ELECTRIFICACIÓ E IL’LUMINACIÓ D’ UN POLÍGON INDUSTRIALdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/206pub.pdf · 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 Permisos

ELECTRIFICACIÓ E IL’LUMINACIÓ

D’ UN POLÍGON INDUSTRIAL

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

PERE COROMINAS I COMPANYÓ

E.T.I. ELECTRICITAT

SETEMBRE 2002

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLAS Memòria Descriptiva

ÍNDEX

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.0.0-OBJECTIU PROJECTE 1

2.0.0-TITULAR 1

3.0.0-ANTECEDENTS 1

4.0.0-EMPLAÇAMENT 1

5.0.0-PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES 2

6.0.0-POSTA EN MARXA I FUNCINAMENT 3

7.0.0-RESUM DEL PERESSUPOST 4

8.0.0-DESCRIPCIÓ DEL POLÍGON 5

9.0.0-POTÈNCIA TOTAL NECESSÀRIA 5

10.0.0-DESCRIPCIÓ DE L’INSTAL’LACIÓ 6

11.0.0-LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓ 6

11.1.0 -OBJECTE 6

11.2.0-DESCRIPCIÓ 7


11.4.0-MATERIALS 7

11.4.1-CONDUCTOR 7

11.4.2-AÏLLADORS 9

11.4.3-FERRATGES 11

11.4.4-SUPORTS 12

11.4.5-CREUETES 13

11.4.6-CIMENTACIONS 14

11.4.7-PRESES A TERRA 15

11.4.8-NUMERACIÓ I AVISOS DE PERILL 16

12.0.0-LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 16

12.1.0-OBJECTE 16


12.3.0-DESCRIPCIÓ 17

12.3.1-RASES 18

12.4.0-MATERIALS 22

12.4.1-CONEXIÓ LAMT AMB LSMT 22


12.4.2-CONDUCTORS 23

12.4.2.A-AÏLLAMENT 23

12.5.0-PROTECCIONS DE LA LÏNIA 25

12.5.1-SOBRETENSIONS 25

12.5.2-SOBREINTENSITATS 25

13.0.0-CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 26

13.1.0-OBJECTE 26


13.3.0-TIPUS 26

13.4.0-OBRA CIVIL 27

13.4.1-ESTRUCTURA 27

13.4.2-REIXES VENTILACIÓ 28

13.4.3-PORTES I TAPES D’ACCÉS 28


13.4.5-DIMENCONS DEL RECEPTACLE 28

13.4.6-SOLERA, PAVIMENT I TANQUES EXTERIORS 29

13.4.7-VENTILACIÓ 30

13.4.8-CONDICIONS DE SERVEI 30

13.4.9-SENYALITZACIÓ 30

13.4.10-DISTRIBUCIÓ 31

13.5.0-INSTAL’LACIÓ ELÈCTRICA 31

13.5.1-MITJA TENSIÓ 31

13.5.1.A-CEL’LA DE LÍNIA 31

13.5.1.B-CEL’LA DE PROTECCIÓ 32

13.5.1.C-CARAC. CONSTRUC. I APARAMENTA CEL’LES 32

13.5.1.D-CARAC. ELÈCTRIQUES DE LES CEL’LES 35

13.5.1.E-PONT DE MITJA TENSIÓ 38

13.5.2-BAIXA TENSIÓ 38

13.5.2.A-PONT DE BAIXA 38

13.5.2.B-QUADRE DE BAIXA 38


13.5.3-TRANSFORMADOR DE POTÈNCIA 40


13.5.4.A-PRESES DE PROTECCIÓ 41

13.5.4.B-PRESES DE SERVEI 42

13.5.5-ENLLUMENAT INTERIOR 43

13.6.0-SENYALITZACIONS I MATERIAL PER LA SEGURETAT 44

14.0.0-LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ DE BAIXA TENSIÓ 44

14.1.0-OBJECTE 44


14.3.0-DESCRIPCIÓ LÍNIES 46


14.4.0-DESCRIPCIÓ DE C.G.P. 48

14.4.1-CARACTERÍSTIQUES ELÈCTRIQUES 48


15.0.0-ENLLUMENAT PÚBLIC 49

15.1.0-OBJECTE 49


15.3.0-DESCRIPCIÓ INSTAL’LACIÓ 49

15.3.1-DESCRIPCIÓ FÍSICA 49

15.3.2-DESCRIPCIÓ LLUMÍNICA 50

15.3.2.A-NIVELL D’IL’LUMINACIÓ. ELECCIÓ LAMPADA

LLUMINÀRIA 50

15.3.2.B-RECEPTOR 51

15.3.3-DESCRIPCIÓ ELÈCTRICA 51

15.3.3.A-LÍNIA 52

15.3.3.B-ESCOMESA 53

15.3.3.C-ARMARI.QUADRE DE COMENDAMENT/PROTECCIÓ 53

15.3.4.D-PRESA A TERRA 55

Electrificació polígon industrial GIBELLÀS Memoria descriptiva

1

1.0.0.-Objectiu del projecte.

L’objectiu del projecte és el de donar subministrament d‘energia eléctrica en

baixa tensió, a uns terrenys que es destinaran a construir en ells un polígon industrial,

justificant cada una de les parts de l’electrificació que ens ocupa, tractant-se d’acord a

la normativa i les reglamentacions vigents.

El destinatàri del present serà l’AJUNTAMENT DE BAGÀ i

L’ADMINISTRACIÓ.

2.0.0-Titular.

AJUNTMENT DE BAGÀ

CIF : 43.245.672

Plça. De Catalunya nº1 BAGÀ.

Delegant la representació legal a:

Sr. SERGI ROCA MARQUÈS.

Nif:54.675.823-M

3.0.0.-Antecedents.

L’Ajuntament del terme municipal de Bagà, com a propietari dels terrenys en els

que esta previst realitzar-se el polígon industrial Gibellàs, vol dotar aquests d’energia

eléctrica en baixa tensió, pel que és pertinent l’instalació d’un centre de transformació i

la corresponent línia de MItja Tensió.

La corrent en Mitja Tensió es donarà de la línia aèria propietat de la companyia

FECSA-ENDESA anomenada TUNEL.


2

Les instal’lacions que es projectaran en aquest document un cop finalitzades es

sediran a la companyia subministradora FECSA-ENDESA.

4.0.0.-Emplaçament.

El polígon industrial Gibellàs estarà situat en el terme municipal de Bagà,

província de Barcelona, en el marge dret de la carretera C-15, a una altura del Km 101,

just en la derivació d’aquesta per l’antrada a la vila.

5.0.0.- Prescripcions tècniques.

Les instalàcions efectuades estan sotmèsesen a les normes i reglaments vigents.

Ens em recolzat en els següents:

-Reglament Tècnic de Línies Elèctricas Aèreas d’Alta Tensió.

-Reglament d’Estacions de Transformació.

-Reglament sobre Condicions tècniques i Garantias de Seguretat en Centrals

Elèctriques i Centres de Transformació e Instruccions Tècniques

Complementàries

-Reglament electrotècnic per Baixa Tensió e Instruccions Tècniques

Complementàries.

-Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministre

d’Energia.

En quant a les normatives:


3

-Reglaments vigents.

-Normes UNE d’Obligat Compliment.

-Normes Europees EN.

-Normes Internacionals CEI.

-Normes FECSA-ENDESA.

-Ordenanses Municipals.

6.0.0.-Posta en marxa i funcionament.

La posta en marxa es realitzarà efectuant els següents passos indicats en elsegüent gràfic de barres.

- Permisos.

- Legalitzacions.

- Instal’lacio castillets.

- Opertura de rases de BT ( línies i enllumenat) i MT.

- Instal·lar els Centres de Transformació.

- Estesa aèrea i soterrada del cable MT.

- Maniobres y connexió a red de M.T.

- Col·locació de les CGP, caixes de seccionament i C.D.U.

- Estesa dels conductors de B.T.

- Proves d’assaig.

- Connexions de B.T.

- Maniobres y connexió a red de B.T.


4

Un cop realitzades les instal·lacions i realitzades totes les obres, havent fet les

verificacions oportunes s’establirà, segons el plec de condicions generals, la recepció

provisional, previ pagament d’una part del pressupost, iniciant així el termini de

garantia d’un any després del qual s’efectuarà la recepció de l’obra.

Diagrama de barres:

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100Permisos oficialsLegalitzacionsApertura rases MT, BTColocació CGPMuntatge CTEstesa conductorsMuntatge lluminàriesConexió BTConexió MTProves d’assaigManiobres i conexió red

105 110 115 120 125 130 135 140 145 150 155 160 165 170 175 180 185 190Permisos oficialsLegalitzacionsApertura rases MT, BTColocació CGPMuntatge CTEstesa conductorsMuntatge lluminàriesConexió BTConexió MTProves d’assaigManiobres, conexió red

7.0.0.-Resum del pressupost.

La realització de la electrificació del polígon industrial GIBELLÀS, situat al

terme municipal de Bagà ascendeix a la quantitat de:

Presupost de l’ejecució de material (PEM): 97.643,00 Euros

Presupost total: 139.786,40 Euros


5

A 19 de setembre de 2002, TarragonaIngenier Tècnic Elèctric

Pere Corominas i Companyó

8.0.0.- Descripció del polígon.

(Consultar plànol)

El polígon industrial a electrificar té una superficie de 6847 m2. Aquesta

superficie està descomposada amb 6 percel’les destinades a naus industrials, les

superficies de les quals es repertiran per edificar per ajardinament i per accesos. A

continuació tenim les superficies de cada una d’elles especificant nomes l’extensió per

edificació. Les superficies són les següents :

P1……1051 m2 dels quals 976 m2 per edificar.







6

Les parcel´les 1 i 2 estaràn al canto dret de la primera carretera d’accés al

polígon, les naus estaran sol`lapades i l’acces a aquestes es farà en la derivació

de la carretera al cementiri.

Les parcel`les 3 i 4 estaran al cantó esquerra de la primera carretera

d’accés al polígon, les naus estaran sol’lapades i l’accés a aquestes es farà en la

derivació de la carretera al cementiri.

Les parcel’les 5 i 6 estan situades a dreta i a esquerra de la segona

derivació d’entada al polígon de la carretera que va al cementiri, i és en aquesta

derivació on es realitzara l’antrada de les naus.

Com em esmentat per accedir es faran dos carreteres perpndiculars a la

carretera del cementiri de 7m d’ample.

9.0.0.- Potència total necesària .

Per realitzar el càlcul de la potència a transportar per les línies de mitja tensió i

per poder projectar el centre de transformació és necessari coneixer la potència total

que requereix el polígon.

Tenint present que encara no se sap les industries que s’hi instal’laran en cap de

les 6 parcel’les, optem per seguir la normativa que ens diu que es donaran 125 vats per

metre quadrat en terrenys destinats a indústries.

La potència necessaria per enllumenat públic, no es tindrà en compte al realitzar

el dimensionat de les línies de mitja, ja que aquesta és insignificant respecte la que

requereix el polígon.

10.0.0.- Descripció de l’instal’lació.


7

L’instal’lació estarà composta per les següents parts:

- Línia aèrea de Mitja Tensió a 25 kV per donar subministrament al centre de

transfrmació.

- L’ínia subterrània de Mitja Tensió a 25 kV per donar subministrament al

centre de transformació.

- Centre de transformació de 1260 kVA (630 +630), 25000-20000 ± 2,5 – 5 %

/ 380-220.

- Línies de distribució en Baixa Tensió d’alimentació a les parcel’les.

- Enllumenat públic del polígon.

A continuació passem a descriure cada un dels apartats que integren

l’instal’lació.

11.0.0.- LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓ.

11.1.0.- Objecte.

L’objecte de la línia serà el de subministrar energia elèctrica al centre de

transformació que construirem per que aquest pugui servir a les línies de Baixa Tensió.

11.2.0.-Descripció.

Es tracte d’una línia aèrea de Mitja Tensió a 25 kV de 200 metres de longitud,

que s’entroncarà a la línia existent propietat de la companyia i anomanada TUNEL.

Aquesta passarà per terrenys municipals i precisarà de dos castillets fins a realtzar en

l’últim d’ells la conversió cap al centre de transformació. (Veure plànol).


8


En un castillet metàl’lic de la línia TUNEL de la companyia, de 14 metres

d’alçada i 2000 kg d’esforç, s’afectuarà l’entronque desde el qual es realitzarà l’estesa

aèrea fins el castillet mètal’lic, de 16 metres i un esforç de 500 kg, que colocarem a

uns 60 metres i adoptant un angle respecte la línia existent de 60º. Desde aquest

castillet realitzarem l’estesa aèrea fins el de final de línia, de 16 metres i 2000 kg

d’esforç, a colocar, a una distància de 140 m, i en alineació, a la vorera de la carretera

que porta al al cementiri i a 300 metres d’on s’instalarà el centre de transformació. En

aquest castillet, realitzarem la conversió i començarà la línia subterrània.

Els terrenys pels quals traçarem la línia no son plans, ja que en el primer vano

salvem un desnivell entre castillets de 17 metres amb els 60 de distància i en el segon

salvem un desnivell de 5 metres entre els dos castillets, però un desnivell de 30 metres

respecte el castillet d’aliniació i uns 22 metres respecte el de final de línia. (Veure

plànol).

11.4.0.- Materials.

11.4.1.- Conductor. Possibles solucions i l’adoptada.

Possibles solucions:

-Conductor de coure.

-Conductor de coure-acer.

-Conductor d’alumini.

-Conductor d’alumini-hacer.

Conductor de coure:

- Menys secció que l’alumini.

- Menys resistivitat que l’alumini.


9

- Més pesat que l’alumini.

- Ha de ser de coure dur per que tingui resistencia a les rotures.

- Poc econòmic

- Es sol util’litzar per instalacions interiors a poblacions degut a la seva menor

secció.

Conductor de coure-acer.

- Resistència mecànica major que el de coure.

- Conductivitat elèctrica més elevada que la del acer.

- S’utilitza principalment en instal’lacions interiors a poblacions on es necesita

una resistència mecànica més gran.

Conductor d’alumini.

- Poca duresa.

- Poca resistència a la roptura.

- Menys conductivitat que el de coure.

- Secció mes gran que el de coure.

- Duració il’limitada.

- Més econòmic.

- S’utilitzà en instal’lacions exteriors a les poblacions.

Conductor alumini-acer.

- Major pes que el d’alumini.

- Major resistència mecánica que el d’alumini.

- Menys pes que els conductors de coure.

- Es el més util’litzat en l’actualitat.

La solució a adoptar és la de conductors d’alimini-hacer, ja que la vassant que


10

premia l’elecció, principalment és l’aconòmica i en això és molt mes bantatjos l

alumini que el coure.Obtenim, però, una petita resistència a la ruptura cosa que

arrenjem aplicant un conductor d’alumini amb nucli d’acer .

El conductor escollit que s’adecua als càlculs establerts, es el LA30 el qual té les

següents característiques :

- Secció total 31.1mm2

- Secció d’alumini 26,7 mm2

- Nº de fils d’alumini 6

- Nº de fila d’acer 1

- Diàmetre dels fils d’acer i alumini 2,38 mm2

- Diàmetre total del cable 7,137 mm2

- Càrrega de ruptura a tracció 1023 kg

- Resistència elèctrica a 20ºC 1,074 kg/m

- Pes propi 0,108 kg/m

- Pes total (sobrecàrrega vent) 0,441 kg/m

- Coeficient de dilatació 1,8 x,10-6 ºC –1

- Mòdul d’elasticitat 8500 kg/ mm2

- Equivalència en coure 17 mm2

11.4.2.-Aïlladors.Possibles solucions i l’adoptada.


- Porcellana.

- Esteatita i resines epoxi.

- Vidre.

Aïlladors de porcellana.

- Poca adherència de la pols i de l’humitat.

- Impermeable


11

- Càrrega de roptura a la flexió aceptable.

- Gran disponibilitat de models en el mercat.

- Aconsellable per a tensions mitjànes.

Esteatita i resines epoxi:

- Soporta grans esforços mecànics.

- Propietats aïllants millors que la porcellana.

- Més car.

- Aconsellable per tensións elevades i on s’hagi de soportatr grans esforços.

Vidre:

- Gran duresa i resistència mecànica.

- Gran estabilitat als canvis de temperatura.

- Major coeficient de dilatació.

- Aconsellable per tensions no molt elevades.

- Mes econòmics.

La solució adoptada és la d’aïlladors de vidre principalment per reons

econòmiques, ja que les característiques són semblants i suficients.

Els escollits son el aïlladors de vidre esperança E 40/1000, l’us dels quals son

per a línies de 25 kV i les carecterístiques per aïllador són les següents:

- Bulon 11mm de ∅

- Tensió d’assaig en sec 50 Hz 1 min 55 kV (ef)

- Tensió d’assaig sota pluja 50 Hz 1min 36 kV (ef)

- Tensió de perforació en oli 110 kV (ef)

- Tensió assaig 50% ona tipus llamp 1,2/50µs 80kV (cresta).

- Longitud línia de fuga 185 mm

- Càrrega de roptura electromecánica ≥4000 da N

- Esforç permanent normal ≥1600 da N


12

- Pes net aproximat 1,65 kg

11.4.3.- Ferratges

Per subjectar els aïlladors de cadena a la creueta son.

- Horquilla bola:

Càrrega de roptura 65 kNLongitud 60mmPes 0,29 kg

- Grillet:

Càrrega de roptura 110 kN.Longitud 48 mm.Pes 0,38 kgs.

- Anella bola:

Càrrega de roptura 69 kN.Longitud 71 mm.Pes 0,18 kgs

- Ròtula curta:

Càrrega de roptura 65 kNLongitud 41 mmPes 0,26 kgs

- Ròtula llarga:

Càrrega de roptura 69 kNLongitud 115 mmPes 0,41 kgs

- Grapa d’amarre:


13

Càrrega de roptura 60 kNLongitud 165 mmPes 1,05 kgsNúmero d’estribs 3Par de preme 3,5 kgs/m.

Els ferratges es fabricaran amb acer per estampació en calent sigent galvanitzats.

11.4.4.-Suports. Posibles solucions i l’adoptada.


- Recolzament de formigó armat.

- Castillets metàl’lics.

Suports de formigó armat.

- Es fabriquen amb gama molt ample tant amb mides com en resisrència.

- Gran resistència a la compresió.

- Dèvils per esforços de tracció o flexió.

- Més resisténcia a la corrosió que els metàl’lics.

- Més pesats que els metàl’lics

- S’utilitzen per tot tipus de línies però en llocs que no siguin de difícil acce.

S’utilitzaran sobre tot en electrificacions rurals, ferrocarrils, línies de mitja i

baixa tensió, electrificació de tramvies.....

Castillets metàl’lics :

- Fàcil transport i montatge.

- Superior resistència mecànica.

- Fàcil manteniment.

- Millor estètica.

- Gran gamma en quant a formes, mides com amb resistencia.

- S’utilitzen per baixa, mitja i alta tensió.


14

La solució adoptada són els castillets metàl`lics ja que el recolzament d’aliniació

està en un lloc de difícil accés , tenen més resistència mecánica i són més estètics.

Els castillets estaran formats per 3 cossos mes el cap, per assolir els 16 metres

d’alçada, constituïts per perfils laminats en calent L 60,4 per el castillet d’aliniació i L

80,6 per el de final de línia per el primer cos. En el segon cos es mantindran els perfils,

però en el tercer cos i en el cap variaran ja que per el d’aliniacio seran perfils L 55,4 i

50,3 respectivament i en el de fi de línia, seran perfils L 70,5 en el tercer cos i de L

60,5 en el cap .Els perfils estaran units per tornilleria. Per saber més dades dels cosoa

consultar annex i/o plànol.

Els castillets tindran forma troncoporamidal i secció quadrada.

El sistema de protecció anticorrosiu a utilitzar és el de galvanització en calent,

per inmersió en un bany de zenc.

11.4.5.-Creuetes. Possibles solucions i l’adoptada.


- Muntatge I.

- Muntatge en tresbolillo.

- Muntatge en bòveda.

Muntatge en capa..

- Reduim les distancies transversals.

- Bona resistència mecánica del soport a la torsió.

- Econòmica.

- Menys distància entre conductors.

Muntatge en tresbolillo.


15

- Més altura dels castillets al estar colocats els conductors en diferents plàns

horitzontals.

- Millor moment torsor.

- Millor distància mitja geomètrica mutua entre conductors.

Muntatge en bòveda.

- Menys altura del castillet que els anteriors.

- Augmentem les dimensions transversals.

- Més cara

La solució adoptada per el castillet d’alineació, serà la disposició en tresbolillo

ja que ens aporta facilitat en obtenir la distància mitja geomètrica entre conductors a un

cost menor. La disposició del castillet fi de línia serà en capa per facil’litar l’instalació

de les electrovàlvules que ens protegiran contra sobretensions, a més a més, es

produeix la corresponent baixada del cable subterrani a treves del castillet.

11.4.6.-Cimantació.

Segons el castillet triat la cimentasió ens ve establerta per el fabricant, en el

nostre cas es tractara de cimentacions del tipus monolític, forma prismàtica i de

formigó en massa de resistència característica 100 kg/cm2, utilitzant ciment P-250 i

àrids escollits per aquest objectiu. El massis de formigó sobresurtira 12 cm.

Les dimensions d’excavació com de les cimentacions, les tobem en la memòria

de càlclul . Han estat obtingudes per mitjà de la fórmula de Sulzberger i segons catàleg

del fabricant, tenint present que es complis l’establert en l’article 31 del RAT.

Podiem optar per realitzat cimentacions formant un mur de formigó que rodeges

la base del castillet, però aquestes s’utilitzen pe rcastillets d’alçada superior als 20 m.


16

També podiem haver utilitzat cimentacions per cada montant, però aquestes s’utilitzen

per castillers que abarquen molta superficie,condisió que no contempla el nostre cas. la

11.4.7.- Preses a terra.

Complint amb l’establert en l’article 12 i 26 del RAT, els castillets aniran

conectats a terra de manera eficaç, tenint present les característiques que poden influir

en la magnitud de caiguda de tensió, en la duració de la descàrrega a terra, en la

probabilitat de contacte amb les persones i la probabilitat de fallada de l’aïllament.

En el castillet de fi de línia com que es troba en un lloc de pública concurrència,(

costat de carretera), la posta a terra s’efectuarà mitjançant anell de coure de 50mm 2 de

secció, soterrat en el sól a una profunditat mínima de 0,5m, de forma que cada punt de

l’anella quedi situat a una distància mínima de 1m. de les arestes del massís de la

cementació. A aquest anell es connectaran dues piques de 2 metres de llergària 1 18

mm de diàmetre per no superar els 20 ohms de resistència a terra.

En el castillet d’alineació la posta a terra es realitzara per mitja d’una pica de 2

metres i 18 mm de diàmetre clavada a una distància mínima de 0,5 metres i a un

aprofunditat mínima de 5 metres.

En totes les preses a terra, s’ha de tenir molt de compte la protecció dels

conductors de la conexio en la sona inmediatament superior e inferior del terrenu, de

manera que quedin protegits contre topades... . En aquest sentit , com que els castillets

porten un massis de formigó, el conductor l’atrevesserà protegit per un tub de

fibrociment.

Per la conexió a terra i de les piques, utilitzarem un conductor de coure de les

següents característiques:

-Secció 50 mm2 (Superior als 16mm2 de secció min segons RAT).

-Aïllament nú


17

La secció obtinguda serà suficient per soportar sense un calentament exessiu, la

máxima corrent de descàrrega a terra prevista durant un temps doble al accionament de

les proteccions de la línia.

No serà necessari el tractament del terreny amb productes químics per assolir la

resistència de difusió mínima.

11.4.8.- Numeració i avisos de perill.

La numeració dels castillet ens la facilitarà la companyia. La xapa amb la

numeració estarà situada a una altura de 2,8 metres i haurà de ser visisble desde el

terra.

Els castillets aniràn previstos de plaques indicadores de perill colocades a una

distància sobre el terra de 2,9 metres.

12.0.0.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.

12.1.0.- Objecte.

L’objecte de la línia serà el de subministrar energia elèctrica al centre de

transformació com a continuació de la línia aèrea de la qual deriva.

El motius de fer la línia subterrània, tot i tenir un cost més elevat, i no prollongar

la línia aèrea, són per motius de seguretat i constructius del polígon.

Es podria realitzar el mateix trassat de línia però que tot fos en en aèri, però

aquesta proposissió s’ha de desestimar degut que el tram que aniria paral’lel a la

carretera no mantindria els 18 m de destància reglementària a carreteres municipals. Es

podria buscar un altre trassat de la línia per que fos tot en aèri, però degut a l’erografia

o degut a que la línia s’hauria de trassa per dins el polígon, es desestimen. Al tenir que


18

edificar, encara, el polígon no podem establir l’altura ni la colocació dels castillets per

realitzar un nou tressat i per qüestions de seguretat es desestima realizar el trassat per

dins el polígon.

12.2.0.-Emplaçament

Desde el mencionat castillet de final de línia, situat a 120 metres del polígon

industrial i en direcció al centre de transformació trassarem els 300 metres de cable per

sota vorera paral’lela a la calçada i realitzant dos creuament de carreteres, les dues

d’entrada al polígon.

12.3.0.- Descripció.

La línia de Mitja Tensió subterrània derivarà del castillet de fi de línia del tram

aèri i tindrà una longitud total de 300m. Estara formada per tres cables d’aïllament sec

18-30 kV i conductor d’alumini de 240 mm2 de secció.

El castillet de final de línia aèrea, tindrà montatge en capa . Una mica més avall

de la creueta i a una altura prudent del castillet, s’instalarà un ferratge per quatre

conjunts terminals de les mateixes característiques que el cable subterrani i que servirà

també com a recolzament per les alectrovàlvules que seran tres en total, una per fase.

En la unió del cable subterrani amb la línia aèria, es tindran en compte les

següents consideracions:

a) S’instal’laran sistemes de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric,

constituïts per parallamps autovàlvules.

b) El cable subterrani, en l’ascens a la xarxa aèria anirà protegit per un tub

d’acer galvanitzat, que s’encastarà en la cimentació del suport, sobresortint

per damunt del nivell del terreny un mínim de 2,5metres. En el tub


19

s’allotjaran les tres fases i el seu diàmetre interior serà 1,6 vegades el

diàmetre de la terna amb un mínim de 11cm.

Les característiques de l’aparamenta, així com de la protecció utilitzada, tant per

la línia aèrea com per la subterrània, s’explicaran en apartats pròxims.

En els terminals de conexió de la línia aèrea amb la subterrània, es treuran les

malles dels cables de M.T. i es posaran a terra, així com els terminals situats en el C.T.

La condició de les rases per on es realitzarà l’estesa del conducor seran les següents:

12.3.1.-Rases.

L’opertura de la rasa serà raealitzada mitjançant maquinària pesada

(retroexcavadora) o a ma quan sigui necessari.

Les característiques de les rases que afecten a la línia de M.T., vindran

determinades segons els circuits que si hauran d’estendre. Trovarem 6 rases amb

diferents combinació de conductor estès.

a- 1 circuit de M.T desde castillet fins a primer vàcul d’enllumenat públic.

b- 1 circuit de MT més el d’enllumenat públic desde el vàcul anterior

d’enllumenat públic fins a cantonada entrada a polígon.

c- 1 circuit de MT més enllumenat públic més un circuit de BT amb rasa

reforçada degut a creuament de carretera.

d- 1circuit de MT més enllumenat públic més dos circuits de BT desde

cantonada entrada polígon fins a l’altre cantonada entrada polígon

e- 1 circuit de M.T. més enllumenat públic més 4 circuïts de B.T. amb rasa

reforçada per creuament de carretera.


20

f- 1 circuit de M.T. més enllumenat públic mes 6 circuits de B.T. desde

cantonada entrada polígon fins entrada a centre de transformació.

Em de tenir present que la rasa que travessa la carretera es deixarà un tub

formigonat lliure per si, en un futur, s’hagués de tirar una nova línia, no obrir de nou

l’esfalt. També que en aquestes rases no es colocaran plaques de protecció dels

diferents circuits ja que la dona el formigonat , en canvi en les de vorera si ja que

aniran cobertes d’arena.

Les rases tindran les següents capes segons les descripcions realitzades

anteriorment:

a-Les mides seran 90 x 40 distribuit de la següent manera.

- 30cm d’arena compactada, a 6 cm, del fons de la rasa, s’estendrà el conductor de

M.T.

- Plaques de protecció a 30 cm del fons de la rasa de 30cm de llergada.

- 45cm de terra compactada 95% de grava estratificada cada 15cm a partir de 30

cm del fons de la rasa.

- Cinta de senyalització a 25 cm de la superfície.

- 15cm per al acabat de vorera.

b- Les mides seran 90 x 40 distribuit de la següent manera.

- 30cm d’arena compactada, a 6 cm del fons de la rasa, s’estendrà els conductors

de un circuit de M.T. i un d’enllumenat públic.

- Plaques de protecció a 30 cm del fons de la rasa de 30 cm de llergada.



- Cinta de senyalització a 25 cm de la superfície.


c- Les mides seran 90 x 40 distribuit de la següent manera.


21

- Realitzarem una solera de formigo H-100 de 6 cm de gruix en el fons de la rasa,

s’instal’laran dos tubs formigonats, a una distància de 25 cm,per poder realitzar

l’estesa de un circuit M.T. i d’un circuit de B.T.

- A 25 cm repetirem l’operació de colocar dos tubulars de formigó per realitzar

l’estesa d’un circuit de B.T. i deixarem l’altre tubular lliure.

- Entre la disposició de tubulars a diferent nivell, colocarem dos trams de cinta per

senyalitzar els dos altres tubs formigonats al nivell inferior.

- Desde el nivell inferior de la rasa fins a cobrir els tubs formigonats soperiors, la

rasa es cubrirà amb formigó amb massa H-100.



- Cinta de senyalització dels dos tubulars superiors a 25 cm de la superfície.


d- Les mides seran 90 x 40 distribuit de la següent manera.

- Realitzarem una solera, de de 6 cm de gruix d’arena, en el fons de la rasa,

s’instalaran dos circuits, un de B.T. i un de M.T. a una distància de 25 cm.

- A 25 cm repetirem l’operacio de colocar dos circuits però en aquest cas seran els

dos de B.T..

- Entre la disposició dels dos circuits a diferent nivell, colocarem dos trams de

plaques protectores a 14 cm dels circuits inferiors per la seva protecció i just

abans de colocar els circuits superiors, colocarem dos trams de cinta per

senyalitzar la posició dels circuits inferiors

- A 14 cm de l’estesa dels circuits superiors s’instal’larà dos plaques per protegir

aquests.

- Desde el nivell inferior de la rasa fins a l’altura de les plaqués de protecció dels

circuits superiors, la rasa es cobrirà amb arena.




22

- Cinta de senyalització dels dos circuits superiors, a 25 cm de la superfície.


e- Les mides seran 118 x 65, distribuit de la següent manera.

- Realitzarem una solera de formigo H-100 de 6 cm de gruix en el fons de la rasa,

s’instalà un tub formigonat, al costat pret de la rasa, per poder realitzar l’estesa

de un circuit M.T.

- A 25 cm del circuit de M.T., colocarem tres tubulars de formigó per realitzar

l’estèsa de tres circuit de B.T.

- Entre la disposició dels tubulars a diferent nivell, colocarem dos trams de cinta

per senyalitzar els dos altres tubs formigonats al nivell inferior.

- A 25 cm dels tres circuits de B.T., colocarem tres tubulars de formigó per

realitzar l’estesa de dos circuits de B.T. i deixar un tubular lliure.

- Entre la disposició dels tubulars a diferent nivell, colocarem dos trams de cinta

per senyalitzar els dos altres tubs formigonats al nivell inferior.

- Desde el nivell inferior de la rasa fins a cobrir els tubs formigonats soperiors, la

rasa es cubrirà amb formigó amb massa H-100.





f- Les mides seran 118 x 65, distribuit de la següent manera.

- Realitzarem una solera d’arena, de 6 cm de gruix en el fons de la rasa, s’instalà

dos circuits, un de M.T. al costat esquerra de la rasa i un de B.T. al costat pret.

- A 25 cm del circuits instal’lats , colocarem tres circits de B.T.

- Entre la disposició de les dos esteses de circuits a diferent nivell, colocarem dos

trams de plaques protectores a 14 cm dels circuits inferiors per la seva protecció i

just abans de colocar els circuits superiors, colocarem dos trams de cinta per

senyalitzar la posició dels circuits inferiors


23

- A 25 cm del circuits instal’lats anteriorment , colocarem tres circits de B.T.

- Entre la disposició de les dos esteses de circuits a diferent nivell, colocarem dos

trams de plaques protectores a 14 cm dels circuits inferiors per la seva protecció i

just abans de colocar els circuits superiors, colocarem dos trams de cinta per

senyalitzar la posició dels circuits inferiors.

- A 14 cm de l’estesa dels circuits superiors s’instal’larà dos plaques per protegir

aquests.

- Desde el nivell inferior de la rasa fins a l’altura de les plaques de protecció dels

circuits superiors, la rasa es cobrirà amb arena.





Per obtenir més informació , veure plànol de rases.

Tota l’execució en l’estesa del cable i trassat, s’adjuntarà en el Plec de

Condicions.

12.4.0.-Materials

12.4.1.-Conexió L.A.M.T amb L.S.M.T. solució adoptada.

La connexió de les dues línies a la xarxa es realitzarà en la conversió actual

mitjançant dos entroncaments termorretràctils, la distància entre els cartutxos dels

entroncaments serà de 90cm.

Característiques tècniques:

- Tensió nominal: 18/30 kV

- Tensió màxima: 36 kV

- Tensió d’assaig a 50 Hz: 70 kV


24

- Tensió amb ona de llamp: 170 kV

- Intensitat màxima: 415 A

- Límit tèrmic: 21 kA (T=160ºC 1s)

- Límit dinàmic: 50 kA

- Unió por maniguet pinçat profund.

- Assaig de qualitat segons norma UNE-21115.

12.4.2.-Conductors. Possibles solucions i l’adoptada.


- Unipolars.

