Els conflictes de la gestió hídrica - diba.cat · PDF fileque costi de creure, els rius depenen dels uns, les depuradores dels altres i els abastaments d’aigua potable d’uns

X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - J U L I O L / A G O S T / S E T E M B R E 1 9 9 8 - N Ú M . 2

Primera Assemblea deXarxa, reutilització d’aigües

a Viladecans, IV CongrésNacional del Medi,

Agenda…

Els conflictesde la gestió hídrica

La creació de l’AgènciaCatalana de l’Aigua

Entre la qualitati la demanda

Joan Gaya

“Cal conèixer per actuar,no per recopilar dades”

Salvador Rueda,expert en ecologia urbana

“Ens cal més aigua?”Els arguments de

l’empresa i l’acadèmia

sosteniblejuliol/agost/setembre 19982

Això és Xarxa, de moment…

Mollet del VallèsMonistrol de MontserratMontcada i ReixacMontmelóMontornès del VallèsMuraNavarclesNavàsOlesa de MontserratOlostPalafollsPalau de PlegamansPallejàParets del VallèsPobla de Claramunt, laPobla de Lillet, laPont de Vilomara i RocafortPrat de Llobregat, elPremià de DaltPuig-ReigReusRoca del Vallès, laRoda de TerRubíSabadellSallent

Sant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Bartomeu del GrauSant Boi de LlobregatSant Boi de LluçanèsSant Cugat SesgarriguesSant Cugat SesroviresSant Esteve de PalautorderaSant Feliu de LlobregatSant Fruitós de BagesSant Hipòlit de VoltregàSant Joan de VilatorradaSant Joan DespíSant Just DesvernSant Llorenç SavallSant Martí SesgueiolesSant Pere de RibesSant Pere de RiudebitllesSant Pere de Torelló

Sant Quirze del VallèsSant Sadurní d’AnoiaSant Vicenç de MontaltSant Vicenç de TorellóSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de CervellóSanta Coloma de GramenetSanta Eulàlia de RonçanaSanta Marg. de MontbuiSanta Margarida i els MonjosSanta Maria de CorcóSanta Maria d’OlóSanta Perpètua de MogodaSantpedorSevaSubiratsSúriaTaradellTerrassaTianaTonaTorderaTorellóTorrelles de LlobregatVacarissesVallbona d’AnoiaValliranaVallromanesVicViladaViladecansViladecavallsVilafranca del PenedèsVilanova del CamíVilanova i la GeltrúVilassar de DaltVilassar de Mar

ALTRESAssociació Catalana deMunicipis

Consell Comarcal delBerguedà

Diputació de Barcelona

Entitat Metropolitana delMedi Ambient

Parc Central del Vallès

Dades a 15 de setembre de 1998

AbreraAlellaArenys de MuntArgentonaArtésAvinyóBadalonaBadia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaBeguesBigues i RiellsBorredàBrull, elCaldes de MontbuiCallúsCalonge de SegarraCanovellesCànoves i SamalúsCardedeuCardonaCastellar del RiuCastellar del VallèsCastellbisbalCastelldefelsCastellet i la GornalCastellví de RosanesCercsCerdanyola del VallèsCervellóCorbera de LlobregatCornellàEsparragueraEsplugues de LlobregatFranqueses del Vallès, lesGaiàGavàGironaGranollersGuardiola de BerguedàHospitaletIgualadaLleidaLliçà d’AmuntLluçàMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMartorellesMasies de Voltregà, lesMataróMolins de Rei

4.250.000 persones4.250.000 persones

El 92% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 92% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 70% de la poblacióde Catalunya

El 70% de la poblacióde Catalunya

Els municipisde XARXAapleguen

3sosteniblejuliol/agost/setembre 1998

NÚMERO 2 - PUBLICACIÓ TRIMESTRALJULIOL-AGOST-SETEMBRE DE 1998

EDITORXarxa de Ciutats i Poblescap a la SostenibilitatComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

REDACCIÓ I PRODUCCIÓ EDITORIALERF, Gestió i ComunicacióAmbiental, SLBalmes, 18, 1r 08007 BarcelonaTel. (34) 93 301 23 29Fax (34) 93 301 23 21E-mail: [email protected]

CONSELL DE GOVERNPresident: Antoni MorralVocals: Sergi Alegre, FredericLina-res, Narcís Prat, Josep Puig, AndreuRifà, Joan Rieradevall,JoandomènecRos, Magí Rovira, Salvador Rueda,Ramon Sitjà, Vicenç Sureda, JosepM. Vegara, Santiago Vilanova, JosepXercavins

DIRECCIÓFrederic Linares Vicenç Sureda

DIRECCIÓ CIENTÍFICARamon Folch

CONSELL DE REDACCIÓJohanna Cáceres, Ramon Folch,Manuel Ludevid, Lluís Reales,Enric Tello

CAP DE REDACCIÓJohanna Cáceres

DISSENY I MAQUETACIÓDomènec Òrrit

COL·LABORADORSJoan Gaya, Amèrica López, ManuelLudevid, Mònica López, Antoni París,Anna Prat, Narcís Prat, Albert Punso-la, Elisabet Rius, Joan Ras, JordiRoca, Jaume Torta,

FOTOGRAFIAJosep Grifoll David Pastor

IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICAInom,SADipòsit legal B-7063-97

n la darrera Assemblea ordinària de la Xarxa de Pobles i Ciutats capa la Sostenibilitat (la Xarxa) celebrada al municipi del Prat de Llo-bregat el passat mes de juliol, entre d’altres acords, se’n va prendreun que crec que pot tenir una gran transcendència. Es tracta de l’a-provació d’una taula de cinquanta indicadors de sostenibilitat mit-

jançant els quals podrem conèixer i avaluar l’evolució dels processos dedesenvolupament. Estem segurs que és un document que generarà debat, peròtambé creiem que serà pràctic i permetrà, en molts casos, reorientar el timó capa un desenvolupament més sostenible dels nostres municipis.

El fet que un grup de municipis estigui disposat amesurar el seu desenvolupament seguint uns matei-xos indicadors permet que aquests es puguin compa-rar entre si i analitzar l’evolució del seu desenvolu-pament en el temps. Dit d’una altra manera, els indi-cadors ens permeten d’avaluar, de forma objectiva,els progressos que es fan cap a l’aplicació efectiva deles Agendes 21 locals, cap a la sostenibilitat.

Aquest valent compromís suposarà una tasca tècni-ca important que els diferents ajuntaments i la secre-taria tècnica de la Xarxa hauran d’abordar els prò-xims mesos. Els resultats d’aquest treball suposaran un avenç molt valuós enla tasca que col·lectivament estem desenvolupant des del món local en el campdel desenvolupament sostenible.

En un any d’activitat de la Xarxa s’ha fet una tasca molt important en el pro-cés cap a al sostenibilitat i s’han fet els primers passos: el que suposa, tal comdiu la Carta de Lisboa, passar de la carta, del paper i de les bones intencions,a l’acció.

des de Xarxa

Primers resultats

E

“Sostenible” no s’identifica necessà-riament amb l’opinió que expressenels articles signats

Antoni MorralPresident de la Xarxa de Ciutats

i Pobles cap a la Sostenibilitat

es al món no viatja tant com una gota d’aigua. Les gotes d’aigua han estat a totarreu: al mar portades pels rius, als núvols provinents del mar evaporat, a lesmuntanyes i a les planes caigudes en forma de neu o de pluja, als llacs i als riuso als aqüífers havent-se escolat pels vessants… També han estat en pobles iciutats, en conduccions i clavegueres, en fulles i en intestins, en radiadors i en

piscines. Sempre són les mateixes, ara aquí, ara allà, avui vestides d’ampolla mineral,demà en el xipolleig d’una depuradora. Quan senten discutir de reciclatges i regenera-cions, es fan un tip de riure: que en fa de temps que van perdre la vir-ginitat, fartes de rodar en el cicle hídric des de fa mil·lennis…!

El cicle hídric: una elementalitat d’escola primària que el sector públicfa anys que tracta d’ignorar. Ara, com una gran cosa, comença a obrir-se pas entre nosaltres la idea d’una agència de l’aigua. Perquè, per mésque costi de creure, els rius depenen dels uns, les depuradores delsaltres i els abastaments d’aigua potable d’uns tercers. Els embassa-ments reguladors o hidroelèctrics, és clar, són encara una quarta cosa.El problema no és la gestió del cicle integral de l’aigua, sinó la gestióintegral del cicle de l’aigua. El cicle de l’aigua sempre n’ha estat, d’in-tegral. El que necessita integralitat és la gestió. A això consagrem el coscentral d’aquest número de “Sostenible”.

La sostenibilitat és implantejable sense una utilització racional de l’ai-gua dolça (el 0,5% de l’aigua terrestre, només). Destinem la major partde l’aigua que utilitzem a usos no consumptius (refrigeració, neteja,etc.), però llencem aquesta aigua simplement vehicular i la donem pergastada en els nostres escandalls de consum. Això és un despropòsit. ACatalunya consumim prou menys de la meitat de l’aigua que es diu quegastem. El problema és que, com que no s’ha establert una gestió integral del cicle de l’ai-gua, els gestors de cada part del cicle no s’han preocupat de les necessitats de les altresparts: l’actual concepció de les infraestructures facilita el manteniment de la irracionali-tat i dificulta la instauració de l’ús racional.

Com el torrent sanguini, les conques fluvials recullen les deixalles metabòliques i posende manifest l’estat de salut del territori. Aigua neta i aigua bruta són l’abans i el desprésde la mateixa cosa. Si les gestionem en funció de la demanda, mai no arribarem a racio-nalitzar l’oferta. És a dir, mai no arribarem a governar. El sector públic farà de tapabrutsconstruint més i més depuradores, i d’assistent social que compra metadona per a l’hereudrogoaddicte que serà la població sencera. Voleu res de més insostenible?

Ramon Folch, director científic

Integral:el cicle o la gestió?

Ramon Folch

editorial

R



En primer lloc,celebro l’apari-ció de S o s t e n i -b l e perquè ésuna publicacióque reflecteixla complexitatd’allò que ano-

menem “medi ambient” i que,massa sovint, es limita als espais“verds” o “naturals”. Per tant, vullf e l i c i t a r-los per la iniciativa i aprofi-tar l’avinentesa per suggerir untema per l’impacte que té en la sos-tenibilitat de les concentracionshumanes, les ciutats. Es tracta de

reflexionar sobre el movimento k u p a i, més concretament, sobre eldebat jurídic que ha suscitat. Al mesd’octubre, a Barcelona es dictarà laprimera sentència contra els o k u p e sdel carrer Regomir amb penes deprisió per a una desena de persones.

La Constitució reconeix, i per tantl’Estat ha de garantir, els drets a lapropietat privada i a la vivenda. Lameva pregunta és: per què semprepreval el primer sobre el segon? I, amés, quins arguments justifiquenque l’ocupació d’edificis abando-nats, fins ara tractada des del dretcivil, hagi passat a jutjar-se per lavia penal? És a dir, per què s’ha cri-m i n a l i t z a t ?

A n d reu FontEstudiant de Dret

tribunaReflexionar sobre elsòl okupat

sumariACCIÓ

PENSAMENT

ALTRES

La dada La petjada de Barcelona

Propostes

Agenda

L’opinió Ens cal més aigua?Joan Ras i Narcís Prat

En boca de… Salvador Rueda,Biòleg i psicòleg

Anàlisi Entre la qualitat i la demandaJoan Gaya

l’Agenda 21 al mónFòrum Virtual de les Cultures

ReportatgeUna agència i moltes aigües

La notíciaEnxarxats

Entrevista a Gonzalo Echagüe

Catalunya en Xarxa

EinesL’estalvi no fa pobre

Els númerosSaragossa, fer més amb menys

Les normesIncentius per a l’estalvi de l’aigua

Acció civilImpostos “ambientals”, tarifes progressives

32

33

35

24

26

30

6

8

13

14

16

20

21

22

23

partir d’ara, S o s t e n i b l e té una versióon line que es pot consultar a lapàgina de la Xarxa de Ciutats iPobles cap a la Sostenibilitat,

“penjada” de la web de la Diputació de Bar-celona. La versió electrònica no reprodueixtots els continguts de la revista, però sí lagran majoria: les dues editorials, el reportatge,les entrevistes, els articles d’opinió, i les seccions Catalunyaen Xarxa i Eines. En la revista que ara teniu a les mans, els articlesaccessibles on line s’identifiquen amb una “S” que apareix desprésdel títol. Aquestes seccions estan traduïdes al castellà i a l’anglès.Actualment, però, només poden consultar-se els textos sense lesil·lustracions. Potser en el futur, la revista electrònica conservarà elformat que té en la seva versió paper i, fins i tot, comptarà ambalgunes seccions pròpies. w w w. d i b a . e s / x a rx a s o s t

Sostenible accesible en tresllengües a Internet

A

L’autor de l’article “Nuclis d’intervencióparticipativa”, aparegut en la secció Cata-

lunya en Xarxa del número anterior, és Guimel Castañé, tècnicmunicipal de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Quirze delVallès. En el mateix número, l’autora de l’entrevista a Albert dePablo és Mònica López.

Fe d’errades


l’agenda 21 al món

La ciutat, nascuda com alloc de trobada i interc a n v i ,s’ha transformat: es tre b a-lla i es compra al centre ,però no s’hi viu, i es dorm ala perifèria, però tampocs’hi viu: la ciutat, doncs, noté vida. Amb aquestesparaules s’expressa elpedagog italià FrancescoTonucci que el mes passatva dirigir a Arrecife (Lan-z a rote) el curs “La ciutatdels nens”, organitzat perla fundació César Manri-q u e .Tonucci proposa pre n d re elsnens com a paràmetre peravaluar l’h a b i t a b i l i t a t i lasostenibilitat de les nostre sciutats, una idea que ja s’haaplicat en diverses ciutatsargentines i italianes. El casmés espectacular és el pro-jecte “La ciutat dels nens”desenvolupat a Fano i consi-derat pel govern italià unlaboratori territorial d’edu-cació ambiental. El 1997 laDiputació de Barcelona vae n c a r regar a Tonucci el pro-jecte “La citat dels infants”,en el qual participen vuita j u n t a m e n t s .Francesco Tonucci hapublicat diversos llibres encastellà. A.L.

