ACRATORIALLa matança és un fet. L’Imperi i els seus sequaços, ja sensecaretes, ens mostren el vertader rostre: el d’assassins. El becari deLa Moncloa i el seu partit han aconseguit que «Espanya surti delracó de la Història» i s’assegui al tron dels més abjectes botxins.

Orwell mai no va tenir tant rigor. Al Govern només li manca gravara les seves seus les paraules que podien llegir-se a la del Ministeride la Veritat en la visionària 1984:

L a g u e r r a é s l a p a uL a l l i b e r t a t é s l ’ e s c l a v i t u d

L a i g n o r à n c i a é s l a f o r ç a

Han menyspreat com a mai el poble, un poble al que diuen servir.Oblidaren el caràcter antimilitarista d’unes terres que ja van saberrebel·lar-se contra la Guerra d’Àfrica; que van combatre durant tresanys l’exèrcit feixista i molts anys més des de les muntanyes; quevan abolir el servei militar. I ens van ficar de cap en una guerraoprobiosa. I va esdevenir allò que no s’esperaven: aqueixa massatan submisa es va despertar de sobte de la seva letargia i en vaclamar contra la ignomínia.

Avui, quan hi veiem els botxins assumir el paper de víctimes iclamar contra els «intolerants» que els recriminen el seu paperd’assassins-comparses, animem la gent a seguir en unamobilització permanent, a expressar el rebuig a aquesta obscenabarbàrie en tot moment i en tot indret. No els hem de deixar

respirar. Hem d’exigir que elsseus crims no quedinimpunes i que, després, uncop n’hagin assumit lesresponsabilitats penals,reguessin al racó de laHistòria del que mai nohaurien d’haver sortit.

Tothom al carrercontra la guerra!

Un pic més podem constatar que la políticaés massa important per a deixar-la a mansdels polítics. Si les dictadures ens volenaniquilar, les democràcies desmobilitzen i esfonamenten en la idea segons la qual hemde decidir en cada període electoral qui hade decidir per nosaltres. La pèrdua decontrol social sobre els que prenendecisions que a tothom incumbeixen és en

si mateixa un error fatal que permet iagreuja les estructures socials de ladesigualtat i la injustícia i minven la llibertat ila responsabilitat de les accions que en nomde tota la societat decideix el partit en elpoder. La indignació per aquesta guerra enla que el govern actual ha compromès totala societat és també la indignació per laimpotència per controlar les decisionspolítiques. Això no ens passa per tenir ungovern fatxa (al Regne d’Espanya) osocialista (al Regne Unit), sinó per tenirGovern. L’Estat va néixer de la guerra iassoleix el seu màxim esplendor en lesguerres, sempre, és clar, en detriment delpoble, de la societat. Això ens passa percedir les nostres capacitats de pensar i dedecidir als partits que aspiren al poder i enels que governen. El poder es nodreix de lanostra impotència... i mentre se sembra laterra de cadàvers i presos. Perquè els

cadàvers són rendibles i al negoci de laguerra (fabricació d’armes, construcció demaquinària d’aniquilació en massa) seguiràel negoci de la reconstrucció, i per damuntde tot l’autoafermament del poder del mésfort, convertit, com sol ser comú, en dret.Tota la gent que ja ha mort, representavarealment un inconvenient perquè les cosesfossin millor?

Els dictadors ens volenreduir a mers serfs. Lacondició d’autosubmissióque les democràciesfomenten desemboca en laimpotència, i elconsentiment en labarbàrie. La solució noconsisteix a votar altrepartit que abans ha fetcostat altres guerres i queels seus mateixoscompanys en altres païsoshan donat suport a lapresent, o a votar qui cridafins la histèria contra elpoder imperial nord-americà i feren costat osilenciaren les atrocitats del’imperi soviètic i que avui

mateix es guarden de criticar les dictaduresd’esquerra criminals de Xina o de Cuba.