- Multipolars

La solució adoptada serà els conductors unipolars degut a que reunixen un

seguit d’aventatges vers els multipolars com són:

- Menor radi de corbatura.

- Més menajables per la seva estesa.

- Facilita l’execució d’empalmes i terminals.

- Admeten més intencitat de règim de càrrega permanent.

- Longituds de fabricació més grans, reduint així el número de possibles

empalmes.

El cable a utilitzar serà d’alumini amb camp radial, ja que el de camp no redial,

nomès s’utilitza fins a tensions de uns 15 kV.

12.4.2.a-Aïllament per conductors. Possibles solucions i l’adoptada.


- Paper impregnat.


25

- Policlorur de vinili.

- Polietilè reticulat.

Paper impregnat:

- Exepcional caractrístiques i garantia.

- Màxima seguretat

- Poc econòmic

- S’utilitzen en instal’lacions de totes les tensions on es requereixi màxima

seguretat.

Policlurur de vinili.

- Elevada rigidesa dielèctrica.

- Resistència a la sobrecàrrega i curtcircuit.

- Gran resistència mecànica.

- Temperatura de treball entre 70 i 80ºC.

- No absorbèix l’aigua.

- Estavilitat devant l’envelliment.

- Vàlid d’utilitzar fins a 20 kV. Es més usat en l’indústria.

Politilè reticulat.

- Exel’lent comportament a les sobrecàrregues i curcircuits.

- Molt elevada resistència mecànica.

- Resistent a l’humitat i als agents químics.

- Temperatura de treball 90 – 100ºC.

Utilitzarem aïllament de polietilè reticulat per la seva millor capacitat tèrmica.

La solució definitiva del nostre conductor serà, per tant, cables unipolars de

camp radial amb aïllament sec (XLPE) d’una secció de 240 mm2 (Veure M.Càlcul) de

les següents característiques:


26

Tipus Cable de MT fins 25 kV

Material Alumini

Secció 240 mm2

Designació Cable RHV (DHV)

Nivell d’aïllament 18 / 30 kV

Coberta exterior PVC color vermell

Intencitat admissible 410 A

Espesor aïllant 41,5 mm

Pes aproximat 2 kg / m

12.5.0.-Proteccions de la línia.

Tipos:

-Contra sobretensions.

-Contra sobreintensitats.

12.5.1.- Proteccions contra sobretensions.

Es realitzaraà mitjançant les autovàlv ules col’locades en el recolzament de

conversió aeri soterrat. Se’n instal’laran tres, una per cada fase, conectades cada una

entre la seva corresponent fase i el terra. Tindran les següents característiques:

Model EV 21.

Tensió nominal 21 kV.

Corrent nominal de descàrrega 5 kA.

Tensió mínima de cebat a 50 Hz 38 kV.

Tensió cebat ona plana 1,2/50µs 76 kV (cresta).

Alçada 460 mm.

Pes 6 kg.

12.5.2.- Proteccions contra sobreintensitats.


27

Tant la línia aèrea com la subterrània estan protegides contra sobreintensitats per

les proteccions existents de la companyia.

13.0.0.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

13.1.0.- Objecte.

El centre realitzarà la transformació de 25 kV a 0,4 kV, per poder donar

subministre en baixa tensió en els abonats. Tindrà una potència de 1260 kVA repartits

en dos transformadors de 630 kVA. Sent aquesta potència adecuada per garantir tots

els serveis i tots els abonats del polígon.

Els centres de transformació d’aquest projecte seran propietat de la companyia

FECSA-ENDESA. L’energia subministrada serà de 25kV trifàsica a una freqüència de

50Hz-

13.2.0.- Emplaçament.

Per a ubicar els C.T. el que a primat més a estat trobar l’ubicació correcte per

donar subministre al polígon i poder satisfer futures edificacions de vivendes

projectades en el contó oest properes a aquest, és per això que es local`litza, quasibe,

en un extrem del polígon (oest), en la cantonada de la primera entrada, al costat de la

parcel’la 1 i i paral’lela a la carretera del cementiri. Nomès s’ha tingut present aquesta

possible ampliació ja que no hi ha espai edificable per cap canto més, en el nord i

tenim montanya, en el sud, darrera el polígon i tenim un barranc, i en el est hi ha

l’espai just de la carretera que es dirigeix al cementiri ja que per una banda hi tenim

barranc i per l’altre la montanya cosa que fa molt improbable futures edificacions a

curt i mitg termini. (Veure plànol de situació ).

13.3.0.- Tipus i opció triada.

-D’obra.


28

-Prefabricat.

L’opcio triada ha estat la dinstal’lar un prefabricat, degut a les avantatges que

mostrem a continuació:

- Facilitat per l’instal’lació: Tant la construcció com el montatge i equipament

interior es poden realitzar integrament en la fàbrica, garantitzant , així, una

calitat uniforme i reduïnt considerablement els treballs d’obra civil i

montatge en el punt d’instalació.

- Diseny: Té un cuidat diseny que permet l’intal’lació tant en zones de carácter

industrial com en entorns urbans.

Els centre de transformació utilitzat serà del tipus UNIBLOCK de la marca

ORMAZABAL model PF-203 / 303 amb capacitat per encabir-hi dos transformadors

de 1000kVA com a màxim, quatre quadres B.T i espai per quatre cel’les amb la

corresponent aparamenta de M.T.

La qualitat de les diferents casetes ha estat reconeguda per la Comissió de

Qualitat UNESA en els centres de formigó UNIBLOCK pels seus excel’lents resultats

obtinguts en els assajos realitzats segons la RU 1303 A ( Centres de transformació

prefabricats de formigó ).

13.4.0.-Obra civil.

13.4.1.-Estructura.

Aquests tipus de C.T: es basen en la combinació de peces bàsiques de formigó

prefabricat, en les quals s’obté la caseta tipus UNIBLOCK.


29

El conjunt d’aquest C.T. és de formigó vibrat, i es compost de dues parts: fons

i parets, que incorpora portes i reixes de ventilació natural i l’altre que incorpora el

sostre.

Tots els armats de formigó estan units entre si i al col’lector de terra, segons

RV1303, les portes i reixes presenten una resistència de 10kΩ respecte al terra del

conjunt.

L’acabat estàndard del C.T. es realitza amb pintura acríl’lica rugosa, de color

blanc en les parets i marró al sostre i reixes.

13.4.2.-Reixes de ventilació

Es tracta de reixes de ventilació amb làmines en forma de “V” invertida que

combinada amb una reixa mosquitera i amb la seva posició de muntatgte, permet la

perfecta ventilació del transformador.

Aquesta ventilació queda avalada en el protocol nº 93066-1-E per a

transfromadors de potència inferior o igual a 630kVA i el protocol nº 92202-1-E per a

transformadors de potència majors. Aquests protocols han estat realitzats per personal

de Assajos e Investigacions Industrials LABEIN, d’acord amb la normativa.

Es col’loquen els panells verticals, en les perforacions que aporta el fabricant, i

es fixen mitjançant tornilleria estàndard.

13.4.3.-Portes i tapes d’accés

Per a l’accés es disposa de dos tipus, un per a l’accés del personal tècnic i un

altre per a l’accés directe del transformador. El nombre d’accessos s’acomoda a la

necessitat de cada tipus de transformador.


30

13.4.4.-Cimentacions

Per a la ubicació dels centre de transformació és necessària una excavació amb

les mides següents:

PF-203/303Longitud 8700 mmAmple 3788 mmProfunditat 560 mm

13.4.5.-Dimensions del receptacle

Centres fins a 36 kV PF-203/303

Longitud (mm) 7240 mm

Ample (mm) 2620 mm

Alçada (mm) 3144 mm

Superfície (m2) 19,3 m2

Dim

enci

ons

Ext

erio

rs

Alçada Vista (mm) 2595 mm

Centres fins a 36 kV PF-203/303

Longitud (mm) 7080 mm

Amplada (mm) 2460 mm

Alçada) 2615 mm

Dim

ensi

ons

inte

rior

s

Superfície (m2) 17,8 m²

13.4.6.-Solera, paviment i tanques exteriors.

Tots els elements estan prefabricats d’una sola peça de formigó, tal i com s’ha

indicat anteriorment. Sobre la placa base, i a una alçada de 460mm està situada la

solera, quedant un espai buit entre les dos, que permet el pas dels conductors de MT i

BT, als que s’accedeix a través d’uns orificis coberts amb dues lloses.

En el lloc del transformador disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden

ser desplaçats en funció de la distància de les rodes del tranformador.


31

En la part inferior de les parets frontals i posteriors es troben els orificis per als

conductors de MT y BT. Aquests orificis estan semiperforats, perforant-se totalment en

obra estrictament els necessaris per al nou subministre. De la mateixa manera es

disposen d’uns forats semiperforats practicables per a les sortides de les terres

exteriors.

En la paret frontal es situen les portes d’accés de peatons, portes del

transformador i reixes de ventilació. Tots aquets materials estan prefabricats amb xapa

d’acer.

La porta d’accés per a vianants dimensions de 900x2100mm, mentres que la del

transformador les té de 1260x2400. Les dues portes poden obrir-se 180º.

La porta d’accés per a vianants disposa d’un sistema de tanca amb la finalitat de

garantitzar la seguretat del funcionament i evitar la obertura imprevista. Per això

s’utilitza una tanca disseny ORMAZABAL , les portes tenen dos punts d’anclatge, un

en la part superior i l’altre en la part inferior.

13.4.7.-Ventilació.

Les reixes de ventilació del transformador estan situades en la part inferior de la

porta d’accés d’aquest, i en la part posterior del transformador.

D’aquesta manera l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador,

principal productor de calor, realitzant una eficaç refrigeració dels mateixos per el

termossifó que es produeix d’entrada i sortida.

13.4.8.-Condicions de servei

Les casetes prefabricades UNIBLOCK estan construïdes per a suportar les

següents condicions de treball:

- Sobrecàrrega de neu de 250 kg /m² en cobertes.


32

- Sobrecàrrega en solera de 600 kg /m² .

- Càrrega de un transformador de 5000 kg sobre la meseta.

- Las temperatures de funcionament de un PF - 203 / 303 son: (fins a una humitat

del 100%)

- Mínima transitòria -15 º C- Màxima transitòria +50 º C- Màxima mitjana diària +35 º C

Aquestes dades corresponen a una alçada de 2500 m per sobre del nivell del mar

d’acord amb la norma MV-101-1962.

13.4.9.- Senyalització.

En la reixa de la mampara del transformador i en la porta d’entrada al centre de

transformació, es col’locaran plaques que adverteixin de l’existència de perill elèctric.

Així mateix, en les empunyadures dels accionaments de l’interruptor i el

seccionador, hi haurà indicacions de la seva maniobra que impedeixin els els errors

d’interpretació.

13.4.10.- Destribució.

Per veure la distribució del centre de transformació mirar plànol adjunt on es pot

veure l alocalització dels trafos, quadres de baixa, aparamenta de mitja.....

13.5.0.-Instal’lació elèctrica.

El centre de transformació portarà ja instal’lats de fàbrica o per instal’lar en el

lloc de col’locació la segünt aparamenta, tant de mitjà, com de baixa tensió, com els

transformadors.

13.5.1.- Mitja tensió.


33

En mitja tensió trobarem les cel’les amb la corresponent aparamenta, i el pont de

mitja Tensió.

13.5.1.a.-Cel`la de línia CGM-CML.

En les cel’la de línia o anomenades també, cel’les d’entrada/sortida, es a dir que

les fem sorvir com entrada de la linia i sortida d’aquesta en cas de que faci falta

derivació cap a unaltre estacio transformadora. En el nostre cas la línia de mitja morirà

en el centre de transformació, per tant, necessitarem nomès una cel’la de línia, la funció

de la qual serà la de conectar la línia de mitja sotarrada al centre de transformació i fer-

la arribar en un embarrat que porta la mateixa i el qual serà comu per les altres cel’les

modulars a instal’lar.

Les cel’les de entrada/sortida seran del tipus CGM-CML (Interruptor-

seccionador).

Es una cel’la amb una coberta metàl’lica, fabricada per ORMAZABAL,

formada

per un mòdul de Un= 36 kV e In= 400 A, de 240mm d’ample per 850mm de fons

per 1800mm d’alçada i 145kg de pes.

La cel’la CML d’interruptor-seccionador, o cel·la de línia, està constituïda per

un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora en el seu interior un

embarrat superior de coure, i una derivació amb interruptor-seccionador rotatiu, amb

capacitat de tall i aïllament, i en posició de posta a terra dels cables d’escomesa inferior

frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitatius per a la

detecció de tensió en les Cel’la de Protecció.

13.5.1.b.-Cel`la de protecció CGM-CMP-F.


34

La cel’la CGM-CMP-F és la cel’la que s’encarrega de protegir el trafo

mitjançant tres fusibles de 40A, amb una tensió assignada de 36kV.

És una cel’la amb coberta metàl’lica, fabricada per ORMAZABAL, formada

per un mòdul de Un=36 kV e In=400 A ( 200 A en la sortida inferior), de 480mm

d’ample per 1035mm de fons per 1800mm d’alt i 270kg de pes.

La cel’la CMP-F d’interruptor-seccionador, està constituïda per un embarrat

superior de coure,(Es conecte amb l’embarrat de la cel’la de línia), i una derivació amb

un interruptor interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i

posició de posta a terra dels cables d’escomesa interior-frontal mitjançant borns

endollables, i en sèrie amb ell, un conjunt de fusibles freds, combinats o associats a

aquest interruptor. Presenta també captadors capacitatius per a la detecció de tensió en

els cables d’alimentació.

13.5.1.c.-Característiques constructives i aparamenta de les cel’les CGM.

Les cel’les de SF6 estan compostes per les següents parts:

Base i frontal

L’alçada i disseny d’aquesta permet el pas de cables entre cel’les sense

necessitat de fosa, i presenta l’esquema unifilar del circuit principal i eixos

d’accionament de l’aparamenta a l’alçada idònia per a la seva operació. Igualment,

l’alçada d’aquesta base facilita la connexió dels cables frontals d’alimentació,

La part frontal inclou, en la seva part superior, la placa de característiques

elèctriques, l’espiell per al manòmetre ( per a veure’l), l’esquema elèctric de la cel·la i

els accessos als accionaments del comandament, en la part inferior es troben les tomes

per a les làmpades de senyalització de tensió i el pannell d’accés als cables i fusibles.


35

En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la que permet la

connexió a la mateixa del sistema de terres i de pantalles dels conductors.

Cubeta

La cubeta, fabricada en acer inoxidable de 2mm d’espessor, conté l’interruptor,

l’embarrat i els portafusibles, el gas SF6 es troba en el seu interior a una pressió

absoluta de 1,3 bars ( excepte per a cel·les especials). El segellat de la cubeta permet el

manteniment dels requisits d’operació segura durant més de trenta anys, sense

necessitat de reposició de gas.

Aquesta cubeta compta amb un dispositiu d’evacuació de gasos que, en cas

d’arc intern, permet la seva sortida cap a la part posterior de la cel’la, evitant així, amb

l’ajut de l’alçada de les cel`les, la seva incidència sobre les persones, cables o

l’aparamenta del centre de transformació.

Interruptor, Seccionador y Seccionador de posta a terra

L’interruptor disponible en el sistema CGM té tres posicions:

- Connectat

- Seccionat

- Posta a terra

L’actuació d’aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d’accionament

sobre dos eixos diferents, un per a l’interruptor ( que commuta entre les posicions

d’interruptor connectat e interruptor seccionat) i un altre per al seccionador de posta a

terra dels cables d’escomesa ( que commuta entre les posicions de seccionador i posta

a terra ).

Comandament


36

Els comandaments d’actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser

accionats de forma manual o motoritzada.

Fusibles (Cel’la CMP-F)

Els fusibles es munten sobre uns carros que s’introdueixen en els tubs

portafusibles de resina aïllant, que són perfectament estancs respecte del gas i de

l’exterior. El dispar es produirà per fusió d’un dels fusibles o quan la pressió de

l’interior dels tubs portafusibles augmenti, degut a una fallida dels fusibles o al

calentament excessiu d’aquests.

Connexió entre cel’les

La connexió elèctrica i mecànica entre cel’les es realitza mitjançant un element

que es denomina conjunt d’unió, patentat per ORMAZABAL, que permet la unió de

l’embarrat de les cel’les del sistema CGM fàcilment i sense necessitat de reposar gas

SF6.

El conjunt d’unió està format per tres adaptadors elastomèrics endollables que

muntats entre tulipes ( sortida dels embarrats ) existents en els laterals de les cel·les a

unir, donen continuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per

mitjà de les corresponents capes semiconductores.

Connexió de cables

La connexió dels cables a les capes corresponents en les cel·les es realitzarà

mitjançant uns terminals endollables apantallats de la marca ELASTIMOLD, tipus M-

400LR.

Enclavaments

Els enclavaments inclosos en totes les cel·les CGM pretenen impedir:


37

- Connectar el seccionador de posta a terra amb l’embarrat principal tancat, i

recíprocament, que no es pugui tancar l’embarrat principal si el seccionador de

posta a terra està connectat.

- Treure la tapa frontal si el seccionador de posta a terra està obert, i a la inversa,

que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal hagi

estat extreta.

13.5.1.d.-Característiques elèctriques de les cel’les CGM (CML i CMP-F).

Dimensionat del embarrat

Les cel’les fabricades per ORMAZABAL, han estat sotmeses a assajos per

certificar els valors indicats en les plaques de característiques, pel que no és necessari

realitzar càlculs teòrics ni hipòtesis de comportament de les cel’les.

FUNCIÓ DE LÍNIA CML-36 CMP-F-36Tensió assignada 36 36Intensitat assignada 400/630 400/630Intensitat de curta duració ( 1 o 3 s ) [kA] 16/20 200Intensitat de curta duració embarrat superior (1 o 3s) - 16/20kA

A terra i entre fases [kV] 70 70FreqüènciaIndustrial

(1min)A la distància deseccionament [kV]

80 80

A terra i entre fases [kV] 170 170Niv

ell

d’aï

llam

ent

ImpulsTipusllamp

A la distància deseccionament [kV]

195 195

Capacitat de tancament [kA] 40/50 2.5Corrent principalment activa [A] 400/630 400/630Corrent capacitativa [A] 50 31.5Corrent inductiva [A] 16 16Falta a terra ICE [A] 63 63

Cap

acit

atde Tal

l

Falta a terra √3 31.5 31.5Capacitat de ruptura combinació interruptor-fussible [kA] - 20Corrent de transferència (UNE-EN 60420) [A] - 320


38

Les cel’les elegides per al centre de transformació tenen les següents

característiques elèctriques:

Tensiónominal

Tensiómàx. deservei

Intensitatnominal

Tensiód’assaig 50Hz (1 min)

Tensiód’assaigtipus raig

Intensitattèrmica

Intensitatdinàmica

(kV) (kV) (A) (kV) (kV) (kA) (kA)25 36 400 70 170 20 40

Las principals característiques de l’embarrat utilitzat en les cel’les CGM son:

- Està construït a base de platina de coure electrolític dur de 50x5mm.

- Està calculat per a suportar un curtcircuit en el tancament de 16kA, durant 1s.

- Intensitat nominal permanent 400A.

- Embarrat col’lector de terra a base de platina de coure de 30x3mm al llarg dela cel’la.

Comprovació dimensionat embarrat per densitat de corrent

La comprovació per densitat de corrent té per a objecte verificar que el conductor

indicat es capaç de conduir el corrent nominal màxim sense superar la densitat màxima

possible per al material de l’embarrat. Això, a més de mitjançant càlculs teòrics, pot

comprovar-se realitzant un assaig d’intensitat nominal que, amb objecte de disposar de

suficient marge de seguretat, es considerarà que és l’intensitat del bucle, que en aquest

cas és de 400A.

Per a les cel’les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el

valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 93101901 realitzat pels laboratoris

ORMAZABAL.


39

Comprovació dimensionat de l’embarrat per Solicitació Electrodinàmica

L’intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2.5 cops la

intensitat eficaç de curtcircuit calculada anteriorment, i tenim que:

Icc(din) = 2,5 x 16,49 = 38,85 kA < 40 kA

Per a les cel’les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el

valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 642-93 realitzat pels laboratoris de

KEMA de Holanda.

Comprovació per sol’licitació tèrmica

La comprovació per sol’licitació tèrmica té com a objecte demostrar que no es

produirà un calentament excessiu de la cel`la per un efecte de curtcircuit. Aquesta

comprovació es pot realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferentment s’hauria de

realitzar mitjançant un assaig segons la normativa en vigor. En aquest cas, la intensitat

considerada és l’eficaç de curtcircuit, el valor del qual és:

Icc(ter) = 16,49 kA < 20 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el

valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 642-93 realitzat pels laboratoris de

KEMA d’Holanda.

Elecció de fusibles

La protecció en MT del transformador es realitzarà utilitzant una cel·la

d’interruptor amb fusibles, efectuant la protecció del transformador davant de

possibles curtcircuits.


40

Aquests fusibles realitzant la seva funció de protecció de manera molt ràpida,

amb temps molt més inferiors als dels interruptors automàtics, ja que també eviten el

pas del màxim de les corrents de curtcircuit per tota la instal’lació.

El transformador estarà protegit per tres fusibles, un per fase, la intensitat

nominal del qual, 40A, serà funció de la potència del transfromador:

Els fusibles han estat seleccionats per assegurar:

- Permeten el funcionament continuat a la intensitat nominal.

- No produeixen dispars durant l’arranc en buit dels transformadors, temps en quela intensitat es molt superior a la nominal, i d’una duració intermitja.

- No produeixen dispars quan es produeixen corrents d’entre 10 i 20 vegades lanominal, sempre que la seva duració sigui inferior a 0.1s, evitant així que elsfenòmens transitoris provoquin interrupcions del suministre.

No obstant, els fusibles no constitueixen una protecció contra les sobrecàrregues,

que tindran que ser evitades incloent un relé de protecció de sobrecàrregues, o en el seu

extrem, una protecció tèrmica del transformador.

13.5.1.e.-Pont de mitja tensió.

El pont d’Alta Tensió té com a funció connectar elèctricament la cel·la que

protegeix al transformador, CGM-CMP-F, amb el primari del transformador.

Estarà format per tres cables unipolars 18/30 kV 3x1x150mm 2 Al del tipus

DHV. La connexió es realitzarà mitjançant terminacions ELASTIMOLD de 36 kV del

tipus endollable i model M-400 LR en la cel·la de SF6, i mitjançant terminals

bimetàl’lics en el transformador.

13.5.2.- Baixa tensió.


41

En baixa tensió trobarem el pont de baixa i els quadres amb la corresponent

aparamenta.

13.5.2.a.- Pont de baixa tensió

Per la seva part, el pont de baixa tensió unirà elèctricament el secundari del

transformador amb el quadre de baixa tensió. Estarà format per cables RV 0,6/1kV de

240mm2 de secció, tres per a cada fase i dos per el neutre en ambdos transformadors

de 630kVA.

13.5.2.b.-Quadre de baixa tensió.

El quadre de baixa tensió serà del tipus AC-4, de ORMAZABAL . És l’armari a

encarregat de distribuir l’energia mitjançant les diferents sortides que hi té i

connectant-hi les línies de baixa tensió.

Cada sortida estarà formada per tres cables, un per fase, de secció 240mm 2 i un

de 150mm2 per al neutre. Les fases estaran protegides per fusibles de 315 A ( segons

normativa ENDESA ), mentre que el neutre estarà connectat directament a l’embarrat

del quadre. Les connexions dels cables al quadre es realitzen mitjançant terminals

bimetàl’lics.

En el quadre de BT es distingeixen les següents zones:

Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars

En la part superior del módul AC-4 existeix un compartiment per a l’escomesa ,

en aquest, si realitza, a través d’un passamurs tetrapolar, evitant així la penetració

d’aigua a l’interior. Dins d’aquest compartiment, hi ha quatre platines lliscants que fan

la funció de seccionador.


42

L’accés a aquest compartiment es realitza per mitjà d’una porta amb frontisses

en dos punts. Sobre ella es munten els elements normalitzats per la companyia

subministradora.

Zona de sortides

Aquesta zona està formada per un compartiment que allotja exclusivament

l’embarrat i els elements de protecció de cada circuit de sortida, que són quatre.

Aquesta protecció es realitza mitjançant fusibles disposats en bases trifàsiques però

maniobrades fase a fase, podent-se realitzar maniobres d’obertura en càrrega.

Característiques constructives:

- Ample: 580 mm.- Alçada: 1690 mm.- Profunditat: 290 mm.

Característiques elèctriques:

Nivell d’ Aillament Intensitat Nominal

Freqüència Ind (1 min.)Impuls tipus

llampTensiónominal

Entre fases iterra

Entre fases Entre fases iterra

Embarrat Sortides

(V) (kV) (kV) (kV) (A) (A)440 8 2,5 20 1600 400

13.5.3.-Transformador de potència.

Els transformadors elegits per a instal’lar en els centres de transformació són

uns trafos trifàsics reductors de tensió amb neutre accessible en el secundari, de

potència 630kVA. Tenen refrigeració natural d’oli, amb una tensió primària de 25kV i

una tensió secundària de 380V entre fases.


43

Característiques Nominals

Marca: COTRADIS

Model: 630 / 36 / 25 B2 –O-PA

Tipus: oli mineral

Norma: UNE 21.428

Potència nominal: 630 kVA

Calentament màx. (coure / aïllant): 65 / 60 ºC

Pes total / pes de l’oli: 2.600 kg / 495 kg

Connexió (CEI): Dyn 11

Nivell d’aïllament:70 kV

Nivell d’aïllament de Xoc: 170 kV

Paràmetres elèctrics garantitzats:

Ucc: 6%

Pèrdues màx. en buit (PFe): 2.000 w

Pèrdues màx. en curtcircuit (PCu): 10.500 w

Pèrdues totals (màx.): 12.500 w

Cal tenir en compte que en el C.T. s’ha instal’lat transformadors de 630kVA i

que els prefabricats de ORMAZABAL admeten transformadors de fins a 1000kVA,

pel que sempre tenim disponibilitat d’ampliar la potència per demanda. Si es volgués

ampliar la potència del C.T.ja que es podria assolir 2000kVA.

13.5.4.-Preses a terra.

El criteri per escullir una presa de terra o una altre ens be establerta per els

càlculs realitzats (veure memòria de càlcul).


44

Tindrem dos tipus de terra, les de protecció i les de servei.

13.5.4.a.-Preses de protecció.

Les terres de protecció inclouran les postes a terra de:

1- Xassis i bastidors d’aparells de maniobra.

2- Envolvents dels conjunts d’armaris metàl’lics.

3- Portes metàl’liques de local.

4- Tanques i vallat metàl’lic.

5- Estructures metàl’liques.

6- Blindatges metàl’lics del cable.

7- Carcasses del transformador.

Tenint present els càlculs realitzats (veure Memòria de Càlcul), i consultant

l’ànnex 2 del document UNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de

puesta a tierra para Centros de Transformación” adoptem una configuració del codi

seguent per assolir un valor correcte de posta a terra:

80-30 / 5 / 8 2

D’on

80 = longitud del rectangle en dm.

30 = amplada del rectangle en dm.

5 = profunditat de l’instal’lació en dm.

8 = nº de piques que formen la configuració.

2 = longitud de les piques en m.

El cròquis del sistema seria:

8m


45

3m

Les piques tindran un diàmetre de 14 mm i una secció de conductor un de 50

mm2 nu

Tensions en l’interior del CT.

El terra del centre de transformació incorpora un mallaço electrosoldat amb

rodons de diàmetre no inferior a 4 mm, formant una retícula no superior a 0,3 x 0,3m.

Aquest mallaço es conectarà com a mínim en dos punts perfectament oposats a l a

posta de terra de portecció del CT. Amb aquesta disposició s’aconsegueix que la

persona que tingui que accedir a una part que pugui quedar en tenxió de forma

ecentual, està sobre una superficie equipotèncial, amb lo que desapareix el risc

inherent a la tensió de contacte i de pas interior. Aquest mallaço es cobrirà amb una

capa de formigó de 10 centimetres d’espessor com a mínim.

L’edifici prefabricat de formigó estarà construït de tal manera que un cop

fabricat, el seu interior sigui una superficie equipotencial.

Aquesta armadura equipotencial es conectarà al sistema de terres de protecció

13.5.4.b.-Preses de servei.

Les terres de servei inclouran les posta a terra del neutre del transformador.

Tenint present els càlculs realitzats (veure Memória de Càlcul), i consultant

l’annex 2 del document UNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de

puesta a tierra para Centros de Transformación” adoptem una configuració del codi

següent per assolir un valor correcte de posta a terra:

5 / 2 2


46

Sent

5 = profunditat d’instal’lació del electrode en dm

2 = Nº de piques.

2 = distancia entre piques en m.

Aquesta comfiguració per la terra de servei a d’estar separada 10,8 m de la de

protecció segons càlculs realitzats (veure memòria de càlcul).

Es necessari que el conductor d’unió de l’electrode de posta a terra amb el born

del neutre del transformador o amb el born corresponent del quadre de BT, estiqui

aïllat a 0,6 / 1 kV, i col’locat a l’interior d’un tub aïllat amb grau de protecció 7 segons

norma UNE 20.324.

Les piques tindran un diàmetre de 14 mm i el conductor d’unió,una secció de

CU 50 mm2 nu.

13.5.5.- Enllumenat interior.

Per a l’enllumenat interior dels CT s’instal’laran les fonts de llum necessàries

per aconseguir el menys un nivell mig d’il’luminació de 250lux. Realitzant els càlculs

pertinents arribem a la conclusió que per assolir un nivell d’il’luminació mitg de 250

lux em d’instal’lar, de manera uniforme, 3 tubs flourescents de 58W

Els punts de llum es situaran de manera que es pugui efectuar la substitució de

les làmpades sense perill de contacte amb altres punts de tensió.

L’interruptor disposarà d’un pilot que indiqui la seva presència i es situarà al

costat de la porta d’entrada, de forma que el seu accionament no representi perill per la

seva proximitat a l’alta tensió.


47

En quant a l’enllumenat d’emergència, ens be determinada per catàleg de

fabricant que segons ala superficie del C.T., em d’adoptar una lampada o una altre, en

el nostre cas, segons el fabricant de la sèrie C2 de Legrand per la superfície de C.T. que

tenim, caldrà instal’lar una lluminària, que nosaltres adoptem un tub linial flourescent,

de les següents característiques.

LUMENS AUTONOMIA LAMPADA D’EMERGÈNCIA LÍMIT SUPERFICIE. COBERTA

135 1 Hora 6W – G5 27 m2

Aquesta lluminera s’instalarà damunt de la porta d’acces al centre detransformació

13.6.0.-Senyalitzacions i el corresponent material per la seguretat

Tant la porta d’accés al CT, com les portes i pantalles de protecció portaran

cartells amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric, segons les

dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1420, model AE-10.

Les cel’les prefabricades portaran, també, el senyal triangular distintiu de risc

elèctric adhesiu. En un lloc ben visible de l’interior del CT es situarà un cartell amb les

instruccions de primers auxilis a donar en cas d’accident, respiració boca a boca i

massatge cardíac, i amb les “ 5 regles d’or”. El seu format serà com a mínim el d’un

UNE A-3.

14.0.0.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ DE BAIXA TENSIÓ.

14.1.0.- Objecte.

L’objecte de les línies es donar subministre d’energia elèctrica en baixa tensió a

totes les parcel’les del polígon. Els elements que la formen seran els conductors i les

Caixes Generals de Protecció situades a final de línia.


48

14.2.0.-Emplaçament .

Les línies, com ja s’ha esmentat anterioement, partiran dels quadres de baixa del

C.T. fins les corresponents C.G.P.de les parcel’les, seguint el tressat de les rases pe

realitzar el següent recorregut:

QUADRE SORTIDA CGPPARCEL’LA

LONGITUD(m)

C1 3 1 15C1 4 2 45C2 1 3 20C2 2 4 42C2 3 5 115C2 4 6 125

Els conductors aniran allotjats en una rasa, la profunditat de la qual dependrà del

número de conductors que hi realitzem l’estesa, ja que s’aprofitarà una mateixa rasa

per l’estesa de totes les línies que hi sigin convenients. Gran part de les

característiques de les rases les trobem ja descrites en l’apartat de la líniaa de Mitja

Tensió, exepte els trams dels ramals que entren cap el polígon, les caracteristiques dels

quals són les següents:

a- 2 circuit de B T desde cantonada primer carrer fins a CGP parcel’la 1 mes

circuit d’enllumenat públic.

b- 1circuit B.T. desde CGP parcel’la 1 fins CGP parcel’la 2, més circuit

d’enllumenat públic.

El tipus de rasa a, serà el mateix per la derivació que alimenta les naus 3-4 desde

la cantonada de la carretera fins la CGP de la parcel’la 3

EL tipus de rasa b, serà el mateix per la derivació que alimenta la nau 5-6 desde

la cantonada de la carreterra fins les corresponents CGP i del tram de línia que alimenta

la parcel’la 4 desde la CGP 3 fins la seva.


49


anteriorment:

a- Les mides i la distribució seran iguals que en la rasa de tres circuits, dos

de B.T. i un de M.T. però anirà soterrat a 10 cm menys, és a dir, que el conductor anirà

a 60 cm de la superficie. Veure secció C-C en plànol de rases.

b- Les mides i la distribució serà la mateixa que la d’un circuit de M.T., però

amb 10 cm menys de fundària, ja que la xarxa de B.T. a d’anar soterrada a 60 cm.

Veure secció A-A en plànol de rases.

Per obtenir més informació del trassat de les línies i de la disposició de les rases

consultar plànols de rases i de línies B.T. i s’ajustaran en el descrit en el Plec de

Condicions.

14.3.0.-Descripció línies.

Les línies de baixa tensió parteixen dels quadres de baixa instal’lats en el centre

de transformació, sortint d’aquest, per unes tubs que ja porta la caseta prefabricada

especialment per aquesta funció, fins a les CGP de final de línia ( en ambdos llocs el

conductor anirà atornillat amb terminals bimetàl`lics). El total de línies de distribució

es de 6, formades per quatre conductors, tres de fase més un per el conductor neutre, es

a dir donarem subministre trifàsic, 380V entre fases i 220V entre fase i neutre.

