BT estarà constituïda pels elements següents : .- Quadre de distribució de baixa del transformador .- Caixa de seccionament i caixa general de protecció

Les sortides de Baixa Tensió del centre de transformació aniran protegides amb quadres modulars de distribució en baixa tensió amb unes característiques definides en les Recomanacions UNESA 6302B. Aquestos quadres a més també hauran d’estar homologats per la companyia elèctrica subministradora i els seus elements principals seran els que es descriuen a continuació : .- Unitat funcional d’embarrat : constituïda per dos tipus de barres, les verticals d’arribada, que tindran com missió la connexió elèctrica entre els conductors procedents del transformador i l’embarrat horitzontal; i les barres horitzontals o repartidores que tindran com a missió el pas de l’energia procedent de les barres verticals per a ser distribuïda en les diferents sortides. La intensitat nominal de cadascuna de les sortides serà de 400 A. .- Unitat funcional de seccionament : constituïda per quatre connexions de platines lliscants que podran ser maniobrades fàcil i independentment amb una sola ferramenta aïllada. .- Unitat funcional de protecció : constituïda per un sistema de protecció format per bases tripolars amb curtcircuits fusibles de tipus gI de 315 A. .- Unitat funcional de control : estarà situada a la part superior del mòdul de l’escomesa i els aparells que contingui així com la seua disposició hauran d’estar homologats per la companyia subministradora. La caixa de seccionament s’instal·larà en un nínxol de les següents característiques :

- Profunditat : > 30 cm


33

- Alçada : 1,05 cm + CGP - Amplada : 0,30 cm + CGP

La CGP a instal·lar deu ser del tipus d’esquema 10 permeten l’entrada i sortida de línia, i la sortida per a l’abonat. Les platines on es connectaran els conductors seran de coure de 30 x 4 mm i estaran situades a la part inferior de la caixa de seccionament. Aquestes platines (d’entrada i sortida) estaran connectades mitjançant fulles de tall o seccionament. Les principals característiques de les caixes de seccionament són : .- Dimensions exteriors, depenent del fabricant :

- Amplada : 163-155 mm - Alçada : 580-435 mm - Fondària : 163-155 mm

.- Característiques elèctriques : Tensió nominal (V) Tensió d’assaig a

50 Hz (kV) Tensió d’assaig tipus raig (kV)

Intensitat de cc (kA) Grau protecció

440 2,5 8 20 IP-437 Els conductors estaran connectats al quadre de BT i a la caixa de distribució mitjançant terminals bimetàl·lics CU-Al. Aquestos terminals admeten una intensitat màxima de 430 A per a conductors de secció 240 mm2.

5.1.4 Instal·lació de posta a terra La continuïtat del neutre quedarà assegurada en tot moment a la xarxa de

distribució, excepte que la interrupció es realitzi mitjançant unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzats i que tant sols podran ser maniobrats amb ferramentes adequades, no deguent, en aquest cas, ser seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases, ni connectades aquestes sense haver-ho sigut prèviament el neutre.

La posta a terra del neutre de la xarxa de BT serà independent a la de terra del

CT ja que la tensió de defecte V’d=6.245,88 és superior a 1.000 V. Es realitzarà amb cable aïllat (RV-K 0,6/1 kV) sota tub i independent a la xarxa,

amb seccions mínimes de coure de 50 mm2, unit a la platina del neutre del quadre de BT. El conductor del neutre a terra s’instal·larà a una profunditat de 60 cm, podent ser instal·lat en qualsevol de les rases de BT.


34

De la mateixa manera, el conductor neutre de cadascuna de les sortides es connectarà a terra al llarg de la xarxa en les diverses caixes de seccionament. Aquesta connexió es realitzarà mitjançant piquetes de 2 m d’acer-coure, connectades amb el cable de coure despullat de 50 mm2 i terminal a la platina del neutre. Les piquetes podran clavar-se a l’interior de les rases de BT.

Una volta connectades totes les postes a terra, el valor de la resistència de posta

a terra general haurà de ser inferior a 37 O segons MIE BT 023.


35

6. TRAÇAT DE LES XARXES SUBTERRÀNIES DE MT I BT 6.1 OBERTURA DE RASES El traçat de les línies serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seua longitud a voreres i façanes dels edificis, vigilant que no afecti a les cementacions dels mateixos. Abans d’iniciar l’obertura de les rases es realitzaran les proves adients cada 6 o 8 m, amb la fi de comprovar els serveis existents i determinar la millor ubicació per a la tesa. Al marcar el traçat de les rases es tindrà molt en compte el radi mínim de curvatura que hi ha que respectar en els canvis de direcció. El radi de curvatura d’un cable o terna de cables de MT ha de ser superior a 30 vegades el seu diàmetre durant la tesa i a 15 vegades el seu diàmetre una volta instal·lat, en el cas de BT seran de 20 i 10 vegades els diàmetres dels cables respectivament. Per a les seccions normalitzades dels cables, els radis mínims de curvatura són : .- Cables de MT :

Secció (mm2) Diàmetre exterior aprox. (mm)

Radi mínim de curvatura de tesa (mm)

Radi mínim de curvatura instal·lat (mm)

150 37,7 1131 565,5 240 41,5 1245 622,5 400 48,5 1455 727,5

.- Cables de BT :

Secció (mm2) Diàmetre exterior aprox. (mm)

Radi mínim de curvatura de tesa (mm)

Radi mínim de curvatura instal·lat (mm)

50 14 280 140 95 18 360 180 150 21 420 210 240 27 540 270

Sempre que sigui possible es deixaran ponts cada 10 m a mode d’apuntalament natural amb la fi d’evitar despreniments de terres, sobre tot en dies de pluja.

L’obertura de rases es realitzarà preferentment a màquina excepte quan no sigui

possible, que s’optarà per una obertura manual. El fons de les rases deurà estar en terreny ferm per evitar possibles corriments

degut als esforços d’estirament dels cables.


36

Es procurarà deixar, si es possible, un pas de 0,5 m entre la rasa i les terres extretes, a fi de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar la caiguda d’aquestos dins les rases. La terra s’haurà de mantenir neta d’escombriaires.

Les dimensions de les rases seran de 0,9x0,4 m per a la xarxa de MT i 0,7x0,4 m

per a la xarxa de BT. Per a realitzar el creuament de vials i carrers, les rases tindran unes dimensions de 1,10x0,4 m i 0,9x0,4 m respectivament.

6.2 CONSTRUCCIÓ DE TUBS DE FORMIGÓ Els tubs de formigó s’instal·laran en els creuaments de carrers, sempre es deixarà un tub lliure de reserva per a possibles ampliacions. Els tubs seran de polietilé (PE) de doble paret, interior llisa i exterior corrugada, amb un diàmetre exterior mínim de 160 mm i interior de 135 mm per a la xarxa de MT i 140 mm i 116 mm respectivament per a la xarxa de BT. Tindran una resistència a la compressió superior a 450 N. Les rases on es col·locaran els tubs deuran estar obertes en la seua totalitat per a poder donar una lleugera pendent, i així evitar l’acumulació d’aigua a l’interior dels tubs. Quan la longitud dels tubs sigui superior a 100 m en MT o 50 m en BT i en els canvis de direcció amb angles superiors a 60º s’instal·laran arquetes de registre amb la fi de no sotmetre els cables a excés d’esforç de tracció i facilitar els treballs de tesa. Els tubs disposaran d’encaixos que eviten la possibilitat d’escataments interns contra els bordes durant la tesa. A més a més s’encaixaran tenint en compte el sentit de tirada dels cables. El bloqueig dels tubs es realitzarà amb formigó de resistència H-100 quan provingui de planta o amb una dosificació de ciment de 200 kg/m3 quan es realitzi a peu d’obra, evitant que aquesta s’introdueixi a l’interior dels tubs per els encaixos. Una volta acabats els tubs, es procedirà a la neteja del seu interior fent passar una esfera metàl·lica de diàmetre lleugerament inferior al del tub, amb la fi d’eliminar les possibles filtracions de ciment i posteriorment, de forma similar, una granera o bossa de draps, per tal d’agranar els residus que puguin quedar. Els tubs quedaran segellats amb espumes expansibles impermeables i ignífugues.


37

6.3 TESA DELS CABLES La tesa dels cables és la operació més crítica en la instal·lació d’una línia subterrània de MT o BT ja que es poden produir avaries o danys, per això la tesa i protecció de cables s’efectuarà sempre en presencia del director de l’obra. Abans d’iniciar la tesa en si, s’estudiarà quin és el lloc més adequat per a col·locar la bobina, la qual estarà suspesa a uns 0,15 m per mitjà d’una barra o eix que passarà pel forat central. L’extracció del cables es realitzarà fent rotar la bobina i tirant del cable per la part superior. Al llarg de tota la rasa es col·locaran rodets giratoris que puguin girar lliurement a distàncies de 3 a 6 m. L’entrada del conductor dins la rasa serà mitjançant una pendent suau. En l’interior de les rases es disposarà una base d’arena fina. Una volta els cables estiguin dins les rases, aquestos tant sols podran ser desplaçats lateralment a mà, sense palanques o altres útils. Els cables aniran encintats cada 1,5 m per evitar que puguin moure’s degut als esforços electrodinàmics generats per un curtcircuit. Quan la temperatura sigui inferior a 0º no serà possible realitzar cap tipus de tesa, degut a la rigidesa que pren l’aïllament. L’esforç màxim de tracció que poden suportar els cables de MT és de 3 daN/mm2, i en cap cas l’esforç total al cable podrà superar els 2500 daN. Per a realitzar la tesa en les corbes es col·locaran diversos rodets, evitant que el cable sofreixi esforços de tracció, la màxima tracció admissible en trams amb corbes és de 450xR (daN), essent R el radi de curvatura del conductor.

6.4 TESA EN TUBS

Abans d’iniciar la instal·lació dels conductors en l’interior és necessari netejar els tubs per tal que no quedin cantons vius ni arestes que puguin malmetre els conductors, i que els diversos tubs estiguin alineats correctament. Durant la tesa hi ha que protegir el cable de les boques del tub per evitar danys a la coberta, col·locant un rodet a l’entrada i un munt d’arena a la sortida, de manera que s’obligui al conductor a sortir per la part mitja sense suportar-se a la vora del tub. Una volta instal·lat el conductor deuran tapar-se les boques dels tubs per evitar l’entrada de gasos i rosegadors. Es col·locarà un circuit per cada tub per reduir la reactància.


38

6.5 TAPAT I COMPACTACIÓ

Una volta realitzada la tesa i protecció dels cables es procedirà al tapat i compactat de les rases procedint com es segueix : el replè de les rases s’efectuarà en capes successives de 0,15 m d’espessor, els quals seran compactats, amb la fi de que el terreny quedi suficientment consolidat. En la compactació del replè es deu assolir una densitat mínima del 95%. La protecció dels cables es realitzarà mitjançant plaques de polietilé (PE). Per damunt de les plaques de PE i a 0,2 m com mínim es col·locarà una cinta de color groc que advertirà de l’existència de conductors elèctrics d’acord amb la RU 0205. Si a l’efectuar l’excavació s’observa que la terra conté runes, escombraries o té abundància de pedres, no s’utilitzarà aquesta terra per al replè, aportant-ne de nova.

6.6 CREUAMENTS I PARAL·LELISMES

La distància mínima a mantenir entre conductors de MT i BT serà de 0,25 m. La distància del punt de creuament dels empalmes serà d’1 m.

En els casos que no puguin respectar-se aquestes distàncies, el conductor que

sigui tes en últim lloc, es disposarà separat mitjançant divisions d’adequada resistència mecànica.

No es preveuen altres tipus de creuaments o paral·lelismes ja que, al ser una

zona on no existeixen cap altre tipus d’instal·lacions o serveis.


39

7. CÀLCUL LUMINOTÈCNIC 7.1 OBJECTIUS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC Els càlculs d’enllumenat o luminotècnics, es refereixen tant sols i exclusivament a les magnituds fotomètriques i als factors que determinen el sistema d’enllumenat més adequat a cada situació. El resultat d’aquestos condueix a determinar la previsió de càrregues i potència elèctrica a instal·lar, així com la fixació i connexions del nombre de llumeneres que constitueixen els receptors de la instal·lació elèctrica. El projecte d’il·luminació és molt més ampli. Abasta un conjunt de factors tècnics i econòmics, entre els quals cal destacar : - Condicions determinants. Com són les tasques a desenvolupar, dimensions i característiques físiques de lloc a il·luminar. - Propietats del color de les fonts de llum a utilitzar, així com les característiques i la reproducció del color dels objectes a il·luminar.

- Càlculs de l’enllumenat o luminotècnics pròpiament dits. Determinació del nombre i distribució de llumeneres a instal·lar. - Muntatge i manteniment que garanteixin la màxima eficàcia de la instal·lació de l’enllumenat. - Verificació i avaluació per veure si s’han aconseguit els objectius del projecte, tant el la part fotomètrica com en la econòmica. En el cas d’una instal·lació d’enllumenat públic es té com a objectiu fonamental proporcionar durant les hores de falta de llum natural, unes condicions de visibilitat que permetin la utilització de les zones públiques per part dels ciutadans sense risc per a la seua seguretat i benestar físic. La influència de l’enllumenat en les condicions d’ús dels espais contribueix decisivament a la : - Reducció de la gravetat i del nombre d’accidents - Increment de la seguretat de les persones i dels bens. És evident que una il·luminació adequada millora les condicions de vigilància i constitueix un element de dissuasió dels actes de vandalisme i delinqüència. - Augment de la comoditat de conductors i vianants. El menor esforç visual i la major amplitud del camp de percepció faciliten les actuacions de tots els usuaris de les vies públiques, tant en activitats laborals com d’oci.

L’objectiu d’aquest projecte és dur a terme l’enllumenat públic del polígon industrial Portal del Mediterrani, tant en els carrers principals com en els secundaris.


40

7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ Les Normes i Reglaments que s’han tingut en compte per a la realització de l’enllumenat són segons valors orientatius de la DIN 5044 i les recomanacions del Comitè Internacional per a l’Enllumenat. 7.3 CEMENTACIONS DELS PUNTS DE LLUM Les cementacions dels punts de llum seran de formigó H-200, determinant les seves dimensions segons el punt de llum. Per a les cementacions dels punts de llum s’utilitzaran quatre perns d’anclatge que seran d’acer F-111, segons la Norma UNE 36011, doblats en forma d’U i galvanitzats, amb rosca mètrica a la part superior, i duran una doble abraçadora de 8 mm de diàmetre soldat a quatre perns. .- Execució : Finalitzades les excavacions s’executarà la cementació, situant prèviament de forma correcta la plantilla amb els quatre perns amb doble abraçadora perfectament anivellats i fixes. Es situarà correctament i amb una curvatura idònia en els tubs metàl·lics flexibles, per a que passin de manera folgada els conductors. El tiratge i resta d’operacions de formigonat es realitzaran de tal forma que no variï o modifiqui de cap manera la posició dels perns. Transcorregut el temps necessari per a la perfecta cementació, es procedirà a la instal·lació de les arandelles i femelles en els perns, que s’anivellaran. Una volta realitzada aquesta operació, s’aixecarà el suport de forma que la base quedi assentada a sobre dels perns ja fixats, i es procedirà a la fixació, mitjançant arandelles i femelles. Acabada la subjecció del suport es reomplirà amb formigó H-200 les cementacions fins la cota coneguda. .- Perns : Per a les cementacions dels suports s’utilitzaran quatre perns d’acer F-111 galvanitzats, i les seves mides i dimensions es determinaran en funció de l’alçada dels suports. .- Arandelles : Les arandelles seran mètriques i d’acer galvanitzat. .- Femelles : Seran quadrades d’acer galvanitzat.


41

7.4 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PER A ENLLUMENAT 7.4.1 Empresa subministradora L’empresa subministradora de l’electricitat serà IBERDROLA. Les condicions de subministrament seran les següents : - Corrent altern - Distribució trifàsica amb neutre - Tensió entre fases 400 V i entre fase i neutre 230 V

- Freqüència de treball 50 Hz En compliment de les Normes del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, la caiguda màxima de tensió admissible des de el quadre de protecció fins el punt de llum més llunyà, serà com a màxim del 3% sobre la tensió nominal entre fases, suposant això un màxim de 12 V. 7.4.2 Dimensionat de les instal·lacions Es considerarà 1,8 vegades la potència en vats de les làmpades o tubs de descàrrega o quan es conegui s’aplicarà el coeficient corrector calculat. Per a cada punt de llum, el factor de potència haurà de corregir-se fins a un valor més gran o igual a 0,90. És recomanable, i sempre que sigui possible, projectar les instal·lacions d’enllumenat públic amb diferents nivells d’il·luminació.

7.4.3 Quadres de protecció, mesura i control Es protegiran individualment les línies d’alimentació mitjançant dispositius de

tall omnipolar contra circuits i sobrecàrregues. La protecció individual de les línies mitjançant diferencials de sensibilitat serà

obligatòria. La sensibilitat d’aquestos vindrà definida d’acord la resistència a terra màxim 30 O / 300 mA. Estaran permesos els diferencials rearmables.

Si el sistema d’accionament de l’enllumenat és amb interruptors horaris o

fotoelèctrics s’instal·larà a més interruptor manual. El quadre serà d’una resistència IP 55/IK 10. La porta d’accés estarà situada a

una alçada entre 2 m i 0,3 m, i els elements de mesura estaran situats en mòdul independent.

Les parts metàl·liques del quadre estaran obligatòriament connectades a terra.


42

7.4.4 Xarxes d’alimentació

.- Cables : Els conductors que s’utilitzaran per a la distribució de l’energia seran conductors de designació UNE 0,6/1 kV. Els conductors per a corrent altern s’identificaran interiorment amb el següent codi de colors :

- Fase L1 : Negra - Fase L2 : Marró - Fase L3 : Gris - Neutre : Blau - Terra : A ratlles transversals grogues i verdes

El color de la funda exterior serà negra. La secció mínima que s’utilitzarà serà de 6 mm2 amb una secció màxima de 25 mm2. La secció del conductor neutre serà igual a les fases, i per a seccions superiors a 10 mm2 podrà ser la meitat però mai inferior a 10 mm2. Tots els cables seran tetrapolars, excepte de les seccions grans que podran ser unipolars. .- Instal·lació dels conductors : La xarxa serà de tipus subterrània i els conductors aniran entubats, no instal·lant-se més d’un circuit per tub. S’evitarà en tot el possible els canvis de direcció dels tubs, i els punts on es produeixin, i per a facilitar la manipulació dels cables, es disposaran arquetes amb tapa, registables o no. Per a facilitar la tesa dels cables, en els trams rectes s’instal·laran arquetes intermitges, registables, cegues o simplement cales de tir, com a màxim cada 40 m. A l’entrada de les arquetes els tubs deuran quedar segellats en els seus extrems per evitar l’entrada de l’aigua i rosegadors. Les característiques mínimes dels tubs seran les següents :

CARACTERÍSTICA CODI GRAU Resistència a la compressió NA 250 N / 450 N / 750 N Resistència a l’impacte NA Lleuger / normal / Normal Temperatura mínima d’instal·lació i servei NA NA Temperatura màxima d’instal·lació i servei NA NA Resistència a la curvatura 1-2-3-4 Qualsevol de les especificacions Propietats elèctriques 0 No declarades Resistència a la penetració d’objectes sòlids 4 Protegit contra objectes D > 1mm Resistència a la penetració de l’aigua 3 Protegit contra l’aigua de pluja Resistència a la corrosió de tubs metàl·lics i compostos

2 Protecció interior i exterior mitja

Resistència a la tracció 0 No declarada Resistència a la propagació de la flama 0 No declarada Resistència a les càrregues suspeses 0 No declarada


43

Per a la execució de les canalitzacions sota tubs protectors, s’hauran de tenir en compte les següents prescripcions : - El traçat de les canalitzacions es realitzarà seguint les línies verticals i horitzontals o paral·leles de les parets o voreres. - Els tubs s’uniran entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe que asseguren la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors. - Els tubs aïllants rígids corbables en calent podran ser encaixats entre si en calent, recobrint l’encaix amb una cola espacial quan sigui precisa una unió estanca. - Les corbes practicades en els tubs seran continues i no originaran reduccions de secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub seran les especificades pel fabricant segons la UNE-EN 50086. - Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors de l’interior dels tubs una volta col·locats i fixats aquestos i els seus accessoris. Disposant per a tal efecte els registres que es considerin necessaris, que en trams rectes no estaran separades entre si més de 15 m. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no serà superior a 3. Els conductors s’allotjaran a l’interior dels tubs una volta aquestos ja siguin instal·lats. - Els registres podran ser destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com a caixes d’empalme o derivació. - Les connexions entre conductors es realitzaran en l’interior de caixes apropiades de material aïllant i no propagadores de la flama. En el cas que aquestes siguin metàl·liques hauran d’estar protegides contra la corrosió. Les dimensions d’aquestes caixes seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deuran contenir. La seva profunditat serà al menys igual al diàmetre del tub més gran més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mm. - En cap cas es permetrà la unió de conductors com empalmes o derivacions per simple retorçament o cargolament entre si dels conductors, sinó que deuran realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o constituint blocs o regletes de connexió, podent-se permetre l’ús de brides de connexió. - Durant la instal·lació dels conductors per a que el seu aïllament no pugui ser malmès per el rosament amb les vores lliures dels tubs, els extrems d’aquestos, quan siguin metàl·lics i penetrin en una caixa de connexió o aparell, estaran previstos de broquetes amb vores arrodonides o dispositius similars. - En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindran en compte les possibilitats de que es produeixin condensacions d’aigua en l’interior, per la qual cosa s’elegirà convenientment el traçat de la instal·lació, establint una ventilació apropiada en l’interior dels tubs mitjançant el sistema adequat, com pot ser, per exemple, l’ús d’una T de la qual un dels braços no s’uneix.


44

- Els tubs metàl·lics que siguin accessibles deuran connectar-se a terra. La seva continuïtat deurà de quedar assegurada. En el cas d’utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dos postes a terra consecutives dels tubs no excedeixi de 10 m. - No podran utilitzar-se tubs metàl·lics com conductors de protecció o de neutre. - A fi d’evitar els efectes de calor emesos per fonts externes, les canalitzacions es protegiran amb els següents mètodes : .- Pantalles de protecció contra la calor .- Allunyament suficient de les fonts de calor existents

.- Elecció de la canalització adequada, que suporti els efectes nocius que puguin produir-se

.- Modificació del material aïllant a utilitzar .- Suports de llumeneres : Segons la normativa (els d’acer RD2642/85, RD401/89 i OM de 16/5/89), de materials resistents a la intempèrie o degudament protegits sense permetre l’entrada d’aigua de pluja ni la acumulació de l’aigua de condensació. Els suports, anclatges i cementacions, es dimensionaran de forma que resisteixin les sol·licitacions mecàniques, amb un coeficient de seguretat igual o major a 2,5. Els que ho requereixin, tindran obertura de dimensions adequades situada a una distància igual o major a 0,30 m de la rassant, i la porta IP44/IK10. Només es podrà obrir amb útils especials i tindrà born de terra quan sigui metàl·lica. Quan no permetin la instal·lació dels elements de protecció i maniobra a la base, podran col·locar-se a la part superior o a l’interior de l’obra de fàbrica. La instal·lació elèctrica a l’interior dels suports es realitzarà amb conductors de coure amb una secció mínima de a 2,5 mm2, i de tensió 0,6/1 kV. No existiran empalmes a l’interior dels suports. En els punts d’entrada a l’interior dels suports existirà una protecció suplementària de material aïllant (perllongació del tub o altre sistema). La connexió als terminals es farà de forma que no exerceixi sobre els conductors cap esforç de tracció. Per a les connexions dels conductors de la xarxa amb els del suport, s’utilitzaran elements de derivació amb els borns apropiats, en número i tipus, així com les proteccions necessàries per al punt de llum. .- Llumeneres : Les llumeneres a instal·lar s’adaptaran a la Norma UNE-EN60598-2-3 i la UNE-EN60598-2-5 per projectors exteriors. La connexió elèctrica amb cables flexibles es realitzarà de tal manera que aquestos penetrin a la llumenera amb espai suficient per a evitar que les oscil·lacions provoquin esforços perjudicials, utilitzant-se dispositius que no disminueixin el IPX3 segons UNE20324


45

.- Equips elèctrics dels punts de llum : Els equips per a muntatge exterior respondran a un nivell de protecció com a mínim IP54/IK 8 i deuran d’estar muntats a una alçada mínima de 2,5 m, realitzant-se les entrades i les sortides dels cables per la part inferior de l’envolvent. .- Protecció contra contacte directe i indirectes : El nivell de protecció de les llumeneres serà de la Classe I o Classe II, i les parts metàl·liques accessibles dels suports estaran connectades a terra. Per a l’accés interior en llumeneres instal·lades a una alçada inferior a 3 m o en espai accessible al públic, es requeriran útils espacials. Les llumeneres de Classe I hauran d’estar connectades al punt de posada a terra del suport, amb cable unipolar aïllat de 450/750 V amb recobriment verd-groc i secció mínima de 2,5 mm2. .- Posada a terra : La màxima resistència de posada a terra serà tal que les tensions de contacte siguin inferiors a 24 , en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etc.) La posada a terra dels suports es farà per connexió a una xarxa de terra comú per a totes les línies que surtin del mateix quadre de protecció, mesura i control. S’instal·larà com a mínim un electrode de posada a terra cada cinc suports de llumeneres, i sempre en el primer i en darrer suport de cada línia. Els conductors que uneixen els electrodes hauran de ser aïllats de 450/750 V de color verd-groc i amb una secció mínima de 16 mm2. Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran mitjançant terminals, grapes, soldadura o elements apropiats per a bon contacte permanent i protegit contra la corrosió.

7.5 ARQUETES Les arquetes que s’utilitzaran seran de dos tipus : - Arquetes de derivació a punt de llum

- Arquetes de creuament de carrers En tots dos casos es donarà una petita inclinació a les rases superiors amb la fi d’evitar l’entrada d’aigua.


