Núria Esponellà  

Escriure  poesia  a  l’aula    

Les  lectures,  els  models,  les  pautes    Prèviament:  Llegim  poemes. Propostes de lectura oral  Per  escriure  poesia,  ens  hem  d'acostumar  a  llegir  poemes  a  classe  i  dedicar-­‐hi  una  mica  de  temps.  Per  què  no  llegim  un  poema  a  la  setmana?  A  l'hora  de  lectura  col.lectiva  o  a  l'inici  de  cada  classe?    Doc:  Escriure  poesia.  Poemes  4rt  ESO  .Poemes  amb  jo  poètic  en  1era  (Amo  l’aroma  de  Salvat-­‐Papasseit)  .  Combinació  2ona  persona  singular  i  1era  plural  (Dóna’m  la  mà)  .  1era  p.  plural  (Tot  és  ara  i  res,  Joan  Vinyoli)  .2ona  persona  plural,  vosaltres  (Res  no  és  mesquí,  Salvat-­‐Papasseit).    .Diferents  tons.  To  irònic.  Del  sirventès  a  La  vaca  suïssa  de  Pere  Quart.    .Proposta  de  creació  poètica    .Canviem  la  persona  d'algun  dels  poemes  anteriors  o  d'altres  que  hàgim  llegit  i  recitat  a  classe.  Exemples:      "Tot  és  ara  i  res"    (de  1era  p  plural  a  1era  p  singular)    A  Tamariu,  a  casa  d'en  Pere  Patxei,  encomano  un  cremat,  bec  a  poc  a  poc  a  l'hora  que  la  mar  s'agrisa  (...)  Ai,  aquest  "ai"  és  un  bressol  de  moltes  hores  en  què  sempre  anava  pel  vell  sorral  i  veia  l'ample  mar...      Segon  pas:    Recitem  poesia.  Pràctica  de  l’entonació  i  la  dicció    Seleccionem  poemes  i  fem-­‐los  llegir  als  alumnes  (per  parelles  o  grups  de  tres).    1)  Comencem  llegint-­‐los  col.lectivament  en  veu  alta  a  classe,  fent  èmfasi  en  l'entonació.  Els  fem  adonar  de  les  pauses,  que  normalment  s’associen  a  les  comes  però  que  a  vegades  indiquen  un  canvi  d’entonació,  una  inflexió  :  una  pujada  o  una  davallada  de  la  línia  tonal.      2)  Marquem  les  pauses    3)  Recitem  intentant  evitar  les  seccions  contínues  a  final  de  cada  vers    Llegim  poesia  fent  encavalcaments  entre  vers  i  vers,  si  és  possible.    

Núria Esponellà    

Exemple:    "Res  no  és  mesquí_  ni  cap  hora  és  isarda/                  ni  és  fosca  la  ventura  de  la  nit./                  i  la  rosada  és  clara/      (fer-­‐los  notar  que  és  com  si  hi  haguessin  dos  punts)  

                 que  el  sol  surt  i  s'ullprèn_i  té  delit  del  bany:                    que  s'emmiralla  al  llit/  de  tota  cosa  feta.        2.1.Canvis  d’entonació  segons  els  signes  de  puntuació    Insistim  en  la  importància  dels  signes  de  puntuació:    Poema  "Rates  de  femer"  Maria  Novell  A)  «  Rates  de  femer,  de  bigotis  molls,  llangardaix  salat  ;    a  la  taula  de  N’Huguet  Trencacolls  no  hi  trobareu    

altra  menja  millor.  En  abundància  us  omplirà  el  plat.  

N’Hug,  refum:  ets  un  porc,  no  ets  un  senyor!”  

B)  

“Rates  de  femer,  de  bigotis  molls,  llangardaix  salat,  

a  la  taula  de  N’Huguet  Trencacolls,  no  hi  trobareu.  

Altra  menja  millor  en  abundància  us  omplirà  el  plat.  

N’Hug,  refum:  ets  un  porc?  No,  ets  un  senyor!  »  

                         (del  conte  Paraula  per  paraula  de  Maria  Novell)  

 