Els conductors que s’utilitzaran per a cada una de les sortides seran conductors

d’alumini unipolars segons la norma ENDESA CNL00100 tipus RV, tensió 0,6/1kV,

aïllament de polietilè reticular XLPe i coberta de PVC.

EL conductor elegit per a realitzar la distribució és un RV 0,6/1kV


50

3x1x240+1x150mm2 Al, les tres fases tindran una secció de 240mm2 mentre que la del

neutre serà de 150mm 2.

Amb l’elecció d’aquest conductor es pretén assegurar que, davant de possibles

ampliacions de potència, la xarxa instal`lada sigui capaç de suportar la potència

demandada sense necessitat de tornar a realitzar l’obertura de rases i substituir la xarxa

per una de major secció, s’escull alumini per el seu millor cost econòmic vers el coure.

Les característiques tècniques de les línies son les següents:

QUADRE SORTIDA POTÈNCIA(kW)

LONGITUD(m)

SATURCIÓ(%)

C.D.T.(%)

C1 3 122 15 53,88 0,15C1 4 122 45 53,88 0,45C2 1 119 20 52,80 0,19C2 2 119 42 52,8 0,26C2 3 162 115 80 0,96C2 4 125 125 54,88 1,28

14.3.1.- Instal’lació de presa a terra

La continuïtat del neutre quedarà assegurada en tot moment en la xarxa de

distribució, llevat que la interrupció es realitzi mitjançant unions amovibles en el neutre

pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament

senyalitzades i que només poden ser maniobrades amb eines adequades, no podent, en

aquest cas, ser seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases, ni

connectades aquestes sense haver-ho estat prèviament el neutre.

La posta a terra del neutre de la xarxa de BT serà independentment a la terra del

CT ja que la tensió de defecte V’d = 6245,88 és superior a 100V.

Es realitzarà amb cable aïllat (RV 0,6/1kV) entubat e independent de la xarxa,

amb seccions mínimes de coure de 50mm2, unit a la platina del neutre del quadre de


51

BT. El conductor de neutre a terra s’instal’larà a una profunditat de 60cm, podent-se

instal’lar en qualsevol de les rases de BT

Igualment, el conductor neutre de cadascuna de les sortides es conectarà a terra

al llarg de la xarxa en diverses caixes generals de protecció. Aquesta connexió es

realitzarà mitjançant piquetes de 2m de acer-coure, conectades amb cable de coure nu

de 50mm2 i terminal a la platina del neutre. Les piquetes podran col’locar-se

introduïdes en l’interior de la rasa de BT.

Un cop connectades totes les postes a terra, el valor de la resistència de posta a

terra general haurà de ser inferior a 37Ω segons MIE BT 023.

14.4.0.-Descripció caixes generals de protecció.

La CGP a instal’lar ha de ser del tipus esquema 9, (veure plànol), d’instalació

exterior empotrada.

La CGP a instal’lar serà de la marca Himel amb la referència PN_%%/CGPH-

400/9, les característiques de la qual són les següents:

Dimensions:

Alçada 340 mmAmplada 225 mmFondària 125 mm

14.4.1.-Características eléctriques:

Esquema Basesfusibles

SortidaAbonat

Escomeses percanto interor

Tensiónominal

Tensió assaiga 50 Hz

Tensió assaigtipus llamp

Intensitatde C.C.

(V) (kV) (kV) (kA)

Grau deprotecció

9 3x400A+N 1-sup E 440 2,5 8 20 IP-437


52

Triem aquest model de CGP per poder instal’lar fusibles de 400 A ja que en la

línia que tenim més potència obtinim una intensitat de 307 A, en el cas de que el client

vulgués menys potència ja adapteriem els fusibles en funció de la potència demendada.

La conexió dels cables es realitzarà amb terminals bimetàl’lics Cu-Al. Aquests

terminals admeten una intensitat màxima de 430 A ja que el conductor es de 240 mm 2

de secció. La conexió terminal-conductor es realitzarà introduint el conductor en el

cilindre del terminal i, posteriorment i per mitja de dos “punzanazos” es ficsa la

conexió. Els cargols utilitzats seran M12.

14.4.2-Emplaçament.

Les caixes aniran als finals de les corresponents línies i estaran empotrades en

els murs de limitació de parcel’les.(Veure plànol)

Les caixes s’instal’laran a una altura de mínim 1150 mm, ja que en principi no

es preveu realitzar cap derivació en la caixa, però per si de cas en un futur s’hagues de

realitzar, es deixar espai per instal’lar una caixa de seccionament per realitzar l’entrada

i la sortida, ja que amb la CGP no ho podem fer. Per tant es deixarà un espai a sota de

la CGP de mínim 600mm per encaviri la Caixa de Seccionament. Aquest espai el

recobrirem amb una llosa de tencament a aguantar amb cargols allen. A continuació es

deixarà un espai com a proteccio dels cables en el qual es colocaran dos tub Pn 160 un

per l’entrada dels conductors i l’altre per la possibilitat de sortida.

15.0.0.- ENLLUMENAT PÚBLIC.

15.1.0.- Objecte.

Realitzarem l’enllumenat del polígon adoptant les solucions que s’entenguin,

tant com sigui possible, la finalitat del qual, es destinarà la zona, així com la facilitat de


53

manteniment de les instal’lcions i donar les característiques tècniques i reglamentàries

que té de reunir l’instal’lació de l’enllumenat dels carrers del polígon.


Dotarem d’enllumenat el tram de carretera que porta el cementiri que ocupa

paral’lelament el polígon i els dos ramals que entren a dins el polígon, nomès cant dret.

15.3.0.-Descripció instal’lació.

15.3.1.-Descripció física.

La disposició de les lluminàries serà unilateral en tot el tram d’enllumenat, tant

en la carretera del cementiri de 10 m d’ample com en les d’entrada al polígon de 7 m

d’amplada, degut a la relació a/h

a = amplada de la via.

b = alçada punt de llum.

Que al donar ≅ 1 s’adopta unilateral. Obtenim així millor cost ecconómic ja que

nomès em d’obir rasa per un costat.

La longitud total de carretera a il’luminar serà de:

Carretera cementiri 220m.

Ramals entrada polígon 104 m.

15.3.2.- Descripció llumínica.

15.3.2.a.-Nivell d’il’luminació, elecció de la lluminària i de la làmpada .

Per l’elecció de la lluminària i de la làmpada ens basarem que aquestes ens

aportin una il’luminància mitjana de 25 lux (segons taula ap.2.6.1.1 M.Càlcul) tenint el


54

punt de llum a una distància perpendicular al cantó de la vorera de 9 metres

(s’especifica en ap.2.6.1.2 M.Càlcul.).

Segons catàleg comercial (veure annex), aquestes condicions ens les satisfà la

lluminària SGS 305/150T B POS.9 X amb una làmpada SON-T PLUS 150W de la

marca PHILIPS que ens aporta 16500 lúmens, obtenint els valors següents:

Via de 7m

Uniformitat global 72 %

Il’luminància mitjà 27 lux

Via de 10m

Uniformitat global 54 %

Il’luminància mit ja 27,2 lux

Aquesta lampada és de vapor de sodi a alta presió, obtenint així, un menor

consum elèctric que les de mercuri, però un Index de Reproducció Cromática és dolent.

15.3.2.b.- Receptor.

Tenint present que es tracta de fer l’enllumenat dels carrers d’un polígon

industrial, tindrem un únic receptor elèctric, el corresponent a receptors de llum, aquest

aniran col’locats en columnes troncocòniques galvanitzades en tota la seva lonfgitud,

mitjançant immersió en bany calent, el grix serà de quatre mil’limetres i 9 metres

d’alçada.

Les columnes seran construides a partir de cèrcol laminat de resistència per

tracció de 37 kg/mm2 o superior, classe ST. 37.

El tronc de con s’obtindrà en premsa hidràulica i anirà soldant seguint una

generatriu, realitzant-se l’esmentada soldadura amb electrode continu i en atmosfera

controlada.


55

Per el seu ancoratge a la cimentació es disposaran els perns, construïts en acer

d’alta resistència a la tracció, cargolat l’extrem superior amb rosca d’una entrada i

soblegat en ganso l’interior, per millor agafada a la massa de formigó.

El nombre de columnes a instal’lar es de 14, situades a un sol costat dels carrers,

i portarà una lluminària amb bombetes de vapor de sodi alta pressió d’una potència de

150 W, preparades per anar indistintament, a bácul o a columna.

Totes les llumineres aniran equipades amb un condensador que millori el factor

de potència.

15.3.3.- Descripció elèctrica.

La tensio d’alimentació dels receptors serà de 220V demanant a la companyia

subministradora una escomesa trifàsica de 220/380 V, fque ens permeti fer una

repartició de càrregues.

Cada lluminària té una potència de 150 W i distribuides per les diferents vies en

tenim 14 per tant la potència a contractar serà de 2100 W.

A efectes de càlculs de potències es tindrà en compte les disposicions fixades en

la MI DT 009 apartat 1.2.2 i en la MI BT 032 apartat 1.6 en el seu punt a)en el que

ens diu que les potències es veuran incrementades en 1,8 vegades la nominal per ser

làmpedes de descàrrega. Per les seccions de conductors a emprar es tindrà en compte

les disposicions fixades en la MI BT 007 i 017 (veure M. Càlcul).

15.3.3.a.-Línia.

En el nostre cas l’instal’lació s’ajustarà a lo exposat en l’apartat 1.1.1 de la MI

BT 009, utilitzant-se els materials de les xarxes soterrades.

Els conductors aniran situats en una rasa, dins de tubs de P.V.C estancs i

estables fins a una temperatura de 60ºC, seran no propagadors de la flama i tindran un


56

grau de protecció ser contra damnatges mecànics. Les dimensions seran les adequades

per allotjar en el seu interior els cables.

En quan a les rases, gran part de les característiques les trobem ja descrites en

l’apartat de la líniaa de Mitja Tensió, exepte els trams de rasa on i dipositarem nomès

línia d’enllumenat públic, aquests trams ssón els següentsl’ultima CGP a instal’lar fins

a l’ultim sòcul instal’lat les característiques dels quals són les següents:

a-1circuit doble d’enllumenat públic desde la sortida del armari fins

l’alimentacio a l’ultima farola direcció oest i el tram de retorn.

b-1 circuit dènllumenat public desde les ultimes CGP dels carrers d’entrada al

polígon fins l’ultim sòcol instal’lat


anteriorment:

Consultar plànol de rases.

Les seccions dels conductors per alimentar els diferents receptors s’han calculat

d’acord amb les instruccions 007, 017, 032 i 034, per que la caiguda de tensió i

intensitat de cada circuit no sigui inferior a la reglamentada. En els nostres càlculs en

tenim suficient amb la mínima reglamentària de 6 mm 2.

La conexió elèctrica de les columnes a l axarxa d’enllumenat es realitzarà dintre

la mateixa columna en caixes de material plàstic, sent el suport del selements de

protecció de material aïllant, no propagador de flama.

La caixa de conexió portarà dispositius de tall per al cas de curtcircuit en la

lluminària i borns unipolars amb capacitat suficient per a les seccions dels cables

d’alimentació.


57

15.3.3.b.- Escomesa.

L’escomesa sortirà del quadre de distribució situat dins E.T (quadre 1 sortida 1)

del polígon.

Aquesta anirà soterrada fins a uns fusibles de protecció generals de l’instal’lacio

a l’entrada dels comptadors, aquests s’instal’laran en caixes de doble aïllament dins

d’un armari metàl’lic. Des dels comptadors i amb conductors de coure de 16 mm 2 de

secció, anirem a l’entrada dels diferents dispositius de comandament i protecció.

15.3.3.c.-Armàri, quadre general de comandament i proteció .

Els elements tant de comptatge com de protecció i comandament es trobaran

allotjats en un armari de xapa d’acer glavanitzat, de 3 mm de gruix, d’una sola peça

plegada i soldada elèctricament. Es disposarà un sostre especial per evitar la caiguda

per degoteig, així mateix es disposaran reixes de ventilació i una junta d’estanquitat a

les portes.

A la base de l’armari s’instal’larà un cable de coure nu, unit amb la línia general

de terres i on es connectaran totes les parts metàl’liques del quadre.

L’armari tindrà previstos dos allotjaments separats, un per a le sinstal’lacions

pròpies de la companyia subministradora i l’altre per les instal’lacions d’enllumenat.

A l’allotgement de la companyia subministradora s’instal’laran els comptadors i

fusibles generals de protecció, el tancament es realitzarà mitjançant panys normalitzars

per la companyia subministradora i la disposició dels elements es farà seguint les seves

indiccions.

L’allotjament destinat a l’enllumenat sera tancat i el seu intrior s’instal’laran, els

dispositius de protecció i comandament de l’instal’lació.

Els principals materials que composaran el quadre seran els següents:


58

- Tres fusibles de protecció general de l’instal’lació, abans dels comptadors,

d’una intensitat nominal de 63 A tamany DIN 0 i tipus GI.

- Comptador d’activa i reactiva, deixant l’espai suficient per poder instal’lar

un rellotge horari que permeti realitzar el comptatge en doble tarifa.

- Interruptors diferencials de 4 pols, 40 A d’intensitat nominal, 30 mA de

sensibilitat, tall omnipolar i capacitat de ruptura de 2kA a 380V.

- Interruptor diferencial de 2 pols, 40 A d’intensitat nominal, 30 mA de

sensibilitat, tall omnipolar i capacitat de ruptura de 2kA a 380V.

- 2 interruptors magnetotèrmics de 4 pols de 10 A In capacitat de tall 6 kA a

380 V i tall omniolar per protecció de les diferents línies d’enllumenat.

- Interruptor magnetotèrmic de 2 pols de 5 A d’intensitat nominal capacitat de

tall 6 kA a 380 V i tall omnipolar pe protecció de la línia de doble flux.

- Interruptor magnetotèrmic de 2 pols 5 A d’intensitat nominal capacitat de tall

6 kA a 380 V i tall omnipolar associat a un diferencial de 30 mA de

sensibilitat per la protecció del comandament a 220 V.

- 1 contactor de 4 pols d’intencitat nominal 20 A comandat per fotocèl’lula per

l’engegada automàtica de l’enllumenat.

- 1 interuptor manual qe ens permetí l’engegada de l’instal’lacio

independentment de les ordres d’encesa.

Les mides de l’armari es troba en Plànol Armari de Comandament.

15.3.3.d.-Presa a terra.


59

D’acord amb la MI BT 009 apartat 2.5, totes les columnes estaran conectadse a

terra, de manera que la seva resistencia òhmica i segons la ITC 021 apartat 2.8, no

pugui donar tensions de contacte perilloses per les persones.

Totes les columnes metàl’liques de l’instal’lacio estaran conectades a la línia de

terra formada per un total de 14 piques, totes les piques estaran unides entre elles per

un cable de coure un de 35 mm2 de secció, amb la finalitat d’assegurar una bona terra

de protecció.

Cada columna anirà conectada individualment a terra mitjançant una pica de 2

metres de longitud i 14 mm de diàmetre. La part superior de la pica estarà a 0,5m per

sota de la superficie del terreny.

Les unions dels cables a les piques e derivacions a les columnes es faran qmb

soldadura al’luminitèrmica d’alta temperatura de fusió, no havent-hi cap unió entre mig

de dos punts de llum.

Per més seguretat apuntarem que l’instal’lació es realitzara de forma que les

parts actives no siguin accesibles a les persones, triant convenientment els materials a

utilitzar per que la seva manipulació es faci amb l’utilització d’eines especials. Tambe

remarquem que l’instal’lació s’ha previst un interruptor diferencial amb sensibilitat de

0,03 A.


60

16.0.0.- BIBLIOGRAFÍA.

-Prontuario para el cálculo rápido de líneas aéras de Alta Tension. Autor: Julian Moreno Clemente Málaga 1969

-Instalaciones y líneas eléctricas Curso segundo i tercero de FP2 Bruño-edebé, Barcelona 1980

-Instalaciones de puesta a tierra en Centros de Transformacion. Autor: Julian Moreno Clemente Málaga 1991.

-Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a tierra para centros de transformación conectados a redes de tercera categoria. Elaborado por: UNESA

-Tratado de alumbrado público. Autor: J.Ignacio Urraca Piñeiro Editorial Donostiarra S.A.

-Gunter G.Seip. Volums I,II, III. Instalaciones Eléctricas. Siemens.

-NTE. Instalaciones Volum I MOPU

-Norma técnica para instalaciones de Media y Baja tensio. Federacion de Asociaciones de la comunidad Valenciana.

-Transformadores de poténcia, medida y de proteccion Editorial Marcombo.

-Líneas aéreas de transporte de energia. Editorial Marcombo.

-Internet.A 19 de Septembre de 2002, TarragonaIngenier Tècnic Elèctric




MEMÒRIA DE CÀLCUL


E.T.I. ELECTRICITAT

SETEMBRE 2002

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLAS Memòria de Càlcul

ÍNDEX

MEMÒRIA DE CÀLCUL

1.0.0-LÍNIA AÈREA. CÀLCU,LS ELÈCTRICS 1

1.1.0-POTÈNCIA NECESSÀRIA A TRANSPORTAR 1

1.2.0-CIRCUIT ELÈCTRIC EQUIVALENT 1

1.3.0-SECCIÓ DELS CONDUCTORS 2

1.4.0-INTENCITAT DE CORRENT 3

1.5.0-DENSITAT DE CORRENT 3

1.6.0-CAIGUDA DE TENSIÓ 4

1.6.1-RESISTÈNCIA DE LA LÍNIA 4

1.6.2-REACTÀNCIA DE LA LÍNIA 5

1.6.2.A-COEFICIENT D’AUTOINDUCCIÓ 5

1.7.0-PÈRDUA DE POTÈNCIA 6

1.8.0-POTÈNCIA MÀXIMA DE TRANSPORT 7

1.9.0-EFECTE CAPACITIU DE LA LÍNIA 7

1.10.0-EFECTE CORONA 8

1.11.0-RESUM CARACTERÍSTIQUES ELÈCTRIQUES DE LA LÍNIA 8

1.12.0-ELECCIÓ AUTOVÀLVULES 9

2.0.0-LÍNIA AÈREA. CÀLCULS MECÀNICS 9

2.1.0-INTRODUCCIÓ 9

2.2.0-TRACCIÓ MÀXIMA ADMISSIBLE 10

2.3.0-PROCEDIMENT PER TROBAR FLETXA 10

2.3.1-PES DEL CONDUCTOR SEGONS HIPÒTESIS 10

2.3.2-TENSIÓ DEL CONDUCTOR SEGONS HIPÒTESIS 11

2.3.3-EQUACIÓ DE LA CATENÀRIA 13

2.3.4-CÀLCUL DE LA FLETXA I DE LA CATENÀRIA VANO A 13

2.3.5-CÀLCUL DE LA FLETXA I DE LA CATENÀRIA VANO B 15

2.4.0-DISTÀNCIES DE SEGURETAT 17

2.4.1-ENTRE CONDUCTOR I TERRENY 17


2.4.2-ENTRE CONDUCTORS 17

2.4.3-CONDUCTORS I CASTILLET 18

2.5.0-ALTURA DELS CASTILLETS 18

2.6.0-ESFORÇ DELS CASTILLETS 19

2.6.1-ESFORÇ CASTILLET ALINIACIÓ 19

2.6.2-ESFORÇ CASTILLET FI DE LÍNIA 22


3.0.0-LÍNIA SUBTERRANIA DE MITJA TENSIÓ 25

3.1.0-INTENSITAT DE CURTCIRCUIT 25

3.2.0-SECCIÓ DEL CONDUCTOR 26

3.3.0-CAIGUDA DE TENSIÓ 26

3.4.0-POTÈNCIA MÀXIA A TRANSPORTAR 27

4.0.0-CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 27

4.1.0-INTENSITAT DE MITJA TENSIÓ 28

4.2.0-INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ 28

4.3.0-CORRENTS DE CURTCIRCUIT 28

4.3.1-C.C. EN EL PRIMARI 29

4.3.2-C.C. EN EL SECUNDARI 30

4.4.0-ENLLUMENAT INTERIOR 32

4.4.1-ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA 34


4.5.1-CONSIDERACIONS PRÈVIES 35

4.5.2-TERRES DE PROTECCIÓ 39

4.5.2.A-CONFIGURACIÓ TIPUS 41

4.5.2.B-RESIST. DE LA PRESA A TERRA. TENSIONS DE PAS

I CONTACTE QUE APARÈIXEN EN L’INSTAL’LACIÓ 42

4.5.2.C-VALORS MÀXIMS ADMISSIBLES QUE PODEN

APARÈIXER EN L’INSTAL’LACIÓ 44

4.5.2.D-COMPROVACIÓ QUE VALORS CALCULATS < ALS

MÀXIMS ADMISSIBLES. TENCIO DE PAS DINS EL C.T. 45


4.5.3-TERRES DE SERVEI 46

4.5.3.A-DISTÀNCIA MÍNIMA ENTRE TERRES DE SERVEI I

PROTECCIÓ. AÏLLAMENT TERRES DE SERVEI 47

4.5.3.B-CÀLCUL DE LES TERRES I CONFIGURACIÓ TIPUS 47

4.6.0-SISTEMA DE VENTILACIÓ 49

5.0.0-CÀLCUL LÍNIES DISTRIBUCIÓ B.T. 51

5.1.0-PROCEDIMENT CÀLCUL DE SECCIONS 51

5.1.1-COMPROVACIÓ PER SATURACIÓ DE CABLE 52

5.1.2-COMPROVACIÓ PER CAIGUDA DE TENSIÓ 52

5.2.0-TAULES RESUMS DELS VALORS OBTINGUTS PER LES DIFERENTS

SORTIDES 53

6.0.0-ENLLUMENAT PÚBLIC 56

6.1.0-CÀLCULS LLUMINOTÈCNICS 56

6.1.1-DADES PRÈVIES 56

6.1.2-DISPOSICIÓ DELS PUNTS DE LLUM 56

6.1.3-ELECCIO DE LA LÀMPADA I LLUMINÀRIA 57

6.1.4-FACTOR D’UTILITZACIÓ 57

6.1.5-DISTÀNCIES ENTRE PUNTS DE LLUM 58

6.1.6-CALCULS REALITZATS AMB EL PROGRAMA CALCULUX 59

6.2.0-CÀLCULS ELÈCTRICS 59

6.2.1-SECCIÓ DELS CONDUCTORS SEGONS CAIGUDA DE TENSIÓ 59

6.2.2-SECCIÓ DELS CONDUCTORS SEGONS INT. MÀXIMA 62

6.2.3-SECCIONS ESCOLLIDES 63


Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Memoria de Càlcul

1

1.0.0 - LíNEA AÈREA. CÀLCULS ELÈCTRICS.

1.1.0 - Potència necessària a transportar .

El polígon consta de 6 parcel’les per instalar-hi indústries. Com que aquestes no

estan predeterminades es prosedirà al càlcul de potència per cada parcel’la segons els

m2 que la forma.

Segons MIE BT 010 4.2, ens especifica que en edificis destinats a concentració

d’indústries s’aplicarà 125 vats per metre quadrat.

Per tant el total de potència a transportar queda resumit en el quadre que tenim a

continuació.

PARCEL’LA m2 kW kVA1 976 122,00 152,502 976 122,00 152,503 957 119,56 149,454 957 119,56 149,455 1300 162,50 203,126 998 124,75 155,94

TOTAL kVA 962,96

P = m2 x 125 /1000 [kW];

S = P / cosϕ [kVA];

cosϕ = 0,8.

La potència total a transportar serà de : 962,96 kVA.

Adoptarem dos transformadors de 630 kVA. Obteninm, així, una potència total

de 1260 kVA, tenint un marge de 297,4 kVA utils per possibles ampliacions del

polígon o per properes zones residencials.

1.2.0 – Circuit elèctric equivalent.


2

Al ser la línia de petita longitud, adoptem el circuit que tenim representat a

continuació:

∩∩∩∩ I R X

U origen U final

1.3.0 – Secció dels conductors

ρ x L x PaS=

∆U x V

S= secció en mm2.

ρ= resistivitat del material en Ωmm2/m.Al adaptar

conductors d’alumini ρ=0,028 Ωmm2/m.

Pa = potència a transportar en vats .

L = longitud de la línia en metres.

∆U = caiguda de tensió composta en volts. (Ap. 1.6.0)

V = tensió composta de la línia.

Realitzant el canvi a valors obtenim:

0,028 x 962960 x200S = = 26,96mm2.

25000 x 8,49


3

Adoptarem un LA-30 que conté una secció de 31,1 mm2 en cable d’alumini-

acer. Obtenim una sobre dimenció útil per possibles ampliassions posteriors, ja que si

apliquem tota la potència que ens poden donar els trafos obtenim una secció correcte

amb LA-30.

1.4.0 – Intencitat de corrent.

PI =

√3 x U x cosϕ

I = intencitat de corrent amb ampers.

P = potència a transportar en vats.

U = tensió nominal de la línea en volts.

cosϕ = factor de potència.

Realitzant el canvi a valors obtenim:

770374I = =22,23 A

√3 x 25000 x 0,8

1.5.0 – Densitat de corrent.

Id = S

d = densitat de corrent en A/mm2

I = intencitat de corrent en ampers.


4

S = secció del conductor en mm2

Realitzant el canvi per valors obtenim

22,23d = = 0,74 A/mm2.

31,1

Per saber si la densitat obtinguda es correcte ens em de regir en l’article 22 del

Reglament Tècnic de Línies d’Alta Tensió. Aquest ens diu que per una secció de

35mm2 d’alumini correspon 4,55 A/mm2; i tenint en compte el coeficient de reducció

de 0,926 (per un cable de secció semblant i de composició 6+1) obtenim una dencitat

de corrent admissible de :

d = 4,55 x 0,926 = 4,213 A/mm2.

Podem observar que el valor que obtenim és molt inferior al permès per tant no

tindrem problemes per soportar el límit tèrmic.

1.6.0 – Caiguda de tensió.

ΛU = √3 x I x ( R x cosϕ x X x senϕ )

ΛU = caiguda de tensió en volts.

I = intencitat en ampers.(ap. 1.4.0)

R = resistència de la línia en ohms. (ap. 1.6.1)

X = reactància de la línia en ohms. (ap. 1.6.2)

cosϕ = factor de potència de la línia (0,8).


5

senϕ = 0,6.

Substituim per valors

ΛU = √3 x 22,23 x ( 0,21 x 0,8 + 0,081 x 0,6) = 8,49V.

Obtenint una porcentual de

8,49U = = 0,034%

250000

1.6.1- Resistència de la línia.

LR = x ρ

S

R = resistència de la línia en ohms.


S = secció del conductor en mm2.

ρ = resistivitat del material en en Ωmm2/m. Al

adoptar conductors d’alumini ρ=0,028 Ωmm2/m.

Substituim valors

200R = x 0,028 = 0,21Ω.

26,7


6

Realitzem la comprovació del resultat multiplicant la resistència eléctrica del

conductor a 20 ºC (característica del material = 1,074 Ω/km) per la longitud de la línia

en kM.

R = 1,074 x 0,200 = 0,214 Ω.

1.6.2 – Reactància de la línia .

X = 2 x π x f x L = 2 x π x 50 x 2,6 x 10-4 =0,081Ω.

X = reactància de la línia en Ohms.

L = coeficient d’autoinducció en Henris.

F = freqüència de la red en Henris.(50)

1.6.2.a – Coeficient d’autoinducció.

El coeficient d’autoinducció ve determinat segons el tipus de disposició dels

conductors. La disposició que nosaltres em adoptat es la que observem en el següent

croquis. b

750 a 7,137 c 1000

Aquest valor ens vindrà donat per l’expresió:

D.M.G.ML = ( 0,5 + 4,6 x log ) x 10-4 x l = 2,6 x 10-4 H/km

D.M.G.P.


7

L =coeficient d’autoinducció en H/km.

D.M.G.M. = distància mitja geomètrica mútua en mm.

D.M.G.P. = distància mitja geomètrica propia en mm..

l = longitud de la línia en km.(0,200)

D.M.G.M.= 3√Dab x Dbc x Dca = 2.010 mm

Distàncies extretes del cròquis:

Dab = 2320 mm

Dbc = 1500 mm

Dca = 2310 mm

D.M.G.P = Diàmetre conductor / 2 = 7,137 /2 =3,57 mm.

1.7.0.-Pèrdua de potència.

La potència perduda per efecte Joule serà:

Λp = 3 x R x I2 = 3 x 0,21 x 22,232 = 314,4 W

El valor porcentual serà:

314,4 p = x 100 = 0,041% 770374

1.8.0 – Potència màxima de tansport .

La potència màxima de transport per lìmit tèrmic serà:


8

P = √3 x U x Imax x cosϕ = √3 x 25000 x 131 x 0,8 = 4537973 W

Imax = dmax x S = 4,21 x 31,1 = 131 A

dmax = densitat de corrent admissible

en A/mm2(ap 2.1.5.0)

S = secció conductor mm2.

Per tant la nova caiguda de tenció serà:

ΛU = √3 x 131 x (0,21 x 0,8 + 0,0848 x 0,6) = 49,55 V.

Que porcentualment això representa.

49,55U = x 100 =0,19%

25000

Per tant és admissible.

1.9.0- Efecte capacitiu de la línia.

0,0241 0,0241C = = = 8,52x10-3µF/km.

Log a/r log 2392/3,57

C = capacitat d’un conductor amb respecte el neutre en µF/km.

a = distància mitja geomètrica entre eixos de conductors en mm.

(D.M.G.M. ap 2.1.6.2.a)

r = radi del conductor en mm.

Per tant la capacitat total del servei per fase de la línia serà:


9

Ct = 8,52x10-3 x 0,200 = 1,7x10-3 µF.

1.10.0- Efecte corona.

Segons se’ns menciona en l’article 23 del R.A.T. no es necessari la comprovació

d’aquest efecte en línies de 3ª categoria. Per tant no els realitzem ja que es el cas que

ens ocupa, ja que la linea es de 20 kV.

1.11.0-Resum de les carecterístiques elèctriques de la línia.

Dades

Categoria 3ª

Tensió nomnal 25 kV

Longitud 0,200 km

Nº circuits trifàsics 1 simple

Recolsaments Castillets

Matàlics.

Conductors

Número 3

Classe Al-Ac

Secció 31,10 mm2

Diàmetre 7,137 mm

Fases

Nº conductors per fase 1


10

Separació entre fases (M.G.) 2,01 m

Disposició Tresbolillo

Constants de la línia

Resistència elèctrica 0,21 Ω

Coeficient d’autoinducció 2,6x10-4 H

Capacitat 1,7x10-3 µF

1.12.0- Elecció de les autovàlvules .

En les reds amb neutre unit directament a terra podrem utilitzar parallamps de

tensió nominal reduida a 0,8 de l’existent entre fases.

Un = Us x 0,8 = 25 x 0,8 = 20 kV.

Un = tensió nominal dels parallamps en kV

Us = tensió entre fases de la xarxa en kV

Adoptarem parallamps de 21 kV de tensió nominal (EV 21).

Segons normes de la comissió electrotècnica internacinal publicació 99-1 per

línies de destribució i centres de transformació les autovàlvules tenen d’estar

preparades per evacuar 5 kA. Els parallamps que adoptem (EV 21) compleixen

perfectament l’esmentada normativa, ja que tenen una capacitat d’avacuació de 5 kA

d’int. nominal i 65 kA de xoc (veure annex)

2.0.0-LÍNIA AÈREA. CÀLCULS MECÀNICS.

2.1.0-Introducció.


11

Segons el R.A.T. article 17, la lÍnIa objecte del nostre estudi quedarà englobada

en la zona B, ja que es troba situada a una altura superior a 500m i inferior als 1000m.

Aquest apunt és imprescindible per poder escollir les hipòtesis de càlcul.

També adoptarem les condicions dels castillets a igual altura ja que considerem

el desnivell despreciable.

2.2.0.- Tracció màxima admissible .

Segons l’article 27 del R.A.T., ens diu que aquesta no serà superior a la seva

càrrega dividit per 2,5. Nosaltres per millor seguretat aplicarem un coeficient de 3,

obtenint:

Tm = Tr/n = 1023/3 = 340 kgm.

D’on Tm = tensió màxima de treball en kgm.

Tr = càrrega de roptura a tracció en kgm.

n = coeficient de seguretat.

2.3.0- Procediment per trobar la fletxa del vano.

L’expressió que ens donarà la fletxa de l nostre vano serà la següent:

a2 x pf =

8 x T

f = fletxa en m.

a = longitud del vano en m.

p = pes del conductor segons condicions per ml.


12

T = tensió del conductor segons condicions.

2.3.1- Pes del conductor segons hipòtesis.

Per determinar el pes del conductor hem de tenir present les hipótesis de càlcul

pertinents a una línia situada en zona B. Aquestes ens les marca l’article 27 ap 3 del

R.A.T., que ens diu que en aquesta zona tindrem present tres hipótesis a una temp. de

th = –15ºC:

- La càrrega del seu propi pes i del gel corresponent a la zona segons

l’article 17 a una temperatura de 0ºC. Consultant l’article 17 per una zona B, ens

diu que la sobrecàrrega del gel l’obtindrem a partir de l’expresió.

(180 x √d) x 1000 = kg/ml.

La càrrega del pes propi es 0,108 kg/ml

- La càrrega del seu propi pes mes una sobrecarrega del vent segons

l’article16 a temperatura de +15ºC. L’article 16 ens diu que la sobrecàrrega del

vent serà de 60kg/m2 per conductors i cables de terra de un diàmetre igual o

inferior a 16mm que es el cas que ens ocupa.

60kg/m2 = 0,333kg/ml

La càrrega del pes propi es 0,108 kg/ml

Això ens dona una sobrecàrrega total de 0,441 kg/ml

- La càrrega del seu propi pes a la temperatura màxima previsible tenint

en compte les condicions climatològiques i de servei de la línia. Aquesta

temperatura no serà mai inferior a 50 ºC.