Per a més informació: Fundació César ManriqueTel. 928 84 31 38

La nova Agència Catalanade l’Aigua, perfilada en l’a-vantprojecte de Llei de l’Ai-gua, ha de dependre delDepartament de Medi Am-bient i garantir el principi desubsidiarietat. Per tant, cal queel Govern s’abstingui d’envaircompetències locals. Aquestaha estat, segurament, una de

les conclusions més rellevantsdel I Congrés Català de MediAmbient i Municipis, celebrata Barcelona (28-30 de setem-bre). La Federació de Munici-pis de Catalunya, la Diputacióde Barcelona i l’EntitatMetropolitana del MediAmbient han organitzat l’es-deveniment. J . C .

Conservar competènciesm u n i c i p a l s

Tots els ciutadans tenen lapossibilitat, gràcies a Internet,de participar activament en laconfiguració dels contingutsdels debats que estructuraran elFòrum Universal de les Cultu-res. El Fòrum tindrà lloc a Bar-celona l’any 2004, però nocaldrà esperar fins llavors per-què aquest esdeveniment d’a-bast mundial ja ha iniciat laseva fase virtual oberta a totesles persones interessades.

És a dir, qualsevol internautapot accedir a la seu web delFòrum, anar a la secció “Dià-legs” i apuntar-se a un dels tresgrups de discussió que estruc-turen els seus continguts: ladiversitat cultural, les condi-cions de la pau i la ciutat soste-nible. En aquesta darrera hi hadiversos documents on-linesobre el tema com, per exem-ple, la Carta d’Aalborg .

Aquest nou esdeveniment

internacional neix amb la fina-litat de definir les vies, i sege-llar compromisos adreçats aassentar la cultura de la pau i,per tant, de la sostenibilitat. Defet, el Fòrum aspira a esdeveniruna conferència en la línia dela Cimera de la Terra (Rio deJaneiro, 1992), dels acords dela qual voldria fer un balanç“oficial”, reconegut i recolzatper les Nacions Unides. És,doncs, un projecte ambiciósque sorgeix de la iniciativa del’Ajuntament de Barcelona icompta amb el suport de laGeneralitat de Catalunya i delGovern espanyol.

A diferència d’altres cimeresi conferències internacionals,els protagonistes del FòrumUniversal de les Cultures nosón els estats, sinó la societatcivil: empreses, org a n i t z a c i o n sno governamentals i interg o-vernamentals —com és el cas

de la Unesco, soci principal delFòrum—, universitats, confes-sions religioses i org a n i t z a-cions polítiques i sindicals.

Físicament, la seu del Fòrums’ubicarà a la vora de la desem-bocadura del riu Besòs, en unàrea que està en procés dedesenvolupament urbanístic ique pretén constituir un exem-ple de sostenibilitat urbana.Amèrica López

Per a més informació:Tel. 93 401 20 04Fax.93 402 39 12w w w. b a rc e l o n a 2 0 0 4 . o r g

Fòrum Virtual de les Cultures,sostenibles és clar


7

La plataforma cívica “Barcelona estalviae n e rgia” ha resultat premiada en el segonconcurs de Nacions Unides sobre BonesPràctiques Habitat II. En concret, els pro-jectes premiats, sorgits del moviment cívic,són “Barnamil, 100 m2 de plaques solars

d’aigua calenta per a l’any 2000”, que promou lainstal·lació de plaques solars tèrmiques a les teulades, i “Elsindicadors de sostenibilitat del Fòrum Cívic Barcelona Sos-tenible” (vegeu S o s t e n i b l e, núm. 0 i 1, respectivament).

Reconeixement mundial d edos projectes barcelonins

Mataró ja té consolidat el nuclicentral de l’Agenda 21 de la ciu-tat, un cop l’Ajuntament va apro-var el Pla d’acció ambiental i elPla de seguiment del municipi.Els continguts dels plans s’han

decidit a partir de les consultes realitzades durant el procésd’elaboració de l’auditoria del municipi i durant el FòrumAmbiental. En aquest darrer han participat els membres delConsell Municipal del Medi Ambnient, format per repre-sentants de diverses entitats ciutadanes. A . L .

Mataró estrena el Pla d’Acció Ambiental

Montmeló ha rebut un accèssit del premi Medi Ambient enreconeixement als avenços en la gestió municipal dels resi-dus. Aquests guardons, atorgats cada any pel Departamentde Medi Ambient, van acompanyats de diplomes conceditsa comarques, empreses o municipis que es destaquen per laseva tasca en benefici del medi. El Diploma de RecollidaSelectiva, per exemple, ha reconegut els increments en larecuperació dels materials de les escombraries dels munici-pis de Tarragona i Castellbisbal (paper i cartró), Tona i SantCeloni (vidre) i Torrelles de Llobregat (matèria org à n i c a ) .

Premis Medi Ambient

La resposta a la necessitatde trobar alternatives a l’ac-tual model de desenvolupa-ment s’expressa sovint enl’aparició de xarxes basadesen l’intercanvi d’informació iexperiències. Internet pro-porciona un canal que afavo-reix el creixement i el dina-misme d’aquests grups, commostra el cas de la XarxaLlatinoamericana d’Estratè-gies cap a la Sostenibilitat.Aquesta xarxa, que es dedicaa l’estudi i l’elaboració depropostes sobre estratègiesde sostenibilitat referides acasos concrets d’AmèricaLlatina, té l’origen en unstallers regionals org a n i t z a t sper la Unió Internacional deConservació de la Natura(IUCN) entre 1992 i 1993.

Els seus membres, més de800 persones, es comuniqueni treballen a través d’Internet,i ja han celebrat tres reunionspresencials. A banda de lesnovetats i informacions queel coordinador de la xarxaenvia setmanalment alsmembres, els materials queha anat generant es podenconsultar a la seva web, aixícom informació sobrebeques, cursos, sistemes dedisseny i evaluació de projec-tes i un llarg etcètera. A més,des de l’any passat tambés ’ o rganitzen tallers electrò-nics de discussió sobre temesespecífics animats perexperts.

Per a més informació:w w w. i n f o w e b . c o . c r / re d l a t /

La xarxallatinoamericana

El manteniment dels sistemes de captació, reserva iconducció d’aigua cap als nuclis urbans planteja nom-brosos problemes i té, a més, un cost energètic elevat.Un nou programa informàtic, desenvolupat per un equipde la Universitat Politècnica de Catalunya i liderat perJordi Riera (Institut de Robòtica i Informàtica), optimit-za aquesta tasca.

Per a més informació: 93 401 57 81. www-iri.upc.es

El xip de l’aigua

les eines del demà

Quin és el preu de l’aigua queutilitzem? Qui el paga i a qui? Quigestiona aquest recurs i amb qui-nes competències? La resposta éscomplexa i la realitat con-fusa perquè hi ha unagran diversitatd’entitats públi-ques implica-des en la

gestió de l’aigua a Catalunya, per-què alguns usuaris no paguen l’ai-gua que consumeixen, i perquè la

forma del rebut de l’ai-gua és tan rocamboles-ca que finança, en elcas de l’àrea metro-politana de Barcelo-

na, la gestió dels resi-

dus municipals. No ésgens estrany, doncs,que la gestió de l’aiguaal nostre país, i el fet

que és un recurs escàssobretot donades les

demandes existents, esdevinguifont de conflicte cada vegada quees dibuixa una iniciativa legislati-va nova. I tampoc sorprèn que,donats els principis que guien l’ac-tual acció política, basats en l’as-soliment del creixement econòmicper se, qualsevol intent d’”ambien-talitzar” la política hidràulica enso-pegui amb incoherències greus.

Aquest és el cas de la nova Lleid’ordenació i gestió de l’aigua aCatalunya, o Llei de l’aigua, quepretén incorporar a la normativahidràulica els criteris ambientalsde la legislació europea i establiruna gestió integrada del cicle del ’ a i g u a .

Integrar, simplificar i localitzarLa Llei catalana de l’aigua, que

encara és un avantprojecte qualifi-cat de mer “document de treball”, técom a objectiu integrar en un único rganisme les competències d’a-bastament i sanejament. En l’actua-litat porten a terme aquestes tas-ques, respectivament, la Junta d’Ai-gües que depèn del Departament de

el reportatge

La creació de la futura Agència Catalana de l’Aigua sintetitza l’esperit de l’avant-projecte de la Llei de l’aigua: fer una gestió integrada d’aquest recurs unificantles competències d’abastament i sanejament. Els municipis no ho veuen clar.

La nova Llei i n t e n t a

“ a m b i e n t a l i t z a r ”la gestió hídrica

Una agència imoltes aigües

Maria Rosa Salvadó i Johanna Cáceres


Política Territorial i Obres Públi-ques, i la Junta de Sanejament,dependent del Departament deMedi Ambient. Ambdues desapa-reixeran en fusionar-se en l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua (ACA), lanova autoritat única en matèriahidràulica a les conques internes deC a t a l u n y a .

La consegüent simplificacióadministrativa anirà acompanyadad’una simplificació tributària. Escrearà un nou impost “de naturale-sa ambiental”: el cànon hidràulic,en el qual es fusionaran els actualscànons de sanejament i d’infraes-tructures hidràuliques. El caràcterambiental li ve donat perquè gravatant el volum d’aigua consumitcom la càrrega contaminant abo-cada i, en conseqüència, hauria depenalitzar el malbaratament i lacontaminació d’aquest recurs.Va l o r a r-ne l’eficàcia és encaraimpossible, ja que en l’actualredactat de l’avantprojecte de lleino s’especifica quina serà la fòr-mula per calcular el nou impost.

En tercer lloc, la nova Llei inten-tarà fer efectiu el principi de subsi-diarietat mitjançant la creaciód’Entitats Locals de l’Aigua(ELA), que s’entenen com a òrg a n sde cooperació entre l’ACA i lesadministracions locals ja existents(municipis, mancomunitats, Entitatmetropolitana, etc.). D’aquestamanera, s’acosta la gestió hidràuli-ca als organismes polítics més pro-pers a les problemàtiques específi-ques i es pretén, així, guanyar eneficàcia. Malgrat això, l’ACAdelega o assigna competències a lesELA, que queden subordinades algovern autonòmic.

Alguns desacordsTotes les parts implicades –admi-

nistració autonòmica, municipal iusuaris– donen la benvinguda a lanova Llei de l’aigua perquè supo-sa un avenç cap a la racionalitza-ció i l’ús sostenible de l’aigua, talcom dictamina la nova Directivaeuropea sobre política hidràulica.

De totes formes, l’acord genèricsobre les grans línies d’actuacióno s’estén al contingut específicd’alguns articles de l’avantprojec-te de llei, sobretot pel que fa a lapossible pèrdua de competènciesmunicipals, un temor exposat perla Federació de Municipis deCatalunya en el I Congrés Catalàde Medi Ambient i Municipiscelebrat recentment a Barcelona.

D’altra banda, continua oberta lapolèmica entorn del pagament del’aigua per part dels usuaris.Aquesta polèmica té dos fronts, unreferit al rebut de l’aigua i un altrerelatiu al fet que la Llei perpetuaràla situació actual en la què els agri-

cultors i les empreses hidroelèctri-ques no han de pagar el cànonhidràulic. Val la pena assenyalarque aquesta exempció fiscal afectamés del 70% de l’aigua consumidaa Catalunya, per tant, el sistema decaptació i distribució (canonades,dipòsits, depuradores, canalitza-cions...) es finança amb uns tributsque tan sols paguen els usuarisdomèstics i industrials.

Pel que fa al rebut de l’aigua, lanova Llei neix amb la intenciód’acabar amb un conflicte que jafa set anys que s’arrossega: “laguerra de l’aigua”, el movimentciutadà d’objecció fiscal més sig-nificatiu de la història de Catalu-nya. Les associacions de veïns queconformen la Plataforma delRebut de l’Aigua de l’àrea metro-politana de Barcelona rebutgenpagar l’IVA i la taxa de residusinclosos en el rebut. Fins ara, l’ob-jecció fiscal es tradueix en500.000 milions de pessetes quehan deixat de recaptar les arquespúbliques. La solució proposada


Pantà de Sau enun període desequera. Enalguns aspectes,la conveniènciad’aquestes cons-truccions per a lagestió hidro l ò g i c aestà sostmesaactualment a unaf o rta discussió.Els pro b l e m e sambientals quecausen no sóngens menyspre a-bles, pro b l e m e sque, al cap i a lafi, afecten negati-vament la quali-tat de les aigüesque emmagatze-men i dels ecosis-temes fluvials enels quals estanu b i c a t s .

Els usuaris de mésdel 70% de l’aiguano paguen el cànonhidràulic.

per la nova Llei, una pròrroga perpagar els impostos pendents deforma fraccionada i sense interes-sos, no satisfà la Plataforma per-què, segons argumenta, cal quepagui més qui més consumeix iqui més contamina. La reivindica-ció veïnal, doncs, està claramentoposada a l’aplicació del cànonhidràulic previst en la nova Llei.

Dispersió i descoordinacióL’aigua és de domini públic i per

tant no pertany a ningú, però hi hauna Administració –o diverses– quen’autoritza l’ús, entenent per úsl’extracció, la distribució, el con-sum i el sanejament.

A Catalunya, hi ha diversos org a-nismes implicats en la gestió del’aigua. La Generalitat –a través deles Juntes i de la Direcció Generalde Política Hidràulica– té com-petències plenes sobre les conquesinternes (50% del territori i 90% dela població). La resta del territorirep l’aigua de l’Ebre i està sotmesaa la gestió de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre. Això no hocanviarà l’ACA i, en conseqüència,la zona de l’Ebre no estarà sotmesaa la mateixa fiscalitat.

A banda de la fragmentació terri-torial, hi ha dispersió i descoordina-ció administrativa, com és el cas,per exemple, de la ignorància histò-rica entre la Junta d’Aigües i laJunta de Sanejament. La primera

autoritza les concessions de cabals ales indústries, els agricultors i elsajuntaments. La Junta de Saneja-ment, al seu torn, atorga els permi-sos d’abocament amb càrrega con-taminant i, sovint, el volum permèsde l’abocament (200 m3, per exem-ple) és superior al volum de la con-cessió (100 m3). L’ACA pretén,precisament, acabar amb aquestessituacions mitjançant l’anomenadagestió integrada del cicle de l’aigua.

Finalment, totes les administra-cions participen en graus diferentsen la gestió de l’aigua (municipis,mancomunitats, consorcis, consells

comarcals, Entitat Metropolitanadel Medi Ambient, Generalitat).Com a resultat, el subministramentd’aigua és responsabilitat dels ajun-taments, però també pot gestionar-lo una mancomunitat. En aquestsegon cas, el clavegueram continuasota la competència del consistori,mentre que la depuració de lesaigües residuals es fa a lesinstal·lacions i segons els paràme-tres de qualitat de la Junta de Sane-j a m e n t .