2.2.Poemes  Monologats  i  dialogats    (Cambra  de  tardor)      Poemes  d'una  sola  veu  o  de  més  d'una  veu    (  Grans  magatzems,  N.Comadira).    Observem  el  “to  del  poema”,  l’estat  d’ànim  que  transmet  per  incorporar-­‐lo  a  l’entonació.  Cal  esbrinar  quin  és  el  tema  i  la  finalitat  de  qui  parla.   Diàleg inserit: jo poètic 1era p/ tu/ 3era p/ veu femenina/ veu masculina Grans magatzems Veig uns grans magatzems. T’agraden ? M’atordeixen. Vols que anem a mirar ? És només un moment. Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent, entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges. Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors? L’enfolleix remenar munts de sostenidors. S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges. I et crido des de lluny vencent la timidesa i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès. I segueixo tossut en la meva escomesa. Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica... T’enlluernen estands i llums i no veus res. I escales automàtiques se t’enduen estàtica. (Narcís Comadira)  Tercer  pas  previ:    La  descoberta  de  l'accentuació:  buscar  els  accents  dominants  i  picar  ritmes.  La  rima  i  l’efecte  de  ressonància.    L’estructura  rítmica  és  bàsica.  Aquesta  estructura  està  relacionada  amb  l’accentuació  mètrica  del  poema  i  la  rima,  si  en  té.  El  ritme  intern  d’un  poema  depèn  de  la  repetició  de  seqüències  que  impliquen  les  síl.labes  tòniques.  En  aquesta  segona  sessió  aprofundirem  en  el  fet  que  el  ritme  del  poema  es  basa  en  uns  accents  dominants  que  no  coincideixen  necessàriament  amb  totes   les   síl.labes   tòniques   dels   versos.   Aquests   accents   dominants   configuren   el  metre  del  poema  .      La  rima  té  l’efecte  de  ressò,  el  ressò  que  uns  mots  produeixen  en  els  altres  i  que  crea  una  sensació  de  corrent  energètic.    (poema  Eco  de  Joan  Brossa)    És  important  descobrir  els  accents  mètrics  a  partir  de  poemes  molt  regulars  com  els  de  J.V  Foix  (És quan dormo que hi veig clar) (decasíl.labs) o de Miquel Costa i Llobera (El pi de Formentor) (alexandrins) ACCENTS  DOMINANTS      En  versos  d'art  menor  (heptasil.làbic)      És  quan  plou  que  ballo  sol”  /    “El  pi  de  Formentor”    B)Descobrim  el  ritme:  Jocs  rítmics  (en  dos  grups:  la  meitat  de  la  classe  porta  el  ritme  bàsic,  l’altra  meitat  pica  les  síl.labes  tòniques)    

És  quan  plou  que  ballo  sol.  J.V.Foix      1era  escolta:.Ens  fixem  en  quina  sensació,  impressió  o  quin  estat  d’ànim  ens  transmet  el  poema.    .Comentem  el  significat  del  poema  (un  joc  d’antítesi,  joc  de  disbarats,  idees  invertides)  

.Ens  fixem  en  la  musicalitat  del  vers.  El  vers  és  llenguatge  amb  un  ritme  concret.  Quin  és  el  ritme  d’aquest  poema?  Busqueu  les  síl.labes  fortes  o  tòniques  dels  versos.  

Núria Esponellà  .A)Pronunciem  les  síl.labes  tòniques  dels  versos  en  veu  alta.  Fixem-­‐nos  quan  canvien  els  ritmes    

“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample girasol. És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era, Em vesteixo d’home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era. (...)  

És  quan  plou  que  ballo  sol,    3  (5)  7  

vestit  d’algues  or  i  escata  ;  3  (5)  7  

hi  ha  un  pany  de  mar  al  revolt  2  4  7  

i  un  tros  de  cel  escarlata          2  4  7  

Al  llarg  de  tot  el  poema  es  combinen  els  versos  accentuats  a  la  síl.laba  senar  3  i  els  accentuats  a  la  parella  2  i  l’accentuació  a  la  síl.laba  7  és  constant.  

.El  recitem  col.lectivament  tenint  en  compte  el  ritme  que  hem  descobert.    

Proposta  de  creació  poètica:  

.Encadenats  i  cadenes  de  recitació:  Cada  alumne  encadena  els  versos  del  poema  de  manera  desordenada  intentant  que  mantinguin  una  certa  lògica  (Versos  intercanviables  que  fan  néixer  noves  estrofes).  Es  crea  un  ordre  nou.  

 “És  quan  plou  que  ballo  sol  i  entre  pineda  i  garric  planto  la  meva  bandera.  És  quan  ric  que  em  veig  gepic:  amb  una  agulla  saquera  em  vesteixo  d’home  antic”…    

Núria Esponellà  

En  versos  d'art  major  (al.lexandrí)    EL  PI  DE  FORMENTOR    (  2  hemistiquis  6+6)    Mon  cor  estima  un  arbre!  Més  vell  que  l'olivera,                            2  6  /  2  6  més  poderós  que  el  roure,  més  verd  que  el  taronger,          4  6  /  2  6  conserva  de  ses  fulles  l'eterna  primavera,     2  6/  2  6    i  lluita  amb  les  ventades  que  assalten  la  ribera,  com  un  gegant  guerrer.  No  guaita  per  ses  fulles  la  flor  enamorada,  no  va  la  fontanella  ses  ombres  a  besar;  mes  Déu  ungí  d'aroma  sa  testa  consagrada  i  li  donà  per  terra  l'esquerpa  serralada,  per  font  la  immensa  mar.  Quan  lluny,  damunt  les  ones,  renaix  la  llum  divina,  no  canta  per  ses  branques  l'ocell  que  encativam;  el  crit  sublim  escolta  de  l'àquila  marina,  o  del  voltor  que  puja  sent  l'ala  gegantina  remoure  son  fullam.  (...)  Arbre  sublim!  Del  geni  n'és  ell  la  viva  imatge:  domina  les  muntanyes  i  aguaita  l'infinit;  per  ell  la  terra  es  dura,  mes  besa  son  ramatge  el  cel  que  l'enamora,  i  té  el  llamp  i  l'oratge  per  glòria  i  per  delit.  (...)  Arbre,  mon  cor  t'enveja.  Sobre  la  terra  impura,  com  a  penyora  santa  duré  jo  el  teu  record.  Lluitar  constant  i  vèncer,  regnar  sobre  l'altura  i  alimentar-­‐se  i  viure  de  cel  i  de  llum  pura  ...  O  vida,  o  noble  sort!  Amunt,  ànima  forta!  Traspassa  la  boirada  i  arrela  dins  l'altura  com  l'arbre  dels  penyals.  Veuràs  caure  a  tes  plantes  la  mar  del  món  irada,  

i  tes  cançons  tranquil.les  'niran  per  la  ventada  

com  l'au  dels  temporals.    