La càrrega del pes propi es 0,108 kg/ml.


13

2.3.2- Tensió del conductor segons hipòtesis.

Em de tenir present les mateixes hipótesis que en l’apartat anterior mantenint el

pes obtingut i aplicant les partinents temperatures

-Hipòtesi de gel:

t = 0ºC

càrrega (ph)= ((180 x √d) x 1000) + 0,108 =0,558 kg/ml.

-Hipòtesi de vent

t = 15 ºC

càrrega (ph) = 0,441 kg/ml

-Hipòtesi de temperatura

t = 50 ºC

càrrega (ph)= 0,108 kg/ml.

Tenint present aquests valors, per trobar el valor de la tensió del conductor

,segons les diferent hipótesis, haurem d’aplicar l’equació del canvi de condicions que

ens diu:

T2 x ( T + A ) = B

T = tensió del conductor en kg

a2 x ph2

A = σ x (t-th) x S x E – Tm + x S x E24 x Tm

σ = coeficient de dilatació línial del material.


14

Per un LA-30 = 18,8x10-6.

t = temperatura en les condicions en les que

es vol trobar la tensió T.

th = temperatura en la que tenim la màxima

tensió permesa.

E = mòdul d’alesticitat del material. Per un

LA-30 = 8500.

S = Secció total del conductor. Per LA·30

31,1 mm2.

Tm = Tensió màxima admisible pel conductor.

Apartat 2.2.2.0 Tm = 340 kgm.

a = longitud del vano en metres

ph = pes total del conductor a les condicions

a que volem trobar la T en kgs/ml.

a2 x ph2

B = x S x E.24

Un cop tenim els valors de A i de B, resolem l’equació i obtenim el valor de T.

2.3.3.-Equació de la catenària .

Ens ve determinada per l’expressió:

X2


15

Y = h x ( 1 + ). 2 x h2

En la qual X e Y son els eixos catenàris i h = T/P, segons l’aproximació

parabòlica que representem en la figura que tenim a continuació.

2.3.4.-Càlcul de la fletxa i equació de la catenària del vano A .

Aquest vano compren la distància entre e l castillet d’entronque al castillet nº1.

Tenint una longitud de 60 m, complint així l’establert en las NPS-4.27,ap. 5.2.8.

Per realitzar el càlcul seguirem el procediment explicat en tot el punt 2.2.3.0.

Obtenint els següents valors segons l’hipòtesis a considerar.

Hipòtesi gel.

602 x 0,558f = = 0,84 m.

8 x 297,83

A = -158,65;

B = 12346361,01;

T = 297,83 kg;

h = 533,74m;

y = 533,74 x (1 + X2/533,74)

Hipòtesis vent.


16

602 x 0,441f = = 0,79 m.

8 x 248,78

A = -124,19;

B = 7711657,85;

T = 248,78 kg;

h = 564,12m;

y = 564,12 x (1 + X2/564,12)

Hipòtesis temperatura.

602 x 0,108f = = 0,59 m.

8 x 81,90

A = -12,96;

B = 46206,76;

T = 81,90 kg;

h = 758,33m;

y = 758,33 x (1 + X2/758,33).

2.3.5.-Càlcul de la fletxa i equació de la catenària del vano B .


17

Aquest vano compren la distància entre el castillet nº1 i el castillet final de línia.

Tenint una longitud de 140 m, complint així l’establert en las NPS-4.27,ap. 5.2.8.

Per realitzar el càlcul seguirem el procediment explicat en tot el punt 2.2.3.0.

Obtenint els següents valors segons l’hipòtesis a considerar.

Hipòtesi gel.

1402 x 0,558f = = 4,21 m.

8 x 324,06

A = 316,02;

B = 67219076,61;

T = 324,06 kg;

h = 580,75m;

y = 580,75 x (1 + X2/580,75)

Hipòtesis vent.

1402 x 0,441f = = 3,62 m.

8 x 298,60

A = 172,9;

B = 41985692,75;

T = 298,60, kg;

h = 677,09m;


18

y = 677,09 x (1 + X2/677,09)

Hipòtesis temperatura.

1402 x 0,108f = = 1,96 m.

8 x 134,46

A = 4,81;

B = 67219076,61;

T = 134,46 kg;

h = 1245 m;

y = 1245 x (1 + X2/1245)

2.4.0.-Distàncies de seguretat .

EL R.A.T. en el seu article 25 ens proporciona les fórmules per determinar les

distàncies reglementaries de seguretat entre conductors; conductors i terreny i

conductors i castillet.

Els valors obtinguts ens seran inprescindibles pel diseny del castillet a colocar.

2.4.1.-Distància entre el conductor i el terreny.

Dct = 5,3 + U/150 = 5,3 + 25/150 = 5,47 m.

Dct = separació mínima del conductor més baix al terra en m.


19

U = tensió nominal de la línia en kV.

El reglament ens determina que com a mínim a de ser 6 m. Nosaltres adoptarem

una distància de 7m.

2.4.2.-Distància entre conductors .

D = k x √(f + L) + U/150 = 0,65 x √4,21 + 25/150 = 1,37 m

D = separació entre conductors en m.

K = coeficient que depen de l’ocil’lació dels conductors amb

el vent. Segons l’article 25 del R.A.T. apart. 2 ens diu

que k = 0,65 per angles d’ocil’lació (θ) majors de 65º en

línies de tercera categoria. Per tant adoptem 0,65, ja que

el nostre cas compleix totes les condicions esmentades.

.

Pvθ

P PT

Tgθ = Pt/P = 3,96

θ = 75,82

Pt = √( Pv2 + P2) = 0,42

Pv = pes ml del conductor segons acció vent (0,441)

Pt = pes total resultant vectorialment.


20

P = pes propi del conductor (0,108)

θ = angle d’ocil’lació.

F = fletxa máxima en m (Ap. 2.2.3.0.) (4,21m).

L = longitud cadena de suspenció. En el nostre cas al utilit-

zar cadenes d’amarre la L = 0.

U = tensió nominal de la línia en kV (25).

El valor obtingut utilitzant l’expresió es de 1,37. Per qüestions se seguretat i de

construcció adoptem 1,5 m.

2.4.3.-Distància entre conductors i castillet .

Ens ve determinada per la següent expressió:

d = 0,1 + U /150 = 0,1 + 25/150 = 0,27m.

Aquest valor és inferior a la distància que aporta la cadena (0,49m) que aguant a

els conductors i per descomptat de les creuetes. Per tant respectem la normativa.

2.5.0.-Altura del casillets.

Per determinar l’altura dels castillets tindrem present les següents distàncies:

Altura conductor mes baix a terra 7,00 m

Longitud de la cadena 0,00 m

Separació entre creuetes 1,50 m

Fletxa màxima 4,21 m


21

Total altura 12,71m

En aquesta alçada no tenim present la que necessitem per la cimantació, per tant

és alçada útil en la superfície.

Les alçades dels castillets venen donades en tot el seu conjunt per tant consultant

a taules dels proveïdors (veure annex) obtinc que per salvar la distància de superfície

de 12,71 m he d’adoptar un castillet de 16 m ja li pertoca una alçada per cimentació de

2,20 m.

Si adoptem l’immediatament inferior, que es de 14 m amb una alçada de

castillet per cimantació de 2,15 m, observem que no respectem l’alçada de superfície.

2.6.0.-Esforç dels castillets.

Per realitzar el seu càlcul ens vasarem amb l’article 30 del R.A.T. el qual ens

marca les hipòtesis a considerar en cada cas. En el que a nosaltres se’ns planteja em de

tenir present que aniran en zona B (superior a 500m) i que per tant haurem d’aplicar les

hipòtesis de gel. També em de tenir present que els dos castillets que em de calcular

són de diferent tipus, ja que en tenim un d’alineació i l’altre de final de línia, els quals

no pertoquen les mateixes càrregues a tenir present per realitzar el càlcul.

Les càrregues que aplicarem seguint els conceptes exposats anteriorment es

troben en l’article 13, taula 3.

2.6.1.-Esforç castillet alineació.

Les càrregues que haurem de realitzar el càlcul seran:

-Càrregues permanents (art 15).

-Gel segons zona (art 17).

-Temperatura segons zona (art 27)


22

Obtenint, amb la suma, l’esforç a soportar del castillet.

Càrregues permanents:

Tindrem present el pes del conductor i el pes de les cadenes de fixació

Cp = Pc + Pcf = 32,4 + 30,04 = 62,44 kg.

Cp = càrregues permanents en kg.

Pc = pes conductors en kg.

Pcf = pes cadenes de fixació en kg.

Pc = n x p x (ag.dreta + ag.esq) = 3 x 0,108 x (70 +30) = 32,4 kg

n = número de conductors.

p = pes conductor en kg/m

ag = longitud vano/ 2

Pcf = (Pa + Pg + Pf + Pr) x 6 = 30,04 kg

Pa = pes de 3 aïlladors de vidre E 40/100

3 x 1,65 = 4,95kg.

Pg = pes d’una grapa de fixació GA l =0,65 kg.

Pf = pes d’una forquilla de bola HB11 = 0,32 kg.

Pr = pes d’una ròtula llarga R-11p = 0,42 kg.


23

6 = tenim sis cadenes en el castillet.

Càrrega del gel segons zona .

Obtindrem la càrrega a partir de l’expressió:

Cg = n x pg x ( ag.dret. + ag.esq.) = 3 x 0,48 x (30+70) = 144,08 kg

Cg = càrrega degut al gel en kg.


pg = pes del gel en kg/m = (180.√d ) x 1000 = 0,48kg/m

ag = longitud vano en m /2.

Càrrega segons temperatura .

Obtindrem la càrrega a partir de l’expressió:

Ct = n x Cp x( fmax.dret + fmax.esq) = 3 x 0,108 x (1,95 + 0,53) = 0,82 kg

Ct = Càrrega segons temperatura mínima en kg.

n= número de conductors.

fmax = fletxa màxima segons temp. mínima en kg.

Càrrega total a soportar .

Ctot = Cp + Cg + Ct = 62,44 + 144,08 +0,82 = 207,34 kg


24

Amb aquest esforç adoptarem un de 500 kg, obtenint així un coeficient de

seguretat superior a 1,5 com estableix el R.A.T. en el seu art.30 ap.4

n = 500/207,34 = 2,41.

2.6.2.-Esforç castillet fi de línia.

Les càrregues que haurem de realitzar el càlcul seran:

-Càrregues permanents (art 15).

-Gel segons zona (art 17).

-Temperatura segons zona (art 27)

-Desaquilibri de traccions (art 18)

Obtenint amb la suma l’esforç a suportar del castillet.

Càrregues permanents:

Tindrem present el pes del conductor i el pes de les cadenes de fixació

Cp = Pc + Pcf = 22,68 + 19,02 = 41,70 kg.

Cp = càrregues permanents en kg.

Pc = pes conductors en kg.

Pcf = pes cadenes de fixació en kg.

Pc = n x p x ag = 3 x 0,108 x 70 = 32,4 kg



25

p = pes conductor en kg/m

ag = longitud vano/ 2.

Pcf = (Pa + Pg + Pf + Pr) x 3 = 22,68 kg

Pa = pes de 3 aïlladors de vidre E 40/100

3 x 1,65 = 4,95kg.

Pg = pes d’una grapa de fixació GA l =0,65 kg.

Pf = pes d’una forquilla de bola HB11 = 0,32 kg.

Pr = pes d’una ròtula llarga R-11p = 0,42 kg.

3 = tenim sis cadenes en el castillet.

Càrrega del gel segons zona .

Obtindrem la càrrega a pertir de l’expresió:

Cg = n x pg x ag. = 3 x 0,48 x 70 = 100,80kg

Cg = càrrega degut al gel en kg.


pg = pes del gel en kg/m= (180.√d ) x 1000 = 0,48 kg/m

ag = longitud vano en m /2.

Càrrega segons temperatura .

Obtindrem la càrrega a partir de l’expresió:


26

Ct = n x Cp x fmax. = 3 x 0,108 x 1,95 = 0,63 kg

Ct = Càrrega segons temperatura mínima en kg.

n= número de conductors.

fmax = fletxa máxima segons temp. mínima en kg.

Desaquilibri de traccions.

Obtindrem la càrrega utilitzant l’expresió:

Fdt = n x Tmax = 3 x 340 = 1020 kg

Fdt = càrrega provocada per el desaquilibri de traccions.

N = número de conductors (3).

Tmax = tensió máxima (340, ap 2.2.2.0.).

Càrrega total a soportar .

Ctot = Cp + Cg + Ct + Fdt = 62,44 + 144,08 +0,82 + 1020 = 1163,13 kg

Amb aquest esforç adoptarem un de 2000 kg, obtenint així un coeficient de

seguretat superior a 1,5 com estableix el R.A.T. en el seu art.30 ap.4

n = 2000/1163,13 = 1,71.

2.7.0.- Cimentacions.


27

Les cimentacions de tots els recolzaments estaran constituïdes per monoblocs de

formigó, havent-se verificat el volcament per la fórmula de Sulzberger amb un

coeficient de seguretat de 1,5.

2 h 1Mf = 0,139 x k x b x h x 2,2 x 0,5 - x 1,1 x x

3 a 10 x k

Mf = moment de fallada al volcament.

a = llarg de la cimentació.

B = ample de la cimentació.

H = profunditat de la cimentació.

K = coeficient de compressibilitat (terreny normal k = 12 kg/cm x cm2).

Segons els castillets a col’locar obtenim les següents cimentacions. (Veure

annex).

Castillet fi de línia CM

16/2000.

1,15 m x 1,15 m x 2,20 m (ample, llarg, alt).

Volum cimentació = 2,91 m3.

Volum d’excavació = 3,22 m3

Castillet d’alineació. CM 16/500.

1,10 m x 1,10 m x 2,16 m (ample,llarg,alt).

Volum cimentació = 2,61 m3.


28

Volum d’excavació = 2,91 m3

3.0.0.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.

La línia subterrània d’alta tensió estarà formada per tres conductors del tipus RV

18/30 kV amb aïllement de politilè reticulat (XLPE).

La longitud de la línea serà de 300m, que són els que separen el recolzament de

fi de línia amb la caseta transformadora.

L’elecció de la secció del conductor ve imposada pel criteri de corrent de

curtcircuit.

3.1.0.- Intencitat de curtcircuit.

Pel seu càlcul es necessari conèixer la potència de curtcircuit de la red de MT,

aquesta es de 350 MVA. Aquest valor ens l’ha facilitat la companyia subministradora

FECSA-ENDESA.

La intencitat de curtcitcuit la trobem aplicant la fórmula següent:

Scc 350Icc = = = 8,08 kA

√3 x U √3 x 25

Icc = intencitat de cortcircuit en kA.

Scc = potència de curtcircuit de la red en MVA.

U = tensió de servei en kV.

3.2.0.-Secció del conductor.

La secció del conductor haurà d’aguantar la Icc calculada anteriorment durant

més temps que el que tarda en actuar les proteccions de la línia. Segons dades


29

facilitades per la companyia subministradora les proteccions de la línia actuen en un

temps de 1,25 segons.

Un cop tenim la Icc i el temps d’acció de les proteccions escollirem la secció

pertinent de la taula que tenim a continuació.

Duració del curtcircuit ( segons).Sec. Cond. (mm2) 0,1 0,2 0,3 0,5 1 1,5 2 2,5

95 27,9 19,2 16,1 12,5 8,8 7,2 6,2 5,6150 44,1 30,4 25,5 19,8 13,9 11,4 9,9 8,8240 70,5 48,7 40,8 31,6 22,3 18,2 15,8 14,1400 117,6 81,2 68,0 53,8 37,2 30,4 26,4 23,6

Podriem adoptar una secció de 150 mm2 ja que la duració del curtcircuit es de

1,5 segons i aguanta 11,4 kA

Adoptarem un conductor de 240 mm2 de secció amb l’objectiu de garantitzar

possibles ampliacions en la zona i per seguir amb la tendència de la companyia.

3.3.0.- Caiguda de tensió.

Es calcula en funció de la resistència a 50ºC, de la reactància i el moment

elèctric, aplicant la següent expressió.

P x L 770 x 0,3U% = x ( R50 + X x tgϕ ) = x (0,042+0,0303 x tg0,8 ) = 0,04% 10 x U2 10 x 25

U% = caiguda de tenció en %

P = potència en kW

L = longitud de la línia en km

U = tensió en kV


30

*R50 = resistència a 50ºC en ohms.

(0,140) x 0,3 = 0,042.

*X = reactància en Ω/km

(0,101) x 0,3 = 0,0303 Ω/km.

Dades del conductor amb una secció de 240 mm2 on queda

especificat que:

R50 =0,140 Ω i X = 0,101 Ω/km.

3.4.0.-Potència màxima a transportar .

Pmax = √3 x Ulinia x Imax x cosϕ = √3 x 25 x 410 x 0,8 = 14203 kW.

Pmax = potència màxima a transportar per la línia en kW

Imax = intencitat máxima admisible pel cable (A)

Imax = σ x S = 1,708 x 240 = 410 A

σ = densitat máxima admisible de corrent alterna

i 50Hz en A/mm2. (Segons fabricant 1,708)

4.0.0.-CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

S’instalarà un centre de transformació del tipus prefabricat del model

ORMAZABAL PF-303, previst per el subministre de fins 1260 kVA mitjançant dos

transformadors de 630 kVA.

4.1.0.-Intensitat en mitja tensió.


31

Trobrem l’intensitat que circularà per la cel’la d’entrada del transformador

aplicant la següent expresió

S 1260I = = = 29 A

√3 x U √3 x 25

I = intencitat en ampers.

S = potència en VA.

U = tensió en volts.

Pel primari de cada transformador (MT),la corrent serà:

S 630I = = = 14,55 A

√3 x U √3 x 25

4.2.0.-Intensitat en baixa tensió.

Pel secundari de cada transformador (BT) la corrent serà:

S 630I = = = 909,3 A

√3 x U √3 x 0,4

4.3.0.- Càlcul corrents de curtcircuit .

Segons l’empresa subministradora la potència de curtcircuit en el castiller

d’entronque, és a dir, on s’inicia la línia d’alimentació al polígon és de 350 MVA.

Tenint present aquesta dada i les càlculades posteriorment, procedirem a l’obtenció de

les corrents de curtcircuit del primari i secundari del transsformador.

4.3.1.-Corrents de curtcircuit en el primari del centre de transformació.


32

Per assolir el seu valor, abans em de càlcular l’impedància d’escomesa, de la

línia aèrea i la de la línia subterrania per asssolir la total. També haurem de trobar la

corrent assimètrica de curtcircuit per tenir, així tots els paràmetres per aplicar la

fòrmula.

Impedància d’escomesa .

V2 252

Zq = 1,1 x = 1,1 x = 1,964 Ω Scc 350

Xq = 0,955 x Zq = 0,955 x 1,964 = 1,876 Ω.

Rq = 0,1 x Xq = 0,1 x 1,876 = 0,188 Ω.

Impedància línia aèrea .

Segons apartat 2.1.1.3 obtenim que l’impedància és:

Ra = 0,21 Ω.

Xa = 0,081 Ω.

Impèdancia línia subterrània .

Segons apartat 2.3.3.0 obtenim que l’impedància és:

Rs = 0,042 Ω.

Xs = 0,030 Ω.

Impedància total .

Rqas = Rq + Ra + Rs = 0,188 + 0,21 + 0,042 = 0,44 Ω.


33

Xqas = Xq + Xa + Xs = 1,876 + 0,081 + 0,030 = 1,99 Ω.Zqas = √ Rqas2 + Xqas2 = 2,04 Ω.

Corrent inicial simètrica de curtcircuit.

C x Un 1,1 x 25Ik3 = = = 7,524 kA √3 x Zqas √3 x 2,04

Corrent màxima asimètrica de curtcircuit

Is = X x √2 x Ik3 = 1,55 x √2 x 7,524 = 16,49 kA.

X = esta en funció de la relació Rqas/Xqas aplicant el valor obtingut al

gràfic de factors degons VDE 0102 (veure annex)

Rqas/Xqas = 0,44/1,99 = 0,20

Consultant gràfic obtenim.

X = f (0,20) = 1,55

El centre prefabricat incorpora l’interruptor d’entrada amb una capacitat de

tencament de 40 kA i tota l’aparamenta de les cel’les preparada per aguantar

intencitats de curta duració de fins a 20 kA, per tant es correcte l’instalació ja que es

superior al valor calculat.


34

4.3.2.- Corrent de curtcircuit al secundari del transformador.

Scc =350 MVA

200 m LA-30

300 m 3 x 240 mm

25 kV

Unos = 25 kV Unus = 0,4 kV Uz = 4,5 % Ur = 1,5 % 0,4 kV

Per assolir el seu valor, abans em de calcular l’impedància d’escomesa, de la

línia aèrea, de la línia subterrania i la del transformador per asssolir la total. També

haurem de trobar la corrent assimètrica de curtcircuit per tenir, així tots els paràmetres

per aplicar la fórmula.

Les impedàncies d’escomesa, de la línia aerèa , sobterrania les tenim calculades

en el punt anterior, obtenint uns resultats totals:

Rqas = 0,44 Ω.

Xqas = 1,99 Ω.

Zqas = 2,04 Ω.

Aquests valors no seran reals, ja que busquem l’impedància en el secundari del

transformador. Per obtenir els valors correctes els haurem d’adeptar a la nova tensió de

0,4 kV. Això ho aconseguim multiplicant els valors per la següent expresió.


35

(1/rt)2 , Sent rt = tensió en primari / tensió secundari =25 / 0,4

Per tant, els nous valors que obtenim són els següents:

Rqas’ = Rqas x (1/rt)2 = 0,44 x (0,4/25)2 = 0,000113 Ω.

Xqas’ = Xqas x (1/rt)2 = 1,99 x (0,4/25)2 = 0,000509 Ω.

Rqas’ = Rqas x (1/rt)2 = 2,04 x (0,4/25)2 = 0,000522 Ω.

Impedància del transformador.

Uz U2 4,5 0,42

Zt = x = x = 0,0114 100 S 100 0,63

Impedància total .

Rtot = Rqas’ + Rt = 0,000133 + 0,0038 = 0,0039 Ω.

Xtot = Xqas’ + Xt = 0,000509 + 0,0107 = 0,0102 Ω.

Ztot = Zqas’ + Zt = 0,000522 + 0,0114 = 0,0119 Ω.

Corrent inicial simètrica de curtcircuit.

Un 400Ik3 = = = 19,406 kA √3 x Ztot √3 x 0,0119

Corrent màxima asimètrica de curtcircuit .

Is = X x √2 x Ik3 = 1,35 x √2 x 19,406 = 37,05 kA.


36

X = esta en funció de la relació Rtot/Xtot aplicant el valor obtingut al

gràfic de factors degons VDE 0102 (veure annex)

Rtot/Xtot = 0,0039/0,0112 = 0,35

Consultant gràfic obtenim.

X = f (0,35) = 1,35.

Valor a tenir en compte per dimensionar l’instalació de baixa.

4.4.0.-Enllumenat interior del centre de transformació.

Per un centre de transformació es demana una il’luminació mitjà de 250 lux.

Les dimencions internes del centre de transformació són:

Longitud (L): 7,24 m.

Amplada (A): 2,46 m.

Alçada (H): 2,70 m.

Les llumeneres utilitzades estan formades per un tub flourescent de 58 W amb

un flux lumínic de 4000 lúmens.

El número de làmpedes necessàries per aconseguir un nivell d’il’luminació de

250 lux, el trobarem mitjançant l’expresió següent:

Emed x A x L 250 x 7,24 x 2,46Nl = = = 2,73 lluminaries

φL x Fu x Fm 4000 x 0,51 x 0,8

Emed = nivell d’iluminació mig en lux.

A = amplada del centre en metres.


37

φL = flux lumínic de la làmpada en lúmens.

Fu = factor d’utilització.

Fm = factor de manteniment, considerem un factor mitjà de 0,8.

Arrodonirem a 3 lluminàries, amb el proposit d’assolir, clarament, que Emed >

250 lux. La distribució de les llumeneres és farà de manera uniforme per tal de garantir

una bona uniformitat.

Factor d’utilització.

El factor d’utilització depèn del factor de reflexió de les parets, sostre i terra del

centre. Els acabats interiors de les parets, sostre i terra són de formigó, per tant, segons

taula de l’annex el factor per formigó està entre 0,15 – 0,4. Pendrem per el càlcul un

número entremig de 0,3.

El factor d’utilització, també depen del factor K, que es calcula mitjançant

l’expresió:

A x L 2,46 x 7,24K = = =1,53. Hef x (A + L) 1,2 x (2,46 + 7,24)

Hef = alçada eficaç (distància entre el punt de llum i el pla de

treball).

Considerem el pla de treball a 1,5 metres d’alçada sobre

el terra, i com que les lluminàries aniran collades al sostre

obteni un valor de l’alçada eficaç:

Hef = 2,7 – 1,5 = 1,2 m.


38

Amb els dos paràmetres anteriors consultem a la taula (veure annex) i obtenim

que :

Fu = f (K , 0,3) = f ( 1,2 , 0,3) = 0,51.

4.4.1.-Enllumenat d’emergència del centre prefabricat.

Per dimencionar l’enllumenat d’emergència cal partir de la superfície a

il’luminar, que és:

S = L x A = 7,24 x 2,46 = 17,81 m2

Segons el fabricant de la sèrie C2 de Legrand per la superfície anterior caldrà

instal’lar una lluminària, que nosaltres adoptem un tub linial flourescent, de les

següents característiques.

LUMENS AUTONOMIA LÀMPADA D’EMERGÈNCIA LÍMIT SUPERFICIE. COBERTA

135 1 Hora 6W – G5 27 m2

Aquesta lluminera s’instalarà damunt de la porta d’accés al centre de

transformació.

4.5.0.-Càlcul de les preses a terra en el centre de transformació.

4.5.1.-Consideracions prèvies a tenir en compte per el càlcul .

Quan es produexi un defecte de terra en l’instal’lació d’alta tensió, és provoca

una elevació del potencial de l’elèctrode, a trevés del qual circula el corrent cap a terra,

apareixent en el terreny, gradients de potèncial.


39

Per tant, al dissenyar els elèctrodes de posta a terra, han de tenir-se en compte

els següents espectes.

-Seguretat de les persones en relació amb les elevacions de ptencial.

-Sobretencions perilloses per a les instal’lacions.

-Valor de l’intencitat de defecte que faci actuar les proteccions, assegurant

l’eliminació de la falta.

Seguretat de les persones.

La MIE – RAT 13 estableix que la tensió es màxima aplicable que pot acceptar

al cos humà, entre mans i peus, és la que estableix l’expresió següent:

Vca = K/tn

Vca = tensió aplicada en vots

t = temps de duració de la falta en segons.

K, n = constants en funció del temps d’actuació de les

proteccions.

0,9 ≥ t > 0,1................K = 72 i n = 1.

3 ≥ t > 0,9...................K = 78,5 i n = 0,18.

5 ≥ t > 3......................Vca = 64 V.

t< 5.............................Vca = 50 V.

En base a suposar que la tensió màxima aplicada al cos humà, no superi el valor

indicat en la fórmula anterior per a les tensions de contacte (entre mans i peus), ni

superi 10 vegades aquest valor per a les tensions de pas (entre perus separats 1m), els


40

valors màxims admisibles de la tensió de pas i contacte, que no han de ser superats en

l’instal’lació, han de ser els següents.

Tensió de pas.

10 x K 6 x ρsVp = x 1+

tn 1000

Tensió de contacte.

K 1,5 x ρsVp = x 1+ tn 1000

Sent:

t = duració de la falta en segons.

ρs = resistivitat sueperficie del terrenyen Ω/m.

En cas de la tensió de pas, pot succeir que la resistivitat superficial del terreny

sigui diferent per a cada peu. Aquesta situació, és habitual en l’acces als centres de

transformació, on els paviments en l’interior i en l’eterior solen ser diferent. En aquests

casos, l’expresió per obtenir la tensió màxima de pas admisible que pot apareixer en

l’instalació és:

10 x K 3ρs +3 ρ’sVp (acc) = x 1+

tn 1000

En que ρs i ρ’s són les resistivitats del terreny en que es recolza cada peu.

Sobre tencions perilloses per a l’instal’lació.


41

Per evitar que la sobretensió que apareix al produir-se un defecte en l’aïllament

del circuit d’alta tensió i deteriori els elements en baixa tensió del centre, l’electrode de

posta a terra ha de tenir un efecte limitador de tal manera que la tensió de defecte sigui

inferior a la que suporten aquests elements (Vbt). Per tant em de tenir present que Vd a

de ser menor que Vbt.

Vbt > Vd

Vd = Rt x Id a de ser mnor que Vbt.

8000 ≥ Vd per instal’lacions d’exterior.

6000 ≥ Vd per instal’lacions d’interior.

Vd = tensió de defecte en volts.

Vbt = tensió màxima suportada per l’instal’lació de baixa en volts.

Rt = resistància màxima de la posta a terra del centre en ohms.

Id = intencitat de defecte en ampers.

Limitació del valor mínim del corrent de defecte.

Amb l’objectiu de què el corrent de defecte pugui ser detectat per la protecció de

sobreintensitat s’haurà de complir que:

Id > Valor que garanteix l’accionament de les proteccions.

Per derminar els valors anteriorment citats, ens basarem en el document elaborat

per UNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a tierra para

centros de transformación conectados a redes de tercera categoría”. Utilitzant una de

les configuracions tipus allà resenyades i les taules i mètodes descrits.


42

Per determinar el compliment de les condicions de seguretat requerides, es

seguirà el procediment de càlcul que s’indica a continuació segons lo assenyalat en

l’apartat 2.1 de la MIE RAT 13:

-Investigació de les característiques del terreny.

-Determinació de l’intencitat máxima de defecte.

-Temps d’eiminació de la falta.

-Càlcul preliminar del paràmetre característic de la resistència de posta

a terra del centre i elecció de la configuracio tipus.

-Càlcul de la resistència de posta a terra del centre.

-Càlcul de les tensions de pas en l ’exterior de l’instal’lació.

-Càlcul de les tensions de pas i contacte en l’interior de l’instal’ació.

-Càlcul de la tensió de defecte.

-Càlcul de les tensions de pas i contacte admisibles.

-Comprovació entre les tensions de pas, contacte i defecte calculades

i les admisibles.

-Separació entre els sistemes de posta a terra de l’instal’lació.

-Càlcul preliminar del paràmetre característic de la resistencia de posta a

terra del neutre BT i elecció de la configuració tipus.

-Càlcul de la resistència de posta a terra del neutre BT.


43

Es calcularan dos tipos de terres segons s’especifica en l’instrucció MIE RAT

13 apartat 6.1 i 6.2.

Terres de protecció. Inclouen les postes a terra de :

1- Xassis i bastidors d’aparells de maniobra.

2- Envolvents dels conjunts d’armaris metàl’lics.

3- Portes metàl’liques de local.

4- Tanques i vallat metàl’lic.

5- Estructures metàl’liques.

6- Blindatges metàllics del cable.

7- Carcasses del transformador.

Postes a terra de servei. Inclauran les postes a terra de:

1- Neutres dels transformadors.

2- Circuits de baixa tensió dels transformadors de mesura.

3- Descarregadors per l’eliminació de sobretensions.

4- Els elements de derivació a terra dels seccionadors de posta

a terra.

4.5.2.-Càlcul de la xarxa a terres de protecció .

Dades preliminars, característiques de la xarxa de AT d’alimentació al CT.

-Tensió de servei 25 kV.


44

-Valor de posta a terra del neutre AT

R0 = 0Ω, X0 = 25Ω.

-Nivell d’allament del material RT del CT

Ubt = 8 kV.

Característiques del terreny.

-Resestivitat del terreny

ρ = 125,7 Ωm

Càlcul de la resistència màxima de posta a terra de masses (Rt) i de l’intencitat

de defecte (Id).

V 25000Id = = √3 x √ (R0 + Rt)2 + X0

2 √3 x √ (0 + Rt)2 + 25

V = tensió entre fases.

Rt = resistència máxima de posta a terra de masses

del centre de tranformació.

X0 = Reactància de la posta a terra de neutre de la

transformació de capçalera AT/25kV. Es considera

25Ω, segons informació facilitada per la companyia

subministradora.

No podem obtenir el valor de Id ja que no savem el valor de Rt, pero si que

savem que el valor més elevat de la posta a terra de masses (Rt) ha d’evitat la


45

perforació de l’aïllament de baixa tensió d’algun element del centre, al circular per ella

l’intencitat de defecte (Id).

Per tant s’haurà de complir que:

Rt x Id ≤ Ubt

Si tenim present que el nivell d’aïllament de la baixa tensió del centre (Ubt),

expresat en volts, en el nostre cas es 8000 V, podem obtenir la següent expresió.

Rt = 8000/Id.

Que juntament amb l’expresió anterior de Id obtenim dos equacions amb dos

incògnites. Les resolem i obtenim:

Rt = 16,65 Ω.

Id = 480,55 A.

Càlcul del paràmetre característic de la resistència de posta a terra del centre .

El trobem per mitjà de l’expresió següent:

K’r = Rt / ρ = 16,65 / 125,7 = 0,1324 (Ω/Ω x m).

K’r = valor màxim del paràmetre característic de la

resitència de posta a terra en Ω/Ω x m.

ρ = resistivitat del terreny Ω x m

Rt = resistència máxima de la posta a terra del CT en Ω.

4.5.2.a.- Elecció de la configuració tipus.


46

Un cop tenim el valor de K’r ja podem seleccionar l’electrode tipus en funció de

les dimensions del CT, ja que és necessari que el centre estigui ubicat dins del

perímetre de la configuració escollida, i que a de tenir una Kr inferior a la calculada.

-K’r……………………………..0,1324 (Ω/Ω x m).

-Longitud exterior del CT ............7240 mm.

-Amplada exterior del CT ........... 2620 mm.

-Amplada excavació .....................3420 mm.

-Profunditat excavació..................700 mm.

Tenint present les dades exposades anteriorment i consultant l’annex 2

del document UNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a

tierra para Centros de Transformación” adoptem una configuració del codi següent:

80-30 / 5 / 8 2

D’on

80 = longitud del rectangle en dm.