La societat necessita per sobreviure ambun sentit elemental de la decènciarecuperar-ne la capacitat de decidir per simateixa sense establir estructures de poderque fan de la submissió popular la sevapolítica criminal.

Quan els éssers humans sapiguemcooperar en igualtat de condicions i enllibertat no hi haurà lloc per a mésagressions assassines. I mentrestant...doncs, no enfortir la nostra submissió ivigoritzar els moviments socials sensejerarquies ni autoritarismes.

AteneuLlibertari

Estel Negre

MANIFEST CONTRA LA GUERRA

George Bush va engegar la guerra amb tresidees de destrucció en massa: Déu –Civilització – Pau. Saddam Hussein varespondre a tot això exactament amb lesmateixes coses. Era evident que estavend’acord, per tant, el que és difícil d’entendreés que la gent que està d’acord es baralli. Ino obstant això...

En els daurats anys del politeisme espodia esperar, si mes no, que els déus escompensessin els uns als altres, ja fos envicis i virtuts o en excessos i defectes, peròamb l’arribada dels monoteismes, que aixídit en plural no deixa de tenir la seva gràcia,la cosa va anar a pitjor. Nietzsche ens vaexplicar que el Déu Únic va néixer d’unassassinat: en dir que Ell era l’únic en vamatar de riure la resta.

Jehovà va afegir als seus poders divinsel càrrec de «Déu dels exèrcits» i l’AnticTestament es va convertir en una crònica deles gestes bèl·liques del poble elegit. Déu,per això és qui és, va poder triar el seupoble, cosa que ens està vedada desd’aleshores als mortals, que ens neixen enun poble i ja et fotràs. És clar, així es concepque hi hagi guerres des que hi ha pobles,que per a això hi són, per fer-se la guerra.Alguns moderns han agafat la dèria depensar que les guerres tenen una últimacausa determinant, l’econòmica, però aixòés un error que consisteix a confondrel’essència amb un mer atribut. La guerracontra Iraq no s’ha fet pel petroli, encaraque ja que hi som a ningú no li amarga unbarril.

Un té més simpatia per les santes quepels sants, i això és així per qüestionsobvies i perquè les susdites han tingutsempre la prudència d’escriure menys i dedonar menys la llauna. Una que en vaescriure, ho va fer per explicar-nos aquellaagudesa prodigiosa que deia que Déutambé era entre les casseroles i els perols, iaixí un pot gaudir divinament d’un estofat id’uns pastissets. Ells, els sants, ha tingutsempre una pudoreta de professor nonumerari que desanima. Això no obstant, hede reconèixer que sóc devot de sant Agustí.

Però en ocasions m’obliga a dissentir,sobretot quan fonamenta amb arrel divina laguerra i es converteix en ideòleg delsexèrcits del Senyor. A sant Agustí es deu laterrible sentència: «Si Déu, per algunaprescripció especial, ordena matar,l’homicidi es converteix en una virtut.» Laguerra santa està servida. Però, de guerres,ben mirat, no m’hi ha més que les santes,perquè les que fem els pecadors no passende bregues de taverna.

Amb ocasió de la Primera GuerraMundial els pecadors centreuropeus vanvoler evitar-la proposant un ideal no bèl·lic,és a dir, no diví, i van suggerir la unió delgènere humà apel·lant a l’internacionalisme.Però a l’hora de la veritat, els alemanyssocialistes s’estimaren ser alemanys abansque socialistes i els francesos van fotre a lapresó o enviaren a primera línia de combat atothom que va triar ser primer socialista quefrancès, és a dir, ser primer pecadors quecreients. I papà Stalin, per la seva banda,adonant-se que com a far mundial delsproletaris no aconseguia l’ardor guerrernecessari per a lluitar contra els exèrcitsnazis, va apel·lar a la religió de la pàtria, iaquí sí, és clar, el poble va comparèixer debell nou com a elegit pel seu Déu Únic i enva oferir la sang.