 

En  aquesta  segona  sessió  aprofundirem  en  el  fet  que  el  ritme  del  poema  es  basa  en  uns  accents  dominants  que  no  coincideixen  necessàriament  amb  totes  les  síl.labes  tòniques  dels  versos.  Aquests  accents  dominants  configuren  el  metre  del  poema      Proposta  de  creació  poètica    .Creem  versos  a  partir  d'una  accentuació  concreta.  Per  exemple,  versos  al.lexandrins  com  els  del  poema  anterior  (accents  dominants  a  les  síl.labes  2    4  ,  6  i  12)    La  mar  brama  exaltada  enmig  d'onades  fortes    Un  mico  menja  un  plàtan  i  un  home  pren  orxata...  

 Núria Esponellà      La rima. Efecte de ressonància. L' eco La rima té efecte de ressonància, una espècie d'eco entre els mots que rimen. Això crea una sensació de corrent energètic. Aquest efecte és utilitzat per la publicitat, que explota els recursos fònics amb eslògans rimats, que fan ús precisament del ressò per crear un efecte agradable. D’aquesta manera l’eslògan queda imprès a la memòria a partir de la sensació que provoca (a la manera d’un mantra de meditació, estimula la seratonina)  Proposta:  observem  l’eco  de  la  rima.              Eco    Explica’m  tu,  què  és  el  sol?  El  sol  Explica’m,  què  és  la  lluna?  La  lluna  I  per  què  en  Pere  plora  amb  desconsol?  Perquè  en  sa  vida  no  ha  tingut  fortuna.  I  les  muntanyes,  què  són?  I  els  estels?  No  són  més  que  els  estels  i  les  muntanyes.  I  aquestes  canyes?  I  aquestes  arrels?  Doncs  no  són  més  que  això:  arrels  i  canyes.  I  aquesta  taula?  I  aquest  balancí?    I  aquestes  mans  que  fan  l’ombra  xinesa?  Digues,  i  el  món  i  l’home?  Heus  aquí  l’última  forma  de  saviesa.  Mira’t  a  fons,  afirma  sempre  el  que  és,  i  aprén  amb  seny  que  no  pots  fer  res  més.                                                            Joan  Brossa      Quart:    Escriptura  de  poemes      Propostes:  √  Poemes  a  partir  de  la  generació  d'idees  i  de  relacions  entre  paraules  (pluja  de  paraules  o  brainstorming).  √  El  haikú  √  Altres  recursos  poètics.  Glossar  i  esporgar.    √  El  cal.ligrama  i  la  poesia  visual.      

 4.1    Pluja  de  paraules    Si   iniciem   les   tècniques   de   creació   poètica   amb   un   treball   col.lectiu   a   l’aula,  

obtindrem  millors  resultats.  Aquest  exercici  de  creació  consisteix  a  donar  paraules  que  estiguin  relacionades  entre  sí  o  bé  que  sorgeixin  de  manera  espontània.  També  les  podem  barrejar  amb  versos  d’un  poeta.  

 Podem  deixar  que  sorgeixin  totes  les  associacions  possibles,  que  s’escriuen  a  la  

pissarra  i  es  van  interelacionant  a  mesura  que  construïm  el  poema.      A  classe  de  2on  d'ESo  vam  partir  de   tres  paraules   (mà,   llàgrimes,  pluja)     i  un  

vers  "plou  i  plou  en  finíssimes  agulles"  de  V.A.  Estellés.      En  una  sola  sessió  van  sorgir  poemes  com  aquests:  

Sense  títol  

Les  llàgrimes  llisquen  per  la  lleugera  i  llisa,  

lluminosa  i  llampant,    

pell  de  la  teva  cara.  

Les  mans  toquen  la  tristesa  

i  el  fred  s'escalfa.  

Plou  i  plou,  

plou  i  plou  i  el  sol  et  somriu;  

el  sol  et  somriu  rere  el  núvol  trist  i  gris.    (  Marina  Fdez  Vilaseca  2nE)  

Ulls  

Poden  ser  ulls  inundats  en  blau  

o  enterrats  en  terra  grisa,  

però  no  hi  ha  res  més  bonic  

que  veure  la  teva  cara  amb  un  gran  somriure  (  Gerard      2nE)  

 

Sense  títol  2  

Les  llàgrimes  del  cel  

rellisquen  per  les  teves  mans;  

mentre  plou  i  plou  

jo  vaig  caminant.  (Max  Arilla  2n  E)  

Núria Esponellà    4.2.  Busquem  imatges  a  partir  d’un  mot,  per  exemple:  “Riure”  (mini  sessió  20  minuts)  

 “la  lluna  esgronxa  el  teu  riure"  "el  teu  riure  és  el  sol  del  matí"  

"el  dia  neix  amb  un  somriure  que  vol  riure”            4.3.    Escrivim  versos  a  partir  de  les  imatges  que  ens  suggereixen  determinades  lletres  o  paraules:    

«  Les  X  són  les  tisores  de  l’alfabet,  la  O  un  badall  molt  gros,  la  A  una  escala  alta,  

la  U  dues  siameses  que  van  de  bracet,  la  W  doble  una  M  que  fa  la  migdiada”  

 La  E  és...  La  R  ...  