30 = amplada del rectangle en dm.

5 = profunditat de l’instal’lació en dm.

8 = nº de piques que formen la configuració.

2 = longitud de les piques en m.

I amb els següents paràmetres característics de la configuració escollida

Kr = 0,076 Ω/Ω x m.


47

Kp = 0,0162 Ω/Ω x m.

Kp (acc) = 0,0355 Ω/Ω x m.

D’on

Kr = paràmetre característic de la resistència.

Kp = paràmetre característic de la tensió de pas.

Kp(acc) = parametre característic de la tensió de

pas en l’acces del CT.

Podem observar que la configuració tipos ens respecte les condicions establertes

tant com a dimensions respecte CT com obtenir una Kr menor que la calculada K’r.

Croquis sistema adoptat.

8m

3m

Les piques tindran un diàmetre de 14 mm i una secció de conductor de 50 mm 2

nu.

4.5.2.b-Càlcul de la resistència de la posta a terra, de les tensions de pas i de defecte

que apareixeran en l’instal’lació.

Tenint present els valors que ens aporta la configuració triada de la posta a terra

procedim als càlculs.

Resistència de la posta a terra.


48

L’obtenim aplicant la següent expresió:

Rm = Kr x ρ =0,076 x125,7 = 9,6 Ω.

Kr = paràmetre característic de la resistència

segons configuració escollida (ap 2453).

ρ = resistivitat del terreny.

L’intencitat de la corrent per defecte per el valor de Rm serà:

25000I’d = = 593,3 A.

√3 x √ 9,62 + 252

(expresió treta ap.2452).

Tensió de pas en l’exterior del CT.

L’obtenim aplicant l’expresió següent:

V’p = Kp x ρ x I’d = 0,0162 x 125,7 x 593,3 =1098,2V.

Tensió de pas en l’accés al CT.


V’pacc = Kpacc x ρ x I’d = 0,0355 x 125,7 x 593,3 = 2271,1V

Tensions en l’interior del CT.


49

El terra del centre de transformació incorpora un mallaço electrosoldat amb

rodons de diàmetre no inferior a 4 mm, formant una retícula no superior a 0,3 x 0,3m.

Aquest mallaço es connectarà com a mínim en dos punts perfectament oposats a l a

posta de terra de portecció del CT. Amb aquesta disposició s’aconsegueix que la

persona que tingui que accedir a una part que pugui quedar en tenxió de forma

ecentual, està sobre una superficie equipotèncial, amb lo que desapareix el risc

inherent a la tensió de contacte i de pas interior. Aquest mallaço es cobrirà amb una

capa de formigó de 10 centimetres d’espessor com a mínim.

L’edifici prefabricat de formigó estarà construït de tal manera que un cop

fabricat, el seu interior sigui una superficie equipotencial.

Aquesta armadura equipotencial es connectarà al sistema de terres de protecció,

exepte portes i reixes que estaran aïllades amb una resistència igual o superior a 10kΩ.

Així doncs no serà necessari el càlcul de les tensions de pas i contacte en

l’interior de l’instal’lació, ja que el seu valor serà practicament nul.

Tensió de defecte.


Vd = Rm x I’d = 9,6 x 539,3 = 5152,2V.

4.5.2.c-Càlcul dels valors màxims admisibles que poden apareixer en l’instal’lació .

D’acord amb el punt 1.1 del MIE RAT 13:

La tensió màxima de contacte aplicada, en volts que es pot aceptar, es determina

en funció del temps de duració del defecte, segons la fórmula següent:

Vca = K / tn = 78,5 / 2,50,18 = 66,56V.


50

K = 78,5 i n = 0,18 ja que el temps de duració

de la falta es superior a 0,9 segons.

T = Duracio de la falta en segons. (dada facilitada

per la companyia t = 1,25 segons).

Tensió de pas en l’exterior del CT.

10 x K 6 x ρsVp = x 1+

tn 1000

10 x 78,5 6 x 125,7 Vp = x 1 + = 1167,7V

2,5 x 0,18 1000

Tensió de pas en l’acces al CT.

10 x K ρs +3 ρ’sVp (acc) = x 1+

t n 1000

10 x 78,5 3 x 125,7 + 3 x 3000Vp (acc) = x 1+ = 6907,3V

2,5 0,18 1000

ρ’s = resestivitat superficial del paviment de formigó en Ω x m


51

Tensió de contacte.

1,5 x ρsVp = Vca x 1+ =

1000

1,5 x 3000Vp = 66,56 x 1+ = 366,1V

1000

4.5.2.d-Comprovació que els valors calculats són inferiors als màxims admisibles .

Tensió de pas en l’exterior del centre de transformació.

V’p = 1098,2V < Vp =1167,7V.

Tensió de pas en l’acces al center de transformació.

V’pacc = 2271V < Vpacc = 6907,3V

Tensió de defecte.

Vd = 5152,2 < Vbt = 8000V

Tensió de contacte i tensió de pas interior.

Es considera nula degut afecte mallaço (veure punt 2455).

Podem veure que els valors obtinguts són correctes.

4.5.3.- Càlcul de la xarxa a terres de servei .

Tot i que en principi s’estableix com a norma general l’interconexió de les terres

de protecció i servei, en l’apartat 7.7 de RTA 13 és recomana la separació entre les dos


52

terres. S’admetria la connexió a una terra general quan es complis les següents

condicions:

-L’alimentacio en AT forma part d’una xarxa de cables subterranis amb

envolvents conductors de suficient qüalitat.

-L’alimentació en AT forma part d’una xarxa mixta de línies aèries i cables

subterranis amb una longitud total mínima de tres quilòmetres. Amb traçats diferents, o

una longitud en cada un d’ells de més de un quilòmetre.

Tenint en compte que els cables subterranis, que normalment s’utilitza en

l’actualitat, no tenen coberta conductora. Per tant,s’arriba a la conclusió, de que és

necessari disposar, en tots els casos, de terres separades per les masses i per els neutres

dels transformadors, (terres de protecció i terres de servei).

D’acord amb el reglament, cal preveure la separació i aïllament adequat entre les

dues presses de terra.

4.5.3.a.- Distància mínima entre electrodes de la posta a terres de servei amb la de

protecció i l’aïllament del terres de servei .

Distància mínima .

La distància ens ve fixada per l’expresió:

ρ x Id 125,7 x 539,3D ≥ = = 10,8m.

2 x π x 1000 2 x π x 10002

D’on:

D = distància mínima entre electrodes en metres.

ρ = resistivitat del terreny a la profunditat d’instal’lació.

Id = intensitat de defecte.


53

1000 = valor de la tensió màxima que pot transmetre a les

instal’lacions de BT alimentades per el CT a treves

del neutre. Aquest valor adoptat concorda amb les

tensions de prova reglamentàries establertes per les

instal’lacions de baixa tensió.

Aïllament.

Es necessari que el conductor d’unió de l’electrode de posta a terra amb el born

del neutre del transformador o amb el born corresponent del quadre de BT, estiqui

aïllat a 0,6 / 1 kV, i col’locat a l’interior d’un tub aïllat amb grau de protecció 7 segons

norma UNE 20.324.

4.5.3.b.- Elecció de l’electrode tipus i càlcul de les terres.

Per la posta a terra del neutre de BT, és tindrà en compte que l’elevació de

tensió en el terrreny pròxim a aquest no sigui superior a 24V. A més és complirà la

condició:

U’d ≥ I’b x Rb

Sent

U’b = tensió màxima de la posta a terra de bt al ser atrevessada per

el corrent màxim de defecte (24V).

I’d = intensitat máxima de defecte a terra en l’instal’lacio interior

en ampers (0,65 A).

Rb = resistència màxima de la posta a terra expresada en ohms.


54

Despejant l’expressió anterior puc obtenir la resistència màxima de la posta a

terra :

Rb = U’b / I’d = 24 / 0,65 = 37Ω.

Ara amb aquest valor ja podem assolir el valor màxim del paràmetre

característic de la resitència de posta a terra en Ω/Ω x m ( K’r).

K’r = Rb / ρ =37 / 125,7 = 0,2943 Ω/Ω x m.

Per tant el codi de la configuració ecollida serà:

5 / 2 2

Sent

5 = profunditat d’instal’lació del electrode en dm

2 = Nº de piques.

2 = distancia entre piques en m.

Em escollit aquesta configuració degut a que el paràmetre característic de la

resistència que ens proporciona (Kr) és inferior al màxim (K’r).

Kr = 0,201 Ω/Ω x m < K’r =0,2943 Ω/Ω x m.

Per tant obtenim una resistènxia menor, i conseqüentment la sobretensió no serà

perillosa per a l’instal’lació

Rb = Kr x ρ = 0,201 x 125,7 = 25,3Ω < 37Ω.


55

Les piques tindran un diàmetre de 14 mm i el conductor d’unió ,una secció de

CU 50 mm2 despullat

4.6.0.-Sistema de ventilació dels prefabricats PF.

La ventilació en les casetes prefabricades d’ORMAZABAL es produeix per

circulació natural d’aire a través de dos reixes del centre de transformació que porten

per defecte, situades en la part inferior de la porta d’accés i en la porta superior darrere

el transformador.

En els centres de transformació de més de 630kVA, s’afegeixen quatre reixes

addicionals en la paret lateral de 0,52m2 cadascuna, cas que no ens incombeix..

La ventilació natural té per objecte dissipar per convecció natural la densitat que

envolta el transformador que es produeix a la variació de temperatura.

Dades inicials:

Trafo 1 ( 630kVA ] Trafo 2 ( 630kVA ]pe 12,5 12,5

Temperatura d’entrada d’aire [ºC ] t1 30 30Temperatura de sortida d’aire [ºC ] t2 45 45Superfície de sortida [ m2 ] S1 2,77 2,77Superfície de sortida [ m2 ] S2 2,77 2,77Alçada del transformador [ m ] h1 1,5 1,5Alçada de sortida d’aire [m ] h2 2,25 2,25

Cabal d’entrada:

Q1 = 1

2 1

866 2730, 238 ( ) 3600 342e

aire

tP x x

x t t x xp+

− (m3/s)

Cabal de sortida:

Q2 = 2

2 1

866 2730, 238 ( ) 3600 342e

aire

tP x x

x t t x xp+

− (m3/s)


56

Força ascendent de l’aire calent:

P0 = Q/s (mcaire)

Pressió natural o alçada de columna d’aire.

hn = 2

2 1273

vt

xgx +

(mcaire)

Velocitat de l’aire

v = Qs

(m/s

Els resultats de les equacions serà:

Trafo 1 ( 630kVA ] Trafo 2 ( 630kVA ]Q1 [ m

3 /s ] 0,746 0,746Q2 [ m

3 /s ] 0,783 0,783v2 [ m

/s ] 0,283 0,283h2 [ mcaire ] 0,0035 0,0035p0 [ mcaire ] 0,1594 0,1594

Si desprèciem les pèrdues per fregament al no tenir trams amb conductes, s’ha

de complir que:

p0 > h2

p0 = força ascendent de l’aire calent.

hn = presió natural o alçada de columna de l’aire.

Com podem observar en la taula resum del valor de les equacions veiem que

això es compleix.


57

0,1594 > 0,0035

Per tant podem considerar suficient la ventilació natural.

5.0.0.-CÀLCUL LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ BT.

5.1.0.-Procediment de càlcul de seccions.

Segons la normativa indicada en el MIE BT 007, per l’elecció mes adequada de

la secció , es imprescindible coneixer els següents valors:

-Potència a transportar.(Pinst).

-Tensió en el origen de la línia (U0=380V).

-Factor de potència de l’instal’lació (cos ϕ = 0,8).

Per escollir la secció del conductor, primer haurem d’obtenir l’intencitat màxima

de cada línia utilitzant l’expressió:

PinstImax =

√3 x U0 x cosϕ

Tenint present que la Pinst segons l’alimentació a parcel’la és la següent:

PARCEL’LA kW1 122,002 122,003 119,564 119,565 162,506 124,75


58

Un cop tinguem l’intencitat màxima de cada línia, procedirem a buscar l’

intencitat màxima admisible, que l’obtindrem, aplicant a l’intencitat màxima obtinguda

anteriorment, un factor de correcció (Kt), adequat a cada circuit.

Imàx admisible = Imàx / Kt

Els coeficient a aplicar són els següents:

Nº de cables per zanja 2 3 4 5Coeficient corrector (Kt) 0,85 0,75 0,7 0,6

Finalment es relacionará l’intancitat màxima admisible obtinguda en cada línia

amb l’intencitat admisible de determinat conductor, extreta de la taula II-I del MIE BT

007 (veure annex), tenint que ser l’extreta de la taula superior a la calculada. A partir

d’aquí, determinarem la secció de la línia. Adoptem aquesta taula ja que el conductor

que aplicarem serà d’alumini.

Per obtenir el valor de l’intencitat màxima admisible en la taula del reglament

tindrem present que haurem de mirar en la columna R, ja que el conductor que

utilitzarem serà de Polierileno reticulado.

El neutre tindrà segons MIE BT 005 una secció nominal igual a la mitad de les

fases.

5.1.1 Comprovació segons saturació del cable.

A continuació calcularem que no tinguem una saturació en els cables de les

diferents línies superior al 80 %. Aixó ho aconseguim dividint la Imax admisible

calculada per Iadmisible segons conductor en la tula, multiplicat per 100.

(Imax adm calculada / Iadmisible conductor ) x 100 < 80%


59

5.1.2.-Comprovació segons caiguda de tensió.

Segons la instrucció Mie BT 017 la caiguda máxima permesa per cables

elèctrics destinats a altres serveis que no siguin el d’enllumenar públic es del 5%.

El % de la caiguda de tensió l’obtindrem aplicant l’expresió següent:

P x lc.d.t =

C x U x S

Sent: c.d.t. = caiguda de tensió en volts.

P = potència de la línia en vats.

l = longitud de la línia en metres.

C = constant del material :

Al = 35 m / Ω x mm2 i Cu = 56 m / Ω x mm2

En el nostre cas el conductor es d’alumini per tant C = 35.

U = tensió en l’origen en volts.

S = secció del conductor en mm2.

Un cop tingem la caiguda de tenció per cada línia, per obtenir el % dividirem

aquest valor per la tensió en l’origen (380V) i multiplicarem per 100.

(c.d.t / U ) x 100 < 5

5.2.0.- Taules resums dels valors obtinguts per les diferents sortides.

Aplicant el pocediment anteriorment esmentat assolim els següents valors per

les diferents línies.


60

T 1 Quadre 1 sortida 3Conductor: AL-240

Tensió 380 V I máx. 430Acosϕ 0,8 Conts del material 35m/(p·mm2)

Sección 240mm2

Momento eléctrico 12129

TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C1-S1 aCGP1 122 Al-240 0,75 15 231,69 308,92 0,15 53,88



Sección 240mm2


TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C1-S2 aCGP2 122 Al-240 0,75 45 231,69 308,92 0,45 53,88



Sección 240mm2


TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C2-S1 aCGP3 119,562 Al-240 0,75 20 227,07 302,76 0,19 52,80


61


Tensió 380 V I máx. 430ªcosϕ 0,8 Conts del material 35m/(p·mm2)

Sección 240mm2


TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C1-S2 aCGP4 119,562 Al-240 0,75 42 227,07 302,76 0,26 52,80


Tensió 380 V I máx. 430ªcosϕ 0,8 Conts del material 35m/(p·mm2)

Sección 240mm2


TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C1-S3 aCGP5 162,500 Al-240 0,75 115 258,6 344,8 0,96 80,01



Sección 240mm2


TRAMPotència

total(kW)

Tipusde cond.

Kt Dist(m)

I max(A)

I max adm.(A)

c.d.t(%)

Saturaciócond.(%)

C1-S1 aCGP6 124,750 Al-240 0,75 125 236,92 315,89 1,28 54,88


62

Adoptem per totes les línies com a conductor Al-240 perseguir critèri

companyia i per que ho permeten els càlculs mostrats en les taules anteriors.

Podem observar que el problema el podem tenir en quant al a saturació del

conductor. Però, es preveu, que em sobredimensionat la potència que pertocarà a cada

parcel’la i tot i així la saturació máxima que assolim es de un 80 % en una sortida, i

bastant inferior en les restants, d’un 50 i escatx %, és a dir, que tot i el possible

sobredimensionament de la potència per parcel’la, encara podrem donar una mica més

de potència en totes les línies menys en la sortida 3 del CT2.

No podem aprofitar una sortida per alimantar dos percel’les ja que el conductor

se’ns saturaria, ja que com podem veure en la sortida 3 del CT 2 que alimenta 165 kW

obtenim un 80 % de saturació .

Les sortides dels quadres de BT portaran als sòculs fusibles de 315 ampers

segons normativa FECSA-ENDESA per un AL-240 li pertoca aquest fusible . Tot i

que es podria posar un de 400 A ja que la Imax admisible del cable es de 430 A.

6.0.0.-ENLLUMENAT PÚBLIC.

6.1.0.- Càlculs lluminotècnics .

6.1.1.-Dades prèvies.

Els requeriments luminotècnics que estableixen les instruccions tècniques

complementàries generals d’enllumenat públic A-IT-G1 per el projecte en qüestió són:

-Vies classe F (vies interiors de polígons industrials). Els sdtàndards i nivells

mínims de qualitat luminotècnica que s’estableixen per el nostre tipus de via són els

següents:


63

Lluminàncies Enlluernament

Mitja-EM Uniformitats Molest PertorbadorTipus

devia Inicial Servei Mitja

UmGeneral

UgG Tl

F 25 18 40% 20% 5 14

Els valor de l’iluminació promitg s’expresa en Lux.

6.1.2.-Disposició del punts de llum.

Els tipus d’implamantació bàsics dels punts de llum per les instal’lacions

d’enlluenat públic s’adoptaran en funció de la relació ente l’amplada del carrer i

l’alçada del punt de llum, d’acord amb la següent recomanació:

IMPLANTACIÓ a/hUnilateral 1Tresbolillo 1>h<1,3

Bilateral oposició >1,3



Nosaltres haurem d’iluminar dues vies, el tram de via que ens porta del poble

cap el polígon d’una amplada de 10 metres i els dos ramals que entren dins el polígon

de 7 metres d’amplada.

Per ambdos tipus de vies es decideix una implantació unilateral amb una alçada

de punt de llum de 9 metres

a/h ≈ 1.

6.1.3.-Elecció de la lluminària i de la làmpada .

Per l’elecció de la lluminària i de la làmpada ens basarem que aquestes ens

aportin una il’luminància mitjana de 25 lux (segons taula ap.2.6.1.1) tenint el punt de


64

llum a una distància perpendicular al cantó de la vorera de 9 metres (s’especifica en

ap.2.6.1.2).

Segons catàleg comercial (veure annex), aquestes condicions ens les satisfà la

lluminària SGS 305/150T B POS.9 X amb una làmpada SON-T PLUS 150W de la

marca PHILIPS que ens aporta 16500 lúmens.

6.1.4.-Factor d’utilització.

Per trobar el factor d’utilització hem de saber dos conceptes..

- Tipus d’implamantació.

- Disposició de la lluminària.

Com ja a quedat esmentat en apartats posteriors nosaltres tenim una

implemantació unilateral amb disposició de la lluminària perpendicular al canto de la

vorera.

Un cop tenim clar aquests dos espectes, podem obtenir el valor que ens

determinarà el factor d’utilització.

a / h



Un cop tenim el valor consultem a la taula de la lluminària escollida.

Via de 10 m

a / h = 10 / 9 = 1,1 Fu = f(1,1) = 0,5.

Via de 7 m


65

a / h = 7 / 9 = 0,8 Fu = f(0,8) = 0,38

6.1.5.-Distància entre punts de llum.

La trovarem aplicant l’expresió següent:

φ x Fu x Fmd = A x Em

Sent

Em = il’luminància mitja en lux.

φ = flux de la làmpada en lumens.

Fu = factor d’utilització.

d = separació de les llumeneres en metres.

Fm = factor de manteniment.( lloc net 0,65 || lloc brut 0,8

adoptem 0,76 al tractar-se de lloc industrial)

Com que ja tenim els paràmetres de l’expresió definits en apartats posterioris

procedim al càlcul de la distància.

Interdistància via de 10 metres .

16500 x 0,5 x 0,76d = = 25 metes

10 x 25

Interdistància via de 7 metres .


66

16500 x 0,38 x 0,76d = = 27,4 m

7 x 25

El mètode del factor d’utilització es un mètode aproximat que, normalment,

s’utilitza per predeterminar l’interdistància o separació entre els punts de llum obtenint

una adequada il’luminació mitja.

A partir del predimensionament anterior, realitzarem càlculs més exactes amb el

programa calculux.

6.1.6.- Càlculs mitjançant el programa calculux.

Via de 10 m Via de 7 m EstàndardsAlçada punt de llum 9 m 9m ----Separació punts de llum. 24 m 25 m ----Luminància mitja (Lmed) 1,75 cd / m2 1,80 cd / m2 1,50 cd / m2

Uniformitat global (Uo) 54% 72% 35%Uniformitat lonfitudinal (Ul) 84% 87% 50%Enlluarnament molest (G) 6,5 6,5 5,0Enlluernament perturbador (Tl) 6,7 7,9 14Lluminància mitja (Eh) 27,2 lux 27 lux 25Uniformitat mitja (Um) 45% 40% 40%Uniformitat general (Ug) 28% 26% 20%

Per obtenir més informació consultar annex.

6.2.0.-Càlculs elèctrics .

6.2.1.- Càlculs de la secció dels conductors per caiguda de tensió .

La caiguda de tensió la calculem mitjançant la següent fórmula:

W x L∆u =

K x S x V2

En % serà :


67

W x L x 100∆u% =

K x S x V2

Sent:

∆u %= caiguda de tensió en %


W = potència en vats.

S = secció en mm2.

V = voltatge entre fases de la línia.

K = conductivitat ( coure = 56 m / Ωmm2 ).

La caiguda de tensió en la línia d’escomesa, desde el quadre de BT de l’estació

transformadora fins el quadre de comandament del enllumenat públic, té de ser més

petita del 1%, segons s’indica en el reglament de Baixa Tensió.

La potencia total del enllumenat serà, segons el reglament de B.T. MIE BT 009

apartat 1.2.2 :

Wt = n x P x 1,8

Sent:

Tindrem en compte també 100 vats adicionals per l’enllumenat del armari de

control, així dons el potència total serà de 3880 W.

Caiguda de tensió en la línia d’escomesa.

Aplicant la fórmula abans descrita obtenim que:

3880 x 7 x 100


68

∆ues% = = 0,021%. 56 x 16 x 3802

Com podem observar compleix la normativa ja que no supera 1%. Aquesta

caiguda de tensió s’haurà d’afegir a cada línea al calcular la seva.

Caiguda de tensió en la línia.

La caiguda de tensió a final de línia té de ser més petita del 3%. Per tant

calcularem la caiguda de tensió en els punts A, B, i C segons observem en el següent

esquema.

20m 24m 24m 24m 24m 24m 24m 24m 24m A

12,5m 25m 25m C 12,5m 25m B

Per realitzar el càlcul utilitzarem la següent expresió de moments elèctrics.

100 x ∑ Li x Pi∆u% =

K x S x V2

Sent:

Li = longitud acomulada fins al receptor i.

Pi = potència del receptor i.

Caiguda de tensió en el final de línia en el punt A.

100[150.(20+24)+450.56+150.(68+92+116+140)+152.300+150.(164+188+212)]

∆u% A = = 0,33% 56 x 6 x 3802

Em de sumar a l’obtinguda, la caiguda d’escomesa.

∆u% Atot = ∆u%es + ∆u%A = 0,021 + 0,33 = 0,351 %.

Com podem veure es compleix la normativa ja que el valor obtingut es menor el

3%.

c.b


69

Caiguda de tensió en el final de línia en el punt B.

100[150.(20+24)+450.56+150.(68+92+116+140)+152.450+150.(164,5+189,5)]

∆u% A = = 0,26% 56 x 6 x 3802


∆u% Btot = ∆u%es + ∆u%B = 0,021 + 0,26 = 0,281 %.


3%.

Caiguda de tensió en el final de línia en el punt C.

100[150.(20+24)+1350.56+150.(68,5+93,5+118,5)]

∆u% A = = 0,11% 56 x 6 x 3802


∆u% Ctot = ∆u%es + ∆u%C = 0,021 + 0,11 = 0,129 %.


3%.

6.2.2.- Càlculs de la secció dels conductors segons intensitat màxima .

El càlcul el realitzarem tenint en compte la MIE BT 007. Calcularem

l’intensitat de la línia mitjançant l’expresió següent:

P


70

I = √3 x V x cosϕ

Considerarem un factor de potència de 0,9 ja que les llumeneres incorporen

condensadors per la millora d’aquest.

Intensitat línia d’escomesa.

3880I = = 6,55 A √3 x 380 x 0,9

Intensitat de la línia.

14 x 150 x 1,8I = = 6,38A √3 x 380 x 0,9

Segons la MIE BT 007 apartat 4.3, per un cable o tem instal’lat dins d’un tub

directament enterrat, el factor de correcció de l’intensitat máxima admisible serà de

0,8.

Aplicant el factor de correcció, a l’ intensitat abans trovada, obtindrem

l’intensitat màxima real de la línia.

I = 6,38 / 0,8 = 7,97 A

6.2.3.- Seccions escollides.

Segons la MIE BT 009, la secció dels conductors no serà inferior a 6mm 2. Per la

línia escollirem una secció de 6mm2 ja que obserbem que en quan a caiguda de tensió

es correcte i en quan al límit tèrmic es de 56 A, molt superior a les intensitats

calculades.

6.2.4.-Cálcul de les preses a terra.


71

D’acord amb la MI BT 009 ap.2.5, totes les columnes estaran unides a terra, de

manera que la seva resistència òhmica no pugui donar tensions de contacte perilloses

per les persones.

A més de les conexions a terra s’ha previst instal’lar un interruptor diferencial

amb una sensibilitat de 0,03 A. D’aquesta manera la resistència a terra no podrà ser

superior a:

R = 24 / 0,03 = 800 Ω.

Amb el diferencial instal’lat i agafant el cas més desfavorable, el que tracte d’un

lloc humit, la resistència total del circuit de terres ha de ser més petita de 800 Ω.

D’acord amb la MIE BT 039 ap. 7 taula 1, després de realitzar l’estudi del

terreny, la resistivitat mitja es de 110 Ωm, ja que els electrodes a utilitzar seran piques

verticals de 2 metres de llargada, aplicarem la fórmula de la MIE BT 039 ap. 7 taula

11, amb la qual obtenim la resistència a terra per pica.

R = ρ / L

Sent:

ρ = resistivitat del terreny en ohms.

L = longitud de la pica en metres.

Substituint:

R = 110 / 2 = 55 Ω.

Obtenim una quantitat inferior a la resistència màxima permesa. Tenint en

compte que totes les piques estaran unides entre elles i que el nombre total de piques

serà de 14, la resistència de terres serà més petita que l’obtinguda per el càlcul.


72

La conexió de les diferents piques entre elles i entre les piques i les columnes es

realizarà amb cable de coure de 35mm 2 de secció.

A 19 de Septembre de 2002, TarragonaIngenier Tècnic Elèctric



73



PLÀNOLS


E.T.I. ELECTRICITAT

SETEMBRE 2002

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Plànols

ÍNDEX

1.-SITUACIO 1

2.-EMPLAÇAMENT 2

3.-PLANTA LÍNIA DE MITJA 3

4.-PERFIKL LÍNIA AÈREA DE M.T. 4

5.-CASTILLET DERIVACIÓ 5

6.-CASTILLET ALINEACIÓ 6

7.-PLANTA LINIES B.T. 7

8.-DETALLS RASES 8

9.-MONTATGE EMPOTRAT C.G.P. 9

10.-C.T. PF-203/303 10

11.-CONEXIONS TRAFO 11

12.-CEL’LES TRAFO 12

13.-PRESES A TERRA C.T. 13

14.-CONEXONS QUADRE B.T. 14

15.-DETALLS ENLLUMENAT PÚBLIC 15

16.-ARMARI COMANDAMENT E.P. 16

17.-ESQUEMA UNIFILAR E.P. 17



PRESSUPOST


E.T.I. ELECTRICITAT

SETEMBRE 2002

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Pressupost

ÍNDEX

QUADRE DE PREUS 1

1.0.-LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓ 1

2.0.-LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ 1

3.0.-CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 3

4.0.-LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ B.T. 5

5.0.-ENLLUMENAT PÚBLIC 6

AMIDAMENTS 8



3.0.-CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 10



APLICACIÓ DE PREUS 19



3.0.-CENTRE DE TRANSFORMACIO 21



RESUM DEL PRESSUPOST 27

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLAS Quadre de Preus.

1.0.-LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓ.

Partida Unitats Descripció Preu

1.1 U Castillet metàl’lic galvanitzat, amb montatje zero de 16m d’alturai 2000 kgs d’esforç amb creuetes. 554,22

1.2 U Castillet metàlic galvanitzat, amb montatge tresbolillo de 16md’altura i 500 kgs d’esforç amb creuetes. 717,08

1.3 U Seccionador tripolar intemperie, amb dispositiu de posta a terra imontatge vertical, 30/36 kV,400A 830,60

1.4 U Comandament mecànic dàccionament manual 21,64

1.5 U Base fusible unipolar, amb montatge vertical per exterior 108,66

1.6 U Cartutxo fusible A.P.R. exterior de 32 A i 36 kV 43,27

1.7 U Unitat de presa a terra composta per barilla de coure de 2m i 18mm2 més abrazadera 12,02

1.8 kgs Conductor de coure nu de 50 mm2 3,91

1.9 U Joc de cadenes d’amarre amb tres aïlladors 12,69

1.10 kgs Cable de Al-Ac LA-30 de 31,1 mm2 3,61

1.11 U Placa d’identificació de perill 2,40

1.12 U Conjunt de ferratges per la subjecció de les autovàlvules iterminals 23,16

1.13 U Conjunt de ferratges per la subjecció de les autovàlvules iterminals 199.6

2.0.-LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ

2.1 m Rasa 1 circuït M.T.apertura a máquina i a ma en terra ambprotecció de sorra. Compren l’opertura i demoloció de 1m de rasade 0,40m x 0,90m, vallat i tapat amb la retirada de terres sobrants 7,12


2.2 m Rasa 1 circuït M.T. apertura a màquina i a ma en terra ambprotecció de tubular formigonat. Compren l’apertura i demolicióde 1m de rasa de 0,40m x 1,10m vallat i tapat amb la retirada deles terres sobrants. 22,72


2.3 m Subministre i colocació de sorra per restabliment de rasa fins 10cm per sobre de la generatriu del tub 0,45

2.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cmd’espesor, donant l’humitat necessaria a les terres per obtenir unacompactació igual o superior al 95% 8,96

2.5 U Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cableunipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Consta de disposardels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina ambgrua situant-la sobre un eix que faciliti el seu desenrrotllament.Inclou subministre i colocació d’abraçadera de forma que lesfases de un mateix circuit quedin unides en l’interior de la rasa 15,33

2.6 m Subministre, distribució i colocació de cinta PE de senyalitzacióde cables subterranis en l’interior de la rasa 0,66

2.7 m Subministre, distribució i colocació en rasa de 1 m línial deplaques de PE per protecció d’un circuit de cable subterrani. Lesplaques haniran ensamblades entre si en sentit longitudinalutilitzant-se plaques de 1 m de longitud per trams rectes i de 0,5pels curvats 2,25

2.8 m Subministre, distribució, colocació i ensamblatje de tubs de PEde 160 mm de diàmetre en rasa per cables de MT. EN el cas quealgun tub no sigui ocupat serà sellat en els extems per ciment. 5.65

2.9 U Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal`lacionsrealitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100 m de cable).. 910,53

2.10 U Acabat interior termorretràctil per cable unipolar sec de secció1x240 mm2 Al i terminacions 36 kV del tipus endollable i modelM-400LR de ELASTIMOLD. Inclou montatge, ma d’obra ielements auxiliars. 295,40

2.11 U Assaig tripolar de l’estesa per la comprovació del circuit 3x1x24018/36 kV i el seu perfecte estat després de l’estesa. 460,01



3.0.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

3.1 m3 Terraplanat i picotatge per coronació de terraplè amb materialseleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, ambcompactació del 95%. 3,43

3.2 m2 Malla electrosoldada de filferros coarrugats d’acer AEH 500Tde límit alàstic 5100 kP/cm2, per l’armadura de lloses de 15 x15cm de 6 mm de diàmetre 2.46

3.3 m2 Formigó, per lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitudmáxima del granulat 20 mm, volcat amb cubeta 72,12

3.4 m3 Llit de sorra per ET prefabricada colocada 18,48

3.5 U Edifici de transformació PF-203/303. Envollcament prefabricatde formigó, que inclou l’edifici, portes d’eccés, portes de trafo,reixes de ventilació, canalitzacions per cables , ferratgesinteriors propis del seu us i transport, montatge i accessoris 7910,36

3.6 U CGM-CML interruptor seccionador. Cel’la amb envolcallmetàlic, prefabricat per ORMAZABAL, formada per un módulde tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A de mides420x 850x1800 mm. Amb mando del tipus B. Inclou elmontatge, la ma d’obra i els elements auxiliars. 3518,34

3.7 U Cel’la CGM-CMP-F Protecció fusibles. Cel’la amb envolcallmetàlic, prefabricada per ORMAZABAL, formada per unmòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A i demides 420x850x1800mm. Amb mando del tipus B. Incloumuntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 391,38

3.8 U Cables de MT 18/36 kV del tipus DHV, unipolars, ambaïllament de etilè-propilè i pantalla amb sorona, sense armadurai amb cuberta de PVC, amb conductors de secció i amterial1x150 Al utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kVdel tipus endollable i modèl M-400LR de ELASTIMOLD.Iclouel montatge, la ma d’obra i elements auxiliars. 1910,54

3.10 U Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accesibleen el secundari, de potencia 630kVA i refrigeració natural d’oli,de tensió primaria 25kV i tensió secundària 380-220V, grup deconexió Dyn 11, tensio de curtcircuit 6% i regulació primària de+ - 2,5%. Inclou el montatge, la ma d’obra i elements auxiliars. 7411,37



3.11 U Quadre de baixa tensió AC-4, amb quatre sortides amb fusiblesen base tipus ITV, marca ORMAZABAL. Inclou montatge, mad’obra i elements auxiliars. 294,20

3.12 U Joc de cables per pont de BT, de secció 1x240mm2 AL d’etilè-propilè sense armadura.Inclou ma d’obra, montatge i accessoris. 466.90

3.13 U Terra de protecció del transformado. Instal’lació de presa a terrade protecció degudament montada i conectada utilitzantconductor nu de CU amb les següents caracterítiques, geometriad’anell rectangular, profunditat 0,5m sense piques, dedimensions 8 x 3 m. 991,73

3.14 U Terres de servei o neutre del trafo. Instal’lació exteriorrealitzada amb CU aïllat amb el mateix tipus de materials queles terres de protecció 685,42

3.15 U Instal’lació interior de la terra de protecció en l’edifici detransformació, amb el conductor de cu nu grapat en paret iconectat a les cel’les i demés aparamenta de l’edifici, així com auna caixa general de terres de protecció segons les normes de lacia. 568,73

3.16 U Instal’lació interior de terres de servei en CT, amb el conductorCU aïllat grapat en la paret i conectat al neutre de BT, així coma una caixa general de terres de servei segons normes cia. 567,73

2.17 U Piqueta de conexió a terra d’hacer recoberta de coure de 2 m lelongitud i 17,3 mm de diametre, estandar i clavada a terra.Inclou els conectors per la conexió a la red de terres. 27,05

2.18 U Reixa metál’lica per defensa del transformador, amb un panyoenclavat amb la cel’la de protecció corresponent. Incloumontatge, ma d’obra i elements auxiliars. 233,46

3.19 U Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat perrealitzar les maniobres i revisions necessaries de les cel’les deMT i equip autónum d’enllumenat d’emergència i senyalitzaciódel local. Inclou montatge, ma d’obra i elements auxiliars. 160,59

3.20 U Equip d’operació, maniobra i seguretat per permetre larealització de les maniobres amb aïllament suficient per protegiral personal durant l’execució de les maniobres i operacions demantenimen. Inclou ma d’obra, montatge i elements auxiliars. 99,35



3.21 U Plaques de senyalització i perill formades per senyal CT i placasenyalització trafo. Inclou montatge, ma d’obra i elementsauxiliars. 8,53

3.22 U Piqueta de conexió a terra d’acer recuberta de coure, de 2m delong i 17,3 mm de diàm, clavada a terra. Inclou conectors 27,05

4.0.-LÍNIES DISTRIBUCIÓ DE BAIXA TENSIÓ.