De manera que Déu i Civilització sónidees de destrucció en massa, Déu iCivilització comencen sempre la batallacontra els seus homònims de l’altra bandadel riu o de l’oceà o del desert peraconseguir la Pau. Com la Pau és l’objectiu iel fruit de la Guerra, no hi ha manera deviure en pau sense estar armat i repartirunes quantes hòsties, amb tots elsrespectes, per restar en pau. Aquestrepartiment ha patit al llarg de la històriamodificacions considerables. Hem passat dedonar garrotades a amollar míssilsintel·ligents. De forma que hem evolucionatdel salvatgisme a la civilització. A dreta lleino pot qualificar-se una matança espantosacom a una salvatjada, sinó com a unacivilitzada matança. Com s’organitza unaguerra ho va explicar molt bé Voltaire: «En

ELS DÉUS TENEN SET

el moment que us parlo hi ha cent milboigs de la nostra espècie cofats ambcapells que maten a altres cent milanimals cofats amb turbants, per unsquants muntets de fang de la mida delvostre tacó... Només es tracta de sabersi acabaran pertanyent a un cert homeque anomenen sultà, o a altre, queanomenen, no sé per què, cèsar... Detots aquests animals gairebé ningú noha vist mai l’animal pel quals’assassinen.»

Aquesta és la cosa, que diriaHeidegger, saber a qui pertany cadaqui, quin poble és més elegit que altre,quina civilització és més civilitzada quealtre i quin Déu Únic és més Únic. Elsdéus únics ja no maten de riure sinó deforma dramàtica. I com bé diu elgeneral Espartero: «Tranquilidad vienede tranca.» I aqueixa tranquil·litat s’obtéfent onejar banderes nord-americanes ales mesquites o fent estavellar avionspilotats per musulmans als emblemesde la civilització oposada. Quan un déumonoteista en sap de l’existència d’altreno pot aturar fins aniquilar-lo. Ara lareligió s’anomena pensament únic i elsinfidels són tos els que encara no sónúnics. Que Déu ens empari!

Ignasi de Llorens

QUINA PENYA!El que segueix és una noteta publicada en una revista de xafardeigs:«S’imagina una empresa amb 535 empleats i el següent historial:

29 treballadors acusats d’abús conjugal,7 d’arrestats per frau,19 d’acusats per emetre xecs sense fons,117 que n’han portat a la bancarrota, almenys, dos negocis,3 d’arrestats per assalt,72 que no en poden tenir targetes de crèdit per mals antecedents comerc17 d’arrestats per càrrecs relacionats amb la droga,8 d’arrestats per robar a comerços,21 d’encausats judicialment per demandes,88 en van ser detinguts, només en 1998, per conduir gats.

Aquest era, com qui no diu res, el “currículum” dels 535 membres del CongEstats Units d’Amèrica l’any 2000.»La revista en qüestió es demanava: «Quant haurà augmentat?»

ials,

rés dels

Un cop més EUA, com a punta de llança delcapitalisme global, llença rendibles bombessobre el castigat poble iraquià. Fets comaquests duen fent-los des de fa molt tempsa llocs com Vietnam, Colòmbia, Afganistan,Xiapes... llocs tots vinculats a interessoseconòmics, matèries primeres, mà d’obra,terres...

Veiem la mundialment rellevant políticadels EUA com a una amalgama de mesuresfomentades per l’interès econòmic de gransmultinacionals sense rostre. En aquestcontext Iraq posseeix «la sang que nodreixel sistema»: el petroli; i els EUA, els PP icompanyia disposen de l’armament suficientper dessagnar-lo, passat per damunt de lesinstitucions que ells mateixos han creat, totincomplint les lleis que han imposat a forçadel terror creat amb genocidis, carnisseries iexplotació.