Dalt  de  la  T  se  sosté  un...    4.4.    Relacionem  o  combinem  paraules  (20  minuts):    1.caixa    2.daus    3.trampa    4.  lliri    5.  televisió    6.  boca    7.ulls    “La  boca  llampeguejant  de  la  televisió  és  una  trampa  que  atrapa  els  ulls      en  la  caixa  petita  de  les  imatges  »    4.5.  Associació   d’idees:   (1   sessió   30  minuts)   Cada   alumne  diu   una  paraula   qualsevol  (nom,  verb,  adjectiu,  advervi…)  que  tingui  una  certa  relació  amb  la  paraula  que  ha  dit  l’alumne  anterior.  Per  exemple:    Alumne.1:  blau  Al.2:  cel  Al.3:  núvol  Al.4:  paraigües  AL.5:  pluja  Al.6:  lentament…    A  partir  d’aquest  lèxic  es  pot  elaborar  un  poema  individual  o  col.lectiu      4.6  .  Creem  poemes  a  partir  d’imatges  (45  minuts)  

En  petit  grup  o  individualment.  Es  tracta  de  crear  un  poema  a  partir  d’una  imatge.  Observem  la  imatge  i  anotem  a  la  pissarra  la  pluja  de  paraules  que  provoca  (noms,  adjectius)  anotant-­‐les  classificades  per  categories  gramaticals:  

Per  ex:  Noms  :     temps,  son,  finestra,  silenci,  fusta…  Adjectius  :   groc,  espès,  quiet,  dens,  delicat…      Cadascú  –o  per  parella-­‐  tria  dos  o  tres  noms  i  els  complementa  amb  dos  o  tres  adjectius  que  tinguin  una  relació  amb  la  imatge  i  que  no  hagin  sortit  anteriorment.    Per  exemple:  Temps  fred  i  impassible,  finestra  closa  i  despullada.  .Es  busquen  també  dos  substantius  per  a  cada  adjectiu.  .Es  fa  un  petit  poema  utilitzant  els  sintagmes  que  han  sorgit.   4.7.  Associació  lliure:  l’acròstic      L’acròstic   és   un   poema   en   el   qual   les   lletres   inicials   de   cada   línea   formen   una  paraula.  Amb  cada  una  d’aquestes  lletres  escrivim  una  paraula  d’una  frase.  També  es   pot   construir   amb   les   lletres   finals   de   cada   vers   o,   fins   i   tot,   amb   lletres  amagades  dins  el  poema.  Per   exemple,     aquests   poemes   elaborats   per   alumnes   formen   noms   amb   les  primeres  lletres  de  cada  vers  o  amb  lletres  amagades:    A  propa  els  teus  ulls  als  meus        D  eixa  que  em  diguin  qui  sóc                    R  iu  amb  mi            I  ntenta  ser  A  mic  meu    Si  et  digués  que  no  t'estimo,  On  seria  la  veritat?  Només  mira  com  m'aprimo  I  que  amable  m'he  tornat.  Aniré  al  teu  costat?    4.8.  Poemes  breus  sobre  animals  o  mobiliari  urbà  (Poemes  de  Lola  Casas,  1er  Cicle  ESO)     Pas de vianants Del  gebre  el  color  has  triat; de  la  zebra,  el  pijama  ratllat.                    Cabina  telefònica  

Converses  i  xerrameques,  Paraules  a  línies  distants.  Ets  una  capsa  de  vidre,  recull  de  secrets  constants.        Bústia    La  teva  panxa  té  una  fita  :  

Núria Esponellà      Menjar  sobres  plens  de  lletra  escrita.  

                 Vorera  

Conjunt  de  percussions.  Simfonia  de  petjades.  Partitura  de  talons.    

   4.8.   Escrivim  un  poema   col.lectiu.   Escollim  un   tema,   per   exemple,   un   animal   (la  serp)  

 .Busquem  adjectius  que   la  descriguin,  qualitats  o  aspectes  característics  de   la  

serp:   és   llarga,   té   la   pell   llefiscosa,   no   té   potes,   engoleix   les   preses  senceres,  té  una  llengua  bífida...  

.Pensem   en  accions   que   fa   :   repta,   surt   a   prendre   el   sol,   hiverna,   canvia   de  pell...  

.Busquem  amb  què  s’assembla  o  què  ens  suggereix  per   la   forma  que  té  o  bé  per   com   actua:   és   prima   com   un   tronc,   hiverna   com   el   llangardaix   o   la  tortuga,   llisca   sobre   l’herba   com   si   esquiés,   fa   esses   igual   que   un   cotxe  damunt  d’una  pista  de  gel...  

.Ens  suggereix  algun  so?  (onomatopeies)  (essa  sonora)    .Despleguem   la   pluja   d’idees   sobre   la   pissarra.   A   partir   d’aquí,   quan   ja   hem  

trobat   totes   les   associacions   que   hagin   anat   sorgint,   iniciem   el   poema.  Passem  a  crear  versos  a  partir  d’un  vers  inicial  que  pot  donar  un  alumne  o  bé  el  professor,   si  no  sorgeix  cap   idea  per  començar  el  poema:  “Surto  a  l’estiu  a  esquiar...  