46

.- Arquetes de derivació a punt de llum : Les arquetes de derivació a punt de llum, es realitzarà amb maó de fàbrica de 12 cm, amb capa de formigó H-150 de 10 cm, sent les dimensions interiors d’aquesta 0,4x0,4 m amb una profunditat de 0,8 m. La superfície inferior dels tubs metàl·lics flexibles estarà a 10 cm sobre el fons de l’arqueta. Les arquetes aniran dotades de marc i tapa d’acer, o de fundició de grafit del tipus FGE 50.7 o del tipus FGE 42.12 segons la norma UNE 36118. L’anclatge del marc estarà constituït per quatre esquadres situades al centre de cada cara, de 5 cm de profunditat i 10 cm d’amplada. En aquest tipus d’arqueta es situaran els tubs metàl·lics flexibles descentrats respecte a l’eix de l’arqueta a 5 cm de la paret oposada a l’entrada del conductor al punt de llum i separant els dos tubs 5 cm. En la paret conjunta a la citada, es fixarà mitjançant tires, un perfil metàl·lic acanalat i ranurat en forma de C quadrada de 12x21 mm, i de longitud tal que partint de la cara inferior dels tubs metàl·lics flexibles quedi a 10 cm del marc de l’arqueta i ala distància necessària a la paret de l’arqueta per a la posterior fixació de les brides, de forma que els conductors no quedin tibants sinó de forma folgada. A 20 cm de la part superior de l’arqueta es situaran en sentit ttransversal a la paret d’entrada del conductor al punt de llum, dos perfils metàl·lics idèntics als anteriorment citats, de longitud adequada i degudament encastats a la paret de fàbrica o subjectats mitjançant brides. Sobre aquestos perfils se situarà mitjançant cargols i femelles, la caixa de derivació al punt de llum, de característiques adequades i fusibles calibrats que compliran la norma UNE 20520. Aquesta caixa serà de plàstic amb aïllament suficient per a suportar 2,5 vegades la tensió de servei així com la humitat i condensació. Quan variï la secció dels conductors amb l’objectiu de protegir les línies en l’arqueta, s’instal·larà sobre dos perfils, anteriorment indicats, una caixa de protecció de característiques similars a les indicades en el cas de derivació a punt de llum, dotada de connexions i fusibles. En cap cas el canvi de secció dels conductors dels dos circuits d’alimentació dels punts de llum coincidirà a la mateixa arqueta. L’acabat de l’arqueta en la seua part superior s’anivellarà amb el paviment existent o projectat, donant-li un pendent del 2% per evitar l’entrada d’aigua. .- Arqueta per a creuament de carrer : Seran de maons de fàbrica de 12 cm de gruix, i fons de formigó H-150 a una profunditat mínima d’1 m més l’alçada del costat de la vorera. Les dimensions interiors seran 0,4x0,4 m i la profunditat indicada. Estarà dotat d’un marc i tapa d’acer de característiques idèntiques a les establertes per a les arquetes de derivació a punts de llum. El fons de l’arqueta es reomplirà amb una base de grava grossa de 15 cm de gruix, per tal de facilitar el drenatge.


47

La finalització de l’arqueta i la reposició del paviment del voltant es farà de manera idèntica a les arquetes.

7.6 DESCRIPCIÓ DE LES LLUMENERES Per a dur a terme l’il·luminació dels diferents vials del polígon industrial motiu

del projecte, s’ha elegit el model Iridium SRS420/150 FG P.3 de Philips, llumeneres tipus cut-off de distribució asimètrica idònies per a l’enllumenat d’exteriors.

Aquesta gamma, a més de la seua modularitat, ofereix la facilitat d’integrar nous

components per a respondre a les exigències de l’enllumenat viari. A més econòmicament ofereix un reduït gasto global gràcies a la relació excel·lent entre costos d’instal·lació i manteniment.

Les principals aplicacions d’aquestes llumeneres són :

- Autovies

- Carreteres principals - Carreteres secundàries - Polígons industrials - Interseccions, rotondes Els diferents tipus de làmpades adequades són : - SON-TW 60/140 W - SON-E/T 50/70/100/150 W - SON-T 250 W - SON-I 50/70 W - SON-T PIA Plus - CPO-TW - CDO-TT .- Característiques : Aquestes llumeneres presenten una seguretat de la Classe II, on el reflector i el difusor es troben formant una mateixa unitat, trobant-se el portalàmpades acoplat al reflector. El manteniment es garanteix gràcies al seu doble IP66, amb el reflector unit a la carcassa. Amb l’IP66 per al conjunt de la llumenera, inclosa la bandeja de l’equip d’arrancada, es garanteix un alt grau de protecció, impedint l’entrada de pols i aigua durant tota la vida de la llumenera. Al estar equipada amb reflector d’alta eficiència i reactància electrònica, permet reduir el consum i optimitzar el seu rendiment. La carcassa es presenta en alumini o en poliester reforçat amb fibra de vidre, amb difusor de policarbonat estabilitzat o vidre plà endurit. El reflector és d’alumini de gran puresa amb carcassa de portaequip en poliamida amb clip frontal d’acer inoxidable.


48

.- Làmpada : S’utilitzaran làmpades de vapor de sodi a alta pressió, on la llum es produeix per la descàrrega elèctrica a través del metall sodi juntament amb una gas noble (xenó o argó), vaporitzats a alta pressió que augmenten la longitud d’ona. Els gasos que acompanyen al sodi augmenten les radiacions de l’espectre amb certa continuïtat, que permeten distingir tots els tipus de colors de la radiació visible. Les làmpades de vapor de sodi a alta pressió presenten una temperatura de color de l’ordre de 2.100º K, amb un índex de reproducció cromàtica que correspon als valors inferiors del nivell 3, Ra= 40 a 69 i amb un elevat rendiment lluminós, comprés entre 100 i 140 lm/W. Per a produir l’encesa amb vapor de sodi a lata pressió es necessiten tensions de l’ordre dels 4 kV, per el que serà necessari l’ús de reactàncies i millorar el factor de potència. .- Arrencador : L’arrencador estarà format per reactàncies ELT amb toma intermitja com transformador d’impulsos, amb Un= 240 V ± 10% i freqüència de 50-60 Hz. Es tracta d’un tipus d’arrencador de transformador d’impulsos, el qual utilitza la reactància com amplificador dels produïts per l’arrencador. El condensador es descarrega mitjançant el dispositiu d’activació connectat a la reactància que amb una adequada proporció d’espires respecte al total de la bobina, amplifica l’impuls al necessari. El valor dels impulsos depèn tant del valor del propi arrencador com de la reactància utilitzada i, per això, no sempre es compatible qualsevol combinació d’ambdós. La reactància deu dur una toma intermitja i estarà sotmesa a les elevades tensions de pic produïdes per l’encessa. Vinaròs, 15 de Juliol de 2006 L’enginyer Tècnic en Electricitat David Molina Buj

ANNEXES

Electrificació d’un Polígon Annexes

1

ÍNDEX ANNEXES

A1- CÀLCULS

1. PREVISIÓ DE POTÈNCIA 3

1.1 DIRECTRIUS 3 1.2 CÀLCULS 3


2.1 CÀLCULS DE LA LÍNIA M.T. 6

2.1.1 Densitat màxima admissible 6 2.1.2 Reactància aparent 7 2.1.3 Caiguda de tensió 8 2.1.4 Potència a transportar 8 2.1.5 Pèrdues de potència 9

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 11 3.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA LÍNIA 11 4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ 15 4.1 POTÈNCIA DEMANDADA 15 4.2 INTENSITAT D’ALTA TENSIÓ 15 4.3 INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ 16

4.4 CURTCIRCUITS 16 4.4.1 Observacions 16 4.4.2 Càlcul de les corrents de curtcircuit 16 4.4.3 Dimensionat de l’embarrat 18 4.5 DIMENSIONAT DE LA VENTILACIÓ DEL C.T. 19 4.6 CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS 20 DE POSTA A TERRA


2

4.6.1 Investigacions de les característiques del terra 20 4.6.2 Determinació de les corrents màximes 20 4.6.3 Disseny preliminar de la instal·lació de terra 20 4.6.4 Càlcul de la resistència del sistema de terres 22 4.6.5 Càlcul de les tensions en l’exterior de la instal·lació 23 4.6.6 Càlcul de les tensions en l’interior de la instal·lació 23 4.6.7 Càlcul de les tensions aplicades 24 4.6.8 Investigació de tensions transferibles a l’exterior 25


5.1 DISTRIBUCIÓ DE POTÈNCIES 26

5.2 CÀLCUL DE LES SECCIONS 26

5.3 CAIGUDA DE TENSIÓ 27

5.3.1 Taules i resultats de les diferents sortides 28

6. CÀLCUL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 32

6.1 QUALITAT EN ELS SISTEMES D’IL·LUMINACIÓ 32 6.2 DISSENY DE LES INSTAL·LACIONS 34

6.2.1 Aspectes generals. Classificació de les vies 34 6.3 JUSTIFICACIÓ DE LA UNIFORMITAT CORRECTA 39 6.4 DETERMINACIÓ DELS PARÀMETRES BÀSICS 40 6.5 RESULTATS DELS CÀLCULS LUMINCS 41

6.5.1 Resum d’esquemes per als carrers 41 6.6 CÀLCUL DE LA LÍNIA 50

6.7 RESULTATS 50

6.7.1 Valors obtinguts 51

6.8 CÀLCUL DEL CENTRE DE COMANDAMENT 55 I CONTROL

6.9 REDUCCIÓ DEL CONSUM 55

6.10 TARIFES 56


3

A2- ESTUDI SEGURETAT I SALUT

7 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 59

7.1 OBJECTE 59 7.2 ABSTAMENT 59 7.3 ANÀLISI DE RISCOS 59 7.4 RISCOS GENERALS 59 7.5 RISCOS ESPECÍFICS 60 7.6 MAQUINARIA I MITJANS AUXILIARS 62 7.7 MESURES PREVENTIVES 64

7.7.1 Proteccions col·lectives 65 7.7.2 Proteccions personals 71 7.7.3 Revisions tècniques de seguretat 72

7.8 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PROVISIONALS 72

7.8.1 Riscos previsibles 72 7.8.2 Mesures preventives 73


4

A1- CÀLCULS

1. PREVISIÓ DE POTÈNCIA La potència a instal·lar al polígon industrial Portal del Mediterrani, es determinarà mitjançant les condicions indicades a la instrucció MIE-BT-010 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i en funció del terreny edificable de cada parcel·la, atenent al Pla General d’Organització Urbanística (P.G.O.U) de Vinaròs.

1.1 DIRECTRIUS Seguint les indicacions del punt 4 de la instrucció MIE-BT-010, la classificació

de la zona atendrà a “Edificis destinats a concentració d’indústries”. Fet que no es tenen dades sobre la potència que s’instal·larà a cada nau, es prendrà com a referència el dit en el mateix punt 4 de la MIE-BT-010, on diu que es considerarà un mínim de 125 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a 230V i coeficient de simultaneïtat 1. Per al càlcul de la potència de cada nau, s’aplicarà un coeficient de simultaneïtat de 0,4, pel fet que totes les naus no rendiran al 100% ni tampoc totes simultàniament.

1.2 CÀLCULS

Els càlculs han sigut descompostos per sectors, dividint el polígon en sis sectors de vuit naus cadascun, quedant de la següent manera :

.- Sector 1 Parcel·la S. útil (m2) Pot.prevista (kW) Pot. a instal·lar (kW) S (kVA)

1 560 70,00 28,00 35,00 2 675 84,37 33,75 42,20 3 692 86,50 34,60 43,25 4 693 86,62 34,65 43,31 5 693 86,62 34,65 43,31 6 693 86,62 34,65 43,31 7 693 86,62 34,65 43,31 8 693 86,62 34,65 43,31 TOTAL 673,97 269,60 337,00


5


9 693 86,62 34,65 43,31 10 693 86,62 34,65 43,31 11 693 86,62 34,65 43,31 12 693 86,62 34,65 43,31 13 693 86,62 34,65 43,31 14 693 86,62 34,65 43,31 15 693 86,62 34,65 43,31 16 693 86,62 34,65 43,31 TOTAL 692,96 277,20 346,50


17 693 86,62 34,65 43,31 18 693 86,62 34,65 43,31 19 693 86,62 34,65 43,31 20 693 86,62 34,65 43,31 21 693 86,62 34,65 43,31 22 693 86,62 34,65 43,31 23 693 86,62 34,65 43,31 24 693 86,62 34,65 43,31 TOTAL 692,96 277,20 346,50


25 1155 144,37 57,75 72,20 26 1155 144,37 57,75 72,20 27 1155 144,37 57,75 72,20 28 1155 144,37 57,75 72,20 37 1155 144,37 57,75 72,20 38 1155 144,37 57,75 72,20 39 1155 144,37 57,75 72,20 40 1155 144,37 57,75 72,20


6

TOTAL 1154,96 462,00 577,60 .- Sector 5 Parcel·la S. útil (m2) Pot.prevista (kW) Pot. a instal·lar (kW) S (kVA)

29 1155 144,37 57,75 72,20 30 1155 144,37 57,75 72,20 31 1155 144,37 57,75 72,20 32 1155 144,37 57,75 72,20 41 1155 144,37 57,75 72,20 42 1155 144,37 57,75 72,20 43 1155 144,37 57,75 72,20 44 1155 144,37 57,75 72,20 TOTAL 1154,96 462,00 577,60


33 1155 144,37 57,75 72,20 34 1155 144,37 57,75 72,20 35 1155 144,37 57,75 72,20 36 1155 144,37 57,75 72,20 45 1155 144,37 57,75 72,20 46 1155 144,37 57,75 72,20 47 1155 144,37 57,75 72,20 48 1155 144,37 57,75 72,20 TOTAL 1154,96 462,00 577,60

Sumant cada sector, s’obtenen els següents valors totals :

- Superfície total edificable : 44.200 m2 - Potència total prevista : 5.524,77 kW - Potència total a instal·lar : 2.210 kW - Potència aparent a instal·lar : 2.762,80 kVA

A la potència total prevista caldrà sumar-li 30 kW més, corresponents a l’enllumenat dels vials. Per al càlcul de la potència aparent s’ha considerat un factor de potència de 0,8.


7

2. LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ Per tal d’alimentar el polígon industrial serà necessari interceptar la línia de mitja tensió que transcorre en les proximitats d’aquest, realitzant una derivació d’aèria a subterrània per tal d’alimentar els centres de transformació. Aquesta derivació es realitzarà tal i com s’indica als plànols adjunts. 2.1 CÀLCULS DE LA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ 2.1.1 Densitat màxima admissible La densitat màxima admissible de corrent en règim permanent per a corrent altern i freqüència de 50 Hz es dedueix de la taula següent, corresponent a l’article 22 del R.L.A.T., i en cap cas sobrepassarà els valors indicats.

Densitat de corrent (A/mm2) Secció nominal (mm2) Coure Alumini Al·leació d’alumini

10 8,75 15 7,60 6,00 5,60 25 6,35 5,00 4,65 35 5,75 4,55 4,25 50 5,10 4,00 3,70 70 4,50 3,55 3,30 95 4,05 3,20 3,00 125 3,70 2,90 2,70 160 3,40 2,70 2,50

Tenint en compte que el tipus de conductor utilitzat, com s’ha especificat a la memòria, és d’alumini – acer del tipus 6+1 filferros i de secció 54,6 mm2; i segons el R.L.A.T. en el mateix article 22 indica que per aquest tipus de conductors es prendrà el valor corresponent al conductor d’alumini i el valor d’aquest es multiplicarà per un coeficient de reducció que en aquest cas serà de 0,926 per ser del tipus 6+1, i prenent com a secció 50 mm2, es tindrà :

4,00 x 0,926 = 3,70

Així doncs la densitat de corrent màxima admissible per al conductor utilitzat en la línia de mitja tensió serà :

s = 3,70 A/mm2


8

A partir de la densitat màxima de corrent també podrem obtenir la intensitat màxima per a la secció utilitzada, que ve donada per :

Imàx = s · S Imàx = 3,70 x 54,6 = 202 A

2.1.2 Reactància aparent Pel fet que la resistència de la línia ve donada per la companyia subministradora,

serà necessari el càlcul de reactància de la línia, ja que la caiguda de tensió vindrà donada per resistència i reactància de la línia. Així doncs la reactància quilomètrica de la línia ve donada per :

X = ? · L

on : - ? és la pulsació de la línia, ? = 2pƒ - L és l’autoinducció

i substituint :

X = 2pƒ·L

Per a línies trifàsiques simples amb les tres fases equilibrades, l’autoinducció ve

donada per :

L = ( 21

+ 2· ln Dd2

)·10-4 Ω / km

on : - d és la separació entre els conductors en mm - D és el diàmetre del conductor en mm

El valor de d es determina a partir de les distàncies entre els conductors, les quals es representen als plànols adjunts, i que les proporciona la creueta elegida.

Com que la secció del conductor ja és coneguda, i en aquest cas equival a 54,6

mm2, a partir d’aquesta es pot determinar el diàmetre D del conductor, quedant :

L = ( 21

+ 2· ln 40,8

1800·2)·10-4 = 12,62·10-4 Ω / km

X = 2pƒ·L → X = 2p50·12,62·10-4 ≅ 0,40 Ω / km


9

Corresponent aquest valor a la reactància aparent del conductor de mitja tensió H-56. 2.1.3 Caiguda de tensió Es té que la línia trifàsica està equilibrada i a més és simètrica, per tant la

intensitat, la tensió i el factor de potència tindran el mateixa mòdul per a cada fase. La caiguda de tensió per resistència i reactància d’una línia trifàsica (despreciant

la influència de la capacitat) ve donada per la fórmula :

LXRlU )·sincos·(·3 ϕϕ +=∆

on : - U∆ , caiguda de tensió composta, expressada en volts - I , intensitat de la línia en ampers - R , resistència per fase i per quilòmetre en ohms - X , reactància per fase i per quilòmetre en ohms - ϕ , angle de desfasament - l , longitud de la lína en quilòmetres

I tenint en compte que :

ϕ·cos·3 UP

I =

on : - P , potència transportada en kilovats - U , tensió composta de la línia en kilovolts

I així la caiguda de tensió en tant per cent de la tensió composta és :

)·(10

%2

ϕtgXRU

PLU +=∆

2.1.4 Potència a transportar La potència màxima que pot transportar la línia està limitada per la intensitat

màxima determinada anteriorment i per la caiguda de tensió, que no deurà excedir del 5% . La màxima potència a transportar limitada per la intensitat màxima és :

ϕ·cos··3 màxmàx IUP =


10

Com que es té que la tensió nominal de la línia són 20 kV i la intensitat màxima

d’aquesta, que s’ha calculat en el punt 2.1.1, és de 202 A i per a un factor de potència de 0,8, la potència màxima que podrà transportar la línia serà :

kWPmàx 598.58,0·202·20·3 == Com s’ha anomenat en punts anteriors la potència màxima del polígon és de 2.210 kW, sent aquesta molt inferior als 5.598 kW de potència màxima que pot suportar la línia, i per tant queda comprovat que la línia podrà abastir sense cap tipus de problemes la potència demandada per al polígon. Per a corroborar aquestes dades, es demostra a continuació la potència que pot transportar la línia depenent de la longitud i de la caiguda de tensió, que ve donada per :

%·)··(

·10 2

ULtgXR

UP ∆

+=

ϕ

Substituint els valors coneguts d’U, R i X i per a un cosf de 0,8 i ? U%=5, en el següent gràfic es representa la potència màxima en kW a transportar per la línia en funció de la seua longitud en quilòmetres :

Potència màx en funció de la longitud

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

L, en km

P, e

n kW

Un=20kV

Fet que la línia de aèria de mitja tant sols medeix 58 m, es pot observar al gràfic que la potència màxima que pot arribar a suportar la línia són els 5.598 kW calculats, essent molt superior als 2.210 kW que es necessiten per al polígon. 2.1.5 Pèrdues de potència

Les pèrdues de potència de la línia per efecte Joule, venen donades per la fòrmula :


11

2···3 ILRP =∆

on :

=∆P Pèrdua de potència en vats Així doncs la pèrdua de potència en tant per cent és :

ϕ22 ·cos·10··

%U

RLPP =∆

on cada variable s’expressa en les unitats exposades. Substituint els valors coneguts de R i U, es té : Per a cosf = 0,8 PLP ·10·2398,0 3−=∆ Aquesta funció queda representada en el gràfic següent :

PÈRDUES DE POTÈNCIA

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

0 1 2 3 4 5 6 7

Pèrdues de potència en %

Mo

men

t el

èctr

ic (

kW·k

m)


12

3. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ

3.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA LÍNIA Per a la elecció dels conductors, es prendran les intensitats màximes admissibles

donades pel fabricant del cable i en aquest cas les especificades per IBERDROLA en la seva normativa particular seguint les Recomanacions UNESA 3305.

En la següent taula es poden observar les intensitats màximes admissibles per a

cada secció del conductor :

Seccions mm2

R a 20º C O/km

C µ F/km

X O/km

I (A) EPR XLPE

1 x 95 0,320 0,286 0,139 240 250 1 x 150 0,206 0,334 0,123 300 315 1 x 240 0,125 0,401 0,106 400 415 1 x 400 0,077 0,505 0,090 515 530

Aquestes taules estan calculades en funció de les següents condicions : .- Tres cables unipolars disposats en mall .- Enterrats a una profunditat d’1,20 m .- Temperatura màxima del conductor 90º C .- Temperatura del terreny 25º C Per determinar la secció dels conductors es tindran en compte les següents consideracions : .- Intensitat màxima admissible pel cable .- Caiguda de tensió .- Intensitat màxima admissible durant un curtcircuit La fórmula a utilitzar és la següent :

ϕ·cos·3 UP

I =

La densitat màxima admissible de corrent en règim permanent per a corrent altern i freqüència 50 Hz, segons dades del fabricant del cable de 1 x 240 mm2 és de :

s = 1,708 A/mm2

Per tant la intensitat màxima admissible del cable serà :

=== 240·708,1·SI màx σ 410 A


13

Al mateix temps la potència màxima que podrà transportar el cable és :

=== 8,0·410·20·3·cos··3 ϕmàxmàxmàx IUP 11.362,25 kW

Per al càlcul de la secció mínima necessària per intensitat de curtcircuit, serà necessari conèixer la potència de curtcircuit (Scc) existent en el punt de la xarxa on s’ha d’alimentar el cable subterrani, per a obtenir al mateix temps la intensitat de curtcircuit que serà igual a :

===3·20

3503)·(

)()(

kVU

MVASkAI cc

cc 10,1 kA

La relació existent entre la secció del cable i la intensitat de curtcircuit ve donada per l’expressió :

SKtIcc ·· = on :

- Icc , és la intensitat de curtcircuit en ampers - t , temps que dura el curtcircuit en segons - K , 93 (segons UNE 20435) - S , secció del conductor en mm2

La Icc serà funció de la secció del conductor i del temps que duri el curtcircuit, com es pot veure a la següent taula :

Duració del curtcircuit (s) Seccions mm2 0,1 0,2 0,3 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 95 27,9 19,2 16,1 12,5 8,8 7,2 6,2 5,6 5,1 150 44,1 30,4 25,5 19,8 13,9 11,4 9,9 8,8 8,1 240 70,5 48,7 40,8 31,6 22,3 18,2 15,8 14,1 12,9 400 117,6 81,2 68,0 52,8 37,2 30,4 26,4 23,6 21,6

Prenent com a valor de duració del curtcircuit 0,5 seg, la secció mínima resultant serà :

===93

5,0·100.10·K

tIS cc 76,80 mm2

Ben bé es podria realitzar la instal·lació subterrània de mitja amb conductor de secció 95 mm2, però a pesar del valor de secció obtingut, s’ha optat per instal·lar un conductor de 240 mm2 de secció, amb la fi de garantir possibles ampliacions i per a seguir amb la tendència de la companyia. Pel que fa a la caiguda de tensió de la xarxa de mitja tensió, aquesta serà pràcticament despreciable, ja que la longitud d’aquesta serà relativament petita, degut a que s’analitzarà la caiguda de tensió per trams. La caiguda de tensió es calcularà en


14

funció de la resistència a 20º C, de la reactància i del moment elèctric PL, per mig de l’expressió :

)··(·10·

% 202ϕtgXR

ULP

U +=∆

sent :

- U , tensió en kV - P , potència en kW - L , longitud en km - R20 , resistència a 20º C en O/km - X , reactància en O/km

Per al conductor de 240 mm2 la R20 és igual a 0,125 O/km, mentre que la X és igual a 0,106 O/km, així doncs les caigudes de tensió seran : Tram 1 (des de l’entroncament fins al CT1) R20 = 0,125 O/km · 0,0940 km = 0,01175 O X = 0,106 O/km · 0,0940 km = 0,00996 O

=+=∆ ))75,0·00996,0(01175,0·(20·100940,0·504

%2

U 0,00023%

Tram 2 (des del CT1 fins al CT2) R20 = 0,125 O/km · 0,182 km = 0,023 O X = 0,106 O/km · 0,182 km = 0,019 O

=+=∆ ))75,0·019,0(023,0·(20·10

182,0·504%

2U 0,00085%


=+=∆ ))75,0·019,0(023,0·(20·10

186,0·504%

2U 0,00085%


=+=∆ ))75,0·035,0(041,0·(20·10

330,0·504%

2U 0,0028%


15


=+=∆ ))75,0·022,0(026,0·(20·10

208,0·504%

2U 0,0011%


=+=∆ ))75,0·033,0(039,0·(20·10

318,0·504%

2U 0,0025%


16

4. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ PFU-5

4.1 POTÈNCIA DEMANDADA La potència a instal·lar en els diferents centres de transformació està directament

relacionada amb la potència de les línies que aquesta distribueix, al mateix temps la potència de les línies està condicionada a la superfície construïda per a cada nau, segons instrucció MIE-BT 010, i segons dades obtingudes en l’apartat 1.2 d’aquesta memòria de càlcul :

- Superfície total edificable : 44.200 m2 - Potència total prevista : 5.524,77 kW - Potència total a instal·lar : 2.210 kW - Potència aparent a instal·lar : 2.762,80 kVA A la potència aparent total caldrà sumar-li els 25 kW corresponents a la potència

d’enllumenat públic, amb la qual cosa la potència total a distribuir és :

2.762,80 + (25/0,8) = 2.794,05 kVA

La potència distribuïda per centres de transformació queda de la següent manera : C.T. 1 : 577,60 kVA C.T. 2 : 577,60 kVA

C.T. 3 : 577,60 kVA C.T. 4 : 527,84 kVA C.T. 5 : 510,24 kVA

Cadascun dels centres instal·lats tindrà una potència nominal de 630 kVA, ampliable a 1.000 kVA per satisfer futures necessitats degudes al creixement vegetatiu.

4.2 INTENSITAT D’ALTA TENSIÓ La intensitat d’alta tensió correspon al primari del transformador, i ve

determinada per l’expressió :

US

I P·3

=

sent :

- U , tensió composta primària en kV - S , potència del transformador en kVA - Ip , intensitat primària en ampers


17

Fet que els transformadors són de 630 kVA i la tensió d’alimentació 20 kV, es té :

==20·3

630PI 18,19 A

Sent aquesta la intensitat total primària en ampers.

4.3 INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ

La intensitat del secundari del transformador ve donada per la següent fórmula :

US

I S·3

=

sent :

- U , tensió composta en càrrega del secundari en kV - S , potència del transformador en kVA - Is , intensitat del secundari en ampers en ampers

Com que la tensió en borns del secundari són 0,4 kV la intensitat del secundari serà :

==4,0·3

630SI 909,30 A

4.4 CURTCIRCUITS 4.4.1 Observacions Per al càlcul de la intensitat de curtcircuit es determina una potència de

curtcircuit de 350 MVA a la xarxa de distribució, dada proporcionada per la companyia subministradora IBERDROLA.