La nova Llei de l’aigua, doncs,acabarà amb la fragmentació exis-tent en els òrgans de la Generalitat,i solucionarà la dispersió adminis-trativa actual concentrant les com-

petències locals en les ELA però, endefinitiva, sembla que serà la Gene-ralitat qui marcarà el tarannà de lapolítica hidràulica mentre que elsmunicipis es limitaran a executar-la. Aquesta és, com a mínim, la per-cepció de la Federació Catalana deMunicipis que, d’una banda, creuque les entitats municipals estaninfrarepresentades en els òrgans degovern de l’ACA i, de l’altra, opinaque la nova Agència vulnera en lapràctica el principi de subsidiarietati afavoreix un altre principi, eld’harmonització o coordinació.

El principi de subsidiarietatGrollerament, el principi de sub-

sidiarietat ve a dir que allò que espugui fer a la vora no es faci lluny.Per tant, els ajuntaments hauriende ser els responsables de la gestióde l’aigua que abasteix el seumunicipi i del tractament adequatde la que en surt —bruta— un copha estat utilitzada.

El principi de subsidiarietat, però,es combina amb el d’harmonitza-ció, és a dir, amb l’existència d’unaentitat jeràrquicament superior quecoordini les actuacions dels dife-rents municipis. Aquesta entitatresulta necessària per garantir tantels proveïments bàsics de cadamunicipi com l’equilibri entre lesdiferents poblacions. En altresparaules, el principi de coordinaciórespon a la necessitat de reequili-brar el territori un cop la ubicació deles concentracions humanes deixade dependre exclusivament de ladisponibilitat de recursos naturalslocals —cal importar-los— i,també, un cop que s’ha fet evidentque la contaminació generada perun municipi afecta la qualitat de lesaigües d’altres poblacions.

En el cas concret del sanejament,un dels aspectes més conflictius dela nova Llei, les competènciess’excerciran des de l’administraciócoordinadora —l’ACA— i no desdel govern local. Aquesta situacióno és nova, sinó que es remunta ala creació de la Junta de Saneja-


L’aprofitament del’aigua regenerada irecollida localment ésun indicador de sos-tenibilitat urbana, lautilització de fonts des u b m i n i s t r a m e n tallunyades del lloc deconsum és un indica-dor del contrari.

“Indicadors de sostenibilitat”.Fòrum Cívic Barcelona Sostenible, 1998.

Promoure un consum sostenible de l’aigua.

Establir un marc legislatiu coherent, efectiu i transparent.

Les decisions s’han de prendre al nivell més pròxim possiblea les situacions concretes d’ús i degradació.

L’èxit depèn de la col·laboració estreta entre les institucionscomunitàries, els estats i els ens locals, a més de la informació,les consultes i la participació dels interlocutors socials i ciutadans.

Els costos de l‘ús de l’aigua han de ser sufragats totalment perl’usuari. Per al 2010 els estats membres garantiran la recuperacióíntegra de tots els costos dels serveis corresponents a l’ús del’aigua, en general i per sectors econòmics, desglossant-los almenys en domèstics, industrials i agrícoles.

Extracte de la Proposta de Directiva del Consell per la qual s’estableix unmarc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (Diari Oficial deles Comunitats Europees, 17/6/97).

Objectius de la Directiva Europea

ment, aprovada per la Llei de sane-jament del 1981, quan els munici-pis van cedir al nou organisme lescompetències en aquest àmbit(cobrament del cànon correspo-nent, construcció i manteniment deles depuradores, etc.). El motiud’aquest traspàs era garantir l’ade-quada distribució dels dinersrecaptats per construir depuradoresd’acord amb unes prioritats inde-pendents dels recursos reals decada municipi. És a dir, la cessióde competències intentava pro-moure l’equilibri territorial.

Reutilitzar les aigües residualsAra, els municipis acusen la

Junta de Sanejament d’haver abu-sat de la seva autoritat perquè, desque la Junta va passar a dependredel Departament de MediAmbient (1991), les estacionsdepuradores són propietat delGovern català i no dels ajunta-ments. Com a resultat, s’ignorenles competències municipals ensanejament, tot i que els ajunta-ments han conservat sempre lagestió del subministrament.

Per aquesta raó, els municipisreclamen poder accedir a la pro-pietat de les plantes depuradores,una reclamació que, encara quesembli paradoxal, té unes implica-cions notables en el subministra-ment i, més concretament, en ladisponibilitat d’un “nou” recurs:l’aigua regenerada. Aquest canvide perspectiva —el residu passa aser un recurs— reflecteix l’efecti-vitat real d’una gestió integral del’aigua, i el contingut actual de laLlei sembla que no ho té gaire encompte. Si els ajuntaments no ges-tionen directament les depurado-res és difícil que puguin utilitzaraigua regenerada, perquè delsparàmetres de qualitat dependrà lapossible reutilització de l’aiguad e p u r a d a .

En aquest sentit, cal tenir presentque la racionalització del consumde l’aigua passa per la reutilitzaciód’aigua regenerada i per l’estalvi

fruit d’una eficàcia més gran en elconsum de l’aigua (regar mésplantes amb menys aigua, posemper cas).

Oferta o demanda: què gestionem?Cap d’aquestes dues opcions es

tracta en detall en l’actual redactatde la Llei, la qual cosa fa pensarque, malgrat totes les declaracionsde principis “sostenibilistes”, lafutura gestió de l’aigua a Catalunyaes continua plantejant a partir del’oferta i no de la demanda.

Amb l’aprovació i l’entrada envigor de la nova Llei, previstes pera l’1 de gener de 1999, l’ACA seràl’administració única en matèria

hidràulica per a la concessió decabals, el sanejament, i la regula-ció dels usos en el domini públichidràulic. Per fer-ho, controlarà laxarxa bàsica d’abastament, quesón totes aquelles instal·lacionsque porten l’aigua fins als dipòsitsmunicipals de capçalera, des d’ones distribueix a través de la xarxainterna del municipi. Aquest és undels apartats més espinosos de lanova normativa perquè implicaque la Generalitat es reserva l’ano-menada “imposició de la substitu-ció de cabals” per garantir el sub-ministrament de totes les pobla-cions ubicades a les conques inter-nes de Catalunya.


L’ampolla de la fotografia conté aiguapotable. Aquesta aigua, però, és una micaespecial: prové de les clavegueres de laciutat de Vi t ò r i a .

La reutilització de les aigües residualsdepurades s’acostuma a enfocar cap ausos de reg, rentat de carrers,refrigeració industrial, etc.Aquest reciclatge, però, noesgota totes les possibilitats. Latecnologia actual permet, fins itot, que l’aigua tractada d’a-cord amb determinats parà-metres químics i sanitarispugui emprar-se per ausos més específics. Esparla, llavors, d’aiguaregenerada, que en el casdel contingut d’aquestaampolla és aigua regene-rada potabilitzada. L’ e s-tació de tractament d’ai-gües residuals de Vi t ò r i a ,presentada en les Jorna-des tècniques sobreaigües regenerades cele-brades a Palamós el mesde juny passat, va presen-tar aquest nou producte.

Encara no hi ha, a Espany, a legislacióespecífica sobre la reutilització de l’ai-gua, a diferència de Florida, Califòrnia oIsrael, estat que preveu proveir la sevapoblació amb un 20% d’aigua regenera-da el 2010. Lluny d’això, el Pla Hidrolò-

gic de les Conques Internes deCatalunya, responsable d’inven-tariar els recursos hídrics dispo-nibles al territori i planificar- n eels usos, no incorpora l’aprofi-

tament de les aigües residualsregenerades com a font

a l t e r n a t i v a .A banda de les milloresambientals que comportael reciclatge de l’aigua,una de les eines peravançar cap a un consumsostenible, tal com pro-pugnen la Directiva euro-pea i la nova Llei catala-na de l’aigua, és, preci-sament, la reutilitzaciód’aigües residuals depu-rades. Sobretot en païsoson l’aigua no és un recursa b u n d a n t .

Un “nou” recurs


S’aplica aquí el model de l’em-presa pública de la GeneralitatAigües Te r-Llobregat (ATLL) quegestiona integradament els cabalsdels dos rius. El model ATLL subs-titueix les concessions concretes acada municipi, que és el que ha fetfins ara la Junta d’Aigües, per unaconcessió generalitzada: l’ACAdeterminarà quanta aigua es potextreure de totes les conques inter-nes i, en cas que el volum no siguisuficient, també té capacitat perdecidir què fer-ne. I aquest “quèf e r-ne” es limita, en l’actualitat, aconstruir embassaments o a portarl’aigua d’una conca a l’altra mit-jançant transvasaments.

Aquesta filosofia de gestió, basa-da en augmentar l’oferta d’aiguadisponible, és a la base del PlaHidrològic de les Conques Internesde Catalunya. No és, però, exclusiuseu, sinó que també fonamenta lapolítica hidrològica de tot l’Estat,com mostra el Decret de l’aigua, totjust aprovat, que conté els planshidrològics parcials per poder ela-borar el sempre retardat PlaHidrològic Nacional. El Decretpreveu la creació d’1,2 milionsd’hectàrees potencials de regadiuamb l’objectiu de promoure el“desenvolupament regional soste-nible”... A veure, a Bèlgica no calregar les cols de Brussel·les ambuna aigua procedent d’un riu quepassa a centenars de quilòmetres dedistància. Al sud de la Península, sí.Per això, les cols de Brussel·les sónun conreu tradicional del centred’Europa i les oliveres són pròpiesdel sud del continent. Malgrat tot,les directrius agràries de la UnióEuropea suggereixen tallar aquestsarbres i, alhora, el Ministeri deMedi Ambient es planteja augmen-tar la superfície de regadiu al sudd’Espanya en una zona més prope-ra als paisatges àrids que als boscoshumits. Les decisions polítiquesd’aquest tipus tenen una incidèncianotable en la demanda d’aigua i,sembla, van en contra del que pro-pugna la Directiva europea en

matèria d’aigües: promoure el con-sum sostenible (regional o no). Espodria dir que van, fins i tot, encontra del sentit comú.

La (des)economiaSi es fan plantejaments econò-

mics en aquesta línia, de bensegur que les nostres necessitatsfutures d’aigua es dispararan. Iaixò no és exclusiu dels regadius.També es troben exemples d’irra-cionalitat economicista a Catalun-ya: s’ha fet algun estudi del quepot suposar per a les disponibili-tats d’aigua i d’energia l’amplia-ció de Port Aventura?

En conclusió, la política hidrolò-gica, catalana i estatal, ens ofereixbons exemples d’insostenibilitat,de consumir, consumir i consumirsense adaptar-se a les limitacionsde l’entorn. De fet, la demandas’entén com quelcom inalterableque té una dinàmica pròpia, autò-noma de l’acció política. D’aques-ta manera, queda molt diluïda lafinalitat de les insitucions políti-ques: governar la realitat, gestio-nar-la. L’opció no hauria de ser

garantir la satisfacció de lademanda, sinó dimensionar lesnecessitats dels projectes econò-mics a desenvolupar en el futur iveure si són compatibles amb lesdisponibilitats del territori. Estracta, doncs, de gestionar lademanda i no l’oferta.

Encara no és clar que calgui mésaigua a Catalunya perquè, segonsqui fa la projecció, les estima-cions de la demanda futura variennotablement. D’altra banda,aquestes estimacions, en les qualses basen els plans hidrològics,tampoc han tingut en compte elsefectes que podria tenir una políti-ca d’estalvi. Com es pot dibuixar,així, la demanda futura? I, enqualsevol cas, si calgués mésaigua, afirmació en la qual esbasen les actuals polítiqueshidràuliques, per què no escomença per fomentar-ne l’estalvii, sobretot, fomentar-lo en el con-sumidor més gran (l’agricultura)?F e r-ho suposaria, de passada,complir el mandat de la Directivaeuropea: l’usuari ha de cobrir totsels costos de l’aigua que utilitza.

La nova Llei catalana de l’aigua

L’avantprojecte de la Llei d’ordenació i gestió de l’aigua (28/8/98)es troba actualment en fase discussió.

Finalitat: incorporar els principis i objectius ambientals de la UnióEuropea per a la gestió integrada de l’aigua (especificats en unaproposta de Directiva de 1997 pendent d’aprovació).

Els objectius

Unificar les estructuresadministratives existents

Fer efectiu el principi desubsidiarietat. Atribució decompetències a entitatslocals

Simplificar i racionalitzar latributació

Els instruments

Creació de l’Agència Catalanade l’Aigua

Creació de les Entitats Localsde l’Aigua (ELA)

Creació d’un nou impostambiental. Fusiona els cànonsde sanejament id’infraestructures hidràuliques

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala sostenibilitat, en el seu primerany de vida, es consolida com a ins-trument de cooperació i intercanviper al desenvolupament sostenible.Entre altres coses, la seva tasca coma punt de trobada per a l’aplicació iel seguiment de les Agendes 21locals, ha donat com a resultat unaproposta consensuada entre elsmembres dels quatre grups de tre-ball de Xarxa de 50 indicadors desostenibilitat. Aquests indicadorss’expliquen detalladament en unapublicació editada per la Diputacióde Barcelona.

Indicadors de sostenibilitatEls 50 indicadors formulats pels

membres de la Xarxa s’aplicaran,en una primera etapa, en deumunicipis adherits al projectecom a eines de gestió. L’objectiués testar la seva eficàcia.

Els indicadors s’agrupen en tresgrans apartats: 18 són indicadorsd’estructura municipal (usos realsdel sòl, terra agrícola al municipi,nombre de turismes i turistes,etc.), 18 indicadors més es referei-xen als fluxos municipals (con-sum d’aigua i d’energia, renova-

ble i no renovable, emissions decontaminants, quantitat i qualitatde les aigües residuals, generaciói tractament de residus...); final-ment, 14 indicadors serveixen pravaluar la qualitat municipal(qualitat ecològica dels rius, deles terres i sorres litorals, poblaciósense servei de clavegueram,nivells acústics, etc.).

Antoni Morral, president de laXarxa, afirma en la presentació dela publicació que “aquesta pro-posta de 50 indicadors és el resul-tat d’aproximadament un any dediscussió i debat en els quatregrups de treball de la Xarxa i volser una eina més de gestió queajudi les administracions locals enel procés de presa de decisions ide reorientació de les polítiquesambientals”.