     .A   partir   del   primer   vers,   anem  desplegant   els   altres,   fins   a   crear   un  poema.  

Podem  fer  una  tirallonga  o  agrupar-­‐los  en  estrofes.    “A  l’estiu  surto  a  esquiar  i  a  l’hivern  faig  com  l’aranya;  tinc  el  cau  a  la  muntanya  per  si  m’he  d’anar  a  amagar.  Faig  ziga-­‐zagues  per  terra  tan  ràpides  i  sibilants    que  xiuxiuejo  reptant.  Cada  any  canvio  de  roba  i  me’n  poso  una  de  nova.  Repto  a  la  muntanya  russa,  sóc  parent  de  la  Medusa  ».      

Propostes    2on  Cicle  d’ESO.  Taller  de  creació  de  Haikús  

 L'essencialitat  d'un  poema.  Una  sola  idea    Llegim  haikús  de  diversos  autors,  des  de  M.  Basho  a  Miquel  Martí  i  Pol.    Haikús:  Les  composicions  com  la  tanka  i  el  haikú  són  formes  de  poesia  oriental  i  concentren  una  idea,    expliquen  un  so  o  descriuen  alguna  cosa  en  pocs  versos.    El  haikú  és  una  composició  poètica  de  3  versos  que  acostuma  a   tenir  17   síl.labes.  (Normalment  versos  de  4,6  i  4  síl.labes)  La  tanka  és  com  un  haikú  al  qual  s'ha  afegit  una  segona  part  formada  per  versos  de  6  síl.labes.  A  l'hora  de  crear  haikús  ens  podem  prendre  la  llicència  d'assajar  pariats  (2  síl.labes)  i  també  d'escriure  3  versos  que  no  tinguin  exactament  17  síl.labes.    La  teranyina  (pariat)  L’esquelet  d’una  fulla  sense  emplenar.  (Juan  Kruz)  (pariat  d’una  idea)    El  mico  Amb  una  mà  m’arrapo  a  l’arbre,  amb  l’altra  em  menjo  un  tros  de  plàtan,  i  amb  l’altra  dono  el  biberó.                            (Miquel  Desclot)    haikú  sense  títol  “La  fulla  frena    Davant  de  la  taberna:  Dubta  d’entrar-­‐hi”  (J.Kruz)    Una  mirada  damunt  el  jonc  que  es  vincla:  tu,  que  em  coneixes.  (Feliu  Formosa)    La  granota  La  bassa  vella.  Una  granota  hi  salta…  Xarbot  de  l’aigua!                                        M.  Basho  Tanka  La  mà  i  la  corba  suau,  fresca  i  humida  del  càntir  d'aigua.    Versos  que  suggereixen  altres  mans  i  altres  corbes.  (Casas  i  Formosa)    

Núria Esponellà    Taller  de  haikús  Experiència:  un  taller  de  3  sessions  a  4rt  d'ESO  dedicat  a  escriure  haikús.    1era  sessió:  hem  introduït  la  tècnica  de  l'haikú,  com  a  tradició  oriental  que  pretén  expressar  una  idea  essencial  en  només  tres  versos  de  17  síl.labes.    Anàlisi  de  haikús  que  hem  llegit.    Vers  lliure,  sense  rima.    Exercicis:  a)  Pensa  en  una  idea  i  escriu  tres  versos.  Quan  acabis,  compta  les  síl.labes.  Intenta  que  s'apropin  a  17  .    Haikú  creat  per  alumnes:  

"Pluja  que  caus  del  cel  rogent:  

indiques  el  camí  del  paradís"      18  síl.    

Els  fem  adonar,  per  exemple,  que  podria  ser  de  17  síl.  "Pluja  que  caus    del  cel  rogent:  refàs  el  camí  del  paradís"      b)  A  partir  d'una  paraula  (mar)  busquem  adjectius  que  la  defineixin,  sensacions  que  ens  provoca*    Mar  Busca  un  adjectiu  que  el  defineixi  i  una  sensació  que  et  provoca:  Mar  blava,  immensitat    Relliga  les  paraules  que  han  sorgit  en  una  frase  completa  (vers):  Mar  blava,  immensitat  que  s'obre  a  l'univers    Continua  escrivint  tres  o  quatre  versos  més:    Mar  blava,  immensitat  que  s'obre  a  l'univers,  cap  on  em  portes?  Vull  fer-­‐te  a  la  meva  mida,  crec  que  sóc  com  tu  però  no  vull  ser  de  ningú.    Pensa   en   una   paraula.  QUINES   PARAULES   ET   VENEN  AL   CAP?     Ara   PENSA’N   TRES  MÉS  I  APUNTA-­‐LES  ESCRIU  TRES  ADJECTIUS  QUE  HI  ESTIGUIN  TAMBÉ  RELACIONATS  I  ARA  TRES  VERBS    

1) Mira  de  relacionar  totes  aquestes  paraules  en  una,  dues  o  tres  frases.  2) Busca  semblances.  En  què  s’assembla?  3) Escriu  frases  amb  aquestes  semblances  4) Escriu  tres  versos  