4.1 m Rasa 1C BT amb opertura a màquina i a ma en terra ambprotecció de sorra. Inclou la apertura i demoloció de 1m de rasade 0,40mx0,70m, vallat i tapar amb le retirada de terres sobrants 12,71

4.2 m Rasa de 2 circuits BT amb opertura a ma i a màquina en terraamb protecció de sorra. Inclou l’opertura i domolició de 1m derasa de 0,4m x 0,7m, vallat i tapat amb retirada de terressobrants. 14,72

4.3 m Rasa de 3 circuits BT amb opertura a ma i a màquina en terraamb prrotecció de sorra. Inclou l’opertura i demolició de 1m derasa de 0,6m x 0,7 m, vallat i tapat amb la retirada de terressobrants. 15,69



4.6 m Rasa de 5 circuits BT apertura a màquina en terra amb porteccióde tubulars formigonats. Compren l’opertura i demoloció de 1mde rasa de 0,7m x 0,9m, vallat i tapat amb la retirada de terressobrants, 30,09

4.7 m Rasa de 3 circuits BT apertura a màquina en terra amb porteccióde tubulars formigonats. Compren l’opertura i demoloció de 1mde rasa de 0,7m x 0,9m, vallat i tapat amb la retirada de terressobrants, 28,49



4.8 m Subministre i colocació de sorra per restabliment de rasa fins a10 cm per sobre de la mitjatriu del tub. 0,45

4.9 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cmd’espessor, donant l’umitat necessària a les terres per obteniruna compactació igual o superior al 95%. 8.96

4.10 m Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20m de un circuitamb conductor 3x1x240 +150 mm2 AL. Inclou disposar delsmitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina i lesbrides per ajuntar els concuctors d’una mateixa fase. 10,52

4.11 m Subministre, distribució, colocació i emnsemblatge de tubs dePE de 140 mm de diàmetre en rasa per cables de BT. Cas quealgun tub no sigui ocupat serà sellat pels extems amb ciment, demanera que s’asseguri lestanquietat 5.62

4.12 U Confeccionar plànols “AS BUILT” de les instal’lacionsrealitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100m). 910,53

4.13 U Terminal bimetàl’lic per cable subterrani BT superior a 3 x 95 +50 mm2. Inclou tallar el cable a mida, (tres fases mes el neutre),fer puntes, colocar terminla prensat, encintar i enbornar 12,62

4.14 U Piqueta de conexió a terra d’acer recuberta de coure, de 2000mm de longitud i de 17,3 mm de diàmetre, estandar i clavada aterra. Inclou els conectors per la conexió a la xarxa a terra. 27,05

4.15 U Fusibles cutxilla BT F CU 3/315 ETU-1254 ret. Incloul’instal’lació en caixes i quadres BT del CT 5,50

5.0.-ENLLUMENAT PÚBLIC

5.1 m Conductor de coure UNE v v 0,6/1kV V de 4 x 6 mm2

col’locat dins de tub. 2,22

5.2 m Conductor de coure UNE V V 0,6/1 kV de 2 x 2,5 mm2. 1,02

5.3 U Columna troncocónica galvanitzada de 9 metres d’alçad.Inclou transport, col’locació sobre la cimentació, anivellació,conexió al circuit d’alimentació i el de presa de terra 402,68



5.4 U Pica d’acer i coure de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud.Inclou soldadura i clavar-la a terra 22,24

5.5 m Conductor de coure un de 35 mm2 2,43

5.6 m Tub flex coarrugat PVC DN 100 mm, pressió 4 atmosferes I4,4 mm de gruix amb grau de protecció al xoc 7 i muntantscom a canalització soterrada. 1,56

5.7 U Fusibles de 63 A. Mida DIN 0 i tipus Gl, instal’lats abansdels comptadors. 1,26

5.8 U Equip de contatge activa i reactiva de 15 A d’intensitatnominal, amb instal’lació de rellotge horari que permetirealitzar el contatge en doble tarifa. 540,91

5.9 U Interruptor de control de potència de 4 pols i 15 Ad’intensitatnominal. Legrand DX 10 kA de poder de tall. 90,15

5.10 U Interruptor diferencial 4 pols, 40A i 0,03 A In. Legrand DX. 138,23

5.11 U Interruptor diferencial 2 pols 40A i 0,03S In. Legrand DV. 54,09

5.12 U Interruptor magnetotèrmic de 4 pols i 10 A d’intensitatnominal. Legrand DX 10kA 72,12

5.13 U Interruptor magnetotèrmic 2 pols i 5A d’intensitat nominal.Legrand DV 30,05

5.14 U Contactor de 4 pols i d’intencitat nominal 20A. Legrandreferència 04033. Bobina 230V. 102,17

5.15 U Contactor de 2 pols i d’intensitat nominal de 12A. Legrandreferència 04033. Bobina 230V. 60,01

5.16 U Armari metàl’lic tipus intempèrie 564,95

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Amidaments

8


Par Uni Descripció Nº uni. Llarg Amp. Alt Subtot Total

1.1 U Castillet metàl’lic galvanitzat, ambmontatje zero de 16m d’altura i2000 kgs d’esforç amb creuetes. 1 1 1

1.2 U Castillet metàl’lic galvanitzat, ambmontatge tresbolillo de 16md’altura i 500 kgs d’esforç ambcreuetes. 1 1 1

1.3 U Seccionador tripolar intemperie,amb dispositiu de posta a terra imontatge vertical, 30/36 kV,400A 1 1 1

1.4 U Comandament mecànicd’accionament manual 1 1 1

1.5 U Base fusible unipolar, ambmontatge vertical per exterior 3 3 3

1.6 U Cartutxo fusible A.P.R. exterior de32 A i 36 kV 3 3 3

1.7 U Unitat de presa a terra compostaper barilla de coure de 2m i 18mm2 més abrazadera 4 4 4

1.8 m Conductor de coure nu de 50 mm2 2 12,5 25 25

1.9 U Joc de cadenes d’amarre amb tresaïlladors 9 9 9

1.10 m Cable de Al-Ac LA-30 de 31,1mm2 3 205 615 615

1.11 U Placa d’identificació de perill 2 2 2

1.12 U Conjunt de ferratges per lasubjecció de les autovàlvules iterminals 3 3 3

1.13 U Conjunt de ferratges per lasubjecció de les autovàlvules iterminals 3 3 3


9

2.0.-LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ


2.1 m Rasa 1 circuït M.T.apertura amáquina i a ma en terra ambprotecció de sorra. Comprenl’opertura i demoloció de 1m derasa de 0,40m x 0,90m, vallat itapat amb la retirada de terressobrants 1 300 300 300

2.2 m Subministre i colocació de sorraper restabliment de rasa fins 10cm per sobre de la generatriudel tub 2 7 14 14

2.3 m Tapat de la rasa i compactat amàquina en capes de 15 cmd’espesor, donant l’humitatnecessàia a les terres per obteniruna compactació igual osuperior al 95% 1 286 286 286

2.4 m Subministre i estesa en rasa i entubulars fins 20 m de cableunipolar d’alumini 18/30 kV3x1x240 mm2. Consta dedisposar dels mitjans necessarisper l’estesa i descàrrega de labobina amb grua situant-lasobre un eix que faciliti el seudesenrrotllament. Inclousubministre i colocaciód’abraçadera de forma que lesfases de un mateix circuitquedin unides en l’interior de larasa 1 300 300 300

2.6 m Subministre, distribució icolocació de cinta PE desenyalització de cablessubterranis en l’interior de larasa 1 286 286 286


10


2.6 m Subministre, distribució icolocació en rasa de 1 m línialde plaques de PE per protecciód’un circuit de cable subterrani.Les plaques haniranensamblades entre si en sentitlongitudinal utilitzant-seplaques de 1 m de longitud pertrams rectes i de 0,5 per elscurvats 1 575 575 575

2.7 m Subministre, distribució,colocació i ensamblatje de tubsde PE de 160 mm de diàmetreen rasa per cables de MT. EN elcas que algun tub no siguiocupat serà sellat en els extemsper ciment. 2 7 14 14

2.8 U Confecció de plànols “ASBUILT” de les instal`lacionsrealitzades, entregat en papervegetal. (Entre 1 i 100 m decable).. 3 3 3

2.9 U Acabat interior termorretràctilper cable unipolar sec de secció1x240 mm2 Al i terminacions36 kV del tipus endollable imodèl M-400LR deELASTIMOLD. Incloumontatge, ma d’obra i elementsauxiliars. 6 6 6

2.10 U Assaig tripolar de l’estesa per lacomprovació del circuit3x1x240 18/36 kV i el seuperfecte estat després del’estesa. 1 1 1

3.0.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ


11


3.1 m3 Terraplanat i picotatge percoronació de terraplè ambmaterial seleccionat, amb capesde 25 cm,com a màxim, ambcompactació del 95%. 1 10 5 0,5 25 25

3.2 m2 Malla electrosoldada defilferros coarrugats d’acer AEH500T de límit alàstic 5100kP/cm2, per l’armadura delloses de 15 x15 cm de 6 mm dediàmetre 1 7,08 2,46 17,42 17,42

3.3 m2 Formigó, per lloses, H-200 deconsistència plàstica i amplitudmàxima del granulat 20 mm,volcat amb cubeta 1 7,24 2,62 18,97 18,97

3.4 m3 Llit de sorra per ETprefabricada colocada a sota de10 cm de gruix mínim 1 7,24 2,62 0,15 2,84 2,84

3.5 U Edifici de transformació PF-203/303. Envollcamentprefabricat de formigó. Incloul’edifici, portes d’entrada alcentre de transformació, portesd’accés al transformador, reixesde ventilació, canalitzacions percables , ferratges interiorspropis del seu us i transport,montatge i accessoris 1 1 1

3.6 U CGM-CML interruptorseccionador. Cel’la ambenvolcall metàl’ lic, prefabricatper ORMAZABAL, formadaper un mòdul de tensió nominal36kV e intensitat nominal 400A de mides 420x 850x1800mm. Amb mando del tipus B.Inclou el montatge, la mad’obra i els selements auxiliars. 1 1 1


12


3.7 U Cel’la CGM-CMP-F Protecciófusibles. Cel’la amb envolcallmetàlic, prefabricada perORMAZABAL, formada per unmòdul de tensió nominal 36kVe intensitat nominal 400 A i demides 420x850x1800mm. Ambmando del tipus B. Inclou elmontatge, la ma d’obra ielements auxiliars per la sevainstal’lació i funcionament. 2 2 2

3.8 U Cables de MT 18/36 kV deltipus DHV, unipolars, ambaï llament de etilè-propilè ipantalla amb sorona, sensearmadura i amb cuberta dePVC, amb conductors de secciói material 1x150 Al utilitzant 3de 6 m de longitud iterminacions 36 kV del tipusendollable i model M-400LR deELASTIMOLD.Iclou elmontatge, la ma d’obra ielements auxiliars. 2 2 2

3.9 U Transformador trifàsic reductorde tensió amb neutre accesibleen el secundari, de potència630kVA i refrigeració naturald’oli, de tensió primària 25kV itensió secundària 380-220V,grup de conexió Dyn 11, tensióde curtcircuit 6% i regulacióprimària de + - 2,5%. Inclou elmontatge, la ma d’obra ielements auxiliars. 2 2 2

3.10 U Quadre de baixa tensió AC-4,amb quatre sortides ambfusibles en base tipus ITV,marca ORMAZABAL. Incloumontatge, ma d’obra i elementsauxiliars. 4 4 4


13


3.11 U Joc de cables per pont de BT, desecció 1x240mm2 AL d’etilè-propilè sense armadura.Inclouma d’obra, montatge iaccessoris per el seu bonmontatge i funcionament. 12 12 12

3.12 U Terra de protecció deltransformado. Instalació depresa a terra de protecciódegudament montada iconectada utilitzant conductorun de CU amb les següentscaracterítiques, geometríad’anell rectangular, profunditat0,5m sense piques, dedimensions 8 x 3 m. 2 2 2

3.13 U Terres de servei o neutre deltrafo. Instal’lacio exteriorrealitzada amb CU aï llat amb elmateix tipus de materials queles terres de protecció 2 2 2

3.14 U Instal’lació interior de la terrade protecció en l’edifici detransformació, amb el conductorde cu un grapat en paret iconectat a les cel’les i demésaparamenta de l’edifici, aixícom a una caixa general deterres de protecció segons lesnormes de la companyiasubministradorra.. 1 1 1

3.15 U Instal’lació interior de terres deservei en CT, amb el conductorCU aï llat grapat en la paret iconectat al neutre de BT, aixícom a una caixa general deterres de servei segons normesd’obligat compliment de lacompanyia subministradora. 1 1 1


14


3.16 U Piqueta de conexió a terrad’hacer recoberta de coure de 2m le longitud i 17,3 mm dediàmetre, estandar i clavada aterra. Inclou els conectors per laconexió a la red de terres. 10 10 10

3.17 U Reixa metál’lica per defensa deltransformador, amb un panyoenclavat amb la cel’la deprotecció corresponent. Incloumontatge, ma d’obra i elementsauxiliars. 2 2 2

3.18 U Equip d’enllumenat que permetla suficient visibilitat perrealitzar les maniobres irevisions necessaries de lescel’les de MT i equip autónumd’enllumenat d’emergència Isenyalització del local. Incloumontatge, ma d’obra i elementsauxiliars 1 1 1

3.19 U Equip d’operació, maniobra iseguretat per permetre larealització de les maniobresamb aï llament suficient perprotegir al personal durantl’execució de les maniobres ioperacions de mantenimen.Inclou ma d’obra, montatge ielements auxiliars 1 1 1

3.20 U Plaques de senyalització i perillformades per senyal CT i placasenyalització trafo. Incloumontatge, ma d’obra i elementsauxiliars. 3 3 3

3.21 U Piqueta de conexió a terrad’acer recuberta de coure, de2m de long i 17,3 mm de diàm,clavada a terra. Inclou conectors 2 2 2


15

4.0.- LIÍNIES DE DISTRIBUCIÓ B.T.


4.1 m Rasa 1C BT amb opertura amàquina i a ma en terra ambprotecció de sorra. Inclou laapertura i demoloció de 1m derasa de 0,40mx0,70m, vallat itapar amb le retirada de terressobrants 80 80

4.2 m Rasa de 2 circuits BT ambopertura a ma i a màquina enterra amb protecció de sorra.Inclou l’opertura i domolició de1m de rasa de 0,4m x 0,7m,vallat i tapat amb retirada deterres sobrants. 35 35

4.3 m Rasa de 3 circuits BT ambopertura a ma i a màquina enterra amb prrotecció de sorra.Inclou l’opertura i demolició de1m de rasa de 0,6m x 0,7 m,vallat i tapat amb la retirada deterres sobrants. 1 40 40

4.4 m Rasa de 4 circuits BT ambopertura a ma i a màquina enterra amb prrotecció de sorra.Inclou l’opertura i demolició de1m de rasa de 0,6m x 0,7 m,vallat i tapat amb la retirada deterres sobrants. 1 100 100 100

4.5 m Rasa de 5 circuits BT ambopertura a ma i a màquina enterra amb prrotecció de sorra.Inclou l’opertura i demolició de1m de rasa de 0,6m x 0,7 m,vallat i tapat amb la retirada deterres sobrants desde lloc adeixelleria. 1 10 10 10


16


4.6 m Rasa de 5 circuits BT apertura amaquina en terra amb porteccióde tubulars formigonats.Compren l’opertura i demolocióde 1m de rasa de 0,7m x 0,9m,vallat i tapat amb la retirada deterres sobrants, 1 7 7 7

4.7 m Rasa de 3 circuits BT apertura amaquina en terra amb porteccióde tubulars formigonats.Compren l’opertura i de 1m derasa de 0,7mx0,9m,vallat i tapatamb la retirada de terres sobrats. 1 7 7 7

4.8 m Subministre i colocació de sorraper restabliment de rasa fins a10cm per sobre de la mitjatriudel tub. 300 300

4.9 m Tapat de la rasa i compactat amàquina en capes de 15 cmd’espessor, donant l’umitatnecessària a les terres perobtenir una compactació igual osuperior al 95%. 300 300

4.10 m Subministre i estesa en rasa i entubulars fins 20m de un circuitamb conductor 3x1x240 +150mm2 AL. Inclou disposar delsmitjans necessaris per l’estesa idescàrrega de la bobina i lesbrides per ajuntar els concuctorsd’una mateixa fase. 412 412

4.11 m Subministre, distribució,colocació i emnsemblatge detubs de PE de 140 mm dediàmetre en rasa per cables deBT. Cas que algun tub no siguiocupat serà sellat pels extemsamg ciment, de manera ques’asseguri lestancabilitat. 5 7 35 35


17


4.12 U Confeccionar plànols “ASBUILT” de les instalacionsrealitzades, entregat en papervegetal. (Entre 1 i 100m). 2 2 2

4.13 U Terminal bimetal`lic per cablesubterrani BT superior a 3 x 95+ 50 mm2. Inclou tallar el cablea mida, (tres fases mes elneutre), fer puntes, colocarterminal prensat, encintar ienbornar

36 36 36

4.14 U Piqueta de conexió a terrad’hacer recuberta de coure, de2000 mm de longitud i de 17,3mm de diàmetre, estandar iclavada a terra. Inclou elsconectors per la conexió a laxarxa a terra. 6 6 6

4.15 U Fusibles cutxilla BT F CU3/315 ETU-1254 ret. Incloul’instal’lació en caixes i quadresBT del CT 6 6 6

5.0.-ENLLUMENAT PÚBLIC.

5.1 m Conductor de coure UNE v v0,6/1kVVVV de 2 x 6 mm2

col’locat dins de tub. 2 265 530 530

5.2 m Conductor de coure UNE V V0,6/1 kV de 4 x 16 mm2. 2 10 20 20

5.3 U Columna troncocònicagalvanitzada de 9 metresd’alçad. Inclou transport,col’locació sobre la cimentació,anivellació, conexió al circuitd’alimentació i el de presa deterra 14 14 14


18


5.4 U Pica d’acer i coure de 14 mm dediàmetre i 2 m de longitud.Inclou soldadura i clavar-la aterra 14 14 14

5.5 m Conductor de coure un de 35mm2 14 28,5 399 399

5.6 m Tub flex coarrugat PVC DN100 mm, pressió 4 atmosferes I4,4 mm de gruix amb grau deprotecció al xoc 7 i muntantscom a canalització soterrada. 28 2 56 56

5.7 U Fusibles de 63 A. Mida DIN 0 itipus Gl, instal’lats abans delscomptadors. 3 3 3

5.8 U Equip de contatge activa ireactiva de 15 A d’intensitatnominal, amb instal’lació derellotge horari que permetirealitzar el contatge en dobletarifa. 1 1 1

5.9 U Interruptor de control depotència de 4 pols i 15 Ad’intensitat nominal. LegrandDX 10 kA de poder de tall. 1 1 1

5.10 U Interruptor diferencial 4 pols,40A i 0,03 A In. Legrand DX. 1 1 1

5.11 U Interruptor diferencial 2 pols40A i 0,03S In. Legrand DV. 2 2 2

5.12 U Interruptor magnetotèrmic de 4pols i 10 A d’intensitat nominal.Legrand DX 10kA 1 1 1

5.13 U Interruptor magnetotèrmic 2pols i 5A d’intensitat nominal.Legrand DV 2 2 2


19


5.14 U Contactor de 4 pols Id’intencitat nominal 20A.Legrand referència 04033.Bobina 230V. 1 1 1

5.15 U Contactor de 2 pols id’intensitat nominal de 12A.Legrand referència 04033.Bobina 230V. 2 2 2

5.16 U Armari metàl’lic tipusintemperie 1 1 1

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Aplicació de Preus

19


Par Uni Descripció Nº uni. Preu Total

1.1 U Castillet metàl’lic galvanitzat, amb montatje zerode 16m d’altura i 2000 kgs d’esforç amb creuetes. 1 554,22 554,22

1.2 U Castillet metàl’lic galvanitzat, amb montatgetresbolillo de 16m d’altura i 500 kgs d’esforç ambcreuetes. 1 717,8 717,8

1.3 U Seccionador tripolar intemperie, amb dispositiu deposta a terra i montatge vertical, 30/36 kV,400A 1 830,60 830,60

1.4 U Comandament mecànic d’accionament manual 1 21,64 21,64

1.5 U Base fusible unipolar, amb montatge vertical perexterior 3 108,66 325,98

1.6 U Cartutxo fusible A.P.R. exterior de 32 A i 36 kV 3 43,27 129,81

1.7 U Unitat de presa a terra composta per barilla decoure de 2m i 18 mm2 més abrazadera 4 12,2 48,80

1.8 m Conductor de coure nu de 50 mm2 25 3,91 97,75

1.9 U Joc de cadenes d’amarre amb tres aï lladors 9 12,69 114,21

1.10 m Cable de Al-Ac LA-30 de 31,1 mm2 615 3,61 2220,15

1.11 U Placa d’identificació de perill 2 2,40 4,80

1.12 U Conjunt de ferratges per la subjecció de lesautovàlvules i terminals 3 23,16 69,48

TOTAL CAPÍTOL 1 = 5235,24 Euros

2.0.-LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ.

2.1 m Rasa 1 circuï t M.T.apertura a máquina i a ma enterra amb protecció de sorra. Compren l’opertura idemoloció de 1m de rasa de 0,40m x 0,90m, vallati tapat amb la retirada de terres sobrants 300 7,12 2136,00


20


2.2 m Subministre i colocació de sorra per restablimentde rasa fins 10 cm per sobre de la generatriu deltub 14 0,45 6,30

2.3 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de15 cm d’espesor, donant l’humitat necessària a lesterres per obtenir una compactació igual o superioral 95% 286 8,96 2562,56

2.4 m Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 mde cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240mm2. Consta de disposar dels mitjans necessarisper l’estesa i descàrrega de la bobina amb gruasituant-la sobre un eix que faciliti el seudesenrrotllament. Inclou subministre i colocaciód’abraçadera de forma que les fases de un mateixcircuit quedin unides en l’interior de la rasa 300 15,33 4599,00

2.5 m Subministre, distribució i colocació de cinta PE desenyalització de cables subterranis en l’interior dela rasa 286 0,66 188,76

2.6 m Subministre, distribució i colocació en rasa de 1 mlínial de plaques de PE per protecció d’un circuitde cable subterrani. Les plaques haniranensamblades entre si en sentit longitudinalutilitzant-se plaques de 1 m de longitud per tramsrectes i de 0,5 per els curvats 575 2,25 1293,75

2.7 m Subministre, distribució, colocació i ensamblatjede tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa percables de MT. EN el cas que algun tub no siguiocupat serà sellat en els extems per ciment. 14 5,65 79,10

2.8 U Confecció de plànols “AS BUILT” de lesinstal’lacions realitzades, entregat en paper vegetal.(Entre 1 i 100 m de cable).. 3 910,53 2731,59

2.9 U Acabat interior termorretràctil per cable unipolarsec de secció 1x240 mm2 Al i terminacions 36 kVdel tipus endollable i modèl M-400LR deELASTIMOLD. Inclou montatge, ma d’obra ielements auxiliars. 6 295,40 1772,40


21


2.10 U Assaig tripolar de l’estesa per la comprovació delcircuit 3x1x240 18/36 kV i el seu perfecte estatdesprés de l’estesa. 1 460,01 460,01


3.0.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

3.1 m3 Terraplanat i picotatge per coronació de terraplèamb material seleccionat, amb capes de 25 cm,coma màxim, amb compactació del 95% per repòs deE.T.. 25 3,43 85,75

3.2 m2 Malla electrosoldada de filferros coarrugats d’acerAEH 500T de límit alàstic 5100 kP/cm2, perl’armadura de lloses de 15 x15 cm de 6 mm dediàmetre 17,42 2,46 42,85

3.3 m2 Formigó, per lloses, H-200 de consistència plàsticai amplitud màxima del granulat 20 mm, volcat ambcubeta 18,97 72,12 1368,12

3.4 m3 Llit de sorra, per Estació Transformadoraprefabricada, colocada a sota de 10 cm de gruixmínim 2,84 18,48 52,48

3.5 U Edifici de transformació PF-203/303.Envollcament prefabricat de formigó. Incloul’edifici, portes d’entrada al centre detransformació, portes d’accés al transformador,reixes de ventilació, canalitzacions per cables ,ferratges interiors propis del seu us i transport,montatge i accessoris per garantir el seu bonfuncionament 1 7910,36 7910,36

3.6 U CGM-CML interruptor seccionador. Cel’la ambenvolcall metàl’ lic, prefabricat per ORMAZABAL,formada per un mòdul de tensió nominal 36kV eintensitat nominal 400 A de mides 420x 850x1800mm. Amb mando del tipus B. Inclou el montatge,la ma d’obra i els selements auxiliars per garantirel sep bon funcionament . 1 3518,34 3518,34


22


3.7 U Cel’la CGM-CMP-F Protecció fusibles. Cel’la ambenvolcall metàl’lic, prefabricada perORMAZABAL, formada per un mòdul de tensiónominal 36kV e intensitat nominal 400 A i demides 420x850x1800mm. Amb mando del tipus B.Inclou el montatge, la ma d’obra i elementsauxiliars per la seva instal’lació i funcionament. 2 3910,38 7820,76

3.8 U Cables de MT 18/36 kV del tipus DHV, unipolars,amb aï llament de etilè-propilè i pantalla ambsorona, sense armadura i amb cuberta de PVC, ambconductors de secció i material 1x150 Al utilitzant3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipusendollable i model M-400LR deELASTIMOLD.Iclou el montatge, la ma d’obra ielements auxiliars. 2 1910,54 3821,08

3.9 U Transformador trifàsic reductor de tensió ambneutre accessible en el secundari, de potència630kVA i refrigeració natural d’oli, de tensióprimària 25kV i tensió secundària 380-220V, grupde conexió Dyn 11, tensio de curtcircuit 6% iregulacio primària de + - 2,5%. Inclou el montatge,la ma d’obra i elements auxiliars per garantir el seubon funcionament. 2 7411,37 14822,74

3.10 U Quadre de baixa tensió AC-4, amb quatre sortidesamb fusibles en base tipus ITV, marcaORMAZABAL. Inclou montatge, ma d’obra ielements auxiliars per garantir el correctefuncionament. 4 294,20 1176,80

3.11 U Joc de cables per pont de BT, de secció 1x240mm2

AL d’etilè-propilè sense armadura.Inclou mad’obra, montatge i accessoris per el seu bonmontatge i funcionament. 12 466,90 5602,80

3.12 U Terra de protecció del transformado. Instal’lació depresa a terra de protecció degudament montada iconectada utilitzant conductor un de CU amb lessegüents caracterítiques, geometría d’anellrectangular, profunditat 0,5m sense piques, dedimensions 8 x 3 m. 2 991,73 1983,46


23


3.13 U Terres de servei o neutre del trafo. Instal’lacióexterior realitzada amb CU aï llat amb el mateixtipus de materials que les terres de protecció 2 685,42 1370,84

3.14 U Instal’lació interior de la terra de protecció enl’edifici de transformació, amb el conductor de cuun grapat en paret i conectat a les cel’les i demésaparamenta de l’edifici, així com a una caixageneral de terres de protecció segons les normes dela companyia subministradorra.. 1 568,73 568,73

3.15 U Instal’lació interior de terres de servei en CT, ambel conductor CU aï llat grapat en la paret i conectatal neutre de BT, així com a una caixa general deterres de servei segons normes d’obligatcompliment de la companyia subministradora. 1 567,73 567,73

3.16 U Piqueta de conexió a terra d’hacer recoberta decoure de 2 m le longitud i 17,3 mm de diàmetre,estandar i clavada a terra. Inclou els conectors perla conexió a la red de terres. 10 27,05 270,50

3.17 U Reixa metál’lica per defensa del transformador,amb un panyo enclavat amb la cel’la de protecciócorresponent. Inclou montatge, ma d’obra ielements auxiliars. 2 233,46 466,92

3.18 U Equip d’enllumenat que permet la suficientvisibilitat per realitzar les maniobres i revisionsnecessaries de les cel’les de MT i equip autònumd’enllumenat d’emergència I senyalització dellocal. Inclou montatge, ma d’obra i elementsauxiliars 1 160,59 160,59

3.19 U Equip d’operació, maniobra i seguretat perpermetre la realització de les maniobres ambaï llament suficient per protegir al personal durantl’execució de les maniobres i operacions demantenimen. Inclou ma d’obra, montatge ielements auxiliars 1 99,35 99,35

3.20 U Plaques de senyalització i perill formades persenyal CT i placa senyalització trafo. Incloumontatge, ma d’obra i elements auxiliars. 3 8,53 25,59


24


3.21 U Piqueta de conexió a terra d’acer recuberta decoure, de 2m de long i 17,3 mm de diàm, clavadaa terra. Inclou conectors 2 27,05 54,10


4.0.- LIÍNIES DE DISTRIBUCIÓ B.T.

4.1 m Rasa 1C BT amb opertura a màquina i a ma enterra amb protecció de sorra. Inclou la apertura idemoloció de 1m de rasa de 0,40mx0,70m, vallat itapar amb le retirada de terres sobrants 80 12,71 1016,80

4.2 m Rasa de 2 circuits BT amb oopertura a ma i amàquina en terra amb protecció de sorra. Incloul’opertura i domolició de 1m de rasa de 0,4m x0,7m, vallat i tapat amb retirada de terres sobrants. 35 14,72 515,20

4.3 m Rasa de 3 circuits BT amb opertura a ma i amàquina en terra amb prrotecció de sorra. Incloul’opertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,7m, vallat i tapat amb la retirada de terres sobrants. 40 15,69 627,60

4.4 m Rasa de 4 circuits BT amb opertura a ma i amàquina en terra amb protecció de sorra. Incloul’opertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,7m, vallat i tapat amb la retirada de terres sobrants. 100 16,03 1603,00

4.5 m Rasa de 5 circuits BT amb opertura a ma i amàquina en terra amb protecció de sorra. Incloul’opertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,7m, vallat i tapat amb la retirada de terres sobrantsdesde lloc a deixelleria. 10 16,70 1670,00

4.6 m Rasa de 5 circuits BT apertura a màquina 1 a ma enterra amb portecció de T.H.. Compren l’opertura idemoloció de 1m de rasa de 0,7m x 0,9m, vallat itapat amb la retirada de terres sobrants, 7 30,09 210,63

4.7 m Rasa de 3 circuits BT apertura a maquina en terraamb portecció de tubulars formigonats. Comprenl’opertura i de 1m de rasa de 0,7mx0,9m,vallat itapat amb la retirada de terres sobrats. 7 28,49 199,43


25


4.8 m Subministre i colocació de sorra per restablimentde rasa fins a 10cm per sobre de la mitjatriu deltub. 300 0,45 135,00

4.9 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de15cm d’espessor, donant l’umitat necessària a lesterres per obtenir una compactació ≥ al 95%. 300 8,96 2688,00

4.10 m Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20mde un circuit amb conductor 3x1x240 +150 mm2

AL. Inclou disposar dels mitjans necessaris perl’estesa i descàrrega de la bobina i les brides perajuntar els concuctors d’una mateixa fase. 412 10,52 4334,24

4.11 m Subministre, distribució, colocació i emnsemblatgede tubs de PE de 140 mm de diàmetre en rasa percables de BT. Cas que algun tub no sigui ocupatserà sellat pels extems amb ciment, de manera ques’asseguri lestancabilitat. 35 5,62 196,70

4.12 U Confeccionar plànols “AS BUILT” de lesinstal’lacions realitzades, entregat en paper vegetal.(Entre 1 i 100m). 2 910,53 1821.06

4.13 U Terminal bimetàl’lic per cable sbterrani BTsuperior a 3x95+50mm2. Inclou tallar el cable amida, (3F+N), fer puntes, colocar terminal prensat,encintar i enbornar 36 12,62 454,32

4.14 U Piqueta de conexió a terra d’hacer recuberta decoure, de 2000 mm de longitud i de 17,3 mm dediàmetre, estandar i clavada a terra. Inclou elsconectors per la conexió a la xarxa a terra. 6 27,05 162,30

4.15 U Fusibles cutxilla BT F CU 3/315 ETU-1254 ret.Inclou l’instal’lació en caixes i quadres BT del CT 6 5,50 33,00


5.0.-ENLLUMENAT PÚBLIC.