Mentrestant plouen bombes sobreBagdad, els mercats s’agiten i els

beneficiaris mouen peça per treure talladadel negoci bèl·lic. A la seva contínuacampanya alliçonadora, els mitjans demassa adulteren els fets aïllant una part dela realitat de tot un context geopolític,econòmic i social al que estem sotmesos.Davant tanta impunitat i hipocresia, l’opiniópública reacciona i hi ha carronyers que finsi tot d’això en treuen beneficis tant políticscom monetaris.

El sistema no només castiga ambguerres. Altres expressions del mateix sónpalpables en el «dia a dia» de l’anomenatPrimer Món, on se’ns ven el benestarconsumista pel qual pagam menjant merda.El control social i la repressió ens emmanillaa la butaca i ens redueix a simplesespectadors de la societat de l’espectacle:desigualtat, pobresa i marginació social,precarietat en l’esclavitud assalariada,segrest de l’educació rere una culturamanipuladora i competitiva, espoli ambientali especulació de l’espai. Totes aquestes sónles armes amb les que permanentment ensaixafa el capitalisme.

La nostra resposta és tractar de construirrealitats al marge del sistema; per aixòokupam, arrabassam espais al sistema pelsnostres mitjans, sense intermediaris, sensejerarquies que manipulin la nostra voluntatd’autoorganització. Perquè no ens creiem lavostra justícia, cridam a la solidaritat com ala millor forma de lluita.

Sense justícia no hi ha pau!Per això som i serem

insubmisos:perquè no volem formar part

de la barbàrie.

CSOA S’Eskola

S E N S E J U S T Í C I AN O H I H A P A U !

Voldríem aprofitarl’espai que ens brindaaquesta publicació perfer una crida a totesles dones lesbianesde les Illes perquèparticipin en lesactivitats i projectesd’Arc Iris (Grup deLesbianes de les IllesBalears). En la nostraassociació estemconvençudes que, enuns temps com elsactuals, quan elcol·lectiu homosexual,tant d’homes com dedones, ha d’afrontar reptes tan important comara les corresponents modificacions de lalegislació perquè aquesta contempli elsnostres drets ciutadans i socials,l’associacionisme és més imprescindible quemai. De tota manera, abans d’aixecarbanderes reivindicatives i polítiques, en Arc Irisens preocupa sobretot la qüestió humana, lapersona en si mateixa. Tothom sap que elsque orientem la nostra afectivitat i sexualitatvers persones del mateix sexe paguem sovintel preu de la soledat, la discriminació il’aïllament. Encara que la societat asseguraque l’homosexualitat ha deixat de ser un tematabú o clandestí, no deixa de ser cert queencara hi ha moltes persones que sofreixen ipateixen per mor de la incomprensió i lainacceptació de la seva identitat afectiva. En elcas de les lesbianes, la marginació és, sovint,doble: com a dones i com a lesbianes. Perquèno hi ha cap dubte que la igualtat entre homesi dones encara no s’ha aconseguit del tot, i apesar que s’han realitzat avanços substancialsen determinats camps, encara és molt el camíque ens queda per recórrer.

Per altra banda, Arc Iris no va néixer ahir.Durant aquests anys hem portat a terme unímprobe treball en matèria d’assessorament isuport a dones, en l’organització decampanyes, debats i reunions ambrepresentants polítics i institucionals, en ofertesd’oci i temps lliure. Gràcies a l’aportació detotes i cada una de les dones que, en unmoment o altre, han participat en la nostraassociació, Arc Iris ha conquistat unamerescuda imatge de prestigi i solvència. Maiuna trucada telefònica d’ajuda no ha estat

desatesa, mai no hemtancat les portes aningú, mai no ens n’hemescapolit, perquè sabemquin és el nostrecompromís i ens hiatenim: el compromísde la lluita de les doneslesbianes per conquistarel dret a estimar,participar, divertir-se, endefinitiva, a ser felices.Això sí, ens cal méscol·laboració, mésparticipació. Per això, iaprofitant la tribuna queens brinda aquesta

publicació, volem fer-te arribar a tu, dona, quellegeixes aquestes línies, una invitació: vine aveure’ns. Coneix-nos. Si no et caiguem bé oles activitats que organitzem no són del teugust, no hi tornis, però al menys intenta’l. Hopaga, no ho dubtis.