Un projecte en expansióJa són 134 els municipis adherits

a la Xarxa de Ciutats i Pobles capa la Sostenibilitat, el que repre-senta un 14% dels municipis cata-lans, en els que viuen el 70% de lapoblació catalana i el 90% delshabitants de la província de Bar-celona. La Xarxa agrupa, a més dela ciutat de Barcelona, ciutats ipobles petits i mitjans, que solentenir més dificultats d’incorporar-

se a xarxes d’àmplies dimensionsi de participar en fòrums d’àmbiteuropeu o internacional.

La Xarxa també dona suport tèc-nic i logístic als municipis queparticipen en els seus grups de tre-ball, que ja han començat a donarels seus primers resultats, coms’ha pogut veure en les diferentstrobades organitzades a diferentspoblacions barcelonines. Ambl’objectiu de crear una políticaurbana d’àmbit europeu, s’hanestablert contactes sistemàtics ipermanents amb les institucionseuropees, i amb administracionslocals d’altres països comunitarisque també treballen per a la soste-nibilitat, per tal de posar en comúnoves idees i projectes conjunts.

Futurs projectesD’entre els projectes de la Xarxa

per al proper any, inclosos en elPla de Treball, es troben el decrear el Premi “Acció local soste-nible”, impulsar un centre dedocumentació sobre sostenibilitati bones pràctiques, seleccionar idesenvolupar un mínim de quatreprojectes PEIX (Projectes d’Espe-cial Interès per la Xarxa), treurenoves publicacions i org a n i t z a rdiferents seminaris dels grups detreball.

EnxarxatsLa primera assemblea de Xarxa va celebrar-se el 15 de juliol passat a El Prat delLlobregat, un any després de la signatura de la Declaració de Manresa.

la notícia

Mònica López



– –Al final del mes de novembre se celebra a Madridla quarta edició del Congrés Nacional del Medi.Quina és la finalitat d’aquesta re u n i ó ?

––Revisar els conflictes ambientals més importants,suggerir alternatives de solució i formular propostesconcretes de polítiques. És el fòrum més importantdels celebrats al nostre país i hi tenen cabuda tots elssectors implicats: administracions, empreses, org a n i t-zacions ambientalistes, sindicats i, sobretot, tècnics iprofessionals del medi.

– –Els debats ambientals es limiten amb certa fre -qüència a dicutir tecnologies i aspectes molts tècnics,tot deixant de banda aspectes estratègics i de gestió.De quina manera és present el pensament sostenibi -lista en el Congrés Nacional del Medi?

––En primer lloc, deixi’m puntualitzar que quan esparla de desenvolupament sostenible es parla, mésaviat, d’una tendència progressista des del punt devista ambiental més que no pas d’un concepte o plan-tejament determinat. Malgrat tot, és indubtable que

avui medi i desenvolupament es presenten davant lasocietat com a aspectes inseparables d’un mateix pro-cés global d’interrelació i interdependència entre elssistemes socials i els naturals. En aquest sentit, el pen-sament “sostenible” serà present al IV C o n g r é sNacional del Medi, com ja hi va ser en les edicionsa n t e r i o r s .

Com a mostra, una activitat de gran importància enel Congrés serà la Jornada de Ciutats Sostenibles, onestaran representades les ciutats més importants d’Es-panya i aquelles corporacions locals que s’han carac-teritzat per l’empenta que han donat a programescompromesos amb aquesta filosofia.

– –Sovint s’argumenta que aquest tipus d’esdeveni -ments, i sobretot les propostes que s’hi elaboren, noincideixen en la realitat. Com valora la crítica?

––En ocasions, els esdeveniments relacionats ambla problemàtica ambiental resulten redundants i noaporten res de rellevant. De totes formes, és de justí-cia reconéixer que la gran oferta d’esdevenimentsambientals a Espanya contribueix a recollir la preocu-pació creixent de la societat. El mèrit dels CongressosNacionals del Medi, celebrats cada dos anys des del

Físic i diplomat en MediAmbient i Sociologia, éspresident del Col·legi Ofi-cial de Físics d’Espanya.Presideix el comité o rganitzador del CongrésNacional del Medi

l’entrevista

Gonzalo Echagüe

“Tenim capacitatde convocatòria”

Amèrica López

1992, rau en la seva capacitat de convocatòria. Lespropostes que s’hi fan es recopilen en diversosvolums i, val a dir, aquests llibres de conclusions hanesdevingut una documentació de referència per a ges-tors i responsables de les diferents administracions al’hora de dissenyar programes d’actuació ambiental.Recordem que en els dos primers congressos es vareivindicar la creació d’un ministeri ambiental.

– –Un dels blocs temàtics del congrés d’enguany,que tracta dels sistemes d’informació, part i c i p a c i óciutadana i educació ambiental, s’obre amb la pre -sentació d’un llibre …

–– Sí, es presenta el L i b ro Blanco de Sistemas deInformación Ambiental, que confirma el “sí” de lesadministracions públiques a gestionar el medi de caraals ciutadans. Aquesta publicació facilitarà les viesd’accés existents per a l’obtenció d’informacióa m b i e n t a l .

–– També s’abordaran temes de gran actualitat...––Efectivament, la relació entre ambient i treball,

les polítiques davant el canvi climàtic després de laCimera de Kioto o el desastre d’Aznalcollar. M’agra-daria destacar que el Grup de treball de residus radiac-tius ha aconseguit reunir en la mateixa taula tots elsagents socials que tenen alguna cosa a dir sobre eltema. Els esforços del Govern, partits polítics i asso-ciacions en aquest sentit han estat infructuosos fins almoment, i han deixat a la deriva i sense cap capacitatde consens la solució a la greu problemàtica dels resi-dus radiactius.

– –Recentment, el Ministeri de Medi Ambient ha fetpúblic el Libro Blanco del Agua, que recull els plansde conca necessaris per elaborar el Pla Hidro l ò g i cNacional. Com tracta el IV Congrés Nacional delMedi la situació d’aquest recurs al nostre país?

––En el Congrés es va decidir que calia plantejar eltema sota el principi d’un consens o pacte polític, apartir del qual es poguessin definir els objetius delmodel territorial que es pretén assolir. Els principistècnics hauran d’operar sobre aquests aspectes, prè-viament consensuats i, al seu torn, hauran de sotme-t r e ’s a la consulta dels diversos agents socials interes-sats, especialment els reunits en el Consell Nacionalde l’Aigua.

D’altra banda, la planificació hidrològica ha de par-tir d’una definició clara de la demanda d’aigua actuali futura i, sobretot, de les demandes relacionades ambles activitats agràries. També cal fixar un règim eco-nomicofinancer on es reculli el preu de tarifació exis-tent i els costos reals de la gestió del medi hídric (enquantitat i qualitat); és una necessitat que ha d’estar alm a rge de qualsevol cojuntura política.

– –Parlant de política, diverses ponències es dedi -quen a discutir les implicacions de la Directiva de laUnió Europea en matèria d’aigües. Quins canvis

implicarà la transposició d’aquesta norma comunità -ria al cas espanyol?

–– En el Congrés es debatran, entre d’altres qües-tions, els termes en què la Directiva europea presen-ta la planificació, organització hidràulica i qualitat deles aigües. Pel que fa al mercat de l’aigua, la Direc-tiva considerà de forma global la problemàtica del’aigua, dispersa fins aleshores en diferents directi-ves. En aquest sentit, caldrà contrastar amb la reali-tat del nostre país la internalització dels costos enuna planificació adequada tot respectant els compro-misos de depuració. El repte que això planteja és degran abast.

Com es veu, és una qüestió molt complexa en laqual intervenen multitud de factors, tal com quedareflectit en l’organització dels quatre grups de tre-ball del Congrés sobre aquest tema: abocaments itractament de les aigües residuals urbanes i indus-trials, gestió de l’aigua a les ciutats, planificacióhidrològica, i les reformes de la legislació i el mer-cat de l’aigua.


”S’han de fer diverses reflexions abansde prendre com a hipòtesi de partida quea Espanya hi ha un dèficit hídric i quecalen transvasaments o embalsaments”

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA ·


a ciutat de Manlleu dis-posarà en breu de la sevaAgenda 21 local. Peraquesta raó, l’Ajunta-ment també ha dissenyat

un pla d’acció a llarg termini, ambtasques i objectius mesurables, aixícom un repartiment de responsabi-litats entre els participants (elsplans d’acció són requisit impres-cindible en els processos d’aplica-ció de l’Agenda 21). El Pla d’acciólocal Manlleu Sostenible propor-cionarà els fonaments de les líniesde futur per a una pràctica sistemà-tica dels principis de sostenibilitat,per a la posada en pràctica de l’A-genda 21.

Fòrum estratègic ciutadà El Pla és fruit d’una sèrie de con-

ferències celebrades en el si delFòrum estratègic ciutadà, on vanparticipar diferents col·lectiussocials. El document va presentar-se públicament el mes de juliolpassat i obre el pas a un procés dedecisió i compromís públic perquè,si bé compta amb l’aprovació delconsistori municipal, la seva forçano rau en l’imperatiu legal, sinó enel consens ciutadà i en l’aplicacióvoluntària. Així, aquesta tardor elsciutadans podran fer aportacions iesmenes al Pla per tal que el docu-ment definitiu, l’aprovació del qualestà prevista per al proper mes de

g e n e r, sigui el resultat del consensde tota la comunitat local.

Diversos fronts d’actuació La qualitat de vida és un dels apar-

tats d’aquest pla d’acció, pensantsobretot en els serveis necessarisper al benestar col·lectiu dels ciuta-dans i en les accions a prendre permillorar la situació dels més desfa-vorits. També cal tenir en compte laplanificació del territori, és a dir,com ha de ser el creixement de laciutat, com cal conservar el patri-moni històric i arquitectònic, i comseran els espais verds i els equipa-ments. Finalment, el Pla preveuque, per tal de donar resposta a totesles propostes ciutadanes, els serveisde l’Ajuntament de Manlleu hand’entendre la sostenibilitat no comuna responsabilitat exclusiva de laRegidoria de Medi Ambient, sinócom una acció global en la qual had ’ i n v o l u c r a r-se tota la institució.

L’ e n e rgia, els recursos naturals iels residus també tenen el seu espai,des d’una cultura de l’estalvi ipotenciadora de la minimització.Pel que fa al transport i la mobilitat,es planteja la promoció de l’ús deltransport públic i la bicicleta.

El teixit econòmic també formapart d’aquesta proposta global capa la sostenibilitat realitzada a Man-lleu. Quant al comerç i als serveis,i per tal de mantenir una ciutat

diversa i cohesionada, cal incenti-var el manteniment del teixitcomercial local i aconseguir queparticipi en la gestió ambiental dela ciutat. En segon lloc, la clau pera la implicació del sector industrialrau a combinar amb eficàcia el ren-diment ambiental amb el rendimenteconòmic. D’altra banda, els prin-cipals reptes per a l’activitat agríco-la i ramadera s’identifiquen amb lareducció de l’ús de fertilitzants iplaguicides i la gestió dels purins.Finalment, i amb referència alpatrimoni natural, l’opinió ciutada-na expressada en el Pla ManlleuSostenible proposa començar perun inventari dels recursos naturalsdel municipi i desplegar campan-yes educatives per difondre elconeixement i el respecte pel patri-moni natural.

Manlleu ja té Pla d’acció local

participació

Elisabet Rius

L


CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNY

o tota la demanda d’ai-gua s’ha de satisfer,necessàriament, ambaigua potable. L’ a g r i -cultura, la indústria i,

fins i tot, alguns usos domèsticsno requereixen els mateixosíndexs de qualitat que són neces-saris per a l’aigua per beure. D’a-questa afirmació parteix l’estudirealitzat per l’ajuntament de Vila-decans sobre l’ús de les aigüesdepurades en aquest municipi delBaix Llobregat.

L’estudi, que ha estat finançat perla Diputació de Barcelona, té coma finalitat contribuir al planejamentracional de la reutilització de lesaigües tractades per l'estació depu-radora de Gavà-Vi l a d e c a n s .

Segons els càlculs de l’equip queha redactat l’informe, la gestió deles aigües residuals possibilitaria lareutilització d'entre el 7% i el100% dels cabals anuals actual-ment disponibles i entre el 4,3% iel 100% dels futurs.

Possibilitats múltiples Aquesta instal.lació tracta biolò-

gicament les aigües residuals delsmunicipis de Gavà, Viladecans iSant Climent de Llobregat(72.000 m3/dia). A partir de l'ava-luació qualitativa i quantitativadels cabals dels efluents de ladepuradora s'han definit diferents

alternatives de reutilitzacióemmarcades en l'àmbit territorialdel terme municipal de Vilade-cans. Per exemple, el reg delsparcs i jardins de Viladecans, delcamp de golf, dels camps de con-reu del delta del Llobregat i de lazona dels cirerers, i la neteja vià-ria. També s’ha analitzat l’alterna-tiva de la reutilització industriald’aquest recurs i, fins i tot, es pre-veu la restitució dels cabals a laRiera de Sant Climent i recuperar,així, un curs fluvial.

Per al càlcul de les necessitatsd'aigua per a reg s'ha utilitzat unmodel matemàtic que pren en con-sideració la qualitat de l'aigua(conductivitat elèctrica), lescaracterístiques del sòl que ha derebre l’aigua regenerada, les pau-tes de maneig de l'aigua, l'eficàciadel sistema de reg i altres condi-cions generals. El model proposaun ús de l’aigua que asseguri elmanteniment de la concentracióde sals en el perfil del sòl per sotad'un llindar preestablert. Segonsles dades obtingudes, en algunscasos no es descarta la necessitatde tractaments complementaris albiològic que realitza l’estaciódepuradora, abans de la reutilitza-ció de les aigües.

D’altra banda, l’estudi també con-sidera alguns condicionants, donatsper les característiques hidrogeolò-

giques de la zona. El balanç hídricde Viladecans presenta certes pecu-liaritats, ja que el terme municipales troba sobre un complex sistemad’aqüífers deltaics.

Millorar l’estat dels aqüífers L’aqüífer superior està força

degradat per dues raons fonamen-tals: la contaminació de les aigüesurbanes en el passat i, per tant, lainfrautilització actual, el que es tra-dueix, en algunes zones, en la puja-da del nivell freàtic i en l’augmentconsegüent del risc d’inundacionsd’infraestructures subterrànies.

Aquesta situació ha dut elsexperts a considerar la capacitatd’emmagatzematge natural de dosdels aqüífers per tal de millorar elbalanç de reutilització i, indirecta-ment, sastisfer noves demandesd’ús. És a dir, aquests aqüífers espresenten com a opció per a equi-librar les variacions diàries delcabal de l’estació depuradora i,també, per emmagatzemar- n el’excés quan la demanda siguiinferior a les disponibilitats.