 2ona  sessió:  els  alumnes  surten  fora  del  centre  a  fer  fotografies  d'elements  urbans  que   els   cridin   l'atenció   (arbres,   esgronxadors,   cartells...),   en   el   nostre   cas,   la  consigna   era   no   fotografiar   cap  persona   i   fixar-­‐se   en  detalls   que  normalment   ens  passen  per  alt.      3era  sessió:  els  alumnes  escriuen  haikús   (en  grup),  escollint   les   fotos  que  més  els  han  inspirat.    Finalment,  els  pengen  al  blog  del  nostre  institut  "unallibretasenseespiral".    Es  podria  completar  el  taller  amb  creació  de  tankas  o  bé  amb  poemes  tipus  "bola  de  neu"  o  d'acumulacions.  Partint  d'un  mot  podem  anar  construint  la  frase  i  creant  nous  versos:  No.  No  era.  No.  Era  aquell.  No  era  aquell,  desitjat.  No  era  aquell  desitjat  instrument.  No  era  aquell  desitjat  instrument  portador.  No  era  aquell  desitjat  instrument,  portador  fidel.    (Víctor  Sunyol)            El  jardí  de  la  reina    Aquest  és  el  jardí  de  la  Reina.  Aquesta  és  la  clau  del  jardí  de  la  Reina.  Aquesta  és  la  cinta  que  sosté  la  clau  del  jardí  de  la  Reina.  Aquest  és  el  peix  que  ha  mossegat  la  cinta  que  sosté  la  clau  del  jardí  de  la  Reina.    Aquests  són  els  ulls  que  brillen  com  el  peix  que  ha  mossegat   la  cinta  que  sosté   la  clau  del  jardí  de  la  Reina.  (...)                                                                                      (Joan  Brossa)    Altres  propostes:    

A) Pluja  de  paraules  que  sorgeixin  col.lectivament:    noms,   adjectius   i   verbs.   Escrivim   les   paraules,   classificades   per   categories  gramaticals.  

Per  ex:    Noms       Adjectius                                            Verbs    Temps           alegre                    accelerar/  moure/  transcórrer  Son       profund                adormir/  descansar/  somiar  Finestra     assolellat                  0brir/  esbatanar/  tancar  Silenci         tancat                      callar/  silenciar/  evitar  Fusta                                               delicat                                    protegir/  escalfar/  comfortar      -­‐Relaciona-­‐les  en  un  vers:  Exemples    

Temps  assolellat  que  salta  alegre  per  la  finestra  /    Finestra  tancada  que  té  un  aire  delicat  /    Casa  de  fusta  antiga  que  protegeix  la  nena  solitària    El  temps  transcorre  fred  i  impassible  damunt  del  vidre  El  sol  d’hivern  despulla  la  finestra  closa....    -­‐Busca  semblances:  

 .Imagina  que  la  finestra  fos  una  persona...Què  seria  el  vidre?  .La  pell  potser?  Ho  compares:  el  vidre  és  “com  una  pell”  Elimines  el  terme  comparatiu  “com”:      el  vidre  és  una  pell    .Pots  dir  directament:  la  pluja  rellisca  sobre  la  pell  del  vidre  o  el  temps  transcorre  fred  i  impassible  sobre  la  pell  del  vidre  (has  personificat  el  temps)  Has  creat  una  metàfora  

 

d)  Creació  d’un  poema  monosil.làbic  (model  “I  tu,  què  vols?)        I  tu,  què  vols  ?                              Jo          Doncs  jo  sols  vull        un  poc  de  pes  -­‐ei,  si  pot  ser-­‐  :          i  un  poc  de  pis.  Un  poc  de  fam          I  un  xic  de  niu(...)  I  un  xic  de  pa.            Un  xic  de  seny.  Un  poc  de  fred          I  un  poc  de  temps.  I  un  poc  de  foc.          I  un  xic  de  món.  Un  xic  de  son                                                              I  un  poc  de  sort  I  un  poc  de  llit.          I  un  poc  de  mort.  Un  xic  de  set            I  un  poc  de  Vós.  I  un  poc  de  vi.  I  un  poc  de  llet.                                                        Ei,  si  pot  ser  I  un  poc  de  pau.  Un  poc  de  pas,                                            (“tirallonga  dels  monosíl.labs”  P.Quart)    Exemple  :  Ai,  si  fos  pop!  Quin  fart  de  mar,  quin  tip  de  sol,  si  fos  tot  jo  un  pop  amb  sort  !    e)  Esporgar  versos  o  glossar  versos  coneguts     Esporgar mots sense que canviï el sentit:

Allà en les llunyanies de la mar s'aixecava en silenci la lluna solitària i un himne sense mots, acompassat, li cantaven les ones a la platja (J.Maragall) "Lluny en la mar, s'aixecava la lluna solitària i un himne mut li cantaven les ones a la platja" Partint  d'un  vers  d'algun  poeta  conegut,  glossar-­‐lo.  Exemple:  "Comença  la  tardor  damunt  dels  camps.  Al  pas  dels  caminants  s'alcen  grans  vols  d'ocells  en  l'aire  núvol  i  amb  tristor..."  (J.Maragall)    "Comença  la  tardor  damunt  dels  camps  i  amenaça  més  pluja  a  l'institut,  cauen  llampecs  i  no  escolta  ningú..."        

f)  Poesia  visual    2on  cicle  d’ESO  Models  :  Apollinaire  i  cal.ligrames  com  L'Oda  de  Guynemer  de  Josep  Maria  Junoy  

     Precursors:  Oda  a  Salvador  Dalí  de  F.García  Lorca    . Representar plàsticament aquests fragments de poema amb material divers (collage)  

Cadaqués,  en  el  fiel  del  agua  y  la  colina,  

eleva  escalinatas  y  oculta  caracolas.  