Per a informació de tots els lectors ilectores del Butlletí Estel Negre, dir-hi quel’associació Arc Iris en celebra les reunionssetmanals tots els divendres, a partir de les 8de l’horabaixa, al seu local del carrer Rosa, 3,3er, molt a prop de l’edifici del Gran Hotel de laFundació La Caixa, en ple centre de Palma.Entre les activitats que organitzem, mereixendestacar-se les menjades i sortides, lesconferències sobre sexe segur, parelles de fet ialtres temes d’interès per a la dona lesbiana iel servei de préstec de vídeos i de llibres, i, ésclar, la participació en campanyesreivindicatives i institucionals. Sense anar méslluny, vam estar presents en els recents actesdel Dia de la Dona Treballadora, que es vacommemorar el passat 8 de març. A mésd’això, elaborem la nostra pròpia revista, queés oberta a la participació de tothom que hivulgui. Per altra banda, les dones que s’estiminmés posar-se en contacte amb Arc Iris per viatelefònica, tenen a la seva disposició elnúmero 971227282. Altra formula de contacteés el correu electrònic (arco_irispm@yahoo.es)i ben aviat comptarem amb la nostra pròpiapàgina web.

Moltes gràcies per tot, i fins aviat.

Arc Iris

Grup de Lesbianes de les Illes Balears

PER A LES DONES LESBIANES

S’ha volgut interpretar la caiguda deltotalitarisme comunista com a una clausuradefinitiva del camp del possible. Elneoliberalisme triomfant marca la fi de lahistòria, però com subsisteixen de formacontumaç règims distints, es manté lacompetència política, i en comptes deminorar o dissoldre l’aparell bèl·lic s’hapassat a una nova etapa d’actualització dela maquinària de guerra, que mundialitza elsescenaris de l’agressió fins assolir laubicació absoluta.

Les societats debiliten les seves forcesen favor dels Estats. L’Estat va néixer de laguerra i és per aquesta per la ques’enforteix, sempre en detriment de lacapacitat d’autogestió de la societat.

Vivim, doncs, uns moments en els quesol ser habitual aproximar-se a corrents depensament anteriors a la instauració delpensament únic, amb l’afany de destruirantics tresors i elaborar sengles catàlegs atall de guia per a la visita il·lustrada a uneventual museu del pensament. Poquesinstitucions valoren tant i tan bé la Històriacom un museu, de forma que és comúhistoriar i organitzar «exposicions» de lestradicions que han quedat arrumbades perla marxa triomfal del Progréstecnoburocràtic i autoritari. Bona partd’aquests estudis gaudeixen del beneplàcitacadèmic, i solen estar pensats com aintents de netejar i catalogar antigalles demolt valor, en el millor dels casos, però deltot impossibles de ser recuperades iadmeses per a pensar l’actual.

De manera que ludisme, socialismeutòpic, anarquisme, situacionisme,contracultura... són com els tresors de lestombes faraòniques. Van viure, van tenir laseva oportunitat, fins i tot es pot arribar aconsiderar eruditament «allò que va poderser i no va ser», però resulta del totinadequat i contraproduent entossudir-se enla seva actualització. La Història noconcedeix, se’ns diu, segones oportunitats.La Història resulta que és així d’orgullosa, icom un antic amor despitós, no s’avé asegones ocasions. Resultant de tot això que

ESTATISME I REVOLUCIÓ ANARQUISTA

La Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo acaba depublicar, en la seva col·lecció Cuadernos Libertarios, l’obra Estatismo yRevolución anarquista, de J. W. Barchfield, professor titular d’EconomiaPolítica de l’Escola de Economia i professor adjunt de la Facultat deFilosofia, Lletres i Història de la Universitat de Guanajuato, a l’Estatmexicà del mateix nom. El llibre és una revisió interpretativa de la críticaanarquista a l’Estat. El nostre company d’ateneu Ignasi de Llorens n’harealitzat el pròleg a l’edició i és aquest, traduït al català, el que acontinuació publiquem.