Reutilització d’aigüesresiduals a Viladecans

Mònica López

ecologia urbana

Planta depurado-ra d’aigües re s i-duals de Gavà-Vi l a d e c a n s .Font: EMSA

N


N XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · C

’Ajuntament de Marto-rell, convençut que lesfonts són una part delpatrimoni del poble delqual cal tenir cura i ques’ha de mantenir, ha

obtingut la col·laboració de laDiputació de Barcelona amb l’ob-jectiu de poder realitzar un estudisobre les fonts dins del termemunicipal. Amb els resultats del’estudi s’establirà un programad’actuacions que permeti preser-var i manteniri les fonts amb elmàxim de garanties sanitàries.Paral·lelament, l’Àrea de Museusi Patrimoni Històric de l’Ajunta-ment ha iniciat un estudi comple-mentari de la història de les fonts.

Aigua de bona qualitat Pel que fa a la qualitat de les

aigües, l’estudi de disset de lesfonts de Martorell mostra que l’ai-gua és, en principi, de bona quali-tat tot i que en alguns casos elsnivells de sulfats o de sals sónforça elevats. Aquesta presència desofre o sals, però, té un origennatural i, de fet, les anàlisis quími-ques conclouen que l’aigua d’a-questes fonts no pateix contamina-ció antròpica, la qual cosa no deixade resultar sorprenent en un muni-cipi on hi ha tanta indústria.

L’estudi de les aigües de les fontsde Martorell va iniciar-se al finals-

del 1997 i té previst finalitzar eldesembre d’aquest any. Els resul-tats es publicaran en un llibre, edi-tat per la Diputació de Barcelona il’Ajuntament de Martorell, quesortirà al carrer l’estiu del 1999.

Riquesa cultural La memòria històrica local dóna

informació sobre l’existència de 44fonts destribuïdes arreu del termemunicipal de Martorell, una locali-tat que és coneguda per l’abundantdisponibilitat d’aigua superficial,abundància que s’evidencia perl’emplaçament en el punt on es tro-

ben dos rius: el Llobregat i el seuafluent, l’Anoia. Avui, només esconserven tretze d’aquestes fonts,que funcionen de manera regular, iés factible de recuperar-ne tresmés. Aquesta riquesa es comple-menta amb els recursos d’aiguad’origen subterrani: el nivell freà-tic dels rius i les fonts.

Actualment, l’aigua de cinc fontsrelativament pròximes a zonesesportives i jardins proporciona uncabal superior als 100 m3, unaquantitat gens menyspreable si esconsideren els usos de reg.

Per preservar la utilitat de lesfonts, l’Ajuntament de Martorell jaestà treballant en el mantenimentd’aquest patrimoni per garantir lasupervivència de les fonts que sónfuncionals. En aquest sentit, s’hanfet inversions en els últims anysper tal d’adequar la Font de lesMalaltes, prop del conegut Pontdel Diable, la Font del Mamut, quees va poder recuperar en urbanit-z a r-se el barri de Can Cases, laFont de la Mina i la Font del Gilet.

L’ajuntament de Martorell ha fetla recuperació d’aquestes fontsconscient que arranjant-les i millo-rant-les, les fonts poden tornar aser un punt de trobada dels veïns i,amb el temps, hauran de recuperarla funcionalitat i s’aprofitaran perracionalitzar l’ús d’aigua potable.

Jaume To rta i Manero és tinent d’al -calde de Medi Ambient a Mart o re l l

Les fonts de Martorell,un patrimoni natural

terres d’interior

Jaume Torta i Manero

L


CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA

om es pot compatibilit-zar la construcció d’unconjunt residencial cos-taner amb la creaciód’un parc natural a la

mateixa zona? L’Ajuntament deVilanova i la Geltrú ha intentatd o n a r-hi resposta mitjançant l’ela-boració d’un pla especial de restau-ració i protecció per a una platjaafectada per un planejament urba-nístic que preveu la construcció de250 nous habitatges. Es tracta de laPlatja Llarga, situada entre el cen-tre de la vila i el municipi de Cube-lles, a l’extrem llevant de l’àreadeltaica del riu Foix.

Usos públics del sòl La superfície destinada als nous

habitatges adjacents a la Platja Llar-ga ocupa un àrea de 10,35 ha. Detotes formes, el Pla especial dereforma interior (PERI), redactat el1989, ja preveia la cessió de la mei-tat del terreny com a sòl lliurepúblic, tot i que no definia exacta-ment els usos del sòl ni els equipa-ments concrets a ubicar en aquestaàrea de poc més de 5 ha. L’ A j u n t a-ment, doncs, havia de decidir lafinalitat d’un espai, relativamentpetit però significatiu, de continuï-tat amb la platja.

La primera aproximació va tenirlloc ara fa dos anys, al final de 1996.Va ser llavors quan la Comissió

Provincial d’Urbanisme de Barce-lona va aprovar definitivament elPERI del sector Platja Llarga deVilanova i la Geltrú, que destina elsespais lliures, bàsicament la platja, agran parc marítim, que inclou unpasseig marítim, equipaments izones d’esbarjo i d’activitats. En lesactuacions previstes no es detecta,per tant, cap sensibilitat ambientalespecialment rellevant.

Aquest PERI, però, s’havia redac-tat inicialment el 1989 i des de lla-vors s’ha anat consolidant la cons-ciència ambiental al municipi, demanera que, un cop aprovat elPERI, l’Ajuntament es plantejà queels espais públics adjacents a lesedificacions es tractessin amb crite-ris ambientals i paisatgístics. L’ o b-jectiu final es resumeix en restaurari protegir com a zona humida elsantics aiguamolls de la zona. Enaquest cas, les possibles interven-cions del consistori a la zona pre-veien la creació d’itineraris de pas-seig i la instal·lació de punts d’ob-servació ornitològica.

A banda dels usos lúdics, també esconsideraven els potencials usoscientífics i educatius que podrienf e r-se de la zona. Per això cal deter-minar primer la creació de zonesrestringides que permetin que lesdiferents espècies autòctones d’ani-mals, algunes en situació crítica, esreprodueixin.

Sensibilitat ambientalEn definitiva, es van començar a

introduir criteris ambientals en eldesenvolupament del pla urbanísticde la Platja Llarga tot desenvolu-pant un marc legal de protecció.D’aquesta manera, d’acord amb elspropietaris dels terrenys i amb elsuport del Servei del Medi Ambientde la Diputació de Barcelona, l’A-juntament de Vilanova i la Geltrú vad e c i d i r, fa un any i mig, “unir” les 5ha de sòl públic i la platja confron-tant en un parc natural.

Un equip de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, format per advo-cats, biòlegs i arquitectes, va redac-tar el projecte per reintroduir a lafranja de la platja una zona humidalitoral i crear les condicions perdesenvolupar el sorral costaner. Elprojecte final preveu, fins i tot, queel nou parc podria allotjar una ins-tal·lació quiròfan del Centre deRecuperació d’Animals Marins( C R A M ) .

Aquest projecte no és un casaïllat, sinó que s’emmarca dinsd’una línia d’actuació ja consolida-da dins del Servei del MediAmbient de la Diputació de Barce-lona. Altres projectes dins d’aques-ta línia, que té com a finalitat prote-gir espais de dimensions petitesperò de gran importància ecològicao paisatgística, són els Plans espe-cials de protecció dels aiguamollsde Santpedor i de la desembocadu-ra del riu Foix a C u b e l l e s .

Un parc a la platja deVilanova i la Geltrú

Johanna Cáceres

C

terres litorals


eines

eixant de banda lasolució de portaraigua des de lesconques on, des del’òptica antròpica,

és més abundant a les més neces-sitades —objectiu central de lespolítiques que potencien la gestióde l’oferta— l’estalvi i la millorade l’eficiència continuen sent lesopcions més adequades perreduir el consum d’un recursexcessivament barat si se’n con-sidera l’elevadíssim valor eco-sistèmic.

En aquest sentit, cal tenir encompte també que l’aigua témolts —i diversos— usos, per laqual cosa no sembla lògic ni ren-dible sotmetre-la al mateix trac-tament potabilitzador tant si vadirigida a ús de boca com si es faservir per rentar els plats o laroba. Com que els nuclis urbanshauran d’esperar encara uns anysa disposar de conduccions dedoble o triple canonada que por-tin aigües de diferents qualitats,caldrà potenciar mentrestant l’es-tratègia estalviadora tot aprofi-tant la tecnologia actualment dis-ponible, sense que això suposi encap cas una minva de la qualitatde vida (però sí dels nivells deconsum, la qual cosa és, al cap ia la fi, del que es tracta). I la ditatecnologia és ja a la venda.

Com estalviar a casaFiltres economitzadors per a les

aixetes, els quals barregen aire iaigua tot aprofitant la pressió deles canonades, reductors i inter-ruptors de cabal, i sistemes de reu-tilització de l’aigua procedent derentadores, dutxes i banyeres peralimentar les cisternes dels vàters,són alguns dels productes exis-tents en el mercat (avalats pero rganismes com el LaboratoriGeneral d’Assaigs i Investiga-cions, adscrit al Departamentd’Indústria i Energia de la Gene-ralitat de Catalunya) i que podenser instal.lats tant en habitatgesunifamiliars com en habitatgescol.lectius, indústries o comerços,amb un estalvi garantit d’aigua defins a un 45% del consum global.

Estalviar aigua també suposaestalviar energia, ja que, com quees gasta menys aigua també calmenys energia per escalfar-la. Perexemple, per escalfar fins a 1 m3

d’aigua i arribar a una temperatu-ra de 37 ºC calen aproximadament30 kWh d’energia. Una personaque es dutxa 6 minuts al dia (alritme de 20 l d’aigua per minut)consumeix uns 40 m3 d ’ a i g u al’any i 1.200 kWh d’energia. Ambun simple reductor de cabal ubicata l’interior d’un telèfon de dutxaconvencional, aquesta despesa espot reduir fins al 50%.

Si pensem que la demanda urba-na i industrial a Barcelona ésd’uns 300 l/hab/dia, només calque fem uns quants números percomprovar l’abast de l’estalvi quela generalització d’aquestes tec-nologies suposaria.

On anar de compres:Sistemes de reutilització d’aigües grises i economitzadors:E c o - A i g u aRbla. del Celler, 1708190 Sant Cugat del Va l l è sJ B A E TA @ n e x o . e s

Sistemes economitzadors:R S TSant Medir, 12 3r 1a08028 BarcelonaTel. 93 268 20 26

L’estalvi no fa pobre

Antoni París

Una dutxa eficaç

Consum d’aigua

Pressió(bar)

1 2 3 4

10

15

20

dutxa normal

dutxaeconomitzadora

Comparació del raig

dutxaeconomitzadora

12 l/minut

dutxanormal

30 l/minut+

+

D

Font: RST


els números

a gestió de l’aigua méssostenible és aquellaque es basa en unmodel que s’encarreguide la demanda i no tan

sols de l’oferta d’aigua. Així hoentén la fundació Ecología yDesarrollo, al capdavant de lacampanya “Zaragoza, ciudadahorradora de agua”, una iniciati-va ciutadana que neix amb laintenció que el fet d’obrir l’aixe-ta i veure l’aigua com raja siguiquelcom més que un gest quoti-dià. En tan sols sis mesos, jas’han aconseguit estalviar 600milions de litres d’aigua, unaxifra que se situa a més de migcamí de les expectatives ques’havien marcat en un any: milmilions de litres estalviats. Unpessic d’enginy, un altre d’infor-mació sobre l’ús de tecnologiesmés eficients, i una bona dosid’educació ambiental són elsingredients que han aconseguitmodificar els hàbits de molts ciu-tadans saragossans.

El projecte, finançat pel progra-ma Life de la Unió Europea, haaconseguit establir sinèrgies entrecomerciants, consumidors, admi-nistracions i fabricants. Més de140 establiments que comercialit-zen productes relacionats amb elconsum d’aigua en usos domès-tics (aixetes, lavabos, electro-

domèstics ...) col·laboren amb lacampanya. Fins i tot, com aal·licient s’ha establert un premiper al “comerciant del mes”, ator-gat a l’establiment que utilitzimillor els sistemes d’estalvi d’ai-gua com a argument de venda perconvèncer els seus clients. Com aresultat, el volum de vendes demecanismes d’estalvi s’ha incre-mentat en alguns comerços desanejament fins a un 58%!

Les administracions públiquestambé recolzen aquesta iniciati-va. Des de la Diputació d’Aragós’ha dut a terme una campanyainformativa per recordar a totesles comunitats d’habitatges ambaigua calenta centralitzada icomptador comunitari, l’obliga-torietat d’instal·lar comptadorsindividuals. Segons els profes-sionals, l’experiència demostraque la utilització de comptadorsindividuals suposa un estalvid’almenys un 25%. La butxacaés la que mana: quan els compta-dors són comunitaris i es pagaper parts iguals, ningú es preocu-pa del que gasta, mentre que ambel comptador individual totqueda registrat.

L’hosteleria, un dels sectors onmés aigua es consumeix, és unaltre dels grans implicats en elprojecte. L’Associació de Bars iCafeteries de Saragossa i un dels

hotels més grans de la ciutats’han afanyat a prendre nota delsproductes estalviadors en saneja-ments i aixetes que la fundacióEcología y Desarrollo descriu enun dossier tècnic.

D’altra banda, 168 centresescolars han utilitzat a les aulesel material didàctic i informatiuque ha preparat la Fundació (elllibre de l’aigua, la targeta del’aigua, la cartilla d’estalvi, i unaguia d’experiències). Són elsmateixos escolars els qui s’enca-rreguen de controlar la quantitatd’aigua que es consumeix a casaseva. Davant els resultats, algu-nes ciutats s’han interessat pelprojecte, com és el cas de Màla-ga, València, Lisboa (Portugal),Cuzco (Perú) i León (Nicaragua).

Per a més informació: www.agua.ecodes.org

Saragossa,fer més amb menys

Mònica López

L


les normes

’aigua a Espanya és unrecurs escàs, i ho seràmés encara en el futurper l’efecte combinatdel creixement econò-

mic i del previsible canvi climàtic.Al nostre país hom ha posat tradi-cionalment més l’accent en lespolítiques d’oferta (embassamentsi transvasaments, per exemple) que

en les mesures de racionalitzacióde la demanda d’aigua. Avui,aquestes darreres són fonamentals.Una mesura molt important pergestionar la demanda és l’estalvid’aigua a tots els nivells: als domi-cilis, a la indústria i a l’agricultura.

Productes reguladors d’aigua amb ecoetiquetaL’estalvi d’aigua té molts fronts.