Las  flautas  de  madera  pacifican  el  aire.  

Un  viejo  dios  silvestre  da  frutas  a  los  niños.  

Sus  pescadores  duermen,  sin  ensueño,  en  la  arena.  

En  alta  mar  les  sirve  de  brújula  una  rosa.  

El  horizonte  virgen  de  pañuelos  heridos,  

junta  los  grandes  vidrios  del  pez  y  de  la  luna.  

Una  dura  corona  de  blancos  bergantines  

ciñe  frentes  amargas  y  cabellos  de  arena.  

Las  sirenas  convencen,  pero  no  sugestionan,  

y  salen  si  mostramos  un  vaso  de  agua  dulce.  

*  *  *  

¡Oh,  Salvador  Dalí,  de  voz  aceitunada!  

No  elogio  tu  imperfecto  pincel  adolescente  

ni  tu  color  que  ronda  la  color  de  tu  tiempo,  

pero  alabo  tus  ansias  de  eterno  limitado.  (...)  

Como  pintor  no  quieres  que  te  ablande  la  forma  

el  algodón  cambiante  de  una  nube  imprevista.  

El  pez  en  la  pecera  y  el  pájaro  en  la  jaula.  

No  quieres  inventarlos  en  el  mar  o  en  el  viento.  

Estilizas  o  copias  después  de  haber  mirado,  

con  honestas  pupilas  sus  cuerpecillos  ágiles.(...)  

 

*  *  *  

Canto  la  sirenita  de  la  mar  que  te  canta  

montada  en  bicicleta  de  corales  y  conchas.  

Pero  ante  todo  canto  un  común  pensamiento  

que  nos  une  en  las  horas  oscuras  y  doradas.  

No  es  el  Arte  la  luz  que  nos  ciega  los  ojos.  

Es  primero  el  amor,  la  amistad  o  la  esgrima.(...)  

No  mires  la  clepsidra  con  alas  membranosas,  

ni  la  dura  guadaña  de  las  alegorías.  

Viste  y  desnuda  siempre  tu  pincel  en  el  aire  

frente  a  la  mar  poblada  de  barcos  y  marinos.    

       g)  Transformació  de  textos  poètics  pre-­‐existents    És  interessant  també  partir  de  textos  poètics  existents  per  a  transformar-­‐los.  Podem  utilitzar  tècniques  diverses,  en  funció  del  tipus  de  poema  que  hàgim  escollit.    Per  exemple:    El  poble  (  de    Miquel  Martí  i  Pol)    Partint  d’aquest  poema,  després  d’haver  fet  la  lectura  i    el  comentari  de  vocabulari,  buscarem  les  paraules  clau  .Substituirem  aquestes  paraules  primer  per  sinònims  i  després  per  antònims  .Podem  també  transformar  algunes  frases,  fer-­‐les  afirmatives,  si  són  negatives,  o  viceversa.  .Canviarem  el  registre  del  llenguatge.  Podem  convertir-­‐lo  en  un  llenguatge  més  col.loquial  o  un  argot  concret,  només  canviant  els  noms  clau  i  alguns  verbs.     El poble és un vell tossut, caparrut/amable és una noia que no té promès, adolescent/dona és un petit comerciant en descrèdit, botiguer/ empresari desprestigi/solvència és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. Familiar/desconegut

barallar-nos/fer les paus El poble és una xafogosa tarda d’estiu, calorosa/glaçada tarda d’hivern és un parapet damunt la sorra, paravent/ obertura, canal és la pluja fina de novembre. plugim/ sequera El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, pujar/baixar és el petit desfici del diumenge a la tarda, neguit/ tranquil.litat és la família com a base de la societat futura, grup/ individu és el conjunt d’habitants, etc, etc. Colla/dispersió El poble és el meu esforç i el vostre esforç, afany/mandra és la meva veu i la vostra veu, paraula/silenci és la meva petita mort i la vostra petita mort. desaparició/vida El poble és el conjunt del nostre esforç unió/ desunió i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes i els seus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, tots/ningú el poble és ningú. Res/tothom El poble és tot: el principi i la fi, l’inici i el final l’amor i l’odi, l’odi i l’amor la veu i el silenci, el cant i el silenci la vida i la mort. La mort i la vida    

Haikús  japonesos  (Matsua  Basho):    El  mico  Si  el  mires  de  la  vora  sembla  talment  un  mico.                  Un  cirerer  Endins  de  l’aigua  voga  en  un  mar  de  pètals  el  cirerer  en  florida      La  grua  El  mes  de  pluges  les  potes  de  les  grues  ha  fet  més  curtes    La  granota  La  bassa  vella.  Una  granota  hi  salta…  Xarbot  de  l’aigua!      ABECEDARI  A  Acull  Acull  els  somnis  com  el  que  són,  un  acte  de  fe  en  la  vida.    F  Frontera  A  la  frontera  dels  espais  més  inhòspits  hi  creixen  roses.    W  Wats  Amb  wats  subratlles  les  paraules  escrites    des  de  la  fosca.    Z  Zero  Amb  zero  tanques  aquest  abecedari.  Escriu-­‐ne  un  altre.                                            (De  l’Abecedari  de  M.M.Pol.  Ed  Aura)  