4.4.2 Càlcul de les corrents de curtcircuit

Curtcircuit en Alta Tensió

Per a la realització del càlcul de la intensitat primària per curtcircuit d’alta tensió s’utilitzarà la següent expressió :


18

U

SI cc

ccp·3

=

sent :

- U , tensió primària en kV - Scc , potència de curtcircuit de la xarxa en MVA - Iccp , intensitat de curtcircuit primària en kA

Com ja s’ha anomenat en el punt 4.4.1, la potència corresponent a la línia de mitja són 350 MVA i per a una tensió de 20 kV, queda que :

==20·3

350ccpI 10,1 kA

Es pot observar que aquest valor ja s’havia calculat anteriorment en el punt 3.1 d’aquesta memòria de càlcul per a obtenir la secció mínima del conductor de subterrani de mitja tensió. Curtcircuit en Baixa Tensió La intensitat secundària per a curtcircuit en el costat de baixa tensió (despreciant la impedància de la xarxa d’alta tensió), s’obtindrà a partir de la següent fórmula :

scc

ccs

UUS

I·

100·3

=

on :

- S , potència del transformador en kVA - Ucc , tensió percentual de curtcircuit del transformador - Us , tensió secundària en càrrega en V - Iccs , intensitat de curtcircuit secundària en kA

Coneixent la potència del transformador, en aquest cas 630 kVA i la tensió percentual de curtcircuit, que s’obté a partir de les dades del fabricant i sent aquesta del 4%, tant sols s’ha de substituir a la fórmula anterior, quedant :

==4,0·

1004

·3

630ccsI 22,73 kA


19

Sent aquesta la intensitat de curtcircuit de baixa tensió de cadascun dels transformadors.

4.4.3 Dimensionat de l’embarrat L’embarrat de les cel·les està constituït per trams rectes de tubs de coure

recobertes d’aïllament termoretràctil. Les barres es fixen a les connexions al efecte existents en la part superior, sent la separació entre els suports d’una mateixa fase i corresponents a dos cel·les contigües de 375 mm. La separació entre fases és de 200 mm.

Característiques de l’embarrat : - Intensitat nominal 400 A - Límit tèrmic 1 seg 16 kA ef. - Límit electrodinàmic 40 kA cresta. Per tant hi ha que assegurar que el límit tèrmic sigui superior al valor eficaç màxim que pugui abastar la intensitat de curtcircuit en el costat d’Alta Tensió. COMPROVACIÓ PER DENSITAT DE CORRENT Per a la intensitat nominal de 400 A de l’embarrat de les cel·les és de tub de coure de diàmetre exterior de 24 mm i amb un espessor de 3 mm, la qual cosa equival a una secció de 198 mm2 . La densitat de corrent doncs serà :

==198400

d 2,02 A/mm2

Segons la normativa DIN, es té que per a una temperatura ambient de 35º C i de l’embarrat de 65º C, la intensitat màxima admissible és de 548 A per a un diàmetre de 20 mm i de 818 a per a diàmetre de 32 mm, la qual correspon a les densitats màximes de 3,42 i 2,99 A/mm2 per a l’embarrat de diàmetre de 24, valor superior al calculat (2,02 A/mm2). Amb aquestes dades es garanteix l’embarrat de 400 A i un calentament de 30º C sobre la temperatura ambient. CÀLCUL PER SOL·LICITACIÓ TÈRMICA El càlcul per sol·licitació tèrmica o sobreintensitat tèrmica admissible durant 1 seg. es determina per l’expressió :

δαtI

S ·=

on :

- S , secció de coure en mm2 = 198 mm2 - a, 13 per al coure


20

- t , temps de duració del curtcircuit en segons - I , intensitat eficaç en ampers - d , 180º per a conductors inicialment a temperatura ambient

Si es redueix aquest valor en 30º C per considerar que el curtcircuit es produeix després del pas permanent de la intensitat nominal, i per a 16 kA :

- d , 150º

2·

·

=

IS

tα

δ → =

=

2

000.1613·198

·150t 3,88 s

Per tant i seguint aquest criteri, l’embarrat podria suportar una intensitat de 16 ka eficaços durant més d’un segon.

4.5 DIMENSIONAT DE LA VENTILACIÓ DEL CT La ventilació del centre de transformació es realitzarà de forma natural

mitjançant les reixetes d’entrada i sortida d’aire disposades per a tal efecte, sent la superfície mínima de la reixa d’entrada d’aire en funció de la potència del mateix segons es relacioni.

Per a calcular la superfície de la reixeta d’entrada d’aire s’utilitzarà la segúent

expressió :

3···24,0 thK

WWSr fecu

∆

+=

sent :

- Wcu , pèrdues encurtcircuit del transformador en kW - Wfe , pèrdues en buit del transformador en kW - h , distància vertical entre els centres de les reixetes, serà 1,20 m - ? t , diferència de temperatura entre l’aire de sortida i el d’entrada,

considerant-se en aquest cas un valor de 15º C - K , coeficient en funció de la reixeta d’entrada d’aire, considerant-se 0,55 - Sr , superfície mínima de la reixeta d’entrada de ventilació

Segons dades del fabricant, les pèrdues Wcu+Wfe ascendeixen a 7,8 kW, per tant substituint les dades a la fórmula anterior :

==315·2,1·55,0·24,0

8,7Sr 0,93 m2


21

Per tant, la superfície mínima de les reixetes de ventilació serà de 0,93 m2. Es disposarà Així de dues reixetes de ventilació per transformador, una per a l’entrada d’aire i l’altra per a la sortida. Aquestes seran de dimensions estàndard, amb unes mides de 1255x1125 mm cadascuna, aconseguint així una superfície de ventilació per transformador de 1,41 m2, superior a la superfície mínima calculada. Les reixetes aniran situades en les parets frontals i posteriors del prefabricat a diferent alçada, sent la distància mesurada verticalment de separació entre els punts mitjos de dites reixetes de 1,2 m, tal i com ja s’ha tingut en compte en el càlcul anterior.

4.6 CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS DE POSTA A TERRA 4.6.1 Investigacions de les característiques del terra Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·laran els centres de

transformació, s’ha determinat una resistivitat mitja superficial de 100 O·m. 4.6.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i temps màxim

corresponent de l’eliminació del defecte Segons les dades de la xarxa proporcionades per la companyia subministradora,

IBERDROLA, el temps màxim d’eliminació del defecte és de 0,7 s. Els valors de K i n per a calcular la tensió màxima de contacte aplicada segons MIE-RAT 13 en el temps de defecte proporcionat per la companyia són :

- K = 72 - n = 1

Per altra banda, els valors de la impedància de posta a terra del neutre, corresponen a :

Rn = 0 O i Xn = 75 O , amb 22 XnRnZn += La intensitat màxima de defecte es produirà en el cas hipotètic de que la resistència de posta a terra del centre de transformació sigui nula. Aquesta intensitat serà per tant igual a :

==Zn

VmàxId

·3000.20

)( 153,96 A

4.6.3 Disseny preliminar de la instal·lació de terra

TERRA DE PROTECCIÓ


22

Es connectaran a aquest sistema les parts metàl·liques de la instal·lació que no estiguin en tensió normalment però puguin estar-ho a conseqüència de les avaries o causes fortuïtes, tals com els xassís i els bastidors dels aparells de maniobra, envoltants metàl·liques de les cabines prefabricades i carcasses dels transformadors. Per als càlculs a realitzar s’utilitzaran les expressions i procediments segons el “Mètode de càlcul i projecte d’instal·lacions de posada a terra per a centres de transformació de tercera categoria”, editat per UNESA, conforme a les característiques dels centres de transformació del present projecte, sent, entre d’altres, les següents : Per a la terra de protecció s’optarà per un sistema de les característiques que s’indiquen a continuació : .- paràmetres característics : Kr = 0,073 O/(O·m) Kp = 0,012 V/(O·m·A) .- descripció : Estarà constituïda per 6 piques en filera unides per un conductor horitzontal de coure despullat de 50 mm2 de secció. Les piques tindran u diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m. S’enterraran verticalment a una profunditat de 0,5 m i la separació entre cada pica i la següent serà de 3 m. Amb aquesta configuració, la longitud de conductor des de la primera pica fins a la última serà de 15 m. La protecció des del Centre fins a la primera pica es realitzarà amb cable de coure aïllat de 0,6/1 kV protegit contra danys metàl·lics. TERRA DE SERVEI Es connectarà a aquest sistema el neutre del transformador. Les característiques de les piques seran les mateixes que les indicades per a la terra de protecció. La configuració escollida es descriu a continuació : - paràmetres característics :

Kr = 0,073 O/(O·m) Kp = 0,012 V/(O·m·A) .- descripció : Estarà constituïda per 6 piques en filera unides per un conductor horitzontal de coure despullat de 50 mm2 de secció. Les piques tindran u diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m. S’enterraran verticalment a una profunditat de 0,5 m i la separació entre cada pica i la següent serà de 3 m. Amb aquesta configuració, la longitud de conductor des de la primera pica fins a la última serà de 15 m.


23

La protecció des del Centre fins a la primera pica es realitzarà amb cable de coure aïllat de 0,6/1 kV protegit contra danys metàl·lics. El valor de la resistència de posta a terra d’aquest electrode deurà ser inferior a 37 O. Amb aquest criteri s’aconsegueix que un defecte a terra en una instal·lació de Baixa Tensió protegida contra contactes indirectes per un interruptor diferencial de sensibilitat 650 mA, no ocasioni en l’electrode de posta a terra una tensió superior a 24 volts (=37x0,650). Existirà una separació mínima entre les piques de la terra de protecció i les piques de la terra de servei, a fi d’evitar la possible transferència de tensions elevades a la xarxa de baixa tensió.

4.6.4 Càlcul de la resistència del sistema de terres

TERRA DE PROTECCIÓ Per al càlcul de la resistència de la posta a terra de les masses del centre (Rt),

intensitat i tensió corresponents (Id, Ud), utilitzarem les següents fórmules :

- Resistència del sistema de posta a terra, Rt :

σ·rt KR =

- Intensitat de defecte, Id :

22)(·3

000.20

XnRR

VI

tn

d++

=

- Tensió de defecte, Ud :

tdd RIU ·=

sent :

- s = 100 O·m - Kr = 0,073 O/( O·m)

I substituint els valors en les diverses fórmules s’obtenen els següents resultats : Rt = 7,30 O Id = 153,24 A Ud = 1118,6 V


24

L’aïllament de les instal·lacions de baixa tensió del CT deurà ser major o igual que la tensió màxima de defecte calculada (Ud), per la qual cosa serà com a mínim de 2.000 V. D’aquesta manera s’evitarà que les sobretensions que apareguin al produir-se un defecte en la part d’alta tensió deteriorin els elements de baixa tensió del centre, i per tant que no afectin a la xarxa de baixa tensió. També queda comprovat que la intensitat de defecte calculada és superior a 100 A, el que permetrà que pugui ser detectada per les proteccions normals. TERRA DE SERVEI La resistència del sistema de posta a terra , Rt és del mateix valor que el calculat per a la terra de protecció, sent aquest de :

=== 100·073,0·σrt KR 7,3 O

que es veu que és inferior a 37 O.

4.6.5 Càlcul de les tensions en l’exterior de la instal·lació Amb la fi d’evitar l’aparició de tensions de contacte elevades en l’exterior de la

instal·lació, les portes i reixes de ventilació metàl·liques que donen a l’exterior del centre no tindran contacte elèctric algun amb masses conductores que, a causa defectes o avaries, siguin susceptibles de quedar sotmeses a tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat, no serà necessari calcular les tensions de

contacte exteriors, ja que aquestes seran pràcticament nules. Per altra banda, la tensió de pas en l’exterior vindrà determinada per les

característiques de l’lectrode i de la resistivitat del terreny, per l’expressió :

=== 24,153·100·012,0·· dpp IKU σ 183,9 V

4.6.6 Càlcul de les tensions en l’interior de la instal·lació L’edifici prefabricat de formigó estarà construït de tal manera que, una volta

instal·lat, el seu interior sigui una superfície equipotencial. Totes les varetes metàl·liques que constitueixen l’armadura del sistema equipotencial estaran unides entre si mitjançant soldadures elèctriques. Les connexions entre les varetes metàl·liques pertanyen a diferents elements s’efectuaran de forma que s’aconsegueixi l’equipotencialitat d’aquestos.

Aquesta armadura equipotencial es connectarà al sistema de terres de protecció

(excepte portes i reixetes, que com ja s’ha indicat no tindran contacte elèctric amb el sistema equipotencial). Així doncs, no serà necessari el càlcul de les tensions de pas i contacte en l’interior de la instal·lació, degut a que el seu valor serà pràcticament nul.


25

No obstant, i segons el mètode utilitzat, l’existència d’una malla equipotencial

connectada a l’electrode de terra implica que la tensió de pas d’accés és equivalent al valor de la tensió de defecte, que s’obté mitjançant l’expressió :

==== 24,153·3,7· dtdaccésP IRUU 1.118,6 V

4.6.7 Càlcul de les tensions aplicades Per a la determinació dels valors màxims admissibles de la tensió de pas en

l’exterior, i en l’accés al centre, s’utilitzaran les expressions següents :

)000.1·6

1(10)(

σ+=

nexteriorP tK

U

)000.1

·3·31(10)(

htK

UnaccésP

σσ ++=

sent :

- Up , tensions de pas en volts - K = 0,72 - n = 1 - t , duració de la falta en segons : 0,7 s - s , resistivitat del terreny - sh , resistivitat del formigó : 3.000 O·m

obtenint els següents resultats :

Up (exterior) = 1.645,70 V Up (accés) = 10.594,30 V Així s’ha de comprovar que els valors calculats són inferiors als màxims admissibles : - en l’exterior : Up = 183,90 V < Up (exterior) = 1.645,70 V - en l’accés al CT : Ud = 1.118,60 V < Up (accés) = 10.594,30 V


26

4.6.8 Investigació de tensions transferibles a l’exterior Al no existir mitjos de transferència de tensions a l’exterior no es considera

necessari un estudi previ per a la seva reducció o eliminació. No obstant, amb l’objectiu de garantir que el sistema de posta a terra de servei

no abasti tensions elevades quan es produeixi un defecte, existirà una distància de separació mínima Dmín, entre les electrodes dels sistemes de posta a terra de protecció i de servei, determinada per l’expressió :

πσ

·000.2·

mindI

D =

amb :

- s = 100 O·m - Id = 153,24 A

S’obtindrà el valor de dita distància :

Dmin = 2,44 m


27

5. LÍNIA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ

5.1 DISTRIBUCIÓ DE POTÈNCIES Per a la distribució en baixa s’utilitzarà en la seua totalitat conductor d’alumini

3x240 + 1x150 mm2, amb aïllament de polietilé reticulat, atenent a les normatives particulars d’IBERDROLA. Les distribucions de les càrregues en les diferents línies es realitzarà de forma que la saturació del conductor quedi dintre d’un interval entre el 70% i el 80%.

Fet que el consum de cada nau està previst entre els 210-260 A, s’ha decidit

protegir les línies amb fusibles gI de 315 A. Segons dades proporcionades per IBERDROLA, per a conductor de 240 mm2 i fusibles de 315 A, estableix la longitud màxima dels conductors serà de 262 m, per tal d’assegurar una correcta protecció d’aquestes. Per aquest fet, s’ha optat per no connectar les línies en anell, ja que es tindrien unes longituds molt superiors als 262 m, no garantint-se així la protecció en cas d’avaria d’algun dels transformadors, i com a conseqüència arriscant-se a una avaria major en cas de produir-se algun fallo.

5.2 CÀLCUL DE LES SECCIONS

Tal i com s’ha anat esmentant anteriorment, les seccions dels diferents circuits seran de 240 mm2, utilitzant conductors d’alumini, i és molt important conèixer la saturació dels diferents trams, per tal de poder realitzar un disseny que sigui el més flexible possible, en cas que les previsions de càrregues varien de les reals. Segons normativa indicada en la instrucció MIE-BT 007, per a l’elecció de la secció més adequada és imprescindible conèixer els següents valors : .- Potència a transportar (Pinst) .- Tensió en l’origen de la línia (U=400 V) .- Factor de potència de la instal·lació (cosf ) La fórmula que s’aplicarà amb els valors anteriorment nomenats, és la que es mostra a continuació :

ϕ·cos·3 UP

I màx =

sent :

- Imàx , intensitat màxima en ampers - P , potència en kW - U , tensió en volts - Cosf , factor de potència


28

Una volta obtinguda la Imàx, es procedirà a l’obtenció de la Imàx admissible, aplicant el factor de correcció Kt adequat al circuit. El valor de Imàx admissible s’obté a partir de :

t

màxadmmàx K

II =)(

El coeficient corrector Kt ve referit al nombre de conductors per rasa i en plà

horitzontal :

Nº cables per rasa 2 3 4 5 Kt 0,85 0,75 0,7 0,6

Finalment es relacionarà la Imàx admissible amb la Imàx admissible pel conductor, havent-se d’acomplir que :

Imàx (adm) < Imàx (adm) conductor

5.3 CAIGUDA DE TENSIÓ Segons la instrucció MIE-BT 017 la caiguda màxima permesa per a cables

elèctrics destinats a altres usos que no siguin per a enllumenat serà del 5%. La caiguda de tensió dependrà de diversos paràmetres, entre ells la longitud de la

línia, sent aquesta relació directament proporcional com es pot observar :

SUClP

cdt··

·=

sent :

- cdt , caiguda de tensió en volts - P , potència en W - L , longitud en metres - C , constant del material : Al 35 m/O·mm2 - V , tensió de l’origen en volts - S , secció en mm2

La secció del conductor neutre tindrà segons la instrucció MIE-BT 005 una secció nominal igual a la meitat de les fases.


29

5.3.1 Taules i resultats de les diferents sortides Per mitjà del programa Excel, s’han realitzat els càlculs corresponents, utilitzant per a l’aplicació les fórmules anomenades en els punts anteriors. .- Centre de transformació 1 CT 1

Conductor AL-240

Tensió (kV) 0,4 I màxima (A) 430

Cosf 0,8 Const.material (m/O·mm2) 35

Secció (mm2) 240

Sortida Potència Tipus de Kt Distància I màxima I màxima cdt % cdt% Saturació

total (kW) conductor (m) (A) admissible(A) parcial conductor%

Sortida 1 115,5 Al-240 0,75 233,65 208,39 277,85 2,01 2,01 64,62

Sortida 2 115,5 Al-240 0,75 62,2 208,39 277,85 0,53 0,53 64,62

Sortida 3 115,5 Al-240 0,75 220,62 208,39 277,85 1,90 1,90 64,62

Sortida 4 115,5 Al-240 0,75 47,68 208,39 277,85 0,41 0,41 64,62

.- Centre de transformació 2 CT 2

Conductor AL-240



Secció (mm2) 240



Sortida 1 115,5 Al-240 0,75 231,2 208,39 277,85 1,99 1,99 64,62

Sortida 2 115,5 Al-240 0,75 59,86 208,39 277,85 0,51 0,51 64,62

Sortida 3 115,5 Al-240 0,75 223 208,39 277,85 1,92 1,92 64,62

Sortida 4 115,5 Al-240 0,75 50 208,39 277,85 0,43 0,43 64,62


30

.- Centre de transformació 3 CT 3

Conductor AL-240



Secció (mm2) 240



Sortida 1 115,5 Al-240 0,75 232,18 208,39 277,85 2,00 2,00 64,62

Sortida 2 115,5 Al-240 0,75 60 208,39 277,85 0,52 0,52 64,62

Sortida 3 115,5 Al-240 0,75 224 208,39 277,85 1,93 1,93 64,62

Sortida 4 115,5 Al-240 0,75 50 208,39 277,85 0,43 0,43 64,62

.- Centre de transformació 4 CT 4 Sortida 1

Conductor AL-240 Tensió (kV) 0,4

I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240

Tram Potència Tipus de Kt Distància I màxima I màxima cdt % cdt% Saturació


CT4-9/10 138,6 Al-240 0,75 18 250,06 333,42 0,19 0,19 77,54

9/10-11/12 69,3 Al-240 0,75 34 125,03 166,71 0,18 0,36 38,77

CT 4 Sortida 2


I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240



CT4-8/7 138,6 Al-240 0,75 135,9 250,06 333,42 1,40 1,40 77,54

8/7-6/5 69,3 Al-240 0,75 169,1 125,03 166,71 0,87 2,27 38,77


31

CT 4 Sortida 3


I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240



CT4-4/3 131 Al-240 0,75 208,08 236,35 315,14 2,03 2,03 73,29

4/3-2/1 61,75 Al-240 0,75 241,08 111,41 148,55 1,11 3,14 34,55

.- Centre de transformació 5 CT 5 Sortida 1


I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240



CT5-15/16 138,6 Al-240 0,75 106 250,06 333,42 1,09 1,09 77,54 15/16-13/14 69,3 Al-240 0,75 139 125,03 166,71 0,72 1,81 38,77

CT 5 Sortida 2


I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240



CT5-15/16 69,3 Al-240 0,75 30,5 125,03 166,71 0,16 0,16 38,77 15/16-13/14 69,3 Al-240 0,75 30,5 125,03 166,71 0,16 0,31 38,77


32

CT 5 Sortida 3


I màxima (A) 430


Secció (mm2) 240



CT5-21/22 138,6 Al-240 0,75 67 250,06 333,42 0,69 0,69 77,54 21/22-23/24 69,3 Al-240 0,75 100 125,03 166,71 0,52 1,21 38,77


33

6. CÀLCUL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

6.1 QUALITAT EN ELS SISTEMES D’IL·LUMINACIÓ La visibilitat ve condicionada per una sèrie de factors de diferent naturalesa. Uns

estan fora de control del tècnic d’il·luminació, com poden ser, per exemple, la capacitat de l’observador o les característiques fotomètriques de l’objecte a observar i deuen considerar-se com a condicions del projecte tècnic.

En canvi altres factors poden ser influenciats per el disseny i constitueixen les

variables, en gran part quantificades, sobre les quals el projectista efectua la seua labor. La qualitat en els sistemes d’il·luminació depèn bàsicament dels següents

factors:

- Intensitat lluminosa - Uniformitat - Enlluernament - Il·luminació horitzontal - Manteniment INTENSITAT LLUMINOSA La intensitat lluminosa en l’enllumenat públic indica la quantitat de llum reflexada en el paviment en direcció cap a l’observador, és l’expressió més ajustada del que l’ull realment veu. Es medeix en candeles partit metre quadrat (cd/m2) i és funció de: - Les característiques de reflexió del paviment - La distribució fotomètrica de les llumeneres utilitzades - La característica geomètrica de la instal·lació - La posició relativa de l’observador UNIFORMITAT La uniformitat d’un sistema d’il·luminació és la relació entre la il·luminancia mínima i la sua il·luminació mitja. Per a establir una uniformitat en un sistema d’il·luminació es pot atendre a que en el cas de la il·luminació general la uniformitat no deu ser menor que 0,8 No tant sols és important la quantitat de llum, definida pel nivell d’il·luminació il·luminancia, sinó també de la forma en la aquesta es distribueix. Els factors que la determinen són :


34

- La distribució fotomètrica de la llumenera - L’alçada de la instal·lació - La separació dels punts de llum - La sua implantació - Les característiques de reflexió del paviment

ENLLUERNAMENT El control de l’enlluernament directe de les làmpades i llumeneres consisteix a controlar la il·luminancia de les mateixes en la direcció dels ulls de l’observador. Cal tenir en compte que per a angles superiors a 30º en sentit vertical al voltant de l’eix central la visió és molt poc precisa. IL·LUMINACIÓ HORITZONTAL Usualment es determina a sobre d’un pla, denominat pla de treball, situat al voltant de 0,75 m (assegut) o 0,85 m (de peu) sobre el terra. Nivells d’il·luminancia recomanats :

Il·luminancia (lux) Tipus de tasca visual 30 Orientació : tant sols estancia temporal 120 Tasques visuals lleugeres, grans detalls amb forts contrastos 500 Tasques visuals normals i detalls de tamany mig amb contrastos

reduïts 1.000 Tasques visuals molt difícils, petits detalls amb contrstos reduïts 2.000 Tasques visuals molt difícils, detalls molt petits amb contrastos

molt reduïts 5.000 i major Casos especials

MANTENIMENT Un programa de manteniment ben dissenyat i realitzat incrementa la qualitat d’una instal·lació d’enllumenat degut a que : - Manteniment dels nivells d’il·luminació en els valors recomanats - Redueix els gastos de capital i funcionament - Assegura que la instal·lació mateixa i l’interior en general tinguin una apariència satisfactòria *Causes que deprecien la emissió de llum : - Brutícia en làmpades i llumeneres - Depreciació del flux de la làmpada - Fallo de les làmpades


35

*Programa de manteniment : - Neteja de la instal·lació : l’interval més econòmic per a la neteja d’una instal·lació depèn del tipus de llumenera, la velocitat a la que s’acumula la brutícia i el cost de la neteja. - Factor de manteniment : en el càlcul d’una instal·lació d’enllumenat és usual aplicar un factor de manteniment com la relació entre la il·luminancia produïda pel sistema d’il·luminació al final del període de manteniment i la il·luminació produïda pel sistema quan és nou. El factor manteniment es pot calcular com :

FM = FMFL x FSL x FML x FMSH

FMFL = factor de manteniment del flux de la làmpada FSL = factor de supervivència de la làmpada FML = factor de manteniment de la làmpada FMSH = factor de manteniment de les superfícies de l’habitació

6.2 DISSENY DE LES INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC 6.2.1 Aspectes generals. Classificació de les vies públiques Els criteris de qualitat en l’enllumenat públic, són els que s’han a nomenat en el

punt anterior :

- Intensitat lluminosa - Uniformitat - Enlluernament - Il·luminació horitzontal - Manteniment

Però a més d’aquestos factors també s’han de tenir en compte altres factors importants com : TIPUS DE LÀMPADES : És molt important el tipus de làmpada, ja que existeixen molts tipus de làmpades elèctriques i cadascuna produeix llum de diferents maneres, i no sent adaptables totes als mateixos ambients o espais a il·luminar. Així atenent als tipus de làmpades existents es pot realitzar la següent classificació :


36

Incandescència :

• Estàndard • Halògenes • Reflectors

Descàrrega : Alta pressió

• Mercuri A.P. - Mercuri color corregit - Halogenurs metàl·lics

• Sodi A.P.

Baixa pressió

• Fluorescència • Sodi B.P. • Inducció

De tots aquestos tipus de làmpades tant sols hi haurà un tipus que s’adapti al tipus de projecte que s’està estudiant, en aquest cas enllumenat públic, per la qual cosa serà molt important tenir en compte la influència de l’espectre de llum.