5.1 m Conductor de coure UNE v v 0,6/1kV V de 2 x 6mm2 col’locat dins de tub. 265 1,02 270,30


26


5.2 m Conductor de coure UNE V V 0,6/1 kV de 4 x 16mm2. 20 2,22 44,4

5.3 U Columna troncocònica galvanitzada de 9 metresd’alçad. Inclou transport, col’locació sobre lacimentació, anivellació, conexió al circuitd’alimentació i el de presa de terra 14 402,68 5637,52

5.4 U Pica d’acer i coure de 14 mm de diàmetre i 2 m delongitud. Inclou soldadura i clavar-la a terra 14 22,24 311,36

5.5 m Conductor de coure un de 35 mm2 399 2,43 969,57

5.6 m Tub flex coarrugat PVC DN 100 mm, pressió 4atmosferes I 4,4 mm de gruix amb grau deprotecció al xoc 7 i muntants com a canalitzaciósoterrada. 56 1,56 87,36

5.7 U Fusibles de 63 A. Mida DIN 0 i tipus Gl, instal’latsabans dels comptadors. 3 1,26 3,78

5.8 U Equip de contatge activa i reactiva de 15 Ad’intensitat nominal, amb instal’lació de rellotgehorari que permeti realitzar el contatge en dobletarifa. 1 540,91 540,91

5.9 U Interruptor de control de potència de 4 pols i 15 Ad’intensitat nominal. Legrand DX 10 kA de poderde tall. 1 90,15 90,15

5.10 U Interruptor diferencial 4 pols, 40A i 0,03 A In.Legrand DX. 1 138,23 138,23

5.11 U Interruptor diferencial 2 pols 40A i 0,03S In.Legrand DV. 2 54,09 108,18

5.12 U Interruptor magnetotèrmic de 4 pols i 10 Ad’intensitat nominal. Legrand DX 10kA 1 72,12 72,12

5.13 U Interruptor magnetotèrmic 2 pols i 5A d’intensitatnominal. Legrand DV 2 30,05 60,10

5.14 U Contactor de 4 pols i d’intencitat nominal 20A.Legrand referencia 04033. Bobina 230V. 1 102,17 102,17


27


5.15 U Contactor de 2 pols i d’intensitat nominal de 12ª .Legrand referència 04033. Bobina 230V. 2 60,01 120,02

5.16 U Armari metàl’lic tipus intempèrie 1 564,95 564,95


6.0.-RESUM DEL PRESSUPOST.

El presupost del projecte de l’Electrificació e Il’luminació del Polígon IndustrialGIBELLÀS ascendèix a la quantitat total de:

CAPÍTOL 1: 5.235,24 Euros





PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL (PEM): 97.643,00 Euros

Gastos generals (13%): 12.693,59 Euros

Benefici Industrial (6%): 5.858,58 Euros

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRATA: 116.195,17 Euros

IVA (16%): 18.591,23 Euros

PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓN: 134.786,40 Euros





PLEC DE CONDICIONS


E.T.I. ELECTRICITAT

SETEMBRE 2002

Electrificació e il’luminació del polígon industrial GIBELLÀS Plec de Condicions

ÍNDEX

1.0.-PLEC DE CONDICIONS GENERAL 1

1.1.-CONDICIONS GENERALS 1

1.2.-REGLAMENTS I NORMES 1

1.3.-MATERIALS 1

1.4.-EXECUCIÓ DE LES OBRES 1

1.5.-INTERPRETACIÓ I DESEMBOLUPAMENT DEL PROJECTE 2

1.6.-OBRES COMPLEMENTÀRIES 3

1.7.-MEDICIONS 3

1.8.-OBRA DEFECTUOSA 3

1.9.-MITJANS AUXILIARS 3

1.10.-CONSERVACIÓ DE LES OBRES 3

1.11.-RECEPCIÓ DE LES OBRES 4

1.12.-CONTRACTACIÓ DE L’EMPRESA 4

1.13.-FIANÇA 4

2.0.-PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES 5

2.1.-ABONO DE L’OBRA 5

2.2.-PREUS 5

2.3.-REVISIÓ DE PREUS 5

2.4.-PENALITZACIONS 5

2.5.-CONTRACTE 6

2.6.-RESPONSABILITAT 6

2.7.-RESCISIÓ DEL CONTRACTE 6

2.8.-LIQUIDACIÓ EN CAS DE RESCISSIÓ 7

3.0.-PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES 7

3.1.-NORMES A SEGUIR 7

3.2.-PERSONAL 7

3.3.-RECONEIXEMENTS 8

3.4.-ASSAJOS 8

3.5.-APARAMENTA 8

3.6.-VARIS 9

4.0.-PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS 9

4.1.-MOVIMENTS DE TERRES 9

4.2.-NETEJA DE TERRENY 10

4.3.-EXPLANACIONS,DESMUNTS I BUIXARDATS 11


4.4.-REPLENS I TERRAPLENS 13

4.5.-EXCAVACIÓ DE RASES 14

4.6.-TRANSPORT DE TERRES A L’ABOCADOR 15

4.7.-REPLANTEIG DEFINITIU 15

4.8.-FONAMENTS, ACERS I ENMACATS 15

4.9.-ACERS 16

4.10.-MALLES, ELECTROSOLDADURES D’ACER ESPECIAL 17

4.11.-ENMACATS 17

4.12.-SABATES 17

4.13.-LLOSES 18

4.14.-ESTRUCTURES DE FORMIGÓ 18

4.15.-ESTRUCTURES METÀL’LIQUES 22

4.16.-RAM DE PALETA 22

4.17.-PAVIMENTS. ENRAJOLATS 25

4.18.-PINTURA I ESTOCATS 25

4.19.-UNITATS D’OBRA CIVIL 26

5.0.-PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ELÈCTRIQUES 27

5.1.-EQUIPS ELÈCTRICS 27

5.2.-QUADRES ELÈCTRICS 29

5.3.-ENLLUMENAT 30

5.4.-RED DE PRESES A TERRA 31

5.5.-LÀMPEDES DE SENYALITZACIÓ 32


1

1.0. – PLEC DE CONDICIONS GENERALS

1.1.- Condicions generals.

El present plec de condicions té com objecte definir al Contratista l’objectiu del

treball i l’execució cualitativa del mateix.

El treball elèctric consistirà en l’instal’lació elèctrica comple ta per força,enllumenat i terra.

L’objectiu del treball del Contratista inclou el diseny i preparació de tots els

plànols, diagrames, especificacions, llistes de material i requisits per l’adquisició e

instal’lacio del treball.

1.2.-Reglaments i normes.

Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades en elsReglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquests tipudd’instal’lacions, tant en àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com, totes lesaltres que s’estableixin en la Memòria Descriptiva del mateix.

S’adaptaran, a més a més, a les presents condicions particulars quecomplementaran les indicades per els Reglaments i Normes anomenades.

1.3.-Materials.

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Cumpliran lesespecificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normestècniques generals, i a més a més en les de la Companyia Distribuidora d’Energia, peraquest tipus de materials.

Tota especificació o característica de materials que figurin en un sol delsdocuments del Projecte, encara sense figurar en els altres és igualment obligatòria.

En el cas d’existir contadicció u omisió en els documents del projecte, elContratista obtindrà l’obligació de manifestar-ho al Tècnic Director de l’obra, quidecidirà sobre el particular. En cap cas podrà substituir la falta derectament, sensel’autorització expresa.

Una vagada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, elContratista presentarà al Tècnic Director catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia


2

o de homologació dels materials que s’utilitzaran. No podrà utilitzar-se materials queno hagin sigut acceptats per el Tècnic Director.

1.4.-Execució de les obres.

Començament:

El contratista donarà l’inici de l’obra en el plas que figuri en el contracteestablert amb la Propietat, o en el seu defecte en els quinze dies de l’adjudicaciódefinitiva o de la firma del contracte.

El Contratista estarà obligat a notificar per escrit o personalme nt en formadirecta el Tècnic Director la data de començament dels treballs.

Plas d’execució:

L’obra s’exacutarà en el plas que s’estipuli en el contracte subscrit amb l aPropietat o en el seu defecte, en el que figuri en les condicions del present plec.

Quan el Contratista, doni l’acord, amb algun dels extrems continguts en elpresent Plec de Condicions, o be en el contracte establet amb la Propietat, soliciti unainspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per lamateixa, vindrà obligat a tenir preparada, per l’anomenada inspecció, una quantitatd’obra que correspongui a un ritme normal del treball.

Quan el ritme de treball establert per el Contratista, no sigui el normal, o be apetició d’una de les parts, es podrà convenir una programació de inspeccionsobligatòries d’acord amb el pla d’obra.

Llibre d’ordres:

El Contratista disposarà en l’obra d’un Llibre d’Ordres en el que s’escriuran lesordres que el Tècnic Director estimi donar a trevés del encarregat o personaresponsable, sense perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i quetindra l’obligació de firmar l’assabantat.

1.5.-Interpretació i desembolupament del projecte.

L’interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al TècnicDirector. El Contratista està obligat a sotmetre a aquest a qualsevol dubte o aclaració


3

que surgeixi durant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o circumstància aliena,sempre amb la suficient antelació en funció de l’importància de l’assumpte.

El contratista s’ha de fer responsable de qualsevol error de l’execució motivatper l’omisió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer a costa seu elstreballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte.

El Contratista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per la bonaexecució de l’obra, encara que no es trobi explicitament expresat en el plec decondicions o en els documents del projecte.

El contratista notificarà per escrit o personalment en frma directa al TècnicDirector i amb suficient antelació les dates en que quedarà preparada per inspecció,cada una de les parts d’obra per les que s’ha indicat la necessitat o conveniència de lamateixa o per aquellas que, total o parcilment hagin posteriorment quedat ocultes. Deles unitats d’obra que s’han d’ocultar, es prendran abans, les dades precises per la sevamedició, a efectes de liquidació i que siguin suscrites per el Tècnic Director de trobar-les correctes. De no cumplir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a lesdades o critèris de medició aportats per aquest.

1.6.-Obres complementàries.

El contratista té l’obligació de realitzar totes les obres complementàries quesiguin indispensables per realitzar qualsevol de les unitats d’obra especificades enqualsevol dels documents del Projecte, encara que en ell, no figurin explícitamentmencionades dites obres complementàries. Tot això sense variació del importcontractat.

1.7.-Modificacions.

El contratista està obligat a realitzar les obres que se l’hi encarreguin resultantde modificacions del projecte, tant en augment com amb disminució o simplementvariació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys de un 25%elvalor contractat.

La valoració de les mateixes és farà, d’acord, amb els valors establerts en elpressupost entregat pel contratista i que ha sigut pres com a base del contracte. ElTècnic Director de l’obra està facultat per introduir les modificacions dacord amb elseu criteri en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixin lescondicions tècniques referides en el projecte i de manera que no faci variar l’importtotal de l’obra.

1.8.-Obra defectuosa.


4

Quan el Contratista trobi qualsebol unitat d’obra que no s’ajusti al que estaespecificat en el projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podràaceptar-ho o rebutjar-ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just perarreglar les diferències que hi hagués, estant obligat el Contratista a acceoptar ditavaloració, en el altre cas, es reconstruirà a expenses del Contratista la part malexacutada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o de ampliació de plasd’exacució.

1.9.-Mitjans auxiliars.

Haniran a carrec del Contratista tots els mitjans i maquinàr ia auxiliar que siguinecessària per l’exacució de l’obra. En el us dels mateixos estarà obligat a fer complirtots els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans deprotecció als seus operaris.

1.10.-Conservació de les obres.

És obligació del Contratista la conservació en perfecte estat deles unitats d’obrarealitzades fins la data de la recepció difinitiv per la Propietat, i corren al seu càrreg elsgastos derivats d’això.

1.11.-Recepció de les obres

Recepsió provisional:

Un cop acabades les obre, tindrà lloc la recepsió provisional i per això espracticarà en elles un detingut reconeixement per el Tècnic Director i la Propietat enpresència del Contratista, aixecant acta i començant a corre desde aquell dia el plas degarantia si es troben en estat de ser admesa.

Plas de garantia:

El plas de garantia serà com a mínim d’un any, contant desde la data de larecepció provisional, o bé, el que s’estableixi en el contracte també contant desde lamateixa data. Durant aquest periode queda a càrreg del Contratista la conservació deles obres i arreglar els desperfectes causats per assentment de les mateixes o per malconstrucció.

Recepció definitiva:

Es realitza després de transcorre el plas de garantia de igual manera que laprovisional. A partir d’aquesta data deixa de tenir l’obligació el contratista deconservar i reparar a compte seu les obres si bé subsistiran les responsabilitats quepugessin tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa.


5

1.12.-Contractació de l’empresa.

Manera de contractació:

El conjunt de les instal`lacions les realitzarà l’empresa escollida per concurs-subasta.

Presentació:

Les empreses seleccionades per dit concurs hauran de presentar els seusprojectes en sobre lacrat, abans de la data estipulada en el domicili del propietari.

Selecció:

L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del plasde l’entrega. Dita empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el directorde l’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

1.13.-Fiança

En el contracte s’establirà la fiança que el contratista haurà de dipositar engarantia del cumpliment del mateix, o es convindra una retenció sobre els pogosrealitzats a compte de obra exacutada.

De no estipular-se la fiança en el contracte s’enten que s’adopta com a garantiauna retenció del 5% sobre els pagos a compte citats.

En el cas de que el Contratista es nagés a fer per la seva compte els treballs perultimar l’obra en les condicions contratades, o a atendre la garantia, la Propietat podràordenar enecutar-les a un tercer, abonant el seu import amb càrreg de retenció o fiança,sense perjucici de les accions legals a que tingui dret la Propietat si l’import de lafiança no es suficient.

La fiança retenida s’abonarà al Contratista en un plas no superior a trenta diesuna vegada firmada l’acta de recepció definitiva de l’obra.

2.0. – PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES.

2.1.-Abono de l’obra.

En el contracte s’haurà de fixar detalladament la forma i plaços que s’abonaranles obres. Les liquidacions parcials que pugin establir-se tindran carácter de documents


6

probisionals, a bona compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidaciofinal. No suposant, dites liquidacions, aprobació ni recepció de les obres quecomprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’afectuarà d’acordamb els criteris establerts en el contracte.

2.2.-Preus.

El contratista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació de les unitatsd’obra que integren el projecte, les quals de ser acceptades tindran valor contractual is’aplicaran a les possibles variacions que pugin haver.

Aquests preus unitaris, s’enten que comprenen l’execucio total de l’unitatd’obra, incluint tots els treballs fins i tot els complementaris i els materials així com lapart proporcional d’imposició fiscal, les càrreges laborals i altres despesesrepervcutibles.

En cas de tenir que realitzar-se unitats d’obra no previstes en el projecte, esfixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contratista abans d’iniciar l’obra i espresentarà a la propietat per la seva acceptació o no.

2.3.-Revisió de preus.

En el contracte s’establirà si el contratista té pret a revisió de preus i la fórmula aaplicar per calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a opinió del TècnicDirector algun criteri oficial acceptat.

2.4.-Penal´litzacions.

Per retras en els terminis d’entrega de les obres, es podran establir taules depenal`lització les quantitats de les quals i retrassos es fixaran en el contracte.

2.5.-Contracte.

El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevarsse aescriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Inclourà l’adquisició de tots elsmaterials, transport, ma d’obra, mitjans auxiliars per l’exacució de l’obra projectada enel plas estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització deles obres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixindurant l’exacució, aquestes últimes en els terminis prevists.


7

La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l’obra seranincorporats al contracte i tant el contratista com la Propietat hauran de firmar-els entestimoni de que els coneixen i acepten.

2.6.-Responsabilitats.

El contratista és el responsable de l’ejecució de les obres en les condicionsestablertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat ala demolició de la mala exacució i a la seva reconstrucció correctament sense queservèixi d’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres

El Contrtista és l’únic responsable de totes les controbèrsies que ell o el seupersonal cometin durant l’execució de les obres u operacions realitzades amb lesmatèixes. També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiencia outilització de mètodes inadequats es produeixin en la propietat dels veïns o tercers engeneral.

El Contratista és l’únic responsable de l’incompliment de les disposicionsvigents en la materia laboral respecte del seu personal i per tant els accidents quepugin sobrevenir i dels drets que pugin derivar-se d’ells.

2.7.-Rescisió del contracte.

Causes de rescisió:

Es consideren causes suficients per la rescisió del contracte les següents:

-Mort o incapacitat del Contratista.

-La fallida del Contratista.

-Modificacions del projecte quan produeixi alteracions més o menys 25% del

valor contractat.

-Modificacions de les unitats d’obra en un número superior al 40% del original.

-La no inicialització de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes

forànies a la Propietat.

-La suspensió de les obres ja començades sempre que el termini de suspensió

sigui més gran de sis mesos.


8

-Incumpliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe.

-Acabament del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a complatar

aquesta.

-Actuació de mala fe en l’exacució dels treballs.

-Subcontractat la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del

Tècnic Director i la Propietat.

2.8.-Liquidació en cas de rescisió de contracte.

Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord deambdues parts, s’abonarà al Contratista les unitats d’obra exacutades i els materialssituats a peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implicid la retenció de le fiança perobtenir els possibles gastos de conservació del periode de garantia i els derivats delmanteniment fins la data de nova adjucicació.

3.0. – PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES.

3.1.-Normes a seguir.

El disseny de l’instal’lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències orecomenacions exposades en l’ultima edició dels següents codis:

-Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió e Instruccions Complementàries.

-Normess UNE.

-Publicacions del Comité Electotècnic Internacional (CEI).

-Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat e Higiene en el treball.

-Normes de la Companyia Subministradora.

-L’especificat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis inormes.

3.2.-Personal.


9

El Contratista tindrà en l’obra un encarregat amb autoritat sobre els damésoperaris i coneixement acreditats i suficients per l’execució de l’obra.

L’encarregat rebrà, cumplirà i transmetrà les instruccions i ordres del TècnicDirector de l’obra.

El Contratista tinddrà en l’obra, el número i classe d’operaris que facin falta pelvolum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud iexperimentats en l’ofici. El Contratista estarà obligat a separar de l’obra, tot aquellpersonal que pel criteri del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions,realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixement o per operar amb malafe.

3.3.-Reconeixement i assajos previs.

Quan ho cregui oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l’anàlisii,assaig o comprobació dels materials, elements o instal’lacions, bé sigui en fàbricad’origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient,encara que aquestos no estigin indicats en aquest plec de condicions.

En el cas de discrepància, els assajos o proves s’afectuaran en el labora torioficial que el Tècnic Director d’obra assigni.

3.4.-Assajos.

Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contratista haurà de fer elsassajos adecuats per probar, a plena satisfacció del Tècnic Director d’obra, que totequips, aparells i cablajat ha sigut instal`lat correctament d’acord amb les normesestablertes i estan en condicions satisfactòries de treball.

Tots els assajos seran presenciats per l’ingenier que representa el TècnicDirector d’obra.

Els resultats dels assajos seran donats en certificats indicant la data i número dela persona a càrreg del mateix, així com la categoría professional.

Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sometran a un assaig deresistència de aïllament entre les fases i entre fase i terra, que es farà de la manerasegüent:

-Enllumenat i força, exepte motors. Mesurar la resistència d’aïllament de tots els

aparells (armadures, tomes de corrent,etc...), que hagin sigut conectats, a

exepció de la col’locació de les làmpades.


10

-En els cables soterrats, aquests assajos de resistència d’aïllament es faran abansi

después d’afectuar el relleno i el compactat.

3.5.-Aparamenta.

Abans de posar l’aparamenta sota tensió , es mesurarà la resistència d’aïllamentde cada embarrat entre fases i entre fase i terra. Les mesures hauran de repetir-se ambels interruptors en posició de funcionament i contactes oberts.

Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i enssajat, utilitzantcontacor de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

Es disposarà, sempre que sigui possible, d’un sistema de protecció selectiva.D’acors amb això, els reles de protecció s’esculliran i coordinaran per aconseguir unsistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta.

El contratista prepararà curves de coordinació de reles i calibratje d’aquests pertots els sistemes de protecció previstos.

Es comprobarà els circuits secundaris dels transformadors d’intensitat i tensióaplicant corrents o tensions en els arrollaments secundaris dels transformadors icomprobant que els instruments conectats a aquests secundaris funcionin.

Tots els interruprors automàtics es colocaran en posició de proba i cadainterrupror serà tencat i disparat desde l’interruptor de control. Els interruptors han deser disparats per accionament manual i aplicant corrent en els reles de protecció. Edcomprobaran tots els enclavaments.

Es mesurarà la regidesa dielèctrica de l’oli d’interruptors de petit volum.

3.6.-Varis.

Es comprovarà la posta a terra per determinar la continuitat dels cables a terra iconexions i es mesurarà la resistència dels electrodes de terra.

Es comprovaran els carregadors de bateries per comprobar el seu funcionamentcorrecte d’acord amb les recomanacions dels fbricants.

4.0.-PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS


11

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt decaracterístiques que hauran de complir els materials emprats a la construcció, així comles tècniques de la seva col’locació a l'obra i les que hauran de manar l'execució dequalsevol tipus d'instal’lacions i d'obres accessòries i depenents.

4.1.-. Moviments de terres.

Comprèn totes les operacions relacionades amb els moviments de terres,incloses roques, necessàries per a l'execució de l'obra.

Aquestes operacions son:

Neteja del terreny

Explanacions, desmunts i buixardats

Replens i terraplens

Excavació de rases i pous

Transport de terres a l'abocador

Replanteig definitiu

Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres qualsevol restad'edificació a enderrocar que aparegui.

4.2.- Neteja del terreny

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de les zones designades tots elsarbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries o qualsevol altre materialindesitjable. La seva execució inclou les operacions següents:

- Excavació dels materials objecte de l'esbrossada

- Retirada dels materials objecte de l'esbrossada.

Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades quesobre el particular inclouen els corresponents documents del projecte.

Execució de les obres:

Les operacions d'excavació s'efectuaran amb les precaucions necessàries peraconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar dany en les estructuresexistents, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu Encarregat de les


12

Obres, que designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes. Per adisminuir el més possible el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, esprocurarà que els que s'han d'aterrar caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja.Quan sigui necessari evitar danys a d'altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril oa estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i troncprogressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada aromandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, elstreballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni el facultatiuencarregat de les obres. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seranesporgats i netejats; després es tallaran en trossos adequats i finalments'emmagatzemaran acuradament al llarg del tirat, separats dels munts que cal cremar ollençar. La longitud dels trossos de fusta serà superior a 3 m. (tres metres), si ho permetel tronc. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstiapossible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita-marca de propietat opunt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe serà fet malbé odesplaçat fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la sevasituació o aprovat el desplaçament.

Retirada dels materials objecte d'aclariment i esbrossada:

Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, serancremats d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu encarregat de lesobres. El concepte de metre quadrat (m2) d'esbrossada, neteja i preparació del terrenyinclourà també les possibles excavacions i replens motivats per existència de sòlsinadequats que, a judici del director de les Obres, sigui necessari eliminar per a poderendegar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l'ofertaeconòmica, el Contractista haurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobreels quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els treballs depreparació, que s'abonaran al preu únic definit al Quadre de Preus núm. 1 i que en capcas podran ésser objecte d'increment del preu del contracte. Es considerarà que lesdades contingudes a la Memòria tenen únicament valor informatiu i que llurinexactitud no pot ésser objecte de reclamació.

Mesurament i abonament

El mesurament i abonament es realitzarà per metres quadrats (m2) realmentesbrossats i preparats. El preu inclou la càrrega i transport a l'abocador dels materials itotes les operacions esmentades en l'apartat precedent i definides en el Quadre de Preusnúm. 1. Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terravegetal. Les terres vegetals es transportaran a l'abocador o s'arreplegaran en les zonesque indiqui la Direcció de les Obres, a fi de ser emprades per a formació de zones


13

verdes. El transport a l'abocador o a l'amàs intermedi esmentat es considerarà inclòs enels preus unitaris del Contracte.

4.3.- Explanacions, desmunts i buixardats

Definicions :

Explanació és el conjunt d'operacions de desmunt o replè necessàries per anivellar les zones on hauran d'asseure's les construccions, incloent-hi les plataformes,talussos i cunetes provisionals o definitives, a mes del transport dels materialsremoguts als abocadors o lloc d'utilització. Desmunt és l'operació consistent en elrebaix del terreny fins arribar als nivells previstos en els plànols d'obra. Buidat ésl'excavació delimitada per unes mides definides en els plànols de construcció perl'aprofitament de les parts baixes de l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altresutilitzacions.

Si durant les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades perqualsevol causa, s'executaran els treballs que ordeni la Direcció de les Obres, i esconsideraran inclosos en els preus d'excavació. En els preus de les excavacions estàinclòs el transport a qualsevol distància. Si a judici del Director de les Obres elsmaterials no són aptes per a la formació de terraplens, es transportaran a l'abocador, noessent possible que un increment de distància en el transport sigui motiu de sobre-preu.El Director de les Obres, podrà autoritzar el fet d'abocar materials a determinadeszones baixes de les parcel·les, assumint el Contractista l'obligació d'executar elstreballs d'estesa i compactació sense reclamar compensació econòmica de cap mena. Elreplè de parcel’les definit, en cap cas podrà superar les cotes de les voreres méspròximes. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussosde zones de desmunt, així com el seu refinat i l'execució de cunetes provisionals odefinitives.

Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaranper a deixar l'esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a endegar lesobres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si l'esplanada no compleix lescondicions de capacitat portant necessàries el Director de les Obres podrà ordenar unaexcavació addicional, que serà mesurada i abonada mitjançant el mateix preu definitper a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i esdefineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació especial detalussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavaci


Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, mesurats perdiferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. No són abonables


14

despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat enaquest Projecte. Per a l'efecte dels mesuraments de moviment de terra, s'entén permetre cúbic d'excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, talcom es trobi on s'hagi d'excavar. S'entén per volum de terraplè o replè, el quecorrespon a aquestes obres després d'executades i consolidades, segons el que espreveu en aquestes Condicions. En tots els casos els buits que quedin entre lesexcavacions i les fàbriques, inclòs resultants dels despreniments o per qualsevol motiu,s'hauran de omplir amb el mateix tipus de material, sense que el Contractista rebi peraixò cap quantitat addicional, així com la realització del buixardat, sense increment decost. En cas de dubte sobre la determinació del preu d'una excavació concreta, elContractista s'atindrà al que decideixi el Facultatiu Director, sense ajustar-se a allò que,a efectes de valoració del Pressupost, figuri en els pressupostos parcials del Projecte.S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a mes de les operacions i despesesindicades, tots els auxiliars i complementaris com són: instal·lacions, subministrament iconsum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació,utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització,etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu. Siel

Contratista amb l'aprovació de la Propietat, executés menor volum d'excavacióque al que hauria de resultar de les prescripcions fixades, solament es consideraràd'abonament el volum realment executat. En cas de trobar-se fonaments enterrats oaltres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte ampli d'excavació entot tipus de terreny objecte del preu definit.

Buixardats

Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà elbuixardat, a fi d'aconseguir l'acabat geomètric de tota l'explanació, desmunt, buidat oreplè. Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de lesexplanacions, refinament de talussos en els desmunts i terraplens, neteja i refinat decunetes i explanacions, en les coronacions de desmunts i en el començament detalussos. Les operacions de buixardats es consideren incloses al preu de moviment deterres per indicar-se expressament en el present Plec.

4.4.- Replens i Terraplens

Replens i terraplens són les masses de terra o d'altres materials amb els ques'omplen i compacten uns forats, es fan talussos, es anivellen terrenys o es porten aterme obres similars.

Les diferents capes o zones que els componen són:


15

Fonament: Zona que està per sota de la superfície neta del terreny.

Nucli: Zona que comprèn des del fonament fins la coronació.

Coronació: Capa superior amb un gruix de 50 cm.

L'equip necessari per a efectuar la compactació es determinarà pel facultatiuencarregat, en funció de les característiques del material a compactar en el tipus d'obra.El contractista podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització delFacultatiu Director, que solament la concedirà quan amb l'equip proposat pelContractista obtingui la compactació requerida, al menys del mateix grau, que ambl'equip proposat pel Facultatiu encarregat. El fonament del replè es prepararà de formaadequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat evitables. A continuaciós'estendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme, suficientment reduït, pertal que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau decompactació exigit. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes isi no ho són, s'aconseguirà aquesta uniformitat barrejant-se convenientment amb elsmitjans adequats per això. No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat quela superfície subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada laseva estesa pel Facultatiu Encarregat. Quan la tongada subjacent s'hagi reblanit per unahumitat excessiva, no s'estendrà la següent.


Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3.) realment executats icompactats en el seu perfil definitiu, mesurats per diferència entre perfils presos abans idesprés dels treballs. Si el material a utilitzar és, en algun moment, provinent de lesexcavacions, el preu del replè inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas queel material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, càrrega,transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de présteccorresponent. El Director de les obres podrà autoritzar l'excavació en determinadesparcel·les a fi d'obtenir materials de préstecs. L'esmentada excavació de préstecs enparcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de les parcel·les per sota de les cotes deles voreres més pròximes. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formarterraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el Cànond'extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d'operacions necessàriesper a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El Contractista haurà de localitzarles zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessàries i, abans decomençar les excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació del Director de les Obres leszones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient. La necessitatd'emprar sòls seleccionats serà a criteri del Director de les Obres, i no podrà ser objectede sobre-preu, abonant-se a l'únic preu de replè definit al Quadre núm. 1.

4.5.- Excavació de Rases i Pous.


16

La unitat d'excavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàriesper tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua,la resta de les xarxes de serveis definits en el present Projecte, així com les rases i pousnecessaris per fonaments o drenatges. Les excavacions s'executaran d'acord amb elsplànols del Projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, elsplànols de detall i les ordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions esconsideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus deterreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran alpreu únic definit d'excavació. El preu de les excavacions comprèn, també, elsapuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessàries i el transport deles terres a l'abocador a qualsevol distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar,si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacionsd'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament.L'excavació de rases s'abonarà per metres cúbics excavats, d'acord amb el mesuramentteòric dels Plànols del Projecte. El preu corresponent inclou el subministrament,transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d'obra necessària perla seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres dedesguàs per evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats quees precisin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits o abocador,indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. Serà d'aplicació, enl'excavació de rases i pous, l'advertit sobre els preus de les excavacions esmentades enl'article 2.4 del present Plec. Quan durant els treballs d'excavació apareguin serveisexistents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els treballss'executaran inclòs amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions,completant-se l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de lescanonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. oqualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el Contractista tingui capdret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executarexcavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, no serà causade nova definició de preu.

4.6.- Transport de Terres a l'abocador

Totes aquelles terres, així com els materials que la Direcció Facultativa declariindesitjables, els carregarà i els transportarà el Contractista fins l'abocador. S'entén queen totes les partides enunciades resta inclosa la part proporcional de càrrega i transporta l'abocador dels materials indesitjables.

4.7.- Replanteig definitiu

Definició:


17

El Replanteig definitiu és el conjunt d'operacions que són precises per traslladaral terreny les dades expressades en la Documentació Tècnica de l'Obra que s'ha derealitzar. El replanteig definitiu es farà en una o varies vegades, segons lescircumstàncies que concurreixin en l'anivellació del terreny. El Contractista està obligata subministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per aquestes operacions,amb inclusió de claus i estaques. També hi aportarà el personal necessari. ElContractista vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals,responsabilitzant-se de qualsevol desaparició o modificació d'aquests elements. Acta deReplanteig: Del resultat final del replanteig s'aixecarà una Acta que signaran pertriplicat el Constructor, l'Arquitecte Director de les Obres i el representant de laPropietat, acordant l'inici de l'obra. El Constructor tindrà un mes natural, comptat apartir de la data de la signatura de l'acta de replanteig, per a començar l'execució de lesobres.

4.8.-Fonaments, acers i emmacats.

Fonaments

Definició:

Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues del'edificació al terreny de sustentació.

Reconeixement general de sòls amb anterioritat a l'execució de les obres,mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota la informació possible provinent del'observació de les zones veïnes, estat de les edificacions adjacents, corrents d'aigua,etc. i prenent dades en general de tota mena de circumstàncies que puguinposteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment delreconeixement del terreny.

Resistència dels terrenys

L'Arquitecte Director, segons el seu criteri tècnic i després del reconeixement iassaig del terreny que consideri necessaris, escollirà en cada cas la pressió admissibleque consideri adequada, fixant també l'assentament màxim tolerable.

Tipus de fonaments

La Direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma,amidament, dosificació i manera particular d'execució que indiquin els plànols i plec decondicions particulars, amb longituds, forma, separacions, diàmetres, núm. de barres iseccions que figurin en els plànols. Els recobriments, ancoratges i encaixos s'ajustaran


18

a les normes vigents. Els pous i rases tindran la forma i mesures fixades en els plànolsd'obra. Abans de formigonar, el Contractista comprovarà que les capes d'assentamentdel fonament estiguin perfectament anivellades i netes, procedint a continuació al'execució dels fonaments.

4.9.- Acers

Condicions generals:

L 'acer a emprar complirà les condicions exigides a la Instrucció per al Projecte iExecució de les Obres de Formigó EH-99. Qualitat: L 'allargament repartit detrencament serà superior o igual a divuit (18) graus, entenent per tal deformacióunitària la que romangui, mesurada després de l'assaig normal de tracció UNE 7101,sobre una base de cinc (5) diàmetres de coll d'estriccó i de més de tres (3) diàmetres delpunt d'aplicació de la mordassa. El mòdul d'elasticitat inicial serà igual o superior a unmilió vuit-cents-mil quilograms per centímetre quadrat (1.800.000 K/cm2). El límitelàstic serà l'indicat en els plànols, i si no hi ha especificacions, serà de 5.100 K/cm2.En els acers d'esglaó de relaxament es prendrà com a límit elàstic, la mínima tensiócapaç de produir una deformació remanent del dos per mil. (0,2%). La tensió màximade trencament serà igual o superior al cent vint-i-cinc per cent (125 %) de lacorresponent al seu límit elàstic, entenent per tensió màxima de trencament el valor del'ordenada màxima del diagrama tensió-deformació. El valor del límit elàsticcaracterístic es determinarà prenent la mitja aritmètica dels "n/2" valors mes baixosobtinguts en l'assaig de "n" provetes, prescindint del valor mig de la sèrie, si "n" fosimparell. S'ajustarà a l'article 600 del Plec General del març de 1975.

Assaig.

Si el Facultatiu Director de l'Obra ho considera convenient, s'exigirà uncertificat del Laboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Aixímateix, donarà instruccions sobre l'execució en obra de l'assaig de plegament, descriten la Instrucció del Projecte i Execució d'Obres de formigó EH-91.


S'abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l'especejament dels plànols que,abans de començar cada obra, hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovatsper ell, al preu corresponent dels que figurin en el Quadre de Preus Número 1. Estancompreses en els esmentats preus, totes les operacions i mitjans necessaris per arealitzar el doblegat i posta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements desustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc.

4.10.- Malles, Electrosoldadures d'acer especial.


19

Són malles de retícula quadrada o rectangular, formades per barres cilíndriqueso corrugades, d'acer laminat de duresa natural o endurides per deformació en fred,unides en els punts d'encreuament per soldadura elèctrica.


S'abonaran pel quilograms (Kg) que resultin de l'especejament dels plànols queabans de començar cada obra hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovats perell mateix, al preu corresponent que figuri en el Quadre de preus núm. 1. Els esmentatspreus comprenen totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat iposta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrduesper retalls, lligaments, soldadures, etc.

4.11.- Emmacats

L'emmacat és una capa de gruix variable, formada per la compactació de graves.


S'abonaran per m2. Es consideraran incloses les ajudes necessàries pelsubministrament del material, la col·locació, estesa i la compactació, incloent-hi tambéla maquinària necessària.

4.12.- Sabates

Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals linealsque transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionat restaràfixat a l'annex de càlcul de la memòria del Projecte d'Execució i als plànols defonaments degudament acotats.


El mesurament i l'abonament de les sabates contínues es realitzarà per metrelineal, incloent en el preu tant el treball de posta a l'obra, preparació del terreny,materials i mà d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris.

Les sabates aïllades són els fonaments d'aquells elements estructurals quetransmeten esforços puntuals en el terreny. El dimensionat resta fixat a l'annex decàlcul de la memòria del Projecte d'Execució i als plànols de fonaments, degudamentacotats.


20


El mesurament i l'abonament de les sabates contínues es realitzarà per m3.incloent en el preu tant el treball de posta a l'obra, preparació del terreny, materials,així com la maquinària i els elements auxiliars necessaris.

4.13.- Lloses

Les lloses son els fonaments d'aquells elements estructurals que necessitin tenirassentaments uniformes o que sigui terreny poc comprimible, fetes de formigó enmassa o armat. En el projecte d'execució s'indica, en els plànols, el dimensionat il'armat.


Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3.) de formigó, incloent-hi elstreballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col·locació del formigó,formació de juntes, etc.

4.14.- Estructures de formigó

Encofrats

Les cimbres, encofrats i motlles, així com les unions dels diferents elements,tindran una resistència i rigidesa suficient per resistir, sense assentaments nideformacions perjudicials, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com aconseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó enfresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seransuficientment estancs per a impedir pèrdues apreciables d'abeurada. Els encofrats imotlles de fusta s'humitejaran per a evitar que absorbeixin l'aigua continguda en elformigó. Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en elmoment del formigonat. Per a facilitar aquesta neteja, en els fons de pilars i murs esdisposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats corresponents. Si fosnecessari, i a fi d'evitar la formació de fissures en els paraments de les peces,s'adoptaran les oportunes mesures perquè els encofrats i motlles no impedeixin la lliureretracció del formigó. Si s'utilitzen productes de desencofrat, no hauran de deixarsenyals en els paraments de formigó i no hauran d'impedir la posterior aplicació derevestiments ni la possible construcció de juntes de formigonat. L'ús d'aquestsproductes haurà d'ésser expressament autoritzat pel Director de l'Obra.

Formigó


21

Tots els formigons compliran l'EH-91 considerant com a definició de resistènciala d'aquesta Instrucció. Es fabricarà sempre en formigonera, essent el període depastada superior a un minut i mig, i de tal manera que la consistència del formigó encada mescla sigui uniforme. A més de les Prescripcions de l'EH-91 es tindran encompte les següents:

- La instal’lació de transport i posta a l'obra serà del tipus tal que el formigó noperdi capacitat ni homogeneïtat.

- No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metrei cinquanta centímetres (1.50) ni distribuir-lo amb pala a gran distància.

- Queda prohibit l'ús de canaleres o trompes del transport o la posta a l'obra delformigó sense l'autorització del Facultatiu Encarregat. No es podrà formigonar quanl'aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó.Pel formigonat en temps de fred o de calor se seguiran les prescripcions de l'EH-91.

- No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat. El pervibradors'introduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, senseque es mogui horitzontalment mentre que està submergit en el formigó.

- Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi d'evitar laformació de bosses de pedres i de coqueres.

- En general, el vibrat del formigó s'executarà d'acord amb les normesespecificades en l'EH-91.

- La situació de les juntes de construcció serà fixada pel Facultatiu Director, demanera que compleixin les prescripcions de l'EH-91 i procurant que el seu nombresigui el menor possible.

- Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d'interrupció,es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits, per a protegir-la dels agents atmosfèrics.

- Abans de recomençar els treballs es prendran les disposicions necessàries peraconseguir la bona unió del formigó fresc amb ei que està endurit.

- Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb unaarpillera molla. Com a mínim, durant els set primers dies es mantindran les superfíciesvistes contínuament humides, mitjançant el reg o la inundació, o cobrint-les amb sorrao arpillera, que es mantindran constantment humides.

- La temperatura de l'aigua utilitzada en el reg serà inferior en més de vint graus(20ºC) a la del formigó, a fi d'evitar producció de badadures per refredament brusc.


22

També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lículessuperficials impermeables, prèvia autorització, per escrit, del Facultatiu Director.

- Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes orugositats i sense que sigui necessari aplicar-los-hi enlluíts, que no podran ser en capcas executats sense l'autorització prèvia del Facultatiu Director. Les operacionsprecises per a deixar les superfícies en bones condicions d'aspecte seran a compte delContractista.

La irregularitat màxima que s'admet en els paraments serà la següent:

- Parament vist: sis mil’límetres.

- Parament ocult: vint i cinc mil’límetres.

En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, queseran trencades al set o vint-i-vuit dies. S'efectuaran com a mínim una sèrie de sisprovetes cada cinquanta metres cúbics de formigó utilitzat en taujans, voltes i soleres.

A les obres de formigó armat, es faran diàriament dues sèries de sis provetescada una, per trencar cada sèrie als set o vint-i-vuit dies, prenent com a càrrega detrencada, en cada sèrie, la mitja dels resultats, descartant les dues extremes. Lesprovetes s'amaçonaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran encondicions anàlogues. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fosmenor a les especificades, en aquesta data, en més d'un 20%, s'extrauran provetes del'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada. Si laresistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podràacceptar-se l'obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobre-carrega superior a un 50% de la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda,que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaigno donessin el 80% de les resistències especificades l'obra haurà d'enderrocar-se. Encas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra estès compresa entre el80% i el 100% de l'especificada, el Facultatiu Director podrà rebre l'obra amb reserves,previ l'assaig de càrrega corresponent. Els motlles i encofrats seran de fusta quecompleixi les condicions exigides a l'apartat corresponen, metàl·lics o d'altre materialque reuneixi condicions d'eficàcia similars, a judici del Facultatiu Director. Tant lesunions com les peces que constitueixen els encofrats, cintres i calçat, hauran de tenir laresistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa del formigó prevista, no esprodueixin moviments locals de més de 5 mm. (cinc mil·límetres).Tant les superfíciesdels encofrats com els productes que s'hi puguin aplicar per facilitar l'encofrat nohauran de contenir substàncies agressives pel formigó. Els encofrats de fustas'humitejaran abans del formigonat i es netejaran, especialment els fons, deixant-seobertures provisionals per facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules,hauran de permetre l'entumiment per la humitat del reg o de l'aigua del formigó sense


23

que deixin escapar la pasta durant el formigonat. Es disposarà l'encofrat a les bigues iforjats amb la necessària contra-fletxa perquè, un cop desencofrada i carregada la peçade formigó, conservi una contra-fletxa de 1:300 de la llum. S'autoritza l'ús de tipus itècniques especials d'encofrat, de les que el comportament i resultats estan sancionatsper la pràctica havent de justificar l'eficàcia d'aquells altres que es proposin que, per laseva novetat, manquin d'aquelles garanties. S'inclouen les juntes que calguinformigonar per qualsevol motiu. El preu del formigó inclourà els possibles additius quela Direcció d'Obres estimi necessaris i també la possible necessitat d'emprar cimentsespecials, segons criteri de la Direcció (ciment, P.A.S., blanc, etc.). El preu delsencofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s'estipula. Elmesurament es realitzarà per metres quadrats (m2) realment col·locats. Els esmentatspreus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària pera llur col·locació, així com la resta d'operacions materials necessàries. S'entén quequedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d'accessoris del'encofrat, com les juntes entre murs o altres elements que a judici del Director de lesobres siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. El formigó armat s'abonarà alpreu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per aexecutar la unitat d'obra menys l'encofrat i les armadures, així com la seva col·locacióque s'abonarà al preu del Kg. d'acer col·locat. Les bastides, cimbres, execució dejuntes, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció de lesObres, per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus delsformigons.


Els formigons es mesuraran d'acord amb els plànols del Projecta, o amb elsplànols de detalls resultants del Replanteig de les Obres i s'abonaran per metres cúbics.

Advertència sobre l'abonament de les obres de fàbrica .

Únicament s'abonarà el volum d'obra de fàbrica realment executada, conforme ales condicions i amb subjecció als perfils de replanteig i plànol dels mateixos, quefiguren en el Projecte, o ordres escrites del Facultatiu Director; per tant, en cap casseran d'abonament els excessos d'obra de fàbrica executats pel Contractista, pel seuCompte. sense tenir autorització del Facultatiu Director. Per l'abonament delsincrements de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccionstipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel FacultatiuDirector, per escrit en el que consti de manera explícita les dimensions que han dedonar-se a la secció. Per això, el contractista estarà obligat a exigir prèviament al'execució de cada part d'obra. la definició exacte d'aquelles dimensions que no hoestan.

Armadures


24

Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substànciaperjudicial. Es disposaran d'acord amb les indicacions del Projecte, subjectes entre ellesi amb l'encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments durant l'abocada ila compactació del formigó i a fi d'evitar coqueres. En bigues i elements similars, lesbarres hauran d'anar, al doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona del colze.Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix lautilització simultània d'acers de característiques mecàniques diferents. Es podranutilitzar, dins d'un mateix element, dos tipus diferents d'acers, un per l'armaduraprincipal i l'altre pels estreps. Els cèrcols o estreps se subjectaran a les barres principalsmitjançant lligament o altre procediment adequat, prohibint-se expressament la fixaciómitjançant punts de soldadura. S'haurà d'acomplir la Instrucció EH-99 en tot el que fareferència a les armadures (resistència, límit elàstic, etc.).

4.15.- Estructures metàl’liques

Definició:

Es defineix com estructura metàl·’lica d'acer, els elements d'aquest material queformen la part sustentable de l'edificació.

La forma i dimensions de l'estructura vindrà definida en els plànolscorresponents. Els acers a emprar son els laminats en xapes o perfils del tipus A-52definits en la Norma UNE-36080-73. Tots els productes laminats hauran de tenir unasuperfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge. El Contractista haurà dedemostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d'obra. Les unions,qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran d'acord amb les indicacions del Projecte,Direcció Facultativa i Normativa vigent. Abans del muntatge de l'estructura esnetejaran i pintaran amb una imprimació les parts d'aquesta que hauran de restarocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, ques'immobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots elselements de l'estructura es protegiran contra els fenòmens d'oxidació i corrosió. Nos'efectuarà la imprimació fins que llur execució hagi estat autoritzada pel Director del'Obra, després d'haver realitzat la inspecció de les superfícies i unions de l'estructuraacabada al taller. No s'imprimiran ni protegiran les superfícies que calgui soldar,mentre no s'hagi executat la unió. S'adoptaran les mesures necessàries per evitar lacorrosió dels elements que recolzin directament sobre la fàbrica o que encastin en ella.


Les estructures o elements estructurals d'acer es mesuraran per quilogramsd'acer incloent en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs,protecció, ports necessaris per llur completa execució d'acord amb el Projecte iindicacions de la Direcció Facultativa. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en


25

el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb laNormativa.

4.16.- Ram del paleta.

Les cobertes són els elements constructius que coronen superiorment l'edificiper a protegir-lo de precipitacions i d'altres inclemències atmosfèriques.

Tipus

- Terrat: són cobertes amb revestiments totalment impermeables i poc pendent.

- Teulada: són cobertes amb revestiments contínues o no, que impermeabilitzendegut al gran pendent de llurs superfícies.

Construcció

En els terrats, un cop formada la caixa per l'ampit dels murs perimetrals i forjat,es procedirà a la col·locació dels elements per formació de pendents,impermeabilització, aïllaments, i enrajolat que s'expressen en els plànols corresponents,impermeabilització, aïllaments, i enrajolat que s'expressen en el plànols corresponents.En l'execució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, juntes, minvells,intersecció amb d'altres elements com xemeneies, albellons, etc. que garanteixin lamissió de desguàs i impermeabilització de la coberta. A les teulades es formaran elspendents mitjançant l'execució d'elements d'obra diferents dels propis de cobriment,com són envanets de sosteniment, forjats en pendent, encavallades. i que s'empraranper a sostenir el recobriment de solera i aïllament sobre el que es col·locaran les pecesde revestiment exterior, com terres, pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment,etc. Se seguiran les indicacions de la Direcció d'Obra i Normes vigents pel que fareferència a ancoratges i carregaments de les peces de revestiment.


Tots els tipus de cobertes es mesuraran en metres quadrats (m2) executats,incloent la totalitat de materials que s'indiquen als plànols, així com els treballs ielements necessaris per la formació de juntes, crestalleres, careners, minvells ipendents necessaris per al seu complert acabament, així com d'altres elementsnecessaris. Tots els materials i operacions que calguin, compliran estrictament laNormativa vigent.

Albellons


26

Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixantsd'aigües pluvials amb el plànol superficial de la teulada, de manera que resolguil'estanqueïtat de la unió entre ambdós elements, no permeti l'obstrucció amb cossosestranys i estigui provist de sifó antimúrid.


Els albellons es mesuraran per unitats col·locades i totalment acabades, incloenten el preu tots els materials, peces i treballs necessaris per la col·locació i perfectaestanqueïtat de manera que l'element compleixi amb la Normativa vigent.

Escanalat de desguàs

Són elements prefabricats o realitzats "in situ" que tenen per objecte recollirl'aigua que cau dels tremujals d'una teulada, per a dirigir-la cap als baixantscorresponents. Són condicions, perquè funcioni correctament, l'estanqueïtat de lesjuntes i estar col·locats amb el suficient pendent per a desguassar ràpidament.


Els encanalats es mesuraran en metres lineals, incloent en el preu la partproporcional de peces especials, impermeabilitzacions, ancoratges, juntes, etc., ambtreballs, equips i ajuts necessaris per a la posta a l'obra, totalment acabat, de maneraque s'acompleixin les Normes vigents al respecte.

Claraboies

Son elements prefabricats o realitzats a l'obra, que tenen com objecte permetre laventilació o il·luminació de les dependències emplaçades sota la coberta.


Es mesuraran per unitat totalment acabada, segons plànols i Normativa vigent.

Encavallada

Són elements estructurals de fusta, formigó o metàl·lics, que tenen per objectedonar forma i sustentar les teulades de l'edifici. Es realitzaran d'acord amb lesindicacions del Projecte.



27

El mesurament i l'abonament es realitzaran per unitat d'encavallada col·locada al'obra, incloent-se en el preu totes les operacions necessàries pel trasllat, instal·laciód'elements d'ancoratge isuports corresponents, per llur completa instal·lació.

Arrebossats i Enlluïts

Definició: Els arrebossats i enlluïts són revestiments realitzats amb pastes omorters de qualsevol conglomerat, calç o ciment, així com amb morters mixtes.

Tots els materials, qualsevol que sigui la seva classe, compliran en quant aqualitat i característiques tècniques, les especificacions de la Normativa vigent o de laDirecció Facultativa.


Tots els revestiments es mesuraran en metres quadrats (m2) de superfícierevestida, descomptant dels forats entre quatre i vuit metres quadrats (4 i 8 m2) lameitat de llur superfície. En el preu d'abonament s'inclouran tots els materials, treballspropis de col·locació i ajuts d'altres oficis, peces especials, coronaments, preparaciódels paraments, talls, juntes, neteja, tot els necessaris per executar el revestimentd'acord amb les especificacions de Projecte i de la Direcció d'obra, així com tots elstreballs i materials que calguin per la correcte execució de les obres i a fi d'aconseguirel compliment de les Normatives corresponents, malgrat que no s'especifiquiexactament en els plànols. Qualsevol operació o material especial que sigui necessariincorporar al revestiment: a fi de complir amb la Normativa en el tractament de pontstèrmics, s'entendrà inclòs en els preus del revestiment, així com els ajuts adients perrealitzar-lo.

4.17.-Paviments, enrajolats.

Definició:

S'anomenen soleres els paviments de formigó en massa, que s'executen sobre elterreny o sub-bases granulars, podent ser d'un gruix variable en funció de l 'ús al quales destinin i que de tant en tant s'armaran.

Quan les soleres tinguin una superfície superior a cinquanta metres quadrats (50m2) es realitzaran juntes de dilatació amb materials elàstics i la disposició que indiquila Direcció Facultativa.

Execució


28

Els paviments enrajolats, com terrassos, ceràmics, enllosats de pedra natural oartificial, etc., es realitzaran sobre base perfectament neta i anivellada, executant-se elstalls i distribució de peces que indiqui la Direcció d'Obra. Un cop executats, s'ajuntaranamb abeurada de ciment. Els paviments de terrasso, quan s'hagin acabat, es netejaran iprotegiran, a fi d'evitar desperfectes malgrat que a les zones on s'hagin col·locat encaracalgui treballar.Els paviments de fusta no han d'arribar fins les parets perimetrals, sinóque cal deixar un espai de cinc a deu mil·límetres (5 a 10 mm.) que s'amagarà enl'entornpeu.


El mesurament dels paviments, de qualsevol tipus, es realitzarà per metresquadrats (m2) totals executats. En la valoració de les soleres s'inclourà el preu de totsels treballs necessaris per deixar-les totalment acabades, d'acord amb lesespecificacions del Projecte i de la Direcció, sumant-hi en el preu la part proporcionalde preparació de la base, anivellació i acabats superficials, armadures, juntes ientornpeus. En els paviments de llosetes de pedra, terrasso, ceràmica, etc., s'inclouranen el preu tots els treballs necessaris de col·locació, poliment, desbastament, abrillantat,rejuntat, neteja, part proporcional d'entornpeu, per ben acabar-ho totalment. En elspaviments de fusta s'inclourà la part proporcional de rastells o empostissats, així comels treballs de coltellejat, poliment, envernissat, entornpeus, totalment acabat. En elpreu del metre quadrat (m2) de paviment s'inclouran tots els materials i operacions quecalguin per complir la Normativa vigent, malgrat que eventualment no es trobirecollida exactament en els plànols del Projecte. En els paviments encolats s'inclouràen el preu la part proporcional de materials d'agafada, així com els treballs i pecesnecessàries per al bon acabament.

4.18.-Pintures i estocats.

S'agrupen sota aquesta denominació tots aquells treballs de revestiments desuperfícies, executats amb materials fluids generalment acolorats i compostos perelements líquids i sòlids, dosificats per tal d'afavorir la conservació i que no esprodueixi la disgregació dels materials emprats en la construcció, protegint-los contraels agents atmosfèrics i intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció,decoració i funcionals. Els revestiments transparents s'anomenaran vernissos i els opacspintures.Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus d'element d'obra vindrà definit enel projecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a laDirecció Facultativa abans de procedir ai pintat de qualsevol element.


El mesurament de les partides de pintura serà en metres quadrats (m2) totalsexecutats, diferenciant el tipus de suports que figuren en el mesurament i el tipus de


29

pintura. En el preu s'inclourà la repercussió del cost de preparació, neteja, imprimaciódels paraments amb productes adequats a cada tipus de material i repassos, així combastimentada i elements necessaris per poder executar el treball. El mesurament de lapintura de conduccions serà en metres lineals (ml) inclosa la part proporcionald'ancoratges i suports, totalment acabada.

4.19.-Unitats d’obra civil.

Paviments

Abans de procedir a l'estesa de la capa del ferm immediatament superior a lacapa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refí icompactació de l'esmentada capa de base i s'executaran els assaigs necessaris. Elspercentatges d'humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i escomprovaran els pendents transversals.

Asfàltics

Les mescles asfàltiques en calent seran aprovades per a llur ús per l'encarregatFacultatiu, i llur qualitat, característiques i condicions s'ajustaran a la Instrucció pelcontrol de fabricació i posta en obra de mescles bituminoses, així com a lesInstruccions Vigents, sobre ferms flexibles. Acompliran, en tot moment, lesespecificacions de la Normativa vigent.

Es mesuraran i abonaran per Tones (Tn.) calculades a partir dels metres quadrats (m2.)de paviment executat, i amb el gruix definit als plànols del Projecte i la densitat realobtinguda als assaigs.

Els preus inclouran l'execució dels regs d'imprimació i adherència, i de total'obra de pavimentació, inclús el transport, fabricació, estesa, compactació i elsmaterials (àrids, lligants, filler i possibles additius).

Altres paviment

Quant a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions delsmateixos, l'equip necessari per a l'execució de les obres, la forma d'executar-les, aixícom el mesurament i abonament de les unitats referides al tipus de paviment, tals comtractaments superficials, macadams o paviments de formigó, s'estarà, en tot moment, aallò que disposa la Normativa vigent, llevat dels lligants, que es consideren sempreinclosos a la unitat d'obra definida.


30

5.0.-PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ELÈCTRIQUES.

5.1.-Equips elèctrics.

L’ofertant serà el responsable del subministre dels equips i elements elèctrics.La mateixa protecció serà IP54, segons DIN40050, garantitzant una protecció contradiposits nocius de pols i esquitxos d’aigua; garantia de proteccio cintra derivacions.

L’objecte de no deixar baixar la temperatura en l’interior dels quadres elèctricsper sota de la condensació, es preveura calefacció amb termostat 30ºc amb potenciacalorífica aproximada de 300W/m3, garantitzant una distribució correcte de el calor enaquells de gran volum. Mínima temperatura 20ºC.

Es preveuran prensaestopes d’airement en les parts inferiors dels armaris. En elsarmaris grans, en la part inferior i superior, per garantitzar millor la circulació de l’aire.

Així mateix no es deixara pujar la temperatura en la zona dels quadres elèctrics id’instrumentació per sobre dels 35ºC per tant l’ofertant haurà d’estudiar la condicio iels mitjans indicats en el projecte, ventilació forçada i termostat ambiental, per que sino els considera suficient prevegi acondicionament d’aire per refrigeració, integrada enels quadres o ambiental per la zona on estan situats.

Així doncs tots els armaris incorporaran a més a més com element auxiliarypropi, els accessoris següents:

-Ventilació reforçada e independent de l’exterior.

-Resistència de calantament.

-Refrigeració, en cas de que sigui necessari.

-Dispositiu químic-passiu d’absorció de l’humitat.

-Il’luminació interior.

-Seguretat d’intrussisme o vandalisme.

-Accessibilitat a tots els seus mòduls i elements.


31

Es tindrà em compte les condicions ambientals d’us. Per això, s’aplicarà laclassificació 721-2 de pols, sorra, voira salina, vent, etc... segons norma IEC 721.

Per determinar els dispositius de protecció en cada punt de l’instal’lació s’haurade calcular i coneixer:

-L’intencitat de treball en funció del factor de potència, simultanietat, utilitzaciói factors de aplicació previstos e imprevistos. Per això ultim es fixarà un factor, i aquests’expressarà en l’oferta.

-L’intensitat de curtcircuit.

-El poder de tall del dispositiu de protecció, que haurà de ser mes gran que laICC del punt en el qual està instal’lat.

-La cordinació del dispositiu de protecció amb l’aparamenta situada aigüesavall.

-La selectivitat a considerar en cada cas, amb altres dispositius de protecciósituats aigües amunt.

Es determinarà la secció de fases i la del neutre en funció de protgir-los contresobrecàrregues, verificant:

-L’intensitat que pot suportar l’instal’lació serà més gran que l’intensitat detreball, previament calculada.

-La caiguda de tensió en el punt més desfavorable de l’instal’lació serà inferior ala caiguda de tensió permesa, considerem els casos més desfavorables, com perexemple tenir tots els equips en marxa amb les condicions ambientals extremes.

-Les seccions dels cables d’alimentació gereral i particular tindran en comptecomsums de les fotures ampliacions.

Es comprovarà la relació de seguretat (Vc/Vl), Tensio de contacte menor o iguala la tensio límit permesa segons els locals MI-BT021, protecció contra contactesdirèctes e indirectes.

La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits es farà, permenentment, ambinterruptors automàtics d’alt poder de curtcircit, amb un poder de tall aproximat de50kA, i temps de tall inferor a 10mS. Quan es preveigin intensitats de curtcircitsuperiors a lesde 50kA, es colocaran limitadors de poder de tall majors que 100kA itemps de tall inferior a 5mS.

Les curves de disparo magnètic dels disjuntors, L-V-D, s’adaptaran a lesdiferentes proteccions dels receptors.


32

Quan s’utilitzin fusibles com limitadors de corrent, aquests s’adaptaran a lesdiferents classes de receptors, utilitzant, per això, els més adeqüat, ja siguin aM,gF ,gLo gT, segons les normes UNE-21-103.

Tots els relés auxiliars seran del tipus endollable en base tipus undecal, de trescontactes inversors, equipats amb contactes de potència, (10A per càrrega resistiv,factor de potencia = 1), aprobats per UL:

La protecció contra xoc elèctric serà prevista, i es complirà amb les normesUNE 20-383 i MI-BT021.

La determinació de la corrent admissible en les canalitzacions i el seuemplassament serà, com a mínim, segons l’establert en MIBT004. La corrent de lescanalitzacions serà 1.5 vegades la corrent admissible.

Les caigudes de tensió màximes autoritzades serà segons MI BT017, sigent elmàxim, en el punt més desfavorable, del 3% in il’luminació i del 5%en força. Aquestacaiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d’utilitzaciósusceptibles de funcionar simultaneament, en les condicions admosfèriques mésdesfavorables.

Els conductors elèctrics utilitzaran els colors distintius segons normes UNE, iseran etiquetats i numerats per facilitar la seva fàcil localització e interpretació en elsplànols i en l’instal’lació.

El sistema d’instal’lació serà segons l’instrucció MI BT018 i altres per interiorsi receptors, tenint en compte les característiques especials dels locals i tipus d’industria.

L’ofertant haurà de detallar en la seva oferta tots els elements i equips elèctricsoferits, indicant el nom del fabricant.

A més de les especificacions requerides i oferides, s’haurà d’incluir en l’oferta:

-Memoràndum de càlculs de càrrega, d’il’luminació, de terra, proteccions ialtres que ajudin a cladificar la qualitat de les instal’lacions ofertades.

-Disseny preliminars i plànols dels sistemes ofertrats.

En els plànols s’utilitzarà simbologia normalitzada S/UNE 20.004

Es tendirà a homogenitzar el tipus d’esquema, numeració de borns de sortida ientrada i en general tots els elements i mitjans possibles de forma que faciliti elmanteniment de les instal’lacions.

5.2.-Quadres elèctrics.


33

En els quadres elèctrics s’inclouran pulsadors frontals de martxa i paro, ambsenyalització del estat de cada aparell (funcionament o aturada).

El concursant raonarà el tipus escollit, indicant les següents característiques:

-Estructura dels quadres, amb dimensionsm materials empleats (perfils,txapes,...), amb les seves seccions o gruixos, protecció antioxidant, pintures, etc.... .

-Compartiment en que es divideixen.

-Elements que s’allotgen en els quadres (embarrats, aïlladors, ets...), detallantels mateixos.

-Interruptors automàtics.

-Sortida de cables, relés de protecció, aparells de mesura i elements auxiliars.

-Proteccions que, com a mínim, seran:

.Mínima tensió, en l’interruptor general automàtic.

.Sobrecàrrega en cada receptor.

.Curtcircuit en cada receptor.

.Defecte a terra, en cada receptor superior a 10 CV. En grups de menys

potència reagrupats en conjunts de màxim 4 elements. Aquests elements

han de ser funcionalment iguals.

5.3.-Enllumenat.

Les lluminàries seran estanques, amb resistència d’arranc ràpid i ambcondensador corrector del coseno fi incorporat.

S’efectuarà un estudi complet d’il’luminació tant per interiors i exteriorsjustificant els lux obtinguts en cada cas.

Abans de la recepció provisional aquests luxs seran verificats amb un luxèmetreper tota l’àrea il’luminada, la qual tindrà una il’luminació uniforme.

Enllumenat interior.


34

Porporcionarà un nivelld’il’luminació suficient per desembolupar l’activitatprevista a cada instalació segons l’ordenança general de seguretat e higiene en el treballen una proporció del 50%.

A més de la qualitat es determinarà la qualitat de l’il’luminació que en líniesgeneral cumpiran amb:

-Eliminació o disminució de les causes d’enlluernament capaces de provocaruna sensació d’incomoditat e inclus una reeducció de la capacitat visual.

-Eleccio del dispositiu d’il’luminació i el seu emplaçament de tal forma que ladirecció de llum, la seva uniformitat, el seu grau de difusió i el tipus de somress’adaptin lo millor possible a la feina visual i a la finalitat del local il’luminat.

-Adaprar una llum la composició espectral de la qual tingui un bon rendiment encalor.

-La reproducció cromàtica serà de calitat molt bona (depenent de l’activitat adesembolupar).

-La temperatura de color dels punts de llum estarà entre 3000 i 5500 grausKelvin.

-Es calcularà un coeficient de manteniment baix, del ordre de 0,7.

-Els coeficients d’utilització i rendiment de l’il’luminació es procurarà quesiguin el més alt possibles.

Enllumenat exterior.

Les lluminàries exteriors seran del tipus antivandàlic e inastillables.

Els suports, brazos murals, bàculs i demès elements mecànics seran galvanitzatsen calent.

Per projectar el tipus de lluminària es tindrà en compte el següent:

-La naturalesa del entorn per untilitzar de un o dos emisferis.

-Les catacterístiques geomètriques del àrea a il`luminar.

-El nivell mitg d’il’luminació, que mai serà menor a 15 lux.

-L’altura del punt de llum serà l’adecuat a els lummens.

-El factor de conservació serà del ordre de 0,6.


35

-EL rendiment de l’instal’lació i de l’il’luminació segons el projecte i elfabricant, tendint al més gran possible.

Il’luminació de seguretat.

Estarà formada per aparells autònoms automàtics que compleixin amb lesjormes UNE 20-062-72 i 20-392-75 i demés disposicions vigents de seguretat. Sran deltipus flourescent amb referència.

En les instal’lacions electricomecàniques amb un grau de protecció mínim deIP54.

5.4.-Red de preses a terra.

EN cada instal’lació s’efectuarà una red de terra. El conjunt de línies i preses aterra tindran unes característiques tals, que les masses metàl’liques no podran posar-sea una tensió superior a 24 volts respecte el terra.

Totes les carcasses de aparells d’enllumenat, així com endolls, etc..., disposarande ls seva presa de terres, conectada a una red general independent de la dels centres detransformaciói d’acord amb el reglament de B.T.

Les instal’lacions de preses a terra, seguiran les normes establertes en elReglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementàries.

Els materials que composaran la red de terres estaran formades per plaques,electrodes, terminals, caixes de probes amb els seus terminals d’aïllament i medició,etc... .

On es preveigui falta d’humitat o terreny de poca resistència es colocarà tubs dehumtajament a més de reforzar la red amb dispositius químics.

L’estructura d’obra civil serà conectada a terra. Tots eels empalmes seran tipussoldasura aluminitèrmica sistemaCADWELL o similar.

5.5.-Làmpedes de senyalització.

Totes les làmpedes de senyalització seran del tipus Led estandaritzat inormalitzat.

Els colors que s’utilitzaran seran els següents:

-Verd: indicació de marxa.


36

-Groc: indicació d’averia lleu. Intermitent alarma lleu.

-Vermell: indicació d’averia greu. Intermitent alama greu.

-Blanc: indicació informativa, de estat, de posició, etc.. .

Totes les làmpedes de senyalització es verificran a trevés d’un pulsador deproba.



Documents

ELECTRIFICACIÓ E IL’LUMINACIÓ D’ UN POLÍGON INDUSTRIALdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/206pub.pdf · 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 Permisos