Haikús  (De  M.Martí  i  Pol)  La  nit  Nit  fonda,  guarda’m  el  son  i  també  els  somnis  que  tu  compasses.    La  lluna  Lenta,  la  lluna  s’enfila  a  les  muntanyes  fosques  dels  núvols    L’aurora  Lleu,  s’insinua  a  llevant  una  ratlla  de  llum  molt  tènue.    El  matí  Com  sorprenent-­‐se’n,  amb  una  esgarrifança  comença  el  dia                        El  cotxe  Arrenques  sol,  sempre  mòbil,  al  ritme  del  peu  que  et  guia    

La vaca cega.Rap de la vaca suissa(Observem el ritme amb què recitarem) La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n va la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar...Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada...Però torna i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpalleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. (Joan Maragall) La vaca suïssa Quan jo m’afanyo en una causa justa com en Tell sóc adusta i arrogant; prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut ànima d’esclau. A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l’he bramulat per comes i marjals, i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagués una vaca cega : jo sóc la vaca de la mala llet. Pere Quart(Joan Oliver)

Núria Esponellà   Recursos poètics  3.1.  El  llenguatge  poètic.      És   important  que  partim  sempre  dels  coneixements  que   tenen  els  alumnes   i,  

en  aquest  cas,  del  llenguatge  col.loquial.  Per  tant,  és  bo  que  vegem  primer  si  diferencien  de  manera  clara  sentit  literal  i  sentit  figurat.  

 3.1.1.   En   funció  d’allò  que   saben  o  que  han   treballat   els   alumnes,   partim  de  

l’observació  d’expressions  de   llenguatge   col.loquial   i   de   frases   fetes  que  tinguin  un  sentit  figurat  i  les  desenvolupem  imaginant  quina  seria  la  seva  representació  literal:  

 “un  coll  d’ampolla”,  “la  boca  del  metro”,  “el  peu  del  llit”,  “les  cares  de  la  lluna”  

”les  potes  de  la  taula”,    “un  cul  de  sac”,  ““la  circulació  de  la  sang”,  “un  cercle  viciós”,  “el  fil  conductor”,  “l’ou  ferrat”,  “negar-­‐se  en  un  got  d’aigua”    “beure’s  un  got  d’aigua”,    “viure  entre  quatre  parets  »  “  menjar-­‐se  un  plat  de  

patates  »,  «ser  un  artista  del  pinzell  »  “ser  blaugrana”  “ser  un  periquito”  “ser  un  gal.làctic”  

 “no  el  deixaven  tocar  de  peus  a  terra”,  “li  va  fer  un  salt  el  cor”,    “va  sentir  un  

buit  a  dins”,  (Antaviana)  “ésser   un   cap   de   trons”,   «  ésser   un   llepa-­‐fils  »,“un   somia-­‐truites”,   “tenir  

pardalets   al   cap”,   “pixar   fora   de   test”,   “estar   tocat   del   bolet”,   ”està  malament  de  l’olla  »,    

 Els  alumnes  diuen  expressions  col.loquials  amb  sentit   figurat  que  coneixen  o  que  utilitzen  amb  més  o  menys  freqüència,  n’elaborem  un  llistat  col.lectiu  i   per   grups,   els   alumnes   poden   representar   el   sentit   figurat   de   les  expressions.  (model  Entreteniments  de  Picanyol)  

 3.1.2.  Pensem  objectes,  animals,  mobiliari  urbà  i  busquem            què  ens  suggereixen,  en  què  ens  fan  pensar  (sentit  figurat,  la  comparació,  la  

metonímia  i  la  personificació)  (fitxa  recursos  semàntics)    

Sentit  figurat.  Recursos  semàntics  :  de  la  comparació  a  la  metàfora    

1.  Cèrvol  Com  un  arbre  rabent  Arrelat  en  el  vent  (P.Quart)                                                                  2.  Papallona      

Papallona  que  revoles    per  les  branques  del  roser,  ets  el  pètal  d’una  rosa  o  una  ocella  de  paper?        (Bestiolari  de  la  Clara,  M.Desclot)  

 

     3.  Planxa  de  winsurf  Aplana  les  arrugues    de  la  mar  i  ens  hi  fa  pampallugues    com  un  far.  (Lola  Casas)  

 4.Rata-­‐pinyada  

               Un  retall  de  paraigua  batent  a  mig  aire  o  una  disfressa  cràpula  del  senyor  Dràcula.    (N.Esponellà)                                                                    Mobiliari  urbà    (Lola  Casas)  

                                                                                                                                                                                                                                                   5.Pas  de  vianants  

Del  gebre  el  color  has  triat;  de  la  zebra,  el  pijama  ratllat.  

   6.  Cabina  telefònica  Converses  i  xerrameques,  Paraules  a  línies  distants.  Ets  una  capsa  de  vidre,  recull  de  secrets  constants.                                                    7.Bústia  

 La  teva  panxa  té  una  fita  :    Menjar  sobres  plens  de  lletra  escrita.  

8.Vorera  

Conjunt  de  percussions.  Simfonia  de  petjades.  Partitura  de  talons.                9.  L’ocell              Hi  ha  coses  que  no  tenen            mercat  però  circulen          lluitant  contra  corrent(...)                                                                                    (Calç,  Enric  Casassas)