s’apel·la a una mena d’estructura regida perlleis que van dictant el present a lahumanitat, i ara toca l’imperi neoliberal.D’aquí, doncs, que corrents de pensament imoviments socials que no van arribar atriomfar al seu moment no admetinrevisions, van tenir el seu Kairós, perdut elqual han de conformar-se a romandre enurnes i catàlegs.

En una posició oposada hi trobem lapresent obra, on l’autor ha anat rastrejant lavella crítica a l’Estat formulada pels«clàssics» de l’anarquisme per a connectar-la amb enfocaments actuals de críticapolítica.

El propòsit de Barchfield l’ha portat aorganitzar-ne una anàlisi detallada, totdesplegant una sort d’esquema crític que varelacionant amb els aspectes actuals de

dollibanargdelesil·lula dereel’anevicomcrípuculmó

C O N T R A T O T E SL E S D I C T A D U R EL A D E F I D E LC A S T R O T A M B É

minació estatal, de manera que els autorsertaris que conformen la tradició crítica itiautoritària poden fer valer-ne elsuments en els debats d’avui. L’actualitat

Bakunin o Malatesta ve donada perquè opinions n’aporten lucidesa, és a dir,minen les zones obscures, sinistres, dedominació d’avui, i en permeten la

núncia i la superació. No es tracta deditar un credo, sinó de nodrir un criteri,tiautoritari, contrapunt necessari pertar el perillós deliri del poder, si més no

a primera providència per tal que latica llibertària en mantingui la vigència igui corregir els deliris bèl·lics d’aquestatura autoritària que es va ensenyorint deln.

Ignasi de Llorens

La defensa dels principis detolerància i de llibertat, i el dreta una vida no sotmesa a labrutalitat bèl·lica, ens porta aprotestar contra la guerra d’Iraqde la mateixa manera querebutgem també la dictadurade Fidel Castro i el PartitComunista Cubà que de 43anys ençà ve sotmetent,empresonant i executant a totsaquells que gosen alçar la veu.Des de fa uns dies, isegurament aprofitant que elsulls de la humanitat miren aOrient, Castro ha engegat unanova campanya contral’oposició. Entre altres delictess’acusa els empresonats detenir «armes de destrucció enmassa»: llibres prohibits.

Confiem que les forcesprogressistes i pacifistessabran rebutjar i condemnar ladictadura comunista de Cuba ino utilitzaran la doble moralque els ha portat durant tantsanys a no criticar els dictadorsafiliats als seus partits. Ara ésel moment, potser, de saberestendre la protesta contratotes les dictadures, siguinimperials o locals.

Ateneu Llibertari Estel Negre

S ,

Dirigit al Moviment Assembleari, Antiautoritari iLlibertari per a portar a terme una trobada anivell peninsular entre els col·lectius,organitzacions i individualitats que vulguinposar en comú anàlisis, crítiques i propostesper a la transformació social. Entenem que eltrencaclosques de l'alternativa social, quecomprèn la majoria de la població (no de ladels partits), està compost per una quantitatconsiderable de peces sense color ni forma,cosa que impossibilita crear un conjuntharmònic en el qual cadascú guardi les sevescaracterístiques com a peça única dintre delconjunt. O dit d'altra manera: trenquem elfonament bàsic de la democràcia burgesa, queés: cadascú a ca seva i l'Estat a la de tots.