Així per a l’enllumenat dels vials del polígon industrial, serà idònia la

il·luminació amb làmpades de vapor de sodi de baixa pressió, pel fet que ofereixen : - Major agudesa visual - Major velocitat de percepció - Menor enlluernament psicològic

CLASSIFICACIÓ DE VIES PÚBLIQUES : Tipus de via Descripció

A Autopistes i autovies B Carreteres nacionals i principals C Cinturons de circumval·lació i carreteres radials D Vies provincials, comarcals i travessies de poblacions E Vies d’unió de zones residencials amb vies urbanes F Vies interiors de polígons industrials


37

G Camins peatonals en urbanitzacions H Zones d’estança en parcs i jardins I Camins rurals o d’extramurs d’ús esporàdic J Zones monumentals, històriques o artístiques K Carrers peatonals o d’oci

CLASSES D’IL·LUMINACIÓ PER A DIFERENTS TIPUS DE CARRETERA :

Descripció de la via de tràfic Classe d’il·luminació Carreteres d’alta velocitat (Autopistes i autovies) Intensitat del tràfic : Alta Mitja Baixa

M1 M2 M3

Carreteres d’alta velocitat amb únic carril de circulació de doble sentit Control de tràfic i separació dels diferents tipus d’usuaris : Pobre Bo

M1 M2

Vies urbanes amb tràfic important, vies radials i de distribució a districtes Control del tràfic : Pobre Bo

M2 M3

Vies secundàries de connexió a urbanes de tràfic important, vies distribuïdores locals i accessos a zones residencials i finques Control del tràfic : Pobre Bo

M4 M5

NIVELLS LUMINOTÈCNICS :

Coeficients d’uniformitat

Control d’enlluernament Categoria

Luminància mitja (Lm)

Global (Uo) TI G M1 > 2 = 6 M2 > 1,5 = 6 M3 > 1

= 10

= 5 M4 > 0,75 = 5 M5 > 0,5

> 0,4 < 15

= 5


38

CLASSIFICACIÓ DELS PAVIMENTS : - Classificació R Classe Límit S1 Valor S1 estàndard Valor normalitzat Q0 Tipus de reflexió

R1 S1 < 0,42 0,25 0,1 Difusa R2 0,42 < S1 <0,85 0,58 0,07 Aprox.difusa R3 0,85 < S1 < 1,35 1,11 0,07 Lleugerament brillant R4 1,35 < S1 1,55 0,08 Brillant

- Classificació C

Classe Límit S1 Valor S1 estàndard Valor normalitzat Q0

CI S1 < 0,4 0,24 0,1 CII S1 > 0,4 0,97 0,07

DISPOSICIÓ DELS PUNTS DE LLUM : Segons el ample dels vials a il·luminar, amb tràfic en ambdós sentits, hi ha quatre formes de disposar les llumeneres, la elecció de les quals depèn de la relació alçada del punt de llum/amplada dels vials. Així doncs es classifiquen en : .- Disposició unilateral : Les llumeneres es situen a u costat de la calçada. S’utilitza aquesta disposició quan la relació, alçada del punt de llum/amplada del vial, està compresa entre 0,85 i 1. .- Disposició al portell : Les llumeneres es situen alternativament a cada costat de la calçada. Aquesta disposició s’utilitza quan la relació, alçada del punt de llum/amplada del vial, està compresa entre 1/2 i 2/3. .- Disposició en oposició : Les llumeneres es situen a cada costat de la calçada, una front a l’altra. S’utilitza aquesta disposició quan la relació, alçada del punt de llum/amplada del vial, està compresa entre 1/3 i 1/2. .- Disposició axial : Les llumeneres suspeses amb un pla de distribució principal perpendicular a l’eix de la calçada. Les llumeneres es separen entre sí de 10 a 20 m, suspeses de cables tensos entre postes distants de 60 a 80 m. Sols per a vies estretes amb edificis a ambdós costats.

ALÇADA DEL PUNT DE LLUM : .- Avantatges de situar els punts de llum a gran alçada


39

- Distribució més favorables de les luminàncies sobre les calçades - Disminució del enlluernament permetent major flux lluminós per punt de llum - Reducció del nombre d’unitats lluminoses - Augment de la il·luminància en els voltants de la calçada .- Inconvenients de situar els punts de llum a gran alçada - S’incrementa el cost de manteniment - Disminueix el factor d’utilització augmentant el consum d’energia .- Relació entre l’amplada de la calçada i l’alçada del punt de llum :

Alçada del punt de llum/amplada calçada Disposició Valor mínim Valor recomanat

Unilateral 0,85 1 Al portell 1/2 2/3

En oposició 1/3 1/2 .- Relació entre l’alçada del punt de llum i el flux lluminós :

Flux lluminós (lm) Alçada del punt de llum

3.000 a 9.000 6,5 a 7,5 9.000 a 19.000 7,5 a 9

> 19.000 > 9

.- Relació entre l’alçada i separació dels punts de llum :

Il·luminància mitja Relació separació/alçada 2 = Emitja < 7 4 a 5 (6)

7 = Emitja < 15 3,5 a 4 15 = Emitja = 30 2 a 3,5

SITUACIÓ DELS PUNTS DE LLUM EN CASOS ESPECIALS : Cal tenir especial cura al situar els punts del llum en els següents casos. .- Corbes : - Part exterior de la corba - La separació entre els punts de llum deu reduir-se tant més quan menor sigui el

radi de la corba ( entre 0,5 i 0,75 vegades la separació en tram recte ). - En cas necessari es situaran punts de llum suplementaris en la part interior de la corba


40

.- Creuaments :

- Augmentar la il·luminància en els creuaments de forma que sigui superior a la corresponent al nivell de la via concurrent més il·luminada - Emprar fonts lluminoses de diferent color per a distingir les vies concurrents

.- Places o rodones : - Pel general, els punts de llum es situaran al llarg de l’exterior de la rodona. - Si la zona central de la rodona és extensa es situaran punts de llum en les

prolongacions dels eixos de circulació de les vies.

.- Costes : - Es deuen inclinar les llumeneres de forma que el seu eix sigui perpendicular al de la calçada - Es situarà un punt de llum en els canvis de rasant - S’utilitzaran llumeneres del tipus cut-off per evitar enlluernaments als usuaris que ascendeixen per la pendent.

.- Vies amb arbres : - Si la copa dels arbres comença a uns 7 o 8 metres del terra la millor solució és situar els postes alineats amb els arbres i les llumeneres a menor alçada de la copa. - Si les arbres són de petita alçada les llumeneres poden situar-se a 9 o 10 metres d’alçada i sortint sobre la vorera. - El cas més difícil el constitueixen els arbres de mitjana alçada, entre 5 i 6 metres 6.3 JUSTIFICACIÓ DE LA UNIFORMITAT CORRECTA Abans de procedir amb el càlcul una volta obtinguts els resultats anteriors, per a

tenir un referència de si la uniformitat estarà dintre dels valors admesos normalment, s’aplicarà el següent criteri :

5,3/5,2 << hd

Molt probablement els càlculs permetran comprovar que la uniformitat està

dintre dels límits permesos i correctes. Si d/h un valor marcadament superior a 3,5, el risc de que la uniformitat de la

il·luminació sigui insuficient és elevat. En aquest cas es podran temptejar noves solucions com :

.- Augmentar l’alçada sense variar la potència de la làmpada


41

.- Disminuir la potència de la làmpada sense variar l’alçada En cas d’un valor d/h inferior a 2,5, molt possiblement es tindrà una uniformitat d’il·luminació superior a la recomanada. Per tant s’haurà de buscar una solució alternativa com : .- Augmentar la potència de la làmpada .- Disminuir l’alçada dels punts de llum. .- Variar el tipus d’implantació. De totes maneres, si el valor d/h no s’aparta dels límits assenyalats, cal efectuar la comprovació amb el programa de càlcul ( CALCULUX en aquest cas), doncs el valor dels resultats depèn en gran part del tipus de lluminària elegida.

6.4 DETERMINACIÓ DELS PARÀMETRES BÀSICS Per el que fa a aquest projecte, caldrà primer definir el tipus de via al que

pertanyen els carrers del polígon industrial, tractant-se així de vies de classe F. Aquestes vies són les urbanes de tràfic important, principals artèries urbanes,

carreteres radials i de distribució a districtes, a les que corresponen les del polígon industrial, per a les quals els correspon una classe d’il·luminació M2, les quals requereixen un nivell il·luminació pobre (segons CIE-115).

Valors recomanats - Luminància mitja (Lm) : >1.5 cd/m2 - Coeficients d’uniformitat :

• Global Uo > 0,4 • Enlluernament TI < 10

- G >6 - Iluminància mitja (Em) : 15<Em<30 lux

La disposició de les llumeneres en el present projecte és al portell, únicament

per a la via principal, i per a la resta correspon una distribució unilateral. Cal anomenar que els carrers s’han classificat segons la disposició de les llumeneres i l’amplada d’aquestos, com es pot veure a continuació :

.- Carrers tipus A : de dos carrils, un per a cada sentit, amb una amplada efectiva de 8m. La disposició és unilateral amb una separació entre faroles de 30 m .- Carrers tipus B : de dos carrils, un per a cada sentit, amb una amplada efectiva de 7m a més de 2,5m per cada banda dedicats a aparcament. La disposició és al portell amb una separació entre faroles de 25 m


42

.- Carrers tipus C : de dos carrils, un per a cada sentit, amb una amplada efectiva de 7m. La disposició és unilateral amb una separació entre faroles de 28 m .- Carrers tipus D : d’un sol carril, amb una amplada efectiva de 6m. La disposició és unilateral amb una separació entre faroles de 20 m .- Alçada de les columnes : 10 m per a totes les vies .- Tipus de llumenera : SGS 203/150 T B .- Tipus de làmpada : SON-T+150W .- Flux de la làmpada : 16.500 lumens Disposició de les llumeneres : en els carrers A,B i D en disposició unilateral, mentre que per al carrer C es tracta d’una disposició al portell. .- Alçada de les columnes : 10 metres per a tots els carrers .- Tipus de llumeneres : - per als carrers A,B i D, SRS420/150 FG P.3 - per als carrers C, SGS102/150 .- Tipus de làmpades : - per als carrers A,B i D, SON-TP 150W - per als carrers C, SON-P 150W .- Flux de les làmpades : - 16500 lm per a les SON-TP 150W - 16000 lm per a les SON-P 150W

6.5 RESULTATS DELS CÀLCULS LUMINICS 6.5.1 Resum d’esquemes per als carrers El factor de manteniment general utilitzat en aquest projecte és 1.00

Carrer tipus A Tipus de llumeneres, SRS420/150 FG P.3 Tipus de làmpada, SON-TP 150W Potència (W), 168 Flux de la làmpada, 16.500 lm


43

Unitat Esquema Carretera -- Carretera d’una calçada Mitjana m -- Amplada del vial m 4,00 Nº de carrils -- 2 Taula de reflexió -- Asphalt CIE C2 Q0 de la taula -- 0,07 Instal·lació -- Unilateral Alçada m 10,00 Separació m 30,00 Sortint m 0,20 Inclin.90º Graus 0,00 L mitja Cd/m2 1,50 Uo -- 0,62 TI % 4,70 G -- 7,90 Eh mitja lux 26,40 Eh min lux 10,60 Eh màx lux 45,40

Taula de valors de la il·luminància a nivell del terra :

X (m) Y (m)

0,40 1,20 2,00 2,80 3,60 4,40 5,20 6,00 6,80 7,60

27,00 28 32 35 37 37 38 38 35 30 25 24,00 26 30 33 33 34 35 31 28 23 19 21,00 20 24 27 28 29 28 25 22 18 15 18,00 18 19 20 22 22 21 19 17 14 12 15,00 16 18 19 19 19 18 17 15 12 11< 12,00 18 19 20 22 22 21 19 17 14 12 9,00 20 24 27 28 29 28 25 22 18 15 6,00 26 30 33 33 34 35 31 28 23 19 3,00 28 32 35 37 37 38 38 35 30 25 0,00 33 38 42 44 45 45> 42 37 31 27


44

Eh a la calçada : Traçat en 3D


45

Carrer tipus B

Tipus de llumeneres, SRS420/150 FG P.3 Tipus de làmpada, SON-TP 150W Potència (W), 168 Flux de la làmpada, 16.500 lm

Unitat Esquema Carretera -- Carretera d’una calçada Mitjana m -- Amplada del vial m 3,50 Nº de carrils -- 2 Taula de reflexió -- Asphalt CIE C2 Q0 de la taula -- 0,07 Instal·lació -- Al portell Alçada m 10,00 Separació m 25,00 Sortint m 0,20 Inclin.90º Graus 0,00 L mitja Cd/m2 1,53 Uo -- 0,40 TI % 2,40 G -- 6,90 Eh mitja lux 26,80 Eh min lux 11,80 Eh màx lux 47,50


X (m) Y (m)

0,60 1,80 3,00 4,20 5,40 6,60 7,80 9,00 10,20 11,40

45,00 23 30 36 37 38 35 29 23 16 12 40,00 16 21 27 30 30 28 24 20 16 12 35,00 12 16 20 24 28 30 30 27 21 16 30,00 12 16 23 29 35 38 37 36 30 23 25,00 12 16 24 35 42 46 47> 45 37 31 20,00 12 16 23 29 35 38 37 36 30 23 15,00 12 16 20 24 28 30 30 27 21 16 10,00 16 21 27 30 30 28 24 20 16 12 5,00 23 30 36 37 38 35 29 23 16 12 0,00 31 37 45 47 46 42 35 24 16 12<


46



47

Carrer tipus C

Tipus de llumeneres, SRS420/150 FG P.3 Tipus de làmpada, SON-TP 150W Potència (W), 168 Flux de la làmpada, 16.500 lm

Unitat Esquema Carretera -- Carretera d’una calçada Mitjana m -- Amplada del vial m 3,50 Nº de carrils -- 2 Taula de reflexió -- Asphalt CIE C2 Q0 de la taula -- 0,07 Instal·lació -- Unilateral Alçada m 10,00 Separació m 28,00 Sortint m 0,20 Inclin.90º Graus 0,00 L mitja Cd/m2 1,66 Uo -- 0,73 TI % 4,20 G -- 7,90 Eh mitja lux 28,50 Eh min lux 12,00 Eh màx lux 45,70


X (m) Y (m)

0,35 1,05 1,75 2,45 3,15 3,75 4,55 5,25 5,95 6,65

25,20 34 36 38 38 39 39 37 35 30 26 22,40 32 35 35 36 36 34 32 28 24 20 19,60 26 29 30 31 31 29 26 22 19 16 16,80 22 23 24 25 24 24 21 18 15 13 14,00 21 22 22 22 22 20 18 16 14 12< 11,20 22 23 24 25 24 24 21 18 15 13 8,40 26 29 30 31 31 29 26 22 19 16 5,60 32 35 35 36 36 34 32 28 24 20 2,80 34 36 38 38 39 39 37 35 30 26 0,00 40 43 44 46 46> 45 40 35 30 27


48



49

Carrer tipus D

Tipus de llumeneres, SGS102/150 Tipus de làmpada, SON-P 150W Potència (W), 168 Flux de la làmpada, 16.000 lm

Unitat Esquema Carretera -- Carretera d’una calçada Mitjana m -- Amplada del vial m 4 Nº de carrils -- 1 Taula de reflexió -- Asphalt CIE C2 Q0 de la taula -- 0,07 Instal·lació -- Unilateral Alçada m 10,00 Separació m 20,00 Sortint m 0,20 Inclin.90º Graus 0,00 L mitja Cd/m2 1,68 Uo -- 0,60 TI % 6,80 G -- 5,20 Eh mitja lux 27,60 Eh min lux 18,20 Eh màx lux 36,00


X (m) Y (m)

0,60 1,80 3,00 4,20 5,40

18,00 23 27 31 34 36> 16,00 23 27 31 34 36 14,00 21 25 28 31 32 12,00 19 22 25 27 28 10,00 18< 21 23 25 26 8,00 19 22 25 27 28 6,00 21 25 28 31 32 4,00 23 27 31 34 36 2,00 23 27 31 34 36 0,00 23 27 31 34 35


50



51

6.6 CÀLCUL DE LA LÍNIA

El càlcul i dimensionat de les xarxes elèctriques per a la alimentació dels punts

de llum d’una instal·lació d’enllumenat públic té que complir amb el disposat en el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i amb les instruccions MI-BT del Ministeri d’Indústria i Energia, complementaries del mateix, ajustant-se al mateix temps a les Normes Tècniques de l’empresa subministradora en aquest cas HIBERDROLA.

La previsió de càrrega complirà l’establert a la instrucció MI-BT009 sent la

càrrega per punts de llum la nominal de la pròpia multiplicada pel factor 1,8 degut a que es tracta de làmpades de descàrrega. La caiguda de tensió màxima admissibles segons el reglament serà inferior al 3%.

Per la qual cosa per als càlculs s’utilitzaran els següents paràmetres : .- Tensió de servei : 400 V .- Caiguda de tensió admissible : 3% .- Càrrega de càlcul en VA : potència de la làmpada en vats i augmentada 1,8 .- Secció mínima dels conductors 4x6 mm2 al tractar-se d’una xarxa subterrània La connexió a la xarxa principal es realitzarà mitjançant una C.G.P. en un nínxol

seguint les directives de l’empresa subministradora. 6.7 RESULTATS


52


53


54


55


56

6.8 CÀLCUL DEL CENTRE I COMANDAMENT DE CONTROL El centre de comandament estarà format per dos equips de mesura i protecció. La potència total a contrastar és de 40 kW distribuïts en dos punts per la qual els

equips queden de la següent manera : Protecció diferencial : Relé diferencial de 63 A amb sensibilitat 300 mA Interruptor general automàtic : 40 A Tèrmic : 40 A Magnètic : 5 vegades intensitat Reg Ter Conjunt de mesura : Fusibles gI A : 80 A Bases : 160 A

Entroncament : Subterrani Conductor fase : 16 mm2 Conductor neutre : 10 mm2 P.I.A. : 30 A

6.9 REDUCCIÓ DEL CONSUM Estabilitzador reductor de flux Per a la reducció de consum s’ha optat per una Reductor de Flux ESDONI marca Orbis, aquestos equips estan previstos per a funcionar a règim continu, no obstant si es desconnecten de la xarxa durant el dia, s’evitarà el seu petit consum en buit. La desconnexió i connexió de la xarxa es realitza diariament per un contacte controlat per cèl·lula fotoelèctrica o interruptor astronòmic, que estarà instal·lat en el quadre de l’enllumenat o en el mateix quadre ESDONI. Els borns de canvi de nivell rebran l’ordre a l’hora desitjada, iniciant una lenta disminució (5V per minut) fins situar-se a la tensió de flux reduït. Les tensions de flux reduït han de fixar-se en 175 V per VASP. Aquest nivell reduït pot tornar-se a nivell nominal en les primeres hores del matí. L’equip du incorporat en el circuit de comandament un potent microprocessador d’última generació i un sistema de lectura de tensió en vertader valor eficaç que assegura la precisió i l’estabilitat a la tensió de sortida dels equips, ja que de no ser així el valor eficaç de sortida queda fortament afectat per la forma de l’ona de les làmpades de descàrrega. Els equips dinàmics de la sèrie N es basen en un sistema electromecànic que queda inactiu al faltar la tensió, en conseqüència en el moment d’arrancada, la tensió en els borns de sortida és aproximadament la que estava programada en el moment de l’anterior connexió.


57

Al connectar l’equip a la tensió de sortida inicia una variació fins a situar-se a la tensió d’arrancada (204 V), mantenint aquesta tensió durant el temps programat (recomanat 6’ per a VSAP) i aconseguint un suau arranc de les làmpades que redueix els pics d’intensitat de la connexió. Passat el període d’arrancada, el ESDONI-N inicia una lenta variació (5V per minut) fins situar-se a la tensió nominal, garantint l’estabilitat de la tensió front a les fluctuacions de la xarxa i variacions de càrrega. Quan un element de control extern (interruptor astronòmic, interruptor horari o similar) ordena a l’equip ESDONI passar a nivell de flux reduït, inicia una lenta variació (5V per minut) fins fixar la tensió reduïda programada. L’equip es manté es aquesta situació fins a l’hora de l’apagat de l’enllumenat (fig.1) o fins que l’element extern de control doni l’ordre de tornada a nivell nominal unes hores abans de l’orto (fig.2). En aquest últim cas, l’equip augmentarà progressivament (5V per minut) la tensió de sortida fins fixar-la a nivell nominal.

6.10 TARIFES

TIPUS Tipus 0 (Tarifa nocturna) : s’aplica tant sols als abonats de la tarifa 2.0 (domèstics), durant 16 hores diàries té un recàrrec del 3% i durant 8 hores al dia un descompte del 55%. Per a facilitar la seva aplicació, aquest complement des de 1997 s’ha integrat directament al preu de la energia. Tipus 1 : s’aplica als abonats que no hagin optat per altre tipus de complement, té un recàrrec del 20% en tota l’energia consumida. S’aplica a abonats de qualsevol tarifa excepte les 1.0, 2.0 (domèstic) i la B.O. (enllumenat públic), que no hagin instal·lat comptador discriminador i tinguin una potència inferior a 50 kW. Podrien estar inclosos aquí comerços i petites indústries. Tarifa 2 : diferencia dos períodes, per un costat la punta 4 hores al dia amb un recàrrec del 40% i per l’altre el llano i valle, sense recàrrec ni descompte. Els usuaris seran similars als del tipus 1. Tipus 3 : tots els dies de l’any es divideixen en tres períodes, la punta 4 hores al dia amb recàrrec del 70%, valle 8 hores al dia amb un descompte del 43% i llano 12 hores al dia sense recàrrec ni descompte. L’usuari tipus una petita o mitjana indústria. Tipus 4 : els dies laborals de dilluns a divendres es divideixen en punta 6 h/dia, llano 10 h/dia i valle 8 h/dia, els dissabtes, diumenges i festius es consideren valle les 24 hores, les hores punta tenen un recàrrec del 100%, i les valle un descompte del 43%. D’ús habitual a la indústria.


58

Tipus 5 : en aquest tipus es distribueixen els dies de l’any en quatre categories, pico 70 dies, alt 80 dies i baix 135 dies, dintre de cada categoria de dies es determinaran períodes de punta, llano i valle. Els recàrrecs i descomptes corresponents són els següents : .- punta de dies pico ..... 300% de recàrrec .- punta de dies alta ...... 100% de recàrrec .- llanos ........................ sense recàrec ni descompte .- valles ........................ 43% de descompte Utilitzades per grans indústries amb moltes possibilitats de modulació. El tipus de tarifa elegida segons les necessitats del polígon és el tipus 1. Vinaròs, 15 de Juliol de 2006 L’enginyer Tècnic en Electricitat David Molina Buj


59

A2- ESTUDI SEGURETAT I SALUT 7. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 7.1 OBJECTE El present estudi bàsic de Seguretat i Salut Laboral, té com a objectiu establir les directives generals encaminades a disminuir en el màxim possible, els riscos d’accidents laborals i enfermetats professionals, així com a la minimització de les conseqüències dels accidents que es produeixin. Aquest estudi està elaborat en compliment del Reial Decret 1627/97 del 24 d’Octubre, que estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i mesures de Seguretat i Higiene que deuran tenir-se en compte en l’ejecució dels projectes en construcció. 7.2 ABASTAMENT Les mesures contemplades en aquest Estudi abasteixen a tots els treballas a realitzar en el present Projecte, i aplica l’obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents organitzacions que hi intervinguin en l’ejecució dels mateixos. Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballadors en instal·lacions, elements i màquines elèctriques són analitzats en els apartats següents. 7.3 ANÀLISI DELS RISCOS S’analitzaran a continuació els riscos previsibles inherents a les activitats d’ejecució previstes, així com les derivades de l’ús de màquines , mitjos auxiliars i manipulació d’instal·lacions, màquines o ferramentes elèctriques. Amb la fi de no repetir innecessàriament la relació dels riscos, s’analitzaran primer els riscos generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, i desprès es seguirà amb l’anàlisi dels específics de cada activitat. 7.4 RISCOS GENERALS S’entendran com a riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors, independentment de l’activitat concreta que realitzen. Es preveu que puguin donar-se els següents : .- Caiguda d’objectes o components sobre persones .- Caigudes de persones a diferents nivells .- Caigudes de persones al mateix nivell


60

.- Projeccions de partícules als ulls .- Conjuntivitis per arcs de soldadura .- Ferides en mans o peus per manejar materials .- Sobreesforços .- Cops o talls per manejament de ferramentes .- Cops contra objectes .- Atrapament entre objectes .- Cremades per contactes tèrmics .- Exposició a descàrregues elèctriques .- Incendis i explosions .- Atrapament per volcament de màquines, vehicles o equips .- Atropellaments o cops per vehicles en moviment .- Lesions per manipulació de productes químics .- Lesions o enfermetats per factors atmosfèrics que comprometin la seguretat o

la salut .- Inhalació de productes tòxics

7.5 RISCOS ESPECIFICS Fan referència als riscos propis d’activitats concretes que afecten tant sols al

personal que realitzi treballs amb les mateixes. Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en el punt 7.4 més els

específics de la seua activitat. A tal fi s’analitzaran a continuació les activitats més significatives : Excavacions A més dels generals, poden ser inherents a les excavacions els següents riscos : .- Despreniment o llisament de terres .- Atropellaments i/o cops per màquines o vehicles .- Col·lisions i volcaments de maquinaria En voladures .- Projeccions de pedres .- Explosions incontrolades per corrents erràtiques o manipulació incorrecta .- Barrenys fallits .- Elevació del nivell de soroll .- Riscos a terceres persones Moviments de terres En els treballs derivats dels moviments de terres per excavacions o rellenos es preveuen els següents riscos : .- Càrrega de materials de les pales o caixes de vehicles .- Caigudes de persones des de els vehicles .- Volcament de vehicles per diverses causes


61

.- Atropellaments i col·lisions .- Projecció de partícules .- Pols ambiental Treballs amb ferralla Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla són : .- Talls i ferides en el manejament de les barres i filferros .- Atrapament en les operacions de càrrega i descàrrega de paquets de barres o en

la col·locació de les mateixes .- Torçades de peus, ensopegades i caigudes al mateix nivell al caminar sobre les armadures .- Trencament eventual de barres durant el doblat.

Treballs d’encoframent i desencoframent En aquesta activitat es poden destacar els següents : .- Despreniment de taulers .- Punxades amb objectes punxants .- Caiguda de materials (taulers, taulons, puntals, etc.) .- Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions dedesencofrat .- Talls i ferides en mans per manejament de ferramentes (serres, raspalls, etc.) i

materials

Treballs amb formigó L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos : .- Salpicaduras de formigó als ulls .- Torçades de peus, punxades, ensopegades i caigudes al mateix i diferent

nivell, al moure’s les estructures .- Dermatitis a la pell .- Lesions musculars per el manejament de vibradors .- Electrocució per ambients humits

Manipulació de materials Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció dels riscos generals. Transport de materials i equips dintre l’obra En aquesta activitat, a més dels riscos anomenats en punts anteriors, són previsibles els següents : .- Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o

estar mal subjectada .- Cops contra parts que surten de la càrrega


62

.- Atropellaments de persones

.- Volcaments

.- Xocs contra altres vehicles o màquines

Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips Dels especificats e aquest apartat cal destacar : .- Caiguda de materials per la mala execució de la maniobra d’alçament i

acoblament dels mateixos o fallo mecànic dels equips .- Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, ferramentes, etc.) sobre persones .- Atrapaments de mans o peus .- Aprisionament/aplastament de persones per moviments incontrolats de la càrrega

.- Cops d’equips, en el seu alçat i transport, contra altres instal·lacions (estructures, línies elèctriques, etc.) .- Caiguda i volcament de mitjans d’elevació.

Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats Els riscos inherents a aquestes activitats poden considerar-se incloses dintre dels generals, al no executar-se a grans alçades ni presentar aspectes relativament perilloses.