Un d’interessant és el de la modi-ficació dels aparells reguladors del’aigua en l’àmbit doméstic: desde les aixetes fins a les cisternesdel vàter. És positiva, en aquestalínia, la iniciativa del Departamentde Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya d’atorgar el Distintiude Qualitat Ambiental (que éscom s’anomena l’ecoetiquetacatalana) a tota una “família” denous productes estalviadors d’ai-gua domèstica. Els diversos apa-rells inclosos en la nova ecoeti-queta es descriuen en el quadrea d j u n t .

L’estalvi d’aigua en la indústria:el cas de Nestlé a GironaUn altre front decisiu en la ges-

tió de la demanda és l’estalvi d’ai-gua en la indústria. I hi ha moltesmaneres de fer-ho, como mostrael cas de la planta de Nestlé aGirona dedicada a la producció dederivats de cafè i de cereals.

Aquesta fàbrica de 450 treballa-dors i 200.000 m2 de superfícieha reduït a la meitat el seu consumd’aigua. Les activitats productivesque la fan servir són: neteja d’e-quips, circuits de refrigeració iaigua de procés. Les mesures con-cretes d’estalvi són:• Diafragmes en les mànegues

de neteja.• Control de velocitat per vigilar

la pressió dels circuits.• Substituir les bombes en

paral·lel per una única bomba de més capacitat amb variador de freqüència.

• Recuperar l'aigua de refrigera-ció dels compressors d’aire c o m p r i m i t .

• Reduir les purgues de les calde-res i incrementar-ne el tracta-ment químic.

• Recuperar els condensats de diferents evaporadors i utilitzar les cues de procés i neteja com a inici de procés.

• Crear un circuit tancat per a l’aigua de refrigeració dels transportadors de pols de cafè.

• Canviar les grans bombes de buit d’anell líquid per una com-binació de bombes més petites i e j e c t o r s .

• Utilitzar aigua glaçada per refredar bateries d’aire de pro-cés, que abans feien servir aigua directa dels pous.

Incentius per a l’estalvi d’aigua

Manuel Ludevid

Manuel Ludevid,soci d’Echevarria i Associats

Com estalvia aigua?

Nou disseny de la tassa:permet una neteja correctaamb una descàrrega desols 6 litres (ara és de 10litres)

Nou disseny de la cisterna:sistemes d’interrupció dedescàrrega o de polzadacurta per a miccions (3 l)

Retenen una part del’aigua en el dipòsit quans’acciona la cisterna

Redueixen el cabal desortida d’aigua mitjançantla modificació de les pecesde regulació

Redueixen el perfil de lacanonada abans de l’orificide sortida i barregen aiguaamb aire (“airejadors”)

Recuperació d’aigües desortida de rentadores obanyeres per a alimentacióde cisternes de vàter.Tancament automàticsd’aixetes i dutxes(electrònics i mecànics)

Aparell

Vàter

Reductorsd’aigua pera vàters

Aixetes idutxes

Limitadorsde cabal encanonades

Altres

Ecotiqueta catalana:aparells per a l’estalvi d’aigua

Quantitatestalviada

4 litres x 4descàrregues=16 l/persona/dia48 l/família de 3/dia

7 litres x 3descàrregues=21 l/persona/dia63 l/família de 3/dia

De 63 a 120 litresper família de 3/dia

Reduir cabal mitjàactual (14 a 18l/minut) al mínimexigit (12 l/minut)

L


acció civil

l debat actual sobre l’úsdels tributs per part dela política ambiental faté un reflex en elsmilers de famílies de

l’àrea de Barcelona que s’hanrebelat contra l’encariment delrebut de l’aigua. Un dels tributsqüestionats pel moviment ciutadàés, precisament, “ambiental”: lataxa metropolitana de gestió deresidus municipals. S’oposen elsciutadans a la introducció d’im-postos ecològics? No ben bé.

Cal que el preu de l’aigua incen-tivi l’estalvi, però l’aigua tambéés un recurs essencial al qual tot-hom hauria de tenir accés percobrir les necessitats que social-ment es considerin bàsiques.Com fer compatibles les duescoses en el cas del consumdomèstic? Amb preus progres-sius, molt baixos per als primerstrams i cada cop més elevats amesura que se superin els con-sums, que incentivin la inversióper reduir el consum (en rentado-res de baix consum d’aigua, p.e.).

Aquesta no és en absolut lasituació actual de la factura del’aigua a l’àrea de Barcelona. Benal contrari. En gairebé tots elscasos el preu mitjà del metrecúbic no només no es redueixquan s’estalvia aigua, sinó que ésfreqüent que pugi. Això resulta

sorprenent donat que hi ha trestarifes diferents segons blocs deconsum: una de reduïda per alsprimers 6 m3 de consum mensual,una de mitjana per als següents10 m3 i, finalment, una de méselevada per als consums quesuperen els 16 m3 mensuals. L’ e-xistència d’una quota fixa, que espaga independentment del volumque es consumeix, i l’elevat pesdels diferents tributs que sovintgraven igual tots els consums (ique en total representen la meitato més de la factura), fan que desa-paregui la progressivitat respecteal nivell de consum, desitjablesocialment i ambiental. Fins i totes podria parlar de regressivitat.

El moviment veïnal denunciaque la factura de l’aigua s’utilitzaper recaptar alguns impostos queno tenen res a veure amb l’aigua.Tenen raó només en part: l amajor part de tributs sí que ser-veixen per finançar els diferentscostos associats al cicle de l’ai-gua, i la separació de tarifes iimpostos és una mica artificial:les infraestructures de proveï-ment d’aigua o per al sanejamentsón part del cost de proveir d’ai-gua els ciutadans.

Sí que hi ha, però, un tribut que,com l’IVA, no té res a veure ambel cicle de l’aigua: la Ta m g r e m ,taxa ambiental metropolitana per

a la gestió dels residus munici-pals. Tot i que la taxa es diu”ambiental”, no incentiva lareducció dels residus municipals itan sols serveix per finançar-ne lagestió (que també podriaf i n a n ç a r-se, en principi, ambqualsevol altre impost). Utilitzarel consum d’aigua com a baseimposable facilita la recaptació,però va en contra d’un dels prin-cipis bàsics de la fiscalitat ecolò-gica: la transparència; els ciuta-dans han de saber què paguen. Laseparació de la Tamgrem delrebut de l’aigua seria un pas quepermetiria dues coses importants:tenir un debat més assossegatsobre quina ha de ser l’estructurade preus de l’aigua, i estudiarpossibles reformes per “ecologit-zar” aquest tribut.

Jordi Roca, Departament de TeoriaEconòmica, Universitat de Barcelona

Impostos “ambientals” o tarifes progressives?

Jordi Roca Jusmet

EPreu de l’aigua segons el consum

Tarifa sense impost

Total amb impost

350

300

250

200

150

100

50

0

Preu del metre cúbic d’aigua segons el consum(en litres per capita), 1988. Cas d’una unitatdomèstica de 3 persones i tarifa B/C.FONT: Elaboració pròpia

PTA/m3

alta aigua, per a què? A quin preu?Quan? La manca d’aigua ha de plante-j a r-se en un context determinat dedesenvolupament. Continuarem amb unmodel desenvolupista que ho subordi-

narà tot, incoent-hi els recursos naturals, al seu fi ials seus objectius? És pertinent la pregunta? Ésfins i tot lícit preguntar-se, en un petit territori d’unplaneta enormement mancat d’aigua, sobre les dis-ponibilitats? Si en sobrés, la malbarataríem?

Per tot plegat, no només crec que la pregunta noté resposta, sinó que ni tan sols hauríem de formu-l a r-la. Que pugui o no faltar aigua no té perquètenir cap influència en la nostra futura actuació,que, en qualsevol cas, ha de basar-se en considera-cions estrictament ambientals. La pregunta, doncs,ha de ser: atès que tenim l’aigua que tenim, compodem aprofitar al màxim les possibilitats que ensofereix d’una forma sostenible?

En el passat, la formulació continuada de pre-guntes errònies ens ha dut a la situació actual. Con-siderar els recursos com quelcom al nostre serveifa que Barcelona estigui entre el Besòs i el Llobre-gat i no a la vora de l’Ebre, o que transformem enregadius zones on el conreu havia estat de secà perl’única raó de no haver-hi aigua, i no pas per uncaprici dels avantpassats.

Que hi hagi o no més aigua és irrellevant a l’ho-ra de dur a terme una decidida política de conser-vació i màxim aprofitament del recurs; una políti-ca d’ús sostenible que asseguri que noves aporta-cions externes alleugereixen la pressió sobre elmedi i eviti que esdevinguin un element més amalbaratar i contaminar. Una política com la indi-cada ha de considerar:

• El preu del recurs. Ha passat el temps en què hi

havia recursos naturalment renovables i per tantamb cost zero. Cal establir un preu que cobreixisempre i totalment els costos de producció, inde-pendentment de quin sigui el destí final. Això ésimprescindible no solament per assegurar la cons-tant renovació de les instal·lacions sinó per a lasensibilitat del consum al preu.

• És lícit continuar amb una política d’aigua quasiregalada destinada a una agricultura que ni aixís’assegura la supervivència econòmica sense altressubvencions? Ajudem l’agricultor o només acon-seguim una pèssima utilització de l’aigua?

• No podem preguntar-nos sobre la falta d’aiguasense esgotar totes les possibilitats de reutilitzacióde l’aigua residual. Existeix la tecnologia que ho fapossible. Tenim exemples concrets, ja, a Catalun-ya (Costa Brava, Barcelona) en què aigües depu-rades s’usen per al reg de camps de golf, jardins ineteja de carrers. Però els percentatges de reutilit-zació no arriben al 5% quan en altres països supe-ren el 50%. Ens hem dotat d’una capacitat dedepuració notable, som a l’altura dels països mésavançats. Fem el pas definitiu.

• Una infraestructura legal i física que faci possi-ble els intercanvis entre zones excedentàries i defi-citàries del nostre país. El tan infamat mercat del’aigua ha de ser possible des d’un punt de vistajurídic, però també ha de ser físicament possible eltransport de l’element. L’aprofitament racional hade superar l’entorn local i estendre’n l’àmbit a totel territori.

•La pressió ambiental sobre l’entorn, i adequarels usos a les disponibilitats. Això no vol dir limi-t a r-ne el desenvolupament, sinó, fer-lo compatibleamb el territori que ocupem, i no pas a l’inrevés.

Una preguntairrellevant

Joan Ras

l’opinió Ens cal més aigua?

F


Joan Ras, president del Fòrum Ambiental Ecomed

alta aigua i en faltarà sempre si dispo-sem d’aquest recurs sense cap limitaciói pretenem que tothom pugui usar l’ai-gua que vulgui (estratègia de l’oferta).Si usem l’aigua com a recurs de forma

sostenible la resposta és més complexa.D’acord amb la primera aproximació, el PHCIC

(Pla Hidrològic de les Conques Internes de Cata-lunya, aprovat pel Parlament el 1989 i revisat el1995) calcula la necessitat d’aigua per a Catalun-ya a partir del creixement de la població de laregió de Barcelona (mig milió de persones en 20anys), l’increment en l’ús industrial i l’augmentdel consum individual; així, el consum mitjà l’any2012 seria de 540 litres/habitant/dia. El consumactual de la zona és de 499 hm3/any (308l/hab/dia) segons l’empresa pública AT L L(Aigües Ter Llobregat), que preveu per al 2025una necessitat de 636 hm3/any: menys aigua quela consumida el 1992 segons el PHCIC!

L’estudi d’ATLL, però, considera que els recur-sos locals (pous) estan sobreexplotats i que laqualitat de l’aigua és dolenta. Així, dels 173h m3/any d’aigua subterrània que s’explotenactualment s’hauria de passar a 92 hm3/any pergarantir quantitat i qualitat. També considera quecal garantir un cabal ecològic per al Llobregat i elTer i, per tant, probablement alguns recursossuperficials del Llobregat que avui s’exploten nopodran explotar- s e .

Si deixem d’explotar pous, si hem de garantirel cabal ecològic, el consum de més població,indústria i el creixement en dotació, falten moltsrecursos: hi ha un dèficit avaluat en 218hm3/any, i això només ho poden proporcionarl’Ebre o el Roina.

La necessitat del transvasament és conseqüènciade l’estratègia de l’oferta, que no té en compte lapossibilitat de control de la demanda i d’augmen-tar l’eficència en l’ús de l’aigua. Podrien aquestsfactors garantir-ne el subministrament? No hi hacap estudi aprofundit del tema. Mentre que s’haninvertit 13,5 milions de pessetes en la revisió del’estudi de viabilitat de l’Aqüeducte LRC, i l’es-tudi del finançament val 46 milions, a l’estudi deles possibilitats de reutilització de l’aigua a laregió s’hi dedicaran 6 milions. Mentrestant,sabem que l’aqüífer del pla de Barcelona perme-tria obtenir 15 hm3/any de recursos (una aigua queavui dia causa problemes d’inundació al metro), iuna part (fins a 7 hm3/any) podria potabilitzar- s e .Esperem que quan ens preguntin si falta aigua aCatalunya no només pensem en sumes i restes,sinó en la complexitat d’un sistema viu que dema-na més atenció i inversió; com a mínim la matei-xa que dediquem a construir col·lectors, depura-dores o proveïments d’aigua.

No, cal controlarla demanda

Narcís Prat

l’opinió Ens cal més aigua?

F


Narcís PratDepartament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

Consum d’aigua a Catalunya (litres/habitant/dia)

Entitat 1992 Actual 2012 2025

PHCIC 452 540

ATLL 308 354

La diferència entre les dades del PHCIC i les d’ATLL mostra la manca d’un criterihomogeni a l’hora d’avaluar la demanda d’aigua. Aquesta discrepància entre duesentitats públiques té una importància cabdal perquè aquestes estimacions servei-xen de base perquè el Govern decideixi si cal, o no, importar aigua d’altres con-ques per satisfer un suposat augment de la demanda.

Font: Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya (PHCIC) i Aigües Ter Llobregat (ATLL).


per actuar, no pCal conèixerCal conèixerper actuar, no p


—Fins a quin punt s’ha desenvolupat una políticaurbana a la Unió Euro p e a ?