Fem un esforç de generositat social sensecaure en l'infantilisme i posem en comú elnostre front de lluita social, pensant que unasocietat, fins i tot l’antiautoritària, es fa entremolts i no entre un grupet. Per a això, hiproposem que tothom que hi estigui interessatelabori ponències per escrit, si pot ser sobre laproblemàtica en la qual estiguin implicats(exemple: educadors de col·lectius, d’escoles ide sindicats que elaborin ponències sobreeducació; les comunitats agrícoles, ponènciessobre conreu biològic, vida rural, intercanviciutat-camp, etc.). L'important és que cadacol·lectiu o individualitat opini i configuripropostes des del seu camp d'acció social,sobre els diferents temes polítics i socials quetothom coneix i que són l'entramat de lasocietat. Per descomptat que molts dels temes

a tractar són els genèrics, com poden ser:justícia, propietat privada, economia, municipilliure, etc. Aquestes ponències es «penjaran»en la xarxa, concretament proposeminicialment la red-libertaria.org, on hi haurà unapartat dedicat a les trobades per tal quetothom pugui fer el seguiment del procés.

Per què una trobada d'aquestescaracterístiques?

1. Perquè es podria assistir senserepresentar sigles, la qual cosa vol dir que hitindria cabuda tothom que ho desitgi.

2. Perquè es tracta, després de tants anysde desqualificacions i de dispersió, de posaren comú la diversitat i la riquesa d'idees i depràctiques, per a tractar de defensar-nos més imillor de les agressions del capitalismesalvatge.

3. Perquè es tracta de trobar-nos i dir-nosa la cara el que fem i pensem, amb totrespecte a la discrepància i a les minories.

4. Perquè és necessari per als lluitadors illuitadores socials que som, tenir una visió delconjunt social amb totes les matisacions quees considerin oportunes, per a una propostasocial de transformació. I això no ho pot oferircap col·lectiu, grup o organització per separat.

Per totes aquestes raons, i totes les que seus puguin ocórrer... i segur que la llista es fariainterminable, us convoquem per a una trobada.Nosaltres, amb tota modèstia, «llencem» lapilota a la «teulada» del sindicalisme, del mónrural, de les organitzacions específiques detota índole, del món artístic, de l'individualismemilitant i, per descomptat, de tothom que,estigui on estigui, se senti viu i amb ganesd'aportar alguna cosa a la Llibertat i la DignitatSocial, sense Déu, ni patró, ni Estat.

Com podeu comprovar, la proposta éstotalment oberta a qualsevol consideració, jasigui de data, lloc o contingut. Només establimun mínim que ens sembla irrenunciable com ésel de l'antiautoritarisme per a una societatsense classes, per sentir-nos antagonistes deles estructures socials actuals ja que totes sónjeràrquiques i repressores, a més de relegar ales persones a ser simples comparses d'unasocietat on només compten com a un número.

Companys i companyes, una afectuosasalutació tot esperant la vostra resposta.

Ateneu Llibertari del Poble Sec (Barcelona)

Proposta de trobada del movimentassembleari, antiautoritari i

llibertari peninsular

«Naturalment, la gent corrent novol la guerra, però en definitivasón els líders d’un país els quedeterminen la política, iarrossegar les persones és unade les coses més senzilles, jasigui en una democràcia, en unadictadura feixista, en unparlament o en una dictaduracomunista. Amb veu o sense veu,sempre hi és possible de posar lagent a les ordres dels dirigents.Resulta senzill. L’únic que s’ha defer és dir que els ataquen idenunciar els pacifistes permanca de patriotisme i per posar-ne el país en perill. Funcionaigual en qualsevol país.»

AMB QUI ET QUEDES?«No faig cap distinció entrecombatents i no combatents. Totaquell qui es posa al serveid’una banda de criminals és tanculpable com ells, encara que esacontenti amb servir-los fent demosso de fer els encàrrecs,d’espia o d’infermer. D’igualmanera, encara que un es limiti acurar els ferits durant la batalla,no restaria lliure de falta.»

De l’Autobiografia deMahatma Gandhi

Declaracions de Hermann Goering,mariscal del Tercer Reich de Hitler, durant el Judici de Nüremberg

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20.30 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant. Salut!

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears