En la farmcia

En el parc

-Malegre dhaver-te acompanyat. No coneixia este parc. Em fa lefecte que estic en plena selva amaznica.

-S, s molt extic. Possex espcies arbries prcticament niques a Europa.

-Sembla que el coneixes bastant b.

-Home, i tant! Un avantpassat meu va ajudar a trasplantar tots els arbres que el comte exportava dultramar.

-Quin comte?

-El creador deste jard, un aristcrata, milionari i excntric, un apassionat del mn vegetal.

-I com ho saps, tot aix, pel teu avantpassat?

-No ho s perqu el comte va deixar escrita una mena dautobiografia que es va publicar anys desprs, en la seua memria, quan la seua famlia va decidir donar el parc a la ciutat.

REMARQUES DE VOCABULARI

nec pato

arenal arenal

bardissa zarzal

bolet (o esclata-sangs, rovell) seta

cabanya cabaacam caminocorda per a enfilar-se cuerda para subir

empostissat per a escalar entablado para escalarengrunsadora (o engronsadora, gronxadora) columpio

escala de corda escalera de cuerdaestany estanque

gespa cspedhivernacle invernaderomilotxa (o catxirulo) cometapista de patinaje pista de patinatge

pat patn

talaia atalaiateranyina telaraatobogan tobogn

xarxa (o xrcia) per a enfilar-se red para subirse

Un poquet de gramtica prctica

La probabilitat

Quan volem expressar la probabilitat que passe una cosa o volem anunciar una idea de manera aproximada, sense saber si s cert el que diem, hem de fer servir la perfrasi DEURE + INFINITIU.

Tamb es pot expressar amb altres construccions com ara: S POSSIBLE QUE, S PROBABLE QUE, POT SER QUE, amb el verb en subjuntiu; o amb els adverbis i locucions de dubte: POSSIBLEMENT, POTSER, PROBABLEMENT, TAL VOLTA, TAL VEGADA, amb el verb en indicatiu.

s incorrecte afegir la preposici DE a la perfrasi DEURE + INFINITIU.

Per a indicar la probabilitat no s adequat en mbits formals usar el futur ni el condicional.

Exemples:

Malament Eixe *ser el germ de Pau perqu sassemblen molt.

Malament Eixe potser *siga el germ de Pau perqu sassemblen molt.

B Eixe deu ser el germ de Pau perqu sassemblen molt.

B Eixe potser s el germ de Pau perqu sassemblen molt.

Malament Deuen *de ser forasters perqu al poble no els coneix ning.

B Deuen ser forasters perqu al poble no els coneix ning.

Malament La xiqueta *tindria fam perqu sho va menjar tot.

B La xiqueta tal volta tenia fam, perqu sho va menjar tot.

Malament *Seran les tres perqu la gent se nha anat a dinar.

B Probablement sn les tres perqu la gent se nha anat a dinar.Per tant, la forma ms clara dexpressar la probabilitat s amb la perfrasi DEURE + INFINITIU, construcci que no ha de portar mai la preposici DE.

Castellanismes innecessaris

acuchillar* apunyalar, ganivetejar, acoltellar

Va ser tan covard que el va apunyalar per lesquena.

albndiga* mandonguilla

Les mandonguilles amb crelles mencanten.crucigrama* mots encreuatsFer mots encreuats s un dels meus passatemps preferits.

ensaig* assaig

Hem fet molts assajos; per aix, crec que el concert eixir b.gimnsia* gimnstica

Practicar gimnstica s molt bo per a la salut.iglsia* esglsiaAnar a lesglsia no s precisament una de les meues aficions.mrmol* marbreDdac es va fer un colp molt fort al cap, per com que el t ms dur que el marbre, es recuper de seguida.perplexe a* perplex aEm vaig quedar perplex davant la contestaci tan impertinent de Miquel.rfaga* rfegas perills eixir ara al carrer perqu hi ha unes rfegues de vent fortssimes.trascurrir* transcrrer

Afortunadament, la manifestaci va transcrrer sense incidents de consideraci.surdo a* esquerr ana

Ser esquerr s un avantatge en el tenis.

Ms lxic

El comte, el compte i el conteHi ha paraules que, per la seua semblana grfica i fontica, es confonen bastant sovint. El trio del ttol ns ben illustratiu. El comte s un ttol nobiliari situat jerrquicament entre el vescomte i el marqus: tots els arbres que el comte exportava dultramar. El mot compte, amb el grup culte mp, s, bsicament, el clcul duna quantitat, i cal tenir present que s de gnere mascul: Em porta el compte, per favor. I tamb en casos com El compte corrent o Eixir de comptes. I, finalment, el conte, escrit amb n, s sinnim de relat: Empar Lanuza s una escriptora de contes.Locucions i frases fetes

anar-sen en orris (o en orri): fracassar una cosa (cast. caer en saco roto). Malauradament, lintent de regular la prostituci per tal devitar el trfic de dones se nha anat en orris.de mata morta: sense carcter, sense energia (cast. sin carcter). Antnim: amb bra. Els jvens ni-ni sn de mata morta, sense inquietuds ni illusions ni ganes de fer res.

de nissaga: de naixena, hereditari (cast. de abolengo, de alcurnia, de casta, de estirpe, de linaje). Lafici per lesport li ve de nissaga.

de pit i cuixa: dit de la pellcula, espectacle, etc., en qu els artistes van nus o quasi, o en qu dominen les escenes ertiques (cast. de destape, de tetas y culo). Abans, la gent anava a Perpiny per vore les pellcules de pit i cuixa.

ser peix al cove: ser una cosa molt fcil de fer, de resultat segur (cast: ser coser y cantar).

No et tortures tant que loposici que fars dem, per a tu, que tens molt bon cap, s peix al cove.