—La UE ha estat capdavantera en el desenvolupa-ment de polítiques amb relació a la ciutat i la sosteni-bilitat en comparació amb d’altres instàncies. Ho vafer amb el “Llibre Verd del medi ambient urbà”, alprincipi dels anys 90, que introduïa elements bàsicsque després han estat recollits per altres documents dela mateixa Unió. Ara bé, la Direcció General XI, coma impulsora d’aquestes iniciatives, té un pressupostescàs i una incidència molt minsa sobre les polítiqueseuropees “de veritat”. Té moltes idees però poca capa-citat d’execució. Això s’inscriu en un context en elqual les polítiques ambientals i de sostenibilitat hanentrat en la fase de la verbalització però encara nointervenen en la implantació de polítiques i la dotacióde pressupostos suficients per readreçar els processoscap a la sostenibilitat.

Pel que fa al document que la Comissió presentarà aViena, ha estat molt debatut per les diferents Direc-cions Generals i, fruit del consens, ha sortit un resul-tat que jo qualificaria de molt limitat. Ho vull compa-rar amb l’entrada dels estats a l’euro per a la qual es

van posar unes condicions draconianes, expressadesen unes magnituds macroeconòmiques determinades,que donaven una idea clara de cap a on es volia anari què calia fer per anar-hi. Res d’això succeeix encaraamb la sostenibilitat malgrat la presència del concep-te en el discurs. No és una oportunitat perduda però síaprofitada a mitges.

—El moviment sostenibilista local topa amb fetscom que els municipis anglesos disposen de més del50% del pressupost estatal i els catalans al voltant del12%. No és això una disfunció per fer polítiqueshomologables?

—Efectivament. Allà on l’estat atorga més recursosals municipis, i sempre que hi hagi sensibilitatambiental, s’avança més. És el cas de Dinamarca, queha inspirat diversos models de gestió i ha aportat tec-nologies innovadores, per exemple en el cas dels resi-dus industrials i orgànics. Si un municipi va curt derecursos tendirà a ajustar per la part que menys llueixi que sol ser la gestió ambiental. Per tant, si creiem enl’assumpció de la sostenibilitat a escala local estemobligats a donar més recursos per desenvolupar unescompetències que els municipis, de fet, ja tenen.

La Comissió Europea presenta el proper mes de novembre, en una conferènciaa Viena, el document “Cap a una política urbana de la Unió Europea”. SalvadorRueda en comenta els continguts i parla dels reptes de la gestió municipal.

Biòleg i psicòleg, estàdiplomat en enginyeriaambiental i enginyeriae n e rgètica. És membre

del comité d’expertsen ambient urbà de la

Unió Europea

en boca de…Salvador Rueda

per recopilar dades per recopilar dades

—Està prou assumida la idea de sostenibilitat comp e rquè la seva consecució no hagi de dependre de lescanviants conjuntures polítiques?

—Potser està més assumida per alguns grups políticsque per d’altres però jo diria que, amb totes les conse-qüències, no està assumida per ningú. Avui dia tothomés sostenible; estem en la fase de verbalització institu-cional. Ara bé, quan es tracta de traduir-ho en solucionsreals, ningú no està per la feina. No és una opinió, crecque aquesta situació es pot demostrar com un fet:quants municipis que es declaren sostenibles han des-programat sòl urbanitzable? Quants han fet una apostapel transport públic que impliqui una limitació del pri-vat? Per exemple, el sòl programat per urbanitzar a laRegió Metropolitana de Barcelona els propers anys éstan gran com tot el que s’ha construït des dels 70 ençà.

—El vell concepte de Catalunya-ciutat és avui mésrealitat que mai. Cal valorar positivament aquest paísmés urbà?

—Es més urbà però no més ciutat. La idea de ciutatestà íntimament lligada a la concentració d’activitatsdiverses en un espai concret. El que tenim ara sónmoltes zones urbanes i conurbacions segons el modelanglosaxó de dispersió i aquest és un model que s’hade revisar.

—La fragmentació excessiva del poder local que hiha a Catalunya pot ser un obstacle per assolir demanera eficient els objectius desitjables?

—La idea clau és la de corresponsabilització. Cadas-cú de nosaltres té la seva part de responsabilitat en elprocés cap a la sostenibilitat. L’important és que encada nivell hi hagi responsabilitat, tant se val si elnivell és un mateix com a persona, una petita comuni-

tat o una de molt més gran. En la realitat sí que hi haineficiències, però no tant per la forma d’org a n i t z a c i ó(els municipis responen a realitats respectables idiverses) sinó per l’escassa coordinació entre les dife-rents instàncies de poder i per la dificultat de treballarj u n t s .

—Per afrontar els problemes cal tenir-ne coneixe -ment. Els indicadors ambientals són encara motiu ded e s a c o rd. Es pot pre v e u re un avenç en aquest terre n ya curt termini?

— Av a n ç a r-hi és una obligació. En aquests momentsestic treballant el tema dels indicadors urbans i veigque n’hi ha més de 2.000! Això no és gens operatiu.Podem criticar molt els indicadors econòmics tradi-cionals però almenys són pocs i, en la seva lògica, hanestat funcionals. En canvi, en el nostre àmbit la dis-

persió és grandiosa. El problema és que es barregenmolts aspectes que no tenen a veure amb la sostenibi-litat com, per exemple, els indicadors que expressen laqualitat de vida i que no responen a dades objectives.El que és clar és que els indicadors, siguin quinssiguin, han d’assenyalar cap a on ens dirigim i perquèaixò passi necessitem models de gestió consensuatsque ens diguin clarament què volem fer i cap a onvolem anar. Aleshores podrem destriar quins són elsindicadors que marquen millor la direcció dels objec-tius establerts en el model. En definitiva, es tracta deconèixer per actuar i no de conèixer per recopilar uncabal inmens de dades.

—L’ecòleg Mathis Wackernagel afirma en un art i c l etitulat Ciutats Sostenibles? que “superar la contra -dicció entre el ‘saber què cal fer’ i el ‘no fer-ho’ ésc rucial per avançar cap a la sostenibilitat”...


en boca de…

”Si creiem en la sostenibilitat a nivell local estem obligats adonar més recursos als municipis”

Salvador Rueda

—La contradicció no la veig en el que aquest autorcontraposa sinó en la primera part, en el “saber què calfer”. Si preguntéssim a diversos experts què cal fer,començaríem a trobar contradiccions entre les sevespropostes. No és tan senzill. Les solucions que avuidonem als problemes són lineals: a cada problema, laseva solució. Però la suma de petites solucions nodóna la gran solució sinó, al contrari, problemes enca-ra més grans. Aquesta mecànica ens porta a solucio-nar els embussos de trànsit fent més carreteres perquèhi hagi més embussos, i així successivament. Ésabsurd. Cal anar a l’arrel i repensar la mobilitat no japel que fa al funcionament sinó a les motivacions.

—Un llibre que ha suscitat polèmica a Françare c e n t m e n t , L’emblème démocratique, sosté que unao l i g a rquia politicofinancera mana utilitzant el nom dela democràcia. Sense anar tan lluny, hi ha “lobbies”

molt forts en contra del transport públic, que és unaqüestió del màxim interès col.lectiu...

—No nego que hi hagi democràcia però, en primerlloc, és una democràcia delegada i, en segon, totsaquells que poden influir en la presa de decisions hofan, mentre que els que haurien de fer-ho, que són laimmensa majoria quan fan seu el propi destí, no hofan perquè no tenen els mitjans. La reflexió que aixòem suscita és si aquest tipus d’organització pot per-metre que la idea de sostenibilitat s’imposi. Penso quequan es tenen objectius i mètodes de fer diferents, iaquí es tracta justament d’això, calen sistemes d’org a-nització també diferents. En aquest sentit, s’ha d’obrircamí a una democràcia més participativa. Evident-ment, els “lobbies” no deixaran d’existir però la corre-lació de forces només es pot canviar amb un contra-poder que comenci a actuar, el de la majoria, potseravui encara massa silenciós.

— La globalització porta, malgrat l’augment de lesx a rxes telemàtiques, un increment del volum de tran -saccions físiques i consegüentment del consum derecursos. Es pot invertir aquesta tendència?

— L’estratègia econòmica no ha d’estar basada en elmalbaratament de recursos, cosa que ara succeeix,sinó en repensar els sistemes i això implica coneixe-ment i informació. Efectivament, però, en els inter-canvis globals, on les ciutats tenen un paper fonamen-tal, el pes d’aquests factors és mínim ara com ara. Elcriteri bàsic del sistema econòmic és “com més,millor” però de fet no és així. Un exemple: jo tinc unahectàrea de tomàquets, gasto diners en plaguicides,adobs i n’obtinc uns guanys. Doncs bé, jo afirmo quepuc obtenir els mateixos guanys reduint a una quartapart el sòl emprat i el consum d’energia i plaguicides,si decideixo plantar la varietat de tomàquets de Mont-serrat que es ven al mercat quatre vegades més cara.Què he fet? Introduir en el procés un element intangi-ble, que és la informació; per tant, no només no hegastat més recursos sinó que encara n’he reduït l’ús.Més, doncs, no equival a millor. Es tracta d’aplicaraquesta manera de pensar a tot el sistema. No és fàcilperquè la complexitat és molt més gran que la d’unahectàrea de tomaqueres, però precisament aquest és elmèrit que, a través del coneixement i de la informació,donem valor afegit a les produccions i d’aquestamanera creem un valor econòmic sense els perjudicisdel consum exacerbat. Si no som capaços de genera-litzar l’aplicació d’aquest principi, no ens en sortirem.

A l b e rt Punsola



a gestió de l’aigua a Catalunya mostra unapreocupant fragmentació administrativa, unagran diversitat de fórmules fiscals i finance-res i, per sobre de tot, una polièdrica percep-ció cultural del recurs que inclou drets histò-

rics, reivindicacions socials, percepcions ambientalis-tes i exigències turisticorecreatives.

Certament, tothom reconeix l’interès estratègic del’aigua, el seu valor com a bé de primera necessitatsocial i econòmica, és a dir, ecològica. Ara bé, al paístambé conviuen concepcions que no accepten que eldomini de l’aigua és públic amb d’altres que creuenque l’aigua és el vehicle natural per a qualsevol cosa.

L’administració dels recursos hídrics a Catalunya s’hacaracteritzat, a partir dels anys 80, per l’impuls al sane-jament que, des del 1984, ha permès la definició d’ob-jectius i el sanejament de 2/3 de la contaminació urba-na i industrial. Mentrestant, el Pla Hidrològic de Cata-lunya ha ignorat els 200.000 milions de pessetes inver-tits en sanejament i conté una filosofia d’oferta-deman-da aliena a la gestió del recurs: són inexistents la pro-tecció de masses d’aigua, el mapa del domini públichidràulic, les concessions i les polítiques d’estalvi i reu-tilització. A això s’afegeix una dramàtica incapacitatfinancera que tampoc ha resolt el canon d’infraestruc-tures hidràuliques que es va introduir amb la Llei 5/90.

El problema agroramader En els debats sobre l’aigua a Catalunya solen

aparèixer dos tòpics: els dèficits de la zona centre iels progressos en el sanejament. Ara bé, crec que ésimpossible comprendre el problema de fons senseuna anàlisi dels usos agroramaders.

Hidràulicament, Catalunya es divideix en duesmeitats d’extensió equivalent però molt diferents pelque fa a la implantació humana i l’activitat econòmi-ca: les conques internes i el final de la conca de l’E-bre. A les primeres, el Pla Hidrològic estima que al2008 hi haurà un dèficit hídric equivalent a un cabalde 17 m3/seg. A la zona de l’Ebre, el 90% de l’aiguaes destina a usos agrícoles; i actualment es transva-sen 3 m3/seg des de l’Ebre a les conques internes.

Ponderat en el conjunt de Catalunya, l’activitatagroramadera significa dos terços del consum totald’aigua. A més, les aigües brutes dels excedentsramaders no aprofitables en l’agricultura provoqueneutrofització i contaminació dels aqüífers per aplica-cions abusives. Finalment, des del punt de vistaeconòmic, els ingressos provenen únicament delsconsums urbans i industrials. Això explicaria latendència a la contenció dels consums en aquests dossectors, tendència que també s’observa a les zonesagrícoles que han hagut de finançar l’accés a l’aigua.

Així doncs, els problemes pendents són molts. Elreconeixement de l’aigua com a bé públic de prime-ra necessitat i recurs ambiental emblemàtic ha d’anar

Entre la qualitat i la demanda

Aigua, energia i territori són l’objecte essencial de les polítiques de sostenibilitat i laraó de ser de la política ambiental. La gestió de l'aigua ha de ser un referent d'iden-tificació de país. La fragmentació administrativa dificulta aquesta tasca a Catalunya.

anàlisi

Joan Gaya,enginyer i consultor

ambiental

Joan Gaya

L

acompanyat d’instruments que permetin una gestiócoherent. Cal que la política hidràulica sigui l’ele-ment de connexió entre les polítiques econòmica,social i ambiental, i un factor de reequilibri territo-rial.

Domini públic i factor de civilitatEl concepte de domini públic hidràulic és fonamen-

tal: inclou el caràcter públic de l’aigua i de les lleresi riberes que en defineixen el curs. Inclou la proteccióde la qualitat respecte a aquelles activitats que lapodrien comprometre. I, també, inclou l’avaluació,l’administració i l’arbitratge del recurs entre els dife-rents usos i demandes i el reconeixement de valorstan diversos com el paisatgístic, l’ecosistèmic o el det a l l a f o c s .

Sens dubte, la conducta respecte a l’aigua és unabona mesura de l’autoestima i la civilitat d’un país.Segurament l’aprovació de la Llei de sanejament, el1981, va ser l’acte de més significació ambiental de lanostra història autonòmica: els ciutadans vam mostrarla disponibilitat a pagar per netejar les nostres aigües.

Però cal fer un pas més: unificar la gestió del recurs,refer la planificació hidrològica harmonitzant els cri-teris clàssics de demanda amb els d’estalvi i preser-vació de la qualitat de l’aigua i l’imprescindible res-pecte als ecosistemes que en depenen. Per això,l’Agència Catalana de l’Aigua ha de ser l’instrumentd’execució d’aquestes polítiques, participat pelsusuaris tant en la presa de decisions com en elf i n a n ç a m e n t .

Cap a una nova planificació hidrològicaLes accions orientades a resoldre demandes, i les

que persegueixen la qualitat, necessitaran una revisióa fons de la planificació hidrològica vigent: ja noserveix.

Respecte de la quantitat, caldrà reavaluar la situa-ció a la llum de l’evolució de les demandes i lesnoves realitats: embassaments de Rialp i Llosa deCavall, aigües depurades aptes per reutilitzar, fomentde l’estalvi, extracció de recursos complementariscom les aigües pluvials o els aqüífers de Barcelona,etc. Des del punt de vista de la qualitat, a més de con-tinuar les accions de sanejament urbà i industrial,caldrà protegir el domini públic hidràulic i, en parti-cular, prendre en consideració el problema agrora-mader, el més greu al nostre país.