7.6 MAQUINARIA I MITJANS AUXILIARS S’analitzen en aquest apartat els riscos que a més dels generals, poden presentar-

se en l’ús de maquinaria i mitjos auxiliars. La maquinaria i els mitjans auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per

a l’execució dels treballs objecte del present Estudi, són els que es relacionen a continuació :

.- Equips de soldadura elèctrica .- Màquina elèctrica de roscar .- Camió de transport .- Grua mòbil .- Pistoles de fixació .- Taladro de mà .- Talla tubs .- Corbadors de tubs .- Radials i moles .- Jocs alça bobines, rodets, etc. .- Màquina d’excavació amb martell hidràulic .- Màquina retro excavadora mixta .- Formigoneres auto propulsades .- Camió volquet .- Màquina d’anivellar .- Mini retroexcavadora


63

.- Compactadora

.- Compressor

Entre els mitjans auxiliars cal destacar els següents : .- Bastides metàl·liques modulars .- Escales de mà .- Escales de tisora .- Quadres elèctrics auxiliars .- Instal·lacions elèctriques provisionals .- Ferramentes de mà .- Bancs de treball .- Equips de mesura .- Comprovador de seqüència de fases

.- Mesurador d’aïllament

.- Mesurador de terres

.- Pinces amperimètriques

.- Termòmetres

Es poden diferenciar aquests riscos classificant-los en els següents grups : Maquines fixes i ferramentes elèctriques Els riscos més significatius són : .- Les característiques de treballs en elements amb tensió elèctrica en els que es poden produir accidents per contactes, tant directes com indirectes .- Caigudes de personal al mateix o diferent nivell per desordre de mànegues .- Lesions per ús inadequat, o males condicions de màquines giratòries o de tall .- Projeccions de partícules

Maquines fixes i ferramentes elèctriques

Es consideraran com a riscos específics d’aquestos mitjos, els següents : .- Caiguda de càrregues per males maniobres .- Trencada de cables, ganxos, grillets o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació .- Cops o aplastaments per moviments incontrolats de la càrrega .- Excés de càrrega amb la consegüent ruptura o volcament, del mitjà corresponent


64

.- Fallo d’elements mecànics o elèctrics .- Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviments de càrregues Bastides, plataformes i escales Són previsibles els següents riscos : .- Caigudes de persones a diferent nivell .- Bolcament o llisament d’escales .- Caiguda de materials o ferramentes des de la bastida .- Les derivades d’enfermetats, no detectades com epilèpsia, vertigen, etc. Maquines fixes i ferramentes elèctriques Els riscos previsibles propis de l’ús d’aquestos equips són els següents : .- Incendis .- Cremades .- Els derivats de l’inhalació de vapors metàl·lics .- Explosions de botelles de gas .- Projeccions incandescents, o de cossos estranys .- Contacte amb l’energia elèctrica

7.7 MESURES PREVENTIVES Per a disminuir en tot el possible els riscos previstos en l’apartat anterior, s’ha

d’actuar sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els accidents. Fan referència al factor humà i al factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, basat fonamentalment en la formació,

mentalització i informació de tot el personal que participi en els treballs del present Estudi, així com en aspectes ergonòmics i condicions ambientals, seran analitzats amb major deteniment en altres punts de l’estudi.

Per el que respecta a l’actuació sobre el factor tècnic, s’ha d’actuar bàsicament

en els següents aspectes :


65

.- Proteccions col·lectives

.- Proteccions personals

.- Controls i revisions tècniques de seguretat En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, s’analitzaran a

continuació les mesures previstes en cadascun d’aquests camps. 7.7.1 Proteccions col·lectives Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions personals.

Sense excloure l’ús d’aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos enunciats, són els següents :

Riscos Generals Es refereixen a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de riscos

que es consideren comuns a totes les activitats, són les següents : .- Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personals. .- Acotament i senyalització de zones on existeixi risc de caiguda d’objectes des d’alçada. .- Es muntaran baranes resistents en els forats en els quals es poguessin produir caiguda de persones. .- Si algun lloc de treball generés risc de projeccions (de partícules, o per arc de soldadura..) a tercers, es col·locaran mampares opaques de material ignifug. .- Es mantindran ordenats els materials, cables i mànegues per evitar el risc de cops o caigudes al mateix nivell per aquesta causa. .- La resta de materials generats per els treballs es retiraran amb periodicitat per tal de mantenir netes les zones de treball. .- Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions d’ús especificades en cada producte. .- Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per circulació de vehicles i maquinaria en l’interior de l’obra. .- Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que es desenvoluparan més endavant. .- Tots els vehicles duran els indicadors òptics i acústics que exigeix la legislació vigent. .- Protegir els treballadors contra les inclemències atmosfèriques que poden comprometre la seguretat i la salut laboral.


66

Riscos Específics Les proteccions col·lectives previstes per la prevenció d’aquestos riscos, seguint

l’ordre dels mateixos establerts en el punt 7.6 són els següents :

En excavacions .- Es taludaran totes les excavacions verticals de profunditat superior a 1,5 m .- Es senyalitzaran totes les excavacions, com a mínim a 1m de la seua vora. .- No s’apilaran terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació. .- Les excavacions de profunditat superior a 2 m, en les proximitats de les quals

hi circulen persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm d’alçada, les quals se situaran, sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació. .- Els accessos a les rases es realitzaran mitjançant escales que sobrepasin en un metre la vora de l’excavació. .- Les màquines excavadores i camions sols seran mogudes per personal capacitat, amb el corresponent permís de conduir el qual serà responsables, així mateix, de l’adequada conservació de la seua màquina.

En moviments de terres .- No es carregaran els camions per damunt de la càrrega admissible. .- Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles. .- Es situaran tascons per a limitar la proximitat a la vora de l’excavació o

desnivells en zona de descàrrega. .- Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de l’obra a 20 km/h. .- En cas necessari i a criteri del Tècnic de seguretat es procedirà a regar les pistes per evitar la formació de núvols de pols.

En treballs en alçada És evident que el treball en alçada es presenta dintre de moltes de les activitats que es realitzen en l’execució d’aquest projecte, i com tal, les mesures de prevenció relatives als mateixos seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten a cada qual.


67

Tanmateix, donada l’elevada gravetat de les conseqüències que, generalment, es deriven de les caigudes de determinades alçades, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartat concret, les mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que deuen aplicar-se per eliminar, en la mesura de tot el possible, els riscos inherents als treballs en alçades. Cal destacar, entre altres mesures, les següents : - Per evitar la caiguda d’objectes : .- Coordinar els treballs de manera que no es realitzin treballs superposats. .- Front a la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes

proteccions (xarxes, marquesines, etc.) .- Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes. .- Senyalitzar i controlar la zona on es realitzen maniobres amb càrregues suspeses. .- Utilitzar cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran mogudes des de fora de la zona d’influència de la càrrega, i s’accedirà a aquestes zones sols quan la càrrega estigui pràcticament segura a terra.

- Per evitar la caiguda de persones : .- Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o a la vora de les plataformes, forjats, etc, per els que poguessin produir-se caigudes de persones. .- Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els forats existents en forjats, així com en paraments verticals si aquestos són accessibles o estan a menys de 1,5 m del terra. .- Les baranes que es lleven o els forats que es destapin per a introducció d’equips, etc.; es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la maniobra, reposant-se les corresponents proteccions només finalitzada aquesta. .- Les bastides que s’utilitzin (modulars o tubulars) compliran els requeriments i condicions mínimes definides en la O.G.S.H.T. .- Si són mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones sobre aquestes. .- No es sobrecarregaran les plataformes de treball i es mantindran netes i lliures d’obstacles.


68

.- En alçades superiors a 2 m, serà obligatori utilitzar cinturó de seguretat, sempre que no existeixin proteccions (baranes) que impedeixin la caiguda, el qual estarà anclat a elements fixes o mòbils, definitius o provisionals de suficient resistència. .- S’instal·laran cordes o cables fixadors per a la subjecció dels cinturons de seguretat, en aquells casos en els que no sigui possible muntar baranes de protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes.

En amb ferralla .- Els paquets rodons s’amuntegaran en posició horitzontal, separant les capes

amb pales de fusta i evitant alçades de d’empilat superiors a 1,50 m. .- No es permetrà pujar per les armadures. .- Es col·locaran taulers per a circular per les armadures de ferralla. .- No s’utilitzaran elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos, etc) fets amb trossos de ferralla soldada. .- Diàriament es netejaran les zones de treball, recollint i retiran els retalls i restes sobrants de l’armador.

En treballs d’encofrat i desencofrat .- L’ascens i descens dels encofrats es farà amb escales de mà reglamentàries. .- No romandran operaris en la zona d’influència de les càrregues durant les

operacions d’alçada i trasllat de taulers, puntals, etc. .- Es trauran tots els claus o puntes existents en les fustes usades. .- S’acotarà mitjançant cinta de senyalització, la zona on puguin caure elements procedents de les operacions d’encofrat i desencofrat.

En treballs amb formigó Abocament mitjançant canaleta : .- Instal·lar topes finals de recorregut dels camions formigonera per evitar

bolcaments. .- No situar-se cap operari darrere dels camions formigonera amb les maniobres de retrocés.


69

Abocament mitjançant cub amb grua : .- Senyalitzar amb pintura el nivell màxim d’emplenat del cub per a no

sobrepassar la càrrega màxima admissible. .- No romandre cap operari sota la zona d’influència del cub durant les maniobres d’alçada i transport d’aquest amb la grua. .- L’obertura del cub per abocar es farà exclusivament accionant la palanca prevista per a tal fet. Per a realitzar tal operació s’usaran, obligatòriament, guants, ulleres, i quan existeixi risc de caiguda, cinturons de seguretat. .- El guiat del cub fins a la seua posició d’abocament, es farà sempre a través de cordes de guia.

Per a la manipulació de materials .- Informar els treballadors a sobre dels riscos més característics d’aquesta

activitat, accidents més habituals i forma de prevenir-los mostrant especial atenció als següents aspectes : - Moviment manual dels materials. - Replegar els materials segons les seves característiques.

Per al transport de materials i equips dintre l’obra .- S’acompliran les normes de tràfic i límits de velocitat establertes per a circular

per els vials de l’obra, els quals estaran senyalitzats i difoses als conductors. .- Es prohibirà que els camins o plataformes transporten una càrrega superior a la identificada com a màxima admissible. .- La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer o cordes de suficient resistència. .- Es senyalitzaran amb banderoles o llums roges les parts de la càrrega que hi surtin, no excedint 1,80 m dels límits del mitjà de transport. .- En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topalls i + s’ajudarà amb un senyalista. .- Quan es tingui que circular i realitzar maniobres en proximitat de línies elèctriques, s’instal·laran topalls que evitin aproximar-se a la zona d’influència de les línies. .- No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.


70

.- No es transportaran en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues mòbils. .- Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i la resta de mitjans corresponents.

Per a la fabricació i muntatge d’estructures i equips .- Es senyalitzaran i acotaran les zones on existeixi risc de caiguda de materials

per manipulació, elevació i transport dels mateixos. .- No es permetrà, sota cap concepte, l’accés de qualsevol persona a la zona

senyalitzada i acotada en la que es realitzaran maniobres de càrregues suspeses. .- Es taparan i protegiran amb baranes resistents, o segons els casos, es senyalitzaran adequadament els forats que es generaran en el procés de muntatge. .- Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats i s’aïllaran amb pantalles divisòries. .- La zona de treball, sigui de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i ordenada. .- Els equips/estructures romandran fixes, durant tota la fase de muntatge fins que no s’executi la seua subjecció definitiva, per tal de garantir la seua estabilitat en les pitjors condicions previsibles. .- Les bastides que s’utilitzen compliran els requisits i condicions mínimes definides en la O.G.S.H.T. .- S’instal·laran cordes o cables fixadors per ala subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en els que no hi sigui possible muntar plataformes de treball amb baranes, o sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En aquestos casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés provisors d’absorció d’energia. De qualsevol manera donat que aquestes operacions i maniobres estan molt

condicionades per l’estat reial de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic a tal efecte.


71

Per a maniobres d’alçat i ubicació en obra de materials i equips Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipus de treballs, que ja s’han relacionat, estan contemplades i definides al punt anterior, destacant especialment les corresponents a : .- Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses. .- No romandre cap persona en la zona d’influència de la càrrega. .- Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes. .- Entrar en la zona de risc en el moment de l’acoblament. En instal·lacions de distribució d’energia .- Deuran verificar-se i mantenir-se amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents en l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors externs. .- Les instal·lacions existents abans de l’inici de l’obra hauran d’estar

localitzades, verificades i senyalitzades clarament. .- Quan existeixin línies elèctriques aèries que puguin afectar a la seguretat en l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no fora possible, es col·locarien barreres o avisos per a que els vehicles i les instal·lacions es mantingueren allunyades de la mateixa. En cas de que els vehicles de l’obra tingueren que circular sota els conductors, s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació d’alçada.

7.7.2 Proteccions personals Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les

proteccions personals. El personal de seguretat vigilarà i controlarà el correcte ús d’aquestes penyores de protecció.

Per a no fer massa extens el tema, i donat que la majoria dels riscos que obliguen

a l’ús de les proteccions personals són comuns a les activitats a realitzar, es relacionen les penyores de protecció previstes per al conjunt dels treballs.

Es preveu l’ús en major o menor grau, de les següents proteccions personals : .- Casc .- Pantalla facial transparent. .- Màscares facials segons necessitats.


72

.- Guants de diversos tipus. .- Cinturons de seguretat. .- Absorbidors d’energia. .- Ulleres de diversos tipus. .- Calçat de seguretat, adequat per a cadascun dels treballadors. .- Proteccions auditives. .- Roba de treball. Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a

Equips de Protecció Individual (EPI).

7.7.3 Revisions tècniques de seguretat La seua finalitat és comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per a tot

això, el contractista velarà per la correcta execució de les mesures preventives fixades en l’anomenat pla.

Sense cap mena de perjudici de l’anterior, podran realitzar-se les visites

d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat, l’assessorament dels quals pot ser de gran valor.

7.8 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PROVISIONALS Per al subministrament de l’energia a les màquines i ferramentes elèctriques

pròpies dels treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb tomes de corrent en les instal·lacions de les propietats o alimentades mitjançant grups electrògens.

L’escomesa elèctrica general alimentarà una sèrie de quadres de distribució dels

diferents contractistes, els quals es col·locaran estratègicament per al subministrament de corrent a les corresponents instal·lacions, equips i ferramentes pròpies dels treballs.

7.8.1 Riscos previsibles Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són els característics dels treballs i

manipulacions d’elements (quadres, conductors, etc. i ferramentes elèctriques) que puguin produir-se accidents per contactes tant directes com indirectes.


73

7.8.2 Mesures preventives Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips

elèctrics seran els següents : Quadres de distribució Seran estancs, totes les parts que estiguin sota tensió hauran de ser inaccessibles

al personal i estaran dotades de les següents proteccions : .- Interruptor general. .- Proteccions contra sobrecàrregues. .- Diferencial de 300 mA. .- Toma de terra de resistència màxima 20 O. .- Diferencial de 30 mA per a les tomes monofàsiques que alimenten ferramentes o útils portàtils. .- Tindran senyalitzacions de perill elèctric. .- Solament els podrà manipular l’electricista. .- Els conductors aïllats utilitzats tant per escomeses com per a instal·lacions, seran d’ 1 kV de tensió nominal com a mínim. Allargadors, endolls, connexions i conductors .- Els allargadors, endolls i connexions seran del tipus intempèrie amb tapes de seguretat amb tomes de corrent femelles i de característiques tal que asseguren l’aïllament, inclòs en els moments de connectar i desconnectar. .- Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de suficient resistència a esforços mecànics. .- Els empalmes i aïllaments en cables es faran amb maniguets i cintes aïllants vulcanitzades. .- Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics. Ferramentes i útils elèctrics portàtils .- Les làmpades elèctriques portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu


74

protector de la làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques i altres zones d’alta conductivitat elèctriques s’utilitzaran transformadors per a tensions de 24 V. .- Totes les ferramentes, làmpades i útils seran de doble aïllament. .- Totes les ferramentes, làmpades i útils elèctrics portàtils, estaran protegits per diferencials d’alta sensibilitat (30 mA). Màquines i equips elèctrics A més d’estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300 mA), aniran

connectats a una toma de terra de 20 O de resistència màxima i duran incorporat a la mànega d’alimentació el cable de terra, connectat al quadre de distribució.

Normes de caràcter general .- Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc; sense aïllar. .- Les operacions que afecten a la instal·lació elèctrica seran realitzades únicament per electricistes. .- Quan es realitzen operacions en conductors i instal·lacions elèctriques, es faran sense tensió. Estudi de revisions de manteniment Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents

instal·lacions, equips i ferramentes elèctriques, per analitzar i adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats de dites revisions.

Vinaròs, 15 de Juliol de 2006 L’enginyer Tècnic en Electricitat David Molina Buj

PLÀNOLS

ESCALA Nº PLANOLTITOL

TÈCNIC

DATA

1:2000

DAVID MOLINA BUJCOL·LEGIAT Nº 2345

JULIOL 2006

EMPLAÇAMENT

N

2

E.P

. 4

70 kW 84,5 kW 86,5 kW 86,6 kW 86,6 kW

144,4 kW

86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW

86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW 86,6 kW86,6 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW144,4 kW

144,4 kW 144,4 kW

144,4 kW


TÈCNIC

DATA

1:1000


JULIOL 2006

DISTRIBUCIÓ DE POTÈNCIES 3

C.T. 1630 kVA

C.T. 2630 kVA

C.T. 3630 kVA

C.T. 5630 kVA

C.T. 4630 kVA

L.A.M

.T. LA

-56

L.S

.M.T

. S

S


TÈCNIC

DATA

1:1000


JULIOL 2006

XARXA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ

CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 630 kVA

PONTS OBERTS

L.S.M.T. SS 240 mm²

LLEGENDA

DERIVACIÓ AÈRIA-SUBTERRÀNIA

L.S.M.T S

S240

mm²

DERIVACIÓ AÈRIA-SUBTERRÀNIA

L.A.M.T. LA-56

A SUBESTACIÓ

BENICARLÓ

DES D

E SUB

ESTA

CIÓ

VINAR

ÒSDERIVACIÓ AÈRIA-SUBTERRÀNIA

4


TÈCNIC

DATA

DETALL DE LES RASES EN M.T.--


JULIOL 2006

VORERA

ARENA DE RIUCABLES

CINTA ATENCIÓ CABLE

TERRAAMAÇONADA

DAMA CERÀMICA

VORERA

ARENA DE RIUCABLES


TERRAAMAÇONADA

DAMA CERÀMICA

TESA D'UN CIRCIUT TESA DE DOS CIRCUITS

TESA DE CABLES PER VORERA

COTES EN mm

5


TÈCNIC

DATA

DETALL DE LES RASES EN M.T.--


JULIOL 2006

PAVIMENT

FORMIGÓ

CINTA ATENCIÓ PER CADA CABLE

TERRAAMAÇONADA

TUB Ø INTERIOR=< 150MM

A 150 KGS

MÍN

IM

TESA DE DOS CIRCUITS

PAVIMENT

FORMIGÓ


TERRAAMAÇONADA


A 150 KGS

MÍN

IM

TESA DE CABLES EN CREUAMENTS

TESA D'UN CIRCUIT

COTES EN mm

6

MARCA QUANTITAT DENOMINACIÓ DESIGNACIÓ NORMA

1 Creueta boveda BC NI 52.31.03

2

3

4

5

7

8

1

9

1

1

3

1

Cadena d'amarre

Aïllador

Angular L-70.7-3200

Xapa CH-8-250

CA

U70PP

L-70.3-3200

CH-8-250

L-70.5-70

NI 48.10.01

NI 48.10.01

NI 52.30.24

NI 52.30.24

NI 52.30.24


TÈCNIC

DATA

DERIVACIÓ SIMPLE--


JULIOL 2006

s/n --

Ponts

Cargols, peces de connexió

--

Angular L-70.7-3200

7

NUM DENOMINACIÓ ELEMENT QUANTITAT

3 Punta fixa de posta a terra 3

4

5

6

7

8

9

10

Cable Cu despullat C50

Terminal exterior

Prallamps d´òxid metàl·lic

Suport terminal/parrallamps amb envoltant polimeritzat

Cable aïllat

Caputxó de protecció

Identificació de la línia

Tub d'acer per a protecció

6

3

3

1

-

1

11

12-13

13-14

Anclatge/Abraçadera subjecció de tubs

Anclatge/Abraçadera de cables

1

1

2

S/altura


TÈCNIC

DATA

ENTRONCAMENT AERI-SUBTERRANI--


JULIOL 2006

8


TÈCNIC

DATA

TERMINAL ENDOLLABLE--


JULIOL 2006

1 Caputxó semi-conductor

2

3

4

5

7

8

Tap aïllant sense divisor capacitiu

Cargol de fixació (connexió)

Adaptador de cable (protector de toma de terra)

Pantalla semi-conductora)

Coberta semi-conductora externa

Aïllament (còs aïllant)6

Reductor de cable

9

PANELL AMB VENTILACIÓ INFERIOR

PORTA PERSONALPORTA TRAFO

PAN

EL

L A

MB

VE

NT

ILA

CIÓ

SU

PER

IOR

U DE 180

SECCIÓ I−I

ANELL CU 50 mm2 O VARETA DE 8 mm

NIVELL DELTERRENY

PLANTA

9 10 9

11 11 11

5 7

ØARENA DE RIU

ANELL CU 50 mm2 O VARETA DE 8 mm Ø

6 7 8

75

2600

II


TÈCNIC

DATA

CENTRE DE TRANSFORMACIÓPREFABRICAT S-131-C

--


21/07/2006

2360

150

400 50

0

1 2 1

12 12 12 12 12

4

5600

7 3

10

A' A

SECCIÓ A−A’ ESQUEMA UNIFILAR

ANELL CU.50 mm2 O VARETA DE 8 mm ØESCALA Nº PLANOLTITOL

TÈCNIC

DATA

--


21/07/2006

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA(Compacte d'hexafluorur SF6)

Cel·les de mitja tensió

Quadre de baixa tensió Quadre auxiliar

11

1 FUNDACIÓ TIPUS A (2 PECES).2 FUNDACIÓ TIPUS B (1 PEÇA).3 PANELL PUERTA TIPUS B (1 PEÇA).4 PANELL PUERTA TRANSFORMADOR TIPUS A (1 PEÇA).5 PANELL DOBLE VENTILACIÓ (1 PEÇA).6 PANELL VENTILACIÓ TIPUS B (1 PEÇA).7 PANELL LLIS TIPUS C (3 PECES).8 PANELL LLIS TIPUS B (1 PEÇA)9 SOSTRE SIMÈTRIC (2 PECES).

10 SOSTRE INTERMIG (1 PEÇA).11 PILAR DE FORMIGÓ (3 PECES).12 LLOSETA GRAN TIPUS B (25 PECES).

DETALL DE L’EXCAVACIÓ

TERRA SOBRANTDE L’EXCAVACIÓ.

FUNDACIÓ C.T.

ARENA.

1

2

3

1

2

3

NIVELL DEL TERREY

ANELL CU.50 mm2 O VARETA DE 8 mm

LLEGENDA

Ø

DIMENSIONS DE L’EXCAVACIÓ

LONGITUDAMPALADAPROFUNDITAT

6,00 m3,00 m0,55 m


TÈCNIC

DATA

MUNTATGE DE L'EDIFICI--


21/07/2006

12

7

6

5

4

3

2

1

PECES

Suport

Peça tope

Base suport

Peça lateral

Anclatge

Cargol M=6x15

Fulla

DENOMINACIÓ

Xapa

" "

MATERIAL

Galvanitzat

CARACTERÍSTIQUES

" "

" "

" "

" "

" "

PES

" "

" "

" "

" "

" "

" "

1

2

3

1

5

6

7

SECCION A−A’

A

A’

Superfície lliure de ventilació = 0.166 m2

500

600


TÈCNIC

DATA

REIXA DE VENTILACIÓ--


21/07/2006

13

(*) COTES MÀXIMES


TÈCNIC

DATA

DISPOSICIÓ I SECCIÓDELS QUADRES DE BAIXA TENSIÓ

--


21/07/2006

14

M

B

D

E

T

A

INTERRUPTO MAGNETOTÈRMIC 6 A/20 kA (CORBA C)

BORNS DE PAS

INTERRUPTOR DIFERENCIAL 25 A - 30 mA

BASE ENDOI BIPOLAR 10 A

TRANSFORMADOR INTENSITAT 1000/5 15 VA classe 0.5

AMPERÍMETRE MAXÍMETRE (ESCALA DE 6 A)

EN

LLU

ME

NA

T


TÈCNIC

DATA

ESQUEMA DE QUADRE DE BAIXA TENSIÓ DE DISTRIBUCIÓ

--


21/07/2006

T S R N

TR S TR S TR S TR S

12

3

4

400-240 V

D

M B

B

25A-30mAID

6A121 2

N N

E

P1 R1

P2 R2

T

R

S

T

N

15

C.T. 1630 kVA

C.T. 2630 kVA

C.T. 3630 kVA

C.T. 5630 kVA

C.T. 4630 kVA

L.A.M.T. LA-56

L.A.M

.T. LA

-56

E.P. 1

E.P. 2

E.P

. 3

E.P

. 4


TÈCNIC

DATA

1:1000


JULIOL 2006

XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ

CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 630 kVA

C.G.P. ENLLUMENAT PÚBLIC

C.G.P. ALIMENTACIÓ NAUS

LLEGENDA

A SUBESTACIÓ BENICARLÓ

DES D

E SUB

ESTA

CIÓ

VINAR

ÒS

L. S. B.T. SG 240 mm²

16


TÈCNIC

DATA

DETALL DE LES RASES EN B.T.--


JULIOL 2006

VORERA

ARENA DE RIUCABLES


TERRAAMAÇONADA

DAMA CERÀMICA

VORERA

ARENA DE RIUCABLES


TERRAAMAÇONADA

DAMA CERÀMICA

TESA D'UN CIRCIUT TESA DE DOS CIRCUITS

TESA DE CABLES PER VORERA

17


TÈCNIC

DATA

DETALL DE LES RASES EN B.T.--


JULIOL 2006

PAVIMENT

FORMIGÓ


TERRAAMAÇONADA


A 150 KGS

MÍN

IM

TESA DE QUATRE CIRCUITS

PAVIMENT

FORMIGÓ


TERRAAMAÇONADA


A 150 KGS

MÍN

IM

TESA DE CABLES EN CREUAMENTS

TESA DE DOS CIRCUITS

18


TÈCNIC

DATA

DETALL DE MUNTATGE DE C.G.P. + C.S. EN NÍNXOL

--


JULIOL 2006

19

L.A.M

.T. L

A-56

L.A.M

.T. LA

-56

E.P. 1

E.P. 2

E.P

. 3

E.P

. 4


TÈCNIC

DATA

1:1000


JULIOL 2006

DISTRIBUCIÓ DE LES LLUMENERES 20


TÈCNIC

DATA

ESQUEMA UNIFILAR LLUMENERES--


JULIOL 2006

LÀMPADA DE V.S.A.P 150 W

CONDUCTOR 0,6/1 kV - 6mm²

LLEGENDA

QUADRE MESURA I PROTECCIÓ

21

PLEC DE CONDICIONS

Electrificació d’un Polígon Plec de Condicions

1

ÍNDEX PLEC DE CONDICIONS

1. CONDICIONS GENERALS 3

1.1 ABASTAMENT 3 1.2 REGLAMENTS I NORMES 3 1.3 MATERIALS 3 1.4 EXECUCIÓ DE LES OBRES 4

1.4.1 Inici 4 1.4.2 Plaç d’execució 4 1.4.3 Llibre d’obres 4

1.5 INTERPRETACIÓ I DESENVOLUPAMENT 4 1.6 OBRES COMPLEMENTARIES 5 1.7 MODIFICACIONS 5 1.8 OBRA DEFECTUOSA 5 1.9 MITJANS AUXILIARS 6 1.10EXECUCIÓ DE LES OBRES 6 1.11RECEPCIÓ DE LES OBRES 6

1.11.1 Recepció provisional 6 1.11.2 Plaç de garantia 6 1.11.3 Recepció definitiva 6

1.12CONTRACTACIÓ DE L’EMPRESA 7

1.12.1 Mode de contractació 7 1.12.2 Presentació 7

1.13FIANÇA 7

2. CONDICIONS ECONÒMIQUES 8

2.1 ABONAMENT DE L’OBRA 8 2.2 PREUS 8 2.3 REVISIÓ DE PREUS 8 2.4 PENALITZACIONS 8 2.5 CONTRACTE 8 2.6 RESPONSABILITATS 9 2.7 RESCISIÓ DEL CONTRACTE 9 2.8 LIQUIDACIÓ EN CAS DE RESCISIÓ DEL CONTRACTE 9


2

3. CONDICIONS FACULTATIVES 11 3.1 NORMES A SEGUIR 11 3.2 PERSONAL 11 3.3 QUALITAT DELS MATERIALS 11 3.3.1 Obra civil 11 3.3.2 Aparellatge de mitja tensió 11 3.3.3 Transformador 12 3.4 CONDICIONS D’ÚS I MANTENIMENT 13 3.5 RECONEIXEMENT I ASSAJOS PREVIS 14 3.6 ASSAJOS 15 3.7 APARELLATGE 16 4. CONDICIONS TÈCNIQUES 17 4.1 QUALITAT DELS MATERIALS 17 4.1.1 Materials bàsics 17 4.1.2 Neteja dels terrenys 17 4.1.3 Excavacions en qualsevol tipus de terrenys 18 4.1.4 Terraplens 20 4.1.5 Excavacions i reomplert de les rases i pous 21 4.2 EQUIPS ELÈCTRICS 22 4.2.1 Generalitats 22 4.2.2 Quadres elèctrics 25 4.2.3 Enllumenat 26 4.2.4 Xarxa de posta a terra 28 4.2.5 Instal·lacions d’escomeses 28 4.2.6 Protecció contra descàrregues atmosfèriques 28 4.2.7 Làmpada de senyalització 29


3

1. CONDICIONS GENERALS

1.1 ABASTAMENT

El present plec de condicions té per objecte definir al Contractista l’abastament del treball i l’execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica completa per a força, enllumenat i terra. L’abastament del treball del Contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llistes de material i requisits per a l’adquisició i instal·lació del treball.

1.2 REGLAMENTS I NORMES

Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades als Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per a aquest tipus d’instal·lacions, tant d’àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com totes les altres que s’estableixin a la Memòria Descriptiva del mateix.

S’adaptaran a més a les presents condicions particulars que complementaran les

indicades per els Reglaments i Normes citades. 1.3 MATERIALS

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Compliran les

especificacions i tindran les característiques indicades al projecte i a les normes tècniques generals, i a més a les de la companyia subministradora d’energia, per a aquest tipus de materials.

Tota especificació o característica de materials en un sol dels documents del

Projecte, encara que no figuren en els altres, és igualment obligatori. En cas d’existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el

Contractista obtindrà l’obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l’autorització expressa.

Una volta adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se, el Contractista

presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes de mostra, certificats de garantia o d’homologació dels materials que vagin a utilitzar-se. No es podrà utilitzar materials que no hagin sigut acceptats per el Tècnic Director.


4

1.4 EXECUCIÓ DE LES OBRES

1.4.1 Inici El contractista donarà inici a l’obra en el plaç que figuri al contracte establert

amb la propietat, o en el seu defecte als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la seua firma.

El contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa

al Tècnic Director la data d’inici dels treballs. 1.4.2 Plaç d’execució L’obra s’executarà en el plaç que s’estipuli en el contracte subscrit amb la

propietat o en el seu defecte en la que figuri en les condicions d’aquest plec. Quan el Contractista, d’acord, amb algun dels extrems continguts en el present

Plec de Condicions, o bé amb el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per a poder realitzar algun treball que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per a dita inspecció, una quantitat de l’obra que correspongui a un ritme normal de treball.

Quan el ritme de treball establert per el Contractista, no sigui el normal, o bé a

petició d’una de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra.

1.4.3 Llibre d’ordres

El contractista disposarà en l’obra d’un Llibre d’Ordres en el que s’escriuran les que el Tècnic Director estimi donar-li per mitjà de l’encarregat o persona responsable, sense cap tipus de perjudici de les que li doni per ofici quan aquest cregui necessari i que tindrà l’obligació de firma l’enterat.

1.5 INTERPRETACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al Tècnic

Director. El contractista està obligat a sotmetre a aquest a qualsevol dubte, aclaració o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o circumstància aliena, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El Contractista es farà responsable de qualsevol error de l’execució motivat per

la omissió d’aquesta obligació i conseqüentment deurà refer a la seva costa el treballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte.


5

El Contractista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de l’obra, encara quan no es trobi explícitament expressat en el Plec de condicions o en els documents del projecte.

El contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al tècnic

director i amb la suficient antelació les dates en que quedaran preparades per a inspecció, cadascuna de les parts d’obra per a les que s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment deguin posteriorment quedar ocultes. De les unitats d’obra que han de quedar ocultes, es prendran abans de res, les dades precises per a la seua medició, als efectes de liquidació i que siguin subscrites pel tècnic director de trobar-los correctes.

De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o

criteris de medició aportades per aquest. 1.6 OBRES COMPLEMENTARIES

El contractista té la obligació de realitzar totes les obres complementaries que

siguin indispensables per a executar qualsevol de les unitats de l’obra especificades en qualsevol dels documents del projecte, encara que en ell, no figurin explícitament anomenades dites obres complementaries. Tot això sense variació de l’import contractat.

1.7 MODIFICACIONS

El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de

modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys un 25% del valor contractat.

La valoració de les mateixes es farà d’acord amb els valors establerts en el

pressupost entregat per el contractista i que ha sigut pres com base del contracte. El tècnic director d’obra està facultat per a introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat de l’obra, durant la construcció, sempre que s’acompleixin les condicions tècniques referides en el projecte i de manera que allò no faci variar l’import total de l’obra.

1.8 OBRA DEFECTUOSA

Quan el contractista trobi qualsevol unitat d’obra que no s’ajusti a l’especificat

en el projecte o en aquest plec de condicions, el tècnic director podrà acceptar-lo o rebutjar-lo; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just amb acord a les diferències que poguessin haver-hi, estan obligat el contractista a acceptar dita valoració, en l’altre cas, es reconstruirà a expenses del contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del plaç d’execució.


6

1.9 MITJANS AUXILIARS Aniran per conte del contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin necessaris per a l’execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els reglaments de seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció als seus operaris.

1.10 EXECUCIÓ DE LES OBRES És obligació del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra

realitzades fins a la data de la recepció definitiva per la propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d’això.

1.11 RECEPCIÓ DE LES OBRES 1.11.1 Recepció provisional Una volta acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per a tot això

es practicarà en elles un detingut reconeixement per el tècnic director i la propietat en presència del contractista, tancant l’acta i començant a córrer des d’aquest dia el plaç de garantia si es troba en estat de ser admesa.

De no ser admesa es farà constar en l’acta i es donaran instruccions al

contractista per a esmenar els defectes observats, fixant-se un plaç per a tot això, per a la qual cosa es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

1.11.2 Plaç de garantia El plaç de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de

recepció provisional, o bé el que s’estableixi en el contracte també contant des de la mateixa data.

Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de les obres

i reparació de desperfectes causats per assentament de les mateixes o per mala construcció.

1.11.3 Recepció definitiva Es realitzarà desprès de transcorre el plaç de garantia d’igual forma que la

provisional. A partir d’aquesta data cessarà l’obligació del contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que poguessin tenir per defectes amagats i deficiències de causa dubtosa.


7

1.12 CONTRACTACIÓ DE L’EMPRESA 1.12.1 Mode de contractació El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l’empresa escollida per concurs o

subhasta. 1.12.2 Presentació L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del plaç

d’entrega. Dita empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director de l’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

1.13 FIANÇA En el contracte s’establirà la fiança que el contractista deurà depositar en

garantia del compliment del mateix, o, es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte d’obra executada.

De no estipular-se la fiança en el contracte s’entendrà que s’adopta com a

garantia una retenció del 5% sobre als pagaments a compte citats. En el cas de que el contractista es negues a fer pel seu compte els treballs per a

ultimar l’obra en les condicions contractades, o atendre la garantia, la propietat podrà ordenar executar a un tercer, abonant el seu import amb càrrec a la retenció o fiença, sense perjudici de les accions legals a que tingui dret la propietat si l’import de la fiança no fora suficient.

La fiança retinguda s’abonarà al contractista en un plaç no superior a trenta dies

una volta firmada l’acta de recepció definitiva de l’obra.


8

2. CONDICIONS ECONÒMIQUES

2.1 ABONAMENT DE L’OBRA

En el contracte es fixarà detalladament la forma i plaços que en els s’abonarà l’obra. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals, lligats a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, dites liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenguin.

Una vegada acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà

d’acord amb els criteris establerts al contracte.

2.2 PREUS

El contractista presentarà, al formalitzar el contracte, relació dels preus de les

unitats d’obra que integren el projecte, els quals, de ser acceptats tindran valor contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que hi puguin haver.

Aquestos preus unitaris, s’entenen que comprendran l’execució total de la unitat

d’obra, incloent-hi tots els treballs complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i altres gastos que hi puguin repercutir.

En el cas de tenir que realitzar-se unitats d’obra no previstes en el projecte, es

fixarà el seu preu entre el tècnic director i el contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a la propietat per a la seua acceptació.

2.3 REVISIÓ DE PREUS

En el contracte s’establirà si el contractista té dret a la revisió de preus i la fórmula a aplicar per a calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a jutjament del tècnic director algun dels criteris oficials acceptats.

2.4 PENALITZACIONS

Per retràs en els plaços d’entrega de les obres, es podran establir taules de penalitzacions les quantitats de les quals i retrassos es fixaran al contracte.

2.5 CONTRACTE

El contracte es formalitzarà mitjançant documents privats, que podrà elevar-se a escritura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, ma d’obra, mitjans auxiliars per a l’execució de l’obra projectada en el plaç estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementaries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució, aquestes últimes en els terminis previstos.


9

La totalitat dels documents que composen el projecte tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la propietat deuran firmar-los en testimoni de que els coneixen i les accepten.

2.6 RESPONSABILITATS

El contractista és el responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a la demolició de les coses mal executades i a la seua reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa que el tècnic director hagi examinat i reconegut les obres. El contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l’execució de les obres o operacions relacionades amb aquestes. També és responsables dels accidents o danys per errors, inexperiència o ús de mètodes inadequats es produeixin a la propietat, als veïns o a tercers en general. El contractista és l’únic responsable de l’incompliment de les disposicions vigents en el material laboral respecte del seu personal i per tant els accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivar-se d’aquestos.

2.7 RESCISIÓ DEL CONTRACTE Es consideraran causes suficients per a la rescissió del contracte les següents : .- Mort o incapacitació del contractista

.- Vinclament del contractista .- Modificació del projecte quan es produeixi alteració en més o menys 25% del

valor contractat. .- Modificació de les unitats d’obra en número superior al 40% de l’original. .- La no iniciació de les obres en el plaç estipulat quan sigui per causes alienes a la propietat. .- La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el plaç de suspensió sigui major de sis mesos. .- Incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe .- Terminació del plaç d’execució de l’obra sense haver-se arribat a completar aquesta. .- Actuació de mala fe en l’execució dels treballs. .- Subcontractar la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del tècnic director i la propietat. 2.8 LIQUIDACIÓ EN CAS DE RESCISIÓ DEL CONTRACTE

Sempre que es rescindeixi el contracte per les causes anomenades en el punt

anterior o bé per acord d’ambdues parts, s’abonarà al contractista les unitats d’obra executades i els materials amuntegats a peu d’obra i que reuneixin les condicions i sigui necessari per a la mateixa.


10

Quan es rescindeixi el contracte durà implícita la retenció de la fiança per a obtenir els possibles gastos de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins a la data de la nova adjudicació.


11

3. CONDICIONS FACULTATIVES

3.1 NORMES A SEGUIR

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències o recomanacions exposades a la última edició dels següents codis :

1. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions complementaries 2. Normes UNE 3. Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI) 4. Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene al treball 5. Normes de la Companyia Subministradora 6. L’indicat en aquest plec de condicions amb preferència els codis i normes 7. Comitè Internacional de l’Enllumenat

3.2 PERSONAL

El contractista tindrà al front de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixements acreditats i suficients per a l’execució de l’obra. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del tècnic director de l’obra.

El contractista tindrà en l’obra, el nombre i classe d’operaris que facin falta per al volum i naturalesa del treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El contractista estarà obligat a separar de l’obra, a aquell personal que a judici del tècnic director no acompleixi amb les seves obligacions, realitzi treballs defectuosos, bé per falta de reconeixement o per obrar de mala fe.

3.3 QUALITAT DELS MATERIALS

3.3.1 Obra civil Les envoltants utilitzades d’aquest centre compliran les condicions generals

prescrites al MIE-RAT 14, Instrucció primera del Reglament de Seguretat a les Centrals Elèctriques, en el referent a la seua inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de fluits combustibles i d’aigua, clavegueram, canalitzacions elèctriques a través de parets, murs i murs, senyalització, sistemes contra incendis, enllumenat, primers auxilis, passadissos de servei i zones de protecció i documentació.

3.3.2 Aparellatge de Mitja Tensió Les cel·les utilitzades seran prefabricades, amb envolvent metàl·lica, i que

utilitzin SF6 (hexafluorur de sofre) per a complir dues missions : aïllament i tall.


12

AÏLLAMENT L’aïllament integral en hexafluorur de sofre dóna a l’aparellatge les seves

característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució de l’aire, a la humitat, o inclòs a l’eventual immersió del CT per efectes de riuades. Per tot això, aquesta característica és essencial especialment en les zones mb alta pol·lució, en les zones en clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i en les zones més exposades a riuades o entrades d’aigua al CT.

TALL

El tall en SF6 resulta més segur que a l’aire, degut a l’explicat per a l’aïllament.

Igualment les cel·les utilitzades deuran permetre la extensibilitat in situ del CT, de forma que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de canviar l’aparellatge prèviament existent al Centre.

Sempre que sigui possible s’utilitzaran cel·les del tipus modular, de forma que

en cas d’avaria sigui possible retirar únicament la cel·la malmesa, sense necessitat de desaprofitar la resta de funcions.

La cel·la podrà incorporar proteccions del tipus autoalimentat, és a dir, que no

necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes proteccions podran ser electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin normalment inverses, molt inverses o extremadament inverses), i entrada per a disparar per termostat sense necessitat d’alimentació auxiliar.

3.3.3 Transformador El transformador instal·lat al CT serà trifàsic, amb neutre accessible al secundari

i resta de característiques segons l’indicat a la memòria en els apartats corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació al primari, grup de connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

El transformador s’instal·larà, en cas d’incloure un líquid refrigerant, sobre una

plataforma ubicada damunt de la fosa de recollida, de manera que es verteixi i incendiï, el foc quedi confinat a la cel·la del transformador, sense difundir-se pels passos de cables ni altres obertures a la resta del CT, si aquestos són de maniobra interior (tipus caseta).

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats a la zona de flux

natural d’aire, de manera que l’entrada d’aire estigui situada a la part inferior de les parets adjacents al mateix, i a les sortides d’aire a la zona superior d’aquestes parets.


13

3.4 CONDICIONS D’ÚS, MANTENIMENT I SEGURETAT

El centre de transformació deurà estar sempre perfectament tancat, de manera que impedeixi l’accés de les persones alienes al servei.

L’amplada dels passadissos deurà observar-se al Reglament d’Alta Tensió (MIE-RAT 14, apartat 5.1), i igualment, deurà permetre l’extracció total de qualsevol de les cel·les instal·lades, essent per tant l’amplada útil del passadís major a la del fons de les cel·les.

En l’interior del Centre de Transformació no es podrà emmagatzemar cap

element que no pertanyi a la pròpia instal·lació. Tota instal·lació deurà estar correctament senyalitzada i deuran disposar les

advertències i instruccions necessàries de manera que s’impedeixin els errors d’interrupció, maniobres incorrectes i contactes accidentals amb els elements en tensió o qualsevol altre tipus d’accident.

Per a la realització de les maniobres oportunes en el centre de transformació es

deuran utilitzar banquetes, palanques d’accionament, guants, etc, i deuran estar sempre en perfecte estat d’ús, el que es comprovarà periòdicament.

Es col·locaran les instruccions a sobre dels primers auxilis que deuran prestar-se

en cas d’accident en un lloc perfectament visible. Cada grup de cel·les durà una placa de característiques amb les següents dades : - Nom del fabricant - Tipus d’aparellatge i numero de fabricació - Any de fabricació - Tensió nominal - Intensitat nominal - Intensitat nominal de curta duració - Freqüència nominal

Juntament a l’accionament de l’aparellatge de les cel·les, s’incorporaran de forma gràfica i clares les marques i indicacions necessàries per a la correcta manipulació de dita aparamenta. Igualment, si la cel·la conté hexafluorur de sofre, bé sigui per al tall o per a l’aïllament, deu dotar-se amb un manòmetre per a la comprovació de la correcta pressió de gas abans de realitzar la maniobra.

Abans de la posta en servei en càrrega del CT, es realitzarà una posta en servei

en buit per a la comprovació del correcte funcionament de les màquines. Així mateix es realitzaran unes comprovacions de les resistències d’aïllament i de terra dels diferents components de la instal·lació elèctrica.


14

POSTA EN SERVEI El personal encarregat de realitzar les maniobres, estarà degudament autoritzat. Les maniobres es realitzaran amb el següent ordre : primer es connectarà

l’interruptor/seccionador d’entrada, si el hi hagués, i a continuació l’aparellatge de connexió següent, fins arribar al transformador, amb la qual cosa tindrem el transformador treballant en buit per a fer les comprovacions oportunes.

Una volta realitzades les maniobres de mitja tensió, es procedirà a connectar la

xaraxa de baixa tensió. SEPARACIÓ DE SERVEI Aquestes maniobres s’executaran en sentit invers a les realitzades en la posta en

servei i no es donaran per finalitzades mentre no estigui connectat el seccionador de posta a terra.

MANTENIMENT Per a dit manteniment es prendran les mesures oportunes per a garantir la

seguretat del personal. Aquest manteniment consistirà a netejar, greixat i verificat dels components

fixes i mòbils de tots aquells elements que fossin necessaris. Les cel·les tipus CGM o CGC d’ORMAZABAL, utilitzades en la instal·lació no

necessiten manteniment interior, al estar aïllat el seu aparellatge interior amb gas SF6, evitant d’aquesta manera el deteriorament dels circuits principals de la instal·lació.

3.5 RECONEIXEMENT I ASSAJOS PREVIS

Quan ho cregui oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi,

assaig o comprovacions dels materials, elements o instal·laions, bé en fàbrica d’origen, laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquesto no estiguin indicats al Plec de Condicions.

En el cas de discrepància, els assajos o proves s’efectuaran al laboratori oficial

que el Tècnic Director de l’obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, seran per

compte del contractista.


15

3.6 ASSAJOS

Abans de la posta en servei del sistema elèctric, el contractista el haurà de fer els assajos adequats per tal de provar, a l’entrada satisfactòria del tècnic d’obra, que tots els equips, aparells i cablejat han sigut instal·lats correctament d’acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries de treball.

Tots els assajos seran presenciats per l’Enginyer que representa el Tècnic

Director de l’obra. Els resultats dels assajos seran passats a certificacions indicant data i nom de la

persona a càrrec de l’assaig, així com categoria profesional. Els cables, abans de posar-se en funcionament, seran sotmesos a un assaig de

resistència d’aïllament entre les fases i entre les fases i terra. En els cables enterrats, aquestos assajos de resistència d’aïllament es faran abans

i desprès d’efectuar el reomplert i compactat. Les proves i assajos a que seran sotmeses les cel·les una volta acabada la seva

fabricació seran les següents : Proves d’operació mecànica

Es realitzaran proves de funcionament sense tensió en el circuit principal

d’interruptors, seccionadors, i resta d’aparellatge, així com tots els elements mòbils i enclavaments. Es provaran cinc vegades en ambdós sentits.

Prova de dispositius auxiliar, hidràulics, pneumàtics i elèctrics

Es realitzaran proves sobre elements que tinguin una determinada seqüència d’operació. Es provarà cinc vegades cada sistema.

Verificació del cablejat El cablejat es verificarà conforme als esquemes elèctrics.

Assaig a freqüència industrial Es sotmetrà el circuit principal a la tensió de freqüència industrial especificada a la columna 3 de la taula II de la norma UNE-20099 durant un minut.

Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control Aquest assaig es realitzarà sobre els circuits de control i es farà d’acord amb el

punt 23.5 de la norma UNE-20099


16

Assaig a ona de xoc 1,2/50µseg Es disposa del protocol de proves realitzades a la tensió (1,2/50µseg)

especificada a la columna 2 de la taula II de la norma UNE-20099. El procediment d’assaig es realitzarà segons l’especificat al punt 23.3 de dita norma.

Verificació del grau de protecció El grau de protecció serà verificat d’acord amb el punt 30.1 de la norma UNE-

20099. 3.7 APARELLATGE

Abans de posar l’aparellatge sota tensió, es mesurarà la resistència d’aïllament

de cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures deuran repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts.

Tot relé de protecció que sigui regulable serà calibrat i assajat, usant contador de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

Es disposarà, en el possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb

això, els relés de protecció s’elegiran i coordinaran per aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta.

El contractista prepararà corbes de coordinació de relé i calibrat d’aquestos per a

tots els sistemes de protecció previstos. Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d’intensitats i tensió

aplicant corrents o tensions als bobinats secundaris dels transformadors i comprovant que els instruments connectats a aquestos secundaris funcionen.

Tots els interruptors automàtics es col·locaran es posició de prova i cada

interruptor serà tancat i disparat des de el seu interruptor de control. Els interruptors deuen ser disparats per accionament manual i aplicant corrents als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavements.

Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l’oli dels interruptors de petit volum.


17

4 CONDICIONS TÈCNIQUES

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals compren el conjunt de característiques que hauran d’acomplir els materials utilitzats en la construcció, així com com les tècniques de la seua col·locació a l’obra i les que tindran que regir l’execució de qualsevol tipus d’instal·lació i obres necessàries i dependents. Per a qualsevol tipus d’especificació, no inclosa en aquest Plec, es tindran en compte al que indiqui la normativa vigent.

4.1 QUALITAT DELS MATERIALS

4.1.1 Materials bàsics Tots els materials bàsics que s’utilitzaran durant l’execució de les obres, seran de

primera qualitat i compliran les especificacions que s’exigeixen a les Normes i Reglaments de la legislació vigent.

4.1.2 Neteja de terrenys Definició Es defineix com la neteja del terreny, el treball que consisteix en extreure i

retirar, de les zones designades, tots els arbres, troncs, plantes, escombraries o qualsevol altre material no desitjable.

La seua execució inclou les operacions següents : .- Excavació dels materials objecte de neteja .- Retirada dels materials objecte de neteja Tot això està realitzat d’acord amb les presents especificacions i les dades que, sobre el particular, inclouen els corresponents documents del projecte. Execució de les obres Les operacions d’excavació s’efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys a les estructures existents, d’acord amb el que, sobre això, ordeni l’encarregat Facultatiu de les obres, el qual marcarà i designarà els elements que sigui precís mantenir intactes. Per a disminuir al màxim el deteriorament dels arbres que siguin precisos conservar es procurarà que, els que tinguin que aterrar, caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, en el tràfic per carretera o ferrocarril, o a estructures pròximes, els arbres s’aniran trossejant per cada rama i tronc progressivament. Si per a protegir aquestos arbres o altra vegetació destinada a romandre en el seu lloc, es precisarà aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s’ajustaran al que, sobre el particular, ordeni l’encarregat Facultatiu de les obres.


18

Del terreny natural sobre el que s’ha d’assentar el terraplè, s’eliminaran tots els troncs o arrels amb un diàmetre superior a 10 cm a fi de que no quedi cap a l’interior del ciment del terraplè, ni a menys de 15 cm de profunditat per sota de la superfície natural del terreny. També s’eliminaran sota del terraplè de poca cota, fins una profunditat de cinquanta centímetres per sota de l’explanada. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran podats i netejats, desprès es talaran en trossos adequats, i finalment, s’emmagatzemaran de forma cautelosa al llarg del tirat, separats dels munts que han de ser cremats o llançats. La longitud dels trossos de fusta serà superior a 3 m si ho permet el tronc. Ara bé, abans de procedir a talar els arbres, el contractista haurà d’obtenir els consegüents permisos i autoritzacions, si fa falta, quedant del seu compte qualsevol tipus de despesa que suposi el concepte esmentat. Els treballs es realitzaran de manera que suposin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques, de qualsevol classe, serà esguerrat o desplaçat fins que un agent autoritzat hagi en faci referència, d’alguna altra manera, la seua situació o aprovat el seu desplaçament. La retirada dels materials objecte de neteja i desbrollament, es farà com es diu a continuació. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d’acord amb el que, sobre això, ordeni el facultatiu encarregat de les obres. Els materials no combustibles seran retirats pel contractista de la manera i en els llocs que assenyali el facultatiu encarregat de les obres. Mesura i abonament

Les mesures i l’abonament es realitzarà per metres quadrats realment desbrollats,

i exempts de material. El preu inclourà la càrrega i transport a l’abocador dels materials, i totes les

operacions anomenades en punts anteriors. Simultàniament a les operacions de desbrollat es podrà excavar la capa de terra

vegetal. Les terres vegetals es transportaran a l’abocador o es recolliran en les zones que indiqui la direcció de les obres, a fi de ser utilitzades per a la formació de zones verdes. Aquestes terres s’abonaran al preu de l’excavació, en qualsevol tipus de terreny. El transport a l’abocador es considerarà inclòs als preus unitaris del contracte.

4.1.3 Excavacions en qualsevol tipus de terreny Les excavacions s’executaran d’acord amb els plànols del projecte, i amb les

dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall, i les ordres de la direcció d’obres.

La unitat d’excavació inclourà l’ampliació, millora o rectificació dels talussos de

les zones de desmunt, així com el seu refinament i l’execució de les cunetes


19

provisionals o definitives. La rectificació dels talussos, ja anomenada, s’abonarà al preu de l’excavació del quadre de preus.

Si durant les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades per

qualsevol causa, s’executaran els treballs d’acord amb les indicacions existents a la normativa vigent, i es consideraran inclosos en els preus de l’excavació.

En els preus de les excavacions estarà inclòs el transport a qualsevol distància. Si

a criteri del Director de les obres els materials no són adequats per a la formació de terraplens, es transportaran a l’abocador, no essent motiu del sobrepreu el possible increment de distància de transport. El Director de les obres podrà autoritzar l’abocament dels materials a determinades zones baixes de les parcel·les, assumint el contractista l’obligació d’executar els treballs de tesa i compactació, sense reclamar compensació econòmica de cap tipus.

Mesura i abonaments Es mesurarà i abonarà per metres cúbics realment excavats, mesurant per

diferència entre els perfils presos abans i desprès dels treballs. No són abonables els despreniments o augments de volum sobre les seccions que

prèviament s’hagin fixat en aquest projecte. Per a l’efecte de les mesures dels moviments de terra, s’entén per metre cúbic

d’excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es troba d’on es tingui que excavar.

S’entén per volum de terraplè, o reomplert, el que correspon a aquestes obres,

desprès d’executar-les i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. Advertència sobre dels preus de les excavacions A més del que s’especifica en els articles anteriors, i en altres on es detalla l

forma de la execució de les excavacions, s’haurà de tenir en compte el següent : .- El contractista, al executar les excavacions, s’atendrà sempre als plànols i instruccions del facultatiu. En el cas de que l’excavació a executar no fora suficientment definida, es sol·licitarà l’aclaració abans de procedir a la seua execució. Per tant no seran abonables els despreniments ni els augments de seccions no previstos en el projecte o fixats per el director facultatiu. .- Contrariament, si seguint les instruccions del facultatiu, el contractista executés menor volum d’excavació que el que hauria de resultar de tots els plànols, o de les prescripcions fixades, tant sols es considerarà d’abonament el volum realment executat.


20

En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, incloent-hi el resultant dels despreniments, es tindrà que reomplir amb el mateix tipus de material, sense que el contractista rebi, per això, cap altra quantitat addicional.

En el cas de dubte sobre la determinació del preu d’una excavació concreta, el

contractista s’atendrà al que decideixi el Director Facultatiu, sense ajustar-se al que, a efectes de valoració del pressupost, figuri en els pressupostos parcials del projecte.

S’entén que els preus de les excavacions incloguin, a més de les operacions i

despeses ja indicats, tots els auxiliars i complementaris, com són : instal·lacions, subministraments i consum d’energia per a enllumenat i força, subministrament d’aigües, ventilació, utilització de qualsevol classe de maquinària amb totes les seves despeses i amortitzacions, etc. Així com les pegues produïdes per les filtracions, o per qualsevol altre motiu.

4.1.4 Terraplens Consistents en la tesa i compactació de materials procedents d’excavacions o

préstecs. Els materials per a formar terraplens compliran les especificacions de la normativa vigent. L’equip necessari per a efectuar la seua compactació la determinarà l’encarregat facultatiu, en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d’obra.

El contractista podrà utilitzar un equip diferent, per a això necessitarà

l’autorització del Facultatiu director, que sols la concedirà, quan amb l’equip proposat per el contractista, obtingui la compactació requerida , al menys, al mateix grau que amb l’equip proposat pel Facultatiu encarregat.

A continuació s’escamparà el material en tandes de gruixos uniformes i

suficientment reduït per a que, amb els mitjans possibles, s’obtingui, en tot el seu gruix, el grau de compactació exigit. Els materials de cada capa seran de característiques uniformes, i si no ho fossin, s’aconseguiria aquesta uniformitat mesclant-los convenientment amb els mitjans adequats a per a tal fi.

No s’escamparà cap tanda mentre no s’hagi comprovat que la superfície

subjacent compleixi les condicions exigides, per tant, sigui autoritzada la seua estesa per l’encarregat Facultatiu.

Mesura i abonament Es mesurarà i abonarà per metres cúbics realment excavats, mesurant per

diferència entre els perfils presos abans i desprès dels treballs. El material a utilitzar serà en tot cas, procedent de la excavació de la traça, en

aquest cas el preu de reomplert inclou la càrrega, transport, estesa, humectació, compactació i anivellació.


21

En el cas de que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l’excavació, càrrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon dels préstecs corresponents.

Els terraplens considerats com a reomplerts localitzats, s’executaran d’acord

amb la normativa vigent al respecte, però es mesuraran i abonaran com les unitats de terraplè.

Terraplè de sòls seleccionats de préstecs exteriors al polígon Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs

exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el cànon d’extracció, excavació, càrrega, transport a qualsevol distància, estesa, humectació, compactació, anivellació i la resta d’operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè.

El contractista haurà de localitzar les zones de préstec, obtenir els permisos i

llicències que siguin necessaris i, abans de començar les excavacions, tindrà que sotmetés a l’aprovació del Director de les obres les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient.

4.1.5 Excavacions i reomplert de les rases i pous La unitat d’excavacions de rases i pous compren totes les operacions necessàries

per obrir les rases definides per a l’execució del clavegueram, abastiment d’aigua, la resta de les xarxes de serveis, definides en el present Projecte, i les rases i pous necessaris per a ciments o drenatges.

Les excavacions s’executaran d’acord amb les especificacions dels plànols del

Projecte i Normativa vigent, amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la direcció d’obres.

Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran com un sol preu

per a qualsevol tipus de terreny. Les excavacions de roca i l’excavació especial de talussos en roca, s’abonarà al

preu únic per a qualsevol tipus de terreny. Si durant l’execució de les excavacions apareixen manantials o filtracions

motivades per qualsevol causa, s’utilitzaran els mitjans que siguin necessaris per esgotar les aigües. El cost de les anomenades operacions estarà comprés en els preus de l’excavació.

El preu de les excavacions compren també els apuntalaments que siguin

necessaris i el transport de les terres a l’abocador, a qualsevol distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, l’execució de sobre-excavacions per a evitar les operacions d’apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d’abonament. L’excavació de rases s’abonarà per metres cúbics excavats d’acord amb les mesures teòriques dels plànols del projecte.


22

El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i usos de tots els materials, maquinària i mà d’obra necessària per a la seua execució, la neteja i esbrollament de tota la vegetació, la construcció d’apuntalaments i les calçades que es precisen, el transport dels productes extrets al lloc de l’ús, als dipòsits, o a l’abocador, indemnitzacions a qui faci falta, i arreglat de les zones que faci falta. Quan durant els treballs d’excavació apareguin serveis existents, amb independència del fet que s’hagi contemplat o no al projecte, els treballs s’executaran inclosos amb mitjans manuals, per a no malmetre aquestes instal·lacions, completant l’excavació amb el calçat o suspesa en bones condicions de les conduccions d’aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc, o amb qualsevol altre tipus de servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista tingui cap dret a pagaments per conceptes. Els reomplert de les rases s’executarà amb el mateix grau de compactació exigit als terraplens. El Contractista utilitzarà els mitjans de compactació lleugers necessaris i reduirà el gruix de les tandes, sense que els anomenats treballs puguin ser objecte de sobrepreu. Si els materials procedents de les excavacions de rases no són adequats per al reomplert, s’obtindran els materials necessaris dels préstecs interiors al polígon, no essent d’abonament els treballs d’excavació i transport dels anomenats materials de préstec, i quedant inclosos al preu unitari del reomplert de rases definit en el quadre de preus. En cas de no poder contar amb préstecs interiors del polígon, el material a utilitzar s’abonarà segons el preu de l’excavació de préstecs exteriors al polígon, definit en el quadre de preus.

4.2 EQUIPS ELÈCTRICS

4.2.1 Generalitats L’ofertant serà el responsable del subministrament dels equips elèctrics. La

mínima protecció serà IP54, segons DIN 40050, garantint-se una protecció contra dipòsits nocius de pols i esquitxades d’aigua, garantint la protecció contra derivacions.

A l’objectiu de no deixar descendir la temperatura en l’interior de quadres

elèctrics per sota de la condensació, es preveurà calefacció amb termostat 30º C amb potència calorífica aproximada de 300 W/m3, garantint-se una distribució correcta de la calor en aquells de gran volum. Mínima temperatura 20º C.

Es preveuran prensaestopes de ventilació en les parts inferiors dels armaris. En

els armaris grans, a la part inferior i superior, per a garantir millor la circulació de l’aire. Així mateix no es deixarà apujar la temperatura a la zona dels quadres elèctrics i

d’instrumentació per damunt dels 35º C per el que l’ofertant deurà estudiar dita condició i els mitjans indicats en el projecte, ventilació forçada i termostat ambiental, per que si


23

no els considera suficients, previngui condicionament d’aire per refrigeració, integrada en els quadres o ambiental per a la zona on estiguin situats.

Així doncs els armaris incorporaran a més a més com a elements auxiliars

propis, els següents accessoris : .- Ventilació forçada i independent de l’exterior

.- Resistència d’escalfament .- Refrigeració, en el cas que es requereixi .- Dispositius d’absorció d’humitat .- Il·luminació interior .- Accessibilitat a tots els mòduls i elements Es tindran en compte les condicions ambientals d’ús. Per això, s’aplicarà la classificació 721-2 de pols, arena, boira salina, vent, etc. segons norma IEC 721. Per a determinar els dispositius de protecció en cadascun dels punts de la instal·lació, es deurà calcular i conèixer : .- La intensitat en funció del cos f , simultaneitat, utilització i factors d’aplicació previstos i imprevistos. D’aquest últim es fixarà un factor, i aquest s’expressarà a la oferta. .- La intensitat de curtcircuit .- El poder de tall del dispositiu de protecció, que deurà de ser major que la Icc (intensitat de curtcircuit) del punt en el qual està instal·lat. .- La coordinació del dispositiu de protecció amb l’aparellatge situat aigües avall. .- La selectivitat a considerar en cada cas, amb altres dispositius de protecció situats aigües a dalt. Es determinarà la secció de fases i la secció de neutre en funció de la protecció contra sobrecàrregues, verificant-se : .- La intensitat que pugui suportar la instal·lació serà major que la intensitat d’utilització, prèviament calculada. .- La caiguda de tensió en el punt més desfavorable de la instal·lació serà inferior a la caiguda de tensió permesa, considerant-se els casos més desfavorables, com per exemple tenir tots els equips en marxa amb les condicions ambientals extremes. .- Les seccions dels cables d’alimentació general i particular tindran en compte els consums de les futures ampliacions.

Es verificarà la relació de seguretat (Vc / VL), tensió de contacte menor o igual a la tensió límit permesa segons els locals MI-BT021, protecció contra contactes directes i indirectes.


24

La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits es farà, preferentment, amb interruptors automàtics d’alt poder de tall, d’aproximadament de 50 KA, i temps de tall inferior a 10 ms. Quan es previnguin intensitats de curtcircuit superiors als 50 KA, es col·locaran limitadors de poder de tall major que 100 KA i temps de tall inferior a 5 ms.

Els interruptors automàtics tindran la possibilitat de rearmament a distància a ser

manats per PLC del telemando. Així mateix disposaran de blocs de contacte auxiliars que discriminen i senyalitzen el dispar per curtcircuit, del tèrmic, així com posicions del comandament manual.

Idèntica possibilitat de rearmament a distància tindran els detectors de defecte a

terra. Les corbes de dispar magnètic dels disjuntors, L-V-D, s’adaptarà a les diferents

proteccions dels receptors. Quan s’utilitzen els fusibles limitadors de corrent, aquestos s’adaptaran a les

diferents classes de receptors, utilitzant-se per això els més adequats, ja sigui aM, gF, gL o gT, segons la norma UNE 21-103.

Tots els relés auxiliars seran del tipus endoyables en base de tipus undecal, de

tres contactes inversors, equipats amb contactes de potència, (10 A, per a càregues resistives, cos f =1), aprovats per UL.

La protecció contra xoc elèctric serà prevista, i complirà amb les normes UNE

20-383 i MI-BT021. La determinació del corrent admissible en les canalitzacions i el seu

emplaçament serà, com a mínim, segons l’establert en MI BT004. El corrent de les canalitzacions serà 1,5 vegades el corrent admissible.

Les caigudes de tensió màximes autoritzades seran segons MI BT017, essent el

màxim, el punt més desfavorable, del 3% en il·luminació i del 5% en força. Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d’utilització susceptibles de funcionar simultàniament, en les condicions atmosfèriques més desfavorables.

Els conductors elèctrics usaran els colors diferents segons UNE, i seran

etiquetats i numerats per a facilitar la seua localització i interpretació en els plànols i en la instal·lació.

El sistema d’instal·lació seran segons la instrucció MI BT018 i altres per

interiors i receptors, tenint en compte les característiques especials dels locals i tipus d’indústria.

A l’oferta es deuen detallar tots els elements i equips elèctrics oferts, indicant-

ne el nom del fabricant. A més de les especificacions requerides i oferides, es deu incloure en la oferta :


25

.- Memòria dels càlculs de càrrega, d’il·luminació, de terra, proteccions i altres que ajuden a classificar la qualitat de les instal·lacions. .- Dissenys preliminars i plànols dels sistemes ofertats. En plànols s’utilitzaran simbologia normalitzada S/UNE 20.004

Es tendirà a homogeneïtzar el tipus d’esquema, numeració de borns de sortida i entrada i en general tots els elements i mitjans possibles de forma que es faciliti el manteniment de les instal·lacions.

4.2.2 Quadres elèctrics En els quadres elèctrics s’inclouran polsadors frontals de marxa i parada, amb

senyalitzacions de l’estat de cada aparell (funcionament i avaria). El concursant raonarà el tipus elegit, indicant-ne les següents característiques :

.- Estructura dels quadres, amb dimensions, materials utilitzats (perfils, xapes, etc. ), amb les seves seccions i espessors, proteccions antioxidants, pintures, etc. .- Compartiments en que es divideixen. .- Elements que s’allotgen en els quadres (embarrats, aïlladors, etc.) detallant els mateixos. .- Interruptors automàtics. .- Sortida de cables, reles de protecció, aparells de mesura i elements auxiliars. Proteccions que com a mínim seran : .- Mínima tensió, en l’interruptor general automàtic. .- Sobrecàrrega en cada receptor. .- Curtcircuits en cada receptor. .- Defecte a terra, en cada receptor superior a 10 CV. En menors reagrupats en conjunt de màxim 4 elements. Aquestos elements deuen ser funcionalment semblants. .- Desequilibri a cada motor.

Es projectaran i raonaran els enclavaments en els quadres, destinats a evitar falses maniobres i per a protecció contra accidents del personal, així com en el sistema de posta a terra del conjunt.


26

La distribució del quadre serà de tal forma que la alimentació segui de cel·la central i a ambdós costats es vagin situant les cel·les o sortides quan sigui necessari.

A les tapes frontals s’inclourà un sinòptic amb l’esquema unipolar plastificat

incloent-hi els aparells indicats, marxa, protecció, i títol de cada element amb cartells també plastificats.

S’indicarà els fabricants de cadascun dels elements que composin els quadres i

el tipus dels mateixos. Característiques

.- Fabricant : a determinar pel contractista.

.- Tensió nominal d’utilització : 400 V

.- Tensió nominal d’aïllament : 1 kV

.- Tensió d’assaig : 2,5 kV durant 1 seg.

.- Intensitats nominals a l’embarrat horitzontal : 500, 800, 1.000, 1.250, 2.500 A

.- Resistència als esforços electrodinàmics de curtcircuit : 50 kA

.- Protecció contra agents exteriors : IP-54, segons IEC, UNE, UTE i DIN

.- Dimensions : diverses, amb longitud màxima de 2.000 mm.

4.2.3 Enllumenat Generalitats Les llumeneres seran estanques, amb reactàncies d’arranc ràpid i amb

condensadors correctors del cosinus de fi incorporats.

S’efectuarà un estudi complert d’il·luminació tant per a interiors i exteriors justificant els lux obtinguts en cada cas.

Abans de la recepció provisional aquestos lux seran verificats amb un luxòmetre

per tota l’àrea il·luminada, la qual tindrà una il·luminació uniforme. Enllumenat interior Proporcionarà un nivell ‘il·luminació suficient per a desenvolupar l’activitat

prevista a cada instal·lació que com a mínim complirà : .- Emmagatzematge, embalatge i zones de poca activitat : 150 lux. .- Zones d’activitat mitja, manteniment esporàdic : 325 lux. .- Zones de gran activitat, manteniment mig (taladrat, atornillat, soldadura, etc.) : 600 lux

.- Zones de precisió, ajustament, polit, etc : 1.000 lux. En qualsevol cas, i front el dubte estaran per damunt de les intensitats mínimes d’il·luminació segons ordenances generals de seguretat i higiene en el treball en una proporció del 50 %.


27

A més de la quantitat es determinarà la qualitat de la il·luminació que en línies generals complirà amb : .- Eliminació o disminució de les causes d’enlluernament capaces de produir una sensació d’incomoditat i inclús una reducció de la capacitat visual. .- Elecció del dispositiu d’il·luminació i el seu emplaçament de tal forma que la direcció de la llum, la seua uniformitat, els seu grau de difusió i el tipus d’ombres s’adaptin el millor possible a la tasca visual i a la finalitat del local il·luminat. .- Adaptar una llum la composició espectral de qual posseeixi un bon rendiment de color. .- La reproducció cromàtica serà de qualitat molt bona (índex Ra entre 85 i 10 C). .- La temperatura de color dels punts de llum estarà entre 3.000 i 5.500 ºK .- Es calcularà un coeficient de manteniment baix, de l’ordre de 0,7. .- Els coeficients d’utilització i rendiment de la il·luminació es procuraran el major possibles.

Enllumenat exterior Els suports, faroles, braços murals, bàculs i resta d’elements mecànics seran

galvanitzats en calent. Les làmpades seran de vapor de sodi d’alta pressió de color corregit. Tindran

incorporat el condensador corrector del cosinus de fi. Per a projectar el tipus de llumeneres es tindrà en compte :

.- La naturalesa de l’entorn per a emprar d’un o dos hemisferis.

.- Les característiques geomètriques de l’àrea a il·luminar

.- El nivell mig d’il·luminació, que mai sigui inferior a 15 lux.

.- L’alçada del punt de llum serà l’adequat a les llumeneres.

.- El factor de manteniment serà de l’ordre de 0,6.

.- El rendiment de la instal·lació i de la il·luminació segons el projecte i el fabricant, serà el major possible. Il·luminació de seguretat

Estarà formada per aparells autònoms automàtics que acompleixin amb les normes UNE 20-062-73 i 20-392-75 i a més disposicions vigents de seguretat. Seran del tipus fluorescent amb preferència.

En les instal·lacions electro-mecàniques amb un grau de protecció mínim de

IP54. En oficines IP22.


28

4.2.4 Xarxa de posta a terra A cada instal·lació s’efectuarà una xarxa de terres. El conjunt de línies i tomes de

terra tindran unes característiques tals, que les masses metàl·liques no podran posar-se a una tensió superior a 24 V, respecte de la terra.

Totes les carcasses d’aparells d’enllumenat, així com endolls, etc; disposaran de

la seua toma de terra, connectada a una xarxa general independent de la dels centres de transformació i d’acord amb el reglament de B.T.

Les instal·lacions de toma de terra, seguiran les normes establertes en el

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementaries. Els materials que composaran la xarxa de terra estaran formats per plaques,

electrodes, terminals, caixes de proves amb els seus terminals d’aïllament i medició, etc. On es previngui falta d’humitat o terreny de poca resistència es col·locaran tubs

d’humidificació a més de reforçar la xarxa amb additius quómics. La resistència mínima a corregir no alcançarà els 4 ohms. L’estructura d’obra civil serà connectada a terra.Tots els empalmes seran del

tipus soldadura aluminotèrmica o similar. 4.2.5 Instal·lacions d’escomeses El contractista contactarà a,b la corresponent companyia elèctrica de forma que

tècnicament les instal·lacions es realitzin d’acord amb les normes de la companyia. Així mateix els projectes d’instal·lacions seran presentats a indústria amb la

màxima celeritat possible per a obtenir els permisos corresponents. Totes les despeses ocasionades per l’escomesa i per els permisos d’indústria

estaran als preus del pressupost. 4.2.6 Protecció contra descàrregues atmosfèriques Es deurà estudiar i incloure si és necessari un sistema de protecció total de les

instal·lacions d’acord amb les normes vigents en conformitat amb la resistència de terra i les àrees geogràfiques.

Deurà entregar-se un recull dels càlculs sobre el mètode seguit per a cada cas.

Aquest sistema inclourà tant la protecció general de cada instal·lació com la particular dels elements ja sigui aquesta última amb separats galvànics, circuits RC, varistors, etc.


29

4.2.7 Làmpades de senyalització Totes les làmpades de senyalització seran del tipus LED estàndard i

normalitzades. Els colors que s’utilitzaran seran els següents : .- Verd : indicació de marxa .- Groc : indicació d’avaria lleu. Intermitent. .- Roig : indicació d’avaria greu. Intermitent. .- Blanc : Indicació informativa, d’estat, de posició. Totes les làmpades de senyalització es verifiquen a través d’un polsador de

prova.

Vinaròs, 15 de Juliol de 2006 L’enginyer Tècnic en Electricitat David Molina Buj

ESTAT DE MEDICIONS

Electrificació d’un Polígon Medicions

1

ÍNDEX MEDICIONS

1. MEDICIONS 2



2

1. MEDICIONS

1.1 Capítol 1 .- Xarxa subterrània de mitja tensió

Codi Ud. Descripció Quantitat

OBRA CIVIL

1.1 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 854 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.2 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 100 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 1.3 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció dos tubulars 56 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres. 1.4 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en terra amb protecció sis tubulars 15 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

TESA I ACCESSORIS

1.5 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars fins a 20 m de 1 circuits amb 910 conductor d’alumini 12/20 kV 3x1x240 mm². Compren disposar dels

mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina. Inclou el subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases d’un mateix circuit queden unides en l’interior de la rasa.

1.6 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars fins a 20 m de 2 circuits amb 115 conductor d’alumini 12/20 kV 3x1x240 mm². Compren disposar dels


1.7 m Subministrament, distribució i col·locació de plaques de PVC de 954 senyalització de cables subterranis en l’interior de la rasa. 1.8 m Subministrament, distribució, col·locació i ensamblatge de tubs PE de 71


3

150 mm de diàmetre en rasa per a cables de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat serà segellat en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seua estanquitat.

1.9 Ud Acabat interior termoretràctil per a cable unipolar sec de secció 1x240 15 mm² Al i terminacions de 24 kV del tipus endollable. 1.10 Ud Empalme termoretràctil de tres fases, conductor 3x1x240 12/20 kV amb 5 conductors de la mateixa secció 1.11 Ud Assaig tripolar de la tesa per a la comprovació del circuit 3x1x240 12/20 5 kVi el seu perfecte estat després de la tesa.

1.2 Capítol 2 .- Centre de transformació

Codi Ud. Descripció Preu OBRA CIVIL 2.1 m³ Reomplert i piconat per a coronació de terraplé amb material seleccionat 160 amb capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95% PM. 2.2 m² Malla electro-soldada de filferros corrugats d’acer AEH 500T de límit 90 elàstic 5100Kp/cm², per armadura de lloses, de 15x15. 2.3 m² Formigó per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima 50 del granulat 20mm, bolcada amb cubell. 2.4 m³ Llit d’arena per a E.T. prefabricada col·locada 32 INSTAL·LACIÓ DEL NOU C.T. 2.5 Ud Edifici de transformació PFU-5, envoltant prefabricada de formigó, que 5 amb inclou l’edifici, portes d’accés, portes de transformador, reixes de

ventilació, canalitzacions per als cables i ferratges interiors propis, amb les característiques i quantitats exposades a la memòria.

2.6 Ud CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envoltant metàl·lica , 15 fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal 24kV i intensitat nominal 400A. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió, mà d’obra i elements auxiliars


4


2.7 Ud Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb envoltant metàl·lica, 5 fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal 24kV i intensitat nominal 400A. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió, mà d’obra i elements auxiliars

2.8 Ud Cables MT del tipus SS 12/20 kV, unipolars amb aïllament sec ERP o 6 XLPE, amb coberta de PVC. Corona de 16mm², composat per fils de

Coure i contraespira de cinta de coure. Secció del conductor 1x240mm² En el preu s’inclou muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.9 Ud Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible al 5 secundari, de potència 63 kVA i refrigeració natural d’oli, de tensió

primària 20kV i tensió secundària 400-231V,grup de connexions Dyn-11, tensió de curtcircuit 4% i regulació primària 2,5%-5%.En el preu s’inclou muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.10 Ud Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles amb bases 5 tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, mà

d’obra i elements auxiliars.

2.11 Ud Joc de cables per al pont de baixa tensió, de secció 1x240mm² AL d’etilé- 5 propilé ense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per grup de cables amb la quantitat de 3 x fase + 2 x neutre de 3,00 m de longitud. En el preu s’inclouen muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.12 Ud Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de 5 protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor despullat

de coure.

2.13 Ud Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada 5 amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de

protecció.

2.14 Ud Instal·lació interior de terra de protecció a l’edifici de transformació, amb 5 el conductor de Cu despullat grapejat a la paret i connectat a les cel·les i

resta d’aparellatge de l’edifici, així com a una caixa general de terra de servei segons les normes de la companyia.

2.15 Ud Instal·lació interior de terra de servei a l’edifici de transformació, amb el 5 conductor de Cu despullat grapat a la paret i connectat al neutre de baixa

d’aparellatge de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les normes de la companyia.


5

2.16 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000mm de 10 longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els

connectors per a connectar a la xarxa de terra.

2.17 Ud Equip d’enllumenat que permeti la suficient visibilitat per executar les 5 maniobres i revisions necessàries de les cel·les de MT + equip autònom

d’enllumenat d’emergència i senyalització de la sortida del local. En el preu s’inclou el muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.18 Ud Equip d’operació, maniobra i seguretat per a permetre la realització de 5 les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant

l’execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclou el muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.19 Ud Plaques de senyalització i perill formades per senyal edifici de 5 transformació i placa senyalització trafo. En el preu s’inclou muntatge,mà


2.20 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de 10 longitud, de 1,73 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els


1.3 Capítol 3 .- Xarxa subterrània de baixa tensió

Codi Ud. Descripció Preu OBRA CIVIL

3.1 m Rasa de 1C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 1260 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

3.2 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 456 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.3 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 20 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.4 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 79 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.5 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra amb protecció dos tubulars 27


6

formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

3.6 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra amb protecció quatre tubulars 10 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

3.7 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra amb protecció quatre tubulars 40 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

TESA I ACCESSORIS

3.8 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars fins a 20 m de 1 circuits amb 1345 conductor d’alumini 0,6/1kV 3x1x240+150 mm². Compren disposar dels






3.11 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars més de 20 m de 4 circuits amb 112 conductor d’alumini 0,6/1kV 3x1x240+150 mm². Compren disposar dels


3.12 m Subministrament, distribució, col·locació i enssamblatge de tubs de PE 288 de 150mm de diàmetre en rasa per a cables de BT. Cas que algun tub no sigui ocupat, seran segellats els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva estanquitat.


7

3.13 Ud Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50. 156 Inclou tallar cable a mida, fer puntes, col·locar terminal premsat, encintar i enbornar. 3.14 Ud Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HIMEL, que permetrà 48 fer una entrada i una sortida de la línia principal. Compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars. 3.15 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000mm de 48 longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou

els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

3.16 Ud Fusible BT F Cu 3/315. Compren la instal·lació en caixes o quadres 144

1.4 Capítol 4 .- Enllumenat públic

Codi Ud. Descripció Preu

OBRA CIVIL

4.1 m Excavació de rases per al pas d’instal·lacions, de 1x0,4x0,6 com a màxim 2347 en terreny compacte amb procediments manuals. 4.2 m Reblaniment i piconat de rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb 2347 material adequat, en capes de 25cm, com a màxim, amb compactació del 95% PM 4.3 Ud Arqueta de 57x57x125 amb parets de 15cm d’amplada de formigó H-100 26 i solera de maons calat sobre capa d’arena. 4.4 Ud Armaçó i tapa per a arqueta de servei de fosa gris, de 620x620x50 mm i 26 de 52 kg de pes col·locat amb morter mixte . 4.5 m³ Base H-150 de consistència ablanida i tamany màxim del granulat de 20 740 mm escampat des de camió amb repartiment i vibrat manual. 4.6 m³ Paviment de formigó H-150 de consistència blana i tamany del granulat 123 20 mm, escampat des de camió, repartit i vibrat manual, rallat manual.


8

ELECTRICITAT 4.7 Ud Armari metàl·lic de 500x600x120, per a servei exterior i fixat en columna 4 amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits. 4.8 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa, per 230/400 V, de 30 A i 4 muntatge superficial. 4.9 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’energia reactiva, per 230/400 V, de 30 A 4 i muntatge superficial. 4.10 Ud Interruptor magnetotèrmic de 20 A d’intensitat nominal, tripolar, pia i 8 fixat a la paret. 4.11 Ud Interruptor magnetotèrmic de 30 A d’intensitat nominal, tripolar, pia i 4 fixat a la paret. 4.12 Ud Interruptor magnetotèrmic de 63 A d’intensitat nominal, tetrapolar, pia 4 amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió. 4.13 Ud Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 4 4.14 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer i recobriment de coure de 1500 mm de 4 llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrat sota terra, inclosa la col·locació i obra civil. 4.15 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1kV. Tetrapolar de 4x6 1512 mm² i col·locat en tub o tesa normal. 4.16 Ud Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 10m d’alçada amb base 91 platina i porta, col·locat sobre dau de formigó. 4.17 m Llumenera tipus SGS 203/150 T B amb difusor tronc cònic de cubeta de 91 plàstic amb làmpada de vapor de sodi de 150 W. 4.18 m Tub rígid de PVC d’11 cm de diàmetre amb resistència al xoc 7 i muntat 123 sobre canal. 4.19 m Tub d’acer flexible recobert de PVC muntat sobre canal, amb resistència 156 al xoc. 4.20 Ud Caixa general de protecció de poliester reforçada amb borns bimetàlics 4 de 400 A, segons esquema UNESA número 9 muntat sobre superfície 4.21 Ud Rellotge astronòmic programable per estalvi d’energia amb proteccions 1


9

de muntatge i connexions de regletes incloses. 4.22 Ud Estabilitzador Reductor de flux per a làmpades de VSAP i VM, marca 2 ORBIS model ESDONI 150 N trifàsic característica Dinàmica.

PRESSUPOST

Electrificació d’un Polígon Pressupost

1

ÍNDEX PRESSUPOST

1. QUADRE DE PREUS 2


2. PRESSUPOST 10


3. RESUM DEL PRESSUPOST 21


2

PRESSUPOST

1. QUADRE DE PREUS

1.1 Capitol 1 .- Xarxa subterrània de mitja tensió


OBRA CIVIL

1.1 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 9,18 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.2 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 10,79 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 1.3 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció dos tubulars 22,45 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres. 1.4 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en terra amb protecció sis tubulars 25,53 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

1.5 m Compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat 8,89 necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al

95%

TESA I ACCESSORIS

1.6 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars fins a 20 m de 2 circuits amb 11,36 conductor d’alumini 12/20 kV 3x1x240 mm². Compren disposar dels


1.7 m Subministrament, distribució i col·locació de plaques de PVC de 2,43 senyalització de cables subterranis en l’interior de la rasa.


3

1.8 m Subministrament, distribució, col·locació i ensamblatge de tubs PE de 15,06 150 mm de diàmetre en rasa per a cables de MT. Cas que algun tub no

sigui ocupat serà segellat en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seua estanquitat.

1.9 Ud Acabat interior termoretràctil per a cable unipolar sec de secció 1x240 305,90 mm² Al i terminacions de 24 kV del tipus endollable. 1.10 Ud Empalme termoretràctil de tres fases, conductor 3x1x240 12/20 kV amb 175,61 conductors de la mateixa secció 1.11 Ud Assaig tripolar de la tesa per a la comprovació del circuit 3x1x240 12/20 463,71 kVi el seu perfecte estat després de la tesa.

1.2 Capitol 2 .- Centre de transformació

Codi Ud. Descripció Preu OBRA CIVIL 2.1 m³ Reomplert i piconat per a coronació de terraplé amb material seleccionat 4,21 amb capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95% PM. 2.2 m² Malla electro-soldada de filferros corrugats d’acer AEH 500T de límit 2,75 elàstic 5100Kp/cm², per armadura de lloses, de 15x15. 2.3 m² Formigó per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima 73,21 del granulat 20mm, bolcada amb cubell. 2.4 m³ Llit d’arena per a E.T. prefabricada col·locada 19,08 INSTAL·LACIÓ DEL NOU C.T. 2.5 Ud Edifici de transformació PFU-5, envoltant prefabricada de formigó, que 7.782,37 amb inclou l’edifici, portes d’accés, portes de transformador, reixes de


2.6 Ud CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envoltant metàl·lica , 3.890,19 fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal


4

24kV i intensitat nominal 400A. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió, mà d’obra i elements auxiliars


2.7 Ud Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb envoltant metàl·lica, 402,52 fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal 24kV i intensitat nominal 400A. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió, mà d’obra i elements auxiliars

2.8 Ud Cables MT del tipus SS 12/20 kV, unipolars amb aïllament sec ERP o 1.910,59 XLPE, amb coberta de PVC. Corona de 16mm², composat per fils de

Coure i contraespira de cinta de coure. Secció del conductor 1x240mm² En el preu s’inclou muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.9 Ud Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible al 7.905,85 secundari, de potència 63 kVA i refrigeració natural d’oli, de tensió

primària 20kV i tensió secundària 400-231V,grup de connexions Dyn-11, tensió de curtcircuit 4% i regulació primària 2,5%-5%.En el preu s’inclou muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.10 Ud Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles amb bases 278,32 tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, mà


2.11 Ud Joc de cables per al pont de baixa tensió, de secció 1x240mm² AL d’etilé- 475,87 propilé ense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per grup de cables amb la quantitat de 3 x fase + 2 x neutre de 3,00 m de longitud. En el preu s’inclouen muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.12 Ud Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de 1.078,06 protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor despullat

de coure.

2.13 Ud Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada 702,35 amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de

protecció.

2.14 Ud Instal·lació interior de terra de protecció a l’edifici de transformació, amb 639,19 el conductor de Cu despullat grapejat a la paret i connectat a les cel·les i

resta d’aparellatge de l’edifici, així com a una caixa general de terra de servei segons les normes de la companyia.

2.15 Ud Instal·lació interior de terra de servei a l’edifici de transformació, amb el 642,21 conductor de Cu despullat grapat a la paret i connectat al neutre de baixa

d’aparellatge de l’edifici, així com a una caixa general de terra de


5

protecció segons les normes de la companyia.

2.16 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000mm de 29,76 longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els


2.17 Ud Equip d’enllumenat que permeti la suficient visibilitat per executar les 160,59 maniobres i revisions necessàries de les cel·les de MT + equip autònom

d’enllumenat d’emergència i senyalització de la sortida del local. En el preu s’inclou el muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.18 Ud Equip d’operació, maniobra i seguretat per a permetre la realització de 104,56 les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant

l’execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclou el muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.19 Ud Plaques de senyalització i perill formades per senyal edifici de 9,65 transformació i placa senyalització trafo. En el preu s’inclou muntatge,mà


2.20 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de 32,08 longitud, de 1,73 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els


1.3 Capitol 3 .- Xarxa subterrània de baixa tensió

Codi Ud. Descripció Preu OBRA CIVIL

3.1 m Rasa de 1C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 15,46 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

3.2 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 17,59 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.3 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 19,23 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.4 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra amb protecció arena. 21,64 Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.


6

3.5 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra amb protecció dos tubulars 25,67 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres. 3.6 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra amb protecció quatre tubulars 27,89 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

3.7 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra amb protecció quatre tubulars 27,89 formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició

de les terres.

TESA I ACCESSORIS

3.8 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars de 2 circuits amb 11,36 conductor d’alumini 0,6/1kV 3x1x240+150 mm². Compren disposar dels






3.11 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars més de 20 m de 4 circuits amb 19,91 conductor d’alumini 0,6/1kV 3x1x240+150 mm². Compren disposar dels


3.12 m Subministrament, distribució, col·locació i enssamblatge de tubs de PE 5,59 de 150mm de diàmetre en rasa per a cables de BT. Cas que algun tub no sigui ocupat, seran segellats els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva estanquitat. 3.13 Ud Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50. 14,40


7

Inclou tallar cable a mida, fer puntes, col·locar terminal premsat, encintar i enbornar. 3.14 Ud Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HIMEL, que permetrà 194,64 fer una entrada i una sortida de la línia principal. Compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars. 3.15 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000mm de 32,08 longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou

els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

3.16 Ud Fusible BT F Cu 3/315. Compren la instal·lació en caixes o quadres 7,65

1.4 Capitol 4 .- Enllumenat públic


OBRA CIVIL

4.1 m Excavació de rases per al pas d’instal·lacions, de 1x0,4x0,6 com a màxim 15,46 en terreny compacte amb procediments manuals. 4.2 m Reblaniment i piconat de rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb 9,24 material adequat, en capes de 25cm, com a màxim, amb compactació del 95% PM 4.3 Ud Arqueta de 57x57x125 amb parets de 15cm d’amplada de formigó H-100 45,37 i solera de maons calat sobre capa d’arena. 4.4 Ud Armaçó i tapa per a arqueta de servei de fosa gris, de 620x620x50 mm i 9,72 de 52 kg de pes col·locat amb morter mixte . 4.5 m³ Base H-150 de consistència ablanida i tamany màxim del granulat de 20 89,35 mm escampat des de camió amb repartiment i vibrat manual. 4.6 m³ Paviment de formigó H-150 de consistència blana i tamany del granulat 96,12 20 mm, escampat des de camió, repartit i vibrat manual, rallat manual.


8

ELECTRICITAT

4.7 Ud Armari metàl·lic de 500x600x120, per a servei exterior i fixat en columna 124,72 amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits. 4.8 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa, per 230/400 V, de 30 A i 97,63 muntatge superficial. 4.9 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’energia reactiva, per 230/400 V, de 30 A 97,63 i muntatge superficial. 4.10 Ud Interruptor magnetotèrmic de 20 A d’intensitat nominal, tripolar, pia i 15,34 fixat a la paret. 4.11 Ud Interruptor magnetotèrmic de 30 A d’intensitat nominal, tripolar, pia i 19,98 fixat a la paret. 4.12 Ud Interruptor magnetotèrmic de 63 A d’intensitat nominal, tetrapolar, pia 23,47 amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió. 4.13 Ud Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 15,34 4.14 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer i recobriment de coure de 1500 mm de 168,75 llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrat sota terra, inclosa la col·locació i obra civil. 4.15 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1kV. Tetrapolar de 4x6 8,25 mm² i col·locat en tub o tesa normal. 4.16 Ud Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 10m d’alçada amb base 503,90 platina i porta, col·locat sobre dau de formigó. 4.17 m Llumenera tipus SGS 203/150 T B amb difusor tronc cònic de cubeta de 51,64 plàstic amb làmpada de vapor de sodi de 150 W. 4.18 m Tub rígid de PVC d’11 cm de diàmetre amb resistència al xoc 7 i muntat 5,25 sobre canal. 4.19 m Tub d’acer flexible recobert de PVC muntat sobre canal, amb resistència 5,87 al xoc. 4.20 Ud Caixa general de protecció de poliester reforçada amb borns bimetàlics 115,25 de 400 A, segons esquema UNESA número 9 muntat sobre superfície


9

4.21 Ud Rellotge astronòmic programable per estalvi d’energia amb proteccions 462,25 de muntatge i connexions de regletes incloses. 4.22 Ud Estabilitzador Reductor de flux per a làmpades de VSAP i VM, marca 9134,16 ORBIS model ESDONI 150 N trifàsic característica Dinàmica.


10

2. PRESSUPOST

2.1 Capítol 1 .- Xarxa subterrània de mitja tensió

Codi Ud. Descripció Preu Quantitat Total

OBRA CIVIL

1.1 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en 9,18 854 7839,72 terra amb protecció arena. Compren a més

de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.2 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en 10,79 100 1079 terra amb protecció arena. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.3 m Rasa de 1C MT obertura a màquina en 22,45 56 1257,2

terra amb protecció dos tubulars formigonats formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.4 m Rasa de 2C MT obertura a màquina en terra 25,53 15 382,95

amb protecció sis tubulars formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

1.5 m Compactat a màquina en capes de 15 cm 8,89 910 8089,9 d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al 95%

TESA I ACCESSORIS

1.6 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars 11,36 115 1306,4 fins a 20 m de 2 circuits amb conductor d’alumini 12/20 kV 3x1x240 mm². Compren


11

disposar dels mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina. Inclou subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases d’un mateix circuit queden unides en l’interior de la rasa.

1.7 m Subministrament, distribució i col·locació de 2,43 954 2318,22 plaques de PVC de senyalització de cables

subterranis en l’interior de la rasa. 1.8 m Subministrament, distribució, col·locació i 15,06 71 1069,26

ensamblatge de tubs PE de150mm de diàme- tre en rasa per a cables de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat serà segellat en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seua estanquitat.

1.9 Ud Acabat interior termoretràctil per a cable 305,90 15 4588,5 unipolar sec de secció 1x240 mm² i terminacions de 24 kV del tipus endollable.

1.10 Ud Empalme termoretràctil de tres fases, 175,61 5 878,05 conductor 3x1x240 12/20 kV amb conductors de la mateixa secció 1.11 Ud Assaig tripolar de la tesa per la comprovació 463,71 5 2318,55 del circuit 3x1x240 12/20 kV i el seu perfecte estat després de la tesa. Total pressupost parcial Capítol 1 : 31127,75


12

2.2 Capítol 2 .- Centre de transformació

Codi Ud. Descripció Preu Quantitat Total OBRA CIVIL 2.1 m³ Reomplert i piconat per coronació de terraplé 4,21 160 673,6 amb material seleccionat amb capes de 25cm,

com a màxim ,amb compactació del 95% PM. 2.2 m² Malla electro-soldada de filferros corrugats 2,75 90 247,5 d’acer AEH500T de límit elàstic 5100Kp/cm², per armadura de lloses, de 15x15 . 2.3 m² Formigó per a lloses, H-200 de consistència 73,21 50 3660,5 plàstica i amplitud màxima del granulat 20mm, bolcada amb cubell. 2.4 m³ Llit d’arena per a E.T prefabricada col·locada 19,08 32 610,56 INSTAL·LACIÓ DEL NOU C.T. 2.5 Ud Edifici de transformació PFU-5, envoltant 7.782,37 5 38913,7 prefabricada de formigó, que amb inclou l’edifici, portes d’accés, portes de trafo,

reixes de ventilació, canalitzacions per als cables i ferratges interiors propis, amb les característiques i quantitats exposades a la memòria.

2.6 Ud CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la 3.890,19 5 58352,85 amb envoltant metàl·lica , Fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal 24kV i intensitat nominal400 A. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió, mà d’obra i elements auxiliars ventilació, canalitzacions per als cables i ferratges interiors propis, amb les característiques i quantitats exposades a la memòria.


13

2.7 Ud Cel·la C G M – C M L protecció fusibles. 402,52 5 2012,6 Cel·la amb envoltant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, format per un mòdul de tensió nominal 24kV i intensitat nominal 400 A . Comandament interruptor manual tipus B . En el preu s’inclou muntatge , connexió, mà d’obra i elements auxiliars.

2.8 Ud Cables MT del tipus SS 12/20 kV, 1.910,59 6 11463,5 unipolars amb aïllament sec ERP o XLPE, amb coberta de PVC. Corona de 16mm², composat pe r fils de Coure i contraespira de cinta de coure. Secció del conductor 1 x 240 mm². En el preu s’inclou muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.9 Ud Transformador trifàsic reductor de tensió 7.905,85 5 39529,25 amb neutre accessible al secundari , de potència 63 k VA i refrigeració natural d’oli , de tensió primària 20 kV i tensió secundària 400 – 231 V, grup de connexions Dyn-11, tensió de curtcircuit 4% i regulació primària 2,5 % - 5 % . En el preu s’inclou

muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.10 Ud Quadre de baixa tensió AC – 4 , amb 278,32 5 1391,6 4 sortides amb fusibles amb bases tipus ITV, marca ORMAZABAL . En el preu s’inclou muntatge , mà d’obra i elements auxiliars.

2.11 Ud Joc de cables per al pont de baixa tensió, 475,87 5 2379,35 de secció 1 x 240 mm² AL d’etilé - propilé sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per grup de cables amb la quantitat de 3 x fase + 2 x neutre de 3,00 m de longitud. En el preu s’inclouen muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.12 Ud Terra de protecció del transformador. 1.078,06 5 5390,3 Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor despullat de coure.


14

2.13 Ud Terra de servei o neutre del transformador. 702,35 5 3511,75 Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció.

2.14 Ud Instal·lació interior de terra de protecció a 639,19 5 3195,95 l’edifici de transformació, amb el conductor de Cu despullat grapejat a la paret i connectat a les cel·les i resta d’aparellatge de l’edifici, així com a una caixa general de terra de servei segons les normes de la companyia.

2.15 Ud Instal·lació interior de terra de servei a 642,21 5 3211,05 l’edifici de transformació, amb el conductor de Cu despullat grapat a la paret i connectat alm neutre de baixa d’aparellatge de l’edifici,

així com a una caixa general de terra de protecc segons les normes de la companyia.

2.16 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta 29,76 10 297,6 a de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

2.17 Ud Equip d’enllumenat que permeti la suficient 160,59 5 802,95 suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries de les cel.les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i

senyalització de la sortida del local.En el preu s’inclou el muntatge, mà d’obra i elements auxiliars.

2.18 Ud Equip d’operació, maniobra i seguretat per a 104,56 5 522,8 permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant l’ execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclou el muntatge,

mà d’obra i elements auxiliars.

2.19 Ud Plaques de senyalització i perill formades per 9,65 5 48,25 senyal edifici de transformació i placa senyalització trafo . En el preu s’inclou muntatge,mà d’obra i elements auxiliars.


15

2.20 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta 32,08 10 320,8 de coure,de 2000mm de longitud de 1,73mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

Total pressupost parcial Capítol 2 : 176536,5

2.3 Capitol 3 .- Xarxa subterrània de baixa tensió

Codi Ud. Descripció Preu Quantitat Total OBRA CIVIL

3.1 m Rasa de 1C BT obertura a màquina en terra 15,4 1260 19479,6 amb protecció arena. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

3.2 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra 17,59 456 8021,04 amb protecció arena. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.3 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra 19,23 20 384,6 amb protecció arena. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.4 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra 21,64 79 1709,56 amb protecció arena. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.5 m Rasa de 2C BT obertura a màquina en terra 25,67 27 693,09 amb protecció dos tubulars formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres. 3.6 m Rasa de 3C BT obertura a màquina en terra 27,89 10 278,9 amb protecció quatre tubulars formigonats.


16

Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

3.7 m Rasa de 4C BT obertura a màquina en terra 27,89 40 1115,6 amb protecció quatre tubulars formigonats. Compren a més de l’obertura, el posterior tapat i reposició de les terres.

TESA I ACCESSORIS

3.8 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars 11,36 1345 15279,2 fins a 20 m de 2 circuits amb conductor d’ alumini 0,6/1 kV 3 x 1 x 240 + 150 mm². Compren disposar dels mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina. Inclou el subministrament i col·locació d’ abraçadera de forma que les fases d’un

mateix circuit queden unides en l’interior de la rasa.

3.9 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars 13,89 567 7875,63 fins a 20 m de 3 circuits amb conductor d’ alumini 0,6/ 1kV 3x 1x 240 + 150 mm². Compren disposar dels mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina. Inclou el subministrament i col·locació d’ abraçadera de forma que les fases d’un


3.10 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars 15,06 60 903,6 fins a 20 m de 4 circuits amb conductor d’ alumini 0,6/ 1kV 3x 1x 240 + 150 mm². Compren disposar dels mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina. Inclou el subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases d ’un


3.11 m Subministrament i tesa en rasa i tubulars 17,78 112 2229,92 més de 20 m de 2 circuits amb conductor d’alumini 0,6/ 1kV 3x 1x 240 + 150 mm². Compren disposar dels mitjans necessaris per a la tesa i descàrrega de la bobina.


17

Inclou el subministrament i col·locació d’ abraçadera de forma que les fases d’un


3.12 m Subministrament, distribució, col·locació 5,59 288 1609,92 i enssamblatge de tubs de PE de 150mm de diàmetre en rasa per a cables de BT. Cas que algun tub no sigui ocupat, seran segellats els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva estanquitat. 3.13 Ud Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani 14,40 156 2246,4 BT superior a 3x95+50. Inclou tallar cable a mida , fer puntes, col.locar terminal premsat, encintar i enbornar. 3.14 Ud Caixa de seccionament, de poliester PSDP, 194,64 48 4638,72 marca H I M E L, que permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal. Compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars. 3.15 Ud Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta 32,08 48 1536 de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

3.16 Ud Fusible B T F Cu 3/ 315. Compren la 7,65 144 1101,6 instal·lació en caixes o quadres. Total pressupost parcial Capítol 3 : 68204,76


18

2.4 Capitol 4 .- Enllumenat públic

Codi Ud. Descripció Preu Quantitat Total

OBRA CIVIL

4.1 m Excavació de rases per al pas d’instal·lacions, 15,46 2347 36284,62 de 1x 0,4x 0,6 com a màxim en terreny compacte amb procediments manuals. 4.2 m Reblaniment i piconat de rasa de 0,6 m 9,24 2347 21686,28 d’ amplada com a màxim, amb material adequat, en capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95% PM. 4.3 Ud Arqueta de 57x57x125 amb parets de 15cm 45,37 26 1179,62 d’ amplada de formigó H-100 i solera de maons calat sobre capa d’arena. 4.4 Ud Armaçó i tapa per a arqueta de servei de 9,72 26 252,72 fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm i de 52 kg de pes col·locat amb morter mixte . 4.5 m³ Base H-150 de consistència ablanida i 89,35 740 66119 tamany màxim del granulat de 20 mm escampat des de camió amb repartiment i vibrat manual. 4.6 m³ Paviment de formigó H-150 de consistència 96,12 123 11822,76 blana i tamany del granulat 20mm, escampat des de camió, repartit i vibrat manual, rallat manual.

ELECTRICITAT 4.7 Ud Armari metàl·lic de 500 x 600 x 120, per a 124,72 4 498,88 servei exterior i fixat en columna amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits.


19

4.8 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’energia 97,63 4 390,52 activa, per 230/ 400 V, de 30 A i muntatge superficial. 4.9 Ud Comptador trifàsic de tres fils d’ energia 97,63 4 390,52 reactiva, per 230/400 V, de 30 A i muntatge superficial. 4.10 Ud Interruptor magnetotèrmic de 20 A 15,34 8 123,12 d’intensitat nominal, tripolar, pia i fixat a la paret. 4.11 Ud Interruptor magnetotèrmic de 30 A 19,98 4 79,92 d’intensitat nominal, tripolar, pia i fixat a la paret. 4.12 Ud Interruptor magnetotèrmic de 63 A 23,47 4 93,88 d’ intensitat nominal, tetrapolar, pia amb sensibilitat d e 0,03 A i fixat a pressió. 4.13 Ud Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 15,34 4 61,36 4.14 Ud Piqueta de connexió a terra d’ acer i 168,75 4 recobriment de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrat sota terra, inclosa la col·locació i obra civil. 4.15 m Conductor de coure de designació UNE 8,25 1512 12474 VV 0,6/1kV.Tetrapolar de 4x6mm² i col·locat en tub o tesa normal. 4.16 Ud Bàcul tronc cònic de planxa d’ acer 503,90 91 45854,9 galvanitzat de 10 m d ’alçada amb base platina i porta,col·locat sobre dau de formigó 4.17 m Llumenera tipus SGS 203/ 150 T B amb 51,64 91 4699,24 difusor tronc cònic de cubeta de plàstic amb làmpada de vapor de sodi de 150 W. 4.18 m Tub rígid de PVC d’11 cm de diàmetre amb 5,25 123 645,75 resistència al xoc 7 i muntat sobre canal. 4.19 m Tub d ’acer flexible recobert de PVC 5,87 156 915,72


20

muntat sobre canal, amb resistència al xoc. 4.20 Ud Caixa general de protecció de poliester 115,25 4 461 reforçada amb borns bimetàlics de 400 A, segons esquema UNESA número 9 muntat sobre superfície. 4.21 Ud Rellotge astronòmic programable per 462,25 1 462,25 estalvi d’ energia amb proteccions de muntatge i connexions de regletes incloses. 4.22 Ud Estabilitzador Reductor de flux per a 9134,16 2 18268,32 làmpades de VSAP i VM, marca ORBIS model ESDONI 150 N trifàsic característica característica Dinàmica. Total pressupost parcial Capítol 4 : 223439,38


21

3. RESUM DEL PRESSUPOST El pressupost del Projecte d’Electrificació del Polígon Industrial PORTAL DEL MEDITERRANI, ascendeix a un total de : CAPITOL 1 : 31.127,75 € CAPITOL 2 : 176.536,50 € CAPITOL 3 : 68.204,76 € CAPITOL 4 : 223.439,38 € PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL : 499.308,39 €

Despeses generals (13%) : 64.910,10 € Benefici industrial (6%) : 29.958,50 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRATA : 594.176,99 € IVA (16%) : 95.068,32 €

PRESSUPOST GLOBAL: 689.245,31 €

Documents

Electrificació d’un Polígon Industrialdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/732pub.pdf7. CÀLCUL LUMINOTÈCNIC 39 7.1 OBJECTIUS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC 39 7.2 NORMATIVA D’APLICACIÓ