I, finalment, caldrà una revisió i potenciació delsinstruments financers. La tendència és que l’aiguas’autofinanciï, tot i que hi ha polítiques comple-mentàries molt arrelades (ajuts a l’agricultura, obresd’interès general per canalitzar o regular avingudes).Probable-ment coexistiran fórmules diverses querespondran a polítiques sectorials ben legítimes, però

també és evident el desequilibri entre la percepció dedrets i la co-operació financera dels diferents sectors.

El futur, doncs, planteja problemes de fons: fins aquin punt la recuperació i l’estalvi del recurs perme-tran que Catalunya sigui autosuficient? No és igualimportar petroli -que no en tenim- que aigua, que entenim i l’administrem malament. Fins a quin puntaquesta administració a dues velocitats d’aigua urba-na i aigua agrícola trobarà un punt d’entesa? L’aiguaés un bé d’altíssima valoració que sovint no es tra-dueix en la disponibilitat a pagar-ne el cost. I no obs-tant això, és un bé de primera necessitat que calgarantir a tothom.

L'Agència Catalana de l'Aigua, instrument necessa-ri per gestionar el cicle de l'aigua, ha d'incorporar elprincipi de gestió del recurs abans que el d'obrapública, ha de fer compatible la condició de dominipúblic hidràulic amb la disponibilitat i preservacióde la qualitat del recurs, i ha d'assignar a cada ús lamillor aigua disponible segons els criteris econòmicsi ambientals. També li cal redefinir un sistema tarifa-ri socialment flexible i ambientalment correcte que,complementat amb els recursos propis de la políticageneral, permeti la correcta gestió de l’aigua catala-na. Encara queda molt per fer.

Catalunya és unpaís de 25milions d’habi-tants. Als 6milions de cata-lans hi hem d’a-fegir una conta-minació indus-trial equivalent ala que produi-rien 4 milionsmés de persones,i 15 milions mésprocedents del’agricultura i laramaderia (ilus-tració: DomènecOrrit).



la dada

Petjada d’aigua de Barcelona

El concepte de petjada ecològica* serveix de base per elaborar un altre indicador territorial:l’apropiació d’àrea de drenatge per al subministrament d’aigua a les ciutats. Aquest indicadormostra l’impacte que el consum de les zones urbanes té sobre les conques proveïdores,sovint allunyades de les primeres. Dit d’una altra manera, quantifica la superfície de riu quecal a una ciutat per satisfer la seva demanda. És, per tant, un indicador de sostenibilitat queposa en evidència si la demanda s’adequa o no als recursos hídrics disponibles. És, doncs,un indicador territorial de sostenibilitat i hauria de ser, en conseqüència, una eina per a lagestió i la planificació hidrològiques.Per calcular la “petjada d’aigua” de la ciutat de Barcelona s’han comparat els cabals especí-fics de les tres conques proveïdores (Cardener, Llobregat i Ter) amb les dades de subminis-trament d’aigua. El cabal específic és la quantitat d’aigua que passa per un km2 de riu en unsegon (l/s/km2); el consum urbà, al seu torn, es mesura en els litres que la xarxa distribueixper segon (l/s d’aigua): quants km2 de conca calen per satisfer la demanda barcelonina? Sil’any és sec, es requereix una superfície fluvial equivalent a 8 vegades la grandària del muni-cipi (3,5 vegades si l’any és normal). És sostenible? No gaire...

Anna Prat i Narcís Prat

* Indicador de l’impacte de les concentracions urbanes basat en el factor superfície:és “l’àrea corresponent de sòlproductiu o d’ecosistema aquàtic necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts peruna població definida amb un nivell de vida específic”(W. Rees i M. Wackernagel, 1992).

Superfície de dre-natge apropiada peral subministramentd’aigua a Barcelonaen un any sec

480 km2

Superfície de dre-natge apropiada peral subministramentd’aigua a Barcelonaen un any normal

210 km2

Superfície ocupadaper la ciutat de Barcelona

60 km2

Les petjades repre-senten la superfíciede drenatge (aiguasuperficial) apropia-da per al proveïmentd’aigua a la ciutat deBarcelona, i el com-paren amb la superfí -cie que ocupa elmunicipi.

Apropació de l’àrea de drenatge per al subministrament d’aigua a BarcelonaFont: Anna Prat i Noguer, “El flux d’aigua a Barcelona” a ‘Medi ambient i ser-veis urbans’, núm. 5, juliol 1998.

L’aixeta als Pirineus

12

3

Barcelona

1. Conca alta del Cardener2. Conca alta del Llobregat3. Conca alta del Ter

Superfícieapropiada unany normal

Superfícieapropiada unany sec

Acaba de sortird’imprempta elprimer llibrepublicat per laXarxa de Ciutatsi Pobles cap a laS o t e n i b i l i t a t ,Eines per a unagestió municipals o s t e n i b l e ,adreçat a pro-moure la reflexiói, sobretot, lapràctica d’accions realitzadespels ajuntaments i inspiradesen els principis de sostenibi-litat.

Per tal de fugir de planteja-ments massa abstractes, quesovint no responen a lesnecessitats dels gestors muni-cipals, la tercera part del lli-bre, i també la més extensa,intenta donar resposta a lapregunta “quins són aquestsprincipis de sostenibilitat i de

quina manera es poden apli-car a la gestió política d’àm-bit local?” Així, es descriuenqüestions tan diverses com,per exemple, la manera de feruna ordenança municipal deprotecció del medi, valorarels aspectes acústics en elplanejament urbanístic i eldisseny arquitectònic urbà, obé organitzar un registre depropietaris de cotxes particu-lars disposats a compartir-lo.

De fet, la gestiódel transport urbàés un dels aspec-tes més tractats alllibre. I no és gensestrany: els vehi-cles a motorrepresenten undels problemesambientals mésgreus dels nuclisurbans (a la ciutatde Barcelona són

responsables del 62% delmonòxid de carboni emès al’atmosfera i del 50% delsòxids de nitrògen). Amb laintenció de suggerir pautesper millorar aquesta situació,la Diputació de Barcelonaacaba de publicar el manualDisseny d’elements de mode -ració de la circulació. Apor -tació a una mobilitat sosteni -ble. J.C.

Novetats editorials


propostes

El joc interactiu A m bl’aigua al coll, un CD-ROM editat per la Diputa-ció de Barcelona, permetexperimentar la gestióintegral de l’aigua des delmunicipi. A partir d’unescoordenades preestabler-tes sobre la disponibilitatd’aigua, l’usuari té la pos-sibilitat de dissenyar uncamp de golf, recuperaruna zona humida, ampliarel polígon industrial oconstruir més habitatges.Al final, les habilitats delgestor virtual s’avaluensegons criteris d’estalvi,prevenció de la contamina-ció i conservació d’espaisfluvials. Castiga, així, elmalbaratament i es premiala conservació d’un recurstan preciós com l’aigua.

És un joc, d’acord, peròtambé pot ser una bonapràctica per als gestorsmunicipals: una mena detest per avaluar la sevas o s t e n i b i l i t a t .

Per a més informació:Diputació de Barc e l o n aÀ rea de Medi AmbientTel. 93 402 24 85w w w. d i b a . e s

Aprendre agestionar

Després de tres mesos d’e-missió, el Canal Natura(canal temàtic emès a travésde Vía Digital), i especial-ment l’informatiu diari

“Noticias Natura”, ha superatles expectatives suggeridespel seu nom: la temàtica deles notícies no es limita alsaspectes naturalístics, sinó

que, mostrant un tractamentmés globalitzador de la reali-tat, també inclou informa-cions relacionades amb laqualitat de vida, la medicinao la recerca científica. El pri-mer telenotícies ambiental del’Estat disposarà d’una pàgi-na web a Internet perquè elsseus continguts puguin serutilitzats com a materialpedagògic. J.C.

Per a més informació:93 473 35 00

La televisió ambiental


propostes

Viaje de un naturalista porEspaña. Juaquín Araújo.Maeva Ediciones. Madrid,1 9 9 8 .

El periodista Juaquín Araújo,que aquest any ha rebut elPremi Nacional del Media t o rgat pel Ministeri de MediAmbient, explica en aquestllibre, en clau de crònica, elspaisatges d’Espanya. Mitjançant la narració delsseus viatges, Araújo proposauna doble lectura de l’entorn:un viatge més aviat lineal, através de totes les comunitatsautònomes, i un viatge trans-versal que agafa com a puntde referència el calendari delpaisatge mes a mes.

M . L

C r ò n i q u e sn a t u r a l i s t e s

L’Institut Cartogràfic deCatalunya ofereix la terceraentrega de l’Atles comarcalde Catalunya, dedicada alBaix Empordà. Els altres dosvolums ja publicats es refe-reixen a la Val d’Aran (1994)i al Baix Llobregat (1995).

La novetat del tercer volumés que, a banda del llibre con-vencional, també es distri-bueix en format de CD-ROM, la qual cosa reforça elseu caràcter de document deconsulta. D’altra banda,aquesta darrera entrega sobreel Baix Empordà inicia unanova col·laboració amb laDiputació de Girona perpublicar els atles de totes lescomarques gironines.

Els atles estan elaboratsamb criteris molt divulgatius,

de manera que tant l’estruc-tura com la gran presència demapes, gràfics i fotografiesfan que el contingut resultiforça entenedor. Aquestsatles, que intenten mostrarles interrelacions entre els

diferents elements geogrà-fics, els costums i la vida dià-ria, ofereixen una visió glo-bal i integradora del territorii, per tant, poden ser una einacabdal per a l’educacióambiental. A. L.

Atles comarcals digitals

NOM I COGNOMS

EMPRESA O INSTITUCIÓ

ADREÇA

POBLACIÓ CODI POSTAL

TELÈFON FAX NIF

Forma de pagament: transferència bancària a nom de “Xarxa” a Caixa Catalunya, compte núm.: 2013 0646 0200 127175, dígit 14

Envieu aquesta butlleta a: XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT

Diputació de BarcelonaComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

Per a qualsevol informació relacionada amb la subscripció, truqueu al telèfon: 93 402 24 85

DE S I T J O S U B S C R I U R E’M A L A R E V I S TA SOSTENIBLE D U R A N T U N A A N Y: 2.000 P TA (4 E X E M P L A R S L’A N Y)


agenda

Gestió i tecnologies apro-piades per a l’aigua enpetits nuclis habitatsSimposi organitzat pel Grup de Tec-nologia de l’Aigua de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC).

Dates: 13 al 15 d’octubreLloc: UPC, campus de TerrassaPer a més informació: Grup de Tecnologia de l’AiguaColom, 1. TerrassaTel. 93 739 80 92Fax 93 739 80 91E-mail: [email protected]

Del projecte a la gestió dels espais verds públicsCurs de postgrau de la Universitat deBarcelona.

Data: a partir d’octubreLloc: Palau de les Heures, Barcelona

Per a més informació: Fundació Bosch i GimperaLlars MundetPg. de la Vall d’Hebron, s/n08035 BarcelonaTel. 93 428 45 85Fax 93 428 62 31www.fbg.ub.es

Seminario-Jornadas sobreequipamientos deeducación ambientalOrganitzat per l’Asociación para laPromoción de Actividades Sociocul-turales (APAS). Hi participen educa-dors ambientals de diferents comuni-tats autònomes. Places limitades.

Dates: 22 al 24 d’octubreLloc: MadridPer a més informació:APASPlaza Valle de la Jarosa, 4428035 MadridTel. 91 739 16 18

II Fòrum Europeu sobre ResidusOrganitzat pel Club Español de Resi-dus juntament amb el Club Europeude Residus.

Dates: 15 i 16 d’octubreLloc: Madrid

Per a més informació:Club Español de ResiduosCapitán Haya, 23 esc. 1, 6º 4ª28020 MadridTel. 91 556 46 06Fax 91 556 85 84

Pollutec 9814a edició del Saló internacional d’e-quipaments, tecnologies i serveisambientals per a la indústria i elsmunicipis. Organitzat pel GroupeMiller Freeman en associació ambADEME (Agència del Medi i l’Ener-gia) i el Saló Énergies 98.

Dates: 3 al 6 de novembreLloc: Lyon, França

Per a més informació:Organització del saló Pollutec70, rue Rivay. 92532 Levallois-PerretCedexTel. 07 33 01 44 29 04 47Fax 07 33 01 47 56 21 10 www.pollutec.com

V Congreso Internacionalde Química. Residuossólidos, líquidos y gaseosos,su mejor destinoDates: 9 a l’11 de desembreLloc: Puerto de la Cruz, TenerifePer a més informació:Asociación Nacional de Químicos deEspaña Lagasca, 85 28006 MadridTel. 91 431 07 03Fax 91 576 52 79

VI Congreso de Psicología AmbientalEl lema d’aquesta edició, organitzadaper l’associació gallega d’estudis irecerca psicosocial, és “Medi ambienti responsabilitat humana. Aspectessocials i ecològics”. Les comunica-cions s’organitzen entorn de quatreeixos temàtics: medi natural, gestióambiental, empresa i medi,ciutat imedi, metodologia en psicologiaambiental, i educació, promoció iparticipació ambiental.

Dates: 15 al 18 de desembreLloc: A CoruñaSecretaria del congrés:Departamento de PsicologíaÁrea de Psicología SocialFacultad de Ciencias de la EducaciónCampus de Elviña (Ed. f. Filología)15071 A Coruña

Tel. 981 167 000Fax 981 167 153E-mail: [email protected]/dep/ps

III Congrés de Ciència del Paisatge L’Equip Universitari d’Investigaciódel Paisatge (EQUIP) i el ConsellComarcal del Berguedà organitzen latercera edició del congrés, que estàdedicada al tema “Paisatge i turis-me”. El programa s’estructura en tresàrees: paisatge i desenvolupamentsostenible, turisme i educació. Datalímit de recepció de comunicacions:20 de gener.

Dates: 13 al 15 de maig 1999LLoc: Berga

Per a més informació:Secretaria del CongrésServei C.T. de Gestió i Evolució delPaisatgeDivisió I. Universitat de BarcelonaBaldiri Reixac, s/n08028 BarcelonaTel. 93 333 34 66 (ext. 3101)Fax 93 449 57 48E-mail: [email protected]

Documents

Els conflictes de la gestió hídrica - diba.cat · PDF fileque costi de creure, els rius depenen dels uns, les depuradores dels altres i els abastaments d’aigua potable d’uns